Comunicat de Joves Comunistes contra l’abaratiment de l’acomiadament

Un cop més, i aprofitant els temps de crisi, el Banc d’Espanya torna a la càrrega contra els treballadors i les treballadores. En declaracions del seu governador Fernández Ordóñez,nomenat pel govern: “s’ha d’incentivar la mobilitat de treballadors entre les empreses, el que implica reduir (o fins i tot eliminar) les indemnitzacions per acomiadament”.El que no diuen és quin tipus de blindatge en cas d’acomiadament tenen aquells i aquelles que demanen aquesta flexibilitat, alguns més que milionaris.

Que el sistema és ineficient, com diu el governador del Banc d’Espanya, és cert. Però la seva proposta, en la línia de les que fa la patronal CEOE, implica continuar amb el desmantellament de l’Estat del Benestar i de les conquestes del moviment obrer. Un abaratiment de l’acomiadament en plena crisi, equivaldria a augmentar les xifres d’aturats, que s’encaminen perillosament cap als 4 milions. Aquestes declaracions no són cap

casualitat; els interessos de la patronal són i seran contraris als de la classe treballadora, tal i com ho demostra la seva empenta per empitjorar les seves condicions. La joventut ja patim això: Aquest sector és dels més afectats per la crisi, degut a les feines-escombraria, la temporalitat, la flexibilitat, les ETT’s, la subcontractació, la deslocalització de la indústria, la precarietat del sector serveis, etc.

Caldria recordar a Ordóñez, quan parla de les xifres d’altres països europeus, que la indemnització mitja per acomiadament rebuda a l’any 2008 va ser de 19,1 dies per any, per sota dels 45 dies que assegura la patronal, i que doblem en contractes temporals la mitjana europea. Llavors, de quina flexibilitat parlen? De la flexibilitat de reduir costos per a les empreses a costa dels treballadors?

Com no podia ser d’altra forma, aquesta proposta no ve sola. Paral·lelament, la patronal CEOE ha fet declaracions demanant que els Eros es facin de forma ràpida i sense l’autorització de l’administració pública. Es tracta d’un assumpte molt greu, ja que a diari estem veient com moltes empreses intenten resoldre les conseqüències de la crisi acomiadant els seus treballadors. Hem vist Eros a SEAT, Nissan, Roca, i un llarg etcètera. La proposta d’agilitzar els Eros no es més que una tàctica per a evitar la mobilització de la classe treballadora, que ha sigut l’única en frenar (malauradament, no del tot) els expedients de regulació i pressionar l’administració per a que no els accepti tal i com els plantegen les empreses.

LA CRISIS CAPITALISTA, QUE LA PAGUIN ELS RICS!

VAGA GENERAL JA!!