1
FABRICACIÓ DE LA PASTA En la fabricació manual del paper, la materia prima (palla, fulles, escorça, draps, soles d'espardenyes o d'altres materials fibrosos) eren separats segons la seva qual•litat i eren esmi- colats. Posteriorment es colocava el material separat en un torn espolçador, on a partir d'una manivela i la força humana (en aquest cas era realitzada per infants, normalment) es pocedia a eliminar-ne la pols i les pedres que puguéssin acompanyar el material. Segons la tradició paperera, va ser a Xina durant el 105 adC quan es va començar el procés de fabricació del paper. Els materials emprats per la seva fabricació eren des de draps, reixes de pescar a escorça d'arbres. El Paper pot ser considerat un dels primers productes fets a partir de restes reciclades. Es van provar diferents materials fins que a finals del segle XIX les fàbriques van començar a fer paper amb la fibra de fusta com a matèria prima. Un cop espolçada la matèria, es col•locava a la pila de fermentador, també coneguda com pudridor, on al afegir-hi aigua s'iniciava un procés de fermentació i remollit de les peces de roba. Passats varis dies, per tal de facilitar-ne la trituració, son aixefats amb els peus dels treballadors (amb tot el perill a les malalties que podien donar-se a l'època). L'altre pas consistia en la trituració de la massa en què s'havia convertit la barreja amb un sistema de masses de fusta i dentades que picaven sobre la pasta, permeten-ne després un segon sistema amb masses planes no uniformes. Per acabar, en el tema de l'adquisició de la pasta, es passava per un Siste- ma de Refí o Refinat després d'entre 25 i 30 hores de treball de reciclatge. Aquest procés era per aconseguir que les fibres quedéssin sueltes i amb desgast, el que aportarà volum a la fibra i ajudarà a l'enllaçat d'unes amb les altres. ACONSEGUIR LA FORMA Un cop la pasta és a punt, era barreja- da a una tina amb aigua, on els percentatges variaven en funció del gramatge del paper a fabricar (solien ser entre 1% i 5% de la pasta de paper i la resta era tot aigua). Aques- ta barreja necessitava ser remoguda per no ser una dissolució, si no una disperció de les partícules en el medi aquós. L'eina bàsica per aconseguir que la forma sigui el més estable possible és el motlle (amb formes quadrades o rectangulars, en funció del format de paper que es vulgui realitzar. El marc solia ser de fusta i presentava una trama metàl•lica o de fusta, depèn dels casos, que deixarien insinuar-la sobre el paper acabat. Aquest motlle, o bastidor, es submer- geix a la tina plena de pasta, i en treure'l obté una pel•lícula prima de la pasta i donant un petit moviment per disposar-lo de manera uniforme, el coloca sobre un seial (per tal que n'absorbeixi l'excés d'aigua). S'apilen els fulls i els seials un sobre els altres fins aconseguir la posta (261 fulls) i es premsen per tal d'eliminar-ne l'aigua sobrant. Per acabar, el levador separa els fulls dels seials i n'aconsegueix la "posta blanca" PROCÉS D'ASSECAT i ENCOLAT Per evitar que s'embruti el paper i que els rajos solar incideixin directament sobre els papers, cosa que els malme- tria, s'estenen al mirador, on es poden controlar les corrents d'aire obrint o tancant les finestres que tenen a banda i banda. Amb l'ajut de l'espit es col•loquen i es retiraran un cop secs. Per evitar que el paper sigui extrema- dament absorbent, se li aplicava una gelatina animal tot submergint-lo en paquets de 50 sota un pes de plom en una tina amb aquesta cola. Posterior- ment es tornava a premsar per eliminar-ne l'excés i es procedia a estendre'l per assecar-lo. ALLISAT, DESBARBAT I PREPARA- CIÓ DELS PAQUETS Un tema imprescindible i importantís- sim en el paper, és el fet que sigui llis. Per aconseguir-ho es passava sota una massa plana que a base de cops aportava sensació de satinació als fulls. Un cop es tenien els fulls per separat, s'ajuntaven per tal de desbarbar-lo, amb un ganivet esmolat s'eliminaven els marges del paper per deixar-lo amb unes característiques més o menys d'uniformitat i es porcedia a empaquetar-lo. Separació del material Espolçadora Sistema de masses Mirador Espit Procés Tradicional de Fabricació del Paper

Proces tradicional fabricació de paper

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Proces tradicional fabricació de paper

FABRICACIÓ DE LA PASTA

En la fabricació manual del paper, la materia prima (palla, fulles, escorça, draps, soles d'espardenyes o d'altres materials fibrosos) eren separats segons la seva qual•litat i eren esmi-colats.Posteriorment es colocava el material separat en un torn espolçador, on a partir d'una manivela i la força humana (en aquest cas era realitzada per infants, normalment) es pocedia a eliminar-ne la pols i les pedres que puguéssin acompanyar el material.

Segons la tradició paperera, va ser a Xina durant el 105 adC quan es va començar el procés de fabricació del paper.Els materials emprats per la seva fabricació eren des de draps, reixes de pescar a escorça d'arbres.El Paper pot ser considerat un dels primers productes fets a partir de restes reciclades.Es van provar diferents materials fins que a finals del segle XIX les fàbriques van començar a fer paper amb la fibra de fusta com a matèria prima.

Un cop espolçada la matèria, es col•locava a la pila de fermentador, també coneguda com pudridor, on al afegir-hi aigua s'iniciava un procés de fermentació i remollit de les peces de roba. Passats varis dies, per tal de facilitar-ne la trituració, son aixefats amb els peus dels treballadors (amb tot el perill a les malalties que podien donar-se a l'època).L'altre pas consistia en la trituració de la massa en què s'havia convertit la barreja amb un sistema de masses de fusta i dentades que picaven sobre la pasta, permeten-ne després un segon sistema amb masses planes no uniformes.Per acabar, en el tema de l'adquisició de la pasta, es passava per un Siste-ma de Refí o Refinat després d'entre 25 i 30 hores de treball de reciclatge.

Aquest procés era per aconseguir que les fibres quedéssin sueltes i amb desgast, el que aportarà volum a la fibra i ajudarà a l'enllaçat d'unes amb les altres.

ACONSEGUIR LA FORMA

Un cop la pasta és a punt, era barreja-da a una tina amb aigua, on els percentatges variaven en funció del gramatge del paper a fabricar (solien ser entre 1% i 5% de la pasta de paper i la resta era tot aigua). Aques-ta barreja necessitava ser remoguda per no ser una dissolució, si no una disperció de les partícules en el medi aquós.

L'eina bàsica per aconseguir que la forma sigui el més estable possible és el motlle (amb formes quadrades o rectangulars, en funció del format de paper que es vulgui realitzar. El marc solia ser de fusta i presentava una trama metàl•lica o de fusta, depèn dels casos, que deixarien insinuar-la sobre el paper acabat. Aquest motlle, o bastidor, es submer-geix a la tina plena de pasta, i en treure'l obté una pel•lícula prima de la pasta i donant un petit moviment per disposar-lo de manera uniforme, el coloca sobre un seial (per tal que n'absorbeixi l'excés d'aigua). S'apilen els fulls i els seials un sobre els altres fins aconseguir la posta (261 fulls) i es premsen per tal d'eliminar-ne l'aigua sobrant. Per acabar, el levador separa els fulls dels seials i n'aconsegueix la "posta blanca"

PROCÉS D'ASSECAT i ENCOLAT

Per evitar que s'embruti el paper i que els rajos solar incideixin directament sobre els papers, cosa que els malme-tria, s'estenen al mirador, on es poden

controlar les corrents d'aire obrint o tancant les finestres que tenen a banda i banda. Amb l'ajut de l'espit es col•loquen i es retiraran un cop secs. Per evitar que el paper sigui extrema-dament absorbent, se li aplicava una gelatina animal tot submergint-lo en paquets de 50 sota un pes de plom en una tina amb aquesta cola. Posterior-ment es tornava a premsar per eliminar-ne l'excés i es procedia a estendre'l per assecar-lo.

ALLISAT, DESBARBAT I PREPARA-CIÓ DELS PAQUETS

Un tema imprescindible i importantís-sim en el paper, és el fet que sigui llis.Per aconseguir-ho es passava sota una massa plana que a base de cops aportava sensació de satinació als fulls.Un cop es tenien els fulls per separat, s'ajuntaven per tal de desbarbar-lo, amb un ganivet esmolat s'eliminaven els marges del paper per deixar-lo amb unes característiques més o menys d'uniformitat i es porcedia a empaquetar-lo.

Separació del material

Espolçadora

Sistema de massesMirador

Espit

Procés Tradicionalde Fabricació del Paper