23
Tècniques de comunicació visual: El contrast

Tècniques de comunicació visual: El contrast

Embed Size (px)

Citation preview

Tècniques de comunicació visual: El contrast

Equilibri Inestabilitat

L’equilibri és la tècnica més usada. Intensa necessitat d’equilibri que té l’ésser humà. Armonía.

Inestabilitat. Sensació d’inquietut.

Simplicitat Complexitat

La simplicitat imposa un caràcter directe i simple de forma elemental.

La complexitat implica una complicació visual degut a la presència de nombroses unitats que donen lloc a un difícil procés d’organització del significat.

Reticència Exageració

Reticència persegueix una resposta màxima de l’espectador amb els elements mínims.

La exageració per ser visualment efectiva va cap el que és extravagant i amplifica i intensifica.

Sutilesa Audacia

Sutilesa evita el que és evident. S’ha d’utilitzar de manera molt intel.ligent per crear solucions ingenioses.

Audàcia: És una tècnica visual obvia. El dissenyador l’ha d’utilitzar amb atreviment, seguretat i confiança ja que el seu propòsit és aconseguir una visibilitat òptima.

Coherència Variació

Coherència: expressa compatibilitat visual i predomina una unitat temàtica i uniforme.

Variació: el canvis estàn controlats per un tema dominant.

Singularitat Yuxtaposició

Singularitat: consisteix en centrar la composició en un tema aillat i independent i que no té cap altre recurs visual. Hi ha un èmfasi específic.

Yuxtaposició: expressa la interacció d’estímuls visuals situant dos o diversos elements

Simetria Asimetria

L’equilibri es pot aconseguir simètricament o asimètricament.La simetría fa que cada element e situi a un costat de l’eix central i l’altre element al costat contrari. Pot resultar estèticament aburrida.

L’equilibri asimètric és més difícil d’aconseguir perque requereix moltes forces i pesos visuals. Resulta més interessant i ric per la seva varietat.

Unitat Fragmentació

La unitat: un conjunt d’elements visibles com un tot.

La fragmentació és la descomposició dels elements en peces separades però que es relacionen però conservant el seu caràcter individual.

Predictibilitat Espontaneitat

La predictibilitat és una tècnica que suggereix ordre o molta convencionalitat i l’espectador preveu ràpidament el missatge visual.

La espontaneitat es caracteritza per una falta de plan aparent. És una tècnica de gran càrrega emotiva.

Neutralitat: És una tècnica en que no destaca cap elemnt per sobre d’un altre.

Accent: Una atmòsfera neutral a on apareix un punt accentuat, un element que destaca molt sobre la resta. Normalment el fons és uniforme.

Neutralitat Accent

Realisme Distorsió

Realisme: és la tècnica natural de la càmera fotogràfica. És la nostra experiència natural. Realisme de les arts visuals.

Distorsió: Deforma. S’allunya del realisme i del que és regular.

Seqüencialitat Aleatorietat

Seqüencialitat: Tècnica que dona resposta a un plà lògic. Normalment hi ha un ritme que es repeteix.

Aleatorietat: dóna la impressió de falta de pla, però és una desorganització planificada.

Regularitat Irregularitat

Regularitat: La regularitat en el disseny gràfic consisteix en afavorir la uniormitat, l’ordre. Plans prefixats.

La irregularitat dona importancia al que és inesperat sense ajustar-se a un plan previ.

Economia Profusió

La economía treballa amb un mínim d’elements visuals i que intenta resaltar els aspectes més esencials.

La profusió és recarregada i tendeix al detall ornamental

PassivitatActivitat

Activitat com a tècnica visual intenta reflexar el moviment a través de la representació o la suggestió.

Passivitat es centra en la representació estàtica mitjançant l’equilibri i la sensació de repós.

Transparència Opacitat

Transparència: implica un detall visual a través del qual és possible veure.De manera, que el que està darrera es perceb visualment.

Opacitat: Es refereix a la tècnica que oculta elements o els bloqueja visualment.

Aplanament Profunditat

Aplanament: és capta com una imatge bidimensional sense profunditat.

Profunditat: Perspectiva.

Agudesa Difusivitat

Agudesa: està ligada a la claredat d’expressió amb contorns nets i precisos. Fàcil interpretació visual.

Difusivitat: no busca la precisió. S’aconsegueix més ambient.