-0 h 0 min Origen de la Tierra -1 h 36 min Minerales más antiguos que se conocen - 3 h 42 min Origen de la vida - 5 h 18 min Primeros microorganismos fotosintéticos - 6 h 24 min Primeros diamantes -9 h 0 min Primeras cianobacterias- 10 h 6 min La atmósfera ya es rica en oxígeno diatómico -11 h 42 min Primera glaciación conocida -13 h 18 min Primeros organismos con respiración aerobia -14 h 24 min El cráter meteorítico más antiguo conocido actualmente -16 h 30 min Aparece el núcleo celular -19 h 42 min Primeros heterótrofos y depredadores -20 h 24 min Primeros organismos pluricelulares

20 h 40 min Formación de Pangea I 20 h 42 min Período más frío de la historia de la Tierra 21 h 18 min Primeros peces 22 h 0 min Primeros anfibios y primeros árboles 22 h 24 min Formación de Pangea II 22 h 36 min La mayor extinción de la historia 22 h 53 min Primeros mamíferos 22 h 56 min Inicio de la fragmentación de Pangea II 23 h 12 min Primeras aves 23 h 18 min Primeras flores 23 h 38 min Se inundan casi la mitad de los continentes 23 h 39 min Extinción de los dinosaurios 23 h 50 min Primeros simios 23 h 58 min Primeros homínidos 23 h 59 min 0,00 s El primer Homo 24 h 0 min 0,00 s Ahora (por definición de este reloj)

L'arquebisbe anglicà James Ussher va calcular l'edat de la Terra, utilitzant el llibre del Gènesi com a principal font d'informació. Segons Ussher, la Terra va ser creada l'any 4.004 aC. , el 25 d'octubre a les nou del matí.

JAMES USSHER (1581-1656)

Fue uno de los grandes eruditos y teólogos de su tiempo. De origen irlandés, ocupó el cargo de Arzobispo anglicano de Armagh en su tierra natal. Viajó por toda Gran Bretaña y Europa en busca de los manuscritos más antiguos,comprando unos y copiando otros. Después de su muerte, su extensa y valiosa biblioteca formó el núcleo de la que hoy es gran biblioteca de la Universidad Trinity de Dublín.

Els fòssils presents en les roques sedimentàries són contemporanis del dipòsit

d'aquests materials

Niels Stensen (Steno) 1638 - 1686

Els fòssils són la clau del passat

Médico, naturalista y religioso danés, más cononciodo como Nicolaus Stenon, o simplemente Steno, forma latinizada de su nombre. Nació en Copenhague y murió en Schewerin. Fue médico de la Corte de Florencia, profesor de las Universidades de Leyden y París

Robert Hooke 1635 - 1703Científic inglés, nascut a Freshwater,isla de Wight i mort a Londres.

Fou professor a Oxford i membre i secretari de la Royal Society de Londres.

Parteix de la tassa de la sedimentació dels materials( cm de sediment anual) i calcula la potència dels estrats. Segons aquest autor l'edat de la Terra supera el centenar de milions d'anys

Comte de Buffon 1707-1788

A partir de la fusió de materials i el seu refredament va extrapolar

l'edat de la Terra . Primer va donar per válids uns càlculs de 3 milions d'anys per a rebaixar-ho

més tard a 75.000 anys .Va ser el primer a fer un intent

experimental

Naturalista y escritor francés, nacido en Montbard y muerto en París. Fue uno de los más ilustres sabios de su siglo. Al ser nombrado intendente del jardín real, el famoso Jardin des Plantes,empezó a ocuparse de la Historia Natural.

Abraham Gottlob Werner (1749-1817)

Principal defensor de la teoria neptunista (origen oceànic de les roques). Explicava l'origen de totes les roques com a dipòsits formats

per precipitació en un hipotètic oceà primigeni, del qual varen surgir els continents. Negava l'existència del calor intern de la Terra i explicava

els volcans per la combustió espontània del carbó que omplia

fissures subterrànies.

James Hutton 1726-1797

Encapçalà la teoria plutonista (origen d'algunes roques pel calor intern de la Terra). Explicava que

les roques cristal·lines no estratificades com el granit o el

basalt, s'originaven per la solidificació de materials fosos pel calor intern de la Terra, els quals

ascenien cap a l'exterior i s'encaixaven a l'interior d'altres

roques.

James Hutton 1726-1797Autor del llibre Theory of the Earth seria

"una màquina mundial, dinàmica i autoregulada, governada per lleis

naturals" : amb un temps suficient, l'activitat geològica del planeta podria haver format

totes les roques i determinat la forma actual de la superfície terrestre. La superfície de la Terra es renovava a través d'un cicle de

quatre etapes: erosió, dipòsit, consolidació i alçament

actualisme argumentava que les lleis físiques, químiques i biològiques que

actuen avui, ho han fet també en el passat geològic. Les petites variacions repetides dels mateixos processos geològics que

podem observar ara, podrien explicar tots els fenòmens geològics del passat

Charles Lyell 1797-1875

Científic escocès, un dels creadors de la moderna geologia i molt influent en el

pensament científic general i en la branca de l'uniformisme en particular.El 1831 va publicar la primera edició de

la fonamental obra Principis de Geologia un dels llibres que van influir més en la concepció de la Teoria de

l'Evolució del seu amic Charles Darwin, on establia que el present és la clau del passat. Cap al 1840 va viatjar per

Europa (el Pirineu, Sicília...) i els Estats Units i Canadà. Va centrar els seus

estudis a l'estratigrafia, el vulcanisme, les glaciacions i la paleontologia

Principles of Geology (Principis de geologia), publicada entre 1830 i 1833 en diversos volums, és la seva obra més destacada. Segons la tesi uniformista, ja formulada per James Hutton la Terra s'hauria format lentament al llarg d'extensos períodes de temps i a partir de les mateixes forces físiques que avui regeixen els fenomens geològics (uniformisme): erosió, terratrèmols, volcans, inundacions, etc.

Aquesta idea s'oposa al catastrofisme, tesi segons la qual la Terra hauria estat modelada per una serie de grans catàstrofes en un temps relativament curt.

Georges Cuvier (1769-1832)

Naturalista francés. A partir d'observaciones paleontológicas, Cuvier elaborà una història de la Terra fonamentada en el fixisme y el catastrofisme. La història geològica era una historia de revolucions o catàstrofes. Des la perspectiva del catastrofisme, l' edat de la Terra no necesitava ser excesivamente prolongada. Cuvier supusava uns 6.000 anys d'antigüitat en contraposició a Charles Lyell, que amb el seu gradualisme calien millones de años.

Com s'ha format?

Teoria de la Isoatàsia: moviments verticals

La isostasia fou enunciada coma principi a finals del siglo XIX. Es la condició d'equilibri que

presenta la superfície terrestre degut a la diferència de densitat de les seves parts. Es

resol amb moviments verticals o epirogènics Els materials de la superfície de la Terra o, el sial floten sobre el sima como un iceberg en el océan. El principi bàsic es que per que un cos floti sobre un altre, aquest ha de ser menys dens. El material que flota, s'enfonsa en un porcentatge variable, però sempre te part

emergit. Quan la part emergida perd volum i pes, la part somergida asceix per a compensar-lo

http://ansatte.uit.no/kku000/webgeology/webgeology_files/english/mountains.html

Contracción de la tierra: Muchos científicos hasta 1870 usaban este teoría para explicar la formación

de fallas, pliegues y montañas. Hasta la presencia de grandes mantos tectónicos (cabalgamientos) alimentó este teoría.

La teoría de la contracción tomó en cuenta que los materiales en enfriamiento disminuyen su volumen. Pero para explicar las fuerzas

tectónicas en la corteza terrestre la magnitud no es suficiente. Además no era posible para explicar fuerzas expansivas de grandes dimensiones como grabenes. Hoy sabemos que la tierra está en contracción pero con un valor mucho menor como antes pensado, y no alcance las magnitudes para jugar

un papel importante en la generación de fuerzas tectónicas.

Teoría de geosinclinales

La teoría de los geosinclinales existió entre 1873 hasta 1960. J. DANA, el fundador de esta teoría explico la formación de montañas por procesos largos y no como otros científicos de esta época con procesos catastróficos. La teoría de geosinclinales trató para explicar la formación de montañas en una forma por fuerzas verticales. En cuencas (geosinclinales) se acumularon grandes cantidades de sedimentos, las cuencas por el peso se hunden hasta que una contra fuerza levanta todo el material acumulado a montañas (como un colchón de resortes expulsa un peso). Esta teoría funcionó bastante bien en las montañas que marcan una simetría hasta ambos lados.

La deriva continental:Alfred Wegener (1880-1930)

meteoròleg alemany que el 1912 va proposar la teoria de la deriva continental, en la què defenia que els continents de ambdós costats de l'Oceà Atlàntic s'estaven separant. El 1915, Wegener, va publicar la teoria de què aproximadament uns 200 milions d'anys havia existit un supercontinent gegant, Pangea, que es va disgregar.

● ARGUMENTS GEOGRÀFICSSimilitud dels continents a les dues

bandes de l'oceà Atlàntic●

●ARGUMENTS PALEONTOLÒGICSFósiles de reptiles como Mesosaurus y Lystrosaurus fueran hallados en lugares ahora separados por océanos. Wegener supuso que aquellos reptiles vivieron alguna vez en una única masa de tierra que posteriormente se separó.●ARGUMENTS GEOLÒGICSlas montañas de África y Sudamérica alineadas; también yacimientos de carbón en Europa alineados con yacimientos en Norteamérica●ARGUMENTS GEOFÍSICS ●ARGUMENTS CLIMÀTICS S´han trobat dipòsits glacials contemporanis5 en: Sud Amèrica, Àfrica, Índia, Austràlia i l´Antàrtida. Es pensa que són el residu d´un període glacial que va ocórrer entre 320-270 m.a

Molts geòlegs van ridiculitzar Wegener per les seves idees, assenyalant que no podia explicar com es movien els continents

1930 - Arthur Holmes idees de Corrents convecció del mantell

1954 - Hugo Benioff : publica una secció que mostrava la sismicitat sota la península de Kamchatka.

K. Wadati va trobar el 1928 que la zona de propera al Japó tenía els focus dels terretrèmola entre 100 y 200 km de profunditat orientats en un pla que s' inclinavacap el continente asiático

SonarEl sonar (acrònim de Sound Navigation And Ranging) és, bàsicament, un sistema de navegació i localizació similar al radar però que, en lloc d'emetre senyals de radiofreqüència, emet impulsos ultrasònics. S'usa principalment en la navegació submarina

A l'inici de la Segona Guerra Mundial la tecnología britànica de sonar fou transferida als EEUU. La investigació sobre el sonar i el so submarí es va anar desenvolupant en aquest país. Es dissenyaren s nous tipus de sonar militar, entre ells les sonoboiesVan servir per a obtenir informació sobre la topografia dels fons submarins i sobre els materials de les capes superficials

Any Geofísic Internacional 1957-1958

Aquest any va significar un impuls aTotes les Ciències de la Terra

-Sismologia-Meteorologia-Climatologia-Oceanografia

1960 Harry Hess expansió fons oceànics

1962 Vine Mathews Paleomagnetisme dels fons oceànics

1966 Tuzo Wilson falles transformants

La radioactividad: un forma de conèixer l'edat de les

roques

Descubierta por Becquerel en 1896. El principio de la determinación de edad por métodos isotópicos es simple: si un isótopo radioactivo P da origen a isótopos radiogénicos H a una velocidad constante , medible, entonces de la proporción entre P y H se puede deducir una edad de comienzo de operación del sistema. Premisas necesarias para la aplicación del método es que la cantidad inicial de H sea conocida, que el sistema haya sido cerrado para P y H desde su origen y que la constante de desintegración sea constante en el tiempo. De esta manera numerosos sistemas isotópicos pueden usarse para determinar la edad de rocas y minerales :K-Ar. 40Ar-39Ar , Rb-Sr.Nd-Sm, Ru-Os, U-Pb,

La radioactividad:Claire Patterson 1922-1995

El mètode de datació amb elements radioactius s'ha millorat amb el temps i actualment les roques més antigua trobades en el nostre planeta, procedents de Groenlandia, han estat datades en uns 3800 milions d'anys. Al 1953, Claire Patterson experimentalment fent servir plom radioactiu proposà una edat de la Terra de 4550±70 milions d'anys. Dades que es confirmarien amb l'estudi de meteorits

Ecuación de datación● Considerando el decaimiento radioactivo producido en

los elementos inestables para convertirse en estables, se tiene una expresión matemática que relacionan los períodos de semidesintegración y el tiempo geológico tal que:

donde ● t = Edad de la muestra ● D = Número de atómos que han decaído

radioactivamente ● P = Número de isótopos en la muestra original ● λ = periodo de semidesintegración del isótopo padre ●

pares de isótopos radiactivos pueden ser el K/Ar, U/Pb, Rb/Sr, Sm/Nd,