-· AACAV ·- ·Casc·Antic·de·Vilafamés·

Vilafamés, novembrebre del 2010

P À G I N A · 1

· B U T L L E T Í · I N F O R M A T I U ·

Any III, número 3

AACAV ES MOU: ELS NOSTRE PATRIMONI S’HO

MEREIX

Dins de les actuacions

periòdiques de l’ “Associació

d’Amics del Casc Antic de

Vilafamés, figuren entrevistes

amb membres de la corporació

municipal i també escrits

re ivindica t ius d i rigi t s a

l'Ajuntament de la població.

En aquest tercer butlletí

informatiu, presentem part

d'aquests escrits i altres articles

referits a les activitats culturals

organitzades per l'associació i

unes entrevistes realitzades a tres

persones que han viscut tota o

part de la seua vida en el casc

antic, portant un negoci que ha

sigut un servei a la comunitat. El

nostre agraïment per la seua

c o l · l a b o r a c i ó .

A principis de març, el

president de l'associació, Vicent

Alvarez va sol·licitar una reunió

amb l'alcaldessa i membres de la

corporació per a presentar-los el

programa d 'activitats de

l’AACAV i per a abordar de

forma conjunta alguns temes

sensibles i significatius sobre els

quals l'associació requereix

i n f o r m a c i ó p u n t u a l i

explicacions pertinents. En la

missiva es relacionaven alguns

d'aquests temes: recuperació de

l'Església de la Sang, Sala

Quatre Cantons (felicitant a

l'ajuntament per l'inici de la seua

rehabilitació), el Castell, el barri

de Sant Ramón, els camins i

sendes del terme municipal,

l'aparcament en el casc antic,

l'enllumenat públic i la

programació cultural de la

l o c a l i t a t .

Abans de l'estiu es va remetre

un altre escrit suggerint a

l'Ajuntament que, igual que

ocorre en altres localitats amb

a t r a c t i u s h i s t ò r i c s ,

monumentals i turístics,

s'instal·le a l'entrada del poble

o en llocs com la plaça de la

Font, un panell-guia amb el

llistat dels llocs significatius,

així com l'oferta hotelera i de

restauració. En aquest panell

podria figurar la condició de

conjunt històric, els BIC de la

població i llocs emblemàtics

com la Roca Grossa,

l'Ajuntament, el Museu, la

Sala Quatre Cantons, el

Castell, les esglésies de la

Sang i de l’Assumpció, el

camí medieval, les pintures

rupestres, Sant Ramón o la

Cova Matutano, entre altres

llocs d'interès.

D'altra banda, es va

remetre a l'Ajuntament un

complet estudi d'alternatives

possibles per a la preservació i

adequació del Castell de

Vilafamés. En esta petició es

detallen algunes obres

d'emergència que requereix

esta fortalesa.

En pàgines posteriors

d'aquest butlletí es detalla la

petició i justificació relitzada a

l'ajuntament sobre aquest

tema.

Finalment, després de

l'estiu, el president de

l’AACAV, Vicent Alvarez, es

dirigeix de nou a l'Ajuntament

per a expressar que després de

l e s i n t e r v e n c i o n s

arqueològiques d'aquest passat

estiu en la zona de l'antic

Hospital i cementeri s'ha

observat que les pluges

produeixen en la zona alguns

despreniments. Açò resulta un

perill evident per a la seguretat

dels veïns.

El president sol·licita que

ja que la zona està subjecta a

solucions estables, de manera

provisional s'haurien d'adoptar

mesures urgents amb la

supervisió de la Delegació de

Cultura. En aquesta carta

també s'arreplega la necessitat

d'estudiar un pla més ampli i

ambiciós per a l'entorn de l’

Església de la Sang i el

Castell.

P À G I N A · 2

VIURE AL CASC ANTIC

AGUSTIN BRONCHUT EDO. El ferrer del poble va nàixer el trenta de maig de 1.932 a Sarrión, Teruel. Quan tenia vint-i-cinc

anys es va enterar que al poble feia falta un ferrer. Prompte va ser acceptat, convertint-se en un veí

més. Recorda amb molta emoción quan tots els amics de diferents edats li van regalar una placa en

conmemoració dels 50 anys viscuts al poble. Destaque com a fons de riquesa les indústries i el Museu que van fer cambiar les costums del poble.

Comenta que abans no hi havia comú a les cases i la gent feie les seues necesitats al camí Romà on

cadascú tenia el seu lloc designat. Està molt content de viure açí, tot el món l´aprecie, i com a gratitud ell regale una ferradura xicoteta per a portar-la al clauer que està beneïda i feta per ell, per què donen

sort. Agustin desitja que el poble continue creixent i progressant per a bé, ja que ell l’ha

vist evolucionar, sobretot el Ventorrillo on abans no hi havia més que un camí de terra que creuava el Pla.

MARUJA PALAU BARRACHINA

Va nàixer el deu de maig de 1947. És la propietaria del café-bar “Maruja”. Fins als 18

anys va viure en un mas, després s’en va vin-dre amb la familia al poble. El record més entranyable que té Maruja es

remonta a la seua joventut, quan els seus amics i ella anaven a la Cova del Bolimini els diumenges de vesprada i es feien en la pica

unes llimonades de paperet. Destaca la importàcia del MUSEU D’ART

CONTEMPORANI respecte a l’afluència de turis-tes a la localitat. Com a empresaria d’este sec-tor demane més visitants i sobre tot que realit-

zen “gasto”, tema difícil amb la crisi actual. Desitja un futur per al casc antic amb més població i, a nivell turístic, amb més promoció.

P À G I N A · 3

Coneguda per tots com l´Amorosa. Va nàixer el sis de novembre de 1928. Ja fa

uns anys que es va jubilar. Va tindre una tendeta al carrer la Font

“LA AMOROSA” dedicada a la venda de carns i peix `` fresquet´´. Recorda amb nostalgia tot el que tenia

que treballar la gent d’abans: cultivar la te-rra, collir, vendre… Els seus familiars anaven per tot el po-

ble amb un caixó de peix ple de glaç que es derretia, cridant a les dones per què ixque-

ren a comprar. També comenta que en les festes de la Purísima i del Cor de Jesus les dones eren

les protagonistes. Per a ella, els millors anys van ser els 70 i 80, i opina que els veíns del poble

“deuriem d’acceptar més a la gent que ens visita”.

Venen al seu cap records de la política de fa molts anys i comenta que es tenien que haver

fet les coses d’una altra manera.

Per finalitzar destaca el casc Antic per què el clima és millor que a la part baixa a l’igual que la contrució de les vivendes .

CASTILLO Y MURALLAS: ESTADO DE CONSERVACION Y PROPUESTA DE INTERVENCIÓN

ANTECEDENTES HISTORICOS

En lo alto de la mole de fuertes pen-

dientes, domina la silueta del castillo roque-

ro. El núcleo urbano, aterrazado a sus pies,

conserva el trazado medieval sobre los ban-

cos de rodeno. Su población se remonta al

neolítico, fue asentamiento romano, poste-

riormente habitada por musulmanes y, a

raíz de la conquista cristiana, perteneció a

las órdenes del Hospital y de Montesa, has-

ta que 1635 se incorporó al patrimonio real.

En el siglo XIX fue plaza fuerte en el episo-

dio de las guerras carlistas. Los asedios,

tanto del “Serrador”, cabecilla carlista, en

marzo de 1837; como el del propio Cabrera,

en enero y abril del año siguiente, fueron

heroicamente rechazados.

LOS RECINTOS AMURALLADOS

Las primeras ordenanzas para la construcción de las

murallas son del último tercio del XIV, siendo Maestre de

Montesa, fray don Alberto de Thous. Por las mismas fechas

se están construyendo las de Albocasser, Coves de Vin-

romà, Benassal, Sant Mateu, Alcalà de Xivert, Peñiscola,

Benicarlo y Traiguera. A finales del XVI se amplia el re-

cinto murado, coincidiendo con la construcción de la nueva

iglesia parroquial de la Asunción.

Con el tiempo, y como consecuencia del desarrollo

de la población, parte de los lienzos y torreones han des-

aparecido.

Los restos que aún quedan permanecen en parte

emergentes, aunque en la mayoría de los casos se encuen-

tran enmascarados entre edificaciones; delimitando media-

neras o transformados en viviendas.

Angeles LLo-rens Mallasen.

P À G I N A · 4

EL VALOR PATRIMONIAL DEL CASTILLO Y LA TO-RRE DEL HOMENAJE

El castillo de origen árabe, experimenta modificaciones y ampliaciones hasta 1840. La torre central señorea, emergiendo de la plaza de armas al arrimo del aljibe, único vestigio posiblemente de época musulmana. Se trata de una de las pocas torres del “homenaje” de nueva planta, de tipología militar de época carlista, quizás la más paradigmática y mejor conservada, al me-nos en la Comunidad Valenciana. La geométrica de su planta la hace probablemente única en su género. De trazado circular, mantiene la huella de tres pisos o niveles. Debió tener estructura leñosa y te-rraza plana. El piso intermedio conserva aún los dos bal-cones amatacanados. La protege y contornea varias filas alineadas de aspilleras en los diferentes niveles. Otra torre de similares característica pero de menor enti-

dad, rectangular, medio arruinada, a modo de torre albarrana, posiblemente levantada sobre los restos de una edificación anterior, se conserva en las inmediaciones del núcleo urbano de Llucena, en el camino que va al balneario del Prat.

El último cerco defensivo, levantado en el siglo

XIX, es en la actualidad el mejor conservado.

La morfología urbana y las preexistencias mili-

tares, permiten reconocer la estructura primera de su

configuración y evolución. En donde se puede aún leer

la historia, lo que supone un privilegio poco frecuente.

Razón por la que debemos salvaguardarlo.

ESTADO DE CONSERVACIÓN

El castillo presenta un lamentable estado de

abandono y progresiva degradación. Tanto el titular del inmueble, como las instituciones que deben ve-lar por la salvaguarda del bien patrimonial ostentan claros signos de desidia: por un lado, la ausencia de medidas disuasorias de seguridad y protección para las personas, en relación a la iluminación nocturna, suelos y desniveles; y por otro lado, la falta de deco-ro y mantenimiento que evite el progresivo deterioro del BIC.

Foto Archivo Mas de 1919

P À G I N A · 5

PROPUESTAS DE INTERVENCION

Dada la singularidad y entidad que ostenta la arquitectura militar de Vilafamès, se propo-

ne la constitución de un “Plan Director del Castillo y Murallas”, con el fin de proceder al levanta-miento grafico actual; diagnóstico de su estado patológico; estudio arqueológico, y plan de in-terpretación y usos. Tal y como se está llevando a cabo en los castillos de Morella, Peñiscola, Cervera, Borriol, L´Alcora, Castelló, Segorbe, etc. Para su incursión en el Plan Nacional de Castillos del Instituto del Patrimonio Histórico Español.

Buscar ayudas económicas e institucionales para realizar campaña arqueológica en ex-tensión en el subsuelo de la plaza de armas y resto de dependencias. Así como catas estra-tigráficas en sus lienzos y murallas.

Formación de una red de albañales en la plaza de armas y otras estancias, con el fin de frenar las aguas de escorrentía, que están lavando el subsuelo, y arrastrado los restos arque-ológicos que actualmente están aflorando.

Colocación de protecciones livianas, tanto horizontales como verticales, y respetuosas con el entorno. Con el fin de garantizar los accesos, resguardar los desniveles y salvaguardar los restos arqueológicos que emergen. Para garantizar la estabilidad de la torre del homenaje se deberían reconstruir sus forja-dos. Dando al nuevo espacio arquitectónico, un uso acorde a la singularidad que ostenta, por ejemplo: “museo de la arquitectura militar de la época carlista y de las contiendas militares en la C.V”. Aparte de mirador, donde exhibir al visitante, desde la terraza de su atalaya, el histórico y vasto territorio que dominaba su pasado.

Por último, los altos muros de las amplias estancias, situadas al sur de la plaza de armas, dejan entrever la existencia de dos plantas y cubierta a dos aguas, lo que incita a su recons-trucción y puesta en valor, como “museo de la historia de Vilafamès y del Plá de L’Arc”. A la vez que se estabiliza y preserva de la erosión a las desnudas fábricas.

La asociación ACAV, en cumplimiento de su función social de colaboración ciudadana por la salvaguarda del patrimonio cultural valenciano, según establece el articulo 5.2 de la Ley 5/2007 de 9 de febrero de la Generalitat, que modifica la Ley 4/1998 de 11 de junio, del Patri-monio Cultural Valenciano, se ve en la necesidad urgente de comunicar a las administraciones públicas responsables, del riesgo de destrucción del patrimonio histórico- cultural y arqueológi-co que atesora el castillo y las murallas de Vilafamès. Así como del peligro de accidentes para las personas, dado el lamentable estado de conservación del inmueble y sus instalaciones.

El pavimento de la plaza de armas presenta un lamentable estado de conservación, lo que pre-supone un alto riego de lesiones y caídas fortuitas de los visitantes. Dada la pendiente del terreno y la ausencia de sumideros, el agua de lluvia ha la-vado y arrastrado parte del firme. Creando profun-dos socavones, producidos por las aguas de esco-rrentía. Como consecuencia de ello han quedado al descubierto estructuras de fábrica que se mani-fiestan anteriores a la construcción del castillo. Si así fuera, la continua erosión humana y medio-ambiental está favoreciendo la destrucción de un patrimonio valiosísimo que debería ser protegido e investigado.

P À G I N A · 6

PALAU DE

BETXÍ.

Novembre de 2009

El PALAU DELS MARQUESOS D’ARIZA, conegut popularment com El Castell o, simplement, El Palau, es troba front a l'Ajun-tament de Betxí . El visitàrem per què ens convidàren ELS AMICS DEL PALAU DE BETXÍ. I allà que anàrem. Ens acompanyàren a més, alguns regidors de l’ajuntament de Betxí. Després d’eixir d’allí visitàrem el Calvari i l’ermita de Sant Antoni, també en la mateixa localitat.

Primitivament, el Palau disposava de grans torres als cantons, així com d'un fossar defensiu. Actualment està considerat un dels edificis valencians més significatius del Renaixe-ment, ja que conserva d'aquesta època part del seu pati interior i porta d’entrada (meitat del s XVI). Fins el segle XIX es va con-servar en bon estat.

Finalment, després de molts anys de deteriorament i d’una parcial destrucció, va ser adquirit per l’Ajuntament als seus darrers propietaris (la família de Pasqual Meneu, fill il•lustre de Betxí) a finals del 2002, sent restaurat parcial-ment i destinat a sala d'exposicions. La Conselleria de Cultu-ra l’ha declarat BIC (Bé d’Interès Cultural).

P À G I N A · 7

EXCURSIÓ AL BA-RRANC DELS

HORTS

25 d’abril de 2010

XERRADA SOBRE DARWIN

20 DE MARÇ DE 2010

Ens sumàrem a la commemoració del II CENTENARI DEL

NAIXEMENT DE CHARLES DARWIN i al 150 aniversari de la

publicació de “L’origen de les espècies”, i ho férem amb una xerrada del

professor de la Universitat de València Adolfo Azcárraga, amb una bona

assistència de públic a la sala de la Caixa Rural de Vilafamés.

Darwin va elaborar la seua teoria evolucionista quan encara no

existien coneixements de biologia molecular, i avui no és possible parlar de

moltes disciplines sense recórrer a la seua investigació. Tot es va encetar

amb el viatge a les Illes Galápagos, on comprovaria la gran varietat

d’especies. Buscant explicacions a l´esmentada diversitat, va escriure

“ L’evolució de les especies”.

De la mà del professor Azcàrraga férem un recorregut per la seua

trajectòria, reparant en les seues aportacions científiques per explicar els

orígens del món.

Una vall menuda, un barranc que amaga un pa-radís, que a la poca estona d'entrar-hi ens dóna

la benvinguda amb uns exemplars de més d'un metre de diàmetre de roure valencià. Fins i

tot en la distància ens cridà l'atenció el tamany de les copes.

P À G I N A · 8

EXCURSIÓ SERRA ENGAL-

CERAN -SERRATELLA-

SANT PAU

22-maig-2010

Salida de Vilafamés: 9.00. Salida Serra d’Engalcerán: 10.00

Desnivel 700/1080/700/540 Recorrido: 15km Aprox

Esta excursión la empezamos en la misma plaza de la Font de

Vilafames donde se quedó a las 9.00 hora ritual, de allí cogi-

mos los coches y nos subimos a la Sierra. Punto de encuentro

con otros para empezar a pie el recorrido.

La salida de la Sierra fue a las 10.00 h. enfrente del ayunta-

miento, donde saliendo por la carretera dirección a los Rosil-

dos comenzamos nuestro andar. A pocos minutos encontramos

una cooperativa/ báscula y siguiendo por el camino de la dere-

cha que va a la masía de la Font del Pastor, podemos ver la

imagen preciosa que se contempla a la salida de la población.

Conforme vamos subiendo la vista es más espectacular. Des-

pués de un buen rato llegamos al mas de Gargallo donde em-

pieza una buena ascensión que nos lleva a la Montaña del Sa-

ragossa, pico de 1081 m donde pasa el meridiano de Green-

wich. En esta subida hemos podido observar la vegetación me-

diterránea con encinas, robles, sabinas, coscojos y enebros.

Desde esta cumbre podemos observar la gran llanura y corre-

dor de les Coves de Vinromá y como no, el aeropuerto del Sr.

Fabra, donde cuantas cosas se habrán destruido por el progre-

so.

Siguiendo nuestro recorrido y después de un buen almuerzo

llegamos a la bassa del bosc, donde vimos una de las construc-

ciones mas emblemáticas de estas sierras, el Refugi dels Pas-

tors, caseta de piedra seca, hecha para resguardarse de los tem-

porales y algunos días de lluvia, en ella podemos apreciar el

buen saber de estas personas que con sólo un capazo, un per-

pal, y un martillo eran capaces de levantar estas construccio-

nes.

Llegando casi a la Sarratella empezamos a ver los puntos que

aun teníamos que recorrer, pero la suerte es que en este caso ya

sólo era bajada. Estos parajes cuando los descubrimos tan

agrestes y con tan poca tierra imaginamos el coste que habrá

supuesto para la gente que los ha cultivado desde hace siglos,

pero cuando nos acercamos y vemos los árboles que allí se

crían, nos parece ver que están mejor ahí que en un huerto en

la Plana de Castellón.

SENDERISMO

P À G I N A · 9

Llegando al Mas de Les Creus, tomamos la senda o ba-

rranco De les Calçades, donde bajando, encontramos una

balsa con agua y allí paramos a comer. En este lugar se

pueden ver los grandes murallones que franquean este

barranco, que no son mas que una gran fractura hecha

por el movimiento de las cordilleras. Allí encontramos

un pequeño abrigo que los lugareños conocen como La

pared de la Llave por su singular parecido.

Continuando y con tan sólo la mitad de los componentes

llegamos a otra llanura, la de San Pau, punto final de la

excursión. No sin antes observar este majestuoso ermito-

rio-hospedería de los siglos XV-XVIII, declarado Mo-

numento Histórico Nacional. Al pedirle permiso a la chi-

ca que regenta el bar, pudimos ver la ermita y las pintu-

ras murales de Vicent Guilló y, como no, también nos

permitimos una cerveza fresca en el bar como colofón,

que en el mes de junio va muy bien.

Luis M. Cabo

PASSEJADA POETICA

26 de juny de 2010

Clàssics d’or valencians. Segle XV

Arrecerats pels carrers del casc antic de Vilafamés i sota el caliu de les paraules d’or dels nos-tres poetes, ens deixàrem encisar per Ausiàs que ens contà els seus amors plens de seny, per

Jaume que malparlà de les dones mirant-se a l’espill, Joanot ens contà les intimitats del cavaller Tirant lo blanc, Sant Vicent ens va fer un sermó i Anselm elogià els diners que “fan cantar los capellans i los frares carmelitans”.

Cinc-cents anys després les seues paraules ens van arribar plenes de frescor i vitalitat... per això són clàssiques. El pas del temps no les ha mella, ans al contrari, les ha convertit en or, en or de llei.

P À G I N A · 1 0

Plaça la Ajuntament- la Serreta –mas de la Dona del Panero.

Como todos los años, hacer esta excur-sión es un placer, y más en esta época cuan-do el caminar durante el día se hace muy pe-

sado, lo contrario que por la noche. Deseába-mos que tuviera estrellas pero el tiempo ca-prichoso nos brindó unas nubes que, final-

mente, se transformaron en una noche muy agradable.

La salida fue a las 21.00 h, y aunque la intención era ver la puesta del sol, lo cierto es que no tuvimos en cuenta que en julio la tar-

de va acortando y no pudimos disfrutar del Astro Rey ocultándose tras el Penyagolosa. Salimos de la plaza del Ayuntamiento,

pasamos por la iglesia y el Raval. Allí para-mos para ver la trama urbana de San Ramón,

bebimos en su fuente y subimos por el cami-no de la Sierra hasta llegar a la cuesta del cubo, lugar entrañable y muy favorable a las

riadas.(Mirando al cielo con truenos y ame-naza de lluvia pasamos deprisa.)

Llegando a Les Roques de Mallasen para-mos y cenamos en este lugar un poco mágico, recorrido por nuestros antepasados, que nos

hace reflexionar sobre lo poco que han cam-

biado los niños y niñas a lo largo de la evo-lución humana (observan, comen, gritan y

juegan). Continuando la excursión, pasamos en-

tre almendros y olivos llegando a la caseta de “la dona del panero” lugar desde donde podemos observar dos paisajes bastante

diferenciados: la parte industrial de Alcora y Moro y la parte agrícola de Costur, Useres, Culla ,Benafigos, Chodos y Ares. Estos años

de “vacas gordas” han hecho cambiar un poco la cantidad de luces en nuestros pue-

blos con un efecto demoledor, donde unos pocos han enriquecido y unos muchos se han empeñado. Esto según los expertos es

progreso.? Desde aquí y después de un buen rato disfrutando del entorno volvimos a Vila-

famés. En este recorrido nos acompañaron unos niños valientes que aguantaron toda la

excursión. Esto premia a los pequeños y enorgullece a los grandes. La asociación agradece su participación

a la gente que ha realizado el recorrido ya que cada año somos más y sobre todo, a la

familia Panero, por habernos dejado entrar por su propiedad.

Gracias.

Luis M Cabo

P À G I N A · 1 1

Tindre un expert que et parle dels ÏBERS que van poblar la comarca de la Plana de l’Arc està molt bé. Si damunt és de Vilafamés ja és un luxe, per què converteix l’acte en una conferència adaptada als interessos dels i les participants. Igual-

ment,si les dues directores de les excavacions del Racó de Rata fan de guies pel poblat dels Estrets el resultat ja no pot ser més

satisfactori, ja que coneixen fins l’últim detall del que allí s’ha trobat. Eixe va ser el resultat de la V jornada de l’associació,

dedicada enguany ALS IBERS DE LA COMARCA en general I DE VILAFAMÉS en particular. Els ponents van ser Xavier Allepuz Marzà, arqueòleg de Vilafamés, i Mª Dolors Llorens Cabedo i Mª CarmenBarrachina Monferrer, directores de les ex-

cavacions del Racó de Rata.

Este jaciment ens mostra la torre, muralles, vivendes, amb un moli públic inclòs, del qual s´ ha excavat sols un 15 %, i

que sembla forma part d ́una estructura de vida i defensiva més ampla. En este punt, comentaven el tema i escoltàvem, una

vegada més, les queixes més que justes del personal dedicat a l ́ arqueologia: l’actual retallada, justificada per l’ incidèn-cia de la crisi, ha deixat penjades a la quasi totalitat d’excavacions i investigacions. Moltes d’elles no conten amb la declara-

ció com be d’interès cultural ni tan sols amb la categoria de rellevància local. A tot el nostre territori, es conserven molts po-

blats ibèrics (Racó de Rata a Vilafamés, Alcusses a Moixent, o els jaciments de Llíria són una mostra) que omplixen els fons

dels museus amb un material no sabem quan voran la llum. POT SER QUAN S’INAUGURE EL NOSTRE MUSEU DE LA COVA DE MATUTANO? Els fons ibèrics del museus d’Alacant (un dels millors d’Europa) d’Elx, i de València, són

l’evidència del nivell que va tindre la cultura ibera a tot el llarg del nostre país, cosa que ens deuria obligar a una superior sen-

sibilitat i cura envers un element que tant ha contribuït a la nostra conformació històrica. Significatiu és el cas de Castelló, de-marcació amb un territori quasi sense investigar, i amb possibilitats reals de recuperar poblats i assentaments, com s ́ha evi-

denciat recentment a la Torre de la Sal, lloc on s ́ ha fet un treball de prospecció perquè Marina d ́Or anava a urbanitzar.

¡Quina ironia!. A la pregunta d’on estan les troballes es respon dient que en caixes a Castelló.

Hi ha crisi, així i tot, el personal de plantilla de la Conselleria i Ajuntaments pot fer coses, com declarar BIC aquells

jaciments existents, divulgar els elements destacables, preparar propostes pel futur immediat, realitzar tasques urgents, fixar

prioritats… Esperem que algú/na s’apunte i duga endavant les propostes.

V JORNADA DE L’AACAV. 18 DE SETEMBRE DE 2010

P À G I N A · 5

Fins aquí una mostra del que fa l’AACAV. Podrem conseguir més coses i passar-ho

millor si en SOM MÉS GENT.

Sols cal omplir l’imprés que teniu adjunt, enviar-ho a la seu de l’ASSOCIACIÓ: C/ Ca-

rreró núm:12, 12192—Vilafamés i participar personalmente o a través de la nostra pàgi-

na web www.aacav.uji.es o enviant missatges al correu electrònic aacav@hotmail.com.

SUBVENCIONA:

Vilafamés, a ........,.........................................., de ...........

En / Na ..............................................................................................................................

Amb D.N.I.: .................................................,

SOL·LICITE que a partir de gener de 2011 i fins a nova ordre, atenguen els rebuts en concepte de QUOTA ANUAL (20 €) que

presenta per a cobrament L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASC ANTIC DE VILAFAMÉS.

Sent el compte de domiciliació:

Signat:...............................................

—————————————————————————————————————————————————————

Les següents dades són per a l’arxiu de l’associació i és compromís de la mateixa no facilitar estes dades a ningú. Si en algun moment,

es vol donar de baixa com a soci/a, no més cal comunicar-ho per escrit (carta o e-mail a aacav@hotmail.com) i les seues dades seran

esborrades definitivament del nostre arxiu.

NOM I COGNOMS:_______________________________________________

ADREÇA: (En Vilafamés)___________________________________________

(si no és resident)________________________________________________

E-MAIL:______________________________________________________

TELÈFONS DE CONTACTE:___________________

Com preferiu les comunicacions? carta, e-mail, telefònicament (encercleu l’opció)

ENTITAT OFICINA D.C. NUM. COMPTE

P À G I N A · 1 2

GENERALITAT

VALENCIANA Conselleria d’Educació

COL·LABORA: