www.diaridegirona.cat

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.405

Dimarts19 DE JUNY DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

La línia d’alta velocitatBarcelona-Figueres és lamés rendible d’Espanya

És l’única que genera més ingressosque despeses, diu el Ministeri de Foment Presenta el cost per seient ofert

i quilòmetre més baix de tot l’Estat 3

FUNDA DE SOFÀProtegeix de mascotes, pols i taques el teu sofà.Tres mides diferents i dos colors disponibles

CARREGADOR SOLARVagis on vagis, gràcies a aquesta bateriaexterna no et quedis mai sense mòbil

PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments comodament,i, a més, aconsegueix una bossa tèrmica

Els casosd’absentismeescolar a Gironapugen de 37 a 60

L’Estat trauràels peatgesde l’AP-7 quanfinalitzi laconcessió, apartir del 2019

EL MINISTRE DE FOMENT DIU

QUE SERAN «COHERENTS» AMB

LES PETICIONS QUE HAVIEN FET

AL CONGRÉS I AL SENAT

4

7

Els casos tractats per la comissiód’absentisme han passat de a en cinc anys. Segons indiquen,no és que n’hi hagi més, sinó ques’hi treballa més a fons. 4

Alerten de l’impacte de les altestemperatures i la proliferació d’alguesfilamentoses als parcs naturals delMontgrí i el cap de Creus. 10

El canvi climàticmata un 30% dela gorgònia, unaespècie clau per al’ecosistema marí

Cap dels 38 aspirantsa tres places depolicia de Sant Feliude Guíxols aprova18

El nou CAP de Figueresobrirà el juliol iconcentrarà total’atenció pediàtrica15

A més a DdG

Rodatge d’una sèrie coreana al Barri Vell de Girona El pont de Pedra va ser ahir l’escenari delprimer dia de rodatge de Recuerdos de la Alhambra, una sèrie coreana ambientada a Granada però que durantaquesta setmana rodarà escenes al Barri Vell de Girona.

6

El Gironaapuja un 11%el preu delsabonaments

EsportsDdG

EL COST DELS CARNETS PER

A LA SEGONA TEMPORADA A

PRIMERA OSCIL·LA ENTRE ELS

40 I ELS 650 EUROS

4

32-33

PERE DURAN / NORD MEDIA

jamargant - 19/06/2018 08:48 - 2.137.90.81

Edició de GironaDIMARTS · 19 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14672 - AVUI / Any XL. Núm. 13542 - EL PUNT

1,20€

1110

43-1

1866

24T

1110

43-1

1880

11T

L’Auditori es mantindràactiu, malgrat les obres

Girona P22

Política P10

Sabater, en primer terme, a la sortida del jutjat ■ ACN

L’alcalde de Vergesnega el delicte d’odi

Alta afectació del canviclimàtic en parcs marins

Medi ambient P20,21

Figueres tindrà un segonCAP a partir del juliol

Salut P29

Una de les escenes que es van filmar ahir al pont de Pedra de Girona ■ QUIM PUIG

CULTURA P38

Expectació per la filmació de la sèrie ‘Recuerdos de la Alhambra’

Rodatge coreà a Girona

NACIONAL P12,13

L’assassinat dedos nois, l’estiupassat, continuaenvoltat de moltsinterrogants

No s’ha pogutsituar el llocexacte del crimni on van llançarels seus cossos

Les incògnites de Susqueda

La fiscaliano es mouCÀRRECS · En una vista al Suprem insisteix a acusar els líderscatalans de rebel·lió “anunciada”, malversació i desobediència

P8

Diari de Girona DIMARTS, 19 DE JUNY DE 2018 17

LA SELVAlaselva.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

DdG BLANES

■ L’Ajuntament de Blanes ja tédata per aprovar el pressupost peraquest , després de dos in-tents frustats anteriors. Serà enuna sessió extraordinària demà, apartir de dos quarts de nou delvespre –mitja hora més tard delque és habitual. D’aquesta ma-nera es desencallarà el temamés important de cada exercicien un ajuntament, després quel’equip de govern, format única-ment pels quatre regidors socia-listes, hagi aconseguit el suportdefinitiu als comptes amb el votd’Esquerra Republicana de Ca-talunya. El pressupost serà l’únicpunt de l’ordre del dia. El Regla-ment Orgànic Municipal preveuque les intervencions dels regi-dors puguin ser més llargues delquè és habitual. D’aquesta mane-ra, en el primer torn, en lloc delscinc minuts que tenen assignatcom a màxim, podran ser de minuts. El torn de rèpliques, encanvi, serà el mateix que en qual-sevol altre ple, d’un minut.

Inicialment, els pressupostosmunicipals d’aquest any s’havieninclòs a l’ordre del dia dels dos an-teriors plens municipals celebratsel d’abril i el de maig. En totsdos casos, però, no es van arribara votar perquè l’equip de governels va retirar el mateix dia en quèes va fer el ple ja que no compta-ven amb suficient recolzamentperquè poguessin prosperar. En el

segon, i darrer intent fins ara, peraprovar els pressupostos, l’equipde govern comptava amb el su-port de nou regidors –els del PSC,PDeCAT i el PP–, per contraris–Batega, Ciutadans, la CUP, ERC iICV-EUiA. D’aquell de maig alple de demà haurà canviat que elgrup municipal d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya abandona elcostat del no per afegir-se al sí,cosa que donarà la majoria per vots a deu.

ERC, que fou soci de govern delPSC i CiU fins al seu trencamentarran de la situació política cata-

lana, va anunciar la setmana pas-sada la seva adhesió als pressu-postos plantejats pel PSC «amb lavoluntat de donar resposta a lesdemandes de diferents col·lectiusamb els quals hem treballat, aixícom a les pròpies reclamacionsdels treballadors municipals».

Els pressupostos del PSC pu-gen .. euros, un importque suposa un increment de ,milions respecte del de l’any an-terior. La projecció de les despe-ses del va condicionar haverd’augmentar els ingressos, comara l’IBI.

Tercera opció per al pressupostL’Ajuntament de Blanes convoca per demà una sessió plenària per aprovar els números d’aquestexercici, després que el govern ho intentés en dues ocasions anteriors en què no tenia prou suport

L’alcalde de Blanes, anunciantque retira de l’ordre del dia delple del 31 de maig la votació delpressupost per aquest 2018.AJUNTAMENT DE BLANES

DdG LLORET DE MAR

■La instal·lació de càmeres de vi-deovigilància a diverses urbanit-zacions del municipi de Lloret deMar ha estat la proposta més vo-tada en els pressupostos partici-patius de l’Ajuntament per aquest. La votació es va dur a termede l’ al de juny, i la proposta deles càmeres ha resultat guanyado-ra d’entre les que l’Ajuntamentproposava, han informat fontsmunicipals.

A diferència d’edicions passa-des, en les que les propostes sot-meses a votació estaven relacio-nades amb diverses zones, aquestany s’ha demanat a la ciuta-dania propostes per a tot el muni-cipi, amb més impacte, de caireglobal i amb un cost de fins a. euros. Després de la co-

rresponent validació i prioritza-ció, deu van ser les propostes quees van poder votar en la fase final,resultant guanyadora la de la ins-tal·lació de càmeres de vídeovigi-lància, a diverses urbanitzacions,connectades amb el servidor de laPolicia Local, amb vots en to-tal.

La majoria de les deu propostesque es podien votar tenen un im-portant accent social i de ciutada-nia, com ara la que ha estat la se-gona més votada, la construcció ocompra d’una nau per a ús d’hotel

d’entitats amb vots; i la terce-ra, la de millora de la mobilitat adiversos carrers, voreres i de l’ac-cessibilitat al Nucli Antic amb vots.

Participació en augmentPer a l’alcalde, Jaume Dulsat, «va-loro positivament els resultats jaque la participació ha passat del, en l’edició anterior a un,, fet que ens confirma que elcanvi de model dels pressupostosparticipats d’enguany ha resultatpositiu».

En paraules del regidor de Par-ticipació, Josep Lluís Llirinós,«aquest increment de participa-ció mostra la qualitat de propostesrealitzades i que, com a projecte,els Pressupostos Participats esvan consolidant, permeten la im-plicació dels veïns i veïnes en elseu entorn, alhora que reflexio-nen sobre el que pot ser útil a l’es-pai públic».

Aquests Pressupostos Partici-pats tenien una base censal de. persones.

Lloret de Mar vota instal·lar càmeresde videovigilància a les urbanitzacionsÉs la proposta mésvotada dels pressupostosparticipats per aquest anyamb un total de 523 vots

La participació enaquests pressupostosha passat d’un 3,27%l’any passat, a un 6,04%aquest 2018

DdG BLANES

■El trencament d’una canonadad’impulsió d’aigües fecals va obli-gar ahir a tallar l’avinguda LluísCompanys de Blanes. Pels volts deles del matí, la Policia Local varebre l’avís que hi havia hagut eltrencament d’una canonada declavegueram a l’avinguda LluísCompanys, a tocar de l’Estaciód’Autobusos, entre els barris d’ElsPins i La Plantera. Immediata-ment s’hi va acostar una patrulla,que va comprovar que, a conse-qüència del trencament, hi haviauna fuita d’aigües fecals que s’es-tenia per tota la zona. Paral·lela-ment al tancament perimetraldels dos accessos principals al ca-rrer afectat, la Policia Local va do-nar avís als departaments corres-ponents, tant de l’Ajuntament deBlanes com de la Generalitat deCatalunya.

La canonada, que va trencar-seper causes que ahir encara nos’havien determinat, mesura metres de longitud per un metrede diàmetre, i està situada a l’alça-da de l’antiga Depuradora d’Ai-gües Residuals del municipi, ges-tionada pel Consorci Costa Brava.

Com a conseqüència del tren-cament, a primera hora de la tardaes va haver d’abocar al mar aigüesresiduals a través de l’emissari.Atesa la llargària de l’emissari, aixícom la distància que hi ha des delpunt d’abocament –mar endins–,l’Agència Catalana de l’Aigua vainformar que no es consideravanecessària la prohibició temporaldel bany a les platges dels dos mu-nicipis que podrien resultar afec-tats: Blanes i Malgrat de Mar, vainformar l’Ajuntament blanenc.

Al migdia, la Policia Local vaprocedir a completar el tanca-ment perimetral que havia efec-tuat d’emergència al matí. La pre-visió inicial és que el tancaments’hagi d’allargar durant dues set-manes, el temps que farà falta perobrir el carrer i fer les reparacionsque facin falta per restablir el ser-vei de la canonada trencada.

A causa de l’abocament, durantel matí i primera hora de la tardal’Ajuntament va rebre nombrosestrucades dels veïns de la zona, quees queixaven de la fortor que sesentia. Un cop es va controlar lafuita, va procedir-se a netejar totala zona amb una cuba extractora,així com amb aigua a pressió.

El trencamentd’una canonadaobliga a tallaruna avingudade Blanes

AJUNTAMENT DE BLANES

Neteja d’on es va produir la fuita.

DdG SANTA COLOMA DE FARNERS

■ Les Oficines Municipals deConsum de Blanes i Lloret de Mar,juntament amb l’Oficina Comar-cal de la Selva, han organitzatdues xerrades sobre recomana-cions de consum per a la gentgran. En el transcurs d’aquestessessions, que es faran avui i el de juny, respectivament, a Lloretde Mar i Blanes, es donaran a co-nèixer les nocions bàsiques perentendre les factures dels serveisbàsics. Així, els tècnics de consumdonaran les pautes necessàriesperquè el col·lectiu de la gent granque assisteixi a la xerrada sàpigainterpretar les factures de llum, ai-gua i gas, entre altres. En aquestalínia es donaran a conèixer tots elsserveis que s’ofereixen des de lesOficines Municipals i l’OficinaComarcal de Consum. Tots elsdubtes que tinguin els assistentspodran obtenir resposta per partdels tècnics de consum. La tècni-ca de l’Oficina Comarcal de Con-sum, Sandra Bas, ha explicat quees tractaran àmbits diversos sobreconsum.

Organitzen xerradessobre recomanancionsde consum a gent gran

jamargant - 19/06/2018 08:48 - 2.137.90.81

Diari de Girona DIMARTS, 19 DE JUNY DE 2018 7

COMARQUEScomarques.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

D. JIMÉNEZ/ACN GIRONA

■ El govern espanyol eliminaràels peatges de les autopistes a me-sura que les concessions, amortit-zades i en funcionament durantdècades, finalitzin entre aquestany i el , va confirmar ahir elministre de Foment, José LuisÁbalos. La primera que caduca (el de novembre de ) és l’AP-entre Burgos i Armiñón, prop deVitòria. El serà l’AP- entreSevilla i Cadis i, a Catalunya, lamesura afectarà l’AP-. El dedesembre de finalitzen lesconcessions entre Alacant i Tarra-gona. La decisió del govern delPSOE serà un precedent per lesconcessions de l’AP- que acabenel d’agost de , amb el prò-xim govern espanyol, Tarragona-Barcelona; El Papiol-Montmeló iel tram que transcorre per Girona,entre Montmeló i La Jonquera.

En una entrevista al diari ElPaís, el ministre de Foment anun-ciava que «serem coherents ambels nostres compromisos i les pro-postes que hem plantejat al Con-grés i al Senat perquè aquestes au-topistes s’incorporin a la xarxa pú-blica a partir del seu venciment is’alliberin de peatge». Això supo-sarà un cost per a l’Estat d’entre. i . euros per quilòme-

tre a l’any en manteniment i con-servació. Podria ser que l’Estat fosqui seguís cobrant, com passaamb les radials rescatades, però«hem decidit que s’alliberi depeatge», va assegurar el ministreadmetent que, quan la xarxa pú-blica augmenti, «caldrà plantejar-se una reflexió sobre els costos demanteniment d’aquesta xarxa».

Ábalos és diputat per Valènciai ell mateix havia instat l’anteriorgovern del PP que l’AP- fos degestió pública i sense peatges.Igualment, al febrer, el Congrés vaaprovar una proposició no de lleid’Units Podem amb els vots delPSOE, ERC, PNB, PDeCAT i Com-promís i l’abstenció del PP i Cs queinstava a no ampliar les conces-sions i gestionar-les des de l’Estat.

Alhora, els partits catalans javan mostrar l’afartament amb elspeatges mentre les comunitats va-lenciana, andalusa i aragonesa,totes tres amb presidents socialis-tes, havien reclamat la gratuïtat.

Reaccions gironinesLa Cambra de Comerç de Gironava qualificar de «molt bona notí-cia» la confirmació d’alliberar elspeatges. El seu president, Domè-nec Espadalé, va afirmar que«veient els últims moviments (de

Alacant-València31 de desembre del 2019

València-Tarragona31 de desembre del 2019

Tarragona-Barcelona31 d’agost del 2021

El Papiol-Montmeló31 d’agost del 2021

Montmeló-La Jonquera31 d’agost del 2021

Concessióde l’AP-7FINAL DEL PERÍODEDE CONCESSIONS AL’AP-7 D’ALACANT A LA JONQUERA

ALACANT

VALÈNCIA

170 km

252 km

94 km

33,1 km

134 km

TARRAGONA

EL PAPIOLMONTMELÓ

LA JONQUERA

1

1

2

3

4

5

2

34

5

La Cambra deComerç de Gironai el sector deltransport gironícelebren la decisióperò discrepensobre el modelde finançament

L’Estat alliberarà l’AP-7 depeatges a partir del 2019quan acabin la concessióEl ministre de Foment diu que seran «coherents»amb les peticions que havien fet al Congrés i Senat La fi de les primeres concessions a l’AP-7 seranel 2019 i al tram gironí caldrà esperar fins al 2021

l’anterior executiu espanyol) enspensàvem que no passaria» i hova aplaudir. Tot i això, va conside-rar que la lliure circulació peraquestes vies no és viable econò-micament i caldrà buscar altresfórmules de finançament a nivellde tot l’Estat. «Si volem mantenir-les i fer-ne de noves s’haurà de pa-gar alguna cosa» tal com ja s’estàfent a alguns països europeus, vadir. Des de la Cambra veuen ambbons ulls la vinyeta que està estu-diant implantar la Generalitat idefensen que es pagui pels quilò-metres recorreguts. Uns dinersque podrien destinar-se al sector

del transport, va assegurar Espa-dalé, i a les infraestructures.

També l’Associació de Trans-ports de Girona (Asetrans), la pa-tronal més representativa del sec-tor del transport per carretera a lademarcació de Girona, va celebrarla decisió. «Sempre hem defensatque les vies alternatives a les ca-rreteres nacionals han de ser lliu-res de pagament per ser més se-gures i amb millors condicions»,va dir el seu president, EduardAyach, considerant que el sectordels transports de mercaderies ide persones ha de tenir llibertat decirculació. Així, van avisar que noestan disposats a pagar cap mésimpost ni vinyeta, com la queplanteja la Generalitat, perquèconsideren que ja tenen una cà-rrega impositiva «molt alta» i jacontribueixen al manteniment ipagament d’infraestructures ambimpostos com als carburants.

DdG GIRONA

■El diputat de Ciutadans (Cs) perGirona, Jean Castel, va presentarahir una proposta de resolució alParlament per aconseguir elimi-nar els passos a nivell a la demar-cació, una iniciativa paral·lela a laproposició no de llei presentadaper Cs al Congrés i aprovada almaig, en la qual es van modificarels criteris de classificació i pro-tecció dels passos a nivell aconse-guint que «se n’eliminin molts

que no es preveia eliminar». La competència és de l’Estat

però «volem que en el properpressupost hi hagi una gran feina

de fons per eliminar passos a ni-vell com els de Figueres, Ripoll iFlaçà», va dir Castel. La propostapreveu mesures complementà-ries mentre no sigui una realitat,com «reforçar i adequar les sen-yalitzacions a les carreteres i zo-nes perimetrals» advertint delsperills dels passos a nivell, «col·la-borar amb els ajuntaments» performalitzar els acords i protocolsnecessaris per a l’elaboració delsprojectes i finançament de lesobres de supressió o creació denous passos inferiors o superiors.

D’altra banda, Castel també vafer referència a diverses iniciativespresentades en favor de la provín-cia «al llarg d’aquests mesos d’en-çà que vam guanyar les eleccionsdel -D» posant especial èmfasien l’àmbit sanitari, «on celebremque el Departament de Salut hagiiniciat la licitació dels quiròfansde Blanes que tant vam reclamardurant la campanya electoral».

Cs presenta una proposta per intentareliminar els passos a nivell gironinsEs debatrà al Parlament ipretén que s’avanci feina desde la Generalitat i consistorisfins que no sigui una realitat

María del Camino Fernández, JeanCastel i Alfonso Sánchez, ahir a laseu de Cs a Girona. MARC MARTÍ

DdG GIRONA

■ La Diputació de Girona haaprovat aquest mes de juny laconvocatòria de subvencions alsajuntaments per finançar actua-cions per a inversions en habitat-ges destinats a polítiques socialsamb una dotació econòmica de. euros ampliable a un mà-xim de . euros. El terminide presentar les sol·licituds és finsal de juliol i poden presentar unaúnica sol·licitud de subvenció perajuntament, amb un màxim de habitatges. L’import màxim seràde . euros per a cada habi-tatge de propietat municipal i de. per a cada habitatge ceditamb un mínim de . euros.

Destinen 300.000 €als ajuntaments per inversions enhabitatges socials

jamargant - 19/06/2018 08:48 - 2.137.90.81

l llarg del seu primer mandat,Mariano Rajoy va tenir l’opor-tunitat de protagonitzar gransreformes que afavorissin la rege-

neració política. Però no ho va fer. El lídergallec –com escriu Trias Sagnier en el seudarrer llibre– creu que «un polític ha de sercom un jonc. Per molt vent que faci, t’hasd’inclinar fins que escampi. S’ho emportaràtot, però tu sobreviuràs».

I com a president del govern no s’ha des-viat d’aquest pensament ni un mil·límetre.No ha pres decisions valentes i no s’ha en-frontat de cara als problemes. Preferia queels temes es podrissin abans de cercar solu-cions. I un bon exemple ha estat la crisi ter -ritorial i les reivindicacions catalanes.

Al final, però, el jonc es va trencar a causadel cas Gürtel i amb un PP empastifat perun munt de casos de corrupció, Rajoy esveié obligat a abandonar La Moncloa enpoc més de quaranta-vuit hores. Acabavade manera trista una llarga carrera políticad’un autèntic dinosaure. Però la majoria de

presidents finalitzen els seus mandats ambmés pena que glòria i prova d’això sónAdolfo Suárez, Felipe González, José Ma-ría Aznar i José Luis Rodriguez Zapatero.Tots quatre perderen la simpatia popular enels darrers mesos com a caps de govern.

Però anem al tema. Ara Pedro Sánchezté una nova oportunitat per intentar acabaramb pràctiques que caldria desterrar de lavida política espanyola. Ell mateix ha vistcom el seu ministre de Cultura i Esports di-mitia per un problema amb Hisenda i a lavegada el president passa per una situacióincòmoda i, abans d’un nou enrenou, hamodificat el seu currículum davant d’algu-nes imprecisions, per dir-ho finament.

Més que mai cal una llei de finançamentde partits polítics on no manqui transpa-rència i restin clar d’on provenen els fons.Seria bo que es preveiés la possibilitat queels donatius a les formacions fossin públicsi gaudissin de beneficis fiscals. En païsosamb més tradició democràtica ho practi-quen sense por i cap opacitat. També una

nova llei electoral és més necessària quemai. El ciutadà s’ha de sentir molt més im-plicat en les qüestions polítiques i ha de sa-ber de debò quan, com i a qui vota per auna presidència o alcaldia. Tard o d’hora lasegona volta s’haurà de plantejar.

Tanmateix la limitació de mandats conti-nua pendent. No pot ser que la política siguiel refugi de molts personatges que a l’em-presa privada no tindrien lloc. I a la vegadas’afavoriria la participació i les cares noves ales llistes electorals. I finalment abordar eltema dels sous que avui estan totalmentdesproporcionats si els comparem amb elspreus de mercat. Només s’hau ria de poderocupar un càrrec i no com ara que un ma-teix candidat pot ser diputat i alcalde. O unacosa o l’altra no es fa bé. D’un costat cobrauna dedicació exclusiva i per l’altre, un altresou encobert sota el nom de dietes, despla-çaments, dedicacions, participacions enjuntes, plens, etc, etc.

Si es pretén regenerar la vida política, calprendre decisions en aquest sentit. I ja noparlem de reduir les administracions queavui són pràcticament inasumibles en elspressupostos de qualsevol país. Només tresexemples: el senat, que és un autèntic ce-mentiri d’elefants; les diputacions, que fande repartidores de diner públic i els consellscomarcals, que fou un invent de CiU percontrarestar el poder municipal socialista.Si es suprimissin, algun ciutadà les trobariaa faltar? Em penso que no, però difícilmentels ministres de torn seran prou valents perafrontar unes reformes que avui són mésnecessàries que mai.

A

UNA NOVAOPORTUNITAT

Pere Lladó

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT

Passeig General Mendoza, 2. 17002 Girona.http://www.diaridegirona.cat

A/E: diaridegirona@epi.esTELÈFON

972 20 20 66

FAX DE REDACCIÓ

972 20 20 05

FAX DE PUBLICITAT

972 21 25 87

OpinióDIMARTS, 19 DE JUNY DE 2018 21

Diari de Girona expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial i respecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes.

DELEGACIÓ A L’ALT EMPORDÀAvda. Salvador Dalí, 79. 17600 FIGUERES

TELÈFON: 972 50 99 09

FAX: 972 50 93 69

A/E: altemporda.diaridegirona@epi.es

DELEGACIÓ A LA GARROTXADELEGAT: Xavier Valeri

Plaça Clarà, 6, 1r pis. local 0-5. 17800 OLOT

TELÈFON: 972 26 88 11. FAX: 972 26 81 50

A/E: garrotxa.diaridegirona@epi.es

CLUB DIARI DE GIRONATELÈFON: 972 20 20 42

HORARI: De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 h i 17.00

h a 19.00 h. Divendres i vigílies de 9.00 a 14.00 h

A/E: subscripcions@ddg.cat

DIFUSIÓ CONTROLADA

PERProhibida tota reproducció als efectes del

article 32,1, paràgraf segon de la LPI.

Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni

totalment ni parcialment, ni registrada en, o

transmitida per cap tipus de forma o mitjà, sense

el permís per escrit de la direcció.

Diari de Girona

issabte passat havia d’ésser unajornada de joia per a tots els ro-sincs i empordanesos que vo-lien deixar palesa, per enèsima

vegada, la seva indignació per l’injust em-presonament dels polítics electes i dels re-presentants de la societat civil catalana.Les seccions locals de l’ANC i ÒmniumCultural i el Comitè rosinc de Defensa de laRepública (CDR), havien convocat a tot-hom a fer un «Vermut Groc» a la plaça deCatalunya, un aplec on hi hauria xerinola,música, parlaments, salsitxes (en forma dellaç) i ganes, moltes ganes per construir unnou país. El cartell dels «valents» que elsorganitzadors havien convidat a parlar,perquè segueixen sense por i malgrat totala pressió de l’estat al capdavant d’algunesorganitzacions independentistes, era im-portant: Pep Cruanyes, vicepresident de

l’ANC; Carles Ribera, director de la revistaLa República; Joan Olòriz, diputat al Con-grés per ERC i Ferran Roquer, diputat alParlament per JuntsxCat –un bon equilibrientre la representació de la societat civil,els mitjans i els partits que donen suport al«Procés». Però sobretot, també s’haviaanunciat la participació del flamant Presi-dent de la Generalitat, el Molt HonorableQuim Torra, que a última hora lamenta-blement va haver d’aplaçar la seva visita aRoses per a un millor moment, perquè te-nia justificats deures a complir a Barcelonaque li van impedir desplaçar-se.

Un dels «personatges» que donava vol-tes per la plaça des de primera hora eral’exalcaldessa socialista Magda Casamitja-na, reconvertida en aferrissada republica-na (ERC), després de la seva erràtica carre-ra per diferents partits, a canvi de l’escó (i

del sou) que cobra com a substituta deMarta Rovira al Parlament, tot i haventmanifestat en un ple municipal que ella«no era ni mai serà» independentista. Ésclar que eren pocs els rosincs que real-ment cercaven la seva conversa. Ella per-tany al passat de la Vila i ha deixat moltmal sabor de boca a molts dels que de bellantuvi havia enlluernat. Però sembla ésserque opinava que els organitzadors hauriend’haver canviat el programa i l’equilibri deles intervencions, per convidar-la a ella aparlar davant dels assistents, volguessin ono escoltar-la. Davant la negativa dels or-ganitzadors, es va enfadar tant que va dei-xar plantat l’acte i a tothom amb un pamde nas.

Sembla mentida que alguns dels polí-tics que per postres s’alimenten del procésindependentista, siguin incapaços d’ama-gar els seus interessos personals darrerel’interès del país. Només així, la «cavernamediàtica» pot aprofitar-se cada dia de lessuposades confrontacions entre Junque-ras i Puigdemont, Clara Ponsatí i els seusantics companys de govern, etc. «Divideixi venceràs» és una tàctica tant antiga comefectiva per enfonsar qualsevol idea supe-rior i encara que soc conscient que aramateix estic contribuint a la divisió, crecque determinats elements tòxics simple-ment han d’ésser apartats.

D

PERSONALISMEPROCESSISTA

Thomas Spieker

ls llacistes pretenen que els pe-riodistes escriguin només elque ells volen, que els polítics

de tots els partits opinin només com ellsvolen, que a l’escola els mestres ensenyinnomés el que ells volen, que la policia ac-tuï només quan ells volen i contra qui ellsvolen, que a la universitat se celebrin no-més els actes que ells volen, que les pla-ces duguin el nom que ells volen, que alspobles onegin només les banderes queells volen, que els treballadors facin vagaquan ells volen i que la gent pugui anar ala platja amb tranquil·litat només quanells volen, o sigui quan decideixen noanar-hi a plantar creuetes. Ara arriba ellògic següent pas: que els xefs cuinin no-més per a qui ells volen.

El Mas Marroch, dels germans Roca,acollirà el sopar de la Fundació Prince-sa de Girona. Pel llacisme, això és uninsult. Segons sembla, abans d’accep-tar un encàrrec, els Roca –i qualsevolaltre restaurador, però més ells– han dedemanar permís. Millor encara, a l’ini-ci de cada exercici haurien de rebre demans dels llacistes la llista de gent aqui no poden servir cap àpat, ni tansols un gelat al Rocambolesc. La llistaestaria encapçalada pels Reis, però hiseguirien policies i guàrdies civils –te-nen sort els Roca que no els han fetpintades com al càmping Illa Mateua–,funcionaris del govern central, perio-distes desafectes al règim processista,esportistes que hagin defensat la selec-ció espanyola i, ja més endavant, ningúque no pugui demostrar puresa desang. Catalana, per descomptat. Men-tre es resol la qüestió de l’ADN, n’hihaurà prou obligant tothom que va alrestaurant a cantar Els Segadors.

Els atacs als Roca coincideixen –avegades les casualitats són revelado-res– amb la idea de l’ANC d’elaboraruna llista d’empreses afectes al règim,cosa que en realitat significa fer unallista de les desafectes. És de suposarque a aquestes darreres els pintaranuna creu de David groga –volia dir unllaç groc, no sé en què estava pensant–a la façana. Pel que fa a les forces dexoc, els CDRs, estaria bé uniformar-losamb camises pardes, a poder ser dis-senyades per Hugo Boss. Per deixar lescoses clares, dic.

No hi ha dubte que si aquesta collahagués aconseguit la república, araviuríem en una Arcàdia feliç: tothompensaria el mateix. Ai del que no.

E

ELS ROCAA LA DIANA

Albert Soler

PERIODISTAalbertsoler1@hotmail.com

jamargant - 19/06/2018 08:48 - 2.137.90.81

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDIMARTS, 19 DE JUNY DE 201842

cultura.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

DANIEL BONAVENTURA GIRONA

■ L’Auditori de Girona acollirà laprimera escola de cobla de Cata-lunya, un projecte de la FundacióMetalquímia que té el suport del’Ajuntament de Girona i que esfarà en col·laboració amb l‘escolade música i arts Claudefaula.

No es tracta d’estudis oficials ino hi haurà procés de matricula-ció, sinó que es pagarà «una quotamínima mensual», va explicarahir en roda de premsa Lídia Mi-llet, de l’escola Claudefaula, queva aclarir que per accedir al centrecaldrà superar un «càsting artís-tic» i que el programa acadèmicde titulacions «es decidirà mésendavant».

La idea és crear «una escola decobla estable» que ofereixi forma-ció de nivell elemental a personesde totes les edats, independent-ment del nivell musical, i cobriraixí «el buit existent avui».

Els professors seran músics dela Simfònica de Corda i Cobla deCatalunya, vaixell insígnia del’aposta pel mecenatge cultural deMetalquímia, que pretén, en pa-raules del seu vicepresident i im-pulsor del projecte, Josep Lagares,«omplir un buit existent al nostrepaís per tal de fer arribar la cobla,amb el seu so tan genuí, a totesaquelles persones que, sense es-tudiar música o ser músics profes-sionals, vulguin introduir-s’hi».

Les classes començaran al se-tembre i, segons calcula Francesc

Cassú, director deLa Principal dela Bisbal i de la Simfònica de Cor-da i Cobla, un parell d’anys des-prés es podrà crear una formacióde cobla que portarà per nom pre-cisament Claudefaula i que tindràper director el mateix Cassú. «Lacobla és una sortida professional.No podem oblidar que aquesta

formació musical no deixa de seruna orquestra», va dir Cassú.

L’escola de música de cobla co-mençarà la seva activitat al setem-bre, però aquests pròxims dies,del al de juny, es portarà aterme una «roda d’instruments»perquè els interessants puguin fa-miliaritzar-se amb els principalsinstruments musicals de la coblaper tenir criteri a l’hora de ferl’elecció.

Bàsicament, el treball que esdurà a terme anirà encaminat aconèixer i interpretar el llegat tra-dicional i musical d’aquesta for-mació, així com densevolupar la

pròpia expressió a través dels ins-truments i la realització musical.

Cassú va recordar que antiga-ment les escoles de cobla es cons-tituïen entorn d’un bon músic,com va passar a Peralada, SantaColoma de Farners o Amer.

Cassú va explicar que existei-xen al Conservatori de Música es-tudis de grau mitjà d’instrumentsi composició de cobla, peròaquesta escola que ara s’anunciaés nova i parteix de zero.

Pera l’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, és «tot un orgullque la primera escola de cobla delpaís sigui a Girona, en una societat

sensible al reconeixement de lesnostres arrels».

Amb aquesta iniciativa, la Fun-dació Metalquímia vol contribuira introduir l’estudi dels instru-ments de la cobla de manera gra-dual entre els estudiants de músi-ca més joves, però també vol in-centivar la formació en instru-ments de cobla per als adults.

Entre els objectius del projectehi ha «potenciar la interacció en-tre estudiants de diferents gene-racions». «Les activitats de l’escolaestaran integrades en la línia pe-dagògica de Claudefaula», afir-men.

La FundacióMetalquimia impulsa elprojecte docent ambl’escola de música iarts Claudefaula, ambel suport del'Ajuntament Lesclasses començaran alsetembre a l’Auditori,els professors seranmúsics i en dos anyscrearan una cobla

Neix a l’Auditori de Girona la primeraescola de músics de cobla de Catalunya

Josep Lagares, Marta Madrenas,Lídia Millet i Francesc Cassú.DANIEL BONAVENTURA

DdG GIRONA

■ L’escriptora i conferenciantGemma Lienas és la guanyadoradel è Premi BBVA Sant Joanamb l’obra El fil invisible, una no-vel·la amb una doble trama: la re-cerca d’un misteriós secret fami-liar, originat durant la segona gue-rra mundial, i la reconstrucció delveritable paper d’una científicadel segle XX. Convocat per la Fun-dació Antigues Caixes Catalanes,el guardó, que es va lliurar ahir, ésel tercer més ben dotat de les lle-tres catalanes: . euros lliuresd’impostos i a banda dels dretsd’autor. Edicions es farà càrrecde l’edició comercial de l’obraguanyadora.

Gemma Lienasguanya el 38è PremiBBVA Sant Joan deLiteratura Catalana

DdG GIRONA

■ La multipremiada companyiavalenciana Maduixa aportarà eltoc de dansa amb l’espectacle Mu-lïerel de juliol a la programacióde l’Escènit, que omplirà de circels carrers de Girona durant elmes de juliol. Maduixa oferirà unaproposta dansada sobre xanquesinterpretada per cinc ballarinesque ret homenatge a les doneslluitadores.

L’Escènit omplirà Girona decirc amb un total de vuit especta-cles a la plaça del Pallol i al parc dela Devesa, del al de juliol, a cà-rrec del Teatre Municipal.

Encetarà la programació elmestre titellaire Alex Mihajlovski

i el seu fidel acompanyant Barti,el dilluns de juliol amb un espec-tacle de titelles.

El dijous dia Los Muchachos,amb Tours, presentaran un delsvestigis del circ tradicional: la rodade la mort. Mira T, el de juliol,es presentarà com un solo a càrrecde Jordi Panareda, de Circ Pànic.

Koselig, de la companyia Capi-cua, es mostrarà tal com és el dejuliol a través de diferents tècni-ques aèries. Cirque Rouages, ambla gironina Mariona Moya, repre-sentaran ...Sodade...el de juliol.

Els belgues cirque Exalté actua-ran el de juliol i clouran la pro-gramació els lleidatans Jam el de juliol amb El Mêtre.

La companyia valenciana Maduixa posarà el toc de la dansa a l’Escènit de Girona

L’espectacle de la companyia Maduixa. TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

jamargant - 19/06/2018 08:48 - 2.137.90.81

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2018 | Cultura i Espectacles | 39

L’Ajuntament de Figueresha adquirit dues noves pe-ces pictòriques dels autorsBartomeu Massot i CarmeEscursell que s’incorpo-ren a la col·lecció perma-nent del Museu de l’Em-pordà. Les dues obres, dosolis sobre fusta de mitjananys quaranta que fins araestaven en mans de parti-culars, enriquiran el fonsdedicat a la pintura em-pordanesa i s’exposaran ala tercera planta del mu-seu fins a finals d’any.

Les dues pintures, moltsimilars entre si, adquiri-des per 1.000 euros (Bar-tomeu Massot) i 300 euros(Carme Escursell), corres-ponen al període de forma-ció dels dos autors, alum-nes de l’artista RamonReig. Es tracta de dues vis-tes de la plaça de l’Ajunta-

ment de Figueres, des delcarrer de la Jonquera i,malgrat que no se’n té do-cumentació que ho certifi-qui, tot indica que les duespeces respondrien a un

treball de classe des de labalconada del taller de Ra-mon Reig, situat al carrerde la Jonquera de Figue-res. Per Eduard Bech, di-rector del museu, les dues

incorporacions, s’emmar-quen en els objectius de lapolítica d’adquisicions delMuseu de l’Empordà:“D’una banda, comple-mentem la producció delsartistes del fons amb pe-ces que ens permetin vi-sualitzar diferents mo-ments de la seva carrera imostrar-ne una visió glo-bal; de l’altra, augmentemla representació i la difusiód’artistes femenines em-pordaneses i catalanes,que era un deute pen-dent.” L’alcaldessa de Fi-gueres, Marta Felip, desta-ca que el Museu de l’Em-pordà gaudeix d’un “fonsimportantíssim d’obra”,del qual només s’exposade manera permanent un10%, però que es conti-nuarà ampliant si es pre-senten oportunitats o eslocalitzen obres d’interès,per preservar la històriade l’art de la comarca. ■

Figueres en pinturaEsteve CarreraFIGUERES

El Museu de l’Empordà adquireix dues obres delsanys quaranta de Bartomeu Massot i Carme Escursell

L’alcaldessa, Marta Felip, i Eduard Bech, director delmuseu, comentant les dues adquisicions ■ E.C.

184768-1189210L

Impulsar que els músicstoquin el flabiol, la tenora,el tible o el tamborí és undels objectius que s’hanproposat l’Ajuntament deGirona, la Fundació Metal-quimia i l’escola de músicaClaudefaula. La iniciativapassa per crear una escolade música pionera per pro-moure la formació en l’es-tudi dels instruments tra-dicionals catalans, donarcontinuïtat al repertoricreat per aquests instru-ments i acostar la cobla al’alumnat més jove. El pro-jecte, presentat ahir, està

obert a persones de totesles edats, independent-ment del nivell musical.

La idea del projecteneix, com va destacar el vi-cepresident de la Funda-ció Metalquimia i impul-sor del projecte, Josep La-gares, després que es va

detectar el buit existenten la formació musical eninstruments de cobla enels seus nivells elementals.A partir de la col·laboracióque l’entitat té amb Clau-defaula, va prendre cos laidea de crear una escola decobla estable. Des del con-sistori es col·laborarà ambel projecte cedint els es-pais de les classes a l’Audi-tori de Girona i donarà su-port logístic per tal de ferrealitat aquest projecte,amb l’objectiu d’ampliarl’oferta cultural i musicalde la ciutat i fer que siguipossible que tothom hi pu-gui accedir.

El projecte diposarà de

la complicitat de la Simfò-nica de Cobla i Corda deCatalunya (SCCC), elprincipal projecte musicalde la Fundació Metalqui-mia. En aquest sentit, elsmúsics de la Simfònica se-ran professors del projectei Francesc Cassú, directorde la Simfònica, serà tam-bé el director de la futuraCobla Claudefaula. “Giro-na fa una aposta molt im-

portant per la cultura, notan sols per difondre-la, si-nó que va més enllà, iaquesta nova escola encai-xa perfectament ambaquesta aposta perquèparla de talent i crea mús-cul cultural.”

Aquesta nova escola co-mençarà l’activitat el se-tembre de 2018 coincidintamb l’inici de curs escolar.Del 21 al 29 de juny es durà

a terme una roda d’instru-ments perquè aquellespersones interessades pu-guin començar a prendrecontacte amb els instru-ments. Les activitats del’escola de cobla estaranintegrades en la línia peda-gògica de Claudefaula, demanera que els aspectesteòrics i pràctics, tècnics iinterpretatius, estaranunits. ■

La cobla,digna d’estudiJ. Camps LinnellGIRONA

Impulsen una escola de música queformarà en instruments de cobla

D’esquerra a dreta: Josep Lagares, l’alcaldessa Marta Madrenas, Lídia Millet (Claudefaula) iFrancesc Cassú, ahir a l’Auditori de Girona, on es va fer la presentació del projecte ■ A.G.

És una iniciativade la FundacióMetalquimia,l’Ajuntament deGirona i l’escolaClaudefaula

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 201826 | Comarques Gironines |

Jaume Arnall, nascut alFar, és pagès i ramader,una feina “dura però ru-tinària” que li permetestar disponible a plenadedicació: “Aquí no etpots amagar, i tothom téel meu telèfon.”

s l’alcalde del Far d’Empordàdes del 1999 i es postula pertornar-ho a ser l’any vinent,ara sense el paraigua de la

marca blanca del PSC, un partitamb el qual s’identificava més anysenrere que no pas avui, admet, tot ireivindicar el seu caràcter irrenun-ciable d’independent.

Com és que es desvinculen del totdel PSC? Hi ha hagut discrepàn-cies?Sempre hem estat independents,encara que anéssim amb la marcablanca dels socialistes. Ara volemser-ho del tot, senzillament, perquèla nostra prioritat és treballar pelpoble, no per una ideologia determi-nada. La política avui dia està moltrevoltada. Als pobles ens hem invo-lucrat molt en qüestions nacionals,de país, però també tenim prioritatsquotidianes que hem d’atendre.

Però hi ha pesat el fet que la posi-ció oficial del PSC sigui contrària alprocés independentista?Mira, el fet de pertànyer a un partito a un altre sempre comporta que ettitllin d’alguna manera, i no hauriade ser així. Nosaltres apostàvem peldret a decidir, i a diferència d’altresmunicipis vam posar les urnes l’1-Operquè votés tothom qui volgués,però s’han traspassat línies. Parlo atítol personal, és clar, però no crecque el dret a decidir permeti saltar-se les regles. Tot això s’ha embolicattant, que sigui quina sigui la tevaposició, quedes malament... El pri-

É

Eva VàzquezEL FAR D’EMPORDÀ

cés s’ha convertit en l’únic tema dedebat, i sincerament crec que el rè-dit polític no s’hauria d’obtenir delque penses, sinó del que fas o deixesde fer per la teva gent.

Des de la restauració de la demo-cràcia, el 1979, al Far només han co-negut tres alcaldes, i sempre hangovernat en solitari.Sí, el primer va ser Aniceto Carbo-nell, que va ser rellevat per GenísSubirós el 1983. Jo era tinent d’al-calde quan va morir de sobte, i elvaig substituir. És veritat que maino hem tingut oposició, però aixòno implica relaxament. No hi haningú més exigent amb la nostragestió que nosaltres mateixos. Síque és veritat que, governant sols,resulta més fàcil abordar els projec-tes, però no és una carta blanca peractuar amb prepotència. Si ets ele-git, has de governar per a tot el po-ble, no només per als que et voten.

Suposo que hi deu ajudar que és unmunicipi petit i més o menys es co-neix tothom.Aquest és un poble molt tranquil iagraït. La veritat és que la gent delFar és molt comprensiva i col·labo-radora, i és difícil que hi hagi fric-cions: no tenim problemes d’espe-culació urbanística i intentem ser almàxim d’equànimes entre l’acció degovern i les necessitats de la gent.La idea és saber escoltar tothom, isempre hem trobat suport.

Quines seran les prioritats del prò-xim mandat?La pròxima legislatura hem d’inten-tar que ens desviïn el trànsit quetravessa el poble. Molts vehicles

dels pobles del voltant ens fan servirde drecera per esquivar Figueres, inecessitem amb urgència una va-riant. Haurem de parlar-ne amb laDiputació de Girona, que és qui enté les competències. També hem decontinuar arreglant el veïnat del’Oliva, el carrer de la Font i el seuentorn. A més, hem comprat un so-lar, darrere de l’església, per fer-hiun pàrquing i una zona verda.

Són de bon assumir, aquests pro-jectes, amb el pressupost actual?Depenem de subvencions, per ferfront a les obres, perquè el pressu-post ordinari de l’Ajuntament ésd’entre 600.000 i 700.000 euros.

En un poble de poc més de 500 ha-bitants, és un problema, la pèrduade població jove?No, gens! A l’escola hi ha uns vui-tanta infants, i tenim una comissióde festes molt activa. El Far és unpoble viu. A més, els últims anyshem millorat la imatge, rehabilitantla part antiga i dotant-nos d’una de-puradora. ■

“El rèditpolític s’hade basar enel que fas”PER LLIURE· Per primera vegada espresentarà amb una llista independentVARIANT · La principal prioritat ésdesviar el trànsit del centre del poble

JaumeArnall

El Far d’Empordà

EL PUNT AVUI

L’ALCALDE DEL DIA

L’Ajuntament de Cornellàdel Terri té prevista a curttermini l’adquisició de dosterrenys de Corts per des-tinar-los a aparcament pú-blic i, més endavant, tam-bé com a espai per millorarels accessos al poble. Pertal de solucionar el fet queno hi ha gairebé lloc on dei-

xar el cotxe quan s’orga-nitza alguna activitat queatrau gent de fora (habi-tualment sí que hi ha prouespai), l’associació de ve-ïns va llogar uns camps aun particular, que tambées fan servir per desenvo-lupar-hi altres activitats, ique seran substituïts pelsterrenys municipals si-tuats a tocar del nucli delpoble un cop es formalitziel traspàs de la propietat.Per fer front a la despesa,l’Ajuntament disposad’uns 20.000 euros delspressupostos d’aquestany. ■

Més espai per aaparcamentpúblic a Corts

R. EstébanCORTS

a L’Ajuntament deCornellà compraràuns terrenys en dospunts del poble

L’entrada a Corts per la carretera d’accés al poble des delpolígon de Pont-xetmar ■ R.E.

En ocasió del campionatd’Espanya de rem, que tindràlloc el cap de setmana a Ba-nyoles, les Guerrilleres delGanxet han folrat amb pecesde llana –com un trencadís–un bot de dos sense timoner,

que ahir van instal·lar a la pla-ça dels Països Catalans.L’obra està formada per unmiler de fragments, confec-cionats per les quatre mem-bres del col·lectiu i sis volun-tàries. ■ R. E.

BANYOLES

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Bot de rem de ganxet

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 201838 | Cultura i Espectacles |

Curiosos, turistes i fans esvan congregar ahir als dosvessants del pont de Pedraper veure el procés de ro-datge de la primera localit-zació que va tenir lloc a Gi-rona de la sèrie coreanaRecuerdos de la Alham-bra, del director Ahn GilHo (Strangers). Les filma-cions a la ciutat, que dura-ran fins dijous, tot just vancomençar ahir i es vanallargar fins a la matinada,rodant en espais cèntricscom la Rambla i el carrerBallesteries, i en interiorscom el pub irlandèsMcKiernans i el bar LaTerra.

El rodatge, que arribadesprés del seu pas per Gra-nada, Barcelona i Terrassa,continuarà a la capital giro-nina fins dijous, on és pre-vist que es rodi en localitza-cions com el carrer Nou delTeatre, l’escalinata de la ca-tedral, el pont de les Peixa-teries Velles. El rodatge elporta a terme un equip tèc-nic i artístic format perunes 160 persones (87 de

coreanes) i hi participenuna quarantena de figu-rants gironins que van par-ticipar en el càsting que esva fer l’11 de maig passat alcentre cultural La Mercè.La previsió és que la sèries’estreni a la tardor, però,

com va destacar Elisa Sir-vent, la directora de pro-ducció d’Icecream Studios,que col·labora amb la televi-sió coreana tvN, “hi ha ne-gociacions, però no confir-mació, perquè Netflixl’emeti”. També va aclarir

que el rodatge a Girona nos’ha produït arran de l’èxitde Joc de trons, sinó perquèles localitzacions escollidess’assemblen a les de Grana-da, que és on se situa l’acció.

Pel que fa a l’argument,només va avançar que

aquest gira al voltant d’ungrup de coreans que visitenGranada a la recercad’aventures i que inclou“un toc d’història romànti-ca”. En una sinopsi d’unweb especialitzat destacaque el protagonista és un

noi (Hyun Bin, una celebri-tat al seu país) que va a Gra-nada per un viatge de nego-cis i coneix la propietàriad’un hostal i guitarrista(Park Shin-Hy), amb qui esveurà embolicat amb un in-cident misteriós. Precisa-ment les primeres escenesrodades aquí hi apareixia lapopular actriu coreana queva acaparar les miradesd’un grup de fans adoles-cents.

Passió per ChanyeolCuriosament, a mesuraque el nombre de fans aug-mentava, el nerviosismetambé, sobretot, com vancomentar la Natàlia, la Io-nara i la Paula, per veure sien algun moment aparei-xia en escena un dels se-cundaris de luxe: Cha-nyeol, integrant d’EXO,un dels grups de K-pop méspopulars del moment, queinterpreta Jung Sejoo, elgermà en la ficció de l’actriuPark Shin Hy. “Estemcom boges!”, van xisclar,abans que membres del’equip els demanessin queabaixessin el volum de la se-va excitació. ■

El primer dia de rodatge de la sèrie ‘Recuerdos de la Alhambra’ a Girona vadespertar curiositat i va congregar un grup de fans dels protagonistes asiàtics

Jordi Camps i LinnellGIRONA

Expectació coreana

L’actriu protagonista, Park Shin-Hy, passejant pel pont de Pedra en una escena de rodatge ■ QUIM PUIG

La col·lecció de monogra-fies ‘Quaderns de la Revis-ta de Girona’, que edita laDiputació, incorpora en elseu últim número la ciutatde Girona. El llibre, escritpel filòleg i periodista DaniVivern (Veïnat de Salt,1959), es presenta aques-ta tarda (19 h) a l’Aula A dela Casa de Cultura de Giro-na, amb l’escriptor LluísMuntada acompanyantl’autor, a més de represen-

tants de la Diputació,l’Ajuntament i La Caixa.Girona és el 110è munici-pi que té monografia als‘Quaderns’, que en els prò-xims anys ha d’arribar acompletar els 221 de quèconsta la demarcació. Da-ni Vivern hi fa un repàs dela història de la ciutat en36 capítols sobre història,política, economia o cultu-ra, posant atenció en elseu capital humà, com hoposa de manifest en l’epí-leg del treball, on aclareixque “més que de les pe-dres, les batalles, els rius iels setges”, la seva recercas’ha concentrat en “la gentque dia a dia ha fet, refet iestimat la ciutat”. ■

Dani Vivern presentala monografia sobrela ciutat que haeditat la Diputació

Girona entraals ‘Quaderns’

RedaccióGIRONA

El bisbe de Girona, Fran-cesc Pardo, presideix avui(19 h) la presentació delnou llibre sobre l’anome-nat Tapís de la Creació a lamateixa Catedral de Giro-na on s’exhibeix aquestajoia medieval única almón. L’estudi, publicatdins la col·lecció ‘MemòriaArtium’ que coediten di-verses universitats catala-nes, incorpora les últimestroballes i recerques ques’han produït en relacióamb la peça, sobretot ar-ran del complet procés de

restauració a què ha estatsotmesa. La reinterpreta-ció aflora en el títol ma-teix: El Brodat de la Crea-ció de la Catedral de Giro-na, aposta decidida per laconsideració del teixit

com una cortina o un do-màs litúrgic pensat per serpenjat, i no com una catifao un tapís, que és en tot casl’ús que se’n va fer en datesmolt posteriors a la sevaconfecció. El llibre, coordi-

nat per l’investigador Car-les Mancho, no estalvia lacontrovèrsia, rebatent lesteories divulgades per Ma-nuel Castiñeiras en l’últimmonogràfic dedicat finsara al brodat, i reconeix,en canvi, les aportacionspioneres d’Enric ClaudiGirbal i Pere de Palol.

En la presentació d’avuia la Catedral, hi assistiran,a més del bisbe, el mateixMancho; la directora delCentre de Restauració deBéns Mobles de Catalu-nya, Àngels Solé; el direc-tor del Tresor de la Cate-dral, Joan Piña, i l’historia-dor i director de l’InstitutCatalà de Recerca en Pa-trimoni Cultural, JoaquimNadal, que serà l’encarre-gat de descriure i valorarl’obra. ■

Del Tapís al Brodat

E.V.GIRONA

El bisbe presideixavui la presentaciódel nou llibre sobrela joia de la Catedral

El guia de la Catedral Gustau Torres, durant una visita alTapís de la Creació, l’any 2015 ■ LLUÍS SERRAT

embla ser, benvolgutslectors, que des delpassat divendres als

dirigents i possibles candidatspolítics figuerencs la por els fatremolar i petar les dents, alho-ra que un cúmul de gotes desuor freda humidifiquen demanera permanent els seusfronts. I no és per a menys per-què el passat divendres es va ferpúblic que el flautista de Ha-melin, després d’haver estat,com la bella del bosc o els ma-çons, o com les llebres amb unull tancat i un altre obert, dor-ment, avisa que està creant unanova eina política (la que res-ponia a les sigles DC, Demo-cràcia Ciutadana li ha quedatinservible perquè el que nos’usa s’atrofia) amb la qual po-der «Capgirar el panorama po-

lític de Figueres».Diuen que, de moment, no

saben quin nom posar-li a lacriatura, i estan dubtant si bate-jar-la amb les sigles ADM (Ar-mes de destrucció massiva) oposar-li en anglés (WMD, Wea-pons of mass destruction) per-què, encara que sigui el mateix,ja saben, en l’idioma dels fillsde la gran bretona queda unamica més chic i alhora tambémés dissimulat. En fi, tot al méspur estil comte-duc: «para quesurta el efecto sin que se note elcuidado». He llegit la crònicade l’Anna Font sobre el feno-men presentador i declaratiu i,la veritat, el que més gràciam’ha fet ha estat que es decla-rin que no són «ni de dretes nid’esquerres» perquè he pensat:caram!, el polític municipal

més radicalment esquerrà (nod’ERC) de tots els que es fan i esdesfan a la surrealista Figueres,tant que el malaguanyat alcal-de socialista Ametlla el va tit-llar de «dinamiter» i un altretambé socialista, Armangué, elva expulsar del seu govern«pels seus efectes destructius»,del cavall del qual ha caigut perintentar formar un Moviment,comunió de tots els figuerencsen els ideals d’aquest capgira-ment al marge de les ideologieso que les incorpori totes? Ésque ha llegit El crepúsculo delas ideologías? Seguint enaquesta mateixa línia del «bewater», diuen que el grup estàformat per «gent amb diversi-tats polítiques amb la ciutatcom epicentre». O sigui que,com que érem pocs i no en te-níem prou oferta, fem parirl’àvia i, al mateix temps, unacrida a un Fuenteovejuna en-torn de la nova criatura. Moltbé, molt bé; un epicentre és elpunt de la superfície de la Terrasituat a la vertical que passa pelfocus d’un terratrèmol. Estemparlant d’un sisme o d’un noupart de les muntanyes?

S

COM ÉREM POCS...

José Luis TorresL’ALT EMPORDÀ

A. FONT FIGUERES

■Les obres del nou CAP de Figue-res estan enllestides i el Departa-ment de Salut ha anunciat la sevaobertura el proper de juliol alsector Rally Sud. El centre sanitariestava pendent des del . Undels canvis més destacats és queel centre d’atenció primària, bate-jat amb el nom de Dr. Josep Mas-devall, concentrarà també total’activitat de pediatria de l’ÀreaBàsica de Salut de Figueres quefins ara s’oferia al CAP ErnestLluch. Té una superfície de .metres quadrats i la Generalitat jahavia previst l’obertura aquest.

L’obertura del nou centre de sa-lut comportarà el tancament im-mediat del centre Figueres Sud, alcarrer Roca i Bros, i els professio-nals traslladaran la seva activitatdels mòduls prefabricats a les no-ves intal·lacions del carrer Nou.L’edifici ha costat quatre milionsd’euros, entre obra i equipament,i és el segon centre de la capital.

El nou CAP, gestionat per l’Ins-titut Català de la Salut, té tres plan-tes i disposa de sales de consul-ta, una de doble per a odontolo-gia, una àrea polivalent amb qua-tre punts d’atenció i una àread’atenció continuada amb quatre

boxs d’atenció. També hi ha unazona de despatxos, una àread’educació sanitària, una d’em-magatzematge i una àrea de per-sonal.

Una setmana després del seufuncionament, a partir del dia dejuliol, el centre assumirà total’atenció pediàtrica. A partird’aleshores, en el nou centre esprestarà l’atenció a l’infant des del’època prenatal fins als anys.Aquest canvi comportarà el tras-llat de tot l’equip de pediatira alnou edifici. A més, serà a partir delsetembre quan s’hi incorporaràuna llevadora i també es posaranen marxa les analítiques i el serveid’odontologia. L’edifici es com-pleta amb saldes de reunions idespatxos i un espai destinat aaparcament.

Millores en el serveiEl Departament de Salut defensaque la concentració de la pedia-tria al CAP Dr. Josep Masdevallsuposarà una millora per a l’aten-ció a l’infant i adolescent en ter-mes d’accessibilitat i seguretat.Fins ara, el servei s’ha prestat alCAP Ernest Lluch i les consultesde pediatria s’ubivacaven al tercerpis. Ara estaran a la planta baixa.

El trasllat de la pediatria al nou

centre deixarà espai alliberat alCAP Ernest Lluch i el Departa-ment de Salut preveu reorganitzarl’atenció del centre situat al carrerTramuntana. Així, confia que esdescongestionaran les consultesactuals (algunes de les quals ha-vien de ser compartides), la qualcosa facilitarà l’organització de lesvisites.

La construcció del centre sani-tari estava pendent des del ,

però la crisi va aturar el gran com-plex que s’hi plantejava i es va re-fer el projecte. Les obres , que esvan iniciar el març del , es vanadjudicar per valor de.., euros.

Es tracta d’una instal·lació llar-gament reivindicada i que estavapendent des de feia onze anys.S’havia anunciat que en aquellsterrenys s’hi construiria un com-plex amb diversos serveis de l’ad-ministració, com el SOC, oficinesd’Habitatge o una delegació delDepartament d’Agricultura. Anysmés tard, el , es va anunciarque es refeia un nou projecte.

Per altra banda, es desmante-llarà el CAP Figueres Sud i en l’es-pai que deixi l’Ajuntament preveufer-hi places d’aparcament.

La posada en funcionamentdel nou CAP ha donat l’oportuni-tat de reorganitzar l’atenció sani-tària de l’Àrea Bàsica de Salut(ABS), que inclou la ciutat de Fi-gueres, Fortià, Riumors, el Fard’Empordà i Vila-Sacra. La cartade serveis del nou centre serà mésàmplia, atès que, a part de medi-cina de família i infermeria, elCAP Dr. Masdevall oferirà tambéodontologia, extraccions de sangi llevadoria.

El nou CAP de Figueres obrirà el juliol Les noves instal·lacions concentraran total’activitat de pediatria, que deixarà d’oferir-seal centre d’atenció primària Ernest Lluch El complex és una llarga reivindicació delterritori i ha costat prop de 4 milions d’euros

L’edifici del nou CAP de Figueresobrirà el 2 de juliol. CONXI MOLONS

Diari de Girona DIMARTS, 19 DE JUNY DE 2018 15

L’ALT EMPORDÀaltemporda.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

Els voluntaris, després dels treballs de neteja. LLANÇÀ TURISME

DdG LLANÇÀ

■Entitats de Llançà van organit-zar dissabte una jornada de netejade la Via Brava i el fons marí. L’actees va emmarcar en el «Dia Inter-nacional de la natura sense bros-sa», en el si del projecte «Libera» ien el qual s’hi van adherir les en-titats Platges Netes i TintoreresSwimming Llançà.

En total es van recollir quilos

d’escombraries en què abunda-ven plàstics, cordes i llaunes. Laneteja es va dividir en tres fases:una de terrestre, efectuada perl’entitat Platges Netes; unad’aquàtica, a càrrec dels «Tintore-res»; i una neteja subaquàtica.

D’altra banda, també es va ne-tejar el fons marí al port de Port-bou amb la col·laboració del Clubd’Immersió de Biologia.

Voluntaris recullen 30 quilosde brossa a la costa de Llançà

jamargant - 19/06/2018 08:48 - 2.137.90.81

Girona FC

DIMARTS, 19 DE JUNY DE 201832 33

JORDI ROURA GIRONA

■El Girona FC va fer públics ahirel preu dels abonaments per a lasegona temporada consecutiva aPrimera Divisió. El preu dels car-nets osci·la entre els euros d’ungol infantil amb descompte perassistència fins els o d’una Tri-buna sense cap promoció. Demitjana l’abonat adult (de a anys), el més nombrós, haurà defer front a un increment de preude l’, mentre que els de cate-goria sènior (+ de ), s’apuja un. Les tarifes infantil (de a )i júnior (de a ) queden conge-lades per tal d’afavorir la presèn-cia d’abonats d’aquesta categoriaa l’estadi. El nou abonament per-metrà veure els partits de Lligasense cap cost addicional en for-ma de jornada econòmica, més laprimera eliminatòria de Copa.També es podrà assistir a tots elspartits del Peralada, a Segona B,als del Girona C a Primera Cata-lana i als de la resta d’equips delfutbol base.

Als preus que va anunciar ahirel club caldrà afegir-hi, al gener,els euros que tots els abonatshauran de pagar per tal de dispo-sar del carnet de soci de . Sersoci és indispensable per poderaccedir a l’abonament. Aquestcurs els abonats han tingut aquesttràmit gratuït, però a partir de també hauran de fer front aaquest pagament anual, indepen-dentment del que ja hauran fet aljuliol per la seva localitat com aabonats. El Girona, per tant, dife-rencia entre socis i abonats. I pertenir la segona condició, és obli-gatori complir la primera.

Descompte per assistènciaMés del dels abonatsd’aquesta temporada, segons lesdades del club, han assistit a omés partits a Montilivi, la qualcosa els permetrà beneficiar-sed’un descompte en el preu delcarnet del curs que ve. En funciódel sector i categoria, la rebaixapot anar dels als euros.Aquest any Montilivi ha sigut elcinquè amb més percentatged’ocupació de tota la lliga de Pri-

mera, amb una mitjana superiorals . espectadors. Tambétindran una rebaixa aquells abo-nats que aquest curs haguessinalliberat el seient en jornades a lesquals no podien assistir al partit,si aquell dia el club el va aconse-guir vendre. En aquest cas es repun del preu de l’entrada.

La campanya de renovacionsva començar ahir mateix però no-més afecta aquells abonats queno tinguin el carnet domiciliat i/oaquells que pretenguin canviar laseva ubicació a l’estadi. Qui hagicomplert el tràmit de fer la domi-ciliació bancària i mantingui elseient, veurà com se li descomp-tarà el preu del carnet el proper

de juliol i el rebrà a casa, per cor -reu certificat, entre el i el delmes que ve. Si per qualsevol cosano es rep l’abonament, es podràpassar a recollir per les oficinesdel club a partir de l’ d’agost. Abanda del carnet també se’ls faràarribar un pack de benvingudavalorat en més de euros que in-clou una bandera amb el lema«Orgull gironí», una llibreta, unclauer i adhesius. Aquell abonatque no vulgui mantenir la condi-ció, ho ha de comunicar al Girona.I els que sí que vulguin renovar ino disposin de la domiciliacióbancària feta, podran abonar elpagament via online o a les taqui-lles de l’estadi fins al de juliol.

Stuani i Portu accepten el repteEl lema de la campanya d’abonatsés «Acceptem el repte», amb unail·lustració on figuren tres dels ju-gadors més representatius del pri-mer equip d’aquest curs com sónStuani, Granell i Portu. Tots trestenen contracte en vigor per lapropera campanya, però el seu fu-tur, sobretot el del golejador i eldel mitjapunta, no està clar per-què diversos equips els segueixende molt a prop. De moment, però,accepten el repte del Girona, quecom va explicar el president, DelfíGeli, tornarà a ser mantenir la ca-tegoria. «És important que l’aficióens acompanyi a Montilivi comha fet tot aquest any per donar su-port a l’equip», va subratllar.

A partir del de juliol es posa-ran a la venda per als socis senseabonament les localitats que nos’hagin renovat. El tràmit es podràfer a partir de l’ordre de la llistad’espera. Es calcula que el club téuns . socis sense abonament,alguns dels quals volen aconse-guir una localitat permanent al’estadi i d’altres que ho són no-més per optar a descomptes a labotiga i a la compra d’entrades perals partits puntuals que desitgenanar a veure. De cara al curs queve el club vol potenciar que s’alli-berin els seients que no es fan ser-vir per tal que hi hagi una ofertamés àmplia de localitats per al pú-blic que busca entrades.

J.R. GIRONA

■ El Girona, de moment, noméspodrà comercialitzar entre els so-cis sense abonament aquelles lo-calitats que no es renovin per latemporada que ve entre els ac-tuals abonats. A partir del rigorósordre de la llista d’espera s’aniranatenent les peticions des del dia de juliol.

És probable que també hi hagidisponible un paquet per a nousabonats a la nova grada que el Gi-rona projecta al gol sud, a sobredel bar, tot i que encara no ha de-cidit quin projecte executarà delsdiversos que està estudiant. La re-forma mínima preveuria un milerde noves localitats, tot i que no to-tes estaran destinades a abonats

perquè també hi haurà una partper a compromisos comercials illotges VIP. Aquest tràmit de lanova grada, a més, resta pendentque s’acabi de tancar l’entesa perla concessió de Montilivi que elGirona i l’Ajuntament fa setmanesque ultimen i que es podria apro-var a finals d’aquesta mateixa set-mana en un ple extraordinari.L’actual cessió de Montilivi al clubs’esgota a finals de mes, per la qualcosa és necessari ultimar l’entesael més aviat possible.

El Girona ha tingut aquestatemporada uns . abonats enun estadi amb capacitat per a. espectadors. En funció del’ampliació que es decideixi, peral curs vinent l’aforament es pot

Pendents de lanova grada del golsud per saber si hihaurà més seientsEl Girona, que segueix pendent de l’Ajuntamentper la concessió, projecta ampliar l’aforamentaquest estiu amb, almenys, un miler de localitats

CATEGORIES IPREUS 2018/19TRIBUNA

PREU PREU AMB DESCOMPTEPER ASSISTÈNCIA

INFANTIL (0-6) 200 160

JÚNIOR (7-17) 350 280

ADULT (18-64) 650 520

SÈNIOR (+65) 600 480

PREFERENT COBERTPREU PREU AMB DESCOMPTE

PER ASSISTÈNCIA

INFANTIL (0-6) 150 120

JÚNIOR (7-17) 320 256

ADULT (18-64) 500 400

SÈNIOR (+65) 450 360

PREFERENTPREU PREU AMB DESCOMPTE

PER ASSISTÈNCIA

INFANTIL (0-6) 100 80

JÚNIOR (7-17) 250 200

ADULT (18-64) 410 328

SÈNIOR (+65) 380 304

GOLSPREU PREU AMB DESCOMPTE

PER ASSISTÈNCIA

INFANTIL (0-6) 50 40

JÚNIOR (7-17) 150 120

ADULT (18-64) 290 232

SÈNIOR (+65) 250 200

DELFÍ GELI

«El Gironaaccepta el repte.Tenim la il·lusióde mantenir-nosun altre any aPrimera Divisió»

«És importantque l’afició ensacompanyi aMontilivi un anymés per donarsuport a l’equip»

«Entre tots hemde continuar fentcréixer aquestprojecte per talque es consolidi aPrimera Divisió»

L’Espanyoltambé apuja elsseus carnets

L’Espanyol també va pre-sentar ahir la seva novacampanya d’abonats, ambuna puja del preu dels car-nets situada al voltant dels50 euros. El club esperamantenir una massa sociald’entre 23.000 i 25.000 abo-nats a pesar que han perdutel seu jugador estrella, el da-vanter Gerard Moreno. Ellema de la campanya espa -nyolista és «Som pericosperquè volem».

jamargant - 19/06/2018 08:48 - 2.137.90.81

El Girona apuja l’abonamentd’adult per al segon any aPrimera una mitjana de l’11%

Diari de Girona

esports.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNICAvui fa 25 anys del descens del

Figueres de Segona A a Segona B 35Pitu Comadevall accepta l’oferta perrenovar amb el Llagostera 34

Els preus dels nous carnets oscil·len entreels 40 euros del gol infantil amb descompteper assistència als 650 d’una Tribuna sensepromoció Més del 50% dels abonats hananat a 17 partits o més i això els aportaràuna rebaixa d’entre 10 i 130 euros en funciódel seu sector i categoria El gener vinentel club descomptarà 50 euros addicionalspel pagament del carnet de soci, que ésimprescindible per poder tenir el d’abonat

situar al voltant dels . aficio-nats. El Girona planteja un projec-te de reforma molt important pera la instal·lació, per tal d’adaptar-la a la lliga de Primera divisió.Aquest estiu també s’hauria dedesencallar el canvi de les torresde llum per tal que s’arribi als es-tàndars de qualitat que exigeix laLliga en les transmissions delspartits per televisió.

Resoldre la concessió de Mon-tilivi és, ara per ara, la carpeta mésurgent que té el club sobre la tau-

la, una vegada ja ha assegurat lacontinuïtat del director esportiu,Quique Cárcel i ha trobat en Eu-sebio Sacristán la figura de l’en-trenador que rellevarà Pablo Ma-chín a la banqueta. L’anunci d’ahirdel preu dels nous abonamentstambé és un dels tràmits habitualsde cada estiu. De moment bonapart de la feina s’està coent alsdespatxos perquè en l’àmbit es-portiu l’activitat no arrencarà finsal de juliol i, de moment, el mer-cat està pràcticament aturat. AhirRAC- va revelar que Juanpe in-teressa a l’Everton (el Sevilla i elFriburg alemany també el seguei-xen de prop), però de momentningú està disposat a pagar laclàusula de milions.

Un aspecte de l’actual grada degol sud en un partit d’aquestcurs. La idea del Girona és fer-lacréixer per sobre del bar. MARC

MARTÍ

18-25Juny

CALENDARIDE RENOVACIONS

RENOVACIONS, DOMICILIACIONS ICANVIS DE LOCALITATAhir es va iniciar el procés de renovacions. Fins al dia 25 elsabonats que tinguin la seva quota domiciliada podran modificarla posició de la seva localitat. Els canvis de localitat només estramiten a les taquilles de l’estadi.

26Juny

8Juliol PAGAMENT ABONAMENTS NO DOMICILIATS

Es pot fer a les taquilles o online. Cal recordar que per ser abo-nat, és imprescindible ser soci. Aquest curs era gratuït per alsabonats i a partir de gener, representarà 50 euros addicionals.

9Juliol

ALTES A NOUS ABONATSEl dia 9 s’alliberen les localitats no renovades.A partir d’aquesta data només es tramitarànnoves altes d’abonats a les taquilles del cluben funció de l’ordre de la llista d’espera delssocis.

2 DE JULIOLGIR DE REBUTS DOMICILIATS

DEL 16 AL 31 DE JULIOLENVIAMENT DELS ABONAMENTSS’envien per correu certificat. En cas de no haver pogut rebre l’abona-ment, a partir de l’1 d’agost es pot recollir al club.

jamargant - 19/06/2018 08:48 - 2.137.90.81

La població de gorgòniavermella (Paramuriceaclavata) al Parc Naturalde Cap de Creus i al ParcNatural del Montgrí, IllesMedes i Baix Ter ha patituna mortalitat de prop del30% de superfície durantel 2017 a conseqüènciadels efectes del canvi cli-màtic. Els experts consi-deren que la causa és laproliferació d’algues fila-mentoses, associada a unacombinació d’altes tempe-ratures durant la primave-ra i estiu, una alta concen-tració de nutrients a l’ai-gua i una alta estabilitatambiental.

L’elevada mortalitat dela gorgònia vermella ésuna de les conclusions del’informe de seguiment delmedi marí de la Universi-tat de Barcelona en elmarc del seguiment de labiodiversitat marina alsespais naturals protegitsencarregat per la Genera-litat amb l’objectiu d’ava-luar l’evolució de l’estat deconservació del patrimoninatural dels parcs marinsde Catalunya fins al 2020 imillorar la seva gestió. Elsresultats serveixen de re-ferència al departamentde Territori i Sostenibili-tat a l’hora d’impulsar me-sures mediambientals pergarantir la conservació del’ecosistema marí. Els ex-perts de l’Institut de Re-cerca de la Biodiversitatde la Universitat de Barce-lona i de l’Institut de Cièn-cies del Mar, dirigits per

l’investigador Bernat He-reu, han analitzat la pre-sència, densitat i evolucióde diversos indicadors,com la gorgònia vermella,el corall vermell, briozous,comunitats algals, garotes,coves... per avaluar l’estatecològic de les comunitatsbiològiques i l’impacte del’activitat humana (sub-marinisme, pesca artesa-nal i esportiva, furtivisme,etcètera) sobre l’ecosiste-ma marí. Els investigadorsrecalquen que és un patri-moni excepcional per con-servar.

L’augment de la tempe-ratura i la proliferació d’al-gues filamentoses ha cau-

sat una elevada mortalitatde gorgònia vermella enambdós parcs, tot i que ésmés elevada al parc natu-ral del Montgrí, les IllesMedes i Baix Ter. Al parcnatural del Cap de Creus,els signes de mortalitatqueden separats en dosgrups, amb les poblacionsdel sud de cap de Creus(Cap Trencat i el Gat) pre-sentant mortalitats ma-jors (excepte la Messina) iamb les poblacions delnord (Cap Gros, Farallons,Portaló, l’Encalladora)amb mortalitats menors(excepte Massa d’Or). A lespoblacions del Cap Tren-cat i el Gat, entorn d’un45-50% de les colònies pre-

sentaven signes de morta-litat, mentre que a la restade poblacions, a excepcióde la Massa d’Or, el percen-tatge de colònies afectadesno superava el 30%.

Pel que fa al parc natu-ral del Montgrí, les IllesMedes i el Baix Ter, totesles estacions mostrejadespresentaven un incre-ment de colònies amb sig-nes de mortalitat i un aug-ment significatiu de la su-perfície morta, en moltscasos superant el 20%. AlMedallot, el Guix, CarallBernat o Cap Castell, elpercentatge de colòniesafectades per algun tipusde mortalitat gairebé vaarribar al 75%. ■

ESTUDI · Mortalitat del 30% de lagorgònia vermella als fons del cap deCreus i les illes Medes CAUSALesaltes temperatures i la proliferaciód’algues filamentoses, determinants

Els parcs naturals marins,afectats pel canvi climàtic

G. BusquetsGIRONA

La sobrepesca que han patitdurant molts anys ha provo-cat que les poblacions de co-rall vermell (Corallium ru-brum) presentin colònies detalla petita. L’orografia sub-marina del cap de Creus,Montgrí, illes Medes i BaixTer, amb una nombrosa pre-sència de coves i túnels, i lagran quantitat de matèria or-gànica que hi ha a les sevesaigües, proporcionen unescondicions úniques per aldesenvolupament de pobla-cions de corall vermell a pocafondària, un fet poc freqüenta la Mediterrània. En general

les poblacions de corall al capde Creus es troben a fondà-ries a partir de 25-30 metres ien molts casos a profunditatsmajors de 35 metres, que ésquan el tipus de substrat can-via i apareix un fons calcari ones desenvolupa el coral·ligen,hàbitat típic del corall ver-mell. A més, aquí les colònieses troben en esquerdes moltamagades, un fet molt comúen les poblacions sotmeses auna forta pressió pesquera.Les poblacions del corall alMontgrí, les Medes i el BaixTer es troben a menys fondà-ria, degut a l’orografia de les

Medes i la influència del Ter,però també per la prohibicióde la pesca que ha permèsque es desenvolupin les colò-nies en molts indrets en llocsmés accessibles i visibles.L’estudi mostra, en general,que les poblacions de corallvermell al parc natural delMontgrí, Medes i Baix Ter pre-senten un millor estat de con-servació que les del cap deCreus. Les estacions menysfreqüentades tenen majortendència a millorar, tot i quecap no presenta talles espe-rades després de més de 30anys de protecció.

Briozous de l’espèciebanya d’ant ■ TES

La gorgònia ■ TES

Corall ■ TES

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La sobrepesca afecta el corall vermell

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La mortalitat ésmajor al sud delcap de Creus iarriba al 50%

Medi ambient

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 201820 |

Comarques Gironines

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

60per centde colònies de corall vermellamb signes de pesca a la Mas-sa d’Or al cap de Creus

50per centde colònies de briozous handesaparegut en zones fre-qüentades per submarinistes

75per centés el percentatge més alt decolònies de gorgònia vermellaal Montgrí, Medes i Baix Ter

L’estudi de l’evolució debriozous permet mostrarl’afectació d’activitatscom el submarinisme il’augment de la tempera-tura degut al canvi climà-tic. Els resultats d’aquestany del seguiment de lespoblacions dels briozous(Pentapora fascialis i My-riapora truncata) hanmostrat diferències entreel parc natural del Mont-grí, les Illes Medes i BaixTer, i el de Cap de Creus. Alprimer, les densitats debriozous han variat nota-blement entre estacions,observant-se un patró claren què en totes les esta-cions on hi ha una majorfreqüentació de submari-nistes l’abundància de co-lònies de les poblacions debriozous són molt baixes,mentre que a les estacionsde control de zones pocfreqüentades les densitatssón superiors. A les zonesfreqüentades per subma-rinistes han desaparegutun major nombre de colò-nies, per sobre del 50%,concretament les mésgrans i més exposades alcontacte, evidenciantl’efecte erosiu dels subma-rinistes a les zones més vi-

sitades. L’equip expert in-dica, però, que no es potatribuir aquest descensúnicament a la pràcticadel submarinisme, ja quefent una anàlisi temporal,s’observa una disminucióprogressiva en totes les es-tacions, amb episodis demortalitat marcats l’any2015, coincidint amb tem-peratures molt elevades iun episodi de proliferaciód’algues filamentoses.

L’estudi també consta-ta l’efecte del submarinis-me a les coves. Així, elscientífics han detectatacumulacions d’aire respi-

rat als sostres, a més d’unimportant efecte erosiusobre els fons, comparantl’estat actual amb fotogra-fies de l’any 1978 de lesmateixes zones, on hi ha-vien comunitats molt bendesenvolupades que arahan desaparegut.

L’informe també des-criu l’impacte ecològic delcreixement massiu d’al-gues filamentoses mucila-ginoses, un episodi que vaafectar espècies i hàbitatsdel fons marins de la ma-jor part dels parcs natu-rals del país entre maig isetembre del 2017. ■

Panoràmica deles illesMedes ■ TES

L’impacte de la pràcticadel submarinismeG.B.GIRONA

L’informe analitza l’impacte del submarinisme ■ ESTACIÓ

NÀUTICA L’ESTARTIT-ILLES MEDES.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2018 | Comarques Gironines | 21

De les corredisses al rebuig total

L’APUNT han manifestat el seu profund malestar. Ningú no oblidael discurs de Felip del 3-O. Ningú ja no s’avé a fer-li la ga-ra-gara, encara que només sigui per quedar bé un dia al’any. Ningú no es veu obligat a retre-li vassallatge. Lestornes han canviat i ja no hi ha por de dir no a la monar-quia. No hi ha cap ganes de sortir a la foto amb el rei, alcontrari d’altres anys, que hi havia corredisses.Anna Puig

Felip VI ho té molt malament per refer la seva imatge ales comarques gironines, si és que té alguna intenció derefer-la. Davant la negativa de l’Ajuntament de Girona acedir cap local per a la celebració dels premis de la fun-dació de la princesa, l’entitat ha hagut de fugir cap a al-tres municipis. Concretament, han llogat espais privatsa Vilablareix i Caldes de Malavella i els seus alcaldes ja

1675

05-1

1901

53T

1090

04-1

1864

71T

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 201822 | Comarques Gironines | GIRONÈS

La lluita per un cabal digneper al Ter que permeti lasupervivència del riu tin-drà també forma de docu-mental. La productora gi-ronina Inbluefilms, co-mandada per Martín Gon-zález Damonte, està ro-dant des de fa dos anys ElTer al límit. L’aigua a Ca-talunya, una qüestió depaís, un treball que té coma objectiu “transmetreempatia amb el riu i amb la

seva problemàtica” per-què la gent sigui conscientque “s’ha de cuidar entretots”. Han rodat des de lacapçalera del Ter, a Ullde-ter fins a la desembocadu-ra a la gola del Ter i ja te-nen més de 24 hores dematerial, amb entrevistesa una dotzena de perso-nes, entre experts i perso-nes vinculades al riu, peròencara tenen rodatgespendents. González sub-ratlla que la idea és que eldocumental sigui sobretot“una història de personat-ges que tenen vincula-cions de diferent tipusamb el riu”. Entre aquestsprotagonistes hi haurà,per exemple, un campiódel món de pes mosca, Jor-

di Oliveres; un agricultorcom el president de la co-munitat de regants de lapresa de Colomers, JordiAulet; i Quim Fontaner,fundador del club de pira-güisme Salt-Ter. Més enllàde la vessant humana,també es vol tractar la pro-blemàtica des de tots elspunts de vista i per això, amés d’entrevistar polítics idefensors del Ter gironins,també s’ha parlat amb au-toritats de l’ACA i l’Ajunta-ment de Barcelona.

MicromecenatgeEl documental té un pres-supost de 56.000 euros,però només n’han recollit10.000 entre ajunta-ments i entitats col·labo-

radores i, per això, Inblue-films va obrir una campa-nya de micromecenatge ala plataforma Indiegogo,que acabarà aquest dijous.

La intenció és tenir elfilm, que tindrà una horade durada, enllestit a fi-nals d’aquest any i que esdistribueixi en el mercat

televisiu tant d’aquí comde l’estranger, perquè s’hidonarà “un missatge elmés universal possible”.També estarà disponibleen servei de vídeo en de-manda a internet i se’n fa-rà una estrena al cinema ies projectarà a les pobla-cions col·laboradores (Gi-

rona, Torroella de Mont-grí, Susqueda, Sant Gre-gori i Gurb). A mésd’aquests consistoris, par-ticipen en el documentalel Consorci del Ter, la de-nominació Poma de Giro-na, les comunitats de re-gants del Baix Ter, Aiguaés Vida i Kayaks del Ter. ■

a ‘El Ter al límit’ secentrarà a mostrardiferents visions de lagent que viu el riu

Un documental retrataràla lluita per salvar el Ter

Lurdes ArtigasGIRONA

González –en primer terme–i Enric Saurí, el seu ajudant, durant el rodatge ■ INBLUEFILMS

L’Auditori-Palau de Con-gressos de Girona no esta-rà tancat aquest estiu imantindrà la seva activi-tat mentre s’executen lesobres per millorar-hi l’ac-cessibilitat, al contrari delque s’havia anunciat el ge-ner passat, quan es va ferpúblic que s’havia comu-nicat a la Fundació Prin-cesa de Girona que no hipodria fer el lliurament depremis anuals a causadels treballs. El que sí queestarà tancat tot l’estiu ésel Palau de Fires, on es fa-ran obres de força més en-vergadura (la principal, lacreació d’una nova entra-da principal per la bandade la Devesa). La Funda-ció Princesa de Girona,que ha estat l’única enti-tat a la qual s’ha denegatla celebració d’actes, ha-via demanat, com els anysanteriors, ocupar tots dosespais per als seus actesanuals.

Fonts municipals vanexplicar ahir que al generencara no estava clarquins dies caldria tancar

l’auditori per uns canvisen el sistema de so ques’hauran de fer, tot i que lagran majoria de treballssón d’accessibilitat i secentren en la part exte-rior de l’edifici, sense quecausin cap perjudici a lesactivitats de dins. El que síque se sabia és que el Pa-lau de Fires sí que estaria

tancat del tot durant lesobres, i precisament peraixò es va triar que es fes-sin a l’estiu (de juny a se-tembre), quan no hi haviaprogramada cap fira.

De fet, quan es va ferpúblic al gener que la Fun-dació Princesa de Gironano podria usar ni l’Audito-ri-Palau de Congressos niel Palau de Fires, el con-sistori ja va assenyalarque la situació política hitenia “alguna cosa a veu-re” i no va oferir cap espaialternatiu. Més endavant,l’alcaldessa, Marta Ma-drenas, també va deixarclar que l’any que ve, quanno hi haurà obres a capdels dos espais, tambés’oposarà que els premisde la fundació reial es fa-cin a la ciutat.

Activitat a l’AuditoriEntre les activitats que esfaran aviat a l’Auditori–on ahir al matí es va fer laDiada de la Gent Gran, queva aplegar més de 700 per-sones– destaca aquest capde setmana que ve el con-grés regional dels Testi-monis Cristians de Jeho-và. Es calcula que duranttres dies –de divendres adiumenge– hi assistirancap a 2.500 persones.També ja està anunciada,per exemple, la segonaedició de les CreativationsTalks, que hi tindrà lloc el10 de juliol.

Pel que fa al Palau deFires, la pròxima activitatque té programada no ésfins al Firatast, que es fa-rà de l’11 al 14 d’octu-bre. ■

a El Palau de Fires sí que estarà tancat d’ara fins a l’octubre a L’única entitat a la qual s’ha denegatla celebració d’actes és la Fundació Princesa de Girona, que volia ocupar tots dos espais

L’Auditori de Girona mantél’activitat, tot i les obres

Lurdes ArtigasGIRONA

24.06.18Es clourà un congrés regio-nal de Testimonis Cristians deJehovà, que aplegarà cap a2.500 persones a l’Auditori.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

Gent a la sortida de l’Auditori ahir al migdia després de la Diada de la Gent Gran. A l’esquerra, les tanques de les obres ■ L.A.

4mesos (de juny a setembre)duraran tant les obres de l’Au-ditori com les del Palau de Fi-res, que no tenen relació.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

28.06.18Tindrà lloc el lliurament delspremis anuals Princesa de Gi-rona, que s’ha traslladat alMas Marroch.

| Comarques Gironines | 27EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2018

3330

20-1

1904

23T

Etna Estrems serà la can-didata d’Esquerra Repu-blicana a l’Escala amb vis-ta a les eleccions munici-pals que se celebraranl’any que ve. L’assembleade la secció local escalencava celebrar divendres pas-sat unes primàries inter-nes que han proclamantEstrems alcaldable, al da-vant de Xavier Ballesta,cap de llista el 2015.

Nascuda a l’Escala(1982), en les eleccionsmunicipals passades Es-trems anava de númerodos i va entrar per primercop de regidora i conselle-ra comarcal. “Som l’alter-nativa republicana. Somels que ens preocupem deles necessitats de la gent

del nucli antic però tambédel barri Rosa Lau. Dels jo-ves, dels grans, dels de to-ta la vida i dels nouvinguts.Hem de ser l’alternativaque cohesiona i que es pre-ocupa de cada racó de l’Es-cala”, diu. A l’hora de par-lar de la futura llista, Es-trems diu que es construi-rà una candidatura “gene-rosa, on tothom tingui ca-buda, veu i vot”. ■

RedaccióL’ESCALA

Etna Estrems serà lacap de llista d’ERCa l’Escala

Etna Estrems ■ EPA

LA PRECAMPANYA

Toni Navarro serà el can-didat d’Esquerra Republi-cana a Llagostera a leseleccions municipals. Lli-cenciat en filologia catala-na i diplomat en magiste-ri, actualment està jubilat.Navarro ha estat regidoren diferents mandats, algovern i a l’oposició. Na-varro, que va ser escollit elcap de setmana, va volerdestacar les línies de tre-ball amb què es presenta laseva llista: “Aprofundir enla participació ciutadana illuitar perquè sigui un ele-ment clau en la gestió deldia a dia de l’Ajuntament.”

Altres propostes de futurque va voler remarcar són“un pla d’actuació munici-pal per posar plaques foto-

voltaiques a tots els edifi-cis municipals i la creaciód’un parc d’habitatge quedoni solució a les emergèn-

cies i les necessitats quepateixen els joves del mu-nicipi que es volen eman-cipar”. ■

a Ha estat regidor en diferents mandats, al govern i a l’oposició a Aposta perl’aprofundiment en la participació ciutadana i la creació d’un parc d’habitatge

G. BusquetsLLAGOSTERA

Toni Navarro, candidatd’ERC a Llagostera

Foto de grup de la llista d’ERC a Llagostera ■ ERC

Diari de GironaDIMARTS, 19 DE JUNY DE 201846

Besalú, Caldes de Malavella,

Campdevànol, Castelló d’Empú-

ries, Girona, Hostalric, Lloret de

Mar, Palamós, Pals i Verges.

GIRONA

Cinema A 2/4 de 7 de la tarda,

a la biblioteca Carles Rahola, pro-

jecció de «Les cançons del 68».

ANGLÈS

Música A 2/4 de 8 del vespre, a

la biblioteca Joaquim Bauxell,

conferència i audició sobre el pa-

per del vi al llarg de la història de

l’òpera amb David Puertas, músic

i divulgador i després tast de vins

de la DO Emporda del celler del

Restaurant l’Aliança.

GIRONA

Música A 2/4 de 6 de la tarda, a

l’Aula Magna de la Casa de Cultura

,conferència amb el títol «Mirant

al meu voltant. Tible i sardanes»

amb Xavi Piñol, músic.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Concert A les 9 de la nit, a la

Basílica, concert de guitarra de

Toni Blasi dins de la programació

del Mediterranean Guitar Festival.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Cantata A partir de les 6 de la

tarda, a l’Auditori Espai Ter de To-

rroella de Montgrí, concert «Qui

vol el llop?» cantata dels alumnes

d’EMMT. Entrada lliure.

GIRONA

Presentació llibre A les 7 de la

tarda, a la Casa de Cultura, presen-

tació del llibre «Girona» de Dani Vi-

vern dins de la col·lecció dels Qua-

derns de la Revista de Girona.

Presentació llibre A les 7 de la

tarda, a la Catedral, presentació

del volum «El brodat de la Creació

de la Catedral de Girona». Inter-

vindran: Carles Mancho (curador

de la publicació), Joan Piña (direc-

tor del Tresor de la Catedral), Àn-

gels Solé (directora del Centre de

Restauració de Béns Mobles de

Catalunya) i el bisbe de Girona,

Francesc Pardo. Presentarà: Joa-

quim Nadal (catedràtic d’història i

director de l’Institut Català de Re-

cerca en Patrimoni Cultural).

Presentació llibre A les 7 de la

tarda, a l’Espai 22 de la Llibreria

22, presentació del llibre «Sota el

signe de la lluna jueva» de David

Valle García. Intervindrà: Marc

Francesch Camps, historiador i

l’autor David Valle

ROSES

Club de lectura A 2/4 de 6 de la

tarda, a la biblioteca, sessió del

club de lectura de Superlectors

amb el llibre «Wonder».

GIRONA

Ioga A partir de 2/4 de 8 del

vespre, als jardins Fora Muralla,

taller de ioga verd.

PALAMÓS

Monòleg A 2/4 de 6 de la tarda,

al Punt Jove, sessió d’«Escriu el

teu monòleg».

BEGUR

Donació sang De les 6 de la

tarda a les 9 de la nit, al casal de

la gent gran, campanya de dona-

ció voluntària de sang dins del

programa de sortides del banc

de sang i teixits de les comar-

ques gironines.

PLATJA D’ARO

Donació sang De les 7 de la

tarda a les 9 del vespre, al centre

cívic Vicenç Bou, campanya de

donació voluntària de sang.

FIGUERES

Tastets surrealistes Fins al 14

de juliol, campanya gastronòmica

dels tastets surrealistes amb Bar

Mut, Bon Retorn, Cal Music, Càlid

Cafè, El Pati, El Racó de la Xeli,

Granada Vins, Hotel Duran, Me-

són Asador Can Modest, Moma

33, Montserrat càtering, Motel

Empordà, Nou Imperial, Nou Sa-

boya, Pirineos Pelegrí, La Quinta

Forca, El Rincón Cubano, Trànsit i

Vermut.

OLOT

Ruta de Tapes Fins al 30 de

juny, ruta de les tapes amb els es-

tabliments: Quims Restaurants,

Restaurant Umami, Restaurant Ca

la Pilar, Lògic Restaurant, Restau-

rant Les Pedretes, Restaurant els

Catòlics, Restaurant el Nou Fira-

let, Bar Monicar, Restaurant La

Cuina de l’Orfeó, Restaurant El 9

Volcanet, Bar L’Oficina, Bar Can

Xena, Bar Dit i Fet, Bar El Celler,

Bar Espai Cafè 6T7, Bar Hostal del

Sol, Bar L’Ansat, Bar Pekín, Bar La

Brasera i Bar Restaurant Sa Dra-

gonera.

PLATJA D’ARO

Primavera deTapes Fins al 24

de juny, campanya gastronòmica

Primavera de Tapes amb els res-

taurants: 245, Arnall, Bar Bona,

Bon Dia, Can Cargol, D Burguer,

Dgust, El Dorado Tapa, El Racó de

l’Epi, Frankfurt S’Agaró, TheGrill

BB, La Canya, La Tablita, Lizarran,

M&B, Pizzeria La Riera, Sushi

d’Aro, Tacos y Tequila, Terrassa

S’Agaró i Villa Elena.

GIRONA

Exposició El Museu d’Arqueo-

logia de Catalunya acull, fins al

pròxim 16 de setembre, l’expo-

sició «La revolució neolítica. La

Draga, el poblat dels prodigis».

La Draga és l’únic jaciment ar-

queològic lacustre de la penínsu-

la Ibèrica i un dels més antics i

importants de la Mediterrània

occidental. Això ha permès que

es trobi en una zona amb humi-

tat permanent, actualment co-

berta de forma parcial per les ai-

gües de l’estany. Aquest fet ha

propiciat una extraordinària con-

servació de les restes orgàniques

sobre materials vegetals, des de

les restes de les cabanes a els es-

tris realitzats en materials vege-

tals com arcs, falçs, mànecs d’ai-

xes, entre altres.

Exposició El Museu d’Història

dels Jueus acull de forma per-

manent una exposició sobre la

història de la comunitat jueva.

Està dividada en diversos àm-

bits: Festivitats i tradicions; El ci-

cle de la vida; Els calls; La diàs-

pora; La sinagoga; El cementiri;

L’herència cultural; El pa de cada

dia; La coexistència de cultures i

La societat conversa i la inquisi-

ció. Per a més informació con-

tacteu amb el museu al telèfon

972 216 761 o a l’adreça callgiro-na@ajgirona.cat.

Exposició El Bòlit_Pou Rodó

acull l’exposició «Denys Blacker.

Mapes efímers. Complicitats i

sincronies». La mostra es podrà

veure fins al pròxim 2 de se-

tembre als espais Bòlit_PouRodó

i Bòlit_StNicolau. Segons les ca-

tegories de l’art contemporani,

Denys Blacker quedaria acotada

com a artista versàtil i multidis-

ciplinària amb un itinerari crea-

tiu que s’expressa a través del di-

buix, l’escultura, la ceràmica, la

costura, la llum, el so i la perfor-

mance. Tot i que l’artista transita

entre totes aquestes disciplines,

en la seva pràctica creativa dei-

xen de ser llenguatges per esde-

venir processos d’experiència.

Exposició La Cova de la Volta,

a la plaça Assumpció del barri de

Sant Narcís, acull fins al pròxim

5 de juliol «Les nostres llibretes»

Aquest projecte animat de Laura

Ginès, converteix les llibretes en

flipbook, a mesura que es van

omplint les seves pàgines. Es

tracta d’un registre gràfic quasi

literal de la rutina diària i fami-

liar de Laura Ginès.

Exposició Al Museu d’Història

dels Jueus s’hi pot visitar, fins al

4 de novembre, «Diàspores jue-

ves, camins europeus», una ex-

posició de la Biblioteca Nacional

d’Israel. El jueu ha estat, des de

temps remots, un poble itine-

rant, en un viatge constant pro-

vocat per la intolerància i els fets

històrics adversos. En la seva

llarga dispersió, ha travat relació

amb les cultures i nacions en les

quals s’ha vist immers. Hi ha

aportat la seva cultura immensa

i la seva tradició mil·lenària. I ha

contribuït així a la forja de la his-

tòria i de la societat mundial ac-

tual. L’exposició, produïda per la

National Library of Israel, i pro-

moguda per la AEPJ, fa incís en

les diferents etapes de diàspora

del Poble Jueu i n’explica les ca-

racterístiques i els moments més

importants.

Exposició El Museu d’Història

de Girona acull, fins a l’11 de se-

tembre, l’exposició «El tren de la

modernitat. 125è aniversari del

tren de Sant Feliu a Girona». En

aquesta mostra, vuit municipis

celebren conjuntament el 125è

aniversari de la construcció

d’una via de ferrocarril de Sant

Feliu de Guíxols a Girona, que ac-

tualment és via verda cicloturís-

tica. La mostra ha itinerat, des

del juny de l’any passat, pels mu-

nicipis que acollien estacions i

baixadors.

Exposició El Centre Cívic Ter

acull, fins al 20 de juny, l’expo-

sició d’artistes de l’esquerra del

ter. Diferents artistes de l’esque-

rra del Ter exposaràn les seves

obres, amb diferents tècniques

al Centre Cívic Ter,algus dels ar-

tistes son: Antonio Almario, Mª

Teresa Duran, Irma Zapponi, Pi-

lar Niebla, José Mignorance, Rai-

mundo Abarca, Sue Abarca, Jose

Antonio Ojosnegros, Narcís Cau-

la, Joana García...

Exposició A la sala d’exposi-

cions de la Biblioteca Carles Ra-

hola, es pot visitar «Adaptació al

canvi climàtic», que s’emmarca

en el projecte ECTAdapt, cofinan-

çat pel Fons Europeu de Desen-

volupament Regional. Es podrà

visitar fins al 22 de juny, de di-

lluns a divendres, de 10 a 20 h, i

els dissabtes de 10 a 14 h.

Exposició El Palau de Cara-

many acull l’exposició «Jo, Xavier

Cugat». En aquest memorial es

fa un repàs de la vida del músic

en primera persona a través de

fotos i caricatures. La infantesa a

Girona, l’inici de la seva carrera

musical a l’Havana o el món del

cinema són alguns dels records

que s’hi poden veure. Es podrà

visitar fins a l’11 d’agost.

OLOT

Exposició L’Arxiu Comarcal

de La Garrotxa acull, fins al 19

d’agost, l’exposició «Sadurní

Brunet: Fotografies». Aquesta

mostra pretén ser una tast re-

presentatiu del fons de l’autor,

alhora que funciona com una ex-

tensió de l’exposició «Sadurní

Brunet: interiorista, dissenyador,

fotògraf i constructor de cels»,

que aborda la resta de la seva

producció.

Exposició La Sala Oberta 2

del Museu de la Garrotxa acull,

fins al pròxim 8 de juliol, l’ex-

posició Vicenç Masdemont Pun-

set. L’artista garrotxí presenta el

seu treball pictòric, una interpre-

tació molt personal del paisatge.

Les pintures i treballs exposats

sumen per a un objectiu clar: ser

resultat de percepcions i expe-

riències.

PALAFRUGELL

Exposició El Museu del Suro

de Palafrugell acull de forma

permanent l’exposició divulgati-

va «Cork in progress». Per a més

informació visiteu el webwww.museudelsuro.cat.

Exposició El Museu Can Mario

(Fundació Vila Casas) de Palafru-

gell exposa de forma perma-

nent el seu fons. Els dissabtes i

diumenges, a les 12 del migdia,

es fan visites guiades al fons

d’escultura de la Fundació.

Exposició La Fundació Josep

Pla de Palafrugell exposa de for-

ma permanent «Josep Pla

(1897-1981). En aquesta exhibició

s’hi pot veure un audiovisual de

presentació de l’escriptor i segui-

dament visitar la casa natal de

Josep Pla (carrer Nou, 49) on hi

ha instal·lada l’exposició perma-

nent que explica les trajectòries

vital, literària i periodística de

l’autor, emmarcades en l’evolu-

ció històrica del s. XX.

PLATJA D’ARO

Escultura Mostra a l’aire lliu-

re d’un conjunt de 15 peces de

gran format de Rosa Serra al

Parc dels Estanys de Platja d’Aro,

fins al 29 de juliol, sota el títol

«Escultures a cel obert». La mos-

tra és la primera de l’any al parc,

i alhora enceta el cicle d’exposi-

cions al municipi, que s’estén

també al Castell de Benedor-

miens de Castell d’Aro i a la Ma-

sia Bas de Platja d’Aro. La mostra

està organitzada per la regidoria

de Cultura de l’Ajuntament de

Castell-Platja d’Aro i se’n pot

gaudir lliurament cada dia de la

setmana, en l’horari d’obertura

el parc al públic: de febrer a abril

(8-18 h) i de maig a juliol (7-21 h).

Exposició Exposició fotogràfi-

ca · Objectiu Progat. A la Biblio-

teca Mercè Rodoreda. 15è Ani-

versari de l’Associació Progat.

Fins al 7 de juliol.

Exposició A la Masia Bas, ex-

posició col·lectiva de treballs

dels alumnes de l’Escola d’Art.

Fins al 24 de juny.

QUART

Escultura El Museu de la Te-

rrissa de Quart acull de forma

permanent una mostra centra-

da en l’art de la ceràmica. La te-

rrissa ha estat per a moltes po-

blacions un recurs vital durant

segles. Però, amb el pas del

temps i amb el sorgiment de les

noves societats, les necessitats

han canviat i la tradició terrisse-

ra ha treballat amb nous mate-

rials i models productius. Hora-

ris: Dissabtes de 10.30 a 14 h i de

16.30 a 20.00 h. Diumenges i

festius de 10.00 a 14.00 h. Més

informació i contacte al web:http://www.museuterrissa.cat.

Exposició Al Museu de la Te-

rrissa, exposició de Jordi Marcet

i Rosa vila-Abadal. Fins al prò-

xim 22 de juliol.

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Exposició «..cert fenomen

que anomenem escultura» de

l’artista Salvador Juanpere

a L’Espai Art l’Abadia – Palau de

l’Abadia. Horari: De dilluns a dis-

sabte: de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.

Diumenge: de 10 a 14 h. Fins al

15 de juliol.

Exposició Al Palau de l’Abadia

Exposició de pintura dels alum-

nes de l’Escola d’Art de Sant

Joan. De dilluns a dissabte: de 10

a 14 h i de 16 a 19 h. Diumenge:

de 10 a 14 h. Fins al 31 de juny.

SANTA CRISTINA D’ARO

Exposició A la biblioteca Bal-

diri Reixach, exposició de tapis-

sos. Fins al 6 de juliol.

Exposició A la sala d’exposi-

cions de la Caixa, exposició de

pintura de Núria Dou. Es podrà

visitar cada dia d’11 a 13 h i de 17

a 20 h. Fins al 10 de juliol.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Exposició El Museu de la Me-

diterrània acull de forma per-

manent una exposició que pro-

posa la descoberta de la Medite-

rrània amb els cinc sentits, amb

el fil conductor dels sons i les

músiques. Els sons en tant que

poden mostrar-nos el medi natu-

ral mediterrani i les músiques

que són el testimoni del paper

de l’Home a l’espai. Paral·lela-

ment, al visitant se li planteja

una visió crítica i reflexiva. No es

tracta només de cantar les lloan-

ces d’una mediterrània imaginà-

ria sinó la d’un espai que pateix

moltes fissures: guerres que no

s’acaben, problemes d’entesa,

un medi maltractat... Més infor-

mació a: www.museudelamedi-terrania.cat.

ULLASTRET

Exposició El Museu d’Arqueo-

logia de Catalunya-Ullastret per-

met descobrir el passat llunyà,

de fa més de 2.500 anys, abans

que l’arribada dels romans supo-

sés, al s. II aC, l’abandonament

d’Ullastret. Obert tot l’any de

10 a 14 h i de 15 a 18 h. Més in-

formació al web del museu:

www.mac.cat/Seus/Ullastret.

Exposició El Museu d’Arqueo-

logia de Catalunya-Ullastret acull

fins al pròxim 24 de juny l’ex-

posició «A la recerca dels tresors

perduts». Es tracta d’un home-

natge a Indiana Jones, impulsat

en el marc del 35 aniversari de

l’estrena de la pel·lícula «A la re-

cerca de l’arca perduda», consi-

derada per la crítica internacio-

nal com el millor film d’aventu-

res i acció de tota la història. In-

diana Jones ha estat també un

referent per a que molts joves

encaminessin la seva trajectòria

professional a l’arqueologia, tot

veient les aventures de l’heroi.

Mercats

Projeccions

Gastronomia

Conferències

Lletres

Música

Tallers

Donació sang

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

Projecció de «Flor del desierto»,en el cicle «Cinema i Solidaritat» A 2/4 de 8 de la tarda, al Cinema Truffaut, nova sessió del cicle «Ci-nema i Solidaritat», amb la projecció de la pel·lícula Flor del desierto,de Sherry Hormann. La història real de la model internacional WarisDirie, que als 13 anys, quan es va assabentar que el seu pare tenia in-tenció de casar-la amb un ancià, va fugir de casa seva. Gratuït.

Girona

Pessics de Broadway i GironaModern Voices al Pont Major A les 7 de la tarda, al Centre Cívic Pont Major, Concert de Veus:Pessics de Broadway i Girona Modern Voices. Una proposta en for-mat concert de vint veus, acompanyades al piano per Santi Escura idirigides per Montserrat Cristau, directora pedagògica i artística. Or-ganitza: Escola de Música Moderna de Girona. Entrada lliure.

Girona

Mostra d’il·lustracions digitals deDaniel Urios a l’Estació Espai Jove Fins al 13 de juliol, a l’Estació Espai Jove es pot visitar Acallar avoces. I·lustracions digitals de Daniel Urios. Unes obres busquenperseguir un estil semirealista centrat en les figures humanes encomptes de retratar una escena, que irradien expressivitat i abun-dància de temàtiques fantàstiques. Dins la Mostra d’Art Jove.

jamargant - 19/06/2018 08:48 - 2.137.90.81

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 201842 | Apunts |

Mercats� Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d'Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.

ConcertsCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 21.00. Basílica de Santa Maria.Concert de guitarra a càrrec deToni Blasi. Dins el festival Mediter-ranean Guitar Festival.

GIRONA� 19.00. Centre cívic Pont Major.Concert de Veus: Pessics deBroadway i Girona Modern Voices,amb els alumnes del Taller de Mu-sicals de l’EScola de Música Mo-derna de Girona (EMMG).

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 19.00. Pati de l’Escola de músi-ca. Audició de percussió.� 21.00. @TZVR Club. Concert deFreeborn Brothers.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 19.00. Auditori. Concert a càrrecde les corals VeudMel, Picaveu iDTuato, d’alumnes de l’Escola mu-nicipal de música Josep Carbó.

InfantilsGIRONA� 17.30. Biblioteca Antònia Adro-her. L’hora del conte, Cada di-marts... un conte al cabàs, ambGlòria Matas.

ROSES� 17.30. Biblioteca municipal Jau-me Vicens Vives. Club de lecturaSuperlectors, amb el llibre Won-der, de R. J. Palacio.

TORROELLA DE MONTGRÍ� 18.00. Auditori Teatre Espai Ter.Qui vol el llop?, cantata a càrrecdels alumnes de l’EMMT.

ÒperaFIGUERES� 19.15. La Cate. Retransmissiódes de l’Òpera Garnier de París del’òpera Don Pasquale, de GaetanoDonizetti.

PoesiaBANYOLES� 19.00. Ca la Flora. Espectacle depoesia Abelló comentada. Lectu-res de l’actriu Olga Cercós i co-mentaris i explicacions de l’es-criptor Miquel Martín i Serra. Se-lecció del llibre Al cor de les pa-raules, de Montserrat Abelló.

ConferènciesGIRONA� 17.30. Aula Magna de la Casa deCultura. Conferència Mirant al

meu voltant. Tible i sardanes, acàrrec de Xavi Piñol, músic i com-positor. Dins les Aules d’ExtensióUniversitària per a la Gent Gran.

GastronomiaFIGUERES� Tastets surrealistes. Establi-ments: Bar Mut, Cal Músic, CàlidCafè, El Pati, El Racó de la Xeli,Granada Vins, Hotel Duran, NouImperial, Nou Saboya, El RincónCubano i Vermut. Fins al 14 de ju-liol.

L’ESCALA-TORROELLA-L’ESTARTIT� Jornades gastronòmiques de lasèpia. Restaurants participants: al’Escala, Can Miquel, El Roser 2,Hostal El Roser, La Barra del Port,La Brasa de Can Miquel, La Cala -Cal Pep, La Caravel·la, La Llar delsPescadors, La Terrassa d’Empú-ries, Miryam, Molí de l’Escala, Na-vili i Orígens; i a Torroella deMontgrí i l’Estartit, Picasso, Me-des II, La Xula, Club Nàutic Estar-tit, Can Dalfó, Nereida, Hotel San-ta Anna, Gastrobar Can Sánchez,La Palmera i Les Corones. Fins al30 de juny.

OLOT� VIII Ruta de les tapes, als esta-bliments de l’Associació d’Hosta-latge de la Garrotxa. Fins al 30 dejuny.

PALAMÓS-SANT ANTONI DECALONGE-VALL-LLOBREGA� Jornada gastronòmica Menú dela Gamba. Restaurants partici-pants a Palamós: Bell Port, HotelÀncora, Hotel Trias, L’Ona, marbonic, Maria de Cadaqués, Masdels Arcs i L’Arcada. A Sant Antonide Calonge: costa Brava, Guiller-mu, Refugi de Pescadors i Simón.A Vall-Llobrega: Can Sidro. Fins al15 de juliol.

PLATJA D’ARO� Primavera de tapes, tapes d’au-tor. Restaurants participants: 245,Arnall, Bar Bona, Bon Dia, CanCargol, D Burguer, Dgust, El Dora-do Tapa, El Racó de l’Epi, Frank-furt S’Agaró, TheGrill BB, La Ca-nya, La Tablita, Lizarran, M&B,Pizzeria La Riera, Sushi d’Aro, Ta-cos y Tequila, Terrassa S’Agaró iVilla Elena. Fins al 24 de juny.

TOSSA DE MAR� Campanya gastronòmica Fideusa la cassola. Restaurants: Bahia,Ca la Carme, Can Carlus, Can Pini,Capri, Castell Vell, L’Ajustada, Ma-rina, Mestre d’Aixa, Sa Barca, SaMuralla, Santa Marta, Victòr i Vic-tòria. Fins al 30 de juny.

PresentacionsGIRONA� 19.00. Casa de Cultura. Presen-

tació del llibre Girona, de Dani Vi-vern. Dins la Col·lecció Quadernsde la Revista de Girona.� 19.00. Espai 22. Presentació delllibre Sota el signe de la lluna jue-va, de David Valle García. Intervin-dran Marc Francesch Camps, his-toriador, i l’autor.

Donació de sangBEGUR� 18.00 a 21.00. Casal de la gentgran.

PLATJA D’ARO� 17.00 a 21.00. Centre cívic Vi-cenç Bou.

DiversosCADAQUÉS� 10.30. Natació guiada a la viabrava.

GIRONA� 15.15. Centre cívic Santa Eugè-nia. Castellà per a nouvinguts.Dins el Banc del Temps.� 18.00. Espai Marfà. Conversa enanglès. Dins el Banc del Temps.� 18.30. Biblioteca Carles Rahola.Projecció del documental Les can-çons del 68, de Jordi Novell.� 19.30. Centre cívic Barri Vell-Mercadal. Ioga verd.� 19.30. Jardins de Fora Muralla.Sessió de ioga verd.� 20.30. Cinema Truffaut. Sessiódel cicle Cinema i solidaritat. Do-nes protagonistes del Sud, amb laprojecció de la pel·lícula Flor deldesierto, de Sherry Hormann.

LLORET DE MAR� 19.00 a 22.00. Plaça de la Vila.Summer Talent League, música idansa.� 19.00 a 22.00. Plaça Pere Tor-rent. Summer Talent League, mú-sica i dansa.

OLOT� 11.00, 12.00, 13.00, 16.00, 17.00 i18.00. Passejada en tren per la zo-na volcànica de la Garrotxa.� 11.00. Can Serra. Passeig per laFageda d'en Jordà en carruatge.� 11.00. Passejada en poni perl'entorn del volcà del Croscat i elvolcà del Martinyà.

PALAMÓS� 15.30. Mas Guàrdies. Sessionsde gimnàstica per a dones afecta-des de càncer de mama. Cada di-marts.� 17.30. Punt Jove. Taller Escriu elteu monòleg.

PORQUERES� Sortida botànica a la Mare deDéu de la Font per recollir les her-bes de la ratafia, per diumenge.Se sortirà a les 09.30, de Can Jande la Farrés, a Fontcoberta.

ROSES� 17.30. Biblioteca. Club de lecturaamb l’obra Wonder, de R. J. Pala-cio.

VisitesGIRONA� 17.00. Bòlit_LaRambla. Visitaguiada a l'exposició Un món pa-ral·lel, de Joan Fontcuberta. Dinsel Temps d'Art.

ExposicionsBANYOLES� Biblioteca. Punts de llibre deMartí Xargay i Ferrer. Fins al 31 dejuliol.� Biblioteca. (a) 2018. Fins al 22de juny.� Can Pons. L’(a)phònica en car-tells. Fins al 2 de juliol.� F. Lluís Coromina-Espai AeatArt. Humans: una reflexió profun-da i divertida sobre la humanitat.Fins al 28 de juliol.

BEGUR� Escoles Velles. Aquells estius...imatges de mar i platja a Begur(1910-1960), fotografia antiga.Fins al 30 de juny.

BLANES� Biblioteca comarcal. Tu, jo i elllibre, de Gabriel Salvans. Fins al21 de juny.

� Biblioteca. Material del Club deVela de Blanes. Fins al 29 de juny.� Biblioteca. Promocionem la cul-tura, fomentem la lectura. Entitatconvidada: Club Vela Blanes, 75anys. Fins al 29 de juny.� Casa Saladrigas. Confluències,del Col·lectiu Cuks. Fins al 30 dejuny.� Sala Casa Oms. Treballs de re-cerca de Batxillerat. Fins a l’1 dejuliol.� Sala García-Tornel. Moments,de Francesc Orench. Fins al 30 dejuny.

CASSÀ DE LA SELVA� Biblioteca. Commemoració delcentenari del naixement de WillEisner. Fins al 21 de juny.

CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens. Dan-sa gaudiniana, pintures d’Alba Ro-queta. Fins al 24 de juny.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Biblioteca Ramon Bordas i Es-tragués. La poesia de Carles Fa-ges de Climent. Fins al 30 de juny.� Biblioteca Ramon Bordas i Es-tragués. Pedrolo, més enllà dels lí-mits. Fins al 20 de juny.

EMPÚRIES� Museu d’Arqueologia de Cata-lunya-Empúries. Playstories. Laciutat romana dels Clicks. Fins al 6de juliol.

FIGUERES� Arxiu Comarcal de l’Alt Em-pordà. Vitrina: Elsw estudis idíl-lics de l’Anna M. Dalí a Cadaqués,fotografies. Fins al 31 d’octubre.� Biblioteca Fages de Climent.Mostra del Fons Carles Fages deCliment: Vi i Dalí. Fins al 31 de ju-liol.� Hotel Empordà. Obres del pin-tor Miquel Duran. Fins al 30 de ju-ny.� Museu de l’Empordà. Els Dalíde Figueres. la família, l’Empordà il’art. Fins al 4 de novembre.

GARRIGÀS� Centre cívic. Camins, fotogra-fies de Rafel Bosch. Fins al 24 dejuny.

GAVARRES� Celrà, Girona i Cassà. Art i Ga-varres, trobada internacional d’arti paisatge a les Gavarres. A Cassà,a la Torre Desvern; a Girona, al Bò-lit_Centre d’Art Contemporani i ala Caseta de la Devesa; i a Cassà,a Can Vilallonga. Fins al 24 de ju-ny.

GIRONA� Antiga galeria d’art Palau deCaramany. Jo, Xavier Cugat. Finsa l’11 d’agost.� Bar La Terra. Pintures d’EnricPuigsegur. Fins al 30 de juny.� Biblioteca Carles Rahola.Adaptació al canvi climàtic, dins elprojecte ECTAdapt. Fins al 22 dejuny.� Biblioteca Carles Rahola. Foraal carrer, de nou, fotografies deJosep Burset. Fins al 31 de juliol.� Biblioteca Carles Rahola.Punts de llibre presentats al XVIIConcurs de punts de llibre. Fins al30 de juny.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. Un món paral·lel, comissaria-da per l’artista Joan Foncuberta.Fins al 26 de setembre.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. Mapes efímers. Complicitatsi sincronies, de Denys Blacker.Fins al 2 de setembre.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. Readme, d’Esther Roca. Finsal 15 de juliol.� Cafè Llibreria Context. Con-certs 2011-2014, fotografies deMartí Blesa. Fins al 6 de juliol.

� CaixaForum. Pintura flamenca iholandesa dels Museus de Gine-bra. Fins al 19 d’agost.� Casa de Cultura. La Cambradels Símbols, d’Ignasi Esteve i Ga-briel. Fins al 30 de juny.� Casa Masó. La casa noucentis-ta: arquitectura unifamiliar a Cata-lunya (1913-1932). Fins al 10 denovembre.� Casa Pastors. L’oblit de la for-ma, de Joan Mateu. Fins a l’11 desetembre.� Centre cívic Sant Narcís. Fotosantigues dels veïns del barri deSant Narcís. Fins al 30 de juny.� Centre cívic Ter. Obres d’artis-tes de l’esquerra del Ter. Fins al 20de juny.� Centre cultural La Mercè. Nu,de Josep Niebla. Fins al 22 de ju-ny.� Claustre de La Mercè. Produc-ció pròpia, recull de treballs delsprofessors de l’EMA Jordi Armen-gol, Manel Bayo, Ivet Bazaco, LaiaBedós, Pep Camps, ProvidènciaCasals, Clara Gassiot, VicençHuedo, Mercè Ibarz, Fanny Ley-mat, Tomàs Pons, Mariona Ter-rats, Sebi Subirós, Evdokim Pere-valsky i Imma Vinyals. Fins al 31de juliol.� Col·legi d’Arquitectes. Mostrasobre l’arquitecte suec Sigurd Le-werentz, amb fotografies de lesseves obres construïdes realitza-des per l’arquitecte Josep MariaTorra durant els anys 1991 i 1996.Fins al 30 de setembre.� Col·legi de Periodistes. Captu-rant l’actualitat, fotografies de lanovena edició Premis Carles Ra-hola de Comunicació Local. Finsal 29 de juny.� Espai Amics del Museu d’Art.Dicatadors de nit. Polybius i ecto-plasmes, de Pedro Stoichita. Finsal 28 de juny.� Espai Santa Caterina. JosepPalau i Fabre. Jo soc el meu propiexperiment. Fins al 30 de juny.� Fundació Fita. Arbres d’anome-nada, d’Ernest Costa i Savoia. Finsal 30 de juny.� Fundació Fita. La cambra delssímbols, d'Ignasi Esteve i Gabriel.Fins al 30 de juny.� Fundació Valvi. Homenatge aLluis M. Xirinacs, amb ceràmica ibronze de Claudi Casanovas. Finsal 19 de juny.� Galeria d’art Dual. Escultura deTomàs Pons. Fins al 31 de juliol.� Galeria d’Art El Claustre. Mari-nes i paisatges, de Josep Plaja.Fins al 23 de juny.� Galeria Richard Vanderaa.Abstraccions catalanes, de Cuixarti Guinovart a Plensa i Lleó. Tot l’es-tiu.� L’Estació Espai Jove. Before Idie..., projecte d’art global. Fins al24 de juny.� L’Estació Espai Jove. Fotogra-fia contemporània dels fons d’artde la Ciutat, amb obres d’artistesgironins i catalans. Fins al 24 dejuny.� L’Estació Espai Jove. Mostrad’art jove Acallar voces, il·lustra-cions digitals de Daniel Urios. Finsal 13 de juliol.� La Cova de la Volta. Les nos-tres llibretes, projecte animat deLaura Ginès. Fins al 5 de juliol.� La Volta, plaça de l’Assump-ció. Aparador lumínic: llums i om-bres, de Joanic Geniüt. Fins al 21de setembre.� Museu d’Arqueologia, mones-tir de Sant Pere de Galligants.La revolució neolítica. La Draga, elpoblat dels prodigis. Fins al 16 desetembre.� Museu d’Art. Guinovart. Refe-rents vitals. Fins al setembre.

L’agenda

Homenatge a Montserrat Abelló

L’actriu Olga Cercós llegeix Montserrat Abelló ■ ARXIU

BANYOLES 19.00 POESIAL’actriu Olga Cercós i l’escriptor Miquel Martín pre-senten a Ca la Flora de Banyoles l’espectacle de poe-sia Abelló comentada, amb lectures dramatitzadesde l’obra de Montserrat Abelló.

Trobada d’excompanys de la mili.Un grup de companys que van fer lamili al Grupo Ligero de Caballería IV a

principi dels anys setanta es van reunirel cap de setmana passat en un soparde germanor.

Apunts de societat

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2018 | Apunts | 43

BlanesPilar Martínez Fernández. Vamorir abans-d’ahir als 88 anys. Vivia aBlanes. Vídua de Francisco Solano Ruiz ideixa dos fills. Exèquies, demà dime-cres, dia 20 de juny del 2018, a les 4 dela tarda, a la parròquia de Santa Mariade Blanes.

CabanesDolors Mencion Pelegrí. Va mo-rir abans-d’ahir als 72 anys. Era de Ca-banes. Vídua de Joan Moriscot Font ideixa dues filles. Exèquies, avui dimarts,a 2/4 de 5 de la tarda, a la parròquia deCabanes.

Cassà de la SelvaKimeta Castañé Calzada. Vamorir abans-d’ahir als 83 anys. Vivia aCassà de la Selva. Vídua de Josep Mes-tras Sors i deixa tres fills. Exèquies, avuidimarts, dia 19 de juny, a les 10 del matí,a la parròquia de Sant Martí de Cassà dela Selva.

GironaMontserrat Gavilán Cubillas.Va morir ahir als 57 anys. Vivia a Sils.Casada amb Toni Erena Hermoso i deixados fills. Exèquies, avui, a 2/4 de 10 delmatí, al tanatori de Girona.

PalafrugellPietat Estany Bou. Va morirabans-d’ahir als 81 anys. Vivia a Corçà.Casada amb Eduard Jaumandreu Gerri-do i deixa tres fills. Exèquies, avui, a les12 del migdia, al tanatori de Palafrugell.

William Halford. Va morir ahir al’edat de 66 anys. Vivia a Sant Climentde Peralta. Deixa una filla. Exèquies,avui dimarts, dia 19 de juny del 2018, ales 6 de la tarda, al tanatori de Palafru-gell.

Sant Feliu de GuíxolsJoana Castellón Martínez. Vamorir abans-d’ahir als 87 anys. Era na-tural de Mollet del Vallès i vivia a SantFeliu de Guíxols. Vídua de Josep CostaSegalés i deixa una filla. Exèquies, avui,

a les 10 del matí, a la parròquia del mo-nestir de Sant Feliu de Guíxols.

Santa Coloma deFarnersCarme Montaner Riera. Va mo-rir ahir als 90 anys. Vivia a Santa Colo-ma de Farners. Vídua de Joan FraderaBosch. Exèquies, avui, a 2/4 de 5 de latarda, a la parròquia de Santa Colomade Farners.

VilablareixJosep Bartomeu Pérez. Va morirahir als 81 anys. Vivia a Vilablareix. Ca-sat amb Concepció Requena Bosch i dei-xa tres fills. Exèquies, demà dimecres, ales 12 del migdia, a la parròquia de Vila-blareix.

Les Forques (Vilafant)Sara Tocabens Duran. Va morirahir a l’edat de 31 anys. Era natural deFigueres i vivia a les Forques (Vilafant).Serà enterrada avui a Cantallops.

Les necrològiques

La pintora cassanenca KimetaCastañé Calzada va morirabans-d’ahir, dia 17 de juny, al’edat de 83 anys.

Nascuda a Cassà de la Sel-va el 19 de febrer del 1935, als28 anys va començar a pintarde manera instintiva i autodi-dacta, tot i que més endavant

diversos artistes la van ajudaren el desenvolupament de laseva trajectòria.

Va estudiar durant dos anysa l’Escola de Belles Arts de Gi-rona i el 1985 es va convertir endeixebla de Fita. També va ex-ercir la docència artística i vaobrir la seva escola taller aCassà de la Selva, per la qual

van passar diverses genera-cions de cassanencs.

Vídua de Josep MestrasSors, que havia estat alcaldede Cassà de la Selva durant elsanys setanta i director del col-legi públic, era mare de tresfills, Josep, Isabel i Glòria.

Kimeta Castañé va rebre di-versos premis i va exposar a

Cassà de la Selva, Campllong,Girona, Maçanet de la Selva,Llagostera i Santa Coloma deFarners, entre altres pobla-cions.

La cerimònia religiosa secelebrarà avui dimarts, dia 19de juny, a les 10 del matí, a laparròquia de Cassà de la Sel-va.

Kimeta Castañé Calzada— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pintora i professora d’art

P.G.

Els seus fi lls, Josep i Trini, Isabel i Joan, Glòria; nets, Eduard, Sílvia, Pol, Maria, Alba, Marc,i tota la família participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.La cerimònia religiosa en sufragi de la seva ànima se celebrarà avui dimarts,

dia 19, a les 10 del matí, a la parròquia de Cassà de la Selva.

Va morir cristianament el dia 17 de juny del 2018 a l’edat de 83 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

PintoraVídua de Josep Mestras Sors

Kimeta Castañé Calzada✝

Cassà de la Selva, 19 de juny del 2018

La direcció, professors, estudiants i tota la comunitatde l’Escola Universitària de la Salut i l’Esports’uneixen al dolor per la pèrdua de l’alumna

de primer curs de Fisoteràpia

Natalia Anna Makuch

Girona, 19 de juny del 2018

� Museu d’Història dels Jueus.Diàspores jueves, camins euro-peus, produïda per la National Li-brary d’Israel. Fins al 4 de novem-bre.� Museu d’Història. El tren de lamodernitat. 125è aniversari deltren de Sant Feliu a Girona. Fins al9 de setembre.� Pont de Sant Feliu i Parc Cen-tral. Temps de foto, selecció deset fotògrafs professionals con-temporanis de Girona. Fins al 23de setembre.

� Sala d’exposicions de La Pun-xa. Pintures d’Enric Puigsegur.Fins al 30 de juny.

HOSTALRIC� Sala Benet Frigola. Dibuixosd’Àngel Martínez.

L’ESCALA� Alfolí de la Sal. Barcelona gita-na, de Jacques Léonard. Fins al 12d’agost.� Museu de l’Anxova i de la Sal.El Fluvià, 3 comarques i un riu.Fins al 28 de febrer del 2019.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Castell Palau. Obres dels alum-nes de l’Escola Municipal d’ArtsPlàstiques. Fins al 24 de juny.� Els Indians. Dues expressionsd’art, de Jordi Pous i Rita Ester.� Terracotta Museu. Esculturesceràmiques, de Javier Garcés.Fins al 23 de juliol.

LA JONQUERA� MUME. Camp dels Haras, 1939.Fontserè i Clavé a la llum de MartíVivès. Fins al 2 de setembre.

� MUME. Plom-Plata, derives obli-gades, de Nora Ancarola. Llibred’artista. Vídeo. La maleta de W.B.Estarà oberta fins al dia 2 de julioldel 2018.� MUME. Évadés. 29 décembre1943, fotografies de Jacques Léo-nard. Estarà oberta fins a l’1 de ju-liol.

LLORET DE MAR� Casa de Cultura. LEAD, art i ac-tivisme. 5 anys creant cultura desde Lloret de Mar. Fins al dia 28 dejuny.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Sadurní Brunet Pi. Registre isensibilitat. Fins al 19 d’agost.� Museu de la Garrotxa. SadurníBrunet: interiorista, dissenyador,fotògraf i "constructor de cielos".� Sala Oberta 2. Paisatges imagi-naris, de Vicenç Masdemont Pun-set. Fins al 8 de juliol.

PALAFRUGELL� Museu del Suro. Un Palafrugellde cine. Col·lecció de Lluís Moli-

nas. Estarà oberta fins al dia 29de juliol.� Torre de Guaita de Sant Se-bastià de la Guarda. Paisatgeshumans segons Candelaria. Finsal 14 d’octubre.

PALAMÓS� Museu de la Pesca. Barba-ros-sa, 7 d’octubre de 1543. 475 anysde l’atac corsari, a partir del textoriginari del notari Antic Brugaroli il·lustracions de Ferran Casellas.Estarà oberta fins al dia 4 de no-vembre.

L’agenda