Upload
others
View
1
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
II•
CU
LT
UR
A»
A V
U I
DE
19
97
com
pliq
uen
eno
rmem
ent
la tlibertat d
el pro
cés,A
terrant d
e no
u e
n la d
ob
lean
tolo
gía q
ue e
ns o
cup
a, creeq
ue P
auto
ritat deis missatg
ersés in
discu
tible, i si la fin
esa
de
Dolors O
ller com
a lecto
ra ésab
solu
tamen
t co
mp
ulsad
a,tam
bé
teñen
certificat d
e ga-
rantía
l'instin
t i
l'estirp de
po
eta qu
e hab
iten José A
gus-tín
Goytisolo. T
ot i aix
ó, n
oestic
segu
r q
ue e
l viru
s d'a
-q
uests facto
rs alien
s n
o h
agi
malejat. e
n alg
ún cas, la x
arxa
del
sistema
info
rmátic
de
latria g
eneral. U
n c
op
d'u
ll a la
do
ble llista p
ot aju
dar a fer d
efalca
d'alg
un
s in
terrog
ants.
'Deu
po
etes d
'ara' in
clou
, ab
and
a deis
sis
esmen
tats al
com
encam
ent d
'aqu
est p
aper
i qu
e son
coin
ciden
ts en
totes
du
es an
tolo
gies, els n
om
s de
Miquel M
artí i Pol, F
eliu For-
mo
sa, Miquel B
aucá i An
ton
iM
ari. Per la seva b
and
a, "Vein-
tiún p
oetas p
ara el siglo XX
I'afegeix, a la m
itja do
tzena d
el
con
sens, Jo
sep Carn
er, C
ariesR
iba, J.V. F
oix, Joan S
alvat-Pa-
passeit,
Mariá
Man
ent,
Pere
Qu
art, Barto
meu R
osselló-Pór-
cel, S
alvador E
spriu
, Joan V
i-n
yo
li, Gabriel F
errater, Vicen
tA
nd
rés i Estellés. M
árius S
am-
pere. P
ere Rovira, M
aria Mercé
Marcal i Á
lex Su
sann
a.B
en mirat, e
l pro
blem
a no
és qu
e ni so
bri n
ing
ú, to
t i lap
resencia d
e no
ms certam
ent
arriscats. Si hi h
a du
btes, d
iríaq
ue v
enen m
es aviat d
el costat
con
trari, en el fet q
ue s'h
i no-
tin m
assa els b
un
yo
ls d
e lesab
sénd
es. Em
costa
d'en
ten-
dre, p
oso p
er cas, q
ue T
anto-logia
go
ytiso
liana
ob
lidi S
a-
garra. B
rossa i Sarsan
edas, d
ela m
ateixa
man
era qu
e. la d
e
Sis p
oetes
|j
con
viaen
en
les du
es tries ,vu
it o d
eu só
t\els p
oem
esco
incid
ents
Dolors
Oiler,
am
b u
n pessic
mes d
e gen
erositat i allarg
ant
el marc cro
no
lóg
ic, no
hau
riah
agu
t de d
eixar a la in
temp
e-rie
do
s no
ms q
ue em
semb
lenim
prescin
dib
les, p
arlant
de
Poetes d'ara, co
m Jo
rdi
Sarsa-
ned
as, d
'un
co
stat, i
María
Mercé M
arcal, de l'altre. P
eroaq
uesta és l'av
entu
ra, la gracia
i la gran
desa d
e l'antó
leg: h
a-v
er de ju
gar sen
se caites mar-
cades, do
nar p
rioritat d
e pas au
ns n
om
s, deix
ar-ne u
ns al tres
a la
cun
eta i esp
erar q
ue
el
temp
s hi d
igu
i la seva.C
om a
coda fin
al, n
o mes
vo
ldria rep
un
tar la imp
ortan
-cia d
'un
a anto
log
ía com
la de
José A
gustín G
oytisolo q
ue,
sens d
ub
te, actuará d
e po
rta-veu
eficac d
'un
a poesía e
nm
arxa
i d'u
na
literatura q
ue
passa per u
n b
on
mo
men
t de
joc. Fent u
n p
arallelisme fácil
amb el B
arca, po
tser no h
i ha
sensació d
'equ
ip ni u
na direc-
ció clara, pero h
i brillea d
e fatem
ps
prim
ers es pas es d
'es-tricta q
ualitat.
Dolors O
llerP
RO
FE
SS
OR
A
DE
TE
OR
ÍA D
E L
A L
ITE
RA
TU
RA
I D
E L
ITE
RA
TU
RA
C
OM
PA
RA
DA
Podrien
ser un
squants m
es, peroson
deu
. 'Deu
poetes
d'ara' (Editions 62|
és una antología
d'autors catalansn
ascuts entre 1926 i
1945 que van triar
l'opd
ó de la llibertatindividual per feruna p
oesía queconvida al d
iálegsobre el m
ón.
MA
RT
A C
IÉR
CO
LE
S "Ningú es pren
seriosament
els poetes"l£ ¿La tria respon a raons estrictosde qualitat?U
L É
s un
a selecció. Deu poetes
son mo
lt pocs. De fet,
l'encárrec va ser q
uejo fes u
na
anto
log
ía d'aq
uesta g
enerad
od
e po
etes. Hi vam
po
sar Martí i
Pol i B
lai Bonet p
erqu
é Blai
Bonet m
'agrad
a mo
lt i, comque n
o estava recollit a
l'anterio
r anto
log
ía, l'hi vaig
inclo
ure. L
a idea e
ra fer un
aantología d
e poetes qu
e vanco
men
car la seva vida activa el68, 69 i 70.
M
¿Diña que V
aníologia ésafectiva?U
E
ls he co
neg
ut gairebe to
ts.V
aig estud
iar amb M
iquelB
aucá, pero després n
o T
he vistm
es. A F
eliu Fo
nn
osa T
heco
neg
ut m
es tard. N
o tots son
amics, pero son co
ntem
po
ranis
meu
s, i po
tser sí qu
e aqu
est ha
estat un
parad
igm
a de tria.
Efe NTii podría haver indos
d'altres, pero no ho ha fetU
La v
eritat és qu
e m'h
e fixaten u
n tip
us d
e poesía qu
eto
tho
m h
a anat p
osan
t en el
sac de la poesúí de l'experiénría,
perq
ué és u
na poesia q
ue
s'entén
. Son g
ent q
ue h
a fetpoesia form
alista recu
peran
tform
es classiques. pero q
ue
tamb
é han
inv
estigat i h
an
jug
at amb la llen
gu
a.U
¿C
om ha evóluáonat cadascun
deis poetes?
U
N'hí h
a qu
e exp
liqu
enex
perien
des m
es surreais, m
esam
agad
es darrere d
e lafigurado,
com fa G
imférrer.
D'altres, com
Co
mad
ira,ex
pliq
uen experiéncies m
es
metafisiques. N
'hi h
a qu
etracten ex
perien
des m
esm
oráis, e
n el sen
tit de m
ores, de
costu
ms, com
, per ex
emp
le,Jo
an Marg
an t, Francesc
Parcerisas o
Marta
Pessarrodona. S
on gen
t qu
eh
an ting
ut u
na ed
ucad
o mo
ltin
teressant. A
l com
encam
ent
ha estat m
olt co
nv
end
on
al im
olt trav
ada, pero després van
passar peí xoc deis seixan
ta, onto
t es va po
sar en qü
estió. A
quíh
i hav
ia un
a barreja de coses.
Per u
na b
and
a, la mo
dern
itatm
es abso
luta, am
b lain
tegrad
o de la cu
ltura
american
a deis audiovisuals.P
er l'altra, hi havia to
ta lab
ranca francesa d
el'estru
cturalism
e, la refiexiócritica sobre el co
mu
nism
e il'explosió d
el 68. Van estar
mo
lt entretin
gu
ts en la seva
form
ado d
'adu
lts i aixó es no
taen u
na poesia m
olt co
nfo
rtable
i acollidora, amb diverses
possibilitats i gens do
gm
ática.E
n relarió amb els m
es joves,deis q
uals tam
bé m
'agrad
aria
fer un
a anto
log
ía, aqu
ests esqueixaven m
es. Tlnc la sen
sadó
qu
e els mes joves, q
uan fan
poesia, semb
len gran
s. En
canvi, qu
an aqu
ests van
sortir
eren del tot n
ou
s. Tenien g
anes
de conéixer u
na altra cosa q
ue
no fos C
atalunya i Espanya, A
mes, n
o h
an
com
breg
at mai
amb gaires rodes d
e molí. L
aprova és q
ue n
o so
n figures
instítu
do
nals.
EC
¿Els nous poetes continúen peí
com
í de \a individualitat?U
E
m sem
bla qu
e con
tinú
ensen
t forca ind
ivid
ualistes. L
ag
ent q
ue pensa s'estim
a mes
construir-se les coses un
a mica
dares. cosa q
ue ja és p
rou
difíd
l, i ser poeta h
o és mo
lt, de
difid
l. Alguns poetes fins i to
th
an arribat a teñ
ir vergonya de
ser-ho. Ais p
oetes, n
ing
ú se'lsp
ren seriosam
ent.
Goytisolo resum
eix un segle 'JO
RD
I L
LA
VIN
A
deis p
oe
• l'ed
at:o
llits.
LA
an
tolo
gía
del
y g
ran deis G
oytiso-lo co
nstitu
eix un
aexcel-lent
apro
xi-
ma
do
a u
na p
artco
nsid
erable d
e la p
oesia ca-
talana d
'aqu
est segle p
er a tot
el m
ón d
e p
arla castellan
a.U
n vo
lum
de q
uasi sis-centes
pag
ines
qu
e apleg
a e! g
ruix
del q
ue el p
oeta i trad
ucto
r ha
qu
alificat, a
mb u
na ro
tun
di-
tat ab
solu
tamen
t d
iscutib
le,co
m la
poesia en
cátala d'a-
qu
est segle qu
e quedará.V
eintiún poetas catalanes pa-ra
el siglo X
XI co
nsta
d'u
np
refaci lleu
ger
qu
e p
reténem
marcar el p
eríod
e de l'a
n-
tolo
gia
i desfer
algu
ns
deis
preju
dicis
mes d
ivu
lgats so
-b
re la
lleng
ua
i la cu
ltura
catalanes.
L'obra
-pe
r ven
-tu
ra, bilin
gü
e, i inu
sualm
ent
rigo
rosa
peí q
ue fa
a la
cor-
recció deis tex
tos
orig
inals-
es d
ivid
eix en
qu
atre p
arts.
EL
S P
RIH
ER
SL
a prim
era part a tren
-ca am
b Carn
er 1 aplegatam
bé
Riba,
Foix, S
al-vat-P
apasseit (al qu
al lid
esapareix
arreu del
llibre el g
uio
net
entre
els cognoms) i M
anen
t.É
s, com es p
ot su
po
sar,la
part
mes difícil d
etrad
uir:
Cam
er, sobre-
tot, ja q
ue R
iba resulta
en castellá tan
eixarreit
com en
cátala. El sin
-g
ular
artifid lín
gü
ísticd
e F
oix q
ued
a absolu-
tamen
t d
issimu
lat en
tradu
ccion
s de G
oy-p
erfectamen
tp
er altra ban
da, to
t i
mica. C
ada p
ortad
ellan
om
del p
oeta trad
uit
qu iolo,fel
amb
con
té ,ográfica i, al co
stat, un
a plan
aam
b la
corresp
on
eni
biblio-grafía p
oética: per cert, en la d
e
JOS
É A
GU
ST
ÍN G
OY
TISO
LO
J.V. F
oix es prescin
deix deis dos
prim
ers títols (Gertrudis i K
RTU
),p
otser p
erqu
é l'antó
leg no els
atribu
eix carta
de
natu
ralesap
oética. T
ot i aixó, les versions
foixianes co
men
cen am
b e
lso
net inicial d
e KR
W. C
uriosap
arado
xa.
A p
art d
'aixó
, con-
fesso q
ue m
'ha
desco
ncertat
l'elecció deis
poemes
carneri-
ans, q
ue d
ina
qu
e po
t oferiru
na
imatg
e mes aviat p
oc re-
presen
tativa
de
l'o
bra
del
prín
cep. N
o hi h
a lapsu
s o im
-p
redsío
ns d
e tradu
cció: co
m a
mo
lt, aq
uell
"qu
e l'emp
edrat
recolza" del p
oem
a N
adal, d
eS
alvat-Papasseit. q
ue q
ued
a queel em
pedrado realza. L
a resta,
d'u
na
gran
rectitud
i literali-tat.E
n aqu
esta prim
era part h
ítro
bo a faltar el p
oeta q
ue, p
eí
meu
gu
st. h
a d
om
inat
am
bm
es perfecció la lleng
ua cata-
lana
aqu
est segle:
Sag
arra.E
nten
c qu
e sigu
i un
perso
nat-
ge p
oc am
able
per a
algu
ns;
un
po
eta p
oc ex
qu
isit, p
er a
d'altres. P
ero ling
üísticam
ent
és, sense
discu
ssíó.
un
deism
es do
tats, si no el q
ue m
es.
Goytisolo e
n p
arla -com
tam
-b
é d
e G
uerau
de
Liost, F
ol-
gu
era, López-P
icó i Garcés- e
nel b
reu resu
m q
ue en
capcala
cada p
art. En
qu
alsevo
l cas, elg
ust
seiectiu és e
l del p
oeta
castellá, i aixó és in
con
trov
ertib
ie (un
servid
or v
a teñir, fa
>•>
•>
•
•C
UL
TU
RA
•III
Dolors O
llerE T
EO
RIA
'DE
LA LITER
ATU
RA
I DE LITER
ATU
RA
C
OM
PAR
AD
A
•A En quin sentit?
DA Per exem
ple, aquestaantología está m
olt bé. l'hefeta am
b molt de gust i suposo
que tots ells están mes o
menys contents de ser a les
Millors O
bres de la LiteraturaC
atalana. Pero han d'anar dtdeu en deu. I cadascun d'ellsdigne de teñir un llibre enaquesta collecció. La m
ajoride novel-listes hi teñen unanovel-la. ¿Per qué no agafar •tres últitns llíbres d'aquestsautors i posar-los a lacollecció?&
£. S'atrevirá amb els m
ésjoves?DA
És que aquesta és unacollecció m
olt convencional,en el bon sentit, perqué fa latradició. Les M
iHors Obres de la
Literatura Catalana vol dir aixó.
Per tant, s'entén que, dem
oment, no pensin a recollir
gent mes jove. Pero gent que
ha arribat ais cinquanta anysja poden com
encar a sercalibráis d'una m
aneracanónica. Sí que m
'interessenm
olt els poetes joves, i elsllegeixo am
b molt d'interés.
1A ¿Els poetes antologáis son
importants m
es enlla de Vámbit
cátala?DA
Sí, jo diría que formen part
de la cultura catalana i també
de la no catalana, sobretot, sino hi hagués el problem
a dela llengua, que sem
pre fafxonteres. Son im
portantsdins del balan9 d'una culturaeuropea. Si U
egeixes autorsitalians, francesos o anglesosd'aquesta edat. veus que sonm
olt inter pares. És curios quela idea de la Segona G
uerraM
undial, que va provocar una
crisi i un canvi de paradigma
en el pensament. els va influir
a tots de manera m
oltsem
blant. Per exemple, hi ha
molta sem
blanca amb les
reflexions que fa PeterH
andke sobre la llengua isobre la vida. Son unagenerado que sí poguessin
teñir una llengua comuna,
serien molt fraterns. D
e fet,les circum
táncies históriquesno son perqué sí. H
an viscutm
es o menys el m
ateix tipusdincitació, de reflexió i dedesastres. Els espanyols, asobre, tenim
la Guerra C
ivil,pero cree que no és el m
es
important en el seu
imaginan.
MA
¿El desastre de la
SegonaG
uerra Mundial els pesa m
es quela G
uerra Civil?
BA C
ree que sí. Potser peí fetque tots ells se'n van anar forade joves, O
potser perqué totel que eslava passant eram
assa angoixant iaclaparador... S'havia de serm
assa d'una peca. Un artista
potser considera que tot aixoés una m
ica castrant. Cree que
la Segona Guerra M
undial vaser m
es important per la seva
superestructura mental. Per
aixo dic que son und rmea
postexpressionistes. Després
hi havia el vessant polític, eldeis escriptors politítzats odoctnnaris, dit siguí senseánim
pejoratiu, pero tampoc
va ser el seu cas. Ells fan unareflexió sobre Europa desprésdel desastre de la SegonaG
uerra Mundial. I el fet de ser
catalans els ha ajudat a veurela dificultat de la diferencia.Escriure en cátala a Espanyavol dir no nom
és ser diferent,sino tam
bé que no entres enels circuits organitzatius am
bqué un Estat dona sortida a lesteves obres. És una actituduna m
ica metafísica. És una fe
en la perdurabilitat de laparaula.1A
Aixo dem
ostró que no pos perfer servir una llengua m
inoritarias'han de tractar tem
es iocalistes.Aixo s'ha fet m
es en novelia?DA
Sí, i cree que aquest és undeis errors de la novel-lacatalana. La tradició de lapoesía es pot anar aprenent através de m
olts autors d'altresllengües, fins i tot traduits. És
un ofici on reconeixes els de lateva tradició. C
om que és una
cosa sintética i molt
elaborada fonnalment, les
formes perduren per sota deis
significats de cadascuna de lesllengües i les idiosincrásies.En novella és m
es difícilperqué es necessita un coixíextern contextual que tinguim
olts registres de llenguatge.N
o vull entrar en aquest tema,
pero em pregunto si no será
cada vegada mes difícil fer
novella en cátala, perqué, sil'ús está en retrocés, ¿com
esfaran les novel-íes? D
'altrabanda, els narradors hanhagut d'agafar un eos m
oltextens, s'han preocupa! perveure la tradició i han llegitm
olta noveMa catalana,
potser massa. Ja hi ha coses
molt bones, pero, en general,
pensó que no hi ha tantaqualitat com
en poesia.1A
Deis prem
is, qué en pensa?DA
Hi ha m
olts premis
literaris que de vegades esdonen sense saber ben bé perqué. Son diners que es donen,i está m
olt bé, pero no hanpensat en una cosa m
olt mes
eficac: fer una tria deis deu odotze llibres im
portants quehan sortit cada any i fer uncontráete am
b editorialsestrangeres perqué elstradueixin. A
ixo sí que seriaun prem
i.H
t Veíg que el preocupa Jorcaaixo de traspassar fronteres.DA
A m
i sí. Tinc un costat molt
contemporani i pensó que el
que no surt a la llum potser
ho trobará enterrat algúnsavi, pero és m
olt probableque no es desentem
mai m
es.
uns anys, el desencert de pu-blicar una
antología am
b elque aleshores eren els seus po-etes catalans preferits: donesbé, al cap del
temps nom
éssalvaría, entre els antologáis,dos nom
s —Cornadira i Parce-
risas- i prescindiría
gairebéintegram
ent de tots els altres).Sí que se m
'acut, en canvi, unretret m
es objectiu: no entencper qué s'ha escollit un nom
-bre idéntic de poem
es per acada poeta, quinze. la im
pres-sió que rebrá el lector és queM
anent és
homoiogable
-quant a importancia, quant a
repercussió o influencia poste-riors- a C
arner o Foix, o. en-cara pitjor, que Rovira o Su-sanna son equiparables a V
i-nyoli, Ferrater o Estellés. D
i-guem
-ho, com Ferrater, a l'ín-
revés: per
a una
eventualantología de poesia castellana,Luis A
lberto de Cuenca o A
n-drés Trapiello no poden estarrepresentats -perdó: pensó joque no haurien d'estar repre-sentats- am
b el mateix nom
-bre de poem
es que Cernuda o
Salinas, posem per cas.
ELB D
E LA C
U ER
RA
La segona part
compren
elssegüents
poetes: Pere Q
uart,Rosselló-Pórcel, Espriu, V
inyoli
i Ferrater; la
generació m
esfondam
ent ferida per la guer-ra. En la nota
introductoria,G
oytisolo parla
deis absents
mes notoris (una banqueta de
luxe): Torres. Teíxidor, Palau iFabre, Brossa i Sarsanedas. Peíque fa a R
osselló-Pórcel. una deverda i una de m
adura. La se-gona és haver-lo tingut presentd'una m
anera predominant en
aquesta obra; la verda, haverdonat un sintagm
a equivocat,precísam
ent en un deis versosdel seu poem
a mes célebre, A
Mallorca, durant la guerra civil. La
carena ciara d'on ve la pluja blavaha quedat m
inimitzada,
tanten cátala com
en castellá. tanten cursiva com
en rodona, enuna inintelligible cadena ciara.
En aquesta secció s'hi
re-troba la poesia clarivident deV
inyoli -que s'aguanta forca
bé en la traducció, i fins re-corda una m
ica la poesia deB
arral- i la mes innovadora
de Ferrater, de dicció tan afí ala deis seus com
panys de ge-neració barcelonina i, en es-pecial, a la del seu am
ic Gil de
Biedm
a. Espriu, en
castellá,conserva prou bé la seva con-tundencia
original. D
e Pere
Quart s'ha glossat m
olt mes la
vena trágica, esqueixada, queno pas la cínica. La tria vinyo-liana és encertada, tot i que
una antología sempre será un
forma c m
assa estret per con-tenir el seu esperit
creador.Ferrater és deis que en castellásonen m
es bé.
ELS ÚLTIM
SLa tercera part recull aquestspoetes: Estellés. B
onet, Sam-
pere, Margarit i Pessarrodona.
Per edat, aquests dos últims
potser arribarien a escaure enaquest replá, pero no pas pergrup o generació. que caldriaallistar-los am
b els poetes dela quarta part. El gran descar-tat és M
artí i Pol. i no s'enténgaire per qué (en la vasta pro-ducció del de Roda sem
pre hiha algún llibre, alguna
líniaform
al, que acostuma a agra-
dar). Siguí com siguí, es tracta
de l'abséncia mes significativa
del llibre. Per contra, el granguany d'aquesta antología éshaver-hi inclós Sam
pere. Dis-
crepo amb G
oytisolo (discre-pancia, com
s'ha insinuat ja,perfectam
ent iH
egítima
per-qué concem
eix el gust de ca-dascú) peí que fa a la seleccióde
composicions
d'Estellés:llibres
tan im
portants com
L'fíote! París o Uibre de m
eravellesno
hi están
representats.Tam
poc els destaca la biblio-grafía de 1'autor, que inclou.per contra, algunes obres m
e-
nors de! de Burjassot. Blai Bo-
net deu haver estat deis mes
enrevessats de
traduir, per
mor del seu ideo léete poétic i
de la bella variant lingüísticabaleárica em
prada (a la qual,val a dir-ho, s'ha escam
otejatun rellevant som
: "Jo som el
vostre ca que bava" del poema
Déu com
pany, en favor de la
forma
equivalent per a l'es-
tándard central). De Pessarro-
dona es diu que "manifestó un
equilibrio forma-fondo casi anglo-
sajón": francament, em
costa
d'apreciar-lo. aquest equilibri.M
argarit resisteix molt bé la
traducció: de mes a m
es, l'an-tóleg ha tingut la sensibilitatd'incloure
aquí dos
poemes
indispensables de l'autor: Pri-m
er amor 1, sobretot, L'oracle.
La quarta part presenta Co-m
adira, Parcerisas, Gím
ferrer,R
ovira. M
arca! i
Susanna.M
alauradament, la tria s'atu-
ra aquí, i no recull noms im
-portants com
, a cavall entreels poetes de la tercera part iels d'aquesta, B
aucá, o, ja ple-nam
ent en
el període
d'a-questa. els de Puigverd, Pla-nella o A
ndreu Vidal. El m
esdestacable H
'aqüestes darrerespagines
és la selecció, m
oltrepresentativa,
deis poem
esdeis dos prim
ers antologats.
En canvi, és una llástima
-i
ara parlo peí conjunt de ro-bra- que no s'hagin donat lesrefe rene íes
bibliográfiquesdeis poem
es col-leccionats enel llibre, oblit que es podríam
irar d'esmenar en edicions
successives.Si el tem
ps i les condicionspolítiques
haguessin confír-
mat la convicció unam
uniana(que
tot habitant
de l'Estat
hauria de dominar les quatre
llengües que s'hi parlen), lla-vors aquest tipus d'obres nopassarien
de ser
inventarisanotats m
es aviat circumstan-
cials. Malauradam
ent, pero, eldesig
del pensador
base és
allunyat com una utopia de la
realitat, amb la qual cosa an-
tologies com
aquesta
adqui-reixen un sígnificat m
olt mes
crucial: el de donar a conéixeral sord exterior els gestos d'u-na cultura petita, pero vital iindustriosa,
diguem-ho
així.La gran sort per a la poesiacatalana d'aquest segle és quequi ha em
prés i realitzat el
compendi
deis seus
autorsm
es notables ha estat, justa-m
ent, un illustre coneixedorde la m
ateria com José A
gus-tín G
ooytisolo, que l'ha publi-cat dins aquelles tapes de co-lor
de paper
d'estrassa que
han guardat. també de sem
-pre, .1 seva propia producció.