Qualsevol nit - Webnode · Web view400 pendons Lletra:

400 pendonsLletra: Pere TapiasMúsica: Pere TapiasSOL LA DO RE MI

SOL A tot poble trobareu,LA 400, si els compteuse’ls hi en DO fot de la virolla SOL,un tou de llana al clatell,les LA botes fins al tormell,“mamen” DO junts, són una SOL colla.

Mai no LA penquen ni treballen,amb prou RE feina si badallen,però vomiten DO poesia RE.SOL S’omplen el cap de florses pinten el cul de colors MIi la DO lluna, els extasia SOL -

SOL En els actes programatsLA per fer els ciutadans honratses fan DO rots, dodecafònics SOL,fins que un prohom s’empipa,crida a LA l’ordre i al “guripa”hi han sebots DO, estereofònics. SOL


Els hi diuen poca cosaLA perquè són els que fan nosa,perquè DO obren camins SOL nous,perquè el dia de demàtot LA Déu pugui caminarper on DO li passi pels SOL ous.


Són els primers en dir noLA s’embruten en tot allòque es DO presenta inalterable SOL,són tifa en un “pastel”salmorra LA en un plat de melper ells DO res és intocable SOL.


Sigui festa o cançóLA homenatge en faig jopendons DO irrecuperables SOL,front dels alliberats400 LA privilegiats400 DO incontrolables SOL.

Mai no LA penquen ni treballen,amb prou RE feina si badallen,però vomiten DO poesia RE.SOL S’omplen el cap de florses pinten el cul de colors MIi la DO lluna, els extasia SOL –

3

Sigues lliure i caminaLletra: PopularMúsica: PopularSOL mi DO RE

SOL Sigues lliure i camina cap a l’estel mi que vulguis guanyar DO,no pensis el queREels altres diran SOL mi,DO deixa que la RE pluja mulli els SOL teus cabells daurats mipetites la gotes REfredes tremolant SOL.

Fes de casa teva tots els llargs mi camins del món DOi tinguesREper sostre el blau color SOL miDO dorm a REl’herba tendra, SOL vola amb el colom, mii lacorreREcom el riu vers l’horitzóSOL.

Fes-te blanca escuma quan el mar mi és blau color, DOfes-teREocell que canta en un racóSOL mi DO fes-te flor petitaRE, fes-te SOL aigua brillant mii la fes d’amor REla vida a cada instant.SOL

Algun jorn la vida el company mi et donarà DOde la sevaREmà caminaràs SOL miDO dolços llavis RE tendres i un parlar SOL suau miper fer la millor la vida RE per fer SOL millor la vida mi per fer la millor la vida REa cada instant SOL.

Abril del 74Lletra: Lluís LlachMúsica: Lluís LlachLA MI RE si SOL FA MI7 la DO

LA Companys, si MI sabeu on dorm la lluna RE blanca, digueu-li que la si vull però no puc anar a estimar-la MI, que encara hi ha combat LA.

Companys, si MI coneixeu el cau de la RE sirena,allà enmig de la si mar, jo l'aniria a MI veure, però encara hi ha combat LA.

laI si un trist atzar m'atura i caic aDOterra, porteu tots els meus cants SOLi un MI ram de flors la vermelles a qui FA tant he estimat MI, si MI7 guanyem el combat LA.

Companys, si MI enyoreu les primaveres RE lliures, amb vosaltres vull si anar, que per poder-les MI viure jo me n'he fet soldat LA.

laI si un trist atzar m'atura i caic aDOterra, porteu tots els meus cants SOLi un MI ram de flors la vermelles a qui FA tant he estimat MI, si MI7 guanyem el combat LA.

4

Al mar!Lletra: ManelMúsica: Manelre FA DO SIb

re FA DO SIbre FA DO SIb

re Tu i jo hem sopat en bons restaurants, FA tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal SIbDO tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc, SIb tu i jo hem cantat a la vora del re foc. Tu i jo hem buscat coses similars, FA tu i jo hem tingut el cap ple de pardals SIb DO tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i SIb jo no ens hem banyat mai al re mar.

Al mar! Al mar! FA Al mar! Al mar! DO Al mar! Al mar! SIb Al mar! re

Plantem les tovalloles,convido a uns gelats, FA juguem a pala grega esquivant passejants SIb, a DO l’horitzó es divisen les veles SIb d’uns nens que fan optimist a la cala del costat re. Dormo una estona,ara que bufa de mar, FA així estirada se’t veu espectacular SIb, DO llarga i blanqueta a la sorra llegint SIb intrigues vaticanes de final inesperat re. És abusiva tanta calor, FAt’incorpores i et poses bé el banyador SIb amb DO un peu calcules com està l’aigua iSIbtot està llest per tal que entrem al remar.


Així doncs, si un dia véns i passes per aquí, FAi si malgrat la feina trobem un matí SIb, DO no em perdonaria mai, no podria assumir SIb, no agafar-te amb la moto i que no féssim camí re. Molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món, FA hi ha un xiringuito amb 4 pins al fons SIb,

tu i DO jo asseguts a la barra d’un bar, SIbsona bona música i som davant delre mar.


Al ventLletra: RaimonMúsica: Raimonla re MI

la Al vent, la cara al vent,el cor al re vent, les mans al la vent,els ulls al MI vent, al vent del la món.

I tots, tots plens de nit, buscant la re llum, buscant la la pau,buscant a MI Déu, al vent del la món.

La MI vida ens dóna la penes,ja el re nàixer és un gran la plor:la MI vida pot ser eixe la plor;però nosaltres al vent...

5

ArrelsLletra: Joan CrosasMúsica: Joan CrosasSOL LA DO mi si RE RE7

SOL Cal que deixi la LA meva casa i DO prengui el bastó SOLcal que amb una LAesperança trenqui DO la tristor SOL.

faré mi una cabana si de mi pedra i de si fangDOon la terra emSOLdoni el seuREguany

mi Clavaré les meves si arrelsmi creixent de si cara al celDO donaré RE fruit abundós SOL sii l’hivern mi em despullarà side mi neu em si cobriràDO neu que es fondrà a poc a RE poc.RE7

SOL Després de la LA lluita intensa, DO vindrà el repòs SOLdeixaré la terra LA adobada DO pel meu esforç SOL.

mi Els fills que si em segueixin mi potser marxaran si,DOperò vagin onSOLvagin, constantsRE

mi Clavaran les seves si arrelsmi creixent de cara al si celDO donaran RE fruit abundós SOL sii l’hivern mi els despullarà side mi neu els si cobriràDO neu que es fondrà a poc a RE poc.

SOL Cal que deixi la LA meva casa i DO prengui el bastó SOLcal que amb una LAesperança trenqui DO la tristor SOL.

Fent camíLletra: Joan VilamalaMúsica: Joan Crosasmi RE SI7 SOL DO la

mi Fent camí per la RE vidaem tocarà mi menjar la SI7 pols,mi ficar-me dins del SOL fang com ho han fet RE molts,DOcompartir el poc aliment SOL,que la porto al meu sarró mi,tant si m’omple la RE joia com si em mi buida SI7 la tristor mi.

mi Vindran dies RE d’angoixa,vindran mi dies d’il·lusió SI7,mi com la terra és incerta SOL,així sóc jo RE,DO dubtaré del compromís SOLi a la voltes diré mi no,o em mancarà quan calgui RE,decisió mi

Però lluny a l’horitzó SOL (amb la llum resplendent)

ja RE lliure de l’engany mi (la força del vent

m’empeny endavant)veuré milers com joSOL

(són els homes que RE van vencent la mi por.

Alleugeriré el SOL pas (és la joia i l’esperit)

duent RE amb mi el sarró mi, (la força i el crit que em guia endavant)

i avivaré amb el SOL cant (tan lleuger com

el RE pas dels meus companys mi.

SI7 Endavant! mi la DO mi

6

BicicletesLletra: BlaumutMúsica: BlaumutDO SOL mi RE si

DO RE SOL mi DO RE

DO A la línia recta RE bicicletes sense llum,SOL Un satèl·lit que comença on perdo el mi cap.DO Un camí fet d’herba,els teus RE llavis són de vidre congelat SOL. mi DO Vaig descalç i penso RE imatges ceguesde les platges que només SOL podria veure sota el si llit. DO Deixa’t de paraules,Ara RE penja des d’un arbreAquesta SOL si llum de mi contra RE hivern DO.RE Només digues què penses,SOL Llum side mi contra RE hivern DO.

DO RE SOL mi DO RE

DO Un dilluns perfecte, RE bicicletes sense mans,SOL Tinc un pas de zebra nou, recent pintat mi.DO Vols gelat de menta?Les finestres RE semblen de paper mullat SOL. mi

DO Tant soroll que falta l’aire,

RE he perdut la brúixola i el SOL nord que dec haver guardat per aquí si. DO Deixa’t de paraules,Ara RE penja des d’un arbreAquesta SOL si llum de mi contra RE hivern DO.RE Només digues què penses,SOL Llum side mi contra RE hivern DO.

DO RE SOL mi DO RE

Companys, no és aixòLletra: Lluís LlachMúsica: Lluís LlachRE LA LA7 SOL fa# si mi

RE No era això, companys LA, no era això RE pel queSOLvaren morirRE tantes LA flors, pel que fa#vàrem plorar si tants anhels mi. Potser RE cal ser valents altre LA cop i dir no, amics LA7 meus, no és això RE.

No és això, companys LA, no és això RE, ni SOLparaules de RE pau amb garrots LA, ni el comerç fa#que es si fa amb els nostres mi drets, drets que RE són, que no fan ni desfan LAnous barrots sota LA7 forma de RE lleis.

No és això, companys LA, no és això; REens diran SOL que ara RE cal esperarLA. I esperemfa#, ben segur si que esperem mi.

7

És RE l’espera dels que no ens aturarem LAfins que no calgui LA7 dir: no és això. RE

Aquell vaixellLletra: Lluís LlachMúsica: Lluís LlachSOL DO RE SOL7

SOL No em cal per dir-te amor DOni el bell estel RE ni una SOL rosa ni oferir-te aquella DO flor que del jardí RE és la més SOL roja.

Vull l’amor silent que, segur i valent, trenca les SOL7 cadenes per anar al ponent DOi no té por a les penes ni al destí cruent SOL. Així serà el RE teu, així serà el SOL meu.

No em cal per dir-te amor DOl’empar melós RE de la nit SOL fosca, ni em cal obrir el teu DO cor mentreREm’esmunyo entre lesSOLombres.

Vull l’amor silent que, segur i valent, trenca les SOL7 cadenes per anar al ponent DOi no té por a les penes ni al destí cruent SOL. Així serà el RE teu, així serà el SOL meu.

No em cal per dir-te amor DO ni el blau del RE mar ni aquelles SOL ones que es desfan en deu mil DO brots en esclatar RE contra les SOL roques.

Vull aquell vaixell que, segur i valent, trenca les SOL7 tempestes

i se’n va al ponent DOi no té por als vespres ni al llampec roent SOL. Així serà el RE teu, així serà el SOL meu.

La casa que vullLletra: Joan Salvat-PapasseitMúsica: Lluís LlachLA RE

LA La casa que RE vull, que la mar la LA vegi i uns arbres amb RE fruit que me la festegin LA.

Que hi dugui un camí RElluent de rosada LA, no molt lluny dels RE pins que la pluja amainen. LA

Per si em cal repòs REque la lluna hi LA vingui; i quan surti el RE sol que el bon dia em LA digui.

Que al temps de l’estiu REníui l’oreneta LAal blanc de calç RE ric del porxo amb abelles LA. Oint la cançó REdel pagès que LA cava; amb la salabror REde la marinada LA.

Que es guaiti ciutat REdes de la finestra LA, i es sentin els RE clams de guerra o de LA festa: per ser-hi tot RE prest si arriba una LA gesta.

8

Per ser-hi tot RE prest si arriba una LA gesta.La casa que RE vullque la mar la LA vegi...

ColorsLletra: DonovanMúsica: DonovanRE SOL LA

RE D'or és el color dels cabells SOL del meu amor REal matí SOL, quan surt el RE Sol,al matí SOL, quan surt el RE Sol,és el moment LA, és el moment SOL, millor de RE tots.

Blau és el color del SOL cel més REpural matí SOL, quan surt el RE Sol,al matí SOL, quan surt el RE Sol,és el moment LA, és el moment SOL, millor de RE tots.

Verd és el color deSOLl'herba del REcampal matí SOL, quan surt el RE Sol,al matí SOL, quan surt el RE Sol,és el moment LA, és el moment SOL, millor de RE tots.

Tots aquells colors em SOL semblen més RE purs,si tu ets amb SOL mi, quan surt el RE Sol,si tu ets amb SOL mi, quan surt el RE Sol,és el moment LA, és el moment SOL, millor de RE tots.

Lliure sento el SOL cor, feliç del tot RE,si no penso SOL, quan surt el Sol RE,si no penso SOL, quan surt el Sol RE,

en el temps LA, en el temps SOL dels vells amors RE.

Boig per tuLletra: Pep Sala/Carles Sabater/J. CapdevilaMúsica: Pep SalaSOL DO LA RE MI

SOL A la terra DO humida escric SOL nena estic DO boig per tu la em passo els DO dies esperant RE DO la RE nit.

SOL Com et puc DO estimar SOL si de mi estàs DO tan lluny; la servil i acabat DO boig per SOL tu.

RE Sé molt bé que des mi d’aquest bar jo no DO puc arribar on ets SOL tu, RE però dins la meva re copa veig DO reflexada la teva SOL llum,RE me la beuré mi; servil la i acabat DO boig per SOL tu.

Quan no hi siguis DO al matí, SOL les llàgrimes DO es perdran sol entre la DO pluja que caurà RE DO avui. RE

SOL Em quedaré DO atrapat SOL ebri d’aquesta DO llum la servil i acabat DOboig per SOL tu.

RE Sé molt bé que des mi d’aquest bar jo no DO puc arribar on ets SOL tu,

9

RE però dins la meva re copa veig DO reflexada la teva SOL llum,RE me la beuré mi; servil la i acabat DO boig per SOL tu.

Sense tuLletra: Teràpia de ShockMúsica: Teràpia de ShockRE SOL mi LA

És de RE nit,És tot SOL fosc,Estic mi sol,I no hi ha ningú LAÉs de RE nit,Un record SOLDins el mi corElla hi és a LA dins

Els seus RE ulls,Són brillants SOL,Un mi somriure extravagant LA,Ja no hi és RE,L’he perduda SOL,Va marxar mi,Lluny del meu abast LAI sempre estarà SOL al meu LA cor...

Sense RE tu, jo no SOL puc,Sense mi tu, si no hi LA ets,Sense RE tu, jo no SOL sóc ningú. mi

És de RE nit,És tot SOL fosc.No estic mi sol, no ho esticTu estàs amb LA mi.

Els seus RE ulls,Són brillants SOL,

Un mi somriure extravagant LA,Ja no hi és RE,L’he perduda SOL,Va marxar mi,Lluny del meu abast LAI sempre estarà SOL al meu LA cor...

Si no estàs RE aquí SOLSi no estàs mi amb LA miJo no et RE puc mirar SOLJo no et mi puc sentir LA

Si no estàs RE aquí SOLSi no estàs mi amb LA miJo no et RE puc tocar SOLJo no et mi puc besar LA

I sempre estaràs SOL al meu LA cor...

Diguem no!Lletra: RaimonMúsica: RaimonDO SOL FA SOL7

DO Ara que som FA juntsdiré SOL el que tu i jo sabem DOi que sovint SOL7 oblidem: DO

Hem vist la FA porser SOL llei per a DO tots.Hem vist la FA sang-que sols fa sang-ser SOL llei del DO món.

FA No,jo dic no,diguem SOL no.

10

Nosaltres no som d’eixe DO món.

Hem vist la FA famser SOL paper a DO molts.Hem vist que han FA fet callar a moltsSOL homes plens de raó DO.

BoomerangLletra: ManelMúsica: ManelDO re FA SOL

DO Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial re,i va dir FA “nens, esteu SOL morenos”, i va dir FA “almenys heu crescut un DO pam”.

I l’Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de re països llunyansi estaven FA bé, i eren SOL distretes, però era FA difícil treure’s del DO capel fer volar per damunt del barri aquell regal re estrany.

Per fi a FA baix, vam situar-nos a una DO distància prudencialde les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats re,vam estudiarFA els corrents de SOLl’aire, vam FA assecar-nos la SOL suor de les DO mans.

Però el re boomerang FA s’encallava entre lesSOLbranques i no tornavaDOmai.Però el re boomerang FA reclamava la SOL perícia d’un professional DO.

I van baixar els altres amb la Vanessa

-ai la Vanessa, com li deu’nar re?-,menjaven FA pipes amb arrogància SOL, se’n FA fotien des del banc DO,fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era més re gran,“deixeu-me un FA tir, feu-vos enrereSOL, deixeu-me un FA tir, colla de matats DO,que això és canell, que això el que vol és un bon joc de re braç!”.I, senyors FA, tan bo és insistir com DO saber-se retirari, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer re malveure en els FA ulls de la SOL Vanessa que la FA cosa es SOL posava interessant DO.

Però el re boomerang FA va encallar-seentre les SOL branques i no va tornar DO mai.Però el re boomerang FA reclamava la SOL perícia d’un professional DO.

Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre re l’Induraini vam FA maleir el danès i les DO rampes d’Hautacam.Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha procreat re,vaig pensant FA alternatives SOL, per si FA mai es dóna el DO cas.

I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls reperò FA m’esforçaré i una cosa m’abstindré DO de regalar,que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d’acord, acceptat re,però no FA hi ha tant temps per SOL perdre i, tard FA o d’hora, només SOL queda una veritat DO:

11

El re boomerang FA s’encallava entre lesSOLbranques i no tornavaDOmai.El re boomerang FA reclamava la SOL perícia d’un professional DO.

“Ei Vanessa si sents això una abraçada molt gran”....

CaminsLletra: Gerard QuintanaMúsica: Josep ThióRE la SOL DO

RE Camins que ara s’esvaeixen laRE camins que hem de fer sols laRE camins vora les estrelles laSOL camins que ara no hi RE són.

REVan deixar-ho tot, el cor encès pel mónlaRE per les parets de l’amor sobre la pell. laRE Eren dos ocells de foc sembrant tempestes; laSOL ara són dos fills del sol en aquest desert. RE

la Mai no és massa DO tard per tornar SOL a començar REla per sortir a buscar DO el teu tresor SOLRE camins, somnis i promeses laSOL camins que ja són RE nous.

la No és senzill saber DOcap a on SOLhas de marxar REla pren la direcció DO del teu cor. SOLla Mai no és massa DO tard per tornar SOL a començar REla per sortir a buscar DO el teu tresor SOL

RE Camins que ara s’esvaeixen laSOL camins que hem de fer sols RE

camins vora les estrelles laSOL camins que ja són RE nous.

La flamaLletra: Obrint PasMúsica: Obrint Pasla FA SOL DO

la Amb l’ FAespurna de laSOLhistòriala i avançant FAa pas valent, SOLla hem encèsFA dins la memòriaSOLla la flama d’un sentiment. SOL

DO Viure sempre corrents, SOLavançant amb la la gent, FA rellevant contra el SOL vent, transportant sentiments. DO

Viure mantenint SOL viva la flama a través del la temps, la FA flama de tot un SOL poble en moviment. DO

la Amb columnes FAde paraules SOLla i travessant FAla llarga SOL nit, la hem fetFAde cels, mars i muntanyes,SOLla vells escenaris d’un nou SOL crit.

DO Viure sempre corrents, SOLavançant amb la la gent, FA rellevant contra el SOL vent, transportant sentiments. DO

Viure mantenint viva SOLla flama a través del la temps,

12

la FA flama de tot un SOL poble en moviment. DO

Camí RalLletra: John DenverMúsica: John Denver/Falsterbo 3LA fa#m MI RE

LA Que en són d’altes fa#m les muntanyesMIque m’amaguenREtot allò que estimoLAcom enyoro que fa#m el sol neixi a marMIl’atzavara blavaREi el badiu tot blancLACamí ral que em duràs MI al país fa#m d’on jo sóc. REclara terra LA aspra terra MI al país RE d’on jo sóc. LA

Ella em mira fa#m com dient-meMItorna encaraREgroc retrat que guardoLAsi sabia que fa#m la puc trobarMI res em pararia, RE ni mar ni oceà LA.Camí ral que em duràs MI al país fa#m d’on jo sóc. REclara terra LA aspra terra MI al país RE d’on jo sóc. LA

Sento l’olor MI penetrant fa#m de la mareselva LAi RE sempre el LA cant del rossinyol MI que em diu:fa#m ella encara MI surt a la RE finestra per si et LA veu tornarpel camí MI, pel camí RE.

Camí LA ral que em duràs MI al país fa#m d’on jo sóc. REclara terra LA aspra terra MI al país RE d’on jo sóc. LA

LA Camí ral que em duràs MI al país fa#m i a l’amor REclara terra LA dolça terra MI al país RE i a l’amor, LAal país MI i a l’amor, LAal país MI i a l’amor. LA

La casa del Sol NaixentLletra: PopularMúsica: Popularmi SOL la DO SI7

mi Hi ha un casalot SOL a la Nova Orleans DOse’n mi diu el SOL Sol Naixent SI7i ha estat mi de SOL molts xicots la la perdició DO,jo en mi sóc un SI7cas vivent mi.

Maleta, SOL bagul i la no res més DO,li mi cal a SOL un jugador SI7i només mi se sent SOL cofoi la de DO tot quan mi li SI7diuen borratxo mi.

Ara tinc SOL un la peu a l’andana DOi mi l’altre SOL peu al SI7 tren,vaig mi de retorn SOL a

13

Nova la Orleans DOper mi portar grillons SI7sempre més mi.

Oh, Mare SOL als la fills avisa DOque mi no facin SOL com jo he SI7 fet:viure mi sempre SOLen pecat la i en el DO vici en mi la casa SI7 del Sol Naixent mi.

Què volen aquesta gent?Lletra: Lluís SerrahimaMúsica: Maria del Mar Bonetre LA DO FA

re De matinada LA han trucat, resón al replà de l’escala; LAla mare quan surt a obrirre porta la DO bata posada. reQuè volen aquesta gent DOFA que truquen DOde matinada? re

re “El seu fill, LA que no és aquí?” re“N’és adormit a la cambra LA.Què li volen al meu fill?”re El fill DO mig es desvetllava. reQuè volen aquesta gent...

re La mare LA ben poc en sap, rede totes les esperances LAdel seu fill estudiant,re que DO ben compromès n’estava. reQuè volen aquesta gent...

re Dies fa LA que parla poc rei cada nit s’agitava. LALi venia un tremolorre tement DO un truc a trenc d’alba reQuè volen aquesta gent...

re Encara LA no ben despert reja sent viva la trucada, LAi es llença pel finestral,

re a l’asfalt DO d’una volada. reQuè volen aquesta gent...

re Els que LA truquen resten muts, remenys un d’ells, potser el que mana, LAque s’inclina pel finestral.re Darrere DO xiscla la mare. reQuè volen aquesta gent...

re De matinada LA han trucat, rela llei una hora assenyala. LAAra l’estudiant és mort,ren’ésDOmort d’un truc a trenc d’alba.reQuè volen aquesta gent...

Vaixell de GrèciaLletra: Lluís LlachMúsica: Lluís LlachLA MI RE SI7

LA Si per les MI albes veieu RE passar MI un vaixell LAbesant les RE aigües del SI7 mar bressol dels déus MI, feu-li senyal LA, que RE pugui LA veure on MI som i navegar amb nosaltresRE cap al LAnord.

Si no duu MI xarxa, ni RE orsa, MI ni timó LA, no penseu RE mai que ho SI7 hagi perdut MI tot, que el poble LA sempre podrà RE inflar LA el velam MIper guanyar onades fetes RE de por i de LA sang.

Vaixell que MI plores igual RE que MI plora el LA meu,

14

que duus la RE pena i el dol que SI7 porta el MI meu, vaixell de LA Grècia, que RE no LA t’enfonsi el MI tro, infla les veles que anem RE al mateix LA port.

Vaixell de RE Grècia, que MI no SI7 t’enfonsi el MI tro, infla les LA veles que anem RE al MI mateix LA port.

Cançó de les balancesLletra: Josep Maria CarandellMúsica: Ovidi MontllorLA MI RE

LA Doncs era un rei que teniaMI el castell a la LA muntanya,RE tot el que es veia era seu LA:Terres, MI pous, arbres i cases, LARE i al matí des de la LA torrecada dia MI les comptava. LA

La gent no estimava el rei,MI i ell tampoc no els LA estimava,RE perquè de comptar en sabia, LAperò amor MI, no li’n quedava, LARE cada cosa tenia un preu, LAla terra, els MI homes, les cases. LA

Un dia un noi del seu regneMI vora el castell va LA posar-se.RE I va dir aquesta cançó LAamb veu MI trista però clara: LARE I va dir aquesta cançó LAamb veu MI trista però clara: LA

- Quan vindrà el dia que l’homeMI valgui més que pous i LA cases,RE més que les terres més bones, LAmés que les MI plantes i els arbres? LARE Quan vindrà el dia que LA l’homeno se’l MI pese amb les balances? LA

El rei, que va sentir el noi,MI el va fer agafar i, amb LA ràbia,RE va ordenar que li donessin LAcent MI cinquanta bastonades LARE i a la torre el va tancar, LAcastigat MI a pa i aigua. LA

Però el poble encara sapMI la cançó de les LA balances,RE i quan s’ajunten els LA homes, rient MI i plorant la canten. LARE i quan s’ajunten els LA homes, rient i MI plorant la canten. LA

A MargalidaLletra: Joan Isaac/Joan OlléMúsica: Joan Isaacre SOL DO MI la FA

re Vas marxar SOL no sé on DO.Ni els cims ni les aus MIno et saben les passes. lare Vas volar SOL sens dir res DOdeixant-nos només reel cant MI del teu riure.

re No sé on SOL ets, Margalida DO,però el MI cant, si t’arriba,pren-lo com un la bes.re Crida el nom SOLdel DO teu amant, FAbandera MI negra al cor la.

re I potser SOL no sabràs DOque el seu cos sovint MIens creix a les venes la

15

re en llegir SOL el seu gest DOescrit per parets reque ploren la MI història.

re I que amb SOL aquesta cançó DOreneixi el seu crit MIper camps, mars i boscos, lare i que sigui SOL el seu nom DOcom l’ombra fidel reque és nostra MI tothora.

Cançó de matinadaLletra: Joan Manuel SerratMúsica: Joan Manuel SerratRE SOL MI LA

RE Ens ho ha de dir la veu tremolosai trista d’un campanar.SOL Un cop de llum i el RE crit de d’una garsaMI que ha despertat amb fam i LA buscaper RE entre blats i civadesqualsevol cosa per omplir el pap.O SOL potser un gallque RE dins la cort canta.La MI nit és morta, i LA ja es fa clar,la SOL nit és morta, i RE ja es fa clar.Mentre jo canto, de SOL matinada,LA la vila és adormida RE encara.

S’han despertat mullades les fulles del camp d’alfals veí.SOL S’espolsen l’aigua RE de la rosadaMI mentre que arriba LA la matinadai el RE sol que les escalfafins que les tallin d’un cop de falç.SOL Alcen la testaRE mullada i fresca.MI Per caure a terra LA massa temps hi ha,SOLper caure a terraRE massa temps hi ha.

Dintre la vila ja SOL plora un nenLA i pels afores RE corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a l’esquena,i amb un bastó a la mà,SOL se’n va el pastor i RE el seu gos d’atura,MI se’n van cap unes LA altres pastures.RE Trencant rius i cabanyesa les muntanyes volen tornar.

SOL Surt amb l’aurora,RE cal sortir d’hora:el MI camí que han de LA fer és molt llarg,el SOLcamí que han deREfer és molt llarg.

Cap a vila ja SOL ve el pagès,LA la bossa buida i RE el carro ple.

De roig tomàquet i de verdurescollides del seu hort.SOL La mula sua, RE el carro cridaMI i l’home tanca els LA ulls i somniaRE mentre el sol es llevad’un llit d’alzines, enlluernantSOL a les velletesRE que, pansidetes,MI cap a l’església LA van caminant,SOL cap a l’església RE van caminant.

I ara jo canto de SOL matinada,LA la vila és adormida RE encara.

La lluna, la prunaLletra: PopularMúsica: PopularSOL RE

SOL La lluna, la prunavestida de RE dol, son pare la cridai sa mare no SOL vol.

16

Un pam, dos pams,tres pams, quatre pams, RE cinc pams...Un pam, dos pams, tres pams, 4 pams, cinc SOL pams...

En Pinxo va dir-li a en Panxo: vols que et punxi amb un punxó RE?Però en Panxo va dir-li a en Pinxo: punxa’m, però a la panxa SOL no.

Ítaca (fragment)Lletra: Kavafis (Adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba) Música: Lluís LlachDO FA SOL la SOL7 RE re

DO Quan surts per fer el FA viatge cap a SOL Ítaca DO, has de pregar FA que el RE camí sigui SOL llarg, ple d’aventures DO, FA ple de coneixences SOL DO. Has de pregar la que el FA camí sigui llarg SOL7, que siguin moltes les FA matinades DOque entraràs en un la port que els teus ulls ignoraven re, i vagis SOL a ciutats per aprendre dels que DO saben.

Tingues sempre al FA cor la idea SOL d’Ítaca DO. Has d’arribar-hi FA, RE és el teu destí SOL, però no DO forcis FA gens la travessia SOL DO. És preferible re que durimolts anys SOL, que siguis DO vell quan FA fondegis SOL l’illa DO, ric de tot el que la hauràs guanyat fent el camí re,

sense esperar SOL que et doni més DO riqueses

Ítaca t’ha donat FA el bell viatge SOL DO, sense FA ella RE no hauries sortit SOL. I si la DO trobes FA pobra, no és que SOL Ítaca DOt’hagi enganyat la. Savi, com bé t’has re fet, sabràs el SOL que volen dir les DO Ítaques.

Seré a ta cambra amigaLletra: Joan Salvat-PapasseitMúsica: Ramon MuntanerDO RE FA SOL

DO Seré a ta cambra amiga, re que ningú no ho sabrà:FA Cupidell a la DO porta m’obrirài re tancarà SOL.FA Cupidell a la DO porta m’obrirài re tancarà SOL.

DO Entremaliat i destre re serà Ell qui et prendrà.FA I si Tu ets DO temerosare no et deixarà cridar SOL.FA I si Tu ets DO temerosare no et deixarà cridar SOL

17

DO Seré a ta cambra amiga, re que ningú no ho sabrà:FA Cupidell a la DO porta m’obrirài re tancarà SOL.FA Cupidell a la DO porta m’obrirài re tancarà SOL. FA DO

Els contrabandistesLletra: Popular/Joan Ollé/Marina RosellMúsica: Popularmi SOL RE SI7 DO

mi Quina cançó cantarem, que tots la coneguem? La dels contrabandistes. SOL A Banyuls varen anar REde tabac a carregar SOL mi tota una SI7 companyia mi.

mi Trum lai, là, la SI7 lero la la, la ra la ra mi la Trum lai, là, la RE lero la ra la SOLla DO lero la la, mi la la ra SI7 la la la la mi la

mi Però en passar per Fortià de front vàrem topar amb el temut espia SOL que a Figueres se’n va anar RE a contar-ho al capità: SOL mi «N’he vist SI7 contrabandistes» mi.

mi El capità va cridant: «¡Soldats, au, endavant, poliu la punteria!», SOL que allà on els trobarem REbaionetes pararem SOL. mi¡Quina SI7 carnisseria! mi

mi En passar per Sant Aniol la tarda es vestí de dol: per tantes traïdories

SOL daga trista, tret covard, RE que la vida heu arrancat SOL mi dels braus SI7 contrabandistes mi.

La gavinaLletra: Frederic SirésMúsica: Frederic SirésMi la SI7 DO SOL re MI LA FA#

mi Oh! Gavina voladora que la volteges prop del mi mar i al pas del vent, mar enfora, vas voltant la fins a arribar SI7a DO la platja SOL assolellada, RE platja de dolços records mi, la on dia i nit hi fa SI7estada la nina SOL dels la meus amors... SI7

MI Quan la vegis SI7 sola prop la quieta MI onada, dóna-li la SI7besada que li envio MI més fervent, MI7digues-li que LA sento la dolça melangia MIi que en ella FA# penso en SI7 tot moment MI.

mi Oh! Si igual que tu, gavina, el mar pogués la jo travessar mifins a arribar a la platja, on tan dolç la és recordar SI7i DO veure la imatge SOL bruna, RE en el seu bell despertar mide la la nina que entre SI7somnis és tan SOL grat la d’acariciar... SI7

MI Quan la vegis SI7 sola prop la quieta MI onada,

18

dóna-li la SI7besada que li envio MI més fervent, MI7digues-li que LA sento la dolça melangia MIi que en ella FA# penso en SI7 tot moment MI.

Si arribeuLletra: Lluís LlachMúsica: Lluís LlachSOL FA DO la mi re DO7 fa sol SOL7 RE7

Si arribeu SOL en la vidamés lluny FAd’on pugui arribar DO,moriré la molt gelós midel que la m’hàgueu avançat mi,que no em re sabré resignar SOLa no DO7ser el millor vianant DO,l’atletaFA més fornit SOLre i el més frondós amant DO.

I no em SOL vulgueu consolar,només FAdigueu-me, si de casDO,tot allò la que hàgiu vist mii jo no la podré mirar: mila re fondària dels rius SOLque els meus DO7 peus no mullaran DO,FAla fragància del cos SOL re que no podré estimar DO,

la la immensitat d’un RE7 celen el qual SOL mai no he volat,les sol espurnes d’un foc DOqueFAno m’hauran cremat,les fa barques que a la marno DO podré amarinar.No no re em doneu consol RE,no em SOL sabré consolar SOL7.

DO FA SOLI perquè sé que vosaltresanireu FA més lluny que jo DO,estic la gelós i content mi,molt gelós la i content mide la re sort que heu tingut SOL,de la DO7 sort que tindreu DO,

que FA tanmateix sé que mai SOLno he estat fornit atleta DO,ni tan FA sols digne amant SOL,només un vianant DO. FA DO

La, la, la, la, laDO SOL FA DO SOL FADO SOL FA SOL DO

Que tinguem sortLletra: Lluís LlachMúsica: Lluís LlachDO re mi FA SOL7 DO7 MI la

DOSi em dius adéu re, vull que el mi dia sigui net i FA clar, DOque cap ocell re trenqui mi l'harmonia del seu FA cant.

DOQue tinguis re sort i queFA trobis el que t'ha mancatSOL7enDOmi.

Si em dius “et vull” re, que el sol mi faci el dia molt més llarg FA, DOi així, robar retemps al mi temps d'un rellotge aturat FA.

DOQue tinguem re sort, i que trobem FA tot el que ens va mancar SOL7ahirDO DO7.

I així FA pren SOL7 tot DO el fruit que et MI pugui donar lael camí FA que, a poc a poc, escrius SOL7 per a demà DO DO7.

19

Què demà FA SOL7 DOmancarà el MI fruit de cada la pas; per això FA, malgrat la boira, cal SOL7 caminarDO.

Si véns amb re mi, no demanis mi un camí planer FA, DOni estels d'argent re, ni un demà mi ple de promeses, FA sols DO un poc de sort re , i que la FA vida ens doni un camí SOL7 ben DO llarg DO7.

Qualsevol nit pot sortir el solLletra: Jaume SisaMúsica: Jaume SisaDO SOL7 la MI FA RE7

DOFa una nitSOL7clara i tranquil.la DO,hi ha la SOL7lluna que fa DOllum,els convidats la van arribant MIi van omplint FA tota la DO casa SOL7 de colors i de perfums DO.

Heus aquí SOL7a BlancaneusDO, en Pulgarcito SOL7, els tres porquetsDO,el gos Snoopyla i el seu secretari MIEmili FA, i en Simbad DO,SOL7 l’Ali-babà i en Gullivert DO.

Oh, benvinguts, SOL7 passeu passeu DO, de les tristors SOL7 en farem fum la,a casa meva MI és casa RE7 vostra si és que hi ha SOL7 cases d’algú DO.

Hola Jaimito SOL7, i doña Urraca DO, i en Carpanta SOL7, i Barba-azulDO,i Frankensteinla, i l’home-llopMI, i el comte FADràcula, i Tarzan, DOSOL7la mona Chita i Peter PanDO,

la senyoreta SOL7MarietaDOde l’ull viu SOL7ve amb unDOsoldat,

els Reis d’Orientla, Papa NoëlMI, el pato Donald FAi en Pasqual DO,SOL7la Pepa maca i SupermanDO.


DOBona nit senyorSOL7King KongDO, senyor Asterix SOL7i en Taxi-KeyDO,Roberto la Alcázar i Pedrín MI, l’home del sac FA, i en Patufet DO,SOL7 senyor Charlot, senyor Obelix DO.

DOen Pinotxo SOL7ve amb la MonyosDO agafada SOL7del bracetDO,hi ha la donala que ven MI globus, la família FA UlisesDO,SOL7 i el Capitán Trueno en patinet DO.


DO I a les SOL7 dotze han arribat DO la fada SOL7 bona i la Ventafocs DO,en Tom i la Jerry, la bruixa Calixta MI, Bambi FA i Moby DODick,SOL7 i l’emperadriu SissiDO,

DO i Mortadelo SOL7, i Filemón, DOi GuillemSOL7Brown, i Guillem TellDO,la Caputxeta la VermelletaMI, el Llop FA Ferotge, i el Caganer DO,SOL7 en Cocoliso i en Popeye DO.

Oh, benvinguts, SOL7 passeu passeu DO, ara ja no SOL7 falta ningú la,

20

o potser MI sí ja me n’adono RE7 que tan SOL7 sols hi faltes DO tu,

també SOL7pots venir si DO vols, t’hi esperem SOL7, hi ha lloc per la tots.El temps no MIcompta, ni l’espai RE7.Qualsevol nit SOL7 pot sortir el DO sol.

LauraLletra: Lluís LlachMúsica: Lluís LlachSOL DO la RE SOL7 re FA

DOI avui que etSOLpuc fer una cançó larecordo quan RE vas arribar SOL SOL7amb el misteri DO dels senzills re,els ulls inquiets SOL7, el cos altiu MI;i amb la la rialla dels teus dits revares omplir SOL7 els meus acords DOamb cadaFAnota del teu nomSOL,LauraDO.

DO M’és tan SOL difícil recordar laquants escenaris RE han sentit SOL SOL7la nostra angoixa DO per l’avui, rela nostra joia SOL7pel demà... MIA casa la enmig de tants companys, reo a un trist SOL7 exili mar enllà, DOmai no ha mancatFAel teu alè,SOLLauraDO

DO I si l’atzar SOL et porta lluny, laque els déus RE et guardin el camí, SOL SOL7que t’acompanyin DO els ocells, reque t’acaronin SOL7els estels; MIi en un la racó d’aquesta veu, rementre la SOL7pugui fer sentir, DOhi haurà amagatFAsempre el teu so,SOL Laura. DO

Pell de tambor

Lletra: Luis Álvarez LenceroMúsica: CosesRE SOL LA mi

RE Arrenca les SOL portesde la suor RE.Mossega’t els SOL llavisno es senti el plor RE.

A mi cops de tralla els ossos LAes van polint RE.mi Llepa l’estaca LAque et va ferint RE.

RE Sua i SOL renega. RE Sua!SOL Carn de canó! REmi Abaix hi ha els homes LAi a dalt hi viu Déu! REmi Abaix hi ha els homes SOLi a dalt hi viu Déu! RE

RE Que la teva SOL cuaballi al compàs REdel so que li SOL marquiel teu botxí RE.

mi A molts anys de joia LAt’han condemnat REmi Engull la saliva LAde gos cansat RE.

RE Sua i SOL renega. RE Sua!SOL Carn de canó! REmi Abaix hi ha els homes LAi a dalt hi viu Déu! REmi Abaix hi ha els homes SOLi a dalt hi viu Déu! RE

RE Rosega la SOL històriade temps malmès RE.Maleït per la SOL gràciadels que t’han ofès RE.

mi Xaiet des de sempre LA21

del bon pastor RE.mi No espantis el llop.Demana perdó SOL RE.

RE Sua i SOL renega. RE Sua!SOL Pell de tambor! REmi Així com més et LA peguensones millor. REmi Així com més et peguensones millor SOL. RE

Les rondes del viLletra: Joan Soler i AmigóMúsica: Jaume ArnellaFA DO LA7 re SIb

No FAvagis a la mara encomanar les DO penes,no LA7vagis a la mar reles DO aigües en van FA plenes.Vora, vora del porthi ha una vella DO taverna,vora, LA7 vora del port reun DO bar de mala FA mort.

Lai la ra, la rai la ra, SIbLai la ra DO, la rai la ra. FA

Una bóta de romi una altra DO d’aiguardent,una LA7bóta de rom rei DO molta olor FA de gent.No siguis sol a beureni sol a DO rumiar,no LA7siguis sol a beure reque DO el vi et FA condemnarà.

(Lai la ra, la rai la ra, SIb...)

El primer brindis vaper companys i DO companyes,el LA7segon anirà re pels qui DO els han FA crescut banyes.El tercer libació

a la salut dels DO pobres,no és LA7amb mala intenció redeixar DO al burgès FA les sobres.

(Lai la ra, la rai la ra, SIb...)

Atents, amics, encaraal següent DO got de vi:LA7beneirem la mare reque a DO tots ens FA va parir.

La copa que fa cincpel gran Pare DO Noè,la LA7copa que fa sis repels DO diables FA del cafè.(Lai la ra, la rai la ra, SIb...)

Quan el sis serà buitmaleirem DO l’infern,la LA7copa que fa vuit reel DO clero i FA el govern.El got de comiatel cantarem tots DO junts,el LA7got de comiat, reun DO rèquiem FA pels difunts.

Ningú no comprèn ningúLletra: La Trinca/Jaume PicasMúsica: La Trinca/Jaume Picasmi SI7 SOL la RE7 DO

Ningú mi no comprèn SI7 ningú, mi però nosaltres SOL som nosaltres lai sabem mi allò SI7que és bo mi: Sentir el sol RE7 damunt la cara i mi estimar-se de debò, i trobar-se DO viu encara lai cantar mi sense SI7 cap dol mi.

Ningú mi no comprèn SI7 ningú, mi però nosaltres SOL som nosaltres lai volem mi un món SI7 tot nou, mi amb un cel RE7net d’amenaces, amb tres mi núvols per quan plou,

22

amb el DO mar a quatre passes lai els que mi somSI7companys i proumi.

Ningú mi no comprèn SI7 ningú, mi però nosaltres SOL som nosaltres lai sabem mi la SI7 veritat mi: Que la RE7terra no és partida com un mi mapa mal pintat, i que això DO és una mentida lade molt mi mala SI7 voluntat mi.Tio CanyaLletra: Vicent TorrentMúsica: Vicent TorrentCelleta 4 LA MI RE MI7 re la

LA En la pobla hi ha un vellen la MI pobla hi ha un LA vellRE que li diuen tio MI7 Canya:RE porta gorra i brusa negra,porta MI gorra i brusa LA negra,RE i una faixa MI morellana.Tres voltes només va re anarel tio Canya a la València:primer quan va entrar en MI quintesi en casar-se amb sa la femella.La tercera va jurar rede no tornar a la xafar-la;que a un home que ve del MI poble,ningú fa abaixar la cara LA.Set vegades va fer cua,set MI vegades va fer LA cua,RE en presentar uns papers MI7,RE per no saber expressar-se,per no MI saber expressar-se LA,RE en llengua de forasters MI.Aguantà totes les re burles,les paraules agrejades,i a la Pobla la va re tornar MI.LA Tio Canya, tio Canya,no tens MI les claus de ta casa: LAposa-li un forrellat nouo et farà MI fum la teulada LA.LA Tio Canya tingué un fill

Tio MI Canya tingué un LA fillRE que li diuen tio MI7 Canya:RE porta gorra i brusa negraporta MIgorra i brusa LA negra,RE i una faixa MI morellana.Bé recorda el tio re Canyaquan varen portar-lo a la escolaset anys, la cara ben MI neta,ulls oberts, camisa la nova.Però molt més va obrir els ulls reel xiquet del tio la Canyaquan va sentir aquell MI mestreparlant de manera estranya. LACada dia que passava,Cada MI dia que passava LARE anava encollint els muscles MI7RE per por a què el senyor mestreper porMIa què el senyor mestre LARE li féra alguna pregunta. MIAguantà càstigs i re renyessens gosar d ́obrir la bocai l’escola la va re odiar MI.LA Tio Canya, tio Canya,no tens MI les claus de ta casa: LAposa-li un forrellat nouo et farà MI fum la teulada LA.Cròniques del carrer diuenMI cròniques del carrer LA diuenRE d’uns nets que té el tio MI7 CanyaRE que són metges a Valènciaque són MI metges a LA ValènciaRE professors i gent MI lletrada.Quan a estiu vénen al re poble,visiten el tio la Canyai el pobre vell se’ls MI escoltaparlant llengua la castellana.Però cròniques més re novesexpliquen que el tio la Canyaja compta amb besnéts molt MI jovesque alegren la seua cara LA.Mai parlen en castellàmai MI parlen en castellà LARE com han après dels seus pares MI7,

23

RE sinó com la gent del poble,sinó MI com la gent del poble LARE la llengua del tio Canya. MIReviscola, tio re Canya,amb gaiato si et fa faltaque a València has la de re tornar MI.LA Tio Canya, tio Canya, no tens MI les claus de ta casaLA: posa-li un forrellatnou o et farà MI fum la teulada LA.

Escolta-ho en el ventLletra: Bob DylanMúsica: Bob DylanDO FA la SOL

DO Per quants carrers FA l'home haurà DO de passar la DO abans que se'l FA vulgui escoltar? SOL DO Digue'm quants FA mars li caldrà DO travessar laDO abans de poder FA descansar? SOL DO Fins quan les FA bombes hauran DO d'esclatar laDO abans que FA no en quedi cap? SOL

Això FA, amic meu SOL, tan DO sols ho sap el la vent. FAEscolta la respostaSOLdins delDOvent.

DO Quants cops haurà FA l'home de DO mirar amunt, la DO per tal de poder FA veure el cel? SOL DOQuantes orellesFAhauràDOde tenir la DO abans de sentir FA plorar al món?SOLDO Quantes morts FA veurà DO al seu costat laDO per saber FA que ha mort massa gent? SOL


DOFins quan unaFAroca podràDOresistirlaDOabans que seFAl'endugui el mar?SOL DOQuan temps un FA poble haurà DO de patir laDO per manca FA de llibertat? SOLDO Fins quan seguirà FA l'home DO girant el cap laDOper tal de no FA veure-hi clar? SOL


Quan el sol es ponLletra: Peter YarrowMúsica: Peter Yarrow/Falsterbo 3SOL la si mi la RE DO

SOLDigue’m per què la plores, fill meu;si jo sé que veus en els SOLulls de la gentmi un cel de dubtes ennegrit la de pors,siperò tu saps que jo esticDO voraREteuSOL.

Si em dóns la DOmà, jo et vetllaré el SOLson,blau i vermellRE, quan el sol es ponSOL.Si em dóns la DOmà, jo et vetllaré el SOLson,blau i vermellRE, quan el sol es ponSOL.Quan es REpon... quan el sol es ponSOL.

SOLPerquè de neguits la i afanyssi els homes grans hem SOLomplert el món,mi tu em preguntes, vols que et la digui per què.si Jo només et sé dir: DO som estranysRE. SOL Si em dóns la DOmà, jo et vetllaré el SOLson,blau i vermellRE, quan el sol es ponSOL.Si em dóns la DOmà, jo et vetllaré el SOLson,blau i vermellRE, quan el sol es ponSOL.Quan es REpon... quan el sol es ponSOL.

24

SOLGuarda el teu somriure, la fill meu.siMai no te’l venguis ni SOLl’omplis de nit.mi Res no envegis que no la puguis guanyar,si i el sol d’or, diaDO clar, serà REteuSOL.

Si em dóns la DOmà, jo et vetllaré el SOLson,blau i vermellRE, quan el sol es ponSOL.Si em dóns la DOmà, jo et vetllaré el SOLson,blau i vermellRE, quan el sol es ponSOL.Quan es REpon... quan el sol es ponSOL.

La taverna d’Old JohnLletra: Pep SalaMúsica: Pep Salala FA DO SOL

la Cervesa negra i els diners FA comptatsla la nostàlgia la podràs FA trobaral DO port, SOL a la taverna d'Old la John.

I el poetes que van FA fracassar,la quatre músics que sempre FA han tocatcançons DO SOL amb l'esperit de James la Joyce.

El vell DO John SOL és la llegenda la viva del FA lloc ell DO mai SOL deixarà aquest racó. la

El camí que porta a la FA taverna d'Old Johnés DO ple de desenganys, SOLés un la home noble i FA torna de tot, segur DO que m'acollirà SOL a les seves la mans.

Tornant aquí després FA de tant de temps,la em sembla veure la FA mateixa gentperduts DOen les SOL històries d'Old la John.

Les seves fotos omplen FA les parets,la els seus records aturats FA en el temps

el vell DO John les SOL observa amb el la cor.

i té DO por SOL de poder perdre un la dia aquest lloc FAell DO mai SOL deixarà el seu racó. la

El camí que porta FA fins a Dublínestà DO ple de paranys SOLaquesta la terra és noble i FA sense cremarDO segur que t'acollirà SOL a les seves la mans.

DO Records de SOL la guerra, FA camises gastades, SOLDO les cares SOL cremades, FA és tot el que he trobat. SOL

la El camí que porta a la FA taverna d'Old Johnés DO ple de desenganys SOL, és un la home noble i FA torna de tot, segur DO que m'acollirà SOL a les seves la mans.

Torna, torna, SerrallongaLletra: Joan CrosasMúsica: Joan Crosasla DO SOL MI

la Del cor de les DO Guilleriessortirà SOL un gran espetec la

25

que en farà SOL ressons de la guerraa les parets MI de Tavertet. la

Des de Sau a la DO Cellera,des del SOL Far al Matagalls, lael trabuc SOL d’en Serrallonga latornarà MI als amagatalls. la

Torna, torna DO Serrallongaque l’alzina SOL ens cremaran, laque ens SOL arrencaran les pedres, laque la MI terra ens robaran. laLa melLletra: Popular / Evgeny EvtuckenkoMúsica: Popularmi SOL SI7 la DO RE

mi L’any 41 a Txistopol SOLany sense SI7pa i sense mi sol la al mercat tot ple de neu SI7varen posar un tonell miun tonell molt gros SI7 de mel.mi Era un canalla el seu SOL amoun negociant SI7 del dolor mila i el dolor va fer-li cua SI7senzill, amarg, desvalgut, mino volgué cobrar SI7 dinerssinó jerseis mi i rellotges SOLi SI7 tela per fer vestits mi.

Un vell pintor lentament SOLdesnugava SI7 amb una mi màla els cordons de ses sabates SI7i estenia amb l’altra mà miun menut tifell SI7 de fang.mi Va mirar l’espessa SOL melcom omplia SI7 el seu tifell mila i després a poc a poc SI7es va allunyar per la neu miafonant-hi els peus SI7 nuets.mi Feien cua les mullers SOLdels oficials SI7 i els soldats mila amb les ampolles i els gots SI7

i una xiqueta mi menudacom passant un la somni estrany SI7estenia una copa SOLamb un SI7 anellet al mi fons.

De sobte es va acostar lael soroll DO d’un SI7 trineu mi,els dos costats de la roses adornats SI7,mi fent una la arruga al seu DO front important SOLDO baixà del trineu laun SI7 home mi gran .DO Solemnement, micom retrat la dins del marc mi,DOsense una mi mica de tristorSI7parlà mi:

DO Dóna’m RE tot el tonell DO,et pagaré SOL amb RE estores, DO SI7mi afanyeu-vos RE, bon home, SOLja ho tractarem la després. SI7la I se’n van anar junts SOL,mi ells sempre es posen d’acord. SI7

mi Quieta va restar la cua SOLcom si això SI7 no els importés, mila l’anell caigué de la copa SI7al solc que havia deixat miel trineu que SI7 va marxar.mi L’any 41 a Txistopol SOLque mort i lluny SI7 resta ja, mila any d’amagaments i penes, SI7però encara està ben viu miaquell golós la de la mel. SI7mi Viu mostrant una gran panxa SOLi acaronant-se SI7 el bigot mila el bigot que adés xorrava SI7

26

gotes espesses de mel, mino podrà rentar-se’l SI7 mai,del SOL seu bigot per a mi semprehi anirà SI7 xorrant la mi mel.

El far del sudLletra: Gerard QuintanaMúsica: Josep ThióSOL RE DO mi la

SOL RE DO mi SOL RE DO SOL La va trobar RE a una DO sala mig mi buida,SOL buscant un RE somni, fugint DO del dolor SOL,Entrant pels RE ulls va sentir DO mil espurnes mi,Aquella RE història va DO canviar-li el SOL món

Va perdre-ho RE tot, la partida DO i la mi vida,Cada ciutat RE li esmicolava DO el cor SOL,Només el RE far del sud DO ella es mi mira,Segueix la RE flama fins DO que res no es SOL mou.la I empeny el sol tan bruna, RE tan forta i prohibidala I es descorda la brusa, el seu RE cos un somriure viu.

mi Et donaria amor SOL si poguessis DO tornar-me’n REmi Et donaria amor SOL si ens DO poguéssim mirar RE.

mi Et donaria el món SOLsi DO poguessis parlar-me REmi Ho donaria tot SOL si et pogués DO estimar RE.SOL RE DO mi SOL RE DO SOL

Tantes RE nits va pagarDOper tenir-la miSOL Tantes RE excuses per DO anar tot sol SOL,Però cada RE cop amb un DO plor la mi perdia, SOL La llum RE s’apaga DO quan la sort es SOL pon.

la I el seu record s’estima en ciutats RE adormides,la I somnia fins l’alba el seu RE far sense vida trist.

mi Et donaria amor SOL si poguessis DO tornar-me’n REmi Et donaria amor SOL si ens DO poguéssim mirar RE.mi Et donaria el món SOLsi DO poguessis parlar-me REmi Ho donaria tot SOL si et pogués DO estimar RE.

SOL Tremolant RE poc a poc DO surt del mi cine, SOL Sessió de RE nit avui DO ja és l’últim SOL dia,S’endú el cartell RE, arriba a DO casa i l’espia mi,SOL L’habitació RE es transforma DO en un món nou SOL.

I li DO escriu cent mil cartes la mi busca i viatja,I el seu RE centre s’escapa perd DO l’ordre i la casa.la Apaga el sol tan bruna, tan RE feble i prohibida

27

i la s’enfonsa en les ombres, el seu RE cos un somriure viu

mi Et donaria amor SOL si poguessis DO tornar-me’n REmi Et donaria amor SOL si ens DO poguéssim mirar RE.mi Et donaria el món SOLsi DO poguessis parlar-me REmi Ho donaria tot SOL si et pogués DO estimar RE.

Es fa llarg esperarLletra: Pau RibaMúsica: Pau RibaCelleta al trast 2si LA RE SOL fa#

Oh que si llarga es LAfa sempre l’esperaREquan si s’espera que vindrà LA el pitjor REi que si trista i que LAllarga és l’esperaREquan si s’espera la LAmort de l’amor. REQuan LAs’espera que SOLtot ja s’acabiREper tot LAd’una tornar SOLa començarREquan LAs’espera que el SOLmón tot s’enfonsi fa#per si tornar-lo a LAedificar, SOLes fa REllarg, es fa LAllarg REesperar.

I es fa si trist esperar LAcada diaREel cel si roig i el LAsol que ja se’n va, REi es fa si fosc esperar LAcada diaREperquè el si sol no se’n LAvol anar maiREperquè els LAdiesse’n SOLvan sense pressaRE

i les LAhores no SOLvolen fugirREperquè LAesperes, i SOLesperes, i esperes fa#i vols si demà, però LAencara és ahir, SOLes fa REtrist, es fa LAtrist REesperar!

I es fan si lents els matinsLA i les tardesREquan si l’espera et desvetllaLA el neguit. REI es fan si grises les LAllargues lentes tardesREperquè et si sents amb el LAcor ensopit, REperquè LAsents que SOLtens l’ànima mortaREi ho veus LAtot, tot el SOLmón molt confósREperquè et LAtrobes amb SOLles portes closes fa#i tancat si com un LAgos rabiós, SOLes fa REfosc, es fa LAfosc REesperar.

I es fan si grises les LAhores d’esperaREquan no si plou però LAveus el cel plujós. REI es fan si llargues les LAgrises esperesREquan la si fi sents a LAprop per tots dosREquan fa LAdies que ni SOLxiules ni cantesREi fa LAtemps que vas SOLfer l’últim somrísREquan LAal cor sents laSOL mort i t’espantes fa#

28

al pensar si potser és LAl’últim avís, SOLes fa REgris, es fa LAgris RE esperar!

LA SOL RE LA RE

Els temps estan canviantLletra: Bob DylanMúsica: Bob DylanSOL RE DO

SOL Acosteu-vos, bones gentsVingueu RE d’on vingueu SOLVosaltres que us adoneuDe l’aigua que va pujant RESOL Sabeu ben bé que aviatUs RE podeu ofegar SOLSi creieu que val la penaLa DO vida, i us voleu salvar REApreneu DO a nadar aviatO us ofegareu REPerquè els SOL temps estan canviant RE SOL

Veniu escriptors i críticsQue RE creieu saber-ho SOL totCal tenir els ulls obertsI canviar si canvia el RE mónSOL No correu tampoc massaLa RE ruleta està girant SOLNingú no pot saberEl DO lloc on pararà REVigileu DO, qui perd avuiGuanyarà segur demà REPerquè els SOL temps estan canviant RE SOL

Veniu, ministres, diputatsRE Escolteu-me de SOL gratDeixeu lliures les portesNo detureu pas ningú RESOL Atenció! els endarreritsSón RE els que ho perdran SOL totDeixeu el vostre vell camíJa DO no serveix; no sentiu REAquest DO vent que us trenca els vidresI fa trontollar les parets? REÉs que els SOL temps estan canviant RE SOL

Veniu pares i assenyatsDe RE tot arreu del SOL mónNo critiqueu abans mireuSi porteu una bena als RE ullsSOL Els vostres fills i les vostres fillesJa RE parlen diferent SOLNo poseu més obstaclesAls DO nostres camins RE nousPel sol DO fet que vosaltresNo podeu seguir el nostre pas REPerquè els SOL temps estan canviant RE SOL

El camí ja és marcatI RE els daus ja són tirats SOLMireu que el que avui és lentSerà ràpid demà RESOL L’ordre s’ha capgiratPer RE la mateixa eterna SOL lleiPer la qual el present d’avuiSerà DO el passat demà REI el DO que avui és el primerSerà l’últim d’arribar REPerquè els SOL temps estan canviant RE SOL

29

Jean-LucLletra: Els Amics de les ArtsMúsica: Els Amics de les ArtsCelleta a 4 DO FA la SOL mi MI

DO Ens vam retrobar una nit d’estiuen un cicle especial FA de cinema francès a la fresca.DO El meu plan era tornar aviatperò al final tot es va anar allargant i els la 2 vam decidir sortir de FA gresca.

la Se’ns va fer DO tard,lava dir:DO“No agafis pas elSOL cotxe, si FA vols et pots quedar DO,que al pis i tinc un SOL quarto exprés FA per convidats” DO

I et deixo aquí sobre un cobrellitperquè ara no però després fot rasca, FA ja veuràs.Si DO tens gana o vols aigua tu mateix,pots fer, pot fer la com si fossis a FA casa.

la La manera com va dir bona nit DO i va picar l’ulletera mi fàcilment malinterpretable FA.Vaig augurar una nit per la posteritat,fer un cim, fer un vuit mil, SOL fer quelcom FA difícilment DO igualable.

FA Però allà no passava la resnomés aquell SOL silenci trencat FA pel meu somier DOpotser no era el seu SOL tipusFA millor que no fes DO res.

FA I en una paret al la fonsimprès en blanc i SOL negre hi havia un FA póster d’en Godard DOpotser podria SOL dir-me per què FA em ballava el DO cap.

Ai Jean-Luc MI, ai Jean-Luc la,vull FA entendre-ho SOL però no DO puc.Ai Jean-Luc MI, ai Jean-Luc la. SOL DO


Ell va dir que en casos com aquestno es tracta de ser més la guapo o de ser més lleig,sinó FA d’estar convençut de DO fer-ho

Jo vaig dir “ja, però si ara hi vaig i ella no ho vol després què la,després tot això FA acaba siguent un rotllo patatero” DO

FA Em va convidar a fumar la i en un plano SOL seqüènciauna FA frase magistral DOuna dona és una SOL dona,FA no et preocupis, tant se DO val.

FA L’endemà vam esmorzar lani tan sols vaig SOL mirar-lai FA a l’hora de marxar DOella em va fer un petó SOLque encara FA no sé interpretar DO

Ai Jean-Luc MI, ai Jean-Luc la,

30

vull FA entendre-ho SOL però no DO puc.Ai Jean-Luc MI, ai Jean-Luc la. SOL DO


Paraules d’amorLletra: Joan Manuel SerratMúsica: Joan Manuel SerratDO la FA SOL DO7

DO Ella em va estimar la tant... FAJo me l’estimo SOL encara DO. Plegats vam travessar laFA una SOL porta tancada DO.

DO7 Ella, com us ho FA podré dir, DO era tot el meu SOL món, llavors DO quan en la llar SOL cremaven només paraules d’amor... DO

Paraules d’amor senzilles FA i tendres DO. No en sabíem FA més, teníem quinze DO anys. No havíem tingut SOL massa temps per DO aprendre’n, tot just SOL despertàvem del son dels infants DO.

En teníem prou amb FA tres frases DO fetes que havíem après FA d’antics comediantsDO D’històries d’amor SOL7 ,somnis de poetes DO no en sabíem mésSOL7,

teníem quinze anys...DO

Ella qui sap on la és, FA ella qui SOL sap on DO para. La vaig perdre i mai la més FA he tornat SOL a trobar-la DO.

DO7 Però sovint FA en fer-se fosc, DOde lluny m’arribaSOLuna cançó. DO Velles notes, vells acords SOL, velles paraules d’amor DO

Paraules d’amor senzilles FA i tendres DO. No en sabíem FA més, teníem quinze DO anys. No havíem tingut SOL massa temps per DO aprendre’n, tot just SOL despertàvem del son dels infants DO.

En teníem prou amb FA tres frases DO fetes que havíem après FA d’antics comediantsDO D’històries d’amor SOL7 ,somnis de poetes DO no en sabíem mésSOL7,teníem quinze anys...DO

31

Cal que neixin flors a cada instantLletra: Lluís LlachMúsica: Lluís LlachSOL RE DO

SOL Fe no és esperar, fe no és somniar. Fe és penosa lluita per RE l’avui i pel demà. Fe és un cop de falç, SOL fe és donar la mà. La DO fe no és viure RE d’un record SOL passat.

No esperem el blat sense haver sembrat, no esperem que l’arbre doni RE fruits sense podar-lo; l’hem de treballar, SOL l’hem d’anar a regar, DO encara que RE l’ossada ens faci SOL mal.

DO No somniem passats que el vent s’ha emportat. Una flor RE d’avui es marceix SOL just a l’endemà. RE Cal que neixin flors a cada instant SOL.

SOL Fe no és esperar, fe no és somniar. Fe és penosa lluita per RE l’avui i pel demà.

Fe és un cop de falç, SOL fe és donar la mà. La DO fe no és viure RE d’un record SOL passat.

Enterrem la nit, enterrem la por. Apartem els núvols que ens RE amaguen la claror. Hem de veure-hi clar, SOL el camí és llarg i DO ja no tenim RE temps d’equivocar-nos SOL. DO Cal anar endavant sense perdre el pas. Cal regar la RE terra amb la suor SOL del dur treball. RE Cal que neixin flors a cada instant SOL.

L’EmpordàLletra: Jaume RufíMúsica: Josep Thiódo# MI LA SI7

MI Nascut entre Blanes i Cadaqués LA,SI7 molt tocat per la Tramuntana MI,d'una sola cosa pots estar LA segur,SI7 quant més vell més tocat MI de l'ala.

LA Sempre deia que a la matinada es mataria MI,SI7 però cap al migdia anava LA ben torrat MI.Somriu i diu que no té LA pressa,SI7 ningú m'espera allà MI dalti anar a l'infern no LA m'interessa,SI7 és molt més bonic l'Empordà MI.

Varen passar ampolles i LA anysSI7 i en Siset encara MI aguantavadormint la mona a la vora del LA TerSI7 però ell mai no s'hi tirava MI.LA Sempre deia que a la matinada es mataria MI,

32

SI7 però cap al migdia anava LA ben torrat MI.Somriu i diu que no té LA pressa,SI7 ningú m'espera allà MI dalti anar a l'infern no LA m'interessa,SI7 és molt més bonic l'Empordà MI.

do# I quan veig la LA llum de l'albaSI7 se'm treuen les ganes de marxar MIdo# potser que avui no em LA suïcidiSI7 potser ho deixi fins demà MI, LA fins demà MI, LA fins demà MI!!

L’estranya joguinaLletra: Tom PaxtonMúsica: Tom Paxton/Falsterbo 3RE LA SOL MI

RE Un vespre, quan LA jo era petit, RE ho recordo LA bé,el SOL pare, en tornar RE del treball, em MI va dur un paquet molt LA gran.RE Corprès el vaig LA desembolicar. Amics RE, què deurà SOL ser?Si els nusos feien RE el tossut, MI jo ho era molt més que LA ells.

Fa RE zip i es mou i LA top si en té prou;rum, RE quin enrenou! SOLQuè deu ser, amics, que em ve RE tan de nou? LA Salta i balla SOL com un RE ou!

En veure’l jo vaig LA obrir els ulls, RE vaig quedar sorprès LA:SOL tenia dos piuets RE vermells, MI talment dos barrufets LA.RE Primer vaig tocar LA el primer RE i l’altre després SOL.Corria amunt i RE avall del pis. MI Jo me l’escoltava LA com...

Fa RE zip i es mou

i LA top si en té prou;rum, RE quin enrenou! SOLQuè deu ser, amics, que em ve RE tan de nou? LA Salta i balla SOL com un RE ou!

I gira-li que LA tomba-li, RE del dret a l’inrevés LA.SOL Ara se’n va RE sota el sofà: MI el busco i ja no hi LA és.RE El pare, riu que LA riu que riu. RE Jo, vinga plorar SOL,però el sol va tornar RE a brillar, MI quan vaig poder escoltar... LA


Els anys, amics, LA passen volant, RE i cal sembrar a temps LA:SOL ara que ja RE m’he fet gran,MI tinc un petit hereu LA.RE Té una joguina LA que jo sé. RE N’està embadalit SOL,perquè té dos RE piuets vermells, MI talment dos barrufets... LA


33

El dia que el vaixell vindràLletra: Bob DylanMúsica: Bob DylanSOL DO RE mi

SOL Aquell dia ja ho veureu mi,quan el DO vent es pararà SOLi la brisa deixarà DO de respirar SOL.Una calma xafogosa mi,com abans DO del temporal SOLel dia que el RE vaixell vindrà SOL.

Tot el mar s’obrirà mii les DO ones cantaran SOLi els vaixells se n’aniranDOfins elSOLfons.De la sorra de la platja mi,cada DO gra s’estremirà SOL,el dia que RE el vaixell vindrà SOL.

Els peixos s’alegraran mi,nedaran DO fora del camí SOL:els ocells tambéDOhauran de somriureSOL.A la sorra els grans pedrots mi,creieu-me DO, estaran contents SOLel dia que el RE vaixell vindrà SOL.

Les paraules que es diran miper DO atabalar el vaixell SOL,no les entendrà DO ningú, no, ningú SOL.Les cadenes dels set mi marsaquell DO vespre es trencaran SOL,el dia que el RE vaixell vindrà SOL.

Aquell dia sentirem migrans DO càntics per tot arreu SOL.Al moment queDOel Capità baixi aSOLterrafins el sol respectarà miles DO cares a sobre el SOL pontel dia que el RE vaixell vindrà SOL.

La sorra serà miun DO tapís daurat SOLper a reposar els DO teus peus fatigats SOL;i el vell Capità miet DO tornarà a recordar SOLque el món RE sencer t’espera SOL.

De bon matí els enemics mi,amb els DO ulls plens de SOL son,quan el vegin DO, creuran que somien SOL;per molt que ho vulguin negar mis’adonaran DO que ja hi SOL és,el dia que el RE vaixell vindrà SOL.

Aixecaran les mans midemanant DO pietat SOL,però no hi DO haurà res a SOL fer;al fons del SOL mar s’ofegaran micom va DO passar al Faraó SOL,el dia que el RE vaixell vindrà SOL.

34

El bandolerLletra: Lluís LlachMúsica: Lluís Llachla SOL DO FA MI re

la Era el SOL segle XIX la, amb el DO nom d’en FA Joan DO Serra es coneix un FA bandoler MIper tothom la en re Lapera la.

Li agradava SOL la sang la, i el xiprer DO encara FA recorda DOtots els crits que FA allà han pregat: MIpietat, la re pietat la.

- No SOL em mateu la, que tincDO 2 fills i FA una esposa DO, us daré tot FA mon diner MI, però no em la claveu SOL eixa la daga. No em SOL mateu la us demano DO per FA ma mare DO! -ReseuSOLl’últimFA“Crec en MI Déu”.

- Pietat la, MI pietat la.

SOL L’endemà, ladavant DO la Verge FA del DO Carme, hi ha un FA home que està pregant MIi a dos la ciris encén re la la flama. Però SOL altre cop surt del la bosc un gemecDOque elFAvent escampa DO i el botxí FA no escoltarà MI: pietat, la re pietat la.

- No SOL em mateu la, que tincDO 2 fills i FA una esposa DO, us daré tot FA mon diner MI, però no em la claveu SOL eixa la daga. No em SOL mateu la us demano DO per FA ma mare DO! -ReseuSOLl’últimFA“Crec en MI Déu”.

- Pietat la, MI pietat la.

Però, SOL Joan Serra la, avui DO t’ha mancat FA la sort DO, dos soldats FA t’han pres ben fort MIi ara estàs la entre re barrots la. L’endemà SOL de bon matí laveu la DO forca FA preparada DO, en Lapera FA dóna un MI crit, és la l’última re pregària la.

- Quan jo SOL sigui ben mort lai penjat DO de FA l’alta forca DOi defalleixi MI mon la cor i SOL m’aneu a posar re a la la fossa, que algú SOL resi una pregària ladavant DO la Verge FA del Carme DOi que 2 MI ciris SOL tinguin la flama.

Ningú SOL MI no ho va la fer.

SOL la SOL la SOL la

35

Era tan bon homeLletra: Pere TapiasMúsica: Pere TapiasLA MI RE7 la RE

LA Era tan bon home.Era tan bon home.Era tan bon home.Però MI avui s’ha LA mort.RE7Era tan bon home.Era tan bon home.Era tan bon home.Quina la mala sort LA.MI Era tan bon home.RE Era tan bon home.LA Era tan bon home.Però MI avui s’ha LA mort.

Quan es va morir, el seu íntim amicacompanyà la vídua MI tota la LA nitRE7 perquè no estés sola perquè no estés sola perquè no estés sola la sense el marit LA.MI Amb això es demostra RE on arriba l’amistat LAquan un és un amic, un amic MI de veritat LA.

Era tan bon home.Era tan bon home.Era tan bon home.Però MI avui s’ha LA mort.RE7Era tan bon home.Era tan bon home.Era tan bon home.Quina la mala sort LA.MI Era tan bon home.RE Era tan bon home.LA Era tan bon home.Però MI avui s’ha LA mort.

Va trobar una noia enmig del carrer,va dir: “Si estàs soleta MI jo t’empararé” LA.RE7 I li va posar un pis a la Gran Viamoltes nits anava la a fer-li companyia LA.MI Ja em direu si un home RE ple d’obligacions LA té aquests detalls, i MI aquestes atencions LA. Era tan bon home.Era tan bon home.Era tan bon home.Però MI avui s’ha LA mort.RE7Era tan bon home.Era tan bon home.Era tan bon home.Quina la mala sort LA.MI Era tan bon home.RE Era tan bon home.LA Era tan bon home.Però MI avui s’ha LA mort.

I a totes les dones que la vida maltractavaa totes, es pot dir, MI que a totes ajudava LA.RE7 Per a totes tenia una o dues hores.Sempre al costat d’elles, la mai deixar-les LA soles,MI només les deixava RE quan eren velletesLA lluny dels perills i MI les “patinadetes”. LA

Era tan bon home.Era tan bon home.Era tan bon home...

36

L’home estàticLletra: Pau RibaMúsica: Pau RibaRE FA# SOL LA MI LA7

RE Sol de llauna, cel de glaçdins el LA calaix d’un armari RE,draps de dona i un infantamb un regust LA enigmàtic RE,ve de FA# néixer, està sorprès,té uns grans SOL ulls Modigliani RE,absents,LA tristos, MIverds i oberts LAi unaMIvida fins que elsLAtanqui LA7.

És l’home RE estàtic,la LA tristesa el té corprès RE,les orenetes faranLAniu als seus cabellsRE.

Quan ja té tres anys no surta empaitar LA les papallones RE,quan un gos lladra no fuigi els vestits LA paguen la RE broma,quan la FA# neu remou el cel,ell la SOL mira en lloc de córrer REi li’n LAqueda el MIrostre ple LAcom les MIestàtues de LARoma LA7. És l’home RE estàtic,la LA tristesa el té corprès RE,les orenetes faranLAniu als seus cabellsRE.

Més grandet troba un ocella sobre d’ell, a LA dalt d’un RE arbre,ell no es mou i un excrementli fa LA blanc a mitja RE cara,troba FA#la nina d’un ulli la SOL voldria per companya REperò LA no la miraMI ni acull LAi la MInina se’n va aLA França LA7.


Una noia li ofereix un clavell LA per a la solapa RE,ell se’l mira però no el preni el clavell LA se l’endú un RE altre,un estiu FA# quan ell ja és gran,l’amor ve SOL amb tres candidates, REell LA les mira MIafalagat LAperò l’amorMI té pressa i LAmarxa LA7.


Un bonic dia d’abriltot són LA flors i ell les olora REperò surt l’amo d’un jardíi li fa LA una cara RE nova,descobreix FA# que no està béi vol dir-ho SOL a una senyora RE, la LA senyora MI no l’entén LAperquè MIés mestra d’unaLAescola LA7.


RE Han passat anys, s’ha fet grani assegut LA davant la RE portai esperant l’enterramentd’aquell LA de la cara RE nova,cel de FA# vidre, lluna d’ordins d’un SOL caixó sense potes REjeu el LA cos d’unMI home mort LAningú MIriu i ningú LAplora LA7.

37

Llença’tLletra: Jesús RoviraMúsica: Jesús RoviraSOL RE mi DO

SOL Caus a terra molt avall REcreus que no te’n sortiràs mi,però amb els mesos te DO n’adonesque tornes a començar SOL.I a força de molt de RE caurei de tornar-te aixecar miveus que les coses no DO canvienperò ja no ets qui eres abans RE.Doncs he estat ja cinc o sis mii sóc el que ara DO tinc,no vull pensar en el que arribarà RE demà!

SOL Llença’t, RE cada instant és mi únic no es repetirà DO,SOL sento que el cor ja no RE para de bategar DOi diu que em SOL llenci,RE que no pensi en mi tot el que vindrà DO, que un SOL llapis mai no RE dibuixa sense una DO mà.

SOL RE mi DO

SOL I perque els meus pensaments REque sempre viuen el present mino conjuguen altres DO temps queel ja faré, el que no vaig SOL fer.Doncs avui o potser demà REseré aquí o seré per allà mi,seré un tros de l’univers DOque no noti el pas del RE temps.El que faig a cada instant mi és la força que em fa DO gran,no vull pensar en el que arribarà RE demà.

SOL Llença’t, RE cada instant és mi únic no es repetirà DO,SOL sento que el cor ja no RE para de bategar DOi diu que em SOL llenci,RE que no pensi en mi tot el que vindrà DO, que un SOL llapis mai no RE dibuixa sense una DO mà.

Rock’n RollLletra: Els CatarresMúsica: Els CatarresDO FA la SOL

DO Deixarem el Montseny enrere i rodarem per FA mil camins,DOcarretera i manta i la guitarra FA entre els ditsla amb el bombo a negres i SOL tres acords en tenim DO proulaper invocar als déus delSOLRock’n’Roll. DO Deixa que et canti una cançó SOL FA DOuna cançó DO per el somriure SOL més bonicFA d’aquesta nit DO SOL FA DOque ets tan salvatge i tan SOL catarra com DO jo.

Fem que cada dia sigui diferent FA a l’endemàDO la vida és massa curta perFA perdre’s en els detallsla que no ens faltin DO mai les forces SOL per cantar a ple pulmólaa tot l’encant d’aquestSOLmaleït món.DO Deixa que et canti una cançó SOL FA DOuna cançó DO per el somriure SOL més bonicFA d’aquesta nit DO SOL FA DOque ets tan salvatge i tan SOL catarra com DO jo.

38

Criatura dolcíssimaLletra: Joan FusterMúsica: Lluís LlachSOL RE7 DO mi SI7 LA7

SOL Criatura RE7 dolcíssima, que SOL fores RE7SOL la sola riba RE7forta, un deix d’idea, SOL SOL7 DO la mà que entre les RE7meues perdurava! SOL SOL7 DO la mà que entre les RE7meues perdurava! SOL RE7

SOL No sé si RE7m’estimaves: SOL t’estimava RE7SOL i això era RE7 tot, i això era prou, SOL SOL7DO i els nostres cossos RE7obraven en llur SOL glòria. SOL7 DO i els nostres cossos RE7 obraven en llur SOL glòria.

mi Érem hostes del bes i la SI7 insistència, mi i et sabia ma LA7 carn meravellada RE7DO i argument negador RE7 de la SOL nostàlgia SOL7. DO i argument negador RE7 de la SOL nostàlgia RE7.

SOL Tenies dinou RE7anys, i a punt SOL la joia, RE7SOL i esperança de RE7mi en les teues galtes. SOL SOL7DO Jo t’intentava RE7 noms i altres SOL carícies SOL7. DO Jo t’intentava RE7 noms i altres SOL carícies RE7.

SOL Vindrà l’hora de RE7 veure dins els SOL versos RE7SOL i algú dirà de mi RE7: heus ací un home SOL SOL7DO que moria allarat en RE7 clars SOL abismes. SOL7 DO que moria allarat en RE7 clars SOL abismes.

mi¿Però no hi trobaran ta pau, tos SI7 muscles, mi la teua olor LA7 completa penetrant-me? RE7DO¿No hi llegiran ton RE7 nom amb un SOL bell pànic? SOL7 DO Criatura RE7 dolcíssima, que SOL fores RE7 un deix d’idea, SOL7 DO la mà que entre les RE7meues perdurava! SOL

39

SalveLletra: Miquel de PalolMúsica: Ramon MuntanerDO SOL sol la FA RE7

DO Per la glòria dels camins SOL, clars de sol, entre oliveres la,per la blava salvatgia DOdels penyals vora del SOL mar,DO pel silenci dels afraus SOL i el repòs de les cimeres la,pels vells temples que s’enrunen... DOi els que a poc s’han redreçat... SOL

DO Massa sang hi ha en les SOL venes, per FA donar-la al sol i a l’aire DO,massa vida hi ha en la terra laper a les FA vinyes i els sembrats SOL,que el glatir DO de melangia SOLi la FA plàcida enyorança DOno s’han sol fet pels pins FA indòmits ni pelsRE7vents descabellatsSOL.DOQue elsFApins volenSOLterraDOlliure i elsFA vents criden:SOL llibertat! DO I la raça de la SOL terra, duu la terra dins de la l’ànima,els seus músculs són de DO roure,els seus ulls són fets de SOL mar,DO té als sentits la pagania SOLde l’aroma de les la coses,i en el front el crisma DO d’oli, i de vent i de combat... SOL

DO Massa sang hi ha en les SOL venes, per FA donar-la al sol i a l’aire DO,massa vida hi ha en la terra laper a les FA vinyes i els sembrats SOL,que el glatir DO de melangia SOLi la FA plàcida enyorança DOno s’han sol fet pels pins FA indòmits ni pelsRE7vents descabellatsSOL.DOQue elsFApins volenSOLterraDOlliure i elsFA vents criden:SOL llibertat! DO Quan tritllegin les SOL campanes, per la Pasqua, en els la cenobis,i les viles s’endomassin DOal miracle ressorgent; SOLDO oh quin goig de viure en SOL elles, tots ardits de glòria la nova,i collir sense DO recança, i sembrar sens recelar... SOL

DO Massa sang hi ha en les SOL venes, per FA donar-la al sol i a l’aire DO,massa vida hi ha en la terra laper a les FA vinyes i els sembrats SOL,que el glatir DO de melangia SOLi la FA plàcida enyorança DOno s’han sol fet pels pins FA indòmits ni pelsRE7vents descabellatsSOL.DOQue elsFApins volenSOLterraDOlliure i elsFA vents criden:SOL llibertat! DO

Cançó de carrer40

Lletra: Pere QuartMúsica: Ramon MuntanerSOL DO RE

SOL Quan tindré cinquanta anysDO no vull ser com el SOL pare,cansat i sense fe, renec DO o riallada SOL,treball RE embrutidor SOL,futbol RE cada diumenge SOL,el DO tuti al cul d’un bar,RE tabac de vuit pessetes SOL.La televisióque DO ofega la paraula SOL;i banys en un mar brut quan DO vénen les vacances SOL.La RE mare un escarràs SOL,la RE plaça i la neteja SOL.I els DO meus germans petits,RE escoles de mals SOL mestres.DO Quina buidor! SOLRE Potser només viuen de veres SOLels DO qui moren matant SOLal carrer RE o a la guerra SOL.Apòstols i cabdills:llenceu DO el crit d’alarma! SOLSavis, tècnics, obrersforceu DO les vostres màquines SOL.RE Genis de totes arts SOLRE embelliu la croada SOL.Homes, dones, infants,de DO tota llengua i raça SOLi els mísers i els vençutsDO ramada innumerable SOL.RE esperem i engrossim SOLel RE clam que ens agermana SOL.DO Encara hi som a temps SOL,RE encara, encara, encara SOL.DO Destruirem un món SOLRE estúpid i sense ànima SOL.RE Cavem els fonaments SOLRE d’una vida més alta SOL.

RE Cavem els fonaments SOLRE d’una vida més alta SOL.DO RE SOL

El Burro i l’ÀguilaLletra: Quico Pi de la SerraMúsica: Quico Pi de la Serrala SOL FA MI mi

laQui fa i desfà quan vol sense maniesSOL,la retalla siluetes sense FA rostre,la que corren, s’agenollen i raspallen MI,FA xisclen com marietes donant la ordres,pel seu FA bé i pel nostre mi mal?Són el FA Burro i SOL l’Àguila Reial la.

Per què ballem el ball de mala SOL gana?laPer què tanquem finestres quan obertesFAladeixen entrar la llum que abans teníem?MIFA Per què les flors ja neixen totes lagrises?Per quèFAhem de regar pedres quan nomi cal?Perquè ho mana el FA Burro i SOL l’Àguila Reial la.

On es diuen paraules i discursos SOLla que cada dia més ningú s’escolta? FAla On s’estripen raons imprescindibles? MIFA On encara es recorden les creuades? laOn l’amor FA és pecat per immoral mi?On hi ha el FA Burro i SOL l’Àguila Reial la.

Quan tornarem a riure com ho SOL feienlaels nostres pares, forts, sense recança? FAla Quan deixarem els nervis de l’espera MIFA i dormirem tranquils d’una tirada la,i oblidaremFAper sempre el “tant semival”?Quan es mori el FA Burro i SOL l’Àguila Reial la.

41

Cançó de la pagesa de RinerLletra: Miquel DesclotMúsica: CosesDO SOL SOL7 la FA re

Un bon matí d’abril,de bona horeta,em vaig trobar un minyóa la fonteta.

Oh, lai la, la galindaina,oh, lai la, la galindor

DO Em vaig trobar un minyó laa FA la SOL fonteta DOque em va parlar d’ocells lade re l’airineta SOL7.

Oh,lai DOla, la re galindainaSOL7 DO,oh, lai SOL la, FA la galindor DO

Em va parlar d’ocells lade FA SOL l’airineta DOi em va ensenyar a dormir ladamunt re l’herbeta SOL7.


Em va ensenyar a dormir ladamunt FA SOL l’herbeta DOi em va aixecar amb un la dit la re faldilleta SOL7.


Em va aixecar amb un la dit la FA SOL faldilleta DOi em va posar la la mà a la re cuixeta SOL7.


Em va posar la la màa FA la SOL cuixeta DOi em va deixar un cuquet laa la re pometa SOL7.


I em va deixar un cuquet laa FA la SOL pometa DOun bon matí d’abril lade bona re horeta SOL7.


Un bon matí d’abril la,de FA bona SOL horeta, DOem vaig trobar un minyó laa la re fonteta SOL7.


42

Donna, donnaLletra: Joan Báez (adaptació catalana Anna Daban)Música: Joan Báezla SOL DO FA MI

la Qui fos SOL dona gran! la qui no fos infant SOL! qui pogués FA córrer sol al DO món! la com deu SOL ser el neguit? la com deu SOL ser la nit? quan el FAsol se’n vaSOLqui sap la on

SOL Somni tèrbol la al meu FA pit SOL somni d’infant petit DOSOL mare meva! fes-lo-enllà! FAquan em MI vinguis a acotxar la

SOL Donna, donna, donna, DO donna SOL amor no sempre paga amor DO, SOL Donna, donna, donna, la donna, FA de gran és quan SOL ve l’enyor la

El temps, SOL en passar, la m’ha dut a la SOL mà massa FA fred, massa febre al DO pols! la ara SOL sé que els grans la també són infants SOL, peròFAque al mónSOLtot es tornalapols

SOL Quan somnio, la quin dolor! FASOL oh mare!, tens raó DO, SOL de petits dringuem com FA l’or, ara el MI plom ens pesa al la cor

SOL Donna, donna, donna, DO donna SOL amor no sempre paga amor DO, SOL Donna, donna, donna, la donna, FA de gran és quan SOL ve l’enyor la

CondemnatsLletra: GossosMúsica: Gossossi SOL RE LA

si SOL RE si SOL RE si SOL

LA T’han condemnat sia fer-te SOL gran,dues llàgrimes no RE fan un fracassat LA,si si vols volar SOL,salta primer al barranc RE.Jugant com LA nens tota l’estona si,vols vindre amb SOL miRE i amb un cop de sort,no ens caldrà LA si tornar SOL. si SOL RE si SOL

LA Dins si d’un volcà SOLno hi ha RE temps real.LA Imaginant si SOL,caminarem RE damunt les LA onesel vent si t’acaronarà SOL.

RE Ens escaparem LAquedem al si més enllà SOL. LAHo aconseguiràs,sé que et RE trobaràs si SOL.LA Jo et perseguiré,si tot RE et si va SOL bé.

siI aquesta vida queSOLveus és un mirallRE,si que enlluerna a SOLqui vola massaREalt.si Pots arribar SOL fins al RE blau,si em dons la mà si,jo SOL te la donaré RE.M’escaparé LA, ens veurem al si més enllà SOL. LA

Ho aconseguiràs,sé que et RE trobaràs si SOL.LA Jo et perseguiré,si tot RE et si va SOL bé.

43

És inútil continuarLletra: Pep Sala/Carles Sabater/JoanCapdevilaMúsica: Pep SalaSOL DO RE mi la si

SOL DO RE mi RESOL DO RE mi RE DO

DO Hores que passen com sempreesperant-te una vegada més SOL DO RE mi RE DO de la nit d'ahir em tormenta el teu cos blanc, jove i calent SOL DO RE si sempre suplicant DOsi sempre demanant DO si sempre maltractant-me DORE DO si la és inútil continuarSOL DO RE mi RE

DO Dies que passen com sempre allunyant-te de mi un cop més SOL DO RE mi RE DO on estaves ahir al vespre quan tenir-te era tan urgent SOL DO RE

si sempre suplicant DOsi sempre demanant DO si sempre maltractant-me DO RE Cansat d'esperar-te, tu vols destrossar-me...

SOL És inútil DO continuar RE no sóc més DO que un joc per a tu SOL et segueixo allà DO on vas RE sóc com un gos perdut. mi RE DO

DO A les nits que estic RE calent et necessito mi i no hi ets si DODO un dia d'aquests RE et deixaréSOL.

DO Mesos que passen com sempre dies de vital necessitat SOL DO RE mi RE DO si et pogués tenir calenta ofegant-te entre les meves mans.SOL DO RE

si sempre suplicant DOsi sempre demanant DO si sempre maltractant-me DO RE Cansat d'esperar-te, tu vols destrossar-me...

SOL És inútil DO continuar RE no sóc més DO que un joc per a tu SOL et segueixo allà DO on vas RE sóc com un gos perdut. mi RE DO

DO A les nits que estic RE calent et necessito mi i no hi ets si DODO un dia d'aquests RE et deixaréSOL.

44

El tren de mitjanitLletra: Pep Sala/Carles Sabater/J. CapdevilaMúsica: Pep SalaLA RE MI fa# do# si

LA Sovint em RE sento atrapat MILA pel meu RE propi malson MILA i tinc RE ganes de cridar MIcada dia en algun LA lloc surt el RE tren de mitjanit MI.

fa#Hi hado#poetesfa#que s’han perdutdo#fa# pintant do# graffities fa#en les seves parets do#molta si gent que es troba sola RE cada dia en algun MI lloc puja al tren de mitjanit. LA

Sovint em RE sento enganyat MILA quan em RE veig en el mirall MILA no en tinc RE prou amb somiar MInecessito RE desfer-me dáquest LA pes que em lliga el MI cor.

fa#Hi hado#sirenes quefa#estan cantantdo#fa#la do#llegenda dúnfa#vell mariner do#molta si gent que es troba sola RE cada dia en algun MI lloc puja al tren de mitjanit LA

Si ets llunàtic MI i estàsREespantat MILA Si veus els MI núvols i estàs RE deprimit MI LASi la MIboira ja t´haRE acompanyatMI cada fa# dia en algun RE lloc pots pujar MI al tren de mitjanit LA.

LA N’he conegut RE molts com tu i MI jo és LA bo saber RE que no estem MI sols, això és bo LA. No sempre RE s’està de sort MIno LA sempre RE trobaràs el mar darrera el MI port.

fa#Hi hado#julietes fa#buscant do#Romeus fa#hi ha do#princeses fa#que busquen dolor do# si tens si el cor solitari RE cada dia en algun MI lloc puja al tren de mitjanit LA.

Si ets llunàtic MI i estàsREespantat MILA Si veus els MI núvols i estàs RE deprimit MI LASi la MIboira ja t´haRE acompanyatMI cada fa# dia en algun RE lloc pots pujar MI al tren de mitjanit LA.

45

T’estimo moltLletra: Maite ZaitutMúsica: Lax’n BustoLA MI fa# DO# RE si

LA De colors són els meus somnis tot i que ja m'he llevat MI i la son no ve a veure'm fa#quan la Lluna s'ha aixecat DO#salto i salto sobre els RE núvols sembla que pugui volar LAel meu cor fa pampallugues sii no deixa de ballar MI

LA Quan posem els peus enlaire quan posem el cap per avall MIquan et crido a la muntanya fa#i l'eco em va contestant DO#quan et faig amb margarides REla polsera de colors LAvull mirar-te als ulls i si dir-te que el que sento és això MI:

T'estimo LA molt,jo a tu t'estimo fa# molt si estàs amb si mi desapareix tot el que és MI trist un dia fa# gris el pintes de colors DO#fins a la si Lluna i tornar MI t'estimo LA jo

Els meus ulls són com bombetes els meus llavis riuen MI fort no puc amagar el que fa# sento quan em mires tan d'aprop DO#ara ja no sé què em RE passa el cos m'esta tremolant LAel meu cor fa pampallugues sii no deixa de ballar MI

LA Quan s'uneixen els colors per fer l'arc de Sant Martí MIquan escrius amb el teu fa# dit el meu nom en el mirall DO#li dono canya a la RE ràdio i escolto aquesta cançó LAvull mirar-te als ulls i si dir-te que el que sento és això MI

T'estimo LA molt,jo a tu t'estimo fa# molt si estàs amb si mi desapareix tot el que és MI trist un dia fa# gris el pintes de colors DO#fins a la si Lluna i tornar MI t'estimo LA jo T'estimo LA molt,jo a tu t'estimo fa# molt si estàs amb si mi desapareix tot el que és MI trist un dia fa# gris el pintes de colors DO#fins a la si Lluna i tornar MI t'estimo LA jo fins a la si Lluna i tornar MI t'estimo LA jo.

46

Puff, el drac màgicLletra: Peter YarrowMúsica: Peter Yarrow SOL si DO la RE7 LA7

SOL Puff era un drac si màgicque vivia DO al fons del mar SOL,però DO sol s’avorria SOL moltimisortia a jugarLA7RE7(2)RE7SOL

SOL Hi havia un nen petit sique se DO l’estimava SOL molt;es DO trobaven a la SOL platjatot jugant mi de LA7sol a RE7 sol.Tots SOL dos van preparar siun DO viatge molt SOL llarg:volien DO anar a SOL veure el mónmi travessant RE7el SOL mar.

Puff era un drac si màgicque vivia DO al fons del mar SOL,però DO sol s’avorria SOL moltimisortia a jugarLA7RE7(2)RE7SOL

Quan hi havia tempesta, sis’ho DO arreglaven molt SOL bé:DO enfilant-se a la cua SOL d’en Puff,mi vigilava LA7 el RE7 vent.SOL Nobles, reis i prínceps siDO sínclinaven al seu SOL pas,i quan DO Puff els SOL va fer un crit,els mi pirates RE7van callar SOL .


Els dracs viuen per si sempre, però DO els nens es fan SOL grans,va DO conèixer altres SOL jocs pel món,que mi li van LA7 agradar RE7 tantque una nit molt grisa i si trista el DO nen el va deixar SOLi els DO brams de joia SOL d’aquell dracmi es van RE7 acabar SOL.

Doblegant el seu llarg si coll,el DO drac es va allunyar. SOLDO Semblava que estava plovent SOLmi quan es LA7 va posar a plorar RE7.Tot SOL sol molt trist i si moixel DO drac es va allunyar SOLi a DO poc a poc, molt SOL lentament,mi se’n va tornar RE7 al fons del SOL mar.


47

Els teus somnisLletra: Gerard QuintanaMúsica: Josep ThióMI LA do# sol# SI

MI Enllà, més LA lluny de les estrelles MI,a l’altra LA cara del mirall MI,on tot és LA més senzill d’entendre MI,la porta LA espera oberta.

MI LA MI LA

MI Un pas i LA ja el teu cor desperta MI,un salt i LA ja no tornaràs MI;comptant, la LA màgia és la primera MI,seguint...

Els teusdo#somnisLAt’estan esperant.MIVés, no dubtis do#més, LA abraça’ls. MI

No el veus? A LA poc a poc s’acosta.MI No el sents? El LA tens al teu costat.MI L’amor té LA totes les respostes.

MI És el teu do# somni LA, t’estava esperant. MIVés no dubtis do#més, LAs’escapa. MI

Lluita pels teus do#somnis, LA t’estan esperant, MIfes que siguin do#certs, LA abraça’ls. MI

El sol# vent escampa les LA fulles,el SI temps arriba i se’n LA va;mai sol# no em demanis la LA lluna,ningú SI la pot agafar LA.

La sol# vida cau, LA i la pluja,el SI sol ens pot eixugar, LAsol# sempre canvia LA la lluna,SI pren el que vulgui donar. LA

MI Pren els teus do#somnis LA, t’estan esperant. MIVés no dubtis do#més, LAs’escapen. MIFes que no s’ensorrin do#, LAvés-los a buscar MI,fes que siguin do# teus, LA abraça’ls MI.

Lluita pels teus do#somnis, LA t’estan esperant, MIfes que siguin do#certs, LA abraça’ls. MI

Fes que no s’ensorrin do#, LAvés-los a buscar MI,fes que siguin do# teus, LA abraça’ls MI.

Mirant de LA tant en tant enrere,els MI peus a terra, el cor volant LA,endins MI el LA sentiment és tendre,volem MI seguir somniant LA.

48

Jo vull ser reiLletra: Els PetsMúsica: Els PetsDO FA SOL la

DO Jo vull ser la reiser per collons FA cap de l’EstatSOLtenir-ho tot fet DOnomés per FA ser fill de papà SOLfer-ho tot DO bé,mai ser escollit FA, mai ser votat SOLsempre trobar DOla moto amb FA el motor engegat SOL.Tan avorrit DO d’estar envoltat la per una FA colla de llepons SOLsuant DO infal·libilitat lacom un cacic FA o un dictador SOL.

DO Fotre un polvet la amb la total FA seguretat SOLde què el xiquet DOtindrà el futur FA encaminat SOL.Tenir a en Porcel DOper poder-me FA defensar SOLo fer un discurs DOque ben segur FA que aplaudiran SOL.Tan avorrit DO d’estar envoltat la per una FA colla de llepons SOLsuant DO infal·libilitat lacom un cacic FA o un dictador SOL.

Si és FA cert que som iguals SOL davant la DO lleiper què FA collons jo SOL mai podré ser DO rei.

DO Reivindicar la al que em va FA col·locar on sóc SOLsense parlar DO res que no FA sigui l’espanyol SOL.I viatjar molt DOsigui oficial FA o per plaer SOLque ja se sap DOque a Suïssa FA s’esquia molt bé SOL.

Tan avorrit DO d’estar envoltat la per una FA colla de llepons SOLsuant DO infal·libilitat lacom un cacic FA o un dictador SOL.

Si és FA cert que som iguals SOL davant la DO lleiper què FA collons jo SOL mai podré ser DO rei.

49

L’estacaLletra: Lluís LlachMúsica: Lluís Llachla MI7 re

la L’avi Siset MI7 em parlava lade bon matí al portal MI7la mentre el MI7 sol esperàvem lai els carros MI7 vèiem passar la.

Siset, que MI7 no veus la l’estaca on estem tots lligats? MI7la Si no podem MI7 desfer-nos-en lamai no podrem MI7 caminar! la

Si MI7 estirem la MI7 tots, ella caurà lai molt de MI7 temps no pot durar la, segur que re tomba, tomba, la tomba ben corcada MI7 deu ser la ja.

Si jo l’estiro MI7 fort per aquí la i tu l’estires MI7 fort per allà la, segur que re tomba, tomba, la tomba, i ens podrem MI7 alliberar la.

Però, Siset, MI7 fa molt la temps ja, les mans se’m van escorxant MI7, la i quan la MI7 força la se me’n va ella és més MI7 ampla i més la gran.

Ben cert sé MI7 que està podrida laperò és que, Siset, pesa MI7 tant, la que a cops la MI7 força m’oblida. laTorna’m a MI7 dir el teu la cant:



L’avi Siset MI7 ja la no diu res, mal vent que se l’emportà, MI7la ell qui sap MI7 cap a la quin indret i jo a MI7 sota el portal la.

I mentre MI7 passen els la nous vailets estiro el coll per cantar MI7la el darrer MI7 cant d’en Siset la, el darrer MI7 que em va ensenyar la.



50

Pa amb oli i salLletra: BlaumutMúsica: BlaumutDO mi re la FA SOL

re la re la FA DOre la re la FA DO

DO Fes una foto del terratque des d’aquí mi es pot veure la Mart.DO La roba estesa, el meu agost,un camp mi d’espigues i la cargols. DO Esperarem que passi el fredI sota mi l’arbre parlarem de la tot.DO Un bioritme elemental,Un mar mi d’antenes i animals la. FA Els astronautes volen DO baix,Els núvols passen com qui mi no diu res.FA Amb les butxaques a les DO mansCaminarem els passosSOLd’altres peus...la FA Esmorzarem pa amb oli i sal DO,Ho vestirem amb unes mi copes de vi.FA Deixant de banda la ciutat DO,La tarda és llarga i potser SOL més, molt més, la nit.

re la re la FA DOre la re la FA DO DO Un altre lloc, un altre temps,on parlarem mi amb altres la Déus.DO El meu secret subtitulat,Camins d’arròs mi, camins de la blat. DO Esperarem que baixi el solI sota mi l’arbre parlarem del la temps.DO Un bioritme elemental,Un tros mi de vida artificial la.

FA Els astronautes volen DO baix,Els núvols passen com qui mi no diu res.FA Amb les butxaques a les DO mansCaminarem els passosSOLd’altres peus...la FA Esmorzarem pa amb oli i sal DO,Ho vestirem amb unes mi copes de vi.FA Deixant de banda la ciutat DO,La tarda és llarga i potser SOL més, molt més, la nit.

51

Per una copaLletra: Lax’n BustoMúsica: Lax’n BustoLA RE MI

LA Sóc a la frontera entre el REvici i LA el cel i no entenc i no entenc i no entenc RE a la gent. LA Em critiquen i em miren quan jo REestic aquí MI fent ambient. LA

Ones que penetren el RE meu firmament, LAque s’encén, que s’encén, que RE m’explota la ment. Un deliri LA inconscient un enigma sense RE dubte indecent MIque acaba al LA pitjor moment.

Per una LA copa, un lloc obert RE, MILA per trobar un oasi dins aquest desert REdonaria LA cent, potser mil RE potser MI tot el que LA tinc.

Tanquen el garito i jo amb aquest RE colocón no LA em toqueu els collons RE quan comença lo bo. Democràcia LA il·legal, llei perversa, RE falsa MI moral!! LA

Visca el president i RE visca la seva gent LAi brindem per la RE mare del puto porter. MI Que LA els ofeguin a RE tots en bidons de mil MI litres o LA mésde RE whisky de garrafón. MI

Per una LA copa, un lloc obert RE, MILA per trobar un oasi dins aquest desert REdonaria LA cent, potser mil RE potser MI tot el que LA tinc.

Aquesta remor que se sentLletra: Miquel Martí i PolMúsica: Ramon MuntanerSOL RE si la

SOL Aquesta remor RE que se sent no és de pluja SOLsi ja fa molt de la temps que no plou.si S’han eixugat les la fonts i la pols RE s’acumulapels carrers i les SOL cases.

Aquesta remor RE que se sent no és de SOL vent.si Han prohibit el la vent perquè no s’alcisi la pols que la hi ha pertot i l’aire RE no esdevingui,diuen, irrespirable SOL.

Aquesta remor RE que se sent no és de paraules SOL.si Han prohibit la les paraulessi perquè no la posin en perillla RE fràgil immobilitat de SOL l’aire.

Aquesta remor RE que se sent no és de pensaments. SOLsi Han estat prohibits la perquè no engendrinsi la necessitat la de parlar i sobrevingui,RE inevitablement, la catàstrofe SOL.

I si tanmateix, la remor la persisteix SOL.I si tanmateix, la remor la persisteix SOL.

52

Cançó a MahaltaLletra: Màrius Torres Música: Lluís LlachLA RE fa# MI do#

LA Corren les RE nostres LA ànimes com dos RE rius paral·lels LA. Fem el mateix camí fa# sota els MI mateixos RE cels. LA Corren les nostres RE ànimes com MI dos rius paral·lels LA.

No podem RE acostar LA les nostres RE vides LA calmes: entre els dos hi ha una fa# terra de xiprers MI i de RE palmes. LA No podem acostar RE les MI nostres vides LA calmes.

MI En els fa# meandres MI grocs de lliris, RE verds de LA pau, do# sento, com si em seguís MI, el RE teu batec suau.


I escolto RE la teva aigua LA tremolosa i RE amiga, LA de la font a la mar fa#, la nostra MI pàtria RE antiga. LA I escolto la teva aigua REMI tremolosa i LA amiga.



Cançó de les mansLletra: RaimonMúsica: RaimonRE SOL mi

RE De l’home mire sempre SOL les RE mans.

Mans de xiquet mi, ben netes SOL mi, RE mans de xiquet que es faran mi RE grans. Mans que en la mi nit busquen RE allò que no mi troben RE mai.

SOL Mans dels que maten, mi brutes; mans fines que manen matar RE. Mans SOL tremoloses, mi eixutes RE, SOL mans mi tremoloses, RE mans dels SOL amants RE.

RE De l’home mire sempre SOL les RE mans.

SOL Mans tan dures mi dels que passen RE fam. SOL Mans tan pures de mi quan érem infants RE.

RE De l’home mire sempre SOL mi les RE mans.

53

54

Què se n’ha fet d’aquelles flors?Lletra: Pete SeegerMúsica: Pete SeegerDO FA SOL la

DO Què se n’ha fet la d’aquelles flors,FA fa tants SOL dies?DO Què se n’ha fet la d’aquelles flors,FA fa tant de SOL temps?DO Què se n’ha fet la d’aquelles flors,FA les noies en SOL van fer un pom.FA Qui sap si DO tornaran. FA Qui sap si SOL mai tornaran DO.

DO De les noies la què se n’ha fetFA fa tants SOL dies?DO De les noies la què se n’ha fetFA fa tant de SOL temps?DO De les noies la què se n’ha fet?FA Van marxar a SOL buscar els nois.FA Qui sap si DO tornaran. FA Qui sap si SOL mai tornaran DO.

DO D’aquells nois la què se n’ha fetFA fa tants SOL dies?DO D’aquells nois la què se n’ha fetFA fa tant de SOL temps?DO D’aquells nois la què se n’ha fet?FA Van marxar a SOL ser soldats.FA Qui sap si DO tornaran. FA Qui sap si SOL mai tornaran DO.

DO Dels soldats la què se n’ha fetFA fa tants SOL dies?DO Dels soldats la què se n’ha fetFA fa tant de SOL temps?DO Dels soldats la què se n’ha fet?FA A la guerra SOL els han portat.FA Qui sap si DO tornaran. FA Qui sap si SOL mai tornaran DO.

DO A la guerra la els han portatFA fa tants SOL dies...DO A la guerra la els han portatFA fa tant de SOL temps.DO A la guerra la els han portatFA Les tombes SOL els han cobert.FA Qui sap si DO tornaran. FA Qui sap si SOL mai tornaran DO.

DO Sobre les tombes la hi ha florsFA fa tants SOL dies?DO Sobre les tombes la hi ha florsFA fa tant de SOL temps?DO Sobre les tombes la hi ha florsFA Les noies SOL les han deixat.FA Amics meus DO n’aprendrem? FA Amics meus SOL quan n’aprendremDO?

55

Els temps estan canviantLletra: Pep Sala/Carles SabaterMúsica: Pep SalaSOL RE LA DO mi

RE SOL RE mi RE SOL

RE Tothom SOL en RE parla, SOL ho he sentit RE dir, SOLva molt de RE pressa, tothom ho RE diu. SOLEra normal RE que això SOL passés RE, SOLcorre com RE l’aigua SOL, està present RE. SOL

Tothom és DO al carrer i SOL res no els pot parar RE. SOLLa gent està DO cridant, els SOL temps estan canviant RE. SOL

RE SOL

Si surts a RE fora, SOLho veuràs de RE prop. SOLNo vols que el RE dia, SOL se’t faci RE fosc. SOLEl que fins ara ens SOL oprimia, acabarà RE. SOLS’han de DO trencar les regles per SOL tornar a jugar RE. SOL

LA Tu, què fas aquí SOL parat?LA Tu, no ho pots DO deixar escapar.Vés de SOL pressa o potser faràs RE tard.

Perquè el SOL món està canviant REi ningú SOL ho podrà evitar REperquè els SOL temps estan canviant RE.

Vine amb LA nosaltresI res DO no ens podrà SOL aturar RE.Vine amb LA nosaltres perquè elsDOtemps estanSOLcanviantRE

RE SOL DO SOL

Quan les RE paraules SOL no diuen RE res, SOLquan són RE promeses SOL que s’endú el RE vent, SOLquan l’aire RE costa SOL respirar RE, SOL hi ha RE cadenes SOL per deslligar RE, SOLhem de DO trencar-les per SOL poder-ne escapar RE. SOLhem de DO trencar-les per poder SOLveure-hi més RE clar. SOL

LA Tu, què fas aquí SOL parat?LA Tu, no ho pots DO deixar escapar.Vés de SOL pressa o potser faràs RE tard. Vine amb LA nosaltresI res DO no ens podrà SOL aturar RE.Vine amb LA nosaltres perquè elsDOtemps estanSOLcanviantRE

RE SOL RE mi

56

Homes i dones del cap dretLletra: Quimi PortetMúsica: Quimi PortetSIb FA re LA DO sol la

SIb FA re LAFA re LA

SIb FA re LASIb FA re LA D’esquena al mar i a la muntanya; completament al marge de l’activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

SIb Des d’una àrea de servei re, la meva DO terra SIb és com un parrac FA grapejat re; SIb un país vençut pel davant rei pel DO darrere; SIb d’atrotinada dignitat LA.

SIb Adéu turons DO amics FA, re adéu rieres LA, SIb boscos FA d’alzines i re de roures i LA fagedes. SIb Muntanyes FA del meu re cor, adéu estrelles LA, SIb adéu al FA mar pur de cristalls re i de turqueses LA.

SIb FA DO reFA DO FA DO reLleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una LA guitarra i el solet DO no sol vol sortir re; a veure la terra LA promesa com fa el DO seu darrer sospir. re.

SIb Hola pudors DO d’inferns FA, re brutes i abjectes LA; SIb d’animals escorxats FA, sentor re de sang i la merda. LA. SIb Adéu olors FA d’abans re: fenc, trepadella LA; SIb d’espígol FA dolç i farigola re a l’escudella. LA.

SIb Adéu amor DO, bonica FA, re la millor amiga LA, SIb adéu rateta FAque escombrava re l’escaleta la LA. SIb I allà a FA sota una re col, canta el poeta LA: SIb homes i FA dones del cap dret, re adéu per sempre LA.

SIb FA re LASib FA re la

57

Si els fills de puta volessinLletra: Quico Pi de la SerraMúsica: Quico Pi de la SerraRE FA# si mi MI la DO

RE Si algú se sent al·ludit FA# i té ales, que no si voli!mi El refrany MI que cantaré laDO és adagi de carrer,ja me’l deien al bressol. SI

MI Si els fills de puta volessin DOno veuríem SI mai el MI sol.

RE Al camp la fruita es podreix,FA#hi ha massa intermediaris si.mi “No hi ha MI planificació” la,DO això diuen els diaris, i així ho resa el camperol SI.


RE A Suïssa han ingressat,FA# milers de milions a cabassos si.miDesprés MIdiuen que és l’obrer la,DO el culpable dels fracassos i la manca de control SI.

Si els fills de puta mi volessin no veuríem DO mai el mi sol. SOL

RE A ciutat anem de cul,FA#ningú s’aclareix tot si falla.mi Ja no MI podem respirar la,DO tothom més o menys la balla,de l’agost fins al juliol SI.


RE Surten al carrer, estan FA# cansats de falses promeses si.mi Sona un MI tret, com un la fuet,i DO cau mort, les mans esteses,deixa dona, fill i SI dol.

Si els fills de MI puta DO volessin no veuríem SI mai el MI sol.

RE Heu d’oblidar, si podeu,FA# aquests 40 anys de si Glòria.mi A mi no MIem preocupa la gens,DO perquè tinc mala memòria i el cap dur com un pinyol SI.


RE La unitat no té destí,FA# l’univers no és cap llimona si.mi Tinc un passaport MI que diu la:DO “ha nascut a Barcelona i per tant és espanyol” SI.

MI Si els fills de puta volessin DOno veuríem SI mai el MI sol. RE El tribunal, dit Suprem FA# era en mans de falangistes simi varen MI apartar el Garzón laDO vaja merda de juristes que els agrada el “cara al SI sol”.


RE Jo cada cop veig més clar,FA# que el poble diu el que si pensa.mi Hem après MI aquest proverbi la,DO i amb mútua complaença cantem com un home SI sol. MI Si els fills de puta volessin DOno veuríem SI mai el MI sol.

58

Les aventures del petit príncepLletra: Josep FortunyMúsica: Esteve FortunyDO FA SOL la

DO FA DO SOL DO FA DO SOLDO FA DO SOL DO FA DO SOLFA SOL DO SOL FA SOL la SOLFA SOL DO SOL FA SOL la SOL

Oh petit DO príncep damunt FA l’onada SOLcalmosa i DO negra on FA dormen els estels SOLpodries DO ser un xaval FA que somnia SOLinventar la de FA nou la vida SOL.FA Has baixat d’un estel DO que sospira SOLFA més enllà de la tots els estels SOLFA has deixat una DO flor divertida SOLFAi has trobat a la massa gent SOL gran.

Oh petit DO príncep FA enyorança SOL vivadansen DO espurnes FA d’un record SOLvoldria DO ser un infant FA que s’hi SOL pixaestic DO cansat FA de treballar SOL.FA Vols tornar al teu DO petit planeta SOLFA només els nens la poden jugar SOLFAhe plorat mirant DO les estrelles SOLFA sense vergonya la no et vull deixar.SOL

DO FA DO SOL DO FA DO SOLDO FA DO SOL DO FA DO SOL

FAHas tornat amb laDOflor que cridaSOLFA més enllà de la tots els estels SOLFA has marxat sense DO despedir-te SOLFA i m’has deixat amb la massa gent SOL gran.

DO FA DO SOL DO FA DO SOLDO FA DO SOL DO FA DO SOLFA SOL DO SOL FA SOL la SOL

FA SOL DO SOL FA SOL la SOL FAHas tornat amb laDOflor que cridaSOLFA més enllà de la tots els estels SOLFA has marxat sense DO acomiadar-te SOLFAi m’has deixat amb lamassa gent SOL gran.

..avorrida gent DO gran.

DO FA DO SOL DO FA DO SOLDO FA DO SOL DO FA DO SOLFA SOL DO SOL FA SOL la SOLFA SOL DO SOL FA SOL la SOL

59

La motoLletra: Pere TapiasMúsica: Pere Tapiasla mi re

la En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papa

la Ai! Quan engego la motoquin orgasme sideral re és com si d’un cop em fésla tota l’escala social.

En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papa

la Agafat a les seves banyes,xafant les boles al seientre a tota llet sóc terriblela sóc pitjor que en “Franquenstein”. En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papa

re Amarrades al darrerahi duc nenes de bandera laque s’agafen com llagostes repel Garraf quan fem les Costes la.

Arribats al lloc precís rei amb l’excusa de fer un la pisrodolem tots dos per re terrai ens muntem la nostra la guerra.

re la re la


la Passeu del meu funeralsi un bon dia me la foto.re A mi poseu-me al foratla però arregleu-me la moto.

En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papala En moto, xucu mi papa la Sóc pedal, jo sóc “bujia”,sóc la roda, sóc pistó.re M’accelero, corro, freno,la sóc la moto que duc jo.


60

El tururutLletra: La TrincaMúsica: La TrincaSOL DO FA RE la RE7

SOL Tots aquells que DO la balleu, SOL sota la llei FA de l’embut SOL, apreneu aquest DO nou ball FA que se’n diu el SOL Tururut.

És un ball DO conjuntural, SOL inventat pel FA capitost SOL, per veure si DO finalment FA anivellava el SOL pressupost.

la Per sortir d’aquesta crisi FA i fugir de la ruïna, RE7 va cridar als “coros y danzas” FA de la secció femenina. RE7 SOL

Perquè ensenyin DO al país SOL el nou ball FA del Tururut SOLi el que no DO vulgui ballar, FA qui gemega SOL ja ha rebut.Ballem el tururut ... Ballem el tururut ... mi SOL

Primer moviment: Les mans al cinturó laRE i estreny-te’l un pèl SOL més, que els de dalt han decidit laRE carregar-te a tu els neulers SOL.Segon moviment: Doblega’t cap endavant laRE i amb molta educació SOLfes anar el cap amunt i avall la, RE i ves dient: sí senyor SOL.Tercer moviment: Després, amb gran humilitat la, ves descordant-te els botons, DO que el gran moment ha arribat REde baixar-te els pantalons SOL.

Però la gent no DO està d’acord SOL amb qui es va inventar FA aquest ball SOLi l’engeguen al DO carall FA tot dient-li el nom del SOL porc.

Perquè el poble, ves DO per on, SOL ja està FA massa mosquejat SOLtan estrènyer el DO cinturó FA ja no hi queda SOL cap forat.

la I així, en pla subversiu, FA aquest nou ball ha nascut, RE7 serà el ritme de l’estiu, FA és el contra-tururut. RE7 SOL

És un ball DO testimonial SOLque nomésFA té un moviment SOL, però com veureu, DO és igual, FA resulta molt SOL convincent:

S’estén un braç endavant la, RE i sense perdre el compàs SOL, has d’anar-lo flexionant REamb l’ajut de l’altre braç SOL.

Aquest nou pas, com veieu la, RE resulta molt oportú SOL, se’n diu, per si no ho sabeu RE, “botifarra for SOL you”.

Botifarra DO sha-la-la la. RE Botifarra SOL ye-ye-ye. Botifarra DO oh-oh-oh la. RE Botifarra for SOL you.

Botifarra DO “yes my la friend” RE Botifarra shoo-shoo-shoo SOL. Botifarra DO fly-fly-fly la. RE Botifarra for SOL you.

61

AntòniaLletra: Pere TapiasMúsica: Pere Tapiasla SOL FA MI

la Quan el marit se’n vaal SOL seu treball diari,FA jo que estic a l’aguaiti me li MI sé l’horari,la travesso el carrercom SOL màquina de tren,i FA foradant la portaentro MI al pis dient:“Quieta, quieta!”

LA Antònia! no perdem temps,anem al gra, tu ja m’entens,que no fos cas que se li ocorregués tornar SOL.FA Però l’Antònia mai té pressa,sembla que SOL ho fa expressament, com si FA esperés que un diaens enxampés sobtadament MI.la MI la MI

la Un dia de gran foscaen SOL tota la ciutat,FA surto de casa mevacom MI sempre embalat.la És tant el meu desigi SOL tanta la fal·lera,FA que em fico al pis de sotaa MI casa una soltera, dient. LA Antònia! no perdem temps,anem al gra, tu ja m’entens,que no fos cas que se li ocorregués tornar SOL.FA Però l’Antònia mai té pressa,sembla que SOL ho fa expressament, com si FA esperés que un diaens enxampés sobtadament MI.

la MI la MI

la Quan ja la tinc als braços, en SOL plena cerimònia,FA per la fogositatveig MI que no és l’Antònia.la Miro de tornar enrera.Miro SOL d’apagar el foc,FA però les flames s’escampenMI i ho socarrimen tot.I jo que deia...

LA Antònia! no perdem temps,anem al gra, tu ja m’entens,que no fos cas que se li ocorregués tornar SOL.FA Però l’Antònia mai té pressa,sembla que SOL ho fa expressament, com si FA esperés que un diaens enxampés sobtadament MI.

la MI la MI

la Santa Llúcia gloriosa,avui SOL m’han ben casat.Ella FA està de sis mesosi MI jo empantanegat.la Els que estimeu Antòniesno SOL féu el borinot.Porteu FA, per si les mosques,a MI punt sempre una lot.I jo que recordo amb nostàlgia allò de...

LA Antònia! no perdem temps,anem al gra, tu ja m’entens,que no fos cas que se li ocorregués tornar SOL.FA Però l’Antònia mai té pressa,sembla que SOL ho fa expressament, com si FA esperés que un diaens enxampés sobtadament MI.

62

RemaLletra: Itaca BandMúsica: Itaca BandCelleta al trast 1mi sib SIb RE LA la DO SOL

mi Diga’m sib quants RE mapes t'han servit SIb, la per trobar-te DOmi Diga’m si algú RE mai SOL t'hauria la dit LA on buscar-te DOI una barca, no RE navegasense tripulants la DOmi I tu, no esculls RE el vent que trobaràs la DO

mi Cada dia que passa és RE foc a la brasa que ens la farà créixermi cada somni que es trenca és una RE altra promesa que la viurà per sempre.

mi Rema, rema, rema SOL fins l'infinit, REon DO comença la vidami Diga’m, diga’m, diga’m SOL el que em vas dir RE que no paràvem DO de riure

mi Rema, rema, rema SOL fins l'infinit, REon DO comença la vidami Diga’m, diga’m, diga’m SOL el que em vas dir RE que no paràvem DO de riuremi SOL RE

que no paràvem DO de riure

mi SOL RE DO mi

Travessies, RE al desert la, amb una DO barca sense mi remsal costat RE em tens a mi la si és que DO vols companyiaL’horitzó, que RE ve la i se’n va DOel mi punt d’arribada sib qui SOL sap on serà la

mi Cada dia que passa és RE foc a la brasa que ens la farà créixermi cada somni que es trenca és una RE altra promesa que la viurà per sempre.

mi Rema, rema, rema SOL fins l'infinit, REon DO comença la vidami Diga’m, diga’m, diga’m SOL el que em vas dir RE que no paràvem DO de riure

mi Rema, rema, rema SOL fins l'infinit, REon DO comença la vidami Diga’m, diga’m, diga’m SOL el que em vas dir RE que no paràvem DO de riuremi SOL RE

que no paràvem DO de riure

mi SOL RE DO mi

63

Músic de carrerLletra: TxarangoMúsica: TxarangoCelleta al trast 1mi la RE DO SIb SOL

mi Vaig caminant com el firairepres del seu ball sota els la estels.Des de la Barcelona al RE Cairecanten sirenes cançons rebels mi.

Duc els tambors d’un mar en ruïnes.Sóc pastor errant de la tot un circ.Sempre a punt per robar la RE lluna!

mi RE DO

Jo sóc SIb músic de carrer, mi RE DOdel teu SIb pas sóc titellaire. mi RE DODeixo SIb l’alegria a l’aire mi RE DOper quan SIb vulguis parar el temps. mi

Sóc fill del mar que desespera,duc a la sang el seu la verí.Sobre la pell el sol ens RE crema,si estem junts crema la mi nit.

Malgrat camino sense cap casasóc l’aixopluc dels teus la petons.Vinc a encendre foc a la RE plaça!

mi RE DO


mi RE DO

QueSIbs’encenguin els tamborsmiREDOal ritme SIb de la tempesta. mi RE DOT’he buscat SIb entre la festa mi RE DOperquè SIb explotin al teu cos.

mi DO SIb

mi De les valls fins a les DO dunes,el teu cos sota la SOL llunam’atrapà quan cau la RE nit.

mi I al matí sempre SOL m’apartano hi seré per DO despertar-te,em va agradar estimar-te RE ahir.

mi De les valls fins a les DO dunes,el teu cos sota la SOL llunam’atrapà quan cau la RE nit.

mi I al matí sempre SOL m’apartano hi seré per DO despertar-te,em va agradar estimar-te RE ahir.

mi RE DO


mi RE DO

QueSIbs’encenguin els tamborsmi RE DOal ritme SIb de la tempesta. mi RE DOT’he buscat SIb entre la festa mi RE DOperquè SIb explotin al teu cos.

64

Estranya històriaLletra: N’Gai N’GaiMúsica: N’Gai N’Gaifa# RE do# LA SI sol# FA# si

fa# No es pot encara explicartota aquella estranya do#històriasembla com RE si la memòria LAla volgués fa# mig amagar do#.El fa# cas es que de repentl’acabava de do#conèixeri ja RE estava fent l’amor LA,en aquell sol# FA# apartament do#. MI

LA Ell va MI dar-li, fa# tot el do#seu amorRE ella LA sols, li va SI donar el seu do# cosLA ell va MI vestir-se, fa# molt a poc a do# pocRE ella LA deia, que allò no era més que un MI joc!

LA I va baixar l’escala a pas MI d’amargorel carrer fa# tan do# buit, va glaçar-li el corLA en creuar la porta la, FA# la passió era MI morta,RE també era MI mort el record fa#.RE també era MI mort el record fa#.

fa# Temps després la va trobaren el mateix bar de do# sempreell va dibuixar RE un somriure LA,ella ni fa# el va saludar do#fa# com es fa llarga la nitcom arriba a ser do# dur el diaquan RE l’amor i la mentida LA,dormen dins sol# FA# del mateix do# llit. MI

LA I va baixar l’escala a pas MI d’amargorel carrer fa# tan do# buit, va glaçar-li el corLA en creuar la porta la, FA# la passió era MI morta,RE també era MI mort el record fa#.RE també era MI mort el record fa#.

Treballaré el teu cosLletra: RaimonMúsica: Raimonsi SOL mi

si Treballaré el teu cos com SOL treballa la terra el llaurador del meu si poble: amb mi amor i si força.

I seràs tu el fruit, seré SOL jo el fruit, serem junts el si fruit. Tu i mi jo, terra i si força.Tu i mi jo, terra i si força.

I obrirem junts els camins SOLque la vida ens mi tanca desesperançadament. siEns farem mi, serem si junts.Ens farem mi, serem si junts.

En SOL l’únic camí nostre -font i mi mar, terra i arbre-SOL l’únic camí si cert, el camí mi de l’amor si, el SOL difícil camí d’amor mion som junts tu i si jo.

Treballaré SOL el teu cos... si Treballaré SOL el teu cos... si Treballaré SOL el teu cos... si

65

Vull per a demàLletra: Francesc Ribera “Titot”Música: Sergi ValeroDO FA SOL la

DO Pels ports del Ribagorça al cor de la FA NogueraDO paro el meu cotxe i resto badant SOL,les alzines que s’allunyen al capvespre FADO de la terra surt quelcom sobrenatural SOL.la Lluny les mentides i els errors,lluny la injustícia i FA la por.DO És l’amor la qui m’empeny FA a estimar la SOL justícia DOque aquesta la terra m’està FA demanant SOL. DO

Per l’Eix del Llobregat pujant a FA Berga,DO se’m fa evident dels homes el progrés SOL,DO els boscos i els rius que abans eren FA netsDO paisatge fet a clapes que ens han cremat SOL.la Potser si, sortim endavant FA.la Tots gaudim d’oportunitats FA.DO Però mentre la l’home FA no entengui la SOL raó DOd’estimar la, l’indret on FA viu, al seu voltant SOL jo

Seguiré DO lluitant enmig la la fredor FASOL com una DO flor que la neix amb el desgel FASOL embriac d’amor DO llenço el la puny al FA ventSOL jo vull DO per a la demà FA la meva terra DO lliure!

DO Si heu pujat als cims pels volts de FA maig iDOheu vist la bellesa que s’ofereixSOL,heu sentit remoure els vostres endins FA amb el vent DO que us retorna el vostre esperit SOL,la jo també he somiat aquesta nit tota la terra estés FA així,DO homes com la flors naixent FA arreu sacsejats pel SOL vent de llibertat DOque els la fa més FA dignes i he pensat SOL que...

Seguiré DO lluitant enmig la la fredor FASOL com una DO flor que la neix amb el desgel FASOL embriac d’amor DO llenço el la puny al FA ventSOL jo vull DO per a la demà FA la meva terra DO lliure!

66

La processóLletra: Vicent TorrentMúsica: Eliseu Parrado MI FA RE LA SI sol#m SOL mi si RE#

do Comença la processó MILlarga, trista i desolada.Va davant el rei borbó FA,RE Felip V el MI calça llarga;Segueix lány 1707I el Decret de Nova Planta;Lórganista FA CabanillesVa sonant una MI tocata;Molts sol#m maulets, MI bolic al muscle FA,MI Busquen on alçaran casa;Porten pelfes i FA catifesEls teixidors de la MI llana;SOL Passen sol#m porcs i botiflers SOL, DOBotiflers FA i sargantanes LA, SOL Renegats i delators FA, faFA Socarrats i socarrades MI,

SOL DO SOL FA MILladres, DO bisbes i marquesos MI,Naus amb senyera esgarrada FA,MI Carles mi d’Àustria plegant FA vela,Pebre, cànem i MI pesquera,D’Asfeld, dimoni emplomat FA, MIIncendiari i mala bava FA,MI Soldats si catalans i FA anglesos DO,FA De Portugal i MI d’Holanda,Saladures, prostitutes,Ametlons, arròs i pansa FA,MI Francesos i castellans FA,Saragüells i el mal MI d’Almansa; SOLPassen molts més de DO maulets,Botiflers no SOL hi ha apenes,Passa Berwic i Blanquer FA RE#FA I Lluís XIV MI de França FA,

SOL DO SOL FA re MI

DO Lliures, diners, MI divuités, REMI Un nou patriotisme passaCastellanesc i estafant la, FALÉstat Modern MI va déstrena,I els senyors van de dinar,El Penjadet i Basset,Quart de Poblet FA passa en flames,Volen les cendres de MI Xàtiva FA MII una extensa polseguera FASéscampa sobre la MI llum,Que el sol va en FA la comitivaI la remor MI se l’enduu; SOLQue el conjur no DO dura sempreI la SOL història ja és passada,Però el mal que vingué FA d’ella,Mal d’Almansa,Rossega encara i MI alcança SOL

DO SOL FA DO MI

67

Cançó d’un cor que cremaLletra: RaimonMúsica: Raimonmi la RE si

mi Cançó d’un cor que la cremacom una llum mi antigaque sempre es mostra la esquivai mi ja no pot ser si teua,cançó RE d’un cor que si crema.

Si quan cantes vols pensar mia les paraules que si dius,mai no sabràs el que mi diusamb les paraules que si cantes.Si no penses i no mi cantestot això que t’estalvies si.

Per tota companyia mila soledat de si nit,l’ombra teua de mi diaper tota companyia si.Ni cada mi nit,ni cada si dia.


Amb falç la segarem miamb pics la trencarem sii al clot la colgarem mila RE por, la por encara si.I amb martell clavarem midintre el cor de la si nitun fort crit d’esperances micontra la RE por encara si.

Aquesta son ningú mini res no la desperta. si

I anem vivint la mi soni anem dormint la si vida.Qui ens podrà despertar mi,què ens podrà despertar si,com podrem despertar mid’una RE son consentida si?


68

Primer parlaré de tuLletra: RaimonMúsica: RaimonDO FA SOL

DO Primer parlaré de FA tu,després parlaré de SOL mi,més endavant de nosaltres FAper callar-me tot seguit DO.

FA És quan t’oblides de tuque els teus ulls bruns SOL m’il·luminend’una llum tendra i DO suauque em FA parla del goig de DO viure.

Els FA antics en deien gest,no conec millor DO paraulaper dir allò que en tu SOL veigi que no he vist en cap DO altra.

T’he vist desperta i dormint FA,t’he vist plorant i rient DO,plena de goig i FA aïrada,no sé com m’agrades DO més.

FA Que descante el que he cantat,que em desdiga del que he DO dités el que han volgut de FA mii SOL no han aconseguit DO.

M’entotsola la tardor FA,els vint colors de les DO fullesdels arbres que no conec SOLque a poc a poc es desfullen DO.

FA No és fàcil saber triar,hi ha risc en tota DO tria,com que ens triem cada SOL diano ens cansem mai d’arriscar DO.Ara ja he cantat de FA tu,ara ja he cantat de DO mi,també he cantat de SOL nosaltres,tot el que he dit ja és dels DO altres.

Com hauria estat bellLletra: Miquel Martí i PolMúsica: CosesSOL RE la mi DO Ah! SOL Com hauria estat RE bell d'haver crescutSOL sense aquest pes enorme a les RE espatlles,mi sense aquesta gran RE nosa dins la la boca SOL,en una casa RE blanca, vora DO mar,amb les finestres sempre SOL obertes.la Com hauria estat SOL bell la d'haver poguteixarcolar la SOL terra, escriuremi versos,conèixer RE gent, enamorar les DO noies,amb els muscles lleugersi les dents SOL esmolades.

RE SOL RE mi RE

SOL Ara no trobaríemindecent RE o covard SOL seure pels RE margesmi a esperar la RE florida de les la roses SOL,ni tindríem els RE ulls tan enrogits DO,ni els llavis secs,ni aquesta veu tan SOL ronca.la Ara no ens creixerien SOL líquensal moll dels mi ossos,si haguéssim pogut RE viure mi sense aquesta gran RE nosa dins la la boca SOL,mi sense aquest pes RE enorme a les la espatlles SOL,en una casa RE blanca, vora DO mar,amb les finestres sempre obertes SOL.

69

Pam, pem, pimLletra: AnònimMúsica: Cosesla SOL FA MI

la L’any mil vuit-cents setanta,SOL Any de tribulacions,FA L’Emperador de França,MI Que és un buscaraons,la A la nació de PrússiaSOL La guerra ha declarat;FA Anar a buscar llanaMI I en sortirà esquilat la.

Pam, SOL pam, pem, pem, pim, FA pim, pom, MI pom, barruumm... laQuins adelantos.la Pam, SOL pam, pem, pem, pim, FA pim, pom, MI pom, barruumm... laDel MI segle de la la llum!

En veure que l’Espanya,SOL Fent ús dels drets que té,FA Vol fer rei Leopoldo,MI Per veure si ens convé,la Ell tot seguit s’alteraSOL I ho frisa resolut,FA Jo crec d’aquesta feta,MI Quedarà ben fotut la.


Però per més que faci,SOL Jamai podrà esborrarFA Les taques de les llàgrimesMI I sang que es derramà.

la Quants pares de famíliaSOL Ploraran dia i nitFA Pels fills que en aquesta guerraMI A mils han sucumbit! la


Preneu experiènciaSOL Pobles fiels i senzills,FA Pel capritxo d’un homeMI Se perden vostres fills.la Maleïda la guerraSOL I qui vol també,FA Puix que lo pobre pobleMI Jamai hi guanya la re.


I tu, vellot de pega,SOL Napoleó tercer,FA Ben cert que ets de la FrançaMI L’Emperador darrer.la Pots anar a l’altre barriSOL Amb els teus chasepôs.FA Pot ser que allà en BanyetaMI Te’ls fiqui dintre el la cos.


70

400 pendons........................................3A Margalida......................................15Abril del 74.........................................4Al mar! ...............................................5Al vent.................................................5Antònia..............................................61Aquell vaixell......................................8Aquesta remor que se sent.................52Arrels...................................................6Bicicletes.............................................7Boig per tu...........................................9Boomerang.........................................11Cal que neixin flors a cada instant......32Camí Ral.............................................13Camins................................................12Cançó a Mahalta.................................53Cançó de carrer...................................41Cançó de la pagesa de Riner...............42Cançó de les balances.........................15Cançó de les mans..............................53Cançó de matinada.............................16Cançó d’un cor que crema..................67Com hauria estat bell..........................68Companys, no és això..........................7Colors...................................................9Condemnats........................................43Criatura dolcíssima.............................39Diguem no!.........................................10Donna, donna......................................43El bandoler.........................................35El Burro i l’Àguila..............................41El dia que el vaixell vindrà.................34El far del Sud......................................27El tren de mitjanit...............................45El tururut............................................60Els contrabandistes.... ........................18Els temps estan canviant (J.Arnella)...29 Els temps estan canviant (Sau)...........55Els teus somnis....................................48Era tan bon home................................36Es fa llarg esperar................................28 Estranya història..................................64És inútil continuar...............................44Escolta-ho en el vent...........................24Fent camí..............................................6Homes i dones del cap dret.................56Ítaca (fragment)...................................17

Jean-Luc............................................30Jo vull ser rei.....................................49L’estaca...... ......................................50L’estranya joguina.............................33L’home estàtic......... .........................37La casa del sol naixent......................13La casa que vull...................................8La flama........ ....................................12La gavina...... ....................................18La lluna, la pruna...............................16La mel................................................26 La moto..............................................59La processó........................................66La taverna d'Old John........................25Laura..................................................21L'Empordà.........................................32Les aventures del petit príncep..........58 Les rondes del vi................................22Llença’t..............................................38Músic de carrer..................................63Ningú no comprèn ningú...................22Pa amb oli i sal...................................51 Pam, pem, pim...................................69Paraules d'amor..................................31Pell de tambor....................................21Per una copa.......................................52Primer parlaré de tu...........................68Puff el drac màgic..............................47Qualsevol nit pot sortir el sol.............20Quan el sol es pon.......... ...................24Què se n’ha fet d’aquelles flors?.......54Que tinguem sort...............................19Què volen aquesta gent?....................14Rock’n Roll.......................................38Rema..................................................62Salve...................................................40Sense tu........................ .....................10Seré a ta cambra amiga......................17Si arribeu............................................19Si els fills de puta volessin.................57Sigues lliure i camina..........................4T’estimo molt.....................................46Tio Canya...........................................23Torna, torna, Serrallonga! .................25Treballaré el teu cos...........................64Vaixell de Grècia...............................14Vull per a demà..................................65

Índex

71

Documents

Qualsevol nit - Webnode · Web view400 pendons Lletra: