meritxellperis.files.wordpress.com€¦ · Web viewAquest músic sol acabar els concerts amb un solo de guitarra. 6· Corregeix les perífrasis incorrectes:

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ; LLENGUA I LITERATURA Col·legi Nostra Senyora dels Socors de Benetússer

TEMA 2: HISTÒRIA DE LA LITERATURA

4· LES CRÒNIQUES HISTORIOGRÀFIQUES

Estos textos escrits en prosa i en la nostra llengua van ser elaborats al llarg dels segles XIII i XIV, època que coincidix amb l’expansió territorial de la Corona catalanoaragonesa i en la qual s’incorporen les terres de València, Mallorca i altres territoris de la Mediterrània.

Expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa al llarg dels segles XIII, XIV i XV

Característiques comunes

No tenen intenció literària.

Conten els esdeveniments d’aquella època i de la immediata anterior.

Tenen intenció didàctica, moralitzadora i pretenen justificar les accions reials.

Destaca el fort sentiment religiós i el providencialisme (la creença que les decisions dels reis són voluntat de Déu, que els fets ocorren per la seua voluntat i s’acudeix a ell davant qualsevol problema o enemic).

Estan impregnades d’un fort patriotisme (enaltiment de la nació i dels reis de la corona catalanoaragonesa).

A excepció de la crònica de Pere el Cerimoniós, es basen en cròniques anteriors i inclouen fragments basats en cançons de gesta o en fets llegendaris de la literatura cavalleresca. Aquest fet fa que en alguns passatges de les cròniques (a excepció feta de la de Pere el Cerimoniós) aparega un heroisme èpic propi de la literatura heroica anterior.

Els autors de les quatre grans cròniques són Bernat Desclot, Ramon Muntaner i els reis Jaume I i Pere III el Cerimoniós.



El llibre dels feits de Jaume I .

Aquesta obra presenta les característiques generals de les cròniques i està redactada sota la direcció de Jaume I en un to autobiogràfic . L’autor utilitza la 1ª persona plural (parla des del Nós majestàtic) per referir-se a ell mateix perquè és rei.

La crònica comença contant el seu engendrament, la infantesa i joventut; continua amb les conquestes de Mallorca i València i altres fets del seu regnat i finalitza en els seus últims anys. L’autor expressa sentiments íntims i mostra els seus coneixements militars.

Utilitza un llenguatge senzill i sovintegen els diàlegs en estil directe. També apareixen intervencions de personatges que parlen en les seues pròpies llengües (aragonés, francés, provençal, mossàrab i castellà)

La crònica de Bernat Desclot ( Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats)

Aquesta crònica se centra en els regnats de Jaume I i, sobretot, de Pere el Gran. Entre els grans fets que narra la Crònica, hi ha la conquesta de Sicília.

No hi ha dades precises sobre l’autor però se suposa que Desclot era un funcionari de la cort perquè, a més de basar-se en narracions llegendàries, utilitza documents dels arxius com a font. El llenguatge és senzill i s’aprecien alguns trets propis del llenguatge administratiu.



El narrador se situa clarament fora del relat, utilitza la 3ª persona per la qual cosa dóna apariència d’objectivitat (encara que també hi ha la intenció de justificació dels fets reials...).

La Crònica de Ramon Muntaner

L’autor fou un cavaller que participà en moltes campanyes militars al servei de diversos reis i estigué en contacte amb molts cavallers de l’època.

Muntaner comença narrant el naixement i el regnat de Jaume I perquè és el primer rei que va conéixer personalment. Quan narra esdeveniments que no ha viscut es basa en textos historiogràfics anteriors i en prosificacions d’epopeies, la qual cosa fa que aquesta part de la crònica estiga plena d’accions heroiques. Però, quan narra els fets que ha viscut, es basa en les seues experiències al servei dels reis i la crònica es converteix en un llibre de memòries.

En aquesta crònica destaca un fort sentiment patriòtic perquè constantment exalta els reis de la corona catalanoaragonesa i es referix a la unitat de la nostra llengua que ell anomena “el més bell catalanesc del món”.

Aquesta obra està pensada per ser llegida en veu alta i l’autor es dirigix als seus oients, a qui anomena “senyors”, amb un llenguatge senzill i col·loquial i amb procediments joglarescos com la famosa interrogació retòrica Què us diré?.

L’autor es mostra subjectiu ja que sovint fa comentaris o dóna la seua opinió sobre els fets que relata.

La Crònica de Pere III el Cerimoniós

Aquesta crònica té l’objectiu de justificar la política de Pere III i està basada en documents i en records del propi rei i dels seus col·laboradors (és l´única crònica en què l’autor no recorre a les cançons de gesta). Narra el regnat de son pare, Alfons III el Benigne, i el seu propi en un to autobiogràfic ( per tant, com en el cas de la crònica de Jaume I, s’utilitza el “Nós” majestàtic).

El llenguatge que utilitza és elegant i madur i es veu la influència de l’humanisme.

Podeu consultar per repassar: http://www.slideshare.net/carme40/crniques-lidia-rut-presentation

http://www.xtec.cat/recursos/catala/croniques/cronicamuntaner.htm

http://www.slideshare.net/carme40/crniques-lidia-rut-presentation



♣ ♣ ♣ ♣ ♣ ♣ ♣

5· LA PROSA MORALITZANT

La societat medieval és teocentrista, i, conseqüentment, l’activitat cultural i literària gira al voltant dels nuclis religiosos que són base de la educació i per això hi ha més literatura religiosa que profana.

Al llarg de l’època medieval, s’esdevenen diversos fets històrics, socials i culturals pels quals es va intuint un canvi en la concepció de l’home i la natura: l’expansió mediterrània intensifica les relacions amb Itàlia i a poc a poc l’humanisme comença a influir en les nostres terres.

Per altra banda, la burgesia, amb el desenvolupament del comerç, comença a adquirir importància front a la noblesa i el poder eclesiàstic i afavoreix el desenvolupament cultural.

Quant a la religió, hi ha la influència dels franciscans que prediquen l’austeritat del cristianisme primitiu i la influència dels dominicans que són partidaris d’una major influència de l’església en la moral social. Aquestos ordes religiosos s’estableixen a les ciutats per tal d’influir en la societat burgesa on es desenvolupa una literatura religiosa en llengua romànica.

La prosa del segle XIV es caracteritza pel predomini de la temàtica religiosa i moralitzant: temes literaris predominants és Déu i la religió i la intenció de la literatura és donar pautes cíviques i religioses de conducta moral. Els gèneres més conreats van ser: la faula, l’exemple (conte amb una lliçó moral), el poema didàctic (poesia destinada a memoritzar preceptes) i el sermó (exposició oral sobre preceptes doctrinals i morals).

Els autors més destacats son: Arnau de Vilanova, Ramon Llull, F.Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena. Ara, ens centrarem en:

Francesc Eiximenis

Va ser un frare franciscà amb una sòlida formació intel·lectual i va viure molt de temps a València. El seu propòsit, era didàctic i la seua obra va centrar-se en el propòsit d’ajudar els homes d’aquella època amb consells pràctics i realistes. Eiximenis es dirigeix especialment als burgesos, i el seu llibre més destacat és Lo crestià. Aquesta obra és una espècie d'enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb la intenció de divulgar la moral cristiana. En aquesta obra, alterna les explicacions amb exemples i faules, perquè la gent les entenguera.

Miniatura d’un manuscrit del “Terç del crestià” de F. Eiximenis



En una altra obra seua, El Llibre de les dones, parla sobre les virtuts, però sobretot, dels vicis femenins (dins la tradició misògina medieval) i sobre els beneficis de la vida religiosa per a les dones.

Sant Vicent Ferrer

Aquest frare dominicà va nàixer a València; prompte s’ordenà sacerdot i completà la seua formació a Lleida, Barcelona i Tolosa. Va ser mestre en teologia i un personatge molt influent tant a nivell polític com religiós.

A més, tingué molta fama com a predicador i taumaturg (faedor de miracles). Portava una vida nòmada dedicada a la predicació i moltes vegadeses mostrava més preocupat més per la moral que pel dogma. No escrivia els sermons prèviament però uns escrivents que l’acompanyaven prenien notes i, després de posar-les en comú, redactaven el text del sermó. Per això ens han arribat prop de 300 sermons.

L’auditori era la gent senzilla de pobles i ciutats. Sant Vicent tractava temes quotidians i pretenia reformar uns costums socials considerats corruptes i fins i tot amenaçava amb l’infern i la fi del món per tal d’aconseguir que la gent assumira les ensenyances de l’església.

En els sermons usava contes, faules, exemples i comparacions per tal de captar l’atenció dels oients i de fer-los comprendre conceptes abstractes.

Sant Vicent feia els sermons en valencià (limitava l’ús del llatí perquè el receptor era el poble menut) i es feia entendre allà on anava encara que predicava en llocs on es parlaven idiomes diferents perquè utilitzava tècniques teatrals per escenificar els exemples i les seues paraules: cridava, allargava les vocals tòniques, usava onomatopeies, canviava el to de veu per representar els diferents personatges dels diàlegs, gesticulava... També es dirigia als oients en 2ª persona.

La llengua que usava era sovint col·loquial i reflectix valencianismes de l’època: frases fetes, refranys, ús de diminutius...

Podeu consultar:

http://intercentres.cult.gva.es/ieselclot/html/departaments/valencia/literatura/lliteraturas%20valenciana.htm#LA%20PROSA%20DID%C3%80CTICA,%20RELIGIOSA%20I%20MORALITZANT

http://www.slideshare.net/ester08/tema-2-la-narrativa-medieval

http://www.slideshare.net/ester08/tema-2-la-narrativa-medieval





ACTIVITATS

1. Llig el següent fragment de la Crònica de Jaume I i respon les qüestions:

“[...] I nós vam manar que cap del nostres hòmens es quedara a vila i que els seguiren i no isqueren de la vila només que nós, Pere Cornell i P. Palazí. I, quan vam passar el riu de Millars, venia un balllester corrent, i venia a cavall, i amb vestimenta militar, i amb el seu capell de ferro al cap i la seua ballesta parada. I va dir P.Palazí:-Es veu un home a cavall que ve corrent.I nós i don Pere Cornell vam voler eixir cap a ell, i va dir P. Palazí:-Jo hi eixiré, que no és per a vós.I detenint-nos, va eixir cap a ell:-Com véns així corrent amb la ballesta parada com si volgueres tirar a nós?I ell va dir:-Senyor, sóc mort.I li va preguntar què passava, i va dir que Aben Llop havia atacat el Comanador d’Orpesa al pinar d’ací del grau, i que havia fet pres el Comanador. I li vam dir:- Estaves tu amb el Comanador?Ell va dir:-Sí, senyor.-I tu, com t’atrevixes a venir ací si el teu senyor està pres i véns amb la ballesta parada cap a nós? Més valdria que tirasses als sarraïns que a nós.I li vam dir:-Vilà pudent, com pots desemparar el teu senyor, quan si tu haguesses estat a la presó, ja n’hagueres eixit, per cent cinquanta sous o per dos-cents, i l’has desemparat al camp: per Crist, no faces mai tan mala cosa: descavalca del cavall.I ell va dir:-Senyor, per què he de descavalcar?I nós li vam dir:-Per això que has fet.I li vam confiscar el cavall, el vestit militar, el capell de ferro i la ballesta: i no li vam deixar cap peça del vestit, i se’n va venir a peu darrer de nós. [...]”

a) Digues quin és el tema del text.

b) Fes un breu resum.

c) Distingeix les parts bàsiques del fragment.

d) Per què creus que el rei en Jaume li lleva el vestit de cavaller al vassall del Comanador d’Orpesa?

e) Quina creus que és la intenció del rei en contar aquesta anècdota?



f) Distingeix la tipologia textual.

g) Recorda els tipus de diàleg i localitza els exemples en el text.

h) Esmena les característiques de la crònica de Jaume I que veus reflectides en el fragment.

2. Llig el següent fragment de la Crònica de Ramon Muntaner i contesta les preguntes:

Elogi dels reis d’Aragó

Podeu estar convençuts que els bons senyors ajuden a prosperar els seus vassalls i més que cap altre ho fan els del casal d’Aragó, que no sembla que siguen senyors dels seus vassalls sinó companys. Així és que quan hom pensa en com els altres reis del món paguen amb cruesa l’estima dels vassalls i en quantes concessions fan als seus sotmesos els senyors del casal d’Aragó, hom hauria de besar la terra que trepitgen.

I si algú em pregunta: - En Muntaner, quines gràcies sabeu que els senyors del casal d’Aragó concedeixen als seus sotmesos més que els altres?, jo us ho diré:

- La primera gràcia és que guien per la veritat i la rectitud els seus rics-homes, prelats, cavallers, ciutadans i homes de viles i de masos, més que cap altre senyor del món.

Una altra, que sempre els donen i els fan moltes concessions.

A més a més, que tothom es pot fer més ric que no és, sense haver de patir perquè li demanen o li prenguen res contra raó i justícia, cosa que no passa amb els altres senyors del món [...] Tenen encara un altre avantatge: que tothom pot parlar amb ells tant com es propose de voler-hi parlar, i serà escoltat amb benevolència tantes hores com convinga i n’obtindrà resposta més benevolent encara.

D’altra banda, si un ric-home, un cavaller, un ciutadà o un home de vila que siga honrat i vol casar la seua filla i els demana que li facen l’honor, ells hi aniran i li faran honor a l’església i allà on els plaga. I el mateix fan si mor algú o volen fer-li un funeral, que hi aniran com farien els seus semblants; i això no ho espereu d’altres senyors del món. [...]

Què us diré? Que són tan bons i benevolents amb els seus súbdits, que seria molt llarg de descriure-ho. I per això els seus súbdits estan inflamats d’amor i no temen la mort per exaltar el seu amor, honor i senyoria, sinó que no els espanta gens cap pont o passera ni els fa por patir fred o calor o cap perill. Per la qual cosa Déu augmenta i fa prosperar tots els seus fets i els dels seus pobles i els dóna victòria i honor sobre tots els seus enemics, i ho continuarà fent si a Déu plau.




d) Comenta la subjectivitat del text.

e) Esmena les característiques de la crònica de Ramon Muntaner que veus reflectides en el fragment.



3. Llig el següent fragment d’un sermó de Sant Vicent i contesta les preguntes:

” [...]I per això Santa Margarida, com que sabia que el camí per aconseguir el paradís era fer bones obres, en feia moltes i molt virtuoses. Però vegem quantes virtuts tingué en sa vida, per les quals aconseguí la glòria del paradís. En són cinc en total. La primera, per humilitat cordiosa; La segona per gran caritat; la tercera per fidelitat valuosa; la quarta per puresa resplendent; la cinquena per fermesa gloriosa. D’aquestes cinc virtuts parlaré en el sermó, i també dels cinc turments que li donaren a santa Margarida.

Com a primer turment [...]

El segon turment fou aquest: quan estigué despullada, tota nua, la féu col·locar en l’aculeu ( que són dos bastons que es tanquen com unes tisores). La féu lligar allí amb cordes, amb les mans en alt, així, i amb els peus baix, així; i així estava amb les cames obertes, de manera que quan li estiraven els braços, se li estiraven els nervis. Oh! quin dolor i quina pena¡ Però ella pensava, i es deia ‘Senyor meu Jesucrist: Vós fóreu estirat en la creu per mi i per tots els qui creuen en vós perquè no fórem condemnats a les penes eternes; jo, pel vostre amor, vull ser estesa i estirada’. I amb aquests pensaments amb paciència ho suportava.

Com a tercer turment la va fer colpejar amb vergues de ferro, dures vergues i mal esporgades. La colpejaven així, fortament, i la sang li rajava. Aleshores el prefecte li va dir: ‘Margarida: tin pietat de la teua bellesa i del teu cos’. I ella va respondre: ‘Jo tinc pietat de la bellesa de la meua ànima que és imatge del meu senyor Jesucrist’.

El quart turment va ser amb ferros aguts i tallants per la part de dins. La féu tallar tota així, així com estava a l’aculeu, però ella només deia ‘Jesús’. Aquell turment era tan cruel que els infidels que hi havia entorn ploraven i deien:’ ¡Oh, es perd tanta bellesa!’. Però ella no deia res.

Per al cinqué turment [...]

Per al sisé turment féu llaunes de ferro i les col·locà al foc. Quan estigueren roents, la va fer col·locar en l’aculeu del primer turment i, amb aquelles llaunes ardents, la cremava així: ‘xii, xiiii’. Però el foc no li feia mal. Quan el prefecte va veure que el foc no la cremava, va pensar a ofegar-la dins de l’aigua. Va fer que li portassen una tina o cub ple d’aigua amb serps i aranyes verinoses perquè la menjassen, i manà que la posaren dins. Se l’endugueren i, quan anaven a llançar-la dins, ella va fer el senyal de la creu tot dient: ‘In nomine Patris, et filii, et Spiritu Sancti, amen’. De sobte, un tro arribà del cel i hi hagué un terratrèmol que ho vessà tot. Quan el poble va veure aquell miracle, es convertiren dotze mil o quinze mil persones. Aquesta és la doctrina: hem de ser ferms i fidels en la fe, etc. (dic large cum...) “






d) Comenta les veus del discurs.

e) Esmena les característiques de Sant Vicent que veus reflectides en el fragment.

♣ ♣ ♣ ♣ ♣ ♣ ♣

COMENTARI DE TEXT: L’ADEQUACIÓ PRAGMÀTICA

Les varietats lingüístiques

Entenem una llengua com un conjunt de dialectes. Els dialectes són variacions en la forma d’usar una llengua. Els parlants d’una comunitat lingüística no usen el seu codi de manera homogènia: hi ha diferències per raó de l’edat del parlant, del seu origen geogràfic o social ... i fins i tot, un mateix parlant fa un ús diferent del codi depenent de la situació comunicativa.

La varietat lingüística dóna informació sobre l’emissor i de com adequa l’ús de la llengua a la situació comunicativa.

Quan, com en aquest curs, llegim textos de diferents èpoques, ens adonem que es produeixen variacions al llarg del temps. Des d’aquest punt de vista, podem parlar de varietats diacròniques.

Per altra banda, hi ha canvis en l’ús del llenguatge produïts per l'ambient en què es mou el parlant. Es pot parlar, doncs, dels sociolectes, que es deuen a factors diversos com: la classe social, l'educació, l’activitat professional, l'edat, la procedència ètnica, etc. Existeixen grups socials que usen argots, com ara, el llenguatge de la delinqüència, dels metges, dels estudiants, periodistes... En aquest cas, parlem de varietats diastràtiques.

També cal tindre en compte que en les diferents zones del domini lingüístic d’una llengua, aquesta es parla amb uns trets. No vol dir que aquestos trets diferenciadors tinguen la suficient importància com per a parlar de llengües diferents.

Aquestes xicotetes diferències poden ser de caràcter fonètic, morfosintàctic i lèxic. Aleshores parlem de varietats diatòpiques, perquè marquen l’origen geogràfic dels parlants.



La nostra llengua està formada per dos grans blocs: La varietat oriental i la varietat occidental. Aquestos blocs estan formats per diferents dialectes i subdialectes. Observem el següent quadre:

Bloc occidentala) Català nord-occidental 1. Ribagorçà 2. Pallarès 3. Lleidatà

b)Valencià de transició o tortosí 1. Ebrenc 2. Matarranyenc 3. Valencià del Maestrat

c) Valencià 1. Castellonenc 2. Apitxat 3. Meridional 4. Alacantí 5. Mallorquí; de Tàrbena i la Vall de Gallinera 6. Valencià murcià (desaparegut). Trets léxics i gramaticals transferits al panotxo o murcià

Bloc orientala) Septentrional o rossellonès

b) Central 1. Salat de la Costa Brava 2. Barceloní 3. Tarragoní

c) Baleàric 1. Mallorquí 2. Menorquí 3. Eivissenc

d) Alguerès

Dialecte de transició entre l'oriental i l'occidentala) Xipella

http://ca.wikipedia.org/wiki/Xipella

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alguer%C3%A8s

http://ca.wikipedia.org/wiki/Eivissenc

http://ca.wikipedia.org/wiki/Menorqu%C3%AD

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mallorqu%C3%AD

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_balear

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_tarragon%C3%AD

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_barcelon%C3%AD

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_salat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_central

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_septentrional

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_oriental

http://ca.wikipedia.org/wiki/Panotxo

http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0_murci%C3%A0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_salat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0_alacant%C3%AD

http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0_meridional

http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0_apitxat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0_castellonenc

http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Valenci%C3%A0_del_Maestrat&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Catal%C3%A0_del_Matarranya&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0_de_transici%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0_septentrional

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Catal%C3%A0_lleidat%C3%A0&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_pallar%C3%A8s

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_ribagor%C3%A7%C3%A0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_nord-occidental

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_occidental



Observem els principals trets diferenciadors:

DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL

DIFERÈNCIES FONÈTIQUES

- Neutralització de la A i E àtones en [Ə] Ex. Pare [pár Ə]

- La O àtona es pronuncia [u]Ex. comprar [kumprá]

- IX espronuncia com a dígraf [ʃ]Ex. Caixa [káʃ Ə]

- No es pronuncia la – r finalEx. Plorar [plurá]

- No neutralització de A i E àtonesEx. Pare [pare]

- La O àtona es pronuncia [o]Ex. comprar [komprár]

- En IX es pronuncia la iEx. Caixa [káiʃ a]



DIFERENCIES MORFOLÒGIQUES

- Els possessius femenins són: meva, teva, seva, meves, teves, seves

- Desinències en –o (o Ø)per a la 1ªp. del present d’indicatiuEx. Canto, dormo, sento (cant)

- Desinències en –i per al present de subjuntiuEx. Canti, diguis, dormin...

- Desinència en –eix, -eixes, -eixen per al present d’indicatiu dels verbs incoatius

- Desinència en –eixi, -eixis, -eixin per al present de subjuntiu dels verbs incoatius

- Es prefereix la desinència en –s de l’imperfet d’indicatiuEx. cantés, dormissis...

- Els possessius femenins són: meua, teua, seua, meues, teues, seues

- Desinències en –e o Ø per a la 1ªp. del present d’indicatiuEx. Cante, dorm, sent

- Desinències en –e per al present de subjuntiuEx. Cante, digues, dormen...

- Desinència en–ix, -ixes, -ixen per al present d’indicatiu dels verbs incoatius

Desinència en –isca, -isques, -isquen per al present de subjuntiu dels verbs incoatius

- Es prefereix la desinència en –r de l’imperfet d’indicatiu

- Ex. cantara, dormires...

DIFERÈNCIES LÈXIQUES

- Mirall- llombrígol- escombra- mitges- tarda- noi, nen, nin..

Espill- melic- granera- calces - vesprada- xic...

Per últim, cal parlar de la variació funcional o diafàsica: un parlant d’una llengua s’expressa de forma diferent, segons la situació comunicativa.

Aquesta variació funcional ve determinada per factors com per exemple: les característiques de l’emissor, les del receptor (edat, sexe, professió...), el tema de què parlen, la situació en què es troben (lloc, època), el canal de comunicació (oral, escrit), la intenció comunicativa (informar, convéncer, fer entendre, divertir, produir plaer estètic...)...

L’ús adequat dels diferents registres demostra el domini de la llengua per part de l’usuari. Segons el grau de formalitat, es pot parlar de:

- Registre formal: gramaticalment i socialment correcte, inclou:

- la varietat culta (característica dels usos literaris, científics i jurídics)



- la varietat estàndard (pròpia dels usos públics i divulgatius com la del mitjans de comunicació de masses)

- Registre informal: sol usar-se en la comunicació interpersonal espontània. Es caracteritza perquè pot contindre incorreccions des del punt de vista gramatical o social, per la falta de planificació, per l’ús d’estructures simples i l’expressivitat del parlant. Dins aquest registre s’inclou:

- La varietat col3loquial (Sol ser oral. Es fa servir en els usos privats de la llengua, en la vida quotidiana).

- La varietat vulgar (Vinculada a la col3loquial però amb molts vulgarismes molt allunyats de la normativa lingüística. S'usa en contextos no formals i entre interlocutors de baix nivell cultural).

Observem en el quadre algunes característiques de:

LA VARIETAT CULTA

. Es respecten les normes de la llengua.

. La utilitzen les persones d'alt grau cultural en ambients científics, artístics, literaris, professionals,...

Utilitza els temps verbals amb precisióvarietat de formes. Construccions sintàctiques clares correctes amb gran quantitat de nexes.

Gran riquesa lèxica amb abundants termes abstractes i tecnicismes.

Evita l'ús de falques (paraula o frase que es repeteix innecessàriament) i de paraules comodí.

LA VARIETAT COL.LOQUIAL

. Es coneixen les normes però se’n relaxa la seua aplicació.. S'utilitza en un ambient familiar o entre amics

És un nivell molt expressiu. Omissió d'elements lingüístics per comoditat.

Ex. "Ah !, doncs bé... d'acord." S'utilitzen construccions impersonals. Ús reduït d'oracions subordinades. Es fa ús de diminutius i augmentatius per

expressar afecte, menyspreu, ironia... S’usen apòcopes (paraules a les quals hi ha

supressió d'algunes lletres) com "tele", "profe", "cole"...

Lèxic imprecís i amb paraules jòquer: "cosa", “fer"...

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ap%C3%B2cope

http://ca.wikipedia.org/wiki/Comod%C3%AD

http://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%A8xic



Utilització de dites, proverbis i frases fetes.

LA VARIETAT VULGAR

. Es cometen incorreccions perquè es desconeix la norma lingüística o simplement per descuit (vulgarismes).

Desplaçaments accentuals.

Alteracions de les vocals.

Reducció de diftongs a una vocal i formació de diftongs amb vocals que formen un hiat.

Supressió i addició de sons.

Confusió i desplaçament de consonants.

Incorreccions en l'ús de les formes verbals.

Alteració de l'ordre dels pronoms (me s'ha caigut, te s'ha caigut).

Dequeisme ("pense de que aniré al parc").

Ús incorrecte de preposicions i conjuncions.

Tendència a fondre paraules ("vine p'aca ací").

LA VARIETATESTÀNDARD

. L’estàndard representa un nivell mitjà.

. És una modalitat neutra, és a dir, no hauria de reflectir particularitats geogràfiques, socials o generacionals.

Fa servir les formes lingüístiques de la norma gramatical.

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dequeisme&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vulgarisme&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Norma_ling%C3%BC%C3%ADstica

http://ca.wikipedia.org/wiki/Proverbi



. Se la coneix com a varietat comuna perquè serveix per igual a tots els parlants d’una llengua.

.Usat en l’ensenyament i en els mitjans de comunicació.

Les veus del discurs:

L’emissor i el receptor poden participar en el text de manera diversa en els textos pertanyents a l’àmbit literari i altres àmbits. Aquesta diversitat de veus rep el nom de polifonia.

Podem distingir la realitat externa, que comprén l’autor real i el lector real, però també es pot parlar de l’autor model ( imatge que cada lector es fa de l’autor) i del lector model (tipus de lector ideal a qui va destinat el text).

Des del punt de vista de la realitat discursiva, podem parlar del locutor o narrador (la veu que conta els fets, les idees...), de l’al·locutari (a qui es dirigix el text) i, de vegades, hi ha també l'enunciador (per exemple, els personatges en una narració o en una obra de teatre...)

Revisem un per un aquestos conceptes:

El locutor: En els textos narratius, és el narrador; en poesia, es parla del “jo poètic”; i en altres textos

del “jo discursiu”.

El locutor es manifesta al text mitjançant els díctics de primera personal del singular o del plural. En

l’examen, haurem d’explicar si es tracta d’un text amb una presència important de díctics de primera

persona del singular, la qual cosa li conferirà un caràcter subjectiu (si, pel contrari, es tracta d’un text

caracteritzat per l’absència d’aquests díctics, podrem afirmar que es tracta d’un text objectiu, o d’un

narrador objectiu o aparentment objectiu. També caldrà comentar la presència de díctics de primera

persona del plural i el valor que tenen en el text.

El locutor en 1a persona del plural pot tindre diversos valors:

o Plural majestàtic: (= jo + ø) (plural fals) Reservat per a reis o papes: "Nós, en Pere, per la gràcia de

Déu rei d’Aragó…"

o Plural de modèstia (nosaltres = jo + ø) (plural fals) Típic de textos expositius de l’àmbit acadèmic.



o Nosaltres inclusiu (= jo + tu + tu...) (=locutor + al·locutari) Implica el lector en les afirmacions del

locutor.

o Nosaltres exclusiu (= jo + ell + ell...) exclou el receptor.

o Nosaltres global o universal (= jo + tu... + ell...) amb valor col·lectiu.

El locutor en 3a persona del singular és propi de l’àmbit acadèmic.

Al·locutari (± narratari): la persona a qui s’adreça el locutor en el text, el tu discursiu. Pot aparéixer o no. Un nosaltres inclusiu implica al receptor o al·locutari.

L’enunciador: en sentit ampli, són les veus, diferents a la del locutor, que apareixen al text i

que parlen en primera persona. Poden aparéixer o no. Hi ha tres procediments bàsics per introduir la

veu d’un enunciador, és a dir, quan l’autor incorpora enunciats d’una altra persona ( açò s’anomena

discurs reportat):

o Discurs directe. Diàlegs o citacions textuals marcades per mitjans gràfics i sintàctics: verbs de

dicció, guions, cometes o cursiva... (La va mirar i li va preguntar: “on aniré sense tu?”)

o Discurs indirecte. Verb de dicció + conjunció que (La va mirar i li va preguntar que on aniria

sense ella). Hi ha una pèrdua informativa que pot ser rellevant. A més, és impossible posar

elements del discurs directe com: onomatopeies, interjeccions, vocatius, exclamacions,

enunciats inacabats...Pot ser una marca de subjectivitat perquè el locutor no reflecteix

literalment allò que diu un altre.

o Discurs indirecte lliure. Un enunciat en 3a persona no introduït per verbs de dicció i sense

marques gràfiques ni sintàctiques (La va mirar. On aniria sense ella?).

Els personatges són enunciadors en el text i en l’examen caldrà parlar-ne dels més importants. Es

poden dir moltes coses depenent de com es mostren en el fragment objecte d’anàlisi. Caldrà recordar

alguns aspectes que es poden comentar com el tipus de personatge, o el paper que fa o com és.

Els hi ha de diversos tipus:

. Típics: reflecteix un ambient, una classe social, un àmbit laboral... Ex. L’estudiant, el policia, el lladre,

el delinqüent, la víctima...



. Versemblants: creïbles, amb característiques pròpies que pot evolucionar al llarg de l’obra.

. Arquetípics: els personatges representen qualitats ideals. Ex. El valor, la força, l’heroi, el dolent, la

dama...

. Al·legòrics: els personatges representen idees. Ex. La saviesa, el mal, el bé, l’amor, la discòrdia...

També podem catalogar els personatges com a protagonistes, secundaris, elements ajudants,

antagonistes...

La cohesió semàntica:

La cohesió és la propietat del text que fa referència als mecanismes que es fan servir per a articular les diferents unitats lingüístiques (sintagmes, oracions, paràgrafs) que integren el text. És la condició que ha de tenir un text per tal d'assegurar-ne la comprensió global.

Per aconseguir aquesta cohesió, hi ha diferents mecanismes que servixen per a relacionar de forma correcta les parts del textos::

– L’anàfora o la repetició d’elements relacionats en una oració o pròxims.

- La deïxi o els elements relacionats per referències personals, espacials o temporals.

– Les connexions o enllaços, connectors o marcadors textuals.

– Les connexions lèxiques o relacions semàntiques entre paraules

– Les relacions temporals que porten a terme els temps verbals.

En parlar de la cohesió lèxica analitzarem els diferents tipus de relacions que es poden establir entre el lèxic utilitzat en un text:

Repetició: Es repeteix el mateix element lèxic al llarg del text.

Hiperonímia-hiponímia: Dos o més mots mantenen relacions d’inclusió ( la significació d’un mot inclou la significació d’altres). Ex. hiperònim familiar, hipònim pare, mare, fill.



Sinonímia: Dos o més mots fan referència al mateix concepte. Per exemple: pare – progenitor. Cal tindre en compte que hi ha pocs sinònims perfectes ( en qualsevol context) . El cas més usual és trobar sinònims que ho són en determinats contextos i en altres no. Ex. indigest/pesat.

Antonímia:. Es dóna quan el significat d’una paraula s’oposa al d’una altra.. Ex. gros – prim, alegre – enfadat , animat – inanimat, pare – fill.

Substitució lèxica: Els substituts lèxics o paraules “comodí” són paraules que tenen una significació àmplia (“cosa”, “assumpte”, “fet”, “tasca”, “fer”...) i solen substituir molts mots.

Relació pragmàtica: S’estableix entre termes que significativament no mantenen relació, però que es relacionen mitjançant els coneixements enciclopèdics o l’experiència del receptor té. Ex. lleó, circ, gàbia.

Camp semàntic: Està format per un conjunt de paraules que es relacionen pel seu significat. Ex. el camp semàntic al voltant del mot “lluita” podria estar format per paraules com: llança, colp, canó, ferida, casc...

♣♣♣♣♣♣♣

MORFOSINTAXI: EL VERB I ELS PRONOMS FEBLES

Morfologia verbal: Recordem les desinències dels verbs regulars en els temps simples:

PRESENT D'INDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU



cant-ar perd-rebat-re

serv-ir dorm-ir

cant-e perd-Øbat- Ø

serv-isc dorm- Ø

cant-es perd-s bat-s

serv-ixes eixes

dorm-s

cant-a perd-Ø...

servix -eix dorm- Ø

cant-em

perd-em servim dorm-im

cant-eu perd-eu serviu dorm-iu

cant-en perd-en serv-ixen -eixen

dorm-en

cant-ar perd-rebat-re

serv-ir dorm-ir

cant-e perd-a serv-isca dorm-a

cant-es perd-es serv-isques dorm-es

cant-e perd-a...

serv-isca dorm- a

cant-em perd-em serv-im dorm-im

cant-eu perd-eu serv-iu dorm-iu

cant-en perd-en serv-isquen dorm-en

PRETÈRIT IMPERFET D'INDICATIU

cant-ava perd-ia serv-ia dorm-ia

cant-aves

perd-ies serv-ies dorm-ies

cant-ava perd-ia serv-ia dorm-ia

cant-àvem

perd-íem serv-íem dorm-íem

cant-àveu

perd-íeu serv-íeu dorm-íeu

cant-aven

perd-ien serv-ien dorm-ien

PRETÈRIT IMPERFET DE SUBJUNTIU

cant-ara/às

perd-era/-és

serv -ira/-ís

dorm-ira/-ís

cant-ares/ -asses

perd- eres/ -esses

serv - ires/ -isses

dormires/ -isses

cant-ara/-às

perd-era/-és

serv -ira/-ís

dorm-ira/-ís

cant-àrem/ -àssem

perd-érem/ -éssem

serv-írem/ -íssem

dorm-írem/ -íssem

cant-àreu/ -àsseu

perd-éreu/ -ésseu

serv -íreu/ -ísseu

dorm-íreu/ -ísseu

cant-aren/ -assen

perd-eren/ -essen

serv -iren/ -issen

dorm-iren/ -issen

PRETÈRIT PERFET SIMPLE D'INDICATIU

cant-í perd-í serv-í dorm-í

cant-ares

perd-eres serv-ires dorm-ires

cant-à perd-é serv-í dorm-í

PRETÈRIT PERFET PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

vaig

cantar perdre servir dormir

Vas/vares

va

Vam/vàrem



cant-àrem

perd-érem

serv-írem dorm-írem

cant-àreu

perd-éreu serv-íreu dorm-íreu

cant-aren

perd-eren serv-iren dorm-iren

batre Vau/vàreu

Van/varen

FUTUR SIMPLE D'INDICATIU

cantar- é perdr- é servir- é dormir- é

cantar-às perdr- às servir- às dormir- às

cantar-à perdr- à servir- à dormir- à

cantar-em

perdr-em servir-em dormir-em

cantar-eu

perdr-eu servir-eu dormir-eu

cantar-an

perdr-an servir-an dormir-an

CONDICIONAL SIMPLE D'INDICATIU

cantar- ia perdr- ia servir- ia dormir- ia

cantar-ies perdr- iess servir- ies dormir- ies

cantar-ia perdr-ia servir- ia dormir- ia

cantar-íem

perdr-íem servir-íem dormir-íem

cantar-íeu perdr-íeu servir-íeu dormir-íeu

cantar-ien perdr-ien servir-ien dormir-ien

Cal saber la conjugació del verb haver per tal de construir els temps compostos:

PRETÈRIT PERFET COMPOST D’INDICATIU

he

cantat perdut

batut

servit dormit

has

ha

hem/havem

heu/haveu

han

PRETÈRIT PERFET DE SUBJUNTIU

haja

cantat perdut

batut

servit dormit

hages

haja

hàgem

hàgeu

hagen

PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU

havia

cantat perdut servit dormit

havies

havia

havíem

PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU

haguera/hagués

hagueres/haguesses

haguera/hagués



batut havíeu

havien

cantat

perdut

batut

servit dormi

t

haguérem/ haguéssem

haguéreu/ haguésseu

hagueren/haguessen

PRETÈRIT ANTERIOR D’INDICATIU

haguí

cantat perdut

batut

servit dormit

hagueres

hagué

haguérem

haguéreu

hagueren

PRETÈRIT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

vaig haver

cantat

perdut

batut

servit dormit

Vas/vares haver

va haver

Vam/vàrem haver

Vau/vàreu haver

Van/varen haver

FUTUR COMPOST D’INDICATIU

hauré

cantat perdut

batut

servit dormit

hauràs

haurà

haurem

haureu

hauran

CONDICIONAL COMPOST D’INDICATIU

hauria

cantat perdut

batut

servit dormit

hauries

hauria

hauríem

hauríeu

haurien

INFINITIU cantar perd- rebat- re

servir dormir

GERUNDI cantant perd- entbat- ent

serv- int dorm- int

PARTICIPI cantat perd- utbat- ut

servit dormit

REMARQUES SOBRE MORFOLOGIA VERBAL

● Cal parar atenció a les formes de futur dels verbs de la 2a conjugació acabats en -re:



perdré, admetràs, combatran, rebran, etc. (i no: perderé, admeteràs, combateran,

reberan, etc.).

● Cal evitar la confusió de les terminacions -er i -re per -ir

Són de la 2ª conjugació ( no de la 3ª) els verbs següents:

combatre, debatre, rebatre... (compostos de batre)

concloure, excloure, incloure... (compostos de cloure)

concórrer, incórrer, recórrer, transcórrer... (compostos de córrer)

confondre, difondre, infondre... (compostos de fondre)

interrompre, irrompre... (compostos de rompre)

emetre, permetre, remetre

concebre, percebre

No són admissibles formes com: concluir (concloure), debatir (debatre), describir (descriure), emitir

(emetre), excluir (excloure), incurrir (incórrer), infundir (infondre), interrompir (interrompre), percibir

(percebre), recurrir (recórrer), subscribir (subscriure).

Per tant direm: concloent (no: concluint), debatent (no: debatint), emets (no: emiteixes), emetem (no:

emitim), emetent (no: emitint), emeti (no: emiteixi), excloem (no: excluïm), incorre (no: incurreix),

infondria (no: infundiria), interromp (no: interrompeix), interrompem (no: interrompim), interrompen

(no: interrrompisquen), percep (no: percebix), percebut (no: percibit), permeteren (no: permitiren),

transcorregut (no: transcurrit), etc.

Per tal de consultar la conjugació verbal i la dels verbs irregulars, trobareu informació prou completa en : www3.uji.es/~sifre/llengua3/l3apunts/11.pdf

ATENCIÓ ALS VERBS VELARITZATS (irregulars de la 2ª conjugació)

La 1ª pers. Sing. del present d’indicatiu d’aquestos verbs acaba en –c (esta consonant velar sorda o la seua corresponent sonora : g ja no tornen a aparéixer en la conjugació del present Ex. Comprenc (comprens, comprén, comprenem compreneu comprenen), tinc, escric, vinc, atenc, prenc...

En el Pretèrit Perfet simple d’Indicatiu, en el Present de Subjuntiu i el l’Imperfet de Subjuntiu, aquesta “c” es convertix en “g” o “gu” en afegir les desinències d’aquestos temps.

Ex. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren Comprenga, comprengues, comprenga, comprenguem, comprengueu, comprenguen Vinguera/vingués, vingueres/vinguesses, vinguera/vingués, vinguérem/vinguéssem...



No s’ha de confondre el verb prendre (irregular velaritzat) amb el verb PERDRE (regular)

o TEMA 2 Pàg. 19El valor dels temps verbals

En els textos, se seleccionen els temps verbals en relació al temps present, des del qual es parla (temps verbals díctics), o en relació a un punt de referència del propi text (temps anafòrics). Vegem uns quants temps verbals i el valor que poden tindre.

TEMPS VERBALSTemps Valor / Significació Exemples

Tempsdíctics

Present Simultaneïtat amb el moment de la comunicacióValidesa general de les afirmacions

Escric unes líniesEl dia té 24 hores

Pret.Perf.Compost

Acció passada i acabada propera al temps present

Avui hem desdejunat molt bé

P.Perfet Sim. o Perifràstic

Acció passada i acabada no propera al temps present

Ahir desdejunàrem molt bé

Futur simple Posterioritat al moment de la comunicació Demà anirem al cinema

Tempsanafòrics

PretImperfet

Anterioritat al moment presentSimultaneïtat amb una acció en el passat

Abans reies i ara plores?Telefonà mentre sopàvem

Pret.Plusq. Anterioritat a un moment en el passat Quan arribà, ja havíem sopat

Condicional En un moment passat, posterioritat a eix moment passat

Jo sí ho hauria comprés

LES PERÍFRASIS VERBALS Les perífrasis verbals són construccions integrades per un verb auxiliar (que perd la seua significació habitual per a assenyalar en la perífrasis el temps, el mode i la persona verbals) i una forma no personal del verb que aporta la significació. Poden construir-se o no amb un nexe. Les perífrasis verbals expressen una sola idea verbal (obligació, probabilitat, acció durativa, imminència...) i funcionen com un sol nucli del Predicat.

+Infinitiu ■ Presenten aquesta estructura: Verb auxiliar + Nexe /Ø +Gerundi

+Participi▪Les perífrasis MODALS d’obligació

Obligació personal (subjecte conegut)

Haver de + infinitiu Ex. Hem de treballar molt si volem aconseguir l’èxitCaldre + que + subjuntiu Ex. Caldrà que treballem molt...

Obligació impersonal (subjecte indeterminat)



Caldre + infinitiu Ex. Caldrà treballar molt si es vol aconseguir l’èxitHaver-se + de + infinitiu Ex. S’haurà de treballar molt...

NO USAREM MAI EXPRESSIONS COM:

Tenim que treballar moltHi ha que treballlar moltÉs precís treballar molt

Perífrasi MODAL de probabilitat: Deure + infinitiu

Ex. Deuen ser les nou / Devien ser ells ...

NO USAREM MAI EXPRESSIONS COM:

Deuen de ser les nouSeran les nouSerien ells

Perífrasi MODAL de posibilitat: Poder + infinitiu

Ex. No puc anar a les nou

Perífrasi MODAL d’aproximació: Venir + a + infinitiu

Ex. Parlà molt i vingué a dir que no era cert.

Perífrasi MODAL d’intenció: Voler + infinitiu

Ex. Volem assimilar massa coses.

PERÍFRASIS ASPECTUALS



D’IMMINÈNCIA(pot tindre valor de passat però no té valor de futur)

Anar + a+ infinitiu Ex. Anava a eixir quan arribà el meu nebot Ara vaig a començar l’explicacióNO: Demà vaig a comprar-me un cotxe(Demà em compraré un cotxe)Començar + a+ infinitiu Ex. Començava a divertir-me la pel.lícula Arrancar + a+ infinitiu Ex. Arrancà a córrer i desaparegué de seguida

VALOR DURATIU Estar + gerundi Ex. Està estudiant una carrera molt complicadaAnar + gerundi Ex. Va complint els seus compromissosContinuar + gerundi Ex. Continua eixint amb el mateix xic

VALOR REITERATIU

Tornar + a + infinitiu Ex.Ha tornat a començar el llibre

VALOR HABITUAL

Soler + infinitiu Ex.La meua germana sol vindre per ací

VALOR PERFECTIU

Arribar + a + infinitiu Ex.Arribàrem a penedir-nos de fer-li casAcabar + de + infinitiu Ex.Acabe de dir una ximpleriaTindre + participi Ex. Tinc acabada la feinaDeixar + participi Ex. Em deixà parada el seu comportamentQuedar + participi Ex.El treball quedà enllestit ahir

COMPTE AMB L’ÚS DEL GERUNDI

No és correcte usar el gerundi amb valor de posterioritat respecte al verb principal del qual depén.Ex. Va llançar la pilota encertant i va encertar en la finestra de la meua àvia.El gerundi s’usa quan l’acció que expressa és simultània o, de vegades, anterior a l’acció principalEx. Passejant per la plaça, vaig trobar uns amics (mentre passejava)

Per tal de practicar els verbs podeu fer servir el Winverbs en:http://www.aldeaglobal.net/catalans/winverbs.exe

ACTIVITATS

1. Completa les oracions amb la forma verbal convenient:

M’ha recomanat que _____________ (estudiar) més, si ____________ (voler) aprovar

No ______________ (trepitjar) la gespa.

Quan torneu de l.escola, jo us ______________ (fer) el berenar.

Jo ______________ (poder) haver-hi anat, però no vaig gosar.

De seguida que ______________ (poder), acaba de fer això.

Si ______________ (trucar) més fort, potser ens sentiria.

Demà____________ (traure) aquests llibres d’ací i després feu el que___________ (voler)

El primer secretari ha ______________ (admetre) que van cometre alguns errors

http://www.aldeaglobal.net/catalans/winverbs.exe

http://www.maristasalgemesi.com/recursosprimaria/index.php?option=com_content&view=article&id=201:winverbs-practica-els-verbs-en-valencia&catid=72:valen3&Itemid=107



seriosos, però no ____________ (admetre) ni consentirà que els els ________ (fer) pagar.

______________ (confondre) les maletes i ara ___________(patir) les conseqüències

Ella no havia ______________ (saber) aprofitar l’ocasió.

El vostre regiment ha ______________ (complir) el seu deure noblement.

No, no us en ______________ (riure). És molt seriós.

Sóc molt primmirada, ho ______________ (reconéixer).

2. Ompliu els buits amb les formes de les perífrasis d’obligació o de probabilitat convenients:

No sé què he fet avui! Ja són les tres i encara ______________ (anar) al mercat.

Crec que en Raül ja ______________ (arribar) a Tarragona.

No ______________ (preocupar-se), tot anirà bé.

Joan ______________ (explicar) el que va passar ahir a la nit.

Vosaltres______________ (dir) què espereu de mi.

El meu germà, ______________ (portar) el gos a passejar.

No ho veig clar, ______________ (ser) que porte brutes les ulleres.

Sempre ______________ (fixar-nos) a posar en pràctica les coses que aprenem.

El pollastre ja ______________ (estar) llest, trau-lo del forn.

Sempre ______________ (comportar-nos) d’acord amb les circumstàncies.

En classe ______________ (aprofitar) per aprendre el màxim.

3. Corregiu les frases que continguen un gerundi incorrecte:

Caigué de l’autobús trencant-se les dues cames. Vaig veure en Carles quedant per trobar-nos al teatre. L’heroi va arribar al seu poble essent rebut per tots els veïns. Li escrivírem, contestant-nos de seguida. El veren menjant-se una poma. Vam divertir-nos d’allò més ballant i cantant. El president va cloure la reunió, marxant tothom cap a casa. Baixava les escales rient i saltant. Vam estar estalviant molts anys aconseguint, per fi, comprar-nos el pis. Ens vam establir a Santa Perpètua posant-hi un bar al cap de dos anys i mig. Es van conéixer treballant a l’escola. L'Ernest va començar la tesi el 1986 acabant-la al cap de quatre anys. Ens vam casar el 1998 tenint el primer fill l'any següent. Es va cremar les dues mans tractant d'apagar un foc.



4. Torneu a escriure el text tot canviant-lo a temps passat:

Trenta línies

L'escriptor comença a teclejar amb prevenció. Ha d'escriure un conte curt. Tothom parla, últimament, de les virtuts de la narrativa curta, però ell, si pogués ser sincer, confessaria que detesta els contes en general i els curts en particular. Tot i això, per no perdre passada, s'ha vist obligat a afegir-se a l'onada de falsaris que simulen ser uns apassionats de la brevetat. Per això l'aterra la lleugeresa amb què els dits se li desplacen per les tecles, de manera que rere una paraula n'apareix una altra i a aquesta n'hi segueix una altra, i una altra, que acaben de configurar una línia, rere la qual se'n configura una altra -i una altra!- sense que aconsegueixi centrar l'assumpte, perquè està avesat a les distàncies llargues: de vegades necessita cent pàgines per començar a intuir de què va el que escriu, i altres vegades ni amb dues-centes no ho aconsegueix.[...]

Quim Monzó

5. Assenyala les perífrasis verbals d’aquestes frases i indica de quin tipus són:

1. Has d’eixir menys els caps de setmana.

2. Es posà a riure.

3. Heu de saludar a tots.

4. Teníeu concedit un bon crèdit.

5. Cal ser més puntuals.

6. Precisament estàvem parlant de tu.

7. Ahir vaig comprar el diari a primera hora del matí.

8. A les sis deixàrem acabat el treball.

9. Antoni deu ser ja a sa casa.

10. De sobte arrancà a córrer cap a la platja.

11. El dinar ja està fet.

12. Portem corregits només seixanta exàmens.

13. Segueix plovent a bots i barrals.

14. Tinc assenyalades en el mapa les rutes d’interés.

15.Aquest músic sol acabar els concerts amb un solo de guitarra.

http://monzocontes.blogspot.com/2010/03/trenta-linies.html



6· Corregeix les perífrasis incorrectes:

Tens que treballar de valent si vols que et tornen a contractar.

Deuen de tenir molta pressa, perquè semblen molt atrafegats.

Deu estalviar molt, perquè no es compra mai res.

Ara vaig a fer-te un bon sopar i veuràs com et quedes nova.

No deus de viure molt de temps en aquest barri.

Hi ha que estudiar tots els pros i els contres i triar la resposta més encertada.

Hi ha que fer aquest informe urgentment.

Tens que anar a comprar sal perquè no en queda gens.

Pel pis que té, deu de guanyar molts diners.

Aniran a l’oficina ara mateix.

Han tocat a la porta; seran els teus amics.

Ahir probablement estava massa intranquil·la.

Quan va morir tindria uns vuitanta anys.

Ha de ser molt llesta, perquè ho aprova tot.

Tenen que portar la fitxa si volen que es porte un control.

És precís que vages tan prompte com pugues.

Deus d’estalviar molt si vols comprar-te una casa.

Cal que t’ho prengues amb més tranquil·litat si no vols caure malalt.

Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres.

No cal que treballes tant, si no acabaràs malalt.

És necessari que ens ajudes per poder acabar les tasques programades.

Serien les vuit de la vesprada quan arribàrem a l’hotel.

Anava a obrir la caixa quan em cridares.

Vaig a obrir la caixa en el moment que arribes

♣ ♣ ♣ ♣ ♣ ♣ ♣

Els pronoms febles

En els següents llocs web trobareu explicacions i, de vegades exercicis per tal de repassar l’ús dels pronoms febles. No deixes de preguntar els possibles dubtes a classe.http://www3.uji.es/~sifre/llengua3/l3apunts/14.pdf

En estos llocs hi ha exercicis autocorrectius:https://joalma1.webs.upv.es/recursos/potatoes/montaigne5.htmhttp://www.ua.es/spv/formacio/exercicis/index.htm

http://www.ua.es/spv/formacio/exercicis/index.htm

https://joalma1.webs.upv.es/recursos/potatoes/montaigne5.htm

http://www3.uji.es/~sifre/llengua3/l3apunts/14.pdf



Ara ... practiquem amb els pronoms febles

ACTIVITATS

1. Ompliu els espais buits amb els pronoms EN o HI.

1. Voleu visitar la Catedral? Demà .......... anirem.2. Aquesta taula no la toques; .......... treballe jo.3. Vas a la botiga? Jo ara .......... vinc: la trobaràs tancada.4. Aquest llit és nou. .......... has dormit bé?5. La paret del despatx està molt buida. Per què no .......... poses un quadre?6. L'àvia es ficava la mà a l'enorme butxaca del davantal i sempre......... treia algun caramel.7. Va agafar un paper per a escriure .......... el seu nom.8. L'excursió al port va ser molt irregular: quan .......... anàvem plovia, iquan .......... tornàvem feia bon oratge.9. No xafeu els camps! .......... van sembrar blat la setmana passada.10. T'he comprat un bloc perquè .......... apuntes les novetats.11. Aquest jardí sembla un desert, des que .......... vas arrancar l'herba.12. Jo .......... tinc molts amics, a Suïssa. Sempre .......... rep postals.

2. Completeu els diàlegs següents tot fent servir els pronoms en o hi:

1. —Et recordes que demà comencem més matí a treballar?—Sí, ja _____________ recorde.2. —Pensa que hui tenim una entrevista a les cinc.—Tranquil, que ja _____________ pense.3. —Es recorda que ha de telefonar a Mercè?—Doncs no, em pense que no _____________ recorda.4. —Penseu que despús-demà és l’últim dia per a inscriure-us.—És veritat! Ja no _____________ pensàvem!5. —Et recordes que hui vénen els obrers, no?—És clar que _____________ recorde.

3. Passeu els pronoms que van davant del verb, darrere.

1. Ens volen amagar els fets.2. Em va portar per camins d'inseguretat.3. Se la va jugar.4. Us van conéixer pels informes.5. Li va preguntar coses que no podia respondre.

6. Us van admetre al parlament.7. El van cridar pertot arreu.8. Et va dir que no ho volia així.9. Ho has de dir més alt.

4. Marqueu la solució correcta de cada frase.

1. Hui Mercè compra flors i demà (comprarà / en comprarà / les comprarà) Ramon.



2. No sé si rep visites o no (les rep / en rep / rep).3. Vols pa amb oli i sal? No, no (el vull / vull / en vull).4. Rosa, que és molt rica, cada dia menja llagosta; en canvi, Lluís, que és molt pobre, no (en menja / menja / la menja) mai.5. A l’hivern porte guants i a l’estiu no (els porte / porte / en porte).6. Sempre diu que no vindrà? Sí, sí, (ho diu / lo diu / en diu) sempre.7.Vols que compre això? No, no vull que (ho compres / en compres / elcompres).8. Quan té diners compra carn i quan no (té / en té / els té), no.9. Saps on són els teus pares? No (ho sé / el sé / en sé).10. Beu vi per a dinar però no (beu / en beu / el beu) per a sopar.

5. Ompliu els espais buits amb els pronoms o combinacions binàries:

1. Núria ____ ha tret el carnet, però, com que fa poc que ____ té, els seus pares encara no ____ volen regalar el cotxe.2. Aquest disc no ____ té Joan; de segur que ____ agradaria tenir ____ .3. Molt bé, senyor; si ____ agrada aquesta habitació, ____ reservarem.4. Ricard m'ha telefonat però no ______pense dir a Marta. 5. Açò no queda bé ací; canvieu ____ de lloc.6. Aquest aparell ____ destorba. Vull que ______ porteu a casa vostra.7. Si el veus trist, no _____ faces cas: sempre ____ està.

8. Aquest clau s'ha despuntat i no puc clavar ____ . 9. Porte açò per als teus cosins. Si____ veus, dóna _____10. Ton pare____ha recordat que ____ duguérem allò que _____ va demanar. _______ duràs tu mateix?11 .Tenia els ulls plorosos i no veia bé.12. Que les teues amigues volen la taula vella? Doncs dóna______!13. Tranquil, que això, _____ diré, als meu pares, home.14. Si als teus amics els fa falta la meua impressora, digues____ i ______portaré jo mateix.

6. Digues el valor i la funció dels pronoms subratllats i quinés el referent (aprofita el text i assenyala les marques de la seua varietat diatòpica):

La vida és plena d'incidents, d'anècdotes, fets que un cop s'han explicat ja podem oblidar. L'interès o la gràcia del fet s'acaba en ell mateix, no se' ns acut treure'n cap conclusió. Del que ara us explicaré no puc limitar-me a dir "curiós, increïble, gairebé miraculós".

A la sortida del túnel de Mont-Blanc, a un camió italià no li funcionen els frens. Un altre camió, que circula davant seu, se n'adona. ¿I què fa? Deixa que el camió sense frens es vagi acostant, que l'atrapi, fins que els dos camions s'enganxen l'un a l'altre. I el de davant frena per tots dos. La maniobra exigia, evidentment, no tan sols uns nervis molt sòlids, sinó també un admirable sentit de la solidaritat. I aleshores he pensat en aquesta frase: "Frenar per un altre", i m'ha semblat que tenia molt sentit, més enllà de la mecànica automobilística. S'ha de saber frenar en determinades ocasions, hem d'aprendre a deixar-nos atrapar. Suposo que, instintivament, molts pares ho fan quan juguen amb els seus fills petits. Corren una mica i es deixen atrapar. Perquè el nen o la nena augmenti la seva autoestima, que



en diuen ara, perquè tingui una alegria. I el pare ha de fer-ho subtilment perquè no es vegi com una descarada concessió.

Penso que és una actitud que, en determinades circumstàncies, pot ser molt sàvia en una societat competitiva. En l'ensenyament, en l'activitat professional, en la vida social. Crec que a vegades és formativament molt eficaç que el mestre es deixi atrapar per l'alumne; que l'oficial es deixi atrapar per l'ajudant; que la persona més culta, o enginyosa, d'una reunió, estimuli perquè l'atrapin els altres.

S'ha de fer amb elegància, amb discreció. Deixar-se atrapar no ha de ser un acte de supèrbia condescendent. El veritable valor de no mantenir sempre la distància, de deixar- se atrapar, és que respon a una voluntat de no barrar el pas. Ni abandonar a qui no pugui seguir-nos. Hi ha una carretera que hem de compartir sense que ningú prengui mal.

♣ ♣ ♣ ♣ ♣ ♣ ♣



GRAMÀTICA: L’ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS ALVEOLARS Els sons fricatius alveolars poden ser sords i sonors. La essa sorda [s] i la essa sonora [z] es

representen per les grafies : s, ss, c, ç i z. Para atenció al següent quadre explicatiu:La essa sonora [z]: grafies -s- i z La essa sorda [s]: grafies: s, -ss-, c, ç

z- a principi de paraula. Ex. Zero, zebra...

s- a principi de paraula.Ex. sac, solitud...

c + e, i Sempre. Ex. centre, citar, ací, recepta, concili, concepte...

-z- entre vocals. Ex. Amazona, esquizofrènic, ozó, nazi ...

cons + s s + cons Ex. consistori, potser, cansat...

-ç+ a, o u Sempre.

Ex. avançar, açò, forçut...

z+cons Ex. Colze, pinzell, senzill...

* En unes poques paraules –z. Ex. brunz (brunzir)

-s a final de paraula. Ex. cas, doncs, pols, abans...

-ç A final de paraula.

Ex. dolç, esforç, avanç...

-s- Sempre entre vocals.

Ex. tesi, casos, posició, marquesa, princesa, anàlisi, mesos, nerviosa...

*En els compostos i derivats de fons, dins, trans. Ex. enfonsar, endinsar, transitar...

-ss- entre vocals. Ex. emissor, passar, alcaldessa, progressió, impressió, duquessa...

* En paraules formades amb un prefix acabat en vocal i una paraula començada per s- LA S SONARÀ SORDA (com la de la paraula simple) Ex. antesala, asimetria, parasíntesi...

S’escriuen amb -s- els substantius abstractes en -ESA Ex. peresa, invalidesa, naturalesa... S’escriuen amb -SS- els femenins de càrrecs, dignitats, professions ... Ex. metgessa, poetessa, abadessa.... (excepte: marquesa i princesa) S’escriuen amb -SS- els substantius acabats en –pressió, missió i -gressió i derivats Ex. impressió, impressionat; progressió, progressar, emissió, emissor, emissora... Els mots acabats en -as quan deriven solen escriure -s- Ex. nas, nassos (excepcions: as-asos, cas-casos, gas-gasos, mas-masover,ocàs, gimnàs, aiguarràs...) Els mots que acaben en els sufixos -es , -os deriven en -s- Ex. nervi-nerviós-nerviosa, cort-cortés-cortesos, aragonés-aragonesa...

Els mots que acaben en –es i –os no sufixos deriven en -ss- Ex. interés-interessant, gos-gossa-gosset...

(excepcions: bes-besos, mes-mesos, pes-pesar, clos-closos, dos-dosos...) Els mots que acaben en els sufixos -is, -us deriven en -ss- Ex. malalt-malaltús-malaltussa, passar-passadís-passadissos... Els mots acabats en –is, -us deriven en –s-



Ex. gris-grisa-grisenc, autobús-autobusos... (excepte: rus-russa, suís,-suïssa...) Compte amb els prefixos: a- (negatiu) Ex asimetria, asèpal... i

as- (no negatiu) Ex.assenyalar, assecar, assabentar-se...ATENCIÓ: La –s final de paraula es fa sorda però en contacte amb consonant sonora o si la següent paraula comença per vocal o per consonant sonora (b, d, g, j) aquesta –s es pronuncia sonora. Ex. esdevenir, més aigua, més diners...

ACTIVITATS

1. Ompli amb s, ss, c, ç, z:

___endre___incercan___atpen___arllan___ara___ignaturaaparen___ama___a (adv.)adhe___iópol__e

sal___aroman___oscal___esin___istirmel___aanàli___idonc___compre___os___elnoble___a

coneixen___adescal___inèr___iatinen__asen___ergro___asen___einclo___osagre___orsorollo___a

comen___amentrecan___esa___olirrepa___aremi___ortro___ejarde___igcapa___itatparènte___iautobu___os

mu___icaranti___èpticpre___entacontra___entitante___alago___osa___enyalatsen___illamentimpre___oraexclu___ió

2. Ompli els espais amb la grafia alveolar convenient:

El con___epte d’argot, que esmenta l’autor en el text, ens serveix de ba___e. Segons Jesús Tuson, l’argot és una varietat de l’idiona que actua com a cohe___ionador d’un grup. La primera a___epció del terme va ser aplicada al món de la delinqüèn___ia i dels lladres, i que es pot a___eptar també com la terminologia i manera d’entendre’s de qual___evol col.lectiu profe___ional o grup de treball del tipus i categoria que siga. Podem esmentar moltes varietats de la llengua, com la diatòpica (o geogràfica), la diastràtica (varietat so___ial) i la diafà___ica (la dels registres).

La que més ens intere___a pel tema de què tractem és aquesta darrera, que es caracteritza perquè es pot estudiar per diversos nivells:

La idea principal del text de Je___ús Tu___on és que la llengua no és el principal factor cohe___ionador d’un grup o comunitat, però n’es un element molt important de tots els que incideixen en la integra___ió so___ial.

El nivell vulgar, el més baix, ple de barbarismes i d’elements e___tranys a la llengua concreta que s’u___e, normalment se sol u___ar de forma oral i l’escriptura del nivell vulgar apareix, de vegades, en textos literaris per reflectir-lo mimèticament.

El nivell col.loquial és el parlat en la conver___a normal entre amics, familiars o coneguts, encara que entra la gesticulació i paraules comodí (molt repetides, com el verb fer, els demostratius neutres això, a___ò, allò, etc) ja no entren tantes incorre___ions i és una mica més correcte i acostat a la norma que l’anterior.

El nivell e___tàndard és el que supera totes les varia___ions de qual___evol mena i és entés per tots els parlants. S’u___a als mitjans de comunica___ió (ràdio, prem___a, televi___ió).

El nivell culte és el més elevat i és parlar per la gent que s’esfor___a a expre___ar-se acuradament en situa___ions concretes. L’u___en els estudio__os de qual___evol cièn___ia, en les manifestacions literàries... i de vegades és impre___indible en treballs espe___ialitzats...



♣♣♣♣♣♣♣

Documents

meritxellperis.files.wordpress.com€¦ · Web viewAquest músic sol acabar els concerts amb un solo de guitarra. 6· Corregeix les perífrasis incorrectes: