002 MEMORIA CES 2002ces.caib.es/www/cd_memoria2007/data/PDF/capitol2.pdf · 2008-10-10 · 2007 344 CES-Memòria 1.1.1.A NÀLISI DE LES DADES D’AFILIA- CIÓ ALA SEGURETAT SOCIAL

CAPÍTOL II

MERCAT DE TREBALLI SEGURETAT SOCIAL

El capítol II es divideix en dos apartats, mercat de treball i relacions laborals, d’una banda, iSeguretat Social, de l’altra, per mitjà dels quals es fa una anàlisi exhaustiva d’aquests dosàmbits, no tan sols des de la perspectiva de la nostra comunitat autònoma, que constitueix elprincipal objecte d’aquest estudi, sinó també per posar en relació les dades obtingudes de l’any2007 a les Illes Balears amb els resultats aconseguits a la resta d’Espanya.

Així, i en relació amb el mercat de treball i les relacions laborals, s’analitzen el nombre de tre-balladors afiliats a la Seguretat Social, que al llarg del 2007 han estat, de mitjana, 455.694.Aquests resultats són els millors que s’han donat fins ara, ja que mai en tota la historia de lasèrie no hi havia hagut tantes persones que cotitzassin a les nostres illes. A més, en l’anàlisi dela població ocupada per branques d’activitat observam que hi ha un increment en tots els sec-tors econòmics, tret del sector industrial.

La creació d’ocupació d’aquest any 2007 s’ha concentrat en el sector de la construcció, men-tre que el sector agrícola i ramader és el segon amb l’augment més important. Així mateix, s’had’assenyalar la importància creixent del col·lectiu de treballadors estrangers, en especial els depaïsos de fora de la Unió Europea. El total de la població estrangera afiliada a la SeguretatSocial al llarg del 2007 ha estat com a mitjana de 80.716 persones, xifra que suposa un incre-ment del 9,5% respecte de l’any passat, amb un pes del 17,7%. A més, quant a la taxa d’atur,cal dir que durant l’any 2007 s’ha situat en el 7%, com a mitjana: mig punt per sobre de la taxadel 2006. En el rànquing per comunitats autònomes, les Illes Balears se situen en la vuitenaposició pel que fa a la taxa d’atur més baixa.

Amb referència als índexs de qualitat del treball, s’ha duit a terme una revisió dels indicadorsque varen servir de base a l’estudi publicat l’any 2004, revisió que ha permès una millor anàli-si de la situació del mercat de treball actual. D’aquesta manera, amb l’incorporació de nousindicadors es pot apreciar que les variables en què les Illes Balears estan millor situades res-pecte de la resta de comunitats autònomes es concentren en els indicadors relacionats amb lesrelacions laborals, la igualtat de gènere, la cohesió social i el benestar i protecció socials. Unaanàlisi dels indicadors de l’Estratègia europea per a l’ocupació ens mostra, un any més, que lesIlles Balears, si bé es troben en una posició millor que la resta de l’Estat, encara no compleixenels objectius establerts per la Comissió Europea a la Cimera de Lisboa.

Quant a les característiques bàsiques de la negociació col·lectiva a les Balears, cal reiterar quees tracta d’una estructura de caire sectorial. Els nostres convenis col·lectius sectorials mésimportants pel nombre de treballadors que ocupen i per les empreses a les quals afecten sónels de l’hoteleria, la construcció i el comerç.

Respecte de l’activitat del Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB), al llargdel 2007 el nombre d’expedients tramitats és de 6.592, i tots són de conciliació/mediació.Globalment considerada, l’activitat del TAMIB s’ha incrementat en 975 expedients, és a dir, un17,36%, percentatge considerablement superior al de l’any passat.

Finalment, en l’àmbit de la prevenció de riscs laborals, s’hi analitzen les principals accions dutesa terme per la Direcció General de Salut Laboral, la Inspecció de Treball, la Fiscalia i les mútuesd’accidents de treball i malalties professionals, així com l’àmbit de la negociació col·lectiva.

341

2007Capítol II. Mercat de treballi Seguretat Social

RESUM

Quant a la sinistralitat laboral, continua com a factor que mereix una atenció especial, ja ques’incrementa un 2,7%.

La recaptació líquida de la Seguretat Social a les Illes Balears durant l’exercici del 2007 haestat de 2.645,37 milions d’euros, xifra que representa un increment del 7,39% respecte del’any anterior.

El nombre total de pensions contributives que s’han percebut a les Illes Balears l’any 2007 ésde 158.432, la qual cosa representa l’1,9% del nombre total de pensions contributives del’Estat espanyol. La contrapartida monetària del total de pensions contributives ha arribat alvalor de 1.345,59 milions d’euros, amb un increment del 7,94%. Per comparació a les dadesrelatives als valors mitjans de les pensions de les diferents comunitats autònomes, les pen-sions mensuals de les Illes Balears tenen un valor de 614,04 euros i s’han situat per sota lamitjana nacional. Només se situen per sota de les Balears: Múrcia, Extremadura i Galícia. Arabé, per províncies de l’arc mediterrani, només se situen per sobre de les Balears: València,Màlaga i Tarragona.

La pensió contributiva mitjana de Mallorca és de 620,59 euros; la de Menorca, de 621,80 euros;la d’Eivissa, de 593,65 euros, i la de Formentera, de 533,65 euros.

La mitjana mensual de les pensions de jubilació és de 688,37 euros; la de les pensions deviduïtat, de 449,49 euros; la de les d’incapacitat permanent, de 698,43 euros; la de les d’or-fandat, de 269,72 euros, i les que són a favor dels familiars, de 305,48 euros.

L’import anual dels subsidis ha estat de 127,50 milions d’euros amb un increment en relacióamb l’any anterior del 4,15%.

Quant a la protecció per atur, la despesa relativa a les prestacions per atur és de 433,4 milionsd’euros, xifra que significa una variació del 8,03% i un increment en el nombre de beneficia-ris del 5,2%. A més, durant l’exercici del 2007 també ha augmentat la cotització de laSeguretat Social l’11,6%, de manera que s’ha arribat a una quantia total de 119,51 milionsd’euros.

2007

342

CES - Memòria

343


1.1.PANORAMA GENERAL DEL

MERCAT DE TREBALL

Fem l’anàlisi de l’ocupació de l’any 2007sobre la base de la informació que s’hapogut extreure de l’estadística d’afiliació ala Seguretat Social (TGSS) i de l’enquestade població activa (INE-EPA).1 També inclo-em en aquest apartat una revisió dels indi-cadors de l’índex de qualitat del treball(IQT) per a l’any 2006, tant per a les lllesBalears com per a la resta de comunitatsautònomes, que es justifica per les inten-ses transformacions demogràfiques,socials i laborals que s’han anat observanta les Illes Balears i a Espanya durant elsúltims anys.

Aquesta revisió dels indicadors suposapoder disposar de dades més actualitza-des i incorporar-hi nous indicadors queens permeten aprofundir en l’anàlisi d’al-guns aspectes, els quals són necessaris perentendre els canvis sociolaborals que hi hahagut a Espanya i a la nostra comunitat enels últims anys.

MERCAT DE TREBALLI RELACIONS LABORALS

1

RESUMEl nombre mitjà de treballadors afiliats a la Seguretat Social alllarg del 2007 ha estat de 455.694 persones, resultats que són elsmillors que s’han donat fins ara en tota la historia de la sèrie. Amés, en l’anàlisi de la població ocupada per branques d’activitatobservam que hi ha un increment en tots els sectors econòmics,tret del sector industrial.

La creació d’ocupació d’aquest any 2007 s’ha concentrat en el sec-tor de la construcció, mentre que el sector agrícola i ramader és elsegon amb l’augment més important. Així mateix, s’ha d’assenya-lar la importància creixent del col·lectiu de treballadors estrangers,en especial els de països de fora de la Unió Europea. El total de lapoblació estrangera afiliada a la Seguretat Social al llarg del 2007ha estat com a mitjana, de 80.716 persones, xifra que suposa unincrement del 9,5% respecte de l’any passat. A més, quant a lataxa d’atur, cal dir que durant l’any 2007 s’ha situat en el 7%, coma mitjana: mig punt per sobre de la taxa del 2006. En el rànquingper comunitats autònomes, les Illes Balears se situen en la vuitenaposició pel que fa a la taxa d’atur més baixa.

Amb referència als índexs de qualitat del treball, s’ha duit a termeuna revisió i incorporació de nous indicadors que ha permès unamillor anàlisi de la situació del mercat de treball actual. Així, espot apreciar que les variables en què les Illes Balears estan millorsituades es concentren en els indicadors relacionats amb les rela-cions laborals, la igualtat de gènere, la cohesió social i el benes-tar i protecció socials. Una anàlisi dels indicadors de l’Estratègiaeuropea per a l’ocupació ens mostra, un any més, que les IllesBalears, si bé es troben en una posició millor que la resta del’Estat, encara no compleixen els objectius establerts per laComissió Europea a la Cimera de Lisboa.

Quant a les característiques bàsiques de la negociació col·lectivaa les Balears, cal reiterar que es tracta d’una estructura de cairesectorial. Els nostres convenis col·lectius sectorials més impor-tants pel nombre de treballadors que ocupen i per les empreses ales quals afecten són els de l’hoteleria, la construcció i el comerç.

Respecte de l’activitat del Tribunal d’Arbitratge i Mediació de lesIlles Balears (TAMIB), al llarg del 2007 el nombre d’expedients tra-mitats és de 6.592, i tots són de conciliació/mediació. Globalmentconsiderada, l’activitat del TAMIB s’ha incrementat en 975 expe-dients, és a dir, un 17,36%, percentatge considerablement supe-rior al de l’any passat.

Quant a la sinistralitat laboral, continua com a factor que mereixuna atenció especial, ja que s’incrementa un 2,7%.

1. Sobre les diferències metodològiques d’aquestesdues fonts estadístiques, vegeu: Memòria del CESsobre l’economia, el treball i la societat de les IllesBalears, 2001, p. 372 i 373.

2007

344

CES - Memòria

1.1.1. ANÀLISI DE LES DADES D’AFILIA-CIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

El registre de treballadors afiliats a laSeguretat Social al llarg del 2007 ha estatde 455.694 persones. Aquests resultatssón els millors que s’han produït fins ara,ja que mai en tota la història de la sèrie nohi havia hagut tantes persones que cotit-zaven a les nostres illes. Per comparacióamb les dades del 2006, s’ha produït unaugment de 14.418 treballadors ocupats,fet que, en termes percentuals, equival al3,3% d’increment.

La població ocupada femenina augmenta(+3,9%) per sobre de la població masculi-na (+2,8%) respecte de l’any 2006. Si esté en compte el període 2001-2007, s’hancreat 72.015 nous llocs de feina, delsquals 43.088 han estat ocupats per dones(un augment en termes relatius del28,1%), mentre que per al col·lectiu mas-culí l’increment ha estat de 28.923 llocsde feina, cosa que, en termes relatius,equival al 12,6%. (Vegeu el quadre II-1.)

No obstant això, el percentatge de donessobre el total de la població ocupada con-tinua sent inferior al percentatge d’ho-mes. En concret, l’any 2007 s’ha tancat

amb 196.476 dones ocupades sobre untotal de 455.694 persones en aquestasituació, la qual cosa representa un per-centatge del 43,1%. Aquest percentatge,al conjunt de l’Estat, és d’un 41,6%.(Vegeu el quadre II-2.)

L’aspecte remarcable d’aquest percentat-ge, cal cercar-lo en l’evolució que el pesde l’ocupació femenina té sobre el totalde l’ocupació. Així, l’any 2001, l’ocupaciófemenina representava el 40% del totalde l’ocupació de les Illes Balears, mentreque l’any 2007 aquest percentatge s’hasituat en el 43,1%. En el conjunt del’Estat, l’ocupació femenina s’ha situat aun punt i mig per sota dels registres quehi ha a les Illes Balears. Del 37,2% s’hapassat al 41,6%; és a dir, a les IllesBalears, les dones tenen més pes sobre eltotal de la població ocupada, pes quecada vegada augmenta. Espanya s’acostaa la situació avantatjosa de les IllesBalears, de manera que es va retallant ladiferència.

En l’anàlisi de la població ocupada perbranques d’activitat observam que s’in-crementa en tots els sectors econòmics,tret del sector industrial. La construcció ésel sector que ha liderat durant l’any 2007

QUADRE II-1. TREBALLADORS/ES EN ALTA LABORALSEGONS EL GÈNERE, ILLES BALEARS (2001-2007)

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Dones 153.388 157.928 161.471 167.160 178.751 189.091 196.476

Homes 230.291 232.164 230.897 232.112 242.492 252.186 259.214

Total 383.679 390.092 392.368 399.273 421.243 441.276 455.694

Font: Tresoreria General de la Seguretat Social.

345


el major creixement en termes d’ocupació(5,5% respecte a l’any 2006). El segueixel sector agrari i ramader, amb un incre-ment de la població afiliada respecte del2006 del 4,6% (que contrasta amb lapèrdua d’ocupació que va registrar l’anypassat); mentre que el sector de serveisha crescut respecte de l’any passat el3,2%. Finalment, en el sector industrials’ha produït una pèrdua de població afi-liada aquest darrer any respecte de l’an-terior de l’1,5%. (Vegeu el quadre II-3 i elquadre A II-1.)

Si ens fixam amb més detall en el sectorde serveis, que, per altra banda, a la nos-tra comunitat és el que concentra el majornombre de població afiliada (el 75,8% depersones ocupades a les Illes Balears hoestà en el sector de serveis), observam queles activitats més dinàmiques del sectorserveis, és a dir, les que més han crescuten termes relatius, són les activitats desanejament públic (67,1%), les activitatsrelacionades amb els serveis domèstics(64,9%) i les educatives (37,7%). (Vegeuel quadre II-4.)

QUADRE II-3. CREIXEMENT DE L’OCUPACIÓ PER SECTORS D’ACTIVITAT,ILLES BALEARS (2006-2007)2006 2007 Variació (%)

Agricultura 9.518 9.958 440 4,6

Indústria 31.484 31.014 -469 -1,5

Construcció 65.780 69.379 3.599 5,5

Serveis 334.499 345.343 10.845 3,2

Total 441.280 455.694 14.415 3,3


Nota: No s’hi comptabilitzen afiliats a altres CA.

QUADRE II-2. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ OCUPADA FEMENINA SOBRE EL TOTALDE POBLACIÓ OCUPADA. ESPANYA - ILLES BALEARS (2000-2007)

Illes Balears Espanya

2000 39,5% 37,2%

2001 39,9% 38,0%

2002 40,5% 38,6%

2003 41,2% 39,3%

2004 41,9% 39,8%

2005 42,4% 40,5%

2006 42,9% 41,1%

2007 43,1% 41,6%


2007

346

CES - Memòria

QUADREII-4.TREBALLADORS

ASSALARIATS,A

UTÒNOMSIEM

PRESES

PERACTIVITATECONÒMICA(CNAE93)

ALESILLESBA

LEARS(2006-2007)

Empreses

Autònoms

Assalariats

2006

2007

Variació

2006

2007

Variació

2006

2007

Variació

01Agricultura,ramaderia,caçaiactivitatsdels

serveisquehiestanrelacionats

311

357

4614,7%

1.233

1.317

856,9%

1.375

1.646

271

19,7%

02Silvicultura,explotació

forestaliactivitats

delsserveisrelacionats

1011

114,8%

2327

417,5%

65354

289444,6%

05Pesca,aqüiculturaiactivitatsdelsserveisrelacionats

33

132,3%

87

-1-13,3%

5561

610,5%

10Extraccióiaglomeraciód’antracita,hulla,lignititorba

11

0-41,7%

78

1—

32

-1-25,8%

11Extracciódepetroli,cru

igasnatural:activitats

delsserveisrelacionatsambaquestes

00

0—

11

00,0%

00

0—

12Extracciódemineralsd’uraniitori

00

0—

00

0—

00

0—

13Extracciódemineralsmetàl·lics

00

0—

00

0—

00

0—

14Extracciódemineralsnometàl·licsnienergètics

6667

00,4%

6971

22,2%

486

491

51,0%

15Indústriadeproductesalimentarisibegudes

482

489

71,4%

658

648

-10

-1,5%

4.842

4.934

921,9%

16Indústriadeltabac

00

0—

00

0—

00

0—

17Indústriatèxtil

7174

33,5%

163

170

74,3%

318

345

278,5%

18Indústriadelaconfeccióila

pelleteria

8378

-5-6,4%

206

197

-9-4,5%

441

368

-73

-16,5%

19Preparació,assaonamentiacabatdelcuiro;

fabricació

d’articlesdemarroquineriaiviatge

156

148

-8-5,4%

253

236

-18

-7,0%

1.762

1.582

-180

-10,2%

20Indústriadelafustaidelsuro,exceptemobles;

cistelleriaiesparteria

284

287

31,0%

892

859

-33

-3,7%

1.095

1.337

242

22,1%

21Indústriadelpaper

2119

-2-10,4%

1515

-1-3,3%

186

161

-25

-13,4%

cont

inua

347



ASSALARIATS,A

UTÒNOMSIEM

PRESES


ALESILLESBA

LEARS(2006-2007)

Empreses

Autònoms

Assalariats

2006

2007

Variació

2006

2007

Variació

2006

2007

Variació

22Edició,artsgràfiquesireproducciódesuportsenregistrats

284

296

124,2%

466

484

183,9%

2.100

2.202

101

4,8%

23Coqueries,refinatdepetroliitractament

decombustiblesnuclears

00

0—

11

00,0%

00

0—

24Indústriaquím

ica123

108

-15

-11,9%

5755

-2-3,2%

515

440

-75

-14,6%

25Fabricació

deproductesdecautxú

imatèriesplàstiques

1717

13,0%

1514

-1-7,2%

111

103

-8-7,0%

26Fabricació

d’altres

productesm

ineralsnometàl·lics

239

239

10,4%

417

402

-15

-3,6%

2.285

2.257

-28

-1,2%

27Metal·lúrgia

1816

-2-10,1%

2321

-2-8,8%

107

77-29

-27,5%

28Fabricació

deproductesm

etàl·lics,

exceptem

aquinàriaiequipament

464

473

91,9%

759

779

202,7%

2.857

2.903

461,6%

29Indústriadelaconstrucció

demaquinària

iequipamentm

ecànic

7585

1013,1%

154

169

149,3%

489

752

263

53,8%

30Fabricació

demàquinesd’oficinaiequipamentsinformàtics

78

112,5%

910

112,7%

3644

924,3%

31Fabricació

demaquinàriaimaterialelèctric

7150

-22

-30,5%

246

241

-5-2,2%

417

250

-167

-40,0%

32Fabricació

dematerialelectrònic;fabricació

d’equipamentiaparellsderàdio,TVicomunicacions

44

02,1%

77

00,0%

99

17,7%

33Fabricació

d’equipamentiinstrumentsmedicoquirúrgics,

deprecisió,òpticairellotgeria

4941

-8-16,0%

102

107

54,7%

159

152

-6-4,0%

34Fabricació

devehiclesdemotor,rem

olcsisemirremolcs

46

245,7%

1412

-1-8,6%

1523

850,8%

35Fabricació

d’altrematerialdetransport

248

272

249,7%

678

724

466,8%

1.631

1.853

221

13,6%

36Fabricació

demobles;altresindústriesmanufactureres

360

355

-5-1,4%

706

701

-5-0,7%

2.349

2.186

-163

-6,9%

cont

inua

2007

348

CES - Memòria


ASSALARIATS,A

UTÒNOMSIEM

PRESES


ALESILLESBA

LEARS(2006-2007)

Empreses

Autònoms

Assalariats

2006

2007

Variació

2006

2007

Variació

2006

2007

Variació

37Reciclatge

89

111,9%

34

129,7%

105

125

2019,4%

40Produccióidistribuciód’energia

elèctrica,

gas,vaporiaiguacalenta

1720

320,2%

1114

323,7%

1.215

1.231

161,3%

41Captació,depuració

idistribuciód’aigua

6768

11,9%

4850

12,6%

1.971

1.189

-782

-39,7%

45Construcció

7.430

7.822

392

5,3%

15.458

16.854

1.396

9,0%

50.322

52.525

2.204

4,4%

50Venda,mantenim

entireparaciódevehiclesdemotori

motos;vendaaldetalldecombustible

1.201

1.246

443,7%

2.090

2.113

221,1%

7.021

7.256

234

3,3%

51Comerça

l’engròsiintermediarisdelcomerç,

exceptedevehiclesdemotorimotos

2.026

2.132

106

5,2%

3.338

3.396

581,8%

15.217

15.946

730

4,8%

52Comerçaldetall,exceptedevehicledemotorimotos;

reparaciód’objectespersonalsiestrisdomèstics

7.322

7.372

500,7%

16.943

16.919

-25

-0,1%

37.159

37.564

406

1,1%

55Hoteleria

6.877

7.065

189

2,7%

12.353

12.454

101

0,8%

59.899

63.578

3.679

6,1%

60Transportterrestre;transportpercanonades

1.426

1.522

966,8%

4.325

4.425

992,3%

8.161

8.487

325

4,0%

61Transportmarítim

iperviesdenavegacióinteriors

1111

03,1%

2120

-1-2,4%

8664

-23

-26,3%

62Transportaeriiespacial

3129

-2-6,4%

1111

01,6%

4.567

4.753

186

4,1%

63Activitatsannexesalstransports;

activitatsd’agènciesdeviatges

534

539

51,0%

494

514

204,0%

9.650

9.568

-82

-0,8%

64Correusitelecomunicacions

136

155

1813,3%

172

192

2011,9%

2.179

2.942

763

35,0%

65Intermediaciófinancera,excepteassegurances

iplansdepensions

5059

917,3%

3841

37,5%

6.056

6.326

270

4,5%

cont

inua

349



ASSALARIATS,A

UTÒNOMSIEM

PRESES


ALESILLESBA

LEARS(2006-2007)

Empreses

Autònoms

Assalariats

2006

2007

Variació

2006

2007

Variació

2006

2007

Variació

66Assegurancesiplansdepensions,

excepteSeguretatSocialobligatòria

9790

-7-7,1%

7773

-4-5,4%

1.317

745

-572

-43,4%

67Activitatsauxiliarsa

laintermediaciófinancera

266

277

114,1%

997

1.074

777,8%

926

843

-83

-9,0%

70Activitatsimmobiliàries

1.792

1.905

114

6,3%

2.124

2.377

253

11,9%

5.028

4.809

-219

-4,3%

71Lloguerdemaquinàriaiequipamentsenseoperari,

d’efectespersonalsiestrisdomèstics

484

473

-12

-2,4%

869

881

121,4%

3.196

2.966

-230

-7,2%

72Activitatsinformàtiques

193

192

-1-0,3%

513

574

6111,9%

1.079

1.291

213

19,7%

73Investigacióidesenvolupament

1827

951,4%

118

148

3025,5%

146

216

7047,7%

74Altresactivitatsempresarials

3.655

3.788

133

3,6%

5.957

6.518

561

9,4%

27.231

28.217

986

3,6%

75Administraciópública,defensa

iSeguretatSocialobligatòria

479

600

122

25,4%

1314

17,7%

23.538

20.456

-3.082

-13,1%

80Educació

773

791

192,4%

1.218

1.245

272,2%

10.422

14.346

3.924

37,7%

85Activitatssanitàriesiveterinàries,serveissocials

1.125

1.172

484,2%

1.614

1.710

955,9%

22.715

26.198

3.482

15,3%

90Activitatsdesanejam

entpúblic

5863

57,7%

6563

-2-3,0%

1.637

2.735

1.098

67,1%

91Activitatsassociatives

1.107

970

-137

-12,4%

365

350

-15

-4,2%

4.842

3.684

-1.158

-23,9%

92Activitatsrecreatives,culturalsiesportives

911

940

293,2%

1.688

1.803

115

6,8%

7.661

8.471

810

10,6%

93Activitatsdiversesdeserveispersonals

1.313

1.286

-27

-2,1%

3.144

3.176

321,0%

4.551

4.386

-165

-3,6%

95Llarsqueocupenpersonaldomèstic

163

313

151

92,8%

1312

-1-7,6%

322

531

209

64,9%

99Organismesextraterritorials

1212

0-0,7%

11

00,0%

2929

01,4%

Activitatsnotipificades

10

-1-100,0%

81

-7-86,7%

30

-3-100,0%

Total

43.03

244.45

11.4

193,3

%81.27

184.30

53.0

343,7

%341.9

57356.0

1014.05

24,1

%

Font:TresoreriaGeneraldelaSeguretatSocial.

2007

350

CES - Memòria

Si diferenciam entre els treballadors assala-riats i els autònoms, podem assenyalar queel 78,1% dels afiliats d’alta són assalariats,mentre que en el règim d’autònomsaquest percentatge és del 18,5%, propor-cions que es mantenen més o menys esta-bles respecte dels anys anteriors (la restade treballadors —el 3,4%— es classifi-quen dins els règims especials). Resultaespecialment rellevant la disminució ques’ha produït durant l’any 2007 en el règimde treballadors de la llar, que si bé durantl’any 2006 presentava un increment del15,78%, l’any 2007 el descens ha estatdel 21,77%. (Vegeu el quadre II-5.)

El creixement principal dels treballadorsafiliats s’ha produït a les Pitiüses, seguidesde Mallorca, mentre que el menor creixe-ment correspon a l’illa de Menorca.Aquesta situació és idèntica a l’any ante-rior, quan el major increment es va produirtambé a les illes d’Eivissa i Formentera.(Vegeu el quadre II-6.)

1.1.1.1. Població estrangera afiliada

Una altra anàlisi que cal fer és la dels tre-balladors estrangers, per la importànciaque tenen. Amb les dades del padró de2007, les Illes Balears continuen sent la

QUADRE II-6. TREBALLADORS AFILIATS PER ILLES (2006-2007)2006 2007 Variació interanual

Absoluta Relativa (%)

Mallorca 360.619 372.845 12.226 3,39

Menorca 32.762 33.306 544 1,66

Eivissa 44.966 46.541 1.575 3,50

Formentera 2.529 2.584 55 2,17

Altres províncies 404 420 16 3,96

Total 441.279 455.694 14.415 3,27


QUADRE II-5. TREBALLADORS EN ALTA LABORAL SEGONS EL RÈGIM,ILLES BALEARS (2002-2007)

2002 2003 2004 2005 2006 2007 Var. 07/06

Règim general 302.141 302.750 308.526 324.458 341.957 356.010 4,11

RE autònoms 76.233 77.252 78.269 79.637 81.271 84.305 3,73

RE treballadors de la llar 4.671 4.914 4.911 9.753 11.292 8.834 -21,77

RE agrari 5.248 5.267 5.298 5.163 4.625 4.444 -3,91

RE treballadors del mar 2.283 2.285 2.235 2.235 2.134 2.102 -1,51

Total 390.576 392.469 399.239 421.246 441.279 455.694 3,27


351


comunitat autònoma amb el percentatgemés elevat de població de nacionalitatestrangera, amb el 20,8% sobre el totalde població, seguida de la ComunitatValenciana (16,7%) i la Comunitat deMadrid (15,9%). Se situen a més de 9punts per sobre de la mitjana estatal, enquè el pes dels estrangers és de l’11,3%.

La població ocupada estrangera va regis-trar una xifra de 80.716 treballadors d’al-ta, cosa que representa el 17,7% del con-junt de treballadors d’alta a la SeguretatSocial; aquest percentatge creix any rereany —el 2007 és un punt superior al del’any 2006— i les Balears esdevenen lacomunitat autònoma amb el major pesde població estrangera sobre el total detreballadors d’alta a la Seguretat Social.En relació amb l’any anterior, s’ha produïtun creixement de 6.991 treballadors, fetque ha significat un augment en termesrelatius del 9,5% (increment molt inferioral registrat l’any 2006, que fou del18,8%). La distribució dels treballadorsestrangers segons la zona de procedènciaha anat variant al llarg dels anys. Si l’any2001 el pes dels treballadors amb nacio-nalitat de països de la UE era del 58,7%(18.598), i el dels treballadors amb nacio-nalitat de països de fora de la UE, del41,3% (13.906), l’any 2007 ens trobamque el pes d’aquests dos col·lectius és elsegüent: el 57% dels treballadors estran-gers són de nacionalitat de països de forade la UE (46.043) i el 43% són treballa-dors amb nacionalitat de països europeus(34.673). Per tant, respecte de l’any2006, els treballadors amb nacionalitatde països de fora de la UE perden efectiuslaborals (-1.488), mentre que els treballa-dors amb nacionalitat de països de la UE

registren un creixement en el volum depoblació ocupada que en termes absolutssupera els 8.000 treballadors.

Així, doncs, l’any 2007, el creixement del’ocupació més important en termes abso-luts s’ha produït entre els treballadorsnacionals, després d’una sèrie temporalde cinc anys en què l’augment més impor-tant d’ocupació es registrava entre els tre-balladors estrangers. Dels més de 14.000nous afiliats, el 48,5% són de nacionalitatestrangera, mentre que la resta són denacionalitat espanyola.

Es pot apreciar que durant els mesos demajor ocupació (juny, juliol i agost), el pesdels treballadors estrangers amb naciona-litat de països de la UE creix respecte alsmesos de temporada baixa, molt més enque ho fa l’incorporació de treballadorsestrangers amb nacionalitat de països defora de la UE al nostre mercat de treball (ique ho fa bàsicament en l’activitat hotele-ra). Aquestes diferències estacionals entreels dos col·lectius es poden apreciar clara-ment en el gràfic II-1. Aquest comporta-ment s’explica per l’especialització de lanostra comunitat en l’activitat turística,fortament estacional i amb unes necessi-tats específiques de mà d’obra. (Vegeu elquadre II-7 i el gràfic II-1.)

Segons la nacionalitat, com es reflecteixen els quadres 8A i 8B, podem assenya-lar que, dins el grup de països que per-tanyen a la Unió Europea, els que apor-ten més mà d’obra a la nostra comunitatautònoma són, en primer lloc, Alemanya(que aporta el 26,8% dels treballadorsde la Unió i l’11,5% del total d’afiliatsestrangers), seguida del Regne Unit (el

2007

352

CES - Memòria

16,9% i 7,3%, respectivament) i d’Itàlia(el 15,4% i el 6,6%, respectivament).Aquests percentatges de participació hananat una mica a la baixa respecte delsanys anteriors. D’aquests treballadorsestrangers amb nacionalitat de països dela Unió Europea, el 67,2% cotitzen en elrègim general, i el 29,1% són autònoms,

la qual cosa ens mostra la poca significa-ció que tenen en la resta de règims: l’a-grari, el de la mar o el de la llar. (Vegeuel quadre II-8A.)

D’altra banda, el col·lectiu de treballa-dors estrangers afiliats no comunitaris técom a protagonista, per segon any con-

Gràfic II-1

Total d'afiliats estrangers a la Seguretat Social, Illes Balears (2007)

10.000Gener Febrer Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

20.000

30.000

Març

40.000

50.000

60.000

UE No UE


QUADRE II-7. TOTAL D’AFILIATS ESTRANGERS A LA SEGURETAT SOCIAL,ILLES BALEARS (2007)

Unió Europea No UE Total % UE % No UE

Gener 24.905 37.864 62.769 39,7 60,3

Febrer 25.948 39.461 65.409 39,7 60,3

Març 28.681 42.663 71.344 40,2 59,8

Abril 32.598 45.830 78.428 41,6 58,4

Maig 39.758 51.593 91.351 43,5 56,5

Juny 43.486 54.241 97.727 44,5 55,5

Juliol 44.813 52.953 97.766 45,8 54,2

Agost 43.971 51.616 95.587 46,0 54,0

Setembre 42.445 52.043 94.488 44,9 55,1

Octubre 32.777 43.838 76.615 42,8 57,2

Novembre 28.811 41.200 70.011 41,2 58,8

Desembre 27.884 39.215 67.099 41,6 58,4

Mitjana 2007 34.673 46.043 80.716 43,0 57,0


353


QUADRE II-8A. TOTAL D’AFILIATS ESTRANGERS A LA SEGURETAT SOCIALPER NACIONALITATS I PER RÈGIMS (UE), ILLES BALEARS (2007)

General Autònoms Agrari Mar Llar Total

Alemanya 5.287 3.876 22 21 93 9.299

Àustria 304 158 1 1 5 469

Bèlgica 405 147 1 4 4 561

Bulgària 1.521 285 37 2 512 2.357

Xipre 2 0 0 0 1 3

Dinamarca 122 82 0 0 1 204

Eslovàquia 302 26 1 0 12 341

Eslovènia 29 2 0 0 2 34

Estònia 20 1 0 0 0 21

Finlàndia 108 21 0 2 1 132

França 1.435 625 9 20 21 2.110

Grècia 72 30 0 0 0 102

Hongria 129 17 2 0 0 148

Irlanda 133 57 0 0 1 190

Itàlia 4.247 1.033 9 15 29 5.331

Letònia 19 1 0 0 0 20

Lituània 71 5 0 0 0 76

Luxemburg 6 5 0 0 1 12

Malta 4 0 0 0 0 4

Països Baixos 687 311 2 4 4 1.008

Polònia 1.493 219 30 2 44 1.788

Portugal 977 108 6 1 14 1.106

Regne Unit 3.456 2.352 7 14 33 5.863

Rep. Txeca 366 44 6 1 5 422

Romania 1.647 526 31 2 242 2.449

Suècia 464 153 2 3 1 623

Total UE 23.305 10.083 168 93 1.024 34.673


QUADRE II-8B. TOTAL D’AFILIATS ESTRANGERS A LA SEGURETAT SOCIALPER NACIONALITATS I PER RÈGIMS (FORA DE LA UE), ILLES BALEARS (2007)


Argentina 4.036 466 13 5 348 4.868

Bolívia 980 28 14 2 300 1.324

Colòmbia 4.217 163 73 5 864 5.323

continua

2007

354

CES - Memòria

secutiu, l’Equador, que passa a ser el pri-mer país de fora de la Unió Europea queaporta més treballadors, davant delMarroc. No obstant això, en relació ambel total de població estrangera afiliada ala nostra comunitat autònoma, ésAlemanya qui aporta el percentatge méselevat de persones treballadores (migpunt més que l’Equador). En ordre d’im-portància, el segueixen el Marroc (el17,6% i el 10%, respectivament) i Co-lòmbia (el 11,6% i el 6,6%, respectiva-ment). (Vegeu el quadre II-8B.)

Quant als treballadors amb nacionalitatde països de fora de la Unió Europea,malgrat que el 81,2% cotitzen en elrègim general de la Seguretat Social i el6,3% són autònoms, és destacable lapresència d’aquest col·lectiu en altresactivitats, concretament en els règimsespecials. En el règim especial d’empleatsde la llar hi ha afiliats el 10,7% d’aqueststreballadors, el 47,7% dels quals prove-

nen de l’Equador o de Colòmbia. Un altrerègim en què aquest col·lectiu d’estran-gers amb nacionalitat de països de forade la Unió és representatiu és l’agrari,amb 794 treballadors d’alta durant el2007. La importància dels règims espe-cials en l’ocupació de la població estran-gera es posa de manifest si es té encompte que sobre el total de població afi-liada al règim de la llar i al règim agrari, laproporció de població estrangera és del10,7% i del 1,7%, respectivament.Destacar a més que la majoria d’aqueststreballadors són originaris de l’Equador,dins el règim de la llar, i del Marroc si estracta del règim agrari.

Si es té en compte el període 2001-2007,s’han registrat 48.213 noves afiliacionsque corresponen a persones estrangeres(un augment del 148,3%), mentre queper al col·lectiu de treballadors nacionalsl’increment és de 23.802 llocs de feina(el 6,8%).

QUADRE II-8B. TOTAL D’AFILIATS ESTRANGERS A LA SEGURETAT SOCIALPER NACIONALITATS I PER RÈGIMS (FORA DE LA UE), ILLES BALEARS (2007)


Equador 7.139 134 120 2 1.479 8.873

Marroc 6.954 421 438 14 282 8.108

Nigèria 996 36 12 1 59 1.104

Perú 933 28 10 3 141 1.115

Senegal 1.067 60 21 2 51 1.202

Uruguai 1.458 91 6 1 179 1.735

Xina 1.250 494 0 0 71 1.815

Resta països 8.355 985 88 15 1.134 10.576

Total fora UE 37.385 2.907 794 49 4.909 46.043


355


Si analitzam aquesta situació segons elpaís de procedència, són els països del’Amèrica del Sud els que experimentenels creixements més elevats. L’Equadorcreix en 7.810 treballadors respecte del’any 2001; Colòmbia, en 4.792, il’Argentina, en 4.160. Els països de l’est,com Bulgària i Romania (amb més de dosmil treballadors cadascun), també contri-bueixen de manera considerable al creixe-ment de treballadors estrangers d’alta a laSeguretat Social.

Per acabar, tenint en compte que les dadesd’afiliació a la Seguretat Social ens donenun increment espectacular en els últimanys, un dels reptes més importants ambrelació al fenomen de la immigració és lamillora de l’accés al mercat de treball i lapromoció de la integració sociolaboral delcol·lectiu de persones immigrades.D’aquesta manera, de les dades analitza-des es pot observar que la població immi-grant presenta una alta participació labo-ral, i com es veurà posteriorment —al’anàlisi de l’atur registrat— afronten ambmés freqüència situacions de desocupació.

Les persones immigrades s’ocupen ambuna freqüència més elevada en feines queno requereixen qualificació ni especialitza-ció professional, mentre que la sevapresència es gairebé nul·la en ocupacionsamb un alt nivell de qualificació. Aquestadistribució de l’ocupació immigrant respona la mateixa estructura del mercat de tre-ball, així com al menor ajust inicial de lesqualificacions de la mà d’obra immigrantamb els requeriments de la producció.

No obstant això, hi ha factors que tot ique no estan directament relacionats amb

el mercat de treball hi influeixen directa-ment, com són: el reconeixement de lesqualificacions (entès com la dificultat quetenen les persones estrangeres i, sobretot,les provinents de països de fora de la UE,per homologar els títols, tant de formacióprofessional como universitaris, perquèsiguin reconeguts en el moment d’accedira una feina en igualtat de condicions quela població nacional); el coneixement delsmecanismes formals i informals d’articula-ció del propi mercat (constitueixen meca-nismes formals el Servei d’Ocupació i lesagències de col·locació, que canalitzen lesofertes de feina de les empreses amb lesdemandades d’ocupació dels treballadors,i mecanismes informals aquells en què larecerca de feina es fa a través de la xarxad’amics, familiars o altres) i, fins i tot, enalguns casos, l’idioma.

Per una altra part, en la distribució secto-rial i ocupacional de les persones immi-grants influeix de manera determinant,pel que fa al seu accés inicial al mercat detreball regular, la normativa vigent i elsrequisits que s’hi estableixen.

Així doncs, tal com queda reflectit en elquadre II-9, observam una concentraciómés elevada de mà d’obra immigrant enel sector de la construcció (26,6%) enrelació amb els ocupats d’origen espanyol,que registren un percentatge del 12,3%.Per una altra banda, en l’activitat hoteleraes presenten diferències en relació amb elvolum de població ocupada, ja que el29,3% de les persones immigrants estàocupada en aquesta activitat, mentre queper al conjunt de població d’origen espa-nyol és del 15,5%. (Vegeu el quadre II-9.)

2007

356

CES - Memòria

1.1.2. ANÀLISI DELS OCUPATS SEGONS

L’ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA

Segons les dades que ofereix l’enquestade població activa (EPA), la població ocu-pada a les nostres illes l’any 2007 és de507.975 persones. Aquesta xifra repre-senta un increment de 12.000 efectius

laborals respecte del 2006. Aquest fet, en

termes relatius, representa el 2,4%.

(Vegeu el quadre II-10.)

Per sectors d’activitat, cal assenyalar el

descens en el nombre de persones ocupa-

des en el sector de serveis respecte de

l’any 2006, concretament 5.725 persones

QUADRE II-9. TOTAL D’AFILIATS PER SECTORS D’ACTIVITAT(RÈGIM GENERAL, MITJANA 2007)

SECTOR D’ACTIVITAT Total Espanyols Estrangers Var. total Var. Esp. Var. estrang.Illes Balears % 06/07 % 06/07 % 06/07

Agricultura, ramaderia,caça i selvicultura 2.000 1.495 505 38,89 44,96 23,56

Pesca 61 40 21 11,25 10,67 12,33

Indústries extractives 494 422 73 1,02 0,38 4,95

Indústries manufactureres 22.104 18.976 3.128 1,26 -0,28 11,76

Producció d’energia 2.420 2.385 35 -24,04 -24,37 7,16

Construcció 52.525 36.375 16.150 4,38 1,07 12,69

Comerç; reparació devehicles de motor 60.766 53.373 7.393 2,30 0,69 15,69

Hoteleria 63.578 45.804 17.774 6,14 1,83 19,15

Transport, emmagatze-mament i comunicacions 25.813 22.842 2.972 4,74 3,47 15,67

Intermediació financera 7.915 7.690 225 -4,63 -5,06 12,80

Activ. immobiliàries i delloguer, serv. empreses 37.499 30.846 6.653 2,24 0,62 10,48

Administració pública, defensai Seguretat Social obligatòria 20.456 20.143 313 -13,09 -13,36 7,97

Educació 14.346 13.632 714 37,65 39,21 13,39

Activitats sanitàries i veterinàries;serveis socials 26.198 24.789 1.409 15,33 14,53 31,65

Altres activitats socials;serveis personals 19.276 16.071 3.205 3,13 2,72 5,21

Llars que ocupenpersonal domèstic 531 423 108 64,91 57,44 102,33

Organismes extraterritorials 29 15 14 0,58 3,37 -2,38

Total del règim general 356.010 295.320 60.691 4,11 2,15 14,81


menys (cosa que en termes relatius repre-senta l’1,5%). Si analitzam la sèrie depoblació ocupada en el sector de serveisdes de l’any 1996, no trobam cap any enquè les persones ocupades en aquest sec-tor registrassin un descens en el nombred’efectius laborals. Així doncs, es pot afir-mar que és la primera vegada en els últims11 anys que es registra una pèrdua dellocs de feina en el sector de serveis.Aquest descens de població ocupada escontraresta amb l’evolució positiva que haregistrat el sector de la construcció durantaquest any, i que ha representat un trans-vasament de treballadors del sector deserveis al sector de la construcció.

Respecte a la resta de sectors, tots experi-menten increments de població ocupada,tot i que amb matisos: el sector agrícola,després de dos anys de descens en el

nombre d’ocupats, enguany registra uncreixement relatiu del 24,6%. El sectorindustrial continua la recuperació de per-sones ocupades després de la tendènciadecreixent d’anys anteriors, amb un aug-ment del 16,5%. Finalment, amb referèn-cia al sector de la construcció, els efectiuslaborals creixen en més de 8.000 (en ter-mes relatius representa el 12%), desprésde registrar l’any 2006 una lleugera dava-llada (-0,02%). (Vegeu el quadre II-11.)

1.1.3. ANÀLISI COMPARADA DE LES

TAXES D’ACTIVITAT, D’OCUPACIÓ I

D’ATUR DE LES BALEARS I D’ALTRESCOMUNITATS AUTÒNOMES

En acabar l’any 2007 les Illes Balears pre-sentaven una taxa d’activitat2 del 64,1%,la més alta del territori nacional, de la

357


QUADRE II-10. EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ, ILLES BALEARS (1996-2007)Anys Variació

Metodologia: 2005 Absoluta Relativa (%)

1996 292.875

1997 313.200 20.325 6,9

1998 323.275 10.075 3,2

1999 348.325 25.050 7,7

2000 380.675 32.350 9,3

2001 394.075 13.400 3,5

2002 415.450 21.375 5,4

2003 430.250 14.800 3,6

2004 448.775 18.525 4,3

2005 468.052 19.277 4,3

2006 495.975 27.923 6,0

2007 507.975 12.000 2,4

Font: INE, enquesta de població activa.

2. Taxa d’activitat entesa com la relació entre la població activa i la potencialment activa.

mateixa manera que els darrers anys. Lataxa d’activitat de les Illes s’ha mantinguten un nivell similar que l’any 2006. Lescomunitats autònomes amb la taxa d’acti-vitat més elevada són, darrere de Balears,Madrid (63,9%), Catalunya (62,5%) iCanàries (61%). (Vegeu el quadre II-12.)

Si tenim en compte el nivell de formacióassolit per les persones que formen partde la població activa, ens adonam que laseva taxa d’activitat és més alta com mésalt és el nivell de formació que tenen, i

que aquesta dada és per ambdós sexes,tant per a dones com per a homes. (Vegeuels gràfics A II-1, A II-2 i A II-3.)

L’any 2007, seguint la tònica de la taxageneral, tant la taxa d’activitat femeninacom la masculina es mantenen constantsrespecte de l’any 2006. Enguany la taxad’activitat femenina ha estat del 54,4%(quan l’any passat va ser del 54,5%), 5,5punts per sobre de la mitjana estatal. Detota manera, l’any 2007 les Illes deixen deser la comunitat autònoma amb la taxa

2007

358

CES - Memòria

QUADRE II-11. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS D’ACTIVITAT,ILLES BALEARS (2003-2007)

Trimestres/any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total*

1r trim. 2003 7,7 37,4 61,6 289,7 396,4

2n trim. 2003 8,3 38,7 64,3 326,5 437,7

3r trim. 2003 9,1 40,6 59,0 350,7 459,4

4t trim. 2003 10,6 41,3 60,8 314,7 427,5

1r trim. 2004 10,6 39,4 64,2 298,5 412,7

2n trim. 2004 8,7 40,4 71,0 334,5 454,5

3r trim. 2004 10,7 41,0 68,9 357,8 478,4

4t trim. 2004 8,5 37,9 68,1 335,1 449,5

1r trim. 2005 9,7 35,9 73,6 310,5 429,6

2n trim. 2005 7,2 36,4 75,9 366,1 485,6

3r trim. 2005 9,4 40,8 75,0 374,7 499,9

4t trim. 2005 11,0 40,1 70,5 335,4 457,1

1r trim. 2006 8,9 40,8 73,4 333,8 456,9

2n trim. 2006 9,4 42,0 72,8 382,4 506,6

3r trim. 2006 7,8 42,0 69,8 409,3 528,9

4t trim. 2006 9,3 42,7 71,8 367,7 491,5

1r trim. 2007 9,8 44,2 79,5 341,3 474,8

2n trim. 2007 11,2 46,8 84,1 383,0 525,1

3r trim. 2007 11,4 54,5 73,7 397,4 537,0

4t trim. 2007 11,7 49,6 85,1 348,6 495,0

* Dades en milers.


359


QUADREII-12.TAXA

D’ACTIVITATPERCOMUNITATS

AUTÒNOMES(2006-2007)

1t-06

2t-06

3t-06

4t-06

Mitjana2006

1t-07

2t-07

3t-07

4t-07

Mitjana2007

Espanya

58,0

58,3

58,4

58,6

58,3

58,6

58,9

59,1

59,1

58,9

Andalusia

55,4

55,2

55,2

55,4

55,3

56,0

56,1

56,2

56,7

56,2

Aragó

55,7

56,7

56,9

57,1

56,6

57,6

59,2

59,5

58,9

58,8

Astúries

49,5

50,0

50,2

49,7

49,8

50,2

50,3

50,8

50,8

50,5

IllesBalears

61,0

65,9

67,0

62,7

64,1

62,0

65,4

65,8

63,1

64,1

Canàries

60,7

61,1

61,5

60,8

61,0

61,4

61,4

60,8

60,7

61,0

Cantàbria

55,1

54,9

55,7

55,6

55,3

55,9

56,1

56,6

56,4

56,2

CastellaiLleó

52,5

52,9

53,6

53,4

53,1

53,1

53,4

54,3

53,8

53,7

Castella-laManxa

54,6

54,8

55,4

55,4

55,0

55,5

55,8

56,5

56,3

56,0

Catalunya

61,9

62,2

62,3

62,4

62,2

62,1

62,3

62,8

62,8

62,5

ComunitatValenciana

59,3

59,5

59,5

60,2

59,6

59,7

60,1

60,2

60,5

60,1

Extremadura

51,6

51,4

51,2

52,2

51,6

52,6

52,4

53,1

53,4

52,8

Galícia

53,5

53,2

54,1

53,6

53,6

53,8

54,4

54,7

54,2

54,3

Madrid

63,1

63,6

63,2

64,4

63,6

64,0

63,7

64,0

63,9

63,9

Múrcia

58,6

59,5

58,6

59,2

59,0

60,0

60,6

60,6

60,6

60,5

Navarra

60,2

60,2

61,5

60,8

60,7

61,2

61,3

60,5

60,3

60,8

PaísBasc

57,6

58,1

58,3

58,4

58,1

57,5

57,8

57,5

57,8

57,6

LaRioja

59,6

59,4

59,3

59,7

59,5

59,1

58,8

58,0

59,8

58,9

Ceuta

57,5

53,0

52,8

47,9

52,8

50,7

50,3

51,5

53,9

51,6

Melilla

53,4

51,6

53,5

51,4

52,5

50,9

54,0

55,6

55,8

54,1

Font:INE,enquestadepoblacióactiva.

d’activitat femenina més elevada i sesituen en segon lloc després de Madrid(55,3%). Tot i l’entrada creixent de la donaen el mercat de treball i malgrat el conse-güent escurçament de distància respectede la masculina, la taxa d’activitat masculi-na (del 73,7% l’any 2007) encara se situamolt per sobre de la femenina. El grup d’e-dat que ha experimentat un major aug-ment de la taxa d’activitat respecte del2006 ha estat el de 25 a 54 anys, amb unaugment de 0,7 punts, que en el cas delcol·lectiu masculí s’eleva a 1,2 punts mésque l’any anterior. Quant a aquest col·lec-tiu, la taxa és 7,4 punts per sobre de lamitjana nacional. (Vegeu el quadre II-14.)

D’acord amb això, aquest darrer any lataxa d’ocupació3 de les Illes Balears tambéha estat la més alta de l’Estat, d’un59,6%. Suposa un descens de 0,4 puntsrespecte del 2006. Una anàlisi per gènereens mostra que, en el cas dels homes, lataxa d’ocupació s’ha reduït 0,6 punts enrelació amb la registrada l’any 2006.Aquest descens afecta especialment elcol·lectiu d’edats compreses entre 20 i 24anys, que han rebaixat la seva taxa res-pecte del 2006 en 7,2 punts. En el cas deles dones, la taxa d’ocupació també s’hareduït, tot i que menys, en 0,2 punts res-pecte de l’any passat, i el col·lectiu que hamostrat un comportament més recessiuha estat també el del 20 a 24 anys (4,4punts menys), tot i l’augment de la taxad’ocupació en relació amb l’any anterior.Les Illes Balears, amb el 50% són, coml’any passat, la comunitat autònoma amb

la segona taxa d’ocupació femenina mésalta de l’Estat, darrere de Madrid (50,1%).(Vegeu els quadres II-13 i II-14.)

D’altra banda, la taxa d’atur4 s’ha situaten el 7% de mitjana durant l’any 2007,mig punt per sobre de la taxa d’atur del2006. Es troba a 1,3 punts per sota de lataxa d’atur en l’àmbit nacional, que és del8,3%. Les Illes Balears ocupen la vuitenaposició pel que fa a la taxa d’atur mésbaixa en el rànquing per comunitats autò-nomes durant el 2007. Per gènere, la taxad’atur masculí ha crescut 0,7 punts, men-tre que la taxa femenina ha registrat unaugment de 0,2 punts i s’ha situat, així, enel 8,6%. Per trams d’edat, la taxa d’aturdels joves d’entre 20 i 24 anys és la quemés ha crescut (3,1 punts), mentre queper gènere són les dones d’entre 20 i 24anys que les que han vist augmentar mésla seva taxa d’atur (3,5 punts). (Vegeu elsquadres II-14 i II-15.)

La comparació territorial de les taxes d’a-tur segons la variable sexe ens mostra queles Illes Balears ha millorat la posició res-pecte de l’any passat i han passat d’ocu-par la quarta posició com a comunitatautònoma on la diferència entre la taxafemenina i la masculina era més baixa, aocupar la segona durant el 2007 (ambuna diferència d’1,47 punts), darrere deCatalunya (amb una diferència d’1,4punts). En l’altre extrem trobam comuni-tats com Castella-la Manxa, Castella i Lleóo Cantàbria, on la taxa d’atur femení sesitua més de dues vegades per sobre de lataxa d’atur masculí. (Vegeu el gràfic II-2.)

2007

360

CES - Memòria

3. Taxa d’ocupació entesa com la relació entre el nombre total d’ocupats i la població activa.

4. Taxa d’atur entesa com la relació entre el nombre d’aturats i la població activa.

361


QUADREII-13.TAXESD’OCUPACIÓPERCOMUNITATS


1t-06

2t-06

3t-06

4t-06

Mitjana2006

1t-07

2t-07

3t-07

4t-07

Mitjana2007

Espanya

52,7

53,3

53,7

53,7

53,4

53,62

54,2

54,4

54,0

54,0

Andalusia

48,1

48,2

48,3

48,6

48,3

49,0

49,4

49,1

48,8

49,1

Aragó

52,2

53,4

54,0

54,2

53,5

54,3

56,1

56,6

55,9

55,7

Astúries

44,4

46,0

45,3

45,1

45,2

45,4

45,8

47,2

46,7

46,2

IllesBalears

55,8

61,5

63,8

58,8

60,0

56,3

61,8

62,8

57,5

59,6

Canàries

53,4

54,1

54,2

53,8

53,9

55,1

55,4

54,3

54,0

54,7

Cantàbria

51,1

51,3

52,1

52,2

51,7

51,9

52,5

53,4

53,7

52,9

CastellaiLleó

47,7

48,5

49,6

49,4

48,8

49,1

49,5

50,5

50,1

49,8

Castella-laManxa

49,4

49,9

50,5

50,9

50,2

51,2

51,4

52,6

51,8

51,8

Catalunya

57,6

58,1

58,4

58,2

58,1

58,0

58,5

58,5

58,6

58,4

ComunitatValenciana54,0

54,9

54,5

55,1

54,6

54,6

54,9

55,0

55,0

54,9

Extremadura

43,5

44,3

45,3

45,5

44,7

45,7

46,0

46,5

45,6

45,9

Galícia

48,2

48,6

50,2

49,3

49,1

49,0

50,3

51,0

50,2

50,1

Madrid

59,4

59,2

59,3

60,2

59,5

59,8

59,7

60,1

59,8

59,9

Múrcia

54,1

54,8

54,0

54,6

54,3

55,7

56,6

55,7

55,6

55,9

Navarra

56,4

56,9

58,5

58,0

57,5

58,1

58,1

57,8

57,7

57,9

PaísBasc

53,2

53,9

54,5

54,5

54,0

53,6

54,3

54,0

54,4

54,1

LaRioja

56,1

55,8

55,9

55,5

55,8

55,1

55,9

55,0

56,4

55,6

Ceuta

42,0

40,9

42,9

41,1

41,7

39,5

40,7

40,8

43,6

41,1

Melilla

44,4

44,1

46,9

46,4

45,5

42,9

42,6

45,4

46,0

44,2


2007

362

CES - Memòria

QUADREII-14.TAXA

D’ACTIVITAT,D’OCUPACIÓID’ATURPERSEXESIPERGRUPS

D’EDAT,ILLESBA

LEARS(2006-2007)

IllesBalears

Activitat

Ocupació

Atur

2007

2006

var.07/06(p.p.)

2007

2006

var.07/06(p.p.)

2007

2006

var.07/06(p.p.)

Ambdós

sexes

64,1

64,1

0,0

59,6

60,0

-0,4

7,0

6,5

0,5

16-19

34,0

35,7

-1,7

26,4

26,8

-0,4

25,0

26,3

-1,3

20-24

71,3

75,3

-4,0

62,1

68,0

-5,8

12,9

9,7

3,1

25-54

85,2

84,6

0,7

79,9

79,7

0,2

6,3

5,8

0,5

55+

23,9

24,3

-0,4

23,0

23,3

-0,3

3,7

4,2

-0,5

Hom

es73,7

73,8

0,0

69,4

70,0

-0,6

5,9

5,1

0,7

16-19

41,2

45,8

-4,6

31,6

35,2

-3,5

25,2

24,9

0,3

20-24

78,5

83,9

-5,4

71,3

78,5

-7,2

9,2

6,4

2,7

25-54

93,4

92,3

1,2

88,6

88,0

0,5

5,3

4,6

0,7

55+

33,7

34,3

-0,6

32,6

33,4

-0,8

3,1

2,6

0,5

Dones

54,4

54,5

-0,1

49,8

50,0

-0,2

8,6

8,4

0,2

16-19

26,6

25,1

1,4

20,9

18,0

3,0

25,1

28,3

-3,2

20-24

63,8

66,3

-2,5

52,6

57,0

-4,4

17,6

14,1

3,5

25-54

76,6

76,5

0,1

70,8

71,0

-0,2

7,6

7,3

0,3

55+

15,5

15,7

-0,2

14,8

14,6

0,2

4,9

7,1

-2,2


363


QUADREII-15.TAXESD’ATURPERCOMUNITATS


1t-06

2t-06

3t-06

4t-06

Mitjana2006

1t-07

2t-07

3t-07

4t-07

Mitjana2007

Espanya

9,1

8,5

8,2

8,3

8,5

8,5

7,95

8,03

8,6

8,3

Andalusia

13,3

12,7

12,5

12,2

12,7

12,5

11,96

12,57

14,0

12,8

Aragó

6,3

5,7

5,2

5,0

5,5

5,7

5,3

4,86

5,1

5,2

Astúries

10,2

8,1

9,8

9,2

9,3

9,5

9,07

7,19

8,1

8,5

IllesBalears

8,5

6,6

4,8

6,2

6,5

9,2

5,5

4,45

9,0

7,0

Canàries

12,0

11,4

11,9

11,5

11,7

10,2

9,78

10,74

11,0

10,4

Cantàbria

7,2

6,7

6,4

6,0

6,6

7,1

6,34

5,57

4,6

5,9

CastellaiLleó

9,2

8,4

7,5

7,5

8,1

7,4

7,28

7,03

7,0

7,2

Castella-laManxa

9,5

9,0

8,8

8,0

8,8

7,7

7,84

6,98

8,0

7,6

Catalunya

7,0

6,5

6,3

6,7

6,6

6,7

6,09

6,76

6,6

6,5

ComunitatValenciana

8,9

7,8

8,3

8,5

8,4

8,6

8,72

8,73

9,0

8,8

Extremadura

15,8

13,7

11,4

12,9

13,4

13,1

12,15

12,37

14,7

13,1

Galícia

10,0

8,6

7,3

8,1

8,5

8,8

7,57

6,72

7,5

7,6

Madrid

5,9

7,0

6,1

6,5

6,4

6,6

6,25

66,4

6,3

Múrcia

7,7

7,9

7,9

7,9

7,9

7,2

6,57

8,24

8,3

7,6

Navarra

6,3

5,6

4,8

4,6

5,3

5,1

5,26

4,38

4,3

4,8

PaísBasc

7,6

7,1

6,5

6,7

7,0

6,7

6,04

6,05

5,7

6,1

LaRioja

5,8

6,1

5,8

7,0

6,2

6,8

4,94

5,3

5,6

5,7

Ceuta

27,0

22,9

18,7

14,2

20,7

22,0

19,1

20,9

19,2

20,3

Melilla

16,8

14,6

12,4

9,7

13,4

15,8

21,0

18,3

17,5

18,2


2007

364

CES - Memòria

Per concloure, en el cas d’una comunitatcom la nostra, cal subratllar les diferènciesque es produeixen en la taxa d’atursegons l’època de l’any. Com es reflecteixen el quadre II-15, en els mesos centralsde l’estiu la taxa d’atur (del 4,45%) esredueix respecte de la que hi ha en elsmesos de menys activitat turística; pertant, podem afirmar que la taxa d’atur enel mercat laboral de les Illes Balears fluc-tua d’acord amb l’estacionalitat de l’activi-

tat econòmica principal: el turisme. Esdestacable el descens de la taxa d’aturdurant el segon i el tercer trimestre decada any. (Vegeu el gràfic II-3.)

Finalment, cal dir que moltes de les carac-terístiques que té l’atur en el conjuntd’Espanya —com ara els trets següents:juvenil, femení, amb una relació inversarespecte del nivell de formació i ambdiferències importants entre sectors d’ac-

-20,0

0,0

20,0

1r trim. 05 2n trim. 05 3r trim. 05 4t trim. 05 1r trim. 06 2n trim. 06 3r trim. 06 4t trim. 06 1r trim. 07 2n trim. 07 3r trim. 07 4t trim. 07

EspanyaIlles Balears

-40,0

40,0

Gràfic II-3

Evolució de l'atur: Espanya-Illes Balears(Diferència de les taxes trimestrals interanuals, 2005-2007)

60,0

-60,0


Gràfic II-2

Diferències d'atur per gènere i per comunitats autònomes (2007)(Quocient entre les taxes d’atur femení i masculí

a cada comunitat autònoma)

Múr

cia

Bale

ars

Com

unit

atVa

lenc

iana

País

Basc

Cant

àbri

a

Gal

ícia

Cast

ella

-la

Man

xa

Arag

ó

Espa

nya

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

Anda

lusi

a

Astú

ries

Canà

ries

Cast

ella

iLl

eó

Cata

luny

a

Extr

emad

ura

Mad

rid

Nav

arra

LaRi

oja


365


POBLACIÓ DE 16 O MÉS ANYS852.425 (3,1%)

POBLACIÓ ACTIVA546.100 (3,0%)

POBLACIÓ NO ACTIVA306.325 (-3,2%)

POBLACIÓ ATURADA38.100 (11,2%)

POBLACIÓ OCUPADA507.975 (2,4%)

ASSALARIATS416.100 (3,6%)

NO ASSALARIATS91.700 (-2,8%)

SECTOR PÚBLIC57.300 (-8,3%)

SECTOR PRIVAT358.775 (5,8%)

OCUPATS AMB CONTRACTE INDEFINIT

43.000 (-5,3%)

OCUPATS AMBCONTRACTE TEMPORAL

14.325 (-16,1%)

OCUPATS AMBCONTRACTE INDEFINIT

252.700 (13,3%)

OCUPATS AMBCONTRACTE TEMPORAL

106.100 (-8,6%)

PERMANENT225.100 (13,5%)

DISCONTINU27.600 (-11,6%)

Gràfic II-4

Estructura del mercat de treball a les Balears(mitjanes anuals 2007) (variació interanual)


2007

366

CES - Memòria

tivitat— també es poden observar en elcas de la nostra comunitat autònoma, laqual cosa queda reflectida en l’estructuradel mercat de treball de les Illes Balears deforma molt peculiar. (Vegeu el gràfic II-4.)

1.1.3.1. La població jove en relacióamb l’entrada al mercat de treball

La comparativa del comportament de lapoblació jove de les Illes Balears amb laresta de comunitats autònomes ens ofe-reix una perspectiva clara dels fluxos delmercat de treball de les Illes Balears.

Les Illes Balears tenen la tercera taxa d’o-cupació de joves menors de 30 anys méselevada de l’Estat, segons les dades del2007. La taxa, del 62,9%, se situa persobre de la mitjana espanyola, que va serdel 58,4% —en concret, hi ha unadiferència de quatre punts i mig. Lescomunitats autònomes amb les taxes d’o-cupació juvenil més elevades són, en pri-mer lloc, Catalunya (64,7%), seguidad’Aragó (63%); Balears (62,9%) i Madrid(61,9%). (Vegeu el quadre II-16.)

Entre les característiques sociodemogràfi-ques de la població jove, la relacionadaamb l’educació es considera d’especialrellevància pel seu estret vincle amb elsprocessos d’integració laboral. Els canvisen les pautes de formació dels joves alllarg de les últimes dècades ha suposatuna significativa elevació del nivell educa-tiu mitjà. Alhora, s’ha produït en els últimsanys una transformació relacionada ambles expectatives laborals dipositades en laconsecució de titulacions de grau supe-

rior, que farien possible una obertura delventall de possibilitats de l’oferta de tre-ball en relació amb els ingressos, tot com-binat amb la prolongació de la formacióesperant oportunitats de feina, escassesper als joves.

A la nostra comunitat autònoma, es cons-tata un pes inferior del nivell corresponentals estudis universitaris i un major pes delnivell corresponent als estudis primaris. Ésa dir, el nivell formatiu mitjà de la pobla-ció jove continua sent inferior al del con-junt de l’Estat, així com més desequilibrat,a causa de les diferències entre els estudisprimaris, per una banda, i els universitaris,per l’altra.

Les dades relatives al nivell d’estudis delsjoves a les Illes Balears mostren pautesmolt diferents de les de la mitjana espa-nyola. Les raons s’han de cercar en el fetque en el nostre mercat laboral és més fàciltrobar una feina per a la qual no es dema-na formació, i molts joves n’aconsegueixensense problema, malgrat que a la llargaaixò pot implicar, en un futur, precarietatlaboral i estancament de les seves oportu-nitats de millora i d’estabilitat laboral.

Durant l’any 2006,5 i segons dades del’Insititut d’Avaluació del MEC, a les IllesBalears hi havia un 34,9% de poblacióentre 18 i 24 anys que no havia completatl’educació secundària obligatòria. La nos-tra comunitat es col·loca en quarta posi-ció, darrere de les comunitats autònomesde Múrcia (39,1%), Castella-la Manxa(37,9%) i Andalusia (36,8%). (Vegeu elquadre II-17.)

5. Última dada disponible.

367


QUADRE II-16. TAXA D’OCUPACIÓ DELS JOVES MENORS DE 30 ANYSPER COMUNITATS AUTÒNOMES (2007)Ocupats < 30 anys Població < 30 anys Taxa d’ocupació

Andalusia 856.272 1.623.135 52,8%

Aragó 136.497 216.743 63,0%

Astúries 88.566 170.812 51,8%

Illes Balears 123.368 196.070 62,9%

Canàries 216.893 401.708 54,0%

Cantàbria 57.149 100.188 57,0%

Castella i Lleó 232.791 418.662 55,6%

Castella-la Manxa 220.724 371.531 59,4%

Catalunya 823.557 1.272.575 64,7%

C. Valenciana 560.029 910.221 61,5%

Extremadura 100.026 205.653 48,6%

Galícia 263.778 476.865 55,3%

Madrid 696.758 1.126.188 61,9%

Múrcia 174.218 287.857 60,5%

Navarra 61.563 100.294 61,4%

País Basc 187.904 336.915 55,8%

La Rioja 33.195 54.890 60,5%

Ceuta 4.886 15.072 32,4%

Melilla 5.449 12.489 43,6%

Total 4.843.623 8.297.868 58,4%

Font: INE - EPA.

QUADRE II-17. POBLACIÓ D’ENTRE 18 I 24 ANYS QUE NO HA COMPLETAT EL NIVELLD’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA, PER COMUNITATS AUTÒNOMES (2007)

% Població

Andalusia 36,8

Aragó 28,7

Astúries 22,3

Illes Balears 34,9

Canàries 34,8

Cantàbria 23,7

Castella Lleó 24,2

Castella-la Manxa 37,9

continua

2007

368

CES - Memòria

1.1.4. L’ÍNDEX DE QUALITAT DEL

TREBALL (IQT)

El Consell Econòmic i Social de les IllesBalears amb l’ajuda de la Conselleria deTreball i Formació, i amb l’assessora-ment de la Universitat de Barcelona téprevist editar a finals d’aquest any 2008una publicació en què s’ha duit a termeuna revisió dels indicadors que varenservir de base a l’estudi publicat l’any2004, La qualitat del treball. Una pro-posta d’indicador6, i que ha permès unamillor anàlisi de la situació del mercatde treball actual.

Els objectius que persegueix la revisió del’IQT són, bàsicament, ampliar els temes

analitzats, introduir algunes millores en eltractament de les dades i afinar en laconstrucció de l’índex de qualitat del tre-ball. (Vegeu el quadre II-18.)

Aquesta revisió dels indicadors suposapoder disposar de dades més actualitza-des i incorporar nous indicadors que enspermeten aprofundir en l’anàlisi d’algunsaspectes necessaris per entendre els can-vis socials i laborals que s’han donat aEspanya i a la nostra comunitat en elsúltims anys.

Un dels principals elements que s’hand’abordar per comprendre la situació delmercat laboral de les Illes Balears és elpaper que ha jugat i que desenvolupa

QUADRE II-17. POBLACIÓ D’ENTRE 18 I 24 ANYS QUE NO HA COMPLETAT EL NIVELLD’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA, PER COMUNITATS AUTÒNOMES (2007)

% Població

Catalunya 27,0

Comunitat Valenciana 30,3

Extremadura 35,5

Galícia 25,6

Madrid 25,3

Múrcia 39,1

Navarra 12,0

País Basc 14,3

La Rioja 26,4

Ceuta i Melilla 45,7

Font: Sistema d’Indicadors de l’educació, 2007. Institut d’Avaluació.

6. M. Parellada i G. Garcia, La qualitat del treball. Una proposta d’indicador, Consell Econòmic i Social de les IllesBalears i SOIB, 2004. La metodologia s’explica en la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat deles Illes Balears, 2003. Així mateix, el CES va emetre el Dictamen 9/2003, sobre aquesta matèria.

369


QUADRE II-18. INDICADORS DE QUALITAT DEL TREBALL PROPOSATS PER A L’ANY 2006Dimensió Indicadors proposats

1. Condicions del lloc de treball a) Grau de satisfacció en el lloc de treball

b) Índex d’incidència dels accidents de treball

c) Jornades perdudes en accidents laborals

d) Nivell d’estrès en el lloc de treball

e) Taxa de parcialitat involuntària

f) Taxa de temporalitat

g) % d’ocupació indefinida discontinua

h) Índex de rotació (Contractes/personescontractades)

2. Relacions laborals a) Jornades perdudes en vagues

b) Cobertura dels convenis col·lectius

3. Qualificació, habilitats i aprenentatge a) Ocupats amb estudis superiors

b) Índex de desajustament

c) Ocupats que segueixen algun tipusde formació

d) Persones que han abandonat l’ensenyamentprematurament (18-24 anys)

4. Accés i participació en el mercat de treball a) Aturats que no han treballat abans

b) Taxa d’activitat

c) Taxa d’ocupació població 30-54 anys

d Taxa d’atur població 30-54 anys

5. Igualtat de gènere a) Desigualtat salarial segons sexe

b) Ràtio parcialitat involuntària segons sexe

c) Ràtio taxes d’ocupació segons sexe

d) Ràtio taxes d’atur segons sexe

e) Ràtio d’aturats que no han treballatabans segons sexe

f) Ràtio taxa de temporalitat segons sexe

g) Ràtio d’atur de llarga durada segons sexe

h) Índex de Duncan (ràtio segregació sectorial)

i) Ràtio d’ocupació en grup dedirectius segons sexe

continua

2007

370

CES - Memòria

l’evolució demogràfica. Les Illes Balearsés una de les comunitats autònomesmés dinàmiques demogràficament,donat que presenta en els darrers anys elpercentatge de creixement anual depoblació més alt de totes les comunitatsautònomes. D’entre els diversos factorsdemogràfics, probablement les migra-cions siguin la variable més significativaper explicar l’augment de la grandàriade la població i de la seva composició.D’aquesta manera, els fluxos migratoriss’han convertit en un dels factors mésinfluents en els canvis produïts en lespautes, les tendències i les característi-ques de les estructures de població deles Illes.

Les Illes Balears és la comunitat autòno-ma amb més estacionalitat d’Espanyacom a conseqüència de la seva especia-lització turística de l’economia, per laqual cosa s’han generat relacions labo-rals que presenten característiques prò-pies. L’estacionalitat provoca temporali-tat (en termes de discontinuïtat en el tre-ball) i aquest és un element determinantdel tipus de relacions econòmiques isocials que es produeixen a les IllesBalears. El mercat de treball de les IllesBalears presenta una important mobilitatd’entrada i de sortida, en funció delnivell d’oportunitats que aquest mateixmercat genera (especialment el de lesdones i els joves).

QUADRE II-18. INDICADORS DE QUALITAT DEL TREBALL PROPOSATS PER A L’ANY 2006Dimensió Indicadors proposats

6. Cohesió social i mercat de treball a) Taxa d’atur de la població immigrada

b) Taxa d’atur juvenil (30 anys)

c) Taxa d’ocupació juvenil (30 anys)

d) Taxa d’ocupació > 55 anys

e) Ocupats amb discapacitat sobre eltotal d’ocupats

7. Salaris i productivitat a) Remuneració salarial

b) PIB per ocupat

c) Ocupats en sectors d’alta tecnologia

d) Augment salarial pactat (deflactat per l’IPC)

8. Benestar i Protecció Social a) PIB per càpita

b) Ràtio de dependència

c) Taxa neta de cobertura de les prestacionsper atur/DENOS

e) % de persones situades per sota el llindarde pobresa (60% mitjana d’ingressos)

Font: Parellada M.; Puigròs A.; Ribas M.; Estudi IQT 2006, Consell Econòmic i Social.

Aquests profunds canvis en el sistemaproductiu tenen una repercussió evidenten el contingut i en les condicions de tre-ball. Les conseqüències més immediates isignificatives des del punt de vista queens ocupa afecten el que podríem deno-minar «la pròpia qualitat del treball» ques’ofereix.

Tal com es reflecteix en el quadre II-19,per establir les ponderacions es fixendiversos escenaris:

• Base. Tots els blocs tenen el mateix pesen la construcció de l’indicador.

• Tradicional. Els blocs sobre accés i par-ticipació en el mercat de treball com elde salaris i productivitat tenen unaparticipació major en la construcció del’índex agregat.

• Intermedi. En aquest cas es dóna unamajor participació als blocs sobre qua-lificació, habilitats i aprenentatge,accés i participació en el mercat de

treball, igualtat de gènere, salaris iproductivitat.

• Innovador. Es tracta de l’escenari en quètenen més pes totes les variables lliga-des a la igualtat de gènere i a la qualifi-cació, les habilitats i l’aprenentatge.

Així doncs, una vegada obtingut el ràn-quing de comunitats autònomes encadascuna de les dimensions que aquís’han considerat, s’han aplicat les ponde-racions que hem assenyalat per tal d’ob-tenir una nova ordenació de les regionsque correspon, finalment, a l’ordre segonsla mesura de qualitat del treball. (Vegeu elquadre II-20.)

L’anàlisi que feim aquest any amb la incor-poració de nous indicadors ens permetoferir algunes conclusions rellevants:

Els punts forts —és a dir, les variables enquè les Illes Balears estan millor situadesrespecte de la resta de comunitats autò-nomes— es concentren en els indicadors

371


QUADRE II-19. PONDERACIONS ESTABLERTES EN ELS DIVERSOS ESCENARIS

% base % tradicional % intermedi % innovador

1. Condicions del lloc de treball 12,5 10 10 10

2. Relacions laborals 12,5 10 10 10

3. Qualificació, habilitats i aprenentatge 12,5 10 15 20

4. Accés i participació en el mercat de treball 12,5 20 15 10

5. Igualtat de gènere 12,5 10 15 20

6. Cohesió social i mercat de treball 12,5 10 10 10

7. Salaris i productivitat 12,5 20 15 10

8. Benestar i protecció social 12,5 10 10 10


2007

372

CES - Memòria

relacionats amb les relacions laborals, laigualtat de gènere, la cohesió social i elbenestar i la protecció socials.

En canvi, s’han pogut identificar d’altresindicadors en què les Illes Balears es tro-ben en una pitjor situació relativa i que espoden considerar qüestions sobre lesquals cal incidir de manera específica permillorar-les. Es resumeixen en els àmbitssegüents: condicions del lloc de treball,qualificacions, habilitats i aprenentatge, i

per últim, salaris i productivitat. (Vegeu elsquadres A II-2 a A II-9.)

1.1.5. INDICADORS D’AVALUACIÓPER A L’ESTRATÈGIA EUROPEAD’OCUPACIÓ (EEO)

Durant els últims anys, la política d’ocupa-ció a la Unió Europea7 ha aconseguit bonsresultats gràcies a la fixació d’objectius idirectrius comuns que han permès dur a

QUADRE II-20. RÀNQUING DELS INDICADORS DE QUALITAT DEL TREBALL DELES COMUNITATS AUTÒNOMES SEGONS LES PONDERACIONS ESTABLERTES (2006)

Base Tradicional Intermedi Innovador

Andalusia 17 17 17 17

Aragó 5 5 5 5

Astúries 14 14 14 14

Illes Balears 2 3 3 3

Canàries 13 13 13 12

Cantàbria 10 11 9 9

Castella-la Manxa 12 10 12 13

Castella i Lleó 15 15 15 15

Catalunya 3 2 2 2

Comunitat Valenciana 8 8 8 8

Extremadura 16 16 16 16

Galícia 11 12 10 10

Madrid 1 1 1 1

Múrcia 9 9 11 11

Navarra 4 4 4 4

País Basc 7 7 7 7

La Rioja 6 6 6 6


Nota: La regió amb els resultats millors ocupa el lloc 1 en el rànquing, mentre que la darrera regió (la que obté elsresultats pitjors) té el valor 17.

7. Comissió Europea: El futuro de la estrategia europea de empleo. www.europa.eu.int

373


terme una acció coordinada segonsaquests objectius. Segons s’ha reconeguten el document “El futur de l’estratègiaeuropea d’ocupació”, les reformes quehan adoptat els estats membres en el pas-sat han contribuït a incrementar laresistència de l’ocupació a la desaccelera-ció econòmica, a incrementar en més de10 milions els llocs de feina, a reduir ladesocupació del 10,1% al 7,8% i la taxad’atur de llarga durada del 5,2%8 al 3%per a l’any 2007. Per a Espanya és del’1,7% i per a les Balears, del 0,8%.

Els indicadors d’avaluació que figuren enel quadre II-21 ens indiquen la necessitatde fer un esforç per millorar els indicadorsd’ocupació i d’atur, encara que, en gene-ral, aquests indicadors mostren una posi-ció relativa millor a les Balears que aEspanya i, fins i tot, millor que a la UnióEuropea, sobretot pel que fa als indica-dors d’ocupació.

Tot i que l’atur continua sent elevat enmolts estats membres, especialment encategories com els joves, els treballadorsgrans, les dones o les persones amb desa-vantatges específiques, podem afirmarque en tots els casos ens trobam en unasituació millor que Espanya i fins i tot, quela Unió Europea. Finalment, amb relació al’atur de llarga durada, característica típi-ca de l’atur al conjunt d’Espanya, cal dirque les Balears cada any aconsegueixen

un percentatge inferior, molt inferior a lamitjana nacional i a la de la Unió Europea.(Vegeu el quadre II-21.)

1.1.6. INDICADORS DE GÈNERE

Les diferències ocupacionals segons lavariable sexe són un dels aspectes quereflecteixen la segregació de les dones dinsel mercat de treball i, per tant, el seu accésdesigual al mercat de treball. La segregacióocupacional és un dels aspectes que con-tribueixen a la discriminació salarial.

L’anàlisi de la distribució de la poblacióocupada segons el sector i la branca d’ac-tivitat9 (més de 35 segons les estadístiquesoficials), ens mostra que dos terços de lesdones ocupades estan concentrades encinc branques d’activitat, que són:comerç, serveis personals i domèstics,educació i sanitat. En aquestes branquesd’activitat les dones estan ocupades en unrang bastant reduït d’ocupacions: depen-denta de comerç, netejadora, empleadaadministrativa, treballadora qualificadadel sector serveis i professions de graumig (mestres i infermeres), que són lesmés feminitzades.

La segregació ocupacional vertical10 impli-ca una taxa menor d’ocupació de lesdones en certes ocupacions, com la indús-tria, la tècnica, la informàtica, etc., i així

8. La taxa d’atur de llarga durada es calcula sobre el total de població activa, en el quadre figura el percentatged’atur de llarga durada sobre el total de població aturada.

9. La concentració per sector o branca d’activitat és un indicador de segregació horitzontal i mesura el grau depolarització o concentració de les dones i/o els homes en certs sectors o branques d’activitat específiques.

10. La segregació vertical es refereix a la posició i concentració de dones i d’homes en graus i nivells específics deresponsabilitat i lloc de feina, tenint en compte el tipus d’ocupació.

2007

374

CES - Memòria

QUADREII-21.INDICADORS

D’AVALUACIÓPERAL’ESTRATÈGIA

EUROPEADEL’O

CUPACIÓ(2003-2006)

IllesBalears

Espanya

UE

Indicadorsd’avaluació

2003

2004

2005

2006

2003

2004

2005

2006

UE-27

UE-15

Objectiu

Darreradada

Darreradada

2010

(2006)

(2006)

d’avaluació

Ocupació

Taxad’ocupació(%

població

de15a64anys)

66,3

67,2

67,9

69,9

59,8

61,1

63,3

64,8

64,3

65,9

70,0

Taxad’ocupaciódedones

(%donesde15a64anys)

55,5

5757,4

59,5

46,3

48,3

51,2

53,2

57,1

58,5

60,0

Taxad’ocupaciódemajors

de55anys(%

població

de55a64anys)

49,3

47,1

47,7

50,0

40,7

41,3

43,1

44,1

43,4

45,2

50,0

Atur Taxad’atur(%

poblacióactiva)

9,6

9,1

7,2

6,5

11,5

11,0

9,2

8,5

8,2

7,8

—Taxad’aturdones(%població

activafemenina)

12,1

11,2

9,9

8,3

16,0

15,0

12,2

11,6

9,0

8,7

—Taxad’aturjoves(%població

activade15-24anys)

22,4

18,7

17,7

13,3

22,7

22,0

19,7

17,9

17,5

16,2

—Ràtioaturjoves(%població

de15-24anys)

12,4

10,0

9,4

7,2

10,1

9,9

9,4

8,5

7,5

7,5

—Aturllargadurada

(%totald’aturats)

19,5

15,7

13,2

11,7

33,6

32,0

24,5

21,7

45,8

42,4

—

Font:Elaboraciópròpiaapartirdelesdadesdel’EUROSTAT.

s’observa que les dones ocupen els llocsde feina menys qualificats. Així, es potapreciar en les dades sobre població ocu-pada per gènere i tipus d’ocupació, comel percentatge de dones que ocupen llocsde feina qualificats, per ordre d’importàn-cia, és el següent: el 28,10% de les donesestan ocupades a serveis, comerç i atencióde persones, serveis de restauració i pro-tecció; el 22,9% estan ocupades com atreballadores no qualificades; el 18,9%són treballadores de tipus administratiu; el10,2% són tècniques i professionals cien-tífiques i intel·lectuals; el 9,8% són tècni-ques i professionals de suport; i, final-ment, el 6,9% es troben dins el grup dedirecció d’empreses i administració públi-ca. (Vegeu el quadre II-22.)

Per una altra banda, dins la segregacióvertical podem observar com cada vega-da hi ha menys espais sense dones.

Malgrat això, continua havent-hi diferèn-cies en tots els nivells de treball. La discri-minació també és diferent segons els sec-tors professionals i les característiques del’empresa (si és pública o privada; si ésgran, petita o mitjana). Aquesta desigual-tat és major en els nivells alts de respon-sabilitat en els escenaris públics. Quans’analitzen els vèrtexs jeràrquics de lesorganitzacions es veu una clara segmen-tació; en els nivells alts de responsabilitathi ha menys dones. Les dades de l’OIT ide l’INE-EPA per al 2007 ens mostren,concretament, que a les Balears el 68,1%dels càrrecs de direcció estan ocupats perhomes, posant de manifest que hi haobstacles perquè no es reconegui la capa-citat de les dones en igualtat de condi-cions que la dels homes (aquest conjuntd’obstacles s’anomena «sostre de vidre»,perquè no es tracta d’una restriccióexpressa a les lleis). Les dades de l’EPA per

375


QUADRE II-22. TREBALLADORS OCUPATS SEGONS EL GRUP PROFESSIONAL.ILLES BALEARS (2007)

Dones Homes

Forces Armades 0,02% 0,44%

Direcció d’empreses i Administració pública 6,85% 10,55%

Tèc. i profes. científiques i intel·lectuals 10,16% 6,98%

Tèc. i profes. de suport 9,77% 10,35%

Empleats administratius 18,94% 6,59%

Treballadors serv. de restauració, personals,protecció i venedors de comerç 28,10% 12,63%

Treballadors qualificats en agricultura i pesca 0,81% 2,67%

Arts i treb. qualific. Indús. manuf., construcció i mineria 1,76% 31,28%

Operadors d’instal·lació i maquinària, i muntadors 0,67% 9,39%

Treballadors no qualificats/des 22,93% 9,11%

Total 100,00% 100,00%

Font: INE-EPA.

a l’any 2007 relatives a dones directives,empresàries i nivells alts de categoria pro-fessional indiquen que el major percen-tatge de dones que exerceixen llocs direc-tius està situat en la gerència d’empresessense personal assalariat o com a treba-lladores independents (44,1%), normal-ment petites empreses familiars dedica-

des a l’hoteleria o treballadores autòno-mes; seguida per la gerència d’empresesamb personal (43,2%), petites empresesde caire també familiar, sobretot dedica-des al comerç; seguides finalment pelsllocs que ocupen com a assalariades pri-vades (10,9%). (Vegeu els quadres II-23Ai II-23B.)

2007

376

CES - Memòria

QUADRE II-23A. TREBALLADORS OCUPATS EN LA DIRECCIÓ D’EMPRESES IL’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA SEGONS LA SITUACIÓ PROFESSIONAL. ILLES BALEARS (2007)

Dones Homes

Empreses amb assalariats 43,16% 56,57%

Treballadors independents o empreses sense assalariats 44,01% 18,62%

Membres de cooperativa 0,00% 0,19%

Ajuda en empresa o negoci familiar 0,36% 0,22%

Assalariat públic 1,58% 3,41%

Assalariat privat 10,90% 20,99%

Altres 0,00% 0,00%

Total 100,00% 100,00%

Font: INE-EPA.

QUADRE II-23B. TREBALLADORS OCUPATS EN LA DIRECCIÓN D’EMPRESES IL’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA PER GÈNERE I PER SITUACIÓ PROFESSIONAL. ILLES BALEARS (2007)

Dones Homes Total2

Empreses amb assalariats 26,32% 73,68% 100,00%

Treballadors independents o empresessense assalariats 52,52% 47,48% 100,00%

Membres de cooperativa 0,00% 100,00% 100,00%

Ajuda empresa o negoci familiar 43,33% 56,67% 100,00%

Assalariat/da públic/a 17,80% 82,20% 100,00%

Assalariat/da privat/da 19,55% 80,45% 100,00%

Altres — — —

Total1 31,88% 68,12% 100,00%

1. Calculat sobre la variable gènere (% vertical).2. Calculat sobre la variable situació professional (%horitzontal).

Font: INE-EPA.

377


QUADRE II-24. TREBALLADORS OCUPATS PER SITUACIÓ LABORAL,ILLES BALEARS (2006-2007)

2006 % 2007 %

Total de treballadors 496,0 100,0 508,0 100,0

Treballadors per compte pròpi: total 94,3 18,6 91,7 18,1

Treballadors per compte propi: ocupador 35,8 39,0 35,3 38,5

Treballador per compte propi: empresari senseassalariats o treballadors independents 54,1 59,0 52,3 57,0

Treballadors per compte propi:membre de cooperativa 0,6 0,6 1,5 1,7

Treballadors per compte propi: ajuda familiar 3,8 4,2 2,6 2,9

Assalariats: Total 401,6 79,0 416,1 81,9

Assalariats: sector públic 62,5 15,0 57,3 13,8

Assalariats: sector privat 339,0 81,5 358,8 86,2

Altra situació 0,2 0,0 0,2 0,0

* Dades en milers d’euros.** Situació professional actual i percentatge respecte de la mitjana anual


1.2.ANÀLISI DEL MERCAT DE TRE-BALL DE LES ILLES BALEARS

A continuació, analitzarem amb més detall,a partir de l’Enquesta de població activa(EPA), l’ocupació segons cada situació labo-ral; l’estacionalitat; la temporalitat; les per-sones ocupades i assalariades per jornada,per gènere i per sector d’activitat; l’aturregistrat, i els fluxos d’entrada i de sortidadel mercat de treball de les Illes Balears.

1.2.1. L’OCUPACIÓ PER SITUACIONS

LABORALS

Segons les dades que ofereix l’InstitutNacional d’Estadística (INE) en l’Enquestade població activa, del total de 507.975

treballadors ocupats l’any 2007, 416.100varen ser assalariats, xifra que representael 81,9% del total de persones ocupadesa les nostres illes. Aquest percentatge éssimilar al de l’any anterior, tot i que calremarcar un augment del 5,8% en elcol·lectiu d’assalariats en el sector privat(que per a Espanya és del 3,9%), mentreque els del sector públic decreixen un8,3% (en el cas d’Espanya se situa enl’1,07%). En el cas dels treballadors ocu-pats per compte propi, el nombre dels quetreballen en la categoria d’ocupadors s’hasituat en les 35.275 persones, la qual cosasignifica una lleugera disminució del’1,4% respecte de l’any 2006, així comtambé en la categoria dels empresarissense assalariats, que són 52.250 perso-nes, és a dir, es produeix un descens del30,4% en relació amb l’any passat.(Vegeu el quadre II-24.)

2007

378

CES - Memòria

1.2.2. L’ESTACIONALITAT

L’especialització productiva condiciona iatorga al mercat de treball illenc unsdeterminats trets estructurals i caracterís-tics, els quals, en definitiva, afecten laquantitat i la qualitat de l’ocupació dispo-nible per a la població laboral.

Entre les conseqüències més directes dela caracterització del model de creixe-ment econòmic de les Illes Balears, l’esta-cionalitat és un element determinant deltipus de relacions econòmiques i socialsque es produeixen. En efecte, en els mo-ments d’expansió la variació de l’activitatal llarg de l’any tendeix a concentrar-seen el període d’estiu en la mesura que elsector turístic és el generador de la màxi-ma activitat.

D’aquesta manera, la major demandad’ocupació temporal en els mesos d’estiues concentra bàsicament en el sectorturístic, però també en el sector de serveis(en general) i en el sector de la indústria.El primer, sens dubte és el que més aug-menta la seva activitat entre el juny i elsetembre, i els llocs de feina més deman-dats són els de cambrer/cambrera, cui-

ner/cuinera, netejador/netejadora d’hoteli tots aquells que estan relacionats amb elsector aeroportuari.

El sector de serveis també pateix una varia-ció de l’activitat en l’època estival, en quès’incrementa la demanda en el transport, lalogística, els centres comercials i la banca, iresulta necessari reforçar les plantilles detreballadors davant l’augment del consum iles substitucions laborals pròpies d’aquestaèpoca. Els llocs més sol·licitats són els decaixers/caixeres, reposadors/reposadores,dependents/dependentes, auxiliars admi-nistratius/administratives i comercials.

En el sector industrial les fàbriques noparalitzen l’activitat durant els mesos d’es-tiu, per la qual cosa acudeixen a les empre-ses de treball temporal per cobrir els perí-odes de vacances del seu personal fix.

Les Illes Balears és la comunitat autònomaque més incrementa la contractació tem-poral en període d’estiu a causa del sectorturístic. Així doncs, l’illa que presenta elnivell més elevat d’estacionalitat ésFormentera (131,1%), seguida d’Eivissa(57,6%), Menorca (31,4%) i Mallorca(19,6%). (Vegeu el quadre II-25.)

QUADRE II-25. ÍNDEX D’ESTACIONALITAT PER ILLA. ILLES BALEARS (2007)Treb. juliol Treb. des Var. (%) jul-des

Mallorca 407.193 340.399 19,6%

Menorca 39.004 29.689 31,4%

Eivissa 58.618 37.202 57,6%

Formentera 3.867 1.673 131,1%

Illes Balears 509.115 409.384 24,4%

Espanya 19.302.700 19.195.700 0,6%


379


1.2.3. LA TEMPORALITAT

A partir de la informació de l’EPA-INE, el28,9% del total d’assalariats ha tingut uncontracte temporal, percentatge querepresenta un descens important de 4,3punts respecte de l’obtingut l’any ante-rior. Les Illes Balears se situen a 2,7 puntsper sota de la mitjana estatal de tempora-litat. Com es pot veure, la taxa de tempo-ralitat és més elevada en els trimestres demajor activitat turística. (Vegeu el quadreII-26 i el gràfic II-5.)

Respecte de les possibles diferències pergènere, s’observa com enguany les dones(27,5%) presenten una taxa de tempora-litat més baixa que la dels homes (30,1%).Cal remarcar que durant l’any 2007 lataxa de temporalitat femenina ha dismi-nuït en gairebé 7 punts, mentre que lataxa de temporalitat masculina ha baixatnomés 2,2 punts. (Vegeu el quadre II-27.)

Si analitzam la temporalitat segons eltipus de jornada, la taxa en la jornada par-cial és gairebé nou punts més elevada que

QUADRE II-26. ASSALARIATS PER TIPUS DE CONTRACTEI COMUNITAT AUTÒNOMA (2006-2007)

2006Total Indefinit Temporal

Val. absolut* % Val. absolut* % Val. absolut* %Andalusia 2.543,1 100,0 1.367,2 53,8 1.175,9 46,2

Aragó 471,4 100,0 336,5 71,4 134,9 28,6

Astúries 332,9 100,0 229,3 68,9 103,7 31,1

Illes Balears 401,6 100,0 268,4 66,8 133,2 33,2

Canàries 750,9 100,0 457,1 60,9 293,8 39,1

Cantàbria 202,9 100,0 139,9 68,9 63,1 31,1

Castella-la Manxa 817,6 100,0 575,3 70,4 242,3 29,6

Castella i Lleó 630,4 100,0 406,5 64,5 224,0 35,5

Catalunya 2.827,1 100,0 2.079,8 73,6 747,3 26,4

C. Valenciana 1.773,1 100,0 1.124,2 63,4 649,0 36,6

Extremadura 308,9 100,0 176,7 57,2 132,2 42,8

Galícia 890,7 100,0 580,2 65,1 310,5 34,9

Madrid 2.597,1 100,0 1.837,2 70,7 759,9 29,3

Múrcia 499,2 100,0 288,9 57,9 210,4 42,1

Navarra 225,8 100,0 157,7 69,8 68,2 30,2

País Basc 783,1 100,0 559,8 71,5 223,4 28,5

La Rioja 113,6 100,0 81,3 71,5 32,4 28,5

Total 16.208,1 100,0 10.691,4 66,0 5.516,7 34,0

Continua

2007

380

CES - Memòria

Gràfic II-5

Ocupats segons tipus de contracte: Illes Balears (2006-2007)(base=100)

1º trimestre 2º trimestre 3º trimestre

100

105

110

115

120

125

130

135

Indefinits 2007Temporals 2007

Indefinits 2006Temporals 2006

4º trimestre


QUADRE II-26. ASSALARIATS PER TIPUS DE CONTRACTEI COMUNITAT AUTÒNOMA (2006-2007)

2007Total Indefinit Temporal

Val. absolut* % Val. absolut* % Val. absolut* %Andalusia 2.646,0 100,0 1.460,2 55,2 1.185,8 44,8

Aragó 498,9 100,0 361,2 72,4 137,6 27,6

Astúries 346,3 100,0 241,6 69,8 104,7 30,2

Illes Balears 416,1 100,0 295,7 71,1 120,4 28,9

Canàries 788,7 100,0 491,2 62,3 297,5 37,7

Cantàbria 208,3 100,0 148,2 71,1 60,1 28,9

Castella-la Manxa 835,7 100,0 607,6 72,7 228,1 27,3

Castella i Lleó 667,3 100,0 439,5 65,9 227,8 34,1

Catalunya 2.933,0 100,0 2.238,3 76,3 694,7 23,7

C. Valenciana 1.826,1 100,0 1.200,7 65,8 625,4 34,2

Extremadura 323,1 100,0 190,1 58,8 133,0 41,2

Galícia 922,0 100,0 632,9 68,6 289,1 31,4

Madrid 2.639,6 100,0 1.977,0 74,9 662,6 25,1

Múrcia 524,9 100,0 315,1 60,0 209,9 40,0

Navarra 234,9 100,0 169,9 72,3 65,0 27,7

País Basc 793,4 100,0 570,4 71,9 223,0 28,1

La Rioja 114,9 100,0 86,1 74,9 28,8 25,1

Total 16.760,1 100,0 11.453,2 68,3 5.306,9 31,7

* Dades en milers.


la que hi ha en el cas dels treballadors ajornada completa (respecte de l’any 2006aquesta diferència es retalla 6 punts). Lataxa de temporalitat ha disminuït espe-cialment en el cas dels treballadors quetenen un contracte a jornada parcial, en9,8 punts, mentre que els que tenen uncontracte a jornada completa ha disminuïten 3,5 punts. (Vegeu el quadre II-28.)

Una anàlisi de la temporalitat per grupsd’edat ens mostra que les taxes més eleva-des es donen en els col·lectius més joves i,a mesura que augmenta l’edat del treballa-dor, aquestes taxes es redueixen. En espe-cial, s’ha d’accentuar el grup de treballa-dors d’entre 16 i 19 anys, que té la taxamés elevada (85,1%), com es reflecteix enel gràfic corresponent. (Vegeu el gràfic II-6.)

381


0

20

40

60

80

100

Gràfic II-6

Taxes de temporalitat dels assalariats, per grups d’edat a les Illes Balears (2007)(Percentatge de temporals respecte del total d’assalariats a cada grup d’edat)

1t-07 2t-07 3t-07 4t-07

16-19 anys 20-24 anys 25-54 anys 55 anys i més


QUADRE II-28. TAXES DE TEMPORALITAT DELS ASSALARIATS PER TIPUS DE JORNADA,ILLES BALEARS (2006-2007)

Mitjana de 2006 Mitjana de 2007

Jornada completa 31,5 28,0

Jornada parcial 46,4 36,6

Total 33,2 28,9


QUADRE II-27. TAXES DE TEMPORALITAT DELS ASSALARIATS PER GÈNERE,ILLES BALEARS (2006-2007)

Mitjana de 2006 Mitjana de 2007

Dona 34,3 27,5

Home 32,2 30,1

Total 33,2 28,9


2007

382

CES - Memòria

1.2.4. ELS OCUPATS PER TIPUS DE JOR-NADA, PER GÈNERE I PER SECTOR

ECONÒMIC

El 2007 el nombre de persones ocupadesa jornada completa augmenta, de mane-ra que hi ha 13.150 ocupats més quel’any 2006 (un 3% més que l’any ante-rior). Aquest augment es dóna en els doscol·lectius, masculí i femení, tot i queentre les dones és del 3,8%, davant d’unaugment del col·lectiu masculí del 2,5%.

En canvi, pel que fa als ocupats a jornadaparcial hi ha un descens en relació ambl’any anterior, entorn d’un 2,1% de mitja-na anual. En aquest grup, cal assenyalarque, pel que fa a les dones, el nombred’ocupades a jornada parcial ha disminuïten 900 durant l’any passat. Entre elcol·lectiu masculí l’ocupació a temps par-cial s’ha reduït en 200 persones.

Si només fem referència als ocupats assa-lariats, aquests percentatges varien en

part, ja que tant els assalariats a jornadacompleta com a jornada parcial experi-menten un creixement. Dins el total d’o-cupats assalariats a jornada completa, elshomes presenten un augment del 4,2%,mentre que les dones incrementen l’ocu-pació el 3,2%. Quant als ocupats assala-riats a temps parcial, el col·lectiu masculíaugmenta en el 6%, i el col·lectiu femeníaugmenta pel que fa al nombre de treba-lladores assalariades l’1,3%.

Hem de destacar, un any més, una presèn-cia més elevada de dones en el treball atemps parcial (el 7,2% respecte del totalde treballadors ocupats i el 8,8% respectedel total d’assalariats) que la dels homes(amb l’1,6% i el 2%, respectivament).D’altra banda, en el treball a temps com-plet, l’ocupació més elevada es dóna en elcol·lectiu masculí. (Vegeu el quadre II-29.)

A continuació s’analitza l’evolució alllarg d’aquest darrer any de les personesocupades i, dins aquestes, de les assala-

QUADRE II-29. OCUPATS I ASSALARIATS PER TIPUS DE JORNADA I PER GÈNERE(2005-2007)*

Ocupats Assalariats No assalariats

Jornada completa Jornada parcial Jornada completa Jornada parcial Jornada completa Jornada parcial

Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones

Mitjanade 2005 262.532 152.286 11.960 41.275 206.331 129.976 8.985 35.480 56.201 22.310 2.975 5.795

Mitjanade 2006 277.025 165.575 11.450 41.925 214.361 143.276 7.792 36.110 62.664 22.299 3.658 5.815

Mitjanade 2007 283.950 171.800 11.250 41.025 223.405 147.823 8.262 36.584 60.545 23.977 2.988 4.441

* Milers de persones en mitjanes anuals


383


riades, en relació amb el sector d’activi-tat i amb el gènere. En el quadre II-30s’observa que el 92,7% del total dedones ocupades ho està en el sector deserveis, mentre que per als homesaquesta xifra és del 57,7%. Això ensdemostra que en el sector de serveis téuna forta presència el col·lectiu femení.El cas contrari succeeix en els altres sec-tors d’activitat, en què la participaciófemenina és francament minoritària, afavor de la participació masculina, ambun volum d’efectius laborals molt mésimportant.

Amb referència al sector de la construcció,com és habitual, la presència masculina hiés molt més important (el 95,4% del totald’ocupats en la construcció). En el sectorindustrial, el percentatge d’homes ocu-pats és notablement superior al de donesen qualsevol dels règims (el 80,5% delsocupats i el 80,9% en el cas dels assala-riats), fet que s’entén si s’observa comtant el conjunt de dones ocupades com

les assalariades en aquest sector econò-mic perden llocs de feina. Finalment, elsector agrari i pesquer aglutina el 3% deltotal d’homes ocupats i l’1,1% en el casde les dones ocupades.

Per acabar, com a resum: el 3% del nom-bre total d’homes ocupats treballa en l’a-gricultura; el 13,3% en la indústria; el26,1% en la construcció, i el 57,7%, en elsector de serveis. Aquests percentatges enel cas de les dones són de l’1,1% en l’a-gricultura, del 4,5% en la indústria, del’1,7% en la construcció i del 92,7% enels serveis. (Vegeu el quadre II-30.)

1.2.5. L’ATUR I LES DEMANDES

D’OCUPACIÓ

A les Illes Balears, l’any 2007 es va tancaramb 37.243 persones aturades, xifra quesuposa un augment en termes absoluts de1.109 persones respecte de l’any anteriori en termes relatius, del 3,1%. El 54,7%d’aquestes persones són dones i el 45,3%

QUADRE II-30. OCUPATS I ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS I PER GÈNERE,ILLES BALEARS (2006-2007)

Ocupats Assalariats

Homes Dones Homes Dones

2007 % var. 2007 % var. 2007 % var. 2007 % var.(milers) 07/06 (milers) 07/06 (milers) 07/06 (milers) 07/06

Total 295,2 2,3 212,9 2,6 231,7 4,3 184,4 2,8

Agricultura 8,8 28,0 2,3 13,9 6,2 121,4 1,0 35,7

Indústria 39,3 25,3 9,5 -9,5 30,8 29,9 7,2 -12,7

Construcció 76,9 11,0 3,7 38,7 61,0 7,8 2,9 46,8

Serveis 170,2 -5,9 197,4 2,6 133,8 -3,8 173,4 2,9


2007

384

CES - Memòria

restant són homes. L’atur masculí és elque experimenta l’augment més elevatdel 5,5% respecte del 2006, mentre queles dones ho fan en l’1,1%. (Vegeu elquadre II-31.)

L’atur femení se centra en les donesd’entre 20 i 34 anys, que aglutinen el41,4% del total de dones aturades. Pergrups d’edat, s’observa que el 54,3% deles persones en situació d’atur tenenentre 25 i 44 anys, el 30,1% són majorsde 45 anys i el 14,9% restant sónmenors de 25 anys. Si es comparenaquestes dades amb les de l’any 2006, esconstata que hi ha un increment de l’aturregistrat en tots els grups d’edat, tot ique el més significatiu es produeix en elgrup de majors de 45 anys (+4,5%),seguit del grup dels que tenen entre 25 i

44 anys (+3,1%). Finalment, els jovesmenors de 25 anys són els que experi-menten l’increment més baix (+0,2%).

La distribució de l’atur segons el grup d’e-dat i per gènere mostra diferències entreels homes i les dones. L’atur femení ésmés jove que l’atur masculí. El 2007, el59,3% de les dones aturades eren menorsde 40 anys; per als homes, el percentatgese situava en el 58,1%. Per al col·lectiu demajors de 50 anys, la proporció és inversa,atès que en l’atur femení significa el21,1% i en el masculí, el 24,1%.

L’any 2007, l’atur de llarga duradarepresenta el 17,8% sobre el total depersones aturades. L’atur de llarga dura-da no afecta de la mateixa manera lesdones que els homes: així, les dones, el

QUADRE II-31. EVOLUCIÓ DE L’ATUR REGISTRAT PER GÈNERE, ILLES BALEARS(1996-2007)

Dones Homes Total

1996 22.069 18.171 40.240

1997 20.435 16.352 36.787

1998 19.204 14.080 33.284

1999 17.656 12.098 29.754

2000 17.501 11.619 29.120

2001 18.345 12.405 30.750

2002 20.007 15.399 35.406

2003 20.993 17.838 38.832

2004 21.019 18.308 39.327

2005 21.061 17.278 38.339

2006 20.125 16.009 36.134

2007 20.356 16.887 37.243

Font: SOIB.

385


2007, representen el 63,3% d’aquestcol·lectiu, davant el 36,7% dels homes.Si ens fixam en el perfil de les personesen situació d’atur de llarga durada,podem dir que el 59,1% d’aquestes té45 anys o més. Segons el nivell d’estu-dis, s’observa com gairebé el 15% noposseeix estudis o només té estudis pri-maris. I finalment, segons el sectoreconòmic, veiem com hi ha una fortaconcentració d’aquestes persones en elsector serveis (79,1%). (Vegeu els qua-dres II-32 i II-33.)

Si ens fixam en el gràfic II-7, com a prime-ra conclusió es pot afirmar que a partir del’any 2000 les xifres d’atur augmenten,atès el canvi de cicle econòmic i atesa lainfluència de la immigració en el mercatde treball a conseqüència dels processosde regularització. L’any 2005 s’inverteixaquesta tendència —hi ha un descens del’atur registrat—, tant si ho miram a partirdels registres del servei d’ocupació com del’EPA. Tot i així, enguany es torna a regis-trar un augment significatiu de l’atur.Segons l’EPA, l’any 2007 el nombre d’atu-

QUADRE II-32. ATUR DE LLARGA DURADA PER COMUNITATS AUTÒNOMES (2007)Atur Atur de llarga durada %

Andalusia 492.310 161.784 32,9

Aragó 35.869 9.281 25,9

Astúries 50.044 17.277 34,5

Illes Balears 37.243 6.222 16,0

Canàries 133.729 43.536 32,6

Cantàbria 20.573 6.552 31,8

Castella-la Manxa 91.659 25.333 27,6

Castella i Lleó 106.132 35.386 33,3

Catalunya 256.406 80.485 31,4

Comunitat Valenciana 201.425 52.476 26,1

Extremadura 74.595 28.780 38,6

Galícia 150.546 60.901 40,5

Madrid 221.732 60.140 27,1

Múrcia 46.619 11.041 23,7

Navarra 20.642 5.717 27,7

País Basc 75.629 27.292 36,1

La Rioja 10.022 2.397 23,9

Ceuta 6.946 2.923 42,1

Melilla 6.884 2.537 36,8

Total d’Espanya 2.039.005 640.060 31,4

Font: INEM.

2007

386

CES - Memòria

rats s’incrementa l’11,2% respecte del2006 (passa de 34.275 aturats a 38.000,és a dir, hi ha 3.825 persones aturadesmés que l’any passat). Si utilitzam com afont la simulació retrospectiva d’aturregistrat amb els criteris SISPE, també esprodueix un increment —tot i quemenor— del 3,1% en relació amb l’any2006. Segons aquesta font, enguanys’han registrat 37.243 persones aturades,davant de les 36.134 de l’any anterior.(Vegeu el gràfic II-7.)

L’atur registrat a la nostra comunitatcorrespon a distintes categories: per uncostat, trobam un petit percentatge que,

com per tot, correspon a l’anomenat«atur friccional», és a dir, una petita partd’atur residual que difícilment es pot evi-tar; un percentatge elevat que correspona l’atur estacional —a causa de l’especia-lització productiva—, és a dir, el que variasegons l’activitat existent en cada èpocade l’any, i un atur que ens permetem qua-lificar de «cíclic».

Si ens fixam en el col·lectiu de personesestrangeres, l’any 2007 es va tancar a lesIlles Balears, com s’ha dit anteriorment,amb un total de 37.243 persones atura-des, 8.479 de les quals eren estrangeres,cosa que, en termes percentuals, implica

QUADRE II-33. PERFIL DELS ATURATS DE LLARGA DURADA. ILLES BALEARS (2006-2007)2006 2007

Total d’aturats de llarga durada 6.707 6.638

Homes 2.543 2.435

Dones 4.164 4.203

Menors de 25 anys 597 530

De 25 a 44 anys 2.270 2.183

45 anys i més 3.841 3.925

Sense estudis 34 33

Estudis primaris 554 945

Estudis secundaris 5.876 5.429

Estudis universitaris 242 229

Agricultura 43 55

Indústria 563 485

Construcció 741 697

Serveis 5.186 5.248

Sense ocupació anterior 174 153

Mallorca 5.697 5.587

Menorca 313 342

Eivissa i Formentera 697 709

Font: INEM.

387


el 22,8% del total de l’atur que s’ha regis-trat a les Illes. Hi ha un augment del nom-bre de persones estrangeres desocupadesrespecte de l’any 2006 (+1.315).

Del total de dones en situació d’atur l’any2007, n’hi ha 3.946 que són estrangeres,és a dir, el 19,4% sobre el total de donesaturades a les Balears.

Sobre el total de persones estrangeres ensituació d’atur, el 46,5% són dones; és adir, en el cas de treballadores i treballadorsestrangers es produeix la situació inversaque en la mitjana de les Balears: hi ha méshomes que dones en situació d’atur.Segons la zona de procedència, el 65,7%són de països de fora de la UE, mentreque el 34,3% restant són procedents depaïsos de la UE.

Les Balears són la comunitat autònomaamb la proporció més elevada de treba-lladors estrangers sobre el total de per-

sones aturades de l’Estat. L’any 2007 lesIlles Balears, amb el 22,8% d’aturatsestrangers, eren la comunitat autònomaamb la proporció més important de tre-balladors estrangers en situació d’atur.Del total de treballadors i treballadoresestrangers en situació d’atur, 2.365 sónprocedents de països de la UnióEuropea, la qual cosa, en termes relatius,representa el 33%. La resta, 4.799, pro-cedeix de països de fora de la UnióEuropea i representa el 67% del totald’estrangers aturats.

D’altra banda, les demandes de feina hantrencat la tendència decreixent iniciadal’any 2004 i durant aquest 2007 hanregistrat un augment. En concret, hi ha uncreixement del 4,4%. S’ha de tenir encompte que, tal com passa amb la varia-ble de l’atur, aquestes tenen un fort com-portament estacional, d’acord amb el del’activitat principal de la nostra economia.(Vegeu el gràfic II-8.)

2000 2001 2003

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

Gràfic II-7

Evolució de l'atur segons les dades de l'EPA i del SOIB: Illes Balears(2000-2007) (Percentatge de variació respecte de l'any anterior)

EPASOIB

2002 2004 2005 2006 2007

Font: INE-EPA i SISPE.

2007

388

CES - Memòria

1.2.6. LA CONTRACTACIÓ

La contractació realitzada l’any 2007(440.643) segueix la mateixa línia decreixement que s’inicià l’any 2004, tot ique ha estat un augment sostingut res-pecte a l’any 2006, ja que en termesabsoluts es registren 776 contractes mésque l’any 2006, la qual cosa, en termesrelatius, representa un increment del0,2%. El 13,5% dels 440.643 contractesregistrats varen ser indefinits i el 86,5%ho foren de caràcter temporal. Tot i elpes de la contractació temporal, s’had’assenyalar que el nombre de contrac-tes indefinits augmenta l’1,4% respectedels que es varen subscriure al llarg del2006, i els de durada determinada dismi-nueixen el 0,17%.

D’altra banda, el 61,7% dels contractesindefinits són contractes a temps completi el 38,3% contractes a temps parcial. Elscontractes indefinits a temps completregistren un descens del 2,1% respectedels contractes d’aquest tipus registratsl’any 2006. No totes les modalitats con-tractuals registren un descens respecte de

l’any anterior: hem de destacar sobretotl’augment dels contractes a temps parcial(tant indefinits com de durada determina-da), que creixen el 3,9% respecte de l’any2006. Així mateix, d’entre els contractestemporals registrats el 2007 —el 47%dels quals tenen una durada inferior a tresmesos—, el 77,7% (293.155) són con-tractes a temps complet.

Els contractes formatius registrats l’any2007 —que únicament representen el0,5% del total de contractes—, es con-creten en 2.223 contractes, i han estat455 menys que l’any anterior, quan se’nregistraren 2.688. (Vegeu el quadre II-34.)

Destaca l'increment dels contractesindefinits i, especialment aquest any, elde les «conversions no bonificades». Sidurant l’any 2006 va ser destacable l'in-crement en termes absoluts de les «con-versions bonificades» (9.372 contractesmés registrats d’aquest tipus), l’any2007 es produeix respecte d’aquesttipus de contractació un descens del85,81% (-15.586); i això, davant l’aug-ment de les conversions no bonificades,

Gràfic II-8

Evolució de l’atur registrat i demandes de treball. Illes Balears(2005-2007) (en milers)

0

20

40

60

80

100Atur registrat Demandes

1t-05 2t-05 3t-05 4t-05 1t-06 2t-06 3t-06 4t-06 1t-07 2t-07 3t-07 4t-07

Font: SOIB.

389


QUADRE II-34. CONTRACTES REGISTRATS PER MODALITAT DE CONTRACTACIÓ:ILLES BALEARS (2004-2007)

2004 2005 2006 2007 Var. 07/06 Var. (%)

Contractes indefinits

A temps complet

Ordinaris 7.441 8.227 10.535 13.617 3.082 29,25

Conversió bonificat 7.644 8.432 18.164 2.578 -15.586 -85,81

Discapacitats (ordinarisi conversions) 265 223 288 311 23 7,99

Inicials bonificats 3.509 3.803 4.064 5.030 966 23,77

Conversió no bonificat 4.160 4.603 4.405 15.153 10.748 244,00

Subtotal a temps complet 23.019 25.288 37.456 36.689 -767 -2,05

A temps parcial

A temps parcial 5.986 6.459 8.375 9.402 1.027 12,26

Fix discontinu 12.122 11.915 12.818 13.354 536 4,18

Subtotal: a temps parcial 18.108 18.374 21.193 22.756 1.563 7,38

Subtotal: contractesindefinits 41.127 43.662 58.649 59.445 796 1,36

Contractes de durada determinada

A temps complet

Obra i servei 78.627 85.164 95.475 96.678 1.203 1,26

Eventual percircums. producció 160.275 171.006 177.472 173.399 -4.073 -2,30

Interinitat 20.776 21.515 22.119 23.033 914 4,13

Discapacitats 346 331 322 337 15 4,66

Altres 2.381 1.940 1.554 402 -1.152 -74,13

Subtotal: a tempscomplet 262.405 279.956 296.942 293.849 -3.093 -1,04

A temps parcial

Temps parcial 75.986 78.472 81.154 83.424 2.270 2,80

Jubilació parcial 149 203 297 404 107 36,03

Relleu 63 93 137 194 57 41,61

Subtotal: a temps parcial 76.198 78.768 81.588 84.022 2.434 2,98

Subtotal: de duradadeterminada 338.603 358.724 378.530 377.871 -659 -0,17

continua

2007

390

CES - Memòria

que durant l’any 2007 és, en termesabsoluts, de 10.748, el que suposa unavariació del 244% respecte de l'any2006. Al quadre A II-10 s’amplia la infor-mació relativa a l’evolució dels contrac-tes de treball convertits a indefinits.

Dins el grup de contractes temporals calfer notar la importància, pel seu volum,dels contractes eventuals per circumstàn-cies de la producció, que són 169.006 (el44,8%), i dels d’obra i servei, que sumen94.848 contractes (el 25,2%). (Vegeul’addenda II-1.)

Per la gran importància que té a les IllesBalears, cal que ens fixem en la contracta-ció de treballadors fixos discontinus classi-ficats segons la modalitat de contractació.Com podem veure, l’increment en la uti-lització d’aquesta contractació es pro-dueix a partir del mes d’abril i s’allarga finsal final del mes de setembre. En aquestslapses de temps i coincidint amb l’inici i elfinal de la temporada turística, és quancreix aquest tipus de contractació. El nom-bre de contractes fixos discontinus l’any2007 ha crescut lleugerament amb relacióa l’any 2006. (Vegeu el quadre A II-11.)

QUADRE II-34. CONTRACTES REGISTRATS PER MODALITAT DE CONTRACTACIÓ:ILLES BALEARS (2004-2007)2004 2005 2006 2007 Var. 07/06 Var. (%)

Contractes formatius

Formació 2.021 1.994 1.786 1.493 -293 -16,41

Pràctiques a temps complet 816 787 702 599 -103 -14,67

Pràctiques a temps parcial 272 247 200 141 -59 -29,50

Subtotal contractes formatius 3.109 3.028 2.688 2.233 -455 -16,93

Total de contractació 382.839 405.414 439.867 440.643 776 0,18

Font: SOIB.

ADDENDA II-1. CONTRACTACIÓ DE DURADA DETERMINADA REGISTRADA.ILLES BALEARS (2007)

3 mesos 3-12 mesos > 12 mesos Indeterminat Total

Temps complet

Obra i servei 9,83% 8,24% 1,13% 80,81% 100,00%

Eventual 68,79% 31,14% 0,02% 0,05% 100,00%

Interinitat 41,68% 5,90% 0,16% 52,26% 100,00%

Formació i pràctiques 0,33% 96,61% 3,06% 0,00% 100,00%

Altres 1,49% 38,02% 60,49% 0,00% 100,00%

Temps parcial 54,27% 20,56% 0,72% 24,46% 100,00%

Font: SOIB. Elaboració pròpia.

391


La importància del col·lectiu dels fixos dis-continus és evident, atès que és un ele-ment diferencial del nostre mercat de tre-ball en relació amb el del conjunt del’Estat i d’altres comunitats autònomes.Tan es així, que la presència d’aquestimportant contingent de fixos discontinusdetermina l’anàlisi de l’estabilitat laboral ales Illes Balears, ja que a la «temporalitatnormal» cal afegir-hi aquesta situaciód’estabilitat discontínua que té elementspropis de la temporalitat, com ara l’entra-da i sortida permanent de l’activitat labo-ral i la reiteració en la transició ocupa-ció/atur i atur/ocupació.

Analitzant el nombre de contractesregistrats per gènere durant l’any 2007,la distribució a les Balears ha estat lasegüent: pel que fa a les dones, untotal de 198.482 (45% sobre el total decontractació) i pel que fa als homes, untotal de 242.161 (55%). Respecte del’any anterior, la contractació femeninaha disminuït en el 0,4% (733 contrac-tes menys que el 2006), mentre que lacontractació masculina ha augmentaten el 0,6%.

Com hem dit, del total de contractesregistrats a les Balears durant el 2007, el13,5% han estat de caràcter indefinit. Pergènere, són les dones les que han registratuna proporció més elevada de contracta-ció indefinida (8,8%), mentre que elshomes s’han situat per sota de la mitjanade les Illes, amb el 7,6%.

El mercat de treball evoluciona, encaraque molt lentament, cap a la integració de

la dona en una situació cada vegada mésequiparada a la de l’home; així i tot, enca-ra queda molt de camí per recórrer i elprocés d’inserció de la dona és lent i difi-cultós, sobretot si a partir dels registres decontractació analitzam en quines feines ien quins sectors d’activitat econòmica s’o-cupen. S’ha de dir que, un any més, majo-ritàriament, les dones es col·loquen en elsector de serveis —personal de netejad’hoteleria i d’oficines—, en el qual lesrelacions contractuals són més flexibles, elgrau de temporalitat és més elevat i elssalaris són més baixos.

El salari mitjà de la nostra comunitatautònoma fou l’any 200511 de 18.696,42euros. El salari mitjà femení fou el79,3% del masculí, i som la terceracomunitat autònoma amb la menordiferència registrada. Així doncs, les IllesBalears tot i tenir un dels salaris mitjansmés baixos, en comparació a la resta decomunitats autònomes, presenta una deles menors asimetries salarials entrehomes i dones.

Aquest fet s’explica, entre d’altres raons,perquè hi ha una major proporció dedones treballant en el sector serveis, elque dóna lloca a que els seus salaris nosiguin tan inferiors —de fet, el sector ambla major diferència salarial entre sexes ésla indústria, ja que les dones es concen-tren en ocupacions de menor remunera-ció i amb una major proporció d’ocupacióa temps parcial— com els que es registrena la resta de sectors, i a la majoria decomunitats autònomes.

11. Darrera dada publicada per l’INE que recull les diferències salarials segons la variable sexe.

2007

392

CES - Memòria

Si ens fixam en les deu ocupacions queregistren més contractació, no trobamgairebé canvis respecte d’anys anteriorspel que fa a l’estructura ocupacional delmercat de treball de les Illes Balears. Aixídoncs, es repeteix la concentració de con-tractes en unes poques ocupacions que es

caracteritzen per ser de baixa qualificaciói per estar englobades dins el sector deserveis i de la construcció.

Les dones, un any més, han concentratmés del 48,1% de la contractació regis-trada durant el 2007 en tres ocupa-

QUADRE II-35. LES 10 OCUPACIONS MÉS CONTRACTADES PER GÈNERE, ILLES BALEARS (2007)Absoluts % Acumulat

Dones

Personal de neteja d’oficina i hotels 42.402 21,4 21,4

Cambreres, bàrmans i assimilats 27.079 13,6 35,0

Dependentes i exhibid. en tendes, magatzems 25.952 13,1 48,1

Cuineres i preparadores de menjar 8.257 4,2 52,2

Taquígrafes i mecanògrafes 7.831 3,9 56,2

Aux. administratives amb tasques d’atenció al públic 7.740 3,9 60,1

Auxiliars infermeria en hospitals 4.780 2,4 62,5

Recepcionistes d’establiment distint d’oficina 3.828 1,9 64,4

Animadores comunitàries 3.356 1,7 66,1

Infermeres 3.322 1,7 67,8

Total 10 ocupacions 134.547 67,8 67,8

Total contractació dones 198.482 100,0 100,0

Homes

Picapedrers 38.275 15,8 15,8

Peons de la construcció d’edificis 25.083 10,4 26,2

Cambrers, bàrmans i assimilats 23.023 9,5 35,7

Peons del transport i descarregadors 12.705 5,2 40,9

Cuiners i preparadors de menjar 10.578 4,4 45,3

Personal de neteja d’oficina i hotels 10.140 4,2 49,5

Dependents i exhibid. en tendes, magatzems 6.349 2,6 52,1

Operadors de grues, camions muntacàrregues 5.884 2,4 54,5

Peons d’indústries manufactureres 5.465 2,3 56,8

Taxistes, conductors d’automòbil, furgoneta 5.406 2,2 59,0

Total 10 ocupacions 142.908 59,0 59,0

Total contractació homes 242.161 100,0 100,0

Font: SOIB.

393


cions: personal de neteja (21,4%), cam-breres (13,6%) i dependentes de co-merç (13,1%).

Els homes, d’altra banda, han registrat lacontractació més elevada en ocupacionsrelacionades amb la construcció: picape-drers (15,8%), peons de la construcció(10,4%), com també en hoteleria i/o res-tauració: cambrers (9,5%). (Vegeu el qua-dre II-35.)

Durant l’any 2007 es varen registrar a lesIlles Balears un total de 143.253 contrac-tes relatius a treballadors estrangers, laqual cosa representa el 32,5% del total decontractes registrats a les Balears. Ambreferència als contractes a personesestrangeres, el 66,7% va correspondre atreballadors de fora de la UE i la resta, el33,3%, a treballadors europeus.

Així doncs, en relació amb l’any 2006, hiha un increment en termes absoluts de17.853 contractes de treballadors estran-gers, cosa que, en termes relatius, supo-sa un augment del 14,2%. L’incrementes produeix de manera més importantentre el grup de treballadors de la UE —amb el 34,8%—, d’altra banda, entre els

treballadors de fora de la UE aquestincrement és molt menor, amb el 6,2%(quan l’any passat registrà un augmentde més del 20%).

Tant és així que a la nostra comunitat elpercentatge de contractes més elevats’ha formalitzat amb treballadors proce-dents del Carib i de l’Amèrica Central idel Sud. Concretament, parlam del38,1% respecte del total de contractesregistrats a treballadors estrangers(39.446 contractes registrats a treballa-dors d’aquesta zona). En segon lloc, hiha els treballadors procedents de la UE,amb 29.247 contractes (el 28,2%) i, entercer lloc, els treballadors del continentafricà, amb el 22,2% dels contractes(d’aquests, el 61,1% dels contractescorrespon a treballadors marroquins). Peral conjunt d’Espanya, també són els tre-balladors provinents del Carib i del’Amèrica Central i del Sud els que regis-tren la majoria de contractacions—concretament, el 30,8% dels contrac-tes—, seguits dels treballadors del conti-nent africà —amb el 29%— i, finalment,els treballadors de la UE —amb el13,3%. (Vegeu el quadre II-36.)

QUADRE II-36. NOMBRE DE CONTRACTES REGISTRATS A TREBALLADORS ESTRANGERSA LES BALEARS I A ESPANYA PER ZONES DE PROCEDÈNCIA (2007)

Illes Balears Espanya

Absoluts % Absoluts %

Unió Europea 47.640 33,3 1.047.427 26,5

No UE 95.613 66,7 2.909.897 73,5

Total 143.253 100,0 3.957.324 100,0

Font: INEM-SOIB.

2007

394

CES - Memòria

1.2.7. LES ACCIONS FORMATIVES I

L’OCUPACIÓ

L’any 2007 va tenir lloc la firma del IVAcord Nacional de Formació i de l’Acord deFormació Professional per a l’ocupació,aquest últim assolit el febrer de 2006. Amés a més, a través del Reial Decret395/2007, de 23 de març, pel qual es regu-la el subsistema de formació professionalper a l’ocupació, s’ha instaurat un marcformatiu comú per a ocupats i aturats,trencant així la divisió tradicional entre for-mació ocupacional i formació contínua;amb l’objectiu, entre altres, d’adaptar laformació dirigida als treballadors ocupats iaturats a la nova realitat econòmica i social,així com a les necessitats demandades pelmercat de treball. A través d’aquest ReialDecret s’estableix l’actual model de forma-ció professional per a l’ocupació.

El dret a l’educació té en la formació pro-fessional una vessant de significació indi-vidual i social creixent. La qualificació pro-fessional que proporciona aquesta forma-ció serveix tant per a finalitats encamina-des a aconseguir elevar el nivell de quali-tat de vida de les persones com per a lesrelacionades amb la cohesió econòmica,social i del foment de l’ocupació.

La Llei orgànica 5/2002, de les Qualifi-cacions i de la Formació Professional, té perfinalitat crear un sistema nacional de quali-ficacions i formació professional que dotid’unitat, coherència i eficàcia la planifica-ció, l’ordenació i l’administració d’aquestarealitat. Entre els seus objectius està facili-tar la integració de les distintes formes decertificació i d’acreditació de les competèn-cies i de les qualificacions professionals.

El model de gestió establert en els acordss’ha caracteritzat pel protagonisme delsagents socials en el disseny i la implanta-ció de la formació continua, així comtambé s’ha anat incrementant progressi-vament la participació de l’Administració.

Des de la Direcció General de PolítiquesActives i Formació, per a l’any 2007 el pres-supost aprovat per a la convocatòria anualFORCEM 2006-2007 és de 8.760.725,60d’euros, del qual s’ha executat el 96%,amb la participació de 1.913 entitats i18.903 alumnes. Quant a la forma d’im-partir aquests cursos, el 49,9% van ser pre-sencials, seguits de la modalitat mixta(33,3%), la impartició a distància (9,9%) i,finalment, la teleformació (6,9%).

Per illes, del total de cursos impartits(1.913), el 66,85% foren alumnes resi-dents a l’illa de Mallorca, el 7,26% a l’illad’Eivissa i el 3,60% de Menorca. El22,26% restant correspon als cursosimpartits a distància i/o a través de tele-formació, els quals es classifiquen sota l’e-pígraf genèric “Illes Balears”, al residir elsalumnes en diferents illes (Vegeu els qua-dres A II-12 y A II-13.)

1.3.LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

En primer lloc, analitzam comparativa-ment la negociació col·lectiva de les IllesBalears en relació amb les altres comuni-tats autònomes i, a continuació, especifi-cam les característiques de la nostra nego-ciació col·lectiva.

395


1.3.1. ANÀLISI COMPARADA DE LES

BALEARS EN RELACIÓ AMB ESPANYA

L’anàlisi comparada de la negociaciócol·lectiva a les Illes Balears es fa tenint encompte les dades de registre de convenisque centralitza estadísticament el Ministeride Treball i Inmigració. El quadre II-37 s’hade considerar com una «fotografia fixa»dels convenis que s’han registrat durantl’any 2007 en els diferents registresautonòmics, els quals, finalment, es reflec-teixen en aquest quadre, que no ens indi-ca tota la realitat de la negociació col·lecti-va de les Illes Balears. A partir de la lecturadel quadre podem saber, com a màxim, sidurant l’any 2007 s’han negociat, s’hanformalitzat o s’han registrat molts o pocsconvenis col·lectius a les Illes Balears, i sisón un nombre igual, inferior o superior alcorresponent a l’any 2006. El quadre noens indica, però, el nombre total de con-venis col·lectius negociats, formalitzats iregistrats que tenen vigència efectivadurant l’any 2007. Per saber-ho, es neces-sari recórrer al Butlletí Oficial de les IllesBalears (BOIB) i indagar sobre les vigènciestemporals dels convenis, els quals podenestar publicats en anys anteriors peròestendre la vigència durant l’any quecomentam.

Així doncs, a partir de la lectura del qua-dre en relació amb el corresponent a l’any2007, veiem que el total de convenisregistrats el 2007 és de 57, mentre que el2006 va ser de 72. Així mateix, 38 conve-nis del total registrat el 2007 són d’em-presa, mentre que 19 són d’un altre

àmbit, a diferència de l’any passat, queeren, respectivament, 53 i 19. Això ensdemostra que durant el 2007 el nombrede convenis registrats ha disminuït en 15respecte de l’any 2006, i que aquest nom-bre de convenis és inferior a la mitjanaestatal, ja que significa l’1,1% del total deconvenis subscrits i registrats en el conjuntd’Espanya. (Vegeu el quadre II-37.)

1.3.2. LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A

LES ILLES BALEARS

L’any 2007 a les Illes Balears hi ha hagut73 convenis col·lectius propis, és a dir,convenis que s’han negociat i s’han for-malitzat a la nostra comunitat i que sónvigents durant aquest any, amb inde-pendència de l’inici de la vigència.12

Aquests pactes afecten a més de 40.000empreses i més de 235.000 treballadors(desembre 2007). 21 són convenis de sec-tor i 52, d’empresa. A la resta de l’Estat eltotal de convenis que s’han tancat és de5.191, dels quals 3.941 són d’empresa.

En els quadres II-38 i II-39 es fan constartots els convenis col·lectius de les IllesBalears i s’hi separen els d’àmbit supe-rior a l’empresa (quadre II-38) respectedels d’àmbit empresarial o inferior (qua-dre II-39). Com podem veure, s’hi ex-pressa la vigència del conveni, la data enquè es publicà en el BOIB, el número deBOIB, el nombre de treballadors i d’em-preses que afecta, la jornada i l’incre-ment de retribució.

12. S’han computat únicament els texts articulats complets dels convenis col·lectius, excloent del còmput les revi-sions salarials, els acords de les comissions paritàries d’aplicació i d’interpretació, els acords d’adaptació de con-venis d’àmbits sectorials de la nostra comunitat autònoma o altres pactes o acords semblants.

2007

396

CES - Memòria

QUADREII-37.CO

NVENIS,TREBALLADORS

AFECTATS

IAUGMENTSALARIALPACTATSEGONSL’À

MBITFUNCIONAL

PERCOMUNITATAUTÒNOMA,(2007)

Totalconvenis

Convenisd'empresa

Convenisd'altresàmbits

Convenis

Treballadors

Augment

Convenis

Treballadors

Augment

Convenis

Treballadors

Augment

salarial(%)

salarial(%)

salarial(%)

Andalusia

624

935.741

4,49

508

91.833

3,34

116

843.908

4,62

Aragó

240

240.476

4,74

186

37.144

3,97

54203.332

4,88

Astúries

133

159.911

4,55

102

29.785

3,76

31130.126

4,74

IllesBalears

57241.578

3,69

384.886

3,84

19236.692

3,69

Canàries

224

291.821

3,81

193

19.853

3,41

31271.968

3,84

Cantàbria

135

97.154

4,43

100

12.711

4,38

3584.443

4,44

Castella-laManxa

232

298.658

4,86

156

18.421

3,28

76280.237

4,97

CastellaiLleó

426

304.141

4,65

276

27.524

4,08

150

276.617

4,71

Catalunya

757

1.523.962

3,74

625

120.729

3,74

132

1.403.233

3,74

C.Valenciana

390

842.707

4,53

257

36.060

3,84

133

806.647

4,56

Extremadura

95199.758

4,54

6215.197

2,64

33184.561

4,70

Galícia

381

338.205

4,98

294

40.810

3,78

87297.395

5,14

Madrid

329

896.314

4,02

273

92.436

3,31

56803.878

4,10

Múrcia

86233.037

3,69

524.335

4,19

34228.702

3,68

Navarra

150

91.823

4,55

117

15.071

3,88

3376.752

4,68

PaísBasc

378

264.421

4,15

300

46.006

3,98

78218.415

4,19

LaRioja

6431.866

4,80

474.044

3,73

1727.822

4,95

CeutaiMelilla

367.331

3,68

261.436

2,65

105.895

3,93

EntreCCAA

454

3.385.079

4,00

329

509.809

3,32

125

2.875.270

4,12

Espanya

5.191

10.383.983

4,16

3.941

1.128.090

3,49

1.250

9.255.893

4,24

Font:MinisterideTreballiInmigració,estadísticadeconveniscol·lectiusdetreball.

Dadesel31demaigde2007.

Començamentdelsefecteseconòmics:gener-desembrede2007.

397


QUADREII-38.CO

NVENISCOL·LECTIUSD’ÀMBITSUPERIORAL’EMPRESA,TREBALLADORS

IEM

PRESES

AFECTADES,

VIGÈNCIA,JORNADAIAUGMENTSALARIALPACTAT.ILLESBA

LEARS(2007)

Denominació

Vigència

BOIBnúm.

Treb.afec.

Empreses

Jornada

%Salarial

Comerç

01-04-2006-31-03-2009

142,de12-10-2006

50.000

20.000

1.789/any

2,8

Construcció

01-01-2007-31-12-2011

159,de25-10-2007

42.000

6.700

1.746/any

3,5

Derivatsdelcim

entdelaCAIB

01-01-2007-31-12-2010

42,de27-03-2008

1.740/any

2,2

Despatxosd’advocatsdelesIllesBalears

01-05-2006-31-12-2010

70,de10-05-2007

2.000

800

1.780/any

IPCp+1

Empresesorg.jocdelbingo

01-01-2007-31-12-2007

152,de09-10-2007

1.792/any

Noprevist

Establimentssanitaris

01-01-2004-31-12-2007

37,de05-03-2005

3.780

361.728/any

2,4

Estibadorsportuaris(Eivissa)

01-04-2004-31-03-2009

135,de13-09-2005

205

40/setmana

Noprevist

Exhibició

cinematogràfica

01-01-2006-31-12-2007

122,de29-08-2006

450

661.760/any

3

Hoteleria

01-04-2005-31-03-2008

168,de08-11-2005

98.025

8.984

1.776/any

2,8

Indústriadelafusta

idelmobledelaCAIB

01-01-2007-31-12-2011

42,de27-03-2008

3.306

728

1.760/any

Noprevist

IndústriesdefornipastisseriadelaCAIB

01-01-2004-31-12-2008

169,de10-11-2005

2.000

450

1.786/any

IPCr+

0,5

Indústriesvinícoles

01-01-2006-31-12-2008

78,de01-06-2006

300

4039/setmanal

IPCp+0,5

Lloguerdevehicles

01-01-2007-31-12-2010

187,de18-12-2007

1.550

235

1.784/any

3

Marroquineria,confecció

enpelli

indústriesafinsdelaCAIB

01-01-2006-31-12-2008

142,de12-10-2006

1.768/any

2,3

Metall

01-01-2006-31-12-2007

159,de11-11-2006

1.770/any

IPCr+

0,5

Netejad’edificisilocals

01-04-2005-31-03-2010

163,de29-10-2005

6.927

300

1.755/any

IPC+0,3

Serveid’ajudaadomicili

01-01-2004-31-12-2007

31,de22-02-2005

1.000

1540/setmana

IPCp+1

Transportdiscrecionaliturísticdeviatgers

percarreteradelesIllesBalears

25-10-2007-31-12-2010

159,de25-10-2007

2.500

801.800/any

Noprevist

Transportdemalaltsiaccidentatsenambulància

01-01-2007-31-12-2010

139,de15-09-2007

1.800/any

2

Transportdemercaderies

01-01-2005-31-12-2007

136ext.,de13-09-2005

3.326

1.599

1.818,27/any

1,2

Transportregulardeviatgersper

carreteradelesIllesBalears

01-01-2007-31-12-2010

161,de27-10-2007

263

211.794/any

4

IPCprevist=IPCp

IPCreal=IPCr

Font:ConselleriadeTreballiAfersSocials.

2007

398

CES - Memòria

QUADREII-39.CO

NVENISCOL·LECTIUSD’ÀMBITEM

PRESARIAL,ILLESBA

LEARS(2007)

Denominació

Vigència

BOIBnúm.

Treb.afect.

Jornada

%salarial

Aeri,SL

01-02-2004-31-01-2007

87,de22-06-2004

1540/setmana

Noprevist

Agama,SA

01-01-2007-31-12-2008

69,de20-05-2008

2340/setmana

3Calvià2000,SA

01-01-2004-30-06-2007

78,de03-06-2004

325

35/setmana

IPCr

CasinodeMallorca,SA

04-10-2005-31-12-2008

169,de10-11-2005

128

39/setmana

2CasinoMarítimo,SA

01-01-2006-31-12-2008

116,de17-08-2006

261.826/any

IPCp

CemexEspaña,SA(Lloseta)

01-01-2006-31-12-2008

173,de07-12-2006

116

1.760/any

5,24

CESPAIngenieríaUrbana,SA,Formentera

01-01-2003-31-12-2007

34,de09-03-2004

1738/setmana

IPCp+1

ClubMarítimoSanAntoniodelaPlaya

01-01-2005-31-12-2007

74,de14-05-2005

2040/setmana

IPCp+2

ClubNàutics’Arenal

01-01-2005-31-12-2007

55,de09-04-2005

3040/setmana

IPCr+

1COBEGA,SA

01-01-2006-31-12-2007

44,de22-03-2007

222

40/setmana

2,45

ComercialCitröen,SA

01-01-2004-31-12-2007

91,de29-06-2004

651.760/any

IPCp+0,5

CreuRojaEspanyolaalesIllesBalears,personallaboral

01-01-2006-31-12-2008

113,de24-07-2007

1.686/any

IPCr+

0,25

Emaya(Aigües)

01-01-2004-31-12-2007

126,de09-09-2004

385

1.554/any

IPCr+

0,50

Emaya(MediAmbient)

01-01-2004-31-12-2007

104,de27-07-2004

739

1.554/any

IPCp+0,75

EmpresaFuneràriaMunicipal,SA

01-01-2005-31-12-2007

98,de28-06-2005

8337,5/setmana

IPC+1

EmpresaMunicipaldeTransportsdePalma(EMT)

01-01-2007-31-12-2010

78ext,de04-06-2008

1.575/any

IPCp

EMSER2002SLU

01-07-2005-31-12-2007

64,de04-05-2006

4437,5/setmana

IPCCAIB

FerrocarildelTrendeSóller

01-01-2006-31-12-2008

31,de01-03-2007

9535/setmana

IPCr+

1,25

FomentodeConstruccionesyContratas,SA

(SantAntonidePortm

any)

01-01-2005-31-12-2007

38,de16-03-2006

611.802/any

IPCp+1

FontTeix,SA

01-01-2005-31-12-2008

125,de25-08-2005

491.792/any

2,7

FundacióInstitutSocioeducatiuS’Estel

14-07-2006-14-07-2010

155,de04-11-2006

7835/setmana

3,9

FundacióPública

delesBalearsperalaMúsica

01-05-2006-30-04-2009

11,de20-01-2007

8335/setmana

IPCGlobalia,SLU

01-01-2006-31-12-2009

123,de31-08-2006

451.800/any

IPCr

Herbusa

01-01-2004-31-12-2007

6,de11-01-2005

109

1.768/any

IPCr

HogarElTemple

01-01-2006-31-12-2008

3,de01-07-2006

251.800/any

IPCInstitutBaleardelaNatura(IBANAT)

01-01-2007-31-12-2010

139,de15-09-2007

35/setmana

IPCCAIB

InstitutBaleard’InfraestructuresiServeisEducatius

iCulturals(IBISEC)

01-01-2006-31-12-2008

126,de07-09-2006

4035/setmana

2

cont

inua

399


QUADREII-39.CO

NVENISCOL·LECTIUSD’ÀMBITEM

PRESARIAL,ILLESBA

LEARS(2007)

Denominació

Vigència

BOIBnúm.

Treb.afect.

Jornada

%salarial

InstitutM

unicipaldel’Esportdel’Aj.dePalma(IME)

01-01-2005-31-12-2010

164,de01-11-2005

9935/setmana

SegonsLPGE

InstitutM

unicipald’Educació

iBibliotequesdeCalvià(IMEB)01-01-2007-31-12-2010

157,de20-10-2007

35/setmana

Segonsconveni

InstitutM

unicipald’Informàtica

Palma,IMI

01-01-2004-31-12-2007

41,de12-03-2005

107

35/setmana

SegonsLPGE

KraftFoodsEspaña,SLU

01-01-2006-31-12-2007

66,de03-05-2007

170

40/setmana

3LaVajillaEnériz,SA

01-01-2005-31-12-2008

98,de28-06-2005

81.800/any

IPCp+0,4

LlardeCalvià,SA

24-12-2005-31-12-2009

56,de18-04-2006

5335/setmana

IPCp

Llucmajor,EmpresaMunicipaldeServeis,SA(LLEMSA)

01-01-2006-31-12-2007

161,de27-10-2007

37,5/setmana

SegonsLPGE

LSGSkyChefsEspaña,SA

(centresdetreballPalmaiMaó)01-03-2006-29-02-2008

55,de12-04-2007

641.776/any

3,7

McDonald’s,SistemasdeEspaña

01-04-2005-31-03-2007

125,de25-08-2005

236

1.776/any

2,8

MERCAPALMA,SA

01-01-2004-31-12-2008

70,de07-05-2005

351.712/any

IPCr

Personallaboraldel’Aj.d’Andratx

01-01-2005-31-12-2008

78,de01-06-2006

501.537,20/any

SegonsLPGE

Personallaboraldel’Aj.d’Artà

10-12-2006-09-12-2008

175,de09-12-2006

1.575/any

SegonsLPGE

Personallaboraldel’Aj.d’Eivissa

26-03-2005-31-12-2007

48,de26-03-2005

5735/setmana

SegonsLPGE

Personallaboraldel’Aj.deFerreries

24-02-2005-24-02-2008

144,de29-09-2005

1537,5/setmana

IPCPersonallaboraldel’Aj.dePollença

01-01-2004-31-12-2007

187,de28-12-2006

7835/setmana

IPCp

Personallaboraldel’Aj.deSantJosepdelaTalaia

01-01-2006-31-12-2007

86,de09-06-2007

4637,5/setmana

Noespreveu

PersonallaboraldelaCAIB

01-01-2005-31-12-2008

155,de18-10-2005

1.659

35/setmana

IPCCAIB

PersonallaboraldelConsellInsulard’EivissaiFormentera

24-04-2006-22-03-2010

131,de19-09-2006

263

35/setmana

Noespreveu

PersonallaboraldelConsellInsulardeMenorca

Fins31-12-2010

81,de31-05-2007

1.519/any

IPCPersonallaboraldelaUIB

01-01-2005-31-12-2007

121,de16-08-2005

251

35/setmana

SegonsLPGE

SalineraEspañolaEivissa

01-01-2006-31-12-2007

111,de08-08-2006

191.752/any

4ServeisFerroviarisdeMallorca

01-01-2006-31-12-2007

114,de26-07-2007

1.533/any

3Tirme,SA

01-01-2005-31-12-2009

127,de30-08-2005

236

1.672/any

IPC+0,5

TransportesM

arítimosAlcúdia,Personaldeflota

01-01-2005-31-12-2007

112,de28-07-2005

451.824/any

IPCr+

1UTER.Bosch,V.AllesiG.Pons(CiutadelladeMenorca)

01-01-2007-31-12-2010

77,de03-06-2008

1.693,50/any

IPC+1,5

*ConveniFCC,SA

iFCCMediAmbientSA,Menorca:50treballadorsafectatsamb2empresesafectades.

*Convenidelpersonallaboraldel’Aj.d’Artà:sóntreballadorsafectatsperaquestconvenitotelpersonallaboral.

IPCprevist=IPCp

IPCreal=IPCr

*3,5%

peralstreballadorsambantiguitatnocongelada;4,5%

peralstreballadorsambantiguitatcongeladaicontractatstemporals.

Font:ConselleriadeTreballiAfersSocials.

2007

400

CES - Memòria

En tot cas, cal remarcar que la coberturareal de la negociació col·lectiva a la nostracomunitat és notablement superior a laque reflecteixen els convenis autonòmics.És així, especialment, perquè activitats quearriben a un gran nombre de treballadors ique afecten moltes d’empreses estancobertes per convenis col·lectius estatals,que no són computats en l’estadísticaregional. Per tal que ens facem una ideade quins són els principals sectors i empre-ses regulats per convenis d’àmbit superiora l’autonòmic que tenen incidència a lanostra comunitat autònoma, podemesmentar-ne els següents: les agències deviatges, les arts gràfiques, les assegurancesi les mútues d’accidents de treball, labanca privada, les benzineres, les caixesd’estalvis, les cooperatives de crèdit, elcalçat, l’ensenyament privat (concertat i noconcertat), els grans magatzems, la indús-tria química, la marina mercant, el perso-nal laboral de l’Administració de l’Estat, elpersonal laboral de la Seguretat Social, lapremsa i les agències de notícies, els portsde l’Estat i les autoritats portuàries i laseguretat privada. S’han d’afegir a aquestsconvenis sectorials els d’empresa quetenen un àmbit estatal i que també tenenpresència al territori de la comunitat autò-noma, com ara, per exemple, les companyiesaèries amb conveni propi, les companyiesnavilieres, les societats subministradores d’e-nergia o les de telecomunicacions.

Pel que fa a les característiques bàsiquesde la negociació col·lectiva a les Balears,s’ha de dir que una peça bàsica en l’es-tructura d’aquesta negociació són els con-venis sectorials. Els convenis col·lectiusd’aquest àmbit són aquells en què s’en-quadren la immensa majoria dels treballa-

dors i de les empreses inclosos en el pro-cés de la negociació col·lectiva.

Els convenis col·lectius sectorials més sig-nificatius de la nostra comunitat autòno-ma, pel nombre de treballadors que ocu-pen i per les empreses que afecten, sónels de l’hoteleria, la construcció i elcomerç. D’entre aquests convenis, sobre-surt el de l’hoteleria, ja que és el que té uncamp d’aplicació personal més ampli: s’a-plica, aproximadament, a 98.000 treballa-dors i afecta 9.000 empreses. L’àmbit per-sonal dels pactes col·lectius de la resta desectors amb una incidència més elevada—que són la construcció i el comerç— ésbastant inferior, ja que cadascun nomésinclou uns 45.000 treballadors. Al costathi ha els convenis que podem dir queregulen «sectors estratègics», és a dir, quesi bé no afecten un nombre gaire impor-tant d’empreses i de treballadors —entre3.000 i 7.000 treballadors— sí que tenenuna gran importància en la nostra econo-mia, fortament terciaritzada. Els mésimportants són els convenis col·lectiusque regulen el sector del transport —demercaderies, regular i discrecional de viat-gers— i el que regula el sector del metal.

En els convenis de la nostra comunitatautònoma tradicionalment s’han inclòsclàusules d’articulació i de vertebració.Aquestes clàusules tenen una funció deconnexió amb altres tipus de normes.Amb caràcter general, la connexió es faamb els marcs normatius heterònomscorresponents: la llei o el reglament esta-tal laboral. Actualment, veiem que hi hauna tendència a connectar i a vertebrar elsconvenis sectorials autonòmics amb elssectorials d’àmbit superior a la comunitat

autònoma. Aquesta tècnica de vertebra-ció dóna com a resultat el fet d’establiruna regulació uniforme en importantsblocs de matèries —especialment en sec-tors com la construcció, els derivats delciment o la fusta—, en què hi ha un trac-tament autonòmic molt similar de totesles matèries reservades a l’àmbit estatal.

Quant a la negociació col·lectiva en l’àm-bit de l’empresa, tendeix a fer perdurar launitat de negociació constituïda, atès quees considera que el conveni d’empresacompleix una funció de millora sobre el

conveni sectorial. Alguns convenis col·lec-

tius d’àmbit empresarial estableixen con-

nexions amb convenis d’àmbits superiors

per tal de cobrir llacunes de regulació.

Pel que fa a les principals magnituds quantifi-

cables —és a dir, la retribució i la jornada—,

cal dir que en els quadres II-38 i II-39 s’ex-

pressen els increments salarials assolits i la

quantificació anual de la jornada —temps

de treball i retribució directa i indirecta—

dels nostres convenis col·lectius sectorials.

Se’n destaquen els aspectes següents:

401


QUADRE II-40. COSTS SALARIALS PER COMUNITAT AUTÒNOMA (2006-2007)Variació

2006 2007 Absoluta %

Andalusia 1.445,79 1.498,48 52,69 3,64

Aragó 1.600,00 1.684,03 84,03 5,25

Astúries 1.583,30 1.662,11 78,81 4,98

Illes Balears 1.517,19 1.587,39 70,20 4,63

Canàries 1.327,32 1.398,45 71,13 5,36

Cantàbria 1.487,09 1.547,26 60,17 4,05

Castella-la Manxa 1.416,64 1.475,03 58,39 4,12

Castella i Lleó 1.495,82 1.540,70 44,88 3,00

Catalunya 1.736,38 1.810,53 74,15 4,27

C. Valenciana 1.438,18 1.485,90 47,72 3,32

Extremadura 1.298,05 1.361,21 63,16 4,87

Galícia 1.378,20 1.436,47 58,27 4,23

Madrid 1.942,72 2.006,33 63,61 3,27

Múrcia 1.364,54 1.411,90 47,36 3,47

Navarra 1.789,11 1.839,60 50,49 2,82

País Basc 1.860,70 1.949,48 88,78 4,77

La Rioja 1.492,93 1.541,17 48,24 3,23

Total d’Espanya 1.613,67 1.676,70 63,03 3,91

Font: INE, Enquesta trimestral de cost laboral.

2007

402

CES - Memòria

a) Salaris

L’increment salarial mitjà pactat en elsdiferents convenis sectorials de les IllesBalears ha estat l’any 2007 del 3,69%, fetque s’expressa en el quadre II-37.

En el quadre II-40 s’observa com la mitja-na del cost salarial per al conjunt nacionaldurant l’any 2007 se situà en 1.676,70euros per treballador i mes. Per a les IllesBalears, el salari mitjà per al 2007 s’hasituat en 1.587,39 euros, amb una di-ferència de gairebé 90 euros. En relacióamb l’any 2006, l’increment salarial queha registrat el conjunt d’Espanya és del3,9%. Les Illes Balears presenten un ma-jor increment relatiu que la mitjana esta-tal i arriben al 4,6%. Les Balears són lasisena comunitat autònoma amb el majorincrement respecte de l’any 2006, perdarrere de les Canàries (5,36%), Aragó(5,25%), Astúries (4,98%), Extremadura(4,87%) i el País Basc (4,77%). (Vegeu elquadre II-40.)

b) Jornada

A les Illes Balears, per fixar la jornadaordinària s’usen indistintament el mòdulsetmanal i l’anual i, a vegades, tot dos enun mateix conveni. Concretament, el14,29% del total de convenis sectorialsestableix la jornada màxima en termessetmanals; també el 23,81% ho fa en ter-mes anuals, i el 61,90% restant utilitza elmòdul setmanal i l’anual. La jornada anualmitjana pactada s’ha fixat en 1.774,8hores, i la jornada mitjana en còmput set-manal, en 39,71 hores.

1.4.L’EVOLUCIÓ DE L’ACTIVITAT DEL

TRIBUNAL D’ARBITRATGE I

MEDIACIÓ DE LES ILLES BALEARS

El 12 de gener de 2005, la CAEB, CCOO ila UGT varen signar un acord de renovaciói potenciació del Tribunal d’Arbitratge iMediació de les Illes Balears (TAMIB), quees va publicar en el BOIB de 3 de febrer de2005. Aquest acord permet assumir lesplenes competències en matèria demediació i d’arbitratge de naturalesalaboral en l’àmbit de tota la comunitatautònoma. Per tant, la voluntat de substi-tuir el Servei de Mediació, Arbitratge iConciliació (SMAC) es converteix en unpacte que es començà a desplegar durantl’any 2005 i que es consolida durant el2006. En l’actualitat, el TAMIB és l’únicàmbit de solució de conflictes laborals i ésel primer de tot Espanya amb aquestaconformació. Però a més, l’any 2007 elTAMIB, de conformitat amb l’article 2.1de l’Acord de renovació i potenciació, enrelació amb la disposició addicional prime-ra, apartat cinquè, de la Llei 20/2007,d’11 de juliol, de l’Estatut del treballadorautònom, que modifica el Text refós de laLlei de procediment laboral (aprovat perReial decret legislatiu 2/1995, de 7 d’a-bril), ha assumit la competència per inter-venir en els conflictes que es produeixenentre els treballadors autònoms i lesempreses per a les quals presten serveis.

L’activitat del TAMIB al llarg del 2007 haestat important i ha superat, notable-ment, la que va dur a terme l’any passat.El nombre total d’expedients tramitats el

403


2007 —és a dir, la xifra anual que resultade sumar els expedients tramitats a l’ofici-na central i a les dues delegacions delTribunal— és de 6.592 expedients, delsquals tots són de conciliació/mediació. Apartir d’això podem dir que l’activitat delTAMIB, globalment considerada, s’haincrementat en 975 expedients, és a dir, el17,36%. D’aquests expedients, 6.550corresponen a conflictes laborals indivi-duals i 42 a conflictes col·lectius, davantde les dades del 2006, en què constavaque s’havien tramitat 5.553 procedimentsindividuals i 63 expedients col·lectius.

La presentació de la sol·licitud de procedi-ment de mediació al TAMIB té quatre for-mes possibles d’acabament, que són lessegüents: amb acord entre les parts, senseacord entre les parts, arxivament de lasol·licitud (normalment perquè la personasol·licitant no comparèixer a la mediació)o intentat sense efecte (quan qui no com-

pareix és la persona a la qual es fa la recla-mació). Òbviament, la tramitació efectivaamb resultat només es pot atribuir als dosprimers casos: amb acord o sense. Doncsbé, durant l’any 2007 s’han tramitat efec-tivament 4.229 expedients (64,15% deltotal), 1.936 dels quals han acabat ambacord (és a dir, el 29,37%), i 2.293 senseacord (és a dir, el 34,78%).

Els procediments de mediació a Mallorcahan estat 5.483, el 20,30% més que el2006, any en què s’havien tramitat 4.558expedients. Del total d’expedients, s’hantramitat de manera efectiva (amb acord osense) 3.564 sol·licituds (el 65%) i no hantingut tramitació efectiva (intentat senseefecte o arxivament) 1.917 (és a dir, el34,97%). Una anàlisi dels expedients efec-tivament tramitats, segons el resultat del’activitat de conciliació/ mediació, ensmostra que el 47,22% s’han resolt ambacord i el 52,78% han acabat sense acord.

1.800

2000 2001 2003

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

2002 2004

1.600

Arxivat Sense efecte Sense acord Amb acord

36

15051

374 385

203

82

646

438

999

151

927745

274

975

1.454

1.304

1.692

338

1.272

1.3211.349

178235

2006

1.336

1.600

1.227

2005

290

Gràfic II-9

Procediments de mediació segons el resultat: Mallorca (2000-2007)

2.000

1.5221.683

1.881

395

2007

Font: TAMIB.

2007

404

CES - Memòria

450

2000 2001 2003

0

50

100

150

200

250

300

350

2002 2004

400Arxivat Sense efecte Sense acord Amb acord

1 21 11

89

159

39

22

216

142

403

18

180

91

274

140177

183 209

87

175

245252

14

66

2006

274

179

2005

41

Gràfic II-11

Procediments de mediació segons el resultat: Eivissa (2000-2007)

255

36

2007

170

218

138

Font: TAMIB.

Del total d’expedients, 4.972 són conflic-tes individuals, 473 són conflictes plurals i38 són col·lectius. (Vegeu el gràfic II-9.)

A Menorca s’han dut a terme 462 proce-diments de mediació, el 2,67% més queel 2006, any en què s’havien tramitat 450expedients. Del total d’expedients, s’hantramitat de manera efectiva (amb acord o

sense) 311 sol·licituds (el 67,32%) i nohan tingut tramitació efectiva (intentatsense efecte o arxivament) 151 (és a dir, el32,68%). Una anàlisi dels expedientsefectivament tramitats, segons el resultatde l’activitat de conciliació/mediació, ensmostra que el 36,65% es varen resoldreamb acord i el 63,34% acabaren senseacord. Dels 462 expedients oberts a

2000 2001 2003

0

50

100

150

200

250

2002 2004

Arxivat Sense efecte Sense acord Amb acord

29

186

18

222

148134

18

87

147

221

27

193

82

31

103

142 137 142

19

12997

115

159152

2006

91 9794

2005

42

104 114

197

47

2007

300

Gràfic II-10

Procediments de mediació segons el resultat: Menorca (2000-2007)

Font: TAMIB.

405


Menorca, 460 corresponen a conflictesindividuals i 2 a qüestions col·lectives.(Vegeu el gràfic II-10.)

En el cas d’Eivissa i Formentera, es tra-mitaren 647 expedients, xifra que repre-senta un increment del 6,41% respectede l’activitat duta a terme l’any 2006,quan es va arribar a la xifra de 608 expe-dients. Del total d’expedients, s’han tra-mitat de manera efectiva (amb acord osense) 356 sol·licituds (el 55,02%) i nohan tingut tramitació efectiva (intentatsense efecte o arxivament) 291 (és a dir,el 44,98%). Una anàlisi dels expedientsefectivament tramitats, segons el resul-tat de l’activitat de conciliació/mediació,ens mostra que el 38,76% es varenresoldre amb acord i el 61,24% acaba-ren sense acord. Del total d’expedientsoberts a Eivissa, 645 corresponen a con-flictes individuals i 2 a qüestions col·lec-tives. (Vegeu el gràfic II-11.)

A banda d’aquesta funció de resolució deconflictes, s’ha de dir que aquest òrgan esconsidera durant l’any 2007 la seu dequinze comissions paritàries de convenissectorials, ja que s’han afegit cinc novescomissions paritàries a les ja existents, ique en total són les següents: lesambulàncies, la feina al camp, el comerç,la construcció, els despatxos d’advocats,l’hoteleria, la neteja d’edificis i locals, ellloguer de vehicles, l’ajuda a domicili, elsestabliments sanitaris d’hospitalització, lamarroquineria, el metall, els forns i pastis-series, el transport discrecional i el trans-port regular. Això suposa el definitiuassentament institucional i l’acceptaciódel TAMIB com un espai neutral de reso-lució de la conflictivitat laboral.

1.5.LA SEGURETAT

I LA SALUT LABORAL

1.5.1. INTRODUCCIÓ

En l’actualitat, l’anàlisi del mercat de tre-ball i de les relacions laborals per ser com-plet ha d’examinar la qüestió de la segu-retat i de la salut laboral. Amb una anàliside la sinistralitat laboral no n’hi ha prouper veure quin és l’estat evolutiu de lamatèria, ja que en aquest àmbit es mouenidees, operadors públics i privats, repre-sentants dels empresaris i dels treballadorsi, a més, una gran quantitat de projectesque, al cap i a la fi, tenen un interès crei-xent per assolir un bon nivell de qualitaten les condicions de treball.

L’any 2007 es va aprovar l’EstratègiaEspanyola de Seguretat i Salut en elTreball 2007/2012, instrument que té comobjectiu establir el marc general de lespolítiques de prevenció de riscs laborals acurt i, sobretot, a mitjà i llarg termini, ambun període de vigència fins al 2012 i unarevisió prevista per a l’any 2010.L’Estratègia pretén dotar de coherència iracionalitat les actuacions en matèria deseguretat i salut en el treball desenvolu-pades per tots els actors rellevants en laprevenció de riscs laborals, tot disse-nyant un marc comú i compartit en elqual desenvolupar les diferents accions iobjectius del Govern, les comunitatsautònomes i els interlocutors socials.

En aquest apartat farem constar les prin-cipals accions que s’han dut a terme en el2007 per part de la Direcció General de

2007

406

CES - Memòria

Salut Laboral, la Inspecció de Treball, laFiscalia i les mútues d’accidents de treballi malalties professionals i per acabar,aportarem les dades principals de la sinis-tralitat laboral.

1.5.2. L’ACTIVITAT DE LA DIRECCIÓ

GENERAL DE SALUT LABORAL

La Direcció General de Salut Laboral(DGSL) exerceix les funcions relatives a lagestió de la política de seguretat i salutlaboral a les Illes Balears —incloses l’exe-cució i la promoció de totes les mesuresnecessàries per elevar el nivell de segure-tat i de salut dels treballadors en la sevaactivitat laboral— i a la instrucció d’expe-dients sancionadors per infracció de lanormativa de prevenció de riscs laborals.

La Conselleria de Treball i Formació, elmes de setembre de 2007, va iniciar l’apli-cació del denominat «Pla de Xoc contra laSinistralitat Laboral a les Illes Balears»,amb l’objectiu de desenvolupar mesuresde xoc que permetin rompre la tendènciacreixent de les taxes de sinistralitat laboraldel mercat de treball de les Illes Balears ique té el seu reflex més clar en les esta-dístiques d’accidents laborals i malaltiesprofessionals existent a les Balears. Lesactuacions programades en aquest Pla deXoc contra la Sinistralitat Laboral seranobjecte d’avaluació periòdica per laDirecció General de Salut Laboral, quecomprovarà el grau de compliment i elsresultats assolits. Entre d’altres, són objec-tius del Pla enfortir els mecanismes d’ins-pecció i control del grau de complimentde la normativa legal vigent i promoure laparticipació dels treballadors amb mésgrau de qualificació.

Els equips tècnics de l’àrea de seguretat isalut laboral de la Conselleria de Treball iFormació, és a dir, els equips tècnics deseguretat i formació, higiene industrial,medicina laboral i d’ergonomia i psicoso-ciologia, han desplegat l’any 2007 tot unseguit d’activitats que s’inclouen en elsquadres II-41, II-42, II-43 i II-44.

1.5.3. LES ACTUACIONS DE LA

INSPECCIÓ DE TREBALL A LES BALEARSEN MATÈRIA DE PREVENCIÓ DE RISCS

LABORALS

La Llei 42/1997, de 14 de novembre,ordenadora de la Inspecció de Treball iSeguretat Social, adscriu com una comesade la funció inspectora vigilar i exigir elcompliment de les normes legals, regla-mentàries i del contingut normatiu delsconvenis col·lectius en l’àmbit de la pre-venció de riscs laborals. Per tal de complirla tasca d’inspecció en la matèria preven-tiva, l’any 2000 es crea a les Illes Balears laUnitat Especialitzada de l’Àrea deSeguretat i Salut Laboral de la Inspecció(UEASSLI). En la actualitat hi estan adscritscinc membres del cos d’inspectors de tre-ball, un dels quals n’és el cap.

Les campanyes d’inspecció en seguretat isalut laboral s’articulen a través de l’acordanual a què es pot arribar entrel’Administració general de l’Estat il’Administració autonòmica en el marcinstitucional de la Comissió Territorial dela Inspecció (articles 33 i 44 del Reialdecret 138/2000, de 4 de febrer, pel quals’aprova el Reglament d’organització ifuncionament de la Inspecció de Treball iSeguretat Social). L’opció de fer una cam-panya es pot basar en la importànciaeconòmica i social que pot tenir un sector

407


QUADRE II-41. EQUIP TÈCNIC DE SEGURETAT I FORMACIÓ. RESUM D’ACTIVITATS (2007)Activitat Nre. total

Nombre de visites realitzades 2.574

Informes emesos a empreses 1.779

Informes emesos a Inspecció 322

Informes emesos al jutjat 38

Informes emesos a Fiscalia 21

Informes arxivats 697

Llocs de treball avaluats 18.930

Consultes ateses 1.272

Reunions tècniques 120

Guàrdies realitzades 750

Informes emesos d’accidents 28.272

Nombre de plans de seguretat 2.788

Nombre d’avisos previs 4.783

Accions de formació rebudes 30

Accions de formació impartides 19

Cursos impartits en Ajuntaments a responsables d’obres i capatassos 1

Cursos a secretaris d’Ajuntament 1

Cursos a policies d’Ajuntament 1

Font: Conselleria de Treball i Formació. Memòria de la Direcció General de Salut Laboral, 2007.

QUADRE II-42. EQUIP TÈCNIC D’HIGIENE INDUSTRIAL. RESUM D’ACTIVITATS (2007)Activitat Nre. total

Nombre de visites realitzades 361

Informes emesos a empreses, amiant 190


Informes emesos a administracions 4


Llocs de treball avaluats 3.047

Nre. de plans d’amiant registrats 109

Cursos organitzats per l’equip 5

Mostres d’amiant realitzades 19


2007

408

CES - Memòria

QUADRE II-43. EQUIP TÈCNIC DE MEDICINA LABORAL. RESUM D’ACTIVITATS (2007)Activitat Nre. total

Acutacions a demanda dels treballadors 16

Actuacions en problemes psicològics relacionats amb el treball 112

Col·laboració amb la Inspecció de Treball 42

Col·laboració amb els centres de salut 47

Col·laboració amb altres institucions 36

Col·laboració amb els jutjats 5

Col·laboració amb el departament de Psicosociologia 9

Col·laboració amb altres serveis de prevenció 4

Col·laboració amb els sindicats 30

Comissions tècniques 8

Condicions de treball 6

Cursos 9

Denúncies 5

Documentació informada 2

Malalties professionals 5

Formació 6

Informes sol·licitats 6

Investigació d’accidents 6

Investigació malalties professionals 38

Lipoatrofia circularis 3

Òxid etilen 7

Estudis neurogràfics 345


QUADRE II-44. EQUIP TÈCNIC D’ERGONOMIA I PSICOSOCIOLOGIA APLICADA.RESUM D’ACTIVITATS (2007)

Activitat Nre. total

Ergonomia

Tutories d’empreses 229

Investigació d’accidents 129

Requeriments 38

Iniciatives 24

Informes emesos a empreses 984


Continua

409


QUADRE II-44. EQUIP TÈCNIC D’ERGONOMIA I PSICOSOCIOLOGIA APLICADA.RESUM D’ACTIVITATS (2007)

Activitat Nre. total

Ergonomia

Informes emesos a sindicats 2


Estudi ergonòmic 35

Guàrdies 24


Formació impartida 6

Formació rebuda 14

Consultes ateses 540

Psicosociologia

Visites a requeriment 328

Investigació d’accidents, tutories d’empreses, etc. 9

Informes emesos a empreses 134


Informes emesos a treballadors 14


Informes emesos al jutjat 1

Informe d’administració 1

Guàrdies 24


Formació impartida 12

Formació rebuda 9

Consultes ateses 1.100


a les Illes Balears, en l’índex de sinistrali-tat o bé en el fet que un determinat sec-tor o activitat presenta accidents o malal-ties d’una gravetat especial, o també enl’increment del nombre d’accidents. Perdur a terme les campanyes és essenciall’ajuda tècnica i l’assessorament quereben els inspectors de treball, delsequips tècnics en prevenció de laConselleria de Treball i Formació, als qualshem al·ludit en l’epígraf anterior.

L’activitat d’inspecció implica dur aterme una vigilància i un control delcompliment de les normes reguladoresde la prevenció i, per això, davant elsincompliments que s’hagin comprovat,s’incoen els expedients sancionadors quecalguin. Això no obstant, no totes lesactuacions inspectores són classificablesen els marges d’una activitat sanciona-dora: es fan advertiments sobre elsincompliments de la normativa, sense

2007

410

CES - Memòria

QUADREII-45.ACTIVITATDELAINSPECCIÓDETREBALL

ISEGURETATSO

CIALEN

MATÈRIADESEGURETATISALUTLABORAL(2007)

Nre.

Nre.

d’actuacions

d’infraccions

Import

Requeriments

Paralitzacions

Inspectorsgeneralistes

10.497

856

3.263.753,00

3.236

5

Inspectorsdel’ÀreadeSeguretatiSalutLaboral

5.363

198

1.070.262,64

3.516

8

Totald’actuacions

15.860

1.054

4.334.016

6.752

13

Actuacionsen

campanyessignificatives(UEASL

+generalistes)

Actuacionsenempresesambriscd’amiant(IBAMI)

445

776.147

196

—

Actuacionsenvaixellsdepesca(SEGUMAR)

690

051

—

Manipulaciómanualdecàrrega(NMMC7)

420

040

—

Actuacionsenserveisdeprevencióaliensientitatsautònomes(IBASP)

297

617.453

234

—

Actuacionsenmatèriadeprevencióengeneral(IBADI)

6.678

299

995.452

3.577

—

Actuacionsenempresesd’altasinistralitat(IBASI)

953

6.138

47—

Actuacionsenelsectordelaconstrucció(IBACO)

6.700

450

2.187.125

1.770

4

Investigaciód’accidents(IBAAT)

1.397

105

373.816

335

—

Totald’actuacionsencampanyes

15.723

870

3.656.131

6.250

4

Altresactuacions

Altresactuacionsenprevenció

1.054

184

4.334.016

502

9

Totald’actuacionsenprevencióderiscslaborals

16.777

1.054

7.990.147

6.752

13

Font:MinisterideTreballiAfersSocials,InspeccióProvincialdeTreballiSeguretatSocial.

411


haver-hi acta d’infracció, amb els reque-riments per tal que el subjecte obligat iresponsable cerqui una solució —en eltermini que disposa el requeriment— a lamancança que s’ha advertit. (Vegeu elquadre II-45.)

1.5.4. LES MÚTUES D’ACCIDENTS DE

TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS DE

LA SEGURETAT SOCIAL COM A SERVEIS

DE PREVENCIÓ ALIENS

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, deprevenció de riscs laborals, va introduirun enfocament de doble sentit en l’orga-nització de la prevenció en el si de lesempreses: d’una banda, s’exigeix quel’activitat preventiva s’integri en tots elsnivells d’organització, de decisió i d’acti-vitat de l’empresa i, d’altra banda, per-met la creació de mecanismes o d’instru-ments que permetin a l’empresa conèixerquines necessitats preventives té. L’article32 de la Llei va autoritzar les mútuesd’accidents de treball i de malalties pro-fessionals de la Seguretat Social(MATMPSS) a actuar com a serveis deprevenció aliens (SPA) respecte de lesempreses que tenien associades, amb lesmateixes condicions que els altres serveisaliens. És a dir, les mútues varen afegir ala seva funció originària d’entitatscol·laboradores de la Seguretat Social lescorresponents als SPA.

Les dades de l’activitat de les mútues coma serveis de prevenció no estan desglossa-des per comunitats autònomes. Això noobstant, en aquesta Memòria oferim una

mostra àmplia de part de les MATMPSSamb implantació a les Illes Balears,13 laqual aporta una imatge clara de la granimportància de l’activitat preventiva quedesenvolupen les mútues esmentades.(Vegeu el quadre II-46.)

Finalment, cal afegir que per assumir lestasques en prevenció de riscs laborals, lesmútues han segregat els serveis de pre-venció aliens mitjançant la creació desocietats mercantils, amb la finalitat queaquestes activitats no tinguin repercussióen les quotes públiques.

1.5.5. FISCALIA DEL TRIBUNALSUPERIOR DE JUSTÍCIA

Quant als aspectes de prevenció de riscslaborals, la Inspecció de Treball mantécontactes anuals de coordinació amb laFiscalia del Tribunal Superior de Justíciaper tal de perseguir totes les actuacionsque puguin ser delictives i que es compro-vin arran de les actuacions inspectores.

De fet, la Fiscalia del Tribunal Superior deJustícia de les Illes Balears i la DireccióTerritorial de la Inspecció de Treball iSeguretat Social han signat un protocolamb l’objectiu de reduir la sinistralitatlaboral mitjançant la coordinació de lesaccions de les diferents administracionspúbliques en matèria de protecció de laseguretat i la salut laboral.

La sinistralitat laboral és un fenomen queincumbeix molt de prop al MinisteriPúblic. Si la tasca preventiva es pot consi-

13. Volem agrair als responsables de l’activitat com a SPA de les entitats Mútua Balear, Mútua Universal Mugenat,Societat de Prevenció Asepeyo i Fremap la seva col·laboració en l’aportació de dades.

2007

412

CES - Memòria

QUADRE II-46. ACTIVITAT COM A SERVEI DE PREVENCIÓ DE RISCS LABORALSDE LES MATEPSS: DISCIPLINES DE SEGURETAT EN EL TREBALL, HIGIENE INDUSTRIAL,

ERGONOMIA I PSICOSOCIOLOGIA APLICADA. RESUM D’ACTIVITATS (2007)Activitats preventives Nre. Activitats

MUTUA BALEAR ASEPEYO MUTUA FREMAP(Societat de (Societat de UNIVERSAL (Societat de

Prevenció PREVIS) Prevenció) (Unipresalut) Prevenció)

Definició de plans de prevenció 637 766 179 295

Reunions/assessorament ambels comité de seguretat i salut 196 95 5 60

Avaluació de riscs, tant d’agentscom de llocs de treball 1.760 768 692 675

Avaluació de riscs de la maquinàriai els equips de treball 1.214 196 2 640

Assessorament per a la coordinaciód’activitats empresarials 782 250 236 324

Avaluació de riscs higiènics(soroll, pols, confort tèrmic) 910 225 89 65

Avaluacions de riscs higiènics(vapors orgànics) 109 61 7 20

Avaluació de riscs ergonòmics 844 107 5 52

Avaluació de riscs psicosocials 484 39 2 37

Estudi i implantació d’instruccionsd’actuació en emergències 533 581 281 315

Formació - cursos:

Gestió de la prevenció 18 25 12 15

Primers auxilis 135 25 — 30

Risc en oficines 180 25 140 39

Risc per lloc de treball 585 90 522 370

Plans d’emergència 283 20 281 370

Risc elèctric 133 15 15 4

Risc per treball en altures 124 25 62 8

Risc d’elevació i transports 69 20 21 4

Risc higiènic 51 20 34 14

Risc en la manipulació de càrregues 162 30 42 22

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les MATEPSS.

413


derar una missió pròpia d’altres poderspúblics i dels agents socials, la tasca delMinisteri Fiscal s’ha de considerar de cairemés aviat repressiva. Durant l’any 2007, ales Illes Balears s’han incoat un total 696procediments per delictes tipificats alsarticles 316 a 318 del Codi Penal, contrala seguretat i higiene en el treball, un mésque l’any 2006.

Amb el protocol signat es pretén establircriteris d’actuació específics en relació ambels accidents de treball mortals o amblesions qualificades com a greus o moltgreus i fer servir un sistema de comunicacióque permeti evitar, per una banda, situa-cions d’impunitat i, per l’altra, la duplicitatde sancions (administrativa i penal).

1.5.6. LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA I

LA PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS

En aquest punt concret analitzam el trac-tament de la prevenció de riscs laborals enels convenis col·lectius de les nostres Illes.14

La matèria, com ja s’ha dit en el marc delCES,15 s’ha de valorar tenint en compte elcanvi important que experimenta la nor-mativa de prevenció de riscs laborals arrande la Llei 31/1995, de 8 de novembre, deprevenció de riscs laborals, i de les refor-mes posteriors que s’hi han introduït, amés de l’ampli desplegament reglamenta-ri. L’article 1 d’aquesta Llei determina queentre les fonts del dret de prevenció es tro-ben els convenis col·lectius, als quals l’arti-cle 2.2 encomana la tasca de desplegar imillorar el contingut legal.

Pel que fa a la negociació col·lectiva sec-torial, els dos àmbits de més atenció en lamatèria són l’ordenació de determinadescomissions sectorials de seguretat i salut ila protecció de la salut. Concretament, el61% dels convenis col·lectius vigents a lesIlles Balears durant el 2007 regulen la par-ticipació dels treballadors mitjançant lapresència dels delegats de prevenció itambé la creació de comissions o comitèsde seguretat i salut laboral.

Amb referència a la protecció de la salut, ésuna matèria considerada en el 95,2% delsconvenis sectorials. El 61,9% dels convenispreveuen la revisió o el reconeixementmèdic com a mesura que s’ha d’adoptarper a la vigilància de la salut, sense entraren la vigilància específica davant determi-nats riscs del treball. El 42,8% estableix,com a normes generals, obligacions i deu-res en matèria de prevenció de riscs labo-rals, l’adopció de mesures de salut laboralamb relació a l’avaluació dels riscs, l’orga-nització i la planificació de la prevenció, laformació i la informació dels treballadors,l’atenció al personal i el control de les con-dicions de treball. El 90,4% regula, enmatèria de salut laboral, el vestuari i la uni-formitat (incloent aquest aspecte en lamatèria de seguretat i salut laboral), itambé els equips de treball i de protecció.

Quant a les clàusules de seguretat i salutpròpies, el 76,1% dels convenis col·lectiussectorials regulen les condicions de treball ila protecció de la seguretat i la salut dels tre-balladors en la prevenció de riscs laborals.

14. La font per obtenir les dades són els convenis col·lectius integrats en els quadres II-38 i II-39.

15. Vegeu: La negociació col·lectiva a les Illes Balears. Informe. Estudi tècnic, publicat pel Consell Econòmic i Socialde les Illes Balears, que conté l’estudi que elaborà C. Riera Vayreda (Palma, 2004).

D’altra banda, el 66,6% dels conveniscol·lectius sectorials recullen l’obligació del’empresa de subscriure una pòlissa o asse-gurança d’accidents laborals i/o no labo-rals (segons els casos). El 19% dels conve-nis preveuen un plus o complements perdur a terme determinades feines.

En matèria d’incapacitat temporal, el90% dels convenis regula complements iindemnitzacions en cas d’incapacitat tem-poral deguda a un accident de treball itambé un plus complementari per malal-tia i per accident.

Respecte de la negociació col·lectivad’àmbit empresarial, cal dir que la majorpart de convenis col·lectius d’àmbitempresarial regula, especialment, aspec-tes com la participació dels treballadors, lasalut laboral i la prevenció de riscs labo-rals, la vigilància de la salut, i les assegu-rances d’accident de treball. Concreta-ment, el 63,4% dels convenis d’àmbitem-presarial preveu la presència de dele-gats de prevenció i de comitès de segure-tat i salut. El 96,1% conté regulació enmatèria de salut laboral i prevenció: el

86,5% reglamenta el tema del vestuari i laroba de treball; el 82,6% fa referència ales assegurances d’accident, i el 75%recull, com a mesura per a la vigilància dela salut, les revisions mèdiques i els serveisde medicina preventiva.

1.5.7. LA SINISTRALITAT LABORAL

Les dades que es refereixen a la salut labo-ral situen les Illes Balears a la coa de lescomunitats autònomes amb relació a l’ín-dex d’incidència dels accidents. Any rereany les Illes Balears és la comunitat autò-noma amb la taxa d’accidents més eleva-da del conjunt de l’Estat. Paral·lelament,les dades relatives al nivell d’estrès i alnivell de satisfacció laboral16 ens situen ales darreres posicions en el rànquing percomunitats autònomes.17

A la nostra comunitat autònoma, durantl’any 2007, es varen produir 28.700 acci-dents de treball en jornada laboral, la qualcosa representa un augment del 2,7%.(Vegeu el quadre II-47.)

2007

414

CES - Memòria

16. Dades procedents de l’enquesta de qualitat de vida en el treball del Ministeri de Treball i Immigració.

17. Vegeu l’Estudi de l’IQT 2006, editat pel CES (2007).

QUADRE II-47. ACCIDENTS EN JORNADA DE TREBALL, AMB BAIXA,SEGONS EL GRAU DE LESIÓ. ILLES BALEARS (2002-2007)

Mida de l’empresa 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació 06/07 (%)

Lleus 28.574 25.015 23.832 26.313 27.710 28.493 783 2,8

Greus 227 307 225 243 213 195 -18 -8,5

Mortals 4 9 18 15 11 12 1 9,1

Total 28.805 25.331 24.075 26.571 27.934 28.700 766 2,7

Font: Conselleria de Treball i Formació.

415


Si examinam més detalladament el nom-bre total d’accidents de treball, observamel següent:

• L’any 2007 s’han produït 28.493 acci-dents lleus que representen el 99,2%del total d’accidents de treball a lesIlles Balears. L’any 2006 es produïren27.710 accidents lleus. Per tant, l’any2007 el nombre d’accidents lleus s’haincrementat en 783.

• Durant el 2007 s’han produït 195 acci-dents de treball greus, que representenel 0,7% del total d’accidents. L’any2006 hi va haver 213 accidents d’a-quest tipus, la qual cosa significa que el2007 hi ha hagut 18 accidents greusmenys (el 8,5% menys que l’any2006).

• Finalment, pel que fa als accidentsmortals, se n’han produït dotze18,és a dir, un més dels que hi va haverel 2006.

En una anàlisi més concreta dels accidentsde treball segons el codi i grau de la lesió,podem observar que durant l’any 2007destaquen, en els accidents de treballgreus soferts per treballadors pertanyentsal règim general, les fractures d’ossos,amb un total de 96 accidents. Ara bé, elnombre d’accidents greus en aquestrègim ha disminuït en comparació ambl’any passat, el 10,10%. En el cas delsaccidents mortals, es concentren en elgrup de les lesions múltiples i dels infarts,vessaments cerebrals i altres patologies notraumàtiques.

Pel que fa als accidents en jornada detreball in itinere, durant l’any 2007 s’hanproduït un total de 2.845, la majoria decaràcter lleu (el 97,85%), mentre que laresta ho son de caràcter greu i mortal(l’1,79% i el 0,35%, respectivament). Enconcret, del total d’accidents lleus pro-duïts in itinere destaquen les disloca-cions, regirades i torcedures (1.392durant l’any 2007); en el cas dels acci-dents greus, la majoria dels que s’hanproduït in itinere es concentren en elgrup de les fractures d’ossos (fins untotal de 25), mentre que dels 10 acci-dents de treball mortals, fins un total de6 s’enquadren dins les lesions múltiples.(Vegeu el quadre A II-14.)

Una anàlisi de la sinistralitat laboral percomunitats autònomes ens mostra queles Illes Balears se situen, un any més, alcapdavant de tot l’Estat en relació ambl’índex de sinistralitat. Aquest fet vedeterminat, com veurem, perquè les IllesBalears presenten el major índex de sinis-tralitat d’accidents lleus: 19,6 punts persobre de la mitjana espanyola. (Vegeu elquadre II-48.)

L’evolució de l’índex d’incidència d’acci-dents durant la jornada de treball en rela-ció amb els accidents lleus a les IllesBalears durant el 2007 ha disminuït lleu-gerament respecte de l’any anterior, jaque aquesta incidència ha estat gairebéun punt inferior. (Vegeu el gràfic II-12.)

En el cas dels accidents greus, l’any 2007s’ha produït un descens, tant en termesabsoluts (-18) com en termes relatius (8,4

18. Segons la DGSL, dels 12 accidents mortals, 4 s’han produït dins el sector de la construcció i 8 en el sector deserveis; i tots a l’illa de Mallorca.

2007

416

CES - Memòria

QUADREII-48.SINISTRALITATLABORALPERCOMUNITATS


Lleus

Greus

Mortals

Totals

P.afiliada

Índex

Índex

Índex

Índex

Índex

d’incidènciad’incidència

d’incidènciad’incidènciad’incidència

2007

2006

2005

2004

2003

Andalusia

162.833

2.115

143

165.091

2.682.176

61,55

62,93

63,93

62,56

61,81

Aragó

24.930

191

4125.162

475.472

52,92

51,85

51,25

50,44

52,31

Astúries

20.952

189

2321.164

331.363

63,87

61,32

61,99

62,79

70,51

IllesBalears

28.496

195

1228.703

369.297

77,72

78,77

78,87

75,24

81,63

Canàries

44.137

298

1544.450

690.710

64,35

66,51

69,43

71,06

73,75

Cantàbria

10.200

128

1710.345

187.519

55,17

56,93

56,35

57,54

63,09

Castella-laManxa

45.943

378

5846.379

620.394

74,76

77,59

79,00

74,53

80,76

CastellaiLleó

44.957

409

5645.422

786.268

57,77

58,06

59,91

57,54

62,82

Catalunya

159.676

1.292

102

161.070

2.819.032

57,14

59,50

58,41

64,07

69,12

C.Valenciana

89.966

890

8990.945

1.639.838

55,46

58,86

64,10

67,09

71,26

Extremadura

16.440

257

1316.710

333.484

50,11

49,94

49,33

50,41

48,76

Galícia

50.976

836

7651.888

875.813

59,25

57,47

61,59

60,20

60,60

Madrid

133.112

786

98133.996

2.606.929

51,40

56,10

54,03

54,32

61,00

Múrcia

27.405

235

3627.676

493.528

56,08

56,68

59,58

55,93

61,43

Navarra

13.184

129

913.322

235.014

56,69

57,13

58,21

60,75

63,70

PaísBasc

43.549

335

5043.934

771.155

56,97

62,54

65,62

61,78

70,67

LaRioja

6.380

556

6.441

109.355

58,90

59,84

58,93

56,98

64,39

Ceuta

887

100

897

16.084

55,77

54,63

58,37

58,28

55,00

Melilla

751

50

756

14.504

52,12

44,30

41,65

35,13

43,44

Nacio

nal

924.774

8.733

844

934.351

16.057.935

58,19

60,30

61,20

61,70

65,69

(*)L’índexd’incidènciaestàcalculatper1.000treballadors.

Font:MTAS.

417


punts menys que l’any 2006). En el gràficII-13 s’observa l’evolució històrica i latendència d’aquest indicador de sinistrali-tat. (Vegeu el gràfic II-13.)

Pel que fa als accidents mortals, l’any2007, com ja hem dit, varen morir 12 tre-balladors en accidents laborals, una més

menys que l’any 2006. L’evolució delsaccidents mortals es palesa en el gràficcorresponent. (Vegeu el gràfic II-14.)

L’any 2007, les Illes Balears, com va passarel 2006, tenen un índex d’incidència de lasinistralitat laboral (nombre d’accidents detreball per cada mil treballadors) molt alt,

Gràfic II-12

Evolució de la incidència dels accidents en la jornada de treball, ambbaixa, a les Illes Balears: accidents lleus

(nombre d'accidents per cada 1.000 treballadors) (2007)

1999 2001 2003

80,0

85,0

90,0

95,0

100,0

105,0

200270,0

75,0

2004 2005 20062000 2007

Font: Direcció General de Salut laboral, Conselleria de Treball i Formació.

Gràfic II-13

Evolució de la incidència dels accidents en la jornada de treball, ambbaixa, a les Illes Balears: accidents greus

(nombre d'accidents per 1.000 treballadors) (2007)

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

1999 2001 20032002 2004 2005 20062000 2007


2007

418

CES - Memòria

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

Gràfic II-14

Evolució de la incidència dels accidents en la jornada de treball, ambbaixa, a les Illes Balears: accidents mortals

(nombre d'accidents per cada 1.000 treballadors) (2007)

1,2

1999 2001 20032002 2004 2005 20062000 2007


0,0

50,0

100,0

Gràfic II-15

Índex d’incidència per sectors d’activitat: Illes Balears (2000-2007)

2000 2001 20032002 2004

150,0

200,0

250,0

2005 2006

Agrari Indústria Construcció Serveis

2007


del 77,7. No obstant això, el nombre d’ac-cidents en relació amb les persones ocu-pades va ser 1,1 punt inferior respecte del’any 2006.

Per sectors d’activitat l’índex d’incidènciaha estat menor en el cas dels serveis, enquè ha disminuït respecte de l’any 2006,0,49 punts. Així també, ha baixat en elsector de la construcció (-5 punts). A laresta de sectors, agrari i industrial, l’índexd’incidència ha augmentat: en agricultura

3,1 punts més, i en el cas del sector indus-trial es registra un augment de 5,6 punts.

La distribució dels accidents per sectorseconòmics mostra una elevada concen-tració en el sector de serveis, el qualdóna feina al 75,8% dels treballadorsregistrats a les Balears. Del total d’acci-dents de treball, el 56,8% tinguerenlloc en feines relacionades amb el sec-tor de serveis; el 30,5% es produïren enla construcció; l’11,1%, en la indústria,

419


i, finalment, l’1,6% restant es va pro-duir en el sector agrari. Aquesta distri-bució d’accidents per sector d’activitates correspon amb la distribució de l’o-cupació en la nostra economia, moltterciaritzada, amb un fort pes de laconstrucció i amb una indústria escassai un sector agrícola mínim. (Vegeu elgràfic II-15.)

El nombre d’accidents de treball per illes

ens indica que han augmentat durant el

2007 a l’illa de Mallorca, concretament un

increment del 4,3%. A la resta d’illes, es

dóna un descens. Menorca registra una

davallada de l’1,2%, Eivissa del 4,3% i, per

acabar, Formentera del 29,9%. (Vegeu el

quadre II-49 i les addendes II-2, II-3 i II-4.)

QUADRE II-49. ACCIDENTS EN JORNADA DE TREBALL, AMB BAIXA,SEGONS EL GRAU DE LESIÓ. ILLES BALEARS (2006-2007)

2006 2007

Lleus Greus Mortals Total Lleus Greus Mortals Total Var. 06/07 %

Mallorca 22.333 186 9 22.528 23.329 156 12 23.497 969 4,2

Menorca 1.980 15 0 1.995 1.954 16 0 1.970 -25 -1,3

Eivissa-Formentera 3.397 12 2 3.411 3.210 23 0 3.233 -178 -5,5

Total 27.710 213 11 27.934 28.493 195 12 28.700 766 2,7

Font: Direcció General de Salut Laboral. Conselleria de Treball i Formació.

1999

220.000

240.000

260.000

280.000

300.000

200.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005

220.560

22.451

18.000

20.000

22.000

24.000

26.000

28.000

AccidentsM

allorcaTr

eb.r

èg.g

ener

alM

allo

rca

180.000

24.69125.246 23.814

21.33219.535

21.641 22.528

2006

30.000

32.000

34.000

236.553246.974

250.495 249.876254.801

268.127

282.646Total accidentsTreballadors Règim General

2007

23.497

294.665

Addenda II-2

Evolució dels treballadors en alta laboral al règim general i dels accidentsen jornada a Mallorca, 1999-2007

320.000

2007

420

CES - Memòria

Addenda II-3

Evolució dels treballadors en alta laboral al règim general i dels accidentsen jornada a Menorca, 1999-2007

16.000

1999

17.000

18.000

19.000

20.000

21.000

15.000

22.000

23.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005

18.045

1.300

1.500

1.700

AccidentsM

enorcaTr

eb.R

èg.G

ener

alM

enor

ca

24.000

25.000

1.900

2.100

2.300

2.500

2.700

2.900

19.297

20.476

21.339

22.06922.601

23.719

2.060

1.792

1.605

1.981

1.938

1.804

1.567

2006

24.313

1.995

26.000

Total accidentsTreballadors amb contingència coberta24.849

1.970

2007

Addenda II-4

Evolució dels treballadors en alta laboral al règim general i dels accidentsen jornada a Eivissa-Formentera, 1999-2007

22.000

1999

24.000

26.000

28.000

30.000

32.000

20.000

34.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005

2.968

2.000

AccidentsEivissa

-Form

enteraTreb

.règ

.gen

eral

Eivi

ssa

-Fo

rmen

tera

25.310

27.702

3.508 3.459

29.22230.318

3.010

2.394

30.806 31.123

32.612

2.7482.870

3.000

4.000

2006

2.500

3.500

5.000

4.500

5.500

18.000

36.000

38.000

34.999

3.411

Total accidentsTreballadors amb contingència coberta36.496

3.233

2007

421


2.1.INTRODUCCIÓ

En aquest apartat es presenten les dadessobre la recaptació i les despeses de laSeguretat Social i sobre la protecció peratur.

2.2.LA RECAPTACIÓ DE LA

SEGURETAT SOCIAL

La gestió recaptadora de la SeguretatSocial, la duu a terme la TresoreriaGeneral de la Seguretat Social, com acaixa única del sistema, pel que fa a larecaptació tant voluntària com executiva,sota la direcció, la vigilància i la tutela del’Estat. Els imports acumulats de la recap-tació pressupostària relatius a l’exercicidel 2007 són els que es recullen en elquadre II-50.

Cal remarcar d’aquestes dades que larecaptació líquida ha arribat a l’import de2.645,37 milions d’euros, la qual cosarepresenta un increment del 7,39% res-pecte de l’any anterior.

SEGURETAT SOCIAL

2

RESUMLa recaptació líquida de la Seguretat Social a les Illes Balearsdurant l’exercici del 2007 ha estat de 2.645,37 milions d’euros,xifra que representa un increment del 7,39% respecte de l’anyanterior.

El nombre total de pensions contributives que s’han percebut a lesIlles Balears l’any 2007 és de 158.432, la qual cosa represental’1,9% del nombre total de pensions contributives de l’Estatespanyol. La contrapartida monetària del total de pensions con-tributives ha arribat al valor de 1.345,60 milions d’euros, amb unincrement del 7,94%. Per comparació amb les dades relatives alsvalors mitjans de les pensions de les diferents comunitats autò-nomes, les pensions mensuals de les Illes Balears tenen un valorde 614,04 euro i s’han situat sempre per sota de la mitjana nacio-nal. Només Múrcia, Extremadura i Galícia se situen per sota de lesBalears. Ara bé, per províncies de l’arc mediterrani, només sesituen per sobre de les Balears, València, Màlaga i Tarragona.

El nombre de pensions noves reconegudes a les Illes Balearssumen un total de 8.842, amb un import mitjà de 736,37 euros,és a dir, el 19,9% per sobre de la pensió mitjana.

La pensió contributiva mitjana de Mallorca és de 620,59 euros; lade Menorca, de 621,80 euros; la d’Eivissa, de 593,65 euros, i la deFormentera, de 533,65 euros.

La mitjana mensual de les pensions de jubilació és de 688,37euros; la de les pensions de viduïtat, de 449,49 euros; la de lesd’incapacitat permanent, de 698,43 euros; la de les d’orfandat, de269,72 euros, i les que són a favor dels familiars, de 305,48 euros.

L’import anual dels subsidis ha estat de 127,50 milions d’euros,amb un increment en relació amb l’any anterior del 4,15%.

Quant a la protecció per atur, la despesa relativa a les prestacionsper atur és de 433,4 milions d’euros, xifra que significa una varia-ció del 8,03% i un increment en el nombre de beneficiaris del5,2%. D’altra banda, durant l’exercici del 2007 també ha aug-mentat la cotització de la Seguretat Social l’11,6%, de maneraque s’ha arribat a una quantia total de 119,51 milions d’euros.

2007

422

CES - Memòria

QUADRE II-50. RECAPTACIÓ DE LA SEGURETAT SOCIAL (2004-2007)2004 2005 var. 05/04 2006 var.06/05 2007 var.07/06

(en milers d’euros) (%) (en milers d’euros) (%) (en milers d’euros) (%)

Recaptació per via voluntària

Gener 141.465,02 150.193,91 6,17 165.268,79 10,04 178.918,21 8,26

Febrer 140.904,10 150.282,36 6,66 165.914,05 10,40 179.784,31 8,36

Març 144.524,64 152.513,86 5,53 167.416,42 9,77 181.539,59 8,44

Abril 144.891,24 155.806,66 7,53 172.828,29 10,92 186.893,77 8,14

Maig 145.045,88 158.895,79 9,55 176.840,76 11,29 192.675,85 8,95

Juny 157.125,79 171.548,52 9,18 190.021,05 10,77 205.247,58 8,01

Juliol 166.319,31 177.011,70 6,43 197.213,03 11,41 210.642,67 6,81

Agost 169.286,18 183.160,58 8,20 200.353,05 9,39 211.702,59 5,66

Setembre 169.271,39 182.681,88 7,92 195.260,23 6,89 210.234,52 7,67

Octubre 168.191,41 176.172,13 4,75 199.257,13 13,10 209.490,06 5,14

Novembre 165.235,05 176.753,85 6,97 195.554,63 10,64 214.144,09 9,51

Desembre 174.392,49 195.247,34 11,96 199.816,26 2,34 226.926,38 13,57

Total 1.886.652,50 2.030.268,58 7,61 2.225.743,69 9,63 2.408.199,62 8,20

Recaptació líquida

Gener 148.873,85 157.457,49 5,77 173.084,01 9,92 186.878,63 7,97

Febrer 148.591,47 157.169,40 5,77 174.488,53 11,02 189.560,85 8,64

Març 155.258,03 162.840,40 4,88 182.477,02 12,06 194.142,57 6,39

Abril 162.265,34 173.268,00 6,78 189.421,45 9,32 206.879,87 9,22

Maig 162.513,40 180.018,75 10,77 199.568,55 10,86 217.306,44 8,89

Juny 179.957,24 197.849,05 9,94 218.366,12 10,37 235.712,40 7,94

Juliol 191.898,46 205.968,74 7,33 225.287,14 9,38 241.933,85 7,39

Agost 194.274,95 212.912,21 9,59 228.636,73 7,39 243.699,22 6,59

Setembre 192.630,27 214.898,07 44,56 228.844,79 6,49 240.554,60 5,12

Octubre 192.771,93 206.731,88 7,24 227.490,64 10,04 242.905,61 6,78

Novembre 187.678,08 199.267,00 6,17 221.660,70 11,24 237.353,01 7,08

Desembre 159.833,14 179.188,97 12,11 194.067,45 8,30 208.449,70 7,41

Total 2.076.546,16 2.247.569,91 8,24 2.463.393,13 9,60 2.645.376,75 7,39

Recaptació per via executiva

Gener 2.065,00 1.871,05 -9,39 2.827,26 51,11 2.416,24 -14,54

Febrer 3.550,87 2.313,12 -34,86 2.756,44 19,17 3.879,02 40,73

Març 2.898,13 3.312,35 14,29 4.089,06 23,45 3.636,98 -11,06

Abril 4.412,43 3.445,30 -21,92 2.390,37 -30,62 3.180,51 33,06

Maig 2.565,07 3.462,41 34,98 3.952,00 14,14 3.932,18 -0,50

Continua

423


2.3.LES DESPESES DE LA

SEGURETAT SOCIAL

Aquest apartat estudia l’evolució delnombre de pensions de l’any 2007 en lamodalitat contributiva del sistema de laSeguretat Social.

El nombre total de pensions contributives

que s’han percebut a les Illes Balears, a dia

31 de desembre de 2007, és de 158.432,

davant les 156.256 de l’any anterior.

Aquesta xifra representa l’1,9% del total

de les pensions de l’Estat espanyol, que

sumen un total de 8.334.316, davant els

8.175.507 de l’any 2006. (Vegeu el qua-

dre II-51.)

QUADRE II-50. RECAPTACIÓ DE LA SEGURETAT SOCIAL (2004-2007)2004 2005 var. 05/04 2006 var.06/05 2007 var.07/06

(en milers d’euros) (%) (en milers d’euros) (%) (en milers d’euros) (%)

Recaptació per via executiva

Juny 3.924,40 3.651,48 -6,95 3.922,67 7,43 3.480,43 -11,27

Juliol 3.137,67 3.327,53 6,05 3.413,52 2,58 3.613,94 5,87

Agost 3.227,28 3.740,97 15,92 3.621,32 -3,20 2.403,17 -33,64

Setembre 2.838,96 3.861,40 36,01 4.300,56 11,37 2.997,13 -30,31

Octubre 3.781,08 4.029,60 6,57 3.351,22 -16,83 4.391,36 31,04

Novembre 3.094,78 3.292,97 6,4 3.180,61 -3,41 3.045,87 -4,24

Desembre 2.800,46 3.118,68 11,36 4.358,22 39,75 3.047,92 -30,07

Total 38.296,13 39.426,86 2,95 42.163,25 6,94 40.024,75 -5,07

Font: Tresoreria General de la Seguretat Social, Direcció Provincial a les Illes Balears.

QUADRE II-51. NOMBRE DE PENSIONS A LES ILLES BALEARS I A ESPANYA(2000-2007)*

Total de pensions Var. respecte de l’any anterior

Illes Balears Espanya (%) Illes Balears (%) Espanya

2000 148.021 7.649.392 1,35 1,16

2001 149.158 7.678.000 0,77 0,37

2002 150.716 7.790.250 1,04 1,46

2003 151.442 7.854.176 0,48 0,82

2004 151.876 7.913.385 0,29 0,75

2005 155.317 8.099.910 2,27 * 2,36

2006 156.256 8.175.507 0,60 0,93

2007 158.432 8.334.316 1,39 1,94

* Afecte Llei 9/2005, de 6 de juny, que estableix la compatibilitat de les pensions SOVI amb les de viduïtat del sis-tema de la Seguretat Social.

Font: INSS, Direcció Provincial de les Illes Balears.

2007

424

CES - Memòria

QUADRE II-52. NOMBRE DE PENSIONS EN VIGOR, PER ILLES (1 DE DESEMBRE DE 2007)Nombre Import mensual Pensió mitjana

Mallorca 130.251 80.833.113,45 620,59

Menorca 12.111 7.530.617,26 621,80

Eivissa 13.563 8.051.649,82 593,65

Formentera 868 463.211,46 533,65

Sense informació 1.639 404.600,93 246,86

Total 158.432 97.283.192,92 614,04


Tant en l’àmbit nacional com a la nostracomunitat, es pot observar un cert creixe-ment de les prestacions, que en termespercentuals se situa en l’1,9% per al terri-tori nacional i en l’1,4% per a les Illes,amb un augment del ritme de creixementd’aquestes taxes amb relació a les del2006 de 1,01 punts en l’àmbit de l’ Estati de 0,79 punts a les Illes Balears.

Mallorca representa el 82,2% del totalde les pensions, Menorca el 7,6%,Eivissa el 8,5%, i Formentera el 0,5%, ino hi ha informació territorialitzadasobre l’1% restant, perquè es tracta depensions que s’abonen a l’estranger.(Vegeu el quadre II-52.)

2.3.1. ANÀLISI COMPARATIVA DE LES

PENSIONS CONTRIBUTIVES PER COMUNI-TATS AUTÒNOMES, PER PROVÍNCIES I PER

MUNICIPIS DE LES BALEARS

En el terreny de les pensions contributives,i per comparació amb les dades relativesals valors mitjans de les pensions de lesdiferents comunitats autònomes, les pen-sions de les Illes Balears s’han situat sem-pre en els llocs baixos de la taula. L’any

2007 la pensió mitjana de les Balears ésde 614,04 euros, 28,89 euros més quel’any anterior. Per sota només hi haMúrcia, Extremadura i Galícia. (Vegeu elquadre II-53.)

En canvi, el nombre de pensions novesreconegudes a les Illes Balears sumen untotal de 8.842, amb un import mitjà de736,37 euros, és a dir, un 19,9% persobre de la pensió mitjana. (Vegeu elquadre II-54.)

De les 19 regions autònomes, nou tenenuna pensió mitjana superior a la mitjanaestatal (678,86 euros). Per ordre, són: elPaís Basc, Astúries, Madrid, Navarra,Ceuta, Cantàbria, Aragó, Catalunya, iMelilla.

Mitjançant la comparació dels valors de lapensió mitjana per a cadascun dels con-ceptes per separat, podem ampliar aques-ta anàlisi. En el cas de les pensions defavor de familiars, les Balears es troben enel darrer lloc; en el cas de les pensions deviduïtat i orfandat, són en el segon delsdarrers llocs. Les pensions de jubilació estroben en setzè lloc i les pensions perincapacitat permanent ocupen el catorzè.

425


QUADREII-53.PENSIONSCONTRIBUTIVESALESDIFERENTS

COMUNITATS


Incapacitatpermanent

Jubilació

Desembre2005

Desembre2006

Desembre2007

Desembre2005

Desembre2006

Desembre2007

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)(eneuros)

Andalusia

187,67

663,81

195,70

695,45

201,34

720,69

684,64

631,81

692,42

668,80

699,11

703,49

Aragó

22,10

777,10

22,72

811,47

22,93

840,96

165,21

697,75

167,18

741,37

168,191

781,31

Astúries

33,72

885,13

35,19

925,52

35,70

945,38

160,80

861,10

161,88

910,93

162,657

958,89

Cantàbria

12,64

748,74

13,21

788,29

13,66

821,69

73,71

718,32

74,11

760,33

74,431

801,14

Castella-laManxa

30,21

633,84

32,18

665,54

33,49

695,01

189,51

623,83

189,83

663,98

190,113

702,26

CastellaiLleó

42,40

727,79

42,99

756,84

43,34

778,79

354,88

656,25

356,73

696,73

357,464

733,41

Catalunya

153,91

719,77

159,46

760,08

164,45

799,89

883,41

700,96

898,59

740,99

911,482

778,23

ComunitatValenciana

81,72

642,89

85,74

676,63

89,58

705,62

473,52

622,96

483,41

659,06

490,65

693,26

Extremadura

19,71

571,60

20,60

598,17

21,13

623,94

110,63

575,33

110,67

611,10

110,74

643,75

Galícia

63,25

601,22

65,13

630,18

67,11

654,87

431,58

560,95

433,77

595,3

434,979

627,64

IllesBalears

18,91

642,31

18,97

672,72

18,79

698,43

90,73

616,21

91,90

653,41

93,042

688,37

IllesCanàries

26,79

623,23

28,10

654,09

29,36

679,77

118,86

670,51

121,99

709,02

125,276

745,92

LaRioja

5,75

691,43

5,76

723,3

5,77

754,95

37,30

637,39

38,00

675,43

38,564

710,18

Madrid

63,44

818,47

66,37

849,57

68,88

879,71

529,34

837,85

542,87

884,58

556,003

927,07

Múrcia

28,91

576,61

29,66

608,05

30,18

636,91

115,84

610,71

117,08

645,12

117,711

677,05

Navarra

10,57

848,58

10,78

886,83

10,94

918,69

67,42

761,58

69,43

809,38

70,97

853,87

PaísBasc

42,47

911,66

43,59

953,95

44,40

988,47

276,37

876,87

282,62

923,70

287,43

966,52

Ceuta

0,70

890,74

0,74

938,4

0,76

955,15

3,72

811,07

3,75

848,96

3,766

887,34

Melilla

1,00

803,20

1,07

830,79

1,11

858,17

2,99

750,99

2,98

796,33

2,97

829,16

Total

845,90

702,49

878,00

736,38

902,90

765,46

4.770,50

688,17

4.839,21

728,73

4895,54

766,52

Con

tinua

2007

426

CES - Memòria


COMUNITATS


Viduïtat

Orfandat

Desembre2005

Desembre2006

Desembre2007

Desembre2005

Desembre2006

Desembre2007

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)(eneuros)

Andalusia

351,53

434,33

356,98

457,10

362,17

477,99

54,15

251,46

53,25

267,8

52,931

283,47

Aragó

72,97

464,70

73,66

490,47

74,091

513,75

6,83

291,23

6,80

308,87

6,823

322,95

Astúries

82,79

500,72

83,65

526,50

84,26

550,59

7,93

323,28

7,76

341,61

7,591

361,25

Cantàbria

33,70

458,19

34,08

483,08

34,487

505,27

3,75

290,74

3,70

308,14

3,727

324,1

Castella-laManxa

90,63

443,89

91,69

469,56

92,716

493,7

11,32

266,40

11,33

283,73

11,293

300,69

CastellaiLleó

153,73

438,96

155,28

463,46

156,618

485,94

16,94

285,57

16,83

303,21

16,699

319,35

Catalunya

368,21

461,12

373,04

484,69

377,861

505,67

33,97

273,86

33,82

290,02

33,575

304,66

ComunitatValenciana

221,79

431,46

225,06

453,71

228,068

474,49

26,69

256,15

26,62

272,90

26,69

285,67

Extremadura

58,66

428,81

59,26

452,69

59,815

475,01

8,53

251,04

8,38

269,11

8,338

284,41

Galícia

174,37

381,39

176,73

401,32

179,023

419,52

20,23

261,57

20,02

279,31

19,821

293,62

IllesBalears

40,81

408,88

41,32

430,53

41,927

449,49

4,69

238,81

4,54

255,91

4,509

269,72

IllesCanàries

65,33

447,97

66,90

471,17

68,432

492,03

12,74

248,35

12,73

264,11

12,687

278,97

LaRioja

14,98

440,47

15,23

464,68

15,381

486,75

1,50

287,09

1,49

300,86

1,527

308,82

Madrid

240,93

519,99

244,47

546,51

247,814

570,48

27,14

301,43

26,60

317,65

26,407

332,3

Múrcia

54,62

418,53

55,57

440,33

56,62

460,15

7,98

250,52

8,13

264,59

8,209

278,73

Navarra

27,84

480,36

28,21

506,24

28,563

529,56

3,19

287,89

3,15

303,28

3,164

318,41

PaísBasc

124,67

543,41

126,33

571,24

127,668

596,58

12,97

321,46

12,88

338,72

12,645

353,97

Ceuta

2,46

493,89

2,48

521,27

2,521

543,69

0,45

253,15

0,44

272,1

0,434

288,93

Melilla

2,21

459,64

2,24

485,90

2,27

511,30

0,51

238,55

0,51

251,72

0,503

263,84

Total

2.182,23

454,75

2.212,23

478,62

2240,30

500,35

261,53

271,13

259,01

287,78

257,568

302,68

Con

tinua

427



COMUNITATS


Favordefamiliars

Totaldelespensions

Desembre2005

Desembre2006

Desembre2007

Desembre2005

Desembre2006

Desembre2007

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

Nombre

Importmitjà

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)

(eneuros)

(enmilers)(eneuros)

Andalusia

7,87

333,29

7,57

359,52

7,391

384,7

1.285,86

564,65

1.305,92

596,78

1.322,93

625,79

Aragó

1,21

377,81

1,17

403,43

1,125

420,01

268,32

629,12

271,53

666,88

273,16

700,80

Astúries

1,66

461,82

1,63

493,53

1,614

516,98

286,91

742,75

290,12

784,28

291,82

821,36

Cantàbria

0,96

378,47

0,94

409,24

0,963

436,95

124,768

635,68

126,03

672,40

127,27

706,44

Castella-laManxa

2,27

322,86

2,21

350,03

2,16

371,64

323,93

559,82

327,24

594,37

329,77

626,97

CastellaiLleó

3,93

361,58

3,89

385,85

3,799

410,33

571,92

590,14

575,74

624,70

577,92

655,66

Catalunya

1,98

345,92

1,90

370,46

1,825

391,42

1.441,49

631,15

1.466,81

667,00

1.489,19

700,32

ComunitatValenciana

2,70

324,45

2,62

346,40

2,56

369,76

806,42

559,17

823,45

591,29

837,54

621,04

Extremadura

1,50

340,44

1,48

361,82

1,497

381,16

199,04

516,1

200,40

546,78

201,52

574,77

Galícia

5,24

329,93

5,30

350,60

5,29

370,76

694,67

509,08

700,95

538,76

706,23

566,17

IllesBalears

0,17

261,55

0,16

282,54

0,164

305,48

155,32

553,12

156,89

585,15

158,43

614,04

IllesCanàries

1,56

360,96

1,59

384,66

1,582

406,75

225,29

574,35

231,31

606,84

237,33

637,31

LaRioja

0,26

369,38

0,24

388,59

0,238

407,13

59,8

583,31

60,73

616,75

61,48

647,34

Madrid

3,83

349,24

3,65

373,75

3,542

398,62

864,68

728,86

883,97

769,28

902,65

806,08

Múrcia

0,70

339,96

0,68

360,84

0,656

377,13

208,05

540,79

211,13

570,44

213,37

597,57

Navarra

0,55

420,57

0,54

452,76

0,514

468,02

109,58

683,01

112,12

724,59

114,15

762,35

PaísBasc

3,17

420,75

3,10

448,25

2,966

483,86

459,65

770,82

468,53

812,25

475,11

849,85

Ceuta

0,64

314,91

0,06

381,01

0,06

393,6

7,39

674,68

7,48

710,92

7,55

741,04

Melilla

0,60

329,36

0,06

336,85

0,058

355,22

6,82

622,65

6,86

655,89

6,91

684,14

Total

39,69

354,01

38,79

378,95

38,005

402,46

8.099,91

611,68

8.227,24

646,76

8.334,32

678,86

Font:INSS,DireccióProvincialdelesIllesBalears.

2007

428

CES - Memòria

En un nivell de desglossament major, del’anàlisi de la distribució de la pensió mit-jana per províncies es deriva que la majo-ria de províncies del nord de la Penínsulasón les que tenen unes pensions mitjanesmés elevades de l’Estat espanyol. Les qua-tre províncies que ocupen els primers llocs

són: Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Astúries.D’altra banda, la zona que conforma l’arcmediterrani, excepte Barcelona, està persota de la mitjana espanyola, i només sesituen per sobre de les Illes BalearsValència, Màlaga i Tarragona. (Vegeu elquadre II-55.)

QUADRE II-54. PENSIONS NOVES RECONEGUDES A LES ILLES BALEARS (2002-2007)Nombre Pensió mitjana (euros) % variació

2002 8.464 519,65 3,98

2003 8.319 567,67 9,24

2004 7.682 * 642,00 13,09

2005 8.711 614,00 -4,36

2006 8.924 683,93 11,39

2007 8.842 736,37 7,67

(*) A partir del 2004 la sèrie no comporta les pensions que s’hagin rehabilitat.


QUADRE II-55. DISTRIBUCIÓ DE LA PENSIÓ MITJANA MENSUAL PER PROVÍNCIES (2005-2007)Províncies amb una pensió mitjana superior a la de l’Estat espanyol

Desembre Var. Desembre Var. Desembre Var.2005 05/04 2006 06/05 2007 07/06

Nre.de llocs Província Import mitjà % Import mitjà % Import mitjà %

1 Biscaia 781,96 4,14 823,48 5,31 861,27 4,592 Àlaba 757,50 5,20 802,74 5,97 845,77 5,363 Guipúscoa 758,01 4,03 797,98 5,27 833,31 4,434 Astúries 742,75 5,24 784,28 5,59 821,36 4,735 Madrid 728,86 5,11 769,28 5,55 806,08 4,786 Navarra 683,01 5,73 724,59 6,09 762,35 5,217 Valladolid 679,61 5,73 719,39 5,85 753,02 4,678 Ceuta 674,68 4,97 710,92 5,37 741,04 4,249 Barcelona 656,40 4,45 693,44 5,64 727,79 4,9510 Saragossa 652,77 4,89 692,34 6,06 727,58 5,0911 Cantàbria 635,00 5,00 672,40 5,89 706,44 5,0612 Guadalajara 635,68 6,30 671,88 5,69 709,19 5,5513 Cadis 630,37 5,91 668,76 6,09 701,97 4,9714 Melilla 622,65 4,99 655,89 5,34 684,14 4,31

Estat 611,68 5,27 646,76 5,74 678,86 4,96

Continua

429


QUADRE II-55. DISTRIBUCIÓ DE LA PENSIÓ MITJANA MENSUAL PER PROVÍNCIES (2005-2007)Províncies amb una pensió mitjana inferior a la de l’Estat espanyol



15 Burgos 603,70 5,77 642,15 6,37 676,33 5,3216 Palència 600,82 5,31 635,72 5,81 664,96 4,6017 Lleó 602,30 5,42 633,61 5,20 662,61 4,5818 Sevilla 587,90 5,22 620,25 5,50 649,41 4,7019 Huelva 586,23 5,51 619,73 5,71 648,79 4,6920 La Rioja 583,31 4,87 616,75 5,73 647,34 4,9621 Ciudad Real 580,59 6,21 615,33 5,98 647,83 5,2822 Las Palmas 582,51 5,28 614,33 5,46 644,61 4,9323 València 580,96 5,03 614,18 5,72 645,21 5,0524 Màlaga 579,95 5,71 613,08 5,71 643,15 4,9025 Tarragona 578,12 5,60 612,52 5,95 644,34 5,1926 Osca 578,85 5,52 611,96 5,72 94,80 -84,5127 Terol 575,77 5,54 608,43 5,67 637,12 4,7228 Segòvia 567,34 5,52 598,72 5,53 628,49 4,9729 Sta. C. Tenerife 565,39 6,02 598,60 5,87 629,28 5,1330 Sòria 555,00 5,66 589,07 6,14 618,66 5,0231 Salamanca 552,12 5,53 585,29 6,01 615,89 5,2332 Illes Balears 553,12 5,29 585,15 5,79 614,04 4,9433 Toledo 549,81 6,46 584,79 6,36 617,77 5,6434 Girona 549,36 5,23 580,50 5,67 609,47 4,9935 Múrcia 540,79 5,27 570,44 5,48 597,57 4,7636 La Corunya 538,54 5,68 569,57 5,76 598,29 5,0437 Alacant 537,64 4,63 567,81 5,61 595,74 4,9238 Albacete 534,48 5,97 567,81 6,24 598,49 5,4039 Pontevedra 535,23 5,86 566,60 5,86 595,45 5,0940 Granada 533,56 5,83 563,11 5,54 589,49 4,6841 Lleida 527,18 5,39 556,67 5,59 584,98 5,0942 Jaén 526,61 5,83 556,23 5,62 583,12 4,8343 Badajoz 524,32 6,00 555,06 5,86 583,81 5,1844 Castelló 522,76 5,10 554,89 6,15 583,78 5,2145 Conca 521,89 6,36 553,55 6,07 583,60 5,4346 Àvila 521,20 6,23 552,69 6,04 582,73 5,4447 Còrdova 520,56 5,64 548,56 5,38 575,60 4,93

Continua

2007

430

CES - Memòria

QUADRE II-55. DISTRIBUCIÓ DE LA PENSIÓ MITJANA MENSUAL PER PROVÍNCIES (2005-2007)Províncies amb una pensió mitjana inferior a la de l’Estat espanyol



48 Càceres 505,08 6,10 535,70 6,06 562,66 5,0349 Zamora 504,88 5,94 535,70 6,10 563,42 5,1750 Almeria 492,01 5,91 520,56 5,80 547,06 5,0951 Lugo 457,31 5,57 483,29 5,68 507,00 4,9152 Ourense 448,68 5,72 474,35 5,72 498,12 5,01

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS, Direcció Provincial de les Illes Balears.

Andratx

Calvià

Palma

Marratxí

Esporles

Puigpunyent

Estellencs

Banyalbufar

Valldemossa

DeiàSòller

Escorca

Fornalutx

Pollença

Alcúdia

Muro

Sta. MargalidaArtà

Capdepera

Son Servera

Sant Llorençd’Escardassar

Manacor

Felanitx

Santanyí

Ses Salines

Campos

Llucmajor

Porreres

Algaida Montuïri

St. Joan

Villafranca

Petra

Sineu Ariany

María dela Salut

Llubí

SencellesSta.

Eugènia

Sta. Mª del

Camí

Alaró

Bunyola

Lloseta

Sa PoblaCampanet

SelvaMancor

Inca

Binissalem

Lloret

CostitxConsell

Búger

Sant Joande Llabritja

Sant Antonide

PortmanySta. Eulàlia del

Riu

Sant Josep de saTalaia

Formentera

Eivissa

Ciutadella

Ferreries

Es Mercadal

AlaiorEs Migjorn

GranMaó

Sant Lluís

Es Castell

Mapa II-1.

Nombre de pensions i distribució percentual (INSS+ISM)a les Illes Balears i per municipis (juliol 2007)

730,46 - 705,68

705,68 - 680,09

680,09 - 656,12

656,12 - 631,34

631,34 - 606,56

606,56 - 581,70

581,70 - 557,00

557,00 - 532,22

532,22 - 507,44

507,44 - 482,66

* Les dades quantitatives es poden consultar a l’anex estadístic A II-6.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS, Direcció Provincial de les Illes Balears.

431


Per municipis, i més concretament d’en-tre els de Mallorca, podem veure quePalma és el que s’enduu la major part del’import de les pensions contributives,amb el 38,5%. En un segon escaló hi haManacor i Llucmajor, amb percentatgesdel 4,3% i del 3,5%, respectivament. Enun tercer nivell hi ha Inca i Felanitx, ambel 3% i el 2,4%, respectivament. (Vegeuel mapa II-1 i el quadre A II-15.)

A l’illa de Menorca són destacables elsmunicipis de Maó, amb el 2,7% i deCiutadella, amb el 2,5%. I pel que fa a lesPitiüses, cal esmentar el municipi d’Eivissa,amb el 3,3% de l’import de les pensionscontributives.

Si tenim en compte l’import de les pen-sions segons el nombre de beneficiaris, espot parlar de certes diferències entremunicipis de l’àrea metropolitana dePalma i del litoral i els municipis de l’inte-rior. En el cas de Mallorca, Palma (675,62euros), Alcúdia (635,16 euros), Marratxí(715,65 euros) i Calvià (631,92 euros) sónmunicipis amb unes pensions per sobre de

la mitjana, mentre que municipis comoDeià, Lloret de Vistalegre, Ariany oFornalutx són municipis amb pensionsque no superen els 500 euros mensuals.

En el cas de Menorca, les pensions mésaltes de l’illa es donen a Ferreries (624,39euros), es Castell (657,14 euros) i Maó(654,08 euros), municipis que estansituats a la zona del llevant de Menorca. Ales illes Pitiüses les pensions més altes estroben al municipi d’Eivissa, amb una pen-sió mitjana de 651,02 euros.

2.3.2. ANÀLISI DE LES PENSIONS

CONTRIBUTIVES SEGONS ELS DIFERENTS

RÈGIMS

El règim de pensions més important delsistema contributiu de les Illes Balears és lapensió de jubilació, que representa el65,54% de les despeses, seguida de la deviduïtat i les d’incapacitat permanent, querepresenten el 19,11% i el 14,03%, res-pectivament. (Vegeu el quadre II-56.)

QUADRE II-56. IMPORT ANUAL DE LES PENSIONS (2006-2007)2006 06/05 % del 2007 07/06 % del

(en euros) % total (en euros) % total

Pensions 1.246.602.326,12 6,72 100,00 1.345.599.970,61 7,94 100

Jubilació 811.691.104,21 7,80 65,11 881.882.219,16 8,65 65,54

Viduïtat 239.248.488,79 5,03 19,19 257.198.060,99 7,50 19,11

Incapacitatpermanent 178.742.794,70 4,59 14,34 188.846.507,21 5,65 14,03

Orfandat 16.284.713,11 3,22 1,31 16.981.928,63 4,28 1,26

Favor familiar 635.225,31 0,19 0,05 691.254,62 8,82 0,05


2007

432

CES - Memòria

Com a novetat, enguany l’INSS ens hapogut facilitar la informació relativa altotal de pensions en vigor per classe,gènere i grups d’edat, així com dades con-cretes per règim y tram de quantia.(Vegeu els quadres A II-16 i A II-17.)

El nombre de beneficiaris de les pensionsde jubilació l’any 2007 ha estat de 93.042persones. L’import destinat mensualmenta aquest concepte és de 64.047.424,95euros, mentre que la mitjana mensual dela pensió és de 688,37 euros. (Vegeu elquadre II-57.)

Destaca amb molta diferència la pensió dejubilació per a les persones que provenen dela mineria del carbó, que reben un importmés elevat en comparació amb la resta derègims (1.269,35). En canvi, els empleats dela llar i els de l’Assegurança Obligatòria de laVellesa i Invalidesa (SOVI) són els que rebenuna quantitat més baixa, amb només326,20 i 417,69 euros, respectivament.

L’any 2007 les primeres pensions de jubi-lació en vigor, per a ambdós sexes, es tro-ben en el grup d’edat que va de 50 a 54anys. En el cas dels homes, les pensions dejubilació en vigor reconegudes es concen-tren, principalment, entre 65 i 74 anys,moment a partir del qual el nombre depensions en vigor comença a decréixer;mentre que en el cas de les dones, elnombre de pensions en vigor reconegu-des es manté constant fins a l’edat de 79anys. El nombre total de pensions de jubi-lació en vigor per gènere, durant l’any2007, és superior en el cas dels homes,amb una diferència de 13.609 respecte deles pensions de jubilació en vigor per a lesdones. (Vegeu el quadre A II-18.)

D’altra banda, durant el 2007 només el17,08% de les pensions de jubilació estàper sobre dels 1.000,00 euros mensuals, iel major nombre de pensions de jubilació,això és, el 24,64%, s’ha concentrat en eltram que va de 400,01 euros a 450,00euros mensuals. (Vegeu el quadre A II-19.)

Pel que fa als beneficiaris de les pensionsde viduïtat, l’any 2007 ha estat de 41.927persones, i la Seguretat Social hi ha desti-nat un import mensual total de18.845.969,81 euros, xifra que represen-ta una pensió mitjana mensual de 449,49euros. (Vegeu el quadre II-58.)

En aquest cas, els pensionistes que mésreben tornen a ser els treballadors de lamineria del carbó, seguits dels del règimd’accidents laborals. Contràriament, elsque menys reben són els treballadors de lallar, amb 271,37 euros, i els del SOVI, amb266,61.

Per gènere, el nombre de pensions de viduï-tat en vigor és superior en el cas de les dones,amb 37.803 durant l’any 2007, davant les3.542 dels homes. La pensió mitjana tambéés superior en el cas de les dones, amb385,02 euros, davant els 365,28 euros depensió de viduïtat mitja prevista per alshomes. (Vegeu el quadre A II-20 i A II-21.)

Pel que fa a les pensions per incapacitatpermanent, el nombre de beneficiaris haestat de 18.790 persones, i s’hi ha desti-nat un import total de 13.123.509,91euros, amb una pensió mitjana mensualde 698,43 euros. (Vegeu el quadre II-59.)

El nombre de pensions d’incapacitat per-manent en vigor durant el 2007 va sersuperior per als homes, amb 11.395 pen-

433


QUADREII-57.PENSIONSDEJUBILACIÓ(2005-2007):

DISTRIBUCIÓSEGONSELSDIFERENTS

RÈGIMS

2005

2006

2007

Nombre

Import

Mitjana

Nombre

Import

Mitjana

Nombre

Import

Mitjana

mensual

mensual

mensual

mensual

mensual

mensual

(eneuros)

(eneuros)

(eneuros)

Règimgeneral

47.715

36.894.525,17

773,23

48.104

38.845.836,12

807,54

50.169

43.077.620,81

858,65

REagrari

14.775

6.353.940,83

870

14.559

6.559.680,12

912,37

13.652

6.394.303,13

949,58

Agrari:comptealiè

3.653

1.626.923,52

445

3.576

1.670.876,61

467,25

3.237

1.576.364,93

486,98

Agragi:comptepropi

11.122

4.727.017,31

425

10.983

4.888.803,51

445,12

10.415

4.817.938,20

462,60

REautònoms

15.344

7.066.298,84

461

15.511

7.520.578,30

484,85

16.412

8.486.205,92

517,07

REtreballadorsdelallar

4.496

1.705.503,75

379,34

4.444

1.776.447,00

399,74

4.314

1.801.908,05

417,69

REmineriadelcarbó

161

188.085,75

1.168,23

158

192.643,43

1.219,26

146

185.325,08

1.269,35

REtreballadorsdelmar

1.581

1.408.897,69

891,14

1.573

1.460.164,25

928,27

1.562

1.532.878,66

981,36

Accidentslaborals

729

484.519,94

664,64

733

509.176,88

694,65

761

569.450,40

748,29

Malaltiesprofessionals

4642.338,84

920,41

4946.162,57

942,09

5551.965,27

944,82

SOVI

5.884

1.764.920,33

299,95

5.966

1.876.993,52

314,62

5.971

1.947.767,63

326,20

Total

90.731

55.909.031,14

616,21

91.097

58.787.682,19

645,33

93.042

64.047.424,95

688,37


2007

434

CES - Memòria

QUADREII-58.PENSIONSDEVIDUÏTAT(2005-2007):


RÈGIMS

2005

2006

2007

Nombre

Import

Mitjana

Nombre

Import

Mitjana

Nombre

Import

Mitjana

mensual

mensual

mensual

mensual

mensual

mensual

(eneuros)

(eneuros)

(eneuros)

Règimgeneral

24.902

11.533.392,95

463,15

25.067

12.124.385,41

483,68

25.960

13.163.883,31

507,08

REagrari

6.081

1.738.693,99

576,21

6.029

1.805.209,38

603,99

5.904

1.843.850,04

630,64

Agrari:comptealiè

2.469

740.016,69

299,72

2.412

759.482,34

314,88

2.304

758.150,48

329,06

Agragi:comptepropi

3.612

998.677,30

276,49

3.617

1.045.727,04

289,11

3.600

1.085.699,56

301,58

REautònoms

6.741

2.144.990,49

318,2

6.793

2.257.125,73

332,27

7.047

2.456.891,48

348,64


383

97.599,32

254,83

388

102.502,01

264,18

386

104.748,94

271,37

REmineriadelcarbó

156

81.187,89

520,44

151

82.394,14

545,66

153

87.658,11

572,93


1.215

542.939,01

446,86

1.222

571.593,59

467,75

1.233

607.831,88

492,97

Accidentslaborals

788

410.959,24

521,52

796

432.516,18

543,36

780

446.868,14

572,91


4520.482,36

455,16

4521.327,61

473,95

4422.263,43

505,99

SOVI

497

115.450

232,29

477

116.195

243,6

420

111.974,00

266,61

Total

40.808

16.685.695,25

408,88

40.968

17.513.249,29

427,49

41.927

18.845.969,81

449,49


435


QUADREII-59.PENSIONSPERINCAPACITATPERM

ANENT(2005-2007):


RÈGIMS

2005

2006

2007

Nombre

Import

Mitjana

Nombre

Import

Mitjana

Nombre

Import

Mitjana

mensual

mensual

mensual

mensual

mensual

mensual

(eneuros)

(eneuros)

(eneuros)

Règimgeneral

13.079

9.062.875,79

692,93

13.178

9.456.155,74

717,57

13.342

9.921.901,62

743,66

REagrari

672

257.748,20

784,92

649

257.808,37

813,51

525

218.107,98

844,86

Agrari:comptealiè

215

89.698,52

417,20

210

91.083,68

433,73

165

72.804,54

441,24

Agragi:comptepropi

457

168.049,68

367,72

439

166.724,69

379,78

360

145.303,44

403,62

REautònoms

2.504

1.187.957,58

474,42

2.480

1.226.017,17

494,36

2.362

1.225.649,00

518,90


419

157.551,16

376,02

408

160.436,02

393,23

372

150.915,61

405,69

REmineriadelcarbó

1610.986,69

686,67

128.420,19

701,68

118.352,67

759,33


186

141.841,45

762,59

177

141.217,57

797,84

170

140.653,44

827,37

Accidentslaborals

1.413

1.071.407,85

758,25

1.419

1.115.127,93

785,85

1.444

1.198.461,85

829,96


160

118.215,75

738,85

162

123.151,84

760,20

165

128.859,75

780,97

SOVI

469

139.451,26

300,54

456

143.342,99

314,35

399

130.607,99

327,34

Total

18.918

12.148.035,73

642,31

18.941

12.631.677,82

666,90

18.790

13.123.509,91

698,43


2007

436

CES - Memòria

sions, davant les 7.508 que varen estar envigor durant aquest període en el cas de lesdones. Del total de pensiones per incapaci-tat permanent en vigor, el 71% corresponal règim general. En quant a les pensionsd’incapacitat permanent per graus, el 70%de les pensions d’aquest tipus es correspona les d’incapacitat permanent absoluta iincapacitat permanent total (55%). (Vegeuels quadres A II-22, A II-23 i A II-24.)

Durant l’any 2007 hi ha hagut a les Balearsun total de 4.509 beneficiaris de les pen-sions per orfandat, nombre que un any mésmarca una línia descendent en els darrersanys. A aquest concepte s’ha destinat unimport mensual total de 1.246.189,55euros, amb una pensió mitjana mensual de269,72 euros. (Vegeu el quadre II-60.)

Per grups d’edat, el que va de 15 a 19anys és el que aglutina el nombre més ele-vat de pensions d’orfandat en vigor, perambdós sexes. Per quantia, el major nom-bre de pensions reconegudes no supera laquantitat de 250,00 euros, i representa el21,48% del total del sistema dins aquestatipologia de pensions. (Vegeu els quadresA II-25 i A II-26.)

Finalment, quant a les pensions a favor delsfamiliars, que és el grup més minoritari depensions, l’any 2007 ha tingut 164 benefi-ciaris, i l’import total mensual que s’hi hadestinat ha estat de 50.098,70 euros, la qualcosa significa una pensió mitjana mensualde 305,48 euros. (Vegeu el quadre II-61.)

El nombre de pensions d’aquest tipus envigor durant l’any 2007 és major en el casde les dones, amb 126 pensions, que res-pecte dels homes, amb 34 pensions per al

mateix període. El 34,48% d’aquestespensions no supera la quantitat de 150euros mensuals, mentre que el 38,75%s’enquadra dins el tram de quantia que vade 350,01 euros a 400,00 euros men-suals. (Vegeu els quadres A II-27 i A II-28.)

2.3.3. ANÀLISI DELS SUBSIDIS

Amb referència als subsidis i altres presta-cions econòmiques que gestiona i abonal’Institut Nacional de Seguretat Social(INSS), l’any 2007 s’ha abonat la quantitattotal de 127,50 milions d’euros a les IllesBalears. Això significa un increment del4,15% en relació amb l’exercici prece-dent. (Vegeu el quadre II-62.)

Durant l’any 2007 el nombre de processosd’incapacitat temporal (IT) va ser de106.926 i la durada mitjana dels proces-sos tancats en el règim general va ser de45,93 dies.19 Quant al cost de la incapaci-tat temporal per afiliat/assegurat en elrègim general de la Seguretat Social, haestat de 33,01 euros, mentre que el nom-bre de persones que tenen assegurada laincapacitat temporal per contingènciescomunes amb l’INSS durant el 2007 haestat de 176.609 (les persones assegura-des a les mútues d’accident de treball imalalties professionals van ser un total de286.958 persones). D’altra banda, 3.940persones han tingut la cobertura d’inca-pacitat temporal derivada d’accidents detreball i malalties professionals ambaquesta mateixa entitat.

Els subsidis d’incapacitat temporal i dematernitat són els més importants quant ala quantia, ja que signifiquen el 52,88% i

19. Les dades es refereixen exclusivament als processos d’IT per contingències comunes i per contingències pro-fessionals que cobreix l’INSS.

437


QUADREII-60.PENSIONSD’ORFANDAT(2005-2007):


RÈGIMS

2005

2006

2007

Nombre

Import

Mitjana

Nombre

Import

Mitjana

Nombre

Import

Mitjana

mensual

mensual

mensual

mensual

mensual

mensual

(eneuros)

(eneuros)

(eneuros)

Règimgeneral

3.149

781.456,22

248,16

3.132

820.315,89

261,91

3.057

853.847,65

279,31

REagrari

487

125.705,78

515,68

478

132.084,07

552,23

450

135009,74

599,56

Agrari:comptealiè

258

67.738,51

262,55

253

70.776,47

279,75

240

72.802,63

303,34

Agragi:comptepropi

229

57.967,27

253,13

225

61.307,60

272,48

210

62.207,11

296,22

REautònoms

738

126.951,27

172,02

733

133.178,98

181,59

706

138.201,52

195,75


409.807,83

245,2

3910.246,98

262,74

4010.195,84

254,9

REmineriadelcarbó

146.722,43

480,17

136.823,65

524,9

137.374,08

567,24


8921.160,64

237,76

8922.430,81

252,03

7921.682,31

274,46

Accidentslaborals

172

48.072,96

279,49

169

48.817,85

288,86

159

48.771,98

306,74


61.329,61

221,6

5800,24

160,05

51.106,43

221,29

Total

4.695

1.121.206,74

238,81

4.658

1.174.698,47

252,19

4.509

1.246.189,55

269,72


2007

438

CES - Memòria

QUADREII-61.PENSIONSAFAVORDELSFAMILIARS(2005-2007):


RÈGIMS

2005

2006

2007

Nombre

Import

Mitjana

Nombre

Import

Mitjana

Nombre

Import

Mitjana

mensual

mensual

mensual

mensual

mensual

mensual

(eneuros)

(eneuros)

(eneuros)

Règimgeneral

123

28.219,59

229,43

120

28.788,36

239,9

119

33.134,84

278,44

REagrari

288.635,50

622,76

289.162,65

660,87

289657,81

697,23

Agrari:comptealiè

123.986,18

332,18

124.233,60

352,8

124.493,93

374,49

Agragi:comptepropi

164.649,32

290,58

164.929,05

308,07

165.163,88

322,74

REautònoms

31.023,62

341,21

31.079,21

359,74

41.021,09

255,27


41.311,18

327,8

41.389,96

347,49

31.084,23

361,41


1348,84

348,84

2523,84

261,92

514

——

Accidentslaborals

114.924,57

447,69

104.261,37

426,14

105.200,73

520,07

Total

170

44.463,30

261,55

167

45.205,39

270,69

164

50.098,70

305,48


439


QUADREII-62.IMPORT

ANUALDELSSUBSIDIS(2006-2007)

2006

06/05

2007

07/06

(euros)

%%deltotal

(euros)

%%deltotal

Subsidis

122.433.150,44

7,15

100,00

127.508.377,44

4,145304586

100,00

Incapacitattemporal

68.350.702,64

3,99

55,83

67.425.823,37

-1,353137911

52,88

Recàrregaperfaltademesuresdeseguretat

357.375,51

254,15

0,29

699.495,24

95,73116244

0,55

Maternitat

37.828.600,67

14,36

30,90

42.541.763,58

12,45925788

33,36

Protecció

alafamília

14.321.118,81

6,32

11,70

14.924.661,78

4,21435628

11,70

Indemnitzaciódelliuramentúnic

1.244.983

-13,28

1,02

1.679.409,19

34,89409867

1,32

Prestacionssocials

320.161,11

-26,30

0,26

232.699,99

-27,31784632

0,18

Transferènciescorrentsa

l’exterior

10.208,26

-44,54

0,01

4.524,29

-55,68010611

0,00

1.Incloul’assignaciópertenirunfillacàrrecil’assignacióperteniracàrrecunfillambdiscapacitat.

2.Incloulaindemnitzaciódelliuramentúnic,lesprestacionssocialsilestransferènciescorrentsal’exterior.


2007

440

CES - Memòria

el 33,36%, respectivament, del total desubsidis i altres prestacions econòmiques.

2.4.LA PROTECCIÓ PER ATUR

El nombre total de beneficiaris de les pres-tacions per atur, tant contributives comassistencials, ha augmentat, ja que hapassat de 383.077 l’any 2006 a 403.300l’any 2007, xifres que representen unavariació percentual del 5,2% i una rendaactiva d’insersió total de 4.086 per a l’any2007. (Vegeu el quadre II-63.)

El resultat de l’atur registrat i el nombre debeneficiaris de prestacions per desocupa-ció (excloent-ne els beneficiaris per aturparcial i treballadors agraris) és la taxa decobertura. La mitjana mensual de benefi-ciaris de l’any 2007 ha estat de 33.609persones, mentre que la mitjana d’aturper al mateix exercici s’ha situat en37.243 persones. Això significa que lataxa de cobertura ha estat del 131,17%.

Quant a la situació del cost per afiliat,durant l’any 2007 el nombre total d’afi-liats va arribar a la quantitat de 178.506,dels quals el 77,9% correspon al règimgeneral, el 15,3% al règim d’autònoms, el4,9% al règim de la llar i l’1,6% restant alrègim agrari; i l’import mitjà per afiliat de30,13. (Vegeu els quadres II-64 i II-65.)

Quant a la despesa relativa a la prestacióper atur, l’any 2007 ha estat de433.445.132,07 euros, davant els401.227.595,08 euros de l’any anterior.Aquest augment suposa una variació del8,03%. (Vegeu el quadre II-66.)

D’altra banda, la cotització de la SeguretatSocial també ha crescut en relació ambl’exercici del 2006. Així, l’any 2007 laquantia total per aquest concepte ha estatde 119.514.160,43 euros, quantitat querepresenta un increment de l’11,6% res-pecte de l’any anterior.

2.5.LES MÚTUES ASSEGURADORES

D’ACCIDENTS DE TREBALL

Les mútues d’accidents de treball queactuen a les Balears nasqueren fa aproxi-madament un segle per pal·liar els estrallsde les guerres. Actualment, són associa-cions privades d’empresaris, autoritzadespel Ministeri de Treball i Inmigració, senseànim de lucre i que col·laboren amb laSeguretat Social per donar les prestacionsnecessàries en cas d’accidents laborals imalalties professionals. La cobertura d’a-questes contingències amb les mútues ésvoluntària, és a dir, els empresaris podenoptar entre les mútues asseguradores d’ac-cidents de treball o l’entitat gestora (INSS).

Pel que fa a les contingències comuns perincapacitat temporal, la cobertura per partde les mútues asseguradores d’accidentsde treball augmenta any rere any. Durantel 2007, aquesta cobertura assoleix untotal de 208.519 treballadors (correspo-nents a 31.992 codis de compte de cotit-zació). Aquest augment té el seu contra-punt en el descens correlatiu que potobservar-se en la cobertura de l’INSS per aaquest tipus de contingències. (Vegeu elsquadres II-67 i II-68.)

441


QUADREII-63.NOMBREDEBENEFICIARISDELESPRESTACIONSPERDESOCUPACIÓ(2004-2007)

(2002-2004)

Prestacionscontributives

Subsidis

Rendaactiva

d'inserció

2004

2005

2006

2007

2004

2005

2006

2007

2007

Gener

33.087

33.106

34.990

36.170

21.670

20.571

20.695

19.944

285

Febrer

27.280

27.154

27.896

31.091

21.168

20.299

20.035

19.584

317

Març

20.365

20.056

20.338

20.499

19.064

17.805

18.062

17.397

350

Abril

16.093

16.464

15.372

16.061

9.837

9.870

9.078

11.248

358

Maig

13.443

12.990

12.537

13.320

5.648

5.751

5.774

6.102

332

Juny

12.692

12.256

12.083

13.288

5.298

5.318

5.383

5.874

322

Juliol

13.092

13.540

13.748

14.862

5.118

5.193

5.306

5.797

347

Agost

14.718

14.591

15.472

17.147

5.216

5.163

5.326

5.857

342

Setembre

13.893

13.493

14.418

16.163

5.410

5.300

5.587

6.205

345

Octubre

15.995

15.938

16.899

18.473

6.998

6.932

7.306

7.873

364

Novembre

25.793

26.479

27.829

29.201

15.188

15.407

15.353

14.771

360

Desembre

32.285

34.016

34.749

37.659

19.537

19.656

18.841

18.714

364

Total

238.736

240.083

246.331

265.941

140.152

137.265

136.746

139.366

4.086

Mitjana

19.895

20.007

20.528

21.995

11.679

11.439

11.396

11.614

341

Co

nti

nu

a

2007

442

CES - Memòria

QUADREII-63.NOMBREDEBENEFICIARISDELESPRESTACIONSPERDESOCUPACIÓ(2004-2007)

Total

Aturregistrat

Cobertura

2004

2005

2006

2007

2004

2005

2006

2007

2004

2005

2006

2007

Gener

54.757

53.677

55.685

56.114

37.501

38.629

48.036

46.824

158,01

132,10

170,49

183,98

Febrer

48.448

47.453

47.931

50.675

36.068

35.342

45.193

43.353

138,23

135,74

155,18

177,18

Març

39.429

37.861

38.400

37.896

34.073

32.952

42.231

39.855

120,71

115,32

131,77

143,19

Abril

25.930

26.334

24.450

27.309

28.885

29.027

35.070

34.253

94,98

92,49

98,84

117,34

Maig

19.091

18.741

18.311

19.422

23.086

22.253

28.259

28.245

88,16

85,12

88,67

98,29

Juny

17.990

17.574

17.466

19.162

22.137

20.969

26.344

27.713

88,91

84,86

90,91

98,42

Juliol

18.210

18.733

19.054

20.659

21.891

20.991

26.932

29.334

94,82

90,31

99,18

102,68

Agost

19.934

19.754

20.798

23.004

22.704

21.678

28.338

30.900

98,35

92,08

103,27

109,62

Setembre

19.303

18.793

20.005

22.368

23.400

21.728

28.725

31.221

94,38

87,43

98,41

105,7

Octubre

22.993

22.870

24.205

26.346

27.751

25.411

33.704

37.100

102,25

90,83

104,77

108,63

Novembre

40.981

41.886

43.182

43.972

38.384

33.099

44.490

48.119

136,83

127,23

149,34

146,68

Desembre

51.822

53.672

53.590

56.373

38.612

33.388

46.284

50.004

158,25

161,47

179,73

182,36

Total

378.888377.348

383.077

403.300

354.492

335.467

433.606

446.921

1.374

1.295

1.471

1.574

Mitjana

31.574

31.446

31.924

33.609

29.541

27.956

36.134

37.243

114,49

107,92

122,55

131,17

*Fareferènciaalacoberturabruta,quocientqueresultadedividirelnombredebeneficiarisdeprestacionsperdesocupació(exclososelsbeneficiarisperaturparcialiels

traballadorsagraris)il’aturregistrat.

Font:INEM,DireccióProvincialdelesIllesBalears.

443


QUADREII-64.CO

NTINGÈNCIES

COMUNES

PERINCAPACITATTEMPORAL(2007)*

General

Autònoms

Agrari

Llar

Carbó

Total

Nombred’afiliatsperrègims

IllesBalears

139.209

27.421

3.022

8.855

0178.506

DespesatotalenITperrègims

IllesBalears

4.499.580,82

698.394,59

60.528,17

120.607,48

0,00

537.911,05

Importperafiliatperrègims

IllesBalears

32,32

25,47

20,03

13,62

0,00

30,13

*Pelperíodemitjàgener-octubre2007.

Font:INSS,DireccióProvincialdelesIllesBalears. Q

UADREII-65.EVOLUCIÓDEL

COST

ITPERAFILIATIMES

Importmitjà

Nombremitjà

Costmitjà

Costmitjàperafiliatcorregit

delanòmina

d’afiliats

perafiliat

perl’incrementdelesbases(*)

Objectiu2007

IllesBalears

537.911,05

178.506

30,13

29,31

29,02

*Enelstermesexposatsal’annexIdelconveniIT2006.


2007

444

CES - Memòria

QUADRE II-66. IMPORT DE LES PRESTACIONS (2005-2007)Imports rebuts Import de la nòmina

2005 2006 2007 2005 2006 2007

(nre.) (en euros)

Gener 62.920 65.431 67.794 40.312.163,63 42.415.995,93 44.303.383,66

Febrer 62.584 62.680 63.849 37.079.918,27 36.409.957,84 39.188.613,03

Març 52.431 53.579 53.659 27.966.147,40 29.798.259,89 28.773.113,02

Abril 42.908 43.576 42.189 22.099.553,53 22.990.001,22 20.329.573,01

Maig 30.804 29.422 29.070 15.217.209,71 15.608.232,33 15.820.087,16

Juny 22.695 22.993 25.133 12.082.001,62 13.396.349,89 14.633.845,54

Juliol 22.382 23.756 26.158 11.873.856,42 14.325.146,67 15.537.159,89

Agost 23.193 25.336 28.107 12.901.699,88 15.705.396,21 18.002.721,46

Setembre 24.571 26.383 30.145 13.512.963,65 15.460.137,63 18.099.158,61

Octubre 27.259 30.445 33.002 14.297.317,03 17.424.073,16 19.994.702,92

Novembre 47.007 49.962 51.612 22.767.020,18 30.119.030,69 33.052.479,52

Desembre* 59.805 60.832 64.508 35.950.449,51 40.449.792,01 46.196.133,82

Total 478.559 494.395 515.226 266.060.300,83 294.102.373,47 313.930.971,64

Cotització SS Prestació per atur

2005 2006 2007 2005 2006 2007

(en euros) (en euros)

Gener 15.531.024,57 16.444.252,65 17.812.013,05 55.843.188,20 58.860.248,58 62.115.396,71

Febrer 13.061.411,22 13.264.660,17 14.458.759,42 50.141.329,49 49.674.618,01 53.647.372,45

Març 9.032.988,42 9.607.559,47 9.914.803,30 36.999.135,82 39.405.819,36 38.687.916,32

Abril 7.054.625,74 6.974.041,49 7.326.822,88 29.154.179,27 29.964.042,71 27.656.395,89

Maig 5.211.657,00 5.205.812,89 5.684.373,50 20.428.866,71 20.814.045,22 21.504.460,66

Juny 4.687.280,16 4.758.452,19 5.429.487,98 16.769.281,78 18.154.802,06 20.063.333,52

Juliol 5.037.855,52 5.205.162,12 5.955.667,77 16.911.711,94 19.530.308,79 21.492.827,66

Agost 5.555.137,58 5.946.929,45 7.084.733,64 18.456.837,46 21.652.325,66 25.087.455,10

Setembre 5.413.236,14 5.730.188,84 6.889.673,09 18.926.199,79 21.190.326,47 24.988.831,70

Octubre 5.965.008,40 6.515.887,61 7.550.588,97 20.262.325,43 23.939.906,77 27.545.291,89

Novembre 10.594.652,82 11.316.933,55 12.693.414,69 33.361.673,00 41.435.964,24 45.745.894,21

Desembre* 15.524.100,50 16.155.395,20 18.713.822,14 51.474.550,01 56.605.187,21 64.909.955,96

Total 102.668.978,07 107.125.275,63 119.514.160,43 368.729.278,90 401.227.595,08 433.445.132,07

* Previsions de pagament/estimacions.

Font: INEM, Direcció Provincial de les Illes Balears.

445


QUADRE II-67. COBERTURA DE LES CONTINGÈNCIES COMUNESPER INCAPACITAT TEMPORAL, 2007 (MÚTUES)

Treballadors Comptes

Desembre de 2002 150.308 23.846

Desembre de 2003 150.236 24.383

Desembre de 2004 157.964 25.375

Desembre de 2005 177.234 27.599

Desembre de 2006 191.539 29.748

Desembre de 2007 208.519 31.992


QUADRE II-68. COBERTURA PER INCAPACITAT TEMPORAL PER AT/EPI CONTINGÈNCIES COMUNES, 2007 (INSS)

Accidents laboralsi malalties professionals IT (c. comunes)

CCC Treballadors CCC Treballadors

31/12/03 168 9.141 12.181 106.112

31/12/04 147 9.131 11.993 107.566

31/12/05 120 1.533 11.773 107.809

31/12/06 121 1.537 10.759 107.093

31/12/07 109 1.181 9.609 99.815


Documents

002 MEMORIA CES 2002ces.caib.es/www/cd_memoria2007/data/PDF/capitol2.pdf · 2008-10-10 · 2007 344 CES-Memòria 1.1.1.A NÀLISI DE LES DADES D’AFILIA- CIÓ ALA SEGURETAT SOCIAL