Bang, Bang, Blasco!

Històries del Far West des de BarcelonaDel 14 de juny al 8 de juliol de 2007 · Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

a mítica del llunyà Oest Americà s’alimen-ta de les mirades mig estranyades migcurioses que l’home blanc hi ha adreçat.És la mítica del pioner, de l’explorador, deles expectatives suggerides pel descone-gut, a partir de la grandària inabastabled’una terra tan immensa que convida acartografiar-la; és a dir, a imaginar-la a lamida dels propis desitjos. És l’individualis-

me romàntic dut a l’extrem, perquè només enels somnis es gaudeix de quedar-se sol davantdel perill. Aquí el cavaller de la trista figura hacanviat l’espasa per una pistola, i la llança pelllarg fusell de Kentucky, i l’escut per la cartutxe-ra, el Colt o el Winchester de repetició. Cavallerque si es descuida pot quedar-se sense la sevallarga cabellera, Buffalo Bill és un Robin Hoodmés fer, silvestre i solter. I aquesta vida salvatgeja és de bon començament que va esdevenirespectacle, circ en gira, pur mite mediàtic.

És una mítica de terres verges i tribusíndies, naturalesa desbordant i manades decavalls salvatges, peluts bisons i óssos grizzlys(l’immens ós bru americà), narrats i recreats.Arrela en la cultura més i tot que en la natura.És el món que al segle XIX recreaven il·lustra-dors i pintors com els clàssics Charles M. Russelli Frederic Remington o que, a començamentdel XX, fixava en blanc i negre amb la seva

càmera el fotògraf Edward Curtis. Amèrica pot-ser era una nació sense passat, però se l’ha tretde la màniga al llarg dels mil emmirallamentsque el segle XX ha aplicat sobre un mateixmaterial llegendari, repetit així calidoscòpica-ment fins a l’infinit. Dos dels principals mitjansde comunicació de massa que la societat nord-americana posava a tota marxa al llarg delsegle XX van contribuir-hi decisivament: elcinema i el còmic. Els germans Blasco se’nmostren doblement enamorats. Fosques ses-sions contínues i lluminoses vinyetes es donenla mà en l’obra universal d’aquests barcelo-nins: en les temàtiques per descomptat, peròencara més en el tractament, pel dinamismeenèrgic del moviment suggerit i per un conti-nuat canvi de plans i de punts de vista. lll

LMítica del Far West

3

Bang, Ba

ng, Blas

co!

5

a banda dels Blasco té un cap defiles clar: un mag fetiller, seductori brillant, de poders extraordina-ris, que disparava a tret segur ique als primers que va encantarva ser als de casa. Jesús Blasco(1919-1995) és el nom mésconegut del prolífic clanfamiliar format també

pels germans Pili (1921-1992), Alejandro (1928-1988), Adrià (1931-2000)i August (1939).

El gran de casa dibui-xava per inclinació natu-ral ja des de ben petit,però no en gaudia sol: elsseus germans sempre vanrecordar les molt bonesestones que els havia dedi-cat amb una pissarra, quanamb el seu traç fàcil i ràpid els narrava his-tòries i els tenia tan enganxats com avui fa latelevisió. Vivien en un món d’aventura dibuixa-da: els veiem a les fotos jugant amb pistoles iescopetes com tants d’altres infants de l’èpo-ca, bo i emmirallant-se en el cinema com fanconfessar-ho així mateix a més d’un dels seuspersonatges; però sobretot continuaven jugant

en el fet mateix de dibuixar. Tots vancomençar a publicar ben joves. I el res-pecte al germà gran era immens.Coneguda com era la firma J. Blasco,els altres van començar com a Pili B.,Alejandro B. i Adriano B. La Pili ho vadeixar progressivament, en casar-se i

tancar alguna de les publicacionson havia començat. L’August,que és qui menys obra té, feiaservir pseudònim. I les firmesAlejandro B. i Adriano B. des-apareixen a mitjan anys cin-quanta, just quan J. Blascocomença a treballar moltíssimper a l’estranger amb un ritmeextraordinari. Què havia pas-

sat? Doncs que J. Blascos’acabava de convertir en

una marca de fàbrica, en elsegell d’uns estudis, en el logo

visible d’un clan familiar que,com als antics gremis d’artesans, dirigia elgermà gran. El Jesús sempre va reconèixer queel treball sorgia de l’equip amb l’Alejandro il’Adrià. I quan aquest era ja l’únic viu dels tres,a final dels noranta, i et parlava de les obresque estava acabant sol, continuava referint-seen plural a la feina, mentre reconeixia en tot iper tot el mestratge del Jesús, amb una admi-ració i una estima que la mirada que li adreçaa la fotografia de la pàgina del costat subratllaamb escreix.

Treballaven junts a Barcelona. Fins al finalvan viure junts a Vallcarca. Van jugar junts a lespàgines dels tebeos. Feien un equip. Ben igualque a les seves històries, que parlen de labanda d’aquest o d’aquell, de la colla del Tex odels Guerrilleros, de tot de tribus índies. És latribu, la colla, la banda dels Blasco. lll

LLa banda dels Blasco

Bang, Ba

ng, Blas

co!

Bang, Bang, Blasco!Històries del Far West des de Barcelona

7

uto és un personatge que va néixer ambestètica de ninot i progressivament,aventura rere aventura, passa a adoptaraires realistes. Barreja de Terry –del clàs-sic nord-americà Terry i els pirates, deMilton Caniff– i del Tintín d’Hergé, fins itot comparteix amb ells dos el floc fron-tal de cabells que en forma d’ona o detupè en constitueix un tret distintiu clar.

Que ocasionalment també hi hagi alguns ele-ments de roba compartits té més a veure ambl’estètica de l’època que amb influències direc-tes. De la mateixa manera que Hergé deiahaver-se inspirat en un germà, de la mà deJesús Blasco el Cuto nen compartia trets ambl’Alejandro, a qui anomenaven familiarmentaixí, i va créixer i evolucionar gairebé al mateixritme biològic que el seu referent.

L’èxit espanyol de Cuto, al setmanari Chicosdels anys quaranta i a la revista batejada ambel seu nom a Portugal, té molt a veure amb elssomnis d’aventura de qualsevol noi de l’època.Enmig de les mancances de tot tipus de la pri-mera postguerra, Cuto era la projecció delsomieig evasiu de la majoria d’infants: un ado-lescent que coneixia noies, que conduïa granscotxes, que pilotava avions, cavalcava, dispara-va, lluitava i investigava en el rol de detectiu,de cowboy o del que calgués. A l’hora d’ex-pressar desitjos, fins i tot el jove Jesús Blasco vaarribar a marcar un gol a la censura quan, jael mateix 1945, crea una aventura de Cuto

(Tragedia en Oriente) en què els sicaris del malvatFumanchú vesteixen l’uniforme nazi, malgratser prou conegudes fins aleshores les simpatiesdel règim franquista.

Cuto viatja contínuament, i tant va al Tibetcom el trobem a Amèrica entre els indis. Però,¿que no és contemporani del lector, a mitjansegle XX? Segur: en relats llargs com El pájaroazul i Hombres muertos en la isla, l’aventuracomença amb el personatge al cinema total-ment engrescat amb la idea de poder arribar atrobar-se enmig d’una aventura igual.Aleshores? Doncs, això: que Cuto en los domi-nios de los sioux (1946) sembla un catàleg detots els referents del western divulgats per lespel·lícules nord-americanes. I, al final, l’aventu-ra viscuda no és res més... que el somni del noique s’havia quedat adormit en aquells parat-ges, reconvertit el paisatge en escenografia.Amb Cuto, Jesús Blasco experimentava contí-nuament recursos nous, i per a l’ocasió aquífins i tot crea vinyetes d’un onirisme dalinià.Influència directa del pintor empordanès? Mésaviat, un cop més, de l’escola popular del cine-ma, a través dels decorats dalinians molt simi-lars que un any abans acabava de divulgarRecuerda (1945), d’Alfred Hitchcock. lll

cSomnis de noi

Bang, Ba

ng, Blas

co!

Bang, Bang, Blasco!Històries del Far West des de Barcelona

9

mnipresent com a temàtica i com a formaen el cinema i en la cultura popular al llargdel segle XX, també és possible resseguirla trajectòria de Jesús Blasco i els seus ger-mans a través del gènere del western. ElJesús es va iniciar a mitjan anys trenta enel dibuix humorístic, amb l’estil de ninot. Ija en aquesta primera etapa trobem enaquest registre d’humor les aventures d’El

cow-boy Tom Hates (Mickey, 1935). El pas a lalínia realista el duu a terme després de la guerra,als anys quaranta, quan ja no fa compatible l’ac-tivitat passional com a dibuixant amb els estudisper ser radiotelegrafista de la marina mercant. Ésquan s’hi professionalitza com a forma de vida. Ien algunes portades seves per a pulps d’aventu-res ja n’hi ha de western, com la que el 1943publica a la col·lecció Yuma: El intrépido Arizona.El ja esmentat Cuto en los dominios de los siouxés del 1946, una obra magistral pel que fa al’aprofitament del gènere, amb l’acció trepidantque exigia la publicació per entregues al setma-nari Chicos. I tot això és la base amb què JesúsBlasco fa el salt internacional, en equip amb dosdels seus germans (l’Alejandro i l’Adrià).

A començaments delscinquanta, publica en una de les darreres eta-pes de Chicos, que havia estat la seva principalplataforma espanyola als anys quaranta, unaltre western titulat Wild Batson, que –segonsl’estudiós Antonio Martín– ja fa pensar en eltreball en equip dels tres germans. Tot seguitpubliquen les aventures d’un altre westman,Smiley O’Hara, a les revistes Nuevo Coyote iCimarrón, en aquesta darrera amb una tècnicaa l’aiguada que aconsegueix resultats moltsexpressius i elegants, gairebé de textura foto-gràfica en les gradacions de matís de la tramade grisos. I és amb tota aquesta experiènciacreativa a les espatlles que arriben al mercatanglès, on una de les seves sèries llargues seràtambé una altra de l’Oest, aquest cop sobre unpersonatge clàssic: Buffalo Bill. La seva projec-ció internacional arranca d’aquests anys, quana través dels editors anglesos el seu treballapareix en moltes altres llengües (amb gransèxits com The Steel Claw, Rob Riley o Edwardand the Jumblies).

La maduresa creativa dels Blasco i del Jesúsen particular queda palesa en una sèrie dels anysseixanta i setanta per al mercat francobelga:

OHoritzons llunyans

Bang, Ba

ng, Blas

co!

10

Los Guerrilleros, titulat així en castellà pel pas-sat de guerrilleros a Mèxic dels protagonistes.Són les aventures d’un tercet peculiar: l’heroiidealista, però de revòlver ràpid, Ray; el seufidel amic indi, Yuma; i el contrapunt humorís-tic, però també amb més càrrega humana,Pedro Alvarado de Guzmán, que el lector decòmics troba com una mena de intersecció delCapità Haddock (vegem com Pedro explica leshistòries del seu avantpassat a La sombra delantepasado i comparem-ho amb el Haddock d’Elsecret de l’Unicorn) i del mexicà Chico de la sèrieZagor o el Kit Carson del Tex de l’editorial Bonelliitaliana. En un estil realista molt expressiu, querecorre a l’humor com arecurs de caracterització,amb grans taques, amb unagran riquesa creativa per lavarietat de plantejaments,Los Guerrilleros surt publicata la revista Spirou entre el1968 i els primers setanta, ien castellà en va sortir unàlbum a l’editorial Pala, deLuis Gasca, amb dissenyd’Enric Satué i pròlegd’Antonio Martín, a mésde diversos lliuraments ales revistes Hunter i Chito.

Una altra inte-ressant col·laboracióinternacional és peral Tex de l’editorialBonelli italiana. Texés un mite a Itàlia,una sèrie de llargadurada que va néi-xer el 1948, obra delguionista GianluigiBonelli i el dibuixantAurelio Galleppini.

Amb els anys, s’hi van incorpo-rar altres dibuixants i guionistes. I els Blasco sóndels comptats d’aquest país que hi han accedit.Una de les particularitats del Tex italià és l’exten-sió de més cent pàgines dels seus quaderns,cosa que permet molt més que oferir acció: larecreació dels escenaris, amb angulacions dife-rents que poden estendre al llarg d’unes quan-tes pàgines una simple conversa, és un delsseus principals atractius, en un treball que aquíels Blasco fan més fi, molt més de línia, quel’expressiva taca d’Els Guerrilleros.

Treballaven a mida. Però, immensos comels paratges i les aventures que contenen i queconten, els Blasco són un excés, un pou sensefons ni mesura. lll

Bang, Ba

ng, Blas

co!

Bang, Bang, Blasco!Històries del Far West des de Barcelona

Activitats complementàries

Dijous 14 de juny, inauguració (19 h)

Dilluns 18 de juny (19 h)Taula rodona L'oest de can Blasco, quina banda!, amb Javier Coma (estudiós del còmic i del westerncinematogràfic), Armonía Rodríguez (autora d'El gran librodel Capitán Trueno i exguionista de la Bruguera), Joaquim Roglan (periodista i coneixedor de la cultura popular) i Carles Santamaria (guionista i director del SalóInternacional del Còmic de Barcelona), amb l'assistènciaentre el públic d'August Blasco, Josefina Duran (víduad'Adrià Blasco) i Víctor Mora.

Dijous 5 de juliol (19 h)Taula rodona La punteria del dibuixant i el western, ambLuis Gasca (estudiós de la cultura popular), Román Gubern(catedràtic de Comunicació Audiovisual de la UAB), Antonio Martín (editor a Glenat i investigador del còmic) i Jaume Vidal (periodista i comissari d'exposicions de còmic).

Moderador de les converses Joaquim Noguero

OrganitzaBiblioteques de Barcelona

OriginalsJesús, Alejandro i Adrià Blasco (família Blasco Monterde)

Comissariat i textos Joaquim NogueroDisseny gràfic Domènec ÒrritRealització vídeos Bàrbara RaubertCoordinació tècnica i fotografiaXavier Sanfulgencio

AgraïmentsAntoni Adell, Julio Baños, Josep Maria Benet i Jornet, August Blasco Monterde, Adrià Blasco Durán, Paco Candel,Josefina Durán Espallargas, Joan Martí Pavón, Victor Mora, Maria Lluïsa Pazos, Alfons Sámper

Biblioteca Ignasi Iglésias-Can FabraC. Segre 24-3208030 BarcelonaTelèfon: 933 600 550