PROCÉSPROCÉS TECNOLÒGIC TECNOLÒGIC

Glòria GarcíaGlòria García

1.- PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA.

2.- BUSCA D’INFORMACIÓ.

5.- CONSTRUCCIÓ.

6.- AVALUACIÓ DELS RESULTATS.

7.- MEMÒRIA DEL PROJECTE.

8.- PRESENTACIÓ A LA CLASSE.

3.- DISSENY DE LA SOLUCIÓ ESCOLLIDA.

4.- PLANIFICACIÓ DEL TREBALL.

PROJECTE: FER UNA PAELLA

- Volem fer una paella.

- Receptaris.

- Escrivim la nostra recepta.

- Repartiment de tasques.

- Tipus, nombre de persones, a llenya, ...

- Recepta.

- Grau de cocció...

1.- PLANTEJAMENT.

2.- INFORMACIÓ.

3.- DISSENY.

4.- PLANIFICACIÓ.

5.- CONSTRUCCIÓ.

6.- AVALUACIÓ.

7.- MEMÒRIA.

8.- PRESENTACIÓ.

- Internet.

- Demanem als pares.

- A la falla del barri .../...

- Fem un dibuix de la decoració.

- Fem un llistat d’ingredients, materials i estrís.

- Fem un pressupost.

- Temporització.

- Materials.

- Estrís.

- Revisió del disseny.

- Ingredients.

- Sabor.

BON PROFIT !!!

La tecnologia disposa d'un mètode que li permet abordar i resoldre els problemes pràctics amb què s'enfronta. No cal ni dir-ho que el treball en equip és fonamental. Estes són les seues fases:

1. Plantejament del problema: O satisfer una necessitat. Eixe és el punt de partida per a construir “quelcom”.

2. Busca d'informació: en distintes fonts, sobre solucions que s'hagin donat a problemes semblants al nostre. Una vegada obtinguda tota la informació, la classificarem sistemàticament.

3. Disseny de la idea: Les idees que ens van sorgint les anem plasmant en un paper. En un primer pas, farem esbossos (a mà alçada), que una vegada madurats es transformaran en croquis (també a mà alçada, on a més s'especifiquen les seues dimensions totals i les de les diferents parts que ho componen, el tipus de material a emprar, etc.) i finalment, en plans, amb estris de dibuix adequats (actualment, programes de disseny per ordinador –CAD-).

Tipus de dibuixos que podem utilitzar:

Vista de conjunt: perspectives que mostren l'objecte en la seva totalitat. Servixen perquè ens fem una idea del funcionament i l'aspecte final del projecte.

Alçat, Planta i Perfil: Són vistes per a aclarir les mesures i la forma exacta de les peces.

Detalls de peces i unions: Es representen en perspectiva i a una escala adequada. Poden aclarir aspectes de muntatge. Especejaments: Són vistes per separat de cada una de les peces que formen el conjunt, per a més claredat.

4. Selecció de la millor solució: Òbviament, no podem deixar-nos portar per la primera idea que ens arribe al cap. L'idoni és treballar, primer, individualment, i després en equip, perquè al trobar-nos amb diverses idees, podem seleccionar la millor o una combinació d'elles. Per a esta elecció valorarem cada idea des de diversos criteris diferents com el disseny, la major o menor dificultat, el cost, el temps a emprar, etc. Una vegada triada, es prepara el projecte amb la memòria tècnica (materials, eines, càlculs, descripció tècnica...), el plec de condicions, els plans definitius i per descomptat, el pressupost.

5. Planificació del Treball: Abans de començar a construir, hem de saber quin serà el procés de fabricació. La bona organització ens farà estalviar temps i diners. En un document han de reflectir-se les fases de construcció, per orde cronològic, com han d'executar-se, els materials i ferramentes a emprar, recursos disponibles (tant materials com humans), quant es va a tardar a construir i per suposat, quant costarà.

6. Construcció: Una vegada tenim tot clar, es procedix a la construcció o fabricació. Sempre es designen responsables de cada tasca. És molt important complir els terminis de temps establits i per descomptat, no desviar-se del preu pressupostat.

Com és lògic, es compliran totes les normes de seguretat i higiene en el taller a fi d'evitar qualsevol tipus d'accident.

7. Avaluació: Una vegada acabat el producte, s'analitza i es fan proves per a veure si complix amb tots els requisits que el professor (o nosaltres mateixos) va especificar.

Proves referents a resistència de materials, funcionament, durabilitat, manteniment, seguretat, etc. En funció dels resultats, serà el moment idoni per a corregir els defectes o introduir les pertinents millores abans de donar-lo per vàlid.