01kantpreguntes Sobre Kant

8/6/2019 01kantpreguntes Sobre Kant

1/6

www.alcoberro.info

1

10 PREGUNTES

SOBRE LA RA PURA

KANTIANA

Una conversa amb Ramon Alcoberro

1.- Professor: En quin context histric en sentit ampli- hemde situar Kant?

Kant, com tothom sap, va nixer a Knigsberg i les seves idees, almenys fins als darrers anys de la seva vida, estaven molt influ des pelpietisme protestant. Al prefaci de la segona edici de la CRTICA DELA RA PURA va dir all de deixar de banda el saber per fer un lloc ala fe.

Per, culturalment, Kant es va formar en la filosofia leibniziana-wolfiana, que no va ser-li cap problema fins als quaranta anys, quanla lectura de Hume el desperta del somni dogmtic.

Duna manera molt general es podria dir que Kant s un illustrat,per amb una tintura peculiar. Tenia una sensibilitat literria moltlimitada i una personalitat bastant rgida: no va sentir-se mai atretpel costat llibert de les Llums (crtica al poder, ironia...). Per aix elromanticisme es plantej molt aviat com a tasca anar ms enll deKant. Hldrlin deia que res pur no ha sortit mai de la ra pura.

All illustrat en Kant s la dria per clarificar la ra. Ell consideraun escndol que el Segle de la Ra no hagi pogut assolir encara un

criteri coherent de racionalitat. La idea que tot sha de sotmetre altribunal de la ra s lessncia de les Llums. I no deixa de ser curisque Kant, un professor erudit per provinci, que mai no va viatjarms enll de deu o vint quilmetres de la seva ciutat, comprengustan rpid que la ra havia de ser cosmopolita, universalista.

En certa manera, la seva filosofia moral s el resultat de la trobada ms que de la pugna entre pietisme (rigorista) i Illustraci(autonomia moral, universalisme...).

Pel que fa a la poltica, tenia una admiraci sincera per Frederic II,

per al llarg de la seva vida va anar evolucionant cap el


2/6

www.alcoberro.info

2

republicanisme i va saludar entusiasmat els inicis de la RevoluciFrancesa.

2. Kant era contemporani de grans cientfics com New ton,Alessandro Volta, Galvani, Laplace, Lavoisier, Spallanzani,

Fahrenheit. Quina s la influncia dels descobrimentscientfics, especialment els de la fsica i la qumica, sobre laseva obra?

s una influncia decisiva. Lexemple del progrs cientfic s el que elporta a donar a la filosofia una fonamentaci objectiva, universal inecessria. Per, grcies a la lectura de Hume, sabia que lafonamentaci de la cincia no podia ser emprica, perqu tot el que sempric s canviant. Daqu neix el problema de Kant: com es potfundar la validesa duna cincia (que ha aconseguit grans xits) sobreuna filosofia que encara continua discutint all que plantejaven Plat iAristtil i que mai no es posa dacord sobre gaireb res?

Kant pensa que el pur progrs duna cincia no la justifica, en tantque tal, sin que es necessita una mena de metateoria (una teoriageneral de la ra) al si de la qual es faci comprensible el progrs deles cincies i de la ra, en general. En definitiva: un fet no val peruna teoria. Per tampoc no es pot fer filosofia contra la cincia. Aixacabaria produint el que anomena un entusiasme subjectiu (lasubjectivitat romntica), lluny a lobjectivitat de la ra.

Per a Kant, la fsica s cincia perqu hi ha un Galileu o un Torreceli.A la primera CRTICA ell es reivindica com un filsof cientfic, que hatrobat el recte cam per fer una filosofia que definitivament puguianar de bracet amb la cincia i que, per tant, ha trobat el fonamentdel saber.

Loriginalitat de Kant s haver descobert una teoria de la Ra quecoordina cincia (saber) i tica. Ens mostr que ltica iespecficament una tica basada en la conscincia necessita unavisi integral del saber. Kant era un bon coneixedor de la fsica i fins itot va elaborar una teoria sobre lorigen dels planetes (hiptesi Kant

Laplace) que actualment alguns cientfics, com lalemany CarlFriedrich von Weizscker, han revaluat. I de jove va escriure un text.Els PENSAMENTS SOBRE LA VERITABLE VALORACI DE LES FORCESFSIQUES (Gedanken ber die wahre Schtzung der lebendigenKrfte), que proposava un espai de mltiples dimensions adiferncia de les tres dimensions que apareixen a la CRTICA DE LARA PURA. Kant era no noms un filsof de la cincia sin uncientfic. Els textos cientfics sn ms aviat de la primera poca,mentre que al final es va interessar ms per ltica i la poltica.

Ara la cincia sha fet, bviament, molt ms complexa i ning no potabastar-la amb la profunditat de Kant i, a ms, tampoc no ens resulta


3/6

www.alcoberro.info

3

tan fcil identificar cincia amb progrs, per Kant nocomprendria la tecnofbia de molts pensadors actuals.

3.- Per qu es diu criticisme la filosofia de Kant?

Kant identifica la filosofia amb un tribunal de la ra. La ra ha dejutjar (crticament) la pretensi de validesa de tots els coneixements.Els de la ra teortica (cincia) tant com els de caire moral, poltic.Kant el que vol saber s si es poden fonamentar els coneixementshumans o si, pel contrari, hi ha algun coneixement (en el seu cas: lametafsica) que no t fonamentaci. La seva anlisi pretn esbrinar sila pretensi de coneixement racional t (o no) lmits.

Kant diu que ha introdu t en la metafsica una revoluci equivalent ala de Coprnic en astronomia. Abans de Coprnic, els cientfics creienque el centre de lunivers era la Terra i que tots els planetes giraven

al seu voltant; a partir dell sabem que nosaltres no som el centre ique la Terra gira amb tot el sistema.

De la mateixa manera, Kant afirma que abans de la filosofia crtica espensava que el coneixement deriva de les categories que usem per acomprendre la realitat, enteses com a categories objectives, anteriorsa la nostra conscincia. El que fa Kant s mostrar que les categoriesque emprem per a ordenar el mn sn producte del subjecte: no hiha categories objectives del mn, sin una determinada forma apartir de la qual el subjecte es mou i es regula en la mesura en qu

s subjecte dexperincies.Per al segle XX molts lectors de Kant van considerar que fa justament el contrari que Coprnic. Darwin i Coprnic expulsenlhome del centre de lunivers: el converteixen en habitant dunplaneta minscul i apartat i en una conseqncia de levoluci. Kant,per contra, revaloritza el paper de lhum, perqu diu que elconeixement s quelcom constru t i que la realitat est completamentdeterminada per les categories de la ra humana. Lhome no est alcentre de lunivers des dun punt de vista cosmolgic, per s des delepistemolgic. s la ra humana, ens diu Kant, la que determina qu

pugui ser objecte de la nostra experincia, s a dir, la que determinaqu pot ser el mn per a nosaltres.

4.- Descartes, Leibniz i Spinoza sn els tres gran clssics de lafilosofia del seu temps. Per Kant els esmenta ben poc: perqu? Podem establir quina relaci t Kant amb aquests trespensadors?

La relaci amb Descartes s clara: a tots dos els interessa la relacide la subjectivitat amb la teoria del coneixement. Per a Descartes elfonament del coneixements s Penso, ergo existeixo. La base del

nostre coneixement no s, doncs, el mn extern sin la nostraautoconscincia, el coneixement del nostre ser (que consisteix a


4/6

www.alcoberro.info

4

pensar). Kant tamb considera el subjecte (el jo) com anterior alobjecte (el mn). Les categories a travs de les quals pensem ensdir Kant no sn extretes de la realitat, sin que sn la condici atravs de la qual la realitat s.

Per a Spinoza la subjectivitat s un dels dos atributs de la substnciadivina i no es pot dir que tingui prioritat respecte a latribut delextensi. En Leibniz, en la mesura que les mnades tenen un certgrau de conscincia, hi ha tamb subjectivitat per el seu sistema potser considerat objectivista, perqu li manca una reflexi sobre elcarcter subjectiu de les categories.

El que vol fer Kant s anar ms enll del sistema de Leibniz, exposatper Wolff; per aix noms ho va aconseguir a travs de Hume, elfilsof que el desperta del somni dogmtic. El que li mostra Humes que no podem dir res significatiu sobre lnima. Al captol sobre elsparalogismes en la Dialctica de la RA PURA hi ha la crticakantiana a Descartes, on li diu que el cogito s una tautologia.

5.- Entrant en el sistema kanti: pot exp licar-nos qu vol dir ladistinci kantiana entre fenomen i noumen? Com es podendefinir aquests conceptes?

Per a Kant el fenomen s el mn com apareix i el noumen s elmn tal com el podem pensar quan no s objecte de la nostraexperincia. Aquesta s una distinci bsica.

Per Kant vol fonamentar una cincia sense caure en el determinismeque considera com un resultat necessari i indesitjable de la cinciamoderna. Si el principi de causalitat de les cincies s correcte,llavors est tot determinat necessriament, el que fem avui i el quepassar daqu a mil anys. Kant considera duna banda contraHume que hem dassumir la causalitat com una categoria necessriaper posar ordre en el mn i en les coses tal com ens apareixen. Per,alhora la categoria de causalitat no est en les coses, sin quepertany a la ra humana. Ning no ens pot dir si al mn noumnic (elmn que no s objecte dexperincia, all on no hi ha coneixement

hum) hi ha causalitat. El mn del noumen no est, doncs, limitat perla causalitat.

De vegades es diu que el fenomen equival mn sensible platnic i elnoumen al mn intelligible. Per hi ha una diferncia important: elmn del noumen segons Kant no coneix categories, mentre que elmn de les idees de Plat sexpressa segons categories (B, Eros,Unitat...). Les idees platniques sn estructures que no deriven delexperincia per fan possible conixer-la, mentre que per a Kant elnoumen s del tot incognoscible. Per a Kant lexperincia, en tant que

determinada per les categories, que sn un acte espontani de la rahumana, no expressa la realitat del mn tal com s. La realitat tal


5/6

www.alcoberro.info

5

com s est fora de labast de la ra humana i per aix en diu cosaen s o noumen. Per a Plat les categories sn el que Kant anomenanoumen. Mentre que per a Kant el noumen s el que transcendeix lescategories (i, per tant, no les funda). Dit ms senzillament: elnoumen kanti no fonamenta les categories, mentre que el mn de

les idees platnic s el model del mn sensible.

6.- Es pot comparar el noumen kanti a la idea matemticadinfinit, un nombre que es pot pensar per no comptar?

No exactament. Sobre linfinit es poden formular proposicionsmatemtiques perfectament clares; a lextrem es pot pensar a travsde la idea de lmit. El noumen de Kant, en canvi, s perfectamentincognoscible; no en podem dir res i ni tan sols no s un lmit delconeixement. Una cincia es basa en categories; per en el noumenno hi ha categories. Per tant no sen pot dir res.

7.- El problema de la metafsica s el problema de l noumen? Ola metafsica comena ja amb lanlisi del mn fenomnic?

Segons Kant, quan la ra humana sescapa de lexperincia cauinevitablement en la metafsica. Per aix de la metafsica sha demirar a poc a poc, perqu Kant t diversos conceptes de metafsica.

Duna banda per fonamentar la cincia necessitem un principi que noest basat en lexperincia, ni en deriva per inducci. Les categorieskantianes no estan fundades en lexperincia per la fan possible. Per

tant, en certa manera, sn metafsiques. Per aix algun cop sha ditque la filosofia kantiana s una metafsica de lexperincia.

Kant vol anar ms enll del racionalisme (incapa de comprendrelexperincia) i de lempirisme, incapa de fonamentar-se a s mateix.Per aix necessita la idea de causa que no pertany a lexperinciaper la fa possible. La metafsica, doncs, t un sentit. El que sabsurd, per, s la metafsica tradicional perqu no permet clarificarlexperincia

8.- Si Kant admirava Hume: perqu s tan crtic amblescepticisme, fins arribar a dir que els escptics snnmades, enemics jurats de tota estable cultura a la terra?s perqu Kant era un provinci, o hi tenia alguna objecciterica, conceptualment forta?

Caldria adonar-se que els grans filsofs rarament han estat escptics.Per Hume nera i del tot! certament. A parer de Kant, Hume ha fetdues grans aportacions a la filosofia. Duna banda demostra que elprincipi de causalitat (com les categories totes) no pot basar-se enlexperincia. A ms, Hume ha mostrat que principis normatius no

poden ser justificats a partir de proposicions descriptives.


6/6

www.alcoberro.info

6

Per en el cas de ltica, lescepticisme, com el relativisme,constitueixen un perill de disgregaci moral. No es pot viureticament sense conviccions morals universals. Lescepticisme s unmoment del cam, per no el final.

9.- En Hume, Kant troba el prob lema dels jud icis analtics i els judicis sinttics? Per: qu vol dir judici? En qu esdiferencien els judicis analtics dels sinttics?

Un judici s una proposici assertrica apodctica o problemtica. Enfi: un judici s all del qual podem dir que s veritable o fals. Per aixno sn judici frases com has arribat?, o portam aigua.

Un judici analtic s aquell que en el predicat es limita a recollir el queest implcit en el subjecte. El predicat de la frase: el vi negre s vi,no ens afegeix res al que ja sabem.

Un judici sinttic s el que afegeix informaci; ens diu coses que nosabem i que poden ser veritables o falses, per tant, s a posteriori.Per exemple: aquest marbre s de color rosa (ens diu que no sblanc).

Kant creu haver trobat una mena de judici que s sinttic(informatiu) i a priori (i, per tant, universal i necessari). Sn frasesdel tipus: tot canvi t una causa. Per a ell les cincies, iespecialment les matemtiques, es fonamenten en els sinttics apriori. Per la metafsica tradicional no en t de sinttics a priori i, per

tant, no s cincia.

Actualment, des del Cercle de Viena, es diu que els sinttics a priorisn analtics; malgrat tot molts filsofs morals consideren que tots els judicis morals consistents sn judicis sinttics a prior plenamentvlids perqu, altrament, ltica cauria en un nihilisme absolut.

10 .- La ra pura t sentit per ella mateixa?

Pel que sembla larquitectura de la ra (la Ra Pura) noms t sentiten la mesura que fonamenta lacci moral (Ra Prctica). En

definitiva, all que no pot ser conegut com a noumen, noms podrser captat a travs de lacci moral que s la ra prctica.

Documents

01kantpreguntes Sobre Kant