FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 126

GRAFIA I SO

Segons l’Associació Fonètica Internacional (AFI)

Blocs dialectals

Es consideren els següents blocs generals:

Oriental (or.), caracteritzat per la neutralització de a, e i o àtones en [ə] i [u].

o Central (cent.), la varietat majoritària.

o Balear (bal), amb alguna vocal neutra en posició tònica.

Occidental (occ.), només es neutralitza [є] i [ɔ] àtones en [e] i [o], a més d'una

major presència de la e tancada.

o Nord-occidental (n-occ.)

o Valencià (val), la r final no és muda.

Alfabet

Llista de l'alfabet català amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions

amples, segons l'estàndard AFI.

VOCALS

Lletra AFI Exemples Comentaris

a [a] mar vocal oberta

[ə] casa vocal neutra del català oriental

e [e] festa vocal tancada

[є] mel vocal oberta

[ə] mare vocal neutra del català oriental

i [i] pit

[j] iode, noia semivocal

o [ɔ] cor vocal oberta

[o] coma vocal tancada

[u] penso àtona en oriental, excepte mallorquí

u [u] dur

[w] caure, qüestió semivocal

[Ø] guerra muda en els dígrafs gu i qu davant e o i

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 127

CONSONANTS

Lletra

AFI

Exemples Comentaris

b [b]

bomba, braç,

barra, blanc precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.

[β] roba excepte on no es produeix betacisme.

[p] cub ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda.

[bb] poble geminada en el grup bl.

[Ø] rumb muda precedida de m a fi de mot o davant consonant.

c [k] camp

[s] cendra

[s] veça ce trencada.

[g] anècdota sonorització davant de consonant sonora.

d [d] sonda, dama

precedida de pausa, de consonant nasal, lateral, o

oclusiva.

[ð] boda

[t] sud ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda

[Ø] profund muda precedida de n i l a fi de mot

f [f] fusta

[v] afgà sonorització davant de consonant sonora

g [g]

engany, gana,

guerra precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.

[ɣ] biga, foguera

[k] pròdig ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda

[ʒ] gel africada [dʒ] en valencià; en nord-occidental, africada [dʒ]

en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva

[t∫] boig

h [h] ehem hac aspirada, en general és muda

j [ʒ] jove

africada [dʒ] en valencià; en nord-occidental, africada [dʒ]

en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva

k [k] kurd

l [l] bola

[ʎ] llamp

[ll] col·legi ela geminada

m [m] mà

[ɱ] èmfasi seguida de labiodental [f], [v]

n [n] nas

[ŋ] ganga, blancor seguida de velar [g], [k]

[ɱ] confirmar seguida de labiodental [f], [v]

[m] canvi seguida de bilabial [p], [b]

[ɲ] banya

p [p] pas

[b] capgirar sonorització davant de consonant sonora

[Ø] camp muda precedida de m a fi de mot o davant consonant

q [k] quin

r [r] ram, barra erra vibrant

[ɾ] mare erra bategant

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 128

[Ø] flor muda a final de mot, amb excepcions; mai en valencià on

sí que sonen totes les erres finals

s [s] sac, bossa essa sorda

[z] casa essa sonora

t [t] temps

[d] atzavara sonorització davant de consonant sonora

[dʒ] viatjar, fetge

[t∫] fitxa

[dz] dotze

[Ø] cent muda precedida de n i l a fi de mot

v [b] vaca

betacisme, precedida de pausa, de consonant nasal o

oclusiva.

[β] cava

[v] vaca labiodental en balear, alguerès i part del tarragoní i del

valencià

w [b] wàter

[w] western estrangerismes no assimilats

x [∫] xiular, faixa

en occidental, africada [t∫] en posició inicial de mot, o rere

nasal, lateral o oclusiva

[ks] excursió

[gz] examen

[ʒ] caixmir

z [z] zona

Vocals

Notes:

[æ] en valencià i mallorquí on la [ε] és especialment oberta.

[ɐ] en barceloní on la [ə] és especialment oberta.

[a] té una posició central en lloc d'anterior. Si és necessari precisar-ho es pot indicar

amb un diacrític [ä].

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 129

[ɑ] en alguns parlars nord-occidentals en lloc de la [a] final de paraula.

Consonants

Notes:

A l'esquerra la consonant sorda i a la dreta la sonora.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 130

VOCALISME*

1. VOCALISME TÒNIC

El sistema vocàlic del valencià (i de tot el català general), en posició tònica, presenta set

vocals: a [a], e oberta [ɛ ], e tancada [e], o oberta [ɔ ], o tancada [o], i [i] i u [u]. Aquesta

distinció no solament és pertinent perquè forma part de l'estructura de la llengua, sinó

també perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de

pronunciar la o oberta o tancada ens permet de distingir dona 'persona de sexe femení', de

dóna 'del verb donar'; com també déu 'divinitat', de deu 'numeral'.

Casos en què la e és oberta [ɛ ]:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu,

perpetu.

2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula

(excepcions: església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens

marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.

4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.

Casos en què la o és oberta [ɔ ]:

1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els

acabats en -oix, jou, tou, pou i sou —verb—).

2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:

estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent

gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.

3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.

4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.

5. En alguna de les terminacions següents: -oc/-oca, (excepcions: boca), -ofa, -oig/-oja,

-ol/-ola, estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola), -oldre, -olt/-olta, -pondre,

-ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca moldre, solt, fort, horta, carrossa,

pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota,

sota).

2. VOCALISME ÀTON

El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Cal

que tingueu en compte que en català oriental es produeix una neutralització de les vocals e i

a en [ə]. Així, en el català central, les tres vocals àtones de Barcelona, es realitzen com una

[ə]: [bərsəlónə]; mentre que en els parlars occidentals, inclòs el valencià, es manté la

distinció entre [a] i [e]: [barselóna].

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 131

Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes

dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la

primera variant del doblet:

nàixer/néixer argilaga/argelaga traure/treure

avançar/avençar arrancar/arrencar jaure/jeure

esgarrar/esguerrar faena/feina llançar/llençar

2.1 Vacil·lacions entre la a i la e

– En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar, encendre, embrutar,

estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com a a. En un nivell

formal de pronúncia, però, hem de mantenir la e.

– Hem de mantenir la pronúncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll (*bascoll),

gegant (*jagant), sencer (*sancer), llençol (*llançol).

– En un registre formal, cal evitar l'elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat

(*fredat).

– És incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix

(*fixe), context (*contexte), sufix (*sufixe), annex (*annexe), pretext (*pretexte).

– Les assimilacions de la a final àtona a la e tònica, tipus terra (*terre), Sueca (*Sueke),

típiques d'algunes zones, no estan permeses en un nivell formal.

2.2 Vacil·lacions entre la a i la o

– En registres formals hem d'evitar l'assimilació de la a final àtona a la o tònica: porta

(*porto), horta (*horto), tovallola (*tovallolo).

2.3 Vacil·lacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i

– Hem d'evitar pronunciar i escriure amb i paraules que són amb e: gener (*giner), genoll

(*ginoll), coneixement (*coneiximent), naixement (*naiximent).

– Cal evitar també les terminacions -ància i -ència en alguns mots que en català es formen

amb els sufixos -ança i -ença: creença, perseverança, observança, desavinença.

2.4 Vacil·lacions entre la o i la u

– No és admissible en nivells formals pronunciar o àtones com u: conill (*cunill), Josep

(*Jusep),

– Tampoc no hem de pronunciar u àtones per o: bullir (*bollir), municipal (*monicipal).

– Hem d'evitar també fer la diftongació au de la o inicial de paraules com ofegar (*aufegar),

olorar (*aulorar), obert (*aubert).

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 132

3. DIVERGÈNCIES RESPECTE DEL CASTELLÀ

En català hi ha una sèrie de paraules que tenen una vocal diferent del castellà. La pronúncia,

òbviament, també ha d'estar d'acord amb l'escriptura.

3.1 Divergències respecte a la vocal a

Valencià Castellà Valencià Castellà

afaitar afeitar ambaixada embajada

arravatar arrebatar assassí asesino

avaluar evaluar avaria avería

davantal delantal latrina letrina

picaporta picaporte posa pose

rancor rencor sanefa cenefa

sarbatana cerbatana Sardenya Cerdeña

3.2 Divergències respecte a la vocal e

Valencià Castellà Valencià Castellà

albercoc albaricoque litre litro

alcàsser alcázar malenconia melancolía

ametista amatista meravella maravilla

assemblea asamblea metre* metro

disfressar disfrazar monestir monasterio

ebenista ebanista orfe huérfano

efeminat afeminado orgue órgano

emparar amparar ràfega ráfaga

enyorar añorar resplendor resplandor

espàrrec espárrago següent siguiente

estendard estandarte seguretat seguridad

esternudar estornudar sergent sargento

gelea jalea tàlem tálamo

javelina javalina vernís barniz

3.3 Divergències respecte a la vocal i

Valencià Castellà Valencià Castellà

ambigüitat ambigüedad infatuar-se enfatuarse

antiguitat antigüedad infermeria enfermería

ciment cemento línia linea

contemporània contemporánea mantenidor mantenedor

declivi declive nucli núcleo

desimboltura desenvoltura ordinador ordenador

diabetis diabetes penis pene

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 133

eclipsi eclipse quítxua quechua

galió galeón sobirania soberania

indicible indecible Tunis Túnez

3.4 Divergències respecte a la vocal o

Valencià Castellà Valencià Castellà

aixovar ajuar joglar juglar

assortir surtir joventut juventud

atordir aturdir nodrir nutrir

atorrollar aturrular ordir urdir

atribolar atribular pèndol péndulo

avorrir-se aburrir-se ploma pluma

bordell burdel podrir pudrir

botifarra butifarra polir pulir

brúixola brújula polsar pulsar

calorós caluroso polvoritzar pulverizar

capítol capítulo regidoria regiduría

cartolina cartulina rètol rótulo

complir cumplir rigorós riguroso

colobra culebra robí rubí

cònsol cónsul Romania Rumanía

croada cruzada rossinyol ruiseñor

descobrir descubrir sofrir sufrir

embotit embutido sorgir surgir

escàndol escándalo sospirar suspirar

escodrinyar escuadriñar tamboret taburete

escopir escupir temorós temeroso

escrúpol escrúpulo títol título

estoig estuche tolit tullido

estrafolari estrafalario tomba tumba

fonament fundamento torbar turbar

furóncol furúnculo Torí Turín

governamental gubernamental torró turrón

Hongria Hungría triomf triunfo

3.5 Divergències respecte a la vocal u

Valencià Castellà Valencià Castellà ateneu ateneo muntanya montaña

bufetada bofetada muntar montar

butlletí boletín Pompeu Pompeyo

butxaca bolsillo porus poro

cacau cacao ritu rito

correu correo sèrum suero

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 134

cuirassa coraza subornar sobornar

escull escollo sufocar sofocar

estèrnum esternón supèrbia soberbia

fetus feto suportar soportar

focus foco tipus tipo

fòrum foro trofeu trofeo

liceu liceo turmentar atormentar

Finalment, hi ha una sèrie de noms invariables que acaben en -us: anus, cirrus, fetus, focus,

globus, nimbus, porus, rictus, tipus...

4. PARAULES PATRIMONIALS I CULTES

En el lèxic del català (com en altres llengües del nostre entorn) trobem, bàsicament, dos

grups:

1. Paraules patrimonials: aquells mots que han evolucionat durant el temps des del seu

origen llatí, germànic o aràbic.

2. Cultismes: aquelles paraules que hem incorporat més recentment al català des d'una

llengua clàssica, i que no han sofert l'evolució dels mots patrimonials, sinó solament una

adaptació parcial. Aquest fet provoca diferències ortogràfiques en una mateixa família de

paraules, ja que algunes d'elles són mots patrimonials i altres són cultismes. Així, per

exemple, el mot llatí BUCCA dóna la paraula patrimonial boca i el cultisme bucal.

Veiem ara alguns exemples més de mots cultes i patrimonials. Fixeu-vos en els canvis

ortogràfics.

Mot patrimonial Cultisme Mot patrimonial Cultisme boca bucal món mundial

cervell cerebel mostela mustèlids

cònsol, consolat consular nodrir, nutrició, nutrient

dolç dulcificar, edulcorar ortiga urticària

fèmur femoral pèndol pendular

fondre f fusió plom plumbi

fur foral ploma plumífer

furóncol furunculosi porgar expurgar

home humanisme sorgir insurgent

jove juvenil títol titulació, titular

moc mucosa volcà vulcanisme

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 135

5. ENLLAÇOS FÒNICS

Parlem d'enllaços fònics quan volem referir-nos a les alteracions fonètiques produïdes pel

contacte entre dos sons de paraules consecutives.

5.1 Elisió

És el fenomen fonètic que consisteix en la supressió de la pronúncia d'una vocal àtona a

final de mot quan entra en contacte amb la vocal inicial del mot següent. D'aquesta manera,

pronunciem enllaçats dos mots contigus.

Mà esquerra (mà'squerra)

Si el veus (si'l veus)

Quina alegria (quin'alegria)

Mitja hora (midjóra)

Una hora (unòra)

Una altra (unáltra)

Bona hora (bonòra)

Quina hora (kinòra)

5.2 Sinalefa

És la fusió en una sola síl·laba de dues vocals en contacte: la vocal final d'un mot i la inicial

del mot següent. Així, les dues paraules es pronuncien entrellaçades i sense pausa.

Hi ha dos xics (ià-dos-xics)

I obri la porta (iò-bri-la-pòr-ta)

Ho intentaré (oín-ten-ta-ré)

I em trobe sol (iem-tro-be-sol)

*JOSEP LACREU. Manual d’ús de l’estàndard oral

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 136

FONÈTICA I ORTOGRAFIA

E oberta /ɛ/ E tancada /e/

1. Llegiu en veu alta aquest text. Vocalitzeu correctament les tancades /e/ i obertes /ɛ/.

“Les peces més perverses de Pere, fetes sempre sense presses, tenen efectes efervescents en

les enteses ments de certs éssers. Elles resten perplexes. Ells es desesperen. Les peces més

belles representen els ferments dels encerts eterns de les seves destreses secretes. El segrest

de Pere ens permeté rebre les fredes belleses presents en els elements de les seves lletres

sense perdre’ns res de res. Ell ens ven les selectes revenges dels serfs dels gèneres. Els pren

les regles. Les estreny per fendre-les sense defendre-les. El pretext és el ver text. Les lletres

rebenten. Les peces esdevenen mers encensers. Cremen. Les seves empremtes revelen els

ferments senectes de segles enters. Vénen de temps enrere. En percebrem els precedents de

més pes. Pere és expert en semences. En mestre genet.”

MÀRIUS SERRA. Verbàlia. Pàg. 317.

2. Llegiu aquest text i vocalitzeu les obertes i tancades d’aquest menú.

Espetec

Entremès de percebes de les terres de l’Ebre

Cebetes tendres de les terres del Segre

Fetges de llebre, cervellets de vedell

Herbetes, pebre negre

Peretes verdes de Bellver

Mel de vesc

Xerès sec

MÀRIUS SERRA. Verbàlia. Pàg. 317.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 137

NORMATIVA ORTOGRÀFICA VOCALISME

Marqueu l’opció correcta dels grups de

frases següents:

1)

a) L’ambaixador de Cerdenya s’afeita

en dejú.

b) L’embaixador de Sardenya s’afaita

en dejú.

c) L’ambaixador de Sardenya s’afaita

en dejú.

2)

a) L’assassí arravatà el collar de

maragdes i el llençà a la latrina.

b) L’assessí arravatà el collar de

meragdes i el llançà a la letrina.

c) L’assassí arrebatà el collar de

maragdes i el llençà a la latrina.

3) a) La regidora extrovertida entrà a la

sala sense tocar el picaport.

b) La regidora extravertida entrà a la

sala sense tocar el picaporta.

c) La regidora extravertida entrà a la

sala sense tocar el picaporta.

4)

a) El mecànic avaluà l’averia abans de

reparar-la.

b) El mecànic evaluà l’avaria abans de

reparar-la.

c) El mecànic avaluà l’avaria abans de

reparar-la.

5)

a) La pintora retratà el futboliste amb

una pose rancorosa.

b) La pintora retratà el futbolista amb

una posa rencorosa.

c) La pintora retratà el futbolista amb

una posa rancorosa.

6) a) L’assemblea d’ebenistes es reuní al

monestir.

b) L’assamblea d’ebanistes es reuní al

monastir.

c) L’assemblea d’ebanistes es reuní al

monestir.

7) a) La llançadora romanesa de javalina

baté el rècord mundial per un metre.

b) La llançadora romanesa de javelina

baté el rècord mundial per un metro.

c) La llençadora romanesa de javelina

baté el rècord mundial per un metre.

8) a) El sergent afeminat es mantingué

ferm mentre estornudava.

b) El sargent efeminat es mantingué

ferm mentre estardunava.

c) El sergent efeminat es mantingué

ferm mentre esternudava.

9) a) La ràfega del mestral arrancà

l’estendard del pal.

b) La ràfaga del mestral arrencà

l’estandard del pal.

c) La ràfega del mestral arrencà

l’estandard del pal.

10)

a) La farmacèutica li recomenà una dosi

de jalea per guarir l’enyor.

b) La farmacèutica li recomanà una dosi

de jalea per guarir l’enllor.

c) La farmacèutica li recomanà una dosi

de gelea per guarir l’enyor.

11) a) El vernís vermell del retaule emetia

un resplandor maravillós.

b) El barnís roig del retaule emetia un

resplendor meravillós.

c) El vernís vermell del retaule emetia

una resplendor meravellosa.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 138

12) a) Assassinà l’ambaixadora davant de

l’escola d’hosteleria.

b) Assessinà l’embaixadora davant de

l’escola d’hostaleria.

c) Assassinà l’ambaixadora davant de

l’escola d’hostaleria.

13) a) Olorar el vernís em fa tossir i

esternudar.

b) Olorar el bernís em fa tussir i

estarnudar.

c) Olorar el varnís em fa tosir i

estornudar.

14) a) Monestir

b) Munyó

c) Juglar

15)

a) Rotular

b) Temerós

c) Suborn

16)

a) Declive

b) Sobirania

c) Pulsar.

17) a) Desamparats

b) Diabetis

c) Oruga.

18)

a) Rostir

b) Soborn

c) Galeó

19)

a) Rigorós

b) Titular.

c) Juglar.

20) a) Lineal

b) Envarnissar

c) Porus.

21)

a) Honestitat.

b) Javelina.

c) Ametista.

22)

a) Estrafolari

b) Estrafalari

c) Estrafol·lari

23) a) Pèndol / Tamburet / butifarra.

b) Pèndul / Tamboret / botifarra.

c) Pèndol / Tamboret / botifarra.

24)

a) Regidoria / Sostracció / Expenedoria

b) Regiduria / Sustracció / Expeneduria

c) Regidoria / Sostracció /

Expendeduria.

25) a) Eclipsis / Penis / Desimboltura

b) Eclipsi / Pene / Desenvoltura.

c) Eclipsi / Penis / Desimboltura.

26) a) Ordenador

b) Quétxua.

c) Robí.

27)

a) Tumba.

b) Russinyol

c) Torbar.

28) a) Títol

b) Grupa

c) Calurós.

29)

a) Rumania / Tunis / Hongria.

b) Romania / Tunes / Hungria.

c) Romania / Tunis / Hongria.

30)

a) Escodrinyar

b) Suspirar

c) Tolit

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 139

CONSONANTS

1. OCLUSIVES P/B, T/D, C/G

1. 1 Duplicació de d, c, g

a) Dupliquen la d els mots següents i els seus derivats:

addenda addicte adducció

addicció additament adductor

addició additiu adduir

b) Dupliquen la c els mots següents i els seus derivats:

abjecció accèssit addicció succedani

accelerar accepció adducció succeir

acceptar subjecció succint succés

c) Dupliquen la g els mots següents i derivats: suggestió, suggeir.

A les Illes Balears i al País Valencià el nexe -tll es substitueix pel nexe -tl: ametla, motle,

espatla...

2. OCLUSIVA/FRICATIVA B/V

2.1 Divergències respecte a altres llengües romàniques

a) Català amb v i castellà amb b

Valencià Castellà Valencià Castellà advocat abogado gavardina gabardina

alcova alcoba govern gobierno

almadrava almadraba gravar grabar

almívar almíbar l’Havana La Habana

arravatar arrebatar haver haber

avall abajo javelina jabalina

avet abeto llavi labio

avi abuelo núvol nube

avorrir aburrir pavelló pabellón

avortar abortar provar probar

canvi cambio raval arrabal

caravel·la carabela rave rábano

cascavell cascabel savi sabio

cavalcar cabalgar savina sabina

cervell cerebro Savoia Saboia

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 140

civada cebada sivella hebilla

covard cobarde tàvec tábano

crivellar acribillar travar trabar

endívia endibia trèvol trebol

envestir embestir vaixell bajel

espavilar espabilar vermell bermejo

esvelt esbelto vernís barniz

fava haba volta bóveda

b) Català amb b i castellà amb v

Valencià Castellà Valencià Castellà

Àlaba Álava calb calvo

baró varón corb cuervo

basc vasco debanar devanar

beina vaina desimbolt desenvuelto

bena venda mòbil móvil

berruga verruga oblidar olvidar

besllum vislumbre rebentar reventar

biga viga rebolcar revolcar

Biscaia Vizcaya saba savia

bolcar volcar trobador trovador

2.2 Pseudoderivats

Normalment els mots d’una mateixa família s’escriuen amb la mateixa lletra; però cal tenir

en compte que de vegades trobem paraules cultes que provenen directament del llatí

(cultismes opseudoderivats) que divergeixen en alguna grafia.

Mot patrimonial Pseudoderivat avet abietina, abietàcies

avortar aborció, abortiu

berbena (herba) verbenàcies

berruga verrucària, verrucós

calb calvície

cervell cerebral, cerebel

corb (adjectiu) curvatura, curvilini

corb (substantiu) còrvids

deure dèbit

escriure escriba

fava fabàcies

llavi labial, labialitzar

lliure liberal

moure automòbil, mòbil, immòbil

núvol nebulós, nebulositat

provar probable, probatori

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 141

3. FRICATIVES ALVEOLARS Z/S/SS/C/Ç/

3.1 Paraules amb essa sonora [z] que en singular no duen essa final (en castellà acaben

en -isis)

anàlisi dièresi hipòfisi parèntesi

apocalipsi diòcesi hipòtesi perífrasi

apoteosi dosi metamorfosi pròtesi

artrosi èmfasi metàstasi psicosi

catequesi esclerosi neurosi simposi

cirrosi èxtasi oasi síntesi

clorosi fibrosi osmosi tesi

crisi gènesi paràfrasi tisi

diàlisi hipnosi paràlisi tuberculosi

3.2 Divergències respecte a altres llengües romàniques

Tot i que la grafia de moltes paraules coincideix amb altres llengües romàniques (soci =

socio = associé), o que hi ha una correspondència entre la ç del català i la z del castellà

(caça = caza), tenim un grup de noms —la majoria, provinents de l’àrab, no del llatí— en

què la z/c del castellà no equival a la ç/c del català, sinó a la nostra s/ss. També hi ha uns

quants mots que en castellà tenen c i en català tenen z.

a) Català amb s o ss

alcàsser cassola massapà sarbatana

alferes cervesa massís Sardenya

arròs disfressa montsó sentinella

assot drassana mordassa sèquia

barnús esbós panís sòcol

bus gaseta pretensiós tapís

camussa gessamí sabata tros

canyís hissar safareig Tunis

capatàs invalidesa salpar vernís

carrossa masmorra sanefa xerès

b) Català amb z

alzina botzina senzill zel

atzembla bronze ximpanzé zenit

atzerola donzella zebra zinc

benzina pinzell zèfir zitzània

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 142

3. 3 Remarques de pronunciació

La grafia tz s’ha de llegir necessàriament com a /dz/ en paraules com ara dotze, tretze, setze

i en alguns topònims com l’Atzúvia o l’Atzeneta.

També convé pronunciar-la com a /dz/ en mots com ara atzar, atzavara, atzucac,

guitza,horitzó...

En el sufix –itzar i derivats, són plenament acceptables tant la pronúncia /dz/ com /z/:

autoritzar /autoridzár/ o /autorizár/.

Cal evitar l’articulació palatal del grup final ts: tots /*totx/, plats /*platx/.

4. FRICATIVES I GRUPS AFRICATS PALATALS J/G, TJ/TG, X

4.1 Les palatals j/g/tj/tg

Remarques de pronúncia

– Cal evitar en un registre formal l’ensordiment d’aquest so, habitual en els dominis del

valencià apitxat /ʧ/: jove /*ʧove/, ajuntament /aʧuntamént/.

4.2 La grafia x

Remarques de pronúncia

– Es llig com la ch castellana en posició inicial de paraula i després de consonant: xic,

panxa.

– La x inicial d'alguns topònims és fa fricativa, com la sh de l’anglés (sherry, ship). El

mateix ocorre amb els topònims i antropònims: Xàbia, Xàtiva, Xixona Xavier, Xenofont,

Xerxes, Ximena

– Pot tenir el valor de /ks/ en els següents casos:

– Sempre que va en posició intervocàlica: fixar, lèxic, taxi. Excepcions: pixar, enguixar

(valor fonètic de fricativa).

– En final absolut de mot, darrere de vocal: complex, fix, ortodox. Excepcions: guix, haixix,

ix, en què es pronuncia fricativa.

– També es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en què la x està en final absolut

precedida de n: esfinx, larinx, linx.

– La x té una realització sonora, com a /gz/, quan es presenta en mots començats amb ex

seguida de vocal, h o consonant sonora: exacte, èxode, examen, exhibir, exdiputat.

– Cal parar atenció a no traslladar les referències gràfiques castellanes a paraules com

esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany o estranger, i, doncs, evitar de fer-ne

una lectura incorrecta amb */ks/.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 143

5. NASALS M/N

5.1 Mots amb m

Betlem, empremta, femta, imam, impremta, Jerusalem, premsa, Samsó, somriure...

5.2 Mots amb mp

assumpte assumpció atemptat compte

exempció exempt impromptu metempsicosi

palimpsest peremptori presumpte presumpció

prompte redemptor símptoma sumptuari

sumptuós temptació temptar temptejar

5.3 Mots amb mn

Agamèmnon, mnemotècnic, somnàmbul, somni, somniar (o somiar)...

5.4 Mots amb mm

comminar súmmum gamma immòbil

immersió immoble immadur immune

emmalaltir emmarcar emmerdar emmetzinar

emmidonar emmirallar emmagatzemar Emma

5.5 Mots amb nn

Anna annalista annals annex

Anníbal bienni connectar decenni

enneasíl·lab ennovar ennuvolar innat

innocent innocu innovar mannà

mil·lenni tarannà trienni tripinnat

6. LATERALS L/L·L/LL

6.1 La ela geminada (l·l)

En català un bon nombre de paraules tenen l·l, que prové de la doble ela del llatí. Recordeu

que una manera d’esbrinar que hem d’utilitzar-la (al marge de consultar el diccionari) és

comparar amb altres llengües del nostre entorn, en concret amb el francés, l’italià i l’anglés.

En molts casos, quan en català tenim una l·l, en aquestes llengües tenim una ll. Així, per

exemple, en català tenim col·legi, en francés, collège, en italià collegio i en anglés college,

totes derivades del llatí COLLEGIUM, encara que en cada llengua puga tenir un matís

diferent.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 144

6.2 Remarques de pronunciació

La realització de la ela geminada és equivalent al contacte d'una /l/ en posició de final

absolut amb una altra a començament de mot : el local. Ex: novel·la.

7. LES VIBRANTS R/RR

7.1 Remarques d’escriptura

Encara que després dels prefixos i de les formes prefixades escrivim normalment r simple

(antireligiós, autoretrat, contrarèplica, grecoromà, monorail, neoromàntic, radioreceptor,

semirecta, teleradar, termoregulador), fixeu-vos en l’escriptura de prerrogativa, birrem i

trirrem.

7. 2 Remarques de pronunciació

– En alguns mots en què normativament s’admet un doblet formal, amb r i sense, en

valencià (d’acord amb l’ús tradicional i la pràctica habitual) és preferible l’ús de les formes

sense r: cartó millor que cartró, murta millor que murtra, alfàbega millor que alfàbrega.

– Cal evitar l’afegiment d’una r en paraules com compte /*kómpter/, traure /*tráurer/.

– Cal tenir en compte que la r simple que es grafia darrere de determinats prefixos es

pronuncia com a vibrant múltiple /rr/: arítmia, vicerectorat, eradicar, suprarenal...

8. LA HAC H

La hac es conserva actualment per raons etimològiques i, normalment, coincideix en la

majoria de paraules amb altres llengües romàniques.

Aquesta lletra no es pronuncia, llevat d’alguns casos d’onomatopeies i de mots manllevats

d’altres llengües, especialment de l’anglés. Així, pronunciem la h amb una aspiració en

paraules com ehem, ha ha ha, hawaià, hall, hegelià (de Hegel), hippy, Sàhara, Hong

Kong...

Però no pronunciem la h en paraules com ara haixix, handbol, hoquei, hàmster, handicap,

Hèlsinki.

8.1 Català amb h i castellà sense h

ham harmonia harpia hissar hivern

hivernacle hològraf hostatge subhasta subtrahend

8.2 Català sense h i castellà amb h

abillar arpa benaurat braman

cacauet coet exuberant malaurat

Munic orfe orxata os

ostatge ou truà Zuric

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 145

9. LA Y I LA W

La lletra y pertany a l’alfabet català, però només hi ha una paraula que comence per aquesta

lletra: yperita, mot que normalment s’escriu iperita, forma principal.

La y la trobem només en el dígraf ny i en paraules provinents d’altres llengües que

conserven la grafia originària: Nova York, whisky, keynesianisme, Kyoto, kyrieleison...

La lletra w solament la trobem en paraules provinents d’altre llengües que conserven la

grafia originària: kiwi, waterpolo, watt, kuwaitià, hawaià, Darwin, Newton, Wagner,

Washington, Wellington...

Cal que tinguem en compte que alguns mots estrangers amb w s’han integrat en la nostra

llengua i, per tant, han catalanitzat la grafia: vàter, Venceslau...

10. LA LLETRA K

Aquesta lletra solament la trobem en paraules provinents d’altres llengües que conserven la

grafia originària: folklore, kàiser, kamikaze, karate, kenyà, koiné, kremlin, kurd, víking,

vodka....

I en noms de lloc i de persona estrangers: Becket, Euskadi, Frankfurt, Kafka, Kant, Kíev,

Kurdistan, Pakistan, Txaikovski...

Un gran nombre de mots estrangers amb k s’han integrat en la llengua i han catalanitzat la

grafia: biquini, búnquer, còctel, joquei, màrqueting, pàrquing, quimono, quiosc, rànquing,

tiquet... Fixeu-vos que en els derivats de quilo- s’admeten dues formes, amb qu i amb k:

quilogram / kilogram, quilòmetre / kilòmetre. Els símbols de les paraules derivades de

quilo- i kilo- es fan segons el sistema internacional: kg, km, kl...

11. APLECS CONSONÀNTICS

– La p de l'aplec mp és sempre muda: assumpte, comptar, prompte.

– Els aplecs -tl-, -tll-,-tm- i -tn- no s'han de llegir literalment, reproduint-ne fidelment la

grafia. La t que precedeix aquestes consonants s'assimila a la consonant posterior, produint

un efecte geminador. De manera que aquests grups s'han de llegir /ll/, /mm/ i /nn/,

respectivament: ratlla /rrá ʎʎ a/, setmana /semmána/.

– En alguns cultismes, però, no se sol produir aquesta assimilació consonàntica, de manera

que cadascuna de les consonants manté el seu propi valor fònic: Atlàntic, atles, atleta, ritme,

ètnia, etnografia.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 146

LA SÍL·LABA

Entenem per síl·laba un grup de sons que emetem d’un sol cop de veu.

Els diftongs Un diftong és la reunió en una mateixa síl·laba d’una vocal i d’una i o una u.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 147

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 148

1. Separeu les síl·labes de les paraules següents:

1. caure

2. interlocutòria

3. eina

4. trauma

5. condició

6. guineana

7. guineu

8. Quatre

9. boina

10. freqüent

11. pingüí

12. fruita

13. sentien

14. argüir

15. aguantar

16. continuar

17. quota

18. ciutat

19. crueltat

20. antiquari

21. cloure

22. cuota

23. guano

24. desinhibició

25. guaitéssem

26. mouen

27. reimpressió

28. joieria

29. cloïssa

30. guaitar

31. delinqüència

32. contraindicació

33. desenvolupament

34. tréieu

35. il·lusió

36. diguésseu

37. cacauet

38. coet

39. veïna

40. Maria

41. besàvia

42. llenyataire

43. engreixar

44. euro

45. interacció

46. atribuir

47. traduïa

48. possessiu

49. interactuar

50. borratxera

51. guant

52. juliol

53. bellugueig

54. Eulàlia

55. sapigueu

56. desassossec

57. policíac

58. anàveu

59. vosaltres

60. desastre

61. iaia

62. produir

63. aleatori

64. immobiliària

65. desarticulació

66. anticossos

67. diürètic

68. transatlàntic

69. Oceania

70. vehicle

71. redissenyant

72. nucleic

73. preromànic

74. proteïnes

75. desamortització

76. València

77. subhasta

78. coedició

79. reunificació

80. contraindicació

81. queia

82. Vila-real

83. peuet

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 149

NORMATIVA I ORTOGRAFIA

Escriviu les grafies en els espais buits. Poseu el símbol Ø si no cal posar-ne.

1) La família de les orquíd___es està molt este___a. Les seues arrels

s’a___ocien a determinats fon___s en simbiosi___ fins fa poc

desconegudes i no del tot compre___es. La seua forma imita la dels

insectes per a afa___orir la po___inització.

2) El pressu___te conde___at va ser apalli___at i sacsat per de___enes

de persones.

3) Vaig arri___ar tar___ a l’estre___ de la pe___ícula després d’agarrar

dos autobu___os, però estic content perquè vaig poder saludar aquell

i___ustre actor.

4) Els alumnes obser___aven atentament l’osci___ació del pènd___l.

Vam i___ergir l’ima___ en aquell líqui___ viscós que no estava ben

espe___eït i per això no atreia bé els objectes de ferro.

5) Els ___anquis són els nord-americans anglosa___ons, o també els

angle___os que van protagoni___ar la rebe___ió a Nova Anglaterra, i

mes tard, durant la guerra de Sece___ió.

6) El jutge, davant de la ga___a de po__ibilitats, no va decretar cap

mesura caute___ar de fian___a, i el conde___at va obtindre alguns

permi___os.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 150

7) No sóc partidari que prengues tantes med___cines, però la veritat és

que eixe ___arop és mirac___lós per a la gola.

8) L’ad___esió és l’atracció mo___ecular exercida entre les superfícies

de dos co___os en contacte.

9) Van su___astar aquella joia val___osa per enè___ima vegada. Era

d’or de vint-i-dos qui___ats que pesava un quinta___.

10) A l’arri___ar a la ___duana, no vam re___elar les compres que

havíem fet per no pagar aran___els.

11) Ens i___usionava molt aquell via___e en el tran___iberià. Este

tren recorre la via fèrr___a més llarga del món.

12) Circu___val·lar és en___oltar una pla___a, una ciutat asse___ada,

amb una sèrie de trin___eres, de forts, de carreteres, etc.

13) Quan créiem que el co___oqui s’havia aca___at, els a___istents

es van enu___ar i e___fàticament demanaren que s’hi presentara

l’organi___ador.

14) Vivia en una vi___a precio___a, envoltada d’un pai___atge

magnífic; la va ___conseguir en una sub___asta per un bon preu.

15) En aquella ciutat, davant de l’ince___ant flu___ de gent que

denunciava el consum d’a___fetamines i pí___doles, van publicar

uns pa___flets informatius on s’explicaven les seues conseqüències

per tal d’e___adicar i previndre este problema.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 151

16) Havia e___aborat una recepta ben e___tranya feta de diversos

ingredients passats per l’e___premedora i condimentats

principalment amb oreng___.

17) Les guerres i els atacs bè___ics sumen mi___ennis, des de la

guerra santa de Caïm contra Abel fins als mí___ils quirúrgics dels

multimi___ionaris nuclears.

18) El Penyagolosa només és acce___ible pel nor___. Es conten

nombro___es lle___endes, pels ma___os i pobles dels voltants,

referents a t___esors amagats, cadàvers vivents, bruixes i dimonis,

famo___es nits de Sant Joan quan el solsti___i ho arraba___a tot de

dalt a baix.

19) L’orques___a va interpretar aquella si___fonia de gran belle___a i

espectacular ___rmonia.

20) El re___ era un persona___e sin___stre, i___oral, su___ament

perillós i molt difícil de dese___ascarar darrere d’aquella fal___a

aparen___a.

21) S’expre___a d’una manera afectadament dol___a, me___iflua,

que s’aproxima a la imbeci___itat.

22) Rebia un tra___ament capi___ar per pa___iar la seua cal___esa.

23) El pilot del ra___i, que les en___estes donaven com a favorit no

es va cla___ificar en la primera pro___a perquè va re___entar una

roda del co___e.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 152

24) Les hoste___es d’aquell vol estaven en ___aga i solament atenien

les nece___itats e___encials dels passa___ers.

25) Els contactes metà___ics de la co___exió elèctrica estaven mal

insta___ats i la i___uminació no funcionava.

26) Si circu___crius una circu___ferència a un triangle, els tres

vèrte___ estaran en contacte amb ella.

27) Porta una vida sen___illa i exe___ta de preocupacions sense

afa___ de notorietat o de rique___es.

28) Just a___ans de les primeres cases, set llums de pantalla des del

branca___e despu___at de la doble r__nglera d’arbres

pro___ectaven set cercles difu___os de claror esblaimada.

29) Els ba___als pà___ids de llum que estaven damunt de les

llam___ordes negres anuncia___en l’un darrere de l’altre

l’arri___ada de la carretera en els carrers de la vi___a.

30) Pels màrgens del segon ___ercle van aparéixer les ombres, primer

avan___ant impreci___es, estirant-se, arro___egant-se pel

pa___iment.

31) El lleb___ bufava entre els ___uncs i els esbar___ers davall de les

estre___es gla___ades i la lluna min___ant.

32) Entre els vidres del café i la blancor bruta de l’em__arcació, cinc o

sis hòmens ro___os ___arraven i es fregaven les mans, un d’ells,

menut i esprima___at, duia una gorra massa___era i gre___osa.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 153

33) Encara que mon pare fo___ava amb doble paper els llibres que

havien passat per les mans del meu germà, estaven a banderes i

m’enu___ava emprar-los.

34) Amade___ va encendre un misto amb soroll de tra___a, mentres

aplicava la flameta a la pipa. En cada ___uplada la flama del fòsfor

baixava cap a dins de la ca___oleta i a___endia després cap a

l’ombra densa del nas, la pro___ecció del garbu___ de pèls

impenetrables, l’es___arzer de les celles arrufades cobrien els ulls

atents a la bra___a de tabac que hi havia dins de la pipa.

35) Tot despitralat, amb camisa i camiseta d’esport blaves, estava

gitat damunt d’una post bruta de greix co___ocada en terra mentres

apanyava el xa___ís o les ___allestes del ve___icle.

36) Uns allarga___ats esquin___alls de núvol s’arrapen a les

esquerpes ___ingleres, i en el silenci de___olat d’aquell indret

només s’escoltava el geme___ del vent gelat que ___iulava en

trave___ar les escle___es de les roques.

37) Tenia triste___a i no tenia cap mort per a tancar-li els ulls ni per a

ve___ar-lo aquella nit ni per a comprar-li la caixa ni per a anar a la

seua fo___ a amb flors acabades de c___llir.

38) La persona que sap menjar i ___eure és una persona civili___ada

i correcta, o siga, un individualista. Si m’hagueren dit lla___ors que

al cap d’uns dece___ins havíem de menjar com ho fem ara, no ho

hauria cregut.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 154

39) La resposta era molt sen___illa: l’especu___ació havia arri___at a

uns nivells ins___portables, tant, que era impo___ible traure el gra

de la palla entre el ___entall d’hipòte___is.

40) Aprofitan___ la solitu___, es posà a recórrer les estan___es i

finalment s’a___ocà a un finestral que dona___a al jardí.

41) La impre___ta de tip___s o caràcters mò___ils, amb què

Gutemberg imprimí la Bíblia de quaranta-dos lín___es l’any 1450,

s’e___tengué com un llamp per tot Europa: Segòvia, València,

Barcelona i Sarago__a es disputen la primacia en la tinen___a del

primer taller d’impre___ió a la península Ibèrica.

42) El jardí, en la seua infante___a, brollava a penes de la terra

remoguda, i el bosquet d’arbres fru___ters era sols un rígi___

sembrat de ___ares simètriques i dretes d___vant de la casa.

43) La casa llatina re___ol el problema en al___ària: no solament

evita la cohabitació, sinó també la ___uxtaposició de l’habitacle de

les persones als locals dels animals i dels fums.

44) Després me’n vaig anar al front com a ___nfermera (per

di___imular, és clar) i en un hospital vam fer molts

tra___plantaments d’òrgans i moltes tra___fusions de san___,

segons acabes de co___tar que diuen.

45) No o___lide res. I no em poses una altra vegada el disc ra___at.

Tinc ben present el vostre haver familiar, els vostres bons i rancis

costums i, per desco___tat, la vostra enlairada posició social! Com

no he de recordar-me del vostre important ___inatge?

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 155

46) Igna___i fi___à un esguar___ profund en ell i el va tro___ar

insuperable. Baixà tot recol___at en el braç trem___lós d’emoció.

47) El so de les p___sacions del piano va percu___ir contra el vidre de

les copes i les bamb___lines de l’escenari vaci___aren

lleu___erament.

48) Segons la notícia publicada per la ga___eta, no exe___ta de la

més pura i s___til ironia britànica, la més antiga ju___eria de la

ciutat de Londres se situava vora el riu Tàmesi___.

49) El ___oala és un mamífer marsupial que s’alimenta de les fulles de

l’eucalip___. I l’orangut___ és un primat amb una gran capa___itat

cran___al.

50) Quan___ el petrol___r va entrar al port, l’embarcació va estar a

punt de so___obrar quan intentava e___udir una de les bali___es

que marcaven el camí cap a la ___ocana.

51) En un ram de flors, has de tindre en co___te que tant les

assu___enes com els narci___os absor___ixen molta aigua del

___erro.

52) El vesco___te va co___ar aquest assu___te a la i___fermera.

53) El presu___te co___fident treballa a la i___pre___ta que és al

xa___frà on va ocórrer l’ate___tat.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 156

54) Crec que Assu___ta és i___ocent; ta___ateix cal co___provar les

seues e___pre___tes.

55) És so___àmbul i pateix d’a___èsia. Té una si___tomatologia

e___tranya.

56) El volia e___etzinar i va posar a___fetamines a la sa___faina.

57) E___mig d’aquell parani___f i___mens va trobar aquesta à___fora

grecoromana.

58) En l’a___ex hi ha un test ___emotècnic que només va passar el

co___table de l’empresa.

59) Vam co___emorar el trio___f de la si___fonia de Sa___só amb

una festa su___tuosa a la qual van a___istir un miler de persones.

60) Va empa___idir en veure la co___isió que van tenir en el ra___i.

61) El poble he___ènic vol ce___ebrar el mi___enari d’una re___igió

mito___ògica molt e___aborada.

62) Marce___a, en el discurs, ha a___udit diverses vegades a

Marce___í. Però Tertu___ià era un cristià a qui agradava fer

tertú___ies.

63) Es va fer mal al dit anu___ar i va haver d’anu___ar el viatge a

Brusse___es.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 157

64) Cami___a tenia un paper este___ar a l’obra, però va

reve___ar-ne el final a uns xitxare___os i ara està co___apsada.

65) Una mi___ionèsima part del sector meta___úrgic és a mans d’una

o___igarquia ga___aicoportuguesa.

66) Compra a ca Marce___a ti___a, mortade___a i ravio___is quan

isques del co___egi.

67) El ___est del ___èrif no presa___iava res de bo.

68) ___eremies sense voler va trepi___ar la ___apela de ___eroni,

però ___avier la va recollir.

69) El ___esuïta es va tornar bo___ en veure que havien saque___at

la casa d’estiue___ on so___ornava.

70) L’ob___ectiu era apropar-se a l’ei___am per a sentir el zumze___

de les abelles.

71) Un me___icà que fa blanque___ de diners, un bo___í del ___ad,

que es fa bo___ador i un ___ec de Bohèmia que pren or___ata de

___fla.

72) La ___ercavila d’enguany inclourà una actua___ió de palla___os

suï___os.

73) Po___a el ___etrill al costat de la ca___ola.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 158

74) La ___erve___a és una beguda alcohòlica obtinguda per

fermenta___ió.

75) El mi___al i el cal___e són dos elements u___ats en la litúrgia

cristiana.

76) El ___èsar de Roma va ___e___ar en el seu càrrec.

77) Vam anar a Pu___ol amb l’esperan___a d’escoltar per fi la

conferèn___ia sobre els proto___ous prome___a als dos

congre___os anteriors.

78) El vice___ecretari va demanar dos voluntaris qual___evol.

79) Els nostres compromi___os ens impedien tenir una discu___ió

aprofundida dels intere___os reals de la nostra a___o___ia___ió.

80) Han constituït una agrupa___ió en defen___a de la dan___a

tradi___ional valen___iana.

81) Els paï___os a___iàtics han de___idit la supre___ió dels

aran___els comer___ials.

82) La teua di___erta___ió parteix de premi___es fal___es i

desme___urades.

83) Van fer pre___ió perquè no saberes l’epi___odi

84) El govern va ordenar la di___olu___ió de la manifesta___ió dels

di___idents

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 159

85) El brun___it constant i la llum blanca i invariable li produïen una

espè___ie de deixade___a, una ___ensa___ió de buidor a dins el

cap. ___entia la ne___e___itat d’al___ar-se perquè ja no podia

s___portar més temps l’encongiment dels o___os, i al cap d’un

instant s’havia d’a___eure de nou perquè es ___entia mare___at i

dret no se ___entia segur.

86) És estrany que el ___entinella siga tan preten___iós. Tinc la

impre___ió que la comi___ió es va di___oldre per culpa del

capatà___. L’agre___or va pre___ionar l’abade___a del menestir

perquè volia una ca___ola plena de mosta___a, ___afrà i ___ofre.

87) Igna___i tingué un pre___agi de la seua di___ortada peripè___ia

amb el tran___iberià. Va perdre el far___ell mentre es dispo___ava

a fugir a l’e___tranger.

88) L’article que parla del baoba___ està si___nat amb ___eudònim,

però és un escri___tor ser___i, expert en els a___ets.

89) És ca___dal que Conra___ entenga amb exactitu___ el qui___ de

la qüestió.

90) L’ob___jectiu és viatjar: latitu___ nor___, latitu___ su___,

tan___ se val. De moment ja hem estat al Cari___, a Belgra___ i al

Txa___ amb el nostre ami___ Alfre___.

91) A Castellar de n’Hu___ vaig conèixer un ma___ ___asc de

___iscaia que ens va fer perdre els estre___s.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 160

92) La Ma___dalena, aquella xicota cordo___esa, sempre té fre___

quan___ és en llocs llòbre___s.

93) La Isabel va agrair l’arri___ada del cambrer amb un re___oltim de

___olets que ha___ia demanat el seu company Ricar___. El que més

li agrada___a eren les garotes amb be___amel. Una rece___ta

exquisi___a. Mentrestant, l’ata___alava amb anè___dotes

in___ersemblants di___enyades amb una ima___inació

e___aborada.

94) Un dels conflictes més sa____ants dels últims temps és la guerra

de ____etxènia. S'imposa d'entrada una tre____a i que s'arri____e

a curt termini a algun tipus de solució entre les parts, ja que és

pere____tori aturar la contínua violació de drets humans que es

produeix en el conflicte.

95) A Alboraia es fabrica ____orxata des de temps i____emorial. En

concret, es pensa que és una herència de la dominació àrab. És ben

cert que uns fartons amb uns gots d'____orxata constitueixen un

berenar exce____ent.

96) Ahir vaig entrar en èxtasi____, i no per prendre'm una dosi____

d'alguna droga (no sóc drogoa____icte), sinó perquè el meu equip

de futbol ha derrotat el Bayern de Munic____.

97) El president nord-americà ha mati____at les declaracions sobre la

i______inent guerra contra l'Ira____. Segons fonts de la Casa

Blanca, cal a____elerar les negociacions abans del pròxim ____ivern,

que és la data que l'administració nord-americana s'ha posat com a

límit per a negociar amb el Consell de Seguretat de l'ONU.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 161

98) La pre____a d'____ostatges per part dels a____altants de

l'ambaixada de Tuni____ manté les forces d'ord____e en estat

d'a____erta. Els se____estadors han co____inat les autoritats,

mitjançant una a____ocució radiofònica, a satisfer les seues

demandes abans de vint-i-quatre hores.

99) L'altre dia vaig quedar i______òbil veient per televisió la boda del

rei de Noruega. Vaig quedar impre____ionat per la su____tuositat

de les carro____es, dels vestits de frane____a, i per la gran

quantitat de co____ets de colors que es van llançar en acabar la

cerimònia.

100) Les proce____oses aigües de l'Atlàntic no són favorables a la

navegació a vela, les carave____es dels temps actuals. Solament la

tranqui____itat que proporciona una mar com la Mediterrània

garanteix aquest ex____uberant i su____eridor esport.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 162

ACCENTUACIÓ

vacil·lacions, errades i contrast amb el castellà

Agu

ts

acabats en -gram centigram, hectogram, quilogram, mil·ligram, etc.

acabats en -trop filantrop, heliotrop, misantrop, pitecantrop, etc.

Noms acabats en -bol beisbol, futbol, handbol, voleibol, basquetbol

Topònims i antropònims Biarritz, Friül, Munic, Zuric; Port Saïd, Tibet, Borís, Marià, Nobel, Raimon

contrasten amb el castellà

aldehid, alfil, ampit, avar, boà (abric), cautxú, celtiber, ciclop, criquet, elit,

eriçó, esperit, flascó, fluor, handicap, heroi, hoquei, iber, interval, lilà, miop,

oboè, oceà, però, pipí, pivot, policrom, poliglot, radar, soviet, subtil, taigà,

tiquet, timpà, tuareg, xandall, xassís, xiclet, zenit.

Pla

ns

Acabats en

-sfera

-íac

-èol, -íol, -úol

-cit, -fit, -lit

-esi, -osi

-litre

-stat

-grama

-gia

-fob

atmosfera, hidrosfera, litosfera, troposfera

afrodisíac, amoníac, austríac, cardíac, ilíac, policíac (però: embriac),

alvèol, nuclèol, bronquíol, folíol, pecíol, vacúol

leucòcit, tal·lòfit, aeròlit, megàlit, monòlit (però: teodolit)

anamnesi, catequesi, exegesi, metamorfosi, mimesi, osmosi

centilitre, decilitre, hectolitre, mil·lilitre

aeròstat, reòstat, termòstat

fotograma, pentagrama, cal·ligrama, telegrama,

apoplegia, letargia, melangia, paraplegia, sinergia

anglòfob, hidròfob, xenòfob

Contrasten amb el castellà

acne, adequa, almoràvit, anemone, àugur, auriga, bantu, biòtop, cister,

conclave, consola (moble) córrer, cotilèdon, dinamo, estèrnum, etíop,

gramòfon, guru, intèrfon, karate, libido, lígur, magnetòfon, maori, medul·la,

míssil, omòplat, paràgraf, prènsil, púding, quadriga, rèptil, reuma, rupia,

somali, tàmil, témer, tèrmit, tèxtil, tòrcer, torticoli, tríglif, tulipa, vèncer,

vertigen, víking, zoòfit, zulu

La i és tònica en la 1a, 2a, 3a, i 6a p. del present

d’indicatiu dels verbs acabats en –iar (anunciar, canviar,

copiar, estalviar, estudiar, pronunciar...)

estudia, canvies, copie, canvien, estudies, estalvien,

pronuncien...

Topònims Càller, Eufrates, Kíev (o Kiív), Mali, Marràqueix, Ravenna, Tàrent, Ucraïna...

Antropònims Agamèmnon, Aristides, Arquimedes, Dídac, Èdip, Èol, Espàrtac, Èsquil, Ganimedes, Heròdot, Ígor,

Jàson, Vladímir, Karamàzov, Telèmac, Txèkhov

Esd

rúixo

ls

Alguns mots ambròsia, càmfora, diòptria, èczema, ènema, gàmeta, isòbara, mètopa, olimpíada, pàtxuli, pècari,

període, pneumònia, quàdriceps, rubèola, vàlua (i plusvàlua), zoòspora

Acabats en

-èola aurèola, rubèola

-ode ànode, càtode, díode, elèctrode, període, tríade, tríode

-fàgia aerofàgia, antropofàgia

-lisi electròlisi

-stasi diàstasi, iconòstasi, metàstasi

-spora maciòspora

-clasi hipoderrmòclasi

-metre audiòmetre, hexàmetre, goniòmetre

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 163

Topònims Bàrcino, Bàssora, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Líbia, Kàdmandu, Mègara, Mikonos, Sàhara,

Síria, Tàrraco, Toquio, Úmbria, Valònia.

Antropònims Àsdrubal, Àrtemis, Àtila, Cleòpatra, Dàmocles, Hèrodes, Il·íada, Pèricles, Praxítel·les, Prosèrpina

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 164

Accents diacrítics

bé, béns riquesa, adverbi de manera be, bens xai; nom de la lletra “b”

bóta, bótes recipient per al vi bota, botes calcer; verb botar

cóc, cócs coca, coques coc, cocs coure, cuiner; carbó

Cóll població de la Ribagorça coll part del cos; accident geogràfic

cóm, cóms menjadora d’animals com conjunció; adverbi

cóp floca de cotó, de lli, etc., a punt de ser

filada; borralló de neu; mesura

cop, colp

cós, cóssos cursa; competició; solar o pati

de cinc metres d’amplada

cos, cossos part material de l’organisme.

Déu (divinitat), adéu, marededéu, pregadéu,

redéu, semidéu

deu, deus nombre (10); font; verb deure

dóna, dones verb donar dona, dones persona del sexe femení

és verb ser o ésser es pronom

féu (verb fer, passat simple), reféu, satisféu,

desféu

feu (verb fer, present, imperatiu) refeu,

satisfeu, desfeu; domini, senyoria

fóra verb ser o ésser, condicional fora adverbi de lloc

jóc, jócs lloc on dorm l’aviram; ajocat joc, jocs de jugar

Lés població les article; pronom feble

mà part del cos ma possessiu àton

més quantitatiu mes període de l’any; conjunció; possessiu

àton

mèu, mèus miol del gat meu, meus possessiu

mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (verb moldre),

remòlta.

molt, molta, molts, moltes quantitatiu

món (univers), rodamón mon possessiu àton

móra, móres fruit de l’esbarzer

Móra nom de diverses poblacions

mora, mores natural del Magrib.

nét, néta, néts, nétes parentiu

renét, besnét

net, neta, nets, netes; renét adjectiu

nós plural majestàtic nos pronom feble

ós, óssa, óssos, ósses plantígrad os, ossos de l’esquelet; ossa, osses conjunt

dels ossos de l’esquelet

pèl, pèls vellositat; repèl, contrapèl pel, pels contracció de + el

pórca, pórques faixa de terra; mesura; taula

de sembradures

porca, porques persona bruta; truja

què interrogatiu; relatiu precedit de

preposició (de què, en què, amb què, per què)

que relatiu àton; conjunció

rés ofici eclesiàstic res cap cosa

ròssa, ròsses cosa o animal vell; carronya rossa, rosses persona de cabell clar

sé verb ser se pronom

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 165

séc, sécs plec, doblec al vestit, a la pell sec, seca adjectiu; verb seure

sègle, sègles sègol segle, segles cent anys

sèu, sèus greix seu, seu catedral; verb seure; possessiu

sí, sís afirmació si condicional; pronom reflexiu; nota musical

só forma antiga del verb ser (jo só) so soroll

sóc verb ser (jo sóc) soc soca; esclop

sòl, sòls superfície; el terra, el pis; entresòl,

subsòl

sol, sols astre; adjectiu; verb soler; nota

musical

són verb ser (ells són) son el fet o les ganes de dormir; possessiu

àton

té verb tenir (ell té) te infusió; lletra “t”; pronom feble

tòt, tòts broc gros tot, tots sencer

ús acció d’usar us pronom

vénda partida dels antics quartons i de les

actuals parròquies d’Eivissa; tanda, torn

venda acció de vendre

véns, vénen verb venir (tu véns, ells vénen);

revéns

vens, venen verb vendre (tu vens patates,

ells venen cotxes); revens, revenen

vés verb anar (vés tu) ves verb veure (ves per on)

véu passat simple del verb veure: veié veu substantiu la veu; present verb veure

(ella veu)

vós tractament tercera persona vos pronom feble

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 166

ACCENTUACIÓ

casos especials

1. Mots amb dues possibilitats d’accentuació

1.1 Els compostos referits a figures geomètriques acabats en –edre:

Decàedre/decaedre, hexàedre/hexaedre, octàedre/octaedre, políedre/poliedre

1.2 Altres mots

antílop / antilop càstig / castic dòmino / domino fotòlit / fotolit

imbècil / imbecil pèrit / perit repòrter / reporter saxòfon / saxofon

xèrif / xerif xilòfon / xilofon xòfer / xofer

2. L’accent dels compostos

2.1 Els compostos tenen dos accents fònics (un de principal i l’altre, de secundari), però a

efectes ortogràfics només poden dur accent gràfic en la síl·laba tònica principal. Els a

ràpidament, fisicoquímic

2.2 Els adverbis acabats en –ment conserven l’accent gràfic de l’adjectiu a partir del qual es

forma (si l’adjectiu no porta accent, el derivat en –ment tampoc no en porta).

pacífica: pacíficament feliç: feliçment

2.3 En els compostos a la manera culta (sense guionet), el primer adjectiu, si va accentuat,

perd l’accent i el mot s’accentua, segons les normes, com si no fóra compost.

físico + químic = fisicoquímic històrico + artístic = historicoartístic

2.4 Els compostos amb guionet conserven l’accent de cadascun dels components.

Despús-demà mà-llarg pèl-roig adéu-siau sud-americà

2.5 Les paraules i locucions provinents d’altres llengües que encara no han estat adaptades,

conserven la grafia de la llengua original i resten al marge de les regles d’accentuació.

Per capita, apartheid, fondue, sui generis, vox populi, hippy

3. Accentuació de la “e”

En valencià l’accentuació de la “e” segueix les regles següents:

3.1 En els mots aguts accentuats la “e” sempre és tancada (llevat del topònim Novetlè).

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 167

3.2 En la majoria dels mots plans, la “e” és oberta: arsènic, dèbil, crèdul, pètal, esfèric,

mèrit, cèntim, etc. Però és tancada en alguns infinitius (témer, prémer, esprémer, créixer,

néixer, péixer, ésser); en el pretèrit imperfet de subjuntiu (férem, féreu), i en els mots

feréstec, préssec, préstec, cérvol, déntol, llépol, etc.

3.3 En la gran majoria dels mots esdrúixols, la “e” és oberta (anècdota, dècima, sèmola,

gènesi, comèdia...). S’exceptuen els mots feréstega, cérvola, llépola, església, témpores,

Dénia...

4. Accentuació de la “o”

En la majoria de mots aguts accentuats la “o” és tancada: botó, cançó, cartabó, nació,

excursió, calorós, cigró, pavelló... Però és oberta en els casos següents:

4.1 Els mots: açò, aglòs, això, allò,anticòs, arròs, bocagròs, capgròs, carcabòs, ciclocròs,

de debò, emperò, a l’engròs, espòs, però, peugròs, rebò, regròs, renòs, repòs, ressò, retrò,

semitò, sobrecòs, talòs, terròs (substantiu).

4.2 Els participis dels compostos del verb cloure: conclòs, desclòs, enclòs, exclòs, inclòs,

reclòs.

4.3 Alguns noms propis: Ambròs, Besòs, Bolòs, Seròs, Tredòs, Vinaròs

En la majoria dels mots plans i esdrúixols la “o” accentuada és oberta: diòptria, òfset,

sòcol, rònec, pseudònim, còpia, colònia, dòmino, sòcia, quilòmetre, memòria... Però és

tancada en els casos següents:

4.4 L’infinitiu córrer i els seus compostos: descórrer, escórrer, incórrer, recórrer, ocórrer,

socórrer, transcórrer, discórrer

4.5 Les formes verbals del verb ésser o ser: fóra, fórem, fóreu...

4.6 Els mots: estómac, furóncol, escórpora, fórmula, gódua, góndola, pólvora, tómbola,

tórtora.

4.7 Alguns noms propis: Fórnols, Gósol, Sóller...

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 168

ACCENTS

1) Accentueu, si cal, les paraules agudes següents

cami pingüi algun Canteu vostes

enrenou tindran Berlin Hivern Relleu

sabo xassis canons Xamfrà senyal

comite poliglot radar autobus guru

germa espes talos Cafè burges

2) Accentueu, si cal, les paraules planes següents

album timid fenomen via cantaries

trolei unic antropoleg víking beure

semafor acne claxon motxilla correr

vaga examens Gandia taxi amoniac

llepol creixer telefon aeri escrivieu

1) Escriu els accents i dièresis que calguen:

1. Espartac Cardedeu es fisicoquimic, pero tinc la sensacio que habilment, aixo si,

copia formules d’altri.

2. Didac Ripoll analitza una radiografia rapidament perque dema ha de fer una

operacio de medul·la ossia.

3. El comite executiu de la fabrica textil Zenit SA canvia la ubicació del sol a causa de

les olimpiades culinaries.

4. El mes pasat, quan anarem al Tibet em va sortir un eczema a la pell, em van caure

els pels de punta del cap i vaig patir una pneumonia que em va provocar una letargia

cardiaca.

5. Aquest austriac te tres dioptries a cada ull, i a mes a mes es sord, i estrabic.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 169

6. Tinc una torticoli aguda, em fan mal practicament tots els ossos per haver practicat

una sessio de karate amb un cinturo negre etiop.

7. La localitzacio de l’arteriosclerosi en les arteries que irriguen el cor dona lloc a la

malaltia coronaria, que pot presentar diverses manifestacions.

8. Una altra manifestació de la malaltia coronaria es l’infart de miocardi, es a dir, la

mort d’una part del muscul cardiac a consequencia d’una absencia d’irrigació

sanguinia.

9. Ara, senyora, tot depen de voste. Ja li he dit que no es una cosa greu, pero pense que

per a un diabetic el regim es mes important que els remeis.

10. Un principi constant es que les noticies perden importancia a mesura que augmenta

la distancia.

11. “El vocable “gos”, en determinades circumstancies, i aplicat a qualsevol veí nostre,

posseeix un indecent poder d’injuria. Fins a quin punt aquesta accepcio pejorativa,

denigratoria, es vincula a la idea de docilitat?” (Joan Fuster)

12. Nuria sempre estira mes el braç que la maniga.

13. Diuen que te el cap ple de pardals, pero aixo no es veritat.

14. El gramofon reproduia una simfonia monotona d’un quartet format per un oboe,

un violi, un saxofon i un claveci.

15. Isaies va viatjar a l’Himalaia per a practicar l’esqui amb un xandall sovietic.

16. Candid unta les rodes amb seu i despres vol anar a portar mores als seus nets de

Denia.

17. Varem arribar a l’esglesia quan ja no hi havia ningu.

18. L’eslogan deia: “Tot depen de voste”.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 170

19. Es l’hora d’atribuir el fracas de tantes coses a la malastrugança, l’atzar, el desti, una

conjuncio desfavorable dels astres.

20. La supersticio dona una cobertura mitica a les molt concretes manifestacions d’una

organitzacio social terapeutica ordinaria.

21. El xofer de mon pare va morir d'una pneumonia.

22. La tragedia d'Edip es la meua favorita.

23. Pakistan ha fabricat uns missils que travessen l'atmosfera i, fins i tot, l'estratosfera.

24. Ha tingut lloc un conclave de l'elit de l'esport per a elegir nou president del COI.

25. Cap res no aturara la furia del volca Etna. Sembla que els deus estan enfurits.

26. El meu amic es un misantrop, encara que te una aureola de persona progressista.

27. Enguany he anat a Mikonos de vacances i l'anterior vaig visitar Marraqueix.

28. L'essencia de l'art es la mimesi, segons Aristotil.

29. L'altre dia vaig llançar el meu oboe a l'ocea. Ja n'estava fins al capdamunt.

30. Al meu poble necessiten perits per a treballar en la industria textil.

31. Allan Bloomfield es el nou guru nord-america de les finances.

32. El meu amic es poliglot i jo, en canvi, tinc una lesio al bronquiol que m'impedeix

articular be els sons guturals.

33. El nou interfon de l'oficina es tan modern que sembla les banyes d'un viking.

34. M'han fet una analisi de sang i tinc els nivells d'hematocrits i leucocits per terra. Ara

m'han de traure liquid de la medul·la per fer-me una altra analisi.

35. Dema viatjare a Zuric i despus-dema a Helsinki.

36. En un interval de dos segons ha tingut una aturada cardiaca.

37. Vaig anar al zoo i els animals que mes em van impressionar van ser els reptils i els

ossos polars.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 171

38. El xassis del meu model de cotxe el fabriquen a Ankara.

39. L’altre dia vaig contemplar una metopa del Museu Britanic que representava el

viatge de Jason i els argonautes.

40. Els metges autoinculpats han arguit en la seua defensa que el suicidi del pacient va

ser fortuit, i no provocat per la ingesta equivocada d'un quilogram de cocaina pura.

Sembla increible, pero, que ocorreguen aquests tipus d'accidents.

41. No cal amoinar-se per la perdua de la lliga d'hoquei. La continuitat de l'equip esta

assegurada i, a mes, els mals resultats d'enguany son atribuibles a la poca

experiencia dels jugadors. L'any que ve l'equip estara totalment preparat i en forma,

i no tan descafeïnat com ara.

42. El meu amic no agraia mai els meus consells, sempre anava a la seua. I aixi va

acabar: fent-se jesuita, ell!, que quan era jove no creia en Deu! Si m'haguera fet cas,

s'hauria dedicat a la filosofia classica.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 172

L’APÒSTROF (*)

L'apòstrof reflecteix en l'escriptura l'elisió d'un so en la llengua parlada.

Article

masculí

s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h

muda): l'home, l'ingrat, l'arc.

no

s'apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc.

femení

s'apostrofa

davant de totes les vocals menys i i u àtones (també

precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia,

l'única (però: la unilateralitat, la innecessària).

no

s'apostrofa

la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la

hac, la erra).

davant de i i u consonants: la hiena.

davant del prefix negatiu a: la anormalitat.

Preposició

de

s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda):

d'herba, d'altres, d'universitat.

no

s'apostrofa

davant de noms de lletra: darrere de i.

davant de i i u consonants: de iens, de iod.

davant del prefix negatiu a: de asimètric.

Pronom

s'apostrofa

davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra,

l'obté.

darrere de verb acabat en vocal: compra'n, porta'l, pondre's,

porta'ns.

en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es

pugui): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.

no

s'apostrofa

us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta,

treure-us.

la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 173

Observacions

El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa

de vegades i passa sovint inadvertit.

Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article

masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i

l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s'apostrofen, és clar,

davant de i i u consonants: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC,

l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE.

Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11,

l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida.

Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la

preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.

Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià.

Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats",

la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor.

Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de

s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions

a i per): d'El Temps, a Els Pets.

Davant de topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no

és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb

l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp,

del Caire.

En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l

(per convèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el

pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix

amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per

digues-me), digue'ns (per digues-nos).

Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de,

encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el

nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua).

No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla.

(*) http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/apostrof.html

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 174

ARTICLE: APOSTROFACIÓ

1) Poseu l’article adequat davant dels mots següents:

_____ llibre _____ cap _____ paper _____ matí _____ hobby

_____ hawaià _____ iode _____ ianqui _____iogurt _____ llapis

_____ aire _____humor _____autobús _____home _____hiat

_____ cervesa _____lira _____ dona _____hiena _____hawaiana

_____aigua _____hora _____illa _____ idea _____unió

_____ peus _____ ulls _____llibres _____pobles _____ amics

_____ mans _____ orelles _____ finques _____ cadires _____ pomes

2) Poseu l’article adequat davant dels mots següents:

_____ universitari _____ universitat _____ universitària

_____ història _____ historiador _____ historiadora

_____ idealisme _____ idea _____ ideal

_____unió _____ unitat _____ única

_____ Índia _____ungla _____ urna

_____ humitat _____ humanitat _____ humanisme

_____ investigació _____ investigador _____ investigadora

_____ import _____ importació _____ impaciència

_____ indústria _____industrialisme _____ industrialització

3) Poseu l’article adequat davant dels mots següents:

_____ iarda _____ ien _____ uacari _____ uigur

_____ uadi _____ iemenita _____ uombat _____ hierofanta

_____ huaxteca _____ uapiti _____ hierogàmia _____ iuan

_____iaia _____ ioga _____ hinterland _____ hippy

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 175

4) Poseu l’article adequat davant dels mots següents

_____ una (hora) _____ ira _____ host _____ asimetria

_____ anormalitat _____ anorèxia _____ efa _____ ema

_____ Haia _____ Havana _____ Caire _____ Salvador

5) Poseu l’article adequat davant dels mots següents:

_____ 11 de setembre _____1 de gener _____ 7 de juny _____UNESCO

_____ IPC _____ ESO _____ IVA _____ IVAM

_____ONCE _____UEFA _____TVV _____ DNI

_____CNT _____CNN _____IRPF _____FBI

_____UGT _____FMI _____NBA _____BBC

_____IBM (ordinador) _____IBM (companyia _____AVE _____ OTAN

_____IRA _____IBI _____UNICEF _____ OMS

_____EUA _____ADN _____AMPA _____ BBVA

_____UOC _____UVI _____ ONU _____ TVV

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 176

LA ELA GEMINADA L·L

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 177