Embed Size (px)
Citation preview
03.521 – DRET DE DANYS
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 Mòduls 1 i 2
Prova d'Avaluació Contínua- Sol PAC 1
Sol PAC 1
ENUNCIAT 1 (20 %). Marqueu la resposta correcta i justifiqueu breument la vostra elecció (màx. 10
línies per pregunta):
1. Quina de les següents afirmacions constitueix una manifestació de la transversalitat del Dret de
danys?
a. En el Dret de danys és possible resoldre un supòsit de fet que es regeix per normes de dret
administratiu davant la jurisdicció penal.
b. En el Dret de danys regeixen mecanismes de reparació del dany dispars, des de la
responsabilitat civil a les assegurances i els ajuts i les prestacions públiques.
c. El Dret de danys s'estén a una pluralitat de supòsits de fet que, en funció de les seves
peculiaritats, es regiran per normes de dret civil, penal, administratiu o laboral.
Justificació: Com posen de relleu el Mòdul 1 (p. 11) i la GES 1, el Dret de danys és una disciplina
transversal. Aquesta transversalitat es manifesta, d'una banda, en la determinació de la llei aplicable a
un determinat accident i, de l'altra, en la determinació de l'ordre jurisdiccional competent per a
conèixer el cas. Les normes del Dret de danys es troben disperses en diversos cossos normatius -ja
siguin de dret civil (CC), penal (CP i LO 5/2000), administratiu (L 30/1992) o laboral (L 30/1995)- i
seran aplicades per ordres jurisdiccionals diferents -l'ordre civil, penal, contenciós-administratiu o
social- en funció del caràcter públic o privat del causant del dany o de la qualificació del fet danyós
com a delicte o accident de treball.
2. En arribar a la feina el 20.1.2009, els treballadors d'una companyia de disseny gràfic van
percebre que els ordinadors i equips informàtics estaven apagats i s'havien espatllat. Els
responsables de seguretat del polígon industrial on estava ubicada l'empresa els van informar
que, cap a les 5 de la matinada, s'havia produït un tall en el subministrament d'energia elèctrica.
El 20.5.2009, la companyia de disseny gràfic interposà una demanda contra Endesa per
vulneració de l'art. 1902 CC, que el Jutjat de Primera Instància va desestimar per falta de prova
del nexe causal entre el tall de subministrament i els danys soferts pels equips informàtics. La
companyia va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància per infracció, no
només de l'art. 1902 CC, sinó també de l'art. 1101 CC. Endesa va al·legar que aquesta
ampliació de la fonamentació jurídica no era pertinent. Creus que és correcta aquesta
al·legació?
a. No, en aplicació de la teoria de la unitat de la culpa civil.
b. Sí, ja que la companyia de disseny gràfic hauria d'haver al·legat ambdó preceptes en la
demanda inicial.
c. És indiferent, ja que el jutge sempre aplicarà preferentment les regles de responsabilitat
extracontractual.
DRET DE DANYS
PAC 1
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 2
Justificació: La teoria de la unitat de la culpa civil és una doctrina creada per la Sala civil del Tribunal
Suprem que faculta la víctima del dany a basar llur pretensió indemnitzatòria en normes de
responsabilitat contractual i extracontractual, ja sigui de forma cumulativa o subsidiària, quan en un fet
il·lícit concorren ambdós tipus de responsabilitats. És més, encara que l'actor faci servir únicament
normes extracontractuals, el tribunal també podrà atendre d’altres de naturalesa contractual que no
hagin estat invocades, sense que això suposi incórrer en incongruència (vid. Mòdul 1, pp. 14-15).
Mitjançant aquesta teoria, una acció de responsabilitat extracontractual prescrita pel transcurs del
termini de prescripció d’1 any de l'art. 1968 CC podria prosperar com a acció de responsabilitat
contractual, que està subjecta a un termini de prescripció de 15 anys.
3. Una dona de 77 anys d'edat va ensopegar amb una rajola parcialment aixecada, apreciable a
simple vista, quan es dirigia calçant xancletes als vestidors de les instal·lacions esportives on
practicava natació des de feia més de 20 anys. Com a conseqüència del cop es va fracturar el
peu dret. Quin element configurador de la responsabilitat civil no concorre en ecas?
a. Una acció / omissió rellevant des del punt de vista del Dret de danys.
b. El judici d’imputación objectiva.
c. Un criteri d'imputació subjectiva.
Justificació: Com s'ha vist en el Mòdul 1 (pp. 11 i ss.), la doctrina i la jurisprudència solen identificar 4
elements en la configuració de la responsabilitat civil: una acció/omissió jurídicament rellevant, un
dany, un nexe causal entre aquesta acció/omissió i el dany sofert, i un criteri jurídic d'imputació
subjectiva. En el cas analitzat hi ha una omissió jurídicament rellevant -la manca de manteniment de
les instal·lacions- i un dany -la fractura del peu dret. Des del punt de vista del judici de la causalitat
física, es podria argumentar que la causa del dany fou l’estat de la rajola. No obstant, no seria
possible imputar objectivament el resultat danyós a la conducta omissiva de les instal·lacions
esportives. Com han assenyalat els nostres tribunals [vid. les SSTS, 1a, 31.10.2006 (RJ 2006\8882),
25.1.2007 (RJ 2007\1699); en la jurisprudència menor, les SSAP Múrcia 30.7.2009 (JUR
2009\374376), Cantàbria 21.9.2009 (JUR 2009\445470) o A Coruña 31.5.2013 (JUR 2013\219373)],
no es pot apreciar responsabilitat quan la caiguda es deu a la distracció del perjudicat o s'explica en el
marc dels riscos generals de la vida per tractar-se d'un obstacle que es troba dins de la normalitat,
quan és previsible per la víctima (per exemple, per coneixement previ), o quan les circumstàncies
exteriors visibles indiquen l'existència del perill (penseu en una zona en obres). En el cas, la caiguda
s’explica en el marc els riscos generals de la vida, atès que els desnivells eren apreciables a simple
vista i, a més, la víctima els havia de conèixer, ja que era usuària de les instal·lacions des de feia
anys. La solució hauria estat diferent si el titular de les instal·lacions hagués omès les mesures de
vigilància, manteniment, senyalització, cura o precaució normalment exigibles (per exemple, per tenir
una escala en mal estat, no protegir suficientment un desnivell poc visible, no netejar el terra o no
advertir d'una zona relliscosa per estar acabat fregada, etc.), ja que en aquest cas incorreria en
responsabilitat.
4. Les sentències penals condemnatòries que resolen la responsabilitat civil:
a. No vinculen en cap cas l'ordre jurisdiccional civil, ja que la responsabilitat civil només pot ser
resolta per un jutge civil.
DRET DE DANYS
PAC 1
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 3
b. Vinculen l'ordre jurisdiccional civil, tant respecte dels fets declarats provats com respecte de
les decisions sobre la responsabilitat.
c. Només vinculen l'ordre jurisdiccional civil respecte dels fets declarats provats, però no
respecte de les decisions sobre la responsabilitat.
Justificació: Les sentències penals condemnatòries que resolen la responsabilitat civil tenen caràcter
vinculant per a l'ordre jurisdiccional civil, no només pel que fa als fets que es declaren provats sinó
també respecte de les decisions sobre la responsabilitat [vid., entre d’altres, la STS, 1a, 22.11.2006
(RJ 2007\36)]. Aquest efecte de cosa jutjada fa que l'acció civil quedi esgotada i, per tant, que no
pugui ser exercida de nou en un procediment civil posterior, llevat que hagi hagut una reserva de
l'acció civil en el procediment penal (art. 112 LECrim i 61 LO 5/2000).
5. El 31.5.2007, l’Anna va fer unes manifestacions en un programa de ràdio en les quals vinculava
Eroski Societat Cooperativa amb el pagament de la fiança d'una persona relacionada amb la
banda terrorista ETA. Eroski Societat Cooperativa va demandar l’Anna i l'emissora de ràdio per
vulneració del seu dret a l'honor i va sol·licitar una indemnització de 12.000 euros en concepte
de danys morals. Tot i que el procediment civil va finalitzar amb l'absolució dels demandats,
creus que el Dret de danys va complir alguna funció en aquest cas?
a. Sí, una funció preventiva.
b. Sí, una funció compensatòria.
c. Sí, una funció demarcadora.
Justificació: La sentència que resol el cas no compensa els danys soferts per la cadena de
supermercats (funció compensatòria) ni tampoc preveu o evita possibles conductes similars en el futur
(funció preventiva). Sí compleix, però, una funció demarcadora, ja que determina fins on pot arribar la
llibertat d'informació dels demandats i fins on pot fer-ho el dret a l'honor de la demandant. La funció
demarcadora està present en qualsevol cas de danys, ja que cada vegada que el jutge decideix si
s'ha d'indemnitzar o no, està delimitant què pot i què no pot fer el demandat. Ara bé, en els casos
d'honor, intimitat i pròpia imatge, els seus efectes demarcadors són més evidents, ja que cada part
al·lega en la seva defensa un dret o llibertat i és el jutge qui, en aplicació de les regles de danys, resol
quin dels dos ha de prevaldre.
6. L’1.1.2013, un senglar va irrompre en la calçada i va xocar amb el vehicle que conduïa en
Manel, el qual va patir diverses lesions. En Manel va demandar els titulars dels tres únics vedats
de caça existents en les immediacions de l'accident per una deficient conservació del terreny
acotat i, en particular, per no haver col·locat elements dissuasoris per allunyar els senglars de
les carreteres i d’altres vies públiques. El tribunal que va conèixer del cas va desestimar la
demanda per impossibilitat de conèixer qui era el concret titular del vedat de caça del qual
procedia l'animal causant de l'accident. Creus que és correcte el raonament del tribunal?
a. Sí , ja que no es pot imposar responsabilitat si no és possible identificar el causant del dany.
b. No, ja que en els casos d'indeterminació del causant del dany entre subjectes pertanyents a
un grup determinat s'imposa la regla de la solidaritat.
c. No, ja que en els casos d'indeterminació del causant del dany entre subjectes pertanyents a
un grup determinat s'imposa la regla de la parciarietat.
DRET DE DANYS
PAC 1
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 4
Justificació: Aquest cas planteja un problema de causalitat per indeterminació del causant del
dany i, en particular, un problema de causalitat alternativa, ja que tots els possibles causants del
dany havien dut a terme una conducta que podia ser qualificada de causa del mateix. En efecte,
els tres titulars dels vedats de caça havien incomplert el seu deure d'adoptar mesures per allunyar
els senglars de les vies públiques. Ara bé, només l'incompliment d'un d'ells havia estat la causa de
les lesions del conductor. Davant la impossibilitat de determinar el concret causant del dany, el
tribunal els hauria d'haver condemnat a tots de forma solidària. D’aquesta manera hauria facultat
el conductor a dirigir la seva reclamació contra qualsevol dels titulars (art. 1144 CC), sens perjudici
de les accions de repetició que s’haguessin pogut interposar entre ells amb posterioritat [vid. un
cas similar a la SAP Osca 30.12.2010 (JUR 2010\68787)].
7. El 10.2.2010, l’Albert estava treballant en la construcció d'una nau industrial quan li va caure a
sobre una estructura metàl·lica que li va causar la mort. Va quedar acreditat que la causa de
l'accident va ser la falta de mesures de seguretat. L'esposa del difunt va formular demanda,
basada en els arts. 1902 i 1903 CC, la L 31/1995 de prevenció de riscos laborals i la normativa
relativa a la seguretat i higiene en el treball, contra l'empresa per a la qual l’Albert prestava els
seus serveis, per ser l'obligada a adoptar les mesures de seguretat, i contra la propietària de
l'obra, per haver-la iniciat sense llicència municipal. Quin criteri d'imputació objectiva podria
al·legar la propietària de l'obra per a quedar exonerada de responsabilitat?
a. El criteri de l'àmbit de protecció de la norma.
b. El criteri de la prohibició de retorn.
c. El criteri de l'increment del risc.
Justificació: La propietària de l'obra hauria d’al·legar el criteri de l'àmbit de protecció de la norma,
segons el qual només pot haver imputació objectiva quan el fet generador del dany té el seu origen en
la violació d'una norma que imposa un deure de seguretat tendent a evitar el tipus de dany patit en un
determinat accident, però no quan té per objecte una finalitat diferent. En el cas, la finalitat de la
norma infringida per la propietària de l'obra -la norma que exigia l’obtenció de la llicència- no era
garantir la seguretat dels treballadors sinó comprovar que l'obra projectada era conforme amb la
legislació i l'ordenació urbanística. Com assenyala la STS, 1a, 15.1.2008 (RJ 2008\1394) en un cas
similar, "[e]l fet d'haver iniciat l'obra sense la corresponent llicència, a banda de les sancions de tipus
administratiu que podria comportar, no permet imputar de forma objectiva (...) la responsabilitat per
l'accident (...)".
8. L’1.6.2012 es va celebrar a l'estadi municipal d'Anoeta un partit de futbol entre l'equip local i
l'equip d'una altra localitat veïna. Per tal d'evitar problemes entre les aficions dels diferents
equips es va disposar d’un dispositiu de seguretat. Al final del partit els ànims es van tensar i la
policia va decidir intervenir dispersant els assistents i interrompent el trànsit. En aquest moment
va aparèixer en Joan amb el seu ciclomotor, que es va aturar a requeriment d'un policia i
després va reprendre la marxa. No obstant, en irrompre en la zona acotada, va agafar un policia
desprevingut que, al girar-se, va colpejar el transportí del ciclomotor, fent que en Joan perdés el
control i atropellés dos policies. El conductor, després de mostrar resistència, va ser
immobilitzat, emmanillat i estirat a terra cap per avall. En Joan va acabar amb la cara morada i
DRET DE DANYS
PAC 1
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 5
inflada, però no va necessitar tractament mèdic. Poc després va sol·licitar la condemna dels
policies per un delicte de lesions, així com una indemnització de danys i perjudicis. Què podrien
al·legar els policies per tal d’exonerar-se de responsabilitat?
a. Legítima defensa.
b. Estat de necessitat.
c. Compliment d'un deure.
Justificació: Concorren els requisits per a l'aplicació de la causa d'exoneració de compliment d'un
deure (20.7 CP): (1) el subjecte actiu era una autoritat o funcionari públic autoritzat a fer ús de mitjans
violents en l'exercici dels deures del seu càrrec -es tractava de policies prestant servei en una situació
tensa-; (2) el possible delicte -generat per la irrupció del ciclomotor i el posterior atropellament- s'havia
produït en l'exercici de les funcions del càrrec; (3) per al compliment del deure calia fer ús de la
violència -es va haver de recórrer a la força física per a poder reduir al conductor-; (4) la violència
utilitzada va ser la menor possible per a la finalitat pretesa, ja que es va utilitzar el mitjà menys perillós
i de la manera menys lesiva possible -només es va utilitzar la força física, sense recórrer a armes o
altres instruments contundents-; i (5) la violència va ser proporcional en relació amb la situació que va
originar la intervenció -el conductor només va patir lesions en la cara, que no van ser greus ni van
necessitar tractament mèdic-.
9. El 2.1.2010 va tenir lloc la V Regata Castrosua, amb l'autorització de la Capitania Marítima i la
col·laboració de Salvament i Seguretat Marítima. Cap a les 19 h., el veler del Joan i l’Albert va
patir un accident i va començar a enfonsar-se. Els regatistes van llançar una bengala, que fou
avistada per l'ens de seguretat. A les 9 h. de l'endemà, Salvament i Seguretat Marítima va
recuperar els seus cadàvers. Les esposes dels difunts pretenen demandar Salvament i
Seguretat Marítima, una entitat pública empresarial que es regeix per normes de Dret privat, així
com la seva asseguradora, per no haver iniciat les tasques de rescat immediatament després de
rebre la senyal dels regatistes. La jurisdicció competent per a conèixer del cas serà:
a. La jurisdicció civil, ja que l'entitat demandada es regeix per normes de dret privat i, a més, es
demanda a una companyia asseguradora.
b. La jurisdicció contenciós-administrativa ja que, encara que l'entitat demandada es regeix per
normes de dret privat, és un organisme públic.
c. La jurisdicció penal, per ser sempre la jurisdicció preferent.
Justificació: La jurisdicció contenciós-administrativa és la competent per a conèixer del cas, amb
independència que Salvament i Seguretat Marítima es regeixi per normes de dret privat o que també
es demandi a la seva asseguradora. D'acord amb l'art. 267.1 del Real Decreto Legislativo 2/2011, de
5 de septiembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Puertos del Estado y de la
Marina Mercante, “la Sociedad de Salvamento y Seguridad Marítima, es una entidad pública
empresarial adscrita al Ministerio de Fomento, dotada de personalidad jurídica, patrimonio propio y
plena capacidad de obrar, que desarrolla su actividad conforme al ordenamiento jurídico privado (…)”.
Des d'aquest punt de vista, l'art. 9.4 LOPJ estableix de manera expressa, des de la reforma operada
per la LO 19/2003, que els jutges i tribunals de l'ordre contenciós-administratiu coneixen "(...) de les
pretensions que es dedueixin en relació amb la responsabilitat patrimonial de les administracions
públiques i del personal al seu servei, qualsevol que sigui la naturalesa de l'activitat o el tipus de
relació de la qual es derivi. Si en la producció del dany haguessin concorregut subjectes privats, el
DRET DE DANYS
PAC 1
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 6
demandant deduirà també enfront d'ells la seva pretensió davant aquest ordre jurisdiccional.
Igualment coneixeran de les reclamacions de responsabilitat quan l'interessat accioni directament
contra l'asseguradora de l'Administració, juntament amb l'Administració respectiva (...)".
10. El desembre de 2012, el gos de raça Yorkshire propietat de l’Anna fou atacat per un pastor
belga al que havia tret a passejar en Jesús. L’Anna portava el gos lligat, mentre que l'altre gos
anava solt i sense morrió. Com a conseqüència de l'atac, el gos Yorkshire va morir. L’Anna
demanda en Jesús i sol·licita una indemnització de 700 € pel cost de l'animal, 185 € pel cost de
la incineració i 900 € pels danys morals. En Jesús al·lega que no ha de respondre perquè el
propietari del pastor belga era en Pere i, a més, va concórrer una causa de força major, ja que
la porta per la qual s’havia escapat el pastor belga estava en mal estat i no tancava bé. Creus
que és correcta l'argumentació d’en Jesús?
a. No, s'aplica un règim de responsabilitat objectiva i, per tant, absoluta, que obliga a
respondre sempre dels danys causats per animals.
b. Sí, atès que l'únic que incorre en responsabilitat objectiva pels danys causats per un
animal és el seu propietari i el mal estat de la porta era un esdeveniment impossible de
preveure i evitar.
c. No, ja que qui incorre en responsabilitat objectiva pels danys causats per animals és el
seu posseïdor i el mal estat de la porta era un esdeveniment previsible i evitable.
Justificació: D'acord amb l'article 1905 CC, "el poseedor de un animal, o el que se sirve de él, es
responsable de los perjuicios que causare, aunque se le escape o extravíe. Sólo cesará esta
responsabilidad en el caso de que el daño proviniera de fuerza mayor o de culpa de que lo hubiese
sufrido". El precepte estableix un règim de responsabilitat objectiva. No obstant, no atribueix la
responsabilitat al propietari de l'animal, sinó a qui en sigui el posseïdor o se serveixi de la possessió
de l'animal. És possible, per tant, que la persona del propietari no coincideixi amb la del responsable
pels danys causats per animals. A més, el precepte no estableix un règim de responsabilitat absoluta,
essent possible l'exoneració del demandat en cas de prova de força major o de culpa exclusiva per
part de la víctima. El mal estat de la porta no es pot considerar una causa de força major, ja que era
un esdeveniment previsible i evitable.
ENUNCIAT 2 (20%). Llegiu el fragment de sentència i responeu a les preguntes que es formulen a
continuació:
“Dentro del ámbito de la responsabilidad extracontractual en el que nos encontramos, y respecto a
los requisitos exigidos para la indemnización por culpa extracontractual o aquiliana de los artículos
1902 y siguientes del Código Civil, es observable una evolución jurisprudencial que, para adaptar
la interpretación de las normas a la realidad social (artículo 3.1 de dicho Código ) y facilitar la
reparación a las víctimas del daño causado, limita el criterio subjetivista, sin llegar a acoger de
modo absoluto el principio de la responsabilidad objetiva, bien invirtiendo o atenuando la carga
probatoria sobre el actuar negligente del autor del daño, con presunción «iuris tantum» de su
culpa, sólo destruible mediante la demostración cumplida de que obró con todo el cuidado que
requerían las circunstancias (…), ya acentuando el rigor interpretativo del concepto de culpa (…),
DRET DE DANYS
PAC 1
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 7
que no se elimina con el simple cumplimiento de prevenciones legales y reglamentarias, si se
revelan insuficientes para evitar el daño, por lo que se exige agotar la «diligencia necesaria» (…),
ora acudiendo a la responsabilidad por riesgo (…), conforme a la cual quien desarrolla una
actividad peligrosa, con medios potencialmente ofensivos para los bienes jurídicos ajenos,
generando un riesgo y obteniendo con ello lucro o provecho, debe soportar el perjuicio que origine
con su actuar, como contrapartida del beneficio logrado (…)”.
1. Quins criteris d'imputació subjectiva vigents en Dret espanyol de danys cita el fragment
analitzat? Quan s'aplica cadascun d'ells? (màx. 10 línies).
El fragment esmenta els dos criteris d'imputació subjectiva vigents en Dret espanyol de danys: la
responsabilitat per culpa (arts. 1902 i seg.), en la qual s'exigeix que la conducta del causant del dany
sigui negligent per a poder-li imputar responsabilitat, i la responsabilitat objectiva, en la qual el causant
del dany respon amb independència que la seva conducta hagi estat o no negligent. Recordeu que la
teoria del risc o responsabilitat per risc no és, en l'actualitat, un criteri d'imputació subjectiva autònom
sinó una variació de la responsabilitat per culpa.
La regla general serà l'aplicació del règim de la responsabilitat per culpa. La responsabilitat objectiva
només s'aplicarà quan la llei o la norma aplicable al cas ho estableixi expressament (vid., per
exemple, l'art. 1905 CC, en relació a la responsabilitat pels danys causats per animals; l'art. 1910 CC,
en relació a la responsabilitat pels danys causats pels objectes que es llancen o cauen des d'una
casa, o el règim de responsabilitat objectiva que preveuen algunes lleis especials per als danys
causats per productes defectuosos, pels danys mediambientals, etc.).
2. A quins mecanismes ha recorregut el Tribunal Suprem per a facilitar la reparació dels danys
soferts per víctimes d'accidents? (màx. 5 línies).
El Tribunal Suprem ha intentat afavorir la reparació dels danys soferts per víctimes d'accidents
mitjançant els següents mecanismes: (1) la inversió de la càrrega de la prova de la culpa en perjudici
del demandat; (2) l'exigència al demandat d'un major nivell de diligència -la "diligència necessària"
que cita el fragment, és a dir, aquella capaç d'evitar el dany-, i (3) la teoria del risc.
3. A quina concepció -originària o actual- de la teoria del risc està fent referència el fragment de
sentència analitzat? Explica les principals diferències entre ambdues concepcions (màx. 10
línies).
El fragment analitzat es refereix a la concepció originària de la teoria del risc. Segons aquesta
concepció, la teoria del risc era un tercer criteri d'imputació subjectiva segons el qual si qui havia
generat un risc obtenia, a més, un benefici econòmic, havia de suportar les conseqüències danyoses
derivades de la seva materialització. Aquesta concepció presentava inconvenients per a poder ser
encaixada en un sistema legal de dret de danys que només reconeixia dos criteris d'imputació: (i) la
regla general de la responsabilitat per culpa i (ii) la regla de la responsabilitat objectiva, quan el
legislador la contemplava expressament per a determinats sectors d'activitat.
La concepció actual de la teoria del risc la situa dins del règim de la responsabilitat per culpa, però
intenta afavorir la posició de la víctima mitjançant l'aplicació dels principis de facilitat i disponibilitat
DRET DE DANYS
PAC 1
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 8
probatòria (art. 217.6 LEC: la falta de prova d’un fet perjudicarà la part que es trobava en millor posició
per a acreditar-lo), la inversió de la càrrega de la prova i l'increment dels deures de cura exigibles al
causant del dany. No obstant, aquesta teoria no podrà ser aplicada a qualsevol tipus d'accident sinó
només a aquells produïts en el marc d'activitats anormalment o extraordinàriament perilloses.
4. Imagineu el següent supòsit: el 23.9.2012, la Maria va patir una caiguda a la banyera de
l'hotel on s'allotjava. Com a conseqüència de la caiguda va patir lesions corporals greus.
D’acord amb quin criteri d'imputació subjectiva resoldries aquest cas? (màx. 5 línies).
El supòsit analitzat no es refereix a una activitat de risc o extraordinàriament perillosa, de manera que
no procediria l'aplicació de la teoria del risc ni, per tant, la inversió de la càrrega de la prova. Tampoc
hi ha una norma que ordeni l'aplicació d'un règim de responsabilitat objectiva als accidents derivats de
caigudes. En conseqüència, aquest accident quedaria subjecte al règim general de responsabilitat per
culpa de l'art. 1902 CC.
ENUNCIAT 3 (10%). Determineu la jurisdicció competent i la llei aplicable a la responsabilitat civil en
cadascun dels següents supòsits:
Supòsit Jurisdicció
competent
Llei aplicable
Un esquiador pateix una caiguda i llisca per la
neu fins impactar contra un canó de neu
artificial, que li causa lesions. L'esquiador
demanda l'empresa XYZ, SA, propietària de
l'estació d'esquí.
Civil Art. 1902 CC
En Lluís i en Joan, de 17 anys d'edat, entren
en la finca de la seva veïna, sostreuen joies
per valor de 2.000 euros i causen danys a
l'habitatge. La propietària de l'habitatge
interposa una querella criminal contra els
menors i sol·licita una indemnització pels
danys i perjudicis soferts.
Penal Arts. 61-64 LO 5/2000, de 12
de gener, reguladora de la
responsabilitat penal dels
menors
Un treballador pateix lesions greus quan la
bastida en la qual treballava cau per un
defecte en el sistema de subjecció. El
treballador demanda el seu empleador.
Laboral Art. 42 Llei 30/1995, de 8 de
novembre, de prevenció de
riscos laborals + contracte
laboral
Un pescador pateix lesions en caure dins un
pou natural de la zona rocosa d'una platja. Si
bé l'Administració havia pintat inicialment el
forat amb pintura fluorescent, en el moment
de l'accident ja no estava pintat. El pescador
demanda el Ministeri de Medi Ambient.
Contenciós-
administrativa
Arts. 139 i ss. 30/1992, de 26
de novembre, de règim jurídic
de les administracions
públiques i del procediment
administratiu comú
Un client d'un restaurant agredeix el cambrer
que l’estava atenent i li causa greus lesions.
Penal Arts. 109 i ss. CP
DRET DE DANYS
PAC 1
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 9
El cambrer interposa una querella criminal i
sol·licita una indemnització pels danys i
perjudicis soferts.
ENUNCIAT 4 (10%). Llegiu l'art. 10:101 dels Principis de Dret europeu de responsabilitat civil (PETL,
http://civil.udg.edu/php/biblioteca/items/298/PETLSpanish.pdf), un projecte acadèmic realitzat en el
marc dels treballs per a l’harmonització europea de la responsabilitat extracontractual i, a continuació,
responeu les següents qüestions:
1. Analitzeu si l'afirmació "Els PETL permeten l'atorgament d'indemnitzacions de danys
simbòliques o exemplars (nominal damages), i d'indemnitzacions per danys punitius
(punitive damages)" és vertadera o falsa tenint en compte les principals funcions de la
indemnització de danys i perjudicis en aquests principis (màx. 10 línies).
L'afirmació és falsa ja que, com posa de relleu l'art. 10:101 PETL, les principals funcions de la
indemnització de danys i perjudicis són compensar els danys soferts per la víctima d'un accident i
prevenir la causació de danys: “La indemnització és un pagament en diners per compensar la víctima,
és a dir, per restablir, en la mesura en què els diners pugui fer-ho, en la posició que hagués tingut si
l'il·lícit pel qual reclama no s'hagués produït. La indemnització també contribueix a la finalitat de
prevenir el mal". Mitjançant aquesta disposició els PETL prohibeixen, de manera implícita, les
indemnitzacions de danys simbòliques, ja que per a poder apreciar responsabilitat cal que s'hagi
acreditat l'existència d'un dany, i les indemnitzacions de danys punitius, ja que la finalitat de la
indemnització no és castigar al causant de l'accident sinó compensar la víctima del dany.
2. Creieu que la resposta seria la mateixa si s’apliqués el Reglament (CE) núm. 864/2007, del
Parlament Europeu i del Consell, d'11 de juliol de 2007, relatiu a la llei aplicable a les
obligacions extracontractuals (Roma II)? I si s’apliqués el Dret espanyol de danys? (màx. 10
línies).
La resposta en ambdós casos seria la mateixa. El Reglament (CE) núm. 864/2007, del Parlament
Europeu i del Consell, d'11 de juliol de 2007, assenyala expressament que "(...) l'aplicació d'una
disposició de la llei designada pel present Reglament que conduís a l'assignació de danys i interessos
exemplars o punitius de naturalesa excessiva, es pot considerar, segons les circumstàncies del cas i
l'ordenament jurídic de l'Estat membre de l'òrgan jurisdiccional competent, contrària a l'ordre públic del
fòrum" (Con. 32).
En Dret espanyol, com s'ha vist en el Mòdul 1, les principals funcions del Dret de danys són també la
compensatòria i la preventiva. Així s'ha encarregat de recordar-ho en nombroses ocasions el Tribunal
Suprem: “Todo sistema de responsabilidad civil tendente a la finalidad de reparar los daños causados
ilícitamente tiene una vertiente preventiva necesaria para garantizar el principio de eficacia en que se
funda toda institución jurídica. Esta vertiente se manifiesta en muchos aspectos, entre los que cabe
destacar los criterios de imputación fijados legal y jurisprudencialmente. Sin embargo, el resarcimiento
tiene por finalidad revertir el patrimonio afectado a la situación en que se encontraría de no haber
mediado el incumplimiento (…), pero no procurar una ganancia o un enriquecimiento al perjudicado.
Se reparan, pues, los daños efectivamente sufridos y no se reconocen en nuestro Derecho los
DRET DE DANYS
PAC 1
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 10
llamados daños punitivos ni la reparación actúa como una pena privada o sanción civil (…)” [FD 6è de
la STS, 1a, 30.9.2009 (RJ 2010\654)].
ENUNCIAT 5 (15%). El 3.1.2013, l’Anna, de 19 anys d'edat, va anar a un circuit de tirolina. Després de
col·locar-se les mesures de seguretat obligatòries (casc, arnés, etc.), l’Anna fou informada que estaria
acompanyada per un monitor que supervisaria la seva sortida des de la part alta del circuit i per un
altre monitor que supervisaria la seva arribada. Tanmateix, va rebre les instruccions sobre com havia
de lliscar per la tirolina i va superar el circuit d'iniciació. No obstant, quan es trobava en el circuit
intermedi, l’Anna va decidir llançar-se de la tirolina sense avisar, sense que el seu monitor li hagués
pogut supervisar la subjecció perquè estava atenent a una altra persona, i sense col·locar les cames i
el cos com li havien indicat. El monitor del final del circuit va poder evitar que la jove caigués de cap,
però l’Anna es va fracturar la tíbia esquerra. L’Anna va decidir demandar l'empresa responsable del
circuit.
1. Creus que seria possible imputar responsabilitat a l'empresa propietària del circuit en
l'escenari plantejat en l'enunciat? Justifica la resposta (màx. 10 línies).
De l’enunciat no es dedueix un incompliment de la normativa de seguretat vigent, un error en el
funcionament de les instal·lacions o un defecte d'informació o en la gestió de l'activitat. Com es posa
de relleu, durant la pràctica de l'activitat havia dos monitors, la jove portava totes les mesures de
seguretat obligatòries, havia rebut instruccions sobre com havia lliscar per la tirolina i havia superat
satisfactòriament el circuit d'iniciació. El cas s’hauria de resoldre mitjançant l'aplicació de la teoria de
l'assumpció del risc i, per tant, l'empresa propietària del circuit quedaria exonerada de responsabilitat.
2. Creus que la resposta hauria estat la mateixa si l’Anna hagués estat menor d'edat? Justifica
la resposta (màx. 10 línies).
No, ja que l'empresa propietària del circuit incorreria en aquest cas en responsabilitat per culpa o
negligència (art. 1902 CC). Quan es practica una activitat esportiva en unes instal·lacions i sota la
vigilància d'un monitor, s'ha de tenir en compte (1) la informació facilitada a l'esportista per l'entitat
organitzadora o prestadora del servei; (2) les característiques de l'esport que es practica, i (3)
l'experiència o el coneixement de l'esportista (si l'activitat comporta pocs riscos de lesions, si les
instal·lacions donen suficients garanties de seguretat, si es tracta d'un menor d'edat, un esportista
amateur o un professional, etc.). En definitiva, el test de l'assumpció del risc s'ha de combinar amb
l'anàlisi de totes aquelles circumstàncies que puguin incrementar el risc de patir el dany.
Les especials característiques d'un menor d'edat (per exemple, menys atenció quan rep la informació,
més dificultat per a recordar les instruccions rebudes, menor percepció del risc d'una caiguda, etc.) a
l'hora de practicar un esport de risc, com la tirolina, haurien exigit una major diligència per part de
l'empresa responsable de l'activitat, que en aquest cas s'hauria traduït en una major presència de
monitors per a supervisar l'actuació dels menors [vid. un cas semblant al plantejat en la SAP
Salamanca 26.2.2013 (AC 2013\716)].
ENUNCIAT 6 (15%). Llegiu el següent paràgraf i responeu a les preguntes que es formulen a
continuació:
DRET DE DANYS
PAC 1
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 11
“La determinación acerca de si hay una relación de causalidad entre la acción u omisión y el
daño exige diversas apreciaciones, de las cuales unas tienen carácter fáctico, mientras que
las otras son de orden valorativo. Las primeras se fijan mediante la prueba, por lo que no son
impugnables o controlables en casación ni por medio del recurso extraordinario por infracción
procesal - salvo que, en este último caso, se utilice la vía del ordinal cuarto del apartado 1 del
artículo 469 de la Ley de Enjuiciamiento Civil -. Las segundas , que, como se ha dicho,
implican juicios de valor, se hallan en la frontera entre las cuestiones fácticas y jurídicas y se
admite su revisión en casación, pues los criterios en que se basan son el resultado de la
actividad del entendimiento que atribuye significados o consecuencias a acontecimientos
naturales o a actitudes humanas, activas o pasivas, conforme a las reglas de la lógica, razón o
buen sentido, esto es, a pautas proporcionadas por las experiencias vitales o sociales, o
criterios acordes con la normalidad de las cosas”.
1. A quina distinció fa referència el paràgraf transcrit? (màx. 10 línies).
El paràgraf transcrit fa referència a la distinció entre la causalitat física i la causalitat jurídica. A la
causalitat física (o causalitat material), el jutge analitza la relació antecedent-conseqüent entre la
conducta del causant i el resultat danyós a partir de la teoria de l'equivalència de les condicions i la
condictio sine qua non. A la causalitat jurídica (o judici d'imputació objectiva), el jutge selecciona fets
antecedents d'un cert resultat i fets conseqüents d'un cert antecedent, i recorre als criteris d'imputació
objectiva (prohibició de retorn, increment del risc, etc.) per a poder decidir quins són jurídicament
rellevants. Mentre que el judici de causalitat física constitueix una qüestió de fet que ha de ser
provada pel demandant i sotmesa a l'apreciació dels tribunals d'instància, el judici de causalitat
jurídica o d' imputació objectiva constitueix una qüestió de dret i, per tant, és revisable pel Tribunal
Suprem en cassació.
2. Llegiu la STS, 1a , 31.1.2012 (RJ 2012\2031), relativa als danys soferts per una piscifactoria
per la pèrdua de les seves truites com a conseqüència d'un tall de cabal d'aigua en una
central hidroelèctrica, i expliqueu com aplica el Tribunal aquesta distinció per resoldre el cas
(màx. 10 línies).
En la sentència analitzada, el Tribunal Suprem considera que hi ha causalitat física, ja que entén que
la causa de la mort de les truites va ser la falta d'oxigenació provocada pel tall de subministrament
d'aigua. En canvi, nega que hi hagi causalitat jurídica en aplicació dels criteris d'imputació objectiva de
la causalitat adequada i de l'increment del risc. Per al tribunal, no va ser la conducta de l'empresa
demandada (Endesa Generación, SA), sinó la de la pròpia empresa demandant (Vivers dels Pirineus
SA), la causa adequada del dany, atès que el tall d'aigua era previsible o probable d'una forma
objectiva i, tot i que l'empresa demandant podria haver adoptat mesures de seguretat per a garantir
l'oxigenació de les truites durant un període de temps, va decidir no adoptar-les.
ENUNCIAT 7 (10%). Busqueu una sentència del Tribunal Suprem dictada entre el 2010 i el 2012 en la
qual el tribunal apreciï la interrupció del nexe causal per culpa exclusiva de la víctima, i resumiu-la
d'acord amb l'esquema i model de resum que es presenten a continuació. Per a realitzar la cerca de
la sentència pot ser d'utilitat la base de dades del Consell General del Poder Judicial
(http://www.poderjudicial.es/cgpj/) o la base de dades de Westlaw (Aranzadi), accessible a través de
DRET DE DANYS
PAC 1
Semestre Setembre 13 – Febrer 14 12
la Biblioteca de la UOC .
A l'hora de puntuar els resums es valoraran especialment els següents elements:
1 . Cerca correcta i identificació d'una sentència que reuneixi els requisits exigits per l'enunciat;
2 . L'adaptació del resum a l'esquema proposat;
3 . La capacitat de síntesi de la informació;
4 . La capacitat per identificar la informació rellevant;
5 . La correcció lingüística i estilística.
MODEL DE RESUM D'UNA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM
Encapçalament. En l'encapçalament del resum heu identificar la sentència seleccionada i, en particular, (1) el
tribunal que l'ha dictada, (2) la Sala a la qual pertany aquest tribunal [Sala 1a (civil), 2a (penal), 3a (contenciós-
administrativa), 4a (socia)], (3) la data de la sentència, (4) la referència de la base de dades utilitzada
(CENDOJ, Westlaw, el Derecho, etc.) i ( 5) el magistrat ponent.
Exemple : STS, 1a, 30.3.2006 (RJ 2006\5291). MP: Ignacio Sierra Gil de la Cuesta.
Primer paràgraf. En el primer paràgraf del resum heu de resumir els fets del cas, sense incloure valoracions
jurídiques.
Exemple: En Joan va morir mentre treballava per a "Pedreres del Llobregat, SA". El cadàver
presentava signes de cremades i estava enganxat per la caçadora del capçal d'una abujardadora.
Segon paràgraf. En el segon paràgraf del resum heu d’identificar les parts i les seves respectives peticions.
Exemple: La Blanca, en Guillem i la Flor, dona i fills, respectivament, del difunt, van demandar
"Pedreres del Llobregat, SA" i Marc Antoni (no consta la seva relació amb el cas), i van sol·licitar que
es condemnés els demandats al pagament d'una indemnització de 120.202,42 euros a la Blanca i de
60.101,21 euros a cadascun dels seus fills.
Tercer paràgraf. En el tercer paràgraf del resum heu d’explicar el sentit (estimatori o desestimatori) de les
sentències del Jutjat de Primera Instància i de l'Audiència Provincial. No cal explicar el raonament jurídic
d'aquests tribunals.
Exemple: El Jutjat de Primera Instància núm. 3 dels de Manresa (10.7.1997) va desestimar la
demanda. L'Audiència Provincial de Barcelona (Secció 15a, 12.4.1999) va estimar en part el recurs
d'apel·lació interposat per la Blanca, en Guillem i la Flor, va absoldre en Marc Antoni i va condemnar
"Pedreres del Llobregat, SA" al pagament de 72.121,45 euros a la Blanca i de 12.020,24 euros a
cadascun dels seus fills.
Quart paràgraf . En el darrer paràgraf del resum heu d’explicar el sentit (estimatori o desestimatori) de la
sentència del Tribunal Suprem, la seva argumentació i les normes que ha utilitzat per a resoldre el cas.
Exemple: El Tribunal Suprem va estimar el recurs de cassació interposat per "Pedreres del
Llobregat, SA" i va desestimar la demanda. Per al Tribunal, quan el dany es deriva de la violació
d'una obligació contractual i, alhora, del deure general de no fer mal a un altre, hi ha una juxtaposició
de responsabilitats (contractual i extracontractual) que dóna lloc a accions que es poden exercitar
alternativament i subsidiàriament, sense que l'òrgan jurisdiccional incorri en incongruència si
fonamenta la seva decisió en normes de culpa diferents de les invocades en la demanda. D'altra
banda, el nexe causal entre la conducta dels demandats i la producció del dany no va quedar provat
de manera determinant, sinó que es basava en meres conjectures, deduccions o probabilitats.
Alguns exemples es poden veure a les SSTS, 1a, 30.1.2012 (RJ 2012\309) -responsabilitat per
accident miner-, 31.5.2011 (RJ 2011\4005) -accident patit en precipitar-se a l’habitació de calderes
quan intentava accedir al muntacàrregues, tot i que havia estat advertida per una veïna del seu error-
o 22.2.2010 (RJ 2010\1290) -conductora atropellada quan, en la foscor de la nit, va decidir baixar del
cotxe i travessar la calçada per a fer les seves necessitats fisiològiques a la mitjana-.
