Embed Size (px)
Citation preview
04. 02. 202001. 03. 2020 #449
#tot
elcin
ema N
aufra
gis /
XI Hum
ans F
est /
CineP
OLSKA /
Bàsics
Film
oteca
. El r
emake
/
R. W. F
assb
inder
: am
or i rà
bia /
Cente
nari Fe
llini /
Les A
rts
a La F
ilmote
ca / M
enuda F
ilmo
Avisos i normes
La durada de les pel·lícules és orientativa i aproximada. La Filmoteca es reserva el dret d’introduir canvis en la programació per ra-ons alienes a la seua voluntat. Consulteu les actualitzacions en el web ivac.gva.es.
Les entrades es posaran a la venda trenta minuts abans de cada projecció per a qualse-vol de les sessions de cada dia. La taquilla es tancarà cinc minuts abans de cada projecció. Una vegada iniciada la projecció no es per-metrà l’accés a la sala. Preguem la màxima puntualitat.
Es prega silenci. Desconnecteu els mòbils abans d’entrar a la sala. No està permés el consum d’aliments i begudes.
Menuda Filmo: cada persona podrà traure un màxim de sis entrades.
EDITA La Filmoteca · Institut Valencià de Cultura PORTADA Todos nos llamamos Ali (Rainer Werner Fassbinder, 1973) DISSENY Martín Gràfic IMPRESSIÓ La Imprenta C.G. DEP. LEGAL V 961-2012
La duración de las películas es orientativa y aproximada. La Filmoteca se reserva el derecho de introducir cambios en la programación por razones ajenas a su voluntad. Consulten las actualizaciones en la web ivac.gva.es.
Las entradas se pondrán a la venta treinta minutos antes de cada proyección para cual-quiera de las sesiones de cada día. La taquilla se cerrará cinco minutos antes de cada proyección. Una vez iniciada la proyección no se permitirá el acceso a la sala. Rogamos la máxima pun-tualidad.
Se ruega silencio. Desconecten los móviles antes de entrar a la sala. No está permitido el consumo de alimentos y bebidas.
Menuda Filmo: cada persona podrá sacar un máximo de seis entradas.
3
Programació
DIMARTS 4 DE FEBRER
18.00 h
Los últimos días del EdénJohn McTiernan. 1992. 106' u p. 7
20.00 h
La noche de 12 añosÁlvaro Brechner. 2018. 122' u p. 12Amb la presència de José Mujica.
DIMECRES 5 DE FEBRER
18.00 h
53 guerrasEwa Bukowska. 2017. 82' u p. 19
20.00 h
Los últimos días del EdénJohn McTiernan. 1992. 106' u p. 7
DIJOUS 6 DE FEBRER
19.00 h
La mujer panteraJacques Tourneur. 1942. 73' u p. 24Presentació i col·loqui a càrrec de Roberto Cueto, crític de Caimán CdC. Entrada gratuïta amb carnet d'estudiant.
DIVENDRES 7 DE FEBRER
18.00 h
Los pájaros cantan en KigaliJoanna Kos-Krauze, Krzysztof Krauze. 2017. 113' u p. 19
20.15 h
La mujer panteraJacques Tourneur. 1942. 73' u p. 24
22.30 h
El beso de la panteraPaul Schrader. 1981. 118' u p. 25
DISSABTE 8 DE FEBRER
18.00 h
MarthaRainer Werner Fassbinder. 1973. 112' u p. 28
20.15 h
La dolce vitaFederico Fellini. 1960. 174' u p. 31
DIUMENGE 9 DE FEBRER
18.00 h
El beso de la panteraPaul Schrader. 1981. 118' u p. 25
20.15 h
MarthaRainer Werner Fassbinder. 1973. 112' u p. 28
4
DIMARTS 11 DE FEBRER
18.00 h
Rock'n'Roll EddieTomasz Szafrański. 2019. 101' u p. 20
20.00 h
Makun. No lloresEmilio Martí. 2018. 30' u p. 8
Idrissa, crònica d'una mort qualsevolXavier Artigas, Xapo Ortega. 2018. 94' u p. 8
DIMECRES 12 DE FEBRER
18.00 h
La dolce vitaFederico Fellini. 1960. 174' u p. 31
DIJOUS 13 DE FEBRER
18.00 h
Torre. El día luminosoJagoda Szelc. 2017. 106' u p. 20
20.00 h
Giulietta de los espíritusFederico Fellini. 1965. 146' u p. 32
DIVENDRES 14 DE FEBRER
18.00 h
Giulietta de los espíritusFederico Fellini. 1965. 146' u p. 32
20.45 h
La aldea de las vacas nadadorasKatarzyna Trzaska. 2018. 78' u p. 21
22.30 h
Makun. No lloresEmilio Martí. 2018. 30' u p. 8
Idrissa, crònica d'una mort qualsevolXavier Artigas, Xapo Ortega. 2018. 94' u p. 8
DISSABTE 15 DE FEBRER
18.00 h
El otro lado de la esperanzaAki Kaurismäki. 2017. 98' u p. 9
20.00 h
Fellini ocho y medioFederico Fellini. 1963. 138' u p. 33
DIUMENGE 16 DE FEBRER
18.00 h
Fellini ocho y medioFederico Fellini. 1963. 138' u p. 33
20.30 h
El otro lado de la esperanzaAki Kaurismäki. 2017. 98' u p. 9
DIMARTS 18 DE FEBRER
18.00 h
El correo de VarsoviaWładysław Pasikowski. 2019. 114' u p. 21
20.15 h
Los clownsFederico Fellini. 1970. 92' u p. 34
DIMECRES 19 DE FEBRER
18.00 h
Los clownsFederico Fellini. 1970. 92' u p. 34
20.00 h
Comportarse como adultosCosta-Gavras. 2019. 124' u p. 9
DIJOUS 20 DE FEBRER
19.00 h
El seductorDon Siegel. 1971. 109' u p. 26Presentació i col·loqui a càrrecd'Áurea Ortiz, professora de laUniversitat de València i tècnica de programació de la Filmoteca. Entradagratuïta amb carnet d'estudiant.
5
DIVENDRES 21 DE FEBRER
18.00 h
El mayordomoFilip Bajon. 2018. 141' u p. 22
20.30 h
La seducciónSofia Coppola. 2017. 91' u p. 26
22.30 h
El seductorDon Siegel. 1971. 109' u p. 26
DISSABTE 22 DE FEBRER
18.00 h
La seducciónSofia Coppola. 2017. 91' u p. 26
20.00 h
La cordillera de los sueñosPatricio Guzmán. 2019. 84' u p. 13
22.30 h
Todos nos llamamos AliRainer Werner Fassbinder. 1973. 93' u p. 29
DIUMENGE 23 DE FEBRER
18.00 h
Todos nos llamamos AliRainer Werner Fassbinder. 1973. 93' u p. 29
20.00 h
System CrasherNora Fingscheidt. 2019. 110' u p. 13
DIMARTS 25 DE FEBRER
18.00 h
FugaAgnieszka Smoczyńska. 2018. 100' u p. 22
20.00 h
TembloresJayro Bustamante. 2019. 107' u p. 14
DIMECRES 26 DE FEBRER
18.00 h
Novio a la vistaLuis García Berlanga. 1954. 83' u p. 36
20.00 h
WomanAnastasia Mikova, Yann Arthus-Bertrand. 2019. 105' u p. 15
DIJOUS 27 DE FEBRER
18.00 h
Una mañana fríaRaquel Troyano. 2019. 73' u p. 17Presentació i col·loqui a càrrec de Raquel Troyano, directora de la pel·lícula, i d'Ana Novella, presidenta de Stop Accidentes.
20.30 h
Aga's HouseLendita Zeqiraj. 2019. 107' u p. 16
DIVENDRES 28 DE FEBRER
18.00 h
Made in BangladeshRubaiyat Hossain. 2019. 95' u p. 16
20.00 h
MarighellaWagner Moura. 2019. 155' u p. 17
DISSABTE 29 DE FEBRER
18.00 h
Dilili en ParísMichel Ocelot. 2018. 95' u p. 38Entrada gratuïta pera menors de 14 anys.
20.00 h
Fellini SatiricónFederico Fellini. 1969. 128' u p. 34
22.30 h
Comportarse como adultosCosta-Gavras. 2019. 124' u p. 9
DIUMENGE 1 DE MARÇ
18.00 h
Dilili en ParísMichel Ocelot. 2018. 95' u p. 38Entrada gratuïta per amenors de 14 anys.
20.00 h
Novio a la vistaLuis García Berlanga. 1954. 83' u p. 36
.
6
4 FEBR — 29 FEBR
NaufragisImatges per a la reflexió
La Filmoteca programa un cicle dins del marc de la 14a Biennal Martínez Guerricabeitia, que enguany porta per lema «Naufragis». Una selecció de pel·lícules que dialoga amb l’exposició que pot veure’s al Museu de la Ciutat fins al 22 de març, composta per una vintena d’obres on cada artista aborda des de la seua perspectiva i enfocament personal la idea del fracàs d’ideologies, projectes ma-terials i immaterials, iniciatives polítiques, econòmiques i socials, a diferents escales geogràfiques i humanes. En la mateixa línia, les pel·lícules programades en el cicle inciten a la reflexió sobre qüestions candents com la crisi mediambiental o el «naufragi» dels valors humanitaris d’Europa.
La 14a Biennal Martínez Guerricabeitia està organitzada per la Universitat de València i la Fundació General-Col·lecció Martínez Guerri-cabeitia, amb el patrocini de l’Ajuntament de València, banc Santander i Heineken.
La Filmoteca programa un ciclo dentro del marco de la 14ª Bienal Martínez Guerricabei-tia, que este año lleva por lema «Naufragios». Una selección de películas que dialoga con la exposición que puede verse en el Museo de la Ciudad hasta el 22 de marzo, compuesta por una veintena de obras donde cada artista aborda desde su perspectiva y enfoque perso-nal la idea del fracaso de ideologías, proyectos materiales e inmateriales, iniciativas políticas, económicas y sociales, a diferentes escalas geográficas y humanas. En la misma línea, las películas programadas en el ciclo incitan a la reflexión sobre cuestiones candentes como la crisis medioambiental o el «naufragio» de los valores humanitarios de Europa.
La 14ª Bienal Martínez Guerricabeitia está organizada por la Universitat de València y la Fundación General-Colección Martínez Gue-rricabeitia, con el patrocinio del Ayuntamien-to de València, banco Santander y Heineken.
7
DT 4 FEBR / 18.00 H | DC 5 FEBR / 20.00 H
Los últimos días del EdénMedicine ManJOHN McTIERNAN . EUA. 1992. VOSE. Color. 106’. Digital HD. INT. Sean Connery, Lorraine Bracco, José Wilker, Rodolfo de Alexandre, Angelo Barra Moreira, Francisco Tsirene Tsere Rereme, Elias Monteira de Silva.
En la zona més profunda de la selva tropical de l’Amazones, un veterà investigador viu i treballa tractant de trobar un remei contra el càncer. Després de demanar ajuda a l’em-presa farmacèutica per a la qual treballa, li envien com a col·laboradora a la investiga-dora Rae Crane.
En lo más profundo de la selva tropical del Amazonas, un veterano investigador vive y tra-baja tratando de encontrar un remedio contra el cáncer. Después de pedir ayuda a la empresa farmacéutica para la que trabaja, le envían co-mo colaboradora a la investigadora Rae Crane.
8
DT 11 FEBR / 20.00 H | DV 14 FEBR / 22.30 H
Makun. No lloresEMILIO MARTÍ . Espanya. 2018. Color. 30’. DCP.
A partir de dibuixos i escrits rescatats del CIE de Fuerteventura i d’entrevistes realitzades a persones que han passat per aquests centres, Makun reconstrueix les històries de quatre migrants en la seua travessia cap a Europa, fins al seu tancament inesperat en un CIE: gràcies al dibuix animat, els seus somnis cobren vida, i els dibuixos es mouen per les parets i reixes que els tanquen; però també es reviuen els malsons, la duresa del viatge i el tràfic de persones que produeix una Europa de portes tancades.
A partir de dibujos y escritos rescatados del CIE de Fuerteventura y de entrevistas realizadas a personas que han pasado por estos centros, Makun reconstruye las historias de cuatro migrantes en su travesía hacia Europa, hasta su encierro inesperado en un CIE: gracias al dibujo animado, sus sueños cobran vida, y los dibujos se mueven por las paredes y rejas que les encierran; pero también se reviven las pesa-dillas, la dureza del viaje y la trata de personas que produce una Europa de puertas cerradas.
Idrissa, crònica d’una mort qualsevolXAVIER ARTIGAS, XAPO ORTEGA . Espanya. 2018. V.O. SUBT. VALENCIÀ. Color. 94’. DCP.
Quan va desestimar el cas d’Idrissa Diallo i bloquejar tot accés al seu expedient policial, el sistema legal espanyol va fer quasi impos-sible investigar per què i com va morir un jo-ve guineà de 21 anys en un CIE de Barcelona. Sense ni una fotografia de la víctima, l’equip del film es llança a la recerca del cos d’Idrissa i de la seua família, per tal de descobrir què va passar aquella nit en una cel·la del polèmic centre d’internament.
Cuando desestimó el caso de Idrissa Diallo y bloqueó todo acceso a su expediente policial, el sistema legal español hizo casi imposible investigar por qué y cómo murió un joven guineano de 21 años en un CIE de Barcelona. Sin siquiera una fotografía de la víctima, el equipo del film se lanza en busca del cuerpo de Idrissa y de su familia, para descubrir qué pasó aquella noche en una celda del polémico centro de internamiento.
9
DS 15 FEBR / 18.00 H | DG 16 FEBR / 20.30 H
El otro lado de la esperanzaToivon tuolla puolenAKI K AURISMÄKI . Finlàndia, Alemanya. 2017. VOSE. Color. 98’. DCP. INT. Sherwan Haji, Sakari Kuosmanen, Kati Outinen, Tommi Korpela, Janne Hyytiäinen.
Helsinki. Dos destinos se cruzan. Wikhström, de 50 años, decide cambiar su vida y abrir un restaurante. Khaled es un joven refugiado si-rio que busca a su hermana. Su solicitud de asilo es rechazada pero decide quedarse de todos modos.
DC 19 FEBR / 20.00 H | DS 29 FEBR / 22.30 H
Comportarse como adultosAdults in the RoomCOSTA-GAVRAS . França, Grècia. 2019. VOSE. Color. 124’. DCP. INT. Christos Loulis, Alexandros Bourdoumis, Ulrich Tukur, Josiane Pinson, Valeria Golino, Daan Schuurmans, Christos Stergioglou, Themis Panou, Aurélien Recoing.
Adaptació del llibre escrit per l’exministre de Finances grec Yanis Varoufakis durant la crisi grega de 2015, on narra les diverses reunions en les quals les institucions europees impo-saren mesures d’austeritat que van asfixiar la ciutadania de Grècia. Una pressió política que va provocar la divisió dels membres del govern d’esquerres.
Adaptación del libro escrito por el exministro de Finanzas griego Yanis Varoufakis durante la crisis griega de 2015, en el que narra las di-versas reuniones en las que las instituciones europeas impusieron medidas de austeridad que asfixiaron a la ciudadanía de Grecia. Una presión política que provocó la división de los miembros del gobierno de izquierdas.
Hèlsinki. Dos destins es creuen. Wikhström, de 50 anys, decideix canviar la seua vida i obrir un restaurant. Khaled és un jove refu-giat sirià que busca la seua germana. La seua sol·licitud d’asil és rebutjada però decideix quedar-se igualment.
10
4 FEBR — 28 FEBR
XI Humans FestFestival Internacional de Cinema i Drets Humans de València
Un any més, La Filmoteca serà una de les seus de Humans Fest, festival organitzat per la Fundación por la Justicia que afronta una nova etapa sota la direcció de Samuel Se-bastián. Entre les novetats, destaquen la de programar activitats al llarg de tot l’any i la d’obrir la secció oficial de llargmetratges a pel·lícules de ficció que han destacat en festi-vals internacionals com Berlín, Sant Sebastià, Venècia o Toronto.
A més dels llargmetratges a competició i d’Una mañana fría, pel·lícula sobre els acci-dents de trànsit inclosa en la secció especial, La Filmoteca acull una sessió prèvia al festival. El 4 de febrer comptarem amb la presència de José Mujica, guardonat amb el premi Drets Humans que atorga la Fundación por la Jus-ticia. L’expresident de l'Uruguai presentarà la pel·lícula La noche de 12 años.
Un año más, La Filmoteca será una de las se-des de Humans Fest, festival organizado por la Fundación por la Justicia que afronta una nueva etapa bajo la dirección de Samuel Se-bastián. Entre las novedades, destacan la de programar actividades a lo largo de todo el año y la de abrir la sección oficial de largometrajes a películas de ficción que han destacado en festivales internacionales como Berlín, San Sebastián, Venecia o Toronto.
Además de los largometrajes a competición y de Una mañana fría, película sobre los acciden-tes de tráfico incluida en la sección especial, La Filmoteca acoge una sesión previa al festival. El 4 de febrero contaremos con la presencia de José Mujica, galardonado con el premio Dere-chos Humanos que otorga la Fundación por la Justicia. El expresidente de Uruguay presentará la película La noche de 12 años.
11
La XI edició del festival, el tema de la qual és la corrupció, es desenvolupa entre el 21 de febrer i l’1 de març en altres seus com l’SGAE, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i la Universitat Politècnica de València. La pro-gramació audiovisual es completa amb expo-sicions en el Centre del Carme i La Primera.
La XI edición del festival, cuyo tema es la corrupción, se desarrolla entre el 21 de febrero y el 1 de marzo en otras sedes como la SGAE, el Octubre Centre de Cultura Contemporània y la Universidad Politécnica de València. La pro-gramación audiovisual se completa con expo-siciones en el Centre del Carme y La Primera.
12
SESSIÓ PRE-FESTIVAL: PREMI DRETS HUMANS FUNDACIÓN POR LA JUSTICIA En col·laboració amb Fundación por la Justicia i el Consell Valencià de Col·legis d’Advocats
Any 1973. L’Uruguai està sota el poder de la dictadura militar. Una nit de tardor, nou pre-sos tupamaros són trets de les seues cel·les en una operació militar secreta. L’ordre és precisa: «com no vam poder matar-los, els tornarem bojos». Els tres homes romandran aïllats durant dotze anys en diminutes cel·les, privats de les seues necessitats bàsiques i a penes alimentats. Un d'ells és Pepe Mujica.
Año 1973. Uruguay está bajo el poder de la dictadura militar. Una noche de otoño, nueve presos tupamaros son sacados de sus celdas en una operación militar secreta. La orden es pre-cisa: «como no pudimos matarles, vamos a vol-verles locos». Los tres hombres permanecerán aislados durante doce años en diminutas celdas, privados de sus necesidades básicas y apenas alimentados. Uno de ellos es Pepe Mujica.
DT 4 FEBR / 20.00 H Amb la presència de José Mujica.
La noche de 12 añosÁLVARO BRECHNER . Uruguai, Espanya, Alemanya, Argentina, França. 2018. Color. 122’. DCP. INT. Antonio de la Torre, Chino Darín, Alfonso Tort, César Troncoso, Soledad Villamil, Sílvia Pérez Cruz.
13
SECCIÓ OFICIAL DE LLARGMETRATGES
Patricio Guzmán va deixar Xile fa més de quaranta anys, quan la dictadura militar va reemplaçar al Front Popular, però no va dei-xar de pensar en un país, una cultura, un es-pai geogràfic que mai va oblidar. Després de Nostalgia de la luz i El botón de nácar, Guzmán tanca la seua trilogia xilena amb un assaig cinematogràfic dedicat a «la immensa colum-na vertebral que revela la història passada i recent de Xile».
Patricio Guzmán dejó Chile hace más de cua-renta años, cuando la dictadura militar reem-plazó al Frente Popular, pero no dejó de pensar en un país, una cultura, un espacio geográfico que nunca olvidó. Tras Nostalgia de la luz y El botón de nácar, Guzmán cierra su trilogía chi-lena con un ensayo cinematográfico dedicado a «la inmensa columna vertebral que revela la historia pasada y reciente de Chile».
DG 23 FEBR / 20.00 H
System CrasherSystemsprengerNORA FINGSCHEIDT. Alemanya. 2019. V.O. SUBT. VALENCIÀ*. Color. 110’. DCP. INT. Helena Zengel, Albrecht Schuch, Lisa Hagmeister, Gabriela M. Schmeide, Till Butterbach, Peter Schneider.
Benni és una incontrolable xiqueta de nou anys amb un trauma que li provoca atacs de pànic i episodis violents cap a ella mateixa i els altres. La seua mare, soltera i amb dues filles més, no pot cuidar d’ella i els serveis socials intenten trobar-li un entorn adequat.
Benni es una incontrolable niña de nueve años con un trauma que le provoca ataques de pá-nico y episodios violentos hacia sí misma y los demás. Su madre, soltera y con dos hijas más, no puede cuidar de ella y los servicios sociales intentan encontrarle un entorno adecuado.
DS 22 FEBR / 20.00 H
La cordillera de los sueñosLa Cordillère des songesPATRICIO GUZMÁN . Xile, França. 2019. Color. 84’. DCP.
14
DT 25 FEBR / 20.00 H
TembloresJAYRO BUSTAMANTE . Guatemala, França, Luxemburg. 2019. Color. 120'. DCP. INT. María Telón, Juan Pablo Olyslager, Pedro Javier Silva Lira, Diane Bathen, Mauricio Armas.
Pablo és un pare model: té un treball aco-modat, és afectuós amb la seua dona i els seus dos fills i practicant de l'església evan-gèlica. Però la seua vida perfecta comença a esfondrar-se quan es permet ser ell mateix i s'enamora d'un home. S'enfronta llavors a la intolerància de la societat i de la seua pròpia família, que l’obliga a internar-se en un centre de teràpia de conversió sexual si vol continuar veient als seus fills.
Pablo es un padre modelo: tiene un trabajo acomodado, es cariñoso con su mujer y sus dos hijos y practicante de la iglesia evangélica. Pero su vida perfecta comienza a derrumbarse cuando se permite ser él mismo y se enamora de un hombre. Se enfrenta entonces a la in-tolerancia de la sociedad y de su propia fami-lia, que lo obliga a internarse en un centro de terapia de conversión sexual si quiere seguir viendo a sus hijos.
15
DC 26 FEBR / 20.00 H
WomanANASTASIA MIKOVA, YANN ARTHUS-BERTRAND. França. 2019. V.O. SUBT. VALENCIÀ*. Color. 105’. DCP.
Projecte d'abast mundial que tracta de donar veu a més de dues mil dones de cinquanta països amb vides molt diferents, modelades per la seua cultura, la seua fe o la seua història familiar. Un documental en el qual responen a múlti-ples preguntes sobre les etapes que marquen la vida d'una dona, els seus somnis i les seues pitjors pors, les seues expectatives sobre la societat i els homes, la relació amb el seu cos, la seducció, la maternitat, el desig femení...
Proyecto de alcance mundial que trata de dar voz a más de dos mil mujeres de cincuenta países con vidas muy diferentes, modeladas por su cultura, su fe o su historia familiar. Un documental en el que responden a múltiples preguntas sobre las etapas que marcan la vida de una mujer, sus sueños y sus peores miedos, sus expectativas sobre la sociedad y los hom-bres, la relación con su cuerpo, la seducción, la maternidad, el deseo femenino...
16
DJ 27 FEBR / 20.30 H
Aga’s HouseShpia e AgësLENDITA ZEQIRAJ . Kosovo, Croàcia, Albània, França. 2019. VOSE*. Color. 107’. DCP. INT. Arti Lokaj, Rozafa Celaj, Adriana Matoshi, Basri Lushtaku, Melihate Qena.
Un grup heterogeni de dones viu en un remot paratge de muntanya. L’únic element masculí de la casa és el fill d’una d’elles, Agës, de nou anys. Una altra de les dones ensenya serbi al xiquet perquè puga buscar al seu pare desa-paregut. Quan es produeix un fet inesperat, Agës s’encarregarà de salvar-la.
Un grupo heterogéneo de mujeres vive en un remoto paraje de montaña. El único elemento masculino de la casa es el hijo de una de ellas, Agës, de nueve años. Otra de las mujeres en-seña serbio al niño para que pueda buscar a su padre desaparecido. En el momento en que se produce algo inesperado, Agës se encargará de salvarla.
DV 28 FEBR / 18.00 H
Made in BangladeshShimuRUBAIYAT HOSSAIN . Bangladesh, França, Portugal, Dinamarca. 2019. V.O. SUBT. VALENCIÀ*. Color. 95’. DCP. INT. Rikita Nandini Shimu, Novera Rahman, Parvin Paru, Mayabi Rahman, Shahana Goswami.
Shimu va abandonar el seu poble natal quan la seua madrastra la va amenaçar amb casar-la amb un home de mitjana edat. Ara, amb 23 anys, viu a la capital, i treballa interminables hores per una miserable paga en una factoria tèxtil mentre el seu marit busca faena.
Shimu abandonó su pueblo natal cuando su madrastra la amenazó con casarla con un hombre de mediana edad. Ahora, con 23 años, vive en la capital, y trabaja interminables ho-ras por una mísera paga en una factoría textil mientras su marido busca trabajo.
17
DV 28 FEBR / 20.00 H
MarighellaWAGNER MOURA . Brasil. 2019. VOSE*. Color. 155’. DCP. INT. Seu Jorge, Adriana Esteves, Bruno Gagliasso, Luiz Carlos Vasconcelos, Humberto Carrão, Jorge Paz, Bella Camero.
Biopic sobre Carlos Marighella, polític, es-criptor i guerriller brasiler assassinat en 1969, durant la dictadura militar al Brasil.
Biopic sobre Carlos Marighella, político, escri-tor y guerrillero brasileño asesinado en 1969, durante la dictadura militar en Brasil.
SECCIÓ ESPECIAL
1986. Un accident de cotxe a Reinosa canvia la vida de Rosi per sempre. La no acceptació de la mort del seu germà portarà a aquesta madrilenya durant anys a buscar-lo pel nord d’Espanya. 33 anys després, torna al lloc de l’accident acompanyada de la seua filla. Aquesta vegada no busca al seu germà, sinó un retrobament entre passat i present. Una generació que se’n va i una altra que arriba.
1986. Un accidente de coche en Reinosa cambia la vida de Rosi para siempre. La no aceptación del fallecimiento de su hermano llevará a esta madrileña durante años a buscarlo por el nor-te de España. 33 años después, vuelve al lugar del accidente acompañada de su hija. Esta vez no busca a su hermano, sino un reencuentro entre pasado y presente. Una generación que se va y otra que llega.
DJ 27 FEBR / 18.00 H Presentació i col·loqui a càrrec de Raquel Troyano, directora de la pel·lícula, i d’Ana Novella, presidenta de Stop Accidentes.
Una mañana fríaRAQUEL TROYANO. Espanya. 2019. Color. 73’. DCP.
18
5 FEBR — 18 FEBR
CinePOLSKA
L’Instituto Polaco de Cultura a Madrid or-ganitza, com cada any, una mostra itinerant per a donar a conéixer en les filmoteques espanyoles pel·lícules poloneses de recent producció que no han sigut estrenades al nostre país. Aquesta edició es compon de huit llargmetratges, set de ficció i un do-cumental. És una mostra heterogènia en la qual trobem des de cinema històric signat per directors consagrats (El mayordomo, El cor-reo de Varsovia) fins a una pel·lícula familiar d’aventures (Rock’n'Roll Eddie), passant per un documental que tracta amb fina ironia la trobada d’un grup de neohippies amb els ha-bitants d’una comunitat rural (La aldea de las vacas nadadoras). En el cicle destaca, a més, la presència femenina, tant en la nòmina de cineastes —cinc de les huit pel·lícules estan dirigides per dones— com en les històries que ens conten Los pájaros cantan en Kigali, 53 guerras, Fuga i Torre, retrats psicològics de dones que viuen complexes situacions.
El cicle compta amb el patrocini de l’Institut Polonés d’Art Cinematogràfic i està produït per Mañana.
El Instituto Polaco de Cultura en Madrid orga-niza, como cada año, una muestra itinerante para dar a conocer en las filmotecas españolas películas polacas de reciente producción que no han sido estrenadas en nuestro país. Esta edición se compone de ocho largometrajes, sie-te de ficción y un documental. Es una muestra heterogénea en la que encontramos desde cine histórico firmado por directores consagrados (El mayordomo, El correo de Varsovia) hasta una película familiar de aventuras (Rock’n'Roll Ed-die), pasando por un documental que trata con fina ironía el encuentro de un grupo de neo-hippies con los habitantes de una comunidad rural (La aldea de las vacas nadadoras). En el ciclo destaca, además, la presencia femenina, tanto en la nómina de cineastas —cinco de las ocho películas están dirigidas por muje-res— como en las historias que nos cuentan Los pájaros cantan en Kigali, 53 guerras, Fuga y Torre, retratos psicológicos de mujeres que viven complejas situaciones.
El ciclo cuenta con el patrocinio del Ins-tituto Polaco de Arte Cinematográfico y está producido por Mañana.
19
DC 5 FEBR / 18.00 H
53 guerras53 wojniEWA BUKOWSK A . Polònia. 2017. VOSE. Color. 82’. DCP. INT. Magdalena Popławska, Michał Żurawski, Kinga Preis, Dorota Kolak, Krzysztof Stroiński.
Anka i Witek estan casats i s’estimen. Ell és reporter de guerra i passa la major part de l’any fora del país, en diverses zones de conflicte. Ella espera a casa que torne. Intenta portar una vida normal, però el temor per la vida de Witek es va apoderant d’ella.
Anka y Witek están casados y se aman. Él es reportero de guerra y pasa la mayor parte del año fuera del país, en diversas zonas de con-flicto. Ella espera en casa a que vuelva. Intenta llevar una vida normal, pero el temor por la vida de Witek se va apoderando de ella.
DV 7 FEBR / 18.00 H
Los pájaros cantan en KigaliPtaki śpiewają w KigaliJOANNA KOS-KRAUZE, KRZYSZTOF KRAUZE . Polònia. 2017. VOSE. Color. 113’. DCP. INT. Jowita Budnik, Claudine Mugambira, Witold Wielinski, Ciza Remy Muhriwa, Herve Kimenyi Rutaremara.
Claudine és una dona tutsi filla d’un famós ornitòleg que mor en el genocidi de Ruanda. L’ornitòloga polonesa Anna Keller, que por-ta anys establida a Àfrica, ajuda Claudine en la seua fugida a Polònia. Les dues dones, sumides en un profund dolor, viuen un lent i commovedor procés de sanació i retorn a la vida quotidiana.
Claudine es una mujer tutsi hija de un famoso ornitólogo que fallece en el genocidio de Ruan-da. La ornitóloga polaca Anna Keller, que lleva años afincada en África, ayuda a Claudine en su huida a Polonia. Las dos mujeres, sumidas en un profundo dolor, viven un lento y con-movedor proceso de sanación y retorno a la vida cotidiana.
´
20
DT 11 FEBR / 18.00 H
Rock’n’Roll EddieWładcy przygód. Stąd do OblivioTOMASZ SZAFRAŃSKI . Polònia. 2019. VOSE. Color. 101’. DCP. INT. Szymon Radzimierski, Weronika Kaczmarczyk, Maciej Makowski, Kamila Bujalska, Alicja Dąbrowska.
Els adolescents Franek i Izka posen en marxa un misteriós gramòfon i porten accidental-ment a la Terra a Eddie el Rocker, que ha fugit del país d'Oblivio. D’aquesta forma atrauen la ira dels Caçadors de Caps, que intentaran capturar i castigar al fugitiu coste el que coste.
Los adolescentes Franek e Izka ponen en mar-cha un misterioso gramófono y traen acciden-talmente a la Tierra a Eddie el Rockero, fugado del país de Oblivio. De esta forma atraen la ira de los Cazadores de Cabezas, que intentarán capturar y castigar al huido a toda costa.
DJ 13 FEBR / 18.00 H
Torre. El día luminosoWieża. Jasny dzieńJAGODA SZELC . Polònia. 2017. VOSE. Color. 106’. DCP. INT. Anna Krotoska, Małgorzata Szczerbowska, Anna Zubrzycki, Dorota Łukasiewicz-Kwietniewska, Rafał Kwietniewski.
Mula viu en una casa de camp amb la seua fa-mília. El cap de setmana anterior a la primera comunió de la seua filla Nina, reben la visita del germà de Mula acompanyat de la seua fa-mília i de Kaja, la germana menuda de Mula, que portava sis anys desapareguda. Kaja, de personalitat inestable, és la mare biològica de Nina, per la qual cosa Mula tem que vulga emportar-se a la xiqueta.
Mula vive en una casa de campo con su familia. El fin de semana anterior a la primera comu-nión de su hija Nina, reciben la visita del her-mano de Mula acompañado de su familia y de Kaja, la hermana pequeña de Mula, que llevaba seis años desaparecida. Kaja, de personalidad inestable, es la madre biológica de Nina, por lo que Mula teme que quiera llevarse a la niña.
21
DV 14 FEBR / 20.45 H
La aldea de las vacas nadadorasWieś pływających krówK ATARZYNA TRZASK A . Polònia. 2018. VOSE. Color. 78’. DCP.
Tres joves berlinesos ecologistes que cul-tiven la vida espiritual aprofiten les seues vacances per a buscar llocs on la gent visca en harmonia amb la natura. Viatgen fins a un poblet on lloguen una casa a un ramader. Allí mediten, resen a la lluna, es llaven nus al costat del pou, es compadeixen dels animals de la granja i mengen verdures tretes del fem. Per als habitants del poble, aquests visitants resulten d’allò més exòtic. Podran els nous hippies i els vilatans entendre’s?
Tres jóvenes berlineses ecologistas que cultivan la vida espiritual aprovechan sus vacaciones para buscar lugares donde la gente viva en armonía con la naturaleza. Viajan hasta una pequeña aldea en la que alquilan una casa a un ganadero. Allí meditan, rezan a la luna, se lavan desnudos junto al pozo, se compadecen de los animales de la granja y comen verduras sacadas de la basura. Para los habitantes de la aldea, estos visitantes resultan tremendamen-te exóticos. ¿Podrán los nuevos hippies y los lugareños entenderse?
DT 18 FEBR / 18.00 H
El correo de VarsoviaKurierWŁADYSŁAW PASIKOWSKI . Polònia. 2019. VOSE. Color. 114’. DCP. INT. Philippe Tłokiński, Julie Engelbrecht, Bradley James, Martin Butzke, Nico Rogner, Patrycja Volny, Tomasz Schuchardt, Jan Frycz.
Una pel·lícula d’acció i espies, inspirada en la històrica missió secreta del famós «correu de Varsòvia», Jan Nowak-Jeziorański. La seua gesta en solitari determinaria el futur de Polò-nia i de la Segona Guerra Mundial. Perseguit pels serveis d’intel·ligència de les potències enemigues, es troba amb persones que can-viaran la seua vida per sempre.
Una película de acción y espías, inspirada en la histórica misión secreta del famoso «correo de Varsovia», Jan Nowak-Jeziorański. Su hazaña en solitario determinaría el futuro de Polonia y de la Segunda Guerra Mundial. Perseguido por los servicios de inteligencia de las poten-cias enemigas, se encuentra con personas que cambiarán su vida para siempre.
22
DV 21 FEBR / 18.00 H
El mayordomoKamerdynerFILIP BAJON . Polònia. 2018. VOSE. Color. 141’. DCP. INT. Janusz Gajos, Anna Radwan, Sebastian Fabijański, Marianna Zydek, Adam Woronowicz, Sławomir Orzechowski, Diana Zamojska, Borys Szyc.
La història de la família prussiana von Krauss i de l’amor entre un xic casubi i una aristòcrata alemanya il·lustra la complexa convivència de les tres nacionalitats que cohabiten en l’antiga regió de Casubia. En ella, la línia demarcatòria establida pel tractat de Versalles després de la Primera Guerra Mundial, a més de dividir el terreny, va suposar una clara separació entre alemanys, casubis i polonesos.
La historia de la familia prusiana von Krauss y del amor entre un chico casubio y una aris-tócrata alemana ilustra la compleja conviven-cia de las tres nacionalidades que cohabitan en la antigua región de Casubia. En ella, la línea demarcatoria establecida por el tratado de Versalles tras la Primera Guerra Mundial, además de dividir el terreno, supuso una clara separación entre alemanes, casubios y polacos.
DT 25 FEBR / 18.00 H
FugaAGNIESZK A SMOCZYŃSK A . Polònia, República Txeca, Suècia. 2018. VOSE. Color. 100’. DCP. INT. Gabriela Muskała, Łukasz Simlat, Małgorzata Buczkowska-Szlenkier, Zbigniew Waleryś, Halina Rasiakówna, Piotr Skiba, Iwo Rajski.
Alicja perd la memòria. Lluny de la seua casa i de la seua família, es construeix ‘un nou jo’ independent. Al cap de dos anys, recupera la seua vida anterior. La seua família espera que torne a assumir el seu paper d’esposa, mare i filla, però ella no recorda l’amor que sentia per ells. El seu marit i el seu fill tampoc reconeixen a aquesta dona, que continua tenint un aspecte familiar però es comporta com una estranya.
Alicja pierde la memoria. Lejos de su casa y de su familia, se construye ‘un nuevo yo’ in-dependiente. Al cabo de dos años, recupera su vida anterior. Su familia espera que vuelva a asumir su papel de esposa, madre e hija, pero ella no recuerda el amor que sentía por ellos. Su marido y su hijo tampoco reconocen a esta mujer, que sigue teniendo un aspecto familiar pero se comporta como una extraña.
23
16 GEN — 7 JUNY
Bàsics FilmotecaEl remake: ecos i retorns
La perspectiva de gènere es revela impres-cindible a l’hora d'analitzar les pel·lícules programades al febrer dins de Bàsics Filmo-teca. Quatre títols sota els quals subjau com a element comú la centralitat d’una sexualitat femenina reprimida, que aflora convertida en violència. El 6 de febrer, Roberto Cueto compararà les dues versions de Cat People; la dirigida per Jacques Tourneur, ambigua i metafòrica en relació a l’animalitat de la seua protagonista, i el remake postmodern de Paul Schrader, molt més explícit, en el qual la mu-tació de la dona en pantera ja no és quelcom que s’elideix o se suggereix fora de camp, sinó que succeeix davant els ulls de l’espectador.
En el cas de les dues versions de The Be-guiled, al contrari, és la pel·lícula de Sofia Coppola la que guanya subtilesa en suprimir alguns elements (monòlegs interiors, flash-backs) utilitzats per Don Siegel en 1971 per a oferir informació sobre el passat dels seus personatges. No és l’única diferència entre les dues adaptacions de la novel·la de Thomas P. Cullinan A Painted Devil, que narra una claus-trofòbica història de virilitat castrada i desitjos reprimits en una escola femenina on la pau es veu pertorbada per l’aparició d’un soldat ferit.
La perspectiva de género se revela imprescin-dible a la hora de analizar las películas progra-madas en febrero dentro de Básicos Filmoteca. Cuatro títulos bajo los cuales subyace como elemento común la centralidad de una sexuali-dad femenina reprimida, que aflora convertida en violencia. El 6 de febrero, Roberto Cueto comparará las dos versiones de Cat People; la dirigida por Jacques Tourneur, ambigua y metafórica en relación a la animalidad de su protagonista, y el remake posmoderno de Paul Schrader, mucho más explícito, en el que la mutación de la mujer en pantera ya no es algo que se elide o se sugiere fuera de campo, sino que sucede ante los ojos del espectador.
En el caso de las dos versiones de The Begui-led, al contrario, es la película de Sofia Coppola la que gana sutileza al suprimir algunos elemen-tos (monólogos interiores, flashbacks) utilizados por Don Siegel en 1971 para ofrecer informa-ción sobre el pasado de sus personajes. No es la única diferencia entre las dos adaptaciones de la novela de Thomas P. Cullinan A Painted Devil, que narra una claustrofóbica historia de virilidad castrada y deseos reprimidos en una escuela femenina cuya paz se ve perturbada por la aparición de un soldado herido.
PRÒXIMAMENT u La bestia humana (Jean Renoir, 1938) + Deseos humanos (Fritz Lang, 1954) / Luna nueva (Howard Hawks, 1940) + Primera plana (Billy Wilder, 1974) / El hombre que sabía demasiado (Alfred Hitchcock, 1934 + 1956) ...i més
24
DJ 6 FEBR / 19.00 H | DV 7 FEBR / 20.15 HPresentació i col·loqui a càrrec de Roberto Cueto, crític de Caimán CdC. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.
La mujer panteraCat PeopleJACQUES TOURNEUR . EUA. 1942. VOSE. B/N. 73’. Digital HD. INT. Simone Simon, Kent Smith, Tom Conway, Jane Randolph, Jack Holt, Alan Napier, Elizabeth Dunne, Mary Halsey.
Durant una visita al zoo, Oliver coneix a Ire-na, una dissenyadora de moda. S’enamoren i acaben casant-se. Durant el convit, una misteriosa dona apareix i afirma ser parenta d'Irena. Ella comença des de llavors a com-portar-se de manera estranya.
Durante una visita al zoo, Oliver conoce a Irena, una diseñadora de moda. Se enamoran y acaban casándose. Durante el convite, una misteriosa mujer aparece y afirma ser pa- riente de Irena. Ella comienza desde entonces a comportarse de manera extraña.
u «Algunas de las películas dirigidas por Tour-neur en los años 40, las más vibrantes, se sa-len de la norma clásica habitual, inexpresada pero casi inquebrantable, según la cual en el cine de género los personajes femeninos son un complemento de los masculinos y están en función de ellos. […] Críticas feministas como Alisa Hummell, Linda Bohrer y otras, y también Robin Wood, señalan que el centro de Cat People está en el miedo (masculino) a una sexualidad agresiva femenina, reprimida, acechante, y consideran al film casi progresista en el tratamiento de la mujer, contrariamente a lo que sucede con el remake de Schrader, que retrocede al machismo y la misoginia tradicio-nales al desdoblar arbitrariamente a la pantera en dos, macho y hembra (Irina y su hermano Paul), y subordinar la hembra al macho, que la inicia y le introduce en el mito de la gente felina». | PILAR PEDRAZA, «Nueva Carne y remake: La mujer pantera», 2004
u «Algunes de les pel·lícules dirigides per Tour-neur en els anys 40, les més vibrants, s'ixen de la norma clàssica habitual, no expressada però quasi inexorable, segons la qual en el cinema de gènere els personatges femenins són un complement dels masculins i estan en funció d'ells. […] Crítiques feministes com Ali-sa Hummell, Linda Bohrer i d’altres, i també Robin Wood, assenyalen que el centre de Cat People està en la por (masculina) a una sexu-alitat agressiva femenina, reprimida, aguaita-dora, i consideren el film quasi progressista en el tractament de la dona, contràriament al que succeeix amb el remake de Schrader, que retrocedeix al masclisme i la misogínia tradicionals en desdoblar arbitràriament a la pantera en dos, mascle i femella (Irina i el seu germà Paul), i subordinar la femella al mascle, que la inicia i la introdueix en el mite de la gent felina». | PILAR PEDRAZA, «Nueva Carne y remake: La mujer pantera», 2004
25
DV 7 FEBR / 22.30 H | DG 9 FEBR / 18.00 H
El beso de la panteraCat PeoplePAUL SCHRADER . EUA. 1981. VOSE. Color. 118’. Digital HD. INT. Nastassja Kinski, Malcolm McDowell, John Heard, Annette O’Toole, Ed Begley Jr., Ruby Dee, Scott Paulin.
Una dona arriba a Nova Orleans per a viure amb el seu germà, de qui ha estat separada des de la infantesa. Tots dos descendeixen d’un antic poble els membres del qual arrosseguen una estranya maledicció. Aqueixa nit, ell es transforma en pantera i ataca a una prostituta.
Una mujer llega a Nueva Orleans para vivir con su hermano, de quien ha estado separada des-de la niñez. Ambos descienden de un antiguo pueblo cuyos miembros arrastran una extra-ña maldición. Esa noche, él se transforma en pantera y ataca a una prostituta.
26
DJ 20 FEBR / 19.00 H | DV 21 FEBR / 22.30 HPresentació i col·loqui a càrrec d’Áurea Ortiz, professora de la Universitat de València i tècnica de programació de la Filmoteca. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.
El seductorThe BeguiledDON SIEGEL . EUA. 1971. VOSE. Color. 109’. 35 mm. INT. Clint Eastwood, Geraldine Page, Elizabeth Hartman, Jo Ann Harris, Darleen Carr, Mae Mercer.
Durant la guerra civil nord-americana, un soldat ianki malferit és rescatat per una xica del Sud, que se les arregla per a portar-lo a l’internat femení on estudia. Encara que al principi totes les dones estan terroritzades, quan comença a recuperar-se, el soldat les va conquistant una a una i el desig i la gelosia enrareixen l’ambient de la casa.
Durante la guerra civil norteamericana, un soldado yanki malherido es rescatado por una muchacha sureña, que se las arregla para lle-varlo al internado femenino en el que estudia. Aunque al principio todas las mujeres están aterrorizadas, cuando empieza a recuperarse, el soldado las va conquistando una a una y el de-seo y los celos enrarecen el ambiente de la casa.
DV 21 FEBR / 20.30 H | DS 22 FEBR / 18.00 H
La seducciónThe BeguiledSOFIA COPPOLA . EUA. 2017. VOSE. Color. 91’. DCP. INT. Colin Farrell, Nicole Kidman, Kirsten Dunst, Elle Fanning, Oona Laurence, Angourie Rice, Wayne Pére.
Any 1864. Durant la guerra civil nord-ameri-cana, la tranquil·litat d’una escola femenina de Virgínia on només viuen dones es veu al-terada amb l’arribada d’un soldat ianqui ferit.
Año 1864. Durante la guerra civil norteamerica-na, la tranquilidad de una escuela femenina de Virginia donde solo viven mujeres se ve alterada con la llegada de un soldado yanqui herido.
27
11 OCT — 28 JUNY
R. W. Fassbinder, amor i ràbia
Continua el repàs a la filmografia fassbinderi-ana amb dos títols de 1973. Martha és un tele-film en el qual —com en Las amargas lágrimas de Petra von Kant l’any anterior— l'andrògina Margit Carstensen protagonitza un melodrama sobre el caràcter opressiu de les relacions de parella, tenyides ací de violència.
Però si hi ha una pel·lícula que despunta en l’obra de Fassbinder és sens dubte Todos nos llamamos Ali, una commovedora història d’amor i amistat entre dos éssers solitaris, una víuda de seixanta anys i un jove immigrant marro-quí. La seua relació és tot un desafiament a les normes d’una societat excloent i xenòfoba, i el discurs de la pel·lícula continua tenint la ma-teixa vigència a l’Europa de hui que en 1973.
Continúa el repaso a la filmografía fassbin-deriana con dos títulos de 1973. Martha es un telefilm en el que —como en Las amargas lágrimas de Petra von Kant el año anterior— la andrógina Margit Carstensen protagoniza un melodrama sobre el carácter opresivo de las relaciones de pareja, teñidas aquí de violencia.
Pero si hay una película que despunta en la obra de Fassbinder es sin duda Todos nos lla-mamos Ali, una conmovedora historia de amor y amistad entre dos seres solitarios, una viuda de sesenta años y un joven inmigrante marro-quí. Su relación es todo un desafío a las normas de una sociedad excluyente y xenófoba, y el discurso de la película sigue teniendo la mis-ma vigencia en la Europa de hoy que en 1973.
PRÒXIMAMENT u Effi Briest (1974) / La ley del más fuerte (1974) / Miedo al miedo (1975) / Viaje a la felicidad de Mamá Küsters (1975) / Solo quiero que me ames (1975) / El asado de Satán (1975) / La ruleta china (1976) / Desesperación (1977) / Alemania en otoño (1977) / En un año con trece lunas (1978) / La tercera generación (1978) / Berlin Alexanderplatz (1979) / Una canción, Lili Marleen (1980) / Lola (1981) / La ansiedad de Veronika Voss (1981) / Querelle (1982)
28
DS 8 FEBR / 18.00 H | DG 9 FEBR / 20.15 H
MarthaRAINER WERNER FASSBINDER . RFA. 1973. VOSE*. Color. 112’. DCP. INT. Margit Carstensen, Karlheinz Böhm, Gisela Fackeldey, Adrian Hoven, Barbara Valentin, Ingrid Caven.
Martha és una jove bibliotecària que viu amb els seus pares. Durant un viatge a Roma, el seu pare mor d’un atac al cor. En l’ambaixada alemanya, durant la paperassa, coneix Helmut Solomon, un compatriota uns anys major que ella, i tots dos queden fascinats amb la tro-bada. Temps després coincideixen de nou en la boda d’uns amics, comencen a eixir junts i al poc temps es casen. És el començament d’un infern per a Martha.
u Una historia basada en un relat de Cornell Woolrich, autor de las obres en què es basen La ventana indiscreta, de Hitchcock, i La novia vestía de negro, de Truffaut.
Martha es una joven bibliotecaria que vive con sus padres. Durante un viaje a Roma, su padre muere de un ataque al corazón. En la embajada alemana, durante el papeleo, conoce a Helmut Solomon, un compatriota unos años mayor que ella, y ambos quedan fascinados con el encuen-tro. Tiempo después coinciden de nuevo en la boda de unos amigos, comienzan a salir juntos y al poco tiempo se casan. Es el comienzo de un infierno para Martha.
u Basada en un relato de Cornell Woolrich, autor de las obras en las que se basan La ven-tana indiscreta, de Hitchcock, y La novia vestía de negro, de Truffaut.
29
DS 22 FEBR / 22.30 H | DG 23 FEBR / 18.00 H
Todos nos llamamos AliAngst esse seele aufRAINER WERNER FASSBINDER . RFA. 1973. VOSE*. Color. 93’. DCP. INT. Brigitte Mira, El Hedi Ben Salem, Barbara Valentin, Irm Hermann, Rainer Werner Fassbinder, Karl Scheydt.
Un dia de pluja, una dona madura es refugia en una taverna freqüentada per estrangers i coneix un marroquí vint anys més jove que ella, de qui s’enamora i amb qui acaba ca-sant-se malgrat el rebuig de tot el seu entorn.
u «Sense caure mai en maniqueismes [...] ni cedir un sol instant al sentimentalisme, fent gala d’unes imatges directes alhora que dis-cretament estilitzades, capaces d’aconseguir un perfecte equilibri entre densitat emocional i claredat intel·lectual, entre identificació i distància amb els personatges i situacions, el director alemany mostra en aquesta pel·lícula les claus que mouen una societat claustro-fòbica en el si de la qual persisteixen unes regles d’acer fonamentades en l’època nazi: comoditat burgesa, negació al canvi, rebuig als immigrants i a mesclar-se amb ells». | RAFA MORATA, www.rafamorata.es
Un día de lluvia, una mujer madura se refugia en una taberna frecuentada por extranjeros y conoce a un marroquí veinte años más joven que ella, de quien se enamora y con quien acaba casándose ante el rechazo de todo su entorno.
u «Sin caer nunca en maniqueísmos [...] ni ceder un solo instante al sentimentalismo, haciendo gala de unas imágenes directas a la vez que discretamente estilizadas, capaces de lograr un perfecto equilibrio entre densi-dad emocional y claridad intelectual, entre identificación y distancia con los personajes y situaciones, el director alemán muestra en esta película las claves que mueven a una so-ciedad claustrofóbica en cuyo seno persisten unas reglas de acero fundamentadas en la época nazi: comodidad pequeño-burguesa, negación al cambio, rechazo a los inmigran-tes y a mezclarse con ellos». | RAFA MORATA, www.rafamorata.es
30
14 GEN — 30 ABR
Centenari Fellini
La llegendària La dolce vita va inaugurar el tàndem Fellini-Mastroianni, que repetiria tres anys després amb Ocho y medio. Amb aques-ta pel·lícula de tints autobiogràfics sobre el bloqueig creatiu d’un cineasta, considerada el seu millor treball, el cineasta italià va guanyar el seu tercer Oscar. Ocho y medio va marcar un abans i un després en l’obra felliniana, que a partir d’ací guanyaria en barroquisme i elements surrealistes. Bona mostra d’això és Giulietta de los espíritus, interpretada per la seua esposa i musa, Giulietta Masina. A més d’aquests tres títols, al febrer estan programats Satiricón, la particular mirada de Fellini sobre l’Antiga Roma, i Els clowns, el documental en el qual va homenatjar el món del circ que tant el fascinava.
La legendaria La dolce vita inauguró el tán-dem Fellini-Mastroianni, que repetiría tres años después con Ocho y medio. Con esta película de tintes autobiográficos sobre el bloqueo creativo de un cineasta, considerada su mejor trabajo, el cineasta italiano ganó su tercer Oscar. Ocho y medio marcó un antes y un después en la obra felliniana, que a partir de aquí ganaría en barroquismo y elementos surrealistas. Buena muestra de ello es Giulietta de los espíritus, interpretada por su esposa y musa, Giulietta Masina. Además de estos tres títulos, en febrero están programados Sati-ricón, la particular mirada de Fellini sobre la Antigua Roma, y Los clowns, el documental en el que homenajeó el mundo del circo que tanto le fascinaba.
PRÒXIMAMENT u Roma (1972) / Amarcord (1973) / Casanova (1976) / La ciudad de las mujeres (1979) ...i més
31
DS 8 FEBR / 20.15 H | DC 12 FEBR / 18.00 H
La dolce vitaFEDERICO FELLINI . Itàlia, França. 1960. VOSE. B/N. 174’. 35 mm. INT. Marcello Mastroianni, Anita Ekberg, Anouk Aimée, Magali Noel, Yvonne Forneaux, Lex Barker, Alain Cuny, Nadia Gray.
El periodista Marcello Rubini passa les nits en la Via Veneto, bressol de la jet set roma-na, en busca de celebritats. Amb l’arribada d’una estrella del cine a Roma i la possibilitat d’aconseguir la notícia de la seua vida, assis-tirà a totes les festes nocturnes participant de ple en la decadent vida burgesa.
u «Rarament les múltiples possibilitats que té el cinema (imatges, diàlegs, música, in-terpretació dels actors, muntatge, angle de presa, profunditat i amplitud de camp) han sigut associades de manera tan encertada i completa, utilitzades amb tanta força. [...] Les dues grans tendències de l’escola italiana, la tendència a allunyar el cinema de la novel·la de Zavattini i la tendència a expressar —amb una cerca encaminada cada vegada més cap a la veritat— el més enllà del present viscut de Rossellini, s’han reunit». | RENÉ CORTADE, Arts, 18 maig 1960.
El periodista Marcello Rubini pasa sus noches en la Via Veneto, cuna de la jet set romana, en busca de celebridades. Con la llegada de una estrella del cine a Roma y la posibilidad de conseguir la noticia de su vida, asistirá a todas las fiestas nocturnas participando de lleno en la decadente vida burguesa.
u «Raramente las múltiples posibilidades que tiene el cine (imágenes, diálogos, música, in-terpretación de los actores, montaje, ángulo de toma, profundidad y amplitud de campo) han sido asociadas de manera tan acertada y completa, utilizadas con tanta fuerza. [...] Las dos grandes tendencias de la escuela italia-na, la tendencia a alejar el cine de la novela de Zavattini y la tendencia a expresar —con una búsqueda encaminada cada vez más ha-cia la verdad— el más allá del presente vivido de Rossellini, se han reunido». | RENÉ CORTADE, Arts, 18 mayo 1960.
32
DJ 13 FEBR / 20.00 H | DV 14 FEBR / 18.00 H
Giulietta de los espíritusGiulietta degli spiritiFEDERICO FELLINI . Itàlia, França, Alemanya. 1965. VOSE. Color. 146’. 35 mm. INT. Giulietta Masina, Sandra Milo, Mario Pisu, Valentina Cortese, Valeska Gert, José Luis de Villalonga.
Giulietta, que dubta de la fidelitat i de l’amor del seu marit, acudeix a reunions espiritis-tes buscant un senyal que li faça veure que el seu marit encara sent afecte per ella i que pot recuperar-lo.
u «Una altra prova evident de la tumultuosa i barroca imaginació de Fellini i, al mateix temps, de la seua gran habilitat per a ordenar el món en clau cinematogràfica. En aquesta ocasió s’enriqueix a través de l’ús del color, que utilitza per primera vegada i amb efec-tes sorprenents». | LEO PESTELLI, La Stampa, 29 octubre 1965.
Giulietta, que duda de la fidelidad y del amor de su marido, acude a reuniones espiritistas buscando una señal que le haga ver que su marido aún siente cariño por ella y que pue-de recuperarlo.
u «Otra prueba evidente de la tumultuosa y ba-rroca imaginación de Fellini y, al mismo tiempo, de su gran habilidad para ordenar el mundo en clave cinematográfica. En esta ocasión se enriquece a través del uso del color, que utiliza por primera vez y con efectos sorprendentes». | LEO PESTELLI, La Stampa, 29 octubre 1965.
33
DS 15 FEBR / 20.00 H | DG 16 FEBR / 18.00 H
Fellini ocho y medioOtto e mezzoFEDERICO FELLINI . Itàlia, França. 1963. VOSE. B/N. 138’. 35 mm. INT. Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Anouk Aimée, Sandra Milo, Madeleine Lebeau, Mario Pisu, Barbara Steele, Neil Robinson, Mino Doro, Mario Tarchetti.
Un director descansa en un balneari abans d’abordar la seua pròxima pel·lícula. Les vi-sites oníriques procedents de la seua infante-sa, així com els seus dubtes i crisis personals, formen un dens tamís que paralitza la seua activitat creativa.
u «El personatge de Fellini és un erotòman, un sàdic, un masoquista, un mitòman, un po-regós de la vida, un nostàlgic del si matern, un bufó, un mistificador i un embabucador. [...] Els dos episodis de la seua infància en la rústica casa romanyola i de la seua joventut amb la seua primera cita amb la dona a la platja de Rímini són dues de les més boniques de tota l’obra de Fellini». | ALBERTO MORAVIA, L’Espresso, 17 febrer 1963.
Un director descansa en un balneario antes de abordar su próxima película. Las visitas oníricas procedentes de su infancia, así como sus dudas y crisis personales, forman un denso tamiz que paraliza su actividad creativa.
u «El personaje de Fellini es un erotómano, un sádico, un masoquista, un mitómano, un miedoso de la vida, un nostálgico del seno materno, un bufón, un mistificador y un en-gatusador. [...] Los dos episodios de su infancia en la rústica casa romañola y de su juventud con su primera cita con la mujer en la playa de Rímini son dos de los más hermosos de toda la obra de Fellini». | ALBERTO MORAVIA, L’Espresso, 17 febrero 1963.
34
DT 18 FEBR / 20.15 H | DC 19 FEBR / 18.00 H
Los clownsI clownsFEDERICO FELLINI . Itàlia, França, Alemanya. 1970. VOSE. Color. 92’. DCP. INT. Federico Fellini, Ricardo Billi, Tino Scotti, Fanfulla, Dante Maggio, Galliano Sbarra.
Documental dividit en diverses parts que in-clou entrevistes amb antics pallassos famosos que van ser oblidats, escenes de la infància del mateix director i explicacions sobre la seua obsessió pel circ.
Documental dividido en varias partes que in-cluye entrevistas con antiguos payasos famosos que fueron olvidados, escenas de la infancia del propio director y explicaciones sobre su obsesión por el circo.
DS 29 FEBR / 20.00 H | DT 3 MARÇ / 18.00 H
Fellini SatiricónSatyriconFEDERICO FELLINI . Itàlia, França. 1969. VOSE. Color. 128’. 35 mm. INT. Martin Potter, Hiram Keller, Max Born, Salvo Randonne, Mario Romagnoli, Capucine, Lucía Bosé.
Roma, en l’època de Neró, caracteritzada per la corrupció i la decadència, és l’escenari on transcorren les aventures d’Encolpius, un es-tudiant en un món de perversió i violència, on és segrestat, esclavitzat i sotmés a tot tipus de brutalitats, fins que aconseguix ser lliure.
Roma, en la época de Nerón, caracterizada por la corrupción y la decadencia, es el escenario donde transcurren las aventuras de Encolpius, un estudiante en un mundo de perversión y violencia, donde es secuestrado, esclavizado y sometido a todo tipo de brutalidades, hasta que consigue ser libre.
35
La Filmoteca programa dos passes de Novio a la vista en el marc d’un cicle en col·laboració amb el Palau de les Arts Reina Sofia, iniciat al setembre i compost per pel·lícules que estableixen algun tipus de connexió amb es-pectacles programats aquesta temporada per Les Arts. La comèdia de Berlanga, rodada a Benicàssim, dialoga en aquest cas amb l’òpe-ra Il viaggio a Reims, que es representa entre el 29 de febrer i el 14 de març. Ambientada en 1825 l’obra de Rossini i en 1918 Novio a la vista, ambdues situen l’acció en complexos vacacionals on es reuneix una alta societat que forja les seues aliances entre balnearis i cures a peu de platja.
La Filmoteca programa dos pases de Novio a la vista en el marco de un ciclo en colaboración con el Palau de les Arts Reina Sofía, iniciado en septiembre y compuesto por películas que establecen algún tipo de conexión con es-pectáculos programados esta temporada por Les Arts. La comedia de Berlanga, rodada en Benicàssim, dialoga en este caso con la ópera Il viaggio a Reims, que se representa entre el 29 de febrero y el 14 de marzo. Ambientada en 1825 la obra de Rossini y en 1918 Novio a la vista, ambas sitúan la acción en complejos vacacionales donde se reúne una alta sociedad que forja sus alianzas entre balnearios y curas a pie de playa.
PRÒXIMAMENT u Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores (Terry Jones, Terry Gilliam, 1975) / Nacida ayer (George Cukor, 1950)
20 SET — 10 MAIG
Les Arts a La Filmoteca
36
DC 26 FEBR / 18.00 H | DG 1 MARÇ / 20.00 H
Novio a la vistaLUIS GARCÍA BERLANGA . Espanya. 1954. B/N. 83’. 35 mm. INT. Josette Arno, Jorge Vico, Antonio Vico, José María Rodero, Julia Caba Alba, Fernando Aguirre.
Loli és una adolescent a qui la seua mare duu a la platja de Lindamar amb el secret propò-sit que la xica trobe un nóvio convenient, concretament un prometedor enginyer a qui coneixen d’estiuejar sempre en eixe lloc. Però la xica està enamorada d’Enrique, un jove que ha de passar l’estiu preparant els exàmens de setembre.
u Una comèdia d’època la sàtira de la qual era perfectament transferible a la societat espa-nyola dels anys cinquanta. Darrere estaven alguns dels grans noms del cinema espanyol: escrita per Edgar Neville, Bardem i el propi Berlanga; produïda per Benito Perojo i amb la gran Julia Caba en un repartiment que va estar a punt de protagonitzar Brigitte Bardot.
Loli es una adolescente a quien su madre lleva a la playa de Lindamar con el secreto propósito de que la chica encuentre un novio convenien-te, concretamente un prometedor ingeniero a quien conocen de veranear siempre en ese lu-gar. Pero la chica está enamorada de Enrique, un joven que ha de pasar el verano preparando los exámenes de septiembre.
u Una comedia de época cuya sátira era perfec-tamente transferible a la sociedad española de los años cincuenta. Detrás estaban algunos de los grandes nombres del cine español: escrita por Edgar Neville, Bardem y el propio Berlan-ga; producida por Benito Perojo y con la gran Julia Caba en un reparto que estuvo a punto de protagonizar Brigitte Bardot.
37
29 FEBR — 1 MARÇ
Menuda Filmo
Qui conega les pel·lícules protagonitzades pel xicotet Kirikú o la magnífica Azur y Asmar, entendrà per què Michel Ocelot és considerat un dels grans animadors contemporanis. La programació infantil de La Filmoteca acull les projeccions del seu últim treball, Dilili en París, que remet a l’estil preciosista i delicat de les seues anteriors pel·lícules, fruit d’una mescla de tècniques (fotografia, 2D i 3D). La pel·lícula conta l’aventura d’una xiqueta al París modernista, on trobarà als grans noms de l’art i la ciència de l’època (Picasso, Rodin, Colette, Proust, Erik Satie, Claude Debussy, Emma Calvé, els Lumiére, Méliès, Sarah Ber-nard, Marie Curie, Louis Pasteur…). El valor pedagògic d’aquesta xicoteta gran pel·lícula es completa, a més, amb la seua defensa de l’emancipació de la dona.
Quien conozca las películas protagonizadas por el pequeño Kirikú o la magnífica Azur y Asmar, entenderá por qué Michel Ocelot está considerado uno de los grandes animadores contemporáneos. La programación infantil de La Filmoteca acoge las proyecciones de su últi-mo trabajo, Dilili en París, que remite al estilo preciosista y delicado de sus anteriores pelícu-las, fruto de una mezcla de técnicas (fotografía, 2D y 3D). La película cuenta la aventura de una niña en el París modernista, donde encontra-rá a los grandes nombres del arte y la ciencia de la época (Picasso, Rodin, Colette, Proust, Erik Satie, Claude Debussy, Emma Calvé, los Lumiére, Méliès, Sarah Bernard, Marie Curie, Louis Pasteur…). El valor pedagógico de esta pequeña gran película se completa, además, con su defensa de la emancipación de la mujer.
38
DS 29 FEBR / 18.00 H | DG 1 MARÇ / 18.00 H Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.
Dilili en ParísDilili à ParisMICHEL OCELOT. França. 2018. DOBLADA CAST. Color. 95’. DCP.
Al París de la Belle Époque, Dilili, una xica de Nova Caledònia, investiga una sèrie de misterioses desaparicions en companyia del seu amic Orel. En el curs de la seua investi-gació es trobarà amb múltiples personatges extraordinaris que li aniran donant pistes i l’ajudaran en la seua cerca.
En el París de la Belle Époque, Dilili, una chi-ca de Nueva Caledonia, investiga una serie de misteriosas desapariciones en compañía de su amigo Orel. En el curso de su investigación se encontrará con múltiples personajes extraor-dinarios que le irán dando pistas y la ayudarán en su búsqueda.
u «És, al mateix temps, una espècie de parc d'atraccions cultural i científic, una reivindi-cació del paper de la dona en la història de tots dos camps, i un relat d'activisme feminista». | JAVIER OCAÑA, El País.
u «Es, al mismo tiempo, una especie de parque de atracciones cultural y científico, una reivin-dicación del papel de la mujer en la historia de ambas vertientes, y un relato de activismo feminista». | JAVIER OCAÑA, El País.
39
Col·laboradors
COL·LABOREN u Naufragis: Universitat de València / Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València. Humans Fest: Fundación por la Justicia. CinePOLSKA: Instituto Polaco de Cultura-Madrid, Polish Film Institute, Mañana. R.W. Fassbinder: Donostia Kultura, Filmoteca Vasca, Rainer Werner Fassbinder Foundation, Goethe-Institut Madrid. Les Arts a La Filmoteca: Palau de les Arts Reina Sofía. Bàsics Filmoteca: Caimán Cuadernos de Cine.
AGRAÏMENTS u Naufragis: Lydia Frasquet, José Pedro Martínez García, Emilio Martí. Humans Fest: Samuel Sebastián, Beatriz Hernández, Begoña Machancoses. CinePOLSKA: Joanna Gdowska. R.W. Fassbinder: Josemi Beltrán, Carlos Plaza, Alfonso López (Donostia Kultura), Juliane Lorenz (Rainer Werner Fassbinder Foundation), Reinhard Maiworm, Eloísa Suárez (Goethe-Institut Madrid), Markus Jochem (SWR Media Services), Antonio Exacoustos. Bàsics Filmoteca: Carlos F. Heredero, Pedro Medina.
40
la filmoteca #totelcinema #versiooriginal
pròximament Women Make Film, Nous talents del cinema japonés
contacte i preusInstitut Valencià de Cultura Edif. Rialto · Pl. Ajuntament, 17 · ValènciaTel. 963 539 300 / [email protected]
+ infoivc.gva.es
IVCLaFilmoteca
lafilmoteca_gvaivc
2.5 €Entrada general 1 sessió
1.5 €Carnet d’estudiant, Carnet Jove, Targeta Club Fnac, persones jubilades, aturades, discapacitades i grups
20 €Abonament 10 sessions
