ELS VELLS«Els Veíls», l'obra mes coneguda d'Ignasi

Iglesias, i la que ha solcat mes a fons l'organit-zació social a la nostra térra, és, abans que tot,un acte de reparació vers els herois de cada dia.El drama — la tragedia estaria millor de dir —passava i passa cada dia, silenciosamment, es-paordidora... Iglesias només prengué tot alió quela realitat li oferia, no selecciona, ho ordena idesprés d'aquesta tasca aixecava la veu clamantjusticial Un clam és, en el fons, aquest delicatpoema de la vida heroica deis humils, deis quesaben sofrir les dolors de la vida.

D'aquesta obra n'hem escollit unes escenesde cada acte, les mes intenses, quant a la mani-festado adés apuntada.

ESCENA VIII

EN JOAN I EN VALERI

(Es queden com petrificáis, mirant-se l'un al'altre. Llarg silenci.)

JOAN

(anant a asseure's al volt del braser)Ara sí que tinc fred! (En Valeri no es mou

del mateix Uoc, brandant el cap.) Valeri.

VALERI

Qué vols?JOAN

Vina aquí, que t'escalfarás!

VALERI (anant-se'n)No. Deixa'm!

JOAN (amb sentiment)No te'n vagis, home!

VALERI

Aquella deu esperar-me.

JOAN

Vina, una estona. Ja te n'anirás de seguida.(Suplicant.) Vina!...

VALERI (amb gran dolor)Com m'ho faig? Com li dic?... D'on trec les

paraules dolces per aconsolar-la?

JOAN

I jo? Vina!... Ajudem-nos l'un a l'altre. Pen-sem, rumiem! Vina aquí, al costat meu!...

VALERI

Quin esglai tindrá la dona quan sápiga....(L'escena va enfosquint-se.)

JOAN

I l'Ursula? Despatxats! Tots dos despatxats!

VALERI

Pobres de nosaltres!

JOAN

Calla, calla!...(Compareix l'Ursula, amb un quinqué, enees.)

ESCENA IX

ELS MATEIXOS MES L'URSULA

ÚRSULA

Estáveu a les fosques...

JOAN

No hi fa res.(L'Ursula deixa el llum damunt la calaixera

se n'entorna per la primera porta de l'es-querra.)

ESCENA IX

ELS MATEIXOS MENYS L'URSULA

JOAN

(En veu baixa) Despatxats! Quin mal cor!No teñen consideració!

VALERI

(Plorant) Jo, jo que em quedo a la miseria!Tan vell!

JOAÍÍ VALERÍ

(Amb rabia concentrada) Aixó está mal fet! No en trobo cap!Uns treballadors com nosaltres! Ah! Aquest he-

JOANreu! Mai no m'havia agradat! El seu pare no era Rumiem'tan dolent!

VALERIVALERI Pobra Susagna!

No, que no ho era tant !JOAN J ° A N

I quina escombrada, el murri! Q u i n t r a s t o r n h i h a u r á a v u i e n a q u e s t a c a s a !

Tant felic que anava a ésser ara que la noia...VALERI

Nocridis! V A L E R I

I nosaltres, que no tenim ningú?JOAN

Quants som els despatxats? J 0 A N

On anem? On vaig a demanar feina?VALERI

Tots els filadors mes antics de la casa. VALERIAixó! On anem!

JOANTots! D'un plegat!.. . Tants anys que hi t re - J 0 A N

ballava! V a l d r i a m é s -VALERI VALERI

I jo! Valdria més que ens matessin!

JOAN J 0 A N

Quin mal cor! N o ! N o p a r l i s de morir! Jo vull Mure! No em

VALERI dono encara! (Se sent una campaneta interior).

Amb tants milions d'estrelles que hi ha al cel...

JOAN * Sents? Hi deu haver la dona.(Interrompent-lo) Deixa't d'estrelles!

JOAN {Amb ven molt batxa)VALERI Apa, dones, rumia! Cuita, rumia, tu que tens

...ja hi pots mirar que no hi trobarás la meva! m é s conformació que jo!

JOAN VALERI

Per qué? No en trobo avui de paraules dolces.

VALERI JOAN

La meva és morta! Ajuda'm! Apa!

JOAN VALERI

Sí: ves pensant en el cel! (Curt silenci) N o p u c i . . . (Entren l'Ursula i la Susagna).

VALERI

Jo me'n vaig que aquella deu estar amb án- ._„„,_._. ___.sia.

JOAN (Aixecant-se) ELS MATEIXOS, MES LA ÚRSULA I LA SUSAGNA

No. Espera't. {Agafant-lo peí brag) Espera't, U R S u L A {entmnt)

h o m e ! Sí, entra, que és aquí.VALERI

, o SUSAGNA (en veure a en Valen)Qué vols? „ . , ,

Va] a, home!JOAN J '

No: ara ja ets aquí. Després jo vindré amb tu. VALERI

Apa, pensa paraules dolces! Ja vine. Comenga a passar.

Ji»

—Deixeu que els "vells" vinguin a mi!

De "L'Esquella de la Torratxa", 1903

SUSAGÍNA (La Susagna i en Valeri desapar eixén per id

Com és que has trigat tant? primera porta de l'esquerra L'Ursula es

VALERI (Amb esforg) ^ueda mirant-los com se'n van.)

M'he entretingut amb aquest.ESCENA XII

SUSAGNA

Jo estava amb ansia. L A U K S U L A * E N J É ) A N

J 0 A N URSULA (després d'un curt silenei)Ves, ves, Susagna, que ja puja de seguida en ^ u e t é e n V a l e r i ?

V a l e r i Res... és molt fredolic

VALERI U R S U L A

Sí, passa endavant, que ja vine. S e m b l a 1 u e n ' h i P a s s a a l S u r l a -

SUSAGNA J 0 A N (anant a seure al volt del braser)

Ja tornarás... Anem, que el sopar és a taula. 0 -

URESULA

URSULA ^ dones, perqué li deies que no se n 'anés t an tQue has enllestit de pressa! aviat?

JOAN JOAN (jugant amb la paleta)

Vina, Valeri, que acabarem de parlar d'alló. Oh!... Perqué teniem una discussió per sobresel de la feina... per sobre....

VALERI

Deixem-ho per a després. URSULA (interrompent-lc)Sí, sí: coses vostres.

JOANVina, home! J 0 A K

I ell tossut amb la seva...Pero si de seguida torna! Apa, que la vianda URSULA

es refreda. Bé es prou tractable en Valeri.

VALERI JOAN

Vina tu amb nosaltres, que en tractarem a Ah, sí, per aixó! Pero de vegades un es fixacasa tot sopant. malament, saps? i s'enlaira que no se n'adona.

SUSAGNA • ÚRSULA

Sembleu carn i ungía. No us deixaríeu mai. Quin parell n 'hi de vosaltres dos!(Agafant-lo peí brag.) Apa, apa, Valeri. J 0 A N

VALERI . Ens avenim molt, no et pensis...

No em toquis!... URSULA

SUSAGNA Mes que la gana i el pa. (Canviant de to.)I ara! Com tremoles! Va ja, porta, porta la setmanada.

VALERI (anant-se'n) JOAN (sentint-se cor-ferit)Tinc fred! La setmanada?

SUSAG¡NA URSULA

Correu, que glaga! Vaja: bona nit, i bon pro- No me l'has donada, no.f i t - JOAN

URSULA Ja fio sé... (Curt silenei)Bona nit. Si en voleu del nostre, no haureu de URSULA

pujar escales. Apa, que tinc feina. {En Joan queda com en»SUSAGNA tontit, coordinañt idees, no gosant dir res. Curt

Grácies. silenei.) Vaja, home, enllesteix.

JOAN (maquinaimeni)La setmanada?

ÚRSULA

I ara! Que et sol venir?

JOAN

(després d'un gran esforg> donant-li cinc duro^en pega)

Té. (La Úrsula desa els diners a la calaixera.)La darrera!

URSULA (girant-se impulsivament)En?... Qué dius? La darrera?

JOAN

(asseient-se, adolorit, i quedant amb elbaix entre les mans)

Sí! Sí!

URSULA (amb veu glagada i tremolosa)Pero, Joan!... Aquesta és la darrera setma-

nada?

JOAN (plorant)Sí Sí!

URSULA (corpresa)Per qué?... Qué has fet? Que t'has disputat

amb el contramestre?

JOAN

No! No!ÚRSULA

Que has fr.ngut una hora tonta en el treball?Que no ni ha feina?

JOAN

Tampoc! Tampoc!

URSULA (amorosint-ld)I, dones? Digues!... Per qué t'han despatxat?

Respon-me!...JOAN

(mirant-lc fit a fit i posant-se a plorarconvulsivamente

Que no ho veus? Que no no veus per qué?(Assenyalant-se el cap i el eos.) Mira!

URSULA (aturdida)Sí!...

JOAN

Guaita aqaests cabells, i aquest eos!

URBÜLA (esglaiada)Déu meu!

JOAN (amb desesperado)Sóc vell! Sóc vell, Ursula!

ÜSSI/LA

Pobres de nosaltres!

JOAN

Per que ens hi deixen arribar a la nostraedat!...

(L'Ursula, amb el cap baix i les mans a lacara, tota arraulida, es posa a plorar si-lenciosament. En Joan, del tot aclapa-rat, s'aixeca i va, panteijant, a plorar decara a la paret del fons, Liare silenci.)

URSULA (canviant de to)I en Valeri?

JOAN

També!...ÚRSULA

Només a vosaltres dos us han despedit?No... tots els filadors mes antics de la casa.

ÚRSULA

Tots?JOAN (desesperat)

No n'ha quedat ni un! Ja ha arribat per anosaltres l'hivern!

ÚRSULA

Joan!...JOAN

Ja hem fet la nostra servitud! Som el rebuigde la vida!...

URSULA (acostant-s'hi)No!...

JOAN

Trenta-cinc anys fets que hi treballava a¡.questa fábrica!

URSULA (amb veu melosa)No et desesperis amb tanta de manera! En

una altra casa te'n donaran, de feina. Quan Déutanca una porta, n'obra una altra.

JOAN

Tot está tancat i barrat per a nosaltres!

ÚRSULA

No hi fa res! Es truca, es demana!

JOAN

No hi senten!

ÚRSULA

Es truca mes fort!

JOAN

No hi volen sentir! Ningú no en vol de vells!

S-í

íraátiLÁSi tu no no ets encara! Ni jo...

JOAN (ínter rompent-la)No que no en sóc! Jo no m'he castigat la

salut en calaverades. Sempre he portat una bonavida; he estat el mes bo deis homes i el millordeis pares. He fet una joventut reposada, esti-mant-te a tu, solament a tu!

ÚRSULA

Rao de mes!JOAN

Pero tinc els cabells blancs i la cara plenad'arrugues! Porto les set creus al damunt!

URSULA (abragant-lo i amorosint-lo)Vaja, home, no t'ho prenguis així!

JOAN

Amb el cor sóc jove, mes jove que ningú!

ÚRSULA

I dones?...

JOAN (ínter rompent-la)No em valdrá: enlloc no m'escoltaran quan

em vegin!... Com enyoraré el treball!

ÚRSULA

Sí, home, sí, que t'escoltaran!

JOAN

Tan felicos que anávem a ésser amb TEngra-cieta i l'Agustinet! Pobrets! Quan sápiguen lameva desgracia!

ÚRSULA

I per qué no n'hem d'ésser, de felicos?

JOAN

Quan ells s'enterin del que em passa!...

ÚRSULA

Que aviat t'espantes!JOAN

A mi mai no m'havia fet por l'hivern; peroara sí que me'n fa!

ÚRSULA

No hi pensis.

JOAN (abragant-la, tremolant)Quin fred! Quina mena de fred! Estima'm,

Ursula, estima'm!...ÚRSULA

Sí, que t'estimo!

JOAN (estrenyent-la contra el seu pit)Com en la joventut! Estima'm com llavors!

ÜRStiLA

Mes i tot que llavors!

JOAN

I no ens espantem! Que l'Engracieta no ensvegi mai apesaráis ni desvalguts.

ÚRSULA

I l'Agustinet tampoc.

JOAN

Tampoc. Pero no els diguem res, per ara. Es-perem demá.

ÚRSULA

No: diguem-los-ho de seguida.

JOAN

Espera, espera...

ÚRSULA

Si també hauran de saber-ho!

JOAN

Ja els ho direm demá. Preparem-los, de pri-mer.

Sí, sí.JOAN (amb gran prec)

Guia'm, Úrsula!

ÚRSULA

Joan!JOAN

Guia'm!(Queden abragats una bona estona. Segui-

dament es sent a Vinterior la veu dolgai fresca de l'Engracieta, que ve cantant.)

ESCENA XX '

ELS MATEIXOS, MES L'URSULA, LA SUSAGNA

I EN XALET

URSULA (a la Susagna, dissimuladament)Vaja, dona, no ploris.

XALET

Noi.AGUSTÍ

Que hi ha de nou, pare?

XALET

Res, que et porto la clau de l'escaleta.

AGUSTÍ

I aixó? Per qu*r

XALET

Veurás: avui potser plegaré una mica íard,

- m

Les obres d'Ignasi Iglesias

Dibuix d'"Els Velis", per Ricard Opisso

ÁSÜSTÍ (somrient)Ón aneu?

XALET

Ja pots pensar-t'ho... (no gosant-ho díf). A^academia.

AGUSTÍ (fent una rialleta sense malicia)Á jugar?

XALET

Qué vols fer-hi?

AGUSTÍ

Aneu, aneu.XALET

Si no fos peí compromís, ni tampoc ni aniria;pero aquesta tarda he deixat enlaire una partidade truc, i seria fer un mal paper que ara no hicomparegués. No trobes?

AGUSTÍ

Sí, home, sí!XALET

Res: qüestió de companyerisme.

ÚRSULA

Que ja heu sopat, Xalet?

XALET

Sí; tot just me'n deixo.

JOAN

Bon profit.XALET

Grácies. I vosaltres, que ja ho heu fet?

JOAN

No. Ara hi anem.

XALET (anant-se'n)Dones, sent, així, que aprofiti.

ENGRACIETA

Igualment.XALET

Ho tens entes, noi?

AGUSTÍ

Sí.XALET (amo sollicitud)

Ah! Ja t 'han entregat aquella carta?

AGUSTÍ

Ja Phe llegida i tot.XALET

Entesos. Vaja, bona nit a tothom.

ÚRSULA

Bona nit i bona hora.

JOAN

Éndavant.ÚRSULA

Vés a tancar, Engracieta.(L'Agustí i l'Engracieta segueixen a en

Xalet.)AGUSTÍ

Tu: que no li dius res al teu sogre?ENGRACIETA (Hent)

Encara no me n'és.XALET

Ben dit, noia.(Desapareixen tots tres per la primera

porta de Tesquerra.)

ESCENA XXI

L'URSULA, LA SUSAGNA I EN JOAN

SUSAGNA (posant-se a plorar)Déu meu, Déu meu, i que sóc desgraciada!

Infeligos de nosaltres!

ÚRSULA

No ploris, dona, no ploris!

SUSAGNA

Pobre Valeri! Com ens ho farem tant vells,tots sois, sense ningú que ens empari!

JOAN

Vaja, no ploris. No et desesperis, Susagna!També m'han despatxat a mi!

SUSAGNA

Vosaltres tindreu qui us ajudi. {Mirant enlai-re.) Senyor! Qué us hem fet per a deixar-nos ala miseria?

(Es sent riure a l'Engracieta.)

ÚRSULA

Calla, calla, que ve la noia!

JOAN

Vaja, Susagna!(L'Engracieta treu el cap i se n'entorna.)

ENGRACIETA

Apa, que no veniu?JOAN

Sí, filia, sí!(Torna a sentirse riure la Engracieta.)

ÚRSULA

Deixa-m'hi anar!(Desapareix per la primera porta de Ves-

quena.)

- 91

ESCENA ULflMÁ

EN JOAN I LA SUSAGNA

SUSAGNA (amb gran prec)Joan: ves a dalt a aconsolar a en Valeri!

JOAN

Ja hi vaig de seguida.

SUSAGNA

Ves, que jo no el puc treure de casa.

JOAN

Espera't una mica. Deixa'm sopar en quatreesgarrapades i pujo a trobar-lo.

SUSAGNA

Sí, ves-M!

JOAN (duent-la cap al braser)Apa, no et moguis. Seu, dona, seu a la vora

del braser. I anima't forga, que ja torno. Hosents?

SUSAGNA (asseient-se)Vosaltres rai!

JOAN

No et moguis, en?

ENGRACIETA (des de dins, cridant)Pare!

(Se sent sor olí de plats i culleres.)

JOAN

Ja vine. No et moguis, Susagna, no et mo-guis.

(Desapareix per la primera porta de l'es-querra. Es senten les rialles que fan l'En-gracieta i l'Agustinet.)

SUSAGNA

{després d'un liare silenci, mirant enlaire)Sois! Tots sois!

(Es posa a plorar, airib el cap enfonsat a lafalda.)

Cau el teló pausadament

ESCENA IV

ELS MATEIXOS, MES L'ENGRACIETA

ENGRACIETA

Pare: veniu, si us plau, a rentar-vos, que des-prés us donaré l'esmorzar.

JOAN

Ja vine, filia, ja vine.

ÚftéULÁ

Noia: escolta. (L'Engracieta s'acosta.) Vés,explica alió que ahir vespre va dir-te l'Agus-tinet.

ENGRACIETA (somrient.)Ja está passat.

ÚRSULA

Diga-ho, dona!JOAN

Conta-m'ho tot, filia meva.

ENGRACIETA

No va ser res. Que aviat us alarmeu!

JOAN

Bé; pero diga-m'ho.

ENGRACIETA (pausadament)Només va dir-me que li f eia por el casar-se.

JOAN

Per qué? No va donar-te cap rao?

ENGRACIETA

Sí: va explicar-me que ahir a la tarda haviavist la vídua d'en Ramón prop de la fábrica onell treballa...

JOAN

Fins aquí...

ENGRACIETA

Diu que anava amb tres criatures, filies se-ves, com ella vestides de dol. I l'Agustinet vacomengar a entristir-se, pensant en que si ell,quan fóssim casats, es moria...

JOAN

Té un cor gran, aquest noi!

ENGRACIETA

Es ciar que sí!JOAN

Fet i fet no será res. Ja veurás avui, quanvingui, com tot alió se li haurá esva'ít del pen-sament, i...

URSULA (interrompent-lo)Jo em temo que compareixerá de mes mal

humor encara.

JOAN (molt nervios)Va ja, prou! Acabem d'un cop! No vull aquest

neguit damunt meu! Escolta, Engracieta, escol-ta i no et desconsolis.

ENGRACIETA

Digueu...

JOAN (després d'un gran esforg)Mira: jo m'he quedat sense feina.

EÍNGRACIETA (amb esglai)De debo?

JOAN

M'han despatxat! Pero no per mal treballa-dor ni per haver faltat en res...

ENGRACIETA

Pobres de nosaltres!

JOAN

No ploris, filia meva! Ton pare no ni estaráen vaga. Treballaré com fins ara, com sempre!Qué vol dir que m'hagin despatxat? Un bon fi-lador com jo no ha d'espantar-se mai! Se'nbusca en una altra casa, de feina.

ÚRSULA

I tu en trobarás de seguida.

JOAN

A mans besades. Encara tinc la vista bonai els dits lleugers per nusar els caps.

ENGRACIETA

Pobre pare!...JOAN

No em planys! No vull que em planyis!(L'Engracieta segueix plorant.) Bé: per qué plo-res, Engracieta?

Noia! No siguis així!

JOAN

Pero, per qué has de plorar? Que no en tro-baré enlloc mes, de feina?

ENGRACIETA

No, que no en trobareu!

JOAN

Jo et dic que sí! Oi, Úrsula?

ÚRSULA

Sí, Joan!ENGRACIETA

El cor us enganya.

JOAN

No m'enganya, no! Jo serveixo de sobres pertreballar! No he malgastat la salut, com a]tresfan, en vicis i disbauxes. Ho sents? Pensa en tu,només en tu.

ENGRACIETA

Jo us estimo, i vull afanyar-me per a vos iper a la mare.

JOAN

No! Ja m'afanyaré jo. Primer hi vaig venirjo que tu, al món... i ja sé el camí.

ENGRACIETA

Vos hauríeu de reposar, que ja heu trebailatprou.

JOAN

No podría estar-m'hi, sense fer res! Em mc-riria de vergonya! No ho sóc, de vell, no! Es lafábrica el que m'ha envellit tan de piessa!I a tu també, filia meva, t'ha robaí ja la florde la joventut.

No, no!ENGRACIETA

JOAN

I qué n'he tret d'escárrassar-me tant! Quéte'n veus deis teus esforcos i els meus?

ENGRACIETA

Resignem-nos.JOAN

Nosaltres no tenim un recó, ni una poma pera la set! No hem fet com aquells pobres treba-lladors que, a costa de la salut i de molts sacri-ficis, arriben a la vellesa havent estalviat unamiseria! No! Nosaltres hem volgut viure tre-ballant.

ENGRACIETA (amb gran prec)Resignem-nos, pare!

JOAN (amb molta emoció)Perdona! Perdona!...

ENGRACIETA

No!...JOAN

Jo havia de sacrificar-me per a tu.

ENGRACIETA

Massa que us heu sacrificat,

JOAN

De petita que vas al treball, fent-te llevarcada dia primer que els ocells.

ENGRACIETA

També us hi Ueveu vos. Pero, per qué parleud'aquesta manera?

JOAN

Perqué em sobren motius. No ens la merei-xem una filia com tu.

(L'Ursula es posa a plorar.)

ENGRACIETA

M'estimeu massa, pare! L'amor que sentiuper mi us cega i us fa perdre la serenitat. Cal-meu-vos; preneu-vos-ho tot amb resignado ivisqueu ben tranquil i amb repós, que jo no usabandonaré mai, mai de la vida. (L'abraga, fent-li petons.)

JOAW {en un esclat de sentiment)Jo no t'he estimat prou!

ENGRACIETA

Que sí! I la mare el mateix. Si jo puc éssermolt felic,!

JOAN

No no serás gens, per culpa nostra! (Amb iraconcentrada.) Per qué havia de posar-te almón.

URSULA (amb gran prec)Joan! No diguis aixó!

JOAN

La consciéncia fa dir-m'ho! (Agafant l'En-gracieta peí cap.) Ursula! Mira-no bé!

ENGRACIETA

No hi penseu tant en mi!

JOAN

Al bo deis jocs i de les illusions primeres, jovaig agafar-te i vaig dur-te amb mi al treball!

ENGRACIETA

Si hagués nascut en bressol d'or...

JOAN (interrompent-la, amb molta emoció)I de bon matí, tant a l'etiu com a l'hivern,

per mes fretí. que fes, si no et llevaves amatenta,jo, el teu pare, potser quan mes bonics i mespurs eren els teus somnis, venia al Hit a des-pertar-te...

ENGRACIETA (interrompent-lo, riallera)I, així, abans que em véieu desperta, m'em-

plenáveu de petons.

JOAN

Pero, després, quan anávem cap a la fábrica,et feia passar davant meu, i, si peí carrer t'ador-mies, et donava cops per desvetllar-te. i, «Algat,camina, gandula!», et deia, sense veure quet'emmetzinava la vida, total per a res, per a unamiseria cada setmana!

ENGRACIETA

Si sempre hein estat tan pobres!..,

JOAN (interrompent-la enérgicament)Ningú, ni un pare, té dret a explotar a un

fill!ENGRACIETA

Jo us estimo amb tota l'ánima!

JOAN (amb un esclat de joia)Sí, alegría meva?

ENGRACIETA

Mes que a mi mateixa.

JOAN

I ens perdones?

HNGRACIETA (estranyada)De qué he de perdonar-vos?

JOAN (acariciant-la)Quina pena per a mi, tan bonica i tan intel-

ligent que ets!ENGRACIETA

Jo no en tinc res del que vos dieu. Pero, anem,pare, anem, que us donaré l'esmorzar.

JOAN

Estás contenta?

ENGRACIETA

Sí, que ho estic! Forc.a!

JOAN

De debo, formigueta meva?

Sí!ENGRACIETA

JOAN

Dones, apa, canta aquella canco d'ahir.

ENGRACIETA

No la sé tota.JOAN

Aquella caneó tan alegradora! (Acariciant-laamb tendresa.) Canta-la, Engracieta!

ENGRACIETA (agafant-lo peí brag)Veniu...

JOAN

(deixant-se portar com una criatura)Canta-la, aquella cangó de joventut!

ENGRACIETA

No me'n recordó.JOAN

Sí que te'n récordes.

ENGRACIETA (posant-se a cantar)«No voldria altra nquesa¡

tot i essent pobre com sóc,que ésser jove, sempre jove,amb salut i bon humor.»

(En Joan, tot tarallejant la cangó i ambla cara enriallada, desapareix poc a poc,acompanyat de l'Engracieta, per la pri-mera porta de l'esquerra. L'Ursula plora,mirant-los. Llarg silenci.)

ESCENA VIII

ELS MATEIXOS MES L'ENGRACIETA I EN VALERI

JOAN (agafant-lo peí brag)Tu, Valeri!

VALERI (molt sorprés i apesarat)Qué vols?

JOAN (duent-lo al mig de l'escena)Vina! Respon-me!

VALERI

Qué passa?

JOAN

Ves qué diu la Susagna.

VALERI

Qué diu?Que aquesta nit, tot somniant, demanaves ca-

ritat.

Jo?

Sí,

Jo?

tu!

No éscert.

VALERI

SUSAGNA

VALERI

SUSAGNA

Que sí.

ÚRSULA

Que no, dona! T'ho deu haver semblat.

ENGRACIETA

Potser sí, Susagna, que us no ha semblat.

SUSAGNA

Que no te'n récordes?

VALERI

No, que no me'n recordó. Com que no és cert...

VALERI

Qué sé jo!ÚRSULA

De vegades es teñen uns somnis tan estranys...

VALERI

Us ve molt de nou que un pobre somnií mi-séries!

JOAN

Oh! Es que el teu somni!

VALERI

Deixa-la dir a aquesta!

SUSAGNA

No no m'ho desmenteixis. Jo estava ben des-perta i t'he sentit com et sentó ara. Que tenspresent el que m'has respost, llavors que t'hedit: «Valeri, Valeri! Qué fas?»

VALERI

Qué t'he respost?

SUSAGNA

Aixó: «Deixa'm provar si'n sé!» I estiraves elbrag! I paraves la má!... (En Joan fa una expres-sió de sorpresa.) I després has dit: «No puc!Me'n dono vergonya!» I t'has posat a plorar.

VALERI

No és veritat! Et dic que no és veritat!

SUSAGNA

Sí, home, sí! Es que tu ara no te'n récordes.

ÚRSULA

Si hom s'hagués de recordar de tot el quesomnia...

VALERI

Que és cap mal teñir somnis?

JOAN (irat)Segons com, sí!

VALERI

Qué s'hi pot fer?

JOAN

SUSAGNA

Sí, Valeri, sí!

Aixó, de vegades, ve del carácter... ho sents?...del carácter, de la manera com un es pren lescoses que li passen; de... (Excitant-se.) No sécom dir-ho!... M'entens? Eh? M'entens?

ENGRACIETA (a en Valeri)Bé, aixó és molt fácil, oi?

VALERI (aturdit.)No!

JOAN

Si tu no et resignessis a la teva desgracia, elsomni d'aquesta nit no l'hauries tingut.

VALERI

Que és culpa meva?

JOAN

Sí, covard, mes que covard!

ÚRSULA

Joan! No t'enfadis, home!

JOAN

Es ciar que m'enfado! (A en Valeri.) No veusque no és just el que han fet amta nosaltres?

VALERI

No, que no és just!

JOAN

I dones, per qué et rendeixes?

VALERI

Jo no em rendeixo! Pero, qué vols que faci?

JOAN

Que sí! Encara us en fan poc, massa poc! Maino us queixeu al davant! Si us en sentiu de lesvostres penes, us amagueu a un recó i us poseua plorar que ningú us vegi! Jo no ploro, no!No em resigno! Vull defensar-me! Vull treba-llar per a guanyar-me la vida!

VALERI

Jo també!ÚRSULA

En Valeri és com tu.

JOAN

Demanar caritat! Demanar caritat!

VALERI

Que ens donin feina, dones.

JOAN

Ja ens endonaran! Que som vells inútils, nos-altres? Que ni fem nosa en el món?

No!VALERI

JOAN

Demanar caritat! Demanar caritat! Que noveus que airó ens rebaixa?

VALERI

Per un pobre no és cap rebaix...

JOAN

Sí, que no és! Demanem feina!

ÚRSULA

Bé, va ja, ja está passat!

ENGRACIETA

No us enfadeu, pare, i feu les paus amb enValeri.

JOAN

No hem renyit pas, per aixó. ¿o i ell no podemrenyir.

VALERI

Ben net que no!

SUSAGNA

Apa, apa, Valeri, anem a dalt.

VALERI

Ja vine.Anem, home, que d'ahir enea no has tastat

res.

No tinc gana.VALERI

JOAN

Vaja, creu a la teva dona i fes el cor fort.

VALERI (a en Joan)Bé, digues: quins son els teus plans?

JOAN

Ves a esmorzar, i torna de seguida, que t'hoexplicaré.

VALERI

Entesos, dones.

SUSAGNA

Vaja, anem.

VALERI (anant-se'n)Anem.

ÚRSULA

Cuida'l forca, Susagna.

SUSAGNA

No caldria sino!

ENGRACIETA (amb veu festosa)I no us entristiu, Valeri; no us entristiu.

VALERI (somrient agra'it)No tinguis por, maca.

(Per la -primera porta de Vesquerra des-apareixen la Susagna i en Valeri, acom-panyats de l'Engracieta.)

ESCENA IX

L'URSULA I EN JOAN

URSULA (després d'un curt silenci)Que et proposes, Joan?

JOAN

Qué em proposo?... Mira: així que en Valerihagi esmorzat, me'n vaig a buscar-lo, i, de se-guida, sense perdre temps, tots dos ens en anirema trobar el director de la fábrica.

JOAN

Vaig a exigir-los!

ÚRSULA

I qué en treureu?

JOAN

Molt, en treurem! li demostrarem que el ques'ha fet amb nosaltres no és just! Ens queixa-rem! L'avalotarem, si convé! Si no en fa cas,de les nostres queixes, cap a casa de 1'amo s'hadit! l a aquest, si tampoc ens aten, les ni can-tarem clares! No ens callarem res!

ÚRSULA

Vés amb compte, Joan! No et propassis deparaules. Val mes, si vols fer cap reclamació,que ho facis de bé a bé. Greu-me!

JOAN

De primer sí, que sóc prou enraonat; pero sini ell ni el director no ens escolten, llavors sa-brán qui sóc jo!

ÚRSULA

Sobre tot no els trenquis el respecte! Miraque aquesta gent teñen molt poder!... I si elsinsultes et faran perdre.

JOAN

La veritat sempre sura!...

ÚRSULA

Creu-me, no els hi vagis amb orgull ni ambexigéricies. Com mes humil els parlis...

JOAN (interrompent-lo, irat)S'ha de parlar ciar i amb el cap ben alt! L'ho-

me que demana el que és just, no ha d'abaixarmai la cara per ningú, ni ha de presentar-searraulit o tremólos com aquell que pidola cari-tat!

ÚRSULA

Ja ho sé. Pero pensa que ells poden mes quenosaltres. Ells no et necessiten; ets tu qui vasa suplicar-los.

ÚRSULA

Dones no hi vagis, si els has de parlar ambaquest urc! Tampoc no en treuriesres!

JOAN

No? Que m'agradaria que fessin el sord! Quem'agradaria que se'ns treguessin del davant!

Qué faries?ÚRSULA

JOAN

No ho sé... Pero seria capac. de tot, de tot, jaho he dit! Aixó no pot suportar-se! {Desespe-rant-se.) Sembla impossible que un home, pera voler treballar, només que per a voler treba-llar, hagi de desesperar-se d'aquesta manera!

ÚRSULA

Assossega't, Joan, assessoga't!

JOAN

No pot ésser, aquest suplici! Ara que ja n'hantret el suc de nosaltres! Aixó els ho tiraré encara!

ÚRSULA

No, no els ho diguis!

JOAN

Dones que em tornin a la meya máquina!Un filador com jo! Diferent abans, quan feia«trama», que havia de mirar tan prim! Peroara, d'engá que faig urdit, que rutilo mes lleuger,sí, mes lleuger, que les fusades...

ÚRSULA

Fes-los-ho veure...JOAN

Que em tornin a la meva máquina! I, si no,si tant volen, que m'ocupin a triar el recó, o aensacar borra i encaixar. Que em deixin viuretreballant!

ÚRSULA

Demana'ls-ho bonament.

JOAN (amb sarcasme)

SI, per favor!

ÚRSULA

Mira que et faran agafar i ens morirem totsdos de pena.

JOAN (fora de si)Que m'agafin! Peer haver d'estar així, tant

se m'endona la vida com res!

- 97

No, Joan, no!ÚRSULA

JOAN

Ara son hores?...

Que ni vagin ells a l'Hospici, a fer número!Que hi vagin ells, a demanar caritat!

ÚRSULA

Ens queda l'Engracieta, que és la nostra es-per an§a!

JOAN (anant-se'n)Jo no vull refiar-me'n, de la noia! No tinc

cor per a viure a costa d'ella! Vull treballar! Jonomés demano feina!

URSULA (amb gran prec, deturant-lo)Joan! Joan!

JOAN

Deixa'm, que m'acovardeixes!

On vas?

Deixa'm estar!

ÚRSULA

JOAN

URSULA

Pero, on vas? Digues!

JOAN

Vaig a donar pressa a en Valen, perqué vin-gui amb mi.

ÚRSULA

No, no et moguis, que tu avui estás moltnervios. No et moguis de casa! Ja hi anirásuna altra hoia.

JOAN

Et dic que em deixis estar!

ÚRSULA

No, Joan, no!JOAN

Aparta't! [Li dona una estregada.) Ves! Vulltreballar! Vull feina!

(Se'n va, desesperat, per la primera portade l'esquerra. L'Ursula queda plorant,fins que al cap d'uns segons, arriba l'En-gracizta tota esverada.)

ACTE III

ESCENA XXIELS MATEIXOS MES ROVELLAT

Bones tardes.(Tothon li torna la salutació.)

PERE

JOAN

Sempre perds un quart de jornal, tu!...

ROVELLAT

Que ja heu engegat?

JOAN

No encara.ROVELLAT

Ah! Aixó és venir a punt de caramel.

JOAN

Seu i calla.

ROVELLAT (asseient-se)Seiem-hi, dones.

JOAN (aixecant-se, molt emocionat)Companys: el motiu de convocar-vos... el mo-

tiu de convocar-vos a aquesta reunió...(Barboteja, tambalejant, com si li anés a

venir un cobriment de cor. Deixa d'en-raonar, recolzant-se a la taula. En veu-re'l en semblant estatt tots els reunitss'aixequen i s'hi acosten, sollícits)

AGUST!

Joan: qué teniu?

JOAN (amb veu ofegada)Res... res.

VALERI

Qué et passa?

JOAN (panteixant)Seieu... seieu...

(Tots tornen a asseure's.)

VALERI (amb gran prec)Calma, Joan!

JOAN

Ja m'ha passat... No ha estat res... Es que elcor se'm nua, de tant alegre que estic veient-vos...

OLEGUER

Apa, digues, digues, Joan.

JOAN (fent un esforg, redregant-se)Dones, sí, companys: el motiu de convocar-

vos és senzillament per a tractar de la nostrabaixa en el treball.

PERE

Ben dit!

OLEGUER

No t'exaltis!

PERE

Sí, ben dit! Que consti!(L'un fa callar l'altre. Moment de confu-

sió.)TIT (cridant)

Demano la paraula previa!

JOAN (sense fer-ne cas)Jo entenc, estimáis companys... jo entenc que

som mal despatxats.

Jo també.

I jo.

PERÉ

MENUT

(Crits d'aprovació per part de tots.)

TIT (cridant mes fort que de primer)Demano la paraula per a fer una proposició

previa!JOAN

Qui és?TIT

Jo.JOAN

Té la paraula el company Tit.

TIT (aixecant-se)Jo sóc del parer que es nomeni una comissió

perqué vagi a avistar-se amb l'amo.

PERE

Ben pensat!(Aprovació general.)

TIT

Dones, apa, anem al gra!

OLEGUER

Calla, si vols!

TIT

Calla tu!OLEGUER

No em dona la gana.

PERE

Cada u que ni digui la seva!

ROVELLAT

Que parli el que en sápiga mes!

PERE

Aquí tots som iguals! Idees, idees, falten!

VADOR

I fets!(Cris i confusió.)

JOAN

Ordre! Ordre!

GERONI

Ves dient.

JOAN

Calleu!

CALDERÍ

Que parli en Joan!

ROVELLAT (hrandant el cap)No farem res! No farem res!

BORRA

No ens arribarem a entendre!

OLEGUER

Digues, Joan, digues!

PERE

Sentem bases!

JOAN

No em trenqueu les oracions!

CALDERÍ

Calma! Calma!

BORRA ( així que es fa silenci)Apa, digues.

JOAN

Si ens han despatxat, no és perqué no féssimbona íeina, sino perqué en volien mes.

PERE

Com que ells treballen tant!

TIT

No teñen rao!(Crits d'aprovació.)

PERE

I que han de teñir!

BORRA

Com que les «metxeres» van tan ganses...

OLEGUER (interrompent-h)Ben net que hi van!

GERONI (interrompent-los a tots dos)No ens donen l'abast per canviar la «fileta».

ROVELLAT

I, és ciar, no podem fer la feina que vol l'amo.

VALERI

D'encá que gastem metxa del número deu...

MENUT (recalcant-ho)Que n o val r e s ! •••_

VALERI

tot son «gates» i «aixemics».

ROVELLAT

I mals-de-cap.

PERE

Ves qui treballa amb aquest coto!

TIT

Després s'ha de descomptar el temps que esperd, quan el contramestre arregla l'«estiratge»perqué ía «eargolí».

MENUT

Amb tants entrebancs, les «mudades» es re-trassen.

JOAN

Per aixó mateix. La qüestió és anar a trobarl'amo i fer-1 veure.

Si ja som vells!

Ja et dones?

OLEGUER

JOAN

GERCÍNI

Tenim masses anys!

VADOR

Al nostre lloc mes s'estimaran posar-hi joves.Som gent sobrera, nosaltres!

JOAN

Que n'hi posin un, de jove, a la meva má-quina!

PERE

I a la meva!

JOAN

Si treu els «setantes» que jo treia...

TIT

I jo!JOAN

Alió era una seda!

MENUT (aixecant-se, cridant) ~Demano la paraula.

JOAN

Digues.

100 -m>

MENUT

Jo sóc del parer, com ha exposat molt be elcompany Tit, que es nomeni una comissió, do-nant-li ámplies facúltate per a resoldre el quecregui mes convenient.

JOAlN

Apa, dones. Qui la compondrá aquesta co-missió?

(a en Joan)Tu, un.

I en Valeri.

I l'Oleguer.

MENUT

ROVELLAT

JOAN

Apunta, Agustinet.(Crits d'aprovació.)

GERONI

Que es passi a votació!

JOAN

Tira, home, tira. No cal!

OLEGUER

No, jo no puc ésser-ho.

JOAN

No?OLEGUER

Jo... no m'embolico. Tampoc sóc bo per a tre-ballar...

I tu, Geroni?

Jo?... Veurás...

JOAN

GERONI

JOAN (a Oleguer, arrib ironía)Sí: tu comptes amb els teus filis. (A en Ge-

roni.) I tu encara tens esperances de que et doninuna plaga, a triar el recó.

GERONI

No ho negó.

JOAN

Oh! Ja, ja! I tu, Menut?

MENUT

Jo, sempre vaig amb la majoria.

JOAN

I en Calderí, qué ni diu?

CALDERÍ (no gosant-ho dir)Veurás, Joan: una persona que era vol bé em

deixa diners per a posar-me a vendré bitllets iapuntacions de la lotería pels carrers.

PERE (amb sarcasme)Només et faltava aixó!

JOAN

I en Vador?VADOR

Jo, corn que, estalviant, he arribat a arrepo-llar cosa de tres-cents durets...

JOAN (amb impaciencia)Digues.

VADOR

Et seré franc: pensó posar una mica de ten-da, que per a mi i la dona molt será que no ensdongui per a les tristes queixalades...

JOAN (indignat)Vés, formiga vella!

PERE (a en Vador)Garsa!

VADOR

Envejós!JOAN

I, en Borra, qué ni diu?

BORRA

Feu el que vulgueu. Jo de tot dic amén.

JOAN

Bé, pero...

BORRA

Jo aniré vivint com pugui, i allá on caigui....'.m'hi deixaré anar.

JOAN

Aixó no és dir res.

BORRA

I és dir molt.

ROVELLAT (abstret i en to trágic)Jo, ja tinc pres el meu determini.

JOAN (amb ansiositat)Qué?

ROVELLAT

[mes accentuat i greu que de primer)Só on és la via del carril, i...

JOAN (esgarrifat)Calla!

(Tots, menys en Sorra, protesten de lespáranles d'en Rovellat.)

PERE (aixecant-se amb desesperado)Jo cree que el mes ben pensat és anar a esco-

metre els joves!JOAN

Com s'entén?PERE

Nosaltres som la idea: ells, la forga!

JOAN (entusiasmat)Explica't, que m'agrada aixó!

PERE

Sí! Hauríem d'engrescar-los perqué es de-claressin en vaga!

JOAN

A favor nostre?

OLEGUER (movent el cap)No pot ésser.

GERONI (amb somriure amarg)I ca!

BORRA (amb sentiment)No ens escoltaran.

TIT

Ells fan el mateix camí que nosaltres, i si ar-riben a vells,..

OLEGUER (interrompent-lo)Ves que els con tes! No ni pensen en demá.

MENÜT

No que no ni pensen!

BORRA

Som arbres caiguts!

ROVELLAT

(mirant a térra i en to concentrat)El carril no arreglará tot!

JOAN (a l'Oleguer, jora de si)Es a dir que no ens escoltaran, els joves?

OLEGUER

No!

JOAN

Qué et sembla, Agustinet?

AGUSTÍ

L'Oleguer té rao!

JOAN (Jora de si)

Pero, ésfüsf aixó?~ iut

ÁGUSTÍ

Just, no; natural, sí.

JOAN

Per a defensar-nos a nosaltres no es decla-raran en vaga?

AGUSTÍ

No.JOAN

Quantes \egades s'hi han declarat per un maltreballador?

AGUSTÍ

El que haurien de íer¡ si de cas, els joves, ésno consentir que s'hagi de treballar a la vostraedat!

MENUT

Aixó en el nostre temps no passava.

PERE

Els joves d'avui dia no son ningú!

CALDERÍ (despreciatiu)No van enlloc.

PERE

Deixa'ls presumir i divertir-se torea!

OLEGUER

Aixó!GERONI

No els amoi'na res mes.

JOAN

Perqué s5n uns ignorants.

TIT

I uns fatxendes!

VADOR

Que no estimen.

ROVELLAT

Ni ais seus pares.

AGUSTÍ (aixecant-se serenameni)Per qué en dieu mal deis joves?

PERE

Perqué s'ho mereixen!

AGUSTÍ (amb amor)Pero, no veléu que feu mal fet?

JOAN

Que ens defensin! Que prenguin exemple denosaltres!

AGUSTÍ

Ja no fan.

JOAN

Que no!

AGUSTÍ

Com váreu portar-vos amb els vostres pa-res?

JOAN

Llavors tot anava d'una altra manera.

AGUSTÍ

I amb els vostres filis? Quí els heu ense-nyat?

JOAN

Tot el que hem pogut.

AGUSTÍ

De petits que els feu anar a la fábrica ambvosaltres.

PERE

La necessitat no té llei.

AGUSTÍ

Per qué no en protestáveu?

JOAN

Ja vam protestar-ne, en el nostre temps!

PERE

Convé que els joves sápiguen el que hemfet.

JOAN

Que consti ben alt!

AGUSTÍ

—Per qué?

PERE

Perqué si pensessin veurien que, sense elsnostres esforgos, avui ells no serien res.

AGUSTÍ

Qué son ara?

JOAN

Mes del que es mereixen! Nosaltres, a costade la nostra sang, els hem conquerit els drets dequé disfruten.

AGUSTÍ

I encara son esclaus!

PERE

Per qué no obren nous camins?

AGUSTÍ

Ja están oberts! Seguiu-Los!

JOAN

Jo els segueixo! Avant!

102 -

ÁGUSÍÍ

Els vostres dolors m'havien aclaparat; ía vos-tra desgracia m'ha enees el cor. Sóc jove! Vullésser jove! {Passant-se la má peí front, ambaccionat trágic.) Ah! Lluny del meu pensamentaqüestes negrors del passat! Vinguen raigs desol retornador per a tots vosaltres!

JOAN {amb deliri)A viure tots!

AGUSTÍ

Caminem, tots units, els desgraciáis, vells ijoves; caminem combatent l'egoisme, encara quesiguí regant la térra amb la propia sang!

JOAN

Que s'arboli tot!Vosaltres ja heu complert la vostra missió en

la vida. Se us té de mirar amb respecte.

JOAN {joiosament, batent-li el cor)Ens ho mereixem!

AGUSTÍ {amb gran pietat)Jo hi veig poesía damunt vostre. I se us té per

una desferra inútil!JOAN

Aixó no és just!

AGUSTÍ

La societat actual és egoísta: no té cor.

JOAN

No, que no en té!

AGUSTÍ

El que s'ha fet amb vosaltres ho fa tothom:els amos amb els seus treballadors; els filis ambels seus pares. L'un empeny a l'altre per a pren-dre's el lloc. El mal ve de lluny!

JOAN

Dones, de qui ens hem de valer?

PERE

Que ens assegurin la vida!

JOAN

No! Jo vull treballar! Vull guanyar-me-la!

PERE

Encara no hem treballat prou?

TIT (aixecant-se, esverat)Deixeu-vos de raons! Per mi no queda mes

que un recurs!JOAN

Quin?

TIT

Él mes positiu és armar-ne uña de grossa!

JOAN (decidit)Qué s'ha de fer? Digues!

TIT

També estem condemnats a mert!...

MENUT

Som massa pocs nosaltres sois.

OLEGUER

Es com tirar aigua al mar.

TIT

Ja en seguirán de nous! Nosaltres serem l'es-purna!

JOAN

Ben dit!PERE

Que reventi tot d'una vegada!

OLEGUER

Qui ens seguirá?TIT

Molts homesel món.

Apa, dones!

Jo!

Jo faig dos!

I vosaltres?

que

Qui

JOAN

esperen 1 ocasió de capgirar

JOAN

fa un?

TIT

PERE

f {ais altres)

OLEGUER {excusant-se, esporuguit)Jo ja he dit el qué.

No vols ésser-hi?JOAN

PERE

Que et penses que vull anar a presidí?

JOAN {amb ira concentrada)Que no hi ets, ara, a presidí?

PERE

Tot el que tu vulguis.

JOAN {mirant l'un i l'altre)Essent així, només puc comptar amb en Va-

leri...VALERI

Deixem-ho correr, Joan.

JOAN (desesperat)Que no teniu sentits? Que sou mesells?

(Tots protesten)PERE

Aixó no serás tu.JOAN

Tu ho ets!

JOAN (escometent-los)Bé, dones: quants som que estem disposats a

tot?TIT

Si hem d'ésser tan pocs, jo no m'embolico.

PERE

Ni jo.

JOAN

De qué us serveix fer el valent?

PERE

Ja veurás: nosaltres sois...

JOAN

Covard! Ja arronses?

OLEGUKR (tremolant, esgarrifat)No puc...

JOAN

I tu, Geroni?

GERONI {amb recanga i horroritzat)Tampoc.

JOAN

I tu, Vador? I tu, Borra?

VADOR

Que et diré?...

BORRA (amb resignado)Jo no sóc bo per a res.

CALDERÍ (desconfiat)Es picar en ferro fred.

ROVELLAT

El carril!... El carril!

OLEGUER (aixecant-se)Bah, bah, bah!...

JOAN (amb sarcasme)Sí, ja pots anar-te'n!

OLEGUER

Ningú me'n priva!

GERONI

Anem, anem. (Tots van aixecant-se)

JOAIN (molt desesperat)Us n'aneu? Sense resoldre res?

VADOR

Pensem-ho milior.

CALDERÍ

Dormim-hi.TIT

Potser que emprenguéssim una altra ruta...Nomenem una comissió...

GERONI

Aixó mateix.CALDERÍ

Apedacem-ho.OLEGUER

Tot ho veig negre!(Poc a poc, ronsejant i fent comentaris, des-

apareixen a agrupaments.)

JOAN

Es a dir que em deixeu?

Veurás...VADOR

JOAN

I tu també, Pere?

PERE

Ja en parlarem una altra hora.

JOAN (ais darrers que quediri)I vosaltres?... Responeu! Que no us n'heu sen-

tit de la vostra desgracia?

MENUT

Cada u que faci el que milior li sembli.

TIT

Que tothom obri peí seu compte.

JOAN

Que no heu vist el que han fet amb nosaltres?Ens han acomiadat a tots alhora, sense por, sen-se cap recel!...

OLEGUER

Ells fan el que volen.

JOAN (amb gran indignado)Vells! Inútils! Covards! Mereixeu que us ex-

plotin!VALERI (acostant-s'hi)

Deixa'ls, Joan!

JOAN

Pora tots! (Crits i confusió.)

PMÉ SÓAÜ

Ja ens anem. Calla!... Jo em defensaré sol, tot sol! (Cridant

J 0 A N fora de si.) Engracieta! Engracieta!Fora! Fora! {Surten precipitadament l'Ursula i VEngra-

(Crits i esvalots. Desapareixen tots els vells cieta.)per la primera porta de l'esquerra. L'Agustíqueda mirant-se pietosament en Joan i en ESCENA XXIIIValeri 1

'' ELS MATEIXOS, MES L'URSULA I L'ENGRACIETA

URSULA (amb ansiositat)ESCENA XII Q u é y o l s ?

EN JOAN, EN VALERI I L'AGUSTÍ JOANLa noia! On és la noia?

Novard!

Ens

es pot fer

deixen!...

JOANres amb aquesta gent

VALERII son del nostre temps.

tan co-Aqul.

Vina!

ENGRACIETA

JOAN

ENGRACIETA (acostani-s'hi)JOAN

,T... . Maneu .Mülor!

JOANTTAT E R T

(pregant amb els ulls plens de llágrimes)Tot se n'ha anat per térra! A g u s t í ; c a s a > t a m b l& m e y a f m a , N Q egpe_

JOAN ri's que jo i l'Ursula siguem morts! ;No! Encara ni ha una esperanea! A G Ü S T Í {amb d i g n i t a t )

VALERI Oh! No!...Ens hem quedat sois, Joan. JOAN

No et será gens feixuga la nostra cárrega!JOAN

Val mes així! Ara s'ha vist ben bé que no ens AGUSTÍ

hem de refiar de ningú, sino de nosaltres ma- La suportaré! ,teixos. _JOAN

' N o k° consento! Üniu-vos i aneu-vos-enVALERIQué farem tant tu com jo, si som pitjors que l l u n y d e nosaltres, que no ens pogueu veure ni

dos esguerrats? hagueu d'ajudarnos!,ENGRACIETA

JOAN M ' IMolt farem! Segueix-me a mi! No, pare, no.

JOAN"VAT ETIT

No vull que sigui dit que jo he mort les il-I a ulls clucs que et seguiré; pero estem ven- l u s i o n s d e i a v o s t ra JoventuU

Quts! Som morts!VALERI (acostant-s'hi)

J 0 A N Joan!...No t'espantis, Valeri! ; AGUSTÍ

VALERI No podem acceptár-ló el vostre sacrifici!Ara sí que veig que som vells!

JOAN Vosaltres no us estimeu ni us heu estimatQue no! mai!...

VALERI AGUSTÍ

I no en sabem de demanar caritat! Sí, que ens estimem!

- íes

JOAN

No pas com jo i l'Ursula! Avui dia no n'hiha d'amor!

AGUSTÍ {amo un esclat de vida)En nosaltres, sí, dones!

JOAN

I el deixeu morir!

No! Ara neix!

AGUSTÍ

JOAN

No en sataeu, d'estimar! (Besant a l'Ursula enel front.) En sataem mes nosaltres, els vells, queens anem del món!

AGUSTÍ (amb molt sentiment)

Engracieta!

ENGRACIETA

(a en Joan, referint-se a I'Agustí)Que no no veieu que els ulls li vessen pie-

tat?

JOAN (a VAgustí)

Sostens el que acabes de dir ara mateix aismeus companys?

AGUSTÍ (enérgicament)

Sí, que ho sostinc!

JOAN

A costa de tot?

AGUSTÍ

De tot! Pins de la meva existencia! El meuamor no pot morir!

JOAN (triomfant)

Estima, dones...

AGUSTÍ (interrompent-lo)

Ja estimo!

a l'Engracieta!

JOAN

AGUSTÍ

A ella i a vosaltres; a tots els germans de des-gracia i ais filis deis meus somnis que han de

venir. (En Joan riu jóiosament, enllumenant-sé^li la cara d'alegría.) Engracieta! Engracieta!...(Abragant-la.) T'estimo! (A en Joan.) Mireu! Lavull! Es meva! Vos sou el seu pare: jo el seuamor!

JOAN (amb crit feréstec)

Així, estimeu-vos! Enlaire, cor!

AGUSTÍ

Primer és la vida que tot!

JOAN (tambalejant)

A viure!

Lluitant sempre!

AGUSTÍ

JOAN

Alegría! Visca l'alegria! (Amb crit agónic.)Torneu-me la joventut! Vull tornar a ésser jo-ve!...

(Cau mort, quedant de cara enlaire.)

ENGRACIETA (amb esglai)Pare!...

Joan!

Qué!

URSULA (també amb esglai)

VALERI (aterrat)

AGUSTÍ

No ha pogut mes!

ENGRACIETA

(agenollant-se per a palpar el eos del seu parei fent-li petons en els llavis)

Pare! Pare de la meva vida!

URSULA (també agenollant-se)

Joan! Joan meu!

AGUSTÍ (en veu baixa)

Es mort!

(Llarg silenci. En Valer,i un cop s'ha con-vengut que en Joan és mort, se'n va, ater-róritzat, a un recó de Vesquerra. L'Ur-

106

sula s'aixeca impulsivament, i amb veuveu ofegada, dirigint-se a l'Agustí, diu:)

ÚRSULA

Agustí!...AGUSTÍ

Úrsula!...(L'Engracieta segueix besant a son pare,

tot cridant-lo amb deliri. En Valeri, fentsanglots, es contempla el cadáver d'enJoan des del mateix lloc. Compareix laSusagna per la porta de l'escala.)

ESCENA ULTIMA

ELS MATEIXOS MES LA SUSAGNA

(Així que va per entrar la Susagna i s'ado-na del cadáver d'en Joan, s'atura hor-

roritzada; després, i mentre l'Engracietasegueix plorant i fent petons a son pare,avanga poc a poc, aturant-se una tonaestona a mirar a en Joan, i tot d'una,sentint-se esperonada per Vinstint deconservado, s'acosta a en Valeri, dient-li en veu baixa.)

SUSAGNA

No t'espantis! No t'espantos!...(S'abraga a en Valeri, posant-se a plorar

tots dos, amb un plor ofegat, sortit delfons de l'ánima. L'Agustí segueix acon-solant a l'Vrsula. L'Engracieti, delirant,ja petons i crida a son pare.)

Cau el teló pausadament

10f