-
8/6/2019 04KANTDe Hume, l'escptic, a Kant, el criticista
1/3
www.alcoberro.info
1
DE HUME, LESCPTIC, A KANT, EL
CRITICISTA. Ramon ALCOBERRO
Hume, crtic de la idea de causa.
Hume havia vist en el principi de causalitat, la clau de la
teoria del coneixement.Quan donem per suposat que tota realitat
prov dun altre ser que ns la causa,o b pensem en una pura successi
de fenmens (A passa abans que B), o nopensem res. Per a Hume la
veritat del coneixement est en el que ell anomenaprincipi de la
cpia. Les idees sn correctes perqu sn cpia de les
impressions. Si ens prenem seriosament aquest principi, llavors
s obvi que tinc (opuc tenir) impressi sensible de A i de B per no
del lligam (purament mental i noempric) que sestableix entre
ambds.
Si b la legitimitat prctica de la idea de causalitat no est en
debat (la fa servirtothom, i tamb els escptics!), no podem dir el
mateix de la seva legitimitatfilosfica: En nom de qu gosa lesperit
hum anar ms enll de lexperincia iestablir que una relaci causal
entre A i B s veritable i duradora per sempre ms ia tot arreu?.
Vist que ning no em pot garantir que dem succeir el mateix que
avui, ni que el
foc de dem cremar com el davui, llavors la soluci del problema
delconeixement s lescepticisme: tota la filosofia es redueix a la
descripcipsicolgica del conjunt de fenmens associatius que tenen
lloc en lesperit humquan sestableix una relaci de causalitat i
entren en joc lhbit i el costum.
El debat sobre el principi de causalitat s molt important perqu
posa en qestiels fonaments de la cincia. Si fos veritat, com diu
Hume, que la causalitat nomss uns ficci til, basada en mecanismes
psicolgics, llavors no hi podria haver nicincia ni cap coneixement
cert.
La resposta de Kant.
Hume sempre va sentir una gran admiraci per Hume. Deia que
lhavia despertatdel somni dogmtic, s a dir, de la creena dogmtica
en les Idees innates prpiadel racionalisme. Sota la influncia de
Hume, Kant va arribar a la conclusi que elconeixement no pot
pretendre anar ms enll de lexperincia.
Ara b, Kant creu que el problema de lescepticisme pot ser resolt
mitjanant elque anomena idealisme transcendental. Kant distingeix
clarament dues menesde coneixement (o ms estrictament, en el seu
vocabulari, per dues menes decondicions del coneixement): duna
banda els humans tenim coneixementsemprics (veiem, gustem, flairem)
per no ens quedem noms en aquest nivell.
-
8/6/2019 04KANTDe Hume, l'escptic, a Kant, el criticista
2/3
www.alcoberro.info
2
Tenim tamb, espontniament, s a dir, sense que ning no ens els
hagi posat ala ment, un altre tipus de conceptes que sanomenen
transcendentals que noformen part de lexperincia per fan possible
que puguem comprendre-la.
s ben cert que les meves experincies empriques (les meves
intucionssensibles) sn desordenades i em presenten, com a molt, una
successi habituala la qual mhe acostumat; per lenteniment hum
posseeix la idea de causalitatamb independncia de tota experincia.
Causalitat, no s un concepte empricsin un transcendental. Kant
anomena categoria a aquest conceptes i daltresde caire similar
(afirmaci, negaci, substncia, causa...). Per a Kant categorias una
condici de possibilitat dun fenomen. Les categories fan
possiblelexperincia sense formar part de lexperincia; sn condicions
de possibilitat dela nostra comprensi dels fenmens. Una proposici a
la qual no es pogusatribuir una categoria seria absurda.
Potser s ms fcil entendre el concepte de categoria si pensem en
les idees despai i temps, quesn les condicions a priori de la
sensibilitat. Espai i temps fan possible que tinguem
impressionssensibles; s a dir: sn les seves condicions de
possibilitat (ning no pot pensar fora de lespai ifora del temps)
per no sn les impressions sensibles. [Duna manera ms grollera:
espai i tempssn el marc de la foto, per no la foto] Passa el mateix
amb la categoria de causalitat que s lacondici a priori de la
nostra possibilitat datribuir causes als fenmens: la idea de
causalitat sprvia a lexperincia i, alhora, ens fa possible
comprendre-la.
Per a Kant, conixer no s altra cosa que aplicar les categories
de lenteniment ales intucions (sensibles i diverses) de la nostra
experincia.
Kant resol lescepticisme hume dient que lexperincia ens arriba
per lasensibilitat, per la comprensi d lexperincia noms s possible
per lenteniment.Ni sensibilitat sola, ni enteniment tot sol, no
poden resoldre el problema delconeixement.
Fenmens i nomens.
Quan es planteja qu s lsser, Kant fa una doble afirmaci: duna
banda, hi haun sser anleg si voleu a lsser en tant que sser
dAristtil o a l all que sde Parmnides, que s la realitat nomenal o
la cosa en s.
Per daltra banda, i aquest s un dels punts ms forts del kantisme
trobemlafirmaci que aquesta cosa en s no pot ser mai coneguda en
tant que tal;perqu conixer s aplicar el motlle de lenteniment hum a
una experinciadeterminada (s a dir, a unes determinades intucions).
En altres paraules, mai nopodrem arribar a conixer qu s lsser en s,
perqu no podem copsar res queno pertanyi al nivell del sensible. La
sensibilitat vol dir que noms coneixem enlespai i en el temps. Si
alguna cosa (un nomen) est ms enll despai, temps icategories, sens
torna incognoscible.
-
8/6/2019 04KANTDe Hume, l'escptic, a Kant, el criticista
3/3
www.alcoberro.info
3
Conixer s, doncs, fer relativa la cosa en s, arrabassar-li el
seu carcter absolut,.Un nomen s quelcom que existeix ms enll de
lespai i ms enll del temps; squelcom pur i que, en conseqncia, mai
no estar a labast de lesperit hum,perqu els humans tenim, en tant
que tal, una limitaci en la nostra capacitatcognoscitiva: noms
podem conixer all que est en lespai i en el temps.
Conixer quelcom s per a un hum descobrir la cosa en la seva
aparena i no enel seu sser pur. Fenomen en grec significa: aparena.
I aix s justamentlnic que pot assolir lhome: les aparences (i no
les idees pures) de les coses.
Vet aqu la ra per la qual lidealisme de Kant difereix de
lidealisme empirista deHume. Per a Hume, tot es redueix a fenmens i
a estructures psicolgiques, per aKant en canvi el procs de
coneixement implica distingir dos nivells, sensibilitat
ienteniment. Si lun o laltre ens manquen no hi ha coneixement
possible. I per aix
mateix la metafsica mai no pot ser cincia: perqu no hi ha un
coneixementsensible i el nomen o idea pura no el podem conixer en
ell mateix.
