Upload
yeahjon
View
5
Download
2
Embed Size (px)
Citation preview
PER AVUI
• METODOLOGIES
• CARACTERISTIQUES DE LA INVESTIGACIÓ EXPERIMENTAL
• EL METODE CIENTÍFIC I LA METODOLOGIA
• DISSENYS
– CRITERIS
– CLASSIFICACIÓ
• TECNIQUES DE CONTROL
• PROVES
2
3
METODOLOGIA OBSERVACIONAL
És possible seleccionar les variables independents i en
algunes ocasions els seus valors.
METODOLOGIA SELECTIVA
És possible seleccionar sempre les variables independents i
els seus valors.
METODOLOGIA EXPERIMENTAL
És possible seleccionar sempre les variables independents i
els seus valors i assignar aquests aleatòriament als subjectes o
grups de la investigació.
METODOLOGIES
• Observacional
- Què està passant?
- Resumir dades
- No manipulació. Assignació no aleatòria.
4
METODOLOGIES
• Selectiva
- Amb quins altres fenòmens es produeix?
- Establir relacions.
- No manipulació. Assignació no aleatòria.
5
METODOLOGIES
• Quasi-experimental
- Com es produeix?
- Examinar possibles causes.
- Manipulació. Assignació no aleatòria.
6
METODOLOGIES
• Experimental
- Com i per què es produeix el fenomen?
- Establir les causes.
- Manipulació. Assignació aleatòria.
7
9
FASES DEL MÈTODE
CIENTÍFIC 1) Delimitació del problema i formulació de
la hipòtesi.
2) Comprovació empírica
- Disseny: especificar d’antuvi, com es mesuren
les variables, com es neutralitzen possibles efectes
aliens a la hipòtesi, quins subjectes s’investiguen,
quins instruments i materials hem de menester, i
tot el que calgui per a obtenir dades rellevants amb
vist a solucionar el problema plantejat.
- Execució: recollida de dades.
10
FASES DEL MÈTODE
CIENTÍFIC 3) Comparació amb la hipòtesi formulada
- Anàlisi de dades: es tracta de “llegir” la realitat empírica per tal d’extreure informació rellevant que ens permeti acceptar o rebutjar la hipòtesi.
- Presa de decisió: a partir de la informació que ens proporciona la prova de decisió estadística, hem de decidir si la hipòtesi s’accepta o es refusa.
4) Dicussió dels resultats en el context en què s’havia delimitat el problema.
S’efectua una reflexió a partir de l’increment de la informació obtinguda.
5) Comunicació de la recerca a la comunitat científica.
11
DISSENY
• Conjunt de normes que constitueixen el
projecte de realització de qualsevol
investigació científica.
12
DISSENY
Cal determinar:
• Quines tècniques es faran servir per a observar les variables.
• En quines condicions seran vàlides aquestes observacions
• En quins individus les observarem.
• Quines variables alienes hem d’impedir que actuïn.
13
OPERACIONS
CARACTERÍSTIQUES DEL
DISSENY • L’operacionalització de les hipòtesis.
• L’especificació de totes les variables independents i estranyes.
• L’especificació del nombre d’unitats experimentals i de la població de la que aquestes s’han extret.
• La delimitació del criteri d’assignació dels tractaments a les unitats experimentals.
14
OPERACIONS
CARACTERÍSTIQUES DEL
DISSENY
• L’especificació de les variables dependents.
• Escollir les tècniques d’anàlisi estadístic
que s’utilitzen en la investigació.
15
FINALITATS DEL DISSENY
• Donar resposta a les preguntes de la
investigació.
• Controlar la variància.
16
CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ
DELS DISSENYS
EXPERIMENTALS • A) Segons la comparació entre tractaments
administrats a subjectes.
- Dissenys entregrups o entresubjectes.
- Dissenys intrasubjecte.
• B) Segons la quantitat de factors que consta el disseny.
- Dissenys unifactorials.
- Dissenys factorials.
COM
ORGANITZEM
DADES??
17
CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ
DELS DISSENYS
EXPERIMENTALS • C) Segons la quantitat de variables dependents incloses
en el disseny.
- Dissenys univariats.
- Dissenys multivariats.
• D) Segons la tècnica de control associada al disseny.
-Dissenys de grups completament aleatoris.
-Dissenys amb tècnica de bloqueig,dissenys
amb tècnica d’aparellament.
-Dissenys intrasubjecte.
18
CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ
DELS DISSENYS
EXPERIMENTALS • E) Segons el tipus de tècnica utilitzada per analitzar
les dades.
- Dissenys paramètrics
- Dissenys no paramètrics.
• F) Segons les possibilitats de control estadístic.
- Disseny amb covariables.
- Disseny sense covariables.
• G) Segons la constància en la quantitat d’observacions per combinacions de tractaments.
- Disseys equilibrats.
- Dissenys no equilibrats.
19
CONTROL DE VARIABLES
• Acció directa de l’experimentador que
manipula les V.I. de les quals desitja
conèixer els efectes (V.D.) i que manté
constants aquelles variables estranyes que
poden exercir algun tipus d’influència en la
investigació.
20
VARIÀNCIA
• És la variació que observem entre les
diferents mesures de la variable dependent.
• Vt = Vs + Ve
• Vs = Vprim + Vsec
21
VARIÀNCIA TOTAL (Vt)
• És la variació considerada globalment. Es
descomposa en variància sistemàtica (Vs) i
variància error (Ve)
22
VARIÀNCIA SISTEMÀTICA
• És la tendència que presenten les puntuacions de la variable dependent a desviar-se de la seva mitjana en una determinada direcció.
• Es divideix en variància sistemàtica primària (Vpri) y variància sistemàtica secundària (Vsec).
• Vs = Vpri + Vsec
23
VARIÀNCIA SISTEMÀTICA
• Variancia sistemàtica primària: Fa
referència a la variabilitat de la variable
dependent que reflecteix els efectes de la
manipulació de la variable independent.
• Variancia sistemàtica secundària:
Reflecteix la variabilitat de la variable
dependent com a conseqüència de la
presència de variables estranyes.
24
VARIÀNCIA D’ERROR
• És el conjunt de fluctuacions que presenten les dades com a conseqüència de factors aleatoris.
• Les principals causes són:
1) Les diferències entre individus.
2) Els errors en els sistemes de registre o de mesura.
3) El procediment experimental.
25
VARIÀNCIA I CONTROL
EXPERIMENTAL
• Els controls experimentals són necessaris
en els dissenys d’investigació per dues
raons bàsiques:
1) Redueixen les variàncies.
2) Eliminen els efectes de les variables
estranyes.
26
TÈCNIQUES DE CONTROL
EXPERIMENTAL
• 1) Eliminació
• 2) Constància
• 3) Cec simple
• 4) Cec doble
• 5) Balanceig
27
TÈCNIQUES DE CONTROL
EXPERIMENTAL
• 6) Aleatorització
• 7) Aparellament
• 8) Bloqueig
• 9) Contrabalanceig
• 10) Grup control
29
CONDICIONS PRÈVIES DE
LES PROVES
PARAMÈTRIQUES
• Distribució normal de la població.
• Mesura de dades en una escala d’interval o
raó.
• Igualtat de variàncies poblacionals
(homocedasticitat).
• Independència de les observacions.
30
PROVES PARAMÈTRIQUES
• Distribució normal
• Coeficient de correlació de Pearson
• Regressió lineal
• Distribució t de Student
• ANOVA
• ANCOVA
• MANOVA
31
PROVES NO
PARAMÈTRIQUES
• 2
• K-S (Kolmogorov)
• Coeficient de correlació de Spearman
• U de Mann-Whitney
• Wilcoxon
• Kruskal-Wallis
• Friedman
32
ANOVA
• És una generalització del contrast “t” de
Student per a tres o més nivells de la (les)
variable(s) independent(s).
33
ANOVA D’UN FACTOR,
EFECTES FIXES,
ALEATORITZAT • La mecànica de l’anàlisi de variància es pot
resumir en cinc fases:
• 1) Calcular les variacions o sumes de
quadrats entregrups i intragrups.
• 2) Determinar els graus de llibertat de cada
font de variació.
34
ANOVA D’UN FACTOR,
EFECTES FIXES,
ALEATORITZAT • 3) Calcular les variàncies entregrups i
intragrups (quocient entre sumes de
quadrats i graus de llibertat).
• 4) Calcular el quocient F entre variància
entregrups i variància intragrups.
• 5) Determinar la significació estadística del
resultat.
35
ANCOVA
• Tècnica de control estadístic que permet eliminar de la VD del ANOVA l’efecte corresponent a la VE.
• Consisteix en efectuar un ANOVA utilitzant com VD els errors en els pronòstics resultants de portar a terme un anàlisi de regressió lineal amb la covariable com VI i la pròpia VD del ANOVA com a variable dependent.
• S’ha de complir: 1) Supòsit de linealitat entre VD i la covariable. 2) Supòsit d’independència entre VI i la covariable. 3) Supòsit d’homogeneïtat de les pendents de regressió.
36
MANOVA
• Consisteix en determinar si una o més
variables independents produeixen efectes
diferencials entre dos o més variables
dependents.