8/6/2019 05kantQU S UN JUDICI SINTTIC A PRIORI
1/3
www.alcoberro.info
1
QU S UN JUDICI SINTTIC A PRIORI?
Kant creia que havia descobert un nou tipus de judicis, que ell
anomena sintticsa priori i, a ms, a parer seu, aquesta mena de
judicis eren els que fonamentavenla cincia. La matemtica (en
lEsttica transcendental) i la Fsica (en lanalticatranscendental) sn
cincies precisament perqu posseeixen judicis sinttics apriori. La
metafsica, en canvi, no ser cincia perqu no pot fer judicis
daquestamena.
Cal recordar que per a Kant, all que defineix una cincia no s
noms elcontingut sin, la seva forma, val a dir, el tipus de judici
(formals) que dna ordre iestructura al coneixement.
Qualsevol cincia expressa els seus continguts en judicis; per
tant, lestudi delsfonaments del coneixement ha diniciar-se per
distingir els tipus de judicis i centrar-se desprs en aquells que
sn els principis epistemolgics dels altres. Ats que totenunciat
sesquematitza lgicament en la forma que atribueix un predicat a
unsubjecte.
Podem distingir dos tipus de judicis (analtics i sinttics) per
Kant creu poder-hiafegir-ne uns altres, de collita prpia: els
sinttics a priori.
A.- Judicis analtics: Sn aquells en qu el predicat est comprs en
el subjecte;p.ex., El tot s la suma de les parts, o tots els cossos
sn extensos. Si analitzo
(comprenc) qu significa el subjecte tot (o cos) obtinc
immediatament elpredicat (suma de les parts o extensi).
?? La base daquestes proposicions no s altra que la pura lgica
i, per aixmateix, gaudeixen duna absoluta certesa: sn sempre
veritat.
?? Per aquests judicis no augmenten els nostres coneixements;
tan solsexpliciten o exposen amb ms claredat all que contenen els
nostresconceptes.
?? En conseqncia, si b sn tils per aclarir les proposicions
teriques, no sn
rellevants a nivell cognoscitiu.
?? Tots els judicis analtics sn a priori (sn previs a
lexperincia).
B.- Judicis sinttics: sn aquells en qu el predicat no est comprs
en elsubjecte; de manera que el verb copulatiu estableix una
composici (sntesi) entredos conceptes que no es resolen lun en
laltre. Els judicis sinttics sn informatius,ens diuen coses que
abans no sabem. Com que aquestes proposicions unifiquencontinguts
diversos, s clar, que enfront de les analtiques s que augmenten
el
8/6/2019 05kantQU S UN JUDICI SINTTIC A PRIORI
2/3
www.alcoberro.info
2
nostre coneixement. Per exemple, s un judici sinttic: Aquest
llibre sinteressant (no hi ha res en la paraula llibre que indiqui
que ha de serinteressant podria ser un rotllo).
Totes les cincies empriques es fonamenten, en principi en
judicis sinttics: perexemple: els metalls sn conductors
elctrics.
Tots els judicis sinttics sn a posteriori (necessiten
lexperincia) i sn informatius(ens diuen coses noves).
Fins aqu no hi ha res de nou en la classificaci que proposa
Kant. Hume ja haviadit que hi havia dues menes de judicis: les
relacions didees (corresponents als
judicis analtics kantians) i les qestions de fet [matter of
facts] (corresponents alsjudicis sinttics).
En resum:
?? Els judicis analtics sn sempre veritables per ens donen cap
novetat. Sn apriori (previs a lexperincia).
?? Els judicis sinttics no sn sempre veritables per en canvi sn
informatius, oa posteriori, s a dir, ens diuen coses noves.
La qesti que es planteja Kant s la de saber si s possible trobar
un judici que almateix temps pugui ser informatiu ens digui coses
noves (s a dir, sigui sinttic) ialhora sigui sempre veritat (s a
dir,a priori).
Un judici sinttic a priori s universal i necessari i independent
de lexperincia,per, tanmateix, pot aplicar-se a lexperincia. Kant,
creu que les matemtiques ila fsica sn plenes de judicis sinttics a
priori.
Un exemple de sinttic a priori s: Tot canvi t una causa: no hi
ha res en laparaula canvi que porti implcita la idea de causa.
Aquesta proposici deriva delexperincia (s sinttica) i tanmateix s
universalment certa (s a priori);
resulta imprescindible per tal que lexperincia mateixa sigui
possible, s a dir, pertal que pogussim comprendre duna manera
coherent la informaci que ensarriba a travs dels sentits.
