0kantel Projecte de Kant

8/6/2019 0kantel Projecte de Kant

1/7

www.alcoberro.info

1

UNA INTRODUCCI AL PROJECTE

KANTIRamon ALCOBERRO

El projecte kanti.

Tota la filosofia kantiana no s altra cosa que un llarg esfor per respondre unapregunta: Qu pot assolir legtimament la ra? Aquesta qesti es subdivideix entres qestions que contenen com diu ell mateix tot linters de la meva ra, tantespeculativa com prctica. Les qestions sn: Qu puc conixer?, Qu he defer? i Qu ms perms desperar?. La primera pregunta s la de la Crtica de la

Ra pura (1781) i les altres dues apareixen sobretot als Fonaments de lametafsica dels costums (1785) i a la Crtica de la Ra prctica (1788).

Aquestes tres qestions mtuament implicades i no noms la primeraconstitueixen el problema de la ra. La primera pregunta s terica, la segona sprctica i la tercera resulta, al mateix temps, terica i prctica. El fet que esresponguin en textos diferents no ha de fer oblidar la unitat de la recerca quemena Kant. Per a ell la ra s una i nica, tot i que sexpressi en dos aspectes:especulatiu (o ra terica) i prctic (moral). La primera Crtica posa les bases quefan necessria la moralitat i la segona resulta incomprensible sense la prviarefutaci de tota metafsica dogmtica.

A lengrs hom pot dir que la primera Crtica tracta de la ra sota laspecte de laintelligncia, la segona sota laspecte de la voluntat i encara la tercera la Crticade la Facultat de Jutjar es refereix a la ra sota laspecte del sentiment que uneixintelligncia i voluntat. La finalitat ltima del projecte kanti s retornar a la ratota la seva extensi.

El racionalisme tradicional havia redut la ra al nivell teric o especulatiu. Lafilosofia esdevenia aix una mena de joc teric, que permetia dir-ho tot sensecomprometres a res. Per Kant s un home de la Illustraci i creu que la veritablefilosofia ha destar implicada en la vida. I per tant ra pura i ra prctica es

necessiten i simpliquen mtuament. El projecte kanti s incomprensible si nosassumeix que la teoria del coneixement mena a ltica.

Sovint es dna una imatge un xic ridcula de Kant: el filsof solter, tmid i maniticque mai no havia sortit de la petita ciutat bltica de Knigsberg, lhome que viviadabstraccions. Per aix s un error greu: coneixia molt b la filosofia europea delseu temps (era amic duna famlia de comerciants anglesos installats aKnigsberg, que li feien arribar les darreres publicacions de Londres) i teniacorresponsals arreu del mn germnic. El seu projecte filosfic no sentn si no escomprn que Kant s un illustrat i un cosmopolita. Si vol fer una crtica de la Ras perqu precisament el seu segle, el de les Llums, es considera a si mateix el


2/7

www.alcoberro.info

2

segle racional per excellncia i perqu la racionalitat s, estrictament la marca delhum. La ra i lhome sn estrictament el mateix. Per aix la tasca de clarificar laracionalitat s tant com la tasca de posar en clar la humanitat.

A la Lgica del 1800, Kant declara que les tres preguntes en el fons es podenresumir en una mateixa qesti: qu s lhome?. I bviament lhome s un sserinevitablement i inseparable dotat de racionalitat i de llibertat. Una crtica de la raha de ser amatent a tots dos elements.

El paper de la crtica de la ra pura

A la Crtica de la Ra pura, la recerca kantiana sadrea a la possibilitat i a lestatutde la metafsica en tant qu cincia (val a dir: en tant que saber rigors idemostratiu). Aquesta recerca t plena justificaci per lestat daquesta disciplina al

llarg dels segles i especficament al llarg dels segle XVIII on dues maneresdiferents i contradictries de comprendre la racionalitat (la cartesiana-leibniziana ilempirista) pugnen entre elles. Un segle que sanomena a s mateix de la Ra nopot acceptar que dos models contraposats de racionalitat competeixin entre s. Elprojecte kanti pretn al mateix temps establir la validesa del coneixement i laimpossibilitat de la metafsica, que s incompatible amb la idea de cincia vigentdesprs de Newton.

Mentre que la cincia amb Newton ha arribat a un estat de majoria dedat i decertesa objectiva, la metafsica continua essent el regne de lanarquia, un guirigall,on les opinions es contradiuen sense que ning no convenci ning i oscillant del

dogmatisme (cartesi) a lescepticisme (hume). Els cientfics es posen dacord i lacincia fsica progressa; en canvi el ms absolut desfici regna al camp de lafilosofia on es continuen debatent les mateixes qestions que ja discutien Plat iAristtil fa milers danys. Es com si la filosofia visqus en una mena destat denatura, on tot shi val.

Lesfor de Kant consistir, precisament, a convertir aquest estat de natura en unestat jurdic, legislatiu, on la ra tingui una estructura, un ordre i una valor objectiu.La racionalitat necessita un estatut que no sigui arbitrari (com ho s el dret positiu icontingent) sin que arreli en les coses, com el dret natural. Lactitud kantiana nos mai la de preguntar Quid factis? sin Quid juris?. Daqu una noci central en

Kant: la de tribunal de la crtica. Tota la Ra pura podria llegir-se com elsconsiderants dun judici.

Per tant la investigaci kantiana no t mai un caire psicolgic. Es vol, al contrari,estrictament lgica. No t la pretensi dexplicar com apareixen o desapareixen lesrepresentacions en la conscincia, sin quin valor tenen les impressions i les ideesdes del punt de vista de la veritat. El problema que interessa Kant no s el de lacausa, sin el del fonament dels judicis. Kant no estudia cap objecte en particular,sin la possibilitat que t la ra de pensar un objecte. Li interessa el com, laforma o la manera en qu raonem, i el lmit que hi ha implcitament o explcitaen la nostra capacitat de raonament.


3/7

www.alcoberro.info

3

La racionalitat humana ha de tenir una estructura i uns lmits i la tasca de lafilosofia s clarificar-los. Si tingussim un coneixement absolut (el que Kant

anomenar un coneixement nomnic) i illimitat, ja no seriem humans. Intuir queaquest absolut existeix s ja una conquesta suficient de la racionalitat humana. Estracta danar fins al lmit del que la racionalitat pot esbrinar, per no pas detraspassar-lo perqu, en aquest cas, caurem en la mstica o en la manca de sentitper seriem infidels a la ra.

No es pot comprendre el kantisme sense acceptar aquesta idea de limitaci prpiade la racionalitat. Som ssers finits, amb coneixements limitats: la tasca de lafilosofia s clarificar-los.

Hi ha hagut una filosofia que, abans del criticisme kanti, ha caigut en lerror de

creure que hom podria assolir un coneixement absolut. Es tracta del dogmatisme(cartesi), que Kant considera com un veritable despotisme perqu a partir dunprimer principi (el cogito) pensava que podria donar un fonament universalmentvlid a tots els coneixements possibles. Kant admirava lintent cartesi de construirun coneixement universal i a priori, per aquest intent ha fet fallida per dogmtic.

Per laltra banda els empristes tamb han coms lerror simtric contrari: creureque mai no seria possible saber res de cert i que tot sempre serien suposicions imeres hiptesis provisionals. No s estrany que davant daquest desgavell de lara, els pre-romnics acabessin dient que la ra era quelcom contradictori i quenoms la subjectivitat i la imaginaci ens podien explicar el mn. El projecte kanti

s, doncs, el de repensar la racionalitat, (la seva estructura, les seves funcions, elsseus lmits i la seva legitimitat) de soca-rel.

Per alhora la Crtica prohibeix tota especulaci: qualsevol afirmaci que no estben fonamentada i justificada per la determinaci de les condicions del raonamentha de ser eliminada: no hi ha lloc en la racionalitat per a la subjectivitat i elsentimentalisme. La filosofia de Descartes pretn explicar tot el mn: Aix seriatant com fer una filosofia des del punt de vista de Du. Per com a illustrat, Kantvol bastir una filosofia des del punt de vista de lhome, que s un sser fet deracionalitat. Necessitem una filosofia que no ens humili dient que no podem saberres de cert (com pretn lescepticisme de Hume), per que no ens deixi en mans

de la subjectivitat i lemotivisme ms delirant (com el preromanticisme) i quetampoc no caigui en el dogmatisme de les idees innates (com el racionalismecartesi i leibnizi).

El kantisme, a diferncia de les filosofies de Descartes i Hume, no es limita a seruna filosofia del jo que t la pretensi de conixer. Es ms aviat un esfor perposar en relaci el jo, el mn i la capacitat de coneixement (actiu i passiu). MentreDescartes defensa un jo que podrem considerar fort (que domina el mn, quepot deduir qualsevol veritat des de la universalitat del cogito) i Hume postula un jofeble (un feix dimpressions i sensacions diferents, un teatre filosfic), per aKant, el jo, el mn i la capacitat passiva de la ra que percep sn tan importants


4/7

www.alcoberro.info

4

com lactivitat constructiva de la racionalitat. Kant sap que el pensar s infinitamentms valus que conixer. I ell tria analitzar el pensament ordenat, coherent,sotms a regles... All que no podem conixer (el nomen, la cosa en si) pot ser

tal vegada pensat, potser com una ombra, malgrat per usar un dictum deWittgensteinno pugui ser dit, ni expressat duna manera significativa.

En definitiva, el paper de la Crtica de la ra pura ser anar ms enll deldogmatisme (racionalista), de lescepticisme (empirista) i de lemotivisme(preromntic) sense trair lobjectivitat racional dun pensament que es vollegislador, s a dir, universalista i illustrat.

El lema de la Crtica de la ra pura i el sentit del projecte kanti.

La Crtica de la Ra pura en la segona edici ve precedida dun pargraf en llat

que recull un text de la Instauratio magna, el llibre de teoria de la cincia delcanceller renaixentista Francis Bacon que sovint sesmenta com antecedent deKant. El text que comena amb la famosa frase De nobis ipsis silemus [Denosaltres mateixos callem] s prou curt i mereix ser recollit ntegrament. Ambparaules de Bacon, Kant resumeix el seu propi projecte:

De nosaltres mateixos callem. Desitgem, per, que la qesti aqutractada no sigui considerada com una mera opini, sin com una obra ique es tingui per cert que no assentem les bases de cap secta o de capidea ocasional, sin les de la utilitat i la dignitat humanes. Desitgem,doncs, que, en inters propi, ... es pensi en linters general ... i es

participi a la tasca. De la mateixa manera, que no sesperi de la nostrainstauraci que sigui quelcom infinit o sobrehum, perqu en realitat sel termini adient i la fi dun error inacabable.

Si sobserva el text, ens adonem que a la primera frase ja es nega que lobra siguiquelcom purament subjectiu: No es tracta de dir all que jo (personalment) penso,sin all que constitueix lestructura mateixa de la racionalitat ms enll de lamera opini, purament circumstancial i sectria.

I es tracta de fer-ho no pas duna manera especulativa, sin en pro de la utilitat ila dignitat humanes. Analitzar la ra s tant com analitzar lhome. I es tracta de

fer-ho posant termini adient a lerror inacabable que representen el dogmatisme ilescepticisme. No s una tasca sobrehumana (perqu ning no sabr mai que hiha ms enll de lhum, en el nivell de labsolut nomnic. All que es pretn en lacrtica s, parafrasejant Foix en mig dorats i savis, raonar.

Kant contra Hume?

Kant, com tots els filsofs del seu moment, va comenar essent un filsofracionalista (a lAlemanya del seu temps era obligatori, per llei, ensenyar filosofiacomentant un manual escrit per Wolff, un deixeble de Leibniz). El propi Kant va dirque descobrir Hume havia estat per ell despertar del somni dogmtic [del


5/7

www.alcoberro.info

5

cartesanisme]. Per tamb la posici filosfica de Hume se li va acabar per ferinsostenible. Lescepticisme radical no t resposta a la pregunta sobre per qu lescoses continuaran previsiblement essent tal com sn. Per al filsof escocs no hi

ha diferncia entre que un fet vingui desprs dun altre i que un fet sigui causat perun altre. La causalitat no s ms que un costum sense ms garantia que el fetque (psicolgicament) ens hi hem anat acostumant per una repetici constant.

Segons Hume, ms enll dels raonaments abstractes sobre quantitats i nombre(geometria i matemtica) o de raonaments experimentals sobre qestions de fet idexistncia, noms hi ha sofismes i illusions. La metafsica s quelcom que shade llenar al foc, tal com conclou la Investigaci sobre lenteniment hum.

La posici de Hume arruna, bviament, qualsevol possibilitat de coneixement. Siel coneixement consisteix exclusivament en el que est donat en lexperincia i

no en res ms! llavors es produiria la fallida de tots els conceptes no-empricsque necessriament hem demprar per parlar sobre la realitat i per comprendre-la.Recordem que per a Hume conceptes com substncia, causa o jo no tenensentit. Kant soposa aqu a Hume duna manera prou clara: tota la crtica de la Rapura ser un intent de refermar que hi ha coneixement (s a dir es pot saber cosessegures i certes ms enll del coneixement provinent de les impressions sensiblessense, tanmateix, caure en el cul-de-sac de les idees innates.

En la Crtica kantiana, Descartes t ra en un cert aspecte (hi ha idees a priori), toti que no el tingui en daltres (les idees innates no serveixen si no sapliquen a lapercepci sensible, en lespai i en el temps) i Hume t tamb ra en un cert

aspecte (el coneixement sorigina en la sensibilitat) tot i que no en tingui en unaltre (a ms de la sensibilitat passiva ens cal lenteniment actiu). El projecte kantis, doncs, el de superar les limitacions dels conceptes de ra que proposavenracionalisme i empirisme i posar amb la Crtica el fonament duna racionalitatprpiament illustrada.

Kant i Newton.

Una influncia fonamental en Kant s la de Newton, la fsica del qual va conixer atravs del seu mestre Martin Knutzen. Aix com el cartesianisme s difcilmentcomprensible sense la petja de Galileu, Kant est molt influt per lobra (i pel

mtode de Newton). La fora de gravetat i la llei matemtica que la descriu(proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat dela distncia que els separa) permeten explicar coses tan diverses com la caigudadels cossos, el moviment dels planetes i dels cometes, les marees i laplanamentde la Terra pels pols.

El mtode i els descobriments de Newton se situen als antpodes de lesdemostracions a priori de la fsica geomtrica cartesiana. Newton no s undeductivista, com Descartes, sin que el seu mtode s ferrenyament inductiu.Com dir Newton al principi del llibre III dels Principis matemtics: les qualitatsdels cossos noms sn conegudes per experincies.


6/7

www.alcoberro.info

6

Per all que Kant creu haver ents i el que li servir per a comprendre comfunciona la ra a partir del model conceptual que significa lobra newtoniana s

que els conceptes matemtics no designen all que les coses sn en ellesmateixes sin tan sols la manera de la seva representaci, que ens permet relligartots els fenmens duna manera coherent. Newton al Prefaci dels Principismatemtics de la filosofia natural (maig, 1687) diu que: Tota la dificultat de lafilosofia [fsica] sembla consistir a buscar les forces de la natura a partir delsfenmens dels moviments que produeixen i a demostrar, a continuaci, altresfenmens a partir daquestes forces. La idea s que, en Newton, lesmatemtiques permeten donar una expressi regular del comportament delscossos, per no ens forneixen una explicaci de les seves propietats. Sempre enNewton el punt de partida s lobservaci dels fenmens.

Kant recollir dues grans intucions a partir de lobra newtoniana.

?? La idea que lobservaci i la ra han de collaborar (i que la ra no s res senseobservaci emprica), que ser un dels nuclis del mtode kanti.

?? La idea que no hi ha ordre, legalitat, ra com una regla anterior als fenmensconcebible i expressable a priori. Sense experincia no podrem mai copsar apriori la ra dels fenmens i el seu encadenament.

Per a Kant el veritable mtode del coneixement metafsic seria, en el fons, elmateix que Newton ha introdut en fsica: recercar mitjanant experincies segures

les regles a travs de les quals es produeixen determinats fenmens de la natura.Experincia i regla han de collaborar i no es pot pensar que la regla sigui til per ares mancada de lexperincia.

La clau del misteri: la Dissertaci del 1770

Un text important a lhora dintroduir-se en lobra de Kant s la Dissertaci del1770 en qu analitza el desacord la discordncia que es produeix entre lanostra facultat sensible i la nostra facultat intellectual. El problema que se liplanteja s la fallida de la tradici cartesiana (Leibniz, Wolf...) que ha volgutintellectualitzar els fenmens, sotmetent-los a un sistema conceptual, sense

adonar-se que les coses tenen tamb una forma sensible que cal respectar.

Kant es veu obligat a diferenciar entre:

.- Per una banda el principi de la forma del mn sensible, que cont la ra dellligam universal de totes les coses considerades com a fenmens, s a dir, enrelaci a la sensibilitat prpia de lesperit hum.

.- Per laltra el principi de la forma del mn intelligible, a travs del qual, esrelliguen totes les coses, tal com existeixen en si, i no com sens presenten.


7/7

www.alcoberro.info

7

Els principis que donen forma al mn sensible sn per a nosaltres lespai i eltemps. Espai i temps constitueixen les coordenades a travs de les quals la nostraintuci copsa la unitat del mn sensible. Espai i temps sn condicions subjectives;

no indiquen per a res la manera de ser de les coses, sin la nostra forma deconixer-les.

Faltaria, doncs, trobar un principi formal del mn intelligible. Si per la sensibilitat(en lespai i en el temps) copsem un mn dobjectes contingents, resulta per-que el principi que ens permet comprendre la coordinaci dels objectes que ensarriben pels sentits no pot ser ents sense un fonament com (metafsic) que facipossible la coordinaci i la comprensi unitria dall que la sensibilitat ens mostracom a dispers i contradictori.

En una carta a Marcus Herz (21 febrer 1772) Kant diu que la clau de tot el misteri

de la metafsica s el de trobar el lligam entre les nostres representacions (el quetenim a la ment) i els objectes als quals es vinculen. En altres paraules, lacontradicci entre racionalisme dogmtic i empirisme escptic rau en la dificultatdexplicar com s possible que una representaci (la conscincia duna impressisensible...) pugui representar alguna cosa i correspondre a un objecte exterior ami.

La resposta kantiana a aquesta dificultat consisteix a desplaar la qesti de lasensibilitat. Afirma que mai no coneixem les coses tal com sn, sin que lesconeixem tal com les percebem, s a dir, com a fenmens. Per cal fer atenci:el fenomen no ser per a Kant all que apareix, sin la forma en qu alguna cosa

sens fa present. En altres paraules: no sabem ni podrem saber com sn lescoses en elles mateixes (daix en dir: nomens), sin que all sobre el quepodem tenir coneixement s de la manera com ens apareix.

Duna manera ms tcnica, podem dir que el problema de la Crtica kantiana s elde laplicaci de les nostres representacions intellectuals a les representacionssensibles. Una cosa es pot entendre, doncs, en dos sentits diferents: la cosa comse mapareix (fenomen) i la cosa com s en ella mateixa (nomen). Com repetir ala Crtica de la Ra Pura, els objectes en s no poden ser coneguts sin s en elfenomen, val a dir en la intuci sensible.

Amb una sola i important excepci els fins bons en moral el nostre entenimentno s la causa dels objectes. En el camp de la moralitat quan vull el b, la simplerepresentaci sensible daquest b produeix una determinaci real de la mevavoluntat; per quan em represento, per exemple, una relaci causa-efecte aix noprovoca cap encadenament dels fenmens.

Documents

0kantel Projecte de Kant