25 anys de contractació de mà d’obra al camp català

Andreu Peix Massip

1. Els temporers africans del Maresme

1982

L’any 1982 significa una fita a destacar en l’evolució de la contractació de ma d’obra al camp

català. Al Maresme es necessita molta ma d’obra per al sector de la flor i venen treballadors

africans amb una legislació que dificulta la seva contractació.

Les posicions més reaccionàries són defensades, en aquests moments des dels àmbits de les

Cámaras Agrarias, per part les agricultors més grans, on s'hi han atrinxerat. La Unió de Pagesos

aposta per la regularització de la situació.

Finalment el 1987 es signa l’acord signa entre Unió de Pagesos, CCOO, i els treballadors

africans pel compliment del conveni del camp que estableix 340 PTA/hora i la inscripció dels

treballadors a les oficines de l'INEM que hi ha als Ajuntaments.

El 1988 s’efectua una campanya d’inspeccions al camp a Lleida. Es produeixen multes per la

contractació de temporers per part de pagesos, sense la seva situació legal regularitzada.

Ja no es troben temporers. Molts dels treballadors providents d'Andalusia marxen al poc de

ser llogats, quan compleixen les peonades necessàries per cobrar el treball comunitari. Ja no es

troben tampoc estudiants. Així és com es dispara la contractació il·legal d'africans negres i

magrebins. Al Maresme i a Tarragona ja està solucionat. La Unió de Pagesos proposa d'estudiar

també la construcció d'allotjaments en col·laboració amb els Ajuntaments.

2. Canvis en el sector

Evolució Població Activa Agrària

Que havia anat passant fins aleshores? Un fenomen que continua fins avui dia.

El número de pagesos, de caps d’explotació s’ha anat reduint. Encara s’ha reduït més el

número de col·laboradors familiars. Els fills troben millors oportunitats fora del sector. Com es

deia aleshores: “L’explotació familiar agrària es basa en l’explotació de la família agrària”. La

renda mitjana del sector, encara ara, és la meitat de la renda mitjana del país.

D’aquesta manera augmenta la mitjana d’edat del pagès per compte propi.

Una sortida per la dimensió reduïda de l’explotació és la intensificació pel regadiu, per noves

inversions, i noves plantacions.

La superfície cultivada no disminueix i per tant augmenta la dimensió de les explotacions dels

qui es queden que absorbeixen les superfícies dels qui se’n van, a més de les noves inversions.

A més augmenten exigències i controls que obliguen a que el cap d’explotació abandoni part

del treball directe en l’assalariat i hagi de dedicar-se cada vegada més en el treball de gestió.

En el cas dels fruiters es busquen períodes més curts de venda de varietats que a més són més

diverses. Així és com es produeixen més puntes de campanya que requereixen més assalariats.

Els 70.000 pagesos de finals dels anys vuitanta s’han reduït als 30.000 d’avui dia. Que per cert

sembla que repuntin degut als fills de pagesos que en no trobar feina fora de casa es queden a

ajudar al pare.

Els assalariats a Catalunya s’equiparen en número als pagesos. Queda clar a les granges de

molts pagesos, amb una constant de com a mínim un pagès i un assalariat.

3. Les pel·lícules

Unes pel·lícules fetes a casa nostra reflecteixen prou bé el fenomen:

Les ‘Cartes de Alou’ és prou fidel a la realitat. La trobareu sencera a Youtube. Va ser produïda

per Elias Querejeta i dirigida per Montxo Armendariz el 1990

El títol del film es refereix a les cartes que Alou escriu als seus pares. Alou, jove senegalès,

arriba en pastera en busca de treball, animat pel seu amic Mulai, Comença treballant al camp

a Andalusia. A Madrid, ven bijuteria ambulant. Se’n va a Lleida a treballar a la fruita. Pateix

atacs racistes. El seu patró li falta al respecte, ell l’agredeix i ha de fugir.

Com que no ha pogut obtenir papers és expulsat del país. Però al final del film torna en una

pastera.

‘Saïd’, dirigida per Llorenç Soler el 1998, explica les dificultats d’un noi magrebí al nostre país.

Saïd és un forner del Marroc que arriba en pastera i després s’instal·la al Raval. L’ataquen uns

neonazis i es veu obligat a defensar-se.

‘Yankuba’ estrenada a Catalunya el 2011 i produïda en col·laboració amb TV3, per Emanuele

Tiziani explica la història d’un immigrant gambià que viu a Lleida en els campaments il·legals

d’immigrants. Aconsegueix sobreviure recollint cargols. Trobareu el tràiler a Versusfilms i a

Youtube. Les cabanes de plàstics recorden les dels campaments dels refugiats de les guerres

del Sudan o de la zona dels Grans Llacs.

Més recent, del 2002, és ‘Poniente’ dirigida per Chus Gutiérrez amb guió de la mateixa

directora juntament amb Icíar Bollaín, amb José Coronado com a protagonista. La pel·lícula

reflecteix prou bé els agricultors propietaris d’hivernacles d’Almeria, de la zona de l’Ejido. I

procura explicar l’ambient en què es van produir els aleshores recents altercats racistes amb

crema de cases de immigrants que van tenir molt de ressò arreu del país. El film acaba en que

el protagonista és agredit violentament i que els immigrants han de marxar.

No ens podem deixar la pel·lícula basada en una gran novel·la del premi Nobel (1962), John

Steinbeck: “Els raïms de la Ira” (1939). La novel·la, ambientada en els anys trenta de la gran

depressió explica com els pagesos nord-americans que han perdut la seva granja se’n van a

Califòrnia buscant feina en la collita de la fruita. Apareixen els sous de misèria i els esquirols i

acaben en els allotjaments organitzats per l’Estat amb un representant de l’Estat que els tracta

amb dignitat. Rodada el 1940, la pel·lícula va ser dirigida per John Ford, amb Henry Fonda com

a protagonista. La trobareu sencera a Youtube.

Aquestes pel·lícules es passen als allotjaments dels temporers i les troben molt properes.

4. Els fets de Fraga

El 26 de juny de 1992 50 veïns de Fraga van decidir escarmentar un grup de temporers de la

fruita. Són avalots produïts a 30 quilòmetres de Lleida ja fa 20 anys i que cal que no es tornin a

produir.

5. Estabilitzar la temporalitat

Per aconseguir cobrir les necessitats de ma d’obra en el moment de la collita els pagesos

necessiten estabilitzar la temporalitat. Per això es busca agrupar, ordenar i connectar les

campanyes.

Parlar de temporers és parlar d’immigrants. El 95% ho són. I un 70% són origen africà: un 40%

del Magrib i el 30% del Sud del Sàhara. I apareixen noves procedències, sobretot asiàtiques:

Pakistan, india, ...

Per a molts assalariats estrangers l’agricultura és una porta d’accés al mercat laboral. I passar-

se a altres sectors. La necessitat d’estabilitat fa que canviïn de sector cap a l’hostaleria o la

construcció, aleshores.

També els estrangers venen a treballar a l’agricultura per aconseguir papers i passar per

Espanya o la resta Europa, els estrangers de parla francesa o anglesa.

Per això, l’agricultura significa la primera experiència integradora del immigrant. La millor

integració es produeix pel contracte de treball legal.

A més, la mobilitat geogràfica que comporta el treball de collita al camp requereix l’

allotjament i organitzar els desplaçaments treballadors.

I pensar també en el possible rebuig d’una possible arribada massiva de treballadors, per la

societat d’acollida, en les comunitats rurals, si no es coordina. Tot i que en els pobles s’entén

millor la funció econòmica de l’arribada de “collitadors”. Sense ells l’economia agrícola no

funcionaria.

S’ha de donar resposta també a la demanda assessorament i acompanyament sobre acollida

formació ocupacional i autonomia personal, social i laboral, per part dels treballadors.

6. La llei d’Immigració datava del 1852, d’Isabel II

El Real Decreto sobre Extranjeros del 17 de Novembre de 1852, en temps d’Isabel II,

regulava la situació dels immigrants a España, país tradicionalment d’emigrants. La xifra de

dos milions d’espanyols a l’estranger no va ser superada per immigrants estrangers a

Espanya fins a finals dels anys vuitanta, quan ja es necessitava una Llei d’Estrangeria

adequada a la nova situació d’estrangers al nostre país.

7. Diferents lleis sobre Derechos y libertades de los Extranjeros en poc temps

En vuit anys vam tenir tres lleis orgàniques adequades a la nova situació amb els

corresponents reglaments i programes. Són lleis força respectuoses amb els drets dels

treballadors estrangers, lligant sempre la residència amb el contracte de treball. Propulsades

des dels governs socialistes i del PP a Madrid van tenir el suport des de CiU per part d’un

parlamentari coneixedor a fons del tema, a les Corts de Madrid, en Carles Campuzano, amb

qui es va treballar estretament des de l’àmbit agrari, tant en l’aspecte dels temporers com en

el de cooperació internacional.

1985.07.01 Llei orgànica 7/1985

1996.02.02 Reial decreto 155/1996. Reglament

2000.01.11 Llei orgànica 4/2000

2001.03.30 Programa GRECO

2003.11.20. Llei orgànica 14/2003

2004.12.30 Reglament

8. Article 78. Permís de treball de temporada

Queda regulat explícitament en el Reglament el permís de treball de temporada, de forma

prou precisa.

2. Tipo T

Este permiso de trabajo autoriza la realización de actividades o servicios de temporada o

campaña y podrá limitarse a una actividad y ámbito geográfico concretos. Su duración

coincidirá con la del contrato de trabajo no pudiendo exceder de nueve meses, dentro de

un período de doce meses consecutivos. Para obtener este tipo de permiso de trabajo es

necesario cumplir las siguientes condiciones: a) Que las ofertas de empleo no hayan podido

ser cubiertas por trabajadores que se encuentren en todo el territorio nacional, ya sean

españoles, comunitarios o extranjeros autorizados para trabajar, sin perjuicio de lo

establecido en el artículo 71 del presente Reglamento. b) Que los extranjeros se encuentren

residiendo en el exterior en el momento en que se les pretenda contratar. c) Que se

formalice el contrato de trabajo en un momento anterior a la entrada del trabajador en

España. d) Que el empresario o su organización asuma además de las obligaciones

derivadas de la legislación laboral española, específicamente las siguientes: - Disponer de

un alojamiento adecuado, que reúna las condiciones previstas en la normativa en vigor en

materia de alojamiento. - Garantizar la actividad continuada durante la vigencia del

permiso de trabajo. - Organizar los viajes de llegada a España y de regreso al país de

origen, asumiendo como mínimo el coste del primero de tales viajes y los gastos de

traslado de ¡da y vuelta entre el puesto de entrada a España y el lugar del alojamiento. e)

Que el trabajador extranjero se comprometa a retornar al país de origen, una vez

concluida la relación laboral. A efectos de verificar el retomo deberá presentarse en la

misma Misión Diplomática u Oficina Consular que le expidió el visado en el plazo de un mes

desde el término de su autorización de permanencia en España. El incumplimiento de esta

obligación podrá ser causa de denegación de ulteriores solicitudes de otros tipos de

permisos de trabajo.

9. Una actuació específicament catalana en el tema d’estrangeria

En destaca el Pla Interdepartamental d'Immigració del Govern de Catalunya del 09.28.1993.

Una actuació horitzontal que sumava tots els departaments implicats de Treball, Secretaria per

la Immigració, Salut, Benestar/Acció Social, Agricultura, Ensenyament... que va ser seguit en els

anys següents, d’altres intervencions interdepartamentals de gran eficàcia.

Cal fer menció a la Resolució del Parlament del 03.04.22.2003 perquè el Govern de l’Estat

ratifiqui la Convenció de les Nacions Unides per a la protecció dels drets dels treballadors

migrants.

Així com les diferents Ordres des de la del 02.24.2003 ORDRE PRE/96/2003, Bases reguladores

concessió de subvencions destinades als allotjaments per a temporers per part d’Ajuntaments,

cooperatives i empreses privades que han servit per disposar d’una xarxa d’allotjaments en

condicions per als temporers i amb una normativa de qualitat, reflectida per l’atorgament de

una, dues o tres pomes segons els serveis de cada allotjament.

10. Estabilitzar la temporalitat

L’objectiu del sector ha estat el d’estabilitzar la temporalitat: agrupar, ordenar i connectar

campanyes. La majoria, el 95% són immigrants: 70% origen africà: 40% de Magrib, 30%

subsaharians. A més de les noves procedències, sobretot asiàtiques: Pakistan i Índia,

bàsicament. Per disposar de temporers cal gestionar la immigració.

L’agricultura ha estat per a una gran majoria la porta d’accés al mercat laboral. La recerca

d’estabilitat fa que molts canviïn de sector cap a l’hostaleria o la construcció, quan demandava

tanta mà d’obra. S’entrava a treballar a l’agricultura per aconseguir papers i pels immigrants

de països anglòfons o francòfons el p cap a la resta Europa. Per tant, l’agricultura és sovint la

primera experiència integradora del immigrant.

També el treball al camp implica la mobilitat geogràfica seguint el devenir de les collites arreu

d’Espanya. Des de la maduixa a Huelva a l’hivern, cap al préssec el maig, seguit de la pera

l’estiu i la poma i el raïm a primers de setembre, i acabant amb la taronja i les olives acabant

l’any. Aquesta mobilitat requereix el disposar d’allotjaments dignes i assegurar els

desplaçaments dels treballadors tot procurant enllaçar els contractes.

L’arribada d’un fort contingent de temporers en una localitat podria produir un rebuig als

treballadors per la societat d’acollida, si no es gestiona bé. En els pobles agraris es pot veure

temperat perquè s’entén que són necessaris per l’economia agrària del municipi.

A la vegada els temporers generen una demanda d’assessorament i acompanyament,

d’acollida, de formació ocupacional i autonomia personal, social i laboral.

11. Conjuntar oferta i demanda

Per collir la fruita en el moment adequat i amb la qualitat requerida pels consumidors cal

muntar un programa de recollida que inclou les necessitats de ma d’obra, especialment en els

moments de punta.

L’organització no ha estat fàcil, però ha estat possible. Cal partir de la definició de les

necessitats que es fa l’hivern. Muntar els programes d’acollida i d’integració als pobles així

com la construcció i adequació d’allotjaments. També de la gestió de les subvencions

corresponents.

A partir de les dades de l’evolució de la producció i les tendències del mercat s’elaboren els

calendaris de necessitat i mà d’obra.

Ja a principis d’any cal fer la proposta de contingent pel sector i començar a preparar la

selecció a Catalunya i en origen. Val preparar tot el paquet de autoritzacions, visats, viatges,

logística i també les relacions amb consolats , Treball, Interior i Sanitat.

Durant l’estada hi ha el tema del seguiment laboral i de la formació dels treballadors.

12. Necessitats de mà d'obra en la recol·lecció de fruita fresca a Catalunya

Distribució del nombre de treballadors al llarg de l'any en manipulació i embalatge

de fruita

13. Observatori de mà d’obra del sector agrari 2005

Cada any es poden elaborar amb força precisió les necessitats de mà d’obra a partir de les

hectàrees en producció i l’evolució prevista de la producció segons el tipus de fruit, els canvis

varietals i amb les incidències climatològiques.

L’Observatori de la mà d’obra en el sector agrari de Catalunya estima els requeriments de

treballadors per la campanya de la pera i el préssec del 2005 segons les últimes previsions de

producció realitzades per Catalonia Qualitat.

Les últimes dades ofertes per Catalonia Qualitat, estimen una producció de 302.300 tones de

pera per la campanya 2005. D’acord amb aquesta dada, les necessitats de mà d’obra per

mesos es concentren al mes d’agost i setembre amb 6.846 treballadors i 3.855 treballadors,

respectivament.

Pel que fa al préssec, es preveu una producció de 277.200 tones al conjunt de Catalunya. Els

requeriments de mà d’obra es concentren en els mesos de juliol (4.889 treballadors) i agost

(3.777 treballadors )

Per províncies, Lleida és la que més treballadors necessita, sobretot a partir dels mesos de juny

(1.957 persones), juliol (3.373 persones) i l’agost (2.606 persones). Tarragona és la segona

província amb majors requisits de treballadors que es concentren també entre els mesos de

juny i agost.

14. Resum dels canvis en el treball assalariat els vint-i-cinc anys

Evolució Població Activa Agrària

Alou1990

Fraga1992

Saïd1998

Poniente2002

PrimersAllotjaments1993

El Ejido02.2000

Maresme1982

Campament Alcarràs2004

SCT1991

Què havia anat passant fins aleshores? Un fenomen que continua fins avui dia.

El número de pagesos, de caps d’explotació s’ha anat reduint. Encara s’ha reduït més el

número de col·laboradors familiars. Els fills troben millors oportunitats fora del sector. Com es

deia aleshores: “L’explotació familiar agrària es basa en l’explotació de la família agrària”. La

renda mitjana del sector, encara ara, és la meitat de la renda mitjana del país.

D’aquesta manera augmenta la mitjana d’edat del pagès per compte propi.

Una sortida per la dimensió reduïda de l’explotació és la intensificació pel regadiu, per noves

inversions, i noves plantacions.

La superfície cultivada no disminueix i per tant augmenta la dimensió de les explotacions dels

qui es queden que absorbeixen les superfícies dels qui se’n van, a més de les noves inversions.

A més augmenten exigències i controls que obliguen a que el cap d’explotació abandoni part

del treball directe en l’assalariat i hagi de dedicar-se cada vegada més en el treball de gestió.

En el cas dels fruiters es busquen períodes més curts de venda de varietats que a més són més

diverses. Així és com es produeixen més puntes de campanya que requereixen més assalariats.

Els 70.000 pagesos de finals dels anys vuitanta s’han reduït als 30.000 d’avui dia. Que per cert

sembla que repuntin degut als fills de pagesos que en no trobar feina fora de casa es queden a

ajudar al pare.

Els assalariats a Catalunya s’equiparen en número als pagesos. Queda clar a les granges de

molts pagesos, amb una constant de com a mínim un pagès i un assalariat.

15. Una gestió normalitzada: resultats de la campanya 2007

16. Contractació de temporers equival a contractar emigrants (2007)

17. Nombre de contractes per treballador

En el camí se la consolidació de la temporalitat es busca aconseguir més d’un contracte per

treballador per tal d’allargar-li la temporada. Així podria començar pel préssec el maig i acabar

amb la oliva o la mandarina el desembre.

18. Fruit d’una col·laboració entre les institucions, la societat civil i els pagesos

Catalunya ha sabut donar resposta a unes necessitats organitzant un sistema integrat de

migració del treball circular, com ens defineix l’OIM, fruit d’una col·laboració dels diferents

actors del sector: els diferents organismes de govern a Catalunya, a partir dels Plans

interdepartamentals, les institucions locals i la societat civil junt amb els sindicats i els propis

pagesos.

És un valor adquirit que s’ha d’anar mantenint i no s’ha de deixar perdre.

I així ho han sabut reconèixer diferents organitzacions internacionals en publicar la nostra

experiència en els seus manuals corresponents com a únic exemple a Espanya de treball ben

fet en l’àmbit agrari:

Unió Europea: Manual sobre integració per a responsables de l’elaboració de

polítiques i professionals. Novembre de 2004

Organització Internacional del Treball: Marco multilateral de la OIT para las

migraciones laborales. Principios y directrices no vinculantes para un enfoque de las

migraciones laborales basado en los derechos. 2007

Organització Internacional de Migracions: Handbook on Establishing Effective Labour

Migration Policies in Countries of Origin and Destination. 2006

19. Unió Europea

20. Organització Internacional del Treball

21. Organització Internacional de Migracions

TEXTBOX VI.17 (p. 124). Circular Labour Migration and Co-development

In 1999, Unió de Pagesos (Farmers’ Union) of Catalonia, together with the farmers’ unions of

Valencia and Mallorca started to manage the hiring of farm workers from Colombia, Morocco

and Romania with a view to meeting the labour needs of farms during the harvest period. Unió

de Pagesos specializes in the management of flows of seasonal farm workers. It defines and

evaluates labour needs in the agricultural sector. It manages quotas with the Ministry of

Labour, the recruitment of workers, and logistics, such as the issuing of visas, transportation,

housing and monitoring of work conditions. The Hosting Programme, promoted by the

Foundation “Agricultores Solidarios” or “Farmers for Solidarity”, begins on the arrival of

seasonal workers with an introductory training and information course on labour laws, access

to the health care system, remittances, basic knowledge of the language and local social

resources. It also supports workers in the event of their hospitalization and organizes socio-

cultural activities and training on different subjects requested by the workers. In addition,

“Agricultores Solidarios”, through the Development Programme, promotes and supports

seasonal workers who wish to assist with the development of their communities of origin

through collective initiatives. These initiatives look for a social or productive impact in their

local communities, which, for example, might involve the establishment of a women’s

information centre, a group of small milk producers or a cooperative for the marketing and

sale of fruits. In addition to obtaining money for their families, migrants, through their

empowerment and the support of the “Agricultores Solidarios” network, can also promote

socio-economic initiatives in their origin communities. Co-development begins with the

movement of seasonal workers between origin and host communities. They remain, on

average, six months in the host society and six months at home. As a result, two parallel flows

are created:

➣ An economic flow: seasonal workers contribute with their work to the sustainability of the

fruit sector in the host country. In return, they receive wages, which, to a large extent, become

remittances for their families.

➣ A more intangible flow, namely the interchange of knowledge and experiences. In host

countries, the presence of seasonal workers approximates citizenship with the realities of less

favoured and vulnerable communities. It promotes the development of these communities with

collective projects co-financed by the host communities. The twinning programmes allow for

the stabilization of temporary labour migration and affect in a positive way the impact of the

migration process on origin communities.

Source: Unió de Pagesos - April 2006