Enginyeria de Telecomunicació i professor de la TelecomBCN de la UPC. Un expert en projectes europeus en el camp de l’anàlisi d’imatge, interfí-cies multi-modals i les sales intel·ligents, que actu-alment és responsable del projecte MuViPro i del grup de recerca consolidat sobre Processament d’Imatge i Vídeo (GPI-UPC).

La petjada internacional de MirallesCarles Crespo

El nou cementiri d’Igualada, obra d’Enric Miralles i Carme Pinós, forma part del patrimoni arquitec-tònic més reconegut de la ciutat. Tot i això, per a molts igualadins continua amagant racons com la tomba del propi Miralles, que regularment rep les visites d’admiradors de la seva obra d’arreu del món. Un espai de memòria que aplega missatges en llengües i alfabets dels cinc continents adreçats a un dels arquitectes catalans més internacionals. Carles Crespo, l’arquitecte municipal d’Igualada, ex-plicarà l’obra d’Enric Miralles amb una atenta mira-da al cementiri de la ciutat.

Desenterrant el silenciSergi Bernal

A finals de juliol del 1936, just al principi de la Guerra Ci vil, va des-aparèixer el mestre ca-talà Antoni Benaiges. Dos anys abans havia arribat a la petita es-cola del poble burga-lès de Bañuelos de Bureba disposat a aplicar-hi la tècnica Freinet, una innovadora metodologia pe-dagògica basada en la participació dels alumnes i l’ús de la impremta. Una història, gairebé al límit de l’oblit, recuperada a peu de fossa. La història d’un mestre d’escola assassinat.

Centenari Salvador EspriuParanoia Accions

AUGA commemorarà el cente-nari de Salvador Espriu amb una proposta de Paranoia Accions. La poesia d’Espriu es farà present al nostre escenari amb el recol-zament de la veu, la música i la imatge.

9

10

8

11 n

ove

mb

re4

no

ve

mb

re18

no

ve

mb

re

Etíops de Ramon Giner

Ramon (Ram) Giner ens pre-senta l’exposició fotogràfica Etíops, resultat dels seus viat-ges per aquell remot i oblidat país del Quart Món, recordat només per les catàstrofes humanes. Imatges de perso-nes anònimes que, sense cap dubte, són la gran riquesa del cinquè país més po-bre del món. Ha intentat copsar mirades que par-len per si soles i mostra amb fotografies la digni-tat dels seus improvisats models. Unes fotografies sense cap altra preparació que una trobada casual en qualsevol indret, plena d’espontaneïtat i sinceri-tat, traduïda en una complicitat gestual d’aprova-ció o rebuig.

Acte inclòs al festival FineArt d’Igualada

Escolàpia i feminista Maria Pau Trayner

En el debat sobre la dona i l’església, Maria Pau Trayner ofereix una mirada pròpia, allunyada dels tòpics. És la perspectiva d’una monja es-colàpia de 77 anys que qües-tiona el patriarcat tradicional i treballa per l’apo-derament de les dones. Jubilada com a mestre de primària a l’Hospitalet, continua defensant que la lluita per la igualtat no contradiu l’evangeli.

Un patrimoni viuDaniel Vilarrúbias

La recuperació de diversos balls del seguici festiu d’Igualada (Ball de Bastons, de Cercolets, de Pastorets i de Sant Miquel i els Diables) ha revi-talitzat la cultura popular de la ciu-tat, fent-ne partícip nou jovent. Ens ho explicarà un dels seus impulsors, l’investigador igualadí de folklore

històric Daniel Vilarrúbias. Llicenciat en Història de l’Art per la UB i Graduat Superior en Arxivística i Gestió Documental, és actualment director de l’Ar-xiu Comarcal del Pla d’Urgell i acaba de publicar El Ball de Diables d’Igualada (s. XV-XX). Un entremès dels temps medievals ençà (Carrutxa, 2013).

La televisió del futur Josep Ramon Casas

Mirar la pantalla asseguts passiva-ment al sofà s’acabarà aviat. La te-levisió del futur incorporarà la par-ticipació de l’espectador, com fan avui les xarxes socials. Aquesta és la tesi que desgranarà Josep R. Casas, doctor en

7

5

6

4

14 o

ctu

bre

28

octu

bre

7 o

ctu

bre

21

octu

bre

Primers resultats arqueològics a Prats de ReiDídac Pàmies

Les obres d’urbanització del nu-cli antic dels Prats de Rei han deixat al descobert una riquesa arqueològica única que es con-tinua investigant. Un tresor ama-gat al subsòl que va des d’època ibèrica, al poblat de Sikarra, fins a l’època moderna. N’exposarà els primers resultats l’igualadí Dídac Pàmies, tèc-nic del departament d’arqueologia de l’empresa Antequem. Llicenciat en Història per la UB, la re-cerca, documentació i divulgació del patrimoni ar-queològic són la seva passió i professió.

El trio NéixerJaume March, Ramon Closa i Joan Roca

El 1957, gairebé com un joc, cinc joves igualadins van començar a interpre-tar música amb harmòni-ca, sota el nom de Conjunt Néixer. Eren Joan Roca (har mònica acords), Ra-mon Closa (harmònica so-

lista) i Jaume March (harmònica baix), acompanyats de Jordi Savall (harmònica baix), més tard recone-gut internacionalment, i Ramon Cos (cromàtica so-lista), malauradament traspassat. Durant cinc anys, fins el 1962, el quintet va fer diverses actuacions, a més d’aconseguir proclamar-se sots-campions del món dos cops. La formació actual, el Trio Néixer, explicarà els detalls d’aquesta història, a més de do-nar a conèixer un estil musical gairebé oblidat.

El Rec, moltes mirades

El Rec, l’artèria d’aigua que ha mogut molins, tints, adoberies i que ha donat nom a tot un barri, és objecte de l’atenció i de la visita de moltíssima gent. En unes setmanes, es va passar de la pràctica desaparició a ser motiu d’il·lusions i projectes. I de controvèrsia. A l’AUGA tindrem unes quantes mirades sobre el Rec que deixaran de ben segur molts interrogants oberts.

Aspectes de Montserrat a les portes del Nadal 2013

Ramon-Bernabé Dalmau

El pare Bernabé (Ramon Dal-mau i Ribalta) és prou conegut per l’alumnat d’AUGA. En aca-bar l’any i a les portes de Na-dal, ens parlarà d’aquests temps apassionants, del nou Sant Pare i de com es viu el Nadal al Monestir de Montserrat.

11

12

13

14

9 d

ese

mb

re2

5 n

ove

mb

re2

de

sem

bre

16 d

ese

mb

re

1

2

3

16 s

ete

mb

re3

0 s

ete

mb

re2

3 s

ete

mb

reParada a IgualadaLluís Foix presentat per Rafael Jorba

«Era la tardor del 1959 [...] Tenia setze anys i prova-va fortuna a la gran ciutat [...] El cotxe de línia s’atu-rà a la cafeteria Amèrica d’Igualada.» *La Marinada sempre arriba (Ed. Columna, 2013). Va trobar feina en una botiga de recanvis de cotxes i va estudiar Periodisme i Dret quan ja havia entrat a La Van-guardia. En va ser corresponsal a Londres i Was-hington, subdirector i director. Ara, 54 anys després, torna a fer parada a Igualada i fa un repàs a una vida densa i apassiona-da. Presentarà l’acte el periodista igualadí Rafael Jorba.

INAUGURACIÓ OFICIAL DEL CURS 2013-14

La importància de la lectura. De com llegir és pensar i entendre. Laura Borràs, Directora Institució de les Lletres Catalanes. Amb la presència de les autoritats locals

La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, doctora en Filologia Romànica per la UB i professora d’aquesta ma-teixa universitat serà l’encarre-gada d’inaugurar oficialment el curs 2013-2014 de l’AUGA.

Malgrat la seva joventut, la Dra. Borràs acumula una trajectò-ria notable com a professora universitària i investigadora,

divulgadora, organitzadora d’iniciatives culturals o escriptora, entre d’altres. Ens farà reflexionar sobre la importància de la lectura i de les humani-tats. De com llegir és pensar i entendre. I com és fonamental saber interpretar i estar en disposició de pensar tant la nostra tradició com el nostre present.

El Veloz IgualadinoClàudia Briongos, acompanyada pel

Dr. Pere Pascual Domènech

Aquesta jove vilanovina de 18 anys, estudiant de Traducció i Interpretació a la UAB, presentarà el seu treball de recerca sobre aquesta històrica empresa igualadina. Una companyia de transports que va fer una aportació important a la in-dústria de l’època. L’acom-panyarà el Dr. Pere Pascual Domènech, l’historiador igua-ladí que millor coneix el s. XIX que tant va marcar el nostre passat.

Au

la d

’Exte

nsi

ó

Un

ivers

itàri

a p

er

a la

Gen

t G

ran

de l’A

no

ia

Tote

s les c

on

ferè

ncie

s es d

on

ara

n a

l Te

atre

Mu

nic

ipal l’A

ten

eu

a le

s 6 d

e la

tard

a

Re

sum

de

les 14

sessio

ns

IGU

AL

AD

A

Am

b la

co

l·lab

ora

ció

de:

Ad

scri

ta a

Reste

s d’u

n m

osa

ic ta

rdo

rom

à tro

bat a

ls Pra

ts de R

ei

Pri

me

r tr

ime

stre

cu

rs 2

013

-20

14S

ET

EM

BR

E-D

ES

EM

BR

E

1P

ara

da a

Igu

ala

da.

Llu

ís Fo

ix16

se

tem

bre

2L

a im

po

rtàn

cia

de la

lectu

ra.

Lau

ra B

orrà

s23

se

tem

bre

3E

l Velo

z Ig

uala

din

o.

Clà

ud

ia B

rion

go

s 3

0

sete

mb

re

4E

tíop

s, d

e R

am

on

Gin

er

7

octu

bre

5E

sco

làp

ia i fe

min

ista,

Maria

Pau

Tra

yn

er

14

octu

bre

6U

n p

atrim

on

i viu

, D

an

iel V

ilarrú

bia

s21

octu

bre

7L

a te

levisió

del fu

tur,

Jo

sep

Ram

on

Casa

s28

o

ctu

bre

8L

a p

etja

da in

tern

acio

nal d

e

Mira

lles, C

arle

s Cre

spo

4

no

vem

bre

9D

ese

nte

rran

t el sile

nci,

Serg

i Bern

al

11 n

ovem

bre

10C

en

ten

ari S

alv

ad

or E

spriu

, P

ara

no

ia A

ccio

ns

18

no

vem

bre

111e

rs resu

ltats P

rats d

e R

ei,

Díd

ac P

àm

ies

25

n

ovem

bre

12Trio

Néix

er,

J. Ro

ca, R

. Clo

sa i J.M

arc

h2 d

ese

mb

re

13E

l Rec, m

olte

s mira

des

9 d

ese

mb

re

14A

specte

s de M

on

tserra

t, R

am

on

-Bern

ab

é D

alm

au

16

dese

mb

re

Au

la d

’Exte

nsi

ó U

niv

ers

itàri

a p

er

a la G

en

t G

ran

de l’A

no

iaTe

l. 9

38

05

0 3

58

Carr

er

San

t P

au

, 9

· 0

870

0 Ig

uala

da, B

cn

info

@au

ga.c

at

- w

ww

.au

ga.c

at