Edició de LleidaDIMARTS · 1 de maig del 2018. Any XLIII. Núm. 14623 - AVUI / Any XL. Núm. 13493 - EL PUNT

1,20€

1815

58-1

1778

46w

8011

75-1

1273

22w

CONTRAPORTADA P44

Poldo Segarra.Director de Fira de Mollerussa

“Volem crearun espai firaldedicat a laramaderiaequina”

NACIONAL P13

Linxament públicals docents de SantAndreu de la BarcaL’escola catalana defensa els professorsinvestigats d’insults i amenaces enfer-se públics els seus noms i cares

QUEIXES · Les associacions endemanen la dimissió per havercriticat el jutge que volial’absolució de La Manada

REACCIONS · El CGPJ lidemana explicacions iCiutadans troba que posa enqüestió la separació de poders

El ministre Cataláindigna jutges i fiscals

EUROPA-MÓN P20-21

INCONCRECIÓ · El titularde Justícia afirma que elmagistrat “té un problemasingular” sense concretar quin

Milers de persones celebren amb els jugadors el doblet en una ruaen què Andrés Iniesta és aclamat abans de deixar el Barça

L’ESPORTIU

Orgull blaugranaL’equip blaugrana és aclamat per una multitud d’aficionats al pas per un dels carrers de Barcelona ■ EFE

NACIONAL P6-10

Primer de Maigcontra laprecarietatEmpreses i agències d’intermediacióconstaten el dinamisme del mercatlaboral però amb contractes precaris

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2018

n web de desin-formació con-

trastada va inventarque als instituts s’es-tudiaria el terme cu-nyadisme. Segons el

catedràtic de la universitat de Barra-debar James O’Cunyao es tracta d’unnou moviment filosòfic caracteritzatper la falta total de lògica, racionalitat iarguments per parlar amb grans dosisde fal·làcia, mal gust i opinions origina-des per la ingesta de cerveses. El pro-totip de cunyat és un home de mitjanaedat, amb capacitat per parlar de tot ique demana la llibertat i el respecteque ell nega als altres. De fet, la des-cripció que fa O’Cunyao és més sag-nant, però els l’estalvio. Hi he pensatarran de la piulada d’Albert Rivera enquè assenyala els mestres de l’institutEl Palau de Sant Andreu de la Barca,que suposadament es van adreçaramb to despectiu als fills de la GuàrdiaCivil que hi estudien. Però em semblainjust. Tots tenim un cunyat i alhoratots som un cunyat. I el cunyadismeentès només com la capacitat de par-

lar de tot mereix un elogi. Tots hi tenimdret. Al que no tenim dret és a assenya-lar ningú amb una diana. I de la mateixamanera que s’ha de denunciar que espinti el comerç de la mare d’Albert Rive-ra, s’ha de denunciar encara més fort elque ha fet el líder de Ciutadans, perquèell té una responsabilitat social. I, para-frasejant Anton Losada, igual que lipassa a Spiderman, un gran podercomporta una gran responsabilitat, queés la que no ha tingut el superhome ta-ronja. No, Rivera no pertany al movi-ment cunyadista, on equivocadamentse’l situa. Sap perfectament el que fa.Busca el seu públic. El de l’a por ellos.Vol superar el PP, al qual s’adreça la piu-lada, per la dreta. I creu que d’aquestamanera arribarà a ser president d’Es-panya. I continuarà així encara que pelcamí fomenti l’enfrontament que diucombatre. És la mateixa contradiccióque assegurar que “amb covardia maies venç el nacionalisme”. Clar, el nacio-nalisme de les nacions sense estat ésETA. Però el nacionalisme dels estatsno existeix. Sort que qualsevol cunyatha llegit Nacionalisme banal. Si no, en-cara ens ho creuríem.

U

Keep calmTian Riba

El cunyat

Rivera no pertany almoviment ‘cunyadista’, onequivocadament se’l situa.Sap perfectament el que fa

a anys, quan no es parlava deprocés ni d’independència, vaigmantenir una conversa amb un

amic fantàstic de matís sobiranistaque ocupava un càrrec en un Corte In-glés ubicat a Catalunya. Em va expli-car que una vegada a l’any els direc-tius de la cadena de tot Espanya erenconvocats a una reunió de caràcter ge-neral. Els catalans, d’entrada, erenacomodats en una taula a part. Aparei-xia el cap superior de la companyia.Presentava la pròxima campanya deNadal: “Cobrirem les façanes dels nos-tres establiments amb deu mil bombe-tes.” A la taula dels catalans s’aixecavaimmediatament una mà. Li era conce-dida la paraula: “A Catalunya la llei diuque les bombetes han de ser moltesmenys i de baix consum.” El cap supe-rior, que veia venir el xàfec, remugava:“Feu segons la llei.” Seguia la presen-tació d’unes bosses de plàstic magnífi-ques perquè els clients poguessin em-paquetar la compra. S’alçava una altramà: “A Catalunya hauran de ser de pa-per o d’un plàstic molt reciclable.”“Feu-les com hagin de ser.” El capanunciava el nou eslògan de la tempo-

F

rada, redactat en forma de rodolí. “ACatalunya l’haurem de fer també encatalà.” “Traduïu-lo.” “És que no ri-ma.” “Doncs feu-ne un altre.” Seguia lapresentació de la campanya de prima-vera: “Hem contractat un torero coma model per als nous vestits d’home.”“A Catalunya s’han prohibit els toros il’afició és escassa; podria ser contra-produent.” L’amo, impacient i supe-rat, tancava la reunió dient: “Sabeuquè? Feu el que us doni la gana.”

L’amic em reportava les reunionsamb un aire compungit. Li’n vaig pre-guntar el motiu. “És que fem el nume-ret, és que els companys se’n riuen o

s’enfaden, és que cada any som mésrars.” Li vaig preguntar si no era ell in-dependentista. Va mirar a dreta i es-querra: “Home...” “Bé, doncs sobira-nista: no et satisfà que el govern cen-tral d’El Corte Inglés hagi d’acceptarles lleis i la idiosincràsia catalanes? Noveus que ens acostem a la sobirania?Aquest «feu el que us doni la gana» valun imperi. Unes reunions més, i ho te-nim.” Es va eixorivir, em va mirar ambcara d’agraïment i el vaig veure capaçd’assistir a la pròxima reunió recla-mant un nou finançament perquè elsCorte Inglés catalans no haguessin desufragar els deficitaris.

Hauria de parlar amb el meu amic,que fa temps que no veig. Si encara hitreballés, li preguntaria si el cap supe-rior del negoci segueix tan transigent osi els nostres “tenim pressa” i vacil·la-cions i l’article 155 consegüent han fetimposar els toreros i els eslògans encastellà. Si ha recorregut contra la lleide les bombetes i les bosses de plàstic.Si els tira crostons de pa pel cap quanaixequen la mà. Si manté els catalansasseguts en taula a part o els barreja ennom de la unitat d’El Corte Inglés.

“El directorgeneral deia alscatalans: “Feu el queus doni la gana”

Vuits i nous

Sobirania Corte InglésManuel Cuyàs

La vinyetaFer

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2018

l problema català no és pas unafer intern. A hores d’ara, jut-ges, fiscals i polítics alemanys,

belgues, britànics i suïssos segueixenel cas per saber quines conseqüènciestindrà sobre els seus governs. Sí, sobreels seus governs. A l’Estat espanyol,però, el PP, i els seus aliats del 155,s’entesten a fer veure que aquest és unafer intern, fins al punt que alguns re-peteixen sense parar el mantra quecal, abans de res, un acord entre cata-lans. En realitat, el que passa és quel’encaix de Catalunya a l’Estat o, mésencara, la incapacitat de l’Estat, detots els seus poders, d’haver trobatuna solució política a un conflicte polí-tic, ho està esquitxant tot. L’exemplemés fàcil és la dificultat per a la gover-nabilitat de l’Estat, governabilitat queno té només a veure amb l’aprovació ono del pressupost. Polítics de tots elscolors admeten que la governabilitat al’Estat no estarà garantida sense una

E “La situació aCatalunya influeixen tot. També en lasentència de LaManada o el judicials joves d’Altsasu

solució per a Catalunya.Però Catalunya és present en altres

crisis que viu l’Estat. La indecent sen-tència de La Manada n’és una. Podriareproduir la majoria d’arguments ques’han donat contra aquest atac a totesles dones perquè hi estic, bàsicament,d’acord. El sistema judicial espanyol té

un problema greu de masclisme, comla societat en si, i aquesta sentèncian’és l’exemple que fa que tots recor-dem altres casos que, malaurada-ment, havien estat molt menys medià-tics. Cert. Però, sent una miqueta polí-ticament incorrecte, em pregunto:hauria estat la sentència la mateixa,tot i els prejudicis dels magistrats, siels acusats haguessin estat cinc noissense recursos del barri de Triana? Jocrec que no. Hi havia un guàrdia civil iun militar en un moment en què calesclafar Catalunya.

El mateix passa a Altsasu. Tot i elsvídeos que demostren que tot plegatva ser una baralla entre borratxos,s’hauria produït la intervenció del fis-cal sense l’1-O? El PP ha jugat a treurerèdit polític –i econòmic, via empresesde seguretat privada– del terrorisme iara en vol treure de la seva incapacitatper trobar una sortida a l’atzucac ca-talà. Una llàstima.

A Pamplona i a AltsasuJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

Catalunya celebra avui la dia-da del Primer de Maig amb el

repte de continuar demostrant queel carrer és un espai de reivindica-ció, que s’ha perdut la por de recla-mar el que és just. Les manifesta-cions per la democràcia, per unespensions dignes o, el 8 de març, peruna societat sense discriminacióper raó de sexe, n’han estat exem-ples recents. I avui toca manifestar-se contra la precarietat laboral quefa que, mentre que l’economia cata-lana fa gairebé quatre anys quecreix, el nombre de treballadors so-ta el llindar de la pobresa tampocpari d’augmentar. Les xifres, comsempre, són prou contundents:mentre que l’economia creix unamitjana del 3%, el poder adquisitiudels treballadors cau un 7,5%; latemporalitat en la contractació haaugmentat fins al 23%; 400.000persones tenen feina però, alhora,són pobres i tot plegat s’agreuja enel cas de les dones, ja que la bretxasalarial s’enfila fins al 22%.

És necessària, doncs, una res-posta ferma perquè els respon-sables polítics siguin conscients nonomés que hi ha un problema sinóque estan obligats a cercar solu-cions. Cal fugir, d’una vegada, dedeclaracions, de plans estratègicsbuits i passar a l’acció, a l’apostaper la formació, per la innovació, peltreball de qualitat; cal avançar-seals temps que venen, als de la intel-ligència artificial i la revolució quesuposarà.

Ara, per fer tot això, cal unmarc polític que ho afavoreixi i jaés clar que l’Estat espanyol no hoés. La retallada de salaris ha anatacompanyada d’una retallada dedrets individuals i col·lectius quenomés sembla poder tenir aturadoramb un canvi radical, amb un nousistema polític sorgit de la gent id’arrel radicalment democràtica.

Un Primer deMaig contrala precarietat

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La fragilitat de la primera ministra britànica aug-menta després de la dimissió, diumenge, de la se-va ministra de l’Interior, Amber Rudd, una de lesseves aliades més importants enmig de les nego-ciacions del Brexit, per l’escàndol Windrush i lapolítica de deportacions d’immigrants.

MINISTRE DE JUSTÍCIA

Feblesa davant el ‘Brexit’

El ministre ha volgut distanciar tant el govern de l’es-candalosa sentència de La Manada que ha desauto-ritzat un dels jutges perquè té “problemes” que l’inha-biliten, i ha dit al CGPJ què hauria de fer. Lògicament,el món judicial demana la seva dimissió per haver po-sat en dubte la independència del poder judicial.

-+=

-+=

La injustícia, en evidènciaPatrícia Plaja

Ministre a la picotaRafael Catalá

-+=

Theresa May

L’estat d’excepció a Catalunya ja té una altra víctima.La seva destitució per haver opinat en un àmbit parti-cular de la justícia pel cas de La Manada evidencia lainjustícia amb qui va rebre el premi Blanquerna a mi-llor comunicador per la gestió comunicativa que vafer dels atemptats a Barcelona i Cambrils de l’agost.

EXCAP DE COMUNICACIÓ DELS MOSSOS D’ESQUADRA

PRIMERA MINISTRA DEL REGNE UNIT

De reüllMarga Moreno

Contra elpoder

s obvi que posseint el poder es pot fer passar elsaltres per l’adreçador. El problema és que el poder es

manifesta de moltes i diverses maneres, i sovints’amaga sota formes semàntiques més venials, com arala “llei”, la “moral” o l’“economia”. Per a alguns homes,tenir poder és sotmetre una dona als seus desitjos,manar-li que els serveixi, que els satisfaci, explicar-licom ha de ser, com ha de vestir i com s’ha de comportar,fins i tot a l’hora de fer reivindicacions. Per a qui tédiners, sovint el poder vol dir no fer cas de les normes,

també les pròpies, humiliar, abusar iexercir el cinisme plutòcrata enforma de caritat o paternalisme. Pera molts governants, tenir poder voldir oblidar per a què han estatposats en el seu càrrec, sentir-seimpunes, dir o cometre barbaritats,mentir, oprimir...Hem vist com els poderosos

turmentaven el significat del mot “terrorisme” i comhan anat traient càrrecs falsos d’un barret de copacontra adversaris innocents. I últimament hem vistindividus togats interpretar l’expressió d’una víctima deviolació per minimitzar la culpa dels agressors. Ells, queno saben ni sabran mai el que és estar paralitzat pelpànic. Un dels grans estrategs xinesos, Sun Bi,descendent del famós Sunzi (o Sun Tzu), deia quequalsevol enemic susceptible de ser definit pot servençut. Vigilem el poder, definim-lo, i no parem dedenunciar-lo i de lluitar-hi en contra. Fins a vèncer-lo.

É

Qualsevolmalsusceptiblede ser definitpot servençut

http://epa.cat/c/ngn92r

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 1 DE MAIG DEL 20184 | Punt de Vista |

n l’esperpent enquè s’ha convertit

tot el procés policial ijudicial contra elsprincipals actors delprocés, que ahir

aquest diari desmuntava de dalt a baix,continua sobtant el trist paper de laGuàrdia Civil, convertida en braç re-pressor de l’Estat, rememorant vellstemps del franquisme i de més enllà.Penso sovint en el magnífic quadre Lacàrrega, de Ramon Casas, que s’expo-sa al Museu de la Garrotxa d’Olot i re-cordo el paper de la Benemèrita en larepressió de les llibertats durant la pri-mera meitat del segle XX. També emve al cap la fotografia d’Eugene Smithpublicada als anys 50 a la revista Life,on es veuen tres guàrdies amb tricorni,amb la pell cremada pel sol, retratatsamb un blanc i negre que ho diu tot;sobretot la misèria en què vivien moltsd’ells, sovint víctimes també de la dei-xadesa del mateix règim franquista.

Misèria i dures condicions de vidaque no van ser excusa perquè el cosfos pal de paller del règim. Talmentcom ara. Demanen equiparacions sala-rials, es queixen de menús infectes id’una vida de pena en un vaixell de cre-uer ancorat a Barcelona, però són elsprimers a actuar. Prietas las filas, quediria algun militarot, i endavant que fabaixada. Els primers a actuar l’1-O enpobles petits i contra gent indefensa,els primers a perseguir butlletes de vo-tació com desesperats –també urnes,però d’aquestes no en van trobar niuna– i els primers a redactar informes,un darrere l’altre, sobre tot plegat. In-formes amb nombroses errades, po-bles inventats, relat polític, plens deconsideracions personals i de victimis-me, lluny del que hauria de ser una pe-ricial independent i professional. Ver-gonya de cos policial, vergonya d’a-gents que juguen a aquest joc, peròsobretot vergonya dels polítics que elsmanen i dels jutges que, sent tambéjutge i part, se’ls creuen com si tot allòfos la veritat absoluta. I vergonya delsdiaris que en fan portades i fan creurea la resta de l’Estat que aquí s’humiliaels nens dels agents a l’institut o queels mateixos guàrdies viuen assetjatsals pobles i ciutats catalanes. Vergo-nya. Molta vergonya.

E

Full de rutaMiquel Riera

Vergonya

La Guàrdia Civil continua fentinformes impossibles, denul·la independència. La màrepressora de l’Estat

1any

La crisi econòmica i lesretallades es tradueixen en unmajor nombre d’autònoms i depersones que treballen a casa.Es cerquen perfils diferents.

10anys

20anys

El president de la Juntad’Andalusia veta el noufinançament català i diu que lavoluntat catalana de limitar lasolidaritat “no pot ser”.

La UE reforça el rigorpressupostari la vigília del’aprovació de l’euro. La cimeradels Quinze enllesteix elllançament de la moneda única

Més flexible El veto de Chaves Cap a l’euroTal diacomavui fa...

Maratons contramalaltiesb Un fenomen en expansiócom és el córrer fa que es pu-bliquin estudis a dojo sobreels efectes de la seva pràctica.A Internet n’hi ha per donar iper vendre. Un dia en surt unque diu que córrer va bé per alcor, i l’endemà n’apareix un al-tre que alerta sobre els perillsde fer-ho. Jo, d’aquests últims,no me’n llegeixo cap. Preferei-xo aquells que m’aporten op-timisme. Com un de recent dedos científics de la universitatanglesa de Bath, els doctorsJames Turner i John Camp-bell, que conclouen que parti-cipar en esports de resistèn-cia, com la marató, fa queaugmenti la capacitat del cosper combatre malalties. Elsdos afirmen que les defensesaugmenten molt en córrerllarga distància i després dis-minueixen bruscament, peròés momentani i, com a molt,pots refredar-te, però res més.

Sostenen que el sistema im-munològic es potencia ambaquests canvis. El cert és que,si val la meva experiència,després d’una marató acostu-mo a agafar un refredat. Peròés lleu i dura molt pocs dies.En canvi, quan encara no cor-ria, cada any enganxava lagrip o una galipàndria majús-cula i havia de fer llit. I des quecorro –toco fusta–, nomésn’he fet un dia fa més de tren-ta anys.MIQUEL PUCURULLBarcelona

I no en quedaràcapb En un teatre barcelonís’està representant la famo-sa comèdia policíaca d’Agat-ha Christie Ten little niggers–vagin traduint i no se laperdin–, encara que amb unsorprenent títol: Y no queda-rá ninguno. Res a veure ambl’original en clara referènciaa una innocent cançó infan-

til en què l’autora es va ins-pirar per elaborar la trama.El llenguatge políticamentcorrecte ha obligat a canviarel títol de l’obra per no ferirdeterminades sensibilitats(?). La creativitat està sot-mesa a l’imperi del tabú.Aprofitin ara que encara espoden contar i escoltar acu-dits. Verds o no, cap s’esca-pa de burlar-se de qualsevolpeculiar condició a la qualse li pugui aplicar el sentitde l’humor. Un acudit és unbreu relat que culmina sor-prenentment amb un copd’enginy surrealista. Repas-sin els que els han fet riure:acudits de bojos, de mari-ques, de mancs, de sords,de cecs... i no en quedaràcap.JORDI S. BERENGUERBarcelona

Busos turístics

b Trobo poc justificada lafreqüència excessiva de pas

d’autobusos turístics queactualment circulen perBarcelona, sobretot si hocomparem amb les necessi-tats reals del transport pú-blic, que és el que cada diaés usat per milers de ciuta-dans per anar a treballar odesplaçar-se per la ciutat.Així, és freqüent de veurecircular molts d’aquests au-tobusos turístics amb unafreqüència de pas molt méselevada i amb una descon-gestió que normalment noes donen pas a les línies de-dicades al transport públic,la qual cosa ja és prou il·lus-trativa. Malauradament, enaquesta ciutat en la qual vi-vim, des de ja fa massaanys, les necessitats realsde la gent que hi viu i hi tre-balla, sembla que vaginsempre a darrere de les ex-igències del negoci a ultran-ça de la turistificació o l’es-peculació.TOMÀS NAVARROBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Tota sola, haaprès a dominar unjoc complicadíssimfins a nivellssuperhumans

finals del segle XX, l’ordinadorDeep Blue d’IBM va derrotar elscampions mundials d’escacs. Per a

arribar a aquesta fita tan important delprogrés en les capacitats dels ordinadors,aquests s’havien basat en la seva capacitatd’emmagatzemar enormes llibreries de ju-gades, i també en la seva capacitat de podercalcular, per moltes jugades d’avançada,les ramificacions d’un cert moviment depeces. No obstant això, el Go, un joc de tau-ler molt popular a l’Àsia, va resistir aquestembat dels ordinadors per l’ingent quanti-tat de posicions possibles de les peces sobreel tauler (el tauler de Go té 19 línies verti-cals que intersequen amb 19 línies horit-zontals. Les peces, blanques i negres, escol·loquen a les interseccions de les línies il’objectiu és controlar la major part del tau-ler possible). Això fa que no hi hagi cap pos-sibilitat d’intentar calcular els movimentsper endavant, i que els millors jugadors ju-guin mitjançant una barreja d’intuïció i ex-periència. Fins ara.

EL MARÇ DEL 2016, AlphaGo, el programad’intel·ligència artificial creat per la divisióDeepMind de Google, va jugar una sèrie al

A millor de 5 partides amb Lee Sedol, un co-reà 18 vegades campió del món de Go. Alp-haGo va guanyar Seedol per 4 a 1. El maigdel 2017, AlphaGo va jugar contra l’actualnúmero 1 mundial de Go, el xinés Ke Jie, i elva guanyar per 3 a 0. AlphaGo va aprendrea jugar analitzant milers de partides entrehumans i extraient-ne directrius de joc, lesquals després va refinar jugant milions departides contra ell mateix. En el fonsdoncs, un aprenentatge dels humans, mi-llorat amb la capacitat de repetir dels ordi-nadors.

AQUEST OCTUBRE PASSAT, la revista Natu-re va revelar que DeepMind havia creat una

nova versió d’AlphaGo, l’AlphaGo Zero. Adiferència de l’anterior versió, però, Alpha-Go Zero, no va aprendre de cap jugador hu-mà, sinó que simplement se li van explicarles regles del joc, i se li va programar una re-compensa quan capturava peces del con-trari i un càstig quan les perdia. I a partird’aquí va començar a jugar.

ELS SEUS CREADORS van poder observarcom les seves tàctiques evolucionaven desde les pròpies d’un jugador principiant, capa les d’un jugador expert, amb totes les eta-pes intermèdies,... però en només tres dies.A partir d’aquí va començar a progressarcap a terrenys inexplorats, i a descobrirtàctiques que els humans no havien desco-bert en els milers d’anys que fa que es juga aGo. El resultat: quan AlphaGo Zero va jugaramb AlphaGo (la versió prèvia), el va gua-nyar per 100 a 0! Evidentment, ja del tot in-abastable per als humans. Estem doncs ve-ritablement davant d’un assoliment extra-ordinari: el naixement d’una nova menad’intel·ligència que, tota sola, ha après a do-minar un joc complicadíssim, fins nivellsextremadament superiors al dels millorsjugadors humans.

Cesc Batlle. Enginyer industrial i MBA

Una nova intel·ligènciaTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2018

Enric Millo, DELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL A CATALUNYA

“Per respecte no he posat els peus a la Generalitat durantel 155”

La frase del dia

ada setmana em proposo escriureuna columna que no s’ocupi d’al-

guna cosa relacionada amb la situaciópolítica a Catalunya. No perquè creguique no ens n’hem d’ocupar, sinó perfer atenció a altres coses que tambého mereixen o que considero dignesd’interès. Potser també per no repetir-me i tampoc obsessionar-me. Peròse’m fa pràcticament impossible per-què les agressions s’encadenen unadarrera l’altra. O no és una agressió lapiulada miserable amb què Albert Ri-vera “assenyala” i, sense haver-hi ha-gut judici, condemna nou professorsd’un institut de Sant Andreu de la Bar-ca aprofitant el “reportatge” infamed’un diari (El Mundo) que fa anys quefa campanya en contra de l’escola ca-talana? Encara que em provoqui nàu-sees, reproduiré la piulada per parlardel seu llenguatge: “Los maestros se-paratistas que señalaron públicamentea hijos de Guardia Civil en Cataluña. Lafiscalía los investiga por delitos de odio,pero el gobierno de España dice que noles abrirá expediente. Con cobardíanunca se vence al nacionalismo.”

“Maestros separatistas” remet alllenguatge d’aquells que, després de laGuerra Civil, van assenyalar (comaquell nen de La lengua de las maripo-sas) els mestres republicans que vanser represaliats. És el llenguatge delsque, encara que ara parlin de l’estat dedret, culpabilitzen a partir dels infor-mes de la Guàrdia Civil i, sense escol-tar l’altra part, no creurien necessari niun judici per fer una sentència con-demnatòria. És el llenguatge dels quesembren odi (malestar i divisió a la so-cietat) fent un ús pervers dels delictesd’odi. És el llenguatge dels colpistes(els de veritat, no els que ells diuenque ho són) que consideren un acte devalentia esborrar del mapa els que as-senyalen com a enemics. És el llen-guatge del nacionalisme espanyol mésfuribund. Em fan una por tremenda.

C

De set en setImma Merino

Impossible

“La vulneració dedrets polítics ambl’empresonamentdels lídersindependentistes haposat de manifest elretrocés democràticque viu l’Estatespanyol

la primavera catalana ja no esviu una revolució dels somriu-res, sinó una revolució dels em-

prenyats. Pacífica, això sí, encara queel relat imposat per Madrid i el seu starsystem mediàtic vulgui fer creure elcontrari. Però, sense trencar ni unplat, el dia 15 d’abril a Barcelona lagent va sortir massivament al carrerper dir que “ja n’hi ha prou!”: la vulne-ració de drets polítics que s’ha perpe-trat a Catalunya, amb l’empresona-ment dels líders independentistes i lesacusacions injustificades de terroris-me als CDR, ha posat de manifest el re-trocés democràtic que viu l’Estat espa-nyol només preocupat per a mantenirl’actual statu quo i incapaç d’escoltar lameitat dels catalans que li demanen re-soldre políticament les seves deman-des. El problema de l’encaix és més evi-dent que mai, però té una solució mésque problemàtica: la judicialització dela vida política a Catalunya ha suposatun trencament emocional entre la mei-tat del país i el Regne d’Espanya que di-fícilment es podrà cosir.

MÉS ENLLÀ DE LA RAUXA del dia a dia i dela guerra de declaracions, querelles i in-terlocutòries dels uns contra els altres,per entendre l’actual conflicte polítichi ha tres grans debats teòrics a teniren compte. En primer lloc, en la mane-ra de plantejar les relacions Catalunya-Espanya topen dues cultures políti-ques totalment confrontades: l’autori-tària i jeràrquica, de matriu castellana,i el pactisme històric que ja va configu-rar l’equilibri de poders a l’antiga Coro-na d’Aragó. Des del meu punt de vista,similar dicotomia va acabar enfron-tant borbònics i austriacistes a la Guer-ra de Successió. Dues concepcions dife-rents d’entendre la relació entre el cen-tre i la perifèria fruit d’evolucions his-tòriques diferents: el debat actual és uncapítol més de la llarga llista d’episodisque mostren com, des del seus orígens

A al segle XIV, Espanya va ser un puzleformat per peces molt diferents, ambinteressos divergents i molt difícilsd’encaixar.

EN SEGON LLOC, i després d’una transi-ció (1975-1982) que va esdevenir final-ment una transacció perquè no s’aixe-quessin les catifes, l’esquelet constitu-cional ha d’afrontar el debat sobre la le-gitimitat de les nacionalitats històri-ques (les nacions!) d’avançar cap aldret a la seva autodeterminació. Legali-tat contra legitimitat. La indissolubleunitat d’Espanya contra el dret dels po-bles a la seva lliure determinació, reco-llit a la carta fundacional de les NacionsUnides o al Pacte Internacional delsDrets Civils i Polítics, de 1966. Enaquest sentit, la sentència que passavael ribot al nou Estatut d’Autonomia,emesa pel Tribunal Constitucional el2010, va esdevenir un torpede a la líniade flotació dels esforços del catalanis-me polític per adaptar-se a l’Espanyadel moment. El centre no va acceptar lapluralitat de la perifèria. Des de llavors

el debat s’enquista i, finalment, la judi-cialització de la vida política actual haestat la manera més barroera d’ense-nyar al món com una de les parts enconflicte és incapaç d’avançar per bus-car una solució forjada en el pacte.

FINALMENT, LA JUDICIALITZACIÓ de la polí-tica catalana –i la seva actual interna-cionalització amb ramificacions a tri-bunals escocesos, belgues, alemanys isuïssos– ens ha ensenyat que el conflic-te català s’acabarà dirimint en un esce-nari geopolític on plana un altre grandebat històric: l’Europa catòlica contrala protestant. L’Europa clientelar, laque perdona els pecats, contra la de lamoral i la recerca de l’èxit com a senyalde salvació. De fet, alguns teòrics diuenque la primera democràcia moderna vaser la república de Ginebra, la de Calví.El teòleg italià Valdo Vinay (1906-1990) encara va més lluny: “Llibertat,igualtat, fraternitat, tots tres concep-tes van néixer a la comunitat calvinistai van passar després a la vida política deles democràcies. La llibertat atorgadaper Déu, la igualtat a ulls de Déu i la fra-ternitat amb el pròxim són les caracte-rístiques essencials de l’Estat just ente-ses com a llibertat envers la tirania,igualtat davant la llei i fraternitat enl’administració dels béns terrenals.”

HA ESTAT EN AQUELLS PAÏSOS on el pro-testantisme va tenir més arrelamentque l’escrupolositat moral ha esdevin-gut una cuirassa per a protegir la divisióde poders i l’exercici de la política. Re-corden les dimissions per haver plagiattesis doctorals o haver comprat xocola-tines amb targetes de crèdit oficials?Mentrestant, a l’Espanya d’avui dia, totel sistema universitari podria entrar enuna crisi de legitimitat sense prece-dents arran dels escàndols de corrupcióper l’emissió de títols exprés de màster ala comunitat de Madrid. Però l’afectadapresidenta Cifuentes nega la major.

Xavier Ginesta. Periodista i professor de la Universitat de Vic

Independència: tres debatsTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 1 DE MAIG DEL 201812 | Nacional |

1708

13-1

1646

53w

Investir un president i for-mar govern de manera ur-gent i immediata. Això ésel que va tornar a reclamarahir el líder d’ERC, OriolJunqueras, en una entre-vista per escrit a Catalu-nya Ràdio en què, a més,es va mostrar obert a laproposta llançada pels co-muns en el ple d’investi-dura fallit de Jordi Turull:que aquest executiu el for-min en bona part conse-llers independents. De fet,recordava que ell mateixja havia fet un suggerimentsimilar al final de la legisla-tura: un govern de concen-tració d’espectre ideològicampli. “Davant una situa-ció tan bèstia, cal incorpo-rar totes les sensibilitats.Però potser té més sentitara mateix al Parlament.Em sembla més pràctic irealista”, cloïa ahir, i alho-ra aprofitava per demanara la CUP que s’afegeixi a laproposta d’ERC de mirard’ampliar la base republi-cana. “Ha de decidir si volser part de la solució, sivol sumar i ajudar”, des-tacava, una crida que feiaextensiva als mateixoscomuns perquè s’uneixin“desacomplexadament” alfront pels drets i les lliber-tats i contra l’autoritaris-me i la repressió.

Quan falten tot just tres

setmanes perquè expiri eltermini per investir unpresident, Junqueras in-sistia que, sense govern iperpetuant el 155, “no s’higuanya res”, i tampoc tor-nant a les urnes, quan encanvi sí que hi ha coses ques’hi poden perdre. “No en-

tenc quin sentit té quemalbaratem el resultat del21-D, que no en comencema treure profit”, assenyala-va, i després cloïa: “Seriaarriscar molt per tornar ala mateixa situació en elmillor dels casos.” Pel líderd’ERC, recuperar el governja seria “un pas en si ma-teix”, per bé que admet queno seria suficient i que “calmés”. Junqueras asseguraque la posició d’evitar elec-cions la comparteixen elsaltres presos polítics ambqui ha parlat, tot i que,en un tuit conjunt ahir ala tarda, els consellers Jor-di Turull, Josep Rull i Joa-quim Forn puntualitza-

ven, també al·ludint a lapolèmica oberta amb elPDeCAT per si la decisiósobre el presidenciable fi-nal l’ha de prendre totel grup de JxCat o nomésPuigdemont: “Davant delsdies transcendents quehan d’arribar, fem confian-ça al president en les pro-postes que dugui a terme.”

Junqueras, a més, creuque la bufetada judicial queva rebre la justícia espa-nyola amb la negativa del’alemanya a extradir Car-les Puigdemont per rebel-lió, a més de la situació dellibertat en què estan elsconsellers exiliats a Bèlgi-ca i Escòcia, hauria “d’obli-

gar a reflexionar els demò-crates espanyols”.

En canvi, aquesta ma-teixa situació, per l’expre-sident de l’ANC i número 2de JxCat Jordi Sànchez, elque farà és just el contrari,és a dir, fer créixer la viru-lència judicial a l’Estat con-tra l’independentisme. “Ladecisió dels tribunals noels farà modificar res: alcontrari. Ofesos, atacaranmés fort, inflant el pit dela sempre agraïda defensade la unitat d’Espanya”, la-mentava en una carta aRAC1 en què denuncia queel jutge Llarena i el Suprembusquessin un “escarmentexemplificatiu”, encara que

fos amb un relat jurídic“molt feble”. Sànchez esmostra també conscientque el seu engarjolamentva per llarg, i critica que lesprincipals víctimes siguinels familiars dels presos.

Just ahir va arribar a lespresons d’Estremera, Sotodel Real i Alcalá-Meco lamarxa Kms per la llibertat,de 840 quilòmetres, com-pletats per relleus per 260participants, que havia sor-tit divendres del Parlamenten solidaritat amb els presospolítics. La Patum de Bergatambé ha anunciat que ce-dirà simbòlicament als pre-sos l’espai de la presidència,i que l’Àliga serà groga. ■

Ò.P.J.BARCELONA

Junqueras s’obre a un governamb “totes les sensibilitats”a Convida la CUP i els comuns a unir-se a l’estratègia republicana, i avisa que unes eleccions podrienempitjorar la situació a Sànchez diu que la justícia de fora només farà que l’estatal “ataqui més fort”

Oriol Junqueras –aquí, en una foto d’arxiu al Parlament– reclama que es formi govern de manera urgent ■ ORIOL DURAN / ARXIU

La diputada de Cs Lorena Rol-dán va exigir ahir al presidentdel Parlament, Roger Torrent,que “elimini” de l’ordre del diadel ple de dijous i divendres eldebat i la votació de la reformade la llei de la presidència, ar-ran del pronunciament delConsell de Garanties Estatu-tàries, que en un informe novinculant desaconsella que estramiti per lectura única. Si noho fa, Cs presentarà un recursd’empara al TC, tal com vaavançar que farà el líder delPSC, Miquel Iceta, durant elcap de setmana. Ahir, el por-taveu socialista, Salvador Illa,va dir que això “torna a posarel ple en el desafortunat es-cenari dels dies 6 i 7 de setem-bre, quan es va votar una llei il-legal”. El PSC, que veu Puigde-mont un “problema per alsmateixos independentistes”pel fet de no voler formar go-vern, no descarta un nou 155,ja que és favorable a prendremesures “per restablir la legali-tat” si l’executiu no la respecta.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Si en lloc d’aprofitarel resultat te’l jugues,el millor que et potpassar és que et tornisa quedar on eres”Oriol JunquerasPRESIDENT D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cs i el PSCamenacend’anar al TC

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2018

a sis mesos de l’article155, fa set mesos del’1-O, fa més de set

mesos dels primers empre-sonaments. Fa sis mesosde la destitució dels altscàrrecs de la Generalitat ique Carles Puigdemont i al-guns dels seus consellershan de viure fora de Catalu-nya. Mals moments per a lahistòria moderna catalana.A diferència del clam delssetanta, en què es va acon-seguir part de llibertat,d’amnistia i d’Estatut d’Au-tonomia, ara s’ha cridatsense aconseguir res mesque restar en espera d’es-deveniments puntuals.Com a fets consumats, allòque s’ha visualitzat és la in-ternacionalització arreu delproblema d’identitat de Ca-talunya. No ha estat fàcil.La premsa estrangera enels darrers mesos ha reco-negut que existeix un pro-blema, cosa que no signifi-ca que el problema siguidamunt la taula per parlar-ne.

Des que es va constituirla cambra, al gener, no hiha hagut govern i el Parla-ment no l’ha pogut contro-lar. Les convocatòries d’in-vestidura frustrades dePuigdemont, Sánchez i Tu-rull han servit per eviden-ciar el malestar català con-tra el govern i la justícia es-panyols. La històriad’aquests mesos ha co-mençat a escriure’s en lli-bres promoguts i venutsper Sant Jordi per autorsqualificats que han explicatla seva visió. En aquests lli-bres hi ha coincidència aassenyalar que vivim lamajor crisi d’estat des quees va restaurar la democrà-cia a Espanya; una crisi quetot indica que es mantindràen l’agenda de la políticacatalana i espanyola permes temps del que moltespersones poguessin imagi-nar quan hi havia les pri-meres manifestacionsmassives de l’11 de setem-bre.

Tot indica que estem ales portes que hi hagi go-vern i reconeixement delnou govern a Puigdemont,un fet que s’espera ambcandeletes per continuar elprocés, a favor i en contra.

F

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Fa sis mesos

Lluís Falgàs

La publicació al diari ElMundo d’una notícia enquè es descrivien les supo-sades humiliacions d’ungrup de professors de l’ins-titut El Palau, de Sant An-dreu de la Barca, a unsalumnes fills de guàrdiescivils el 2 d’octubre ha des-fermat una onada d’indig-nació a Catalunya i de soli-daritat amb els docents,particularment entre lacomunitat educativa.L’institut va aparèixerahir, l’endemà que el diaripubliqués les fotos dels do-cents amb noms i cog-noms i sense pixelar i queel líder de Ciutadans, Al-bert Rivera, la repiulés aTwitter, amb pintades ple-nes d’insults als professorsals quals, entre d’altres co-ses, els deien nazis.

Les pintades van ser es-borrades al cap de poqueshores, però la indignació,no. En absència de reacciódel Departament d’Ense-nyament, silenciat des queel govern espanyol va in-tervenir la Generalitat viaarticle 155, va ser el presi-

dent del Consell Escolar deCatalunya, Lluís Font, quiva expressar la seva “re-pulsa” a la publicació del’article i al “tractamentmediàtic i a les xarxes so-cials, fet per algun mitjà iper algun líder polític, delsprofessors de Sant Andreu

de la Barca” una acció quequalifica de “linxamentpúblic”. El Consell Escolar“reafirma la seva confian-ça en els mestres i profes-sors del país” i asseguraque l’endemà del referèn-dum de l’1-O “en cap cas elsprofessors van imposar laseva opinió ni van assenya-lar els alumnes fills deguàrdies civils” com sostéel rotatiu i algunes famíliesde l’institut.

També van sortir a de-fensar els nou professorsacusats de l’institut el Pa-lau, sindicats de l’ensenya-ment com ara Ustec-STEs, Comissions Obreresi la CGT, associacions de

mestres com ara RosaSensat, plataformes comper exemple Docents perla República i desenes demestres que van voler do-nar testimoni de la seva so-lidaritat a les xarxes so-cials amb etiquetes comara #9delPalau, #Edu-quemSsensePor i el mis-satge Jo també soc docentdel Palau amb el qualmolts professionals del’educació es van fer fotos ivan inundar la xarxa.

Reaccions en cadenaL’assetjament als nou pro-fessors de Sant Andreu dela Barca també va provo-car una allau de reaccions

de dirigents polítics i delspartits republicans i de lí-ders de diverses entitatssocials.

Aquest nou episodi d’in-timidació del professoratfa augmentar la pressió so-bre els docents, molts delsquals estan acusats d’adoc-trinar i de delictes d’odi perhaver parlat a classe delque va succeir l’1-O. Ustecva denunciar fa temps quealguns mestres s’autocen-suren a classe i eviten certstemes d’actualitat, parti-cularment el procés políticcatalà, en els debats a l’aulaper no tenir problemes. Defet, un dels lemes de l’últi-ma manifestació de la co-munitat educativa, junta-ment amb la defensa delmodel d’escola en català,era No tinc por, una refe-rència, justament, a lapressió que reben per la se-va feina.

La publicació d’El Mun-do ha arribat en ple pont del’1 de maig i sense activitata les escoles i instituts ca-talans. Caldrà veure, a par-tir d’aquesta setmana,com es canalitza la indig-nació de la comunitat edu-cativa. ■

L’escola catalana defensaels professors assetjats

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

a Apareixen pintades contra els docents de l’institut de Sant Andreu de la Barca l’endemà que se’npubliquessin els noms i les cares a Clam de la comunitat educativa contra ‘El Mundo’ i Rivera

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“El linxament públicd’uns educadorsatempta contra elsseus drets en unsistema democràtic”Lluís FontPRESIDENT DEL CONSELL ESCOLAR DECATALUNYA

La comunitat educativa s’haorganitzat amb rapidesa i, através de les xarxes socials,han convocat una manifesta-ció per avui a les dotze delmigdia al davant de l’ajunta-ment de Sant Andreu de laBarca per donar suport alsnou professors acusatsd’adoctrinar els alumnes i as-senyalats per l’article del diari

Pintades contra els professors de l’institut El Palau, aparegudes ahir al davant del centre, a Sant Andreu de la Barca ■ ACN

‘El Mundo’ i per Albert Riveraa Twitter. Els administradorsde les xarxes socials d’aques-ta plataforma de suport alsdocents ja han aconseguitmés de 7.000 seguidors aTwitter i més de 1.700 a Face-book, xarxes des de les qualsanimen tothom qui ho desitgia fer-los arribar el seu suporto explicar la seva experiència

a l’institut a través de l’adre-ça de correu electrònic su-portieselpalau@gmail.com omitjançant comentaris o piu-lades a les xarxes socials. Elsorganitzadors volen recordartambé que el fet que a l’insti-tut hi hagi fills de guàrdies ci-vils no ha comportat mai capproblema ni ho és actual-ment, es digui el que es digui.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Manifestació al migdia al davant de l’ajuntament