1. DEL PROJECTE · Especificacions del projecte Naphtech 5 1.1 Definició del projecte 1.1.1 Objectiu L’o jetiu d’aquest projete és estudiar la viabilitat de la construcció

1. ESPECIFICACIONS

DEL PROJECTE

Especificacions del projecte Naphtech

2

ÍNDEX

1.1 Definició del projecte.............................................................................................................. 5

1.1.1 Objectiu ........................................................................................................................... 5

1.1.2 Bases del projecte ............................................................................................................ 5

1.1.3 Abast del projecte............................................................................................................ 6

1.1.4 Localització de la planta .................................................................................................. 6

1.1.4.1 Plànol de la parcel·la ................................................................................................. 6

1.1.4.2 Xarxa de comunicacions ........................................................................................... 7

1.1.4.3 Característiques climatològiques de la zona ............................................................ 9

1.1.5 Abreviatures .................................................................................................................. 10

1.1.5.1 Àrees de la planta ................................................................................................... 10

1.1.5.2 Fluids de procés ...................................................................................................... 11

1.1.5.3 Fluids de serveis ...................................................................................................... 11

1.1.5.3 Equips de procés i serveis ....................................................................................... 12

1.2 Descripció del procés de fabricació ...................................................................................... 13

1.2.1 Introducció ..................................................................................................................... 13

1.2.2 Alfa-Naftol...................................................................................................................... 14

1.2.2.1 Introducció .............................................................................................................. 14

1.2.2.2 Propietats físiques i químiques de l’1-Naftol ......................................................... 15

1.2.2.3 Aplicacions .............................................................................................................. 16

1.2.3 Procés de producció del 1-Naftol .................................................................................. 17

1.2.4 Matèries primeres ......................................................................................................... 17

1.2.4.1 Naftalè .................................................................................................................... 17

1.2.4.2 Àcid nítric ................................................................................................................ 17

1.2.4.3 Hidrogen ................................................................................................................. 18

1.2.4.4 Aigua ....................................................................................................................... 18


3

1.2.5 Catalitzadors .................................................................................................................. 18

1.2.5.1 Platí ......................................................................................................................... 18

1.2.5.2 Àcid sulfúric ............................................................................................................ 19

1.2.6 Subproductes / Productes intermedis ........................................................................... 20

1.2.6.1 Nitronaftalè ............................................................................................................ 20

1.2.6.3 Aminonaftalè .......................................................................................................... 20

1.2.6.5 2-Naphthol .............................................................................................................. 21

1.2.6.6 Sulfat d’amoni ......................................................................................................... 21

1.2.7 Inerts .............................................................................................................................. 21

1.2.7.1 Isopropanol ............................................................................................................. 21

1.3 Estructura de la planta.......................................................................................................... 22

1.3.1 Àrees .............................................................................................................................. 22

1.3.2 Planificació temporal ..................................................................................................... 27

1.3.3 Plantilla de treballadors ................................................................................................. 29

1.4 Serveis de la planta ............................................................................................................... 31

1.4.1 Aigua de xarxa ............................................................................................................... 31

1.4.1.1 Aigua potable .......................................................................................................... 31

1.4.1.2 Aigua de procés ...................................................................................................... 31

1.4.1.3 Aigua per a sufocar incendis ................................................................................... 31

1.4.1.4 Aigua descalcificada................................................................................................ 32

1.4.1.5 Aigua pluvial ........................................................................................................... 32

1.4.2 Fluid tèrmics .................................................................................................................. 32

1.4.2.1 Aigua de refrigeració .............................................................................................. 32

1.4.2.2 Vapor d’aigua .............................................................................................................. 33

1.4.3 Gas natural ..................................................................................................................... 33

1.4.4 Nitrogen ......................................................................................................................... 34


4

1.4.5 Aire comprimit ............................................................................................................... 34

1.4.6 Energia elèctrica ............................................................................................................ 34

1.5 Diagrames del projecte ......................................................................................................... 38

1.5.1 Diagrama de bloc: .......................................................................................................... 38

1.5.2 Diagrama de flux ............................................................................................................ 39

1.6 Balanç de matèria ................................................................................................................. 42


5

1.1 Definició del projecte

1.1.1 Objectiu

L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la viabilitat de la construcció i operació

d’una planta de fabricació de α-Naftol mitjançant un procés de nitració, hidrogenació i

posterior hidròlisi del naftalè. Aquest projecte ha d’ésser viable a nivell de disseny,

econòmic i ambiental, i ha de complir la normativa i legislació vigent.

En aquest projecte es faciliten els documents necessaris per a poder comprendre

el disseny, la construcció, la implantació dels equips i la posada en marxa de la planta.

1.1.2 Bases del projecte

El projecte contempla les següents àrees:

1) Emmagatzematge de naftalè en Big-bags.

2) Emmagatzematge d’àcid nítric.

3) Emmagatzematge d’hidrogen.

4) Àrea de fabricació de 1-Naftol.

5) Àrees de serveis.

6) Oficines, laboratoris i vestuaris.

7) Àrees auxiliars (contra incendis, depuració d’aigües i gasos).

Les especificacions de la planta són:

- Capacitat: 10.000 Tn/any d’1-Naftol pur.

- Dies operatius o de funcionament: 300 dies/anys.

- Presentació: Big-bags de 1.000 Kg en estat sòlid.


6

1.1.3 Abast del projecte

En la realització del projecte s’inclouran els següents aspectes:

Disseny i especificació de tots els equips involucrats en el procés.

Disseny i especificació de les unitats de control del procés.

Disseny i especificació del sistema de seguretat de la planta.

Estudi de la posada en marxa i operació de la planta.

Compliment de la normativa i legislació vigent.

Anàlisis de rendibilitat econòmica.

1.1.4 Localització de la planta

El projecte es durà a terme en un terreny al Polígon Industrial “Escriptors” de

Tarragona. La planta complirà la normativa urbanística del polígon industrial, tenint en

compte les reculades a vials i veïns, alçada dels edificis, ocupació de la parcel·la i

edificabilitat.

1.1.4.1 Plànol de la parcel·la

A continuació es mostra un plànol de la parcel·la on es situarà la planta dissenyada

en aquest projecte. La planta està situada al costat de la planta de producció de Sevin,

que és on es destinarà la major part del producte produït.

Figura 1.1.4.1.1 Plànol de la parcel·la


7

1.1.4.2 Xarxa de comunicacions

L’accessibilitat i comunicació de la xarxa de carreteres és molt important per a

l’aprovisionament de matèries primes i la sortida dels productes acabats.

Degut a la bona localització de la planta existeixen molt bones vies de

comunicació, tant amb la resta de la península ibèrica com per Europa.

Per carretera, Tarragona disposa d’accessos en les seves proximitats a la Autovia

del Mediterrani (AP-7) i la Carretera Nacional N-420 i N-240 d’importància a nivell

Europeu. A més. Tarragona disposa de diverses carreteres de caràcter comarcal,

permeten un tràfic fluid i una accessibilitat al municipi des de qualsevol punt de la

comarca i de la província. Alguns exemples d’aquest tipus de carreteres són la C-

14,C31, C37...

Figura 1.1.4.2.1 Mapa de la xarxa de carreteres


8

L’accessibilitat mitjançant el transport públic també es bona ja que per les

proximitats circulen les línies de RENFE que passen pel municipi de Tarragona,

comunicant aquest territori amb zones com Madrid, Galicia, el País Basc... A més,

disposa de la línia de tren d’alta velocitat (AVE) que connecta Tarragona amb altres

ciutats importants del país.

Figura 1.1.4.2.2 Mapa de la xarxa de tens.

Les línies marítimes enllacen Tarragona amb el sud de la península ibèrica (sud

andalús), amb la frontera Francesa en la Jonquera...

La comunicació marítima a través del port de Tarragona i el transport aeri són

bones alternatives de transport:

- Respecte a les línies marítimes, Tarragona és una ciutat oberta al mar que

disposa d’un port comercial de màxima importància en el mediterrani (és un

port més grans d’Espanya i un dels més importants d’Europa). Aquestes rutes

enllacen Tarragona amb zones com el sud de la península ibèrica (sud andalús)

o amb la frontera Francesa en la Jonquera.


9

- Respecte al transport aeri, Tarragona disposa de dos aeroports a la seva

disposició que es poden utilitzar com transport de mercaderies o passatgers

com són l’aeroport de Reus o l’aeroport de Barcelona-El Prat (aquest últim de

caràcter internacional).

1.1.4.3 Característiques climatològiques de la zona

La climatologia de la zona de Tarragona correspon a un clima mediterrani. Les

característiques d’aquest clima són les següents:

- Temperatura mitja anual: 16oC.

- Estius llargs i secs.

- Hiverns suaus.

- Vent dominant: Mestral (NW).

- Mitjana de dies amb precipitacions al any: 51.

- Precipitacions inferiors a 600 mm anuals.

Figura 1.1.4.3.1 Precipitacions mensuals (mm) i temperatura mensual (oC) al desembre.


10

1.1.5 Abreviatures

Les abreviatures emprades en la memòria del projecte, referides a les substàncies

i equips de procés es resumeixen en la següent taula:

1.1.5.1 Àrees de la planta

Abreviatura Àrea

A-100 Emmagatzematge matèries primeres

A-200 Reacció nitració

A-300 Purificació 1-Nitronaftalé

A-400 Reacció hidrogenació

A-500 Purificació 1-Naftilamina

A-600 Reacció hidròlisi

A-700 Purificació 1-Naftol

A-800 Emmagatzematge producte i subproductes

A-900 Tractament de residus

A-1000 Serveis de planta

A-1100 Sala de control

A-1200 Laboratoris (I+D, producte acabat i matèries primes)

A-1300 Oficines


11

1.1.5.2 Fluids de procés

Abreviatura Fluid

1-NN 1-Nitronaftalé

2-NN 2-Nitronaftalé

1-NM 1-Naftilamina

2-NM 2-Naftilamina

1-N 1-Naftol

2-N 2-Naftol

HNO Àcid Nítric

HSO Àcid Sulfúric

H Hidrogen

P 2-Propanol

1.1.5.3 Fluids de serveis

Abreviatura Fluid

AX Aigua de xarxa

AD Aigua descalcificada

AP Aigua de procés

V Vapor

AC Aire comprimit

N Nitrogen

GN Gas natural


12

1.1.5.3 Equips de procés i serveis

Abreviatura Equip

AG Agitador

B Bomba

BA Balança per camions

BC Bescanviador de calor

BI Desnitrificador

C Columna

CG Caldera gas natural

CN Centrífuga

CP Compressor

COT Caldera d’oli tèrmic

CT Cinta transportadora

CV Caldera de vapor

CY Cicló

D Decantador

DA Descalcificador d’aigua

ET Estació transformadora

F Filtre

MX Mesclador

N Neutralitzador

P Bomba

R Reactor

RB Reboiler

SD Spray Dryer

ST Sitja

T Tanc

TR Torre de refrigeració

V Vàlvula


13

1.2 Descripció del procés de fabricació

1.2.1 Introducció

Els naftols són un derivats del naftalè més importants perquè són un dels

components claus intermedis en la producció de components químics com pigments o

colorants. Aquests poden ser produïts a partir d’una gran varietat de processos, i la

producció mundial s’estima en 40.000 tn/any de 1-Naftol i 100.000 tn/any de 2-Naftol.

Els mètodes de producció de naftols més comuns són els següents:

Fusió alcalina d’àcid naftalinsulfònic.

Hidròlisi alcalina de cloronaftalens.

Hidroperoxidació del 2-isopropilnaftalé per a formar 2-naftol i acetona (no

aplicable per a la fabricació de l’1-naftol).

Deshidrogenació de tetralons.

Substitució d’un sol pas directe del grup amino de la naftilamina per un grup

hidroxil.

Figura 1.2.1.1 Rutes industrials per a la producció de l’1-Naftol i 2-Naftol.


14

1.2.2 Alfa-Naftol

1.2.2.1 Introducció

L’1-Naftol, és un compost orgànic fluorescent, sòlid, de color blanc, que a

temperatura ambient desprèn una olor fenòlica. Té un isòmer (el 2-Naftol) que es

diferencien en la ubicació del grup hidroxil en l’anell de naftalè.

Aquest compost constitueix un dels precursors més utilitzats d’una gran varietat

de compostos, tal i com s’ha dit anteriorment. La seva formula molecular és C10H7OH:

Aquest compost pot ser identificat de diverses maneres, apart de 1-Naftol, com

Alfa-Naftol,

1-Naftalenol o 1-Hidroxinaftalè. Aquest compost forma prismes incolors de toluè que

enfosqueixen per exposició a l’aire o a la llum. Aquest compost és volàtil i inflamable.

L’1-Naftol pot intervenir en una gran varietat de reaccions:

- Es redueix amb sodi en amoníac líquid per a donar 5,6,7,8-tetrahidro-1-naftol, i

s’oxida amb NAOCl – FeCl3 o I2 – KI per a donar un color violeta.

- Por ser clorat pel pentaclorur de fòsfor a 150oC per a donar 1-Cloronaftalè. No

obstant això, també pot ser clorat pel clorur de sulfuril (per a donar 4-cloro-1-

naftol) o per Cl2 – CH3COOH (per a donar 2,4-dicloro-1-Naftol).

- De manera similar, l’1-Naftol pot ser bromat donant productes com el 2,4-

dibromo-1-naftol.

- Participa en nombroses reaccions de nitració i sulfonació.


15

1.2.2.2 Propietats físiques i químiques de l’1-Naftol

És un compost molt soluble en etanol i dietilèter; soluble en acetona i benzè; poc

soluble en tetraclorur de carboni i, finalment, insoluble en l’aigua.

Les propietats físiques i químiques de l’1-Naftol es poden observar a la següent figura:

Figura 1.2.2.2.1 Propietats físiques i químiques de l’1-Naphthol


16

1.2.2.3 Aplicacions

Tal i com s’ha dit anteriorment, l’1-Naphthol és un dels components més utilitzats

en la producció de compostos químics com pigments o colorants. A més, s’ha de

destacar que hi ha una gran varietat de productes agroquímics que deriven de l’1-

Naftol. L’ús principal d’aquests tipus de productes és el control de les erugues i dels

cucs. Alguns d’aquest exemples d’insecticides serien:

Àcid 1-Naftoxiacètic

Es prepara per alquilació aquosa amb àcid cloroacètic. Encara que el seu isòmer

(2-Naftoxiacètic) sembla ser més àmpliament utilitzat, hi ha estudis que

defensen que l’isòmer 1-Naftoxiacètic té major activitat herbicida.

Devrinol

Compost produït a partir de la reacció entre 1-Naftol i l’herbicida

N,N-dietil-α-bromopropionamida en metanol.

Sevin

És un insecticida de la Unión Carbide, que es basa en 1-Naftilmetilcarbamat ,

que és produït, per exemple, a partir de la reacció entre 1-Naftol i isocianat de

metil.

També hi ha una sèrie de fàrmacs que deriven de l’1-Naftol, com per exemple:

Èster 1-Naftil salicilat

Utilitzat com un antisèptic i un antireumàtic.

1-Isopropilamino-3-(1-naftoxy)-2-propanol

És un important membre de la nova classe de fàrmacs per a tractar malalties

del cor.

Nadoxolol i Nadolol

Són un altre tipus de fàrmacs que s’utilitzen com a antiarítmics. A més s’han

patentat molts anàlegs i mètodes de síntesi d’alternatives d’aquest tipus de

productes.

La condensació de 1-Naftol amb anilina a 180oC dona N-fenil-1-naftilamina, que

s’utilitza com un antioxidant de cautxú.


17

1.2.3 Procés de producció del 1-Naftol

1) Nitració

2) Hidrogenació

3) Hidròlisi →

4) Reacció complementaria

1.2.4 Matèries primeres

1.2.4.1 Naftalè

És un sòlid blanc que es volatilitza fàcilment, i que es pot produir de forma natural

quan es cremen combustibles. Es sol utilitzar, en forma de boles, per a espantar les

arnes, gràcies al seu olor desagradable. La seva fórmula molecular és C10H8:

1.2.4.2 Àcid nítric

És un líquid viscós, corrosiu i tòxic, que pot ocasionar greus cremades als éssers

vius. És utilitzat per a la fabricació d’explosius, com la nitroglicerina i el trinitrotoluè

(TNT), i per a la fabricació de fertilitzants, com el nitrar d’amoni. Reacciona amb la

majoria dels metalls. La seva fórmula molecular és HNO3:


18

1.2.4.3 Hidrogen

És un gas inflamable, incolor, no metàl·lic i insoluble en aigua. Es produït a partir

de hidrocarburs, com per exemple el metà, i és utilitzat per la producció d’amoníac,

majoritàriament. També es pot obtenir hidrogen a partir de l’aigua, mitjançant un

procés d’electrodiàlisis. La seva fórmula molecular és H2:

1.2.4.4 Aigua

És un líquid incolor, inodor i insípid, en condicions normals. S’utilitza com a

dissolvent en nombrosos processos industrials, considerant-se el dissolvent universal.

És miscible en una gran quantitat de substàncies, com l’etanol, i forma un líquid

homogeni amb qualsevol composició. La seva fórmula molecular és H2O:

1.2.5 Catalitzadors

1.2.5.1 Platí

És un metall de color blanc amb tons grisos, pesat, mal·leable, dúctil i resistent a la

corrosió. Es por trobar juntament amb diversos minerals, freqüentment amb el níquel i

el coure. S’utilitza com a catalitzador per a poder dur a terme la hidrogenació en

condicions més suaus i segures.


19

1.2.5.2 Àcid sulfúric

És un líquid corrosiu que pot ocasionar greus cremades als éssers vius. És el

compost més produït en el món, utilitzant-se en una gran quantitat de processos

industrials, com per exemple, la producció de fertilitzants, encara que també s’utilitza

per la síntesi d’altres àcids i sulfats. Reacciona violentament amb l’aigua i compostos

orgànics, desprenent calor, i s’utilitza com a catalitzador en la hidròlisi. La seva fórmula

molecular és H2SO4:


20

1.2.6 Subproductes / Productes intermedis

1.2.6.1 Nitronaftalè

És un sòlid de color groc/taronja, insoluble en aigua i molt solubles en dissolvents

orgànics, que en condicions normals desprèn olors fenòliques. És un sòlid inflamable i

tòxic, a més de ser perillós pel medi ambient. Es distingeixen l’1-Nitronaftalè i el 2-

Nitronaftalè, que es diferencien segons l’orientació del grup nitro en l’anell del naftalè.

La seva fórmula molecular és C10H7NO2:

1-Nitronaftalè 2-Nitronaftalè

1.2.6.3 Aminonaftalè

És un sòlid en forma cristal·lina, de color blanc amb un olor característic, insoluble

en l’aigua. És un compost perillós pel medi ambient. Es distingeixen l’1-Aminonaftalè i

el 2-Aminonaftalè, que es diferencien segons l’orientació del grup amino en l’anell del

naftalè. La seva fórmula molecular és C10H7NH2:

1-Aminonaftalè 2-Aminonaftalè


21

1.2.6.5 2-Naphthol

El 2-Naftol és més important que l’1-Naftol com a compost entremig per a la

producció de colorants. La seva fórmula molecular és la següent:

1.2.6.6 Sulfat d’amoni

El sulfat d’amoni és un compost químic de gran importància ja que pot ser utilitzat

com a un fertilitzant, ja que conté nitrogen i sofre. No obstant això, aquesta substància

no té un preu de venta molt elevat, de manera que s’intenta minimitzar la seva

producció, per tal d’augmentar la viabilitat econòmica del procés de producció d’1-

Naftol.

El sulfat d’amoni es fabrica en la hidròlisi de l’1-Aminonaftalè mitjançant el

contacte entre l’amoníac, format en la hidròlisi, i l’àcid sulfúric, que actua com a

catalitzador.

1.2.7 Inerts

1.2.7.1 Isopropanol

Alcohol incolor, inflamable, amb un olor intens i molt miscible amb l’aigua.

Barrejat amb l’aigua, es molt utilitzant en la neteja de lents d’objectius fotogràfics.

Respecte usos industrials, s’utilitza l’isopropanol com dissolvent de ceres, olis

vegetals...


22

1.3 Estructura de la planta

És important destacar que tota la zona de procés està rodejada per un mur d’uns

30 cm d’alçada per tal de retenir vessaments o aigua quan es produeix un incendi.

1.3.1 Àrees

- Àrea 100:

És l’àrea d’emmagatzematge de matèries primeres. En aquesta regió de la

instal·lació es troben tots els tancs que contenen les substàncies necessàries per a

produir 1-Naftol. Hi haurà un total de 4 sitges de naftalè, 2 tancs d’àcid nítric, 4 tancs

d’aigua, 2 tancs d’àcid sulfúric i 1 tanc d’isopropanol. Cadascun d’aquests tancs té unes

determinades dimensions i característiques.

- Àrea 200:

És l’àrea de nitració, la primera de les reaccions necessàries per a la producció d’1-

Naftol. En aquesta àrea reacciona el naftalè amb l’àcid nítric per tal de produir 1-

Nitronaftalè (juntament amb una petita part de 2-Nitronaftalè) i aigua. Està formada

per 2 reactors discontinus refrigerats amb una mitja canya i amb un serpentí al seu

interior. A més, hi ha diverses cintes transportadores per tal d’enviar el naftalè

emmagatzemat de les sitges als reactors.

- Àrea 300:

És l’àrea de purificació de l’1-Nitronaftalè. Està formada per una sèrie

d’operacions de separació en la que s’elimina els productes formats en la nitració

(aigua i una petita quantitat de 2-Nitronaftalè) i els reactius que no han reaccionat

(àcid nítric i el naftalè) del producte desitjat (1-Nitronaftalè). Està formada per un tanc

pulmó per tal de poder realitzar l’etapa de purificació en continu, separador de fases,

per separar la fase orgànica de la aquosa i una columna de destil·lació per a purificar

l’1-Nitronaftalè.


23

Gràcies a tots aquests equips, s’obté l’1-Nitronaftalè amb un 99% de puresa. A

més, és important destacar que en aquesta zona hi ha un spray dryer per tal de

solidificar el 2-Nitronaftalè i poder-lo comercialitzar de forma sòlida, juntament amb

un cicló per tal d’eliminar aquelles partícules sòlides que hagin sigut arrossegades del

corrent gasós utilitzat en el spray dryer (nitrogen). A més, en aquesta zona

s’emmagatzema el 2-Nitronaftalè en estat sòlid en una sitja.

- Àrea 400:

És l’àrea d’hidrogenació, la segona de les reaccions necessàries per a la producció

d’1-Naftol. En aquesta àrea reacciona l’1-Nitronaftalè amb hidrogen en un reactor on

hi ha Zinc (que actua com a catalitzador) i isopropanol (que actua com un inert), per tal

de produir 1-Aminonaftalè (juntament amb una petita part de 2-Aminonaftalè) i aigua.

Està formada per 2 reactors continus refrigerats amb una mitja canya. A més, hi ha

diverses un mesclador per tal d’obtenir una barreja homogènia dels reactius i un

descompressor d’hidrogen, per tal d’introduir l’hidrogen al reactor a 100 bars a partir

de bombones a alta pressió (≈ 200 bars).

- Àrea 500:

És l’àrea de purificació de l’1-Aminonaftalè. Està formada per una sèrie

d’operacions de separació en la que s’elimina els productes formats en la hidrogenació

(aigua i una petita quantitat de 2-Aminonaftalè) i els reactius que no han reaccionat (1-

Nitronaftalè i l’isopropanol) del producte desitjat (1-Aminonaftalè). Està formada per

un filtre rotatori, per tal de separar el catalitzador del producte, una columna de

destil·lació per a purificar l’1-Aminonaftelè, una columna azeotròpica, per a separar

l’aigua del isopropanol i un tanc pulmó, per tal d’operar a la següent àrea de forma

discontinua. Amb aquest conjunt d’equips, s’obté l’1-Aminonaftalè amb un 99% de

puresa.


24

- Àrea 600:

És l’àrea d’hidròlisi, l’última de les reaccions necessàries per a la producció d’1-

Naftol. En aquesta àrea reacciona l’1-Aminonaftalè amb aigua per tal de produir 1-

Naftol (juntament amb una petita part de 2-Naftol) i amoníac (que, en contacte amb

l’àcid sulfúric que hi ha al medi formarà sulfat d’amoni de manera espontània). Està

formada per 2 reactors discontinus refrigerats amb una mitja canya.

- Àrea 700:

És l’àrea de purificació de l’1-Naftol. Està formada per una sèrie d’operacions de

separació en la que s’elimina els productes formats en la hidròlisi (sulfat d’amoni i una

petita quantitat de 2-Naftol) i els reactius que no han reaccionat (aigua, 1-

Aminonaftalè i àcid sulfúric) del producte desitjat (1-Naftol). Està formada per un tanc

pulmó per tal de poder realitzar l’etapa de purificació en continu, separador de fases,

per separar la fase orgànica de la aquosa, una columna de destil·lació per a purificar

l’1-Naftol i un spray dryer, per tal de solidificar l’1-Naftol. Gràcies a tots aquests

equips, s’obté 1-Naftol sòlid amb un 99% de puresa. És important destacar que hi ha

un cicló per tal d’eliminar aquells sòlids que hagin pogut ser arrastrats per corrent

gasós utilitzar per solidificar l’1-Naftol (el nitrogen).

- Àrea 800:

És l’àrea d’emmagatzematge de l’1-Naftol produït en la instal·lació. En aquesta

regió de la instal·lació s’emmagatzema aquest producte en estat sòlid en Big-bags de

1000 kg.

- Àrea 900:

És l’àrea de tractament de residus, on s’introduiran els corrents residuals que es

produeixen en la instal·lació a diversos processos de tractament per a eliminar els

contaminants més perillosos a l’aigua, a més de poder recuperar certes

substàncies, com matèries primes (com l’isopropanol, l’àcid sulfúric...).


25

Bàsicament es poden diferenciar dos zones: La primera serà el tractament d’aigües

residuals, en la que s’eliminaran contaminants de tot tipus de les aigües que

s’utilitzen durant el procés de producció d’1-Naftol (com contaminants metàl·lics,

sulfats, nitrats...); la segona zona serà el tractament de gasos, en la que

s’eliminaran els contaminants gasosos més perjudicials per als humans i per al

medi ambient, tals com partícules sòlides en suspensió, COVs...

Per finalitzar, s’ha de destacar que els possibles residus sòlids de tipus industrial

que es generin en la instal·lació, com alguns productes que no hagin sortit amb

impureses o no hagin sortit amb la qualitat que toca, es portaran a empreses

encarregades de la seva neutralització i abocament, ja que les quantitats produïdes

de residus sòlids no són tan grans com per a tractar-los dins la planta. El residus

sòlids de tipus municipals, com els residus orgànics, plàstics o el paper/cartró,

s’enviaran a empreses encarregades del seu reciclatge o reutilització.

- Àrea 1000:

És l’àrea de serveis, on es poden trobar tots els fluids i equips que permeten

controlar i millorar les condicions d’operació. En aquesta zona es poden trobar els

tancs de nitrogen, les calderes de vapor, les torres de refrigeració, forn d’oli

tèrmic...

- Àrea 1100:

És l’àrea de control, regió on es troben els operaris (24 hores al dia) per tal de

comprovar que tots els processos de producció funcionen correctament gracies a la

monitorització de la planta. En aquesta zona es poden controlar aquells

paràmetres de gran importància i canviar el seu set-point.

- Àrea 1200:

És l’àrea de laboratoris, on es realitzen els controls de qualitats per tal d’assegurar

que el producte s’està produint dins d’uns paràmetres correctes. A més, en aquesta

zona també es pot trobar el departament d’I+D, en el que s’investigarà formes de

producció més eficient per tal de produir amb menys costos.


26

- Àrea 1300:

És l’àrea de les oficines, on es durà a terme la gestió de l’empresa i on estaran tots

els despatxos i les sales de reunions. A més, aquesta zona disposa d’un pàrquing per a

que els treballadors puguin aparcar seus vehicles (la zona més propera a la planta està

reservada per persones de mobilitat reduïda) i un menjador, zona habilitada per a que

els treballadors puguin menjar i descansar.


27

1.3.2 Planificació temporal

És important realitzar una correcta planificació de les etapes de disseny i de

construcció alhora de realitzar un projecte. Gràcies a aquesta planificació es pot

observar quan començaran les activitats i el temps previst per a la seva finalització, per

tant, es podria conèixer quan començarà a funcionar la instal·lació. En el disseny i la

construcció del projecte interactuen un gran nombre de treballadors i proveïdors, en

funció de la data fixada de cada activitat. A continuació s’exposa la següent taula on es

poden observar totes les activitats (amb la seva duració) que s’han de dur a terme per

a poder realitzar un disseny correcte del projecte:

Taula 1.3.2.1 Planificació temporal del disseny de la planta

Activitat Precedent Duració

(dies) Inici

(dia/mes/any) Final

(dia/mes/any)

1. Estudi dels diferents processos de producció

- 7 03/02/2014 10/02/2014

2. Elecció del procés de producció 1:02 3 10/02/2014 13/02/2014

3. Recerca de propietats físiques i químiques de reactius, productes i

subproductes 2:03 4 13/02/2014 17/02/2014

4. Elaboració del diagrama de blocs 2:04 4 13/02/2014 17/02/2014

5. Presentació del balanç de matèria global

2,4:5 4 17/02/2014 21/02/2014

6. Elaboració del diagrama de procés 2,4:6 4 17/02/2014 21/02/2014

7. Disseny d'equips 6:07 40 21/02/2014 28/03/2014

8. Disseny de sistemes de control 6:08 40 21/02/2014 28/03/2014

9. Elecció de canonades, vàlvules y accessoris

7,8:9 15 28/03/2014 12/04/2014

10. Elaboració de fulls d'especificacions

7,8:10 15 28/03/2014 12/04/2014

11. Elaboració del diagrama d'enginyeria

1-9:11 12 12/04/2014 24/04/2014

12. Anàlisi de la Seguretat i Higiene 2:12 60 13/02/2014 14/04/2014

13. Anàlisi mediambiental 2:13 60 13/02/2014 14/04/2014

14. Elaboració instruccions de la posta en marxa

1-11:14 7 27/04/2014 01/05/2014

15. Elaboració d'instruccions d'operació de la planta

1-11:15 7 27/04/2014 01/05/2014

16. Avaluació econòmica 7,8,9:16 15 12/05/2014 27/04/2014

17. Realització del manual de càlculs 1-16:17 35 04/05/2014 05/06/2014

18. Bibliografia 1-17:18 1 08/06/2014 06/06/2014

19. Revisió del contingut 1-18:19 1 09/06/2014 07/06/2014

20. Impressió 1-19:20 1 10/06/2014 08/06/2014


28

Utilitzant un programa capaç de representar una planificació de les activitats de

forma visual (com l’OpenProject), es pot arribar a construir un diagrama de Gant, tal i

com es mostra a continuació:

Figura 1.3.2.2 Diagrama de Gant per al disseny de la instal·lació


29

1.3.3 Plantilla de treballadors

Tal i com s’ha dit anteriorment, la planta treballarà 300 dies a l’any i 24 hores al

dia. Tots els operaris i el personal de seguretat de la planta treballaran 40 hores a la

setmanes, podent-se realitzar un horari de matí (de 7:00 a 15:00), un horari de tarda

(de 15:00 a 23:00) o un horari de nit (de 23:00 a 7:00); mentre que els altres càrrecs de

la planta tindran un horari específic. A més, tots els treballadors disposaran d’una hora

per a dinar

Hi ha diversos sectors de treball a la instal·lació:

Directius: Són els responsables de la gestió de la empresa i els que

s’encarregaran del correcte funcionament de la planta amb l’ajuda dels caps de

cada secció. El seu horari serà de 8:00 fins a les 15:00-

Caps de secció (especialistes): Aquests estaran dividits en diversos grups segons

la seva àrea de treball, com per exemple, enginyers de manteniment,

encarregats de la seguretat i higiene, caps de producció... Aquests caps de

secció es distribuiran de tal manera que sempre hagi dos especialistes a la

planta durant tot el dia, és a dir, en els torns de matí, tarda i de nit.

Operaris: Són els encarregats d’estar a la planta per a realitzar qualsevol

modificació o qualsevol moviment d’equips. El seu objectiu és realitzar les

tasques d’operació i manteniment dels equips de la planta. La seva activitat ha

d’estar supervisada sempre pel cap de planta. Sempre hi haurà un mínim de 5

persones a cada secció de producció i purificació durant tot el dia, és a dir, a

cada part de producció i purificació.

Administració i màrqueting: Són els encarregats de l’administració i màrqueting

de la planta, a més de realitzar les tasques relacionades amb totes aquelles

activitats que no formen part de la producció de la planta ni de la gestió

d’aquesta (com per exemple, s’encarreguen de portar la comptabilitat de

l’empresa). El seu horari serà de 8:00 fins a les 15:00 (disposant d’una hora per

a dinar).


30

Tècnics de laboratoris: Són els encarregats de portar a terme els controls de

qualitat dels productes. A més dels tècnics de laboratori es poden trobar equips

d’investigació, per tal de trobar mètodes de producció menys costosos. El seu

horari serà de 8:00 fins a les 15:00 (disposant d’una hora per a dinar).

Personal de seguretat: Són els encarregats de vigilar l’entrada de la planta. Hi

haurà dos torns; el primer d’ells serà de 7:00 fins a les 19:00, mentre que el

segon serà de 19:00 fins a les 7:00.

Cada grup anterior estarà format per un nombre determinat de persones. El

nombre de treballadors que hi ha per cada grup serà el següent:

Taula 1.3.3.1 Nombre de treballadors

Directius 2

Cap de secció (Especialistes) 6

Operaris 20

Administració i màrqueting 2

Tècnics de Laboratoris 7

Personal de seguretat 3


31

1.4 Serveis de la planta

Ara es parlarà de les necessitats de serveis per a la correcta operació de la planta.

Aquests serveis s’han de tenir en compte, ja que en molts casos, són essencials per a

realitzar una operació en òptimes condicions. A més, suposen un cost econòmic elevat

per a l’empresa.

1.4.1 Aigua de xarxa

1.4.1.1 Aigua potable

En aquest tipus d’aigua s’inclou l’aigua utilitzada en la zona d’oficines, l’aigua en

els menjadors, en les dutxes... A més, s’inclou l’aigua dels laboratoris, tallers, l’aigua de

les dutxes de seguretat i l’aigua de les estacions de rentat d’ulls. Tota aquesta aigua

anirà a parar a un col·lector per a ser conduïdes cap a tractament.

1.4.1.2 Aigua de procés

En la producció d’1-Naftol es requereix aigua de xarxa per a poder realitzar

dilucions alhora de iniciar una reacció, o simplement es requereix aigua com a reactiu,

com és el cas de la hidròlisi. Es important realitzar un disseny òptim per a reduir les

necessitats d’aigua de procés, per exemple, mitjançant recirculacions de l’aigua que

s’obté en els processos de purificació.

1.4.1.3 Aigua per a sufocar incendis

És l’aigua que representa el consum més gran de la resta de tipus d’aigua de xarxa

(tenint en compte els metres cúbics per hora emprats), ja que els requeriments dels

diferents sistemes d’extinció d’incendis són elevats. És important tenir aquesta aigua a

un mínim de pressió per tal d’assegurar certa seguretat a la planta.

Les dimensions de tanc per a sufocar incendis són de 10 m de diàmetre i 13 m

d’alçada, tenint un volum total de 1000 m3. Es disposen de dos bombes per tal

d’impulsar l’aigua i poder lluitar contra el foc, una elèctrica i una que funciona amb

gas-oil, per si l’incendi provoqués fallades elèctriques. Aquestes bombes tindran una

capacitat de bombejament de 500 m3/h, amb la pressió necessària per a fer funcionar

els sprinklers i altres dispositius de seguretat.


32

1.4.1.4 Aigua descalcificada

S’utilitza en les torres de refrigeració i en les calderes de vapor. Aquesta aigua és

ideal per tal de no corroure les canonades i equips a través dels quals hi circula.

1.4.1.5 Aigua pluvial

És important tenir en compte la captació d’aigües pluvials alhora de realitzar el

disseny de les canonades. D’aquesta manera, es poden enviar directament a les

EDAR’s, estalviant-se costos de tractament en el cas que les aigües pluvials s’ajuntessin

amb aigües de procés.

1.4.2 Fluid tèrmics

1.4.2.1 Aigua de refrigeració

És l’aigua que hi ha a les torres de refrigeració (que n’hi ha un total de 2 a tota la

instal·lació). Aquesta aigua s’utilitza per a refredar un fluid calent. Es basa en posar en

contacte aigua calenta (d’uns 45oC com a màxim) amb aire sec, provocant la

vaporització i, per tant, el refredament de l’aigua líquida, ja que la pèrdua de calor es

produeix per la transferència de calor latent de vaporització (l’aigua pot refredar-se

fins a 30oC).

L’esquema d’una torre de refrigeració és el següent:

- L’aigua calenta (≈45oC) s’introdueix per la part superior de la torre, i travessa el

rebliment de la torre.

- L’aire sec s’introdueix per la part inferior de la torre (però per sobre de la bassa

d’emmagatzematge d’aigua freda).

- Durant aquest recorregut, es posa en contacte amb l’aire sec que puja, ja sigui

per convecció natural o per convecció forçada (mitjançant compressors).

- L’aigua que ha recorregut tota la torre de refrigeració es considerarà que està

freda (≈30oC), i s’emmagatzemarà a la part inferior d’aquesta.


33

Els equips que requereixen aigua freda de la torre de refrigeració són el BC-301,

BC-302, BC-303, BC-401, BC-501, BC-502, BC-503, BC-504, BC-701, BC-702 i BC-703.

1.4.2.2 Vapor d’aigua

S’utilitza vapor d’aigua en la planta per a escalfar el naftalè fins a fondre’l. Aquest

servei es requereix únicament per a escalfar el naftalè fins a fondre’l. El bescanviador

de calor utilitzat per aquesta tasca requereix vapor d’aigua a 180oC i a una pressió de 3

atm. Com es pot observar.

1.4.3 Gas natural

El gas natural és una font d’energia fòssil que està formada per una mescla

d’hidrocarburs i que es pot utilitzar directament sense necessitats de ningun tipus de

transformació. Es tracta de la font d’energia fòssil més neta respecte a les emissions

atmosfèriques i dels residus. No obstant això, el poder calorífic del gas natural por

variar en funció de la seva composició.

En general, el compost principal del gas natural és el metà (CH4), suposant més del

90% de la seva composició. Altres compostos en que es pot trobar són l’età (C2H6), el

butà (C4H10), el pentà (C5H12), l’anhídrid carbònic (CO2)i el nitrogen (N2). El gas natural

s’utilitza com a combustible per a les calderes de generació de vapor a alta pressió. A

més s’utilitza gas natural per proporcionar aigua calenta a la zona d’oficines.


34

1.4.4 Nitrogen

Per tal d’assegurar el correcte funcionament de la planta, es requereix un servei

de nitrogen gas que serà utilitzat en els tancs d’emmagatzematge d’algunes

substàncies explosives (com l’hidrogen o el naftalè) i durant l’operació en els reactors,

ja que es manipulen substàncies inflamables i és imprescindible crear una atmosfera

inerta.

La inertització consisteix en introduir un volum suficient de nitrogen que sigui

capaç de retirar tot l’aire present en els equips (reactors, tancs...). El motiu d’introduir

nitrogen en els equips és que aquest compost és molt estable, no es combustible ni

permet la combustió, no genera problemes ambientals i es pot manipular amb facilitat,

gràcies a la densitat petita que posseeix.

També s’utilitza nitrogen per als spray dryers, amb la finalitat de convertir l’1-

Naftol en estat líquid a sòlid.

1.4.5 Aire comprimit

És important tenir un servei d’aire comprimit per a la instrumentació, ja que l’aire

comprimit representa un servei indispensable que es requereix per a l’accionament de

totes les vàlvules neumàtiques de control.

El compressor és l’equip encarregat de donar pressió a un gas, mescla de gasos o a

un vapor (en el nostre cas, el compressor dona pressió a l’aire). Això s’aconsegueix

gràcies a la reducció del volum específic, però existeixen diferents mètodes de

funcionament dels compressors, per tant, n’existeixen diversos tipus.

1.4.6 Energia elèctrica

L’electricitat és necessària en totes les àrees, ja que hi ha una sèrie d’equips i

elements de control que requereixen energia elèctrica. L’electricitat proporcionada és

a mitja tensió, pel que es necessita una estació transformadora per passar-la a baixa

tensió, 380-220 V (electricitat amb que funcionen la majoria d’equips industrials).


35

S’utilitzen línies elèctriques de coure, recobertes amb PVC, que actuen com a

aïllant.

Pel disseny de la instal·lació, es necessari determinar la potència elèctrica

consumida a la planta. No obstant això, es molt difícil obtenir el nombre exacte de

kWh que necessita la planta, així que s’ha comparat la instal·lació de producció d’1-

Naftol amb una instal·lació semblant.

Per exemple, s’utilitzarà la següent figura com a referència:

Figura 1.4.6.1 Consum elèctric segons el tipus d’indústria

Tal i com es pot observar a la figura anterior, es requereixen uns 30 000 kW.


36

Es important recalcar que, al manipular-se productes inflamables, tots els equips

s’han dissenyat tenir en compte la normativa ATEX. A més, tots els equips consten d’un

sistema per tenir assegurada la posada a terra per a evitar problemes produïts per

l’electricitat estàtica.

Pel dimensionament de línies es necessari conèixer els requisits elèctrics de cada

àrea, i la longitud de la línia. A continuació es mostren les potències requerides de

cada àrea:

- Àrea 100

Taula 1.4.6.1 Requeriments elèctrics Àrea 100

A-100

Equipo Potencia (kW)

P-101 5486

P-102 438

P-103 1449

P-104 238

P-105 6470

P-106 9486

- Àrea 200


A-200


P-201 1036

P-202 18

AG-201 11

AG-202 11

- Àrea 300


A-300


P-301 10186

P-302 47

P-303 13238

P-304 2


37

- Àrea 400


A-400


P-401 26826

AG-401 0.4

AG-402 0.4

- Àrea 500


A-500


P-501 62

P-502 18

P-503 6058

P-504 102

P-505 402

- Àrea 600


A-600


P-601 4864

P-602 38

AG-601 11

AG-602 11

- Àrea 700


A-700


P-701 346

P-702 7

P-703 160

P-704 30


38

1.5 Diagrames del projecte

1.5.1 Diagrama de bloc:

El diagrama de blocs representa la producció d’1-Naftol en sis blocs:

1. Producció d’1-Nitronaftalè (reacció).

2. Purificació d’1-Nitronaftalè .

3. Producció d’1-Aminonaftalè (reacció).

4. Purificació d’1-Aminonaftalè.

5. Producció d’1-Naftol (reacció).

6. Purificació d’1-Naftol.

Aquest diagrama s’observa amb la següent figura:

Figura 1.5.1.1 Diagrama de blocs

REACCIÓ NITRACIÓ:

Producció

1-Nitronaftalé

PURIFICACIÓ

1-Nitronaftalé

REACCIÓ HIDROGENACIÓ:

Producció

1-Naftilamina

PURIFICACIÓ

1-Naftilamina

REACCIÓ HIDRÓLISI

Producció 1-Naftol

PURIFICACIÓ

1-Naftol

ACONDICIONAMENT FINAL

Solidificació


39

1.5.2 Diagrama de flux

A continuació s’exposa el diagrama de flux, on s’observa el procés de producció

d’1-Naftol de forma més detallada.

Figura 1.5.2.1 Diagrama de flux.

La simbologia que s’observa en l’anterior figura és la següent:

- Sitja d’emmagatzematge


40

- Tanc pulmó o tanc d’emmagatzematge de substàncies primes

- Reactor (de nitració o de hidròlisi)

- Decantador

- Columna de destil·lació

- Bescanviador de calor


41

- Spray dryer

- Cicló

- Bomba

- Bombones d’hidrogen

- Reactor d’hidrogenació

- Filtre rotatori


42

1.6 Balanç de matèria

A continuació es mostra el balanç de matèria del procés de producció d’1-Naftol.

És important tenir en compte el diagrama de flux del procés (Figura 1.5.2.1), ja que el

balanç de matèria es basa en la mateixa nomenclatura, és a dir, en els mateixos noms

de corrent.

En la següent taula de balanços de matèria, es pot observar les característiques

més importants a destacar, tals com la seva composició (molar i màssica), densitat,

viscositat, cabals (molars i màssics), temperatura, pressió i l’estat físic en que es troba

el corrent.

El balanç de matèria per a la producció d’1-Naftol és el següent:

1 2 2a 3 3a

Temperatura (oC) 25 25 25 25 25

Pressió (bar) 1 1 1.5 1 1.5

Densitat (Kg/m3) 1057 1397 1397 1057 1057

Viscositat (cP) - 0.8424 0.8424 - -

Estat físic

F. Vapor 0 F. Vapor 0 F. Vapor 0 F. Vapor 0 F. Vapor 0

F. Líquid 0 F. Líquid 1 F. Líquid 1 F. Líquid 0 F. Líquid 0

F. Sòlid 1 F. Sòlid 0 F. Sòlid 0 F. Sòlid 1 F. Sòlid 1

n (kmol/h) 1631.7 2201 2201 58.3 58.3

m (kg/h) 209142 110991 110991 7469 7469

QL (m3/h) - 76.7 76.7 7.7 7.7

x w x w x w x w x w

Naftalè 1 1 - - - - 1 1 1 1

Àcid Nítric - - 0.72 0.9 0.72 0.9 - - - -

1-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua - - 0.28 0.1 0.28 0.1 - - - -

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


43

3b 4 4a 4b 4c


Pressió (bar) 1.5 1 1 1 1

Densitat (Kg/m3) 1057 1397 1397 1397 1397

Viscositat (cP) - 0.8424 0.8424 0.8424 0.8424

Estat físic




n (kmol/h) 58.3 78.62 78.62 78.62 78.62

m (kg/h) 7469 3964 3964 3964 3964

QL (m3/h) 7.7 2.739 2.739 2.739 2.739

x w x w x w x w x w

Naftalè 1 1 - - - - - - - -

Àcid Nítric - - 0.72 0.9 0.72 0.9 0.72 0.9 0.72 0.9

1-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua - - 0.28 0.1 0.28 0.1 0.28 0.1 0.28 0.1

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


44

5 5a 5b 5c 6


Pressió (bar) 1 1 1 1.5 1

Densitat (Kg/m3) 825.4 825.4 825.4 825.4 825.4

Viscositat (cP) 2.61 2.61 2.61 2.61 2.61

Estat físic




n (kmol/h) 435 435 435 435 32.2

m (kg/h) 35504 35504 35504 35504 2630

QL (m3/h) 40.75 40.75 40.75 40.75 3

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric 0.028 0.0216 0.028 0.0216 0.028 0.0216 0.028 0.0216 0.028 0.0216

1-Nitronaftalè 0.378 0.8017 0.378 0.8017 0.378 0.8017 0.378 0.8017 0.378 0.8017

2-Nitronaftalè 0.024 0.0509 0.024 0.0509 0.024 0.0509 0.024 0.0509 0.024 0.0509

Aigua 0.57 0.1258 0.57 0.1258 0.57 0.1258 0.57 0.1258 0.57 0.1258

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


45

6a 7 7a 8 9

Temperatura (oC) 80 80 80 80 304.1


Densitat (Kg/m3) 825.4 1004 1004 801.7 3.655

Viscositat (cP) 2.61 0.3732 0.3732 2 0.006153

Estat físic




n (kmol/h) 32.2 19.87 19.87 12.88 77.95

m (kg/h) 2630 400 400 2230 13500

QL (m3/h) 3 0.38 0.38 2.635 15.96

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric 0.028 0.0216 0.0471 0.1474 0.0471 0.1474 - - - -

1-Nitronaftalè 0.378 0.8017 - - - - 0.94 0.94 0.9903 0.9903

2-Nitronaftalè 0.024 0.0509 - - - - 0.06 0.06 0.0097 0.0097

Aigua 0.57 0.1258 0.9529 0.8526 0.9529 0.8526 - - - -

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


46

10 11 12 13 13a

Temperatura (oC) 304.1 304.1 304.1 304.1 304.1

Pressió (bar) 1 1 1 1 1.5

Densitat (Kg/m3) 626.4 626.4 626.4 626.4 626.4

Viscositat (cP) 0.1764 0.1764 0.1764 0.1764 0.1764

Estat físic




n (kmol/h) 77.95 77.95 66.81 11.14 11.14

m (kg/h) 13500 13500 11570 1930 1930

QL (m3/h) 15.96 15.96 13.68 2.28 2.28

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99

2-Nitronaftalè 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01

Aigua - - - - - - - - - -

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


47

14 14a 15 16 17

Temperatura (oC) 180 181.4 311.3 311.8 311.8

Pressió (bar) 1 24 1 1 1

Densitat (Kg/m3) 723.4 723.4 624.8 3.607 624.6

Viscositat (cP) 0.4656 0.4656 0.1766 0.0061 0.1766

Estat físic




n (kmol/h) 11.14 11.14 104.2 103.4 0.8667

m (kg/h) 1930 1930 18050 17900 150.1

QL (m3/h) 2.28 2.28 21.26 21.08 0.1767

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè 0.99 0.99 0.99 0.99 0.3173 0.3173 0.3177 0.3177 0.2712 0.2712

2-Nitronaftalè 0.01 0.01 0.01 0.01 0.6827 0.6827 0.6823 0.6823 0.7288 0.7288

Aigua - - - - - - - - - -

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


48

17a 18 19 20 21

Temperatura (oC) 311.9 80 20 20 20


Densitat (Kg/m3) 624.6 807 1.165 1.165 1.165

Viscositat (cP) 0.1766 2.276 0.0181 0.0181 0.0181

Estat físic




n (kmol/h) 0.8667 0.8667 150.6 13.1 137.6

m (kg/h) 150.1 150.1 4220 366 3854

QL (m3/h) 0.1767 0.1767 5.233 0.4539 4.779

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè 0.2712 0.2712 0.2712 0.2712 - - - - - -

2-Nitronaftalè 0.7288 0.7288 0.7288 0.7288 - - - - - -

Aigua - - - - - - - - - -

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - 1 1 1 1 1 1

Platí - - - - - - - - - -


49

22 23 24 25 26



Densitat (Kg/m3) 833.6 1.056 833.6 1.056 833.6

Viscositat (cP) - 0.0195 - 0.0195 -

Estat físic




n (kmol/h) 13.1 137.6 - 13.1 0.8667

m (kg/h) 366 3854 - 366 150.1

QL (m3/h) 0.4539 4.779 - 0.4539 0.1767

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè 0.065 0.065 - - 0.065 0.065 - - 0.2712 0.2712

2-Nitronaftalè 0.935 0.935 - - 0.935 0.935 - - 0.7288 0.7288

Aigua - - - - - - - - - -

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - 1 1 - - 1 1 - -

Platí - - - - - - - - - -


50

27 28 28a 28b 28c


Pressió (bar) 1 200 200 100 100

Densitat (Kg/m3) 833.6 0.8104 0.8104 5.351 5.351

Viscositat (cP) - 0.0089 0.0089 0.0124 0.0124

Estat físic




n (kmol/h) - - - 55.2 27.6

m (kg/h) - - - 111.3 55.65

QL (m3/h) - - - 1.593 0.797

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè 0.2712 0.2712 - - - - - - - -

2-Nitronaftalè 0.7288 0.7288 - - - - - - - -

Aigua - - - - - - - - - -

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - 1 1 1 1 1 1 1 1

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


51

28d 29 29a 30 31


Pressió (bar) 100 1 1.5 1 1

Densitat (Kg/m3) 5.351 800 800 800 800

Viscositat (cP) 0.0124 1.64 1.64 1.64 1.64

Estat físic




n (kmol/h) 27.6 958.2 958.2 84 98.82

m (kg/h) 55.65 39250 39250 3440.7 4047.9

QL (m3/h) 0.797 47.87 47.87 4.196 4.936

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua - - 0.455 0.2 0.455 0.2 0.455 0.2 0.455 0.2

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - 0.545 0.8 0.545 0.8 0.545 0.8 0.545 0.8

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen 1 1 - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


52

31a 32 32a 33 34

Temperatura (oC) 26.1 182 180 184 184

Pressió (bar) 25 24 24 100 100

Densitat (Kg/m3) 800.4 282.7 638.2 656.8 662.3

Viscositat (cP) 1.596 0.072 0.1965 0.192 0.183

Estat físic




n (kmol/h) 98.82 98.82 102.8 102.8 119.5

m (kg/h) 4047.9 4047.9 5854 5854 6009

QL (m3/h) 4.936 4.936 7.058 7.058 7.216

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - -- - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - - - 0.1197 0.364 0.1197 0.364 0.0127 0.0437

2-Nitronaftalè - - - - 0.0012 0.0037 0.0012 0.0037 - -

Aigua 0.455 0.2 0.455 0.2 0.3998 0.1265 0.3998 0.1265 0.4562 0.1634

1-Aminonaftalè - - - - - - - - 0.0957 0.2724

2-Aminonaftalè - - - - - - - - 0.0002 0.0006

2-Propanol 0.545 0.8 0.545 0.8 0.4793 0.5059 0.4793 0.5059 0.4352 0.5199

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


53

35 35a 35b 36 36a

Temperatura (oC) 180 180 180 180 132

Pressió (bar) 100 100 100 100 5

Densitat (Kg/m3) 5.235 5.235 5.235 692.4 728.4

Viscositat (cP) 0.0126 0.0126 0.0126 0.4053 0.6248

Estat físic




n (kmol/h) 11.13 5.57 5.57 118.4 118.4

m (kg/h) 22.43 11.2 11.2 6042 6042

QL (m3/h) 0.321 0.161 0.161 7.194 7.194

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - - - - - 0.0008 0.0027 0.0008 0.0027

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua - - - - - - 0.4951 0.1748 0.4951 0.1748

1-Aminonaftalè - - - - - - 0.1402 0.3934 0.1402 0.3934

2-Aminonaftalè - - - - - - 0.0004 0.0011 0.0004 0.0011

2-Propanol - - - - - - 0.3635 0.428 0.3635 0.428

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen 1 1 1 1 1 1 - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


54

37 38 39 40 41

Temperatura (oC) 25 132 86 80.7 80.7


Densitat (Kg/m3) 21450 5.67 1.22 762 762

Viscositat (cP) - - 0.00858 0.4857 0.4857

Estat físic

F. Vapor 0 F. Vapor 0.81 F. Vapor 1 F. Vapor 0 F. Vapor 0

F. Líquid 0 F. Líquid 0.19 F. Líquid 0 F. Líquid 1 F. Líquid 1


n (kmol/h) - 118.4 127.9 127.9 127.9

m (kg/h) - 6042 4594 4594 4594

QL (m3/h) - 7.194 5.49 5.49 5.49

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - 0.0008 0.0027 - - - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua - - 0.4951 0.1748 0.5762 0.289 0.5762 0.289 0.5762 0.289

1-Aminonaftalè - - 0.1402 0.3934 0.0007 0.003 0.0007 0.003 0.0007 0.003

2-Aminonaftalè - - 0.0004 0.0011 - - - - - -

2-Propanol - - 0.3635 0.428 0.4231 0.708 0.4231 0.708 0.4231 0.708

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí 1 1 - - - - - - - -


55

42 43 43a 44 45

Temperatura (oC) 80.7 80.7 80.7 89.12 277

Pressió (bar) 1 1 1.5 1 1

Densitat (Kg/m3) 762 762 762 795 2.1

Viscositat (cP) 0.4857 0.4857 0.4857 1.427 0.008

Estat físic




n (kmol/h) 64 64 64 37.3 26.8

m (kg/h) 2297 2297 2297 4047 2544

QL (m3/h) 2.745 2.745 2.745 4.77 3

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - - - - - 0.0038 0.006 0.0031 0.0056

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua 0.5762 0.289 0.5762 0.289 0.5762 0.289 0.2463 0.0409 0.3424 0.065

1-Aminonaftalè 0.0007 0.003 0.0007 0.003 0.0007 0.003 0.7003 0.9242 0.5869 0.8853

2-Aminonaftalè - - - - - - 0.0019 0.0025 0.0015 0.0022

2-Propanol 0.4231 0.708 0.4231 0.708 0.4231 0.708 0.0477 0.0264 0.0662 0.0419

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


56

46 46a 47 47 57

Temperatura (oC) 277 277 200 200 200

Pressió (bar) 1 1.5 1 1.5 1

Densitat (Kg/m3) 648.6 648.6 719.3 719.3 719.3

Viscositat (cP) 0.2128 0.2128 0.4552 0.4552 0.4548

Estat físic




n (kmol/h) 10.5 10.5 10.5 10.5 492.6

m (kg/h) 1503 1503 1503 1503 70550

QL (m3/h) 1.78 1.78 1.78 1.78 83.5

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè 0.0056 0.0068 0.0056 0.0068 0.0056 0.0068 0.0056 0.0068 0.0056 0.0068

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua 0.0011 0.0001 0.0011 0.0001 0.0011 0.0001 0.0011 0.0001 0.0011 0.0001

1-Aminonaftalè 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99

2-Aminonaftalè 0.0028 0.0028 0.0028 0.0028 0.0028 0.0028 0.0028 0.0028 0.0028 0.0028

2-Propanol 0.005 0.0002 0.005 0.0002 0.005 0.0002 0.005 0.0002 0.0005 0.0002

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


57

57a 57b 57c 58 58a

Temperatura (oC) 202 202 202 200 200

Pressió (bar) 16 16 16 16 16

Densitat (Kg/m3) 720.5 719.3 719.3 864.7 864.7

Viscositat (cP) 0.4553 0.4552 0.4552 0.1411 0.1411

Estat físic




n (kmol/h) 492.6 492.6 492.6 64.75 64.75

m (kg/h) 70550 70550 70550 116640 116640

QL (m3/h) 83.5 83.5 83.5 116.9 116.9

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè 0.0056 0.0068 0.0056 0.0068 0.0056 0.0068 - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua 0.0011 0.0001 0.0011 0.0001 0.0011 0.0001 1 1 1 1

1-Aminonaftalè 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 - - - -

2-Aminonaftalè 0.0028 0.0028 0.0028 0.0028 0.0028 0.0028 - - - -

2-Propanol 0.0005 0.0002 0.0005 0.0002 0.0005 0.0002 - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


58

58b 59 59a 60 60a

Temperatura (oC) 200 25 25 25 25.8

Pressió (bar) 16 1 1.5 1 16

Densitat (Kg/m3) 864.7 1856 1856 1856 1858

Viscositat (cP) 0.1411 20.06 20.06 20.06 19.64

Estat físic




n (kmol/h) 64.75 661 661 348 348

m (kg/h) 116640 59535 59535 31340 31340

QL (m3/h) 116.9 32.72 32.72 17.22 17.22

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua 1 1 0.1 0.02 0.1 0.02 0.1 0.02 0.1 0.02

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - 0.9 0.98 0.9 0.98 0.9 0.98 0.9 0.98

1-Naftol - - - - - - - - - -

2-Naftol - - - - - - - - - -

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


59

60b 60c 61b 61c 61a

Temperatura (oC) 25.8 25.8 100 100 135


Densitat (Kg/m3) 1858 1858 978.7 978.6 978.7

Viscositat (cP) 19.64 19.64 5.292 5.292 5.292

Estat físic




n (kmol/h) 348 348 143.4 143.4 143.4

m (kg/h) 31340 31340 4561 4561 4561

QL (m3/h) 17.22 17.22 4.47 4.47 4.47

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua 0.1 0.02 0.1 0.02 0.84 0.432 0.84 0.432 0.84 0.432

1-Aminonaftalè - - - - 0.0037 0.0153 0.0037 0.0153 0.0037 0.0153

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric 0.9 0.98 0.9 0.98 0.058 0.162 0.058 0.162 0.058 0.162

1-Naftol - - - - 0.065 0.265 0.065 0.265 0.065 0.265

2-Naftol - - - - 0.0007 0.0027 0.0007 0.0027 0.0007 0.0027

Sulfat d'amoni - - - - 0.033 0.123 0.033 0.123 0.033 0.123

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


60

61 62 62a 63 63a

Temperatura (oC) 100 100 100 100 100

Pressió (bar) 1.5 1 1.5 1 1

Densitat (Kg/m3) 978.6 978.8 978.6 1273 1273

Viscositat (cP) 5.292 5.296 5.292 0.2478 0.2478

Estat físic




n (kmol/h) 143.4 143.4 143.4 133.2 133.2

m (kg/h) 4561 4561 4561 3087 3087

QL (m3/h) 4.47 4.47 4.47 2.7 2.7

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua 0.84 0.432 0.84 0.432 0.84 0.432 0.864 0.496 0.864 0.496

1-Aminonaftalè 0.0037 0.0153 0.0037 0.0153 0.0037 0.0153 - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric 0.058 0.162 0.058 0.162 0.058 0.162 0.064 0.199 0.064 0.199

1-Naftol 0.065 0.265 0.065 0.265 0.065 0.265 - - - -

2-Naftol 0.0007 0.0027 0.0007 0.0027 0.0007 0.0027 - - - -

Sulfat d'amoni 0.033 0.123 0.033 0.123 0.033 0.123 0.072 0.305 0.072 0.305

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


61

64 64a 65 66 67

Temperatura (oC) 100 100 279.1 279.1 279.1

Pressió (bar) 1 1.5 1 1 1

Densitat (Kg/m3) 776.2 776.2 3.18 632.5 632.5

Viscositat (cP) 1.093 1.093 0.00591 0.1772 0.1772

Estat físic




n (kmol/h) 10.23 10.23 57.89 57.89 57.89

m (kg/h) 1474 1474 8347 8347 8347

QL (m3/h) 1.764 1.764 9.99 9.99 9.99

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua - - - - - - - - - -

1-Aminonaftalè 0.0548 0.0545 0.0548 0.0545 - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol 0.9353 0.9356 0.9353 0.9356 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99

2-Naftol 0.0099 0.0099 0.0099 0.0099 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


62

68 69 69 70 71

Temperatura (oC) 279.1 279.1 279.1 80 300.1


Densitat (Kg/m3) 632.5 632.5 632.5 790.1 627.3

Viscositat (cP) 0.1772 0.1772 0.1772 1.47 0.1757

Estat físic




n (kmol/h) 48.24 9.65 9.65 9.65 69.38

m (kg/h) 6955 1391 1391 1391 9938

QL (m3/h) 8.33 1.67 1.67 1.67 11.77

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua - - - - - - - - - -

1-Aminonaftalè - - - - - - - - 0.9529 0.9525

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.99 0.0373 0.0376

2-Naftol 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01 0.01 0.0098 0.0099

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


63

72 73 73a 74 75

Temperatura (oC) 300.3 300.3 300.4 190 40


Densitat (Kg/m3) 3.044 627.3 627.3 718.9 818.4

Viscositat (cP) 0.00565 0.1758 0.1758 0.4519 -

Estat físic




n (kmol/h) 68.8 0.5817 0.5817 0.5817 9.65

m (kg/h) 9854 83.32 83.32 83.32 1391

QL (m3/h) 11.67 0.1 0.1 0.1 1.67

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua - - - - - - - - - -

1-Aminonaftalè 0.9528 0.9525 0.9639 0.9363 0.9639 0.9363 0.9639 0.9363 - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol 0.0374 0.0376 0.0279 0.028 0.0279 0.028 0.0279 0.028 0.99 0.99

2-Naftol 0.0098 0.0099 0.0083 0.0083 0.0083 0.0083 0.0083 0.0083 0.01 0.01

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen - - - - - - - - - -

Platí - - - - - - - - - -


64

76 77 78 79 80



Densitat (Kg/m3) 1.056 818.4 1.056 818.4 829

Viscositat (cP) 0.01945 - 0.01945 - 4.63

Estat físic




n (kmol/h) 137.6 - 137.6 9.65 -

m (kg/h) 3854 - 3854 1391 -

QL (m3/h) 4.779 - 4.779 1.67 -

x w x w x w x w x w

Naftalè - - - - - - - - - -

Àcid Nítric - - - - - - - - - -

1-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

2-Nitronaftalè - - - - - - - - - -

Aigua - - - - - - - - - -

1-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Aminonaftalè - - - - - - - - - -

2-Propanol - - - - - - - - - -

Àcid Sulfúric - - - - - - - - - -

1-Naftol - - 0.99 0.99 - - 0.99 0.99 0.99 0.99

2-Naftol - - 0.01 0.01 - - 0.01 0.01 0.01 0.01

Sulfat d'amoni - - - - - - - - - -

Hidrogen - - - - - - - - - -

Nitrogen 1 1 - - 1 1 - - - -

Platí - - - - - - - - - -

Nota: És important destacar que no s’ha mostrat la informació respecte els corrents

48-56, ja que tots aquests corresponen a una columna azeotròpica que no s’ha pogut

dissenyar, per tant, s’ha considerat una caixa negra.

Documents

1. DEL PROJECTE · Especificacions del projecte Naphtech 5 1.1 Definició del projecte 1.1.1 Objectiu L’o jetiu d’aquest projete és estudiar la viabilitat de la construcció