Trincheras de ideas valen más que trincheras de piedra José Martí ” “

El Caimán Butlletí Informatiu del Casal d’Amistat Català-Cubà de Barcelona

CONTRA EL BLOQUEIG INFORMATIU AL MOVIMENT DE SOLIDARITAT AMB CUBA

Març 2009

Feliç aniversari Revolució Cubana

“REVOLUCIÓN es unidad, es independencia, es luchar por nuestros sueños de justicia para Cuba y para el mundo, que es la base de nuestro patriotismo, nuestro socialismo y nuestro internacionalismo.” FIDEL CASTRO , 1-Mayo-2000

El Primer de gener de 1959 fuig de Cuba el dictador Fulgencio Batista amb 40 milions de dòlars de fons governamentals i una estela de persecució, tortura i assassinat a les espatlles. Amb aquest fet es declara triomfant una Revolució que començà com a tal el 2 de desembre de 1956 amb el desembarcament a la Platja de Las Coloradas de 82 rebels, dels que tant sols 12 van sobreviure després de la primera derrota. Des d’aleshores ha estat àrdua la tasca del poble cubà per afrontar les innombrables envestides que li han anat sobrevenint, motivades por diversos factores, principalment pels atacs providents de les polítiques de bloqueig dels Estats Units. Després dels difícils primers anys, amb les pressions del Govern estadounidenc i del món capitalista va arribar a una etapa d’estabilitat i apogeu marcada per l’internacionalisme. Cuba es convertí en un referent per Amèrica i tot el món del que es podia aconseguir amb una política orientada exclusivament a la població, deixant fora tot tipus d’interessos particulars. Malgrat els assoliments demostrats, des del primer moment en què Cuba s’alliberà definitivament de l’Imperi i, més encara, quan el 16 d’abril 1961 Fidel Castro proclamà el caràcter socialista de la Revolució, Cuba ha estat objecte d’acusacions, agressions, bloqueigs, pressions, abusos i calúmnies. Tot això pot ser interpretat d’una u altra forma segons el punt de vista i els interessos de cadascú, però quelcom inqüestionable són les xifres. I els números diuen alt i clar que:

1.- Cuba gaudeix d’un IDH (Índex de Desenvolupament Humà) -elaborat pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament)- catalogat com alt. Se situa en el lloc 51 de 177 països. D’aquesta manera es converteix en el sisè país del món més desenvolupat dels que es troben en vies de desenvolupament. 2.- L'esperança de vida a l’Illa és de 77,27 anys. Cal tenir en compte que la mitjana mundial està en 66,12 anys, que el seu veí Haití està en 57,56 anys i que en països verdaderament empobrits como Swazilandia no es probable viure més de 32 anys. 3.– A Cuba moren 5,93 de cada mil infants, quan als EEUU la xifra és 6,3/1000. La mitjana mundial és de 42,64 i els números d’Haití són esfereïdors: 62,33/1000. Cuba doncs, està entre els 40 millors països del món pel que fa a mortalitat infantil.

4.- La població cubana malalta de SIDA és un 0,1% de la total, quan al Regne Unit suposa el 0,2% i a Espanya, el 0,7%. També en aquest ranking Cuba se situa entre els 40 millors. 5.- Es Cuba el país del món amb més metges. Per cada 100.000 habitants, 591 metges, mentre que a Espanya són 330, o 256 als EEUU; fins als 25, d’Haití. 6.– Respecte a l’índex de persones desnodrides, Cuba té números equivalents als països industrialitzats; menys d’un 2,5%. Amèrica Llatina té un 10% i la mitjana mundial és del 17%. 7.– Quan als països en desenvolupament el 79% de la població té accés a l’aigua potable, i al món sencer suposen un 83%, a Cuba el 91% de les persones gaudeixen d’aquesta facilitat. 8.- La taxa d’alfabetització a Cuba és del 99,8%, pel 96,5% d’Espanya, el 87% de la República Dominicana o el 23,6% de Burkina Faso. 9.- El Govern cubà dedica el 9,1% del seu PIB (Producte Interior Brut) a l’educació, convertint-se en el novè del món. Por sota podem trobar Suècia, amb el 7,1% (una xifra molt positiva), EEUU con el 5,3% o Espanya, amb el 4,2% que inverteix el seu govern "socialista". 10.– Quan es parla de l’emigració massiva de Cuba, tot i que és innegable, s’és una mica injust. No sols s’amaga que la gran majoria dels que busquen fortuna en altres racons del món ho fan per motius econòmics, sinó que mai s’esmenta que existeixen més de 40 països que emeten una major quantitat de població relativa a l’estranger per motius polítics i bèl·lics. 11.– A Cuba, l’índex d’atur és del 1,8% (el 13º més baix del món, situant-se en la plena ocupació), quan als EEUU supera el 6% i a Canàries, el 20%. 12.– L’any 2007 el creixement del PIB de Cuba se situà en un 7%, entre els 50 millors del món, per sobre de la mitjana mundial del 5,2%, d’Espanya, amb el 3,8% i dels EEUU, amb el 2,2%. 13.- A més, i tot i que encara queda molt per fer, Cuba pot presumir de ser el cinquè país del món amb el percentatge més alt de dones tècniques i professionals (un 62% de la seva força de treball qualificada), superant als EEUU (56%), Espanya (48%) o Suïssa (22%). També el seu Parlament està integrat per dones en un 36% (el vuitè índex més elevat del món), quan Espanya compta amb un 30,5%, EEUU con un 16,3% i Kirguistán no té cap representació femenina. (Aquests números i tants d’altres hom els pot corroborar a les webs del PNUD sobre el Desarrollo Humano o fins i tot de la pròpia CIA)

Exaspera a la derecha que tantos países en el continente hayan girado hacia la izquierda y se estén acercando a Cuba como si se tratara de un movimiento sideral hacia el astro luz. Silvio Herasme Peña

“ ”

CAP A CAP A CAP A UNAUNAUNA NOVANOVANOVA REALITATREALITATREALITAT LLATINOAMERICANALLATINOAMERICANALLATINOAMERICANA Des de l’inici de la Revolució Cubana, ara fa 50 anys, el món ha canviat substancialment. En el moment que triomfà aquesta Revolució el món estava dividit en dos blocs liderats per les dues grans superpotències, i es veia immers en una guerra freda que implicava la resta de països. La dècada dels noranta s’inicia amb la caiguda del bloc socialista deixant que els EEUU i els països de la UE liderin un nou món unilateral, neoliberal i imperialista. Al llarg d’aquest període, Cuba ha hagut de transformar la seva societat, sotmesa a un bloqueig ferotge i sense cap ajuda dels països de l’Est. Això ha comportat adaptar-se a les noves realitats que la història imposava i se n’han sortit. En canvi, la política internacional dels EEUU vers Cuba s’ha mantingut immòbil, intensificant més encara el bloqueig i les maniobres ingerencistes i terroristes contra l’illa. No han volgut adaptar-se a una nova realitat que els afavoria al màxim, quan no hi havia ningú que els suposés cap amenaça. A Amèrica Llatina les dictadures avalades pels EEUU també havien passat a millor vida però, amb un balanç negatiu: “La dècada acaba con América Latina com la regió amb la desigualtat social més gran de la Terra i l’única en la que no es va avançar en la lluita contra la pobresa”.(Banc Mundial, 2003). Els processos democràtics a Amèrica Llatina han fructificat en molts dels casos en governs de caire social i progressista que intenten donar resposta a aquesta persistent desigualtat i pobresa de les seves poblacions. És en aquest context en què les relacions entre aquests governs i el Poder Popular de Cuba es normalitzen i caminen de la mà cap a una nova manera d’entendre les relacions econòmiques i socials extensible a tota Amèrica llatina. Els dos primers mesos d’aquest any, la tingut lloc la visita oficial a Cuba dels mandataris de països llatinoamericans tan importants com Panamà (Martín Torrijos), Guatemala (Álvaro Colom) Equador (Correa), Argentina (Fdez. de Kichner), Xile

(Bachelet), Hondures (Zelaya),República Dominicana (Fernández). Igualment té anunciada la seva visita oficial el president de Mèxic, Felipe Calderon. L’any 2008, Cuba ja va rebre en dues ocasions la visita oficial del president Lula, de Brasil, que va convidar a Raúl Castro a la Cimera Llatinoamericana del desembre, a Brasil. Per descomptat, han visitat Cuba els presidents de Venezuela, Bolívia, Uruguai, Paraguai, Costa Rica i Haití, entre d’altres, països amb qui Cuba manté unes relacions fraternals. Tots els presidents han criticat públicament el BLOQUEIG de EEUU contra Cuba i han mostrat la seva admiració i el seu reconeixement per la capacitat de resistència d’aquest poble al complir-se els 50 anys de la Revolució, i també el seu agraïment per les missions solidàries que brinden els professionals cubans de l’educació i la salut. En aquest nou context llatinoamericà, on Cuba es troba plenament integrada, reconeguda i admirada, aquest bloqueig resulta més ineficaç que mai als propòsits que el van originar i es podria pensar que és el moment de què els EEUU canviïn d’una vegada la seva nefasta i inútil política contra Cuba. El nou marc de relacions econòmiques prendrà un caire propi i genuí a tota la regió per tal de plantar cara a les politiques neoliberals i de tall imperialista que ha patit i pateix Llatinoamèrica de part dels països del bloc occidental (USA-EU). Com digué Simón Bolívar (1783-1837): “La unidad de nuestros pueblos no es simple quimera de los hombres, sinó inexorable decreto del destino.” I anys més tard (1950), el poeta xilè Pablo Neruda digué: Yo conocí a Bolívar una mañana larga,

en Madrid, en la boca del Quinto Regimiento, Padre, le dije, eres o no eres o quién eres? Y mirando el Cuartel de la Montaña, dijo:

"Despierto cada cien años cuando despierta el pueblo" Des del Casal volem fem nostres aquestes paraules amb els millors desitjos pels pobles llatinoamericans que avancen amb bon pas cap el socialisme del s. XXI, i dedicar un emocionat record al més internacionalista i solidari dels nostres companys: Alvar Badia.

EDITORIAL

NOTÍCIES BREUS Petrolera cubana avanza en su mayor perforación histórica (vínculo a www.cubainformación.tv) La Habana.- La empresa Cuba Petróleo (CUPET) avanza hoy en su mayor perforación histórica, un pozo de seis mil metros cuyo costo podrá recuperarse en su primer año de explotación. Las operaciones en el pozo Varadero Oeste 1000, cinco kilóme-tros mar adentro, superaron ya su segundo tramo con resulta-dos exitosos, aseguró a la televisión el ingeniero Alexis Rodrí-guez. Este proyecto, completamente sufragado por CUPET y asesorado por técnicos foráneos, representa un potencial au-mento de las reservas energéticas de Cuba, aseguró el espe-cialista Julio Jiménez. El también director de perforaciones de CUPET valoró esta obra, nunca antes acometida aquí por el diámetro de la perforación, con una sostenibilidad avalada por numerosos estudios geológicos. Prensa Latina 17/02/2009

La desclasificación de los documentos de negociaciones entre Estados Unidos y Cuba, una señal positiva (cita d’aquest article publicat a Rebelión) Los cubanos no hablan por hablar, indican al presidente de Estados Unidos que la situación ha cambiado, que América Latina está lista para la paz pero que está

unida en torno a su soberanía y lo ha manifestado integrando a Cuba en el grupo. Danielle Bleitrach sociòloga francesa, autora del llibre “CUBA ES UNA ISLA” (Ed. El viejo topo) ” “

Referendo en Venezuela: El pueblo le dijo “SI” a Chávez 16-02-2009 A casi una década en la presidencia de Venezuela, Hugo Chá-vez se sometió este domingo a una nueva prueba en las urnas en busca de franquear la puerta para seguir "al menos durante 10 años más". (…) Algo para destacar (y mucho) es que la democracia venezola-na ha dado un nuevo paso de vigor. Unos 16,8 millones de electores fueron convocados a decidir si aprueban o no la pro-puesta de enmienda a la Constitución, en vigor desde 1999 y que el propio Chávez impulsó.

La Enmienda Constitucional ampliará los derechos políticos de los vene-zolanos y venezolanas, y permitirá la postulación sucesiva de los ciudada-nos a los cargos de elección popular. (MÉS INFORMA-CIÓ A LA WEB www.vtv.gob.ve)

Ska-p exclama: Uh!! Ah!!! Chávez no se va

3

L'Alvar Badia a la Festa d'Avant'08

COMPANY ALVAR BADIA, PRESENT ! ...IN MEMORIAM

“Ara fa uns dies, una aturada cardíaca el va sorprendre mentre estava presentant un Cafè dels Divendres a la Fundació Pere Ardiaca. Malauradament, no se n'ha sortit. Sense que pugui servir de consol, com a mínim podem alegrar-nos que precisament en aquests dies, el seu estimat poble cubà hagi pogut celebrar el 50 aniversari de la revolució. SÍ, SEGURAMENT, L’ALVAR ERA UN D’AQUELLS HOMES IMPRESCINDIBLES.” Sandro Maccarrone,

director de L’AVANT

Con profundo dolor recibimos tu noticia del fallecimiento del entrañable amigo Alvaro Badía, que fue un entrañable amigo de Cuba y en particular del ICAP. Con Alvaro compartimos muchos momentos de alegría, de trabajo y de solidaridad. Serían incontables los gestos que él tuvo hacia Cuba y su Revolución. Indiscutiblemente el movimiento de solidaridad con Cuba ha perdido un incansable luchador. Te pedimos en nombre de todos los que tuvimos el privilegio de conocerle traslades a sus familiares nuestro profundo sentir por tan irreparable pérdida. Con un fuerte abrazo. Raimundo Pino , Alfredo Catalá, Jesús Bayos, Katia Suárez ICAP Grupo de Atención a España y Portugal

Aquest poema de Miguel Hernández, que tantes vegades he llegit, ara adquireix una nova dimensió. Més tràgica encara, més dolorosa, més real. Perquè el dolor que sentim tots els que hem conegut a l’amic Alvar es veu reflectit clarament en aquestes paraules. Però no hem de deixar pas al dolor. L’Alvar no ens ho perdonaria. Sé que ell desitjaria que el recordéssim sempre tal com fou: Alegre, jovial, trempat, optimista, ple de vida, d’esperança. Disposat en tot moment a ajudar, a donar la seva mà oberta, a somriure en els mo-ments més difícils. A treure lliçons de les derrotes, per seguir el camí fins aconseguir un món millor. Era, com deia Machado, “en el buen sentido de la palabra, BUENO”. L’Alvar, sabia treure el millor de cadascun de nosaltres. Al seu costat et senties útil. Et feia sentir impor-tant, -Digues, digues, vas ve…- Es preocupava per tots sense mirar per ell. Qualsevol cosa que es feia, si hi era l’Alvar, es feia millor. Infonia seguretat, consciència. Sens dubte, era una persona excepcional. I tots els que hem tingut el privilegi de conèixe’l, de poder gaudir de la seva amistat, de poder conversar amb ell, de treballar amb ell, de lluitar a la seva vora, de prendre’ns uns vins, de menjar i riure amb ell… avui ens sentim desemparats, perquè aquest món en què vivim, sovint és dur i fred, i massa vegades està mancat d’ encant. I per això es necessiten persones com l’Alvar, que ens donen el gest amable, el somriure franc, la cali-desa de l’amistat, sense demanar res a canvi. Em sento en deute amb l’amic Alvar, em sento en deute amb ell, perquè no sé si he sabut agrair-li tot això que em va donar. El diumenge pel matí, em van comunicar la seva mort. Per la tarda del mateix dia, ens concentràvem a la plaça de Sant Jaume per protestar per la brutal conducta del Govern Israelià contra el poble de Pales-tina i em va semblar veure a l’Alvar. Estic segur que era allà. Com hi era sempre, a totes les mobilitzaci-ons per lluitar per les causes justes, per denunciar els atropellaments dels més forts contra els més dèbils, per lluitar contra les injustícies. Amb la seva humanitat, els seus ulls somrients, la seva convicció de que s’ha de lluitar pel que es creu, com ell ho feia, sense esperar res a canvi i sempre alegres.

Alvar, company, el Casal d’Amistat Català-Cubà de Barcelona i el moviment de solidaritat amb Cuba, et trobarem a faltar; però el teu record, el teu exemple, la teva amistat, ens han fet mes forts i continuarem fins aconseguir “el ple domini de la terra .” Eduard Altés Barcelona, 6 de gener de 2009.

“A las aladas almas de las rosas Del almendro de nata te requiero,

Que tenemos que hablar de muchas cosas Compañero del alma, compañero.”

Alvar Badia, company, estimat amic. Un dels mes famosos poemes de Miguel Hernández, diu: “Tanto dolor se agrupa en mi costado, Que por doler, me duele hasta el aliento. Un manotazo duro, un golpe helado, Un hachazo invisible y homicida, Un empujón brutal te ha derribado. No hay extensión más grande que mi herida, Lloro mi desventura y sus conjuntos Y siento mas tu muerte que mi vida. No perdono a la muerte enamorada, No perdono a la vida desatenta, No perdono a la tierra ni a la nada..”

El camarada, el company, l’amic Àlvar Badia, membre del Comité Central del Partit dels Comunistes de Catalunya, ens va deixar diu-menge, 4 de gener de 2009. La lluita incansable de l’Àlvar va estar i ha estat fonamentada per la cerca d’una societat lliure, amb justícia social i igualitària. Des dels anys de lluitador sindical a CCOO, fins quan va deixar l’empresa i va dedicar el seu temps a la lluita política, aquí i a d’altres indrets, així ha viatjat amb missatge soli-dari i revolucionari a Veneçuela, on tenia ganes de tornar a casa de la Rosita, a Colòmbia, la seva en-tranyable Cuba, Perú i Bolívia on segur va deixar la seva empremta comunista. Avui li diem gràcies i a reveure! Seguirem treballant per aconseguir els nostres objectius compartits! Fins la victòria sempre Àlvar!

CINE CASABLANCA-GRACIA

La amenaza de Cuba El pasado 1 de enero se conmemora el 50 aniversario de la revolución cubana. Una vez más, Cuba despertará entusiasmos apasionados y rechazos viscerales. Ser el centro del debate geopolítico era lógico du-rante la guerra fría(…) Sin embargo, el muro de Berlín cayó en 1989, la URSS desapareció en 1991 y el comunismo dejó de ser una amenaza para el bloque capitalista vencedor; (…) Pese a todo, el combate frontal contra Cuba no disminuyó un ápice y nadie podría pensar que la proximi-dad comunista a EEUU suponía amenaza alguna una vez desaparecida la URSS. Algunos argumentarán que el rechazo se debe al fanatismo extre-mista del exilio cubano, pero ese exilio hoy ya no es mayoritario, ni siquie-ra en Miami. De hecho, Barack Obama ganó en Florida (…)Incluso son más los cubanoamericanos molestos con las medidas estadounidenses que les impiden viajar a Cuba o enviar remesas. Con la derecha europea sucede algo similar. Resulta sorprendente la obsesión de algunos sectores de España con un pequeño país de poco más de once millones de habitantes cuyo papel en la economía mundial es irrelevante y, en todo caso, beneficioso para las empresas españolas. (…) En un mundo con 766 millones de personas sin servicios de salud, 120 millones sin agua potable, 842 millones de analfabetos (21 de ellos en EEUU), 158 millones de niños que sufren desnutrición y 110 millones que no asisten a la escuela, es curioso que ninguno de esos problemas existen en la Cuba que tanto preocupa a Esperanza Aguirre y a los líderes de la derecha mundial. Los opositores a Cuba se indignan por la falta de libertad de prensa precisamente en el país que ha logrado la mayor tasa de alfabetización del continente. El único Gobierno del mun-do que sufre un bloqueo de Estados Unidos es, paradójicamente, el que ha conseguido la tase de mortalidad infantil más baja de América Latina. Siempre resultó muy ilustrativa la comparación con China; cuando los gobernantes españoles visitan el país asiático, la derecha no exige reuniones con la oposición. ¿Se acuerda alguien alguna vez de exigir a un ministro español que se reuna con miembros de la oposición cuando visita un país que no sea Cuba? ¿Se pide, tal y como ocurre con Cuba, que nuestras embajadas inviten a las recepciones a los grupos que bus-can derrocar al Gobierno en el poder?

¿Cuál es la razón de esa persecución obsesiva contra Cuba?

Aunque tuvo un papel importante en muchas luchas populares de América Latina y África, hoy sus dirigentes no tiene ni recursos, ni intención de derrocar Gobierno alguno en la región. Quienes afirman sentirse preocu-pados por el sufrimiento cubano bajo el yugo de los Castro, sabemos que no dicen la verdad, aunque consideren que los cubanos viven una dicta-dura, deberían preocuparse más por los haitianos, los cuales están some-tidos a mayores sufrimientos a juzgar por su cifras de mortalidad, y nunca les oímos alzar la voz por las hambrunas o enfermedades en Haití, Honduras o República Dominicana. ¿Qué peligro supone entonces la revolución cubana para que se le odie tanto? (…) lo que molesta de la revolución cubana se puede expre-sar en una sola palabra: ejemplo. Es lo que desespera a los gobernan-tes estadounidenses y a la derecha mundial: la angustiosa posibili-dad de que la revolución cubana y la política que allí se está aplican-do pueda ser un ejemplo de otro modelo de organización económica y social; (…) de que –a pesar de su precariedad– pueda existir menos corrupción entre sus gobernantes que en ningún país de América Latina; de que se esté conformando un ciudadano con valores diferentes, ajeno al individualismo, a la competitividad o al consumo obsesivo. No se trata de afirmar que Cuba es el paraíso, que su sistema electoral es perfecto y que su sociedad es idílica, pero sí de reconocer que en ese país se han producido fenómenos de avance social, cultural y humano impresionantes si tenemos en cuenta su limitado poder económico, el acoso al que ha sido sometido y la agresión informativa y de todo tipo que lleva sufriendo desde hace cincuenta años. La realidad es que, indepen-diente de las posiciones ideológicas, nadie negará que siguen siendo los líderes cubanos los que levantan más expectación con su pre-sencia en las cumbres mundiales y apoyo de colectivos de solidari-dad de todo el mundo. Es curioso, pero la amenaza de Cuba no es otra que hacer visible la con-signa que adoptaría el movimiento alterglobalización 40 años después de la victoria revolucionaria cubana. Esa amenaza es la de demostrar a millones de personas que viven bajo el neoliberalismo que “otro mundo es posible”.

Pascual Serrano, periodista

OPINIÓ

RECOMENACIONS

Tel: 93 313 94 09 Pere Vergés, 1

08020-BCN

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE: LA SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA ÉS UNA BONA MANERA DE CONSTRUIR-LO ¡ASSOCIA’T AL CASAL DE BARCELONA! Envia’ns un correu electrònic a cubabcn@pangea.org per poder-te passar informació periòdica així com aquest butlletí, en suport informàtic. ¡UNEIX-TE A NOSALTRES PER LA XARXA, practica, també així, la solidaritat! Imprimeix: MONFUS, SL D.L. B--28.487-1996

AGENDA

CHE: GUERRILLA (2008) Steven Sodenberg EL DIRECTOR TANCA EL SEU AMBICIÓS DÍPTIC SOBRE EL CHÉ DE FORMA MAGISTRAL, AMB DOSIS DE GRAN CINEMA, DEIXANT-SE ATRAPAR, ARA SÍ, PER LA LLEGENDA I PEL MITE. A través d’aquesta historia, arribem a comprendre perquè el Che segueix sent un símbol de l’idealisme i de l’heroïsme que habita en els cors de persones de tot el món. Podeu veure-la a: Vegeu el trailer de la pel·lícula a:

http://aniversario50.cubava.cu/

Oda a la Revolución Cubana. Homenaje en el 50 Aniversario

Documental de ROBERTO CHILE (2009) www.dailymotion.com/video/

IV Brigada “1º de mayo” a Cuba (25-abril a 3-maig) CIJAM Informació: WWW.ICAP.CU

22 d’abril, 19:30 h. ASSEMBLEA GRAL. ORDINÀRIA DEL CASAL Ordre del Dia: 1. Anàlisi d’activitats i Balanç econòmic 2. Renovació membres Junta 3. Precs i preguntes En preparació: Celebració del 30 aniversari de la fundació del Casal de Cuba de Barcelona No hi falteu