1. Els dígrafs - xtec.catjcampman/QuadernOrtoCat.pdf · Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana 1 1. Els dígrafs - - - - - - - ... novel·la cambrera maleta torre vidriera

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

1

1. Els dígrafs - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Els dígrafs són grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una paraula en dues síl·labes, hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que se separen i n'hi ha que no: se separen: no se separen: separem els grups: l·l no-vel-la ny pi-nya mm im-mens ix cai-xa ll pa-lla nn An-na rr car-ro gu gui-ó tj plat-ja ss pas-sa qu a-quí tg fet-ge tx cot-xe ig ma-reig - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1.1. Separa sil·làbicament les paraules següents i assenyala els dígrafs que hi trobis: canya ............................. arrossada ............................. cassola ............................. màquina ............................. carretera ............................. metge ............................. novel·la ............................. anyell ............................. cuixa ............................. enfarinadíssim ............................. enquadernar ............................. bateig ............................. immensitat ............................. seguici* ............................. 1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules: desig ............................. enllaçar ............................. perseguida ............................. enguixar ............................. plegar ............................. immaculat ............................. esforç ............................. coixí ............................. arribar ............................. annex ............................. passaven ............................. encotxar* ............................. reixeta ............................. carrer ............................. Seguici: Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una marxa solemne, etc. / 2. Conjunt dels seguidors o partidaris d’un personatge, d’una doctrina, etc. / Encotxar: Ficar-se en un cotxe.


2

2. La síl·laba - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Una síl·laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli de la síl·laba és una vocal. En català hi ha moltes paraules que tenen un sola síl·laba: pa, vi, braç, tren, drap... N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó... També n'hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 2.1. Separa per síl·labes les paraules següents. Tingues en compte quins dígrafs s'han de separar i quins no: finestra .................................. quincalla .................................. informàtica .................................. traça .................................. aritmètica .................................. taxista .................................. boca .................................. comitiva* .................................. cadena .................................. arraconar .................................. granota .................................. aviació .................................. 2.2. Fes el mateix amb aquestes paraules: calendari .................................. petxina .................................. magatzem .................................. satèl·lit .................................. detergent .................................. giravolt .................................. rajolí .................................. llibreta .................................. til·ler .................................. bellíssima .................................. angoixa .................................. conseller .................................. formatge .................................. platja .................................. 2.3. Separa per síl·labes el text següent: Enmig de tot de la tremenda fatiga, de l'ofuscació de pensaments, una cosa apareixia

clara (...) i el pensament d'haver estat enganyat començava a obrir-se pas...

SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia Comitiva: 1. Acompanyament, seguici. / 2. Reunió de persones per a anar en algun lloc.


3

3. Els diftongs - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· A vegades pronunciem dues vocals d'un sol cop de veu, en un sola síl·laba: en diem diftong. En català NOMÉS tenim els diftongs següents: creixents decreixents gua guant qua quan ai mai au nau güe aigües qüe freqüent ei rei eu neu güi pingüí qüi aqüífer oi noi iu niu guo aiguota quo quota ui avui ou pou uu duu 3.1. Subratlla els diftongs de les paraules següents: Ex: seu-re

pasqües següent paraigües guerrejar quantitat pingüí aigüera quota quarantena freqüència aqüeducte quant aguantar qualitat quitxalla* guineu 3.2. Fes el mateix amb aquestes paraules: reina remei aplaudir correu ciutat viure dinou aire feina claudicar riure bou gairebé caure roure drapaire caliu buidatge treure seure 3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions següents: 1. Una nau misteriosa. 4. Un drapaire amb boina i polaines. 2. Una truita de quatre ous. 5. No em puc creure el que dius. 3. Un astronauta feliç. 6. No parava de riure. Quitxalla: Xicalla, conjunt de nens i nenes, mainada, patuleia, canalla.


4

4. Funció consonàntica de i/u - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Quan tenim una i entre dues vocals o a començament de mot seguida de vocal, la pronunciem com una consonant (la hac, com que és muda, no compta): no-ia, jo-ia, io-gurt, io-ga, hie-na... Fem el mateix quan trobem una u entre dues vocals: ca-uen, tre-uen, mo-uen... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots següents: Ex: boia

reien, iot, bogeria, xemeneia, ianqui, astúcia, cauen, reixa, boira, Laia,

innocència, seuen, joia, treuen, noia, iaia, boina, teia*, iarda*, claraboia,

duien, calaixera, tramoia*, minoria, mouen, iode, indústria

4.2. Amb guions, separa les síl·labes dels mots següents: Ex: tre-ien

reien ............... iot ............... seuen ............... quatre ............... treuen ............... iogurt ............... mouen ............... iuca* ............... causa ............... Pasqua ............... hiena ............... iode ............... xiular ............... neula ............... iogui* ............... xemeneia ...............

4.3. Encercla els diftongs del text següent i subratlla els mots que tingui i o u que hi faci de consonant: A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a

terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en

caiguessin més. Quan en baixava una cridaven: "¡Vine!" I la Maria deia que la fulla

sempre queia damunt del que l'havia sabut cridar més bé.

MERCÈ RODOREDA. Mirall trencat Teia: 1. Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. / 2. Estella d’aquesta fusta emprada per a fer llum o per a encendre foc. / Iarda: Unitat anglesa de longitud, equivalent a 0,914 metres. / Tramoia: 1. Mitjà o conjunts de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes especials… / 2. Ficció o embolic tramat amb engany. / Iuca: Planta del gènere Yucca, de la família de les agavàcies, llenyosa, de fulles estretes i rígides, agrupades al capdamunt de les tiges, i flors generalment blanques, penjants, disposades en raïms o panícules terminals, originària d’Amèrica i plantada com a ornamental. / Iogui: Persona que practica el ioga.


5

5. Síl·laba tònica / Síl·laba àtona - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Quan un mot té dues o més síl·labes en pronunciem una amb més força que les altres: és la síl·laba tònica; les altres síl·labes són àtones.

arbre, faldilla, camió, bicicleta - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 5.1. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents: novel·la cambrera maleta torre vidriera butaqueta ganivet repartir malaltia sabata desembre tropical modista encarregat silenci juvenil 5.2. Subratlla les síl·labes tòniques del text següent: El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a

través dels vidres glaçats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany

(...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les gàbies inundades de sol.

MÀXIM GORKI. La meva infantesa 5.3. Fes el mateix: La biblioteca serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a

triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes i l'estufa. Després, velles revistes

franceses i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard els mobles. Però no ens atrevíem a

cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics.

MONTSERRAT ROIG. L’agulla daurada (text

adaptat)


6

6. Mots aguts, plans i esdrúixols - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la síl·laba tònica, es divideixen en:

Agudes, si la síl·laba tònica és la última: cafè, congrés, balcó, senyor...

Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima: arbre, camisa, cérvol, monja...

Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és la antepenúltima: gàbia, ciència...

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o esdrúixoles i subratlla'n la síl·laba tònica:

tómbola, examen, mirall, noia, victòria, jardiner, profunditat, caseta,

gelosia, butaca, universitat, historiador, fortuna, ciència, església,

roba, ceba, mosquits, córrer, gegant, fàbrica, penjoll, mandíbula,

calendari, mirador, arbreda, xemeneia, malaltís, brancatge, història,

caragol, desgràcia, segon, paret, gàbia

agudes planes esdrúixoles


7

7. Accentuació - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

a e i o u as es is os us

en in

· Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze terminacions, si és que i / u no formen part d'un diftong. · Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze terminacions. · Accentuem totes les paraules ESDRÚIXOLES. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 7.1. Accentua els mots quan calgui:

plastic, victima, limit, biblioteca, economia, hospital, justicia, anell,

palau, marbre, jardi, estatua, escrit, arbre, rabia, autobus, masculi,

galaxia, nuvol, familia, gabia, Nuria

7.2. Fes el mateix:

poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulalia, dia, tia, oncle,

assistencia, esdruixola, noblesa, daurada, similitud, farmacia, esgrima,

maquina, bambu, residu, trineu, algu, ningu, altaveu


8

Accent obert / Accent tancat · Paraules agudes acabades en -è, -ès / é, -és Amb accent obert, la majoria: cafè, pagès, Mercè... En aquest grup hi trobem:

� mots gentilicis: francès, portuguès, aragonès... � els numerals ordinals: cinquè, novè, vint-i-unè... � els participis com: encès, comprès, imprès...

Amb accent tancat:

� els futurs: miraré, faré, sortiré, pagaré... � les formes de l'imperfet de subjuntiu: cantés, pagués, volgués, vingués... � els compostos de bé i té: gairebé, també, malbé...; conté, s'absté... � els verbs acabats en -tén i -cén: pretén, entén, estén, atén, encén... � alguns mots que vénen del francès: clixé, consomé, jaqué*, puré... � alguns altres mots: congrés, revés, exprés, només, després, procés, amén...

· Paraules agudes acabades en -ò, -òs / ó, -ós Amb accent tancat, la majoria: avió, carbó, sabó, població...

Amb accent obert:

� això, allò, però... � els compostos de bo, so, to, tro: rebò, ressò, semitò, retrò... � els compostos de clos: exclòs, reclòs, inclòs... � alguns substantius acabats en -os: arròs, espòs, repòs...

· Paraules planes: è / é Amb accent obert, la majoria: dèbil, èxit, xèrif, conèixer, merèixer...

Amb accent tancat:

� néixer, créixer, témer, prémer, ésser, érem i éreu � el pretèrit perfet d'indicatiu: diguérem, diguéreu, tinguérem, tinguéreu... � el pretèrit imperfet de subjuntiu: cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu... � uns quants substantius: préstec, préssec, cérvol...

· Paraules planes: ò / ó La majoria porten accent obert: mòbil, sòcol, mòdul, lògic, pròxim...

Però amb accent tancat:

� alguns infinitius: córrer, incórrer, recórrer, concórrer... � les formes verbals: fórem, fóreu, fóssim i fóssiu. � alguns altres mots: estómac, furóncol*, Sóller...

· Paraules esdrúixoles: è / ó La majoria porten accent obert: comèdia, misèria, ciència, glòria, història, còlera, colònia...

El porten tancat: església, Dénia, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora*... Jaqué: Peça de ves ir que cobreix el tronc. Furóncol: Inflamació circumscrita de la pell que termina per supuració. / Tórtora: Animal de plomatge gris.


9

7.3. Totes les paraules d'aquest exercici són agudes. Accentua les que calgui amb accent obert o tancat: a) cami, canço, aqui, raco, arros, cantes, aixi, aixo, gairebe, malson, pages, impres,

carrero, allo, volgues, boto, cafe, catala, fare, avio, passeges, llegum, tambe, segon,

portugues, aten, exclos

b) encen, pero, ginjoler*, demanare, amen, dema, nervios, espos, ningu, nomes, frances,

sete, Ramon, consome, divisio, clixe, respon, comprare, garrofer, menjare, pure, congres,

expres

7.4. Totes les paraules d'aquest exercici són planes. Accentua les que calgui amb accent obert o tancat: primavera, poble, fessim, public, prestec, barraca, cervol, llibre, tinguerem, nuvol, pluges,

telefon, temer, rentessiu, estomac, diguessiu, correr, solid, furoncol, caracter, castig,

diguereu, angel, pressec, Soller, magic, tinguessim, obrissiu, concorrer, mobil, creixer,

logic, neixer, erem, ereu

7.5. Les paraules d'aquest exercici són esdrúixoles. Accentua-les amb accent obert o tancat: historia, ciencia, comedia, victima, matricula, estatua, formula, esglesia, familia, infancia,

polvora, Denia, quilometre, industria, colonia, solitaria, anima, memories, tortora, gabia,

miseria, tombola, materia

7.6. Accentua les paraules que calgui del text següent: Va avançar agafant-se a les parets, recalcant-se* en les cadires, pero amb cura de no

despertar-los, sense fer soroll. Arriba a la porta. La clau era al pany, com sempre; la va fer

girar suaument; va descorrer el forrellat i es detura amb l'atencio a dalt; no senti res i va

empenyer la porta; la porta cedi sense soroll. Sorti al carrer. Una ratxa d'aire humit amb

gotes fines de pluja li fueteja el rostre; pero no senti el fred, ni la humitat, ni les gotes de

pluja contra el rostre.

SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia (text adaptat) Ginjoler: Arbre que fa gínjols. / Recalcant-se: Recolzar-se amb força sobre el seu suport.


10

8. Accent diacrític - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· En català els mots d'una sola síl·laba no s'accentuen, tret d'uns quants que porten un accent anomenat diacrític per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen de la mateixa manera. · També porten accent diacrític alguns mots de dues síl·labes. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Diacrítics més corrents: · amb accent obert

mà (part del cos) ma (possessiu) pèl, pèls (del cos) pel, pels (contracció) què (pronom tònic) que (pronom àton / conjunció) sòl (terra) sol (adjectiu)

· amb accent tancat

dóna, dónes (donar) dona, dones (persona) és (ser) es (pronom) fóra (ser) fora (adverbi) sé (saber) se (pronom reflexiu) sóc (ser) soc (tronc) són (ser) son (ganes de dormir) véns, vénen (venir) vens, venen (vendre) vés (anar) ves (veure)

· altres categories

bé, béns (adverbi / propietat) be, bens (animal) bóta, bótes (recipient) bota, botes (calçat / verb botar) déu, déus, adéu, pregadéu (divinitat) deu, deus (numeral / verb deure) més (adverbi de quantitat) mes (part de l'any) món (univers) mon (possessiu) nét, néta, néts, nétes (parentiu) net, neta, nets, netes (polit) ós, óssa, óssos, ósses (animal) os, ossos (part del cos) sí (afirmació) si (conjunció, nota musical) ús (del verb usar) us (pronom feble) vós (tractament) vos (pronom feble)


11

8.1. Completa les frases següents amb la forma adequada de les que et donem entre parèntesis: 1. ........... germana no sap fer res amb la ............ dreta perquè és esquerrana. (ma / mà)

2. ............ que em dius, em sembla que t'han près el ............. (pel / pèl)

3. ............ fa en Pere? - Diu ............ espera la Roser. (que / què)

4. És un ............ molt ric, però no hi planta res perquè viu ............. (sol / sòl)

5. Què els ............, a les ............ de la teva família, que són tan felices? (dones / dónes)

6. ............ veu que el veí nou ............ enginyer. (es / és)

7. ............ ben trist que hagués de dormir ............ tota la nit. (fora / fóra)

8. No ............ de què li servirà que ............ sàpiga que ho ha fet ell. (se / sé)

9. ............ molt dormilega, jo: sempre dormo com un ............. (soc / sóc)

10. Aquestes criatures ............ molt nervioses i no tenen mai ............. (son / són)

11. Si ............ amb mi, els ensenyaré on ............ els préssecs més bons. (venen / vénen)

12. Pere, .......... al celler a buscar una ampolla de vi, però ........... de no caure. (ves / vés)

13. L'avi tenia molts pocs ............: només quatre ............ i dues cabres. (bens / béns)

14. Aquest ............ no està gens ben dibuixat: dibuixa'l més ............. (be / bé)

15. Quan anava d'excursió no oblidava mai la ............ del vi. (bota / bóta)

16. Les ............ noves em fan mal als peus. (botes / bótes)

17. D'aquí ............ dies, si ............ vol, ja haurem acabat aquesta feina. (deu / Déu)

18. Aquest ............ he gastat ............ diners que en tot l'any passat. (mes / més)

19. ............ pare sempre diu que aquest ............ és un ............ de mones. (mon / món)

20. El meu ............ és un noi ............ i educat. (net / nét)

21. Els ............ d'aquell zoo només tenien la pell i els ............. (ossos / óssos)

22. ............ ja li heu dit que ............, ara no us podeu fer enrere. (si / sí)

23. ........ asseguro que no s'hauria espatllat si n'haguessiu fet un ....... normal. (us / ús) 24. A ............, àvia, ja vaig dir-............ tota la veritat. (vos / vós)

25. ........... per on, no em fas mai cas! .......... a la font a buscar aigua. (ves / vés)


12

9. Dièresi - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

La dièresi és un signe ortogràfic que posem damunt de les vocals i / u quan hem d'indicar que fan de nucli sil·làbic, tret que els correspongui dur accent. Això s'esdevé en els casos següents: · quan hem de pronunciar una u que podria ser muda dels grups qüe, qüi, güe, güi: al-gues / ai-gües / un-güent tan-ques / Pas-qües / qües-ti-ó gui-tar-ra / pin-güí quí-mic / a-qüí-fer / obli-qüi-tat · quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior: ai-re / ra-ïm ei-na / ve-ï-na boi-na / a-mo-ï-nar cui-na / ru-ï-na · quan una i entre vocals no fa de consonant: Bis-ca-ia / bis-ca-ï-na La dièresi no es posa mai: · si la i o la u en qüestió poden portar accent: Lluís, veí... · després dels prefixos co-, anti-, contra-, re-: coincidir, antiimperialisme, contraindicació, reunificació... · en els sufixos -isme, -ista: egoisme, egoista, altruisme, altruista... · reüll, lluïsme i proïsme porten dièresi perquè no es consideren formats amb prefix ni sufix. · en les desinències d'infinitiu i gerundi dels verbs de la tercera conjugació que tenen el radical acabat en vocal: conduir, conduint, reduir... · els futurs i els condicionals dels verbs de la tercera conjugació que tenen el radical acabat en vocal: conduir, conduiré, conduiria, reduir, reduiré, reduiria... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 9.1. Posa dièresi a les u que podrien ser mudes, per indicar que s'han de pronunciar: Ex: aigües

aiguera, linguista, paraigua, paraiguer, questió, antigues, frequent, aquesta, marques,

aquari, questionari, aqueducte, quocient, quarantena, aquositat, guanyar, consequència,

frequència, guineu, quatre, eloquent, aquífug, guant

9.2. Fes el mateix amb aquestes frases: 1. Aquestes frases són massa ambigues: torna-les a redactar.

2. M'agradaria que l'aiguera fos de marbre.

3. Han anat al zoo i han vist els pinguins i les girafes.

4. Quan plou, la questió és tenir un bon paraigua.

5. Per Pasqua van aigualir el vi amb aigua de l'aixeta i el van haver de llençar a l'aiguera.


13

9.3. Posa dièresi a les paraules que calgui per indicar que i/u no formen diftong amb la vocal anterior: aillament heroina cafeina veinatge diurn biscaina geniut transeunt cocaina suissos diumenge disminuit gratuitat traduit llaut* cuina rabiut veina boina Lluisa 9.4. Fes el mateix i escriu un derivat o un mot de la mateixa família: Ex: amoïna - amoïnat cafeina .................................. sauc* .................................. ruina .................................. Lluisa .................................. veina .................................. raim .................................. saim* .................................. heroi .................................. dia .................................. reull .................................. 9.5. Posa dièresi a les paraules que calgui: obeim obeiu produim produiu conduim conduiu agraim agraiu reduim reduiu introduim introduiu 9.6. Completa les sèries següents, però separant les síl·labes; posa dièresi on calgui: Ex: cre / ua / va cre / ua / ves cre / ua / ven TREBALLAR TREBALLAVA TREBALLAVES TREBALLAVEN desmaiar ............................... ............................... ............................... destruir ............................... ............................... ............................... beneir ............................... ............................... ............................... influir ............................... ............................... ............................... disminuir ............................... ............................... ............................... reduir ............................... ............................... ............................... Llaüt: Instrument musical de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes. / Saüc: Arbret o arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies, que es fa als boscos de ribera i en bardisses humides, de vegades cultivat, emprat en medicina / Saïm: Greix tret per fusió del sagí del porc.


14

9.7. Completa les formes verbals següents amb les dièrersis que calgui: Ex: estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem, estudieu, estudiïn suar esquiar triar canviar sui esquii trii canvii suis esquiis triis canviis sui esquii trii canvii suem esquiem triem canviem sueu esquieu trieu canvieu suin esquiin triin canviin 9.8. Completa les formes verbals següents amb els accents i les dièresis que calgui: dormir agrair dormir agrair dormia agraia dormis agrais dormies agraies dormissis agraissis dormia agraia dormis agrais dormiem agraiem dormissim agraissim dormieu agraieu dormissiu agraissiu dormien agraien dormissin agraissin 9.9. Posa accent o dièresi on calgui; tingues en compte en quins casos no es posa mai dièresi: 1. Sempre deia que li agradaria esquiar a La Molina.

2. Vol que li enviis l'expedient ara mateix.

3. Us agrairia que no em tornessiu a fotografiar.

4. La meva veina sempre menjava raim per berenar.

5. A l'hivern dormia amb peucs i bufanda.

6. No continuis essent tan altruista, perque no cal.

7. S'ha passat la tarda conduint, per aixo esta tan cansada.

8. Us agrairiem que no continuessiu reduint el pressupost.

9. El seu egoisme no el conduira enlloc.

10. Voldria conduir, pero encara no te divuit anys.

11. Han coincidit a la reunio de veins i volen que continui de president.

12. El seu ateisme era conegut de tothom.


15

10. Apostrofació i contracció - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - · Els articles determinats en català són: masculí el / els: el pare, els pares femení la / les: la mare, les mares

· Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o hac: l'ocell, l'home, l'orella, l'hortènsia...

· L'article la no s'apostrofa davant dels noms femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la Isabel, la història...; la universitat, la humilitat...

· La preposició de també s'apostrofa davant d'un mot començat en vocal o hac: pa d'avui, lliçó d'humiliat... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

10.1. Escriu l'article determinat que correspongui davant dels mots següents: Ex: el xicot ....... sol ....... lluna ....... universitari ....... infermer ....... ull ....... ona ....... universitària ....... infermera ....... elefant ....... illa ....... Isabel ....... historiador ....... llibre ....... orella ....... Anna ....... historiadora ....... horari ....... platja ....... instància ....... infància ....... casc ....... ungla ....... Índia ....... Úrsula 10.2. Fes el singular dels mots següents: Ex: els incendis – l'incendi els altaveus ................................ les infeccions ................................ les opinions ................................ els espais ................................ les esquiadores ................................ les oques ................................ les oficines ................................ els ànecs ................................ els imperis ................................ els himnes ................................ els hereus ................................ els alumnes ................................ els hiverns ................................ les infidelitats ................................ les herbes ................................ els ocellaires ................................ els anells ................................ els habitants ................................ 10.3. Completa amb DE / D' segons calgui: dia ....... festa ull ....... poll camisa ....... quadres molí ....... vent mes ....... abril pluja ....... hivern aigua ....... pluja cuixa ....... ànec aigua ....... colònia tros ....... animal gos ....... atura ploma ....... oca


16

L'article determinat: contracció - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Les preposicions a, de, per es contrauen amb els articles el / els; però no es pot fer la contracció si la paraula següent comença per vocal o hac. amb contracció sense contracció a + el = al Anirem al parc. Viu a l'hotel. a + els = als Viu als afores. de + el = del / de l’ Ve del banc. Ve de l'hort. de + els = dels Es refia dels amics. per + el = pel / per l’ Passa pel camí. Va per l'aire. per + els = pels Passa pels camins. · També hem de fer la contracció entre ca (casa de) i el, en:

ca + en = can Vaig a can Garrigó. Viu a ca l'avi. ca + el = cal Vaig a cal jardiner. Va a ca l'ocellaire. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

10.4. Completa les construccions següents amb un article i una preposició. Fes les contraccions que calgui: 1. Va caure quan baixava .................... avió. 8. Passa ..................... camí més dolent. 2. Aquesta brusa és ...................... Isabel. 9. L'habitació ....................... hotel. 3. Sempre passa ....................avinguda. 10. La filla ........................ veí. 4. S'ha fet mal ......................orella. 11. El nebot ..................... oncle Andreu. 5. S'ha fet mal ...................... dit. 12. Les flors ..................... hortènsia. 6. Ve de .............................. metge. 13. En Pepet de ....................... Puig. 7. Els records .................... infantesa. 14. El somriure ...................... innocència. 10.5. Completa el text següent amb els articles i les preposicions necessàries. Fes les contraccions que calgui: Després .............. foradada*, arran .............. roques que s'endinsen ........ mar, ........ Gremi de

Pescadors havia construït una caseta on guardaven ........ ormeigs* i ........ peces de recanvi de

llurs* embarcacions. A ........hivern ........... platja ........ poblet era batuda furiosament per ........

ones que arribaven fins a llepar la via ........ ferrocarril. Per això ........ pescadors utilitzaven

........altra caseta, la de més enllà de la foradada*, protegida per un penya-segat i fàcilment

abordable en cas de tràngol*. A més, l'amplària ........ sorral* els permetia mantenir ........ aparells a

gran distància ........ mar embravit*, lluny .............. furiosa ressaca.

PRUDENCI BERTRANA. El meu amic Pellini (text adaptat) Foradada: Forat que travessa una massa rocosa, especialmente túnel. / Ormeig: Estri de pescar, com un art, una canya, un palangre, etc. / Llurs: De les seves. / Tràngol: Mar moguda. / Sorral: Lloc de sorra. / Embravit: Esbravat.


17

11. Els sons g / j, x / ix, -ig / -tx - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - · Compara:

Un bon xoc no és cap joc. El metge necessitava una metxa.

El so de xoc és sord. El so de metxa és sord. El so de joc és sonor. E so de metge és sonor.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

11.1. Classifica els mots següents segons el so que representen les grafies subratllades: caixa, joguina, feix, jove, gest, biaix*, julivert, ajupir, rajar, peix, batejar, gira-sol, xàfec,

diumenge, calaix, xemeneia, jerarquia, xiulet, teixit, així, néixer, mixeta, guix, gitano, xutar,

girafa, fregir, deixar, netejar, xifra

SONEN COM XOC (so sord) SONEN COM JOC (so sonor)

11.2. Classifica els mots següents segons el so que representen les grafies subratllades: cotxe, fetge, boig, metxa, raig, safareig, missatge, dutxa, totxo, roig, salsitxa, esquitx,

imatge, petxina, salvatge, corretja, puig, butxaca, platja, llenguatge, sutge*, habitatge

SONEN COM METXA (so sord) SONEN COM METGE (so sonor)

Biaix: Direcció obliqua en què està, és mou, és tallada, alguna cosa. / Sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum.


18

Ortografia de g / j - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El so de joc s'escriu: J davant de a, o, u: rajar, rajolí, julivert... G davant de e, i: gener, girafa... Excepcions: · escrivim J davant dels grups -ecc-, -ect-: injecció, injectar... · en el verb jeure: jec, jeus, jeu... · en els noms bíblics: Jesús, Jerusalem, Jeremies i derivats: jesuïta... · en uns quants noms d'origen estranger: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

11.3. Completa els mots següents amb G/J:

mon a mon es ermà mon a enoll E ipte elat taron a taron es ra ola ardí el eixu ar eniva uliol ener ent ar ila onc* rè im udici inesta a udar tru a 11.4. Fes el mateix:

pro ecte eroglífic ersei erarquia tra ecte ma estat sub ecte erani erarca erd erra espa aqueta esuïta eure tar eta ubilació udici in ectable oguines 11.5. Escriu la forma del plural dels grups següents: Ex. barreja dolça > barreges dolces

1. Platja blanca ........................................

2. Esponja grega ........................................

3. Taronja dolça ........................................

4. Cabra boja ........................................

5. Flor roja ........................................ Jonc: Herba de la família de les juncàcies o de les ciperàcies, de tiges cilíndriques i verdes, sense fulles, o bé amb fulles semblants a les tiges, propia de llocs humits.


19

11.6. Escriu la forma del singular dels grups següents: Ex. pluges àcides > pluja àcida

1. menges amargues ............................................................

2. corretges tallades ............................................................

3. mitges foradades ...........................................................

4. truges velles ...........................................................

5. alforges* plenes ........................................................... 11.7. Completa les sèries següents: menjar menjo menges mengen envejar .................... .................... ....................

pujar .................... .................... ....................

barrejar .................... .................... ....................

passejar .................... .................... ....................

marejar .................... .................... .................... 11.8. Escriu el present d'indicatiu dels verbs següents: Ex: airejar: airejo, aireges, aireja, airegem, airegeu, airegen

TROSSEJAR CLAREJAR ESTIUEJAR PLANEJAR .................... .................... .................... ....................

.................... .................... .................... ....................

.................... .................... .................... ....................

.................... .................... .................... ....................

.................... .................... .................... ....................

.................... .................... .................... .................... Alforja: Sac obert pel mig i tancat pels caps, on formen dues bosses grosses, ordinàriament quadrangulars.


20

Ortografia de x / ix - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El so de xoc s'escriu:

X · a principi de mot: xarop, xec, xicra*... · després de consonant: xarxa, punxa... · després de i: guix, mixeta... · després de u que sigui diftong: xauxa, disbauxa... IX · després de a, e, o, u: caixa, peix, coixa, dibuix... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

11.9. Completa amb X / IX: àfec a eta uclar clen a plan a inesa co í ba eta a ò mate a pe ateria va ell ampany flu esa gron ador iscle an ova eringa aloc icot 11.10. Fes el mateix: madu a que al engre ar merè er e ample impanzé serve en e ugar nín ol gru co inera amba ador gu ar re a trin ar se anta cala era fa a engu ar ru ada 11.11. Completa les sèries següents: REPARTIR REPARTEIXO REPARTEIXES REPARTEIXEN traduir .................... .................... ....................

amanir .................... .................... ....................

servir .................... .................... ....................

patir .................... .................... .................... Xicra: Tassa petita, emprada especialment per a pendre xocolata desfeta.


21

Ortografia de -ig / -tx - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El so final de boig i despatx és el mateix, però els escrivim de manera diferent: IG · quan alterna amb altres sons: bogeria, boja, boges, boig... (a boja i bogeria sona com a joc; en canvi a boig fa un altre so) TX · quan no varia: despatxar, despatx, esquitxar, esquitx... (tant despatx com despatxar, despatxet... tenen el mateix so) - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

11.12. Completa les sèries següents: Ex: mitja, mitges, mitjos, mig 1. llet a, llet es, llet os, lle

2. ro a, ro es, ro os, ro

3. bo a, bo es, bo os, boi

4. ra ar, ra et, ra olí, ra

5. mare ar, mare at, mare ador, mare

6. assa ar, assa ista, assa os, assa

7. bloque ar, bloque os, bloque

8. saque ar, saque os, saque

11.13. Fes el mateix: 1. escabe , escabe ar, escabe at

2. cartu , cartu era

3. rebu , rebu ar

4. empa , empa ar, empa os

5. esqui , esqui ar, esqui ada

6. sorte , sorte ar, sorte os

7. bate , bate ar

8. sandvi , sandvi era


22

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Principals mots que s'escriuen amb -tx final capritx escabetx sandvitx cartutx esquitx tatx* despatx gavatx empatx matx La resta s'escriu amb -ig: mig, boig, maig, puig... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

11.14. Completa les sèries següents: festejar festejo (present ind.) festeja (present ind.) festegi (present sub.) 1. desitjar .................... .................... ....................

2. escabetxar .................... .................... ....................

3. anar .................... .................... ....................

4. veure .................... .................... ....................

5. esquitxar .................... .................... .................... 11.15. Omple els espais buits amb les grafies que calgui: 1. Un bo molt lle de cabell ro fu ia pel passe

2. Va estar m mes de ma tancat al meu despa

3. Si no vols que t'esqui in, fu ben lluny del safare

4. Ha anat a veure el me e i li ha dit que pate del fe e.

5. Per berenar menjava un sandvi de sardines escabe ades.

6. A la paret hi havia una escle a molt lle a.

11.16. Omple els espais buits amb les grafies que calgui: 1. T'han de at un missa e al contestador.

2. Li han regalat una mo illa pel seu aniversari.

3. El pobre icot duia el ersei tot sar it.

4. Pate un empa de ocolata amb urros.

5. Farem un arròs amb musclos i pe ines.

6. El me e li ha prohibit els fre its, les an oves i els elats.

7. Mentre érem al ardí ha fet un bon ru at.

8. Si vols comprar salsi es, no va is a la pe ateria. Tatx: 1. Acció de tatxar. / 2. Tall, tajada. Porció que hom talla d’una fruita per tastar-la.


23

12. Essa sonora / essa sorda - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - El català té dos sons de essa: sonora i sorda. · Pronunciem essa sonora quan diem zero. · Pronunciem essa sorda quan diem massa. Els dos sons es diferencien clarament en la frase següent: La meva germana Rosa no és morena, sinó rossa. · La representació fonètica de la essa sonora és [z]. · La representació fonètica de la essa sorda és [s]. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

12.1. Classifica els mots següents segons el so de la lletra subratllada:

fase, zebra, divisió, clàssica, cosa, masia, dosi, bossa, crisi, puça, ceba, Andalusia, esmorzar, soci, passos, medusa, colze, premissa, ximpanzé, nassos, cigró, diàlisi,

València, conversa, quinze, topazi, pinzell

ESSA SONORA ESSA SORDA

12.2. Fes el mateix:

classe, posar, bressol, zoològic, casos, interessos, pagesa, zel, cel, russa, congressos, missa, autobusos, plaça, insolació, francesa, sabó, sisè, necessitat, simètric, infusió,

frase, raça, arrissar, zinc

ESSA SONORA ESSA SORDA


24

Ortografia de la essa sonora - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El so de essa sonora s'escriu:

amb Z · a principi de mot: zero, zoològic, zebra... · després de consonant: pinzell, benzina, catorze... (tret dels derivats de fons-, dins- i trans: enfonsar, endinsar, transistor...

amb S · entre vocals: casa, cosina, posar... (tret d'alguns mots: amazona, trapezi, azalea*, topazi, bizantí...) - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

12.3. Mitjançant el sufix -esa fes derivats dels mots següents que siguin abstractes: Ex: vell – vellesa

invàlid ......................... tímid .........................

pobre ......................... savi .........................

noble ......................... ric .........................

estrany ......................... ràpid .........................

natural ......................... trist .........................

sord ......................... vell ......................... 12.4. Fes el femení dels gentilicis següents: Ex: francès – francesa

portuguès ......................... islandès .........................

aragonès ......................... anglès .........................

hongarès ......................... cordovès .........................

irlandès ......................... escocès .........................

rossellonès ......................... alguerès ......................... 12.5. Escriu la forma femenina d'un adjectiu derivat dels verbs següents: Ex: enyorar– enyorosa

enganxar ......................... plorar .........................

recloure ......................... tremolar .........................

estudiar ......................... olorar .........................

agradar ......................... esgarrifar .........................

relliscar ......................... abundar ......................... Azalea: Arbust del gènere Azalea, sovint inclòs dintre del gènere Rhododendron, de la família de les ericàcies, de fulles caduques i flors simpètales vistoses, originari de l’Àsia, cultivat en jardineria sota diverses espècies i varietats.


25

12.6. Escriu un derivat culte de cada un dels verbs següents que tingui el so de essa sonora: Ex: difondre – difusió

evadir ......................... adherir .........................

concloure ......................... persuadir .........................

decidir ......................... dividir .........................

veure ......................... invadir .........................

erosionar ......................... fondre .........................

confondre ......................... transferir ......................... 12.7. Completa amb S/Z els mots següents: repo ar re ultar puntualit ar ben ina vi itar ro ada analit ar ro er co a pe ar cami a re um sal e ca ament col e ca al quin ena ona sen ill al ina 12.8. Escriu infinitius acabats en -itzar: Ex: escàndol– escandalitzar

anàlisi ......................... paràlisi .........................

òrgan ......................... autoritat .........................

caràcter ......................... síntesi .........................

senyal ......................... memòria .........................

estèril ......................... puntual .........................

fèrtil ......................... mòbil .........................

real ......................... diví .........................

vulgar ......................... agut .........................

general ......................... suau .........................


26

Ortografia de la essa sorda - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El so de essa sorda s'escriu:

amb S · a començament de mot davant de a, o, u: sabata, soci, sucre... amb C/S · a començament de mot davant de e, i: segell, ciri, cera... amb SS/C/Ç · enmig de mot, entre vocals: passa, places, peça... funció... amb S/C/Ç · enmig de mot abans o després de consonant: dansa, artista, enciam... amb S /Ç · a final de mot: pas, llaç, pus, pastís, feliç, tros, feroç... · la ce trencada (ç), només s'escriu:

· davant de a, o, u: caço, forçut, traça… · a final de mot: capaç, comerç, feliç, esforç, lluç... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

12.9. Completa els mots següents amb S/C: con ell, ípia, elebrar, iment, iutat, ervell, fà il, índria, ervei,

iència, etrill, abata, èntim, istell, endra, arau, egell,

inturó, eba, oca*, utge*

12.10. Completa amb C/Ç: nego i, ofi ina, fran esa, ca a, Mer è, fa ana, al ada, dre era, llan a, o ell,

pin es, escor a, pu a, escur ó, amena a, notí ia, ne essitar, llen ol, llu ,

balan a, balan es, arbo *, lli ó, mar , cap al, ve a*, ve es, estru , feli itats

12.11. Completa les sèries següents:

alçar jo alço ell/a alça nos. alcem 1. començar .................... .................... ....................

2. caçar .................... .................... ....................

3. llençar .................... .................... ....................

4. escurçar .................... .................... ....................

5. amenaçar .................... .................... ....................

6. avançar .................... .................... ....................

Soca: Tronc de l'arbre. / Sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. / Arboç: Petit arbre o arbust de la família de les ericàcies, de fulles verdes tot l'any i de flors blanques disposades en ramells al capdamunt de les branques, el fruit del qual és la cirera d'arboç. / Veça: Fruit de la veça emprat com a aliment de diversos ocells, especialment dels coloms.


27

12.12. Fes el femení dels noms següents utilitzant el sufix -essa: Ex: jutge – jutgessa

1. alcalde ................................ gegant ................................

2. metge ................................ diable ................................

3. sastre ................................ baró ................................

4. comte ................................ abat ................................

5. poeta ................................ sacerdot ................................

6. hoste ................................ duc ................................

12.13. Escriu un mot derivat o de la mateixa família utilitzant els sufixos -assa, -issa: Ex: cara – carassa

1. mare ................................ cadira ................................

2. mà ................................ paper ................................

3. pi ................................ cuiro ................................

4. colom ................................ cama ................................

5. palla ................................ terra ................................

6. dent ................................ màquina ................................

7. barca ................................ casa ................................

12.14. Fes un augmentatiu dels mots següents utilitzant el sufixos -íssim / -íssima: Ex: ric – riquíssim

1. car .................................... fi ....................................

2. lleig .................................... llarg ....................................

3. fàcil .................................... ample ....................................

4. bo .................................... petit ....................................

5. malalt .................................... sa ....................................

6. blau .................................... tou ....................................


28

12.15. Escriu un nom abstracte terminat en -ció derivat dels infinitius següents: Ex: circular – circulació

1. admirar .................................... avaluar ....................................

2. conservar .................................... destinar ....................................

3. falsificar .................................... felicitar ....................................

4. degradar .................................... acusar ....................................

5. resoldre .................................... col·locar ....................................

6. dedicar .................................... humiliar ....................................

12.16. Fes derivats dels mots següents utilitzant els sufixos -ança, -ença: Ex: esperar – esperança; témer – temença

1. enyorar .................................... comparèixer ....................................

2. concordar .................................... matar ....................................

3. ensenyar .................................... creure ....................................

4. esgarrifar .................................... venjar ....................................

5. créixer .................................... conèixer ....................................

6. assegurar .................................... témer ....................................

12.17. Completa les frases següents amb C/Ç: - Quan va comen ar el mes de mar , en Mar al es va cal ar les botes de ca ador,

va agafar un lla escorredor i se'n va anar a ca ar estru os d'una erta ra a.

- En Mar el, que vivia en una casa amb la fa ana modernista, cada dia menjava llu et

fregit per sopar.

- Si llen es aquesta pe a de roba, potser després et farà falta. - En Tom era un gos carregat de pu es que només li agradaven les coses molt dol es.


29

12.18. Escriu un mot relacionat amb el següents que s'escrigui amb C/Ç: 1. alt .................................... 4. cant ....................................

2. fort .................................... 5. concepte ....................................

3. curt .................................... 6. directe ....................................

12.19. Escriu el plural de les construccions següents. En el cas que dubtis de si van amb essa sorda o sonora, els altres derivats t'ho indicaran. Ex: un pis petit – uns pisos petits (piset)

1. un nas gros ........................................................................

2. un gos massa gras ........................................................................

3. un gas perniciós ........................................................................

4. un llençol grogós ........................................................................

5. un japonès indecís ........................................................................

6. un vestit gris ........................................................................

7. un pastís molt gros ........................................................................

8. un passadís fosc ........................................................................

12.20. Completa el text següent amb les grafies que calgui: He corregut tota la tarda pels turons plantats de vinya, pels pins que dominen el mar.

Cada turó, cada pi, cada arment*, cada bri d'herba tenen a la meva terra una

per onalitat concretí ima. He re eguit tota la tarda la meva única pàtria, el pai atge

de Sinera po eït pels meus ulls sen e recan a ni esfor , aquest perfecte pai atge

que em destro aran. Els llavis poden anomenar tots els racons. És un pai atge sen e

boira, de sol baix, de pujols a ardanats que es van perdent en la llunyania.

SALVADOR ESPRIU, Sembobitis


30

Sarment: Branca d'un cep o d'una parra.

13. Els sons p/b, t/d, c/g, c/qu - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - p / b a final de mot - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Compara: El llop de la faula parlava amb el corb. El so de P, a final de mot, de vegades s'escriu P, de vegades s'escriu B: Regles d'escriptura: · escrivim p quan el mot acaba en vocal tònica: esclop, pop, tap... · en els altres casos (vocal àtona o consonant) escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: serp com serpeta, calb com calbesa... · Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: adob, àrab, baobab, club... · P/B a final de mot, darrere m, són mudes: camperol, camp, tombar, tomb... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

13.1. Completa els mots següents amb p/b:

ti , xo , destor , ser , xaro , esquer , gru , glo , ver , cor ,

esclo , galo , estri , cli , po , gri , tal , esparadra , equi

13.2. Completa amb P/B i escriu un derivat dels mots següents: Ex: pap - papada

1. cop .................................... drap ....................................

2. gep .................................... esquerp ....................................

3. grup .................................... destorb ....................................

4. superb .................................... estrip ....................................

5. miop .................................... glop ....................................

13.3. Fes el mateix amb els mots següents:

1.estrep* .................................... xarop ....................................

2. àrab .................................... tub ....................................

3. esnob .................................... corb ....................................

4. llop .................................... pap* ....................................

5. club .................................... miop ....................................

6. cub .................................... calb ....................................


31

13.4. Completa les sèries següents:

1. Vendre venia ven vens 2. Saber ........................... ........................... ...........................

3. Rebre ........................... ........................... ...........................

4. Cabre ........................... ........................... ...........................

5. Percebre ........................... ........................... ...........................

13.5. Escriu els primitius amb P/B mudes finals dels mots següents: acampar ........................... tombar ...........................

llampegar ........................... rumbejar ...........................

Estrep: Cadascuna de les peces de metall, fusta o cuir penjades una a cada costat de la sella per mitjà d'una corretja, on el genet hi fica els peus i els hi descansa. / Pap: Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre la boca i l'estómac.


32

T / D a final de mot - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - · Compara: Un gat covard dormia al terrat.

El so de T, a final de mot, de vegades s'escriu T, de vegades s'escriu D: Regles d'escriptura: · escrivim T quan el mot acaba en vocal tònica: dit, nebot... · en els altres casos escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: sort com sortejar; sord com sordesa...

· hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: fred, sud, David i els noms abstractes femenins acabats en -etud, -itud: quiet, la quietud; sol, la solitud...

T/D a final de mot, darrere l, n, són mudes: malaltia, malalt; centenar, cent... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

13.6. Completa amb T/D els mots següents:

ne...., bru...., se...., pare...., pra...., peti...., coe...., isar...., sena...., peca...., nebo....,

llar...., estre...., merca...., lleopar...., secre...., nor...., dar...., petar...., absur....,

ni...., vui...., confor...., far...., ver...., recor....

13.7. Completa amb T/D i fes un derivat: Ex: càndid – candidesa

1. sòlid .................................... càndid ....................................

2. estúpid .................................... vàlid ....................................

3. lícit .................................... fred ....................................

4. òxid .................................... inèdit ....................................

5. fluid .................................... curt ....................................

6. verd .................................... trist ....................................

7. estrèpit* .................................... àrid ....................................

8. retrògrad* .................................... pèrfid* ....................................

9. profund .................................... ràpid ....................................

10. vagabund .................................... cert ....................................

Estrèpid: Soroll molt fort. / Retrògrad: Que va o es mou endarrere. / Pèrfid: Traïdor, maligne.


33

13.8. Mitjançant els sufixos -etud, -itud escriu substantius abstractes femenins derivats dels adjectius següents: Ex: sol – solitud

1. quiet .................................... ple ....................................

2. apte .................................... lent ....................................

3. recte .................................... magne ....................................

4. beat .................................... grat ....................................

5. alt .................................... exacte ....................................

13.9. Escriu un mot de la mateixa família acabat en T/D: Ex: lenta – lent

1. sovintejar .................................... santa ....................................

2. neboda .................................... parenta ....................................

3. reverenda .................................... ventada ....................................

4. muda .................................... menuda ....................................

5. cunyada .................................... tossuda ....................................

6. gruixuda .................................... verda ....................................

7. esvelta .................................... molta ....................................

13.10. Completa les sèries següents: INFINITIU GERUNDI INFINITIU GERUNDI cantar cantant dormir dormint 1. pagar ....................... 7. repartir .......................

2. portar ....................... 8. fregir .......................

3. amagar ....................... 9. perdre .......................

4. viure ....................... 10. buscar .......................

5. anar ....................... 11. reduir .......................

6. esquiar ....................... 12. dibuixar .......................


34

13.11. Completa les frases següents amb tan / tant tenint en compte que TANT és un quantitatiu i TAN un adverbi que modifica un adjectiu o un altre adverbi. (Recorda que tan correspon al castellà "tan" i tant equival al "tanto" castellà)

Ex: Ha crescut tant, que li han hagut de comprar un llit nou. És tan alt, que li han hagut de comprar un llit nou. 1. Diu que el seu fill és molt intel·ligent, però jo no trobo que ho sigui ............. com això. 2. Aquesta pel·lícula no m'ha agradat ............. com la que vam veure ahir. 3. Si beus aigua freda estant ............. suada, et pot fer mal. 4. Que em podries fer un favor? - I ............., tu demana! 5. Era un pis ............. tortuós, que tenien una serp en lloc de gos. 6. La seva actitud m'ha semblat ............. fora de lloc que m'estimo més no parlar-ne 13.12. Completa les frases següents amb quan / quant. Tingues en compte que quan indica temps i quant, quantitat. Ex: Quan arribi dinarem – Quant temps fa que no et dutxes?

1. ....................... arribi en Pere, aviseu-me.

2. ....................... t'ha costat, aquest jersei?

3. ....................... sucre que s'hi posa, al cafè!

4. Encara no sap ....................... li toca examinar-se.

5. ....................... en voleu, d'aquest quadre?

6. ....................... tornarà, la vostra néta, de l'estranger?

13.13. Mitjançant el sufix -ment, escriu adverbis de manera derivats dels adjectius següents. Tingues en compte que la T és muda en els adjectius, però que es manté en els adverbis. Ex: elegant - elegantment

1. convenient ............................... pacient ...............................

2. freqüent ............................... decent ...............................

3. exigent ............................... brillant ...............................

4. innocent ............................... intel·ligent ...............................

5. prudent ............................... diligent ...............................

6. recent ............................... evident ...............................

7. urgent ............................... insuficient ...............................


35

C / G a final de mot - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· Compara:

Aquell corc es va ofegar en un gorg

El so de [k], a final de mot, de vegades s'escriu c, de vegades s'escriu g. Regles d'escriptura:

· escrivim c quan el mot acaba en vocal tònica: foc, pessic... · en els altres casos (vocal àtona o consonant) escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: corc com corcar; càstig com castigar...

· Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: mag, zig-zag, pedagog, geòleg... · Tampoc no la segueixen els mots plans acabats en -ec: ànec, càrrec, préssec... i fàstic · Hi ha verbs que presenten alternances: trec, tregui, tinc, tingui... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

13.14. Completa amb C/G:

alberco...., bro....*, nàufra...., muntanyen...., cin...., tur...., pròle...., biòle....,

cadu...., sotra...., ron...., demago....*, astròle...., cartíla...., enemi...., estóma....,

encàrre...., meteoròle...., pàni.... 13.15. Escriu el primitiu dels mots següents: Ex: prodigar - pròdig*

1. arcada ............................... 10. carregós ...............................

2. albergar ............................... 11. castigar ...............................

3. llampegar ............................... 12. afalagar ...............................

4. franquesa ............................... 13. amargar ...............................

5. plegar ............................... 14. enemiga ...............................

6. pessigar ............................... 15. dringar ...............................

7. fangar ............................... 16. amargor ...............................

8. llargada ............................... 17. manyagueria* ...............................

9. estomacal ............................... 18. foguera ...............................

Broc: 1. Part d’un recipient en forma de bec o canó per on s’aboca el líquid que conté, generalment aigua, oli o vi. / 2. Tros petit de branca tallada, seca i sense fulles. / Demagog: Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud. / Pròdig: Que dóna sense mesura. / Afalac: Tractar d'afectar agradablement. / Manyac:


36

De condició suau, dòcil, s’aplica especialment a la persona plàcida, pacient.


37

13.16. Omple els buits amb la forma verbal corresponental verb subratllat: Ex: Ella mol el cafè; jo no molc mai.

1. Ells beuen vi per dinar; jo sempre .................... aigua.

2. Tu escrius amb llapis; jo .................... amb ploma.

3. Tu treus la pols; jo no la .................... mai.

4. Ella coneix molta gent; jo en .................... poca.

5. Tu sempre seus a la primera fila; jo .................... a la última.

6. Ell pot comprar-se un cotxe nou; però jo no m'ho .................... permetre.

7. Ella diu mentides; jo no en .................... mai.

8. Ella sempre està malalta; jo no ho .................... mai.

9. Ells sempre treuen el gos a passejar; jo no l'hi .................... mai.

10. Ell té molta gana; jo no en .................... gaire.

11. Ells sempre vénen a treballar mudats; jo no hi .................... mai.


38

Ortografia de cu / qu - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· En els diftongs creixents, qua, qüe, qüi, quo, el so de [k] es representa per q: quatre, qüestió, quota...

· En els diftongs decreixents o quan no hi ha diftong el so de [k] es representa per c: cuina, bocoi, cua, cuota (cua lletja)...

· Mots més frequents amb qu: � nombres: quatre, cinquanta... i els seus derivats: quarentena, quaresma... � quantitatiu, indefinits i adverbis: quan, quant, quasi... � mots diversos: qualitat, quòrum, aquàtic, delinqüent, qüestió...

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 13.17. Completa amb C/Q i separa síl·labes amb una barra inclinada: Ex: se-qüèn-ci-a

....uadrat, ....uatre, ....uaranta, ....ua, elo....üència, ....uasi, ....uarentena, ....uiro,

eva....uar, a....üeducte, ....uiner, pas....ual, ....ualsevol, a....uarel·la, ....uartet,

....uadratura, ....uadern, ....ualificació, ....uàquer*, a....üífer, ....uòrum, ....uotidià

13.18. Completa amb C/Q i escriu un derivat o un mot de la mateixa família: Ex: quatre – quaranta

1. quant ................................ 6. quart ................................

2. qualitat ................................ 7. Pasqua ................................

3. conseqüent ................................ 8. qüestió ................................

4. delinqüent ................................ 9. freqüent ................................

5. aquàtic ................................ 10. quotidià ................................

13.19. Omple els buits de les frases següents amb un d'aquests mots: qual, quantitat, qualsevol, quasi, quan 1. És un llibre que pots trobar en ..................... biblioteca.

2. ..................... comencen, les vacances de Nadal?

3. Ha anat a comprar arròs perquè ..................... se'ns havia acabat.

4. Quina ..................... de sucre hi poses, a la crema, per un litre de llet?

5. El seu avi, el ..................... era mestre d'escola, va morir als cent dos anys.

Quàquer: Individu d’una comunitat religiosa d’Anglaterra del s. XVII.


39

14. Ortografia de b/v - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Hem d'escriure b/v en els casos següents: B · alternant amb p: sap, saber, llop, llobató... · davant de l, r: blau, braç... · darrere m: ambició, àmbit, ambulància... V · alternant amb u: neu, neva; clau, clavar... · darrere n: canvi, convicció, invent... · en les desinències -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven del pretèrit imperfet d'indicatiu: anava, anaves, anava, anàvem, anàveu, anaven... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 14.1. Completa els espais en blanc amb b/v i escriu un derivat:

1. __ruixa .................................. 8. __ranca ..................................

2. ar__re .................................. 9. po__re ..................................

3. __ndar .................................. 10. o__ligar ..................................

4. __lava .................................. 11. ama__le ..................................

5. __loc .................................. 12. __rasa ..................................

6. fe__le .................................. 13. lli__re ..................................

7. om__ra .................................. 14. bi__lioteca ..................................

14.2. Escriu un derivat dels mots següents en què alternin u/v: Ex: administratiu - administrativa

1. blau .................................. 10. còncau ..................................

2. viu .................................. 11. beure ..................................

3. nociu .................................. 12. suau ..................................

4. deure .................................. 13. escriu ..................................

5. esclau .................................. 14. brau ..................................

6. breu .................................. 15. teu ..................................

7. caliu .................................. 16. gasiu* ..................................

8. passiu .................................. 17. agressiu ..................................

9. optatiu .................................. 18. atractiu ..................................

Gasiu: Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat (garrepa).


40

14.3. Completa les sèries següents: Beu (present d’indicatiu) beure (infintiu) bevia (imperfet d’indicatiu) 1. viu .................................. ..................................

2. cap .................................. ..................................

3. sap .................................. ..................................

4. rep .................................. ..................................

5. deu .................................. ..................................

6. plou .................................. ..................................

7. escriu .................................. ..................................

14.4. Completa amb mb/nv i escriu un derivat o un mot de la mateixa família: Ex: envellir – envelliment 1. to.......ar .................................. 7. e.......iar ..................................

2. e.......ejar .................................. 8. e.......olicar ..................................

3. e.......ernissar .................................. 9. co.......idar ..................................

4. mi.......ar .................................. 10. e.......alar ..................................

5. e.......assar .................................. 11. e.......ullar ..................................

6. e.......idriar .................................. 12. dese.......olupar ..................................

14.5. Omple els espais en blanc amb la forma de pretèrit imperfet d'indicatiu del verb subratllat: Ex: Escriu una carta: escrivia una carta. 1. Menja fruita per postres; .................................. pastissos per postres.

2. Acaba la feina aviat; .................................. la feina tard.

3. No s'espanta mai; no .................................. mai.

4. Estiueja a Lloret; .................................. a Lloret.

5. Demanen augment de sou; .................................. augment de sou.

6. Escolteu música; .................................. música.

7. Canta molt bé; .................................. molt bé.

8. Comenceu la partida; .................................. la partida.

9. Neteges els vidres; .................................. els vidres.

10. Paguem els deutes; .................................. els deutes.


41

14.6. Escriu un derivat o un mot de la mateixa família de cada un dels mots següents: Ex: cavall – cavaller

1. fava .................................. 9. canvi ..................................

2. esvelt .................................. 10. avi ..................................

3. prova .................................. 11. covard ..................................

4. advocat .................................. 12. cavall ..................................

5. avorrir .................................. 13. cavalcar ..................................

6. enveja .................................. 14. taverna ..................................

7. ganivet .................................. 15. espavilat ..................................

8. savi .................................. 16. escrivent .................................. 14.7. Fes el mateix: 1. treball .................................. 11. arribar ..................................

2. baró .................................. 12. basc ..................................

3. bena .................................. 13. biga ..................................

4. botifarra .................................. 14. bufetada ..................................

5. ambigu .................................. 15. bullir ..................................

6. corb .................................. 16. calb ..................................

7. mòbil .................................. 17. saba ..................................

8. abocar .................................. 18. berruga ..................................

9. trobar .................................. 19. buidar ..................................

10. rebentar .................................. 20. vuit .................................. 14.8. Omple els espais buits amb b/v: Les rieres eren seques gaire....é tot l'any, però quan no eren seques ana....en furients*. Quan les neus es fonien a les muntanyes, les rieres comença....en a ....aixar furients, i, Déu sap d'on, arri....a....en granotes i tortugues, serps d'aigua i peixos. Amb la prima....era, les aigües corrien ....ojament, però així que els camps ana....en passant del ....erd al torrat, que les flors s'ana....en con....ertint en fruita, i la tímida te....ior en calor opressi....a, les rieres min....a....en i el cor s'emperesia*. La primera aigua de les muntanyes era massa freda per in....itar el cos nu d'un minyó. Sol o en grup, un minyó es queda....a dret a la ri....a d'una riera i contempla....a l'aigua uns quants minuts..., es treia la ro....a d'una esgarrapada, feia una cap....ussada i tra....essa....a el corrent, nedant, fins a l'altra ri....a. WILLIAM SAROYAN. Els tres nedadors i l'adroguer de Yale Furient: Que es mou amb fúria, amb impetuositat. / Emperesia: (del verb empresar) Donar l'empenta a un teixit.


42

15. Ortografia de m/n a final de síl·laba - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - M · davant de p, b, m: important, campió, combat, commoció... excepcions: els mots compostos: tanmateix, enmig, benparlat

· davant de f: simfonia, àmfora... excepcions: fanfarra, fanfarró i els mots començats en con-, en-, in-: confessar, enfilar, infermera...

· en els prefixos amfi-, circum-: amfiteatre, circumferència... N · davant les consonants que no siguin p, b, m: pansa, tancar, incident... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 15.1. Omple els buits amb m/n:

i munitzar e viar e malaltir e marat co batre co mutable co parar co moure ra bla ru bejar ca pionat e bafar e bolicar e botit e bussar e vejar e gandulir* i vitar e bragatge e vellir 15.2. Mitjançant els prefixos -in, -im, escriu mots de sentit contrari dels següents: 1. madur ................................ 11. modificable ................................

2. merescut ................................ 12. mòbil ................................

3. mutable ................................ 13. moderat ................................

4. modest ................................ 14. mortal ................................

5. maculat ................................ 15. moral ................................

6. palpable ................................ 16. penetrable ................................

7. pagable ................................ 17. possible ................................

8. pur ................................ 18. perdonable ................................

9. finit ................................ 19. feliç ................................

10. fidel ................................ 20. formal ................................

Engandulir: Fer tornar gandul algú.


43

15.3. Mitjançant un prefix, forma infinitius derivats dels mots següents: Ex: nou – innovar

1. negre ................................ 6. feina ................................

2. fosc ................................ 7. farina ................................

3. fil ................................ 8. filtre ................................

4. fort ................................ 9. noble ................................

5. front ................................ 10. nou ................................

15.4. Omple els buits amb m/n. Tingues en compte que davant de n, la pronúncia ja enssol indicar si cal escriure m o n:

a nèsia, a nistia, o nipotent, so ni, so nàmbul, so nolència, da nificació,

gi nàstica, conde na, colu na, sole ne, pere ne, a nex, co nexió, dece ni,

mil·le ni, ga ma, te nis, A na, Susa na

15.5. Completa amb m/n: 1. Un infer dels Pastorets 6. El tra via blau 2. L'i forme del conseller 7. Una inde nització obligatòria 3. El parani f* de la universitat 8. Un afer de su ma i portància 4. Un i moble co fiscat 9. Una i fermera diligent 5. Un acte sole ne 10. Un tren de circu val·lació 15.6. Omple els buits amb m/n:

a fiteatre, circu ferència, ma lleu, circu specció, si fonia, circu loqui,

xa frà, ni fa, sa faina, li fàtic, à fora, so riure, pre sa, impre ta,

e premta, e presa, co tessa, trio f, pa flet, co fessió, co cert, a fibi

Paranimf: Saló d'actes acadèmics en algunes universitats.


44

Ortografia dels grups -mpt-, -mpc- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

· En alguns mots trobem una m a final de síl·laba seguida dels grups pt, pc. Val a dir que en aquests casos la p no sona. Principals mots en què trobem mpc, mpt:

assumpte, assumpció, Assumpta... compte, comptar, comptable, comptabilitat, descomptar... exempt, exempció... prompte, promptitud... símptoma, simptomàtic... redempció, redemptor... temptar, tempteig, temptació, temptable...

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

15.7. Completa els mots següents amb m/mp:

impre ta, assu te, exe ció, sí toma, te tació, reco te,

pro titud, presu ció, ate tat, empre ta, te tativa

15.8. Completa les frases següents amb conte, comte, compte o algun derivat: 1. El .................... i la comtessa passejaven de bracet.

2. El .................... que li agrada més és La Caputxeta Vermella.

3. Tinc el .................... corrent en números vermells.

4. Ha de .................... amb els dits perquè sempre s'equivoca.

5. Barcelona, ciutat .....................

6. A mi no em vingueu amb el .................... de la vora del foc.

15.9. Omple els espais buits amb una de les paraules següents: juny, enginyer, bany, puny, pinyol, codony, parany, pany, menys 1. Olives sense .....................

2. Pel .................... la falç al .....................

3. Com més anem, .................... valem.

4. Un .................... que no tanca.

5. L'enginy de l'.....................

6. Un .................... de disseny molt modern.

7. Confitura de .....................

8. El .................... dels guanys fàcils.


45

16. Ortografia de la l·l - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Escrivim l·l quan dins d'un mot hi ha una síl·laba que acaba en ela i a continuació una altra que comença amb la mateixa consonant. · Trobem l·l en els mots començats en: al·l- al·legar, al·legoria... col·l- col·laborar, col·legi... il·l- il·lògic, il·lícit... mil·l- mil·lenari, mil·lèsim... sil·l- síl·laba, vacil·lar...

· En els acabats en: -el·la mortadel·la, aquarel·la... -il·la síl·laba, sil·logisme...

· En mots cultes relacionats amb altres de populars que s'escriuen amb l·l: cabell, capil·lar; cristall, cristal·lí...

· En alguns mots força usuals: novel·la, intel·ligent... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

16.1. Mitjançant el prefix il-, escriu els mots que expressin el sentit contrari dels següents: Ex: limitat – il·limitat

1. legal ................................... 5. legible ...................................

2. legítim ................................... 6. les ...................................

3. liberal ................................... 7. lícit ...................................

4. localitzable ................................... 8. lògic ...................................

16.2. Escriu un mot culte emparentat amb els segúents mots populars: Ex: flagell – flagel·lar

1. metall ................................... 5. cabell ...................................

2. llustre* ................................... 6. aixella ...................................

3. cancell ................................... 7. pell ...................................

4. llum ................................... 8. cristall ...................................

5. fallar ................................... 9. ampolla ...................................

16.3. Completa els mots següents amb l / l·l:

pa idesa, i ògic, ita iana, gori a, vo um, ca igrafia, ba ances, co egi,

co ecció, nove a, simbo isme, ce ebració, so icitar, re igió, a emany,

po en, i uminació, pe ícula, i usió


46

16.4. Completa les frases següents amb l / l·l: 1. No van voler tenir en compte la so ució que havia proposat el co egiat.

2. Va dir que se ce ebrarien e eccions anticipades.

3. Té una co ecció de pe ícules sobre satè its artificials.

4. Li faria molta i usió que li rega essin un gori a de peluix.

5. Va a egar que patia a ucinacions.

6. Han declarat la nu itat de les notes de re igió.

Mots corrents que s'escriuen amb l·l:

al·legoria fal·lible mol·lusc al·legar* fumarel·la* novel·la

aquarel·la goril·la nul·la bagatel·la* hel·lènic oscil·lar

bèl·lic idil·li pal·liar cal·ligrafia il·legal pàl·lid capil·lar il·lícit paral·lel

col·laborar il·lògic parcel·la col·lecció il·luminar pel·lícula col·lector il·lusió pol·lució col·lega il·lustre pupil·la col·legi imbecil·litat putxinel·li col·liri instal·lar satèl·lit

col·lisió intel·ligència síl·laba col·locar maxil·lar sol·licitar col·loqui metàl·lic til·la destil·lar mil·lígram tranquil·litat excel·lent mil·límetre vil·la (torreta)

fal·lera mortadel·la violoncel·lista - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Compte amb els mots següents, que NO s'escriuen amb l·l:

celebrar, eliminar, milió, religió, selecció, solució - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Al·legar: Donar com a raó. / Bagatel·la: 1. Fotesa, cosa de poca importància. 2. Petita composició generalment per a piano, sense rigor de forma. / Cancell: clos de planta rectangular o trapezoidal fet d'envans de fusta [...]. / Llustre: brillantor d'un objecte brunyit. / Fumarel·la: Fumera tènue que es desprèn d'un lloc humit. / Pal·liar: atenuar una malaltia sense guarir-la.


47

17. Ortografia de la r - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - · En una gran part del domini lingüístic del català la r a final de mot NOMÉS es pronuncia en: · monosíl·labs: cor, mar, llar... · alguns bisíl·labs en -or, -ur: licor, futur... · terminologia química: carbur, cianur... · alguns adjectius cultes en -ar, -or: singular, interior...

· Porten r muda final: · els infinitius: cantar, témer, dormir... (tret dels verbs de la 2a conjugació terminats en -re: beure, treure...)

· els derivats en -ar, -er, -or, -dor: noms col·lectius: pinar, bestiar... oficis: sabater, cuiner..., actor, pescador... noms abstractes de gènere femení: blancor, abundor... noms derivats de verbs: rebedor, encendor...

· els mots que presenten una r en el femení: marinera, mariner... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

17.1. Escriu l'infinitiu de les formes verbals següents: Ex: vindria – venir

1. servia ................................... 6. pagava ...................................

2. continuarem ................................... 7. tornaria ...................................

3. llogarem ................................... 8. dibuixava ...................................

4. disminuiria ................................... 9. regaríem ...................................

5. reparteixo ................................... 10. ingresso ...................................

17.2. Escriu el pretèrit perfet perifràstic de les següents formes de pretèrit perfet simple: Ex: féu – va fer

1. dividí ................................... 5. continuà ...................................

2. rigué ................................... 6. canvià ...................................

3. plogué ................................... 7. sortirem ...................................

4. llogà ................................... 8. fórem ...................................

17.3. Subratlla les formes del pretèrit perfet simple d'aquest text i canvia-les per les del pretèrit perfet perifràstic: De seguida la conversa girà a l'entorn del tema del quimono i tots baixàrem al museu soterrani del Baró. (...) El Baró segué en un banquet al bell mig de l'estança amb els colzes sobre els genolls i no digué ni una paraula mentre Mameha ens guiava tot recorrent la col·lecció. ARTHUR GOLDEN. Memòries d'una geisha (text


48

adaptat) 17.4. Escriu un derivat acabat en r dels mots següents: Ex: lledó – lledoner

1. préssec ...................................... 11. llimona ......................................

2. taronja ...................................... 12. avellana ......................................

3. alzina ...................................... 13. canya ......................................

4. pera ...................................... 14. pi ......................................

5. poma ...................................... 15. cirera ......................................

6. clau ...................................... 16. cendra ......................................

7. sal ...................................... 17. carta ......................................

8. fusta ...................................... 18. camisa ......................................

9. hostal ...................................... 19. bacallà ......................................

10. sabata ...................................... 20. arxiu ......................................

17.5. Escriu l'infinitiu de les formes verbals següents: Ex: pintora – pintor

1. editora ...................................... 6. lectora ......................................

2. actriu ...................................... 7. emperatriu ......................................

3. compositora ...................................... 8. marinera ......................................

4. fumadora ...................................... 9. forastera ......................................

5. organitzadora ...................................... 10. soltera ......................................

17.6. Completa amb r o bé accentua la vocal final dels mots que calgui: 1. Aquest préssec no és prou madu .

2. Ha vingut el venedo que ens va vendre el televiso .

3. Davant de la casa hi havia un xipre .

4. Em fa po que aquesta tardo no hi haurà gaires bolets.

5. Estic segu que aquell foraste era solte .

6. Si vol fuma haurà de sorti al carre .

7. Tothom vei que el perruque havia perdut un pape .

8. L'assesso de la comissi no els hauria pogut aconsella millo .

9. Li van regala una flo de pape .

10. L'arxive havia arxivat malament els clix .


49

Ortografia de r / rr a mig mot - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - · A mig mot escrivim:

R · entre vocals, per representar el so de r simple: cara, ironia... · després de consonant, per representar el so de r múltiple: esbarzer, enrabiar... · en els mots compostos amb un prefix que acaba en vocal: autoretrat, suprarenals...

RR · entre vocals, per representar el so de r múltiple: carro, serra,irreal... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 17.7. Completa els mots següents amb r / rr:

fol e, con eu, se a, en enou, to eta, En ic, ge a, esbo ar, canti et,

tapado a, neve a, ba a, botifa a, en amar, so a, con ear, ho ible,

en edar, en aonar, esba zer, ca o

17.8. Fes el mateix: 1. Vivien a l'extra adi, vora la ca etera de Man esa.

2. L'a tista va fer una contra èplica del seu auto etrat.

3. Treballava de semi epresentant per a un te atinent*.

4. Era un xicot i eflexiu que repartia propaganda anti eligiosa.

5. Ho van descobrir gràcies als raigs infra ojos.

17.9. Completa el text següent amb r / rr o accentua la vocal final dels mots que calgui: Aquella nit vaig dormi molt malament. Vaig somia que m'atacaven dos lleons i una lleona i es

veu que vaig crida perquè em vaig desperta i vaig veure que els meus pares eren al costat

del llit. El meu pare em va p endre la temperatura però no va troba res d'estrany i al matí

següent vaig ana a l'escola com si no hagués passat res, encara que em sentia tan feble com si

acabés de sorti d'una lla ga malaltia. Konradin no havia a ibat; vaig ana directament al meu

lloc, vaig fe veure que co egia uns deures i no vaig alça el cap quan va entra .

FRED UHLMAN. L'amic retrobat


50

Terratinent: Persona que és posseïdora de terres.


51

18. Ortografia de la h - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - En català la lletra h no correspon a cap so, però per raons etimològiques l'escrivim en una sèrie de mots. Escrivim amb h inicial els mots següents:

ham, harmonia, herba, hereu, hèrnia, heroi, hexàgon, higiene, hivern, hissar, hora, honest, hotel, home, hospital, humà, humiliar...

· el verb HAVER: he, has, havia... i els pronoms febles hi i ho.

· les paraules formades amb els prefixos hipo-, hidro-, higro-, hiper-, homo-: hidrofòbia, hipermercat...

· Escrivim amb h intercalada: ahir, subhasta, subtrahend*, tothom... alguns mots erudits: exhalar, exhaurir, cohibir, prohibir...

· Escrivim sense h: benaurat, cacauet, coet, orfe, orxata, ostatge, ou, truà...

· Escrivim amb h per indicar una aspiració les exclamacions: ah!, oh! ... - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 18.1. Completa amb h els mots que calgui i escriu un derivat:

1. orxata ...................................... 7. armonia ......................................

2. ou ...................................... 8. igiene ......................................

3. ivern ...................................... 9. isard* ......................................

4. ermita ...................................... 10. emicicle ......................................

5. eroi ...................................... 11. ex aurir ......................................

6. ad erir ...................................... 12. ipotèsi ......................................

18.2. Completa amb h els espais en blanc que calgui: 1. Ens an dit que aquest ivern serà llarguíssim.

2. Els abitants d'aquest poble són molt ospitalaris.

3. Els an pro ibit issar la seva bandera.

4. La umitat el perjudicava molt.

5. L' ereu es va comprar un ve icle usat.

6. Bevia orxata i menjava caca uets.

7. El pobre orfenet dormia sobre l' erba.

8. L' orquestra fil armònica* va tocar l' imne magistralment.

Subtrahend: En la subtracció, quantitat que ha d'ésser sostreta del minvend. / Isard-a: 1. Mamífer. 2. Dit de la persona esquerpa; escabrós; salvatge (una muntanya isarda). / Filharmònica: 1. Relatiu o pertanyent a la filharmonia. 2. Dit d'una societat, institució, etc. que fomenta els interessos musicals.


52

18.3. Completa els espais en blanc amb SI / SÍ / S'HI / SI HI: 1. Com va a casa teva?

2. No sé veu prou, per fer aquesta feina.

3. Què faràs et diuen que ? 18.4. Completa els espais en blanc amb O / HO: 1. Si no vols, això, donaré a la teva germana.

2. Tria blanc negre!

3. La veritat, no sé si sabia no sabia. 18.5. Completa els espais en blanc amb MI / M'HI: 1. A em sembla que no veuran més, en aquella botiga.

2. I aquest plat és per a ? Que no sabeu que a no agrada, la ceba, a l'amanida?

3. Els vaig dir que a no emboliquessin, en aquell assumpte.

4. Ha arribat el nou gerent, però a encara no han presentat. 18.6. Completa els espais en blanc amb HAM / AMB / EM: 1. aquest vestit no hi vull anar, a la festa.

2. quin has pescat aquests peixets?

3. va dir que sempre menjava pa xocolata per esmorzar. 18.7. Completa els espais en blanc amb EM / HEM / EN: 1. En Pere va prometre que avui aniríem al cinema, però no hi pogut anar.

2. Va enllestir la feina un tres i no res.

3. sembla que no fet tanta feina com pensava que faríem. 18.8. Completa els espais en blanc amb HEM / A / AMB / EM: 1. Dóna això aquell home que va crosses.

2. No vist la Roser des que es va casar.

3. aquesta maleta tan pesada sembla que et cansaràs massa.

4. No sé quina casa viu en Pere, però sembla que aquest plànol la trobarem de seguida.


53

18.9. Omple els buits amb les grafies que falten: La branca paterna de la meva família és originària del poble de Corbera d'Amunt, actualment abandonat. Els deien "Els Simonets", perquè el nom de Simó hi era hereditari. Del meu avi, ben poca cosa en sé. Gairebé totes les persones que hauria pogut interrogar han desap regut. I les que rest n, rarament ape en al passat. Pere era el gran dels seus germans i germanes, Simó, Ricard, Maria i Margarida. Era funcionari de sanitat, i succeïa al seu pare, que portava el tít l, anti uat però més presu tuós, de ciru ià. El ciru ià d'altre temps acumulava les funcions de barber i d'arrencaqueixals. De vegades les excercia davant la seva porta, en el pedrí on els pacients s'anaven a eient, l'un després de l'altre. També ado ava els ossos trencats, amb més garanties que el curandero, donava un cop de bisturí als ab essos i coneixia l'ús de les plantes medicinals. La professió exigia decisió, tra a, una honradesa absoluta, un p ls d'humor, i, segons les creences del temps, un do hereditari. El meu avi feia valer aquestes qualitats en la seva casa dels Cortals, tan petita que amb prou feines tenia una o dues finestres en el seu arre ossat groguenc i mal ncònic, si bé es prolongava per un estable obscur que donava a la plaça del poble. A l'estable s'hi allo aven el ca all i l'ase, i de vegades una cabra, i hi penjaven, d'un tros de cabiró clavat a la paret, la ella i els guarniments. A aquesta casa dels Cortals l'avi havia portat la seva companya, Caterina Beille, nascuda al Mas Vermell, a una llegua de mar i de l'estany de Sant Na ari. Mai no he sabut com s'havien arribat a conèixer. El prometratge durà bastant, com era de costum llavors. Un cop a la se ana, el jove funcionari de sanitat enganxava el cavall per fer cap al Mas Vermell. Els camins no eren segurs. Es parlava molt d'una partida de bandolers que generalment rondava per les muntanyes del Vallespir. Eren espanyols que es deien carlistes, i que la gent anom nava trabucaires, perquè anaven armats de trabucs. Els trabucaires havien a altat una di igència, a la carretera de Figueres i, havien agafat tres statges d'entre els viatgers, n'havien matat dos i havien retingut el tercer, un jove molt ben plantat, pel qual esperaven cobrar un bon rescat. Des que la gendarmeria de França havia estat a punt d'envoltar-los a la rectoria solitària de les Illes, on havien trobat a il prop del rector, no vaci aven a cometre les seves malifetes al Rosselló. Hom a enyalava com un dels refugis predilectes, un rour de tronc buidat, prop del camí del Voló. Aquell arbre es entrat, de braços innombrables i retor ats pel vent, obsedia la imaginació popular.

Josep Sebastià PONS. L'ocell tranquil, 1950 18.10. Col·loca els accents que falten en el text. Ho vaig somniar l'any passat i encara me'n recordo: ten em un examen d'hist ria i nom s de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra min scula, per es veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es trencava tot. El professor agafava els trossos m s grossos, els llençava per la finestra i amenaçava que si veia alg m s que copi s suspendria tota la classe. Jo m'asseia b i em queien m s pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el professor, que era all al davant meu, hi quedava completament colgat a sota i nom s li sortia una m que anava movent a poc a poc com si fes ad u. I els altres no s'adonaven de res. I continuava fent l'examen i era la primera d'acabar-lo i no sabia qu fer-ne. Al final l'hi deixava a sobre de la m i me n'anava.

Maria Mercè ROCA. El col·leccionista de somnis, 1987


54

ELS PRONOMS FEBLES ATENCIÓ: 1. Sempre apostrofarem el més a la dreta possible:

� te'l (Te'l porto ara) � li'n (Li'n rebrà avui) � me'l (Me'l donarà demà)

2. L'ordre és:

� Pronom + Verb: El vaig veure ahir. L'hauré vist

� Verb + Pronom: Vull explicar-li ara Vull veure-la ara Vull veure'l ara COMPLEMENT DIRECTE 1. Masculí Singular: el, l', 'l Femení Singular: la, l' Masculí Plural: els, 'ls Femení Plural: les 2. Són indiferents i s'utilitzen segons la frase: se / es "Es va caure" "Se la va veure pel parc" 3. Si el nom no porta article o és un indefinit: en, en, n', 'n

� Perdonar és necessari > N'és necessari 4. Això, allò, oració subordinada (que): ho

� Em va dir això > M'ho va dir COMPLEMENT INDIRECTE

� Singular: li, hi � Plural: els

Nota: No existeix la forma "les" encara que sigui femení.

� Combinacions � CD + CI (hi) = "l'hi", "la hi", "els hi", “les hi” � CI (li) + CD = "li'n", "li ho"

COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE LLOC: hi - El vaig veure allà . . . . . . . . . . El vaig veure-hi. SINTAGMA PREPOSICIONAL (amb preposició: a, de, amb, per,...): en

� Recorda't de Maria . . . . . . . . . . . Recorda-te'n


55

ELS PRONOMS FEBLES (simples i dobles) Escriu aquestes oracions substituint el sintagma subratllat pel pronom feble més adient:

� La Maria porta les gallines a l'hort – ............................................................................

� Deixa el vestit a l'armari – .............................................................................................

� Encara vesteixen l’Ernest com si fos una criatura – ..................................................

� Vigila els nois – ...............................................................................................................

� Ja s'acostumarà al fred – ..............................................................................................

� Poseu per a mi un got d'aigua fresca – .......................................................................

� La planxadora ha acabat la feina – .............................................................................

� Escriviu una carta a la tia – ..........................................................................................

� No sortireu si no acabeu això – ...................................................................................

� Recorda a tu mateix de venir – ....................................................................................

� Dirigiu la carta al Masnou – ..........................................................................................

� El pobre noi preguntava a mi els seus dubtes – ........................................................

� Torna el llibre a les noies – .........................................................................................


56

ELS PRONOMS FEBLES (simples i binaris) Digues quina és la resposta més adequada: 1. Porteu una taronjada, que tinc una set de ca l'ample… a) 'm b) -me c) -m d) 'me

2. Estaven de mala lluna i ni van saludar. a) nos b) -nos c) ens d) -ens

3. A vosaltres no han convidat a la festa? a) os b) ús c) vos d) us

4. El nen ha fet una figura de fang. No sé com és, perquè encara no he vista. a) la b) el c) l' d) lo

5. Afanyeu que fem tard! a) -vos b) -se c) -nos d) 's

6. A nosaltres el metge ja ens ha visitat, però a vostès encara no han donat tanda. a) m' b) ens c) lis d) els

7. Porta , si et plau, un tornavís d'estrella. a) em b) -me c) hem d) 'm

8. Aquest programa d'avui agradat més que el d'ahir. a) mà b) m' c) em d) m'ha

9. Aquests tortells són boníssims. Si no s'ho creu, i comprovi-ho vostè mateix. a) tastil's b) tasti-los c) tasti'ls d) tasti-lis

10. Tot i que la sala era plena de gom a gom, la gent va seure. a) deixa'ns b) deixant-se c) deixar-nos d) deixar-se


57

11. Per què no pares de fer-nos la guitza? en pau! a) Deixens b) Deixe'ns c) Deixen's d) Deixa'ns

12. Com que aquell disc no m'agrada, no me he emportat. a) ho b) en c) l' d) n'

13. D'aquí a Màlaga hi ha mil quilòmetres. D'aquí a Cadis encara més. a) els hi ha b) n'hi ha c) hi han d) hi ha

14. Aquest matí no sé si té visites o no . a) té b) ho té c) les té d) en té

15. A l'hivern sí que duc abric, però a l'estiu encara no havia portat mai. a) en b) els c) ho d) n'

16. Si no sap què fer de tants globus, un a cada criatura. a) doni'n b) donin c) doni'ls d) donil's

17. Que saps on són, la Teresa i el Jordi? No sé pas. a) en b) el c) ho d) els

18. Ens pensàvem que amb el nou vestit faria goig, però la veritat és que no . a) el fa b) en fa c) ho fa d) fa

19. Que no pots abastar el llibre del prestatge de dalt? Enfila't en aquest tamboret i podràs agafar sense problema. a) -ho b) -lo c) -el d) ho

20. Aquest aparell que t'han venut està espatllat. Torna-te'n a la botiga i canvia per un altre. a) 'n b) -lo c) 'l d) -ho

21. Si encara no tens el mostrari, no pateixis que el nostre representant pot dur demà mateix.


58

a) te'l b) tel c) t'el d) te l'

22. Si ja sabeu com es fa la maionesa, feu vosaltres mateixos. a) -us-la b) -vos-la c) 's-la d) -se-la

23. Això que us han dit, oi que ha posat malament? a) s'us b) es us c) se us d) se vos

24. Va dir que aquesta revista li agradava molt? Però si ni mirada. a) se la b) se l' c) se l'ha d) es la

25. Aquest noi no m¡'ha deixat veure la pel·lícula: tota l'estona ha posat al davant. a) es m' b) me's c) se'm d) se m'

26. No sé què fan perquè encara no vist. a) els b) els he c) els hi d) se'ls he

27. Hi ha molts bolets? Doncs no veu cap... a) es b) se'n c) 's d) se

28. Li va dir: "No et precipitis: mira bé abans de prendre cap determini". a) tu b) -t'ho c) 't'ho d) 't-ho

29. Quan ja anava, el van cridar novament. a) 's b) se'n c) se n' d) es n'

30. (A l'aeroport) Quan vegis que surt la nostra maleta, de seguida. a) agafen's-la b) agafen-se-la c) agafa-nos-la d) agafa'ns-la

31. La Glòria no pot ser amiga de l'Helena perquè està fent la vida impossible. a) la b) -lo c) -la d) -li

32. L'Esteve no vol malacostumar als seus fills; per això, no sol comprar llaminadures. a) -los b) -lis c) -els d) -les


59

33. L'alcalde vol que els ciutadans tornin a votar en els pròxims comicis. a) -el b) -ho c) -lo d) –li

34. Al Zacaries, no agrada gens que el critiquin públicament. a) li ha b) s' c) li d) l'

35. Vostès em demanen moltes informacions i jo no estic autoritzat a donar tantes... a) -los b) -vos-en c) -los-en d) -lis

36. Si el Pere és amic de la Clara, no entenc per què avui no ha volguda saludar. a) el b) li c) l' d) la

37. El Raül no pot ni veure la Matilde: tot el dia critica. a) le b) la c) li d) les

38. Tot i que ens havia dit que tots aquests projectes li semblaven bons, no agradat gens que s'hagi aprovat justament el nostre... a) li b) l'ha c) li ha d) l'

39. Les nenes tenen molta gana perquè el seu pare no ha donat encara el berenar. a) los b) lis c) els d) les

40. Per a en Joan, ells no fan res ben fet; només sap veure els defectes. a) -los b) 'ls c) -lis d) els

41. Li han demanat la càmera tants cops, que al final ha deixada. a) els hi b) els la c) els l' d) els n'

42. Li hem dit que no volíem entrepans i resulta que ha acabat preparant dos per a cadascú. a) -vos b) -nos c) -nos-en d) -los-hi


60

43. Van assegurar que li cantarien les quaranta, però veig que no han cantades... a) les hi b) lis c) se les d) se li

44. La Càndida sempre diu coses molt encertades i tothom dóna la raó. a) li b) l'hi c) la d) la hi

45. Com que jo dit que deia ximpleries, la Rosa Maria s'ha enfadat com una mona... a) li b) l'hi c) li hi d) li he

46. Li sabíem tots els defectes i amb el temps havíem après a tolerar . a) 'ls-hi b) -los-hi c) -los-en d) -se'ls

47. En sortir al terreny de joc, el futbolista va notar que les botes li feien mal i va canviar. a) els hi b) se'ls c) se les d) les hi

48. Li volia prendre el punyal dels dits, però no va aconseguir d'agafar . a) -l'hi b) -la-hi c) -se'l d) -li-ho

49. Si havia anat a comprar el pa, no és pas perquè fos un noi servicial sinó perquè el seu pare havia manat. a) l'hi b) li ho c) s'ho d) n'hi

50. Van entrar al bar de sempre. Com que el cambrer ja sabia que volien un cafè, va començar a preparar . a) -los-el b) els-el c) -se'l d) -los-hi

51. Saps si la Maria és de Manresa? –No, no és. a) l' b) hi c) en d) ho

52. M'han dit que l'Assumpta és a Solsona, però en realitat no pot ser perquè és a Súria. a) n' b) ho c) -hi d) l'


61

53. En veure que el sopar encara no estava a punt i que els convidats ja arribaven, es van posar nerviosos: van posar tant que se'ls van cremar les tallarines. a) es b) s'hi c) se n'hi d) s'en

54. Abans de decidir-ho, assessorar per professionals independents. a) deixi'ns b) deixis c) deixi's d) deixi-s'hi

55. Perdoneu-me, però m'he descuidat el paquet a la feina: ja vindré a portar demà passat. a) -vos-lo b) -vos-el c) -us-lo d) -us-el

56. Creus que la competència d'altres empreses pot fer-nos mal? –No; no pot fer de cap de les maneres: ben al contrari! a) -se'n b) -nos-en c) -nos d) -li

57. Excuseu-me si el vostre sobre encara està per enviar: volia enviar avui mateix però no ha estat possible. a) -vos-lo b) -us-el c) -vos-el d) 'ls-el

58. Els amenaçà dient que els estriparia el carnet i, davant l'astorament de tothom, va estripar . a) -los-ho b) -ho-els c) -los-lo d) -los-el

59. Aquell avi es desvivia per les noies del poble i els escrivia poemes. Es tancava totes les tardes per escriure un parell. a) 'ls-en b) -lis-en c) -los-en d) -les-en

60. Li han regalat uns aparells molt sofisticats, però no sap manejar. a) els he b) en c) els d) els en

61. Si se’t trenquen les ulleres, a) te les donarem noves b) te’n donarem unes de noves c) t’en donarem unes altres d) et donarem unes altres


62

62. L’Anton-Maria s’estimava tant aquella calaixera, que no hauria separat per res del món. a) se la b) se l’ c) se n’ d) s’hi 63. No te’l creguis. Sempre fa comèdia i és impossible de saber quan deixa de . a) fer-la b) fer c) fer-ne d) fer-te-la 64. En aquest poble ens hi trobem d’allò més bé: no crec que tinguem mai ganes de moure . a) ’ns-ne b) -nos-en c) ‘ns-en d) ‘ns-hi 65. Que com eren els individus que m’han atracat? No sé pas per on començar a descriure . a) -vos-els b) -us-lo c) -us-els d) -los 66. El grau d’ineficàcia de qualsevol reunió és directament proporcional al nombre d’individus que participen. a) ho b) se’n c) la d) hi 67. Quan la noia va quedar òrfena, uns oncles . a) van fer-se càrrec b) es van fer càrrec de la mateixa c) se’n van fer càrrec d) en van fer-se càrrec 68. El president va inaugurar el congrés i, en acabat, va parlar amb alguns dels que havien de presentar . a) -ne ponències b) ponències en el mateix c) -hi ponències d) -us ponències 69. Ens aturem en aquesta gasolinera a fer benzina? –Ben pensat, aturem . a) -s’hi b) -nos-en c) -nos-hi d) -la 70. El disbarat ja estava fet! Era inútil penedir . a) -ho b) -se’n c) -lo d) -s’hi


63

Documents

1. Els dígrafs - xtec.catjcampman/QuadernOrtoCat.pdf · Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana 1 1. Els dígrafs - - - - - - - ... novel·la cambrera maleta torre vidriera