Autocar del CEL

1 febrer 2020GR

PR

SL-C

110 anysCentre Excursionista de Lleida 1906 - 2016

Hora de trobada: 7:00Lloc: Camp d'Esports

Distància: 14 km.Desnivell: 600 m,Durada: 4 h.Dificultat: mitja. IBP (index de dificultat): 74

Cal apuntar-se a la secretaria del CentreExcursionista de Lleida ( ) cel@cel.catCEL

Comerç, 25 de Lleida 25007 - Telèfon: 973-242329

Esmorzar: CAL JORDI - Les AvellanesArribada a Lleida sobre les 8:01 0

Preus: Socis del federats: 1 €CEL 2No Socis del federats: €CEL 20

Socis del , no federats : €CEL 20 (inclou

assegurança 1 dia)FEEC

No socis no federats : 2 €5 (inclou assegurança

FEEC 1 dia)Per no federats, necessitem el número de DNI

Ingressos al compte: Banc de SabadellIBAN BSAB ESBB: /ES35 0081 0091 5500 0147 9954

** : en fer l'ingrés poseu el nom dels participants.ImportantTambé en efectiu o a la secretaria del Celtargeta .

Es sol·licita a tots els participants el seu número de telèfon mòvil, per raóde seguretat i organitzativa.

* L'import que es paga és únicament per a les despeses d'autocar.

DINAR: Cada participant ha de portar el seu propi menjar i beguda.

Visita a la Col·legiata de Sant Pere de Àger, INCLOSA

TERRA DE FRONTERA

CORÇÀ - ÀGER

Després de veure les runes del Castell deCorçà, resseguirem el GR1 per camins i corriolsuns 2 km. En una cruïlla de camins, iniciarem unasuau però continua pujada per superar la novaversió de les torres de guaita, com és actualmentel Parc Astronòmic Montsec . A partir d'aquíanirem faldejant el montsec d'Ares per corriols, avoltes inconnexos, fins a la Font de Pedra, oniniciarem una curta però forta pujada per arribara l'ermita de la Mare de Déu de Pedra. Aquíiniciarem la definitiva baixada fins a Àger,pararem a dinar a la Font de Pedra, per arribar aprimera hora de la tarda a Àger i poder visitar laCol·legiata d'Àger amb llum de dia.

Track

 TERRES DE FRONTERA. 

 Aquest projecte està pensat per posar en valor els territoris que van ser frontera entre dues maneres de entendre la vida i les creences, els cristians i els musulmans, que durant més de 3 segles es van disputar terres de conreu, castells i torres, una terra de ningú on encara es conserven molts vestigis arquitectònics. Amb aquest cicle que comencem aquest any, recorrerem camins ja coneguts, però també llocs molt poc visitats i podrem conèixer una mica més la història de les restes arquitectòniques que encara segueixen en peu, testimonis abandonats d'aquesta lluita pel territori. Les primeres etapes tindran lloc a la Serra del Montsec, que  actuà com a frontera entre el territori musulmà (que encabia LLeida, Ager i altres poblacions) i cristià (ubicat al nord de la Conca de Tremp i cap als Pirineus) Al segle XI, Arnau Mir de Tost travessà aquesta frontera i conquerí Àger i engrandí el territori cristià cap el sud.  

Llocs de interès etapa 2:  Castell de Corçà  El castell de Corçà és una fortalesa situada al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà dins del municipi d'Àger (Noguera). És a l'extrem occidental de la vall d'Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. 

 Història La primera referència sobre Corçà apareix en l'acta de consagració de l'església de Sant Salvador d' Àger, que data del 1048. Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de «Clarmonte i Curciano». En l'acta d'investidura de Guillem Ramon com a abat de l'abadia d'àger, l'any 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren la dominicatura del «castro de Chorzano». Pocs mesos després es documenta una convinença entre l'abat Ramon i el castlà Atinard Miró. El 1060, els expressats esposos reiteraren la donació a Àger del «castellum Corcianum» amb el seu terme i la «parrochiam castelli» amb els seus béns. La repartició de béns de l'abadia de l'any 1066 adjudicà el castell de Corçà a la mensa capitular, és a dir, al col∙lectiu dels canonges. 

 L'any 1110 el castell fou infeudat per l'abat Guillem a Galceran. El feu l'havia posseït Galceran Erimany, pare del dit Galceran, que testà l'any 1094 deixant el castell al seu fill. El 1187 posseeix el feu Berenguer d'Albesa. 

 Arquitectura 

S'han conservat molt pocs vestigis del castell de Corçà, situats al cim del turó al costat del qual s'arrecera actualment el poble. La llargada d'aquest espai superior és de 37,5 m. L'amplada és de 10 a 15 m. Al llarg del vessant meridional de la roca superior es conserven restes d'un mur, que devia resseguir el perímetre del cimal. Els murs, amb una alçada molt reduïda, ressegueixen el límit exterior, amb formes rectes i sobretot corbes. Als vessants del turó han aparegut més d'una vegada monedes medievals. 

 Castell de Claramunt i despoblat (Torre dels Moros)  Entre  el  barranc  del mas  Nou  i  el  poble de Corçà. El poble és al peu del penyal on es veuen les restes del castell.  Etimologia De procedència romànica, s’explica per si mateix: clar + mont . Clar no es refereix al color  de  la  roca  sinó  a  la  manca  de vegetació,  equivalent  al  que  en  altres indrets de Catalunya pren el nom de calb (Calbera, l’Espluga Calba, etc).  El  nom  popular  de  l’indret  és  Sant Portomeu o  los Claramunts, el primer és deformació  de  Bartomeu  que  era l’advocació de l’església del poble.  Història El poble de Claramunt (també documentat com Clarmont) s’erigí en un  indret conegut antigament com “Abella Cega” i es troba documentat des de l’any 1042. El castell fou erigit en temps d’Arnau Mir de Tost. Al cens atribuït a l’any 1359 (després de la pesta negra) hi consten 7 cases. El 1386 s’havia recuperat a 13 cases. El poble fou abandonat el s. XVIII.  Restes El poble conserva el conjunt de cases enrunades ben visible., Església romànica de Sant Bartomeu, al poble, molt malmesa. Vestigis de la torre del castell de planta quadrada amb un dels costats corbat. Coneguda popularment com “torre dels moros” o “torre de Sant Portomeu”. Església romànica de Santa Maria al castell, els seus darrers vestigis foren destruïts per aixecar les escoles de Corçà, al final del s. XX.    

 

Ermita de la Mare de Déu de Pedra  

Mare  de  Déu  de  Pedra  és  una  església romànica  situada  als  contraforts  del Montsec  d'Ares  al  municipi  d'Àger (Noguera).[1]  La  primera  documentació  és de  l'any 1042  i  fa  referència a  l'antic castell de  Pedra.  L'església  ho  és  el  1179.  Al  segle XIII  va  esdevenir  ermita  i  amb  el  temps  es convertí en el santuari marià més important de  la  vall  d'Àger.  L'antiga  capella  romànica del segle XI i modificada el XII, està adossada a  un  gran  casal  dels  segles  XVII  i  XVIII.  La capella és d'una sola nau amb volta de canó amb dos arcs torals. La capçalera, recta, està orientada a llevant. 

  

La  devoció  a  la  Vall  d'Àger  a  la  Mare  de  Déu  de  Pedra  és  antiquíssima  i  si  bé  no  es  té constància de quina mena era la primera imatge venerada, sí que es coneix que des del segle XV era una talla en pedra, policromada i d'estil clàssic.  Durant  la  Guerra  Civil  Espanyola  de  1936,  la  imatge  fou  llençada  penya‐segat  avall  fent‐se miques. Passats els anys es va refer amb una reproducció fidedigna i va ser entronitzada el 20 d'Agost de 1944.  La  talla  de  pedra  de  la  Verge  que  s'hi  conservà  fins  la  darrera  guerra,  corresponia  a  un moment de plenitud del santuari, doncs fins i tot li havia concedit una butlla d'indulgències el papat per aquells que visitessin el santuari durant certes festes.  Inclús, s'ha documentat una comunitat de monges durant el segle XV.  EL CASTELL DE PEDRA  Va ser dels primers castells de la vall, i apareix lligat a la nissaga dels Exabel, família autòctona del país, que va ajudar a Arnau Mir de Tost a dur a  terme  la conquesta de  la Vall d'Àger,  la qual  romania en poder àrab.  D'aquest  important  castell  aixecat  sobre  un  gran  penyal  de  la  carena  del  Montsec,  actualment  no resten ni els fonaments.  Torre del Negre Actual Mas de la Torre, torre circular de guaita del XI, reaprofitada com cup. Es creu que prop d'aquesta torre estava situada la vila de Castell de la Pedra, ja que on s'assentava el castell físicament no hi cap.      

Col∙legiata de Sant Pere de Àger  Sant Pere d'Ager, els seus orígens són de segle XI, va ser fundada per Arnau Mir de Tost  L'església es  troba dins de  les muralles de  l'castell  d'Ager  i  actualment podem veure només part de l'església. La planta original del temple era de tipus basilical amb tres naus cobertes amb volta de canó. Sobre els braços del creuer, s'aixecaven dos campanars de torre. Un d'ells es manté en peu, amb una espadanya. Els  cinc  capitells que encara es  conserven ens permeten  fer‐nos una  idea de  l'esplendor que va tenir el temple.  Durant  el  segle  XIV  es  va  allargar  la  nau  i  es  va  construir  un  nou  claustre  gòtic  en  substitució  de l'original romànic. La façana actual té tres portes. La central està a un nivell lleugerament més baix per permetre l'accés a la planta inferior del temple.  A sota de l'església es troba una cripta, coneguda com Santa Maria la Vella, que pot considerar‐se com una església  separada. Consta de  tres naus  i podia  tractar‐se d'un  temple més antic,  construït entre 1048 i 1068.  Es conserva una part del claustre, construït per Pere el Cerimoniós, d'estil gòtic. La resta del claustre va resultar molt danyat durant la Guerra dels Segadors. Al Museu Diocesà de Lleida es conserven alguns dels seus capitells romànics.  El  temple  també  comptava amb pintures murals dell segle XII. Les pintures, obra de el Mestre de Pedret, i també  dos capitells es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya, en elles es pot veure als apòstols Judes Tadeu i Jaume vestits segons la tradició romana.  La  torre  campanar  es  troba  dins  la  muralla  que envoltava  el  castell  i  l'església.  Del  castell  es conserven  la part  baixa d'un edifici  rectangular  i algunes  torres.  La  fortificació  sembla  tenir  els seus  orígens  en  l'època  islàmica  (s.  IX)  i  l'última fase  constructiva  es  va  desenvolupar  durant  el segle XI.  

 

Llocs de interes al poble d´Ager  

Sant Vicenç d'Àger Actualment,  l'església  de  Sant  Vicenç  d'Àger  presenta  una  estranya  planta  basilical  de  tres naus. D'època  romànica  conserva  la nau del  costat nord o antiga església de Sant Salvador, coberta amb volta de canó apuntat de final del romànic i capçada per un absis. Aquesta nau té,  al mur nord,  tres petites  capelles d'arc  apuntat. D'època  romànica  conserva  també part dels murs de l'absis de la nau central. Els dos arcs apuntats que comuniquen la nau nord i la central poden ser del mateix moment que la coberta de la primera o una mica posteriors. Per sota l'absis hi ha una cripta, d'estructura desconeguda, que potser s'estén per sota l'absis de Sant Vicenç. 

La  primitiva  església  de  Sant  Vicenç  és esmentada des del 1041. De l'església de Sant Salvador,  se'n  coneix  l'acta  de  consagració. Ambdues  esglésies  mantingueren  cultes independents  fins al  segle XIV. Actualment és la parròquia d'Àger.[1]  L'actual  església  parroquial  de  Sant  Vicenç d'Àger,  situada al barri de Solsdevila a  la part baixa de la població, és formada per la unió de dues esglésies inicialment independents ‐la de Sant  Vicenç  i  la  de  Sant  Salvador‐  més  una ampliació  del  segle  XVIII.  L'església  de  Sant Vicenç  és  documentada  des  del  1041  i  la  de Sant  Salvador  des  del  1048,  quan  fou consagrada.  Totes  dues  esglésies  formaven part  dels  béns  amb  què  Arnau  Mir  de  Tost dotà la canònica de Sant Pere.    + info https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_d%27%C3%80ger  Àger (nucli antic)  El  nucli  d’Àger  és  el  centre  antic  de  la  vila  d'Àger  (Noguera)  declarada bé  cultural  d'interès nacional. La zona on s'assenta ara el poble és situada al sud‐est del recinte sobirà i és formada per dos sectors articulats per la plaça Major. Un primer sector o espai just als peus del turó és format per dos o tres carrers que enllacen el que resta del portal de Sant Martí i del portalet de Sant Pere amb el portal del Pedró. Al nord  i a ponent d'aquest barri queden respectivament dos trams de muralla, que alguns autos pensen que formaven part d'un recinte propi que tancava aquest espai. Un altre sector és el que correspon a  l'anomenat barri de Solsdevila o de Sant Vicenç, al voltant de  l'església d'aquest nom. És  format bàsicament per dos carrers que van d'est  a  oest.  S'hi  conserven  edificis  o  restes  d'edificis medievals.  És  gairebé  tot  envoltat  de muralles,  segurament  gòtiques,  amb  bestorres  i  el  portal  de  Solsdevila,  del  qual  hi  ha  l'arc desmuntat. Aquestes muralles foren refetes a l'època carlina  

Carrer d'Àger, cap a 1890  Any 1650. Planta de la vila d'Àger Autor: Josep Sierra (fons Wikipedia, Enciclopedia Romànica,...)