1 IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt …...E.1. Dotació de serveis personals de dependència Nombre de places en llars i escoles infantils, més places en residències i

IInnddiiccaaddoorrss eessttrraattèèggiiccss

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt ddeell PPllaa EEssttrraattèèggiicc MMeettrrooppoolliittààddee BBaarrcceelloonnaaaannyy 22000055Equip investigador:

11

Pla EstratègicMetropolitàde Barcelona


Institucions membres de la Comissió Delegada del Consell General

Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

Ajuntament de BadalonaAjuntament de BarcelonaAjuntament de Cornellà de LlobregatAjuntament del Prat de LlobregatAjuntament de l’Hospitalet de LlobregatAjuntament de Montcada i ReixacAjuntament de Santa Coloma de GramenetAjuntament de PallejàAjuntament del Papiol

Consell Comarcal del Baix LlobregatConsell Comarcal del BarcelonèsEntitat Metropolitana del Medi AmbientEntitat Metropolitana del Transport

AenaAutoritat Portuària de BarcelonaCambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de BarcelonaCercle d’EconomiaComissió Obrera Nacional de CatalunyaConsorci de la Zona Franca de BarcelonaDiputació de BarcelonaFira de BarcelonaFoment del Treball NacionalMancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de BarcelonaUnió General de Treballadors de CatalunyaUniversitat de Barcelona

Institució promotora

Amb la col·laboració de

C R E R I R

UNIVERSITAT DE BARCELONA

B

U

de Barcelona

Parc Científic

U

B

iinnddiiccaaddoorrss eessttrraattèèggiiccss

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt ddeell

PPllaa EEssttrraattèèggiicc MMeettrrooppoolliittàà ddee BBaarrcceelloonnaa

aannyy 22000055

Equip investigador:

11

C R E R I R


B

U

de Barcelona

Parc Científic

U

B


IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt ddeell PPllaa EEssttrraattèèggiiccMMeettrrooppoolliittàà ddee BBaarrcceelloonnaaaannyy 22000055Equip investigador:

11


C R E R I R


B

U

de Barcelona

Parc Científic

U

B

Edició: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

Realització: Marc Castells, Artgrafia

ISBN: 84-7609-541-4

DL: B-25.425-2006

ÍNDEX

I. Introducció 11

Indicador A.1. Dotació de capital humà clau per al desenvolupament econòmic 18

Indicador A.2. Formació continuada d’excel·lència 20Indicador A.3. Atracció d’estudiants de doctorat estrangers 22Indicador A.4. Mobilitat dels estudiants universitaris 24Indicador B.1. Dinàmica de creació d’empreses en sectors estratègics 26Indicador B.2. Dinàmica sectorial de la demografia empresarial 28Indicador B.3. Ocupats en sectors estratègics respecte del total d’ocupats 30Indicador B.4. Transferència de tecnologia Universitat-Societat-Empreses 32Indicador B.5. Patents europees sol·licitades d’alta tecnologia 34Indicador B.6. Equipament i ús de les tecnologies

de la informació i la comunicació 36Indicador C.1. Importància del transport públic 38Indicador C.2. Grau de vertebració del territori 40Indicador C.3. Accessibilitat externa: mobilitat de passatgers 42Indicador C.4. Accessibilitat externa: mobilitat de mercaderies 44Indicador D.1. Mobilitat de mercaderies i creixement econòmic 46Indicador D.2. Índex de conscienciació de recollida selectiva d’escombraries 48Indicador D.3. Índex de qualitat de l’aire 50Indicador E.1. Dotació de serveis personals de dependència 52Indicador E.2. Grau de cobertura per a persones amb discapacitats 54Indicador E.3. Proporció d’immigrants afiliats

a la Seguretat Social sobre el total d’empadronats 56Marc econòmic. Indicador 1. Taxa de creixement del VAB 58Marc econòmic. Indicador 2. Taxa de creixement del VAB per habitant 59Marc econòmic. Indicador 3. Desviacions del PIB per habitant

respecte de la mitjana UE15 60Marc econòmic. Indicador 4. Taxa d’atur respecte de la UE15 61Annex. Comparativa de Barcelona ciutat amb altres ciutats europees. Resultats de l’enquesta de satisfacció dels residents «Perception Survey (2004)». 62

9

11.. IInnttrroodduucccciióó

El primer Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va ser aprovat el dia 10 de marçdel 2003. D’ençà d’aquella data, la tasca d’implementació de les diferents propos-tes estratègiques incloses en aquest Pla es troba en fases diverses: algunes d’ellesja estan en funcionament, altres estan en període d’implantació i altres en estudi.

Les propostes estratègiques fan referència a algun dels tres vectors d’actuació enquè es divideix el Pla, en concret, al vector de creixement econòmic sostenible, alvector de mobilitat territorial i al vector de convivència i cohesió social. Tanmateix,i amb independència de la situació concreta de cadascuna de les propostes, laconsecució dels objectius globals del Pla té a veure –com és lògic– amb l’acom-pliment de determinades orientacions genèriques que han de fer possible el des-envolupament econòmic i social de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

En aquest sentit, va semblar útil intentar disposar d’un instrument que permetésmesurar de manera objectiva tant l’adequació de l’evolució de diferents variablesdel territori a les orientacions estratègiques prèviament definides pel Pla, coml’impacte sobre aquest derivat de la implementació de propostes concretes.

A principi del 2004 es va encarregar al Grup de Recerca AQR (Anàlisi QuantitativaRegional)* de la Universitat de Barcelona l’estudi i la proposta d’un conjunt d’in-dicadors de seguiment que poguessin dur a terme l’objectiu abans esmentat.

11

Indicadors de seguiment del PEMB 2005

*. Grup de Recerca: Anàlisi Quantitativa Regional. Direcció i Coordinació: Manel Artís i Jordi Suriñach.Equip Tècnic: Esther Vayà.

El primer informe pilot presentat pel Grup AQR (corresponent al mateix any 2004i disponible via web) va ser analitzat per la Comissió Delegada del Pla, que vaproposar la incorporació d’alguns indicadors addicionals a fi de complementar elseguiment de les orientacions estratègiques generals i també de les línies espe-cífiques d’actuació corresponents als tres vectors en què es divideix el PlaEstratègic Metropolità de Barcelona.

El document que ara es presenta, «IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeennttddeell PPllaa EEssttrraattèèggiicc MMeettrrooppoolliittaa ddee BBaarrcceelloonnaa 22000055», és el pri-mer d’una sèrie per mitjà de la qual s’espera poder mesurarde manera objectiva els avanços en la implantació de lesestratègies acordades i els seus efectes sobre el territorimetropolità.

S’han definit un total de vint indicadors –agrupats en cinc blocs– que abasten elsobjectius globals dels tres vectors del Pla, més quatre indicadors addicionalsrelatius al marc econòmic de referència. Els cinc blocs són els següents:

A. Bloc estratègic de coneixementB. Bloc estratègic d’innovació i creativitatC. Bloc estratègic territorial i de mobilitatD. Bloc estratègic de sostenibilitatE. Bloc estratègic de qualitat de vida i cohesió social

Els blocs es configuren com segueix:

AA.. BBLLOOCC DDEE CCOONNEEIIXXEEMMEENNTT

A.1. Dotació de capital humà clau per al desenvolupament econòmicA.2. Formació continuada d’excel·lènciaA.3. Atracció d’estudiants de doctorat estrangers A.4. Mobilitat dels estudiants universitaris


12

BB.. BBLLOOCC DD’’IINNNNOOVVAACCIIÓÓ II CCRREEAATTIIVVIITTAATT

B.1. Dinàmica de creació d’empreses en sectors estratègicsB.2. Dinàmica sectorial de la demografia empresarialB.3. Ocupats en sectors estratègics respecte del total d’ocupatsB.4. Transferència de tecnologia Universitat-Societat-EmpresesB.5. Patents europees sol·licitades d’alta tecnologiaB.6. Equipament i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació

CC.. BBLLOOCC EESSTTRRAATTÈÈGGIICC TTEERRRRIITTOORRIIAALL II DDEE MMOOBBIILLIITTAATT

C.1. Ús del transport públicC.2. Grau de vertebració del territoriC.3. Accessibilitat externa: mobilitat de passatgersC.4. Accessibilitat externa: mobilitat de mercaderies

DD.. BBLLOOCC EESSTTRRAATTÈÈGGIICC DDEE SSOOSSTTEENNIIBBIILLIITTAATT

D.1. Mobilitat de mercaderies i creixement econòmic D.2. Índex de conscienciació de recollida selectiva d’escombrariesD.3. Índex de qualitat de l’aire

EE.. BBLLOOCC EESSTTRRAATTÈÈGGIICC DDEE QQUUAALLIITTAATT DDEE VVIIDDAA II CCOOHHEESSIIÓÓ SSOOCCIIAALL

E.1. Dotació de serveis personals de dependència E.2. Grau de cobertura de persones amb discapacitatsE.3. Proporció d’immigrants afiliats a la Seguretat Social sobre el total

d’empadronats

13


IINNDDIICCAADDOORRSS RREELLAATTIIUUSS AALL MMAARRCC EECCOONNÒÒMMIICC

1. Taxa de creixement del valor afegit brut no agrari 2. Taxa de creixement del valor afegit brut no agrari per habitant3. Desviacions del producte interior brut per habitant respecte de la mitjana

de la UE15 4. Taxa d’atur respecte de la UE15

A continuació, el QQuuaaddrree 11 recull una valoració de quina ha estat l’evolució tem-poral al llarg del darrer any dels indicadors esmentats.

A l’EEssqquueemmaa 11 es relacionen els indicadors seleccionats amb alguns dels objec-tius definits pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

Més endavant, es presenten formalment els vviinntt--ii--qquuaattrree iinnddiiccaaddoorrss, amb la sevadefinició, l’objectiu que volen aconseguir, la font emprada i la seva tendència.

Finalment, s’inclou un annex que mostra els resultats d’una eennqquueessttaa ddee ssaattiiss--ffaacccciióó dels residents, elaborada per l’EUROSTAT l’any 2004, relativa a diversosaspectes de la ciutat, i la comparació dels resultats de Barcelona amb els obtin-guts per altres ciutats europees.


14

QQuuaaddrree 11VVaalloorraacciióó ddee llaa tteennddèènncciiaa** ddeellss iinnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt 11999999--22000044****

AA..11.. DDoottaacciióó ddee ccaappiittaall hhuummàà ccllaauu ppeerr aall ddeesseennvvoolluuppaammeenntt eeccoonnòòmmiiccNous graduats en CFGS i nous diplomats/titulats universitaris en estudis estratègicsrespecte del total de nous graduats en CFGS i nous diplomats/titulats universitaris

AA..22.. FFoorrmmaacciióó ccoonnttiinnuuaaddaa dd’’eexxcceell··llèènncciiaaEstudiants de cursos de postgrau, màsters, doctorat i cursos d’especialització ofi-cials respecte de la població amb edats compreses entre 22 i 45 anys

AA..33.. AAttrraacccciióó dd’’eessttuuddiiaannttss ddee ddooccttoorraatt eessttrraannggeerrssDistribució dels estudiants de doctorat d’universitats públiques segons la seva nacionalitat

AA..44.. MMoobbiilliittaatt ddeellss eessttuuddiiaannttss uunniivveerrssiittaarriissEvolució del nombre d’estudiants estrangers visitants i del nombre d’estudiants uni-versitaris catalans a l’estranger

BB..11.. DDiinnààmmiiccaa ddee ccrreeaacciióó dd’’eemmpprreesseess eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccssTaxa de creixement del nombre d’empreses actives en sectors estratègics

BB..22.. DDiinnààmmiiccaa sseeccttoorriiaall ddee llaa ddeemmooggrraaffiiaa eemmpprreessaarriiaallDistribució sectorial de les empreses creades i destruïdes

BB..33.. OOccuuppaattss eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss rreessppeeccttee ddeell ttoottaall dd’’ooccuuppaattssNombre d’afiliats en sectors estratègics d’indústria i serveis respecte del nombretotal d’afiliats

BB..44.. TTrraannssffeerrèènncciiaa ddee tteeccnnoollooggiiaa UUnniivveerrssiittaatt--SSoocciieettaatt--EEmmpprreesseessFacturació de les universitats amb les empreses en la seva R+D+I

BB..55.. PPaatteennttss eeuurrooppeeeess ssooll··lliicciittaaddeess dd’’aallttaa tteeccnnoollooggiiaa Patents europees sol·licitades d’alta tecnologia respecte del total de patents europe-es sol·licitades

BB..66.. EEqquuiippaammeenntt ii úúss ddee lleess tteeccnnoollooggiieess ddee llaa iinnffoorrmmaacciióó ii llaa ccoommuunniiccaacciióóGrau d’equipament i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació

CC..11.. ÚÚss ddeell ttrraannssppoorrtt ppúúbblliiccMobilitat en transport públic respecte de la mobilitat total

CC..22.. GGrraauu ddee vveerrtteebbrraacciióó ddeell tteerrrriittoorrii Importància relativa dels viatges sense origen ni destinació a la ciutat de Barcelona

CC..33.. AAcccceessssiibbiilliittaatt eexxtteerrnnaa:: mmoobbiilliittaatt ddee ppaassssaattggeerrssNombre de passatgers al port i l’aeroport de Barcelona

CC..44.. AAcccceessssiibbiilliittaatt eexxtteerrnnaa:: mmoobbiilliittaatt ddee mmeerrccaaddeerriieessMoviment de mercaderies al port i l’aeroport de Barcelona

DD..11.. MMoobbiilliittaatt ddee mmeerrccaaddeerriieess ii ccrreeiixxeemmeenntt eeccoonnòòmmiicc Tones mètriques de mercaderies respecte del valor afegit brut

DD..22.. ÍÍnnddeexx ddee ccoonnsscciieenncciiaacciióó ddee rreeccoolllliiddaa sseelleeccttiivvaa dd’’eessccoommbbrraarriieessTones mètriques d’escombraries recollides selectivament respecte del total de tonesmètriques d’escombraries

DD..33.. ÍÍnnddeexx ddee qquuaalliittaatt ddee ll’’aaiirree Índex català de qualitat de l’aire

* En la majoria dels casos, es valora únicament la tendència seguida per l’indicador al llarg del pe-ríode analitzat, i no el valor de l’indicador en si mateix.

** Aquest període és general i varia d’acord amb la disponibilitat de dades de cada indicador.

EE..11.. DDoottaacciióó ddee sseerrvveeiiss ppeerrssoonnaallss ddee ddeeppeennddèènncciiaaNombre de places en llars i escoles infantils, més places en residències i centres dedia per a gent gran per 1.000 habitants en edat de dependència (menors de 6 anys imajors de 69 anys)

EE..22.. GGrraauu ddee ccoobbeerrttuurraa ddee ppeerrssoonneess aammbb ddiissccaappaacciittaattssNombre de places en centres d’atenció especial, llars i centres per a persones ambdiscapacitats per 1.000 habitants amb discapacitats

EE..33.. PPrrooppoorrcciióó dd’’iimmmmiiggrraannttss aaffiilliiaattss aa llaa SSeegguurreettaatt SSoocciiaall ssoobbrree eell ttoottaall dd’’iimmmmiiggrraannttsseemmppaaddrroonnaattssNombre d’immigrants afiliats a la Seguretat Social respecte del nombre total d’im-migrants empadronats en edat de treballar (16-65 anys)

MMaarrcc eeccoonnòòmmiicc:: IInnddiiccaaddoorr 11.. TTaaxxaa ddee ccrreeiixxeemmeenntt aannuuaall ddeell VVAABB nnoo aaggrraarrii

MMaarrcc eeccoonnòòmmiicc:: IInnddiiccaaddoorr 22.. TTaaxxaa ddee ccrreeiixxeemmeenntt aannuuaall ddeell VVAABB nnoo aaggrraarrii ppeerr hhaabbiittaanntt

MMaarrcc eeccoonnòòmmiicc:: IInnddiiccaaddoorr 33.. DDeessvviiaacciioonnss ddeell PPIIBB ppeerr hhaabbiittaanntt rreessppeeccttee ddee llaa mmiittjjaannaa ddee llaa UUEE1155

MMaarrcc eeccoonnòòmmiicc:: IInnddiiccaaddoorr 44.. TTaaxxaa dd’’aattuurr rreessppeeccttee ddee llaa UUEE1155

A.2. Formació continuada d’excel·lènciaA.3. Atracció d’estudiants de doctorat estrangersB.1. Dinàmica de creació d’empreses en sectors estratègicsB.6. Equipament i ús de les tecnologies de la informació i la comunicacióC.2. Grau de vertebració del territoriC.3. Accessibilitat externa: mobilitat de passatgersC.4. Accessibilitat externa: mobilitat de mercaderiesInd. 1. Taxa de creixement anual del VAB no agrariInd. 2. Taxa de creixement anual del VAB no agrari per habitantInd. 3. Desviacions del PIB per habitant respecte de la mitjana UE15

A.1. Dotació de capital humà clau per al desenvolupament econòmicA.4. Mobilitat dels estudiants universitarisB.2. Dinàmica sectorial de la demografia empresarialB.3. Ocupats en sectors estratègics respecte del total d’ocupatsB.4. Transferència de tecnologia Universitat-Societat-EmpresesD.2. Índex de conscienciació de recollida selectiva d’escombrariesD.3. Índex de qualitat de l’aireInd. 4. Taxa d’atur respecte de la UE15

B.5. Patents europees sol·licitades d’alta tecnologiaC.1. Ús del transport públicD.1. Mobilitat de mercaderies i creixement econòmicE.1. Dotació de serveis personals de dependènciaE.2. Grau de cobertura de persones amb discapacitatsE.3. Proporció d’immigrants afiliats a la Seguretat Social sobre el total

d’immigrants empadronats

EEssqquu

eemmaa

11**.. II

nnddiicc

aaddoorr

ss ddee

sseegg

uuiimm

eenntt dd

eell PP

llaa EE

ssttrraa

ttèèggii

cc ddee

ll’’AA

MMBB

IInnddiiccaaddoorr AA..11.. DDoottaacciióó ddee ccaappiittaall hhuummàà ccllaauu ppeerr aall ddeesseennvvoolluuppaammeenntt eeccoonnòòmmiicc

((NNoouuss ggrraadduuaattss eenn CCFFGGSS11++nnoouuss ddiipplloommaattss//ttiittuullaattss uunniivveerrssiittaarriiss22)) eenn eessttuuddiiss eessttrraattèèggiiccss

((NNoouuss ggrraadduuaattss eenn CCFFGGSS++nnoouuss ddiipplloommaattss//ttiittuullaattss uunniivveerrssiittaarriiss)) ttoottaallss

L’objectiu és analitzar el grau d’especialització dels nous titulats en estudissuperiors en àrees de coneixement considerades estratègiques3 per al desenvo-lupament econòmic d’un territori.

• El 6622,,44%% ddeellss nnoouuss ttiittuullaattss ssuuppeerriioorrss han obtingut el curs 2002-2003 el seu títolen algun dels eessttuuddiiss considerats com a eessttrraattèèggiiccss. Si es compara aquestaxifra amb la de cursos anteriors, s’observa una lllleeuuggeerraa tteennddèènncciiaa ddeesscceennddeenntteenn ll’’iinnddiiccaaddoorr aall llllaarrgg ddeell tteemmppss.

• El pes dels estudis estratègics és relativament superior en el cas dels CFGS is’ha anat incrementant des del curs 2000-2001. En el cas dels estudis univer-sitaris, la tendència ha estat la contrària.

• El darrer curs acadèmic ha disminuït tant el nombre total de titulats universi-taris com el nombre de titulats universitaris en estudis estratègics, la qualcosa trenca la tendència de cursos anteriors. No ha succeït el mateix en el casdels titulats en cicles formatius de grau superior.

• El curs 2002-2003, el 42% del titulats en estudis estratègics pertanyen a l’àm-bit tècnic; el 29%, a l’àmbit de ciències socials; el 19%, a l’àmbit de ciències dela salut, i el 10% pertanyen a l’àmbit de ciències. Aquesta distribució és simi-lar a l’observada en cursos anteriors, si bé s’aprecia una lleugera pèrdua delpes de l’àmbit tècnic a favor de l’àmbit de ciències socials.


18

1. CFGS: Cicles formatius de grau superior. La font emprada ha estat les estadístiques delDepartament d’Educació de la Generalitat.

2. Les universitats considerades han estat la UB, UAB, UPF, UPC, Ramon Llull, UOC i UIC. La informa-ció ha estat publicada pel DURSI.

3. Vegeu «Indicadors de seguiment del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 2005. Nota metodolò-gica» per a una definició dels estudis considerats com a estratègics.

NNoouuss ttiittuullaattss ((CCFFGGSS++uunniivveerrssiittaarriiss)) eenn eessttuuddiiss eessttrraattèèggiiccss rreessppeeccttee ddee nnoouuss ttiittuullaattssttoottaallss.. PPrroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa

DDiissttrriibbuucciióó ddee nnoouuss ttiittuullaarrss ((CCFFGGSS++uunniivveerrssiittaattss)) eenn eessttuuddiiss eessttrraattèèggiiccss sseeggoonnssll’’ààmmbbiitt dd’’eessttuuddiiss.. PPrroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa

NNoouuss ttiittuullaattss eenn eessttuuddiiss eessttrraattèèggiiccss rreessppeeccttee ddeell ttoottaall ddee nnoouuss ttiittuullaattss.. PPrroovvíínncciiaaddee BBaarrcceelloonnaa

ccuurrss ccuurrss ccuurrss ccuurrss 11999999--22000000 22000000--22000011 22000011--22000022 22000022--22000033

NNoouuss ttiittuullaattss eenn CCFFGGSS eenn eessttuuddiiss eessttrraattèèggiiccss 4.086 5.244 6.052 6.179

%% ttiittuullaattss eenn CCFFGGSS eessttrraattèèggiiccss rreessppeeccttee ddeell ttoottaall 64,6% 63,5% 66,0% 66,4%

NNoouuss ttiittuullaattss uunniivveerrssiittaarriiss eenn eessttuuddiiss eessttrraattèèggiiccss 16.260 16.327 16.577 15.747

%% ttiittuullaattss uunniivveerrssiittaarriiss eessttrraattèèggiiccss rreessppeeccttee ddeell ttoottaall 63,7% 63,9% 62,6% 61%

NNoouuss ttiittuullaattss ttoottaall eenn eessttuuddiiss eessttrraattèèggiiccss 20.346 21.571 22.629 21.926

%% ttiittuullaattss uunniivveerrssiittaarriiss eessttrraattèèggiiccss rreessppeeccttee ddeell ttoottaall 63,9% 63,8% 63,4% 62,4%

19


curs 1999-2000 curs 2000-2001 curs 2001-2002 curs 2002-2003

63,9%

62,4%

63,4%63,7%

curs 1999-2000

àmbit ciències àmbit ciències de la salut àmbit social àmbit tècnic

curs 2000-2001 curs 2001-2002 curs 2002-2003

40%

30%

0%

50%

20%

10%

IInnddiiccaaddoorr AA..22.. FFoorrmmaacciióó ccoonnttiinnuuaaddaa dd’’eexxcceell··llèènncciiaa

EEssttuuddiiaannttss ddee ccuurrssooss ddee ppoossttggrraauu,, mmààsstteerrss,, ddooccttoorraatt ii ccuurrssooss dd’’eessppeecciiaalliittzzaacciióó ooffiicciiaallss

PPoobbllaacciióó aammbb eeddaattss ccoommpprreesseess eennttrree 2222 ii 4455 aannyyss

L’indicador4 pretén valorar en quina mesura la població fa un esforç de reciclat-ge dels seus coneixements, la qual cosa evita la pèrdua de valor del capital humàde l’àrea.5

• PPeerr ccaaddaa 110000 hhaabbiittaannttss eennttrree 2222 ii 4455 aannyyss,, hhii hhaa ggaaiirreebbéé 44 eessttuuddiiaannttss qquuee hhaannccoonnttiinnuuaatt llaa sseevvaa ffoorrmmaacciióó ssuuppeerriioorr fent algun tipus de màster, curs de post-grau o curs d’especialització.

• L’indicador ha mostrat una lllleeuuggeerraa tteennddèènncciiaa ccrreeiixxeenntt eellss ddooss ddaarrrreerrss ccuurrssoossaaccaaddèèmmiiccss, i passa d’un 3,1% el curs 2001-2002 a un 3,7% el curs 2003-2004.

• En termes absoluts, eell nnoommbbrree dd’’eessttuuddiiaannttss de cursos de postgrau, màsters,doctorat i cursos d’especialització oficials ss’’hhaa aannaatt iinnccrreemmeennttaanntt ddee ffoorrmmaaccoonnttiinnuuaaddaa, i ha passat de 57.399 el curs 1999-2000 a 74.984 el curs 2003-2004(uunn ccrreeiixxeemmeenntt ddee mmééss ddeell 3300%% aall llllaarrgg ddeell ppeerrííooddee).


20

4. Les dades sobre el nombre d’estudiants s’han extret de les estadístiques del DURSI i les dades depoblació del padró continu (IDESCAT).

5. Les universitats considerades han estat la UB, UAB, UPF, UPC, Ramon Llull, UOC i UIC.

21


EEssttuuddiiaannttss ddee ccuurrssooss ooffiicciiaallss ddee ppoossttggrraauu,, mmààsstteerrss,, ddooccttoorraatt ii ccuurrssooss dd’’eessppeecciiaalliitt--zzaacciióó rreessppeeccttee ddee llaa ppoobbllaacciióó ccoommpprreessaa eennttrree 2222 ii 4455 aannyyss.. PPrroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa

EEssttuuddiiaannttss ddee ccuurrssooss ooffiicciiaallss ddee ppoossttggrraauu,, mmààsstteerrss,, ddooccttoorraatt ii ccuurrssooss dd’’eessppeecciiaa--lliittzzaacciióó ii ppoobbllaacciióó ccoommpprreessaa eennttrree 2222 ii 4455 aannyyss.. PPrroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa

ccuurrss ccuurrss ccuurrss ccuurrss ccuurrss11999999--22000000 22000000--22000011 22000011--22000022 22000022--22000033 22000033--22000044

NNoommbbrree dd’’eessttuuddiiaannttss eenn ffoorrmmaacciióó ccoonnttiinnuuaaddaa dd’’eexxcceell··llèènncciiaa 57.399 58.896 60.197 70.153 74.984

PPoobbllaacciióó eennttrree 2222 ii 4455 aannyyss 1.807.302 1.859.448 1.928.149 2.017.587 2.047.028

curs1999-2000

curs2000-2001

curs2001-2002

curs2002-2003

curs2003-2004

3,2%

3,5%3,7%

3,1%3,2%

IInnddiiccaaddoorr AA..33.. AAttrraacccciióó dd’’eessttuuddiiaannttss ddee ddooccttoorraatt eessttrraannggeerrss

DDiissttrriibbuucciióó ddeellss eessttuuddiiaannttss ddee ddooccttoorraatt dd’’uunniivveerrssiittaattss ppúúbblliiqquueess66 sseeggoonnss llaa nnaacciioonnaalliittaatt

L’indicador té com a finalitat conèixer quina és la capacitat d’atracció d’estu-diants estrangers de tercer cicle de les universitats catalans. A partir de la infor-mació relativa als dos darrers cursos acadèmics es pot concloure el següent:

• El curs 2003-2004, un 3322,,55%% ddeell ttoottaall dd’’eessttuuddiiaannttss ddee ddooccttoorraatt de les universi-tats públiques de l’AMB eerreenn dd’’oorriiggeenn eessttrraannggeerr, xifra lleugerament superior al’observada el curs 2002-2003.

• Prop del 7733%% ddeellss eessttuuddiiaannttss ddee ddooccttoorraatt eessttrraannggeerrss pprroocceeddeeiixxeenn dd’’AAmmèèrriiccaaCCeennttrraall oo ddeell SSuudd, ddaavvaanntt eell 1144,,99%% ddee ll’’EEuurrooppaa ddeellss qquuiinnzzee,, eell 55%% dd’’EEuurrooppaaCCeennttrraall ii ddee ll’’EEsstt oo eell 22,,77%% ddee ll’’ÀÀffrriiccaa SSuubbssaahhaarriiaannaa..

• Es detecten diferències entre els estudiants de doctorat estrangers i elsespanyols respecte de l’àmbit d’estudis.7 Enn eell ccaass ddeellss eessttuuddiiaannttss eessttrraannggeerrss,,eell ppeerrcceennttaattggee mmééss aalltt ((4433,,33%%)) eess ccoonncceennttrraa eenn ll’’ààmmbbiitt ttèèccnniicc,, sseegguuiitt ppeerr ll’’ààmm--bbiitt ddee cciièènncciieess ssoocciiaallss ((3300,,33%%)).. En canvi, en el cas dels estudiants espanyols,l’àmbit de ciències de la salut és el que concentra el percentatge més alt(27,1%), mentre que l’àmbit tècnic té el percentatge més baix (12,1%).

EEssttuuddiiaannttss ddee ddooccttoorraatt eessppaannyyoollss ii eessttrraannggeerrss.. UUnniivveerrssiittaattss ppúúbblliiqquueess ddee ll’’AAMMBB


22

2002-2003

7.437 (68,1%)8.092 (67,5%)

3.477 (31,9%) 3.893 (32,5%)

2003-2004

estudiants espanyols estudiants estrangers

ÀÀrreeaa ggeeooggrrààffiiccaa ddee pprroocceeddèènncciiaa ddeellss eessttuuddiiaannttss eessttrraannggeerrss.. UUnniivveerrssiittaattss ppúúbblliiqquueess ddee ll’’AAMMBB

DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ll’’ààmmbbiitt dd’’eessttuuddiiss ii llaa nnaacciioonnaalliittaatt.. UUnniivveerrssiittaattss ppúúbblliiqquueess ddee CCaattaalluunnyyaa

23


Mèxic, AmèricaCentral i Carib

21,0%

Amèrica del Sud51,6%

EU1514,9%

Europa Centrali de l’Est

5,0%

Àfrica Subsahariana2,7%

Resta 4,8%

6. Dades disponibles únicament per a les universitats següents: UB, UAB, UOC i UPF (font: DURSI).

7. Dades disponibles únicament per al sistema universitari públic de Catalunya.

estudiants espanyols total estudiantsestudiants estrangers

6,4%

18,6%

27,1%27,1%21,2%

21%

12,1%15,1%

20,9%23,8%

19,3% 21%

30,3%

43,3%

15%

5%

ciències ciències dela salut

ciènciessocials

humanitats àmbit tècnic

IInnddiiccaaddoorr AA..44.. MMoobbiilliittaatt ddeellss eessttuuddiiaannttss uunniivveerrssiittaarriiss

EEvvoolluucciióó ddeell nnoommbbrree dd’’eessttuuddiiaannttss uunniivveerrssiittaarriiss eessttrraannggeerrss vviissiittaannttss ii ddeell nnoommbbrree dd’’eessttuuddiiaannttss uunnii--

vveerrssiittaarriiss ccaattaallaannss aa ll’’eessttrraannggeerr

La finalitat d’aquest indicador és mesurar l’evolució de la mobilitat internacionaldels estudiants universitaris catalans i de la capacitat d’atracció d’estudiantsuniversitaris estrangers per part de les universitats catalanes.8

• SS’’hhaa pprroodduuïïtt uunn iinnccrreemmeenntt mmoolltt nnoottaabbllee eenn eell nnoommbbrree dd’’eessttuuddiiaannttss uunniivveerrssiittaa--rriiss eessttrraannggeerrss qquuee vvéénneenn aa eessttuuddiiaarr aa CCaattaalluunnyyaa eenn ccoommppaarraacciióó aammbb eell nnoomm--bbrree dd’’eessttuuddiiaannttss ccaattaallaannss qquuee ssee’’nn vvaann aa eessttuuddiiaarr aa ll’’eessttrraannggeerr. Així, mentreque, el curs 2000-2001, 2.729 universitaris catalans van anar a estudiar a l’es-tranger i 3.555 estudiants estrangers van venir a Catalunya, el curs 2003-2004aquestes xifres han estat de 3.536 i 6.192 respectivament. Per tant, eell nnoommbbrreedd’’eessttuuddiiaannttss uunniivveerrssiittaarriiss eessttrraannggeerrss qquuee vvéénneenn aa CCaattaalluunnyyaa ss’’hhaa iinnccrreemmeennttaattuunn 7744%% eenn qquuaattrree aannyyss,, eennffrroonntt ddeell 3300%% dd’’eessttuuddiiaannttss ccaattaallaannss qquuee ssee’’nn vvaann aall’’eessttrraannggeerr..

• EEllss eessttuuddiiaannttss uunniivveerrssiittaarriiss eessttrraannggeerrss pprroovveenneenn mmaajjoorriittààrriiaammeenntt ddee llaa UUnniióóEEuurrooppeeaa ddeell qquuiinnzzee (més del 60%), si bé en els darrers anys s’està incremen-tant el pes dels estudiants no europeus. La pprriinncciippaall ddeessttiinnaacciióó ddeellss eessttuuddiiaannttssuunniivveerrssiittaarriiss ccaattaallaannss ééss llaa UUnniióó EEuurrooppeeaa ddeell qquuiinnzzee (quasi el 85%).

NNoommbbrree dd’’eessttuuddiiaannttss uunniivveerrssiittaarriiss eessttrraannggeerrss aa CCaattaalluunnyyaa ii dd’’eessttuuddiiaannttss ccaattaa--llaannss aa ffoorraa ddee CCaattaalluunnyyaa.. UUnniivveerrssiittaattss ddee ll’’AAMMBB


24

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004

estudiants universitaris visitants estudiants universitaris catalans a fora

3.5552.729

4.441

2.972

4.688

3.205

6.192

3.536

DDiissttrriibbuucciióó ddeellss eessttuuddiiaannttss uunniivveerrssiittaarriiss eessttrraannggeerrss sseeggoonnss llaa pprroocceeddèènncciiaa ggeeoo--ggrrààffiiccaa.. UUnniivveerrssiittaattss ddee ll’’AAMMBB

DDiissttrriibbuucciióó ddeellss eessttuuddiiaannttss uunniivveerrssiittaarriiss ccaattaallaannss sseeggoonnss llaa ddeessttiinnaacciióó ggeeooggrrààffiiccaa..UUnniivveerrssiittaattss ddee ll’’AAMMBB

25


8. Les universitats seleccionades han estat les següents: UB, UPC, UAB, UPF, Ramon Llull, UIC iUOC. Les dades provenen del DURSI.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

resta de l’Estat Unió Europea resta Europa resta del món

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

resta de l’Estat Unió Europea resta Europa resta del món

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004

IInnddiiccaaddoorr BB..11.. DDiinnààmmiiccaa ddee ccrreeaacciióó dd’’eemmpprreesseess eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss

TTaaxxaa ddee ccrreeiixxeemmeenntt ddeell nnoommbbrree dd’’eemmpprreesseess aaccttiivveess eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss

El propòsit d’aquest indicador és mesurar la dinàmica seguida per les empresesque pertanyen a sectors estratègics, ja siguin sectors industrials amb una tec-nologia mitjana o alta, ja siguin sectors de serveis intensius en coneixement.S’ha calculat per al total de la província de Barcelona perquè que no se submi-nistren les dades de l’àmbit municipal.

De l’anàlisi de l’indicador per als cinc darrers anys s’extreuen les conclusionssegüents:

• El nnoommbbrree dd’’eemmpprreesseess aaccttiivveess eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss a la província deBarcelona hhaa ccrreessccuutt ddee ffoorrmmaa ccoonnttiinnuuaaddaa al llarg del període 2001-2005.9 Desde l’any 2003, el creixement anual s’ha accelerat i el darrer any ha augmentatun 7,3%.

• El pes relatiu de les eemmpprreesseess eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss rreessppeeccttee ddeell ttoottaall dd’’eemm--pprreesseess aaccttiivveess s’ha incrementat de forma continuada. L’any 2001, el 31,9% deltotal d’empreses actives a Barcelona desenvolupaven la seva activitat dinsd’algun dels sectors definits com a estratègics, xifra que ja és del 3355%% ll’’aannyy22000055.10

• La ràtio mostra també que, si bé el nombre total d’empreses durant el perío-de 2001-2005 va créixer al voltant del 17%, l’augment de les empreses en sec-tors estratègics va ser notablement superior, del 28%.


26

9. Les xifres corresponen al dia 1 de gener de cada any.

10. La font emprada ha estat el Directorio Central de Empresas (DIRCE).

27


CCrreeiixxeemmeenntt aannuuaall ddee lleess eemmpprreesseess aaccttiivveess eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss.. PPrroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa

EEmmpprreesseess aaccttiivveess eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss rreessppeeccttee ddeell ttoottaall dd’’eemmpprreesseess aaccttiivveess

22000011 22000022 22000033 22000044 22000055

EEmmpprreesseess aaccttiivveess eenn 119.431 128.236 133.471 142.332 152.671sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss

EEmmpprreesseess aaccttiivveess ttoottaallss 373.992 391.558 397.650 417.425 435.722

EEmmpprreesseess aaccttiivveess eenn 31,9% 32,7% 33,6% 34,1% 35%sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss rreessppeeccttee ddeell ttoottaall

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005

7,4% 7,3%6,6%

4,1%

IInnddiiccaaddoorr BB..22.. DDiinnààmmiiccaa sseeccttoorriiaall ddee llaa ddeemmooggrraaffiiaa eemmpprreessaarriiaall

DDiissttrriibbuucciióó sseeccttoorriiaall ddee lleess eemmpprreesseess ccrreeaaddeess ii ddeessttrruuïïddeess

L’objectiu de l’indicador és conèixer quin és el perfil sectorial de les empreses ques’han creat i s’han destruït els darrers anys a la província de Barcelona,11 per tal deconèixer quins han estat els sectors més dinàmics en la creació neta d’empreses iquina és la transformació que s’està produint en la composició del teixit empresarial.

• AAll llllaarrgg ddeell ppeerrííooddee 22000011--22000055 ss’’hhaann ccrreeaatt uunn ttoottaall ddee 6633..445588 eemmpprreesseess ii sseenn’’hhaann ddeessttrruuïïtt 11..772288.. Així, per cada empresa tancada, s’han obert 36,7 novesempreses a la província de Barcelona.

• A prop del 53% del total d’empreses creades pertanyen a sectors estratègics,12

mentre que únicament el 14,6% del total d’empreses destruïdes formen partd’aquest grup.

• PPeerr ttaanntt,, eenn eell ccaass ddeellss sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss,, ppeerr ccaaddaa eemmpprreessaa ddeessttrruuïïddaa sseenn’’hhaann ccrreeaatt 113322,,99 ddee nnoovveess,, mmeennttrree qquuee aaqquueessttaa xxiiffrraa ééss nnoommééss ddee 2200,,33 eenn eellccaass ddeellss sseeccttoorrss nnoo eessttrraattèèggiiccss..

• Els sectors de la ccoonnssttrruucccciióó,, dd’’aallttrreess aaccttiivviittaattss eemmpprreessaarriiaallss ii dd’’aaccttiivviittaattssiimmmmoobbiilliiààrriieess s’han mostrat els més dinàmics, amb el 58% del total de novesempreses.. Per altra banda, les iinnddúússttrriieess ttèèxxttiill,, ddee pprroodduucctteess aalliimmeennttaarriiss iibbeegguuddeess ii ddee ffuussttaa ii ssuurroo representen el 57,6% del total d’empreses destruïdes.

CCrreeiixxeemmeenntt nneett dd’’eemmpprreesseess eennttrree 22000011 ii 22000055.. PPrroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa22000011--22000055 %%

TToottaall dd’’eemmpprreesseess ccrreeaaddeess 63.458EEmmpprreesseess ccrreeaaddeess eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss 33.492 52,8%EEmmpprreesseess ccrreeaaddeess eenn sseeccttoorrss nnoo eessttrraattèèggiiccss 29.966 47,2%

TToottaall dd’’eemmpprreesseess ddeessttrruuïïddeess 1.728EEmmpprreesseess ddeessttrruuïïddeess eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss 252 14,6%EEmmpprreesseess ddeessttrruuïïddeess eenn sseeccttoorrss nnoo eessttrraattèèggiiccss 1.476 85,4%

EEmmpprreesseess ccrreeaaddeess ddiivviiddiitt ppeerr eemmpprreesseess ddeessttrruuïïddeess 36,7EEmmpprreesseess ccrreeaaddeess//eemmpprreesseess ddeessttrruuïïddeess eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss 132,9EEmmpprreesseess ccrreeaaddeess//eemmpprreesseess ddeessttrruuïïddeess eenn sseeccttoorrss nnoo eessttrraattèèggiiccss 20,3


28

DDiissttrriibbuucciióó sseeccttoorriiaall ddeell ttoottaall ddee nnoovveess eemmpprreesseess ccrreeaaddeess eennttrree 22000011--22000055..PPrroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa

DDiissttrriibbuucciióó sseeccttoorriiaall ddeell ttoottaall dd’’eemmpprreesseess ddeessttrruuïïddeess eennttrree 22000011--22000055.. PPrroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa

29


11. La font emprada ha estat el Directorio Central de Empresas (DIRCE); xifres de l’1 de gener.

12. Els sectors estratègics són els següents: altres activitats empresarials; act. immobiliàries; act.sanitàries i veterinàries; act. recreatives, culturals i esp.; act. inform., i altres activitats com edu-cació, act. d’aux. mediació financera, lloguer de màquines i equips, R+D, correus i telecomuni-cacions, fabricació d’equips i inst. medicoquirúrgics, fabricació d’altres mat. transp., mediaciófinancera, etcètera.

activitats associatives

activitats recreatives,culturals i esportives

construcció22,2%

altres activitatsempresarials

21,1%

activitatsimmobiliàries 14,7%comerç a l’engròs i

intermediàries del comerç 5,1%

activitats sanitàries,veterinàries i serveis

4,9%

comerç al detall4,7%

hoteleria4,2%

3,7%

3,2%

activitats informàtiques2,8%

activitats diversesserveis personals 2,5%

resta activitats10,9%

indústries tèxtils27,3%

indústries de productesalimentaris i begudes

16,1%

Indústries de la fustai del suro, llevat de mobles

14,2%fabricació de mobles;

altres indústries manufactureres 7,9%

fabricació d’altres productesminerals no metàl·lics

6,9%

fabricació de vehicles de motor,remolcs i semiremolcs

4,4%

indústries químiques4,3%

fabricació de productesde cautxú i matèries plàstiques

4,1%

fabricació de maquinàriai materials elèctrics

2,8%

preparació, adobamenti acabament del cuir

2,4%

metal·lúrgia2,4%

resta activitats7,1%

IInnddiiccaaddoorr BB..33.. OOccuuppaattss eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss rreessppeeccttee ddeell ttoottaall dd’’ooccuuppaattss

NNoommbbrree dd’’aaffiilliiaattss eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss dd’’iinnddúússttrriiaa ii sseerrvveeiiss

NNoommbbrree ttoottaall dd’’aaffiilliiaattss

Aquest indicador pretén analitzar el volum d’ocupació en sectors consideratsestratègics respecte del volum total d’ocupats.13

• El 4411,,44%% ddeell ttoottaall dd’’aaffiilliiaattss ttrreebbaallllaavveenn ll’’aannyy 22000044 eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss, ja siguinsectors considerats de tecnologia mitjana-alta (5,9%), de tecnologia alta (0,6%) oen serveis intensius en coneixement (35%). AAqquueessttaa xxiiffrraa eerraa ddeell 4400,,99%% ll’’aannyy 22000011..

• La proporció d’afiliats en sseeccttoorrss dd’’aallttaa tteeccnnoollooggiiaa iinntteennssiiuuss eenn RR++DD a l’AMB eradel 99,,66%% ll’’aannyy 22000011, superior a la xifra observada a Espanya (7,7% l’any 2000) illeugerament inferior a la de la UE (11% l’any 2000). En el cas dels sseeccttoorrssiinntteennssiiuuss eenn eedduuccaacciióó, la proporció era del 2288,,88%% a l’AMB, superior a l’obser-vada a Espanya (17,5%) i a la de la UE (25%). Finalment, en el cas dels sseerrvveeiissiinntteennssiiuuss eenn ccoonneeiixxeemmeenntt, el percentatges eren del 2299,,44%% a l’AMB, del 25% aEspanya i del 32,5% a la UE.14

• Si es té en compte el nivell de qualificació dels afiliats,15 nnoommééss aall vvoollttaanntt ddeell1133%% ddeell ttoottaall dd’’aaffiilliiaattss qquuee ttrreebbaallllaavveenn eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss ll’’aannyy 22000044 tteenniieennuunn nniivveellll ddee qquuaalliiffiiccaacciióó eelleevvaatt.. Quan es considera el total de sectors, el 21%del total d’afiliats són qualificats.

• En els sectors de tecnologia mitjana-alta i tecnologia alta, prop del 77% delsafiliats tenen un nivell de qualificació mitjà,16 mentre que únicament un 16%tenen un nivell de qualificació elevat. Per contra, en els serveis intensius enconeixement, la proporció d’afiliats amb un nivell de qualificació elevat és d’un31%, enfront del 48% d’afiliats amb un nivell de qualificació mitjà.


30

13. Les fonts emprades han estat la Tresoreria de la Seguretat Social (considerant tots els règimsd’afiliació) i l’informe de la Comissió Europea Employment in Europe 2001. Recent trends andprospects.

14. Vegeu «Indicadors de seguiment del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 2005. Nota meto-dològica» per a una definició detallada d’aquest tipus de sectors.

15. Vegeu «Indicadors de seguiment del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 2005. Nota meto-dològica» per a una definició d’afiliats qualificats.

PPeess ddeellss aaffiilliiaattss eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccss rreessppeeccttee ddeell ttoottaall.. CCllaassssiiffiiccaacciióó OOCCDDEE.. AAMMBB

PPeess ddeellss aaffiilliiaattss ppeerr sseeccttoorrss sseeggoonnss llaa ccllaassssiiffiiccaacciióó ddee llaa CCoommiissssiióó EEuurrooppeeaa.. AAMMBB

31


2001 2002 2003 2004

33,6% 33,4% 34,1% 34,9%

6,6% 6,3% 6,1% 5,9%

0,7% 0,7% 0,7% 0,6%

serveis intensius en coneixement tecnologia mitjana-alta tecnologia alta

AMB (any 2001) AMB (any 2004) EU15 (any 2000)Espanya (any 2000)

9,6% 9,5%7,7%

11,0%

28,8%27,4%

17,5%

25,0%

29,4%

34,9%

25,0%

32,5%

sectors d’alta tecnologia. Intensius en R+D (HT) sectors intensius en educació (HE)

serveis intensius en coneixement (KIS)

16. Corresponen als grups de cotització següents: Grup 4 (ajudants no titulats); Grup 5 (oficials subalterns);Grup 7 (auxiliars administratius); Grup 8 (oficials de 1a i 2a), i Grup 9 (oficials de 3a i especialistes).

IInnddiiccaaddoorr BB..44.. TTrraannssffeerrèènncciiaa ddee tteeccnnoollooggiiaa UUnniivveerrssiittaatt--SSoocciieettaatt--EEmmpprreesseess

FFaaccttuurraacciióó ddee lleess uunniivveerrssiittaattss aammbb lleess eemmpprreesseess eenn llaa sseevvaa RR++DD++II

Aquest indicador vol mesurar com la universitat actua de motor del desenvolu-pament mitjançant la transferència de tecnologia entre universitat i empresa.17

Els resultats permeten observar el següent:

• TTeennddèènncciiaa aa uunn iinnccrreemmeenntt ddee llaa rreecceerrccaa qquuee eeffeeccttuueenn lleess uunniivveerrssiittaattss mmiittjjaann--ççaanntt ccoonnttrraacctteess aammbb eemmpprreesseess, que ha passat de 26,5 milions d’euros l’any1999 a 44 milions l’any 2003.

• AAqquueesstteess xxiiffrreess vvaann rreepprreesseennttaarr ll’’aannyy 22000033 uunn 2211,,22%% ddeell ttoottaall ddee llaa rreecceerrccaa ffeettaappeerr lleess uunniivveerrssiittaattss, proporció superior al 19% de l’any 2000, però lleugera-ment inferior a l’observada l’any 1999 (22%). Aquesta xifra, tanmateix, encarano assoleix els objectius establerts pels Acords de Lisboa amb relació a la par-ticipació pública versus participació privada en el finançament de la recercaque duen a terme les universitats.

• QQuuaanntt aall pprreessssuuppoosstt ppeerr aa RR++DD++II ddee lleess uunniivveerrssiittaattss pprroovviinneennttss ddeellss ccoonnvveenniissaammbb eemmpprreesseess,, l’any 2003 la quantitat de captació de recursos per professorera de 4.874 euros/any, clarament superior als 3.341 euros de l’any 2000, fetque representa un ccrreeiixxeemmeenntt ddeell 4466%% eenn eellss ddaarrrreerrss qquuaattrree aannyyss.


32

17. La font emprada ha estat les estadístiques publicades pel DURSI. Les universitats considerades són laUB, UAB, UPC, UPF, Ramon Llull, UIC i UOC.

FFaaccttuurraacciióó ddee lleess uunniivveerrssiittaattss aammbb lleess eemmpprreesseess eenn llaa sseevvaa RR++DD++II ((ddaaddeess eennmmiilleerrss dd’’eeuurrooss))

RR++DD++II ffiinnaannççaatt RR++DD++II ffiinnaannççaatt RR++DD++II ffiinnaannççaatt ppeerrppeerr eemmpprreesseess // ppeerr eemmpprreesseess // aallttrreess iinnssttiittuucciioonnss1188// RR++DD++II TToottaall//

RR++DD++II TToottaall PPrrooffeessssoorrss EETTCC** PPrrooffeessssoorrss EETTCC** PPrrooffeessssoorrss EETTCC**

1999 22,0% 3.341 ? 11.822 ? 15.163 ?

2000 19,0% 3.594 ? 15.317 ? 18.910 ?

2001 20,6% 4.115 ? 15.893 ? 20.008 ?

2002 16,4% 3.690 ? 18.843 ? 22.533 ?

2003 21,2% 4.874 ? 18.117 ? 22.990 ?

*Professor equivalent a temps complet

33


26.55029.472

35.34232.551

43.957

1999 2000 2001 2002 2003

18. Es correspon amb el pressupost d’R+D+I provinent de contractes i projectes competitius ambl’Administració central, autonòmica, local, Unió Europea i institucions privades sense ànim de lucre.

IInnddiiccaaddoorr BB..55.. PPaatteennttss eeuurrooppeeeess ssooll··lliicciittaaddeess dd’’aallttaa tteeccnnoollooggiiaa

PPaatteennttss eeuurrooppeeeess ssooll··lliicciittaaddeess dd’’aallttaa tteeccnnoollooggiiaa rreessppeeccttee ddeell ttoottaall ddee ppaatteennttss eeuurrooppeeeess ssooll··lliicciittaaddeess

L’objectiu d’aquest indicador és mesurar quina és la proporció de patents d’altatecnologia19 sol·licitades per residents a la província de Barcelona a l’OficinaEuropea de Patents20 respecte del total de patents sol·licitades i conèixer quinaha estat la seva evolució temporal.

• AAll llllaarrgg ddeell ppeerrííooddee 11999900--11999999, s’observa una tteennddèènncciiaa ccrreeiixxeenntt ddeell ppeess ddee lleessppaatteennttss dd’’aallttaa tteeccnnoollooggiiaa rreessppeeccttee ddeell ttoottaall ddee ppaatteennttss ssooll··lliicciittaaddeess aa llaa pprroovvíínn--cciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa (especialment a partir del 1994), que han passat d’un 1% iescaig l’any 1990 a un 14% l’any 1999. Tanmateix, els ddaarrrreerrss aannyyss s’ha obser-vat una ppèèrrdduuaa dd’’iimmppoorrttàànncciiaa rreellaattiivvaa dd’’aaqquueesstt ttiippuuss ddee ppaatteennttss respecte deltotal (l’any 2002 només representen un 9%).

• Quan es compara eell vvaalloorr ddee ll’’iinnddiiccaaddoorr ppeerr aa llaa pprroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa ii ppeerr aallaa mmiittjjaannaa ddee llaa UUnniióó EEuurrooppeeaa,, ss’’oobbsseerrvvaa qquuee,, ssii bbéé llaa ddiiffeerrèènncciiaa eennttrree aammbbddóósseennttoorrnnss ss’’aannaavvaa rreedduuiinntt ffiinnss ll’’aannyy 11999999 (pes de les patents d’alta tecnologiarespecte del total del 16% a la UE15, enfront del 14% a la província deBarcelona), a partir de l’any 1999 la diferència s’ha anat iinnccrreemmeennttaanntt. Així,l’any 2002, el valor de l’indicador era del 19% a la UE15 i a la província deBarcelona només del 9%.


34

20. La base de dades emprada ha estat el REGIO (EUROSTAT).

19. Per a una definició de patents d’alta tecnologia, vegeu «Indicadors de seguiment del Pla EstratègicMetropolità de Barcelona 2005. Nota metodològica».

PPaatteennttss ssooll··lliicciittaaddeess dd’’aallttaa tteeccnnoollooggiiaa rreessppeeccttee ddeell ttoottaall ddee ppaatteennttss ssooll··lliicciittaaddeess.. UUEE1155 ii pprroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa

NNoommbbrree ddee ppaatteennttss ttoottaallss ii dd’’aallttaa tteeccnnoollooggiiaa ssooll··lliicciittaaddeess.. PPrroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa

35


25%

20%

15%

10%

5%

0%

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

UE15 Barcelona

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Nombre de paten s Nombre de patents d’alta tecnologia

128 120 136105

152 163 163193

246280 274

364329

2 0 5 7 4 8 10 20 32 38 35 47 30

t

IInnddiiccaaddoorr BB..66.. EEqquuiippaammeenntt ii úúss ddee lleess tteeccnnoollooggiieess ddee llaa iinnffoorrmmaacciióó ii llaa ccoommuunniiccaacciióó

GGrraauu dd’’eeqquuiippaammeenntt ii úúss ddee lleess tteeccnnoollooggiieess ddee llaa iinnffoorrmmaacciióó ii llaa ccoommuunniiccaacciióó aa lleess llllaarrss

Aquest indicador pretén conèixer quin és el grau d’implantació de les tecnologiesde la informació i la comunicació a les llars de l’Entitat Metropolitana deBarcelona.21 Els resultats de l’any 2004 indiquen el següent:

• EEll 8800,,44%% ddee lleess llllaarrss ddee ll’’ààmmbbiitt tteerrrriittoorriiaall mmeettrrooppoolliittàà ddeeccllaarreenn qquuee ddiissppoosseennddee tteellèèffoonnss mmòòbbiillss,, uunn 5566%% dd’’oorrddiinnaaddoorr,, uunn 4411,,77%% dd’’IInntteerrnneett ii uunn 1199,,33%% ddeebbaannddaa aammppllaa.. Aquestes xifres són, en tots els casos, superiors a les observa-des tant a Barcelona província, com a Catalunya, a Espanya i a la Unió Europea(amb l’excepció, en aquest darrer cas, de les llars amb Internet, el percentat-ge de les quals a la Unió Europea és del 45%).

• Un 1144,,33%% ddee lleess llllaarrss ddee ll’’ààmmbbiitt tteerrrriittoorriiaall mmeettrrooppoolliittàà ddeeccllaarreenn qquuee ccoommpprreennppeerr IInntteerrnneett aallgguunnaa vveeggaaddaa,, eell 2211,,44%% eemmpprreenn IInntteerrnneett ppeerr ooccii,, eell 1155%% ssóónn uussuuaa--rriiss ddeell xxaatt ii uunn 3377,,44%% ssóónn uussuuaarriiss ddee ccoorrrreeuu eelleeccttrròònniicc.. AAllhhoorraa,, eell 5522,,99%% aaffiirr--mmeenn qquuee uuttiilliittzzeenn oorrddiinnaaddoorr ii eell 4455,,66%% mmaanniiffeesstteenn sseerr uussuuaarriiss dd’’IInntteerrnneett..AAqquueesstteess xxiiffrreess ssóónn ssuuppeerriioorrss aa lleess oobbsseerrvvaaddeess ppeerr aall ttoottaall ddeell tteerrrriittoorrii ccaattaallàà..


36

21. La font emprada és l’enquesta «Equipament i ús de les tecnologies de la informació i comunicació.Àrees territorials de Catalunya. 2004», feta conjuntament amb l’INE i l’IDESCAT.

EEqquuiippaammeenntt aa lleess llllaarrss ddee tteeccnnoollooggiieess ddee llaa iinnffoorrmmaacciióó ii llaa ccoommuunniiccaacciióó 22000044

ÚÚss ddee tteeccnnoollooggiieess ddee llaa iinnffoorrmmaacciióó ii llaa ccoommuunniiccaacciióó aa lleess llllaarrss 22000044

37


Llars amb telèfon mòbil

Llars amb Internet

Llars amb ordinador

Llars amb banda ampla

Àmbit territorialmetropolità

Barcelonaprovíncia

Catalunya Espanya EU15

80,4% 80,3% 79,7% 76,9% 80%

56,0% 55,5% 54,7%48,1% 53%

41,7% 41,6% 40,4%30,9%

45%

19,3% 18,7% 17,8% 13,7% 10%

Compren per Internet algun cop Ús d’Internet per oci Usuaris del xat

Usuaris del correu elèctronic Usuaris d’Internet Usuaris d’ordinador

Catalunya àmbit territorial metropolità

12,4% 14,3%

21,3% 21,4%

14% 15%

35,6% 37,4%

44,2% 45,6%51,7% 52,9%

IInnddiiccaaddoorr CC..11.. IImmppoorrttàànncciiaa ddeell ttrraannssppoorrtt ppúúbblliicc

TTiippuuss ddee mmiittjjàà ddee ttrraannssppoorrtt eemmpprraatt eenn eellss ddeessppllaaççaammeennttss2222

Aquest indicador pretén mesurar l’ús del transport públic a la Regió Metropo-litana de Barcelona (RMB).

• LL’’aannyy 22000055,, ddeell ttoottaall ddee ddeessppllaaççaammeennttss ddeellss rreessiiddeennttss ddee ll’’RRMMBB,, sseennssee tteenniirr eennccoommppttee eellss ffeettss aa ppeeuu,, uunn 6622,,77%% eess vvaann ffeerr mmiittjjaannççaanntt vveehhiiccllee pprriivvaatt ii eell 3377,,33%%,,mmiittjjaannççaanntt ttrraannssppoorrtt ppúúbblliicc (els resultats de l’any 2004 reflectien un protago-nisme més important del vehicle privat).

• EEnn eell ccaass ddeellss ddeessppllaaççaammeennttss ffeettss ppeerr rreessiiddeennttss aa BBaarrcceelloonnaa,, eell ttrraannssppoorrttppúúbblliicc pprreeddoommiinnaa ssoobbrree eell vveehhiiccllee pprriivvaatt (eell 5599,,77%% eenn ttrraannssppoorrtt ppúúbblliicc eennffrroonnttddeell 4400,,33%% eenn vveehhiiccllee pprriivvaatt)).. AAqquueesstteess xxiiffrreess ppeerròò ss’’iinnvveerrtteeiixxeenn aa llaa rreessttaa dd’’àà--rreeeess,, eenn lleess qquuaallss pprreeddoommiinneenn eellss ddeessppllaaççaammeennttss eenn vveehhiiccllee pprriivvaatt ssoobbrree eellssffeettss eenn ttrraannssppoorrtt ppúúbblliicc,, ttaanntt eenn eell ccaass ddeellss rreessiiddeennttss ddee llaa rreessttaa ddee llaa pprriimmeerraaccoorroonnaa ccoomm,, ssoobbrreettoott,, ddee llaa rreessttaa ddee llaa RReeggiióó MMeettrrooppoolliittaannaa (resultats sem-blants als de l’any 2004).

• A la Regió Metropolitana, s’observa que ll’’úúss ddeell vveehhiiccllee pprriivvaatt pprreeddoommiinnaa ssoobbrreeeell ttrraannssppoorrtt ppúúbblliicc,, ttaanntt eenn eell ccaass ddeellss ddeessppllaaççaammeennttss ppeerr mmoobbiilliittaatt oobblliiggaaddaa(61,4% en vehicle privat enfront del 38,6% en transport públic) ccoomm ppeerr mmoobbii--lliittaatt nnoo oobblliiggaaddaa (64,2% en vehicle privat enfront del 35,8% en transport públic).

TTiippuuss ddee mmiittjjàà ddee ttrraannssppoorrtt eemmpprraatt.. MMoobbiilliittaatt ttoottaall ((oobblliiggaaddaa ii nnoo oobblliiggaaddaa)) 22000044

BBaarrcceelloonnaa RReessttaa pprriimmeerraa ccoorroonnaa RReessttaa RRMMBB TToottaall RRMMBB

TTrraannssppoorrtt ppúúbblliicc 59,7% 37,6% 14,9% 35,3%

VVeehhiiccllee pprriivvaatt 40,3% 62,4% 85,1% 64,7%


38

22. La informació ha estat extreta de l’«Enquesta de mobilitat en dia feiner» (2004 i 2005) feta per l’Institutd’Estudis Regionals i Metropolitans.

TTiippuuss ddee mmiittjjàà ddee ttrraannssppoorrtt eemmpprraatt.. MMoobbiilliittaatt ttoottaall ((oobblliiggaaddaa ii nnoo oobblliiggaaddaa)) 22000055

BBaarrcceelloonnaa RReessttaa pprriimmeerraa ccoorroonnaa RReessttaa RRMMBB TToottaall RRMMBB

TTrraannssppoorrtt ppúúbblliicc 61,2% 39,8% 16,8% 37,3%

VVeehhiiccllee pprriivvaatt 38,8% 60,2% 83,2% 62,7%

TTiippuuss ddee mmiittjjàà ddee ttrraannssppoorrtt eemmpprraatt.. MMoobbiilliittaatt oobblliiggaaddaa ii mmoobbiilliittaatt nnoo oobblliiggaaddaa..RRMMBB 22000044

TTiippuuss ddee mmiittjjàà ddee ttrraannssppoorrtt eemmpprraatt.. MMoobbiilliittaatt oobblliiggaaddaa ii mmoobbiilliittaatt nnoo oobblliiggaaddaa..RRMMBB 22000055

39


mobilitat obligada mobilitat no obligada

34,8% 34,6%

65,2% 65,4%

Transport públic Vehicle privat

mobilitat obligada mobilitat no obligada

38,6% 35,8%

61,4% 64,2%

Transport públic Vehicle privat

IInnddiiccaaddoorr CC..22.. GGrraauu ddee vveerrtteebbrraacciióó ddeell tteerrrriittoorrii

IImmppoorrttàànncciiaa rreellaattiivvaa ddeellss vviiaattggeess sseennssee oorriiggeenn oo ddeessttiinnaacciióó aa llaa cciiuuttaatt ddee BBaarrcceelloonnaa

Aquest indicador23 vol incidir sobre el grau de vertebració dels territoris que con-formen l’Àrea Metropolitana. Tenim dues fonts bàsiques d’anàlisi: el nombre deviatgers en transport públic per entitat administrativa (EMT, EntitatMetropolitana dels Transport, i TMB, Transports Metropolitans de Barcelona) il’«Enquesta metropolitana en dia feiner». A partir d’aquestes dues fonts es potconcloure el següent: • S’aprecia un aauuggmmeenntt ddeellss vviiaattggeess eenn ttrraannssppoorrtt ppúúbblliicc qquuee eess ffaann aammbb oorriiggeenn oo

ddeessttiinnaacciióó aa mmuunniicciippiiss ddee ffoorraa ddee ll’’eennttoorrnn ddeell TTMMBB. Així, els anys noranta, elsviatgers de l’EMT suposaven un 17% del total de viatgers de l’EMT i del TMB,mentre que aquesta xifra, l’any 2004, és del 23,1%.

• Un 14,4% del total dels desplaçaments que fan els residents a Barcelona no tenenorigen i destinació a la ciutat de Barcelona. En el cas dels residents a la resta dela primera corona, el 76,7% dels seus desplaçaments no tenen origen o destina-ció a Barcelona. Per últim, el 91% dels residents a la resta de la Regió Metro-politana no tenen Barcelona com origen o destinació dels seus desplaçaments.

PPrrooppoorrcciióó ddee vviiaattggeerrss EEMMTT rreessppeeccttee ddeell ttoottaall ddee vviiaattggeerrss ((TTMMBB++EEMMTT))


40

2003 2004

17,5% 17,8% 17,9% 17,7% 18,5%

20,6%22,0% 22,3%

23,1%

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

23. La informació ha estat extreta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de laGeneralitat de Catalunya.

OOrriiggeenn ii ddeessttiinnaacciióó ddeellss rreessiiddeennttss aa llaa cciiuuttaatt ddee BBaarrcceelloonnaa 22000044RReeccoorrrreegguutt PPeerrcceennttaattggee

Barcelona-Barcelona 85,6%

Barcelona - Resta primera corona 6,6%

Barcelona - Resta RMB 6,0%

Barcelona-Altres 1,8%

OOrriiggeenn ii ddeessttiinnaacciióó ddeellss rreessiiddeennttss aa llaa rreessttaa ddee llaa pprriimmeerraa ccoorroonnaa 22000044RReeccoorrrreegguutt PPeerrcceennttaattggee

Resta primera corona - Resta primera corona 64,6%

Resta primera corona - Barcelona 23,4%

Resta primera corona - Resta RMB 7,8%

Resta primera corona - Altres 4,3%

OOrriiggeenn ii ddeessttiinnaacciióó ddeellss rreessiiddeennttss aa llaa rreessttaa ddee ll’’RRMMBB 22000044RReeccoorrrreegguutt PPeerrcceennttaattggee

Resta RMB - Resta RMB 83,4 %

Resta RMB - Barcelona 8,9 %

Resta RMB - Resta primera corona 3,1 %

Resta RMB - Altres 4,5 %

41


IInnddiiccaaddoorr CC..33.. AAcccceessssiibbiilliittaatt eexxtteerrnnaa:: mmoobbiilliittaatt ddee ppaassssaattggeerrss

PPaassssaattggeerrss ddeell ppoorrtt ii ll’’aaeerrooppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa

La finalitat de l’indicador és conèixer l’evolució del moviment de passatgers del’aeroport i del port de Barcelona, tot distingint, en el cas de l’aeroport, entre volsnacionals, europeus i internacionals (no europeus) i, en el cas del port, entreferris regulars i creuers turístics.24

• S’observa una tteennddèènncciiaa ccrreeiixxeenntt eenn eell mmoovviimmeenntt ddee ppaassssaattggeerrss aall ppoorrtt ddeeBBaarrcceelloonnaa aall llllaarrgg ddeell ppeerrííooddee 11999999--22000044,, aammbb uunn iinnccrreemmeenntt gglloobbaall ddeell 4433%%.Aquest creixement s’ha accelerat a partir de l’any 2002 (amb un creixement del36% entre els anys 2001 i 2004). També es detecta un iinnccrreemmeenntt ccoonnttiinnuu ddee llaaiimmppoorrttàànncciiaa rreellaattiivvaa ddeellss ppaassssaattggeerrss eenn ccrreeuueerrss ttuurrííssttiiccss eenn ccoommppaarraacciióó aammbb eellssppaassssaattggeerrss ddee ffeerrrriiss (l’any 2004, els passatgers en creuers turístics representa-ven un 52% del total de passatgers, mentre que l’any 1999 aquesta xifra era del40%). Des de fa anys, Barcelona és el primer port europeu en nombre de passat-gers, és el port base –port d’inici i/o final de ruta– de més del 50% dels passat-gers de creuers i ocupa l’onzè lloc en el rànquing mundial de creuers.

• EEll nnoommbbrree ddee ppaassssaattggeerrss aa ll’’aaeerrooppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa ttaammbbéé ss’’hhaa iinnccrreemmeennttaatt ddeeffoorrmmaa ccoonnttiinnuuaaddaa aall llllaarrgg ddeell ppeerrííooddee 11999999--22000044,, aammbb uunn iinnccrreemmeenntt gglloobbaall ddeell4422%%. Aquest increment s’ha degut tant al creixement absolut del nombre deviatgers en vols domèstics com en vols dins de la Unió Europea. Per contra, elnombre de passatgers en vols internacionals s’ha mantingut força estable alllarg d’aquests anys (amb una certa davallada entre els anys 2001 i 2003). L’any2004, els vols domèstics representaven el 49% del total de passatgers, els volsdins de la Unió Europea el 44% i la resta de vols internacionals el 8%. Aquestesxifres eren, l’any 1999, del 53%, 38% i 9% respectivament.


42

24. La informació ha estat extreta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, d’AENA i delPort de Barcelona.

MMoovviimmeenntt ddee ppaassssaattggeerrss ddeell ppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa ((mmiilleerrss ddee ppeerrssoonneess))

PPaassssaattggeerrss eenn ffeerrrriiss ii ccrreeuueerrss ttuurrííssttiiccss ddeell ppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa ((mmiilleerrss ddee ppeerrssoonneess))

MMoovviimmeenntt ddee ppaassssaattggeerrss ddee ll’’aaeerrooppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa ((mmiilleerrss ddee ppeerrssoonneess))

PPaassssaattggeerrss eenn vvoollss nnaacciioonnaallss,, eeuurrooppeeuuss ii iinntteerrnnaacciioonnaallss ddee ll’’aaeerrooppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa ((mmiilleerrss ddee ppeerrssoonneess))

43


1.378 1.425 1.4431.691

1.8701.968

1999 2000 2001 2002 2003 2004

1.100

1999 2000 2001 2002 2003 2004Passatgers ferris línia regular del port de Barcelona

Passatgers creuers turístics del port de Barcelona

800600400200

0

1.200

1999 2000 2001 2002 2003 2004

17.129

19.37520.546 21.169

22.54224.363

12.000

4.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004

Vols domèstics Vols Unió Europea Vols internacionals (no UE)

10.000

8.000

6.000

0

2.000

12.000

4.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004

Vols domèstics Vols Unió Europea Vols internacionals (no UE)

10.000

8.000

6.000

0

2.000

IInnddiiccaaddoorr CC..44.. AAcccceessssiibbiilliittaatt eexxtteerrnnaa:: mmoobbiilliittaatt ddee mmeerrccaaddeerriieess

MMoovviimmeenntt ddee mmeerrccaaddeerriieess ddeell ppoorrtt ii ll’’aaeerrooppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa

Aquest indicador pretén conèixer l’evolució del moviment de mercaderies del’aeroport i del port de Barcelona, tot distingint, en el cas del port, entre merca-deries i contenidors.25

• S’observa una tteennddèènncciiaa ccrreeiixxeenntt eenn eell mmoovviimmeenntt ddee mmeerrccaaddeerriieess ii ddee ccoonntteennii--ddoorrss aall ppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa aall llllaarrgg ddeell ppeerrííooddee 11999999--22000044,, amb un incrementglobal del 41% i del 55% respectivament. Alhora, cal dir que el ccrreeiixxeemmeennttaannuuaall mmééss eelleevvaatt ss’’hhaa eexxppeerriimmeennttaatt,, eenn aammbbddóóss ccaassooss,, eennttrree eellss aannyyss 22000033 ii22000044 (13% i 16% respectivament).

• En el cas del mmoovviimmeenntt ddee mmeerrccaaddeerriieess aa ll’’aaeerrooppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa,, s’aprecia unatteennddèènncciiaa ddeeccrreeiixxeenntt eennttrree eell ppeerrííooddee 22000000 ii 22000033, que finalment remunta l’any2004. Així, enfront del creixement negatiu d’anys anteriors, eennttrree eellss aannyyss 22000033ii 22000044 eell mmoovviimmeenntt ddee mmeerrccaaddeerriieess ss’’iinnccrreemmeennttaa uunn 1177%% (increment que no haestat suficient per arribar a igualar els valors dels moviments de l’any 2000).

MMoovviimmeenntt ddee mmeerrccaaddeerriieess ddeell ppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa ((mmiilleerrss ddee ttoonneess))


44

27.87729.805

31.469 32.60834.775

39.321

1999 2000 2001 2002 2003 2004

25. La informació ha estat extreta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, d’AENA i delPort de Barcelona.

MMoovviimmeenntt ddee ccoonntteenniiddoorrss ddeell ppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa ((mmiilleerrss dd’’uunniittaattss TTEEUU))

MMoovviimmeenntt ddee mmeerrccaaddeerriieess ddee ll’’aaeerrooppoorrtt ddee BBaarrcceelloonnaa ((ttoonneess))

45


1.2351.388 1.411 1.461

1.652

1.916

1999 2000 2001 2002 2003 2004

86.173 87.308

76.966 75.21770.116

81.908

1999 2000 2001 2002 2003 2004

IInnddiiccaaddoorr DD..11.. MMoobbiilliittaatt ddee mmeerrccaaddeerriieess ii ccrreeiixxeemmeenntt eeccoonnòòmmiicc

TToonneess mmèèttrriiqquueess ddee mmeerrccaaddeerriieess

VVaalloorr aaffeeggiitt bbrruutt

Aquest indicador vol mesurar el grau de necessitat de serveis de transports demercaderies que té l’àmbit econòmic de l’AMB. Aquesta quantificació es fa a par-tir de dos indicadors:26

• TToonneess mmèèttrriiqquueess ttrraannssppoorrttaaddeess ppeerr ccaarrrreetteerraa ppeerr mmiilliióó dd’’eeuurrooss ddee VVAABB ((ttoottaallCCaattaalluunnyyaa))De l’evolució de la variable cal destacar un ffoorrttííssssiimm ccrreeiixxeemmeenntt eennttrree eellss aannyyss11999988 ii 22000022,, uunn 1111%% aannuuaall,, qquuee eess vvaa aattuurraarr eenn ppaarrtt ll’’aannyy 22000033 ii hhaa ttoorrnnaatt aa rreemmuunn--ttaarr ll’’aannyy 22000044.. Aquesta xifra permet apreciar la creixent intensitat de les necessi-tats de transport de l’economia catalana, que augmenta de manera constant desde l’any 1997. Aquesta consideració es pot traslladar a l’AMB si s’assumeix que eltransport interregional a Catalunya ha mantingut el seu pes al voltant del 25%.

• TTrraannssppoorrtt ddee mmeerrccaaddeerriieess ppeerr ccaarrrreetteerraa.. VVoolluumm ddee vveehhiicclleess ppeessaannttss ppeerr mmiilliióódd’’eeuurrooss ddee VVAABB ((AAMMBB))Pel que fa a l’AMB, es pot arribar a una conclusió semblant a la que s’arribaper al total de Catalunya. En aquest cas, s’ha pres una mesura del volum devehicles pesants que transiten per les autopistes de peatge en l’entorn pròxima l’AMB. El resultat de comparar aquesta evolució amb una mesura del totaldel pes econòmic del territori considerat torna a presentar un ffoorrtt ccrreeiixxeemmeennttddeell ttrraannssppoorrtt eennttrree ll’’aannyy 11999999 ii,, eenn aaqquueesstt ccaass,, ll’’aannyy 22000011 (20%). AA ppaarrttiirr ddee llllaa--vvoorrss,, eess ppoott aapprreecciiaarr uunnaa aattuurraaddaa ii,, ffiinnss ii ttoott,, uunnaa lllleeuuggeerraa ddaavvaallllaaddaa ffiinnss ll’’aannyy22000044, en què es torna a incrementar l’indicador fins a un valor de 949 vehiclespesants per milió d’euros de VAB generat (enfront dels 783 de l’any 1999).


46

26. Les dades provenen del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat deCatalunya i d’ACESA. Les dades corresponents al VAB català provenen de la CRE (INE) i les del VAB del’AMB són estimacions del grup AQR.

721 741783

919 941 919 909 949

199919981997 2000 2001 2002 2003 2004

TToonneess mmèèttrriiqquueess ttrraannssppoorrttaaddeess ppeerr ccaarrrreetteerraa ppeerr mmiilliióó dd’’eeuurrooss ddee VVAABB.. TToottaallCCaattaalluunnyyaa

TTrraannssppoorrtt ddee mmeerrccaaddeerriieess ppeerr ccaarrrreetteerraa:: vvoolluumm ddee vveehhiicclleess ppeessaannttss ppeerr mmiilliióódd’’eeuurrooss ddee VVAABB.. AAMMBB

47


1,65 1,711,88

2,102,32

2,45 2,492,69

199919981997 2000 2001 2002 2003 2004

IInnddiiccaaddoorr DD..22.. ÍÍnnddeexx ddee ccoonnsscciieenncciiaacciióó ddee rreeccoolllliiddaa sseelleeccttiivvaa dd’’eessccoommbbrraarriieess

TToonneess mmèèttrriiqquueess dd’’eessccoommbbrraarriieess rreeccoolllliiddeess sseelleeccttiivvaammeenntt

TToonneess mmèèttrriiqquueess ttoottaallss dd’’eessccoommbbrraarriieess

Aquest índex, directament relacionat amb la qualitat de vida i amb el mediambient, recull la idea que les deixalles que genera l’AMB tenen un control ade-quat.27 En aquest sentit, vol mesurar el grau de conscienciació de la nostra socie-tat pel que fa a la recollida selectiva d’escombraries. L’evolució de l’indicadorpermet apreciar el següent:

• Existeix una eevvoolluucciióó ccllaarraammeenntt ppoossiittiivvaa d’aquest indicador, que ha passat enmolt poc temps del 6% a prop del 28%. No es pot deixar de banda que, l’any2004, encara un 72% de la brossa no es va recollir de manera selectiva.

• EEll 2266,,77%% ddeell ttoottaall ddee rreessiidduuss rreecciiccllaattss ccoorrrreessppoonneenn aa mmaattèèrriiaa oorrggàànniiccaa,, eell1188,,22%% aa ppaappeerr ii ccaarrttrróó,, eell 1177,,55%% aa rreessiidduuss vvoolluummiinnoossooss,, eell 1133,,55%% aallttrreess rreessiidduussddee ddeeiixxaalllleerriiaa ii eell 1100,,88%% aa vviiddrree.. El 13% restant correspon a poda i jardineria,envasos lleugers, tèxtil, piles i medicaments.


48

27. Les dades provenen del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

PPeerrcceennttaattggee ddee bbrroossssaa rreeccoolllliiddaa sseelleeccttiivvaammeenntt.. AAMMBB

DDiissttrriibbuucciióó ddeell ttoottaall ddee rreessiidduuss rreecciiccllaattss sseeggoonnss llaa ttiippoollooggiiaa.. AAMMBB 22000044

49


5,5%7,3%

16,7%

20,8%

23,0%

26,4%27,9%

19991998 2000 2001 2002 2003 2004

medicaments0,05%

piles0,06%

matèria orgànica26,7%

paper i cartró18,2%

residus voluminosos17,5%

altres residusdeixalleria

13,5%

vidre10,8%

poda i jardineria7,6%

envasos lleugers5,7%

tèxtil0,08%

28. Les dades provenen del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

29. Vegeu «Indicadors de seguiment del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 2005. Nota metodològi-ca» per a una explicació més detallada de l’índex.

30. Cal dir que, tot i que hi ha gairebé un 70% dels dies amb qualitat de l’aire bona o excel·lent (valors del’ICQA entre 50 i 100), en un 30% dels dies la qualitat de l’aire ha estat únicament acceptable o baixa,deficient o molt deficient (valors de l’ICQA entre -50 i 50), fet que explicaria que el valor de mitjana anualde l’ICQA no arribi a 50.

IInnddiiccaaddoorr DD..33.. ÍÍnnddeexx ddee qquuaalliittaatt ddee ll’’aaiirree

ÍÍnnddeexx ccaattaallàà ddee qquuaalliittaatt ddee ll’’aaiirree ((IICCQQAA))2288

La mesura de la qualitat de l’aire es fa a partir de la legislació vigent, la qual vacanviant en el temps. Això comporta problemes de comparabilitat temporal del’índex. La legislació actual estableix uns valors límits vàlids a partir del 31 dedesembre del 2003 i permet una comparabilitat de les dades a partir del 2001.29

L’índex calculat és millor com més s’apropa al valor 100; la qualitat de l’aire ésexcel·lent a partir d’un valor de l’índex de 75 i bona a partir de 50.

• Des de l’any 2000 es constata un decreixement de la qualitat de l’aire. Enaquest sentit, cal tornar a recordar que no existeix una comparabilitat tempo-ral abans del 2001. En qualsevol cas, aquesta disminució de la qualitat de l’ai-re a partir del 2001 s’ha d’interpretar tenint en compte que la legislació és mésestricta i considera més gasos com a perillosos per a les persones i, per tant,expressa de fet una preocupació més gran pel medi ambient, en general, i pelque més afecta les persones, com és l’aire, en particular.

• Pel que fa a ll’’eevvoolluucciióó ddee llaa mmiittjjaannaa ddee ll’’IICCQQAA,, ddeess ddee ll’’aannyy 22000011 ss’’oobbsseerrvvaa uunnpprrooccééss ddee mmiilllloorraa ccoonnttiinnuuaaddaa ddee ll’’íínnddeexx (amb una petita davallada l’any 2003).LL’’aannyy 22000044 aassssoolleeiixx uunn vvaalloorr ddee 4499,,11,, qquuee,, ttoott ii qquuee ss’’aapprrooppaa ffoorrççaa aall vvaalloorr 5500,,iinnddiiccaa qquuee nnoo ggaauuddiimm eennccaarraa ddeell qquuee eess ppooddrriiaa ccoonnssiiddeerraarr uunnaa bboonnaa qquuaalliittaatt ddeell’’aaiirree..3300


50

MMiittjjaannaa IICCQQAA.. AAMMBB

IInntteerrpprreettaacciióó IICCQQAA

Valor entre 75 i 100: Qualitat excel·lentValor entre 50 i 75: Qualitat bonaValor entre 25 i 50: Qualitat acceptableValor entre 0 i 25: Qualitat baixaValor entre 0 i -50: Qualitat deficientValor inferior a -50: Qualitat molt deficient

PPeerrcceennttaattggee ddee ddiieess aammbb qquuaalliittaatt ddee ll’’aaiirree bboonnaa.. AAMMBB

PPeerrcceennttaattggee ddee ddiieess aammbb qquuaalliittaatt ddee ll’’aaiirree eexxcceell··lleenntt.. AAMMBB

53,3

41,438,9

49,9

62,1

49,1

40,8

19991998 2000 2001 2002 2003 2004

72%

63%62%

76%76%

59%61%

19991998 2000 2001 2002 2003 2004

51


24%

8%6%

20%

23%

10%8%

19991998 2000 2001 2002 2003 2004

IInnddiiccaaddoorr EE..11.. DDoottaacciióó ddee sseerrvveeiiss ppeerrssoonnaallss ddee ddeeppeennddèènncciiaa

NNoommbbrree ppllaacceess eenn llllaarr ii eessccoolleess iinnffaannttiillss++NNoommbbrree ppllaacceess eenn rreessiiddèènncciieess ppeerr aa llaa ggeenntt ggrraann ii cceennttrreess ddee ddiiaa

PPoobbllaacciióó eenn eeddaatt ddee ddeeppeennddèènncciiaa ((mmeennoorrss ddee 66 aannyyss ii mmaajjoorr ddee 6699 aannyyss))

L’indicador31 pretén captar en quina mesura l’AMB dóna resposta a les necessi-tats d’atenció de la població amb edat de dependència, entesa com els menorsde 6 anys i els majors de 69 anys.

• El nombre total de places en escoles infantils i en residències i centres de diaper a la gent gran a l’AMB s’ha incrementat entre els anys 2001 i 2004 en un6%, però la població en edat de dependència ha crescut un 27%, fet que hacomportat una ddiissmmiinnuucciióó pprrooggrreessssiivvaa ddeell ggrraauu ddee ccoobbeerrttuurraa. Així, l’any 2001,per cada 1.000 persones en edat de dependència, hi havia 241 places, xifra quel’any 2004 ha passat a 201.

• El decreixement en el grau de cobertura s’ha donat tant en el cas de les placeseenn llllaarrss dd’’iinnffaannttss ii eessccoolleess iinnffaannttiillss com en el cas de les ppllaacceess eenn rreessiiddèènncciieessppeerr aa llaa ggeenntt ggrraann..

• Al llarg dels anys estudiats, eell nnoommbbrree ddee ppllaacceess eenn rreessiiddèènncciieess ii cceennttrreess ddeeddiiaa ppeerr aa llaa ggeenntt ggrraann ddee ttiittuullaarriittaatt pprriivvaaddaa ggaaiirreebbéé hhaa dduupplliiccaatt eell nnoommbbrree ddeelleess ddee ttiittuullaarriittaatt ppúúbblliiccaa ii ssoocciiaall,, mentre que aquesta relació s’ha trobat forçamés compensada en el cas de les places en llars i escoles infantils.


52

31. El nombre de places en centres infantils s’ha obtingut mitjançant la informació directa subministradapel Registre de Centres Docents del Departament d’Educació. Les dades relatives a les residències degent gran i centres de dia han estat obtingudes a partir de la informació proporcionada per l’IDESCAT.

PPllaacceess eenn llllaarrss ii eessccoolleess dd’’eedduuccaacciióó iinnffaannttiill ii eenn rreessiiddèènncciieess ppeerr aa ggeenntt ggrraann iicceennttrreess ddee ddiiaa.. PPoobbllaacciióó eenn eeddaatt ddee ddeeppeennddèènncciiaa.. AAMMBB

PPllaacceess ppeerr 11..000000 hhaabbiittaannttss eenn eeddaatt ddee ddeeppeennddèènncciiaa.. AAMMBB

NNoommbbrree ddee ppllaacceess eenn cceennttrreess dd’’eedduuccaacciióó iinnffaannttiill ii rreessiiddèènncciieess sseeggoonnss llaa sseevvaattiittuullaarriittaatt

22000011 22000022 22000033 22000044

PPllaacceess eenn cceennttrreess dd’’eedduuccaacciióó iinnffaannttiill pprriivvaattss 46.720 48.301 48.830 48.895

PPllaacceess eenn cceennttrreess dd’’eedduuccaacciióó iinnffaannttiill ppúúbblliiccss 43.342 41.384 42.082 43.586

PPllaacceess ttoottaallss eenn eessccoolleess iinnffaannttiillss ppeerr 11..000000 hh..mmeennoorrss ddee 66 aannyyss 605,6 573,0 551,8 533,2

PPllaacceess eenn rreessiiddèènncciieess ii cceennttrreess ddee ddiiaa pprriivvaattss 11.181 12.100 13.195 14.069

PPllaacceess eenn rreessiiddèènncciieess ii cceennttrreess ddee ddiiaa ppúúbblliiccss ii ssoocciiaallss 6.399 6.832 7.550 7.554

PPllaacceess ttoottaallss eenn rreessiiddèènncciieess ii cceennttrreess ddee ddiiaappeerr 11..000000 hh.. ddee 7700 oo mmééss aannyyss 59,1 60,5 53,6 54,8

53


2001 2002 2003 2004

Total places llars, escoles infantils i residències

Població en edat de dependència

107.642 108.617 11.657 114.104

446.118

568.006552.103

469.563

241231

202 201

2001 2002 2003 2004

IInnddiiccaaddoorr EE..22.. GGrraauu ddee ccoobbeerrttuurraa ppeerr aa ppeerrssoonneess aammbb ddiissccaappaacciittaattss

NNúúmm.. ddee ppllaacceess eenn cceennttrreess dd’’aatteenncciióó eessppeecciiaall,, llllaarrss ii cceennttrreess ppeerr aa ppeerrssoonneess aammbb ddiissccaappaacciittaattss

NNúúmm.. ddee ppeerrssoonneess aammbb ddiissccaappaacciittaattss

L’indicador32 pretén captar en quina mesura l’AMB dóna resposta a les necessi-tats d’atenció de la població amb discapacitats.

• El nombre total de places en centres d’atenció especial, llars i centres per apersones amb discapacitats a l’AMB s’ha incrementat entre els anys 2001 i2004 en un 8%, però la població amb discapacitats ha augmentat un 24%, fetque ha comportat una ddiissmmiinnuucciióó pprrooggrreessssiivvaa ddeell ggrraauu ddee ccoobbeerrttuurraa. Així, ll’’aannyy22000011,, ppeerr ccaaddaa 11..000000 ppeerrssoonneess aammbb ddiissccaappaacciittaattss hhii hhaavviiaa 1133,,22 ppllaacceess,, xxiiffrraa qquueehhaa ppaassssaatt aa 1111,,55 ll’’aannyy 22000044..

• EEll nnoommbbrree ddee ppllaacceess eenn cceennttrreess dd’’aatteenncciióó eessppeecciiaall,, llllaarrss ii cceennttrreess ppeerr aa ppeerrssoo--nneess aammbb ddiissccaappaacciittaattss ddee ttiittuullaarriittaatt ssoocciiaall ssuuppoossaa eell 7766%% ddeell ttoottaall ddee ppllaacceess,enfront del 2222%% ddee ttiittuullaarriittaatt ppúúbblliiccaa i el 22%% ddee ttiittuullaarriittaatt pprriivvaaddaa. Alhora, s’ob-serva un cert increment de la importància relativa de places de titularitat socialdavant la disminució lleugera de la importància de les de titularitat pública.

NNoommbbrree ddee ppllaacceess eenn cceennttrreess dd’’aatteenncciióó eessppeecciiaall,, llllaarrss ii cceennttrreess ppeerr aa ppeerrssoonneessaammbb ddiissccaappaacciittaattss ppeerr ccaaddaa 11..000000 ppeerrssoonneess aammbb ddiissccaappaacciittaattss.. AAMMBB


54

13,212,7

12,211,5

2001 2002 2003 2004

32. Informació publicada per l’IDESCAT.

DDiissttrriibbuucciióó ddee lleess ppllaacceess eenn cceennttrreess dd’’aatteenncciióó eessppeecciiaall,, llllaarrss ii cceennttrreess ppeerr aa ppeerrssoonneess aammbb ddiissccaappaacciittaattss sseeggoonnss llaa ttiittuullaarriittaatt.. AAMMBB

NNoommbbrree ddee ppllaacceess eenn cceennttrreess dd’’aatteenncciióó eessppeecciiaall,, llllaarrss ii cceennttrreess ppeerr aa ppeerrssoonneess aammbb ddiissccaappaacciittaattss ppeerr ccaaddaa 11..000000 ppeerrssoonneess aammbb ddiissccaappaacciittaattss.. AAMMBB

22000011 22000022 22000033 22000044

PPllaacceess ttoottaallss eenn cceennttrreess dd’’aatteenncciióó eessppeecciiaall,, llllaarrss ii cceennttrreess ppeerr aa ppeerrssoonneess aammbb ddiissccaappaacciittaattss 1.851 1.899 1.958 1.994

NNoommbbrree ttoottaall ddee ppeerrssoonneess aammbb ddiissccaappaacciittaattss ((eennttrree 3333%% ii 6644%%,, eennttrree 6655%% ii 7744%% ii eennttrree 7755%% ii 110000%%)) 140.388 149.046 160.150 173.975

55


IInnddiiccaaddoorr EE..33.. PPrrooppoorrcciióó dd’’iimmmmiiggrraannttss aaffiilliiaattss aa llaa SSSS ssoobbrree eell ttoottaall dd’’eemmppaaddrroonnaattss

NNoommbbrree dd’’iimmmmiiggrraannttss aaffiilliiaattss aa llaa SSeegguurreettaatt SSoocciiaall

NNoommbbrree dd’’iimmmmiiggrraannttss eemmppaaddrroonnaattss eenn eeddaatt ddee ttrreebbaallllaarr ((1166--6655 aannyyss))

Aquest índex serveix per controlar la situació i l’evolució de la immigració a par-tir de l’afiliació a la Seguretat Social.33 Podem observar:

• DDiissmmiinnuucciióó iimmppoorrttaanntt ddee ll’’iinnddiiccaaddoorr que, per a la pprroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa,passa del 7722,,44%% ll’’aannyy 11999999 aall 4422,,77%% ll’’aannyy 22000044.. Aquesta davallada s’ha donattambé al total de Catalunya i d’Espanya. Així, es pot concloure que fa cinc anyshi havia una immigració més regularitzada que no pas l’últim any.

• LLaa xxiiffrraa dd’’aaffiilliiaattss eessttrraannggeerrss aa llaa pprroovvíínncciiaa ddee BBaarrcceelloonnaa hhaa ccrreessccuutt uunn 220033%% aallllllaarrgg ddeell ppeerrííooddee 11999999--22000044, ha passat de 54.297 afiliats l’any 1999 a 164.770l’any 2004. Malgrat aquest increment, llaa xxiiffrraa ddee ppoobbllaacciióó eessttrraannggeerraa eemmppaaddrroo--nnaaddaa eennccaarraa hhaa ccrreessccuutt mmééss,, uunn 441155%% (74.965 empadronats l’any 1999 enfrontdels 386.277 l’any 2004), fet que explica la davallada observada a l’indicador.

• EEll ppeerrcceennttaattggee dd’’aaffiilliiaattss,, aa ll’’AAMMBB,, ll’’aannyy 22000044 ééss ddeell 4444,,66%% ((ssuuppeerriioorr aall 4433,,11%% ddeell22000033)),, percentatge lleugerament superior al registrat tant a la província de Barce-lona com al total d’Espanya.34 Alhora, qquuaann eess ccoonnssiiddeerreenn úúnniiccaammeenntt eellss iimmmmiiggrraannttssnnoo pprroocceeddeennttss ddee llaa UUEE ddeellss qquuiinnzzee,, ll’’iinnddiiccaaddoorr ddiissmmiinnuueeiixx ffiinnss aa uunn 4400%% ll’’aannyy 22000044..

• Atenent la procedència geogràfica dels afiliats estrangers a l’AMB, s’observacom la proporció d’afiliats respecte del total d’empadronats és superior en elcas dels afiliats procedents d’ÀÀssiiaa ii OOcceeaanniiaa (5511,,44%% l’any 2004), seguits pels aaffii--lliiaattss aaffrriiccaannss (4455,,11%% l’any 2004) i pels aaffiilliiaattss aammeerriiccaannss35 (3366,,99%% l’any 2004).Per contra, els afiliats d’EEuurrooppaa CCeennttrraall ii ddee ll’’EEsstt presenten el valor de l’indi-cador més baix (2299,,11%%).


56

33. Les fonts estadístiques emprades han estat la Tresoreria de la Seguretat Social, pel que fa als afiliats(s’ha considerat el total de règims d’afiliació), i quant als immigrants empadronats les dades correspo-nents als padrons municipals que proporciona l’INE.

34. Mitjançant una petició expressa de dades a la Tresoreria de la Seguretat Social s’ha pogut obtenir laxifra d’afiliats estrangers dels municipis de l’AMB, tot i que únicament dels anys 2003 i 2004.

35. Procedents, en un 98%, d’Amèrica Central i del Sud.

RRààttiioo dd’’iimmmmiiggrraannttss aaffiilliiaattss aa llaa SSeegguurreettaatt SSoocciiaall ssoobbrree eell ttoottaall dd’’iimmmmiiggrraannttsseemmppaaddrroonnaattss eenn eeddaatt ddee ttrreebbaallllaarr.. EEssppaannyyaa,, CCaattaalluunnyyaa,, BBaarrcceelloonnaa ((pprroovv..)),, AAMMBB3366

RRààttiioo dd’’iimmmmiiggrraannttss aaffiilliiaattss aa llaa SSeegguurreettaatt SSoocciiaall ((nnoo ddee llaa UUEE1155)) ssoobbrree eell ttoottaalldd’’iimmmmiiggrraannttss eemmppaaddrroonnaattss eenn eeddaatt ddee ttrreebbaallllaarr sseeggoonnss llaa pprroocceeddèènncciiaa ggeeooggrràà--ffiiccaa.. AAMMBB

57


36. No es disposa d’informació anterior a l’any 2003.

Europa (no UE15) Àfrica Amèrica

Àsia i Oceania Total (no EU15)

2003 2004

28,4%29,1%

42,8% 45,1%48,3% 51,4%

38,3% 40,0%35,2% 36,9%

0,0%1999 2000 2001 2002 2003 2004

Espanya 59,5% 57,5% 51,3% 48,3% 43,1% 42,9%

Catalunya 66,6% 64,6% 60,3% 53,4% 45,1% 44,9%

Barcelona 72,4% 67,6% 59,7% 51,8% 43,1% 42,7%

AMB 43,1% 44,6%

80,0%

70,0%

60,0%

50,0%

40,0%

30,0%

20,0%

10,0%

MMaarrcc eeccoonnòòmmiicc:: IInnddiiccaaddoorr 11.. TTaaxxaa ddee ccrreeiixxeemmeenntt ddeell vvaalloorr aaffeeggiitt bbrruutt ((VVAABB))

Aquest indicador té com a objectiu contextualitzar l’evolució dels indicadors deseguiment analitzats anteriorment amb l’evolució de l’activitat econòmica des-envolupada a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Concretament, s’hacalculat la taxa de creixement anual del VAB no agrari per al període 1999-2004.37

TTaaxxaa ddee ccrreeiixxeemmeenntt aannuuaall ddeell VVAABB nnoo aaggrraarrii.. RRMMBB

Com es pot observar, malgrat que el creixement anual del VAB a l’RMB ha anat disminuint alllarg del període 1999-2003, ll’’aannyy 22000044 eess pprroodduueeiixx uunn ccaannvvii ddee tteennddèènncciiaa nnoottaabbllee,, i passa d’uncreixement de l’1,3% entre els anys 2002-2003 a un creixement del 2,4% entre els anys 2003-2004


58

4%

3%

2%

1%

0%

1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004

3,2%

2,4%

1,8%

1,3%

2,4%

37. Dades calculades pel grup de recerca AQR.

MMaarrcc eeccoonnòòmmiicc:: IInnddiiccaaddoorr 22.. TTaaxxaa ddee ccrreeiixxeemmeenntt ddeell vvaalloorr aaffeeggiitt bbrruutt ((VVAABB)) ppeerr hhaabbiittaanntt

Aquest indicador aproxima l’evolució de la capacitat de generació de renda perhabitant de l’RMB. Es defineix en termes de la taxa de creixement anual del VABno agrari per habitant de l’RMB per al període 1999-2004.38

TTaaxxaa ddee ccrreeiixxeemmeenntt aannuuaall ddeell VVAABB nnoo aaggrraarrii ppeerr hhaabbiittaanntt.. RRMMBB

EEll ccrreeiixxeemmeenntt ddeell VVAABB ppeerr hhaabbiittaanntt aa ll’’RRMMBB hhaa aannaatt ddiissmmiinnuuiinntt eellss ddaarrrreerrss aannyyss,, ffiinnss aa uunn ccrreeiixxee--mmeenntt nneeggaattiiuu eennttrree eellss aannyyss 22000022 ii 22000033 ddeell --11,,77%%.. Davant el creixement positiu observat en el VABen termes absoluts, aquest decreixement en termes relatius reflecteix una acceleració en el crei-xement de la població resident a l’RMB entre aquest anys. TTaannmmaatteeiixx,, aa ppaarrttiirr ddee ll’’aannyy 22000044 ss''oobbsseerr--vvaa uunn ccaannvvii ddee tteennddèènncciiaa,, ii eess rreeggiissttrraa uunn ccrreeiixxeemmeenntt ppoossiittiiuu dd''uunn 11,,11%% ddeell VVAABB ppeerr hhaabbiittaanntt eennttrreeeellss aannyyss 22000033 ii 22000044..

59


38. Dades del VAB calculades pel grup de recerca AQR i dades de població extretes del padró continu(IDESCAT).

MMaarrcc eeccoonnòòmmiicc:: IInnddiiccaaddoorr 33.. DDeessvviiaacciioonnss ddeell PPIIBB ppeerr hhaabbiittaanntt rreessppeeccttee ddee llaa mmiittjjaannaa ddee llaa UUEE1155

Aquest indicador pretén mostrar si el producte interior brut (PIB) per habitant dela província de Barcelona ha convergit cap al valor de mitjana de la Unió Europeadels quinze. Si es pren el valor del PIB per habitant de la UE15 de cada any com abase 100, l’indicador mesura la diferència absoluta entre el valor del PIB per habi-tant de la província de Barcelona i el valor 100 de la mitjana de la Unió Europea.39

DDeessvviiaacciioonnss ddeell PPIIBB ppeerr hhaabbiittaanntt rreessppeeccttee ddee llaa mmiittjjaannaa UUEE1155 ((UUEE1155==110000))

Es pot observar que, ssii bbéé BBaarrcceelloonnaa pprroovvíínncciiaa mmoossttrraavvaa uunn vvaalloorr iinnffeerriioorr aa llaa mmiittjjaannaa eeuurrooppeeaaffiinnss ll’’aannyy 11999988,, aaqquueessttaa tteennddèènncciiaa eess ttrreennccaa aa ppaarrttiirr ddee ll’’aannyy 11999999 ii eell PPIIBB ppeerr hhaabbiittaanntt ddeeBBaarrcceelloonnaa ll’’aannyy 22000022 aarrrriibbaa aa ssuuppeerraarr llaa mmiittjjaannaa eeuurrooppeeaa ((110011,,66)).. Aquest resultat mostra comBarcelona ha experimentat un procés clar de convergència cap a la UE15 en termes de PIB perhabitant en els darrers anys.


60

39. Les dades provenen de l’EUROSTAT.

MMaarrcc eeccoonnòòmmiicc:: IInnddiiccaaddoorr 44.. TTaaxxaa dd’’aattuurr rreessppeeccttee ddee llaa UUEE1155

Aquest indicador pretén mostrar si la taxa d’atur de la província de Barcelona haconvergit cap al valor de mitjana de la UE15.40

TTaaxxaa dd’’aattuurr

Es pot observar com, ssii bbéé BBaarrcceelloonnaa pprroovvíínncciiaa hhaa mmoossttrraatt uunnaa tteennddèènncciiaa ddeeccrreeiixxeenntt eenn tteerrmmeessddee llaa sseevvaa ttaaxxaa dd’’aattuurr aall llllaarrgg ddeellss aannyyss 22000022 aa 22000044,, aaqquueessttaa ccoonnttiinnuuaa sseenntt ssuuppeerriioorr aa llaa mmiittjjaannaaddee llaa UUEE1155. Així, l’any 2004, Barcelona mostrava una taxa d’atur del 10,4%, enfront del 8,2% de laUE(15). Malgrat això, cal dir que eellss ddaarrrreerrss aannyyss ss’’hhaa aannaatt rreedduuiinntt llaa ddiiffeerrèènncciiaa eennttrree aammbbdduueessttaaxxeess dd’’aattuurr, fet que s’explica per la disminució d’aquest valor a Barcelona i per l’augment expe-rimentat en la mitjana europea.

61


40. Les dades provenen de l’EUROSTAT.

14%

12%

10%

8%

6%

4%

2%

0%

2001 2002 2003 2004

Espanya EU15CatalunyaBarcelona (prov.)

AAnnnneexx.. CCoommppaarraattiivvaa ddee BBaarrcceelloonnaa cciiuuttaatt aammbb aallttrreess cciiuuttaattss eeuurrooppeeeessRReessuullttaattss ddee ll’’eennqquueessttaa ddee ssaattiissffaacccciióó ddeellss rreessiiddeennttss ««PPeerrcceeppttiioonn SSuurrvveeyy ((22000044))»»

L’objectiu de la informació que es mostra a continuació és fer una comparativaentre l’opinió dels ciutadans de Barcelona i la dels ciutadans d’altres ciutatseuropees pel que fa a un conjunt de tòpics relatius, entre d’altres, als serveis deles administracions públiques, a la imatge de la ciutat o a la satisfacció quereportar viure-hi. La font emprada és l’enquesta que elabora l’EUROSTAT dins elprograma URBAN AUDIT sota el nom de Perception Survey 2004.

BBaarrcceelloonnaa AAmmsstteerrddaamm DDuubbllíínn MMaaddrriidd MMaanncchheesstteerr MMuunniicc EEssttooccoollmm TToorríí

EEssttiicc ssaattiissffeett aammbb eellttrraannssppoorrtt ppúúbblliicc ((íínnddeexx ssiinnttèèttiicc 00--110000)) 6688 7755 6688 5577 7722 7711 7722 4455

Posició al rànquing de l’índex 19 11 19 24 14 17 14 30(31 ciutats)

Molt satisfet 13% 20% 24% 14% 28% 35% 33% 3%

Força satisfet 52% 50% 38% 40% 35% 33% 35% 40%

Força insatisfet 24% 16% 17% 24% 15% 21% 21% 39%

Molt insatisfet 7% 7% 12% 17% 10% 7% 7% 13%

No contesta 4% 7% 9% 5% 12% 4% 4% 5%

EEssttiicc ssaattiissffeett aammbb lleess ddoottaacciioonnss ccuullttuurraallss ((íínnddeexx ssiinnttèèttiicc 00--110000)) 8844 9944 8877 7733 9911 9944 9977 8899

Posició al rànquing de l’índex(31 ciutats) 21 6 19 27 12 6 1 6

Molt satisfet 17% 50% 41% 9% 52% 51% 51% 18%

Força satisfet 57% 37% 37% 56% 34% 36% 43% 63%


Molt insatisfet 3% 1% 7% 7% 3% 1% 1% 0%

No contesta 11% 8% 10% 11% 5% 7% 2% 8%


62


EEllss sseerrvveeiiss aaddmmiinniissttrraattiiuuss aajjuuddeenn ddee ffoorrmmaa eeffiicciieenntt((íínnddeexx ssiinnttèèttiicc 00--110000)) 5577 4488 4499 4466 7744 4422 3355 5555


Totalment d’acord 12% 9% 14% 6% 22% 6% 10% 6%

Parcialment d’acord 39% 33% 28% 35% 42% 28% 11% 44%

Parcialment en desacord 31% 30% 22% 26% 12% 35% 25% 31%

Totalment en desacord 8% 16% 21% 23% 11% 11% 15% 10%

No contesta 10% 12% 15% 10% 13% 20% 39% 9%

EEllss rreeccuurrssooss ssóónn eemmpprraattss ddee ffoorrmmaa rreessppoonnssaabbllee ((íínnddeexx ssiinnttèèttiicc 00--110000)) 4477 4422 2200 3377 5544 4488 2266 4488






No contesta 12% 13% 15% 12% 9% 7% 12% 9%

SSaattiissffaacccciióó aammbb ll’’aaccccééss aa IInntteerrnneett ddeess ddee ccaassaa((íínnddeexx ssiinnttèèttiicc 00--110000)) 6688 9900 8866 7711 9911 9900 8855 8833


Molt satisfet 11% 37% 27% 4% 41% 36% 30% 11%

Força satisfet 31% 30% 29% 36% 23% 28% 29% 38%


Gens satisfet 3% 1% 5% 7% 3% 3% 4% 4%

No contesta 39% 26% 34% 44% 30% 28% 31% 42%

63



AAqquueessttaa ééss uunnaa cciiuuttaatt nneettaa ((íínnddeexx ssiinnttèèttiicc 00--110000)) 3377 2277 1199 3311 4400 8877 5544 4422






No contesta 2% 1% 2% 4% 0% 0% 0% 0%

EEssttiicc ssaattiissffeett aammbb lleesszzoonneess vveerrddeess((íínnddeexx ssiinnttèèttiicc 00--110000)) 5544 7733 6677 5588 6677 9900 9911 7755


Molt satisfet 9% 21% 31% 9% 24% 51% 43% 23%

Força satisfet 45% 51% 33% 47% 41% 37% 47% 52%


Molt insatisfet 11% 5% 13% 10% 11% 1% 1% 5%

No contesta 1% 1% 4% 2% 3% 2% 1% 0%

ÉÉss ffààcciill ttrroobbaarr uunnaa bboonnaa ffeeiinnaa ((íínnddeexx ssiinnttèèttiicc 00--110000)) 2277 4488 5566 1177 5566 3355 4433 1155






No contesta 11% 20% 15% 7% 16% 12% 16% 5%


64


ÉÉss ffààcciill ttrroobbaarr uunn bboonn hhaabbiittaattggee aa uunn pprreeuu rraaoonnaabbllee((íínnddeexx ssiinnttèèttiicc 00--110000)) 1100 55 55 1111 4444 33 44 1166






No contesta 6% 3% 2% 12% 8% 1% 3% 5%

EEssttiicc ssaattiissffeett ddee vviiuurreeeenn aaqquueessttaa cciiuuttaatt ((íínnddeexx ssiinnttèèttiicc 00--110000)) 9955 9911 8855 8855 9911 9944 9944 8855






No contesta 1% 1% 3% 1% 0% 0% 0% 0%

EEnn cciinncc aannyyss sseerràà mmééss aaggrraaddaabbllee vviiuurree aaqquuíí ((íínnddeexx ssiinnttèèttiicc 00--110000)) 7733 4466 6655 5555 7788 4422 3377 7700






No contesta 30% 12% 26% 26% 12% 15% 16% 5%

65



IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt ddeell PPllaa EEssttrraattèèggiicc MMeettrrooppoolliittààddee BBaarrcceelloonnaaaannyy 22000055Equip investigador:

11



Institucions membres de la Comissió Delegada del Consell General

Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

Ajuntament de BadalonaAjuntament de BarcelonaAjuntament de Cornellà de LlobregatAjuntament del Prat de LlobregatAjuntament de l’Hospitalet de LlobregatAjuntament de Montcada i ReixacAjuntament de Santa Coloma de GramenetAjuntament de PallejàAjuntament del Papiol

Consell Comarcal del Baix LlobregatConsell Comarcal del BarcelonèsEntitat Metropolitana del Medi AmbientEntitat Metropolitana del Transport

AenaAutoritat Portuària de BarcelonaCambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de BarcelonaCercle d’EconomiaComissió Obrera Nacional de CatalunyaConsorci de la Zona Franca de BarcelonaDiputació de BarcelonaFira de BarcelonaFoment del Treball NacionalMancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de BarcelonaUnió General de Treballadors de CatalunyaUniversitat de Barcelona

Institució promotora

Amb la col·laboració de

C R E R I R


B

U

de Barcelona

Parc Científic

U

B

Documents

1 IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt …...E.1. Dotació de serveis personals de dependència Nombre de places en llars i escoles infantils, més places en residències i