El Govern vol que sapliqui la mxima cura, una sensibilitat
exquisida, a tots els
mbits dels serveis pblics. La Generalitat vol que el conjunt de
les xarxes de
serveis, el conjunt dels equipaments excelleixin i sidentifiquin
per uns parme-
tres de rigor, de qualitat, deficincia i de coherncia
perceptibles a primera
vista. La identificaci visual duns signes de qualitat, dexigncia
en el disseny,
en la presentaci, en la imatge, en la percepci a simple vista de
les coses, ens
sembla imprescindible per a superar estadis anteriors dinrcia o
conformisme.
Aquesta s la ra per la qual la Generalitat ha anat preparant
materials diver-
sos dorientaci en matria de paisatge per al sector dactivitat
econmica o
materials de disseny i dintegraci paisatgstica de les
infraestructures.
Es tracta de comenar a orientar, amb una personalitat definida i
respectuo-
sa, limpacte de lobra civil en el territori.
En el passat ha succet sovint que les infraestructures han estat
considera-
des en elles mateixes i shan presentat fsicament com emergncies
del paisat-
ge, surgncies impertinents sense capacitat dintegraci, ms com un
desafia-
ment que com un acompanyament del territori. Aix, massa sovint,
els materials,
els colors, la senyalitzaci, les estructures, han esdevingut una
incrustaci
necessria per una incrustaci dolorosa, que ha causat alguna
ferida irrepara-
ble. La infraestructura en ella mateixa ha generat processos de
degradaci dels
entorns, espais intersticials, terres de ning, cunetes
desordenades, espais
abandonats a la incria i a la descurana, autntiques fronteres
entre la natura
i la infraestructura, sense una integraci delicada i possible,
sense vegetaci,
sense una anlisi de les preexistncies ni la possibilitat de
mantenir i conservar
el sentit de lordenaci i de larrenglerament heretats del
passat.
Ara, es tracta de capgirar la relaci entre la infraestructura i
el seu entorn ms
immediat. Es tracta de respondre al repte tan sovint plantejat
dun tractament
integral i coherent de les vores de les carreteres, es tracta de
buscar els mate-
rials ms adients i menys agressius, es tracta dintegrar colors i
paisatge, es
tracta de minimitzar el consum de sl, es tracta de reconstruir
la vegetaci ms
autctona i espontnia, es tracta, en suma, datorgar a les
carreteres un valor
dintegraci, de comunicaci, de seguretat, de sostenibilitat,
dagradabilitat fsi-
ca i visual.
Presentaci
Presentaci
La tasca pendent s immensa, el cam recorregut s encara molt
incipient,
tot i que significatiu, les pautes a seguir comencen a ser
compartides per molta
gent, experts i usuaris. Les expectatives sn grans. s com un mot
dordre, de
civilitzaci, de netedat, dinspiraci de respecte per la mateixa
infraestructura
que ha estat, alhora, respectuosa. Es combina pragmatisme i
utopia, sentit
prctic i sensibilitat. Es busca un discurs entenedor, poder
seguir el curs dels
espais urbans i rurals, forestals o agrcoles, que ens descobreix
la nostra xarxa
de carreteres i es tracta de percebre alhora la seguretat
imprescindible i la sen-
saci dntim orgull de disposar dun parc dinfraestructures que es
singularit-
zen per latenci delicada en el ms mnim detall.
Fem ara un primer pas i en seguiran molts ms. Aquest llibre
destil neix amb
vocaci de ser rpidament superat pels esdeveniments. Un pas
indicatiu, do-
rientaci i ajuda, amb voluntat destmul, per netejar les nostres
carreteres din-
crustacions, de cossos estranys i fer la fusi mxima entre la
xarxa de carrete-
res i el conjunt del pas.
He dit sovint que magradaria que les carreteres fossin poc ms
que un tall
subtilssim de ganivet sobre un pa de pessic. El ganivet talla,
per la subtilesa
del tall permet la sensaci que les parts separades romanen
unides. s la fusi
que volem entre carreteres, servei, seguretat, usuaris, paisatge
i pas.
Joaquim Nadal i Farreras
Conseller de Poltica Territorial i
Obres Pbliques
