1

2

1- JUSTIFICACIÓ DEL PROGRAMA DE TRÀNSIT

2.- FINALITATS

3.- ACTUACIONS

3.1. ACTIVITATS AMB L’ ALUMNAT D’EDUCACIÓ INFANTIL

Metodològiques i organitzatives

ACTIVITATS AMB L’ ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Metodològiques i organitzatives.

ACTIVITATS AMB L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

3.2. ACTIVITATS AMB EL PROFESSORAT

3.3. ACTIVITATS AMB LES FAMÍLIES

4.- RECURSOS

5.- AVALUACIÓ I SEGUIMENT

INFORME DE TRÀNSIT D’INFANTIL A PRIMÀRIA

ANNEX I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ALUMNAT QUE ACCEDEIX A

PRIMÀRIA

ANNEX PROVES DE FINAL DE L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRINCIPI

DE PRIMÀRIA

ANNEX III ORIENTACIONS PER A TREBALLS D’ESTIU

ANNEX IV PRESENTACIÓ (.odp) REUNIÓ FINAL D’ETAPA D’INFANTIL AMB

RESPONSABLES FAMILIARS.

- Suport digital a la intranet d’Infantil.

3

1.- JUSTIFICACIÓ DEL PROGRAMA DE TRÀNSIT

Atenent a l’ORDE 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la

que es regula la transició des de l’etapa d’Educació Primària a l’Educació Secundària

obligatòria en la Comunitat Valenciana, es presenta aquest Programa de Trànsit amb la

finalitat de concretar d’una forma senzilla una sèrie d’activitats que permitisquen una

efectiva continuitat de l’alumnat d’Educació Infantil a Educació Primària.

Més concretament als articles 3 i 4 podem trobar:

- Article 3: “La transició entre Etapes Educatives deu tenir entre altres els

principis d’atenció a la diversitat de característiques i situacions personals de

l’alumnat” i “La continuitat i la graduació progressiva que existeix en l’ensenyament

bàsic”.

- Article 4: Cal realitzar les següents actuacions per assegurar un pas òptim

entre Etapes Educatives:

✔ Planificació i desenvolupament de processos de coordinació entre els centres

d’Educació Primària i els centres d’Educació Secundària Obligatòria als que es troben

adscrits, on es contemplen actuacions sistemàtiques distribuïdes al llarg de cada curs

escolar.

✔ Conformació d’equips de transició estables, en els que puguen estar

representats tots els membres de la comunitat educativa.

✔ Intercanvi i utilització col·legiada d’informació relativa a necessitats educatives

del’alumnat en la transició d’etapes.

✔ Implicació de l’equip directiu dels centres docents en la potenciació de

l’acometiment tècnic del procés, de la coordinació dels equips de transició, de la

flexibilització organitzativa i curricular, i del seu seguiment i avaluació.

A més dins de les Instruccions d’inici de curs 13-14, Resolució de 24 de

juliol 2013, en el Annex 1_punt 4 es senyala que entre altres documents, el PEC deu

4

incloure “Les mesures de coordinació entre el segon cicle d’Educació Infantil i el

primer cicle d’Educació Primària.”

Definim “trànsit” com el pas d’una etapa a una altra que experimenta l’alumnat

que finalitza l’Educació Infantil i comença el primer curs d’Educació Primària.

Quan l’alumnat s’incorpora al primer curs de l’Educació Primària, experimenta

una reestructuració psicològica essencial, es a dir, comença el primer curs de primària

mantenint les característiques psicològiques pròpies de l’alumnat d’Educació Infantil.

Per altra banda, el pas al nivell de l’Educació Primària suposa un canvi important

per a l’alumnat: canvien els professors, els espais, la distribució del temps, la

metodologia de treball, les rutines de classe, els materials i els recursos. Resulta

evident que fins i tot les característiques i necessitats dels menors són diferents.

És per això que el pas d’una etapa a altra deu ser contínu, gradual i coherent,

evitant canvis bruscos i salts en el buit.

Dita continuitat deu ser garantida per un currículo que replegueels objectius,

els continguts, els criteris d’avaluació, les competències bàsiques, la metodologia…

sobre els aprenentatges que deu realitzar l’alumnat en ambdues etapes. Per assegurar

eixa coherència i eixa continuitat deuen establir-se de forma conjunta els

criteris de selecció d’objectius i la seqüenciació dels continguts necessaris. Açò

només és possible amb una bona coordinació entre el professorat d’una etapa i el de la

següent.

El Programa de Trànsit es dirigeix bàsicament a 3 grups:

a) ALUMNAT que finalitza l’etapa d’Infantil i comença 1r de Primària, donat que

constitueix el centre de la nostra tasca educativa. Dins d’aquest grup, s’arbitren una

5

sèrie de mesures que atenguen de manera general a les necessitats del grup-classe,

sense oblidar, l’atenció als discents que presenten característiques específiques.

b) FAMÍLIES els fills/es dels quals es troben en aquest període escolar.

L’orientació i col·laboració d’aquest sector de la Comunitat Educativa és un aspecte

fonamental per a obtindre uns resultats òptims en el procés.

c) PROFESSORAT, els responsables del diseny e implementació del Programa

seran els que a continuació es detallen:

• Equip de mestres d’Educació Infantil. Dins d’aquest conjunt de

professionals, a soles els pertanyents al tercer curs del segon cicle

d’Educació Infantil duran a terme la posada en pràctica de totes les

actuacions planificades.

• Equip de docents del primer cicle d’Educació Primària. En aquest cas, els

mestres que realitzen la docència de 1r de Primària seran els encarregats

de realitzar les diferents activitats.

• Professorat especialista de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge.

• El cap d’Estudis, coordinador del programa.

• L’orientadora del E.O.E., que assessorarà en els casos necessaris.

2.- FINALITATS

1. Facilitar una adequada transició i adaptació de l’alumnat als canvis produits en el

context escolar (d’Educació Infantil i el Primer Cicle d’Educació Primària).

2. Orientar a les famílies sobre aquells aspectes que permitisquen l’adaptació dels

seus fills/es a la nova etapa educativa.

3. Orientar al professorat amb l’intercanvi de dades, documentació i informació

d’interès per millorar la resposta educativa de l’alumnat.

4. Promoure la coordinació entre el professorat d’Educació Infantil i del Primer

Cicle d’Educació Primària.

6

3.- ACTUACIONS

Les propostes d’intervenció que s’exposen a continuació es realitzaran al llarg

del tercer trimestre de cada any escolar i el primer trimestre del nou curs. Contempla

actuacions dirigides a tres sectors de la Comunitat Educativa:

• Alumnat.

• Professorat.

• Famílies.

Així mateix, la determinació d’activitats pel conjunt de discents es divideixen

en: metodològiques, organitzatives i convivencials.

L’organització de les actuacions es realitza a través d’una taula on es

consideren aspectes com:

• Tipus d’ Activitat.

• Temporalització.

• Responsables.

7

3.1. ACTIVITATS AMB L’ALUMNAT.

GRUP: INFANTIL DE 5 ANYS

ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ RESPONSABLES O

RG

AN

ITZ

AT

IVA

- Èmfasi en el treball individual dins de classe. - Tercer trimestre.

- Tutor/a d’Infantil

5 anys.

- Retard de l’hora d’esmorzar a les 11´10h.

- Consum de l’esmorzar en el pati (junt a l’activitat convivencial del pati). - Últim mes i mig (maig i

juny).

- Regulació de l’assistència al quart de bany amb l’establiment de moments concrets.

- Segons disponibilitat en

el

Tercer trimestre.

- Si es pot, que la professora que vaja a tindre el grup de 5 anys el pròxim curs, entre durant l’últim mes (coincidint amb

un recolçament) a l’aula de 5 anys per a conèixer les característiques de l’alumnat.

ME

TO

DO

LÒ

GIQ

UE

S

- Èmfasi en la lectura i l’escriptura de paraules en minúscula.

- Acostament al procés d’enllaç de les lletres en l’escriptura.

- Pautes pera l’estil d’escriptura i material escolar:

• Amb què s’escriu: llapis normal, ceres fines i retoladors de punta gruixuda i fina.

• Com es corregeixen els errors: utilitzen l’esborrador per a corregir els seus propis errors.

- Tercer trimestre. - Tutor/a d’Infantil

5 anys.

8

GRUP: 1r PRIMÀRIA

ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ RESPONSABLES

OR

GA

NIT

ZA

TIV

ES

- Esmorzar en classe deu minuts abans de l’hora del pati. - Primer mes del

trimestre (del 3 setembre

al 3 d’octubre).

- Tutor/a de 1r de

Primària i mestres

especialistes.

- Relaxació/assaig després del pati similar a Infantil.

- L’organització serà flexible en funció de les característiques de l’alumnat. - Tot el curs.

- Establiment de racons: “Apren jugant” i el “Racó de la Biblioteca”.

- Al llarg del curs

- Tutor/a.

ME

TO

DO

LÒ

GIQ

UE

S

- Realització de l’assemblea/rutines al començar el matí.

- Pautes per l'estil d'escriptura i material escolar:

• On s’escriu: quadern (grandària quartilla) de dues ratlles, folis.

• Amb què s’escriu: llapis triplus, ceres fines i retoladors punta fina.

• Com es corregeixen els errors: utilitzen l’esborrador per a corregir els seus propis errors. - Tutor/a de 1r de

Primària i mestres

especialistes. - Ser flexible en la duració de les activitats.

- Aprofitar les experiències quotidianes, la curiositat infantil, el desig de saber més i de saber fer, la seua creativitat i

la necessitat de reflectir les seues vivències, per a reafirmar i consolidar hàbits i habilitats.

- Avaluació: major pes en el procediment d’observació directa, l’assimilació d’hàbits i el treball diari de classe.

- Sessions de AL dins de l’aula.

- Primer trimestre

preferentment i la resta

del curs.

- Professor/a de AL.

9

GRUPS: INFANTIL 5 ANYS I 1r PRIMÀRIA

ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ RESPONSABLES

CO

NV

IVE

NC

IAL

S

- Compartir el pati amb l’alumnat de primària. - Un dia a la setmana al llarg de

l’últim mes i mig en el tercer

trimestre (maig i juny).

- Tutors/res.

- Visita guiada com a observadors de l’alumnat de 5 anys a l’aula de 1r. - Maig. - Tutors/res.

- “Contant la nostra experiència”. Un grup reduït d’alumnes de 1r de Primària visita al grup d’Infantil per

a contar la seua experiència al llarg de l’any (com treballen, què llocs han visitat, què àrea els agrada més,

que coses han aprés…).

- Juny. - Tutors/res.

10

3.2. ACTIVITATS AMB EL PROFESSORAT.

ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ RESPONSABLES

- Reunions intercicles:

• Coneixement mutu sobre la forma de treballar dels tutors/res de les dues Etapes.

• Intercanvi d’informació en relació a cada alumne (Informe Individualitzat de Trànsit

d’Educació Infantil, adjunt a aquest programa).

- Maig i juny. - Tutors/res i

Cap d’Estudis.

- Visita del tutor/a d’Infantil de 5 anys a l’aula de 1r de Primària i viceversa, per a conéixer “in

situ” la metodologia i treball que es realitza amb l’alumnat. - Maig.

- Alumnat amb necessitats específiques de reforç educatiu (ANEAE): reunió per a l’establiment d’unes

pautes d’actuació al llarg del següent curs escolar. -Juny.

- Tutors/res i

orientador/a del

EOE, PT i AL

- Seguiment de la implementació del Programa de Trànsit a través de tres reunions al llarg del

primer, segon i tercer trimestre, valorant la idoneïtat de cadascuna de les activitats plantejades amb

l’alumnat.

- Març, juny i

setembre.

- Tutors/res,

mestres

especialistes i

Cap d’Estudis. - Avaluació del Programa al finalitzar el curs, amb la realització d’una memòria final sobre l’aplicació

del mateix. - Final de juny.

11

3.3. ACTIVITATS AMB LES FAMÍLIES.

ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ RESPONSABLES

- Informació sobre el començament del Programa de Trànsit i què activitats es van a desenvolupar. - Abril (final de 2n

trimestre).

- Tutor/a d’Infantil

5 anys.

- Reunió general final de 5 anys amb el seu tutor/a i el mestre/a que els tindrà el pròxim curs

escolar. - Juny.

- Tutor/a de

Infantil 5 anys i el

tutor/a del pròxim

curs del grup-classe.

- Visita a l’aula de primer de primària i les altres dependències del centre relacionades amb l’etapa

de Primària. - Juny.

- Tutors/res de les

dues etapes i Cap

d’Estudis.

12

4.- MESURES ORGANITZATIVES:

• El primer dia del curs que, a l’hora de l’entrada, siga el professor/a del curs

anterior qui arreplegue als xiquets/tes de la fila i els porte a l’aula.

• La tutora de 5 anys tindrà una reunió amb cada tutora de 1r de Primària per a

donar informació del grup classe.

• Tindre una recopilació d’eixides extraescolars d’Educació infantil per a que no es

repetisquen en Primer Cicle.

• Realitzar alguna sessió en el tercer trimestre d’Educació Plàstica en la que

l’alumnat dels primers nivells de primària siguen els “professors/res” de l’alumnat

de 5 anys.

• En la mesura que siga possible, que els professors del primer equip docent de

primària facen suport a les aules d'infantil, per a anar coneixent l'alumnat i la

forma de treball en aquest cicle.

5.- AVALUACIÓ I SEGUIMENT

El procés de seguiment i valoració del programa es realitzarà al llarg de la

implementació del mateix (vegeu en activitats amb el professorat), finalitzant en

l’elaboració d’una Memòria Final que tindrà en compte, entre altres, els següents

indicadors:

• Idoneïtat de les activitats plantejades.

• Implicació de les famílies.

• Resultats obtinguts en l’alumnat.

• Adequació de l’Informe Individualitzat de Trànsit.

L’avaluació d’aquestos paràmetres considerarà les dificultats trobades i

l’establiment d’unes propostes de millora per al pròxim curs escolar.

13

CENTRE:_______________________________________

INFORME DE TRÀNSIT D´INFANTIL A PRIMÀRIA

1.- DADES D´IDENTIFICACIÓ DE L´ALUMNE/A

COGNOMS I NOM

DATA DE NAIXEMENT

2.- HISTÒRIA ESCOLAR

PROMOCIONA

Amb el nivell mínim exigit Amb el nivell mitjà Per criteris d´integració social

i evolutius Per imperatiu legal

ASSISTÈNCIA

A CLASSE

BONA MALA MOTIU: HA ESTAT UN

ANY MÉS EN

L´ETAPA

TIPUS

D´AJUDA

REBUDA

Reforç educatiu a

classe

Reforç fora de classe

en grup de suport

Reforç en aula de suport

d´integració:

A.L:

P.T:

COMPENSATÒRIA:

Ha sigut avaluat per l´EOE

3.- ACTITUD I COMPORTAMENT (marcar només característiques significatives o

rellevants)

ATENT/A DISTRET/A TREBALLADOR/A MANDRÓS/A

MOTIVAT/DA DESMOTIVAT/DA TRANQUIL/A AGRESSIU/VA

SEGUR/A INSEGUR/A RESPECTUÓS/A IRRESPECTUÓS/A

REFLEXIU/VA IMPULSIU/VA SERÉ/NA NERVIÓS/A

INDEPENDENT/A DEPENDENT/A SOCIABLE POC SOCIABLE

PARTICIPATIU/VA PASSIU/VA ACURAT/DA DESCUIDAT/A

4.- CONTEXT FAMILIAR

LA RELACIÓ AMB LA

FAMÍLIA HA SIGUT

DE BONA

COL·LABORACIÓ

DE DIFÍCIL

COL·LABORACIÓ

DE POCA

COL·LABORACIÓ

NO ELS HEM VIST EN

TOT EL CURS

(INCLOU ANNEX AMB ELS ÍTEMS DE L´AVALUACIÓ FINAL)

DIS DIA DES SOB

14

ANNEX I

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ALUMNAT QUE

ACCEDIX A PRIMÀRIA.

Perquè pugam coordinar correctament el trànsit d’una etapa a la següent, el

professorat de primer curs de Primària necessita conéixer les característiques de

l’alumnat que finalitza Educació Infantil, perquè com es va citar anteriorment,

arriben a Primària amb les característiques psicoevolutives pròpies de cinc anys.

15

EDUCACIÓ INFANTIL

CARACTERÍSTIQUES 5 ANYS

FÍSIQUES

- És més àgil. Domina la motricitat grossa i desenrotlla la fina.

- El seu sentit de l’equilibri és més madur. S’orienta en les quatre

direccions.

- Bota sense dificultat. Es para sobre un sol peu. Corre de puntetes.

- Guarda l’equilibri de peu i de puntetes.

- Maneja el llapis amb seguretat i precisió.

- Dibuixa una figura humana completa i reconeixible.

- Va definint la seua lateralitat.

SOCIALS

- És obedient, es pot confiar en ell/a. Pot assumir responsabilitats.

- Discuteix i pot enfadar-se si se li contradiu.

- Es mostra protector/a amb els xicotets.

- És egocèntric/a i animista, però menys que en edats anteriors.

- Manifesta certa capacitat per a l’amistat.

- Prefereix el joc associatiu. Passa del joc lliure al joc de regles. Acata

les normes.

- Li agraden les robes i disfressar-se.

- Realitza jocs imitatius.

- Té sentit de la vergonya.

- La seua vida emocional és més estable.

COGNITIVES

- Ha superat l’etapa pre-conceptual per entrar en la del pensament

intuitiu. És més realista i menys espontani/a.

- Ha millorat la seua atenció.

- Li agrada observar, investigar, plantejar hipòtesi i verificar-les.

- Quan pinta o dibuixa la idea precedix a l’obra.

- És menys donat/da a faules fantàstiques. Té curiositat per conéixer la

realitat.

LINGÜÍSTIQUES

- Parla sense articulació infantil. És molt xarrador/a.

- Les seues respostes són més ajustades al que es pregunta.

- Les seues preguntes, més escasses i serioses. Predomina el per a què.

- Quan pregunta és per a informar-se.

- S’expressa amb frases correctes i terminades.

- Usa qualsevol classe d’oracions, subordinades i condicionals.

16

- Vocabulari: s’interessa pels significats de les paraules.

- Pot arribar a dramatitzar fenòmens naturals.

- El diàleg té un paper important.