1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA Ampliació i millora de la xarxa de …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/671pub.pdf · 2009. 9. 22. · • Adreça: Av. Roma nº 16, Tarragona • Telèfon:

1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Ampliació i millora de la xarxa de distribució a Riba-roja d’Ebre. FASE 1

AUTORA: Bàrbara Aguilà Munté DIRECTOR: José Antonio Barrado Rodrigo

Novembre de 2004

Ampliació i millora de la xarxa de distribució MEMÒRIA DESCRIPTIVA a Riba-roja d’Ebre. FASE 1

2

1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA....................................................................... 1

1.1 Full d’Identificació .......................................................................................5

1.2 Objecte del Projecte......................................................................................6

1.3 Abast del Projecte.........................................................................................6

1.4 Emplaçament ................................................................................................7

1.5 Titular ...........................................................................................................7

1.6 Justificació del Projecte................................................................................7

1.7 Terminis d’Execució de l’Obra ....................................................................7

1.8 Normatives i Referències ..............................................................................7 1.8.1 Disposicions Legals i Normes Al·legades................................................7 1.8.2 Bibliografia.............................................................................................8 1.8.3 Programes de Càlcul Usats......................................................................8

1.9 Antecedents...................................................................................................9

1.10 Solucions Adoptades.................................................................................9 1.10.1 Cable Subterrani 25 kV...........................................................................9 1.10.2 Centres de Transformació .......................................................................9 1.10.3 Xarxa de Distribució BT .......................................................................11

1.11 Serveis Afectats i Permisos Particulars i Oficials ..................................11

1.12 Criteris de Disseny..................................................................................12 1.12.1 Criteris de Disseny de les Instal·lacions de Distribució..........................12 1.12.2 Altres Criteris Generals de Disseny.......................................................13 1.12.3 Sistema de Distribució ..........................................................................13 1.12.4 Característiques de la xarxa...................................................................13 1.12.5 Potència Total de Servei .......................................................................13 1.12.6 Proteccions ...........................................................................................14

1.12.6.1 Contra Sobreintensitats...................................................................14 1.12.6.1.1 Contra Sobrecàrregues .............................................................14 1.12.6.1.2 Contra Curtcircuits...................................................................15

1.12.6.2 Contra Sobretensions ......................................................................15

1.13 Xarxa de Distribució MT .......................................................................15 1.13.1 Generalitats...........................................................................................15

1.13.1.1 Trams de Línia que Projectem ........................................................16 1.13.1.2 Tram de Línia a Retirar...................................................................16

1.13.2 Tensió Nominal ....................................................................................16 1.13.3 Cable Escollit per al Transport d’Energia ..............................................17 1.13.4 Conversions de Línies Aèries a Subterrànies .........................................18 1.13.5 Accessoris ............................................................................................19


3

1.13.5.1 Empalmaments ...............................................................................19 1.13.5.2 Terminals Endollables ....................................................................19

1.13.6 Presa de Terra dels Cables ....................................................................20 1.13.7 Execució de l’Estesa i Instal·lació dels Cables MT................................20

1.13.7.1 Traçat i Disposició dels Cables .......................................................20 1.13.7.2 Seguretat en la Instal·lació dels Cables............................................20 1.13.7.3 Tipus de Circuits Enrasats ..............................................................22

1.13.8 Encreuaments, Paral·lelismes i Proximitats ...........................................22 1.13.8.1 Encreuaments .................................................................................22 1.13.8.2 Paral·lelismes .................................................................................23 1.13.8.3 Proximitats .....................................................................................24

1.14 Centres de Transformació......................................................................25 1.14.1 Característiques Generals dels Centres de Transformació ......................25 1.14.2 Descripció dels CCTT..........................................................................26

1.14.2.1 Potència Unitària de cada Transformador i Potència Total en kVA .26 1.14.2.2 Tipus de Transformador..................................................................27 1.14.2.3 Volum Total en litres del Dielèctric ................................................27

1.14.3 Programa de Necessitats i Potència Instal·lada en kVA .........................27 1.14.4 Descripció de la Instal·lació ..................................................................27

1.14.4.1 Obra civil .......................................................................................27 1.14.4.1.1 Característiques dels Materials .................................................27 1.14.4.1.2 Característiques de la Xarxa d’Alimentació..............................30 1.14.4.1.3 Característiques de l’Aparellatge d’ MT...................................31 1.14.4.1.4 Característiques de l’Aparellatge de BT ...................................33 1.14.4.1.5 Característiques Descriptives Cel·les i Transformadors MT .....33 1.14.4.1.6 Característiques Descriptives dels Quadres de Baixa Tensió ....35 1.14.4.1.7 Característiques del material vari de Mitja i Baixa Tensió ........37

1.14.4.2 Mesura d’Energia Elèctrica.............................................................38 1.14.5 Relés de Protecció, Automatismes i Control..........................................38

1.14.5.1 Presa de Terra.................................................................................38 1.14.5.1.1 Presa de Protecció ....................................................................38 1.14.5.1.2 Presa de Servei.........................................................................40 1.14.5.1.3 Elements Connectats a Terra....................................................41

1.14.5.2 Instal·lacions Secundàries ...............................................................41 1.14.6 Canals i Sortides de Cables ...................................................................42 1.14.7 Transformadors Escollits ......................................................................43

1.14.7.1 Descripció dels Transformadors......................................................43 1.14.7.2 Accessoris ......................................................................................44 1.14.7.3 Característiques Elèctriques i Dimensionals dels Transformadors ...45

1.15 Previsió de Càrregues Globals ...............................................................45 1.15.1 Previsió de Càrrega per Línia ................................................................46 1.15.2 Descripció de Transformadors ..............................................................47

1.16 Xarxa de Distribució BT.........................................................................47 1.16.1 Generalitats...........................................................................................47 1.16.2 Criteris de Disseny................................................................................48


4

1.16.2.1 Xarxa Subterrània ...........................................................................48 1.16.2.2 Xarxa Aèria ....................................................................................49 1.16.2.3 Estructura General de la Xarxa BT .................................................49 1.16.2.4 Característiques dels Conductors Escollits ......................................50

1.16.2.4.1 Conductors Xarxa Subterrània .................................................50 1.16.2.4.2 Conductors Aeris Sobre Xarxa Trenada ...................................51

1.16.3 Elements Constitutius de la Xarxa BT...................................................52 1.16.3.1 Elements Xarxa Subterrània............................................................52 1.16.3.2 Elements Xarxa Aèria Sobre Façana ...............................................52

1.16.4 Caixes de Derivació amb Fusible ..........................................................54 1.16.5 Caixes de Seccionament (CS) ...............................................................56

1.16.5.1 Característiques Generals CGP .......................................................57 1.16.6 Conversions Aereo-Subterrànies Sobre Façana .....................................57 1.16.7 Proteccions ...........................................................................................58 1.16.8 Presa de Terra.......................................................................................59

1.16.8.1 Presa de Terra en Xarxa Subterrània ...............................................59 1.16.8.2 Presa Terra en Xarxa Aèria Sobre Façana .......................................59

1.16.9 Continuïtat del Neutre...........................................................................59 1.16.10 Execució de l’Estesa i Instal·lació del Cable BT ..................................60

1.16.10.1 Xarxa Subterrània .........................................................................60 1.16.10.1.1 Traçat i Disposició dels Cables ..............................................60 1.16.10.1.2 Seguretat en la Instal·lació dels Cables ...................................60 1.16.10.1.3 Encreuaments, Paral·lelismes i Proximitats ............................63

1.16.10.1.3.1 Encreuaments..................................................................64 1.16.10.1.3.2 Paral·lelismes ..................................................................64 1.16.10.1.3.3 Proximitats......................................................................65

1.16.10.2 Xarxa Aèria Sobre Façana ............................................................65 1.16.10.2.1 Traçat ....................................................................................65 1.16.10.2.2 Instal·lació del Cable RZ Sobre Façana ..................................65 1.16.10.2.3 Estesa ....................................................................................66 1.16.10.2.4 Distàncies de Conductors Aeris a Terra i Zones de Protecció .67 1.16.10.2.5 Encreuaments, Paral·lelismes i Proximitats ............................69

1.16.10.2.5.1 Encreuaments..................................................................69 1.16.10.2.5.2 Proximitat i Paral·lelisme ................................................70


5

1.1 Full d’Identificació

- Títol del projecte:

Condicionament i millora de la xarxa de distribució a Riba-roja d’Ebre. FASE 1

• Codi d’identificació: TL- 00001M

• Exemplar número : 1

- Situació i emplaçament : Tota la instal·lació que descriu aquest projecte té lloc en la seva totalitat al terme municipal de RIBA-ROJA D’EBRE amb 100 km2 d’extensió pertanyent a la comarca de la RIBERA D’EBRE, província de Tarragona. El poble queda situat a una altitud de 76 m respecte del mar.

- Dades del Titular del projecte: L’encàrrec d’aquest projecte ha estat fet per l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.

• Nom: Ajuntament de Riba-roja d’Ebre

• Adreça: c/ Major nº 8, Riba-roja d’Ebre (Tarragona)

• Telèfon: 977 418598

- Dades de la persona que redacta el projecte:

• Nom : Bàrbara Aguilà Munté

• Titulació : Enginyera Tècnic Industrial Elèctric

• Nº de Col·legiat : 4.678.358

• Adreça: Av. Roma nº 16, Tarragona

• Telèfon: 977 456289


6

1.2 Objecte del Projecte

L’objecte d’aquest projecte és millorar la xarxa de distribució tant de Mitja com de Baixa Tensió així com els centres de transformació que alimenten, des de la línia 25 kV VIVENDES propietat de la companyia FECSA-ENDESA, a la població de Riba-roja d’Ebre.

Es pretén reformar, d’acord amb les prescripcions reglamentàries actuals, les previsions de potències segons els diferents subministraments tant pel que fa a la substitució, adequació i millora en els tres Centres de Transformació (CCTT) existents com de la xarxa de baixa tensió.

Es durà a terme la reforma o la nova construcció de l’obra civil dels CCTT i la instal·lació en el seu interior de nous transformadors de potència, incorporant-n’hi de nous o ampliant la seva potència, si la previsió de potència ho fa necessari. També es canviarà l’actual xarxa de tipus convencional, en la seva major part, per xarxa subterrània i trenada, segons el tram.

Tot això permetrà un augment important, de la capacitat de distribució i una millora substancial, en la qualitat i en la continuïtat del servei elèctric a la població. Aquestes reformes garantiran per tant, les expectatives de creixement pel futur.

Amb les noves instal·lacions es dóna una millora del servei als 531 subministres domèstics i 63 subministres de tipus industrial, comercial o d’enllumenat públic que composen actualment la població i s’assegurarà el subministrament elèctric a la nova zona residencial ‘Berrús’, zona actualment en període d’estudi tot i que a mitjans de l’any 2007 està prevista la seva connexió a la xarxa.

1.3 Abast del Projecte

L’envergadura i la complexitat de l’execució física dels treballs reals a realitzar (afecta a la xarxa elèctrica de tota la població), ha propiciat que s’executi en dues fases, estructurant-les de la següent forma:

FASE 1

- Canvi de l’obra civil dels 3 Centres de Transformació (CCTT) i substitució de l’aparellatge tant d’alta com de baixa tensió.

- Estesa de cable subterrani 25 kV pel tancament de l’anella entre els CCTT núm. 1 i núm. 2 i modificació de traçat. Canvi de l’actual línia aèria per conductor subterrani, d’una part de línia entre els CCTT núm. 2 i núm. 3.

- Modificació i adequació de la xarxa de baixa tensió del CT núm. 3 (afectant a 143 subministraments de vivendes i a 2 locals comercials i el polisportiu.)

FASE 2

- Modificació i adequació de la xarxa de baixa tensió CT núm. 1 (afectant a 335 subministraments de vivendes i a 53 locals comercials )

- Modificació i adequació de la xarxa de baixa tensió CT núm. 2 (afectant a 88 subministraments de vivendes i a 7 locals comercials)


7

Un cop determinat l’abast de cadascuna de les fases, es considera que l’objecte del present projecte sigui la FASE 1, sent objecte d’un altre projecte la FASE 2.

1.4 Emplaçament

Tota la instal·lació que descriu aquest projecte es construirà en la seva totalitat al casc urbà de la població de Riba-roja d’Ebre, situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, província de Tarragona.

Riba-roja d’Ebre té una població de 1544 habitants i està situat a una alçada de 76 m sobre el nivell del mar.

1.5 Titular

L’encàrrec d’aquest projecte ha estat fet pel l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre. No obstant, la legalització de les noves instal·lacions es farà a nom de Fecsa Endesa, per ser aquesta la subministradora d’energia.

1.6 Justificació del Projecte

El projecte sorgeix de la necessitat per renovar i ampliar la xarxa elèctrica tant d’alta com de baixa tensió, adequant-la tecnològicament i redimensionant-la tenint en compte les prescripcions reglamentàries pel que fa a la previsió de potència tant per les necessitats actuals com per les futures.

Amb la nova distribució de baixa tensió es pretén aconseguir la seva racionalització i una disminució molt important en les caigudes de tensió i conseqüentment en les pèrdues.

1.7 Terminis d’Execució de l’Obra

El termini previst per a l’execució de les obres de la FASE 1 serà de sis mesos.

1.8 Normatives i Referències

1.8.1 Disposicions Legals i Normes Al·legades

En l’elaboració d’aquest projecte s’han tingut en compte les normatives i prescripcions reglamentàries següents:

- Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantias de Seguridad de Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación aprobado por Real Decreto 3275/1982 de 12 de noviembre. (BOE núm 288 de 1.12.82)

- Reglamento de Líneas Eléctricas Aéreas de Alta Tensión (Decreto 3151/1968 de 29 de noviembre i publicat al BOE de data 27 de desembre de 1968).

- Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión y Instrucciones Técnicas Complementarias según el Real Decreto 842/2002 del 2 de agosto de 2002, (BOE nº 224 de 18 de setembre del 2002)


8

- Normes Particulars de la companyia subministradora (ENDESA i ENHER) sobre la construcció i muntatge d’escomeses, línies repartidores, instal·lacions de comptadors i derivacions individuals, senyalant en aquestes les condicions tècniques de caràcter concret que siguin precises per aconseguir major homogeneïtat en la xarxa de distribució i les instal·lacions dels abonats.

- Llei de Prevenció de Riscos Laborals, (Llei 31/1995, de 8 de novembre del 1995, BOE 10.11.1995)

- Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions, mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors davant el risc elèctric (BOE 21-06-01)

- Normes UNE d’obligat compliment publicades per l’Institut de Racionalització i Normalització (INRANOR).

- Normes UNE, que no sent d’obligat compliment defineixen les característiques dels elements integrants del CT.

- Ordenances Municipals de l’ajuntament de Riba-roja d’Ebre.

- Altres normes i disposicions vigents que poden ser d’obligat compliment.

Pel que fa a l’obra civil s’aplicaran els criteris establerts en els següents documents:

- Norma Bàsica de l’edificació. Respecte Condicions de Protecció Contra Incendis a Edificis (NBE-CPI-96), (aprovada pel RD. 5177/96 de 14.10.96)

1.8.2 Bibliografia

Les instal·lacions efectuades estan sotmeses a les normes i reglaments vigents, ens hem recolzat també en:

- Catàlegs i guies consultats:

- PIRELLI, cables de BT i MT

- Guia Vademècum per a instal·lacions d’enllaç de FECSA-ENHER

- Centros de Transformción y aparamenta ORMAZABAL

- Bibliografia digital varia

1.8.3 Programes de Càlcul Usats

• AMIKIT1.0: programa d’estudis de Centres de Transformació del grup ORMAZABAL

• Programa que ens permet calcular les caigudes de tensió en BT de disseny propi


9

1.9 Antecedents

L’abast d’aquest projecte dóna solucions a les problemàtiques actuals que presenta la xarxa de distribució elèctrica del poble, i són:

- Els centres de transformació, per la seva estructura i en les condicions actuals, no permeten ampliacions de potència, minvant doncs, qualsevol de les expectatives de futur.

- Degut a que la ubicació dels CCTT no és la més idònia (s’han anat construint segons la demanda elèctrica del moment), la xarxa elèctrica també s’ha anat construint en funció d’aquestes necessitats, deixant de banda, en moltes ocasions, els criteris elèctrics. Aquests fets esmentats han provocat la situació actual.

- La xarxa de 25 kV d’alimentació als diferents CCTT, actualment en alimentació radial.

- La xarxa de baixa tensió bàsicament és del tipus convencional amb conductors nus, sobre suports de fusta, formigó i sobre façana.

1.10 Solucions Adoptades

Cal remarcar que els CCTT s’han de mantenir en la mateixa, o amb situació molt pròxima, a la ubicació actual. Aquest fet condiciona i dificulta les solucions tant tècniques com constructives adoptades en el disseny de la nova xarxa.

1.10.1 Cable Subterrani 25 kV

Estesa de 2 cables subterranis de 3x1x240 mm2 Al de secció del tipus 18/30 kV que possibiliten la unió, per una part entre els CT núm. 1 i CT núm. 2 i per l’altra entre CT núm.2 i CT núm. 3, a l’hora que el tancament de l’anella.

Aquestes unions permetran tenir una doble alimentació en els 3 CCTT que alimenten a tot el poble.

Estesa de cable subterrani de 3x1x240 mm2 Al de secció del tipus 18/30 kV, que permet el trasllat del CT núm. 3 al mateix carrer però ubicat més pròxim al consum.

1.10.2 Centres de Transformació

Actualment la xarxa de distribució s’alimenta mitjançant tres CCTT.

Els CCTT núm. 1 i el núm. 2 estan construïts d’obra civil de mamposteria i el CT núm. 3 sobre dos suports de formigó.


10

Les previsions de potència reglamentàries i la ubicació dels CCTT han fet que el disseny de la xarxa de baixa tensió hagi comportat que :

• CT núm. 1:

S’instal·la un nou CT d’obra civil del tipus PFU-5/30 d’ ORMAZABAL amb capacitat per instal·lar-hi dos transformadors de potència de 1.000 kVA i 25.000/400 V. El transformador tributarà la seva potència a dos armaris de distribució, l’un principal i l’altre d’ampliació, que disposaran de bases portafusibles a les que s’hi connectaran cinc sortides, cadascuna d’elles amb els fusibles adequats a la secció del cable que han de protegir. El transformador núm. 2 tributarà la seva potència a dos armaris de distribució, l’un principal i l’altre d’ampliació que disposaran de bases portafusibles a les que s’hi connectaran sis sortides, cadascuna d’elles amb els fusibles adequats a la secció del cable que han de protegir.

Substitució de tot l’aparellatge de 25 kV del tipus convencional de tall a l’aire actual per cel·les compactes de tall en SF6 canviant l’actual distribució final per entrada i sortida, facilitant el tancament d’anell amb les altres CCTT. Cada transformador estarà protegit per una cel·la també compacta amb seccionador- ruptofusibles. Totes les cel·les seran ORMAZABAL.

• CT núm. 2:

S’instal·la un nou CT d’obra civil del tipus PFU-4/30 d’ ORMAZABAL amb capacitat per instal·lar-hi un transformador de potència de 630 kVA 25.000/400 V. El transformador tributarà la seva potència a un armari de distribució, que disposarà de bases portafusibles a les que s’hi connectaran quatre sortides, cadascuna d’elles amb els fusibles adequats a la secció del cable que han de protegir.

Substitució de tot l’aparellatge de 25 kV del tipus convencional de tall a l’aire actual per cel·les compactes de tall en SF6 canviant l’actual distribució final per entrada i sortida, facilitant el tancament d’anell amb les altres CCTT. Cada transformador estarà protegit per una cel·la també compacta amb seccionador-ruptofusibles. Totes les cel·les seran ORMAZABAL.

• CT núm 3:

Actualment construït sobre dos suports de formigó de 1.000 Kg d’esforç en punta cadascun i amb un transformador de potència de 250 kVA. El nou CT es desplaçarà uns 95 metres de la seva situació actual i serà substituït per un CT d’obra civil ORMAZABAL amb capacitat per instal·lar-hi un transformador de potència de 800 kVA 25.000/400 V. El transformador tributarà la seva potència a dos armaris de distribució, l’un principal i l’altre d’ampliació que disposaran de quatre sortides cadascun amb bases portafusibles a les quals s’hi connectaran un total de cinc sortides, cadascuna d’elles amb els fusibles adequats a la secció del cable que han de protegir.


11

El muntatge del CT al nou emplaçament es farà amb cel·les compactes de tall en SF6. Es canviarà l’actual distribució final i radial per una altra d’entrada i sortida, que facilitarà el tancament d’anella amb els altres CCTT. El transformador estarà protegit per una cel·la també compacta amb seccionador-ruptofusibles. Totes les cel·les seran ORMAZABAL

Els suports de formigó actuals del CT, s’hi desmuntaran la ferralla actual que suporta al transformador i s’hi instal·larà en el seu lloc una conversió aèria-subterrània, per fer arribar mitjançant cable subterrani la línia 25 kV al nou emplaçament del CT.

1.10.3 Xarxa de Distribució BT

Actualment la xarxa de baixa tensió aèria existent al poble és convencional a quatre fils a la tensió de 3x400/230 V.

Pel present projecte es durà a terme el canvi de la pràctica totalitat de la xarxa convencional per xarxa subterrània (als trams de línia amb més previsió de càrrega, normalment als trams inicials de les diferents línies) i per xarxa trenada estesa per façana i en els trams en que el traçat de la línia ho faci necessari, tibada sobre les pròpies façanes, i si és necessari tibada sobre suports de fusta, formigó i/o metàl·lics.

Des del CT núm. 3 es construiran cinc línies de baixa tensió de sortida, necessàries segons les previsions de potència reglamentàries, en funció dels carrers i del nombre de subministraments que ha d’alimentar. S’instal·laran Caixes de Seccionament (CS) en aquells punts de la línia en que s’hagi de produir una derivació sense canvi de secció, Caixes de Distribució (CD) en aquells punts en que es produeixi un canvi de secció dels conductors i Caixes Generals de Protecció (CGP) a tots i cadascun dels subministraments ja siguin d’una sola vivenda o de varies agrupades en un edifici.

1.11 Serveis Afectats i Permisos Particulars i Oficials

Aquesta obra afecta als carrers del casc urbà de Riba-roja d’Ebre i els serveis que s’afectaran pertanyen a l’Ajuntament.

Al ser una obra sol·licitada per l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre, tots els permisos de competència municipal necessaris per l’execució de la mateixa, seran facilitats per l’Ajuntament de manera immediata a la presentació de la sol·licitud d’autorització de treballs a la que s’adjuntaran els corresponents plànols de l’obra a realitzar.

Tots els permisos particulars necessaris per dur a terme la instal·lació dels diferents tipus de caixes i l’estesa dels diferents tipus de conductors seran facilitats també pel propi Ajuntament.


12

1.12 Criteris de Disseny

1.12.1 Criteris de Disseny de les Instal·lacions de Distribució

Segons el Real Decret 1955/2000, punt 6 de l’article 45, s’estableix el següent:

“... les instal·lacions destinades a més d’un consumidor es consideraran de xarxa de distribució, havent de ser cedides a una empresa distribuïdora la qual haurà de respondre de la seguretat i qualitat del subministre...”

Queda clar llavors que és responsabilitat de l’empresa subministradora respondre del manteniment i les operacions de la instal·lació de distribució realitzada per tercers i afegida a la seva xarxa de distribució així com de la qualitat i seguretat del subministre.

Tanmateix l’empresa distribuïdora haurà d’exigir que les instal·lacions realitzades per tercers, segueixin els mateixos criteris de disseny, càlcul, construcció, materials i control que s’exigeix a les instal·lacions de distribució realitzades per ells mateixos.

En aquest sentit és la pròpia empresa l’encarregada de definir els criteris de disseny i desenvolupament de la xarxa de distribució, i que al mateix temps contempli els aspectes d’operació i manteniment.

El tenir ben definits els criteris de disseny i tots els altres aspectes és en definitiva la garantia de qualitat i seguretat en el subministrament d’energia elèctrica de l’empresa.

Abans de passar a la redacció del projecte, cal destacar altres aspectes que són molt importants com ara:

- L’elecció dels equips de la nova instal·lació és molt important i per això seran d’alta qualitat, tenint en compte que ja que s’inverteix val la pena assegurar la qualitat del subministrament.

- Els equips que s’usaran en la nova instal·lació estaran homologats per les normatives tècniques de l’empresa subministradora, si tenim en compte que posteriorment formaran part de la propietat de l’empresa de distribució, fet que fa, que la xarxa de distribució sigui més homogènia, més segura, més fàcil a l’hora d’intercanviar materials, tot això suposa, en definitiva, que l’explotació de la xarxa sigui molt millor.

- Selecció de totes les capacitats de tot l’equip adequadament, pel que fa a tensions, intensitats i capacitats de ruptura.

- La instal·lació ha de complir amb totes les normatives i reglaments elèctrics que l’atenyin.

- Tota la informació referent al subministres serà facilitada per l’empresa subministradora de l’energia.


13

1.12.2 Altres Criteris Generals de Disseny

- Potència Màxima de Curtcircuit Trifàsic

Segons les dades de les Normes Tècniques de l’empresa subministradora tenim que la potència màxima de curtcircuit aportada per a la xarxa de 25 kV és de 500 MVA.

- Intensitat Màxima de Defecte a Terra

Segons les dades de les Normes Tècniques de l’empresa subministradora tenim que la intensitat màxima de defecte a terra en la xarxa de 25 kV és de 500 A.

- Temps Màxim de Desconnexió en Cas de Defecte

El temps màxim de desconnexió que tindrem en compte en qualsevol tipus de defecte que es pugui donar entre fases serà d’0,5 segons.

- Centres de Transformació MT / BT

Tots els CT tindran una capacitat màxima admissible de 1000 kVA per transformador.

1.12.3 Sistema de Distribució

Els CCTT que alimenten la població, com hem dit abans, estan connectats sobre la línia 25 kV Vivendes. De forma aèria alimenta fins els suports anteriors als CT núm. 1 i núm. 3 i des d’aquests suports de conversió, mitjançant cable subterrani 3x1x240 mm2 Al del tipus 18/30 kV, fa entrada als CCTT.

Per aconseguir que el sistema de distribució de mitja tensió sigui més eficaç i segur serà convenient la unió entre:

- CT núm. 1 i CT núm. 3 amb l’estesa de cable subterrani 3x1x240 mm2 Al de secció del tipus 18/30 kV.

- CT núm. 2 i CT núm. 3 amb l’estesa de cable subterrani 3x1x240 mm2 Al de secció del tipus 18/30 kV des del tram aeri de la línia i empalmant-lo al tram existent de línia subterrània.

S’aconseguirà el tancament d’anella, quedant tots els CCTT amb doble alimentació.

1.12.4 Característiques de la xarxa

Els paràmetres característics de la xarxa són:

- Tensió nominal al circuit AT: 25.000 V , Trifàsic

- Tensió nominal al circuit BT: 400 V , Distribució BT 3 fases i neutre

- Freqüència: 50 Hz

1.12.5 Potència Total de Servei

Per a fer els càlculs de la xarxa, la potència total de servei la determinem amb la suma de les potències nominals dels transformadors de potència dels 3 CCTT que alimenten a la població. La potència total serà:


14

Potència CT1 : 2 x 1000 kVA = 2.000 KVA

Potència CT2 : 1 x 630 kVA = 630 KVA

Potència CT3 : 1 x 800 kVA = 800 KVA

Potència Total Instal·lada = 3.430 KVA

Tot i que sabem per experiència que els coeficients de simultaneïtat de tota la instal·lació seran inferiors als que indica el Reglament de Baixa Tensió, mantindrem com Potència Total instal·lada la de 3.430 kVA indicats abans. Així, com la potència real serà inferior a la prevista, qualsevol solució que vulguem adoptar, per ser superior la potència de càlcul, serà igualment correcta.

1.12.6 Proteccions

1.12.6.1 Contra Sobreintensitats

En la taula 1 indiquem les Intensitats màximes (límit tèrmic) i les capacitats dels fusibles a instal·lar per cadascun dels conductors emprats en el disseny de la xarxa de baixa tensió.

Secció del conductor Tipus Intensitat màxima

admissible (A)

Intensitat del fusible a

instal·lar (A)

3x1x240/150 Al Subterrani 420 315

RZ 4x16 Al 67 50

RZ 3x25/54,6 Al 100 63

RZ 3x50/54,6 Al 150 100

RZ 3x95/54,6 Al 230 160

RZ 3x150/80 Al

Aeri

305 250

Taula 1. Intensitats i capacitats màximes segons el conductor

1.12.6.1.1 Contra Sobrecàrregues Amb caràcter general, els conductors estaran protegits contra sobrecàrregues

mitjançant fusibles que instal·larem a la capçalera de la línia (al quadre de sortida si arranca del CT) o a la caixa de distribució ( si és una derivació amb canvi de secció).

Els fusibles per tal de protegir adequadament la línia de baixa tensió, seran de la classe gG (cartutxos fusibles per a ús general que poden tallar tot tipus de corrent) i seran dimensionats en funció de la potència del transformador i de la secció del cable a protegir.


15

La experiència recomana que, per garantir la vida útil dels cables es tingui en compte, com així es fa en aquest projecte per dimensionar-los, que un cable en servei permanent no ha de patir una sobrecàrrega superior al 25% durant un temps superior a 1 hora.

1.12.6.1.2 Contra Curtcircuits El conductor estarà protegit contra curtcircuits per un fusible quan es compleixin les

següents condicions:

a) La intensitat de curtcircuit admissible del cable durant un temps ‘t’ sigui superior a la intensitat de fusió del fusible.

b) La intensitat de fusió del fusible en un temps ‘t’ sigui inferior a la corrent que resulti d’un curtcircuit en qualsevol punt de la instal·lació.

Intensitat Màxima de Curtcircuit Admissible

És la màxima intensitat de corrent que pot suportar un conductor durant el temps que dura el curtcircuit, suposant que tot el calor després durant aquest procés sigui absorbit pel propi conductor, sense danyar l’aïllament de cable.

En la ‘memòria de càlculs’ expliquem com calcular la intensitat màxima de curtcircuit i les proteccions que s’han de posar en cadascuna de les línies.

1.12.6.2 Contra Sobretensions

Protegirem els cables aïllats contra sobretensions per mig d’autovàlvules de característiques adequades que es col·locaran en els llocs apropiats que puguin ser l’origen de sobretensions, per exemple en les conversions aèreo-subterrànies.

En tots els casos es compliran tots els aspectes referents a coordinació d’aïllament i posta a terra de les autovàlvules que es contemplen en el MIE RAT 12 i MIE RAT 13 i en la norma UNE 21962 de Coordinació d’aïllament.

1.13 Xarxa de Distribució MT

1.13.1 Generalitats

La línia de mitja tensió que compren aquest projecte està formada per diversos trams que són:

A) Cable subterrània entre CT núm.1 i CT núm. 2

• Longitud del nou cable (a instal·lar) : 879 m

B) Cable subterrània entre CT núm.2 i CT núm. 3

• Longitud del nou cable (a instal·lar) : 232 m

• Longitud cables (existent): 900 m


16

C) Tram de línia des de la línia Vivendes a CT núm. 3

- Tram subterrani (des de conversió aereo-subterrania fins CT núm. 3):

• Longitud del nou cable (a instal·lar): 95 m

- Tram aeri (des de línia fins la conversió):

• Longitud conductor de secció LA 56 (existent): 155 m

D) Tram de línia des de línia Vivendes a CT núm. 1

• Longitud del conductor de secció LA 56 (existent): 340 m

E) Tram de línia des de línia Vivendes fins a la unió amb cable subterrani MT existent el qual prové del CT núm. 2.

• Longitud del conductor de secció LA 56 (existent): 99,5 m

1.13.1.1 Trams de Línia que Projectem

- Trams A : de línia subterrània 3x1x240 mm2 Al de secció del tipus 18/30 kV, que és unió entre els CCTT núm. 1 i núm. 2, amb el que s’aconseguirà el tancament parcial de l’anella.

- Tram B: de línia subterrània 3x1x240 mm2 Al de secció del tipus 18/30 kV d’unió entre els CCTT núm. 2 i núm. 3, a través del qual s’aconseguirà el tancament total de l’anella. Amb l’estesa d’aquest cable subterrani s’aconsegueix anellar el CT núm. 3 que fins ara s’alimentava en radial.

- Tram C: que correspon a la conversió aèreo-subterània del CT núm. 3. Com ja hem dit, el transformador de potència que estava sobre postes de formigó, el canviem per un centre de transformació d’obra civil ORMAZABAL .

1.13.1.2 Tram de Línia a Retirar

- Tram C: connecta sobre la línia 25 kV VIVENDES i està construït amb 3 suports de fusta i amb conductor de secció LA 56.

1.13.2 Tensió Nominal

La tensió nominal de la xarxa MT serà de 25 kV, trifàsica a una freqüència de 50 Hz.

A la taula 2, s’indiquen els valors de la tensió més elevada i nivell d’aïllament del material que usarem s’estableixen els paràmetres de la taula 2 següent:


17

Tensió nominal de la xarxa U (kV)

Tensió nominal cables i accessoris U0/U

(kV eficaços)

Tensió més elevada cables i accessoris Um

(kV eficaços)

Tensió suportada nominal a impulsos

tipus llamp (kV de cresta)

Fins a 30 18/30 36 170

Taula 2. Nivell d’aïllament del material

1.13.3 Cable Escollit per al Transport d’Energia

Segons les indicacions de l’empresa subministradora FECSA-ENDESA instal·larem conductor de 240 mm2 de Al de secció del tipus 18/30 kV. Seran conductors unipolars i compliran les especificacions de les normes UNE que els corresponguin.

Per veure una mica millor l’estructura d’aquest tipus de cable tenim la figura 1:

- Flexibilitat: classe 2; segons UNE 21.022 - Formació: constituïts per diversos fils d’alumini cablejats compactes L’aïllament serà de polietilè reticulat (XLPE), amb un gruix mig mínim de 8 mm.

Sobre l’aïllament hi haurà una part semiconductora no metàl·lica, associada a una part metàl·lica. La part no metàl·lica estarà constituïda per una capa de mescla semiconductora termoestable extruïda, de 0,5 mm de gruix mig mínim, que es pugui separar de l’aïllament sense deixar sobre ell traces de mescla semiconductora apreciable a simple vista. La part metàl·lica estarà constituïda per una corona de fils continus de coure recuit, disposats en hèlix oberta, sobre la quals es col·locarà un feix de coure recuit en hèlix

1- Conductor: corda rodona compacta de fils d’alumini 2- Semiconductora interna: capa extrusionada de material

conductor. 3- Aïllament: polietilelè reticulat, (XLPE). 4- Semiconductora externa: capa termoestable extruida

semiconductora 5- Pantalla metàl·lica: fils de coure en hèlice. Secció total

mínima de 16 mm2 6- Separador: cinta. 7- Coberta exterior: poliolefina termoplàstica, Z1. (Color

roig)

Figura 1. Cable subterrani MT


18

oberta disposada en sentit contrari a l’anterior. La secció real del conjunt de la pantalla metàl·lica serà com a mínim de 16 mm2.

La col·locació de la pantalla semiconductora interna, de l’aïllament i de la pantalla semiconductora externa, el procés de fabricació dels cables, es realitzarà per triple extrusió simultània.

La coberta exterior estarà constituïda per una capa d’un compost termoplàstic a base de poliolefina. Serà de color vermell i el seu gruix mig mínim de 2 mm.

Les característiques principals d’aquests tipus de conductors segons indica la taula 3 són:

Diàmetre del conductor

(mm) Secció

Nominal

(mm2)

Tensió

Nominal

(kV)

Nº mínim de fils del

conductor Mínim Màxim

Rmax del conductor a

20ºC

(Ohm/km)

240 18/30 30 17,8 19,2 0,125

Taula 3. Característiques principals dels conductors de cables de MT

La secció de cable escollida compleix les consideracions següents:

- Intensitat admissible superior a la de règim nominal de xarxa: 410 A

- Capacitat de resistència tèrmica front als curtcircuits.

1.13.4 Conversions de Línies Aèries a Subterrànies

En un dels trams definits al punt 2.13.1.1, d’aquest mateix apartat, concretament en el Tram C, tenim una conversió de línia aèria subterrània. Les característiques dels trams que conflueixen en aquesta conversió són:

- Tram de línia des de la línia Vivendes a CT núm. 3

• Tram aeri (des de línia fins la conversió):

Longitud del conductor existent de secció LA 56: 155 m

• Tram subterrani (des de la conversió fins al CT núm. 3):

Longitud del nou cable: 95 m


19

En la unió del cable subterrani amb l’aeri, caldrà tenir present les següents consideracions:

- Els cables a utilitzar per tal de realitzar la conversió subterrània seran del tipus RV.

- Es protegirà el tram de “baixada” d’aquests cables per el suport amb tub PVC de 90 mm de diàmetre i 3 m de longitud, i aquest al mateix temps, es protegirà mecànicament mitjançant tub d’acer galvanitzat de 100 mm de diàmetre i 3 m de longitud.

- L’extrem del tub que quedi a l’aire lliure quedarà segellat per mitjà d’un caputxó de protecció.

- En el punt d’inici –derivació- de la conversió d’aeri en subterrani, s’uniran els dos conductors, el LA-56 amb el cable subterrani de MT de 240 mm2, mitjançant mànegues d’unió.

- Un cop realitzades les unions es cobriran amb mànegues contràctils.

- S’instal·laran també sistemes de protecció contra sobretensions d’origen atmosfèric, format per autovàlvules. Els terminals de terra d’aquests es connectaran directament a les pantalles metàl·liques dels cables i entre sí, mitjançant una connexió el més curta possible i sense corbes pronunciades.

1.13.5 Accessoris

Els accessoris seran adequats a la naturalesa, composició i secció dels cables, i no hauran d’augmentar la seva resistència elèctrica. Tanmateix els terminals hauran de ser adequats a les característiques ambientals (interior, Exterior, contaminació, etc.)

1.13.5.1 Empalmaments

Es faran per connectar aquelles esteses de cable subterrani que per la seva longitud s’hagin de construir amb més d’un tram o bé si s’ha de connectar una nova estesa de cable a una ja existent.

Es construiran també amb material termoretràctil.

1.13.5.2 Terminals Endollables

Les que s’instal·lin a les arribades dels cables subterranis a les cel·les SF6 dels CCTT seran dels tipus recomanats pel fabricant de les cel·les de MT d’acord amb el nivell de tensió.

Les que s’instal·lin a les conversions aeri-subterrànies seran PIRELLI (o similar) del tipus 18/30 kV que puguin connectar seccions des de 95 a 240 mm2.

Les puntes del cable s’han de tenir especialment protegides contra l’entrada d’aigua durant el muntatge i estesa de la línia.


20

1.13.6 Presa de Terra dels Cables

Les pantalles metàl·liques dels cables de mitja tensió es connectaran a terra en cadascuna de les terminacions, ja siguin fetes a les arribades de les cel·les o a les conversions aèries-subterrànies.

1.13.7 Execució de l’Estesa i Instal·lació dels Cables MT

1.13.7.1 Traçat i Disposició dels Cables

Les canalitzacions s’executaran per terrenys de domini públic, sota vorera i evitant angles pronunciats. El traçat serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a voreres o façanes dels edificis.

Abans de començar els treballs, s’han de conèixer les escomeses dels altres serveis, per tant s’indicarà la seva situació i es prendran les mesures oportunes.

Al marcar el traçat de les rases, es tindrà en compte el radi mínim que calgui deixar en les corbes segons la secció del conductor que es vagi a canalitzar.

Els cables es posaran directament enterrats en el terreny. Sota les voreres, a les zones d’entrada i sortida de vehicles a les finques, en les que no es prevegi el pas de vehicles de gran tonatge, es disposaran dins de tubs en sec (sense formigonar). Als accessos a finques de vehicles de gran tonatge i als encreuaments de calçada, es disposaran a dins de tubs formigonats.

La profunditat, fins a la part inferior del cable no serà menor de 0,70 m sota vorera ni d’1 m sota calçada.

En els tram en els quals no puguem aconseguir, degut a qualsevol impediment, les anteriors profunditats, aquestes podran reduir-se sempre que afegim proteccions mecàniques suficients.

Els diversos tipus de rases que tenim els trobem a l’apartat de l’ANNEX

1.13.7.2 Seguretat en la Instal·lació dels Cables

L’objectiu de la instal·lació del cable subterrani és que després de la seva manipulació, estesa i protecció, el cable no hagi rebut cap dany ni perjudici, i sigui segur de cara a futures excavacions.

Pel que fa als tipus de rases existents en cables de mitja tensió tenim dues possibilitats:

Sota vorera: cable directament enterrat

- El llit de la rasa estarà llis i exempt d’arestes vives, còdols, pedres, restes de runes, etc. En el mateix es disposarà una capa de sorra de riu rentada, neta, solta i exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, que cobreixi l’amplada total de la rasa amb un gruix de 6 cm.


21

- El cable s’estendrà sobre aquesta capa de sorra i es cobrirà amb un altra capa de sorra, o sigui que la sorra arribarà fins a 0,30 m per damunt del llit de la rasa i cobrirà la seva amplada total.

- Sobre la capa anterior, es col·loca una planxa de polietilè (PE) com a protecció mecànica.

- Després la rasa s’anirà omplint de terra compactada per capes de 0,15 m, piconada per mitjans mecànics, aquesta tindrà un gruix total de 0,35 m. A uns 0,25 m per sota del paviment es col·loca un a cinta de senyalització la qual adverteix de la presència de cables elèctrics.

- Per sobre de la terra compactada es dipositarà una base de formigó de 0,13 m de gruix. Per sobre es reconstruirà la vorera. En cas d’encreuaments o paral·lelismes la cinta senyalitzadora se substitueix per maons.

- Les dimensions de la rasa seran: 0,90 m d’alçada i 0,50 m d’amplada

Sota calçada: cable entubat

- El cable, s’allotjarà e l’interior de tubs de PE de PN 160, de superfície interna llisa, sent el seu diàmetre interior com a mínim120 mm.

- S’instal·la un tub de reserva, d’iguals característiques que el tub que està en servei.

- Els tubs estaran formigonats en tot el seu recorregut amb formigó amb massa de dosificació igual al H-250. La capa de formigó serà de 0,30 cm.

Els cables quan s’instal·len sota tub formigonats ho fan amb l’objecte de:

• Assegurar una protecció mecànica eficaç en front als elevats esforços d’aplastament a que està sotmès el terreny.

• Evitar una nova excavació, generalment molt cara, per al pas de noves línies o reparació de les existent.

- Per sobre de la capa de formigó es posaran planxes de polietilè (PE) com a protecció mecànica.

- Després la placa s’anirà omplint de terra compactada per capes de 0,15 m, piconada per mitjans mecànics, aquesta tindrà un gruix total de 0,40 m. A uns 0,40 m per sota del paviment es col·loca un a cinta de senyalització la qual adverteix de la presència de cables elèctrics.

- Es dipositarà tela asfàltica de 2 cm de gruix.


L’amplada de la rasa pot variar depenent del tipus de circuit que hi estenguem, ja que en determinats trams es dóna la situació de que són rases mixtes, es a dir, on hi podem instal·lar cables de BT i de MT juntament, per tant aquest fet modificarà les dimensions de la rasa.


22

1.13.7.3 Tipus de Circuits Enrasats

Els tipus de circuits enrasats que ens podem trobar en aquest projecte són:

A ) Cable subterrània entre CT núm.1 i CT núm. 2

• Longitud del nou cable : 879 m

B ) Cable subterrània entre CT núm.2 i CT núm. 3

• Longitud del nou cable : 232 m

C) Tram de línia des de la línia Vivendes a CT núm. 3

- Tram subterrani (des de la conversió fins al CT núm. 3):

• Longitud del nou cable: 95 m

En la taula 4 tenim la disposició de les rases o els tipus de circuits existents, on també podrem veure si es tracta duna rasa mixta o no.

TRAM Longitud sota calçada (m)

Longitud sota vorera (m) Disposicions de rases

A 145 645 - 1 Circuit MT

B 8 224 - 1 Circuit MT+ 2 Circuits BT

- 1 Circuit MT

© 0 95 - 1 Circuit MT

Taula 4. Característiques principals dels conductors de cables de MT

Aquestes disposicions de rases es veuen més detallades a l’ANNEX

1.13.8 Encreuaments, Paral·lelismes i Proximitats

1.13.8.1 Encreuaments

Encreuaments amb Carreteres i Carrers

Els cables es col·locaran en tubs formigonats en tota la seva longitud a una profunditat mínima d’1 m. Sempre que sigui possible, l’encreuament es farà perpendicular a l’eix del vial.

Encreuaments amb Altres Conductors d’Energia

La distància mínima entre cables d’energia elèctrica de MT d’una mateixa empresa serà de 0,20 m y de 0,25 entre per a BT. La distància del punt d’encreuament als


23

empalmes, quan aquests existeixin serà superior a 1m. En casos en que no es puguin respectar aquestes distàncies, el cable últim que s’estengui, es disposarà separat mitjançant tubs, conductors o altres divisòries constituïdes per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.

Encreuaments amb Cables de Telecomunicació

Es procurarà efectuar l’encreuament entre el cable d’energia MT i el cable de telecomunicacions a una distància superior a 0,20 m, la distància mínima del punt d’encreuament fins a l’empalme serà almenys d’1 m.

Si per justificacions tècniques no es pugessin respectar les distàncies assenyalades, sobre el cable inferior s’haurà d’aplicar una protecció d’adequada resistència mecànica i constituït per materials incombustibles.

Encreuaments amb Canalitzacions d’Aigua i Gas

La separació entre cables d’energia elèctrica de MT i les canalitzacions d’aigua o gas serà de 0,20 m. S’evitarà l’encreuament per la vertical de les juntes de les canalitzacions d’aigua o gas, o dels empalmes de la canalització elèctrica, situant uns i altres a una distància superior a 1 de l’encreuament. Quan no puguin respectar-se alguna d’aquestes distàncies, es disposarà per part de la canalització que s’hagi estès per últim lloc, una separació mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïdes per materials incombustibles d’adequada residència mecànica.

1.13.8.2 Paral·lelismes

Es procurarà evitar que els cables subterranis de MT quedin en el mateix pla vertical que les demés conduccions.

Paral·lelismes amb Altres Conduccions d’Energia Elèctrica

La separació mínima entre cables de MT d’una mateixa empresa serà de 0,20 m. Si els cables instal·lats en paral·lel fossin un cable de MT i una altre de BT, la separació mínima serà de 0,25 m. Per poder reduir distàncies o bé quan no puguin respectar-se alguna de les distàncies especificades, la conducció que s’estableixi en últim lloc es disposarà separada mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïdes per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.

Paral·lelismes amb Cables de Telecomunicació

S’ha de mantenir una distància mínima de 0,25 m entre els cables d’energia elèctrica de MT i els de telecomunicació. Quan aquesta distància nos es pugui mantenir, la conducció que s’estableixi en últim lloc es disposarà separadament mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïdes per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.


24

Paral·lelismes amb Canalitzacions d’Aigua i Gas

S’ha de mantenir una distància de ,25 m, entre els cables d’energia elèctrica de MT i les canalitzacions d’aigua i gas, excepte per canalitzacions de gas d’alta pressió (mes de 4 bar) en que la distància serà de 0,4 m. La distància mínima entre els empalmes dels cables d’energia elèctrica i les juntes de les canalitzacions d’aigua o gas serà d’1 m. Quan alguna d’aquestes distàncies no puguin respectar-se, la canalització que s’estableixi en últim lloc es disposarà separada mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïdes per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica. Es procurarà també mantenir una distància de 0,25 m en projecció horitzontal.

En cas de canalitzacions d’aigua es procurarà que aquestes quedin per d’avall del quadre elèctric.

Quan es tracti de canalitzacions de gas es prendran mesures per evitar la possible acumulació de gas: tapar les boques dels tubs i conductes, i assegurar la ventilació de les cambres de registre de la canalització elèctrica o bé omplir-les amb arena.

1.13.8.3 Proximitats

Proximitats amb conduccions de clavegueram

Es procurarà passar els cables de MT per damunt del clavegueram. No s’admetrà incidir en el seu interior. Si no és possible, es passarà per d’avall, disposant dels cables amb una protecció d’adequada residència mecànica.

Proximitats amb dipòsits de carburants

En cas de que alguns dels serveis que es creuin o discorrin paral·lels sigui una escomesa o connexió de servei a un edifici, s’haurà de mantenir entre els dos una distància de 0,30 m. Quan no pugui respectar-se aquesta distància, la conducció que s’estableixi en últim lloc es disposarà separada mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïdes per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.

L’entrada d eles escomeses o connexions de servei als edificis, tant BT com d’ MT, haurà d’omplir-se fins aconseguir una estanqueïtat perfecta. Així s’evita que en el cas de produir-se una fuita de gas al carrer, el gas entre els edificis a través de les entrades i s’acumuli en l’interior amb el conseqüent risc d’explosió.

Proximitats a connexions de servei

En cas de que alguns dels serveis que s’entrecreuen o van paral·lels sigui una connexió de un servei a un edifici, s’haurà de mantenir entre els dos una distància de 0,30 m. Quan no pugui respectar-se aquesta distància, la conducció que s’estableixi en darrer lloc es disposarà separada mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïdes per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.

L’entrada de les connexions de servei als edificis, tant de BT com MT, hauran de tapar-se fins aconseguir una estanqueïtat perfecta. Així s’evita que, en cas de produir-se una fuita gas en el carrer, el gas entri a l’edifici a través de les entrades i s’acumuli a l’interior amb el consegüent risc d’explosió.


25

1.14 Centres de Transformació

Concretament es construiran 3 transformadors del tipus PFU, distribuïts per l’empresa ORMAZABAL.

El poble té una previsió de potència de 2671,30 kW que es distribuïda en els tres CCTT que tot seguit explicarem.

Aquests s’alimentaran a partir d’una derivació de la línia “Vivendes” de 25 kV .

Per tal de donar servei a les instal·lacions elèctriques de Baixa Tensió del poble, s’ha estimat, segons la potència calculada en l’apartat de memòria de càlculs relacionats en aquest projecte, que la potència de cadascun dels transformadors que componen la xarxa de distribució sigui de:

CT núm. 1 = 2 x 1000 kVA = 2000 kVA

CT núm. 2 = 1 x 630 kVA = 630 kVA

CT núm. 3 = 1 x 800 kVA = 800 kVA

L’estudi de la potència del CT núm. 1, CT núm. 2, no serà objecte d’aquest projecte el seu càlcul, però sí la seva posta en marxa i remodelació. En aquest projecte ens ocuparem de fer els càlculs de potència del CT núm. 3.

1.14.1 Característiques Generals dels Centres de Transformació

El tipus de CT serà MONOBLOQUE tipus Caseta PFU d’ ORMAZABAL. Per al CT núm.1 degut a que ha d’acollir 2 transformadors s’ha escollit el tipus de caseta PFU-5/30 (amb 2 reixes per a la ventilació), mentre que per al CT núm. 2 i 3 amb només 1 transformador cadascun s’ha escollit el tipus de caseta PFU-4/30.

Seran 3 CCTT de tipus companyia, tenen la missió de subministrar energia, sense necessitat de ser mesurada.

Els equips principals ubicats a l’interior dels Centres de Transformació seran:

- Transformador de distribució d’oli (les característiques del qual es detallen a l’ANNEX)

- Cel·les de MT modulars (CGM) d’aïllament i tall amb gas SF6, extensibles "in situ" a dreta i esquerra, sense necessitat de reposar gas, per a maniobra i protecció.

- Quadre de distribució modular BT

Concretament en aquest projecte s’utilitzarà les cel·les tipus CGM següents:

- Cel·les de línia entrada / sortida del Tipus CML-36L2, tall i aïllament integrat en SF6, interruptor rotatiu trifàsic amb connexió-seccionament-posada a terra. Sistema modular de Vn=25 kV, In=400A/16kA segons


26

N/Fecsa. Amb comandament manual tipus B. Inclou 3 captadors capacitius i tres borns.

- Cel·les de protecció de transformador per ruptofusibles CMP-F-36L2, tall i a aïllament integrat en SF6, interruptor rotatiu trifàsic amb connexió-seccionament-posada a terra. Sistema modular de Vn=25kV, In=400A/16kA segons N/Fecsa. Amb comandament manual tipus BR amb bobina de dispar.

- Quadres de baixa tensió d’escomesa del tipus AC4-1600/4x400A segons N/ENDESA.

- Armari d’ampliació del tipus AM4-1600/4x400A segons N/ENDESA. d’iguals característiques que el quadre de baixa.

La protecció escollida per als transformadors seran fusibles contra curtcircuit i un termòmetre per evitar temperatures excessivament altes. La maniobra de les línies i del transformador es faran mitjançant interruptors-seccionadors encapsulats en SF6.

Els CT estan dissenyats amb 2 tipus de xarxes de terres separades, una és de protecció a la qual s’uniran tant les masses metàl·liques de cel·les, transformadors, quadres de BT, etc., mentre que l’altra anomenada de servei a la qual es connectarà el neutre de l’estrella del secundari del transformador.

Per a explicar el disseny del nostres CCTT s’ha estudiat amb deteniment un CT que pugui acollir en el seu interior un transformador de 1000 kVA de forma que es cobreixen les possibles ampliacions de potència si fos necessari. El nostre CT té 2 transformadors de 1000 kVA, de tota manera ells apartats on existeixin diferències les esmentarem per mig de quadres comparatius.

1.14.2 Descripció dels CCTT

1.14.2.1 Potència Unitària de cada Transformador i Potència Total en kVA

CT núm Potència

trafo 1 1000 kVA 1

trafo 2 1000 kVA

2 630 kVA

3 800 kVA

Taula 5. Potències unitàries de cada Transformador


27

1.14.2.2 Tipus de Transformador

- Refrigeració dels quatre transformadors: oli

1.14.2.3 Volum Total en litres del Dielèctric

- Volum de dielèctric:

• CT núm.1, transformador 1i 2: 550 l

• CT núm.2: 400 l

• CT núm.3: 510 l

- Volum total de dielèctric: 1100 l

1.14.3 Programa de Necessitats i Potència Instal·lada en kVA

Es precisa el subministre d’energia a una tensió de 420 V en BT, amb una potència màxima simultània de 1616,80 kW al CT núm.1, de 425,88 kW al CT núm.2 i 602,85 kW al CT núm.3

Per poder atendre a les necessitats indicades, la potència total instal·lada en aquest CCTT serà de 2.000 kVA al CT núm. 1, 630 kVA al CT núm. 2 i 800 kVA al CT núm. 3.

1.14.4 Descripció de la Instal·lació

1.14.4.1 Obra civil

Els CCTT objecte d’aquest projecte consten d’un únic envoltant, on es troba tot l’aparellatge elèctric, màquines i altres equips.

Per al disseny d’aquests CCTT s’han tingut en compte totes les normatives anteriorment indicades.

1.14.4.1.1 Característiques dels Materials

Edifici de Transformació: PFU-5/30 i PFU-4/30

- Descripció

Els Centres de Transformació PFU, de superfície i maniobra interior (tipus caseta), consten d’un envoltant de formigó, d’estructura monobloc, en el seu interior s’incorporen tots els components elèctrics, des de l’aparellatge de MT, fins als quadres de BT, incloent els transformadors, dispositius de control i interconnexions entre els diversos elements.

La principal avantatja que presenten aquests Centres de Transformació és que tant la construcció com el muntatge i l’equipament interior poden ser realitzats íntegrament a fabrica, garantint així una qualitat uniforme i reduint els treballs d’obra civil i muntatge en el punt d’instal·lació. A més, el seu acurat disseny permet la seva instal·lació tant en zones de caràcter industrial com en entorns urbans.


28

- Envoltant

L’envoltant d’aquests centres és de formigó armat vibrant. Se composa de dos parts: una que aglutina el fons i les parets, que incorpora les portes i reixetes de ventilació natural, i l’altra que constitueix el sostre.

Les peces construïdes en formigó ofereixen una resistència característica de 300 kg/cm². A més, disposen d’una armadura metàl·lica, que permet la interconnexió entre sí i al col·lector de terres. Aquesta unió es realitza mitjançant latiguillos de coure, donant lloc a una superfície equipotencial que envolta completament al centre. Les portes i reixetes estan aïllades elèctricament, presentant una resistència de 10 kOhm respecte de la terra de l’envoltant.

Les cobertes estan formades per peces de formigó amb insercions en la part superior per a la seva manipulació.

En la part inferior de les parets frontal i posterior se situen els orificis de pas per als cables de MT i BT. Aquest orificis estan semiperforats, realitzant-se en obra l’obertura dels que siguin necessaris per a cada aplicació. De la mateixa manera, disposa d’uns orificis semiperforats practicables per a les sortides a les terres exteriors.

L’espai per al transformador, dissenyat per a allotjar el volum de líquid refrigerant d’un eventual vessament, disposa de dos perfils en forma d’ "U", que poden lliscar en funció de la distància entre les rodes del transformador.

- Placa Pis

Sobre la placa base i a una altura d’uns 400 mm se situa la placa pis, que se sustenta gràcies a uns suports sobre la placa base i a l’interior de les parets, permetent el pas de cables d’ MT i BT als que s’accedeix a través d’unes troneres cobertes amb llosetes.

- Accessos

En la paret frontal se situen les portes d’accés a vianants, les portes del transformador (ambdues amb obertura de 180º) i les reixetes de ventilació. Tots aquests materials estan fabricats de xapa d’acer.

Les portes d’accés disposen d’un sistema de tancament amb l’objecte de garantir la seguretat de funcionament per a evitar obertures intempestives de las mateixes del Centre de Transformació. Per això s’utilitza una pany de disseny ORMAZABAL que ataquen les portes en dos punts, un en la part superior i l’altre en la part inferior.

- Ventilació

Les reixetes de ventilació natural estan formades per làmines en forma d’ "V" invertida, dissenyades per a formar un laberint que evita l’entrada d’aigua de pluja dins al Centre de Transformació i es complementa cada reixeta interiorment amb una malla mosquitera.


29

Segons la ‘memòria de càlcul’ els valors pel que fa a superfície de ventilació tenim que:

Transformador Sr = superficie

mínima de ventilació

Sr = superficie real de ventilació

Trafo 1 i 2 =2000 kVA 3,19 m2 7,124 m2

800 i 630 kVA 1,3 m2 1,9 m2

Taula 6. Superfícies de ventilació

- Acabat

L’acabat de les superfícies exteriors s’efectuen amb pintura acrílica rugosa de color blanc en les parets i marró en el perímetre de la coberta o sostre, portes i reixeta de ventilació.

Les peces metàl·liques exposades a l’exterior estan tractades contra la corrosió.

- Qualitat

Aquests edificis prefabricats han estat acreditats amb el ‘Certificado de Calidad UNESA ‘ d’acord a la RU 1303A.

- Enllumenat

L’equip va previst d’enllumenat connectat i governat des del quadre de BT, el qual disposa d’un interruptor per a realitzar la feina estipulada.

- Varis

Sobrecàrregues admissibles i condicions ambientals de funcionament segons normativa vigent.

- Cimentació

Per a la ubicació dels Centres de Transformació PFU és necessària una excavació, de dimensions variades en funció de la solució adoptada per a la xarxa de terres, sobre el fons del qual s’estén una capa d’arena compactada i anivellada de 100 mm d’ espessor.


30

- Característiques detallades

CENTRES FIN A 36 kV PFU-5/30 PFU-4/30

Nº de transformadors 2 1

Nº reserva de cel·les 1 1

Tipus de ventilació Doble Simple

Portes d’accés a vianants 1 porta 1 porta

Superfície 14,5 m2 10,7 m2

Longitud 6080 mm 4480 mm

Fons 2380 mm 2380 mm

Altura 3240 mm 3240 mm

Altura vista 2780 mm 2780 mm

Dimensions

Exteriors

Pes 18500 kg 12500 kg

Superfície 13 m2 9,4 m2


Fons 2200 mm 2200 mm Dimensions

Interiors

Altura 2550 mm 2550 mm


Fons 3180 mm 3180 mm Dimensions

de l’Excavació Profunditat 560 mm 560 mm

Taula 7. Característiques del PFU-5/30 i del PFU -4-/30

Nota: Aquestes dimensions són aproximades en funció de la solució adoptada per a l’anell de terres.

Instal·lació Elèctrica

1.14.4.1.2 Característiques de la Xarxa d’Alimentació La xarxa de la qual s’alimenta el Centre de Transformació és del tipus subterrani,

amb una tensió de 25 kV, nivell d’aïllament segons la MIE-RAT 12, i una freqüència de 50 Hz.

La potència de curcircuit en el punt d’escomesa, segons les dades subministrades per la companyia elèctrica, és de 500 MVA, cosa que equival a una corrent de curtcircuit de 11,5 kA eficaços.


31

1.14.4.1.3 Característiques de l’Aparellatge d’ MT Característiques generals dels tipus d’aparellatge usats en la instal·lació:

Cel·les: CGM

Las cel·les CGM formen un sistema d’equips modulars de reduïdes dimensions per a MT, amb aïllament i tall amb gas SF6, els embarrats del qual es connecten utilitzant uns elements d’unió patentats per ORMAZABAL i anomenats ORMALINK, aconseguint una connexió totalment apantallada, i insensible a les condicions externes (pol·lució, salinitat, inundació, etc.).Cada cel·la té una funció específica.

Les parts que componen aquestes cel·les són:

- Base i Frontal

La base suporta tots els elements que integren la cel·la. La rigidesa mecànica de la xapa i el seu galvanitzat garanteixen la indeformabilitat i resistència a la corrosió d’aquesta base. L’altura i disseny d’aquesta base permet el pas de cables entre cel·les sense necessitat de fosa, i facilita la connexió dels cables frontals d’escomesa.

La part frontal inclou en la seva part superior la placa de característiques elèctriques, l’espiell per al manòmetre, l’esquema elèctric de la cel·la i els accessos als accionaments del comandament. En la part inferior es troba el dispositiu de senyalització de presencia de tensió i el pannell d’accés als cables i fusibles. En el seu interior hi ha una platina de coure al llarg de tota la cel·la, permetent la connexió a la mateixa del sistema de terres i de les pantalles dels cables.

- Cuba

La cuba, fabricada en acer inoxidable de 2 mm d’espessor, conté l’interruptor, l’embarrat i els portafusibles, i el gas es troba en el seu interior a una pressió absoluta de 1,3 bar (excepte per a cel·les especials). El segellat de la cuba permet el manteniment dels requisits d’operació segura durant més de 30 anys, sense necessitat de reposició de gas SF6.

Aquesta cuba té un dispositiu d’evacuació de gasos que, en cas d’arc intern, permet la seva sortida cap a la part del darrera de la cel·la, evitant així, amb ajuda de l’altura de les cel·les, la seva incidència sobre les persones, cables o l’aparellatge del Centre de Transformació.

En el seu interior es troben totes les parts actives de la cel·la (embarrat, interruptor-seccionador, posta a terra, tubs portafusible).

- Interruptor/Seccionador/Seccionador de Posta a Terra

L’interruptor disponible al sistema CGM té tres posicions: connectat, seccionat i posta a terra (excepte per a l’interruptor de la cel·la CMIP).

L’actuació d’aquest interruptor es realitza a través de la palanca d’accionament sobre dos eixos diferents: un per a l’interruptor (commutació entre les posicions d’interruptor


32

connectat e interruptor seccionat); i un altre per al seccionador de posta a terra dels cables d’escomesa (que commuta entre les posicions de seccionat i posta a terra).

- Comandaments

Els comandaments d’actuació són accessibles des de la part frontal, podent ser accionats de forma manual o motoritzadament.

- Fusibles (Cel·la CMP-F)

A les cel·les CMP-F, els fusibles es munten sobre uns carros que s’introdueixen en els tubs portafusibles de resina aïllant, que són perfectament estancs respecte del gas SF6 i de l’exterior. El dispar es produirà per fusió d’un dels fusibles o quan la pressió interior dels tubs portafusibles s’elevi degut a una fallida en els fusibles o al calentament excessiu d’aquests. Presenta també captadors capacitatius per a la detecció de tensió en els cables d’escomesa.

- Connexió de Cables

La connexió de cables es realitza des de la part frontal mitjançant uns passatapes estàndard.

- Enclavaments

La funció dels enclavaments inclosos en totes les cel·les CGM és que:

• No es poden connectar al seccionador de posta a terra amb l’aparell principal tancat, i recíprocament, no es pot tancar l’aparell principal si el seccionador de posta a terra està connectat.

• No se pot treure la tapa frontal si el seccionador de posta a terra esta cobert, i a la inversa, no es pot obrir el seccionador de posta a terra quan la tapa frontal ha estat extreta.

- Característiques Elèctriques

Las característiques generals de les cel·les CGM són les següents:

Tensió nominal 36 kV

Nivell d’Aïllament:

Freqüència industrial (1 min):

- a terra i entre fases 70 kV

- a la distància de seccionament 80 kV

Impuls tipus raig:

- a terra i entre fases 170 kV

- a la distància de seccionament 195 kV


33

En la descripció de cada cel·la s’inclouen els valors propis corresponents a les intensitats nominals, tèrmica i dinàmica, etc.

1.14.4.1.4 Característiques de l’Aparellatge de BT Elements de sortida en BT :

Quadres de BT, que tenen com a missió la separació en diverses rames de sortida, per mig de fusibles, de la intensitat secundaria dels transformadors.

1.14.4.1.5 Característiques Descriptives Cel·les i Transformadors MT S’instal·laran 2 cel·les de línia i un altra cel·la de protecció per a cada transformador

mitjançant fusibles.

Entrada : 2 CGM-CML Interruptor-seccionador

Cel·la amb envoltant metàl·lic, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul amb les següents característiques:

La cel·la CML de línia, està constituïda per un mòdul metàl·lic amb aïllament i tall amb gas, que incorpora en el seu interior un embarrat superior de coure, i una derivació amb un interruptor-seccionador rotatiu, amb capacitat de tall i aïllament, i posició de posta a terra dels cables d’escomesa inferior-frontal mitjançant borns endollables. Presenta també captadors capacitius per a la detecció de tensió en els cables d’escomesa.

L’interruptor té tres posicions: connectat, seccionat i posta a terra.

El tall de la corrent es produeixen el pas de l’interruptor de connectat a seccionat, usant la velocitat de les ganivetes i la bufada de SF6.

Sortida: 2 CGM-CML Interruptor-seccionador

Cel·la amb envoltant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul amb les següents característiques:

La cel·la CML de línia, esta constituïda per un mòdul metàl·lic amb aïllament i tall amb gas SF6, que incorpora en el seu interior un embarrat superior de coure, i una derivació amb un interruptor-seccionador rotatiu, amb capacitat de tall i aïllament, i posició de posta a terra dels cables d’escomesa inferior-frontal mitjançant borns endollables. Presenta també captadors capacitius per a la detecció de tensió en els cables d’escomesa.

L’interruptor té tres posicions: connectat, seccionat i presa a terra.

El tall de la corrent es produeixen el pas de l’interruptor de connectat a seccionat, usant la velocitat de les ganivetes i la bufada de SF6.


34

Protecció Transformador 1i 2: CGM-CMP-F Protecció fusibles

Cel·la amb envoltant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul amb les següents característiques:

Cada cel·la CMP-F de protecció amb 3 fusibles, està constituïda per un mòdul metàl·lic amb aïllament i tall amb gas SF6, que incorpora en seu interior un embarrat superior de coure, i una derivació amb un interruptor-seccionador rotatiu, amb capacitat de tall i aïllament, i posició de posta a terra dels cables d’escomesa inferior-frontal mitjançant borns endollables, i en sèrie con ell, un conjunt de fusibles freds, combinats o associats a aquell interruptor. Presenta també captadors capacitatius per a la detecció de tensió en los cables d’escomesa.

Aquests fusibles limiten la corrent de curtcircuit, el calibre d’aquest vindrà donat per les NTP de l’empresa en funció de la potència del transformador.

Aquests fusibles realitzen la seva funció de protecció de manera molt ràpida, amb un temps més inferior als dels interruptors automàtics, ja que també eviten el pas del màxim de les corrents de curtcircuit per tota la instal·lació.

Els fusibles se seleccionen per:

- Permeten el funcionament continuat a la intensitat nominal

- No produeixen dispars durant l’arrencada en buit dels transformadors, temps que la intensitat és molt superior a la nominal, i de durada intermitja.

- No produeixen dispars quan es produeixen corrents d’entre 10 i 20 vegades la nominal, sempre que la seva duració sigui inferior a 0,1 s, evitant així que els fenòmens transitoris provoquin interrupcions del subministre.

Transformadors: Transformadors d’oli 36 kV

Transformador trifàsic reductor de tensió, construït segons les normes citades anteriorment, amb neutre accessible al secundari, de potencia 1000, 800 o 600 kVA i refrigeració natural oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundària 420 V buit (B2).

Accessori especial: sobre la tapa del transformador se situarà un termòmetre d’esfera dotat d’un contacte ajustable que servirà per al dispar de l’interruptor en cas de sobrecàrrega tèrmica del transformador. També servirà per fer un procés de seguiment de les màximes temperatures a les que s’arriba en cada període, per si s’hagués d’optar per una ventilació forçada. El dispar de l’interruptor també podrà efectuar-se manualment des d’un polsador situat a la paret del CT.


35

- Altres característiques constructives:

• Regulació al primari: +/- 2,5%, +/- 5%, +/- 10%

• Tensió de Curtcircuit (Ecc):

- 1000 kVA 6%

- 800 kVA 6%

- 630 kVA 4,5%

• Grup de connexió: Dyn11

• Protecció incorporada al transformador: Termòmetre

1.14.4.1.6 Característiques Descriptives dels Quadres de Baixa Tensió Per cada transformador estarà format pel mòdul d’escomesa i un mòdul d’ampliació

Quadres BT - B2 Transformador 1 i 2: Quadres Baixa Tensió

El Quadre de Baixà Tensió (CBT), tipus UNESA AC-4, és un conjunt d’aparellatge de BT la funció del qual és rebre el circuit principal de BT procedent del transformador MT/BT i distribuir-lo en un número determinat de circuits individuals.

Cada sortida estarà formada per tres cales, u per fase, de secció 240 mm2 i un de 150 mm2 per al neutre. Les fases estaran protegides per fusibles de 315 A (segons normativa de ENDESA), mentre que el neutre estarà connectat directament a l’embarrat del quadre. Les connexions dels cables al quadre es realitzen mitjançant terminals bimetàl·lics.

L’estructura del quadre AC-4 de ORMAZABAL està composta per un bastidor de xapa blanca, en el que es designen les següents zones:

- Zona de sortides ( CMP-V: Cel·la d’ Interruptor Automàtic de Tall en Buit)

Està formada per un compartiment que allotja exclusivament l’embarrat i els elements de protecció de cada circuit de sortida. Aquesta protecció s’encomana a fusibles de la intensitat màxima més endavant citada, disposats en bases trifàsiques però maniobrades fase a fase, podent-se realitzar les maniobres d’obertura tancament en càrrega.

- Ampliació

Donat que són necessàries 8 sortides d’aquest tipus, s’inclou també un quadre AM-4 d’ampliació, amb les mateixes característiques elèctriques que el mòdul AC-4, i igual amplada i fons que aquest quadre, però una altura de sol 1190 mm, ja que no inclou el compartiment superior.


36

En la taula següent veiem exposades les característiques elèctriques, físiques i altres característiques importants dels elements del PFU-5/30 que hem descrit en apartats anteriors que són:

CGM-CML

CGM-CML

CGM-CMP-F CT núm. 1 PFU-5/30

FUNCIÓ DE LÍNIA Entrada Sortida Trafos 1 i 2 CMP-V

Tensió assignada 36 kV 36 kV 36 kV 440 V

Intensitat assignada 400 A 400 A ---- ----

Intensitat assignada a l’embarrat ---- ---- 400 A 1600 A

Intensitat assignada a la derivació ---- ---- 200 A ----

Intensitat fusibles ---- ---- 3x40 A ----

Intensitat assignada a les sortides ---- ---- ---- 400 A

Intensitat de curta duració (1s), eficaç

16 kA 16 kA 16 kA ----

Intensitat de curta duració (1s), cresta 40 kA 40 kA 40 kA ----

Freqüència industrial (1 min) a terra i entre fases

70 kV 70 kV 70 kV 10 kV

Freqüència industrial (1 min entre fases

---- ---- ---- 2,5 kV Nivell de aïllament

Impuls tipus raig a terra i entre fases (cresta):

170 kV 170 kV 170 kV 20 kV

Capacitat de tancament (cresta): 40 kA 40 kA 40 kA ----

Característiques elèctriques

Capacitat de tall

Corrent principalment activa 400 A 400 A 400 A ----

Ample 420 mm 420 mm 480 mm 580 mm

Fons 850 mm 850 mm 1035 mm 290 mm

Altura 1800 mm 1800 mm 1800 mm 1690 mm

Característiques físiques

Pes 145 kg 145 kg 270 kg ....

Mando interruptor motoritzat tipus B

motoritzat tipus BM

manual tipus BR ----

Mando posició amb fusibles ---- ---- ---- ----

Altres característiques

constructives Combinació interruptor-fusibles ---- ---- combinats ----

Taula 8. Característiques de les cel·les del PFU-5/30

• CMP-V: Cel·la d’Interruptor Automàtic de Tall en Buit

• CGM-CMP-F Protecció fusibles

• CGM-CML Interruptor-seccionador / Entrada

• CGM-CML Interruptor-seccionador / Sortida


37

En conclusió: en aquest cas s’ha descrit el que serà el centre de transformació núm. 1, de 2 transformadors de 1000 kVA cadascun, per ser aquest el més complex, de totes formes també hem anat fent les respectives diferències pel que fa als altres transformadors de diferent potència.

Pel que respecta ala altres dos CCTT, estaran constituïts amb els mateixos elements que el CT núm. 1, amb la diferència del nombre d’elements a disposar. Dit això aquí exposem la relació d’elements que formaran els CCTT 2 i 3:

- CT núm. 2

• Entrada : CGM-CML Interruptor-seccionador

• Sortida : CGM-CML Interruptor-seccionador

• Protecció Transformador : CGM-CMP-F Protecció fusibles

• Transformador 1(de 630 kVA): Transformador oli 36 kV

• Quadres BT - B2 Transformador : Quadre de BT

• Quadres BT-B2 Transformador : Quadre d’Ampliació de BT

- CT núm. 3:

• Entrada: CGM-CML Interruptor-seccionador

• Sortida : CGM-CML Interruptor-seccionador

• Protecció Transformador 1: CGM-CMP-F Protecció fusibles

• Transformador (de 800 kVA): Transformador oli 36 kV

• Quadres BT- B2 Transformador : Quadre de BTensió

• Quadres BT-B2 Transformador : Quadre d’Ampliació de BT (de reserva)

1.14.4.1.7 Característiques del material vari de Mitja i Baixa Tensió El material vari del Centre de Transformació és aquell que, tot i que forma part del

conjunt del mateix, no s’ha descrit en les característiques de l’equip ni en les característiques de l’aparellatge.

- Interconnexions de MT:

• Ponts MT Transformador 1 i 2: Cables MT 18/30 kV

• Cables MT 18/30 kV del tipus RHZ1, unipolars, amb conductors de secció i material 1x150 Al.

• La terminació al transformador és ELASTIMOLD de 36 kV del tipus con difusor i modelo OTK.


38

• A l’altre extrem, a la cel·la, és ELASTIMOLD de 36 kV del tipus endollable colzat i modelo M-400-LR.

- Interconnexions de BT:

Ponts BT - B2 Transformador 1 i 2: Ponts transformador-quadre

• Joc de ponts de cables de BT, de secció i material 1x240 Al (Etilè-Propilè) sense armadura, i tots els accessoris per a la connexió, formats per un grup de cables en la quantitat 4 x fase + 2 x neutre.

• La línia elèctrica d’interconnexió estarà formada per cables RV 0,6/1 kV 3x1x240 mm2 d’Alumini segons normes particulars d’empresa.

- Defensa de transformadors:

Defensa de Transformador 1 i 2: Protecció física transformador

• Protecció metàl·lica per a defensa del transformador.

- Equips d’il·luminació:

Il·luminació Edifici de Transformació: Equip d‘ il·luminació

• Equip d’enllumenat que permet la suficient visibilitat per a executar les maniobres i revisions necessàries als centres.

• Equip autònom d’enllumenat d’emergència i senyalització de sortida del local.

1.14.4.2 Mesura d’Energia Elèctrica

Al tractar-se d’un Centre de Distribució públic, no s’efectua mesura d’energia en MT.

1.14.5 Relés de Protecció, Automatismes i Control

Aquest projecte no incorpora automatismes ni relés de protecció.

1.14.5.1 Presa de Terra

1.14.5.1.1 Presa de Protecció Tot tipus d’instal·lació elèctrica ha de disposar d’una protecció o instal·lació de terres

dissenyada de forma que, en qualsevol punt accessible del seu interior o exterior, on les persones puguin circular o estar-hi, aquestes quedin sotmeses com a màxim a les tensions de pas i contacte durant qualsevol defecte de la instal·lació elèctrica.

El procediment cronològic a seguir per a posar les postes de terra serà el següent:

- Investigar les característiques del terra.

- Determinació de les corrents màximes de Posta a Terra i del temps màxim corresponent a l’eliminació del defecte.


39

- Disseny preliminar de la instal·lació de Terra.

- Càlcul de la resistència del sistema de Terra.

- Càlcul de les tensions de pas en l’exterior i en l’accés al CT.

- Comprovar que les tensions de pas a l’exterior i a l’accés són inferiors als valors màxims definits en la ITC 13 del RCE.

- Investigació de les tensions transferibles a l’exterior per canonades, valls, conductors de neutre, blindatges de cables, circuits de senyalització i de punts especialment perillosos, i estudi de les formes d’eliminació o reducció.

- Correcció i ajust del disseny inicial establint el definitiu.

Feta la instal·lació de Terra, caldrà fer comprovacions i verificacions “in situ”.

El sistema de terres estarà format per varis elèctrodes de Cu en forma de vareta i pel conductor que els uneix. Aquest conductor, que també serà de Cu, tindrà una resistència mecànica adequada i oferirà una forta resistència a la corrosió. Els empalmes i unions amb els elèctrodes, s’hauran de fer amb els mitjos d’unió apropiats que assegurin la permanència de la unió, sense experimentar amb el pas de la corrent escalfaments superiors als del conductor i estan protegits contra la corrosió galvànica.

Paràmetres característics de l’elèctrodes: PFU-5/30 PFU-4/30

- Configuració seleccionada: 70/25/5/42 50-25/5/42

- Geometria del sistema: Anella rectangular

- Distància de la xarxa : 7.0x2.5 m 5.0x2.5 m

- Profunditat de l’elèctrode horitzontal : 0,5 m

- Número de piques : 4

- Diàmetre de les piques : 14 mm

- Longitud de les piques : 2 m

- Secció del conductor : 50 mm2

Taula 9: Característiques dels elèctrodes


40

S’instal·laran dos circuits de presa de terra independents que hauran de mantenir una certa distància entre elles, la qual variarà segons el tipus de PFU, la distància es detalla en la taula 10:

CT Ressistivitat terreny (Ωxm)

Intensitat de defecte (A)

Distància de separació (m)

PFU-5/30 150 500 11,94

PFU-4/30 150 498,99 11,91

Taula 10. Característiques de les preses de terra

De tota manera, la forma de càlcul d’aquesta distància la podem trobar en l’apartat de memòria de càlculs d’aquest projecte.

1.14.5.1.2 Presa de Servei Amb objecte d’evitar tensions perilloses en BT, degut a faltes en la xarxa d’ MT, el

neutre del sistema de BT es connecta a una presa de terra independent del sistema d’ MT, de forma que no existeixi influència en la xarxa general de terra, per a la qual s’usa un cable de coure aïllat.

Les característiques de l’elèctrode escollit segons el que s’ha calculat en la memòria de càlculs és:


- Configuració seleccionada: 5/22

(segons mètode UNESA)

- Geometria del sistema: Piques alineades

- Quantitat de piques 2

- Profunditat de les piques : 0,5 m

- Longitud de les piques: 2


- Separació entre piques : 3m





41

1.14.5.1.3 Elements Connectats a Terra Enumerem els elements els elements a connectar a la xarxa de terres general:

- Masses metàl·liques (protecció):

• Bastidor de quadre BT

• Envoltant metàl·lica de la cel·la BT

• Pantalla de filferros de CU dels cables d’ MT

• Cuba dels transformador/s

• Defenses de transformador

• Perfils metàl·lics

• Mallat de terres, equipotencialitat

- Terres de Servei:

• Neutre del transformador/s

• Seccionadors de posta a terra

Les reixes que es poden trepitjar que van per sobre els canals dels cables, com són desmuntables per fer accessibles els cables, no es poden unir a la xarxa de terres. Per disminuir aquest inconvenient es pintaran amb una capa de pintura aïllant a base de cautxú acrílic o poliester.

1.14.5.2 Instal·lacions Secundàries

- Enllumenat

L’interruptor es situarà al costat de la porta d’entrada, de forma que el seu accionament no representi perill la seva proximitat a MT.

L’interruptor accionarà els punts de llum necessaris per a la suficient i uniforme il·luminació de tot el recinte del centre.

- Protecció contra incendis

Segons la MIE-RAT 14 en aquelles instal·lacions amb transformadors o aparells el dielèctric del qual sigui inflamable o combustible de punt d’inflamació inferior a 300ºC amb un volum unitari superior a 600 litres o que en conjunt sobrepassen els 2400 litres s’haurà de disposar un sistema fix d’extinció automàtic adequat per a aquest tipus d’instal·lacions, com CO2 .

Com en aquest cas ni el volum unitari de cada transformador (veure apartat 1.1.6) ni el volum total del dielèctric, que és de 1100 litres superen els valors establerts per la norma, s’inclourà un extintor de eficàcia 89B. Aquest extintor haurà de col·locar-se


42

sempre que sigui possible a l’exterior de la instal·lació per a facilitar la seva accessibilitat i, en qualsevol cas, a una distancia no superior a 15 metres de la mateixa.

Si existeix un personal itinerant de manteniment amb la missió de vigilància i control de varies instal·lacions que no disposin de personal fixe, aquest personal itinerant haurà de portar, com a mínim, en els seus vehicles dos extintors d’eficàcia 89 B, no sent precís en aquest cas l’existència d’extintors en els recintes que estan sota la seva vigilància i control.

- Mesures de seguretat

Per a la protecció del personal i equips, s’ha de garantir que:

1- No serà possible accedir a les zones normalment en tensió, si aquestes no han estat posades a terra. Pera això, el sistema d’enclavaments intern de les cel·les ha d’afectar al comandament de l’aparell principal, del seccionador de posta a terra i a les tapes d’accés als cables.

2- Les cel·les d’entrada i sortida seran amb aïllament integral i tall amb gas SF6, i les connexions entre els seus embarrats hauran de ser apantallats, aconseguint amb això la insensibilitat als agents externs, i evitant d’aquesta forma la pèrdua del subministre en els Centres de Transformació interconnectats con aquest, inclòs en l’eventual cas d’inundació del Centre de Transformació.

3- Els borns de connexió de cables i fusibles seran fàcilment accessibles als operaris de forma que, en es operacions de manteniment, la posició de treball normal no manqui de visibilitat sobre aquestes zones.

4- Els comandaments de l’aparellatge estaran situats front l’operari en el moment de realitzar l’operació, i el disseny de l’aparellatge protegirà l’operari de la sortida de gasos en cas d’un eventual arc intern.

5- El disseny de les cel·les impedirà la incidència dels gasos d’escapament, produïts en el caso d’un arc intern, els cables d’ MT i BT. Per això, aquesta sortida de gasos no ha d’estar dirigida en cap cas cap a la fosa de cables.

Si fos necessària algun altre tipus d’informació referent als centres de transformació, es pot consultar en l’apartat d’ANNEX que presenta aquest projecte, o hi consta el catàleg corresponent, segons el centre de transformació escollit.

1.14.6 Canals i Sortides de Cables

Existeixen 2 canals diferent de sortida, un correspon a línies MT i l’altre a línies de BT.

Els cables de les diferents línies de sortida, a l’interior del CT passaran pels canals i aniran engrapats mitjançant brides fins arribar al tub que els porta al punt de sortida.

Els cables sortiran del CT sota tub de PVC al llarg d’1 m fora del CT. Seguidament l’estesa dels cables es farà ,segons el cas, o bé sota tub formigonat si es troba per davall de calçada, o bé directament soterrats a la rasa sobre un llit d’arena fina.


43

Cada línia sortirà sota tub i no es permetrà la col·locació de dues línies sota un mateix tub, ja que en cas d’avaries això suposaria un problema.

Es disposaran les sortides necessàries segons el cas sota tub de PV de 120 mm de diàmetre en cada extrem del canal de baixa tensió.

En el cas de línies de mitja tensió és col·locarà un o més tubs PVC formigonats, segons el cas, de 160 mm de diàmetre en cada extrem del canal.

Les embocadures dels tubs, un cop col·locats els cables en el seu interior es segellaran amb una pasta impermeable per impedir l’entrada d’aigua i de petits animals. També es taparan les sortides que en un principi no hagi de ser usades ja que s’han disposat tubs de reserva.

1.14.7 Transformadors Escollits

Els transformadors que s’han escollit per a cadascun dels CCTT són :

- Al CT núm. 1 tenim 2 transformadors de 1000 kVA

- Al CT núm. 2 tenim 1 transformador de 630 kVA

- Al CT núm. 3 tenim 1 transformadors de 800 kVA

1.14.7.1 Descripció dels Transformadors

Les característiques principals dels 4 transformadors que instal·lem en cadascun dels CCTT són:

- Transformadors trifàsics reductors de tensió amb neutre accessible al secundari, de 50 HZ. Submergits en oli mineral d’acord amb la norma UNE 21-320/5-IEC 296.

- Cuba d’aletes. Refrigeració natural (ONAN).

- El color de la capa exterior serà blava verdosa molt fosca del tipus 8010-B10G segons norma UNE 48103.

Si fos necessària algun altre tipus d’informació referent al transformador, es pot consultar en l’apartat d’ANNEXES II que presenta aquest projecte, o hi consta el catàleg corresponent, segons el transformador escollit.


44

1.14.7.2 Accessoris

SERIE OPCIONALS QUE INSTAL·LEM

- Commutador de regulació maniobrable sense tensió

- Passatapes MT de porcellana i Passabarres BT de porcellana

- 2 Terminals de terra

- Dispositiu de buidat i presa de mostres

- Dispositiu d’ompliment

- Placa de característiques

- Placa de seguretat instruccions de servei

- 2 Càncams d’elevació

- 4 Dispositius de arriostament

- 4 Dispositius d’arrossegament

- Dispositius per a allotjament de termòmetre

- Termòmetre de 2 contactes

- Commutador de canvi de tensió sobre tapa (maniobrable sense tensió)

- Rodes orientables bidireccionales

- Peces de connexió BT (pales)

- Passatapes MT endollables

- Aquests transformadors compleixen amb los requisits de la sèrie de normes UNE 21.428, EN-60076, IEC 76

Taula 12. Accessoris dels transformadors


45

1.14.7.3 Característiques Elèctriques i Dimensionals dels Transformadors

Taula 13. Característiques elèctriques del transformadors

1.15 Previsió de Càrregues Globals

Per poder fer la previsió de càrregues tenim les següents dades:

- 566 vivendes totals distribuïdes:

CT núm. 1: ............. 335

CT núm. 2: ............. 88

CT núm.3: ............. 143

- 63 locals totals distribuïts:

CT núm.1: ............. 52

CT núm. 2: ............. 7

CT núm. 3: ............. 3

Potència en kVA 630 800 1000

Primària Tensió més Elevada per al Material 36 kV Tensió

Assignada Secundària en buit* 420 V entre fases en buit

Regulació sense Tensió ± 2,5 ± 5% ó +2,5 + 5 + 7,5 + 10% (altres regulacions sota contracte)

Grup de Connexió Dyn 11

Pèrdues en buit (W) 1450 1700 2000

Pèrdues en Càrrega (W) 6650 8500 10500

Impedància de curtcircuit % a 75° C 4,5 6 6

Intensitat de buit al 100% de Vn 1,8 1,6 1,5

Nivell de Potència Acústica 67 68 68

cos ϕ = 1 1,2 1,2 1,2 Caiguda de Tensió a Plena Càrrega % cos ϕ = 0,8 3,5 4,4 4,4

Pes total (Kg) 1800 2270 2455

Volum d’Oli (Litres) 400 540 565

Càrrega cos ϕ= 1 98,7 98,7 98,8

100% cos ϕ = 0,8 98,4 98,4 98,5

Carga cos ϕ = 1 98,9 98,9 99,0 Rendiment (%)

75% cos ϕ = 0,8 98,7 98,7 98,7


46

El repartiment de càrregues s’ha fet de la forma més adequada possible per aconseguir la distribució més fàcil i econòmica segons el sector al que pertany el CT i, en el cas de les línies subterrànies s’ha partit de la base de fer l’estesa solament de cables de secció 240 mm2,, s’han adequat les potències a transportar, tant actuals com futures, d’acord a aquestes seccions.

En cas de que en alguna de les línies la potència a transportar sigui petita en l’actualitat, pot ser degut a que aquesta es reserva per a alimentar les futures construccions de les rodalies.

1.15.1 Previsió de Càrrega per Línia

El repartiment de potència es farà en base a la ubicació dels centres de transformació i per tant, segons la proximitat als subministres. Aquest fet ens ha permès organitzar el poble en tres sectors diferenciats on la base d’aquesta sectorització en són els CCTT. Aquesta distribució és veu en l’apartat de plànols, concretament en el plànol numero 2, on especifica l’abast d’actuació de cada sector i l’emplaçament exacte de cadascun dels CCTT.

Cada CT alimentarà la part del poble que té més propera i precisament això juntament amb la situació i emplaçament de cadascun d’ells és el motiu pel qual les potències dels transformadors són tant diferents. Si mirem cada CT per separat tenim que:

- El CT núm.1, va ser la primera distribució feta dins de casc urbà i per tant la més antiga del poble, per això ha de suportar la càrrega de potència més gran dels tres CCTT.

- El CT núm.2 i el CT núm..3, encara que estan situats a llocs no molt adients elèctricament, subministraran energia als sectors del poble que són més nous i per això donaran un cert marge, degut a que se suposarà un creixement en la previsió de càrrega.

Es fa aquesta consideració general per justificar els repartiments de potències, tot i que aquest projecte contempla solament la distribució de baixa tensió que s’ha d’alimentar des de el CT núm. 3. Així tenim que:

- Línies que parteixen del CT núm. 3:

• L16: .................... 60,19 kW

• L17: .................... 90,85 kW

• L18: .................... 148,35 kW

• L19: .................... 155,14 kW

• L20: .................... 148,63 kW

Aquesta potència inclou : vivendes, locals i enllumenat.


47

1.15.2 Descripció de Transformadors

El nombre i la potència de cada transformador queda determinat en base a la previsió de potència que tenim per a cada CT al qual pertanyen, es a dir ,segons el nombre de línies que surten de cada CT. Els càlculs estan definits a la ‘Memòria de Càlculs’. De totes formes tal i com hem dit al començament d’aquesta memòria descriptiva, ni el CT núm.1 ni el núm. 2 són objecte d’aquest projecte, per tant els valors que descrivim a continuació sobre aquests dos CCTT ens han estat facilitats per l’ajuntament del poble.

Els transformadors que usarem seran:

- CT núm. 1:

• Potència Total prevista 1616,80 kW ......................... 1902,176 kVA

• Per subministrar la potència requerida necessitarem 2 transformadors de 1000 kVA cadascun .

• Índex de càrrega del transformadors serà del 95,108 %

- CT núm 2:


• Per subministrar la potència requerida necessitarem 1 transformador de 630 kVA cadascun.


- CT núm.3:


• Per subministrar la potència requerida necessitarem 1 transformadors de 800 kVA cadascun.


1.16 Xarxa de Distribució BT

1.16.1 Generalitats

S’han dissenyat 5 línies de baixa tensió trifàsiques, la tensió de les quals serà de 400 V entre fases (tensió composta) i de 230 V entre fase i neutre (tensió simple), pertanyents al CT núm. 3 i seran del tipus:

- Línies Subterrànies de baixa tensió: per fer la nova distribució i donar subministre a la nova zona residencial ‘Berrús’, s’han eliminat els trams existents, que com ja s’ha dit eren trams per distribució aèria sobre suports de fusta. Per poder fer aquest nou tram ha calgut procedir a l’arrencament de 18 suports de fusta.


48

De línies que compleixen aquestes característiques en tenim 4 i són: L16, L17, L18 i L19.

- Línies aèries trenades de baixa tensió posades sobre façana: canvi de xarxa convencional per xarxa trenada, evitant muntants voluminosos per les façanes i fent que visualment sigui una distribució discreta. D’aquestes característiques en tenim una línia: L20.

Les principals avantatges de la xarxa trenada enfront a la xarxa convencional:

• El temps d’instal·lació és molt baix

• Millora de l’aparença estètica respecte a la xarxa aèria sobre aïlladors.

• Reducció de costos

• Augment de la capacitat de transport, en relació als conductors nus de secció i igual naturalesa.

• Disminució de riscos per al personal

• Connexió en qualsevol punt de la xarxa dels trams d’escomesa i no necessàriament sobre suports.

1.16.2 Criteris de Disseny

Certs aspectes de caràcter general s’hauran de tenir en compte segons el disseny i la instal·lació de les línies projectades com són:

1.16.2.1 Xarxa Subterrània

- El valor de la tensió nominal de la xarxa serà de 400 V.

- La caiguda de tensió no serà major del 5%.

- La càrrega màxima de transport es determina en funció de la intensitat màxima admissible en el conductor i de la longitud de la línia.

- A les xarxes Subterrànies BT les derivacions sortiran, en general, de caixes d’entrada i sortida d’un cable de BT principal, de forma que si hi hagués una avaria en un tram es facilita la separació i reparació del mateix. No s’admeten derivacions en ‘T’.

- Les derivacions de línies secundàries s’efectuaran en caixes de distribució o en caixes de seccionament, en les quals s’ubicaran, si fos necessari, fusibles de protecció de calibre apropiat, selectius amb els de la capçalera.

- El conductor neutre estarà connectat a terra al llarg de la línia BT, en els armaris de distribució, al menys cada 200 m i en tots els finals tant en les línies principals com en les seves derivacions.


49

1.16.2.2 Xarxa Aèria

- El valor de la tensió nominal de la xarxa serà de 400 V.

- La caiguda de tensió no serà major del 5%.

- El disseny de la xarxa s’efectuarà tenint en compte la càrrega màxima de transport, la intensitat màxima admissible en el conductor i la seva longitud.

- Les línies principals seran de secció uniforme

- Les derivacions seran també de secció uniforme.

- Les derivacions de la línia principal i les connexions de servei seran en ‘T’, mitjançant connectors adequats.

- Les derivacions es dotaran de caixes de seccionament i protecció proveïdes amb fusibles adequats per a la secció de cable a protegir.

Sabuts els criteris hem de dir que en el cas que ens ocupa, tenim que les seccions dels cables procurarem que siguin iguals, però ens marcaran els subministres, per tant tindrem que la xarxa sobre façana serà prismàtica en el sentit que a mesura que es deriven les seccions, aquestes seran més petites.

De totes formes aquests canvis de secció sempre es protegiran per mig de fusibles dins la mateixa caixa de derivació.

1.16.2.3 Estructura General de la Xarxa BT

Els elements constitutius d’aquest tipus de xarxa són:

Quadre de distribució de BT al CT es procurarà que les sortides es trobin carregades equitativament al màxim d’acord amb la potència del transformador.

Caixa de seccionament i caixa de distribució que s’usaran per efectuar derivacions importants o canvis de secció de la xarxa principal de BT, seran aptes com a mínim per a una entrada i fins a 3 sortides, constituint punts de distribució amb seccionament i protecció. El seu muntatge serà a la intempèrie sobre sòcol de formigó i adossades a les façanes de les propietats. També pot fer-se encastat o adossat immediatament davall de la CGP del client.

La instal·lacions d’enllaç s’efectuarà de forma que s’eviti la derivació en ‘T’, es a dir fent entrada i sortida en una caixa de seccionament. Si es fa d’aquesta forma s’aconsegueix que en cas d’avaria, un cop localitzada, es reposi el subministrament a tots els clients situats entre els centres de transformació i la caixa d’entrada i sortida anterior al tram avariat, sense haver d’esperar a que es reposi el cable. Per tot això es millor evitar l’ús de derivacions en ‘T’. La línia es protegirà des de la rasa fins a la caixa de seccionament mitjançant tubs de PVC de 120 mm de diàmetre.

La caixa de distribució per a urbanitzacions s’usarà enlloc de les caixes de seccionament o de distribució en aquells punts en que s’hagin de connectar subministraments, ja que permet fer entrada i fins a dos sortides de la línia


50

principal de sortida de BT quan la secció dels cables de línia estigui comprés entre 50 i 250 mm2 i derivar a clients fins a un màxim de 2 subministres trifàsics o 4 monofàsics i el calibre requerit per aquesta sigui de 63 a 80 A. Aquestes derivacions a client acabaran en les caixes de protecció i mesura (CPM). Les caixes de distribució per urbanitzacions podran estar alimentades des d’un armari de distribució de BT al CT, de l’armari de distribució urbana o d’un altra caixa de distribució per a urbanitzacions. La seva instal·lació serà a la intempèrie dins de mòduls prefabricats, o bé allotjats en el mur de les vivendes a alimentar.

Segons el nucli urbanístic definit en aquest punt, podem dir que l’estructura bàsica que adoptarem serà la següent:

Sortida en subterrani des del CT núm. 3, de 5 línies, en rases directament enterrades, així evitar l’aglomeració de línies en una mateixa façana. Un cop arribem al lloc estipulat podrem seguir la distribució, mitjançant conversió, de forma aèria, en el nostre cas la línia 20 o bé seguir amb cable subterrani com són les línies 16, 17, 18 i 19.

La instal·lació dels cables directament enterrats, en sortir del CT, en comptes de fer l’estesa en canalitzacions, ofereix avantatges econòmiques ja que la rasa s’encareix al incloure tubs i el respectiu formigonat implicant a més la construcció d’arquetes i l’estesa de cables per tant és més laboriosa i s’eleven el costos. Un altra avantatja dels cables directament enterrats seria la bona dissipació del calor que ofereix a través del terreny. Però no sempre es podrà fer.

1.16.2.4 Característiques dels Conductors Escollits

1.16.2.4.1 Conductors Xarxa Subterrània La secció del cable a utilitzar serà de 3x1x240 + 1x150 mm2 d’Alumini, per tal

d’unificar seccions i en un futur poder jugar amb les càrregues per si fes falta tornar a distribuir-les.

Figura 2. Cable subterrani d’alumini BT


51

Descripció del conductor subterrani:

• Metall: alumini. • Temperatura màxima al conductor: 90ºC en servei continu, 250ºC en curtcircuit

segons la norma UNE 21123-2. • Aïllament: Aïllat amb polietilè reticulat (XLPE), • Coberta interior: PVC tipus DMW-18 s/HD 603-1. • Coberta exterior: PVC tipus DMV-18 s/HD 603-1 color negre

Imax Adm (A)

25ºC

I (A)

40ºC Secció Conductors

Cable (AL) mm2 Soterrat Sota Tub

IN (A) del Fusible

3x1x240+1x150 Al 430 344 315

Taula 14. Cable que usarem per a la distribució subterrània segons ITC-BT-07

1.16.2.4.2 Conductors Aeris Sobre Xarxa Trenada Els conductors a emprar compliran la norma UNE 21030. L’aïllament serà de

polietilè reticulat (XLE), per a una tensió nominal de tensió nominal 0,6/1 kV.

1. Conductor 2. Coberta exterior

Figura 3. Cable aeri d’alumini BT

Descripció del conductor aeri:

• Metall: Alumini. • Flexibilitat: Classe 2; segons UNE 21022. • Neutre fiador: Quan el cable disposa d’un conductor neutre, aquest estarà

constituït per una corda de filferros d’aliatge d’alumini, tipus "Almelec". • Temperatura màxima al conductor: 90ºC en servei continu, 250ºC en curtcircuit. • Aïllament: Aïllats amb XLPE (polietilè reticulat), que a al mateix temps funciona

de coberta, de color negra. • Reunió: Conductors aïllats reunits entre sí o en torn al neutre fiador si disposa

d’ell.


52

Els diversos tipus de conductors que usarem i les característiques principals d’aquests són:

Conductor

∅ del feix

(mm)

Resistència (Ω)

Reactància (Ω)

I admisible del cable

(A)

RZ 3x150/80 alm 51,0 0,206 0,1 305 RZ 3x95/54,6 alm 43,0 0,321 0,1 230 RZ 3x50/54,6 alm 35,0 0,641 0,1 150 RZ 3x25/54,6 alm 30,0 1,2 0,1 100

RZ 4x16 alm 19,1 1,91 0,1 67

Taula 15. Característiques conductors aeris BT

De tota aquesta relació de cables, els que nosaltres usarem a la nostra instal·lació seran: RZ 3x95/54,6 alm, RZ 3x25/54,6 alm i RZ 4x16 alm.

1.16.3 Elements Constitutius de la Xarxa BT

1.16.3.1 Elements Xarxa Subterrània

- Unions amb xarxa aèria

Per fer les unions dels conductors s’usaran maniguetes d’unió Al-Al adequats segons les seccions dels cables a connectar. S’usarà la compressió per punxonat profund.

La reconstrucció de l’aïllament s’efectua mitjançant maniguets termoretràctils.

- Terminals

S’usen terminals bimetàl·lics adequats a la secció del cable a connectar. La part de connexió al cable serà d’alumini, i la compressió es farà per punxonat profund. La connexió del terminal a la instal·lació es farà a pressió mitjançant cargols i serà d’unió bimetàl·lica.

- Derivacions

Per fer les derivacions s’usen connectors adequats a les seccions dels cables principal i derivat.

1.16.3.2 Elements Xarxa Aèria Sobre Façana

- Encreuaments:

En cas d’encreuaments, el feix de conductors es fixarà, pels dos extrems, mitjançant pinces d’amarrada o retenció preformada helicoidal, ganxo espiral i, en cas de necessitat, el tensor corresponent.


53

- Ferramentes de fixació:

Tenen la funció de fixar la xarxa a un medi físic i separar-la al mateix temps de la paret, per mig de suports, d’aquest tipus no en trobem en la nostra estesa de cables.

- Conjunt de suspensió:

Consisteix en una abraçadora per al cable i un suport que es fixa a la façana mitjançant un tac. Els trepants per als tacs han de ser com a mínim de 60 mm de profunditat i 12 mm de diàmetre. Els esforços que hauran de suportar seran:

• Treball vertical : 20 daN

• Treball transversal: 50 daN

• Treball longitudinal: 5 daN

- Suports per a cables tensats:

S’usa un ganxo espiral com a sistema d’ancoratge. En els feixos amb neutre portant, s’usa en els punts d’ancoratge una pinça d’ancoratge per encunyament cònic, de 600 daN, de tracció límit. Aquest tipus en el nostre cas tampoc serà necessari.

- Elements de connexió elèctrica

Connectors de pressió per cargol. Portant caputxó de protecció per prevenir rascades o frecs amb l’aïllament dels conductors.

• Proteccions: en trobem de 2 tipus:

- Mecàniques: diversos elements

• Funda de protecció del feix. Constituït per dos semicilindres de PVC de 35 cm de longitud i 50 mm de diàmetre intern, subjectes a la façana amb abraçadores adequades per aparcar la funda de 60 mm de diàmetre exterior. Es munten sota les finestres i en els buits accessibles com a defensa i també per evitar rascades quan trobem relleus a la façana.

• Tub d’acer de 2,5 m d’altura i 120 mm de diàmetre.

• Suports per a la fixació mural del tub anterior, format per suports plastificats i descendent roscat per encastar

• Caputxó per a protecció de cables a la sortida del tub de 120 mm de diàmetre.

- Elèctriques : la potència elèctrica consta de la posta a terra del neutre de la xarxa, que es realitza a la CGP o en les caixes de distribució, quan la longitud de la línia arriba als 500 m (ITC-BT 06)


54

1.16.4 Caixes de Derivació amb Fusible

En aquest projecte s’instal·laran diversos tipus de caixes de derivació protegides mitjançant fusibles de calibre adequat segons la secció:

Sobre façana

Per als canvis de secció en diversos dels trams. En la línia L20 s’hi hauran d’instal·lar 8 caixes de derivació una de les quals tindrà dues sortides mentre que la resta només en tindrà una.

Els canvis de secció que ens trobem en aquesta línia i els fusibles que li pertoquen segons la intensitat nominal del cable són:

Detall

plànol 14

Secció cables entrada

(mm)

Secció cable sortida

(mm)

Iadm cable de sortida

(A)

In del fusible a instal·lar

(A)

3x95/54,6 Al RZ 230 160 A 3x240x1x150 Al

(subt) 3x95/54,6 Al RZ 230 160

B 3x240x1x150 Al (subt) 3x95/54,6 Al RZ 230 160

C 3x95/54,6 Al RZ 4x16 RZ 67 63

D 3x95/54,6 Al RZ 4x16 RZ 67 63

3x25/54,6 Al RZ 100 80 E 3x95/54,6 Al RZ

4x16 RZ 67 63

F 3x95/54,6 Al RZ 4x16 RZ 67 63

G 3x95/54,6 Al RZ 4x16 RZ 67 63

Taula 16. calibre dels fusibles a instal·lar

Podem dir que els cartutxos de fusibles que es disposen en l’interior de cadascuna de les caixes seran d’intensitats normalitzades corresponents al disseny de cada cas particular i tal i com indiquem a la taula 11.

Algunes de les característiques d’aquest tipus de caixes per a línies aïllades de baixa tensió i cablejades en feix, posades sobre façana són:

- Bases portafusibles: 3 bases de tamany 1 (250 A) en els nostre cas seran totes del mateix tamany.

- Un conjunt de borns bimetàl·lics de 25 a 150 mm2 per a rebre la línia passant sense necessitat d’interrompre la continuïtat del cable.

- Tensió d’assaig a 50 Hz


55

- Entre parts actives: 2500 V

- Entre parts actives i massa: 3750 V

- Una barra seccionable per al neutre.

- Grau de protecció IP-43 (UNE 20324)

- Grau de protecció a impactes IK-09 (UNE EN 50102)

- Classe tèrmica A (UNE 21305)

- Intensitat nominal de l’embarrat: 400 A

- Corrent de curtcircuit 12 kA ( 1 s)

- La sortida de la derivació es farà per la part inferior mitjançant cons o premses topes aïllants.

- A la tapa portarà una senyal de risc elèctric AE-10 (AMYS 1.4 – 10)

En urbanitzacions

Les caixes de derivació amb fusibles seran de construcció per a la intempèrie, formades per una envoltant de doble aïllament, fabricada amb poliester reforçat amb fibra de vidre, de color gris clar, autoextingible i resistent als agents atmosfèrics.

Tindran una doble sortida de línia, una d’elles serà seccionable mentre que l’altra estarà protegida per a 400 A i doble sortida trifàsica a client. Aquesta disposició es veu reflexada a l’esquema de la figura 4.

Figua 4. esquema elèctric d’una caixa de distribució

Algunes de les característiques d’aquest tipus de caixes per a línies subterrànies de distribució per urbanitzacions, amb muntatge encastat sobre sòcol o armari prefabricat són:

- Material envoltant : Poliester més fibra de vidre autoextingible


56

- Tensió nominal: 500 V

- Intensitat nominal : 400A

- Tensió d’assaig 50 Hz: 5,25 kV (fase-massa)

- Tensió d’assaig ona tipus raig: 8 kV

- Intensitat de curtcircuit: ] 20 kA

- Resistència d’aïllament: ]1000 Ω/V


- Grau de protecció impactes: IK09 (UNE 50102)

- Sortides clients : Bases UTE 22x58

- Intensitat de curtcircuit : ]20 kA

1.16.5 Caixes de Seccionament (CS)

Aquest tipus de caixa a connectar per a línies subterrànies de baixa tensió, és l’encarregada de protegir la instal·lació quan no existeix cap canvi de seccionament en els cables, s‘hi instal·laran bases per a curtcircuits fusibles de ganivetes del tamany 2 (400A). Les ganivetes seran de Cu 20x6 mm .

Figua 5. esquema elèctric d’una caixa de seccionament

El lloc on s’emplacen es fixaran en cada cas d’acord amb el constructor, propietari o abonat i l’empresa subministradora, es triarà sempre un lloc de trànsit general i de fàcil accés al personal de la companyia. S’allunya d’altres instal·lacions de l’immoble, aigua, gas, telèfon, etc.

El tipus de caixes que s’usarà, un dels establerts per la empresa distribuïdora en les seves normes particulars. Serà precintable i respondrà al grau de protecció que correspongui segons el lloc on hagi d’instal·lar-se.

Algunes de les característiques d’aquest tipus de caixes per a línies subterrànies de baixa tensió són:


57

- Tensió assignada: 500 V

- Intensitat assignada : 400A

- Tensió d’assaig 50 Hz: 5,25 kV (fase-massa)

- Tensió d’assaig ona tipus raig: 8 kV

- Resistència d’aïllament: ]1000 Ω/V


- Grau de protecció impactes: IK09 (UNE 50102)

- Bases 400 A tamany 2: UNE 60269 i GE NNLO11

- Intensitat de curtcircuit : ]20 kA

Altres característiques s’especifiquen en l’apartat d’ANNEX.

1.16.5.1 Característiques Generals CGP

Totes les CGP han de poder-se manipular amb comoditat per la cara anterior i facilitar tant l’entrada com la sortida dels cables.

El tancament es realitzarà mitjançant cargols impermeables de cap triangular d’11 mm de costat, amb un orifici de 2 mm que permeti el pas del fil de precinte.

Les bases són conjunts unipolars que permeten el seu desmuntatge i la seva intercanviabilitat fàcilment.

Les bases dels fusibles estan a la mateixa altura

L’estructura de les CGP sobre la qual es fixen les bases per als fusibles és capaç de resistir sense deformacions els possibles esforços que es puguin ocasionar durant el connexionat dels conductors.

El neutre està constituït per una unió amovible de coure, situada preferentment a l’esquerra de les bases, segons es miri la CGP en posició de servei.

El calibre dels fusibles serà l’adient de forma que pugui protegir la línia repartidora, sent selectius amb el calibre de seguretat de major calibre. Aquests són extraibles a través d’una maneta o seccionador incorporat.

1.16.6 Conversions Aereo-Subterrànies Sobre Façana

En aquest projecte serà necessari realitzar dues conversions d’aquestes característiques, les trobem a la línia L20.

Davant la necessitat d’efectuar un encreuament subterrani des de la xarxa trenada BT posada en façana, aquesta es realitzarà tal i com s’especifica a continuació:


58

- S’usaran cables per estesa subterrània del tipus RV

- Els trams de ‘pujada’ i ‘baixada’ dels cables RV per la façana es protegiran amb tub de PVC de Ø 90 mm i 3 m de longitud, estant aquest a la vegada protegit mecànicament per tub d’acer galvanitzat de Ø 100 mm i 3 m de longitud.

- Els extrems dels tubs que quedin a l’aire lliure se segellaran mitjançant caputxons de protecció.

- En el punt d’inici de la conversió s’uniran els cables RV amb els RZ de la xarxa trenada mitjançant maniguetes d’unió. La unió en la part del neutre dels cales RZ serà per compressió hexagonal.

- Un cop efectuades les unions es recobriran amb maniguetes contràctils.

- En l’altre extrem de l’encreuament i a l’altura corresponent, es tornaran a unir, de la mateixa forma descrita en el punt anterior, els cables RV amb els del neutre estès de conductors RZ.

- Al tram subterrani de cables RV se li donarà el mateix tractament que a una xarxa de BT subterrània habitual.

1.16.7 Proteccions

La protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues en baixa tensió tant en línies subterrànies com en línies aèries muntades sobre façana es faran mitjançant fusibles de classe gG, les característiques dels quals es detallen a la norma UNE 21.103.

Aquests fusibles s’instal·laran en el centre de transformació i en les derivacions on existeixin canvis de secció, i quan el conductor de la línia no quedi protegit pel fusible de capçalera.

Els canvis de secció i derivacions, s’efectuaran en armaris i caixes de distribució o caixes de seccionament situades a la superfície, on se situaran els fusibles de protecció apropiats que han de ser selectius amb els de la capçalera.

L’experiència diu que per aconseguir aquesta selectivitat, s’ha de complir que:

Ifc ≥ 1,6 Ifd

Sent:

Ifc = Intensitat nominal del fusible de capçalera

Ifd = Intensitat nominal del fusible de derivació

Els criteris de protecció que s’apliquen són:

- Intensitat nominal del conductor: el fusible que s’esculli permetrà la plena utilització del conductor.

- Resposta tèrmica del conductor: la característica intensitat/temps del conductor haurà de ser superior a la del fusible, per a un temps de 5 segons.


59

El calibre dels fusibles que protegiran la instal·lació seran:

Conductor I admisible del cable

(A)

I nominal del fussible

(A) RZ 3x150/80 alm 305 250 RZ 3x95/54,6 alm 230 160 RZ 3x50/54,6 alm 150 125 RZ 3x25/54,6 alm 100 80

RZ 4x16 alm 67 63 Taula 17. Calibre dels fusibles

1.16.8 Presa de Terra

1.16.8.1 Presa de Terra en Xarxa Subterrània

El conductor neutre es connectarà al terra al llarg de la xarxa en els armaris de distribució al menys cada 200 m, i en tots els finals, tant de les xarxes principals com de les derivacions. La connexió a terra d’aquests punts de xarxa, es podrà realitzar mitjançant piques de 2 m d’acer –coure, connectades amb cable de coure nu de 50 mm2 i terminal a l’embarrat del neutre. Les piques s’instal·laran endinsades a l’interior de les rases.

Un cop connectades totes les postes de terra, el valor de la posta a terra general de la xarxa BT haurà de ser inferior a 37Ω o el que resulti del càlcul dels elèctrodes de posada a terra del neutre del CT.

1.16.8.2 Presa Terra en Xarxa Aèria Sobre Façana

La posta de terra d’aquest tipus de línies es farà a través del conductor neutre. Aquestes preses de terra s’instal·laran a les ramificacions de xarxa i en aquells punts en que la distància entre postes de terra sigui superior a 500 m , segons ITC-BT-07. Es procurarà que el terreny escollit per al suport sigui el de menor resistivitat.

El valor màxim de la resistència de posta a terra del neutre serà de 37Ω.

1.16.9 Continuïtat del Neutre

La continuïtat del neutre ha d’estar assegurada en tot moment.

En les xarxes de distribució de BT, el conductor neutre no es podrà interrompre mai, a no ser que aquesta interrupció es faci mitjançant unions amovibles en el neutre pròxims als interruptors o seccionadors dels conductors de fase, degudament senyalitzades i que només puguin ser maniobrades amb eines adequades. En aquest cas el neutre no ha de ser seccionat sense que prèviament ho estiguin les fases, ni han de connectar-se aquestes sense haver estat prèviament connectat el neutre.


60

1.16.10 Execució de l’Estesa i Instal·lació del Cable BT

1.16.10.1 Xarxa Subterrània

1.16.10.1.1 Traçat i Disposició dels Cables Les canalitzacions, excepte en casos de força major, s’executaran per terrenys de

domini públic, sota les voreres o calçades, preferentment a sota voreres i s’evitaran angles pronunciats. El traçat serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a voreres o façanes dels edificis principals.

Al marcar el traçat de les rases, es tindrà en compte el radi mínim que calgui deixar en les corbes segons la secció del conductor que es vagi a canalitzar.

Els cables es posaran directament enterrats en el terreny. Sota les voreres, a les zones d’entrada i sortida de vehicles a les finques, en les que no es prevegi el pas de vehicles de gran tonatge, es disposaran dins de tubs en sec (sense formigonar). Als accessos a finques de vehicles de gran tonatge i als encreuaments de calçada, es disposaran a dins de tubs formigonats.

La profunditat, fins a la part inferior del cable no serà menor de 0,60 m sota vorera ni d’1 m sota calçada.

En els tram en els quals no puguem aconseguir, degut a qualsevol impediment, els anteriors profunditats, aquestes podran reduir-se sempre que afegim proteccions mecàniques suficients.

1.16.10.1.2 Seguretat en la Instal·lació dels Cables L’objectiu de la instal·lació del cable subterrani és que després de la seva

manipulació, estesa i protecció, el cable no hagi rebut cap dany ni perjudici, i sigui segur de cara a futures excavacions, per tant és necessari que quan fem la rasa tinguem:


- El llit de la rasa estarà llis i exempt d’arestes vives, còdols, pedres, restes de runes, etc. En el mateix es disposarà una capa de sorra de riu rentada, neta, solta i exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, que cobreixi l’amplada total de la rasa amb un gruix de 6 cm.

- El cable s’estendrà sobre aquesta capa de sorra i es cobrirà amb un altra capa de sorra, o sigui que la sorra arribarà fins a 0,20 m per damunt del llit de la rasa i cobrirà la seva amplada total.

- Sobre la capa anterior es col·loca una planxa de polietilè (PE) com a protecció mecànica.

- Després la rasa s’anirà omplint de terra compactada per capes de 0,15 m, piconada per mitjans mecànics, aquesta tindrà un gruix total de 0,30 m. A uns 0,20 m per sota del paviment es col·loca un a cinta de senyalització la qual adverteix de la presència de cables elèctrics.


61

- Per sobre de la terra compactada es dipositarà una base de formigó de 0,08 m de gruix. Per sobre es reconstruirà la vorera. En cas d’encreuaments o paral·lelismes la cinta senyalitzadora se substitueix per maons.

Les dimensions de la rasa seran: 0,70 m d’alçada i 0,40 m d’amplada



- S’instal·la un tub de reserva, d’iguals característiques que el tub que està en servei.

- Els tubs estaran formigonats en tot el seu recorregut amb formigó amb massa de dosificació igual al H-250. La capa de formigó serà de 0,60 cm.

Els cables quan s’instal·len sota tub formigonats ho fan amb l’objecte de:


• Evitar una nova excavació, generalment molt cara, per al pas de noves línies o reparació de les existent.

- Per sobre de la capa de formigó es posaran planxes de polietilè (PE) com a protecció mecànica.

- Després la placa s’anirà omplint de terra compactada per capes de 0,15 m, piconada per mitjans mecànics, aquesta tindrà un gruix total de 0,30 m. A uns 0,40 m per sota del paviment es col·loca un a cinta de senyalització la qual adverteix de la presència de cables elèctrics.

- Es dipositarà tela asfàltica de 2 cm de gruix.


L’amplada de la rasa pot variar depenent del tipus de circuit que hi estenguem. Pel que fa a la xarxa subterrània que s’estén en aquest projecte tenim diverses possibilitats pel que fa a circuit.


62

Els diversos tipus de circuits existents es veuen a la taula 13, que són:

Nº Circuits

Circuit

BT/BT-MT Sota Vorera Sota Calçada

1 BT

L16 = 61,1 m

L17 = 378,9 m

L18 = 1661m

L19 = 615 m

L17 = 13,1 m

L18 = 20,72m

L19 = 52,1 m

L20 = 13,1 m

2 BT L18 + L19 = 73,5 m L18+L19 = 16,8 m

3 BT ----- L19+L19+L20 =8,5 m

1+1 BT-MT L16+LMT = 7,2 m ----

2+1 BT-MT L16+L17+LMT = 198,5 m L16+L17+LMT = 7,41 m

Taula 18. Tipus de circuits enrasats

Sent :

BT : Baixa tensió

BT-MT : rasa mixta Baixa Tensió + Mitja Tensió

D’altra banda tenim que el total de cable subterrani BT per línia instal·lat serà:

Línia Sota Vorera Sota Calçada

L16 265,6 m 7,41 m

L17 647,3 m 31,7 m

L18 239,61 m 46,02 m

L19 688,6 m 77,4 m

L20 ---- 39,2 m

TOTAL 1841,11 201,73

Taula 19. Total de línia BT subterrània instal·lada


63

1.16.10.1.3 Encreuaments, Paral·lelismes i Proximitats Per il·lustrar una mica aquest apartat tenim 2 quadres:

Figura 6: Proximitats i paral·lelismes I

Figura 7. Proximitats i paral·lelismes II


64

1.16.10.1.3.1 Encreuaments A continuació es fixaran, per cadascun dels casos indicats, les condicions a que han

de respondre els encreuaments de cables subterranis de BT.

Encreuaments amb carrers, carreteres i autopistes

Els cables es col·locaran a l’interior de conductes a una profunditat mínima de 0,80 m. Sempre que sigui possible l’encreuament es farà perpendicular a l’eix del vial.

Encreuaments amb altres conductors d’energia elèctrica

En encreuaments entre conductors tenim els que es produeixen entre els de baixa tensió amb altres de alta tensió on la distància entre ells ha de ser igual o superior a 0,25 m i entre 2 conductors de baixa tensió, on la distància mínima que s’ha de mantenir serà de 0,10 m. La distància del punt d’encreuament als empalmes serà superior a 1 m. En cas que aquestes distàncies no puguin respectar-se, els conductors aniran separats per tubs, conductes o divisòries, constituïts per materials incombustibles i d’adequada resistència

Encreuaments amb canalitzacions de gas i aigua

Els conductors es mantindran a una distància mínima d’aquestes canalitzacions de 0,20 m. S’evitarà el encreuament per la vertical de les juntes de les canalitzacions elèctriques, situant una i altra a una distància superior a 1 m. Quan no puguin mantenir-se aquestes distàncies, les canalitzacions més recents es disposaran separades mitjançant tubs, conductes o divisòries, constituïts per materials incombustibles i d’adequada resistència .

Encreuaments amb conduccions del conjunt de clavegueram i desguassos

Es procurarà passar els cables per sobre d’aquestes conduccions. No s’admet incidir en el seu interior. S’admet incidir en la seva paret, sempre que s’asseguri que no queda debilitada. Si no fos possible es passarà per davall i els cables es passaran amb una protecció mecànica adequada.

1.16.10.1.3.2 Paral·lelismes

Paral·lelismes amb altres conductors d’ energia elèctrica

Els conductors de baixa tensió podran instal·lar-se paral·lelament a altres d’alta o baixa tensió, mantenint entre ells una distància de 0'25 m en el cas d’alta tensió i de 0,10 m en baixa tensió. Quan aquesta distància no pugui respectar-se s’establirà, entre els cables d’alta i baixa tensió, conductes o divisòries constituïts per materials incombustibles, d’adequada resistència mecànica, o bé s’establirà alguna d’elles per l’interior de tubs conductors d’iguals característiques.


65

Paral·lelismes amb canalitzacions de gas i aigua

Els conductors es mantindran a una distància mínima de les canalitzacions no inferior a 0'20 m. Si per motius especials, aquesta distància no pugui respectar-se, els conductors s’establiran a l’interior de tubs, conductes o divisòries constituïdes per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.

Quan es tracti de canalitzacions de gas, s’agafaran, a més , las mesures necessàries per assegurar la ventilació dels conductes, galeries, amb la finalitat d’evitar la possible acumulació de gasos en els mateixos.

1.16.10.1.3.3 Proximitats

Proximitat a conduccions de clavegueram

Es procurarà passar els cables per damunt de les clavegueres. No s’admetrà incidir en el seu interior. Si no és possible, es passarà per sota, disposant els cables amb una protecció d’adequada resistència mecànica.

Proximitat a conduccions de servei

En el cas de que algun dels dos serveis que s’encreuen o resten paral·lels sigui una connexió de servei a un edifici, s’haurà de mantenir entre els 2 una distància de 0,30 m. Quan no pugui respectar-se aquesta distància, la conducció que s’estableixi en últim lloc es disposarà separada mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïts per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica

1.16.10.2 Xarxa Aèria Sobre Façana

1.16.10.2.1 Traçat El traçat sobre la xarxa trenada posada sobre façana s’ha d’escollir en funció de les

línies dominants de l’arquitectura i es procurarà aprofitar cadascun dels sortints de la façana per assegurar el camuflatge de la xarxa, pel mateix motiu en determinades ocasions els encreuaments de carrers o d’espais buits podran ser realitzats en canalitzacions subterrànies.

S’efectuarà un estudi previ de les façanes amb objecte de que els conductors quedin amb tota la discreció que sigui possible.

1.16.10.2.2 Instal·lació del Cable RZ Sobre Façana Les operacions necessàries per a la instal·lació de la xarxa trenada posada sobre

façana es realitzarà seguint el següent ordre:

- Marcar i executar els trepants d’un tram determinat, espaiats 80 cm per a cables RZ de seccions 150 i 95 mm2 i 70 cm per als cables RZ de 50 mm2. Els suports no s’han d’encastar a menys de 25 cm dels sostres i cantonades dels edificis.

- Col·locar els accessoris per a la fixació.


66

- Col·locar i fixar en cada trepant el suport.

- Situar els tubs de protecció en els trams de xarxa que quedin per sota dels 2,5 m per sobre del terra.

- Efectuar l’estesa del feix de cables. Ús de politges de fusta o d’aliatge d’alumini, en el que el ganxo i la profunditat dels canals no siguin inferiors a 1,5 vegades el diàmetres del feix dels cables.

- Col·locar el cables als suports i tancar-los

Per evitar el contacte amb parts metàl·liques i sobrepassar obstacles sortints de la façana, el feix es conformarà manualment i s’anirà separant progressivament de la paret.

1.16.10.2.3 Estesa La xarxa posada sobre façana no estarà sotmesa a cap esforç mecànic, excepte el seu

propi pes, i es fixarà a la paret mitjançant accessoris adequats amb el fi d’aconseguir un traçat el més rectilini possible. Entre el feix i la façana es deixarà una separació d’uns 2 cm per evitar dipòsits de pols i facilitar així l’execució de derivacions i els treballs de manteniment.

En encreuaments de carrers o espais oberts, la xarxa estarà sotmesa, apart del seu propi pes, als esforços mecànics dels conductors.

Per a la substitució de la xarxa convencional sobre cadiretes per xarxa trenada, s’haurà de retirar la cadireta deixant només un tros de 0,10 a 0,15 m d’una de les seves potes d’ancoratge per poder amarrar la pinça de subjecció del neutre fiador en casos d’encreuament.

La xarxa trenada es fixarà a la paret mitjançant suports amb abraçadores, espaiats 0,8 m per a cables de seccions 150 i 95 mm2 i 0,70 m per als de secció de 50 mm2.

El traçat del feix serà horitzontal evitant fletxes i resalts importants.

Els canvis de direcció del traçat es faran verticalment, en el límit de l’immoble, aprofitant sortints intermitjos.

El pas de cantonades, canonades canalitzacions o obstacles es realitzarà conformant el feix i fixant-lo al suports que estaran disposats a una distància mínima de 0,25 m de la vorada, sortint o sostrada.

Per passar les canonades es passarà el feix per la part exterior de la mateixa mitjançant una separació progressiva de la façana iniciada uns 0,40 m abans de l’obstacle.

En l’alçament s’ha de posar especial cura en protegir els cables en les zones on es produeixi l’esforç de tracció per a que aquest no danyi l’aïllament dels mateixos. Aquesta protecció es podrà donar mitjançant cuirs, gomes etc.

Per l’extrem del feix a alçar s’exercirà la tracció necessària que permeti la major rectitud possible. Un cop alineat es col·locarà el feix de conductors sobre els suports.


67

El total de cable subterrani aeri instal·lat pertany a la línia número 20, que és la única amb xarxa trenada i tenim que és de:

Línia 20 - CT núm. 3

Tipus de conductor Longitud cables estès (m)

RZ 3x95/54,6 alm 393

RZ 3x25/54,6 alm 58,8

RZ 4x16 alm 120,5

RZ 2x16 alm (Escomeses) 86

TOTAL DE CABLE ESTÈS 658,3

Taula 20. Total de línia BT aeri estès

1.16.10.2.4 Distàncies de Conductors Aeris a Terra i Zones de Protecció (segons ITC-BT-06)

Els conductors nus, ja siguin sobre façana o sobre conductors, hauran de mantenir les següents distàncies:

- Del terra: 4 m, excepte les condicions estipulades en encreuaments.

- En edificis:

Els conductors instal·laran fora d’una zona de protecció, limitada per:

• Sobre sostre: Un pla paral·lel al sostre, amb una distància vertical de 1,80 m del mateix, quan es tracti de conductors no posats a terra, i de 1,50 m quan ho estiguin; així mateix, per qualsevol element que es trobi instal·lat o que s’instal·li al sostre, es respectaran les mateixes distàncies que les indicades en la figura 6 per a xemeneies.

Quan la inclinació del sostre sigui superior a 45º sexagesimals, el pla límit de la zona de protecció ha de considerar-se a 1 m de separació entre les dues.

• Sobre terrasses i balcons: un pla paral·lel al terra de la terrassa o balcó, i a una distància del mateix de 3 m.

• En façana: La zona de protecció queda limitada per:

a) Per un pla vertical paral·lel al mur de façana sense obertures, situat a 0,20 m del mateix.

b) Per un pla vertical paral·lel al mur de façana a una distància d’1 m de les finestres, balcons, terrasses, o qualsevol altra obertura. Aquest pla vindrà, al mateix temps, limitat pels plans següents:


68

- Un pla horitzontal situat a una distància vertical de 0,30 m de la part superior de l’obertura que es tracti.

- 2 plans verticals, un a cada costat de l’obertura, perpendicular a la façana, i situat a un metre de distància horitzontal dels extrems de l’obertura.

- Un pla horitzontal situat a 3 m per d’avall de les obertures.

Els límits d’aquesta zona de protecció es reflexen a la figura 6 que tenim a continuació:

Figura 8. Volums de protecció de cables aeris


69

1.16.10.2.5 Encreuaments, Paral·lelismes i Proximitats

1.16.10.2.5.1 Encreuaments

Encreuaments amb línies d’ AT

D’acord amb el Reglamento de Líneas Eléctricas Aéreas de Alta Tensión (RAT), la línia BT creuarà per d’avall de la línia AT.

La mínima distància vertical “d” entre els conductors de les dues línies, en les condicions menys desfavorables, no serà inferior, en metres a:

1005,1 21 LLV

d++

+>

on:

V = Tensió nominal, en kV, de la línia d’ AT

L1 = Longitud en metres, entre el punt d’encreuament i el suport més pròxim de la línia AT

L2 = Longitud en metres, entre el punt d’encreuament i el suport més pròxim de la línia BT

En cas que sigui necessari que la línia BT passi per damunt de la línia AT serà necessari demanar permisos a l’Organisme competent de l’Administració, tenint presents totes les precaucions i criteris exposats al RAT.

Encreuaments amb altres línies de BT

La distància entre els conductors més pròxims de 2 línies BT serà superior a 0,50 m, i si l’encreuament es realitza en un suport comú es mantindrà la distància assenyalada en l’apartat 3.2.2 del ITC-BT-06.

Encreuaments amb canalitzacions d’aigua i gas

La distància mínima entre cables d’energia elèctrica i canalitzacions d’aigua o gas serà de 0,20 m. S’evitarà l’encreuament per la vertical de les juntes de les canalitzacions d’aigua o gas, o del empalmes de canalitzacions elèctriques, situant unes i altres a una distància d’ 1 m de l’encreuament.


70

1.16.10.2.5.2 Proximitat i Paral·lelisme

Amb línies elèctriques aèries d’ AT

Es compilar el que disposa al RAT, per evitar les construccions de línies paral·leles amb les d’ AT a distàncies inferiors a 1,5 vegades l’altura del suport més alt entre les traces dels conductors més pròxims.

Les línies BT podran anar en els mateixos suports que les línies d’ AT si compleixen:

- Els conductors de la línia AT tindran una càrrega de ruptura mínima de 480 daN, i aniran per damunt dels de BT.

- La distància entre els conductors més pròxims de les dues línies serà, almenys, igual a la separació dels conductors de la línia d’ AT.

- En els suports comuns, s’haurà de col·locar una indicació, situada entre les línies de BT i AT, que adverteixin al personal que ha de realitzar treballs en BT dels perills que suposa la presència d’una línia d’ AT en la part superior.

- L’aïllament de la línia BT no serà inferior al corresponent de posta a terra de la línia d’ AT.

Amb línies BT o de telecomunicacions

Quan les 2 línies siguin de conductors aïllats, la distància mínima serà de 0,1 m.

Quan qualsevol de les dues línies sigui de conductors nus, la distància mínima serà d’1 m. Si les dues línies van sobre el mateix suport, la distància mínima podrà reduir-se a 0,50 m. El nivell de l’aïllament de la línia de telecomunicació serà, almenys, igual al de la línia BT.

Quan el paral·lelisme sigui entre línies nues BT, la distància mínima serà l’establerta en l’apartat 3.2.2 de ITC-BT.06.

Amb carrers i carreteres

Les línies aèries amb conductors nus podran establir-se pròximes a aquestes vies públiques, havent de mantenir en la seva instal·lació la distància mínima de 6 m quan volin junt a les mateixes en zones o espais de possible circulació rodada, i de 5 m en els altres casos. Quan es tracti de conductors aïllats, aquesta distància podrà reduir-se a 4 m quan no volin junt a zones o espais de possible circulació rodada.

Amb zones poblades d’arbres

S’usen cables aïllats en feix; quan la línia sigui de conductors nus hauran de prendre’s les mesures necessàries per a que l’arbre i les seves rames no arribin a fer contacte amb l’esmentada línia.


71

Amb canalitzacions d’aigua

La distància mínima entre els cables d’energia elèctrica i les canalitzacions d’aigua seran de 0,2 m. La distància mínima entre els empalmes dels cables d’energia elèctrica o entre els cables nus i les juntes de canalitzacions d’aigua serà d’ 1 m.

S’ha de mantenir una distància mínima de 0,2 m en projecció horitzontal, i es procurarà que la canalització d’aigua quedi per d’avall del nivell del cable elèctric.

D’altra banda, les artèries principals d’aigua es disposaran de forma que s’assegurin distàncies superiors a 1 m respecte als cables elèctrics de BT.

Amb canalitzacions de gas

La distància mínima entre els cables d’energia elèctrica i les canalitzacions de gas seran de 0,2 m, excepte per a canalitzacions de gas d’alta pressió (més de 4 bar), en que la distància serà de 0,4 m. La distància mínima entre els empalmes dels cables nus i les juntes d eles canalitzacions de gas serà d’1 m.

Es procurarà mantenir una distància mínima de 0,2 m en projecció horitzontal.

D’altra banda les artèries més importants de gas es disposaran de forma que s’assegurin distàncies superiors a 1 m respecte als cables elèctrics de BT.

Tarragona, novembre de 2004

Enginyera Tècnica Elèctrica

Bàrbara AGUILÀ MUNTÉ

1 Hgjfgf

2 PLÀNOLS



Novembre de 2004

Condicionament i millora de la xarxa de distribució PLÀNOLS a Riba-roja d’Ebre. FASE 1

73

2 PLÀNOLS .................................................................................................................. 74

2.1 Situació geogràfica del projecte estudiat.......................................................... 75

2.2 Emplaçament de Riba-roja d’Ebre i sectorització. Situació dels tres CCTT.76

2.3 Línia MT del CT núm. 1 al CT núm.2...............................................................77

2.4 Esquema elèctric MT.......................................................................................... 78

2.5 Centre de Transformació PFU-5/30.................................................................. 79

2.6 Centre de Transformació PFU-4/30.................................................................. 80

2.7 Esquema elèctric CT núm.1 PFU-5/30.............................................................. 81

2.8 Esquema elèctric CT núm.2 i CT núm. 3 PFU-4/30......................................... 82

2.9 Preses de Terra PFU-5/30 i PFU-4/30................................................................ 83

2.10 Sector 3 (actualment). Situació CT núm. 3.................................................... 84

2.11 Distribució BT i MT del CT núm. 3............................................................... 85

2.12 Detall de la línia BT L20 del CT núm. 3........................................................ 86

2.13 Esquema elèctric BT de la línia L20. PFU-4/30..............................................87

2.14 Suport de formigó amb conversió.................................................................. 88

CT núm.1

CT núm.3

CT núm.2

2 x 1000 kVA

800 kVA

630 kVA

340 m

95 m 232 m

879 m

Línia VIVENDES

RHV 18/30 kV 3x1240 mm2 Al

Xarxa Subterrània MT

Xarxa Aèria MT

3xLA-56 Al

3xLA-56 Al

Xarxa Aèria MT

Xarxa Subterrània MTRHV 18/30 kV 3x1x240 mm2 Al

Punt de Converssió

A INSTA·LAR

60 m

900 m

A INSTA·LAR

RHV 18/30 kV 3x1x240 mm2 AlXarxa Subterrània MT

Empalme

25/0,4 kV

25/0,4 kV

25/0,4 kV

89

1 Hgjfgf

2 rtert

3 MEMÒRIA DE CÀLCUL



Novembre de 2004

1 HGJFGF................................................................................................. 89

Ampliació i millora de la xarxa de distribució MEMÒRIA DE CÀLCULS a Riba-roja d’Ebre. FASE 1

90

2 RTERT ................................................................................................... 89

3 MEMÒRIA DE CÀLCUL ........................................................................ 89

NOVEMBRE DE 2004.................................................................................. 89

3.1 Consideracions Prèvies...............................................................................92 3.1.1 Criteris de Disseny................................................................................92

3.2 Càlculs Justificatius de la Xarxa de Mitja Tensió .....................................93 3.2.1 Generalitats...........................................................................................93 3.2.2 Càlcul de la Secció del Cable ................................................................95

3.2.2.1 Intensitat de Curtcircuit (Icc) .............................................................96 3.2.2.2 Potència Màxima de Transport .........................................................97

3.2.2.2.1 Tram Aeri ..................................................................................98 3.2.2.2.2 Tram Subterrani.........................................................................98

3.2.2.3 Caiguda de Tensió en Funció dels Conductors a Instal·lar.................99

3.3 Càlculs Justificatius des Centres de Transformació ...............................100 3.3.1 Intensitat de MT..................................................................................100

3.3.1.1 Intensitat de BT ..............................................................................101 3.3.1.2 Curtcircuit ......................................................................................102

3.3.1.2.1 Observacions ...........................................................................102 3.3.1.2.2 Càlcul de les intensitats de curtcircuit ......................................102 3.3.1.2.3 Curtcircuit al Costat de MT......................................................103 3.3.1.2.4 Curtcircuit al Costat de BT.......................................................103

3.3.1.3 Dimensionat de l’Embarrat .............................................................103 3.3.1.4 Comprovació per Densitat de Corrent .............................................103 3.3.1.5 Comprovació per Solicitació Electrodinàmica ................................104 3.3.1.6 Comprovació per Solicitació Tèrmica.............................................104 3.3.1.7 Protecció contra Sobrecàrregues i Curtcircuits................................104

3.3.1.7.1 Proteccions MT en els Transformadors ....................................104 3.3.1.7.2 Proteccions BT en els Transformadors ....................................105

3.3.1.8 Dimensionat dels Ponts MT............................................................105 3.3.1.8.1 Transformador 1 i 2 de 1000 kVA i un altre de 800 kVA.........105

3.3.1.9 Dimensionat de la ventilació del Centre de Transformació..............107 3.3.1.10 Dimensionat del Pou Tallafocs .....................................................109 3.3.1.11 Càlcul de les Instal·lacions de Presa de Terra................................109

3.3.1.11.1 Investigació de les característiques del Terra..........................109 3.3.1.12 Determinació de les Corrents Màximes de Presa de Terra i del

Temps Màxim Corresponent a la Eliminació del Defecte. .......................................109 3.3.1.12.1 Disseny Preliminar de la Instal·lació de Terra.........................111 3.3.1.12.2 Càlcul de la Resistència del Sistema de Terres .......................111 3.3.1.12.3 Centre de Transformació ........................................................113 3.3.1.12.4 Mesures de Seguretat per a Evitar Tensions de Contacte. .......113 3.3.1.12.5 El valor real de la resistència de posta a terra de l’edifici serà:114

3.3.1.13 Càlcul de les Tensions de Pas a l’Interior de la Instal·lació............114


91

3.3.1.14 Càlcul de les Tensions de Pas a l’Exterior de la Instal·lació ..........116 3.3.1.14.1 Tensió de Pas a l’Exterior: .....................................................116

3.3.1.15 Càlcul de les Tensions Aplicades..................................................116 3.3.1.16 Investigació de les Tensions Transferibles a l’Exterior..................118

3.4 Càlculs Justificatius de la Xarxa de Baixa Tensió..................................120 3.4.1 Dimensionat de la Xarxa BT ...............................................................120

3.4.1.1 Càlcul de la Intensitat Màxima Admissible de cada Línia ...............120 3.4.1.2 Càlcul de Potència de Subministre per cada Línia ...........................121

3.4.1.2.1 Coeficient per Agrupació de Cables .........................................122 3.4.1.2.2 Intensitat admissible Resultant .................................................122

3.4.2 Elaboració dels Esquemes de Línies....................................................123 3.4.3 Procés de Càlculs Elèctrics per a Xarxa BT........................................124 3.4.4 Càlcul de Línies del CT núm. 3 Mitjançant el Programa .....................125

3.4.4.1 Previsió de Potència (Potència Total)..............................................125 3.4.4.2 Intensitat per Tram de Línia............................................................127 3.4.4.3 Caiguda de Tensió ..........................................................................128

3.4.4.3.1 Caiguda de Tensió per Tram ....................................................128 3.4.4.3.2 Caiguda de Tensió del Subnus .................................................129 3.4.4.3.3 Caiguda de Tensió en %...........................................................129

3.4.4.4 Taula de Resultats ............................................................................131 3.4.5 Càlcul de Proteccions..........................................................................133

3.4.5.1.1 Protecció Contra Curtcircuits ...................................................133 3.4.5.2 Coordinació Entre Fusibles.............................................................134

3.5 Càlculs Justificatius Determinació de Potència dels Transformadors ...135 3.5.1 Índex de Càrrega dels Transformadors ................................................136 3.5.2 Potència per Sectors............................................................................136


92

3.1 Consideracions Prèvies

D’acord amb el que s’ha indicat a la memòria descriptiva, els càlculs es faran tenint en compte les següents consideracions:

- Xarxa de mitja tensió: Es calcularà el tancament d’anella entre els CCTT núm. 1 i núm. 2 i la modificació del traçat d’alimentació al CT núm. 2, prolongant-la fins al CT núm. 3.

- Centre de transformació: aquest projecte empara la modificació dels 3 CCTT, però solament el càlcul de potència del CT núm. 3, el càlcul del altres 2 CCTT són objecte del projecte de la segona fase. Queda determinat que el CT núm. 1 serà de 2x1000kVA , el CT núm. 2 de 630 kVA i per últim el CT núm. 3 serà de 800 kVA, en apartats següent s’explica com s’ha arribat a obtenir aquesta solució.

- Xarxa de baixa tensió: solament es calcularà i adequarà a les potències que estableix el vigent reglament de Baixa Tensió, establint els sectors de xarxa que alimentarà cada CT. La xarxa es construirà amb conductors subterranis i trenats en funció de les potències que haurà de transportar cada tram.

3.1.1 Criteris de Disseny

En aquest projecte tindrem en compte els criteris bàsics facilitats per l’empresa distribuïdora FECSA-ENDESA.

- Xarxa de mitja tensió: Instal·larem conductors 3x1x240 mm2 de secció d’alumini tipus 18/30 kV.

- Xarxa baixa tensió subterrània: Instal·larem, independentment de la càrrega a transportar, conductors unipolars d’alumini de 240 mm2 per a les fases i conductors unipolars d’alumini de 150 mm2 per al neutre. Aquests conductors seran del tipus d’aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de PVC (protecció mecànica) del tipus 0,6/1kV.

- Xarxa de baixa tensió aèria: Serà del tipus trenat, estès en la seva major part sobre façana. Les diferents seccions es calcularan en funció de les seccions normalitzades i de les càrregues a transportar.

La caiguda de tensió total no serà major del 5% de la tensió nominal de 400 V.

Verificar que la secció del conductors és acceptable si calculem la intensitat de funcionament en règim permanent en funció dels coeficients correctors segons el nombre de conductors que determinem que hi hagi per rasa.


93

3.2 Càlculs Justificatius de la Xarxa de Mitja Tensió

3.2.1 Generalitats

Segons les indicacions de l’empresa subministradora FECSA-ENDESA instal·larem conductor unipolar de 240 mm2 de Al de secció del tipus 18/30 kV.

Calcularem cadascun dels tres trams de cable que projectem seran:

• Nou cable subterrània entre CT núm.1 i CT núm. 2

Longitud del nou cable : 879 m

• Cable subterrània entre CT núm.2 i CT núm. 3

Longitud del nou cable (a empalmar amb l’existent) : 232 m

Longitud de cable existent : 900 m

Longitud TOTAL : 1132 m

• Tram de línia des de la línia Vivendes a CT núm. 3

- Tram aeri (des de línia fins la conversió):


- Tram subterrani (des de la conversió fins al CT núm 3):

Longitud del nou cable: 95 m

• Tram de línia des de línia Vivendes a CT núm. 1



94

Per fer-nos una idea de com és la nostra xarxa de mitja tensió tenim la figura 1:

Figura 1: Esquema de MT


95

3.2.2 Càlcul de la Secció del Cable

Per calcular la secció del cable subterrani de mitja tensió, és necessari saber la intensitat que hi circularà. Aquesta intensitat queda limitada per la potència de transport que la xarxa serà capaç de transportar.

La potència total de transport de la línia, serà la potència total que pugui transportar en un moment determinat qualsevol tram de línia ja sigui subterrània o aèria. Aquesta potència total de transport serà:

CT 1:............................. 2 x 1000= 2000 kVA

CT 2:............................. 630 kVA

CT 3:............................. 800 kVA

TOTAL POTÈNCIA A TRANSPORTAR: ..................... 3430 kVA

I la intensitat nominal es calcularà de la següent forma:

3max ×=

VS

I T (3.2.2.a)

sent:

V = Tensió de servei (25 kV)

ST = Potència Total de Transport ( 3430 kVA)

Imax = Intensitat màxima transportada(A)

El valor de Imax és:

AIN 80212,79253

3430≅=

×= (3.2.2.b)

Segons el resultat obtingut veiem que el valor de la Imax és molt inferior al valor de la intensitat màxima admissible del conductor, per tant es verifica que la secció de 240 mm2

del conductor escollit és acceptable.


96

I max < Imàx adm

80 A (calculats) < 415 A (conductor subterrani de 240 mm2)

3.2.2.1 Intensitat de Curtcircuit (Icc)

Per poder calcular la intensitat de curtcircuit serà necessari calcular la potència de curtcircuit de la xarxa de mitja tensió.

L’empresa subministradora FECSA-ENDESA, ens ha facilitat el valor de la potència de curtcircuit a la xarxa de 25 kV que és de 500 MVA, i el temps màxim de desconnexió dels interruptors és de 0,5 s.

Si calculem la Icc per a la potència de 500 MVA tenim que:

3×=

VS

I cccc (3.2.2.1.a)

sent:

V = Tensió de servei o nominal (25 kV)

Scc = Potència de Curtcircuit (500 MVA)

Icc = Intensitat de Curtcircuit (kA)

Substituint valors en l’expressió anterior s’obté un valor de la Icc i és:

kAIcc 55,11325

500=

×= (3.2.2.1.b)

Per tant la relació existent entre la secció del cable i la intensitat de curtcircuit ve donada per la següent expressió:

sktI cc ×=× (3.2.2.1.c)

sent :

Icc = Intensitat de Curtcircuit (11,55 kA)

t = temps que dura el curtcircuit (0,5 s)

k = 93 (segons normes UNE 20435)

s = secció del conductor (mm2)


97

La Icc serà funció de la secció del conductor i del temps que dura el curtcircuit, la taula següent ens donarà els valors:

Duració del curtcircuit (s) Secció del conductor

(mm2) 0,1 0,2 0,3 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0

240 70,5 48,7 40,8 31,6 22,3 18,2 15,8 14,1 12,9

Taula 1: Intensitat de curtcircuit admissible en els conductors en kA

Segons aquesta taula podem dir que la intensitat admissible per al conductor de 240 mm2 d’Alumini durant 0,5 s és de 31,6 kA.

aplicant l’expressió anterior (3.2.2.1.c) obtindrem la secció mínima que haurem de posar és de:

275,8793

5,011540mm

ktI

s cc =×

=×

=

Tot i que segons la fórmula aplicada ens ha sortit que la secció del nostre cable com a mínim ha de ser de 87,75 mm2, s’ha decidit posar els cables de 240 mm2, en previsió de futur. Per tant queda clar doncs, que la secció escollida de 240 mm2 és perfectament viable.

D’altra banda es verifica que, que la Icc resultant de la instal·lació és més petita que la admissible, pel conductor de secció de 240 mm2 d’Alumini:

11,5 kA < 31,6 kA

3.2.2.2 Potència Màxima de Transport

Per calcular la potència màxima de transport usarem la següent expressió:

Pmax = Imax adm x Ux 3 (3.2.2.2.a)

Sent:

P max = Potència màxima que pot transportar el cable de 240 mm2 (kVA)

I max adm = Intensitat màxima admissible del cable de 240 mm2 (A)

U = Tensió composta de línia (kV)


98

3.2.2.2.1 Tram Aeri La potència màxima que podrà transportar el cable aeri de secció LA 56 aplicant

l’expressió anterior serà:

Pmax = 200 x 25 x 3 =8660,254 kVA (3.2.2.2.a)

3.2.2.2.2 Tram Subterrani De la mateixa manera que per al tram aeri calcularem ara la potència màxima que

podrà transportar el cable subterrani de 240 mm2 Al i serà:

Pmax = 415 x 25 x 3 =17970,02 kVA (3.2.2.2.a)

D’altra banda determinem que en el pitjor dels casos, el nostre tram de línia projectat, en cas de defecte en algun dels extrems, la potència total que haurà de poder subministrar el tram de línies serà de :

P en cas de defecte=PCT2+ PCT3+ PCT1=630+800+2000=3430 kVA

Es verifica doncs que :

Pmax cable 240 Al > P en cas de defecte 17970,02 kVA > 3430 kVA

Pmax conductor LA 56 > P en cas de defecte 8660,25 kVA > 3430 kVA

Queda clar que la secció del cable serà suficient per suportar la potència i per tant és correcta.


99

3.2.2.3 Caiguda de Tensió en Funció dels Conductors a Instal·lar

La caiguda de tensió vindrà donada per la següent expressió:

LXRIU ×+××=∆ )sincos(3 ϕϕ (3.2.2.3.a)

sent:

∆ U = Caiguda de tensió en (V)

I = Intensitat màxima admissible de la instal·lació (415 A)

R = Resistència del conductor a 20º C (Ω/km)

X = Reactància del conductor a 20º C (Ω/km)

Cos ϕ = Factor de potència de la instal·lació (0,850)

L = Longitud de la línia que calculem (km)

i la caiguda de tensió en %:

100(%) ×∆

=∆UU

U (3.2.2.3.b)

sent:

∆ U (%) = Caiguda de tensió en %

∆ U = Caiguda de tensió en (V)

U = Tensió de servei (25000 V)

Aplicant les expressions anteriors s’obtenen els valors que es reflexen en la taula 2:

TRAM Aeri/Subt. Cable

R20º (Ω/km)

X20º

(Ω/km)

L

(km) ∆ U

∆ U

∆ (%)

1-2 A LA 56 0,614 0,374 0,155 80,11 0,32

2-3 S RHV 240 0,125 0,113 0,095 11,32 0,05

3-4 S RHV 240 0,125 0,113 1,132 134,91 0,54

4-5 S RHV 240 0,125 0,113 0,879 104,76 0,42

5-1 A LA 56 0,614 0,374 0,155 80,11 0,32

Taula 2: Taula resum que calcula cdt


100

Per calcular la caiguda de tensió, suposarem el tram més desfavorable que serà:

(1-2)+(2-3)+(3-4)+(4-5)

Els valors que s’obtenen són:

Caiguda de tensió Total: 331,1 V

Caiguda de tensió Total en % : 1,3244 %

Com podem observar els valor obtinguts en la caiguda de tensió de la xarxa és despreciables, degut a que les longituds són petites, per tant verifiquem que la secció adoptada pels conductors és correcta.

3.3 Càlculs Justificatius des Centres de Transformació

En el nostre projecte existeixen dos tipus de CCTT diferents amb quatre transformadors, dos 1000 kVA al CT núm. 1 , un de 800 kVA al CT núm. 3 i un altre de 630 kVA per al CT núm. 2

Pel que fa a la justificació dels càlculs, el que fem és realitzar els càlculs per al CT que acull als dos transformadors de 1000 kVA i també per al CT que acull al transformador de 800 kVA.

Donat que el CT núm. 3 i el núm. 2 tenen les mateixes característiques (PFU-4/30) excepte la potència dels seus transformadors, en aquest cas la del CT núm. 2 és més petita, calculant els valors per al CT. núm. 3 ens serà suficient, ja que si és verifica per al CT núm.3 també es verificarà per al CT núm.2.

Si no s’especifica a quin transformador es refereix, s’entendrà que és el mateix valor per als quatre transformadors.

3.3.1 Intensitat de MT

La intensitat primària en un transformador trifàsic ve donada per l’expressió:

(3.3.1.a)

sent:

P = potència del transformador (kVA)

Up = tensió primària (25 kV)

Ip = intensitat primària (A)

pp U

PI

⋅=

3


101

En el cas que ens ocupa, la tensió primària d’alimentació és de 25 kV.

Per als transformadors d’aquest Centre de Transformació, la potència és de 1000 o de 800 kVA. Aplicant l’expressió (3.2.1.a) tenim que:

Transformador Ip (A)

1000 kVA (1) 23,1

1000 kVA (2) 23,1

800 kVA 18,5

Taula 3: Intensitats primàries.

3.3.1.1 Intensitat de BT

La intensitat secundària en un transformador trifàsic ve donada per l’expressió:

(3.3.1.1.a)

sent:

P = potència del transformador (kVA)

Us = tensió al secundari (0,42 kV)

Is = intensitat al secundari (A)

Per al transformador 1 i 2, de 1000 kVA cadascun, i per al transformador de 800 kVA la tensió al secundari és de 420 V al buit.

La intensitat en les sortides de 420 V en buit aplicant l’expressió (3.3.1.1.a) pot arribar al valor de:

Transformador Is (A)

1000 kVA (1) 1.374,6

1000 kVA (2) 1.374,6

800 kVA 1.099,7

Taula 4: Intensitats secundàries.

ss U

PI

⋅=

3


102

3.3.1.2 Curtcircuit

3.3.1.2.1 Observacions Per al càlcul de les intensitats que origina un curtcircuit es tindrà en compte la

potència de curtcircuit de la xarxa MT, valor especificat per la companyia elèctrica que és de 500 MVA.

3.3.1.2.2 Càlcul de les intensitats de curtcircuit Para el càlcul de la corrent de curtcircuit a la instal·lació, s’usa l’expressió:

(3.2.1.2.2.a)

sent:

Scc = potència de curtcircuit de la xarxa (500 MVA)

Up = tensió de servei (25 kV)

Iccp = corrent de curtcircuit (kA)

Per als curtcircuits secundaris, es considerarà que la potència de curtcircuit disponible és la teòrica dels transformadors de MT-BT, sent més conservadors que en les consideracions reals.

La corrent de curtcircuit del secundari d’un transformador trifàsic, ve donada per l’expressió:

(3.3.1.2.2.b)

sent:

P = potència de transformador (kVA)

Ecc = tensió de curtcircuit del transformador (6 %)

Us = tensió al secundari (420 V)

Iccs = corrent de curtcircuit (kA)

p

ccccp U

SI

⋅=

3

sccccs UE

PI

⋅⋅⋅

=3100


103

3.3.1.2.3 Curtcircuit al Costat de MT Usant l’expressió (3.2.1.2.2.a), on la potència de curtcircuit es de 500 MVA i la

tensió de servei és de 25 kV, la intensitat de curtcircuit és de :

Transformador Iccp (kA)

1000 kVA (1) 11,5

1000 kVA (2) 11,5

800 kVA 11,5

Taula 5: Intensitats de curtcircuit MT

3.3.1.2.4 Curtcircuit al Costat de BT Per al transformadors 1 i 2, la potència és de 1000 kVA, la tensió percentual del

curtcircuit és del 6%, i la tensió secundària és de 420 V al buit, els mateixos valors tindrà el transformador de 800 kVA.

La intensitat de curtcircuit al costat de BT amb 420 V al buit serà, segons la fórmula (3.3.1.2.2.b):

Transformador Iccs (kA)

1000 kVA (1) 34,4

1000 kVA (2) 34,4

800 kVA 27,5

Taula 6: Intensitat de curtcircuit BT.

3.3.1.3 Dimensionat de l’Embarrat

Les cel·les fabricades per ORMAZABAL han estat sotmeses a assajos per a certificar els valors indicats en les plaques de característiques, pel qual no és necessari realitzar càlculs teòrics ni hipòtesis de comportament de cel·les.

3.3.1.4 Comprovació per Densitat de Corrent

La comprovació per densitat de corrent té per objecte verificar que el conductor indicat és capaç de conduir la corrent nominal màxima sense superar la densitat màxima possible per al material conductor. Això, a més de mitjançant càlculs teòrics, pot comprovar-se realitzant un assaig d’intensitat nominal, que amb objecte de disposar de suficient marge de seguretat, es considerarà que és la intensitat del bucle, que en aquest cas és de 400 A.


104

Per a les cel·les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el valor necessitat s’ha obtingut amb el protocol 9901B026-AKLE-02 realitzat pels laboratoris LABEIN a Biscaia (España).

3.3.1.5 Comprovació per Solicitació Electrodinàmica

La intensitat dinàmica de curtcircuit es valora en aproximadament 2,5 cops la intensitat eficaç curtcircuit calculada en l’ apartat 3.3.1.2.2.a d’aquest capítol, pel qual:

Icc(din) = 28,9 kA

Per a les cel·les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el valor necessitat s’ ha obtingut amb el protocol GPS-98/01432 al laboratori de CESI a Itàlia.

3.3.1.6 Comprovació per Solicitació Tèrmica

La comprovació tèrmica té per objecte comprovar que no es produirà un calentament excessiu de l’aparellatge per defecte d’un curtcircuit. Aquesta comprovació es pot realitzar mitjançant càlculs teòrics, però preferentment s’ha de realitzar un assaig segons la normativa en vigor. En aquest cas, la intensitat considerada és l’eficaç de curtcircuit, el valor del qual és:

Icc(ter) = 11,5 kA.

Per a les cel·les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el valor necessitat s’ha obtingut amb el protocol GPS-98/01432 al laboratori de CESI en Itàlia.

3.3.1.7 Protecció contra Sobrecàrregues i Curtcircuits

Els transformadors estan protegits tant en MT com en BT. En MT la protecció la fan les cel·les associades a aquests transformadors, mentre que en BT la protecció s’incorpora als quadres de les línies de sortida.

3.3.1.7.1 Proteccions MT en els Transformadors La protecció de MT d’aquests transformadors es realitza usant una cel·la

d’interruptor amb fusibles, sent aquests els que efectuen la protecció davant eventuals curtcircuits.

Aquests fusibles realitzen la seva funció de protecció de forma molt ràpida (en temps inferiors als dels interruptors automàtics), ja que la seva fusió evita inclòs el pas del màxim de les corrents de curtcircuits per tota la instal·lació.


105

Els fusibles se seleccionaran per a:

- Permetre el funcionament continuat a la intensitat nominal, requerida per a aquesta aplicació.

- No produir dispars durant l’arrencada en buit dels transformadors, temps en el que la intensitat es molt superior a la nominal i d’una duració intermitja.

- No produir dispars quan es produeixen corrents d’entre 10 i 20 cops la nominal, sempre que la seva duració sigui inferior a 0,1 s, evitant així que els fenòmens transitoris provoquin interrupcions del subministre.

No obstant, els fusibles no són una protecció suficient contra les sobrecàrregues, que hauran de ser evitades incloent un relè de protecció de transformador, o si no es possible, una protecció tèrmica del transformador.

La intensitat nominal d’aquests fusibles és de 40 A.

La cel·la de protecció d’aquest transformador no incorpora relè, al considerar-se suficient amb l’ús de les altres proteccions.

Termòmetre: El termòmetre verifica que la temperatura del dielèctric del transformador no supera els valors màxims admissibles.

3.3.1.7.2 Proteccions BT en els Transformadors En totes les sortides de BT hi ha fusibles, amb una intensitat nominal igual al valor

de la intensitat nominal exigida a aquella sortida i un poder de tall com a mínim igual a la corrent de curtcircuit corresponent, segons el calculat a l’apartat 3.3.1.2.2.

3.3.1.8 Dimensionat dels Ponts MT

Els cables que s’usaran en aquesta instal·lació, descrits en la memòria, hauran de ser capaços de suportar tant la intensitat nominal com la de curtcircuit.

3.3.1.8.1 Transformador 1 i 2 de 1000 kVA i un altre de 800 kVA La intensitat nominal demandada als transformadors 1 i 2 és igual a 23,1 A, i per al

transformador de 800 kVA és de 18,5 A, en tots dos casos és inferior al valor màxim admissible pel cable.

Aquest valor és de 305 A per a un cable de secció de 150 mm2 de Al segons el fabricant.


106

Comprovació de la Intensitat de Curtcircuit

El càlcul de la secció de cable que permet el pas d’una corrent de curtcircuit ve donada per la següent expressió:

TSCtI cc ∆⋅⋅=⋅ 22 (3.3.1.8.1.a)

sent:

Icc = intensitat de curtcircuit eficaç (A)

t = temps màxim de desconnexió de l’element de protecció (s)

(0,3 s per als fusibles i 0,65 s per a l’interruptor automàtic)

C = Constant del material d’aïllament. En el cas del cable descrit en Al té un valor de 57 i per al Cu de 135

T = increment de temperatura admissible per al pas de la intensitat de curtcircuit (160º C per a aquest material d’aïllament) (ºC)

La corrent de curtcircuit en aquesta instal·lació té un valor eficaç de 11,5 kA en els tres casos.

Per a aquests transformadors, protegits amb fusibles, el pont de cables MT ha de tenir una secció mínima segons la fórmula (3.2.1.8.1.a) de:

Transformador S (mm2)

1000 kVA (1) 66,22

1000 kVA (2) 66,22

800 kVA 66,22

Taula 7: Seccions mínimes per als cables.

Podem comprovar segons la taula que la secció mínima que s’ha d’usar és menor que la secció del pont MT usat en aquest cas, per tant es verifica que la secció usada és correcta.


107

3.3.1.9 Dimensionat de la ventilació del Centre de Transformació.

Per a calcular la superfície de la reixa d’entrada d’aire a l’edifici s’usa l’expressió següent:

(3.3.1.9.a)

sent:

Wcu = pèrdues al coure del transformador (kW)

Wfe = pèrdues al ferro del transformador (kW)

K = coeficient en funció de la forma de les reixes d’entrada (entre 0,35 i 0,45)

h = distància vertical entre les reixetes d’entrada i sortida (1,56 m)

DT = augment de temperatura de l’aire (15 ºC)

Sr = superfície mínima de las reixes d’entrada (mm2)

Segons aquests valors tenim que per als diferents transformadors les pèrdues seran:

Transformadors Pèrdues al coure = Wcu

(W)

Pèrdues al ferro = Wfe

(W)

1000 kVA 10500 2000

800 kVA 8500 1700

630 kVA 6650 1450

Taula 8: Pèrdues en els transformadors

De totes formes nosaltres calcularem el de 1000 i el de 800 kVA, ja que si es compleix per al transformador de 1000 i 800 kVA també es complirà per al de 630 kVA.

324.0 ThK

WWS fecu

r∆⋅⋅⋅

+=


108

Si apliquem l’expressió (3.3.1.9.a) s’obtenen els valors de superfície mínima de ventilació següents:

Transformador Sr

1000 kVA 3,19 m2

800 kVA 1,3 m2

Taula 9: Superfícies mínimes de ventilació.

Les reixes de les que disposem segons el PFU són:

• PFU-5/30

Disposa de dues reixes de ventilació per a l’entrada d’aire situades a la part inferior frontal i dues més per a la sortida situades a la part superior les dimensions de les quals són de 1240 x 650 mm.

La superfície total (Sr1) que ocupen aquestes 4 reixes serà de 3,224 m2 per tant es verifica que és superior a la superfície mínima calculada.

3,19 m2 < 3,224 m2

De tota manera ORMAZABAL aconsella fer una doble ventilació en aquest tipus d’instal·lacions, es a dir en casetes on hi instal·lem dos transformadors, per tant ampliarem la superfície de ventilació.

Disposem 4 reixes per cadascun del laterals, que sumen un total de 8 reixes, on la dimensió de cadascuna d’elles serà de 0,650 x 0,750 mm.

La superfície total (Sr2) que ocupen aquestes 8 reixes serà de 3,9 m2.

Tenim que la superfície total de ventilació serà de:

Sr = Sr1 + Sr2 = 3,224 + 3,9 = 7,124 m2

• PFU-4/30

Disposa de una reixa de ventilació per a l’entrada d’aire situada a la part inferior frontal i un altra més per a la sortida situada a la part superior, les


109

dimensions de les quals són de 1240 x 650 mm.

La superfície total (Sr1) que ocupen aquestes 2 reixes serà de 1,9 m2 per tant es verifica que és superior a la superfície mínima calculada.

1,3 m2 < 1,9 m2

Tenim que la superfície total de ventilació serà de:

Sr = Sr1 = 1,9 m2

No obstant, tot i que és aplicable aquesta expressió a tots els Edificis Prefabricats d’ORMAZABAL, es considera de major interès la realització d’assaigs d’homologació dels Centres de Transformació fins a les potències indicades, deixant l’expressió per a valors superiors als homologats.

L’edifici usat en aquesta aplicació ha estat homologat segons els protocols obtinguts en el laboratori Labein (Biscaia - España):

- 97624-1-E, per a ventilació de transformador de potència fins a 1000 kVA

- 960124-CJ-EB-01, per a ventilació de transformador de potència fins a 1600 kVA

3.3.1.10 Dimensionat del Pou Tallafocs

disposa d’una fosa de recollida d’oli de 600 l de capacitat per a cada transformador cobert de grava per a l’absorció del fluid i per a prevenir el vessament del mateix cap a l’exterior i minimitzar els danys en cas de foc.

3.3.1.11 Càlcul de les Instal·lacions de Presa de Terra

3.3.1.11.1 Investigació de les característiques del Terra El Reglament d’ Alta Tensió indica que per a instal·lacions de tercera categoria, i

d’intensitat de curtcircuit a terra inferior o igual a 16 kA no serà imprescindible realitzar la citada investigació prèvia de la resistivitat del terra, sent suficient l’examen visual i podent-se estimar la seva resistivitat, sent necessari mesurar-la per a corrents superiors.

Segons la investigació prèvia del terreny on s’instal·larà aquest Centre de Transformació, es determina la resistivitat mitja en 150 Ohm m.

3.3.1.12 Determinació de les Corrents Màximes de Presa de Terra i del Temps Màxim Corresponent a la Eliminació del Defecte.

En les instal·lacions de MT de tercera categoria, els paràmetres que determinen els


110

càlculs de faltes a terra són els següents:

De la xarxa:

- Tipus de neutre: El neutre de la xarxa pot estar aïllat, rígidament unit a terra, unides mitjançant resistències o impedàncies. Això produiria una limitació de la corrent de la falta, en funció de les longituds de les línies o dels valors de les impedàncies en cada cas.

- Tipus de proteccions: Quan es produeix un defecte, aquest s’eliminarà mitjançant l’obertura d’un element de tall que actua per indicació d’un dispositiu relè d’intensitat, que pot actuar en un temps fix, o segons una corba de tipus invers. Addicionalment, poden existir reenganxes posteriors al primer dispar, que solament influiran en els càlculs si es produeixen en un temps inferior als 0,5 segons.

No obstant, i donada la casuística existent dins de les xarxes de cada companyia subministradora, en ocasions s’ha de resoldre aquest càlcul considerant la intensitat màxima empírica i un temps marxin de ruptura, valors que, com els altres, han de ser indicats per la companyia elèctrica.

Intensitat màxima de defecte:

(3.3.1.12.a)

sent:

Un = tensió de servei (kV)

Rn = resistència de presa de terra del neutre (Ohm)

Xn = reactància de presa de terra del neutre (Ohm)

Id max cal. = intensitat màxima calculada (A)

La Id max en aquest cas serà, segons la fórmula (3.3.1.12.a) serà :

Id max cal. =577,35 A

Superior o similar al valor establert per la companyia elèctrica que és de:

Id max =500 A

nncalmaxd

XR

UnI

22.3 +⋅

=


111

3.3.1.12.1 Disseny Preliminar de la Instal·lació de Terra El disseny preliminar de la instal·lació de presa de terra es realitza basant-se en les

configuracions tipus presentades en l’annex 2 del mètode de càlcul d’instal·lacions de posta a terra d’UNESA, que aquest d’acord amb la forma i dimensions del Centre de Transformació, segons el mètode de càlcul desenvolupat per aquest organisme.

3.3.1.12.2 Càlcul de la Resistència del Sistema de Terres Característiques de la xarxa d’alimentació:

- Tensió de servei: Ur = 25 kV

Presa de terra del neutre:

- Resistència del neutre Rn = 0 Ohm

- Reactància del neutre Xn = 25 Ohm

- Limitació de la intensitat a terra Idm = 500 A

Nivell d’aïllament de les instal·lacions de BT:

- Vbt = 10000 V

Característiques del terreny:

- Resistència de terra Ro = 150 Ohm x m

- Resistència del formigó R'o = 3000 Ohm

La resistència màxima de la presa de terra de protecció de l’edifici, i la intensitat del defecte surten de:

(3.3.1.12.2.a)

sent :

Id = intensitat de falta a terra (A)

Rt = resistència total de posta a terra (Ohm)

Vbt = tensió d’aïllament en BT (V)

bttd VRI ≤⋅


112

o

tr R

RK ≤

La intensitat del defecte es calcula de la següent forma:

(3.3.1.12.2.b)

sent:

Un = tensió de servei (V)

Rn = resistència de posta a terra del neutre (Ohm)

Rt = resistència total de posta a terra (Ohm)

Xn = reactància de posta a terra del neutre (Ohm)

Id = intensitat de falta a terra (A)

Operant en aquest cas, el resultat preliminar obtingut és:

Id = 416,33 A

La resistència total de posta a terra preliminar és:

Rt = 24,02 Ohm

Se selecciona l’elèctrode tipus (entre els inclosos en les taules, i d’aplicació en aquest cas concret, segons les condicions del sistema de terres) que compleix el requisit de tenir una Kr més propera inferior o igual a la calculada per a aquest cas i per a aquest centre.

Valor unitari de resistència de posta a terra de l’elèctrode:

(3.2.1.12.2.c)

( ) 223 ntn

nd

XRR

UI

++⋅=


113

sent :

Rt = resistència total de presa de terra (Ohm)

Ro = resistivitat del terreny en (Ohm x m)

Kr = coeficient de l’elèctrode

3.3.1.12.3 Centre de Transformació Per al nostre cas particular, i segons els valors abans indicats:

Kr <= 0,1601

La configuració adequada per a aquest cas té les següents propietats segons la taula 10:


- Configuració seleccionada: 70/25/5/42 50-25/5/42

- Geometria del sistema: Anella rectangular

Anella rectangular

- Distància de la xarxa : 7.0x2.5 m 5.0x2.5 m

- Profunditat de l’elèctrode horitzontal : 0,5 m 0,5 m

- Número de piques : quatre quatre


- Longitud de les piques : 2 m 2m


- De la resistència Kr 0,084 0,097

- De la tensió de pas Kp 0,0186 0,0221 Paràmetres de

l’elèctrode - De la tensió de contacte Kc 0,0409 0,0483


3.3.1.12.4 Mesures de Seguretat per a Evitar Tensions de Contacte. Per a que no apareguin tensions de contacte exteriors ni interiors, es prenen les

següents mesures de seguretat:

- Las portes i reixetes metàl·liques que donen a l’exterior de l’Edifici no tindran contacte elèctric amb masses conductores susceptibles de quedar a tensió degut


114

a defectes o avaries.

- En el pis del Centro de Transformació s’instal·larà una malla coberta per una capa de formigó de 10 cm, connectada a la posta a terra del mateix.

- En el cas d’instal·lar les piques en filera, es disposaran alineades en fornt de l’edifici.

3.3.1.12.5 El valor real de la resistència de posta a terra de l’edifici serà:

(3.2.1.12.5.a)

sent:

Kr = coeficient de l’elèctrode (0,084 – CT 2000 / 0,097 – CT 800 )

Ro = resistivitat del terreny (150 Ohm x m)

R’t = resistència total de posta a terra (Ohm)

Aplicant l’expressió anterior (3.2.1.12.5.a) per als CCTT obtenim:

CT de 2000 kVA : R't = 12,6 Ohm

CT de 800 kVA : R't = 14,55 Ohm

i la intensitat de defecte real, tal i com indica la fórmula (3.2.1.12.2.b) serà:

CT de 2000 kVA : I'd = 500 A

CT de 800 kVA : I'd = 498,99 A

3.3.1.13 Càlcul de les Tensions de Pas a l’Interior de la Instal·lació

Adoptant les mesures de seguretat addicionals, no es precisa calcular les tensions de pas i contacte en l’interior en els edificis de maniobra interior, ja que aquestes són pràcticament nul·les.

ort RKR ⋅=′


115

La tensió de defecte vindrà donada per:

(3.2.1.13.a)

sent :

R’t = resistència total de posta a terra (12,6 Ohm – CT 2000/ 14,55– CT 800 Ohm)

I’d = intensitat de defecte (500 A – CT 2000/ 498,99 A– CT 800 )

V’d = tensió de defecte (V)

Aplicant l’expressió (3.2.1.13.a) obtenim per als diferents CCTT :

CT de 2000 kVA : V'd = 6300 V

CT de 800 kVA : V'd = 7260,34 V

La tensió de pas en l’accés serà igual al valor de la tensió màxima de contacte sempre que es disposi d’una malla equipotencial connectada a l’elèctrode de terra segons la fórmula:

(3.2.1.13.b)

sent :

Kc = coeficient (0,0409 – CT 2000 / 0,0483 – CT 800)

Ro = resistivitat del terreny en (150 Ohm x m)

I’d = intensitat de defecte (500 A – CT 2000/ 498,99 A– CT 800)

V’c = tensió de pas a l’accés (V)

Aplicant l’expressió anterior (3.2.1.13.b) obtenim per als CCTT:

CT de 2000 kVA : V'c = 3067,5 V

CT de 800 kVA : V'c = 3615,2 V

dtd IRV ′⋅′=′

docc IRKV ′⋅⋅=′


116

3.3.1.14 Càlcul de les Tensions de Pas a l’Exterior de la Instal·lació

Adoptant les mesures de seguretat addicionals, no és precís calcular les tensions de contacte a l’exterior de la instal·lació, ja que aquestes seran pràcticament nul·les.

3.3.1.14.1 Tensió de Pas a l’Exterior:

(3.2.1.14.a)

sent :

Kp = coeficient (0,0186 – CT 2000 / 0,0221 – CT 800)



V’p = tensió de pas a l’exterior (V)

Aplicant l’expressió anterior (3.2.1.14.a) obtenim per als CCTT:

CT de 2000 kVA : V'p = 1395 V

CT de 800 kVA : V'p = 1654,16 V

3.3.1.15 Càlcul de les Tensions Aplicades

Centre de Transformació: Els valors admissibles són per a una duració total de la falta igual a:

- t = 0,7 s

- K = 72

- n = 1

Tensió de pas a l’exterior:

(3.2.1.15.a)

dopp IRKV ′⋅⋅=′

⋅

+⋅⋅

=10006

110 o

npR

tK

V


117

sent :

K = coeficient

t = temps total de duració de la falta (s)

n = coeficient


Vp = tensió admissible de pas a l’exterior (V)

Pel que en aquest cas:

Vp = 1954,29 V

La tensió de pas a l’accés a l’edifici:

(3.2.1.15.b)

sent :

K = coeficient

t = temps total de duració de la falta (s)

n = coeficient


R’o = resistivitat del formigó en (Ohm x m)

Vp(acc) = tensió admissible de pas en l’accés (V)

Pel que en aquest cas:

Vp(acc) = 10748,57 V

′⋅+⋅

+⋅⋅

=1000

331

10)(

oonaccp

RRt

KV


118

Comprovem ara que els valors calculats per al cas d’aquest Centre de Transformació són inferiors als valors admissibles:

- Tensió de pas a l’exterior del centre: V'p = 1395 V < Vp = 1954,29 V

- Tensió de pas a l’accés al centre: V'p(acc) = 3067,5 V < Vp(acc) = 10748,57 V

- Tensió de defecte: V'd = 6300 V < Vbt = 10000 V

- Intensitat de defecte: Ia = 50 A < Id = 500 A < Idm = 500 A

3.3.1.16 Investigació de les Tensions Transferibles a l’Exterior

Per gargaritzar que el sistema de terres de protecció no transfereix tensions al sistema de terra de servei, evitant així que afectin als usuaris, s’ha d’establir una separació entre els elèctrodes més pròxims dels 2 sistemes, sempre que la tensió de defecte superi los 1000V.

En aquest cas és imprescindible mantenir aquesta separació, al ser la tensió de defecte superior als 1000 V indicats.

La distància mínima de separació entre els sistemes de terres ve donada per l’expressió:

(3.2.1.16.a)

sent :



D = distància mínima de separació (m)

Si apliquem l’expressió anterior (3.2.1.16.a) obtenim per als CCTT els valors següents de les distàncies mínimes de separació entre el sistemes de terres:

CT de 2000 kVA : D = 11,94 m

CT de 800 kVA : D = 11,91 m

Es connectarà a aquest sistema de terres de servei el neutre del transformador, així com la terra dels secundaris dels transformadors de tensió i intensitat de la cel·la de

π⋅′⋅

=2000

do IRD


119

mesura.

Les característiques del sistema de terres de servei són les indicades a la taula 12 següents:


- Configuració seleccionada: 5/22

(segons mètode UNESA)

- Geometria del sistema: Piques alineades

- Quantitat de piques 2

- Profunditat de les piques : 0,5 m

- Longitud de les piques: 2


- Separació entre piques : 3m



- De la resistència Kr 0,201 Paràmetres de

l’elèctrode - De la tensió de contacte Kc 0,0392


El criteri de selecció de la terra de servei és no ocasionar en l’elèctrode una tensió superior a 24 V quan existeix un defecte a terra en una instal·lació de BT protegida contra contactes indirectes per un diferencial de 650 mA. Per tot això la resistència de posta a terra de servei ha ser inferior a 37 Ohm.

Rtserv = Kr · Ro = 0,201 · 150 = 30,15 < 37 Ohm

Per mantenir els sistemes de posta a terra de protecció i de servei independents, la posta a terra del neutre es realitzarà amb cable aïllat de 0,6/1 kV, protegit amb tub de PVC de grau de protecció 7 com a mínim, contra danys mecànics.


120

3.4 Càlculs Justificatius de la Xarxa de Baixa Tensió

3.4.1 Dimensionat de la Xarxa BT

Per saber la capacitat del conductor escollit i el seu comportament en càrrega, segons MIE-BT 007 del REBT, és necessari:

1) Establim que la Intensitat Màxima Permanent ha de ser menor del 80% de la intensitat màxima admissible pel cable, condició que ajudarà a establir la capacitat dels fusibles a instal·lar en cada cas.

2) Càlcul de la potència prevista per línia en funció de la intensitat nominal dels fusibles assignats per a cada sortida i/o derivació. Es fixa així, el nombre de vivendes i locals comercials als que una línia qualsevol ha de subministrar energia sabent que la potència no podrà sobrepassar els límits que marquen els fusibles.

3) Disseny i elaboració dels esquemes corresponents a cada sortida una vegada s’hagi fixat el nombre i la situació dels subministraments que ha d’alimentar. Aquests esquemes els podem trobar a l’ANNEX II.

4) Càlcul de la caiguda de tensió segons el programa de càlcul en un full en format EXCEL dissenyat expressament gràcies al qual verificarem que aquesta és menor que la màxima caiguda de tensió reglamentària que hem fixat en el 5%.

5) Per últim en funció de la intensitat calculada que ha de circular per cada cable i de la caiguda de tensió en els diferents trams, es determinarà la secció més adequada per a cada tram de cable.

3.4.1.1 Càlcul de la Intensitat Màxima Admissible de cada Línia

Per determinar la potència màxima que podrà portar cadascun del nostres conductors serà necessari calcular abans quina serà la intensitat nominal del fusible que usarem, de forma que ens assegurem una instal·lació protegida contra sobrecàrregues i curtcircuits.

Per al cable de 240 mm2 , d’acord amb la intensitat màxima admissible, el fusibles que instal·larem són:

IN fusible =315 A < Imax adm

D’altra banda, si tal com s’ha dit abans hem de complir que la Intensitat Màxima Permanent no ha de superar el 80% de la Intensitat Màxima Admissible, tenim:

Imax Admissible (A)

100%

Imax permanent (A)

80%

430 344

Taula 12: intensitats màximes


121

Per tant amb això estem dient que el límit tèrmic de cable de 240 mm2 d’Alumini serà de 344 A.

Fixem que els fusibles que s’han d’instal·lar per protegir un cable de 240 mm2 d’Al han de ser de calibre màxim de 315 A, intensitat que és inferior a la calculada de règim permanent, amb la qual cosa protegim el cable adequadament. Així,

IN fusible =315 A < Imax adm (80%) = 344 A

3.4.1.2 Càlcul de Potència de Subministre per cada Línia

Un cop sabuda la intensitat màxima que ha de transportar cada línia (limitada per la capacitat dels fusibles a instal·lar en cada cas), calcularem la potència màxima a assignar a cadascuna de les línies, i tenim:

ϕcos3 ×××= VIP (3.3.3.2.a)

sent:

P = Potència màxima de cada línia (kW)

I = IN fusible (315 A)

V = Tensió de servei (400 V)

ϕcos = Factor de potència de la instal·lació (0,85)

Llavors el valor màxim de potència que podrà subministrar cada línia serà:

kWWP 5,1856,18550285,04003315 ==×××=

Procurarem, de totes formes que la potència assignada tingui una valor del 10% menys, es a dir, una potència de 167,22 kW ≅ 170 kW

Pmax de cada línia

(kW)

90% de Pmax de cada línia

(kW)

185,5 170

Taula 13: potència de la línia


122

3.4.1.2.1 Coeficient per Agrupació de Cables Quan sabem el nombre de conductors que tindrem per rasa, segons la taula 14 del

ITC-BT-07, també s’haurà de tenir en compte el coeficient de correcció de la intensitat màxima admissible que existeix quan hi ha una agrupació de cables enterrats en la mateixa rasa, a un mateix pla horitzontal, segons una separació determinada.

Factor de correcció

Separació entre els cables o ternes Nombre de cables o ternes a la rasa

D=0 (en contacte) 2 3

D= 0,25 m 0,89 0,8

Taula 14: Factor de correcció per agrupacions de cables en una rasa ITC-BT-07

D D

Figura 2. Disposició del cables enrasats

En els nostres traçats tan sols arriben a coincidir, màxim tres cables per tant en el pitjor dels casos aplicarem el coeficient corrector de 0,8.

3.4.1.2.2 Intensitat admissible Resultant Els valors de la intensitat admissibles seran:

Imax Admissible (A)

Del cable

Imax Admissible (A)

Aplicant coeficient corrector

IN fusible (A)

430 382,7 (2 cables)

344 (3 cables) 315

Taula 15. Intensitats admissibles segons el cas i Intensitat de fusible corresponent

La taula anterior ens indica que segons el coeficient escollit, el límit tèrmic de cable


123

de 240 mm2 d’Alumini serà de 344 A.

Per tant queda clar doncs, que els valors màxim d’Intensitat que nosaltres havíem pressuposat anteriorment per poder fer els càlculs, en un 80 % de la intensitat admissible del cables és correcte perquè no se sobrepassarà en cap cas.

Imax Admissible (A)

Del cable

Imax Admissible (A)

80%

Imax Admissible (A)

Aplicant coeficient corrector

IN fusible (A)

430 344 382,7 (2 cables)

344 (3 cables) 315

Taula 16.Taula resum d’ Intensitats admissibles

IN fusible = 315 A < Imax adm coeficient = Imax adm 80% = 344 A

3.4.2 Elaboració dels Esquemes de Línies

Un cop tenim determinada la potència màxima que podrà transportar cada línia ja podem començar a fer una primera distribució de la xarxa en funció dels subministres i del seu recorregut, mirant de fer sempre un recorregut racional i adient.

El resultat d’aquesta distribució que té la seva sortida al CT núm.3 ha estat (encara no s’ha aplicat cap tipus de coeficient de simultaneïtat):

CT.

Lín

ia

Viv

end

es

Pre

visi

ó P

(W)

5750

W/v

iven

da

Lo

cals

Pre

visi

ó P

(w)/

Lo

cal

En

llum

enat

Via

ri (

kW)

Pre

visi

óP

(kw

)p

er L

ínia

16 9 51.750,00 0 6,00 9,33 51.765,33

17 22 126.500,00 2 40,00 0,00 126.540,00

18 42 241.500,00 0 0,00 0,00 241.500,00

19 26 149.500,00 1 3,45 9,33 149.512,78

20 42 241.500,00 0 0,00 0,00 241.500,00

141 810.750,00 3 49,45 18,66 810.818,11

Cementeri(CT3)

Totals

TOTAL PREVISIÓ DE CÀRREGA DE POTÈNCIA 810.818,11

Taula 17. Assignació de potències per línia a cada CT


124

Per tant tenim un total de 5 línies, les 4 primeres seran de distribució subterrània i la 20 serà de distribució amb xarxa trenada.

Aquestes línies venen totalment definides a l’apartat d’ANNEX

3.4.3 Procés de Càlculs Elèctrics per a Xarxa BT

Per fer els càlculs elèctrics de la xarxa de baixa tensió s’ha dissenyat un programa de càlculs fet amb un full en format EXCEL. Aquest programa ens permet un càlcul fàcil, ràpid i segur de les caigudes de tensió en funció de les potències seccions i longituds emprades en cada tram. Previs a aquests càlculs haurà estat l’elaboració dels esquemes de les línies definint clarament els nusos. La metodologia usada per al càlcul és la següent:

1) El programa parteix d’uns paràmetres prefixats d’acord amb el reglament que són:

• La potència base per a cada subministrament domèstic serà de 5750 W.

• La potència base per a cada local comercial serà de 100 W/m2.

• La tensió composta de la xarxa serà de 400 V.

• Considerem un cos ϕ =0,85 (sen ϕ = 0,527).

2) El programa parteix d’unes paràmetres bàsics que hem d’introduir, són:

• La longitud del tram de línia.

• En un primer tanteig provarem amb la secció que considerem més adequada en funció de la càrrega a transportar.

• El número de vivendes totals als quals ha de subministrar-se potència per tram de línia.

• El total de potència industrial .

3) Les dades de sortida seran:

• La intensitat admissible i la intensitat nominal de fusibles a instal·lar segons la secció del cable escollit en el tanteig.

• Potència total de cada tram en funció del número de vivendes (aplicant el coeficient de simultaneïtat que s’indica al RBT) i de la potència industrial (amb coeficient de simultaneïtat 1).

• Intensitat que circularà per cada tram de cable.

• La caiguda de tensió de cada nus i subnus (en valors unitaris i en %).

L’avantatja que suposa l’ús d’aquest programa, és que només cal introduir els


125

paràmetres bàsics i s’obté una caiguda de tensió per tram. Després fem que calculi la caiguda de tensió del subnus i obtenim la caiguda de tensió en %, això ens permet fer un càlcul ràpid per veure si es compleix l’establert de forma que si hi hagués algun error pugui ser corregit immediatament.

3.4.4 Càlcul de Línies del CT núm. 3 Mitjançant el Programa

En aquest moment les dades de partida segon la línia escollida seran:

- Longitud del tram/nus.

- Secció del cable a instal·lar.

- Nombre de vivendes i locals comercials.

En el moment en que entrem aquestes dades el programa ens retornarà:

- El tipus de conductor.

- La resistència i la reactància segons el conductor.

- La intensitat admissible del cable.

- La intensitat nominal del fusible instal·lat a la capçalera de la línia .

Els valors de càlcul que li hem proporcionat al programa són:

Conductor Resistència

(Ω) Reactància

(Ω) I admisible

del cable (A)

I nominal del fussible

(A) 3x1x240+1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 RZ 3x150/80 alm 0,206 0,1 305 250 RZ 3x95/54,6 alm 0,321 0,1 230 160 RZ 3x50/54,6 alm 0,641 0,1 150 125 RZ 3x25/54,6 alm 1,2 0,1 100 80 RZ 4x16 alm 1,91 0,1 67 63

Taula 18. Característiques conductors aeris BT

En cas de conductors aïllats trenats en feix, la reactància és sensiblement constant i s’adopta el valor X=0,1 Ω/km sense introduir en els càlculs un error apreciable.

3.4.4.1 Previsió de Potència (Potència Total)

Tenim la potència per tram en funció del nombre de vivendes i del nombre de locals, però pendent d’aplicar els coeficients de simultaneïtat corresponents segons l’establert pel RBT.

L’obtenció de les potències totals previstes en cada tram s’aconsegueix, segons ITC-T-10, pel producte entre el nombre estimat de vivendes de cada tram afectat pel coeficient


126

d’utilització reglamentari i la previsió de demanda màxima prevista per vivenda (segons RBT, 5.750 W).

En el quadre següent tenim el valor d’aquests segons el nombre de vivendes:

Nº de Vivendes Coeficient de Simultaneïtat

Nº de Vivendes Coeficient de Simultaneïtat

1 1 12 9,9

2 2 13 10,6

3 3 14 11,3

4 3,8 15 11,9

5 4,6 16 12,5

6 5,4 17 13,1

7 6,2 18 13,7

8 7 19 14,3

9 7,8 20 14,8

10 8,5 21 15,3

11 9,2 n>21 15,3+(n-21)*0,5

Taula 19. Coeficients de simultaneïtat ITC-BT10

Al valor obtingut se li sumarà la potència destinada a locals comercials. La previsió per a locals es calcularà considerant un mínim de 100 W per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de 3.450 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1, segons ITC-BT-10.

Per comprendre millor l’ús que hem fet dels coeficients de simultaneïtat i detrminar la potència total tenim que:

- Càrrega vivendes = (nº vivendes x Cs )= kW

- Càrrega Locals = ( Local x Superf x 100 W/m2)=kW (sumem local a local)

- Enllumenat = (nº bombetes x 125W) + (nº bombetes x 250W)=kW

El nostre programa de càlcul aplicarà automàticament aquests coeficients de forma que en el requadre la POTENCIA TOTAL correspon a:

POTÈNCIA TOTAL (W)= Potència Domèstica (W) + Potència Industrial (W)


127

3.4.4.2 Intensitat per Tram de Línia

Per determinar la intensitat per cada tram de línia és necessari saber si el subministrament és monofàsic o trifàsic. El programa serà capaç diferenciar-ho mitjançant les següents condicions:

• Si nombre de vivendes < 3

El subministre serà monofàsic i per tant aplicarà la següent fórmula:

ϕcos*3

º

=

VvivendesNP

I

TOTAL

TRAM (3.3.6.2.1.a)

sent:

ITRAM = intensitat del tram objecte d’estudi (A)

PTOTAL = potència domèstica + potència industrial (W)

Nº de vivendes = subministres que en aquest cas ha de ser o bé 1 o bé 2

V = Tensió composta de la línia (V)

Cos ϕ = 0,85

• Si nombre de vivendes > 3

El subministre serà trifàsic i per tant aplicarà la següent fórmula:

ϕcos**3 VP

I TOTALTRAM = (3.3.6.2.1.b)

sent:

ITRAM = intensitat del tram objecte d’estudi (A)

PTOTAL = la potència domèstica + potència industrial (W)

V = Tensió composta de la línia (V)

Cos ϕ = 0,85

En aquest punt, es pot establir una comparació entre el valor de la intensitat admissible del cable escollit pel tram en concret i la intensitat del tram que es calcula, de


128

manera que podem comprovar si la secció del cable és correcta.

Per a ser correcta la secció, s’ha de complir que:

ITRAM < Iadm del cabe

3.4.4.3 Caiguda de Tensió

Per calcular la caiguda de tensió també s’ha de tenir en conte el fet de que sigui una càrrega monofàsica o trifàsica. El programa és capaç de diferenciar-ho mitjançant les següents condicions:

3.4.4.3.1 Caiguda de Tensió per Tram

• Si nombre de vivendes < 3

Suposa que la càrrega és monofàsica i per tant:

×+

××××=∆ ϕϕ sin

1000cos

10002

XRILV (3.4.4.3.1.a)

sent:

∆V = Caiguda de Tensió (V)

R = Resistència del conductor a 20ºC (Ω/km)

X = Reactància del conductor a 20ºC (Ω/km)

Cosϕ = Factor de potència de la instal·lació (Cosϕ= 0,85)

L = Longitud del tram de línia considerat (m)

• Si nombre de vivendes > 3

El subministre serà trifàsic i per tant aplicarà la següent fórmula:

×+

×××=∆ ϕϕ sin

1000cos

1000XR

ILV (3.4.4.3.1.b)


129

sent:






3.4.4.3.2 Caiguda de Tensió del Subnus En aquest apartat calculem la caiguda de tensió del nus corresponent, que serà la

suma de les caigudes de tensió de tots els trams que el composen.

Ex:

1 2 3 4

V∆ subnus 2 = V∆ subnus 1 + V∆ subnus 2

V∆ subnus 3 = V∆ subnus 1 + V∆ subnus 2 + V∆ subnus 3

V∆ subnus 4 = V∆ subnus 1 + V∆ subnus 2 + V∆ subnus 3 + + V∆ subnus 3

3.4.4.3.3 Caiguda de Tensió en %

100(%) ×∆

=∆VV

V (3.4.4.3.3.a)

sent:


V = Tensió de servei (400V)






130

Quan tenim el valor final de la caiguda de tensió en %, s’ha de verificar que no superi la màxima caiguda de tensió reglamentària que hem fixat en el 5%.

Si veiem que en cap dels trams no supera el 5% voldrà dir que la secció que hem escollit en un principi per als conductors de distribució és correcta.

Si veiem que aquest valor del 5% se sobrepassa, llavors haurem de modificar la secció del cable, en el tram que considerem més adient, ja que molt possiblement l’error estigui en que per longitud s’hagi d’augmentar la secció del tram. També permet, si és necessari modificar les seccions a la baixa en cas de que s’hagin sobredimensionat en primera instància.

Conclusió

El programa permet de forma ràpida calcular la potència prevista per trams o total per sortida o per CT aplicant els coeficients de simultaneïtat reglamentaris i la modificació ràpida de les seccions de cable tram per tram en funció de la intensitat que ha de circular i de les longituds. Per cada tram i per cada nus calcula les intensitats, caigudes de tensió en tant per 1 i en tant per cent. Si es disposa de l’esquema de la instal·lació la introducció de dades es simplifica molt.

Ampliació i millora de la xarxa de distribució a Riba-roja d’Ebre. FASE 1 MEMÒRIA DE CÀLCULS

131

3.4.4.4 Taula de Resultats

cos φ = 0,850 Tensió composta (volts) = 400 Potència base (wats) = 5.750sen φ = 0,527

Sub - nus

TramLongitut

tram (m)

Cable a instal·lar

Tipus de conductor Resist.(Ohm)

React.(Ohm)

I admissib del cable

(A)

I nominal fusible

(A)

Nº total viviendes a aliment

Nº vivendes segons

reglament

N1 N2 N3Potència

domèstica (W)

Potència industrial

(W)

POTÈNCIA TOTAL

(W)

I del tram (A)

Caiguda de tensió

tram (V)

Caiguda de tensió subnus

(V)

Caiguda de tensión

(%)

Línia 16

0-1 15 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 9 7,8 0,0 7,8 0,0 44.850 15.330 60.180 102,2 0,307 0,080-2 1-2 252 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 7 6,2 6,2 0,0 0,0 35.650 15.330 50.980 86,6 4,376 4,68 1,170-3 1-3 23 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 2 2,0 2,0 0,0 0,0 11.500 0 11.500 29,3 0,270 0,58 0,14

Línia 17

0-1 245 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 22 15,8 0,0 0,0 15,8 90.850 0 90.850 154,3 7,581 1,900-2 1-2 334 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 13 10,6 0,0 10,6 0,0 60.950 0 60.950 103,5 6,934 14,51 3,630-3 1-3 9 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 9 7,8 0,0 7,8 0,0 44.850 0 44.850 76,2 0,137 7,72 0,030-4 3-4 25 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 1 1,0 1,0 0,0 0,0 5.750 0 5.750 29,3 0,294 8,01 2,000-5 3-5 141 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 8 7,0 0,0 7,0 0,0 40.250 1.000 41.250 70,0 1,981 9,70 2,42

Línia 18

0-1 0-1 291 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 42 25,8 0,0 0,0 25,8 148.350 0 148.350 251,9 14,704 14,70 3,68


115

cos φ = 0,850 Tensió composta (volts) = 400 Potència base (wats) = 5.750sen φ = 0,527

Sub - nus

TramLongitut

tram (m)

Cable a instal·lar

Tipus de conductor Resist.(Ohm)

React.(Ohm)

I admissib del cable

(A)

I nominal fusible

(A)

Nº total viviendes a aliment

Nº vivendes segons

reglament

N1 N2 N3Potència

domèstica (W)

Potència industrial

(W)

POTÈNCIA TOTAL

(W)

I del tram (A)

Caiguda de tensió

tram (V)

Caiguda de tensió subnus

(V)

Caiguda de tensión

(%)

Línia 19

0-1 22 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 26 17,8 0,0 0,0 17,8 102.350 52.780 155.130 263,4 1,162 0,290-2 1-2 65 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 10 8,5 0,0 8,5 0,0 48.875 12.780 61.655 104,7 1,365 2,53 0,340-3 2-3 24 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 1 1,0 1,0 0,0 0,0 5.750 0 5.750 29,3 0,282 2,81 0,700-4 1-4 22 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 17 13,1 0,0 0,0 13,1 75.325 9.330 84.655 143,8 0,634 1,80 0,160-5 4-5 71 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 4 3,8 3,8 0,0 0,0 21.850 9.330 31.180 52,9 0,754 2,55 0,640-6 4-6 346 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 15 11,9 0,0 11,9 0,0 68.425 0 68.425 116,2 8,064 9,86 2,470-7 2-7 246 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 9 7,8 0,0 7,8 0,0 44.850 40.000 84.850 144,1 7,109 9,64 2,41

Línia 20

0-1 65 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 42 25,8 0,0 0,0 25,8 148.350 0 148.350 251,9 3,284 0,820-2 1-2 9 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 21 15,3 0,0 0,0 15,3 87.975 1.000 88.975 151,1 0,273 3,56 0,890-3 2-3 96,5 95 3x95/54,6 RZ Al 0,321 0,1 230 160 21 15,3 0,0 0,0 15,3 87.975 0 87.975 149,4 4,693 8,25 2,060-4 3-4 32,5 16 4x16 RZ 1,91 0,1 67 63 3 3,0 3,0 0,0 0,0 17.250 0 17.250 29,3 1,596 9,85 2,460-5 3-5 84,5 95 3x95/54,6 RZ Al 0,321 0,1 230 160 11 9,2 0,0 9,2 0,0 52.900 0 52.900 89,8 2,471 10,72 2,680-6 5-6 58,5 25 3x25/54,6 RZ Al 1,2 0,1 100 80 6 5,4 5,4 0,0 0,0 31.050 0 31.050 52,7 3,309 14,03 3,510-7 5-7 13,5 16 4x16 RZ 1,91 0,1 67 63 2 2,0 2,0 0,0 0,0 11.500 0 11.500 29,3 1,326 12,05 3,010-8 1-8 8,5 240 3x1x240-1x150 Al 0,189 0,0758 430 315 21 15,3 0,0 0,0 15,3 87.975 1.000 88.975 151,1 0,258 3,54 0,890-9 8-9 17,5 95 3x95/54,6 RZ Al 0,321 0,1 230 160 21 15,3 0,0 0,0 15,3 87.975 0 87.975 149,4 0,851 4,14 1,030-10 9-10 41 16 4x16 RZ 1,91 0,1 67 63 4 3,8 3,8 0,0 0,0 21.850 0 21.850 37,1 2,550 6,69 1,670-11 9-11 157 95 3x95/54,6 RZ Al 0,321 0,1 230 160 15 11,9 0,0 11,9 0,0 68.425 0 68.425 116,2 5,938 10,07 2,520-12 11-12 22 16 4x16 RZ 1,91 0,1 67 63 3 3,0 3,0 0,0 0,0 17.250 0 17.250 29,3 1,080 11,15 2,790-13 11-13 37,5 95 3x95/54,6 RZ Al 0,321 0,1 230 160 5 4,6 4,6 0,0 0,0 26.450 0 26.450 44,9 0,548 10,62 2,660-14 13-14 9 16 4x16 RZ 1,91 0,1 67 63 2 2,0 2,0 0,0 0,0 11.500 1.000 12.500 31,8 0,961 11,58 2,900-15 13-15 2,5 16 4x16 RZ 1,91 0,1 67 63 1 1,0 1,0 0,0 0,0 5.750 2.000 7.750 39,5 0,331 10,95 2,74


133

Esquema de línies especificant els trams per calcular les caigudes de tensió:


133

3.4.5 Càlcul de Proteccions

Les línies aèries de baixa tensió s’han de protegir contra sobreintensitats, motivades ja sigui per sobrecàrregues com per curtcircuits.

3.4.5.1.1 Protecció Contra Curtcircuits Per protegir els cables subterranis contra curtcircuits utilitzarem fusibles APR de

calibres adequats a les seccions dels cables que han de protegir. S’ha de complir que:

- La intensitat nominal de curtcircuit admissible pel cable durant un cert temps sigui superior a la intensitat de fusió del fusible.

- La intensitat de fusió del fusible durant un cert temps sigui inferior a la corrent que resulti d’un curtcircuit.

Intensitat màxima de curtcircuit admissible

És la intensitat màxima que pot suportar un conductor durant el temps que sura el curtcircuit, suposant que tot el calor després sigui absorbit pel propi conductor.

Per a temps no superiors a 5 segons el valor eficaç de la corrent de curtcircuit per a conductors d’alumini, s’obté de la fórmula:

t

SI cc

87= (3.4.5.1.1.a)

sent:

S = secció del conductor (mm)

t = temps que dura el curtcircuit, (s)


134

En la taula 20 es mostren els valors de les intensitats de curtcircuit admissibles durant 5 segons per als conductor.

Secció del conductor

(mm2)

Intensitat de curtcircuit admissible

(A)

150 5.837

95 3,696

50 1,945

25 0,973

16 0,622

Taula 20. Intensitats de curtcircuit admissibles

3.4.5.2 Coordinació Entre Fusibles

Quan s’hagin que col·locar fusible, segons indicacions de l’empresa subministradora, aconsella que en les derivacions, aquests hauran de ser selectius, amb els instal·lats a la capçalera de la línia i protegir contra sobrecàrregues al conductor de la derivació, degut a això s’haurà de complir que:

IFC =1,6 IFD (3.4.5.2.a)

sent:

IFC = intensitat nominal de fusible de la derivació (A)

IFD = intensitat nominal de fusible de capçalera (A)


135

3.5 Càlculs Justificatius Determinació de Potència dels Transformadors

Per determinar la potència que assignem als transformadors de cada sector, el que farem serà :

ϕcosSECTOR

TRAFO

PP = (3.5.a)

sent:

PTRAFO = Potència real que assignem a cada transformador (kVA)

PSECTOR = Potència que s’obté per sector sumant totes les potències de cadascuna de

les línies que li arriben. (kVA)

cos ϕ = Factor de potència considerat a la instal·lació (serà de 0,85)

Aplicant l’expressió (3.5.a) obtenim:

CT Potencia per sector (kW)

Potencia per sector (kVA)

1 1616,80 1902,176

2 425,85 501,035

3 602,86 709,24

Taula 21. Potència per CT en kW i kVA

Fixant-nos amb els valors de la taula anterior, taula 14, determinem que:

- CT1 li correspondran 2 transformadors de 1000 kVA

- CT2 li correspondrà 1 transformador de 630 kVA

- CT3 li correspondrà 1 transformador de 800 kVA


136

3.5.1 Índex de Càrrega dels Transformadors

Quan tenim calculada la potència que ha de subministrar cada transformador i per tant la potencia de placa de cada transformador, podem calcular el seu índex de càrrega, que en definitiva serà el seu índex de saturació:

TRAFOCarrega P

PÍnd = (3.5.1.a)

sent:

ÍndCàrrega = Saturació de cada transformador (%)

PTRAFO = Potència de placa de cada transformador (kVA)

P = Potència real que assignem a cada transformador (kVA)

Els valors que obtenim són:

CT Potencia per sector (kVA)

Potència de Placa

(kVA)

Índex de Càrrega

(%)

1 1902,176 2 x 1000 95,108

2 501,035 630 79,53

3 709,24 800 92,35

Taula 22. Índex de càrrega dels transformadors

3.5.2 Potència per Sectors

La potència per sector queda distribuïda segons:

Sector 1: Centre de Transformació (CT núm.1), situat a la part antiga del poble, concretament a la presó.

Potència Prevista Nº Vivendes/Locals kW

Vivendes 335 1239,13

Locals 53 346,55

Enllumenat -- 31,125

POTÈNCIA TOTAL PREVISTA 1616,805 Taula 23. Previsió de potència CT núm. 1


137

Sector 2: Centre de Transformació (CT núm. 2), situat a l’entrada del poble, concretament prop de la cooperativa.


Vivendes 88 344,43

Locals 7 69

Enllumenat -- 12,45

POTÈNCIA TOTAL PREVISTA 425,88

Taula 24. Previsió de potència CT núm. 2

Sector 3: Centre de Transformació (CT núm. 3), situat al barri de Santo Domingo, enfront de cementiri.


Vivendes 143 540,50

Locals 3 69,45


POTÈNCIA TOTAL PREVISTA 628,625

Taula 25. Previsió de potència CT núm.


138

La previsió de potència total i agrupada segons per línies per CT:


Vivendes 566 2.124,05

Locals 63 485


POTÈNCIA TOTAL PREVISTA 2.671,3

Taula 26. Taula resum de la previsió de potència total a subministrar al poble




1

1 1

2 1

3 1

4 PLEC DE CONDICIONS



Novembre de 2004

1 ................................................................................................................. 139

2 1 ........................................................................................................... 139

3 1 ........................................................................................................... 139

Ampliació i millora de la xarxa PLEC DE CONDICIONS

de distribució a Riba-roja d’Ebre

140

4 PLEC DE CONDICIONS ...................................................................... 139

4.1 Condicions Generals.................................................................................144 4.1.1 Objecte ...............................................................................................144 4.1.2 Reglaments i Especificacions..............................................................144 4.1.3 Organització .......................................................................................145

4.1.3.1 Funcions de l’Enginyer Director .....................................................145 4.1.3.2 El Contractista................................................................................145

4.1.4 Permisos i Llicències .........................................................................146 4.1.5 Materials.............................................................................................146 4.1.6 Organització del Treball......................................................................146

4.1.6.1 Dades de l’Obra..............................................................................146 4.1.6.2 Replanteig de l’Obra.......................................................................146 4.1.6.3 Execució de les Obres.....................................................................147

4.1.6.3.1 Inici .........................................................................................147 4.1.6.3.2 Terminis d’Execució ...............................................................147 4.1.6.3.3 Llibre d’Ordres ........................................................................147

4.1.7 Interpretació i Desenvolupament del Projecte......................................147 4.1.8 Senyalització ......................................................................................148 4.1.9 Obres Complementàries......................................................................148 4.1.10 Modificacions .....................................................................................148 4.1.11 Obra Defectuosa .................................................................................148 4.1.12 Mitjans Auxiliars ................................................................................148 4.1.13 Conservació de les Obres ....................................................................149 4.1.14 Conservació del Paisatge ....................................................................149 4.1.15 Precaució Contra Incendis...................................................................149 4.1.16 Neteja Final d’Obres ...........................................................................149 4.1.17 Recepció d’Obres ...............................................................................149

4.1.17.1 Recepció Provisional ....................................................................149 4.1.17.2 Terminis de Garantia ....................................................................150 4.1.17.3 Recepció Definitiva ......................................................................150

4.1.18 Fiança .................................................................................................151

4.2 Condicions Econòmiques .........................................................................151 4.2.1 Abonament de l’Obra..........................................................................151 4.2.2 Preus...................................................................................................151 4.2.3 Revisió de Preus .................................................................................151 4.2.4 Penalitzacions .....................................................................................152 4.2.5 Contracte ............................................................................................152 4.2.6 Responsabilitats..................................................................................152 4.2.7 Rescissió de Contracte ........................................................................152

4.2.7.1 Liquidació en cas de Rescindir el Contracte....................................153

4.3 Condicions Facultatives Generals ..........................................................153 4.3.1 Normes a Seguir .................................................................................153 4.3.2 Personal..............................................................................................154 4.3.3 Seguretat en el Treball ........................................................................154 4.3.4 Seguretat Pública ................................................................................154 4.3.5 Quadre de Primers Auxilis ..................................................................154



141

4.4 Condicions Tècniques d’Execució............................................................155 4.4.1 LINIES SUBTERRÀNEAS DE MITJA TENSIÓ...............................155

4.4.1.1 Reglamentació ................................................................................155 4.4.1.2 Senyalització de l’Obra...................................................................155 4.4.1.3 Execució de l’Obra.........................................................................155

4.4.1.3.1 Traçat ......................................................................................155 4.4.1.3.2 Demolició de Paviments ..........................................................156 4.4.1.3.3 Obertura de Rases ....................................................................156 4.4.1.3.4 Canalització .............................................................................156 4.4.1.3.5 Rases .......................................................................................157 4.4.1.3.6 Seguretat en la Instal·lació dels Cables.....................................157 4.4.1.3.7 Encreuaments ..........................................................................158 4.4.1.3.8 Paral·lelismes...........................................................................159

4.4.1.4 Manipulació de les Bobines de Cable .............................................159 4.4.1.4.1 Transport .................................................................................159 4.4.1.4.2 Emmagatzematge.....................................................................160 4.4.1.4.3 Trasllats...................................................................................160

4.4.1.5 Estesa de Cables .............................................................................160 4.4.1.5.1 Emplaçament de les Bobines per l’Estesa.................................160 4.4.1.5.2 Execució de l’Estesa ................................................................160 4.4.1.5.3 Protecció Mecànica..................................................................162 4.4.1.5.4 Senyalització ...........................................................................162 4.4.1.5.5 Tancament de Rases.................................................................162 4.4.1.5.6 Reposició de Paviments ...........................................................162 4.4.1.5.7 Empalmes i Terminacions........................................................162 4.4.1.5.8 Tubs Serveis Auxiliars .............................................................163

4.4.1.6 Recepció de l’Obra.........................................................................163 4.4.1.7 Termini d’Execució ........................................................................163

4.4.2 LÍNIES SUBTERRÀNEAS DE BAIXA TENSIÓ..............................164 4.4.2.1 Reglamentació ................................................................................164 4.4.2.2 Senyalització de l’Obra...................................................................164 4.4.2.3 Execució de l’Obra.........................................................................164

4.4.2.3.1 Traçat ......................................................................................164 4.4.2.3.2 Demolició de Paviments ..........................................................165 4.4.2.3.3 Obertura de Rases ....................................................................165 4.4.2.3.4 Canalització .............................................................................165 4.4.2.3.5 Rases .......................................................................................165 4.4.2.3.6 Cable Directament Enterrat ......................................................166 4.4.2.3.7 Cable Entubat ..........................................................................166 4.4.2.3.8 Encreuaments ..........................................................................166 4.4.2.3.9 Paral·lelismes...........................................................................167 4.4.2.3.10 Manipulació de les Bobines de Cable .....................................168

4.4.2.3.10.1 Transport.........................................................................168 4.4.2.3.10.2 Emmagatzematge............................................................168 4.4.2.3.10.3 Trasllats ..........................................................................168 4.4.2.3.10.4 Estesa de Cables..............................................................168 4.4.2.3.10.5 Emplaçament de les Bobines per a l’Eestesa....................169



142

4.5 Execució de l’Estesa..................................................................................169 4.5.1.1 Protecció Mecànica ........................................................................170

4.5.1.1.1 Senyalització ...........................................................................170 4.5.1.1.2 Tancament de Rases.................................................................171 4.5.1.1.3 Reposició de Paviments ...........................................................171 4.5.1.1.4 Tubs Canalitzacions Auxiliars..................................................171

4.5.1.2 Recepció de l’obra..........................................................................171 4.5.1.3 Termini d’execució.........................................................................172

4.5.2 LÍNIES AÈRIES DE BAIXA TENSIÓ...............................................172 4.5.2.1 Senyalització de l’Obra...................................................................172 4.5.2.2 Execució de l’Obra.........................................................................173

4.5.2.2.1 Traçat ......................................................................................173 4.5.2.2.2 Bobines del Cables ..................................................................173 4.5.2.2.3 Estesa de Cables ......................................................................173 4.5.2.2.4 Proteccions ..............................................................................174

4.5.2.3 Les Distàncies a Mantenir...............................................................174 4.5.2.4 Conductors .....................................................................................175 4.5.2.5 Empalmes i Connexions de Conductors. .........................................175 4.5.2.6 Empalmes.......................................................................................175 4.5.2.7 Derivacions ....................................................................................175 4.5.2.8 Continuïtat del Neutre ....................................................................176 4.5.2.9 Presa de Terra del Neutre................................................................176 4.5.2.10 Escomeses ....................................................................................176 4.5.2.11 Caixes ..........................................................................................176

4.5.2.11.1 Caixa d’Interconnexió o Seccionament ..................................176 4.5.2.11.2 Caixa de Derivació.................................................................177

4.5.2.12 Termini d’execució .......................................................................177 4.5.3 CENTRES DE TRANSFORMACIÓ ..................................................177

4.5.3.1 Reglamentació ................................................................................177 4.5.3.2 Transport i Emmagatzematge .........................................................178 4.5.3.3 Condicions de Seguretat .................................................................178 4.5.3.4 Recepció de Materials ....................................................................178

4.5.4 Qualitat dels Materials ........................................................................178 4.5.4.1 Obra civil .......................................................................................178

4.5.4.1.1 Elements Constructius del Local ..............................................178 4.5.4.1.1.1 Característiques Generals ..................................................178 4.5.4.1.1.2 Excavació .........................................................................179 4.5.4.1.1.3 Murs Exteriors ..................................................................179

4.5.4.2 Condicions Acústiques ...................................................................179 4.5.4.3 Protecció Contra Agents Externs ....................................................179

4.5.4.3.1 Introducció de Cossos Sòlids ...................................................179 4.5.4.3.2 Condicions Contra Humitats ....................................................179

4.5.4.4 Ventilació .......................................................................................179 4.5.4.5 Canalitzacions i Desaigües .............................................................180 4.5.4.6 Pou de Recollida d’Oli ...................................................................180 4.5.4.7 Portes .............................................................................................180 4.5.4.8 Reixes de Ventilació .......................................................................180 4.5.4.9 Pantalla de Protecció del Transformador.........................................180



143

4.5.4.10 Instal·lació Elèctrica .....................................................................180 4.5.4.11 Cel·les de Mitja Tensió .................................................................180 4.5.4.12 Transformadors ............................................................................182 4.5.4.13 Quadre de BT ...............................................................................182 4.5.4.14 Ponts de MT i BT .........................................................................182 4.5.4.15 Enllumenat ...................................................................................182 4.5.4.16 Xarxa de terres .............................................................................183 4.5.4.17 Normes d’Execució de les Instal·lacions .......................................183 4.5.4.18 Proves Reglamentàries..................................................................183 4.5.4.19 Condicions d’Ús, Manteniment i Seguretat ...................................183 4.5.4.20 Senyalització de Seguretat ............................................................184 4.5.4.21 Recepció de l’Obra .......................................................................184



144

4.1 Condicions Generals

4.1.1 Objecte

El present Plec de Condicions pretén definir al Contractista l’abast del treball i els requisits als que s’ha d’ajustar l’execució del mateix.

El treball consistirà en la millora de la xarxa de distribució d’energia elèctrica i/o posta en marxa de noves infrastructures com centres de transformació al poble de Riba-roja d’Ebre.

La xarxa de distribució podrà ser aèria o subterrània de baixa i alta tensió de fins a 25 kV així com els centres de transformació.

El Contractista se n’encarregarà del disseny i preparació de tots els plànols, diagrames, especificacions, llista de material i de tots els requisits que facin falta per a l’adquisició i instal·lació de tot el que fa referència al treball.

4.1.2 Reglaments i Especificacions

Tots les unitats d’obra s’executaran complint les prescripcions indicades en els Reglaments de Seguretat i Normes Tècniques d’obligat compliment per a aquest tipus d’instal·lacions, tant d’àmbit nacional, autonòmic com municipal, així com totes les altres que s’estableixin en la Memòria Descriptiva del mateix.

A més s’adaptaran a les present condicions particulars que complementaran les indicades pels Reglaments i Normes citades.



145

4.1.3 Organització

4.1.3.1 Funcions de l’Enginyer Director

Les funcions de l’Enginyer Director, en ordre a la direcció, control i vigilància de les obres que fonamentalment afecten a les relacions amb el Contractista són les següents:

- Garantir que les obres s’efectuïn segons el Projecte aprovat o modificacions degudament autoritzades exigint al Contractista el compliment de les condicions contractuals.

- Resoldre totes les qüestions tècniques que vagin sorgint pel que fa a la interpretació de plànols, condicions de materials i d’execució d’untats d’obra, sempre que no es modifiquin les condicions de contracte.

- Estudiar els problemes que sorgeixen a l’obra el quals impedeixen el normal desenvolupament de l’obra estipulat en el contracte o bé aconsellin una modificació del mateix, tramitant si s’escau, les modificacions pertinents.

- Assumir personalment i sota la seva responsabilitat, en cas d’urgència o gravetat, la direcció immediata del treballs que estan en curs pel qual el Contractista haurà de facilitar la ma d’obra i el material que sigui necessari.

- Acreditar al contractista les obre realitzades conforme es disposa en el contracte.

- Participar en les recepcions provisionals i definitives i redactar la liquidació de les obres, conforme les normes legals establertes.

- El contractista està obligat e prestar el seu servei al Director d’obra per al normal compliment de les funcions a aquest encomanades.

4.1.3.2 El Contractista

El Contractista actuarà de patró legal, acceptant totes les responsabilitats corresponents i quedant obligat al pagament dels salaris i càrregues que legalment estiguin establertes i en general, a tot allò que es legisli, decreti i ordeni sobre el particular abans o durant l’execució de l’obra.

Dins l’estipulat en Plec de Condicions, l’organització de l’obra, així com la determinació de procedència dels materials que s’usin estarà a càrrec del contractista a qui correspondrà la responsabilitat de la seguretat contra accidents.

El contractista haurà d’informar al Director d’Obra de tots els plans d’organització tècnica de l’obra, així com de la procedència dels materials.

En les sobres per administració, el Contractista haurà de donar comptes diaris al Director d’Obra de l’admissió de personal, compra de materials, adquisició o lloguer d’elements auxiliars i de tots les despeses que s’hagin efectuat. Per als contractes de treball, compra de materials o lloguer d’elements auxiliars, els salaris dels quals, preus o quotes sobrepassin en més d’un 5% del normal en el mercat, sol·licitarà l’aprovació prèvia del Director d’Obra, qui haurà de respondre en els vuit dies següents a la petició, a menys que siguin de relativa urgència, als quals haurà de respondre immediatament.



146

4.1.4 Permisos i Llicències

El contractista és l’encarregat d’obtenir tots els permisos i llicències necessaris per dur a terme l’execució de l’obra, per això correrà al seu càrrec la confecció de tots els documents necessaris (projecte, certificats i boletins) i de tots els tràmits necessaris per a la legalització de la instal·lació davant la Delegació d’Indústria havent de gestionar les instàncies de sol·licitud d’aprovació i posta en marxa corresponents.

Les instal·lacions no es podran donar per acabades fins que tots els tràmits esmentats anteriorment no estiguin finalitzats degudament complimentats

4.1.5 Materials

Tots els materials que s’hagin d’usar a l’obra seran de primera qualitat. Cumpliran les especificacions i tindran les característiques indicades al projecte i en les normes tècniques generals i a més en les de la Companyia Distribuïdora d’Energia, per a aquest tipus de materials.

En cas d’existir contradicció u omissió en els documents del projecte, el contractista té l’obligació de comunicar-ho al Tècnic Director de l’obra, que serà qui haurà de decidir particularment. En cap cas podrà suplir la carència directament, sense autorització expressa.

Un cop adjudicada l’obra definitivament i abans d’iniciar-se aquesta, el Contractista presentarà al Tècnic Director els catàlegs, cartes de mostra, certificats de garantia o d’homologació dels materials que s’hagi d’usar. No podrà utilitzar-se cap material que abans no hagi estat acceptat pel Tècnic Director.

4.1.6 Organització del Treball

El Contractista ordenarà els treballs de la forma més eficaç possible per a la bona execució de l’obra, sempre això si, seguint les indicacions del Director d’Obra.

4.1.6.1 Dades de l’Obra

Al Contractista se li donarà una còpia dels plànols i plecs de condicions del projecte, així com de tots els plànols o dades que necessiti per a la correcta execució de l’obra.

El contractista podrà prendre nota o treure còpia al seu càrrec de la Memòria, Pressupost i Annexos del projecte, així com segones còpies de tots els documents.El contractista es responsabilitza de la bona conservació dels originals des d’on obtingui les còpies, els quals seran retornats al Director d’Obra després de ser utilitzats.

D’altra banda en un termini màxim de 2 mesos, després d’haver acabat amb els treballs, el contractista haurà d’actualitzar els diversos plànols i documents existents, d’acord amb les característiques de l’obra acabada, donant al Director 2 expedients complets de l’obra realment executada.

4.1.6.2 Replanteig de l’Obra

El replanteig i inici de les obres s’efectuarà dins dels quinze dies següents de l’adjudicació corresponent a menys que el Director d’Obra, sempre per escrit, no ho cregui oportú. Un cop realitzat el replanteig pel personal del Contractista, baix la supervisió del



147

Director d’Obra, s’aixecarà acta del mateix. Els treballs que comporti fer el replanteig correran a càrrec del Contractista.

4.1.6.3 Execució de les Obres

El contractista no podrà fer cap alteració o modificació de qualsevol naturalesa tant el l’execució d l’obra com en les condicions tècniques a menys que no hi hagi una aprovació per escrit del Director d’Obra.

El contractista no podrà utilitzar en els treballs personal que no sigui del seu exclusiu càrrec a menys que es tracti d’obres delicades i específiques que sol les poden executar personal independent i especialitzat, estipulat en el contracte.

4.1.6.3.1 Inici El contractista començarà l’obra en el termini que estigui estipulat per contracte

establert, o en el seu defecte als 15 dies posteriors d’haver-se efectuat l’adjudicació definitiva o de la firma de contracte.

4.1.6.3.2 Terminis d’Execució L’obra s’executarà en el termini estipulat per contracte o en el seu defecte en el que

figuri en les condicions del present plec.

Quan el contractista, d’acord, amb alguns dels extrems continguts en el Plec de Condicions, o bé amb el contracte establert amb la propietat, sol·liciti una inspecció per poder realitzar algun treball ulterior que estigui condicionat per la mateixa, vindrà obligat a tenir preparada per a dita inspecció, una quantitat d’obra que correspongui a un ritme normal de treball. Quan el ritme de treball establert pel contractista, no sigui el normal, o bé a petició d’una de les parts, es podrà convenir una programació d’inspeccions obligatòries d’acord amb el pla d’obra.

El contractista està obligat a complir amb els terminis de treball, aquests són improrrogables a menys que degut a exigències de la realització de les obres aquestes es retardin, sempre que aquests retard estiguin autoritzat pel director d’obra.

4.1.6.3.3 Llibre d’Ordres El contractista disposarà en l’obra d’un Llibre d’Ordres en el que s’escriuran les que

el Tècnic Director estimi donar-li per mig de l’encarregat o persona responsable, sense perjudici de les que li doni per ofici quan ho cregui necessari i que tindrà l’obligació de firmar l’enterat.

4.1.7 Interpretació i Desenvolupament del Projecte

La interpretació tècnica dels documents del projecte, correspon al Tècnic Director. El contractista està obligat a acceptar tot el que digui el Tècnic Director en cas de dubte, aclariment o contradicció que sorgeixi durant l’execució d’obra per causa del Projecte o circumstàncies alienes, sempre amb la suficient antelació segons la importància de l’assumpte. El contractista es fa responsable de qualsevol error en l’execució motivat per l’omissió d’aquesta obligació i conseqüentment haurà de refer els treballs que siguin necessaris segons una correcta interpretació del Projecte, sabent que els desperfectes corren



148

a càrrec del contractista. El contractista està obligat a realitzar tot quan sigui necessari per a la bona execució de l’obra, encara que no estigui degudament especificat.

El contractista notificarà per escrit o personalment de forma directa al Tècnic Director i amb la suficient antelació les dates en que quedaran preparades per a inspecció, cadascuna de les parts d’obra per les que s’ha d’indicar la necessitat o conveniència de la mateixa o per aquelles que, total o parcialment han de quedar ocultes.

4.1.8 Senyalització

Totes les obres han d’estar perfectament delimitades, tant frontal com longitudinalment mitjançant ballat o altres elements similars, de forma que la zona de treball quedi totalment tancada. S’ha de protegir qualsevol obstacle per a la lliure i segura circulació de vianants i vehicles, com ara runes, rases obertes, maquinària i altres elements. Si és necessari es col·locaran discos indicadors reglamentaris.

4.1.9 Obres Complementàries

El contractista té l’obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguin indispensables per executar les obres especificades en qualsevol del documents del Projecte, encara que en ell, no figurin esmentades. Tot això sense variar l’import del contracte.

4.1.10 Modificacions

El Contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin resultants de modificacions del projecte, tant en augment com disminució o simplement variació, sempre i quan l’import de les mateixes no alteri en més o menys un 25% del valor contractat.

La valoració de les mateixes es farà d’acord, amb els valors establerts en el pressupost lliurat pel Contractista i que ha estat pres com a base per al contracte. El Tècnic Director d’Obra està facultat per introduir les modificacions segons el seu criteri, en qualsevol unitat d’obra, durant la construcció, sempre que compleixin les condicions tècniques referides en el projecte i de forma que no variï l’import total de l’obra.

4.1.11 Obra Defectuosa

Quan el Contractista trobi qualsevol unitat d’obra que no s’ajusti a les especificacions del projecte o del Plec de Condicions, el Tècnic Director podrà acceptar-les o rebutjar-les; en el primer cas fixarà el preu que cregui convenient amb arreglo a les diferències que puguin haver-hi, en aquest cas el Contractista està obligat a acceptar les condicions imposades pel Director Tècnic, en el segon cas, es reconstruirà la part mal executada sense que això sigui motiu de reclamació econòmica o d’ampliació del terinis d’execució per part del Contractista, les despeses que això ocasioni seran pagades pel Contractista.

4.1.12 Mitjans Auxiliars

Correran a càrrec del Contractista tots els mitjans i maquinàries auxiliars que es precisin per a l’execució de l’obra. En l’ús dels mateixos estarà obligat a fer complir tots



149

els Reglaments de Seguretat en el Treball vigents i a usar els medis de protecció als seus operaris.

4.1.13 Conservació de les Obres

És obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d’obra realitzades fins a la data de la recepció definitiva per la Propietat i corren al seu càrrec les despeses que se’n derivin.

4.1.14 Conservació del Paisatge

Es prestarà especial atenció a l’efecte que puguin tenir les diferents operacions i instal·lacions que es necessitin realitzar sobre l’estètica i ecologia de la zona.

Es tindrà cura amb els arbres, les fites, ballats, baranes i altres elements que puguin ser danyats durant l’obra, seran protegits degudament durant l’obra. En cas de desperfecte s’intentarà restaurar si és possible i si no es procedirà al canvi, tenint en compte que les despeses correran a càrrec del contractista.Així mateix tindrà cura de l’emplaçament i sentit estètic de les seves instal·lacions, dipòsits.

4.1.15 Precaució Contra Incendis

El Contractis s’ha d’atendre a les disposicions vigents per a la previsió i control d’incendis. Adoptarà les mesures necessàries per evitar que s’encenguin focs innecessaris i serà responsable de la seva propagació, així com de tots els danys i perjudicis que comporti.

4.1.16 Neteja Final d’Obres

Un cop acabades les obres, tota la instal·lació dipòsits i edificis construïts temporalment per al servei d’obra hauran de ser desmuntats i el lloc on havien estat emplaçats serà restaurat segons la seva forma original. Les zones han de quedar completament netes i amb condicions estètiques d’acord amb la zona.

Aquests treballs es consideren dins del contracte i per tant no seran abonats apart per la seva realització.

4.1.17 Recepció d’Obres

4.1.17.1 Recepció Provisional

Un cop acabades les obres, tindrà lloc la recepció provisional, la Direcció Facultativa procedirà a practicar els assaigs i mesures necessàries per comprovar que els resultats condicions de la instal·lació són satisfactoris, de nos ser satisfactoris el contractista realitzarà les modificacions que facin falta per tal de que ho siguin. Un cop els resultats siguin satisfactoris es procedirà a la redacció i firma del document de recepció provisional al que s’acompanyaran dos actes firmades per la Direcció Facultativa i visades pel Col.legi Oficial corresponent en les que s’acull el següent:

• Acta de comprovació dels resultats elèctrics



150

Prèvia comprovació sobre el terreny que es recolliran en acta firmada per la Direcció Facultativa les mesures elèctriques que mai podran ser inferiors a les del projecte i preceptuades al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i a les Instruccions Tècniques Complementàries del mateix.

• Medicions de Terres

Es mesurarà la resistència del terra al llarg dels elements que componen les postes de terra comprovant que no sigui inferior al límit establert.

• Comprovació de connexions

S’observa el cablejat general de la instal·lació, es comprovarà que les connexions entre cables siguin totalment correctes i no es produeixin calentament anormals.

• Comprovació de proteccions contra sobrecàrregues i curtcircuits

Es comprovarà que la intensitat normal de curtcircuit no superi el valor d’intensitat màxima admissible pel conductor

• Comprovació de la correcta repartició de càrregues entre els veïns.

4.1.17.2 Terminis de Garantia

El termini de garantia serà com a mínim d’un any, contant des de la data de recepció provisional, o bé el que s’estableixi al contracte també contant des de la mateixa data. Durant aquest període queda a càrrec del Contractista la conservació de les obres i arreglar els desperfectes causats per assentament de les mateixes o per defectes en la construcció.

4.1.17.3 Recepció Definitiva

Es realitzarà un cop transcorregut el termini de garantia. A partir d’aquesta data es donarà per finalitzada l’obligació del Contractista de conservar i reparar al seu càrrec les obres si bé existís algun desperfecte, però si que seran de la seva responsabilitat aquells desperfectes ocults i deficiències de causa dubtosa.

Si les instal·lacions o materials no estiguessin en les degudes condicions, el Director d’Obra donarà al Contractista les mesures adients per a la posta apunt del que s’ha realitzat, assignant un nou i últim termini per a complir amb les seves obligacions, durant el qual continuarà encarregat del manteniment de l’obra sense dret a reclamar cap quantitat. Sol es podrà rebre definitivament l’obra quan aquesta estigui en perfectes condicions.



151

4.1.18 Fiança

Al contracte s’establirà la fiança que el contractista haurà de dipositar en garantia del compliment del mateix, o bé es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats a conte d’obra executada.

De no quedar estipulada cap fiança en el contracte, s’entendrà que s’adopta com a garantia una retenció del 5% sobre els pagaments a conte esmentats.

En cas de que el contractista es negués a fer pel seu compte els treballs per ultimar l’obra segons les condicions pactades en el contracte, o segons la garantia , la Propietat podrà ordenar executar-les a un tercer, abonant el seu import a càrrec de la retenció o fiança, sense perjudici de les accions legals a que tingui dret la Propietat si l’import de la fiança no fos suficient.

La fiança retinguda s’abonarà al Contractista en un termini no superior a trenta dies a contar a partir de la firma d’acta de recepció definitiva de l’obra.

4.2 Condicions Econòmiques

4.2.1 Abonament de l’Obra

Al contracte es fixarà la forma i els terminis en que s’abonaran les obres.

El pagament de les obres realitzades es farà sobre certificacions parcials que es practicaran mensualment. El Director d’Obra expedirà les certificacions de les obres executades que tindran caràcter de document provisional, aquestes poden ser rectificables per la liquidació definitiva o per qualsevol de les certificacions següents, no suposant d’altra banda, aprovació ni recepció de les obres executades i compreses en les esmentades certificacions.

Finalitzades les obres es procedirà a la liquidació final que s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts al contracte.

4.2.2 Preus

El contractista, un cop formalitzat el contracte, presentarà una relació de preus de les unitats d’obra que integren el projecte, els quals de ser acceptats tindran valor contractual i s’aplicaran a les possibles variacions que hi puguin haver.

Aquests preus unitaris comprenen l’execució total de la unitat d’obra, incloent tots els treballs, també els complementaris i els materials així com la part proporcional d’imposició fiscal, les càrregues laborals i altres despeses.

En cas d’haver de realitzar unitats d’obra no previstes al projecte, el preu es fixarà entre el Tècnic Director i el Contractista abans d’iniciar l’obra i es presentarà a la Propietat per a la seva acceptació o no.

4.2.3 Revisió de Preus

Al contracte s’establirà si el contractista té dret a revisió de preus i la fórmula a aplicar en cas que sigui necessari. Si la fórmula no existeix s’aplicarà, a judici del Director Tècnic, algun dels criteris oficials acceptats.



152

4.2.4 Penalitzacions

El retard en els terminis de lliurament de l’obra, es podran establir taules de penalització en les quals la quantia i el retard es fixaran en el contracte.

4.2.5 Contracte

El contracte es formalitzarà mitjançant documents privat, que podrà elevar-se a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts.

Comprendrà l’adquisició de tots els materials, transport, mà d’obra, mitjans auxiliars per a l’execució de l’obra projectada segons els terminis estipulats, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres complementàries i les derivades de les modificacions que s’introdueixin durant l’execució.

La totalitat dels documents que compren el Projecte Tècnic de l’obra seran incorporats al contracte i tant el Contractista com la Propietat hauran de firmar-los amb testimoni de que els coneixen i accepten.

4.2.6 Responsabilitats

El Contractista és responsable de l’execució de les obres en les condicions establertes en el projecte i en el contracte, a conseqüència d’això ell vindrà obligat a refer allò que estigui mal executat i a la seva correcta reconstrucció sense que serveixi d’excusa el fet de que el Tècnic Director hagi examinat i reconegut les obres.

El Contractista és l’únic responsable de totes les contravencions que ell o el seu personal cometin durant l’execució de les obres. També és responsable dels accidents o danys que per errors, inexperiència o l’ús de mètodes inadequats que es produeixin a la propietat, als veïns o tercers en general.

Serà responsable també de l’incompliment de les disposicions vigents en la matèria laboral respecte al seu personal i per tant dels accident que puguin sobrevenir-los i dels drets que se’n puguin derivar.

4.2.7 Rescissió de Contracte

Són causes justificades de rescissió de contracte:

- Mort o incapacitació del contractista

- Modificació del projecte quan s’alteri en més o menys el 25% del valor contractat

- Modificació de les unitats d’obra en nombre superior al 40% respecte l’original

- La no iniciació de les obres en els terminis estipulats quan sigui per causes alienes a la Propietat

- La suspensió de les obres ja començades , sempre que el termini de suspensió sigui major de sis mesos

- Incompliment de les condicions de contracte



153

- Fi del termini d’execució de l’obra sense haver-se arribat a completar

- Actuació de mala fe en l’actuació dels treballs

- Subcontractar la totalitat o part de l’obra a tercers sense l’autorització del Tècnic Director i de la Propietat

4.2.7.1 Liquidació en cas de Rescindir el Contracte

En cas de rescissió s’abonarà al contractista les unitats d’obra executades i els material arreplegats a peu d’obra que reuneixin les condicions i que siguin necessaris per a la mateixa.

Rescindir porta implícit la retenció de la fiança per obtenir les possibles despeses de conservació del període de garantia i els derivats del manteniment fins la data de nova adjudicació.

4.3 Condicions Facultatives Generals

4.3.1 Normes a Seguir

Les obres del Projecte, a més del que s’estipula en el present plec de condicions, es regirà per l’especificat en:

A) Reglament General de Contractació segons el decret 2410/75 del 25 de novembre.

B) Plec de Condicions Generals per a la Contractació d’Obres Públiques aprovat pel Decret nº3854/70 del 31 de desembre.

C) Article 1588 i següents del Codi Civil, en els casos en que sigui procedent al contracte de que es tracti.

D) Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el Subministrament d’Energia segons el decret del 12 de març de 1954.

E) Reglament sobre Línies Elèctriques d’Alta Tensió aprovat per Decret 3151/68 del 28 de novembre, Reglament Elèctric de Baixa Tensió aprovat per Decret 2417/73 del 20 de setembre i Reglament sobre Centrals Generadores i Estacions Transformadores segons Ordre Ministerial 23.2.49

F) Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball segons Ordre Ministerial 9.03.71

G) Instruccions per al projecte i execució de les obres de formigó en massa i armat (EH-82)

H) Legislació vigent per a la protecció de la Indústria Nacional.

I) Normes UNE

J) Normes de la companyia subministradora



154

4.3.2 Personal

El Contractista tindrà al càrrec de l’obra un encarregat amb autoritat sobre els demés operaris i coneixements acreditats i suficients per a l’execució d’obra. L’encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordres del Tècnic Director d’obra.

El Contractista tindrà a l’obra, el nombre i classe d’operaris que facin falta per al volum i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en l’ofici. El Contractista estarà obligat a separar de l’obra, a aquell personal que a judici del Tècnic Director no compleixi amb les seves obligacions, realitzi el treball defectuosament, ja sigui per falta de coneixements o bé per obrar de mala fe.

4.3.3 Seguretat en el Treball

El contractista haurà de proveir tot allò que sigui necessari per al bon manteniment de les màquines, eines, materials i útils de treball en les degudes condicions de treball.

Mentre els operaris treballen en circuits en tensió o en la seva proximitat, usaran roba sense accessoris metàl·lics o evitaran l’ús innecessari d’objectes de metall que s’usin no han de ser conductors.

Les eines es portaran en bosses i s’usarà el calçat aïllant i per tant el més adequat.

El personal de la contracta està obligat a usar tots els dispositius de seguretat, protecció personal, eines i peces de roba de seguretat exigides per reduir els riscos professionals com és el cas de l’ús del casc, gafes, banqueta aïllant etc. En qualsevol moment el Tècnic Director pot suspendre l’obra si s’estima que el personal de la contracta està exposat a perills que són corregibles.

El Director d’Obra podrà exigir al Contractista, ordenant’ho per escrit, el fet de que un operari o treballador deixi de treballar en la seva obra, si es considera que per imprudència temerària fos capaç de produir accidents que fessin perillar la integritat física del propi treballador o dels altres companys.

4.3.4 Seguretat Pública

El Contractista prendrà totes les precaucions necessàries en qualsevol operació i us del aparells i maquinària per protegir a les persones, sent la seva responsabilitat els danys que es puguin produir.

El Contractista mantindrà un pòlissa d’assegurança que el protegeixi a ell i als seus treballadors i obrers davant qualsevol dany o responsabilitat civil.

4.3.5 Quadre de Primers Auxilis

En cas de descàrrega elèctrica s’han de seguir les següents instruccions:

1. Comprovar que l’accidentat ha deixat d’estar en contacte amb la part en tensió, si no fos així s’obriran els desconnectadors per a que ho estigui.

2. Es transportarà a l’accidentat a un lloc lliure de perill i s’afluixarà la camisa o qualsevol altra peça de roba que l’oprimeixi.



155

3. L’accidentat es posarà de forma supina amb la nuca aixecada i la boca oberta, se li fa la tracció rítmica de la llengua i la respiració artificial ininterrompudament fins arribar a la respiració natural.

4. Es fricciona el cos, es tira aigua freda a la cara a intervals i després se li fa respirar amoníac o acetat.

5. En cas de que l’accidentat presenti cremades, es banya la part afectada amb aigua freda i se li frega amb un ungüent especial per a cremades. Si s’han format ampolles es perforaran i s’embenarà amb iode i cotó amb pel.

4.4 Condicions Tècniques d’Execució

4.4.1 LINIES SUBTERRÀNEAS DE MITJA TENSIÓ

4.4.1.1 Reglamentació

La xarxa subterrània de MT serà executada amb concordança a les següents normes:

- Ordenanza de Trabajo de las Industrias de Energía Eléctrica (Orden de 307-70)

- Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo (B.O.E 16-3-71)

- Instrucción M.I.E. – R.S.A.T del Ministerio de Industria y Energía (desembre de 2002)

- Plec de Condicions Tècniques dels organismes autonòmics o locals, si existeixen.

- Altres especificacions tècniques concretades pel tècnic encarregat d’obra.

- Aplicació preferent de normes UNE en aquest projecte, recomanacions UNESA i normes GE

4.4.1.2 Senyalització de l’Obra

En general les obres s’executaran sense perjudici a tercers i adoptant disposicions de seguretat necessàries, tant per el personal que treballa en les instal·lacions, com per els usuaris de la via pública.

Els elements que s’utilitzin per la senyalització, a més de complir adequadament la seva finalitat, hauran de mantenir-se en perfecte estat de conservació.

Així mateix, en la senyalització hi haurà de figurar expressament el nom de l’empresa distribuïdora i el de la empresa contractista

4.4.1.3 Execució de l’Obra

4.4.1.3.1 Traçat



156

Les canalitzacions s’executaran per terrenys de domini públic, sota voreres o calçades, preferentment sota les primeres, evitant anglès pronunciats. El traçat serà el més recte possible, paral·lel en tota la seva longitud a vorades o façanes dels edificis principals.

Abans de començar els treballs, és marcarà en el paviment les zones on s’hagin d’obrir rases, assenyalant la seva amplitud i longitud. Si és coneixen les escomeses d’altres edificis construïts, s’indicaran les seves situacions per tal de prendre precaucions.

Al marcar el traçat de les rases, caldrà tenir en compte el radi , mínim que s’ha de deixar en les corbés segons la secció del conductor o conductors que s’hagin de canalitzar.

4.4.1.3.2 Demolició de Paviments Es faran amb l’amplitud assenyalada en projecte i en funció dels cables a instal·lar

utilitzant mitjans manuals o mecànics.

Per tal de complir la normativa sobre emissions de soroll en la via pública, totes les eines que s’utilitzin han de ser insonoritzades.

Quan és tracti de calçades amb formigó o morter asfàltic en massa és farà un tall recte amb disc a l’ample a respondre independentment de la rasa.

4.4.1.3.3 Obertura de Rases Les parets de les rases seran verticals fins la profunditat escollida, col·locant-se

entibacions en els casos on la naturalesa del terreny ho requereixi.

Quan les característiques del terreny, l’existència de serveis o la previsió de la instal·lació de nous serveis que comprometin la seguretat de l’estesa de cable subterrani ho aconselli, s’augmentarà la profunditat de la rasa.

Es procurarà deixar un espai mínim de 50cm entre la rasa i les terres tretes, per tal de facilitar la circulació del personal de l’obra i evitar caigudes en la rasa.

S’ han de prendre les precaucions necessàries per tal de no tapar amb terra els registres de gas, telèfon, boques de rec,...

Les mides mínimes de les rases estan indicades en el projecte.

4.4.1.3.4 Canalització Les canalitzacions s’hauran d’ajustar a:

- Es col·locaran en posició horitzontal i recta, s’enterraran en arena en aquells accessos en el que no és previnguin passos de camions de gran tonatge.

- S’ hauran de preveure per possibles ampliacions un o dos tubs de reserva, depenent del número de la zona i situació de l’encreuament.

- Els extrems dels tubs en els encreuaments de calçada, sobrepassarà la línia de la vorera en 50 o 80 cm, segons el criteri tècnic de l’encarregat. S’usaran tubs de polietilè (PE) normalitzats, de PN 160 mm de diàmetre, amb superfície llisa interna.



157

- La profunditat fins a la part inferior del cable no serà inferior de 0’70 m sota vorera ni d’1 m sota calçada. Quan degut a impediments no es puguin aconseguir aquestes profunditats, aquestes podran reduir-se si s’afegeixen les proteccions mecàniques suficients.

4.4.1.3.5 Rases Si en una rasa coincideixin cables de diferents tensions, se situaran en costats

horitzontals a diferent profunditat de forma que cada costat s’agrupin cables d’igual tensió.

La separació entre cables del mateix costat i la separació vertical entre 2 costats seran assignades en el projecte.

En general, la profunditat de les respectives bandes de cables dependrà de les tensions, de forma que la major profunditat correspon a la major tensió.

El fons de la rasa és necessari que sigui en terreny ferm per tal d’evitar corregudes en profunditat que facin que els cables estiguin sotmesos a esforços de tibaments.

4.4.1.3.6 Seguretat en la Instal·lació dels Cables L’objectiu de la instal·lació del cable subterrani és que després de la seva

manipulació, estesa i protecció, el cable no hagi rebut cap dany ni perjudici, i sigui segur de cara a futures excavacions, per tant és necessari que quan fem la rasa tinguem:


- El llit de la rasa serà llis i exempt d’arestes vives, còdols, pedres, restes de runes, etc. En el mateix s’hi disposarà una capa de sorra de riu , neta, solta i exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, que cobreixi l’amplada total de la rasa amb un gruix d’uns 0,10 m.

- El cable s’estendrà sobre aquesta capa de sorra i es cobrirà amb un altra capa de sorra també d’uns 0,10m de gruix, per tant la sorra arribarà fins a 0,20 m per damunt del llit de la rasa cobrint l’amplada total.

- Sobre la capa anterior s’hi posaran plaques de polietilè com a protecció mecànica.

- A continuació, s’estén un altra capa de terra de 0,20 m de gruix, exempta de pedres, còdols o runa, piconada per mitjans manuals. Després la rasa s’anirà omplint per capes de 0,15m, piconada per mitjans mecànics. Pel seu damunt, entre uns 0,10 m i un 0,20 m per sota del paviment es col·loca una cinta de senyalització la qual adverteix de la presència de cables elèctrics. En cas d’encreuaments o paral·lelismes la cinta senyalitzadora se substitueix per maons. En el punt 5.1.11 també s’especifica.



- S’instal·la un tub de reserva, d’iguals característiques que el tub de servei.



158

- Els tubs podran estar enterrats amb arena o formigonats en tot el seu recorregut amb formigó amb massa de dosificació igual al H-100.

Els cables s’instal·len sota tub formigonats per tal de:


• Evitar una nova excavació, generalment molt cara, per al pas de noves línies o reparació de les existents.

4.4.1.3.7 Encreuaments Les condicions a seguir en els encreuaments de cables subterranis són :

Amb Carrers i Carreteres Els cables es col·locaran en tubs formigonats en tota la seva longitud a una

profunditat mínima d’1m. Sempre que sigui possible, l’ encreuament és farà perpendicular l’eix del vial.

Amb Ferrocarrils Els cables és col·locaran en tubs formigonats, perpendiculars a la via sempre que

sigui possible, i a una profunditat mínima de 1,3m respecte a la cara inferior de la travessera. Dits tubs sobressortiran de les vies fèrries 1,5m per cada extrem.

Amb altres Conductors d’Energia La distància mínima entre cables d’energia elèctrica serà de 0,25m. En el cas de que

aquesta distància no pogués respectar-se, el cable que s’estén en últim lloc és posarà separat per tubs, formats per materials incombustibles i de adequada resistència mecànica. La distància del punt d’encreuament a els empalmes quan existeixin serà superior a 1m.

Amb Cables de Telecomunicacions La separació mínima entre cables d’energia elèctrica i de telecomunicacions serà de

0,20m. En el cas de no poder-se complir, el cable que s’estén en últim lloc és posarà separat per tubs, formats per materials incombustibles i de adequada resistència mecànica.

Amb Canalitzacions d’Aigua i Gas La separació mínima entre cables d’energia elèctrica i canalitzacions d’aigua o gas

serà de 0,20m. En el cas de no poder-se complir, el cable que s’estén l’últim és posarà separat per tubs, formats per materials incombustibles i de adequada resistència mecànica.

Amb Conduccions de Clavegueram Es procurarà passar el cable per sobre el clavegueram. No s’admetrà incidir en

l’interior, si no és possible és passarà per sota, disposant dels cables amb una protecció de adequada resistència mecànica.



159

Amb Dipòsits de Carburants Els cables és posaran dins de tubs o conduccions de suficient resistència i estaran

com a mínim a 1,20m del dipòsit. Els extres dels tubs sortiran 2m per cada extrem del dipòsit.

4.4.1.3.8 Paral·lelismes Els cables subterranis hauran de complir les distàncies de seguretat i les condicions

indicades tot seguit, intentant quedar en el mateix pla vertical que les altres conduccions:

Amb Altres Conduccions d’Energia Elèctrica Els cables de mitja tensió podran instal·lar-se paral·lelament a altres cables de baixa o

de mitja tensió, mantenint entre ells una distància mínima no inferior a 0,25m.

Quan no és pugui complir aquesta distància, la conducció que és posi en últim lloc és posarà separada mitjançant tubs o conductors constituïts per materials incombustibles de adequada resistència mecànica.

Amb Canalitzacions d’Aigua i Gas Caldrà mantenir una distància mínima de 0,25m excepte per canalitzacions de gas a

alta pressió (més de 4 bar) on la distància serà de 0,40m. Quan no és pugui complir aquesta distància, la conducció que és posi en últim lloc és posarà separada mitjançant tubs o conductors constituïts per materials incombustibles de adequada resistència mecànica.

En conduccions d’aigua és procurarà que aquestes quedin per sota del cable elèctric.

Quan és tracti de canalitzacions de gas és prendran a més les mesures per assegurar la ventilació dels conductes, galeries i registres de la canalització elèctrica, amb el fi d’evitar la possible acumulació de els gasos en els mateixos.

Amb cables de telecomunicacions S’haurà de mantenir una distància mínima de 0,25m entre els cables de

telecomunicacions i els d’energia. Quan no és pugui complir aquesta distància, la conducció que és posi en últim lloc és posarà separada mitjançant tubs o conductors constituïts per materials incombustibles de adequada resistència mecànica.

4.4.1.4 Manipulació de les Bobines de Cable

4.4.1.4.1 Transport Les bobines de cable és transportaran amb camions o remolcs i sempre de peu.

Per la càrrega, s’ha d’embragar la bobina per un eix o barra adequats, posats en l’orifici central de la bobina. La “braga” no és posarà cenyida contra la bobina al quedar aquesta suspesa, pel qual és posarà un separador o distanciador de cables.

Per la descarregar-la es farà de la mateixa forma, sense deixar caure la bobina al terra des del camió o remolc. Sota cap concepte és podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que abracin la bobina i s’apilin sobre la capa exterior dels cable enrotllat.



160

En qualsevol d’aquestes maniobres s’ha de reservar la integritat de la carcassa de fusta amb la que és tapen les bobines, ja que els trencaments que és solen produir les estelles i s’introdueixen a l’interior amb el perill de que és ressenteixi el cable.

4.4.1.4.2 Emmagatzematge Quan s’hagi d’emmagatzemar una bobina de la qual s’hagi utilitzat part del cable que

tenia, caldrà taponar-li els extrems del cable amb cinta o col·locant caputxes de goma fabricades per a aquesta situació. Les bobines no s’han d’emmagatzemar en un terra tou.

4.4.1.4.3 Trasllats Quan les bobines s’hagin de traslladar per terra rodant-les, operació únicament

acceptada per petits recorreguts de fins a 10 o 15m el sentit de gir serà el mateix en el que s’havia enrotllat el cable, amb el fi de que no s’afluixi el cable enrotllat.

Normalment, les bobines és senyalen amb una fletxa en els laterals, indicant el sentit en que s’han de desenrotllar.

Si és necessari revisar les bobines en algun moment, és farà servir un bornejador, que posat en els cargols de fixació dels plats laterals, al picar amb el terra quant gira, la impulsa cap el costat contrari.

4.4.1.5 Estesa de Cables

L’estesa és farà obligatòriament sobre rodaments que puguin girar lliurement i construïts de forma que no facin malbé el cable.

La rasa, en tota la seva longitud, haurà d’estar coberta amb una capa de 10 cm de sorra fina al fons, abans de fer l’estesa del cable.

Mai es deixaran els extrems del cable en la rasa, sense haver assegurat abans una bona estanqueïtat en els mateixos.

4.4.1.5.1 Emplaçament de les Bobines per l’Estesa La bobina del cable és col·locarà de forma que la sortida del mateix és faci per la part

superior, i emplaçada de forma que el cable no es forci al prendre l’alineació de l’estesa.

Els elements d’elevació necessaris són gats mecànics i una barra de dimensions convenients, posada en l’orifici central de la bobina. La base del gat serà suficientment àmplia per a garantir l’estabilitat de la bobina durant la seva rotació. L’elevació d’aquesta respecte del terra serà d’uns 10 o 15cm del mateix.

Al retirar la protecció, es procurarà de fer-ho de forma que ni elles ni l’element que és faci servir per desenclavar-les pugui fer malbé el cable.

4.4.1.5.2 Execució de l’Estesa Quan la temperatura ambient sigui inferior a 0ºC, no és permetrà realitzar l’estesa del

cable, degut a la rigidesa que agafaria l’aïllament.

Les rases és recorreran amb deteniment abans d’estendre el cable, per comprovar que és trobin sense pedres o altre elements durs que puguin fer malbé al cable.



161

Els cables hauran de ser sempre desenrotllats i posats en el seu lloc amb molta cura evitant la torsió, bucles, etc. I tenint en compte que el radi de curvatura del cable ha de ser superior 20 vegades al seu diàmetre durant l’estesa i a 10 vegades el seu diàmetre un cop instal·lat. En tot cas, el radi de curvatura del cable no ha de ser inferior l’indicat en les normes UNE corresponents, relatives a cada cable.

El lliscament del cable s’afavorirà amb la col·locació de rodaments complementaris preparats per a això; rodaments que limiten l’esforç de tir o el volcament.

Es distanciaran entre sí, d’acord amb les característiques del cable, pes i rigidesa mecànica principalment, de forma que no permetin un vano pronunciat el cable entre rodaments contigus.

Aquesta col·locació, serà especialment estudiada en els punts del recorregut on hi hagin canvis de direcció, on a més dels rodaments per facilitar el lliscament, s’hauran de posar uns altres verticalment, per evitar el cenyit del cable contra la vorera de la rasa en el canvi de sentit. En aquests punts, caldrà tenir cura que la disposició dels rodaments ens permeti una corba de radi inferior a unes 20 vegades el diàmetre del cable.

Per evitar que el cable toqui contínuament amb el terra a la sortida de la bobina, és recomana posar un rodament de més amplada per poder abastar les diferents posicions que adopta el cable.

L’estesa s’efectuarà mecànicament amb la maquinària adequada, amb un esforç que no serà superior a 3Kg/mm2 per a cables unipolars d’alumini.

En els trams on els cables s’estenguin a mà, els operaris estaran distribuïts de forma uniforma al llarg de la rasa. El nombre d’operaris vindrà determinat segons la longitud i el pes del cable a estendre.

Per la guia de l’extrem del cable al llarg del recorregut, per tal de salvar els obstacles més fàcilment, i per l’enterrat dels tubulars, és col·locarà en aquesta extremitat una mordassa tiracables a la que s’agafa una corda.

Aquestes mordasses, consisteixen en un disc trepat per on és passen els conductors agafant-los amb un maniguet amb cargols. El conjunt queda protegit per un envolvent on se subjecta el fiador per al tiro.

Durant l’estesa és prendran mesures per evitar que el cable tingui esforços, cops o toqui amb el terra, col·locant en el pas del cable per zones de corbes, varis carrets de forma que, el moviment del mateix s’efectuï suaument i igualment s’han de vigilar en les boques dels tubulars on s’han de col·locar les proteccions adequades. No és permet desplaçar lateralment el cable amb palanques o altres estris.

Per evitar que en les diferents parades que puguin produir-se en l’estesa, la bobina segueixi girant per inèrcia i desenrotllant-se cable, cal dotar la bobina amb un fre.

No és deixarà mai el cable estès en una rasa oberta sense haver pres abans la precaució de cobrir-lo amb una capa de sorra fina i la protecció mecànica autoritzada. Quan els cables a canalitzar s’hagin d’empalmar, se solaparan a la longitud indicada en el projecte.

Si en el cas de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d’altres serveis, és prendran les precaucions necessàries per tal de no danyar-les, deixant-les al finalitzar el treball en les mateixes condicions inicials.



162

Si les pendents són molt pronunciades i el terreny és rocós i impermeable, és corre el risc que la rasa de canalització serveixi de drenatge originant un arrossegament de la sorra de sota els cables. En el cas de canalitzacions amb cables unipolars és col·locarà cada metre agafant les tres fases unides. No és passarà pel mateix tub més d’un circuit de cables unipolars.

4.4.1.5.3 Protecció Mecànica El cable és protegirà mecànicament mitjançant una placa de polietilè normalitzada.

En les separacions d’encreuaments i paral·lelismes s’utilitzaran totxanes de 0,29x0,14x0,04m.

4.4.1.5.4 Senyalització Tot cable o conjunt de cables han de estar senyalitzats per una cinta de atenció

d’acord amb la recomanació UNESA 0205 col·locada a la distància que marca el projecte.

4.4.1.5.5 Tancament de Rases El reompliment de les rases es farà amb compactació mecànica, per tongades

d’espessor màxim de 15cm. En els casos on es cregui necessari i a petició de l’empresa, és comprovarà el grau de compactació al que s’ha arribat, amb assaijos al laboratori mecànic del terra on és justifiqui que la densitat de reompliment ha arribat com a mínim al 95% de la densitat corresponent, per els materials de reompliment en l’assaig de Proctor modificat.

Es necessari presentar, els resultats de les diferents proves de laboratori, realitzades durant l’execució de les obres.

Si a l‘excavació de rases, els materials resultants, per contenir els residus o productes per tirar, no reuneixen les condicions necessàries per al seu ús com a material per omplir amb les garanties adequades, el Contractista estarà obligat a substituir els materials inutilitzats, per altres que resultin acceptables per a tal finalitat.

4.4.1.5.6 Reposició de Paviments La reposició del paviment de la carretera i les voreres és realitzarà en condicions

tècniques de plena garantia, retallant la seva superfície de forma uniforme i estenent fins les zones límit de les rases que hagin pogut ser efectuades per a l’execució d’aquelles.

El paviment és reposarà utilitzant el mateix sistema prèviament existent.

En voreres de lloses, és reposaran per unitats completes, no s’admetran reposició amb trossos. En voreres d’aglomerats asfàltics, on l’amplada de les rases sigui superior al 50% de l’amplada d’aquestes, la reposició del paviment es farà a la totalitat de la vorera.

4.4.1.5.7 Empalmes i Terminacions Per a la confecció d’empalmes i terminacions se seguiran els procediments establerts

per fabricants i homologats per les empreses elèctriques.

Els operaris que els realitzin, coneixeran i disposaran de la documentació necessària per avaluar la confecció de l’empalme i estaran homologats per les empreses elèctriques.

Es tindrà especial cura en els següents punts:



163

- Dimensions del pelat de la coberta, semiconductora externa i interna.

- Utilització de maniguetes de correcta i utillatge necessari

- Neteja general. Aplicació del calor uniforme en els termorretràctils i execució dels contràctils.

- Els empalmes aniran identificats amb el nom de l’operari.

4.4.1.5.8 Tubs Serveis Auxiliars Quant així s’especifiqui, és col·locarà al llarg del recorregut un o més tubs rígids de

PE de superfície interior llis i del diàmetre especificat en el projecte, destinats a portar, en un futur, cables de telecomandament.

4.4.1.6 Recepció de l’Obra

Durant l’obra o un cop finalitzada, el tècnic encarregat verificarà que els treballs realitzats estiguin d’acord amb les especificacions tècniques d‘aquest.

Les obres executades tindran, el termini de garantia recollit en el contracte, estant obligat el Contractista a rectificar els defectes que en l’obra executada resultin apreciables a criteri justificat de l’empresa que demana el projecte o organismes oficials competents.

4.4.1.7 Termini d’Execució

En cas de que no sigui atesa l’ordre de reparació en el termini de 10 dies a partir de la data de comunicació de l’ordre, es podrà ordenar lliurement l’execució d’aquelles reparacions, per les que passarà al Contractista el càrrec corresponent incrementat amb les corresponents sancions.

L’ajuntament, podrà ordenar al Contractista, que realitzi alguna obra complementària, abonant l’import de la mateixa, els preus reflectits en el contracte pel desglossament d’unitats d’obra civil.

Al finalitzar l’obra, el Contractista lliurarà el plànol “As Built” de l’estesa, on s’assenyalaran, les característiques de la traça, la situació exacta dels conductors, acotant la profunditat i distància de voreres, etc., dels punts de la traça, així com les diferents seccions existents.

També, si cal, tal com marca el contracte, el Contractista lliurarà el certificat d’obra i la documentació necessària en els terminis prevists.

El termini màxim autoritzat per a l’execució d’aquesta instal·lació s’indicarà en la memòria i fulles de característiques, quedant comprés dins d’un període la reposició de paviments que en el seu cas hagin estat afectats per l’obra autoritzada.

Per poder veure el compliment d’aquestes condicions, la data d’inici real dels treballs s’haurà de comunicar amb anticipació suficient al Tècnic encarregat de l’obra i als organismes que puguin resultar afectats.

Serà imprescindible per a començar les obres, contar amb la conformitat i condicions acceptades pel Servei Tècnic de Tràfic i Transports o Òrgan equivalent en el seu defecte en la seva competència.



164

4.4.2 LÍNIES SUBTERRÀNEAS DE BAIXA TENSIÓ


Les xarxes subterrànies de BT s’executaran amb concordància a les següents normes:

- Ordenanza de Trabajo de las Industrias de Energía Eléctrica (Orden de 307-70)






En general les obres s’executaran sense perjudici a tercers i adoptant les disposicions de seguretat necessàries, tant per el personal que hi treballa com per als usuaris de la via pública.

Els elements utilitzats en la senyalització, a més de complir adequadament la seva finalitat, hauran de mantenir-se en perfecte estat.

Així mateix, en la senyalització hi haurà de figurar expressament el nom de l’empresa distribuïdora o del grup Endesa i el de l’empresa contractista.


4.4.2.3.1 Traçat Les canalitzacions s’executaran per terrenys de domini públic, sota voreres o

calçades, evitant angles pronunciats. El traçat serà el més recte possible.

Abans de començar els treballs, és marcarà en el paviment les zones a on s’hagin de obrir rases, senyalant tant la seva amplitud com la seva longitud. Si és coneixen les escomeses de altres edificis construïts, s’indicarà les seves situacions amb el fi de prendre precaucions.

Al marcar el traçat de les rases, és tindrà en comte el radi mínim que s’ha de deixar en les corbes segons la secció del conductor o conductors que s’hagin de canalitzar.

Secció del cable

(mm2)

Diàmetre exterior

Aproximat

(mm)

Radi mínim

De curvatura

(mm) BT

50 14 140



165

95 18 180

150 21 210

240 27 270

Taula 1 : radis mínims de curvatura

4.4.2.3.2 Demolició de Paviments Es faran amb una amplitud d’acord amb el projecte i en funció dels cables a instal·lar

utilitzant mitjans manuals o mecànics.

Per a complir la normativa sobre emissions de soroll en la via pública, totes les eines que s’utilitzin han de ser insonoritzades.

Quan és tracti de calçades amb formigó o morter asfàltic en massa és farà un tall recte amb disc l’ample a respondre independentment de la rasa.

4.4.2.3.3 Obertura de Rases Les parets de les rases seran verticals fins la profunditat escollida, posant-se

entibacions en els casos on la naturalesa del terreny ho requereixi.

Quan les característiques del terreny, l’existència de serveis o la previsió de la instal·lació de nous serveis que comprometin la seguretat de l’estesa de cable subterrani ho aconselli, s’augmentarà la profunditat de la rasa.

Es procurarà deixar un espai mínim de 50cm entre la rasa i les terres tretes, par tal de facilitar la circulació del personal de l’obra i evitar caigudes en la rasa.

S’ han de prendre les precaucions adients per no tapar amb terra els registres de gas, telèfon, boques de reg, etc.

Les mides mínimes de les rases indicades en el projecte.

4.4.2.3.4 Canalització Les canalitzacions s’ hauran d’ajustar a:

- Es col·locaran en posició horitzontal i recte i estaran enterrats amb sorra en aquells accessos on no és previnguin passos de camions de gran tonelatge.

- S’ hauran de preveure per possibles ampliacions un o dos tubs de reserva, depenent del nombre, de la zona i situació de l’encreuament.

- Els extrems dels tubs en els encreuaments de carretera, sobrepassaran el

límit de la vorera en 50 o 80cm

4.4.2.3.5 Rases Si s’ha d’obrir un terreny de poca consistència, s’haurà de recórrer a l’entibat en

previsió de desmunts.



166

El fons de la rasa, una vegada establerta la seva profunditat, és necessari que sigui en terreny ferm per evitar que hi hagi corregudes en el fons, que facin que els cables tinguin esforços de estirament.

4.4.2.3.6 Cable Directament Enterrat Al final de la rasa anirà una capa de terra d’uns 4cm de gruix sobre la qual és

col·locarà el cable. Per sobre el cable hi anirà una altra capa de sorra d’uns 16cm de gruix. Les dues capes cobriran tota l’amplada de la rasa.

La sorra utilitzada per a la protecció dels cables serà neta, solta i aspra, exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses. Es farà servir sorra neta de riu.

4.4.2.3.7 Cable Entubat El cable és posarà en els tubs amb diàmetre no inferior a 120mm.

Els tubs aniran enterrats amb sorra o formigonats en tot el seu recorregut amb formigó amb massa de dosificació igual o superior al H-100.

En trams llarg s’ha d’evitar l’acumulació d’aigua o gas al llarg de la canalització, situant adequadament pous d’escapament.

No és prioritari posar arquetes de registre però se’n pot posar cada 30m aproximadament.

4.4.2.3.8 Encreuaments Les condicions a seguir en els encreuaments de cables subterranis són les següents:

Amb carrers i carreteres Els cables és col·locaran en tubs formigonats en tota la seva longitud a una

profunditat mínima de 0.8m. Sempre que sigui possible, els encreuament és faran perpendicular a l’eix del vial.

Amb ferrocarrils Els cables és col·locaran en tubs formigonats, perpendiculars a la via sempre que

sigui possible, i a una profunditat mínima de 1,3m respecte a la cara inferior de la travessa.

Aquests tubs sobressortiran de les vies fèrries en 1,5m per cada extrem.

Amb altres conductors d’energia La distància mínima entre cables d’energia elèctrica serà de 0,25m en línies de MT i

0,10 en BT. En cas de que aquesta distància no es pogués respectar, el cable que s’estengui en últim lloc és posarà separat per tubs, formats per materials incombustibles i d’adequada resistència mecànica. La distància del punt d’encreuament als empalmes quan existeixin serà superior a 1m.

Amb cables de telecomunicacions



167

La separació mínima entre els cables d’energia elèctrica i els de telecomunicació serà de 0,20m. En cas de que no és pugui complir, el cable que és s’estengui en últim lloc és posarà separat per tubs, formats per materials incombustibles i d’adequada resistència mecànica, fins a 1m a cada costat d’encreuament.

Amb canalitzacions d’aigua i gas La separació mínima entre cables d’energia elèctrica i canalitzacions de aigua o gas

serà de 0,20m. En el cas de que no és pugui complir, el cable que s’estengui en últim lloc és posarà separat per tubs, constituïts per materials incombustibles i d’adequada resistència mecànica.

Amb conduccions de clavegueram Es procurarà passar el cable per sobre el clavegueram. No s’admetrà incidir en

l’interior. Sinó és possible és passarà per sota, disposant els cables amb una protecció d’adequada resistència mecànica.

Amb dipòsits de carburants Els cables és posaran dins de tubs o conduccions de suficient resistència i estaran

com a mínim a 0,20m del dipòsit. Els extrems dels tubs sortiran 1,5m per cada extrem del dipòsit.

4.4.2.3.9 Paral·lelismes Els cables subterranis hauran de complir les distàncies de seguretat i les condicions

indicades a continuació procurant que quedin en el mateix pla vertical que les altres conduccions:

Amb altres conduccions de energia elèctrica Els cables de mitja tensió podran instal·lar-se paral·lelament amb altres cables de

baixa o de mitja tensió, mantenint entre ells una distància mínima no inferior a 0,25m.

Quan no és pugui complir aquesta distància, la conducció que és posi en últim lloc és posarà separada mitjançant tubs o conductors constituïts per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.

Amb canalitzacions de aigua i gas S’haurà de mantenir una distància mínima de 0,20m excepte per a canalitzacions de

gas a alta pressió (més de 4 bars) en els qual la distància serà de 0,40m.

Quan no és pugui complir aquesta distància, la conducció que és posi en últim lloc és posarà separada mitjançant tubs o conductors constituïts amb materials incombustibles d’adequada resistència mecànica. Es procurarà, mantenir 0,20m en projecció horitzontal.

En conduccions d’aigua és procurarà que aquestes quedin per sota del cable elèctric.

I en canalitzacions de gas és prendran a més les mesures per assegurar la ventilació dels conductes, galeries i registres de la canalització elèctrica, per tal d’evitar possibles acumulació de gasos en els mateixos.



168

Amb cables de telecomunicacions S’haurà de mantenir una distància mínima de 0,20m entre els cables de

telecomunicacions i els d’energia. Quan no és pugui complir aquesta distància, la conducció que és posi en últim lloc és posarà separada mitjançant tubs o conductors constituïts amb materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.

4.4.2.3.10 Manipulació de les Bobines de Cable

4.4.2.3.10.1 Transport Les bobines de cable és transportaran amb camions o remolcs i sempre de peu, mai

tombades sobre un dels laterals.

Per la càrrega, s’ha d’embragar la bobina amb un eix o barra adequats, posats en l’orifici central de la bobina. La “braga” no és posarà cenyida contra la bobina al quedar aquesta suspesa, pel qual és posarà un separador o distanciador dels cables.

Per a la descàrrega s’ha de procedir d’idèntica manera, no deixant caure la bobina al terra des del camió o remolc.

Sota cap concepte és podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que abracin la bobina i es recolzin sobre la capa exterior del cable enrotllat.

En qualsevol d’aquestes maniobres caldrà tenir cura de la integritat de la carcassa de fusta amb la que és tapen les bobines, ja que els trencaments que és solen produir les estellen i s’introdueixen l’interior amb el perill de que és ressenteixi el cable.

4.4.2.3.10.2 Emmagatzematge Quan s’hagi d’emmagatzemar una bobina en la que s’hagi utilitzat part del cable que

tenia, caldrà taponar els extrems dels cables encintant-los o posnt-los caputxes de goma fabricades al efecte.

Les bobines no s’han d’emmagatzemar en un terra tou.

4.4.2.3.10.3 Trasllats Quan les bobines s’hagin de traslladar per terra rodolant, operació únicament

acceptada per a petits recorreguts de fins a 10 o 15m. El sentit de gir serà el mateix que el que s’havia enrotllat el cable, per tal de que no s’afluixi el cable enrotllat.

Normalment, les bobines és senyalen amb una fletxa en els laterals, que indica el sentit en que s’han de desenrotllar, contrari al que és comenta.

Si és necessari revisar les bobines en algun moment, és farà servir un tornejador, que recolzat en un dels cargols de fixació dels plats laterals, al picar amb el terra quant gira, la impulsa cap el costat contrari.

4.4.2.3.10.4 Estesa de Cables L’estesa és farà obligatòriament sobre rodaments que puguin girar lliurement i

construïts de forma que no facin malbé el cable.



169

La rasa, en tota la seva longitud, haurà d’estar cubeta amb una capa de 4cm de sorraa fina al fons, abans de fer l’estesa del cable.

En cap cas, és deixaran els extrems del cable en la rasa, sense haver assegurat abans una bona estanqueïtat en els mateixos.

4.4.2.3.10.5 Emplaçament de les Bobines per a l’Eestesa La bobina del cable és col·locarà en un lloc escollit de forma que la sortida del

mateix és faci per la seva part superior, i emplaçada de tal forma que el cable no quedi forçat al prendre l’alineació de l’estesa.

Els elements d’elevació que són necessaris són gats mecànics i una barra de dimensions adients, posada en l’orifici central de la bobina. La base del gat serà suficientment àmplia per a garantir l’estabilitat de la bobina durant la seva rotació.

L’elevació d’aquesta respecte al terra serà d’uns 10 o 15cm del mateix.

Al retirar la protecció, és procurarà fer-ho de forma que ni elles ni l’element que és faci servir per desenclavar-les pugui fer malbé el cable.

4.5 Execució de l’Estesa

Quan la temperatura ambient sigui inferior a 0ºC, no és permetrà realitzar l’estesa del cable, degut a la rigidesa que agafa l’aïllament.

Les rases és recorreran amb deteniment abans d’estendre el cable, per tal de comprovar que és trobin sense pedres o altre elements durs que puguin fer malbé al cable.

Els cables hauran de ser sempre desenrotllats i posats en el seu lloc amb molta cura evitant la torsió, bucles, etc. El radi de curvatura del cable no ha de ser inferior als valors indicats en les normes UNE corresponents, relatives a cada cable.

L’esllavissament del cable s’afavorirà amb la col·locació de rodaments complementaris preparats per a això; aquests permetran un fàcil rodament a fi de limitar l’esforç de tir, disposaran d’una base adient que impedeix que bolquin.

Es distanciaran entre sí, d’acord amb les característiques del cable, pes i rigidesa mecànica principalment, de forma que no permetin un vano pronunciat al cable entre rodaments contigus.

Aquesta col·locació, serà especialment estudiada en els punts del recorregut on hi hagi canvis de direcció, on a més dels rodaments per facilitar el l’esllavissament, s’hauran de posar uns altres verticalment, per evitar el cenyit del cable contra la vorada de la rasa en el canvi de sentit.

En aquests punts, s’haurà de tenir en comte que la disposició dels rodaments ens permeti una corba de radi inferior a unes 20 vegades el diàmetre del cable.

Per evitar que el cable toqui contínuament amb el terra a la sortida de la bobina, és recomana posar un rodament de més amplada per abarcar les diferents posicions que adopta el cable.

L’estesa s’efectuarà mecànicament amb la maquinària adequada a aquest efecte.



170

En aquells trams on els cables s’estenguin a mà, els operaris es distribuiran de manera uniforma al llarg de la rasa. El nombre de peons vindrà determinat per la longitud del cable a estendre i el seu pes.

Per la guia de l’extrem del cable al llarg del recorregut, per tal de salvar els obstacles més fàcilment és col·locarà en aquesta extremitat una mordassa tiracables a la que agafa una corda.

Aquestes mordasses, consisteixen en un disc trepat per on és passen els conductors agafant-los amb un maniguet amb cargols. El conjunt queda protegit per un envolcall on se subjecta el fixador pel tir.

Durant l’estesa és prendran mesures per evitar que el cable tingui esforços, cops o toqui amb el terra, col·locant en el pas del cable per zones de corbes, carrets de forma que, el moviment del mateix s’efectuï suaument, i igualment s’han de vigilar en les embocadures dels tubulars on s’han de col·locar proteccions adequades.

No és permet desplaçar lateralment el cable amb palanques o altres estris, havent-se de fer sempre a mà.

Per evitar que en les diferents parades que es facin en l’estesa, la bobina segueixi girant per inèrcia, i desenrotllant-se cable, s’ ha de dotar d’un fre.

No és deixarà mai el cable estes en una rasa oberta sense haver pres abans la precaució de cobrir-lo amb una capa de 16cm de sorra fina i la protecció mecànica autoritzada pel grup Endesa.

Quan els cables que és canalitzin s’hagin d’empalmar, és solaparan amb la longitud indicada en el projecte.

Si en el cas de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d’altres serveis és prendran totes les precaucions per tal de no danyar-les, deixant-les al finalitzar el treball en les mateixes condicions que és trobaven inicialment.

Si les pendents són molt pronunciades i el terreny és rocós e impermeable, és corre el risc de que la rasa de canalització serveixi de drenatge arrossegant la sorra que és posa sota els cables.

En el cas de canalitzacions amb cables unipolars és col·locarà cada 1’5 m envoltant les tres fases i el neutre, amb una subjecció que agrupi els 4 conductors i els mantingui units. En general, s’identificaran els cables amb cintes adhesives de colors.

No és passarà pel mateix tub més dun circuit de cables unipolars més el neutre.

4.5.1.1 Protecció Mecànica

El cable és protegirà mecànicament mitjançant placa de polietilè normalitzada.

En les separacions d’encreuaments i paral·lelismes s’utilitzaran totxanes de 0,29x0,14x0,04m.

4.5.1.1.1 Senyalització Tot cable o conjunt de cables ha d’estar senyalitzat amb una cinta d’atenció d’acord

amb la RU 0205 homologada per el grup Endesa i posada a la distància que marca el projecte.



171

4.5.1.1.2 Tancament de Rases L’ompliment de les rases s’efectuarà amb compactació mecànica, per capes

d’espessor màxim de 15cm. En els casos en que s’estimi necessari i a petició del grup Endesa i/o organisme competent, és comprovarà el grau de compactació al qual s’ha arribat, mitjançant assaig en un laboratori mecànic del terra en el qual és justifiqui que la densitat de l’ompliment ha arribat com a mínim al 95% de la densitat corresponent, pels materials d’ompliment en l’assaig Proctor modificat.

Es necessari que és presentin al grup Endesa, els resultats dels diferents assajos de laboratori, realitzats durant l’execució de les obres, i molt especialment els referents a la compactacions de les diferents capes d’ompliment realitzades.

Si a l’excavació de rases, els materials resultants, per contenir escombraries o productes per tirar, no reuneixen les condicions necessàries pel seu ús com a material per omplir amb les garanties adequades, el Contractista estarà obligat a substituir els materials inutilitzats, per altres que resultin acceptables per a tal finalitat.

Respecte a la qualificació dels materials acceptables i assajos de compactació d’ompliments, és consideren com a normes vigents las del Ministeri d’Obres Públiques (Direcció General de Carreteres).

4.5.1.1.3 Reposició de Paviments La reposició del paviment tant de la carretera com de les voreres és realitzarà amb

condicions tècniques de plena garantia, retallant la seva superfície de forma uniforme i estenent fins les zones limítrofes de les rases que hagin pogut ser efectuades per l’execució d’aquelles.

El paviment és reposarà utilitzant el mateix sistema prèviament existent.

En els casos de voreres de lloses, aquestes és reposaran per unitats completes, no sent admissible la reposició mitjançant trossos.

En els casos de voreres d’aglomerats, asfàltics on l’amplada de les rases sigui superior al 50% de la amplada d’aquestes, la reposició del paviment s’haurà d’estendre a la totalitat de la vorera.

4.5.1.1.4 Tubs Canalitzacions Auxiliars Quant així s’especifiqui, és col·locarà a tot el llarg del recorregut un tub rígid de PE

amb grau de protecció IP7, de superfície llisa i de diàmetre interior 75mm, destinat a tenir en el seu interior en un futur un cable de telecomandament.

4.5.1.2 Recepció de l’obra

Durant l’obra o una vegada finalitzada la mateixa el tècnic encarregat podrà verificar que els treballs realitzats estiguin d’acord amb les especificacions tècniques d’aquest , seguint aquesta verificació a càrrec del Contractista.

Les obres executades tindran, molt especialment en quant a la reposició del paviment, el termini de garantia recollit en el contracte, estant obligat el Contractista a rectificar els defectes que en la obra executada resultin apreciables a el criteri justificat del grup Endesa i/o organismes oficials competents.



172

En cas de que no sigui atesa l’ordre de reparació en el termini de 10 dies contats a partir de la data de comunicació de l’ordre, el grup Endesa podrà ordenar lliurement l’execució d’aquelles reparacions, per les que passarà al Contractista el càrrec corresponent incrementat amb les corresponents sancions.

L’ajuntament, podrà ordenar al Contractista a través del grup Endesa, que realitzi alguna obra complementària, abonant l’import de la mateixa, als preus reflectits en el contracte pel desglossament d’unitats d’obra civil.

Al finalitzar l’obra, el contractista lliurarà el plànol “As Built” de l’estesa on s’indicaran, a més de les característiques del traçat, la situació exacta dels conductors, acotant la profunditat i distància de voreres, etc., dels punts del traçat, així com les diferents seccions que poguessin existir.

Així també, en cas que sigui necessari, tal com marca el contracte, el Contractista lliurarà el certificat d’obra i la documentació necessària pels terminis previstos.

4.5.1.3 Termini d’execució


Per poder observar el compliment d’aquestes condicions, la data d’inici real dels treballs s’haurà de comunicar amb antelació suficient al tècnic encarregat de l’obra i als organismes que puguin resultar afectats.

Serà imprescindible pel començament de les obres, contar amb la conformitat i condicions acceptades del Servei Tècnic de Tràfic i Transports o l’Òrgan equivalent en el seu defecte en la seva competència.

4.5.2 LÍNIES AÈRIES DE BAIXA TENSIÓ

La xarxa aèria de BT s’executaran amb concordança a les següents normes:

- Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión e Instruccioes Complementàrias






En general les obres s’executaran sense perjudici a tercers i adoptant les disposicions de seguretat necessàries, tant per el personal que hi treballa com per als usuaris de la via pública.



173

Els elements utilitzats en la senyalització, a més de complir adequadament la seva finalitat, hauran de mantenir-se en perfecte estat.

Així mateix, en la senyalització hi haurà de figurar expressament el nom de l’empresa distribuïdora o del grup Endesa i el de l’empresa contractista.


4.5.2.2.1 Traçat El traçat de la xarxa trenada posada sobre façana ha de ser escollit en funció de les

línies dominants de l’arquitectura i es procurarà aprofitar cadascun dels surtints de les façanes per assegurar el camuflatge de la xarxa, de la mateixa manera en determinades situacions els encreuaments dels carrers o d’espais buits podran ser realitzats en canalitzacions subterrànies.

4.5.2.2.2 Bobines del Cables La preparació de les bobines i les operacions de desenvolupament, estesa i

col·locació del feix sobre ferramenta s’executarà amb la major cura per evitar qualsevol dany en l’aïllament dels conductors.

Les bobines han de desenrotllar-se en un terreny desproveïda d’asprors. Aquest desenvolupament es farà d’un sol cop per a tota la longitud, sempre que sigui possible. Es verificarà en el transcurs d’aquesta operació que el feix està completament intacte, eliminant qualsevol part que presenti algun tipus de deteriorament.

Qualsevol desperfecte, ja sigui torsió, aplanament o ruptura dels cables o de l’aïllament, rascades dels cables contra el terra, contra els ferratges o contra qualsevol altre objecte abrasiu, etc. s’ha d’evitar necessàriament.

Les bobines dels feixos dels conductors han d’emmagatzemar-se en un lloc que no presenti humitat, no s’han de descarregar ni dipositar en llocs on la pols (arena, ciment, carbó...) o qualsevol altre cos estrany pugui introduir-se en el feix amb perill de deteriorar l’aïllament, havent-se de tapar les puntes dels cables amb caputxons per evitar la penetració de la humitat.

4.5.2.2.3 Estesa de Cables En l’estesa s’han de prendre totes les precaucions necessàries per evitar retòrcer els

conductors.

S’han de descartar com a punt de suport per a l’estesa qualsevol element que conformi part de la propietat privada, com per exemple: balcons, reixes, finestres etc.

En l’alçament s’ha de prendre especial cura en protegir els cables en les zones on es produeixi l’esforç de tracció per a que aquest no faci malbé l’aïllament dels mateixos. Aquesta protecció podrà estar constituïda per teles tipus com el cuir, la goma etc.

Per l’extrem del feix e estendre s’exercirà la tracció necessària que permeti la major rectitud possible. Un cop alineades es col·locarà el feix de conductors sobre els suports.

La xarxa trenada es fixarà a la paret mitjançant suports –com abraçadores- espaiades 80 cm per a cables de seccions de 150 i 95 mm2 i 70 cm per als cables amb seccions



174

inferiors, mantenint els conductors una distància respecte a la façana de 2 cm. Aquest espai entre feix i façana es deixa per evitar dipòsits de pols i facilitar els treballs de manteniment. En escomeses aquesta distància es reduirà a 1 cm.

El traçat del feix serà horitzontal evitant fletxes i ressalts importants.

El canvis de direcció del traçat es faran verticalment, en el límit de l’immoble, aprofitant sortints intermitjos.

EL pas de cantonades, canonades, canalitzacions o altes obstacles es realitzara, conformant manualment el feix i fixant-lo a suports que estaran disposats a una distància mínima de 25 cm de la vora o surtint.

Per rebassar les canonades es passarà el feix per la part exterior de la mateixa mitjançant una separació progressiva de la façana iniciada uns 40 cm abans de l’obstacle.

No s’ha de col·locar cap suport a menys de 25 cm d’un angle surtint del mur.

4.5.2.2.4 Proteccions Els accessoris que s’empren en les xarxes aèries han d’estar degudament protegits

contra la corrosió i envelliment, i resistiran els esforços mecànics a que puguin estar sotmesos, amb un coeficient de seguretat no inferior al que correspongui al dispositiu d’ancoratge on estiguin instal·lats.

4.5.2.3 Les Distàncies a Mantenir

Les distàncies que s’han de mantenir figuren a la memòria descriptiva del present projecte.

En general s’haurà de respectar una altura mínima al terra de 2,5 m. Lògicament, si es produeix una circumstancia particular, l’altura mínima haurà de ser l’assenyalada en la memòria descriptiva, para cada caso en particular. En els recorreguts per sota de l’alçada mínima al terra (por exemple, en escomeses) hauran de protegir-se mitjançant elements adequats, evitant que els conductors passin per davant de qualsevol obertura existent en las façanes o murs.

En las proximitats d’obertures en façanes han de respectar-se les següents distancies mínimes:

o Finestres: 0,30 m de la vora superior de l’obertura i 0,50 m de la vora inferior i vora lateral de l’obertura.

o Balcons: 0,30 m de la vora superior de l’obertura i 1,00 m de les vores laterals del balcó.

Es tindrà en compte l’ existència de surtints o marquesines que puguin facilitar el posat dels conductors, podent admetre, en aquests casos, una disminució de las distancies abans esmentades.

Així mateix una distància mínima de 0,05 m als elements metàl·lics presents en les façanes, com escales, a no ser que el cable disposi d’una protecció adequada.



175

4.5.2.4 Conductors

S’utilitzaran els cables que es detallen en la següent taula, que respondran a les característiques recollides en la Norma Particular de la empresa subministradora.

3x25 Al/54,6 Alm

3x50 Al/54,6 Alm

3x95 Al/54,6 Alm

3x150 Al/80 Alm

RZ 0,6/1 kV

El nivell d’aïllament serà el corresponent a 0,6/1 kV i l’aïllant serà de polietilè reticulat químicament (XLPE). El conductor neutre haurà d’estar identificat per un sistema adequat.

4.5.2.5 Empalmes i Connexions de Conductors.

Els empalmes i connexions de conductors se realitzaran usant peces metàl·liques apropiades, resistents a la corrosió, i que asseguren un contacte elèctric eficaç, de forma que en ells, l’elevació de temperatura no sigui superior a la dels conductors.

En los empalmes i connexions s’usen accessoris adequats, resistents a l’acció de la intempèrie i es col·locaran de tal forma que evitin la penetració de la humitat en els conductors aïllats.

4.5.2.6 Empalmes

Els empalmes hauran suportar sense ruptura ni lliscament del conductor, el 90 % de la seva càrrega de ruptura.

Los empalmes se construiran mitjançant maniguetes amb recobriment d’aïllament termorretràctil

En ca de possibilitat de presència de gas, s’usaran maniguetes contràctils en fred, que han complir les Especificacions Tècniques de ENDESA

4.5.2.7 Derivacions

Les derivacions se connectaran en les proximitats dels suports de línia, i no originaran tracció mecànica sobre la mateixa.

Les derivacions de la xarxa es realitzaran mitjançant connectors de derivació per compressió o de ple contacte, que complirà les Especificacions Tècniques de ENDESA.

Les derivacions de escomeses es realitzaran mitjançant connectors de perforació d’aïllament, que complirà les Especificacions Tècniques de ENDESA.



176

4.5.2.8 Continuïtat del Neutre

El conductor neutre no podrà ser interromput en la xarxa de distribució, a menys que aquesta interrupció sigui realitzada amb algun dels dispositius següents::

a) Interruptors o seccionadors omnipolars que actuen sobre el neutre i les fases al mateix temps (tall omnipolar simultani), o que connecten el neutre abans que les fases i desconnecten aquestes abans que el neutre.

b) Unions amovibles en el neutre pròximes als interruptors o seccionadors dels conductors de fase, degudament senyalitzades, i que sol puguin ser maniobrades mitjançant eines adequades, no havent, en aquest cas, ser seccionat el neutre sense que ho estiguin prèviament les fases, ni connectades aquestes sense haver-ho estat prèviament el neutre.

4.5.2.9 Presa de Terra del Neutre

El conductor neutre de les línies aèries de xarxes de distribució en BT se connectarà a terra en el centre de transformació o central generadora d’alimentació, en la forma prevista en el Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. A més, el conductor neutre haurà d’estar posat a terra en altres punts, i com a mínim una cop cada 500 m de longitud de línia. Per a efectuar aquesta posta a terra s’escolliran, els punts d’on parteixin les derivacions importants.

4.5.2.10 Escomeses

Les escomeses es realitzaran amb conductor trenat en feix RZ 0,6/1 kV de 4x16 mm de secció com a mínim.

Les escomeses seran trifàsiques amb neutre encara que aquestes només alimentin un abonat amb una fase i neutre.

Si les escomeses són sobre façanes es subjectaran a ella per mig d’abraçadores de fixació igual a les de la línia de distribució i es col·locaran cada mig metre.

Al fina de cada escomesa es col·locaran les CGP normalitzades per l’empresa subministradora que en aquest cas és ENDESA. Aquestes caixes es trobaran fixades a la façana a una alçada ] 2,5m.

4.5.2.11 Caixes

S’empraran sempre que es produeixi un canvi de secció i, en general, quan sigui necessari protegir un tram o derivació; o bé, que sigui aconsellable disposar d’un punt de seccionament per a una millor explotació de la xarxa.

4.5.2.11.1 Caixa d’Interconnexió o Seccionament La intensitat nominal de la caixa serà de 400 A.

Està destinada a la unió de xarxes pertanyents a diferents centres de transformació, o bé com element de seccionament en la xarxa, per a les necessitats d’explotació de la mateixa.



177

Portarà tres bases per a fusibles de ganivetes, tamany 2, segons UNE 21.103, i una peça de seccionament amovible per al neutre.

Els borns d’entrada i sortida de les bases de portafusibles corresponents a les fases, hauran de permetre la connexió directa i sense peces intermitges de conductors d’alumini de 150 mm2 per a les fases, i d’almelec de 80 mm2 per a al neutre.

Els orificis per a l’entrada i sortida dels cables estaran en la cara inferior de la caixa i estaran provists de dispositius d’ajust, que sense reduir el grau de protecció establert, permetin la instal·lació dels conductors.

La connexió dels cables a la caixa es farà mitjançant terminals.

La resta de característiques s’ajustarà a l’establert per a aquest tipus de caixa en la Norma ONSE 33.12-03.

4.5.2.11.2 Caixa de Derivació La caixa de derivació tindrà una intensitat assignada de 250 A. Estarà dotada de 3

bases tamany 1 i borns bimetàl·lics de 25 a 150 mm2.

És la caixa que s’usarà sempre que sigui necessari un canvi de secció en la xarxa.

Els orificis per a l’entrada o sortida dels cables estaran practicats en la part inferior de la caixa i estaran provistos de dispositius d’ajust, que sense reduir el grau de protecció establert, permetin la instal·lació dels conductors.

Les seves característiques compliran les especificacions de la Norma segons l’empresa subministradora.

4.5.2.12 Termini d’execució


Per poder observar el compliment d’aquestes condicions, la data d’inici real dels treballs s’haurà de comunicar amb antelació suficient al tècnic encarregat de l’obra i als organismes que puguin resultar afectats.

Serà imprescindible pel començament de les obres, contar amb la conformitat i condicions acceptades del Servei Tècnic de Tràfic i Transports o l’Òrgan equivalent en el seu defecte en la seva competència.

4.5.3 CENTRES DE TRANSFORMACIÓ


Els centres de transformació prefabricats, hauran d’estar executats seguint la següent normativa:

- Ordenança de treball de les indústries de Energia Elèctrica.

- Ordenances generals de Seguretat i Higiene en el treball.

- Reglaments sobre Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de



178

- Transformació.

- Normativa UNE, recomanacions UNESA, normes GE o altres normes reconegudes internacionalment.

4.5.3.2 Transport i Emmagatzematge

L’empresa contractista tindrà cura que les operacions de càrrega, transport, manipulació i descàrrega, dels materials no tinguin cops o danys sent el responsable total. Qualsevol dany ocasionat al material, serà reparat o reposat pel Contractista incloent els transports per aquesta causa.

4.5.3.3 Condicions de Seguretat

El Contractista agafarà sota la seva responsabilitat, tota classe de precaucions exigides en els reglaments oficials per a aquest tipus de treball, per tal d’evitar accidents, sent el responsable de les conseqüències de caràcter civil o criminal, que puguin originar-se durant la execució de l’obra.

4.5.3.4 Recepció de Materials

Els materials que integren la instal·lació que siguin subministrats per el contractista correspondran al tipus i qualitat autoritzats pel grup Endesa.

Per tal de sotmetre a proves i assajos que és considerin necessaris per comprovar les instal·lacions. Per això el Contractista haurà de presentar, un temps abans, unes mostres del material a posar en la instal·lació.

De no ser satisfactoris, s’exigirà el canvi per uns altres materials, sent substituïts pel Contractista.

El Contractista s’encarregarà de rebre, descarregar i comprovar el material procedent dels fabricants i tallers, efectuant un control de qualitat, consistent en separar peces doblegades, fora de mida, amb reblaves o mal galvanitzades,...

4.5.4 Qualitat dels Materials

4.5.4.1 Obra civil

Els envolvents usats en l’execució d’aquest projecte complirà les condicions generals prescrites al MIE-RAT 14, Instrucció Primera del Reglamento de Seguridad en Centrales Eléctricas, pel que fa referència a la seva inaccessibilitat, pasos i accessos, conduccions i magatzematge de fluids combustibles i d’aigua, clavegueram, canalitzacions, quadres i taules de control, cel·les, ventilació, pas de línies i canalitzacions elèctriques a través de parets, murs i tabics. Senyalització, sistemes contra incendis, enllumenats, primers auxilis, passadissos de servei i zones de protecció i documentació.

4.5.4.1.1 Elements Constructius del Local

4.5.4.1.1.1 Característiques Generals El CT complirà les següents condicions:



179

- No contindrà canalitzacions alienes al CT, tals com aigua, vapor, aire, gas, telèfon,...

- Serà construït amb materials no combustibles

- Els elements delimitadors del CT tindran una resistència al foc d’ acord amb NBE-CPI-96 i els elements interiors segons norma UNE-23727.

El emplaçament del centre hauran d’estar protegits d’inundacions i filtracions.

4.5.4.1.1.2 Excavació S’efectuarà l’excavació quan pertoqui, amb les dimensions que indiquen els plànols

del projecte.

4.5.4.1.1.3 Murs Exteriors Seran els propis del edifici on va situat el CT, però com a mínim presentaran la

resistència mecànica d‘elements prefabricats que son 8 cm.

L’acabat exterior serà normalment llis i preparat per ser cobert per pintures de la deguda qualitat. També és podran folrar amb pedra o recobraments especials.

Com que son elements prefabricats, els murs hauran d’estar encastats i segellats entre sí, amb la solera i amb la coberta, de manera que no hi hagi filtracions.

4.5.4.2 Condicions Acústiques

Els centres de transformació tindran un aïllament acústic de forma que no transmetin sorolls a l’exterior superiors als permesos en els reglaments o ordenances municipals (NBE-CA90

4.5.4.3 Protecció Contra Agents Externs

4.5.4.3.1 Introducció de Cossos Sòlids Cap de les obertures del centre de transformació permetrà el pas de cossos sòlids de

més de 12mm de diàmetre. Si les obertures estan pròximes a parts en tensió, no permetran el pas de cossos de més de 5.5.2.5mm.

4.5.4.3.2 Condicions Contra Humitats La coberta dels centres de transformació serà realitzada de forma que sigui estanca i

sense risc de filtracions. Cap obertura permetrà el pas d’aigua que caigui amb una inclinació de 60º respecte a la vertical.

4.5.4.4 Ventilació

L’evacuació del calor generat en el centre de transformació, s’haurà de realitzar per circulació de aire, mitjançant ventilació natural.



180

Els conductes de ventilació seran totalment independents d’altres possibles conductes. L’altura i la superfície estàn indicades en el projecte.

4.5.4.5 Canalitzacions i Desaigües

Les canalitzacions subterrànies enllaçaran amb el centre de transformació de forma que permetran l’estesa directa de cables a partir de la via pública.

Quan siguin necessaris tubs en el centre de transformació, aquests seran de PE, PN 160 amb una superfície llisa.

Els tubs o canals de cables, tindran la solera, amb una inclinació del 2%.

4.5.4.6 Pou de Recollida d’Oli

Per tal de permetre l’evacuació i extinció del líquid inflamable, quan s’utilitzin transformadors que continguin més de 50 litres d’oli mineral, és disposarà d’un pou de recollida d’oli per transformador amb revestiment resistent i estanc, de 650 litres de capacitat.

Es preveu també, un tallafocs en la part superior, de més de 5 cm de diàmetre.

4.5.4.7 Portes

Les portes s’obriran cap al exterior, i portaran un pany especial que només podrà ser obert per treballadors capacitats de Fecsa Endesa.

Les portes tindran una protecció contra el foc de classe RF-60 segons NBE-CPI-96.

4.5.4.8 Reixes de Ventilació

Els forats de les reixes de ventilació tindran un sistema de reixes que impedeixi la entrada de aigua i petits animals o la introducció des de el exterior de objectes metàl·lics que puguin accedir a elements en tensió.

4.5.4.9 Pantalla de Protecció del Transformador

Per tal d’aïllar i evitar possibles contactes amb el transformador, és disposarà d’una pantalla de protecció.

El transformador anirà darrere del quadre de baixa tensió com és podrà apreciar en els plànols del projecte.

4.5.4.10 Instal·lació Elèctrica

los al bastidor instal·lat a tal efecte.

4.5.4.11 Cel·les de Mitja Tensió

Les cel·les usades seran prefabricades, amb envolvent metàl·lica i que utilitzen gas per complir dos missions:

- Aïllament: L’aïllament integral en gas dóna a l’aparellatge les seves característiques de resistència al medi ambient, bé sigui a la pol·lució



181

de l’aire, a la humitat, o inclòs a l’eventual submersió del centre per efecte de riades.

Por això, aquesta característica és essencial especialment en les zones amb alta pol·lució, en les zones amb clima agressiu (costes marítimes i zones humides) i en les zones més exposades a riades o entrades d’aigua al centre.

- Tall: El tall en gas resulta més segur que l’aire, degut a l’explicat per a l’aïllament.

Igualment, les cel·les emprades hauran de permetre l’extensibilitat "in situ" del centre, de forma que sigui possible afegir més línies o qualsevol altre tipus de funció, sense necessitat de canviar l’aparellatge prèviament existent al centre.

Les cel·les podran incorporar proteccions del tipus autoalimentat, es a dir, que no necessiten imperativament alimentació externa. Igualment, aquestes proteccions seran electròniques, dotades de corbes CEI normalitzades (ja siguin normalment inverses, molt inverses o extremadament inverses), i entrada per a dispar per termòstat sense necessitat d’alimentació auxiliar.

En el cas de cel·les modulars, un cop descarregades amb l’ajuda d’una grua, s’alinearà la primera cel·la exactament sobre una fundació i és fixarà provisionalment per evitar esllavissaments.

Les altres cel·les s’aniran adossades successivament a les que ja estan col·locades, ajudant-se per mitjà de palanques si fos necessari.

Després d’haver situat en un lloc totes les cel·les, s’alinearan el conjunt i s’enganxaran entre sí, mitjançant els cargols necessaris.

Després és muntaran les portes i els pannells.

Les cel·les hauran de descansar sobre els seus 4 punts de colzament i completament pla, i que no hi hagi esforços provocats per les altres cel·les del costat o per les barres de unió.

Un cop acoblades les cel·les, s’uniran a les barres col·lectores mitjançant ponts d’unió amb cargols, acoblant a continuació les barres de terra.

A continuació és procedirà al muntatge de les cel·les modulars sobre la fundació.

Abans d’introduir els cables, les unitats han de estar definitivament subjectes a la fundació. Pel muntatge dels cables és retiraran les parts desmuntables de la placa del fons per deixar lliure l’accés a la zona de treball, marcant-les degudament per tornar a col·locar-les més tard.

Amb temperatures inferiors a 0ºC no s’han d’instal·lar els cables ja que al fer les corbes és podrien fer malbé els aïllaments. S’ha d’evitar que la punta del cable toqui a qualsevol lloc perquè és podria fer malbé.

Es important col·locar els cables de forma que els extrems és puguin pujar 50 cm per la fixació dels terminals.

Durant l’operació de muntatge de les cel·les, és posaran preses a terra per a les cel·les. La connexió exterior al circuit de terra pot realitzar-se a qualsevol cel·la.



182

4.5.4.12 Transformadors

El transformador o transformadors instal·lats en aquest Centre de Transformació seran trifàsics, amb neutre accessible al secundari i altres característiques segons l’indicat a la Memòria en els apartats corresponents a potència, tensions primàries i secundàries, regulació al primari, grup de connexió, tensió de curtcircuit i proteccions pròpies del transformador.

Aquests transformadors s’instal·laran, en cas d’incloure un líquid refrigerant, sobre una plataforma ubicada damunt d’una fosa de recollida, de forma que en cas de que es vessi o incendiï, el foc quedi confinat en la cel·la del transformador, sense difondre’s pels passos de cable ni altres obertures al a resta del Centre de Transformació, si aquests són de maniobra interior (tipus caseta).

Els transformadors, per a millor ventilació, estaran situats a la zona de flux natural d’aire, de forma que l’entrada d’aire estigui situada en la part inferior de les parets adjacents al mateix i les sortides d’aire a la zona superior d’aquestes parets.

El transformador és dipositarà el més prop possible de la seva cel·la. Des d’allà, serà arrossegat preferentment sobre planxes metàl·liques fins la seva cel·la.

4.5.4.13 Quadre de BT

Els quadres de baixa tensió modulars és rebran sobre el paràmetre assignats, fixant-

4.5.4.14 Ponts de MT i BT

La connexió entre cel·les de mitja tensió i el transformador és realitzarà amb cable d’aïllament sec de 12/20 o 18/30 kV. Els cables d’alimentació del transformador, sortiran de la seva cel·la corresponent i aniran fins a borns del transformador mitjançant les canalitzacions corresponents.

Les connexions des del transformador al quadre de BT, és realitzaran pel lloc més curt sense que dificulti la col·locació del transformador. Els cables és disposaran per circuits unint fases i neutre.

La longitud i disposició d’aquests cables serà l’adequada a la potència del transformador i si és possible s’instal·larà la necessària per permetre el canvi de transformador sense haver de canviar els ponts.

Es tindrà en comte el col·locar els cables de forma que no tapin la ventilació, i de forma que la evacuació del calor es faci de la millor forma possible.

El cable haurà de ser tallat amb serra i no amb tisores o altres eines, posant en els extrems el terminal a compressió corresponents a la secció del cable.

4.5.4.15 Enllumenat

Els punts de llum estaran col·locats sobre suports rígids i posats de tal manera que els interruptors i seccionadors quedin perfectament visibles. Permetran a més que els aparells de mesura siguin visibles, si n’hi han, i és posarà de tal manera que és puguin canviar la làmpada sense treure la tensió i sense perill per l’operari.



183

Normalment s’instal·laran finals de carrera per tal de que quan s’obri la porta de CT, ja s’encengui la llum per a més seguretat del operari.

4.5.4.16 Xarxa de terres

El circuit de terres del CT pot ser únic (terres unides) o tenir dues instal·lacions de postes a terra independents entre sí (una posta a terra de protecció i una altre de posta a terra de servei).

Les unions i connexions és realitzaran mitjançant elements apropiats, de manera que assegurin la perfecta unió. Estaran dimensionats a fi de que no experimentin escalfaments superiors a els del conductor al pas de la corrent. També estaran protegits contra la corrosió galvànica.

4.5.4.17 Normes d’Execució de les Instal·lacions

Tots els materials, aparells, màquines, i conjunts integrats en els circuits d’instal·lació projectada compleixen les normes, especificacions tècniques, i homologacions que li són establertes com a d’obligat compliment pel Ministerio de Ciencia y Tecnología.

Per lo tant, la instal·lació s’ajustarà als plànols, materials, i qualitats de dit projecte, tret que existeixin ordres facultatives en contra.

4.5.4.18 Proves Reglamentàries

Les proves i assaigs a que seran sotmesos els equips i edificis un cop acabada la seva fabricació seran les que estableixin les normes particulars de cada producte, que es trobin en vigor i que apareguin com normativa d’obligat complimento al MIE-RAT 02.

4.5.4.19 Condicions d’Ús, Manteniment i Seguretat

El centre haurà d’estar sempre perfectament tancat, de forma que impedeixi l’accés de les persones alienes al servei.

A l’interior del centre no es podrà emmagatzemar cap element que no pertanyi a la pròpia instal·lació.

Per a la realització de les maniobres oportunes al centre s’usarà banqueta, palanca d’accionament, guants, etc., i hauran d’estar sempre en perfecte estat d’us, cosa que es comprovarà periòdicament.

Abans de la posta en servei en càrrega del centre, es realitzarà una posta en servei en buit per a la comprovació del correcte funcionament de les màquines.

Es realitzaran unes comprovacions de les resistències d’aïllament i de terra dels diferents components de la instal·lació elèctrica.

Tota la instal·lació elèctrica ha d’estar correctament senyalitzada i ha de disposar de les advertències i instruccions necessàries de forma que s’impedeixin els errors d’interrupció, maniobres incorrectes, i contactes accidentals amb els elements en tensió o qualsevol altre tipus d’accident.



184

Es col·locaran es instruccions sobre els primers auxilis que han de prestar-se en cas d’accident en un lloc perfectament visible.

4.5.4.20 Senyalització de Seguretat

Al final de l’obra del CT, aquest haurà d’estar degudament senyalitzat i identificat.

Les senyals normals són:

- Senyal triangular distintiva de risc elèctric

- Cartell de primers auxilis

- Cartell de maniobres

- Numeració del CT

4.5.4.21 Recepció de l’Obra

Durant l’obra o un cop finalitzada la mateixa, el tècnic encarregat de l’obra podrà verificar que els treballs realitzats estan ben realitzats i compleixen totes les especificacions.

Les obres executades tindran el termini de garantia inclòs en el contracte, estant obligat el Contractista a rectificar els defectes que és puguin trobar en l’obra.

En el cas de que no fos atesa l’ordre de reparació en el termini de 10 dies contats a partir de la data de comunicació del dany, el grup Endesa podrà ordenar lliurement l’execució d’aquelles reparacions a conte del Contractista.

Així mateix en cas necessari, tal com marca el contracte, el Contractista lliurarà el certificat d’obra, certificat de compliment de tensions de pas i contacte i la documentació necessària en els terminis previstos.




1

2

3

4 dfd

5 PRESSUPOST



Novembre de 2004

1 ............................................................................................................. 185

2 ................................................................................................................. 185

3 ................................................................................................................. 185

4 DFD...................................................................................................... 185

Condicionament i millora de la xarxa de distribució PRESSUPOST

a Riba-roja d’Ebre. FASE 1

186

5 PRESSUPOST..................................................................................... 185

5.1 Quadre d’Amidaments.............................................................................187

5.2 Pressupost .................................................................................................199

5.3 Quadre de Descomposats .........................................................................209

5.4 Quadre de Preus .......................................................................................230

5.5 Resum del Pressupost ...............................................................................242



187

5.1 Quadre d’Amidaments

XARXA DE MITJA TENSIÓ

Capítol: 1

Codi Uts Descripció Uts Long.(m)

Ample(m)

Alt.(m)

Parcial TOTAL

1.0A ml

1,0 99,50 99,5099,50

1.2A u

3,0 3,003,00

1.3A ml

1,0 153,00 0,50 1,10 76,5076,50

1.4A ml

1,0 964,00 0,50 0,90 433,80

433,80

1.5A ml

3,0 1117,00 3351,003351,00

1.6A u

1,0 1,001,00

OBRA CIVIL

Arrencament tram de línia MT ,cond. LA-56

Arrencament suports formigó, retirada d'anclatges,proteccions i reomplert d'excavació. Profund.demol. 3m.

Obertura i tancament de rasa 1C MT sota calçada.Compren l'obertura i demol. del pav. de 2 cm de gruixde tela asfàltica, de 0,5x1,10 m, ballat i tapat.Retiradade terres sobrants. Tot tipus de terreny.

Obertura i tancament de rasa 1C MT sota vorera.Compren obertura i demol. del pav. de panot, de0,5x0,90 m, ballat i tapat.Retirada de terres sobrants.Tot tipus de terreny.

Subministre i estesa de cable unipolar de 3x1xa240mm2 Al, 18-30 kV en rasa i en tubulars. Compren delsmitjos necessaris per a l'estesa i descàrrega de la bobinaamb grua. Inclou subministre i col·locació d'abraçaderesde forma que les fases d'un mateix circuit quedin unides.

Conversió aèreo-subterrània instal·lada, 25 kV sobrepostes de formigó, del CT núm 3. Inclou tres parallmapsi les connexions necessàries per al seu muntatge.

ESTESA I ACCESSORIS



188

1.7A1,0 1,00

1,00

1.8A u

1,0 1,001,00

1.10A u

1,0 1,00

1,00

1.10A pa

1,0 1,001,00

1.11A pa

1,0 1,001,00

1.12A ml

1,0 1,001,00

CENTRES DE TRANSFORMACIÓ


Ample(m)

Alt.(m)

Parcial TOTAL

2.0A u

1,0 1,001,00

OBRA CIVIL

Retirada CT núm.3 sobre postes de formigó, incloutransformador de potència, proteccions i accessoris.

Unió a 25 kV cables MT subt. de la mateixa secció.Inclou carcassa de protecció, mà d'obra i material.

Partida alçada a justificar per imprevistos

Assaig tripolar de l'estesa per a la comprovació delcircuit 3x1x240 18/30 kV

Confecció plànols 'AS BUID' de noves instal·lacions

Acabat interior termoretràctil cable unipolar sec desecció 1x240 mm2 Al i terinacions 36 kV del tipusendollable i model M-400LR de ELASTIMOLD. Incloumuntatge , mà d'obra i elements auxiliars.

Terminació exterior termorretràctil 150 mm2

Capítol: 2 a) Desmantellament del CT núm. 3



189


Ample(m)

Alt.(m)

Parcial TOTAL

2.1B m3

1,0 5,26 3,18 0,56 9,379,37

2.2B m3

1,0 6,88 3,18 0,56 12,2512,25

2.3B m3

1,0 5,26 3,18 0,56 9,371,0 6,88 3,18 0,56 12,25

21,62

2.4B u

2,0 2,002,00

2.5B u

1,0 1,001,00

2.6B u

Trafos de 800 i 630 kVA 4,0 4,004,00

Capítol : 2 b) Muntatge dels CCTT complet (inclou transport, muntatge i accessoris)

Exacavació terreny per instal·lació del CT PFU-4/30.

OBRA CIVIL


Llit d'arena per a ET prefabricada col·locada peranivellar.

Edifici de Transformació: PFU-4/30, prefabricat,d'estructura monobloc, de formigó armat. Inclou l'edificii elements exteriors, transport muntatge i accessoris.

CGM-CML. Cel·la metàl·lica de tall i aïllamentSF6,envolvent metàl·lica d'ORMAZABAL, formada perun mòdul de Vn=36 kV, In=400 A i Icc=16 kA/40 kA.Dimensions: 420 mm x 850 mm x 1800 mm.Comandament interruptor manual tipus B. Inclòsmuntatge i connexió.

EQUIPS DE MITJA TENSIÓ

Edifici de Transformació: PFU-5/30. Edifici prefabricat,d'estruvtura monobloc, de formigó armat. Inclou l'edificii elements exteriors, transport muntatge i accessoris.



190

2.7B u

Trafos de 1000 kVA 2,0 2,002,00

2.8B u

Trafos de 800 i 630 kVA 2,0 2,002,00

2.9B u

Trafos de 1000 kVA 2,0 2,002,00

2.10B u

Trafos: 800 , 630 i 1000 kVA

4,0 4,00

4,00

CGM-CMP-F .Cel·la metàl·lica de tall i aïllament SF6envolvent metàl·lica fabricada per ORMAZABAL,formada per un mòdul de Vn=36 kV, In=400 A iIcc=16 kA/40 kA. Diensions: 480 mm x 1035 mm x1800 mm. Comandament (fusibles) manual tipus BR. Enel preu s'inclou el muntatge i la connexió.

CGM-CMP-F .Cel·la metàl·lica de tall i aïllament SF6envolvent metàl·lica fabricada per ORMAZABAL,formada per un mòdul de Vn=36 kV, In=400 A iIcc=16 kA/40 kA. Diensions:480 mm x 1035 mm x1800 mm. Comandament (fusibles) manual tipus BR. Enel preu s'inclou el muntatge i la connexió.

CGM-CML . Cel·la metàl·lica de tall i aïllament SF6,envolvent metàl·lica d'ORMAZABAL, formada per unmòdul de Vn=36 kV,In=de 400 A i Icc=16 kA/40 kA.Dimensions:420 mm x 850 mm x 1800 mm.Comandament interruptor manual tipus B. Inclòsmuntatge i connexió.

Ponts MT. Cables MT 18/30 kV tipus RHZ1, unipolar,conductors de secció 1x150 Al utilitzant-ne 3 de 10 mde long. i terminacions ELASTIMOLD de 36 kV deltipus OTK. A l'altre extrem són del tipus endollablecolzada i model M-400-LR.



191

2.11B u

Trafos 800kVA 1,0 1,001,00

2.12B u

Trafos 1000kVA 2,0 2,002,00

2.13B u

Trafos 630 kVA 1,0 1,001,00

2.14B u

EQUIPS DE POTÈNCIA

Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutre accessible alsecundari, P= 800 kVA i refrigeració natural d'oli.Tensió primària 25 kV i secundària 420 V en buit. Grupde connexió Dyn11, Vcc del 6% i regulació primària de+/- 2,5 %, +/- 5%, +/- 10%. Inclou termòmetre d'esferade proteccció contra sobrecàrregues.

Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutre accessible alsecundari, de P=630 kVA i refrigeració natural d'oli.Tensió primària 25 kV i secundària 420 V en buit. Grupde connexió Dyn11, de Vcc de 4,5% i regulacióprimària de +/- 2,5 %, +/- 5%, +/- 10%. Incloutermòmetre d'esfera de proteccció contrasobrecàrregues.

Quadres de BT UNESA, amb 4 sortides + 4 sortides(armari d'ampliació) amb fusibles. Surtides trifàsiquesamb fusibles en bases ITV. Inclou muntatge i elementsauxiliars. (trafos de 800 i 630 kVA)

EQUIPS DE BAIXA TENSIÓ

Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutre accessible alsecundari, P=1000 kVA i refrigeració natural d'oli.Tensió primària 25 kV i secundària 420 V en buit. Grupde connexió Dyn11, de Vcc de 6% i regulació primàriade +/- 2,5 %, +/- 5%, +/- 10%. Inclou termòmetred'esfera de proteccció contra sobrecàrregues.



192

u Quadre UNESA, AC4-1600/4x400A (580x1690x290) trafos 630 i 800 kVA

2,0

2,00

uQ.Amplia. UNESA,AM4-1600/4x400A(580x1190x290) trafos 630 i 800 kVA

2,0

2,00

u Quadre UNESA, AC4-1600/4x400A (580x1690x290) trafos de 1000 kVA

2,0

2,00

uQ.Amplia. UNESA,AM4-1600/4x400A(580x1190x290) trafos 1000 kVA

2,0

2,00

8,00

2.15B u

1,0 1,001,00

2.16B u

2,0 2,002,00

2.17B u

u Rectangle de 5.0x2.5m.Trafo 630 i 800 kVA

2,0 2,00

u Rectangle 7.0x2.5m.Ttrafos 1000 kVA.

2,0 2,00

4,00

Terres exteriors protecció edifici del transfor. usantconductors de Cu, unit a 4 piques d'acer galvanitzat de14 mm de diàmetre i 2 m de long. Geometria d'anellarectangular, profund.=0,5 m,dimensions del rectangle:5.0x2.5 m en trafos de 800 i 630 kVA i de 7.0x2.5 m entrafos de 1000 kVA.

Joc de ponts BTdel trafo de secció i material 1x240 Al(Etilè-Propilè) sense armadura, i accessoris per a laconnexió, format per 3xfase + 2xneutre de 3 m delong.(trafos de 630 i 800 kVA)

SISTEMA DE POSTA A TERRA

Joc de ponts BT del trafo, de secció i material 1x240 Al(Etilè-Propilè) sense armadura, i accessoris per aconnexió, format de 3xfase + 2xneutre de 3 m delong.(trafo 1000 kVA)



193

2.18B u

3,0 3,003,00

2.19B u

3,0 3,003,00

2.20B u

3,0 3,003,00

2.21B u

4,0 4,004,00

2.22B u

3,0 3,003,00

2.23B u

3,0 3,003,00

Equip d'operació, maniobra i seguretat en l'edifici detransf., permet realització de maniobres i l'aïllamentsuficient de protecció, tant de maniobra com demanteniment compost per: banqueta aïllant, 1 parellguants d'amiant de 20 kV, extintor d'eficàcia 89B,triàngle de perill de mort, 1 placa identificadora del CT i1 palanca d'accionament.

Reixa metàl·lica per a defensa del trafo, amb panyenclavat a la cel·la de protecció corresponent. Incloumuntatge i elements auxiliars.

Equip d'enllumenat permet la visibilitat per a executarmaniobres i revisions en els equips + un equip autònomd'enllumenat d'emergència i senyalització de la sortida .

VARIS

Terres de servei o neutre del trafo. Instal·lació exteriorfeta amb Cu aïllat amb igual materiasl que terres deprotecció.Geometria de les piques és alineada ambprofund.= 0,5 m, el nº de piques= 2 amb una long.=2mcadascuna, distància=3m entre elles.

Instal·lació posta a terra de protecció a l'edifici deltransf. amb cond. de Cu nu, grapat a la paret, i connectatals equips de MT i demés aparellatge, així com 1 caixageneral de terra de protecció.

Instal·lació posta a terra de servei a l'edifici de transf.,amb el cond. Cu nu aïllat, grapat a la paret i connectat alneutre de BT, i 1 caixa general de terra de servei.



194

XARXA DE BAIXA TENSIÓ


Ample(m)

Alt.(m)

Parcial TOTAL

3.0A u18,0 18,00

18,00

3.1A u

25,0 25,0025,00

3.2A u

1,0 150,00 150,00150,00

3.3A u

1,0 200,00 200,00200,00

3.4A u

1,0 200,00 200,00200,00

3.5A u

1,0 40,00 40,0040,00

Arrencament de cadiretes de la xarxa de distribució,encastades al llarg de la façana.

Arrencament de cables aeris tipus convencional 3x1x95+ 1x150 sobre cadiretes.

Capítol: 3 a) Desmantellament de la vella xarxa aèria convencional

Arrencament de suports de fusta per a cables tensats


Arrencament cables aeris tipus convencional 3x1x25 +1x150 sobre cadiretes.




195

Codi Uts Descripció Unitats

Longitud(m)

Amplada(m)

Alçada(m)

Parcial TOTAL

3.6B ml

2,0 2,002,00

3.7B mlLínia 20/Tram 2-3 1,0 96,50 96,50Línia 20/Tram 3-5 1,0 84,50 84,50Línia 20/Tram 8-9 1,0 17,50 17,50

Línia 20/Tram 9-11 1,0 157,00 157,00Línia 20/Tram 11-13 1,0 37,50 37,50

393,00

3.8B mlLínia 20/Tram 5-6 1,0 58,50 58,50

58,50

3.9B mlLínia 20/Tram 3-4 1,0 32,50 32,50Línia 20/Tram 5-7 1,0 13,50 13,50

Línia 20/Tram 9-10 1,0 41,00 41,00Línia 20/Tram 11-12 1,0 22,00 22,00Línia 20/Tram 13-15 1,0 2,50 2,50Línia 20/Tram 11-14 1,0 9,00 9,00

120,50

3.10B ml

43,0 2,00 86,0086,00

3.11B ml

9,0 9,009,00

ESTESA I ACCESSORIS

Capítol: 3 b) Muntatge de la nova xarxa aèria

Escomesa RZ de 4x16 Al posada sobre façana. Suposem2 m per subministrament

Encreuament de xarxa trenada

Estesa de cable 4x16 Alm RZ

Estesa de cable 3x25/54,6 Alm RZ

Estesa de cable 3x95/54,6 Alm RZ

Conversió de RV 3x240 mm2 a RZ 3x95/54,6 mm2 alm



196

Codi Uts Descripció Unitats

Longitud(m)

Amplada(m)

Alçada(m)

Parcial TOTAL

3.12C ml

CT núm.3 - L17 1,0 13,10 0,50 0,90 5,90CT núm.3 - L18 1,0 20,72 0,50 0,90 9,32CT núm.3 - L19 1,0 52,10 0,50 0,90 23,45CT núm.3 - L20 1,0 13,20 0,50 0,90 5,94

44,60

3.13C ml

CT núm.3 - L16 1,0 61,10 0,50 0,70 21,39CT núm.3 - L17 1,0 378,90 0,50 0,70 132,62CT núm.3 - L18 1,0 166,10 0,50 0,70 58,14CT núm.3 - L19 1,0 615,00 0,50 0,70 215,25

427,39

3.14C ml

CT núm.3 - L18+L19 1,0 16,80 0,50 1,10 9,249,24

3.15C ml

CT núm.3 - L18+L19 1,0 73,50 0,50 0,70 25,7325,73

3.16C ml

CT núm.3 - L18+L19+L20

1,0 8,50 0,50 1,10 4,68

4,68

OBRA CIVIL

Capítol: 3 c) Muntatge de la nova xarxa subterrània

Obertura i tancament de rasa 1C BT sota calçada amàquina. Compren l'obertura i demol. del pav.de telaasfàltica, de 0,5x0,90 m, ballat i tapat.Retirada de terressobrants. Tot tipus de terreny.

Obertura i tancament de rasa 1C BT sota vorera amàquina. Compren l'obertura i demol. del pav.i delpanot, de 0,5x0,70 m, ballat i tapat.Retirada de terressobrants. Tot tipus de terreny.

Obertura i tancament de rasa 2C BT sota calçada amàquina. Compren l'obertura i demol. del pav. I de telaasfàltica, de 0,5x1,10 m, ballat i tapat.Retirada de terressobrants. Tot tipus de terreny.

Obertura i tancament de rasa 2C BT sota vorera amàquina.Compren l'obertura i demol. del pav. i depanot, de 0,5x0,70 m, ballat i tapat.Retirada de terressobrants. Tot tipus de terreny.

Obertura i tancament de rasa 3C BT sota calçada amàquina. Compren l'obertura i demol. del pav. i de latela asfàltica, de 0,5x1,10 m, ballat i tapat.Retirada deterres sobrants. Tot tipus de terreny.



197

3.17C ml

CT núm.3 - L16+L(MT) 1,0 7,20 0,75 0,70 3,783,78

3.18C ml

CT núm.3 - L16+L17+L(MT)

1,0 7,41 0,75 0,70 3,89

3,89

3.19C ml

CT núm.3 - L16+L17+L(MT)

1,0 198,50 0,75 0,70 104,21

104,21

3.20C ml

CT núm.3 - L16 3,0 273,00 819,00CT núm.3 - L17 3,0 679,00 2037,00CT núm.3 - L18 3,0 285,63 856,89CT núm.3 - L19 3,0 766,00 2298,00CT núm.3 - L20 3,0 39,20 117,60

6128,49

3.21C ml

Obertura i tancament de rasa mixta 1C BT+1C MT sotavorera a màquina. Compren l'obertura i demol. del pav.de panot, de 0,75x0,70 m, ballat i tapat.Retirada deterres sobrants. Tot tipus de terreny.

Obertura i tancament de rasa mixta 2C BT+1C MT sotacalçada a màquina. Compren l'obertura i demol. del pav.I de panot, de 0,75x0,70 m, ballat i tapat.Retirada deterres sobrants. Tot tipus de terreny.

Subministre i estesa de cable unipolar de 0,6/1 kV3x1x240 Al, en rasa i en tubulars. Compren disposardels mitjos per a l'estesa i descàrrega de la bobina.Inclou subministre i col·locació d'abraçaderes on lesfases d'un mateix circuit quedin unides en l'interior de larasa.

Obertura i tancament de rasa mixta 2C BT+1C MT sotavorera a màquina. Compren l'obertura i demol. del pav.ide panot, de 0,75x0,70 m, ballat i tapat.Retirada deterres sobrants. Tot tipus de terreny.

ESTESA I ACCESSORIS

Subministre i estesa del neutre de 0,6/1 kV 1x150 mm2Al, en rasa i tubular. Compren disposar dels mitjos pera l'estesa i descàrrega de la bobina amb grua. Inclousubministre i col·locació d'abraçaderes on les fases d'unmateix circuit quedin unides en l'interior de la rasa.



198

CT núm.3 - L16 1,0 273,00 273,00CT núm.3 - L17 1,0 679,00 679,00CT núm.3 - L18 1,0 285,63 285,63CT núm.3 - L19 1,0 766,00 766,00CT núm.3 - L20 1,0 39,20 39,20

2042,83

3.22C u

55,0 55,00

55,00

3.23C u

3,0 3,003,00

3.24C u

1,0 1,001,00

3.25C u

5,0 5,005,00

3.26C u

1,0 1,001,00

3.27C u

4,0 4,004,00

3.28C

42,0 42,0042,00

Caixa de seccionament amb bases de 400 A, per a líniessubt. BT de 240 mm2 Al.

Caixa de distribució urbanitzacions en BT per a líniessubterrànies. Amb doble sortida de línia, unaseccionable i l'altra protegida amb fusibles de 400A.

Armari de distribució intempèrie urbana per a BT. 4bases 400 A.

Caixa de derivació amb protecció mitjançant fusibles de250 A. Base portafusible tamany 2 (400A), per a xarxaaèria trenada de BT, sobre façana.

Caixa de derivació amb protecció mitjançant fusibles de125 A. Base portafusibles tamany 2 (400A), per a xarxaaèria trenada de BT, sobre façana.

Caixa de derivació amb protecció mitjançant fusibles de80 A. Base portafusibles tamany 2 (400A), per a xarxaaèria trenada de BT, sobre façana.

Piques posta a terra del neutre de les línies al llarg de laxarxa en armaris de distribució o almeys cada 200 m, ien tots els finals, de diàm.=14 mm i de long.=2 m,grapes de connexió i cable de 35 mm2 de Cu per ainstal·lació.



199

5.2 Pressupost


Capítol: 1

Codi Uts Descripció Quant. Preu(€)

Import(€)

1.0A ml Arrencament tram de línia MT , cond. LA-56 99,50 7,06 702,47

1.2A u Arrencament suports formigó, retiradad'anclatges i proteccions,reomplertd'excavació. Profund. demol. 3 m.

3,00 37,61 112,83

1.3A ml Obertura i tancament de rasa 1C MT sotacalçada. Compren l'obertura i demol. del pav.de 2 cm de gruix tela asfàltica, de 0,5x1,10 m,ballat i tapat.Retirada de terres sobrants. Tottipus de terreny.

76,50 14,15 1.082,48

1.4A ml Obertura i tancament de rasa 1C MT sotavorera. Compren l'obertura i demol. del pav.de panot , de 0,5x0,90 m, ballat i tapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

433,80 16,39 7.109,98

1.5A ml Subministre i estesa de cable unipolar de3x1xa240 mm2 Al, 18-30 kV en rasa i entubulars. Compren dels mitjos necessaris per al'estesa i descàrrega de la bobina amb grua.Inclou subministre i col·locació d'abraçaderesde forma que les fases d'un mateix circuitquedin unides.

3.351,00 20,26 67.891,26

1.6A u Conversió aèreo-subterrània instal·lada, 25 kVsobre postes de formigó, del CT núm 3. Incloutres parallmaps i les connexions necessàriesper al seu muntatge.

1,00 678,46 678,46

1.7A u Terminació exterior termorretràctil 150 mm2 1,00 148,00 148,00

OBRA CIVIL

TOTAL OBRA CIVIL 9007,76ESTESA I ACCESSORIS



200

1.8A u Unió a 25 kV cables MT subt. de la mateixasecció. Inclou carcassa de protecció, mà d'obrai material.

1,00 400,00 400,00

1.9A U Acabat interior termoretràctil cable unipolarsec de secció 1x240 mm2 Al i terinacions 36kV del tipus endollable i model M-400LR deELASTIMOLD. Inclou muntatge , mà d'obra ielements auxiliars.

1,00 84,07 84,07

1.10A pa Partida alçada a justificar per imprevistos 1,00 1.000,00 1.000,00

1.11A pa Confecció plànols 'AS BUID' de novesinstal·lacions

1,00 200,00 200,00

1.12A ml Assaig tripolar de l'estesa per a lacomprovació del circuit 3x1x240 18/30 kV

1,00 300,00 300,00

Codi Uts Descripció Quant. Preu(€)

Import(€)

2.0A u Retirada CT núm.3 sobre postes de formigó,inclou transformador de potència, proteccionsi accessoris.

1,00 100,00 100,00



TOTAL ESTESA I ACCESSORIS 70.701,79

TOTAL CAPÍTOL 1. XARXA DE MT 79.709,55 €

100,00

OBRA CIVIL

TOTAL OBRA CIVIL



201

Codi Uts Descripció Unitats Preu(€)

Import(€)

2.1B m3 Exacavació terreny per instal·lació del CTPFU-4/30.

9,37 4,56 42,71

2.2B m3 Exacavació terreny per instal·lació del CTPFU-5/30.

12,25 7,16 87,72

2.3B m3 Llit d'arena per a ET prefabricada col·locadaper anivellar.

21,62 10,30 222,67

2.4B u Edifici de Transformació: PFU-4/30,prefabricat, d'estructura monobloc, de formigóarmat. Inclou l'edifici i elements exteriors,transport muntatge i accessoris.

2,00 9.369,00 18.738,00

2.5B u Edifici de Transformació: PFU-5/30. Edificiprefabricat, d'estruvtura monobloc, de formigóarmat. Inclou l'edifici i elements exteriors,transport muntatge i accessoris.

1,00 13.152,00 13.152,00

2.6B u CGM-CML. Cel·la metàl·lica de tall iaïllament SF6, envolvent metàl·licad'ORMAZABAL, formada per un mòdul deVn=36 kV, In=400 A i Icc=16 kA/40 kA.Dimensions:420 mm x 850 mm x 1800 mm.Comandament interruptor manual tipus B.Inclòs muntatge i connexió. (800 i 630 kVA)

2,00 4.172,00 8.344,00

2.7B u CGM-CML . Cel·la metàl·lica de tall iaïllament SF6, envolvent metàl·licad'ORMAZABAL, formada per un mòdul deVn=36 kV, In=400 A i Icc=16 kA/40 kA.Dimensions:420 mm x 850 mm x 1800 mm.Comandament interruptor manual tipus B.Inclòs muntatge i connexió. (1000 kVA)

2,00 5.091,00 10.182,00

32.343,11


OBRA CIVIL


TOTAL OBRA CIVIL



202

2.8B u CGM-CMP-F .Cel·la metàl·lica de tall iaïllament SF6 envolvent metàl·lica fabricadaper ORMAZABAL, formada per un mòduldeVn=36 kV, In= 400 A i Icc=16 kA/40 kA.Diensions :480 mm x 1035 mm x 1800 mm.Comandament (fusibles) manual tipus BR. Enel preu s'inclou el muntatge i la connexió.(800i 630 kVA)

2,00 6.116,00 12.232,00

2.9B u CGM-CMP-F.Cel·la metàl·lica de tall iaïllament SF6 envolvent metàl·lica fabricadaper ORMAZABAL, formada per un mòduldeVn=36 kV, In=400 A i Icc=16 kA/40 kA.Diensions:480 mm x 1035 mm x 1800 mm.Comandament (fusibles) manual tipus BR. Enel preu s'inclou el muntatge i la connexió.(1000 kVA)

2,00 6.207,00 12.414,00

2.10B Ponts MT. Cables MT 18/30 kV del tipusRHZ1, unipolar, amb conductors de secció1x150 Al utilitzant-ne 3 de 10 m de long.iterminacions ELASTIMOLD de 36 kV deltipus con difusor i model OTK. En l'altreextrem són del tipus endollable colzada imodel M-400-LR.

4,00 1.025,00 4.100,00

2.11B u Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutreaccessible al secundari, P= 800 kVA irefrigeració natural d'oli. Tensió primària 25kV i secundària 420 V en buit. Grup deconnexió Dyn11, Vcc del 6% i regulacióprimària de +/- 2,5 %, +/- 5%, +/- 10%. Incloutermòmetre d'esfera de proteccció contrasobrecàrregues.

1,00 9.811,00 9.811,00

2.12B u Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutreaccessible al secundari, P=1000 kVA irefrigeració natural d'oli. Tensió primària 25kV i secundària 420 V en buit. Grup deconnexió Dyn11, de Vcc de 6% i regulacióprimària de +/- 2,5 %, +/- 5%, +/- 10%. Incloutermòmetre d'esfera de proteccció contrasobrecàrregues.

2,00 10.336,00 20.672,00

47.272,00

EQUIPS DE POTÈNCIA

TOTAL EQUIPS MT



203

2.13B u Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutreaccessible al secundari, de P=630 kVA irefrigeració natural d'oli. Tensió primària 25kV i secundària 420 V en buit. Grup deconnexió Dyn11, de Vcc de 4,5% i regulacióprimària de +/- 2,5 %, +/- 5%, +/- 10%. Incloutermòmetre d'esfera de proteccció contrasobrecàrregues.

1,00 8.000,00 8.000,00

2.14B u Quadres de BT UNESA, amb 4 sortides + 4sortides (armari d'ampliació) amb fusibles.Surtides trifàsiques amb fusibles en bases ITV. Inclou muntatge i elements auxiliars. (trafosde 800 i 630 kVA)

8,00 2.397,00 19.176,00

2.15B u Joc de ponts BTdel trafo de secció i material1x240 Al (Etilè-Propilè) sense armadura, iaccessoris per a la connexió, format per 3xfase+ 2xneutre de 3 m de long.(trafos de 630 i 800kVA)

2,00 884,00 1.768,00

2.16B u Joc de ponts BT del trafo, de secció i material1x240 Al (Etilè-Propilè) sense armadura, iaccessoris per a connexió, format de 3xfase +2xneutre de 3 m de long.(trafo 1000 kVA)

1,00 1.061,00 1.061,00

2.17b u Terres exteriors protecció edifici del transfor.usant conductors de Cu, unit a 4 piques d'acergalvanitzat de 14 mm de diàmetre i 2 m delong. Geometria d'anella rectangular, profund.de 0,5 m,dimensions del rectangle: 5.0x2.5 men trafos de 800 i 630 kVA i de 7.0x2.5 m entrafos de 1000 kVA.

4,00 1.223,00 4.892,00

SISTEMA DE PRESA DE TERRA


TOTAL EQUIPS DE POTÈNCIA 38.483,00

TOTAL EQUIPS DE BT 22.005,00



204

2.18B u Terres de servei o neutre del trafo. Instal·lacióexterior feta amb Cu aïllat amb igual materiaslque terres de protecció.Geometria de lespiques és alineada amb profund.= 0,5 m, el nºde piques= 2 amb una long.=2m cadascuna,distància=3m entre elles.

3,00 601,00 1.803,00

2.19B u Instal·lació posta a terra de protecció a l'edificidel transf. amb cond. de Cu nu, grapat a laparet, i connectat als equips de MT i demésaparellatge, així com 1 caixa general de terrade protecció.

3,00 403,00 1.209,00

2.20B u Instal·lació posta a terra de servei a l'edifici detransf., amb el cond. Cu nu aïllat, grapat a laparet i connectat al neutre de BT, i 1 caixageneral de terra de servei.

3,00 403,00 1.209,00

2.21B u Reixa metàl·lica per a defensa del trafo, ambpany enclavat a la cel·la de protecciócorresponent. Inclou muntatge i elementsauxiliars.

4,00 233,00 932,00

2.22B u Equip d'enllumenat permet la visibilitat per aexecutar maniobres i revisions en els equips +un equip autònom d'enllumenat d'emergència isenyalització de la sortida .

3,00 389,00 1.167,00

2.23B u Equip d'operació, maniobra i seguretat enl'edifici de transf., permet realització demaniobres i l'aïllament suficient de protecció,tant de maniobra com de mantenimentcompost per: banqueta aïllant, 1 parell guantsd'amiant de 20 kV, extintor d'eficàcia 89B,triàngle de perill de mort, 1 placaidentificadora del CT i 1 palancad'accionament.

3,00 480,00 1.440,00

3.539,00

147.963,11

TOTAL VARIS

TOTAL CAPÍTOL 2: CENTRES DE TRANSFORMACIÓ

VARIS

TOTAL SISTEMA DE PRESA DE TERRA 4.221,00



205



Import(€)

3.0A u Arrencament de suports de fusta per a cablestensats

18,00 16,51 297,18

3.1A u Arrencament de cadiretes de la xarxa dedistribució, encastades al llarg de la façana.

25,00 2,51 62,75

3.2A u Arrencament de cables aeris tipusconvencional 3x1x95 + 1x150 sobre cadiretes.

150,00 2,51 376,50


200,00 2,51 502,00


200,00 2,51 502,00


40,00 2,51 100,40


Import(€)

3.6B ml Conversió de RV 3x240 mm2 a RZ 3x95/54,6mm2 alm

2,00 34,00 68,00

3.7B ml Estesa de cable 3x95/54,6 Alm RZ 393,00 10,33 4.059,69

3.8B ml Estesa de cable 3x25/54,6 Alm RZ 58,50 9,33 545,81

3.9B ml Estesa de cable 4x16 Alm RZ 120,50 7,83 943,52


ESTESA I ACCESSORIS

1.840,83


TOTAL DESMANTELLAMENT



206

3.10B ml Escomesa RZ de 4x16 Al posada sobre façana. Suposem 2 m per subministrament

86,00 8,76 752,93

3.11B ml Encreuament de xarxa trenada 9,00 10,20 91,80

Codi Uts Descripció Quant Preu(€)

Import(€)

3.12C ml Obertura i tancament de rasa 1C BT sotacalçada a màquina. Compren l'obertura idemol. del pav.de tela asfàltica, de 0,5x0,90m, ballat i tapat.Retirada de terres sobrants.Tot tipus de terreny.

44,60 9,90 441,58

3.13C ml Obertura i tancament de rasa 1C BT sotavorera a màquina. Compren l'obertura i demol.del pav.i del panot, de 0,5x0,70 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

427,39 10,64 4.547,38

3.14C ml Obertura i tancament de rasa 2C BT sotacalçada a màquina. Compren l'obertura idemol. del pav. I de tela asfàltica, de 0,5x1,10m, ballat i tapat.Retirada de terres sobrants.Tot tipus de terreny.

9,24 12,40 114,58

3.15C ml Obertura i tancament de rasa 2C BT sotavorera a màquina.Compren l'obertura i demol.del pav. i de panot, de 0,5x0,70 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

25,73 12,89 331,60

3.16C ml Obertura i tancament de rasa 3C BT sotacalçada a màquina. Compren l'obertura idemol. del pav. i de la tela asfàltica, de0,5x1,10 m, ballat i tapat.Retirada de terressobrants. Tot tipus de terreny.

4,68 12,40 57,97

OBRA CIVIL

TOTAL OBRA CIVIL, ESTESA I ACCESSORIS 6.461,74




207

3.17C ml Obertura i tancament de rasa mixta 1C BT+1CMT sota vorera a màquina. Comprenl'obertura i demol. del pav. de panot, de0,75x0,70 m, ballat i tapat.Retirada de terressobrants. Tot tipus de terreny.

3,78 15,89 60,06

3.18C ml Obertura i tancament de rasa mixta 2C BT+1CMT sota calçada a màquina. Comprenl'obertura i demol. del pav. I de panot, de0,75x0,70 m, ballat i tapat.Retirada de terressobrants. Tot tipus de terreny.

3,89 14,40 56,02

3.19C ml Obertura i tancament de rasa mixta 2C BT+1CMT sota vorera a màquina. Comprenl'obertura i demol. del pav.i de panot, de0,75x0,70 m, ballat i tapat.Retirada de terressobrants. Tot tipus de terreny.

104,21 15,89 1.655,94

3.20C ml Subministre i estesa de cable unipolar de 0,6/1kV 3x1x240 Al, en rasa i en tubulars.Compren disposar dels mitjos per a l'estesa idescàrrega de la bobina. Inclou subministre icol·locació d'abraçaderes on les fases d'unmateix circuit quedin unides en l'interior de larasa.

6.128,49 10,94 67.015,04

3.21C ml Subministre i estesa del neutre de 0,6/1 kV1x150 mm2 Al, en rasa i tubular. Comprendisposar dels mitjos per a l'estesa i descàrregade la bobina amb grua. Inclou subministre icol·locació d'abraçaderes on les fases d'unmateix circuit quedin unides en l'interior de larasa.

2.042,83 4,44 9.059,95

3.22C u Piques posta a terra del neutre de les línies alllarg de la xarxa en armaris de distribució oalmeys cada 200 m, i en tots els finals, dediàm.=14 mm i de long.=2 m, grapes deconnexió i cable de 35 mm2 de Cu per ainstal·lació.

55,00 10,00 550,00

ESTESA I ACCESSORIS

TOTAL OBRA CIVIL 7.265,12



208

3.23C Caixa de derivació amb protecció mitjançantfusibles de 250 A. Base portafusibles tamany2 (400A), per a xarxa aèria trenada de BT,sobre façana.

3,00 63,00 189,00

3.24C Caixa de derivació amb protecció mitjançantfusibles de 125 A. Base portafusibles tamany2 (400A), per a xarxa aèria trenada de BT,sobre façana.

1,00 60,00 60,00

3.25C Caixa de derivació amb protecció mitjançantfusibles de 80 A. Base portafusibles tamany 2(400A), per a xarxa aèria trenada de BT, sobrefaçana.

5,00 57,00 285,00

3.26C u Armari de distribució intempèrie urbana per aBT. 4 bases 400 A.

1,00 119,00 119,00

3.27C u Caixa de seccionament amb bases de 400 A,per a línies subt. BT de 240 mm2 Al.

4,00 150,00 600,00

3.28C u Caixa de distribució urbanitzacions en BT pera línies subterrànies. Amb doble sortida delínia, una seccionable i l'altra protegida ambfusibles de 400A.

42,00 88,52 3.717,84

TOTAL ESTESA I ACCESSORIS 81.595,83

TOTAL CAPÍTOL 3: XARXA DE BT 97.163,52



209

5.3 Quadre de Descomposats

Codi Quant Uts Preu Unitari

Subtotal TOTAL

1.0A ml

1 u Arrencar tram de línia 5,00 € 5,00 €0,08 h Oficial 2na 7,00 € 0,56 €0,1 h Camió 7 Tn 15,00 € 1,50 €

Total cost directe 7,06 €Total execusió material 7,06 €

1.2A u

1 u Arrencament del poste 30,00 € 30,00 €0,25 h Grua 15,00 € 3,75 €0,3 m3 Reompliment de terra 7,00 € 2,10 €

0,12 h Oficial 1a 10,00 € 1,20 €0,08 h Peó especialista 7,00 € 0,56 €


1.3A ml

0,25 m3 Obertura de rasa amb maquinària 10,00 €2,50 €

2 uCol·loc. tub PE de 160 mm diàm. 1,50 € 3,00 €

0,12 m3 Distribució de formigó en massaH-250

5,00 € 0,60 €

2 u Col·locació plaques PE,protecció mecània

1,25 € 2,50 €2 u Col·locació cinta senyalització

PE c. Sub.1,00 € 2,00 €

0,25 m3 Tapat i compactat de terra al95%

3,00 € 0,75 €

0,12 m3 Eliminació de terra terra sobrant 2,50 € 0,30 €

0,5 m3 Reposició de formigó 4,00 € 2,00 €0,5 u Vallat i protecció de rasa 1,00 € 0,50 €


Descripció

Obertura i tancament de rasa 1C MT. Comprenobertura i demol. del pav. de 2 cm de gruix de telaasfàltica, de 0,5x1,10 m, ballat i tapat.Retirada deterres sobrants. Tot tipus de terreny.


Capítol: 1

OBRA CIVIL

Arrencament tram de línia MT , cond. LA-56

Arrencament suports de formigó, retiradad'anclatges i proteccions i reomplertd'excavació.Profund. demol. 3 m.



210

1.4A ml

0,25 m3 Obertura de rasa amb maquinària 10,00 € 2,50 €

0,08 m3 Demolició de pavimentcompactat

7,00 €0,56 €

0,08 m3 Distribució de sorra de riu 3,00 € 0,24 €1 u Col·locació de plaques PE,

protecció mecàmica1,25 € 1,25 €

1 u Col·ocació de cintasenyalitzadora PE, protecciómecànica.

1,00 €1,00 €


3,00 € 0,54 €

0,12 m3 Eliminació de terra sobrant 2,50 € 0,30 €6 m2 Reposició de lloses i de formigó 1,50 € 9,00 €

1 u Vallat i protecció de rasa 1,00 € 1,00 €Total cost directe 16,39 €

Total execusió material 16,39 €

1.5A ml

3 ml Cable 3x1x240 mm2 Al (18-30kV),RHV subt, Aïllat.

3,50 € 10,50 €

1u Abraçadora plàstic de subjecció

cable subt. en feix. i col·loc.3,00 € 3,00 €

0,5 u Estesa de cable 10,00 € 5,00 €0,12 h Oficial de 1a 10,00 € 1,20 €0,08 h Peó normal 7,00 € 0,56 €


Obertura i tancament de la rasa 1C MT sotavorera.Compren l'obertura i demol.del pav. depanot, de 0,5x0,90 m, ballat i tapat. Retirada deterres sobrants. Tot tipus de terreny.

Subministre i estesa de cable unipolar de3x1xa240 mm2 Al, 18-30 kV en rasa i en tubulars.Compren dels mitjos necessaris per a l'estesa idescàrrega de la bobina amb grua. Inclousubministre i col·locació d'abraçaderes de formaque les fases d'un mateix circuit quedin unides.

ESTESA I ACCESSORIS



211

1.6A u

7 uArandella plana de ac-zinc 12 mm

0,03 € 0,21 €

3 uCargol exagonal ac-cadm M.12x30 c-femella

0,11 € 0,33 €

3 uCargol exagonal ac-zinc M.12x40 c-femella

0,12 € 0,36 €

9 uCargol exagonal ac-zinc M.12x90 c-femella

0,20 € 1,80 €

11 u Femella exagonal ac-cadm. M.12 0,03 € 0,33 €

2 uContra-sivella ferratge conver.aèreo-subt.

1,32 € 2,64 €

1 uAnella d'acer inoxidable 20x0,7 mm

0,72 € 0,72 €

1 uAnella d'acer part continua 10 mm d'ample

1,40 € 1,40 €

2 uSivella d'acer per a anella de 10 mm d'ample

0,09 € 0,18 €

2 u Sivella d'acer inoxidable per 0,10 € 0,20 €

7 uPalometa nº3 subjecció brida de conversió AT

1,11 € 7,77 €

1 uTub conver. Subt. ac-galvanitzat 16 mm diàmetre interior

60,80 € 60,80 €

1 uSuport terminació i parallamps vonv a-subt

100,00 € 100,00 €

9 mlCable intempèrie Cu 1x50 mm2 depullat

1,81 € 16,29 €

12 ml Cable Cu 1x50 mm2 0,6/1 kV 2,89 € 34,68 €

7 u Brida subjecció cable subterani 2,59 € 18,13 €

3 uBrida suport cable convers. C-cargol

5,00 € 15,00 €

3 uConnector amb cable de 240 mm2 aèri-240 mm2 subt.

7,24 € 21,72 €

5 uGrapa Presa de Terra amb cargol i arandela

6,80 € 34,00 €

7 uTerminal Cu 50 mm2 para AT i BT

8,70 € 60,90 €

3 uParallamps tipus INZP 3-36 kV (polimèric)

100,00 € 300,00 €

1 uMassilla segelladora en pastilles de 0,5 kg

1,00 € 1,00 €


Conversió aèreo-subterrània instal·lada, 25 kVsobre postes de formigó, del CT núm 3. Inclou tresparallmaps i les connexions necessàries per al seumuntatge.



212

1.7A

1 uConj. 3 termin. termor. Ext. C. Sec 95-150 mm2 25 kV

120,00 €120,00 €

3 u Terminal bimetàl·li 150 mm2 AT-BT

2,00 € 6,00 €

0,12 h Oficial de 1a 10,00 € 1,20 €0,08 h Oficial de 2a 7,00 € 0,56 €0,012 h Camió 7 Tn 20,00 € 0,24 €


1.8A u

1 u Sense descomposar 60,00 €Total cost directe 60,00 €


1.9A u

1 u Conj de tres terminacions int. c. sec.240-400 mm2, 18-30 kV

80,00 € 80,00 €

1 h Terminació bimetàl·lica 240 mm2, 25 kV

2,07 € 2,07 €

0,12 h Oficial de 1a 10,00 € 1,20 €0,08 h Oficial de 2a 7,00 € 0,56 €0,012 h Camió 7 Tn 20,00 € 0,24 €


1.10A pa1 u Sense descomposar 1.000,00 € 1.000,00 €

Total cost directe 1.000,00 €Total execusió material 1.000,00 €

1.11A pa

1 u Sense descomposar 200,00 € 200,00 €Total cost directe 200,00 €


Partida alçada a justificar per imprevistos

Unió a 25 kV cables MT subt. de la mateixasecció. Inclou carcassa de protecció, mà d'obra imaterial.

Acabat interior termoretràctil cable unipolar sec desecció 1x240 mm2 Al i terinacions 36 kV del tipusendollable i model M-400LR de ELASTIMOLD.Inclou muntatge , mà d'obra i elements auxiliars.

Terminació exterior termorretràctil 150 mm2

Confecció plànols 'AS BUID' de novesinstal·lacions



213

Codi Quant. Uts Descripció Preu Unitari Subtotal TOTAL

2.0A u

1 u Sense descomposar 100,00 €Total cost directe 100,00 €



2.1B m3

0,12 h Màquina piconadora 10,00 € 1,20 €0,12 h Oficial de 1a 9,00 € 1,08 €0,08 h Oficial de 2a 6,00 € 0,48 €0,12 h Camió 7 Tn 15,00 € 1,80 €


2.2B m3

0,2 h Màquina piconadora 15,00 € 3,00 €0,12 h Oficial de 1a 10,00 € 1,20 €0,08 h Oficial de 2a 7,00 € 0,56 €0,12 h Camió 7 Tn 20,00 € 2,40 €


2.3B m3






OBRA CIVIL

Retirada CT núm.3 sobre postes de formigó, incloutransformador de potència, proteccions iaccessoris.

OBRA CIVIL


Llit d'arena per a ET prefabricada col·locada peranivellar.




214

2.4B u

1 u Sense descomposar 9.369,00 € 9.369,00 €Total cost directe 9.369,00 €

Total execusió material 9.369,00 €

2.5B u

1 u Sense descomposar 13.152,00 €Total cost directe 13.152,00 €


2.6B u

1 u Trafo 630 o 800 kVA 4.172,00 € 4.172,00 €Total cost directe 4.172,00 €


2.7B

1 u Trafo 1000 kVA 5.091,00 € 5.091,00 €Total cost directe 5.091,00 €


CGM-CML . Cel·la metàl·lica de tall i aïllamentSF6, envolvent metàl·lica d'ORMAZABAL,formada per un mòdul de Vn=36 kV, In=400 A iIcc=16 kA/40 kA. Dimensions:420 mm x 850 mmx 1800 mm. Comandament interruptor manualtipus B. Inclòs muntatge i connexió.

Edifici de Transformació: PFU-5/30. Edificiprefabricat, d'estruvtura monobloc, de formigóarmat. Inclou l'edifici i elements exteriors,transport muntatge i accessoris.

CGM-CML . Cel·la metàl·lica de tall i aïllamentSF6, envolvent metàl·lica d'ORMAZABAL,formada per un mòdul de Vn=36 kV, In= 400 A iIcc=16 kA/40 kA. Dimensions: 420 mm x 850 mmx 1800 mm. Comandament interruptor manualtupus B. Inclòs muntatge i connexió.


Edifici de Transformació: PFU-4/30, prefabricat,d'estructura monobloc, de formigó armat. Incloul'edifici i elements exteriors, transport muntatge iaccessoris.



215

2.8B u

1 u Trafo 800 kVA 6.116,00 € 6.116,00 €1 u Trafo 630 o 800 kVA 6.116,00 € 6.116,00 €


2.9B u



2.10B



2.11B u



CGM-CMP-F .Cel·la metàl·lica de tall i aïllamentSF6 envolvent metàl·lica fabricada perORMAZABAL, formada per un mòdul de Vn= 36kV, In=400 A i Icc=16 kA/40 kA. Diensions:480mm x 1035 mm x 1800 mm. Comandament(fusibles) manual tipus BR. Inclou el muntatge i laconnexió.

CGM-CMP-F .Cel·la metàl·lica de tall i aïllamentSF6 envolvent metàl·lica fabricada perORMAZABAL, formada per un mòdul de Vn= 36kV, In=400 A i Icc=16 kA/40 kA. Diensions:480mm x 1035 mm x 1800 mm. Comandament(fusibles) manual tipus BR. Inclou el muntatge i la

Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutreaccessible al secundari, P= 800 kVA i refrigeraciónatural d'oli. Tensió primària 25 kV i secundària420 V en buit. Grup de connexió Dyn11, Vcc del6% i regulació primària de +/- 2,5 %, +/- 5%, +/-10%. Inclou termòmetre d'esfera de proteccciócontra sobrecàrregues.

EQUIPS DE POTÈNCIA

Ponts MT. Cables MT 18/30 kV del tipus RHZ1,unipolar, amb conductors de secció 1x150 Alutilitzant-ne 3 de 10 m de long. i terminacionsELASTIMOLD de 36 kV tipus amb difusor imodel OTK. A l'altre extrem del tipus endollablecolzada i model M-400-LR.



216

2.12B u



2.13B u



2.14B u

1 uQuadre tipus UNESA, AC4-1600/4x400A (580x1690x290) per als trafos de 630 i 800 kVA

2.397,00 € 2.397,00 €

1 uQ.Amplia. tipus UNESA,AM4-1600/4x400A(580x1190x290)per als trafos de 630 i 800 kVA

2.397,00 € 2.397,00 €

1 uQuadre tipus UNESA, AC4-1600/4x400A (580x1690x290) per als trafos de 1000 kVA

2.687,00 € 2.687,00 €

Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutreaccessible al secundari, de P=630 kVA irefrigeració natural d'oli. Tensió primària 25 kV isecundària 420 V en buit. Grup de connexióDyn11, de Vcc de 4,5% i regulació primària de +/-2,5 %, +/- 5%, +/- 10%. Inclou termòmetre d'esferade proteccció contra sobrecàrregues.

Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutreaccessible al secundari, P=1000 kVA i refrigeraciónatural d'oli. Tensió primària 25 kV i secundària420 V en buit. Grup de connexió Dyn11, de Vcc de6% i regulació primària de +/- 2,5 %, +/- 5%, +/-10%. Inclou termòmetre d'esfera de proteccciócontra sobrecàrregues.


Quadres de BT UNESA, amb 4 sortides + 4sortides (armari d'ampliació) amb fusibles. Surtidestrifàsiques amb fusibles en bases ITV. Incloumuntatge i elements auxiliars. (trafos de 800 i 630kVA)



217

1 uQ.Amplia. tipus UNESA,AM4-1600/4x400A(580x1190x290)per als trafos de 1000 kVA

2.687,00 € 2.687,00 €


2.15B u

1 u Trafo 800 o 630 kVA 884,00 € 884,00 €Total cost directe 884,00 €


2.16B u



2.17B u

1 u Rectangle de 5.0x2.5 m en trafode 630 o 800 kVA

1.223,00 € 1.223,00 €

1 u Rectangle de 7.0x2.5 m en trafode 1000 kVA.

1.223,00 € 1.223,00 €


Joc de ponts BT del tranfo, de secció i material1x240 Al (Etilè-Propilè) sense armadura, iaccessoris per a connexió, format per 3xfase +2xneutre de 3 m de long.

Terres exteriors protecció edifici del transfor. usantconductors de Cu, unit a 4 piques d'acer galvanitzatde 14 mm de diàmetre i 2 m de long. Geometriad'anella rectangular, profund. de 0,5 m,dimensionsdel rectangle: 5.0x2.5 m en trafos de 800 i 630kVA i de 7.0x2.5 m en trafos de 1000 kVA.


Joc de ponts BT del tranfo, de secció i material1x240 Al (Etilè-Propilè) sense armadura, iaccessoris per a connexió, format per 3xfase +2xneutre de 3 m de long.



218

2.18B u


Total execusió mateial 601,00 €

2.19B u



2.20B u



2.21B u



2.22B u



Terres de servei o neutre del trafo. Instal·lacióexterior feta amb Cu aïllat amb igual materiasl queterres de protecció.Geometria de les piques ésalineada amb profund.= 0,5 m, el nº de piques= 2amb una long.=2m cadascuna, distància=3m entreelles.

Instal·lació posta a terra de protecció a l'edifici deltransf. amb cond. de Cu nu, grapat a la paret, iconnectat als equips de MT i demés aparellatge,així com 1 caixa general de terra de protecció.

Instal·lació posta a terra de servei a l'edifici detransf., amb el cond. Cu nu aïllat, grapat a la paret iconnectat al neutre de BT, i 1 caixa general deterra de servei.

Reixa metàl·lica per a defensa del trafo, amb panyenclavat a la cel·la de protecció corresponent.Inclou muntatge i elements auxiliars.

VARIS

Equip d'enllumenat permet la visibilitat per aexecutar maniobres i revisions en els equips + unequip autònom d'enllumenat d'emergència isenyalització de la sortida .



219

2.23B u



Codi Quant. Uts Descripció Preu Unitari Subtotal TOTAL3.0A u

1 u Arrencament del poste fusta 10,00 € 10,00 €0,5 m3 Excavavió de terreny 4,00 € 2,00 €0,5 m3 Reompliment de l'excavació 4,00 € 2,00 €

0,12 h Oficial de 1a 10,00 € 1,20 €0,08 h Peó normal 7,00 € 0,56 €0,5 u Retorn de material al magatzem 1,50 € 0,75 €


3.1A u



3.2A u



Arrencament de cadiretes de la xarxa dedistribució, encastades al llarg de la façana.

Arrencament de cables aeris tipus convencional3x1x95 + 1x150 sobre cadiretes.



Equip d'operació, maniobra i seguretat en l'edificide transf., permet realització de maniobres il'aïllament suficient de protecció, tant de maniobracom de manteniment compost per: banqueta aïllant,1 parell guants d'amiant de 20 kV, extintord'eficàcia 89B, triàngle de perill de mort, 1 placaidentificadora del CT i 1 palanca d'accionament.

Arrencament de suports de fusta



220

3.3A u



3.4A u



3.5A u



Codi Quant Uts Descripció Preu Unitari Subtotal TOTAL

3.6B ml

1 u Tub aïllant PVC rigid. 90 mmdiàmetre de 2,5 m de longitud

3,00 € 3,00 €

2 u Caputxons de protecciósegelladors

2,50 € 5,00 €

8 u Anella d'hacer 10 mm d'ample 1,00 € 8,00 €

11 u Sevilla d'hacer per a anellad'hacer de 10 mm de diàmetre

1,00 € 11,00 €

2 u Maniguetes d'unió entre cableRV i RZ

1,75 € 3,50 €

2 u Maniguetes contràctils 1,75 € 3,50 €Total cost directe 34,00 €




Arrencament de cables aeris tipus convencional4x25 + 1x150 sobre cadiretes.

Conversió instal·lada, de RV 3x240 mm2 a RV3x95/54,6 mm2 alm.

ESTESA I ACCESSORIS




221

3.7B ml

1 ml Col·locació de cables trenat3x95/54,6 Alm RZ

4,50 € 4,50 €

1 u Col·locació Tac de plàstic tipusB, 12x60

1,50 € 1,50 €

0,5 u Col·locació abraçadora 'B' feix,43, 9-46, tirafons 8x50 mm

1,00 € 0,50 €

1 u Col·locació de tap de plàstic ambtaladro

1,75 € 1,75 €

1 u Col·locació abraçadora ambtirafons

1,00 € 1,00 €

0,12 h Oficial especialista 9,00 € 1,08 €Total cost directe 10,33 €


3.8B ml

1 ml Col·locació de cables 3x25/54,6Alm RZ

3,50 € 3,50 €

1 u Col·locació Tac de plàstic 1,50 € 1,50 €0,5 u Col·locació abraçadora 'B' feix

22, 3-36 tirafons 8x50 mm1,00 € 0,50 €


1,75 € 1,75 €

1 u Col·locació abraçadora ambtirafons

1,00 € 1,00 €



3.9B ml1 ml Col·locació de cables 4x16 Alm

RZ3,00 € 3,00 €

1 u Col·locació Tac de plàstic 1,50 € 1,50 €0,5 u Col·locació abraçadora 'B' feix,

tirafons 8x50 mm1,00 € 0,50 €


1,75 € 1,75 €



Estesa de cable 3x95/54,6 Alm RZ sobre façana.

Estesa de cable 3x25/54,6 Alm RZ sobre façana

Estesa de cable 4x16 Alm RZ sobre façana



222

3.10B ml1 ml Col·locació de cables 4x16 Alm

RZ2,50 € 2,50 €

1 u Tac de plàstic tipus B icol·locació del mateix

3,00 € 3,00 €

0,5 u Abraçadora (B) feix, amb tirafons 4,35 € 2,18 €0,12 h Oficial especialista 9,00 € 1,08 €


3.11B ml2 u Pinces d'amarrada o retenció 2,50 € 5,00 €1 u Instal·lació del cable 4,00 € 4,00 €




3.12C ml


2 u

Col·locació tub PE de 160 mmdiàmetre

1,50 €

1,50 €0,12 m3 Distribució de formigó en massa

H-2505,00 €

0,60 €

2 u Col·locació plaques PE, 1,25 € 2,50 €2 u Col·locació cinta senyalització

PE c. Sub.1,00 € 2,00 €


3,00 € 0,75 €

0,12 m3 Eliminació de terra 2,50 € 0,30 €0,5 u Vallat i protecció de rasa 1,00 € 0,50 €


OBRA CIVIL

Obertura i tancament de rasa 1C BT sota calçada amàquina. Compren l'obertura i demol. del pav.detela asfàltica, de 0,5x0,90 m, ballat i tapat.Retiradade terres sobrants. Tot tipus de terreny.


Escomesa amb cable 4x16 Alm RZ sobre façana

Encreuament de xarxa trenada,instal·lada



223

3.13C ml



7,00 € 0,56 €



1 u Col·locació de cintasenyalitzadora PE, protecciómecànica.

1,00 €1,00 €

0,18 m3 Tapat i compactat de terra. 3,00 € 0,54 €0,12 m3 Eliminació de terra sobrant 2,50 € 0,30 €

6 Panot gris, classe A 0,75 € 4,50 €0,5 u Vallat i protecció de rasa 1,00 € 0,50 €


3.14C ml


4 u Col·locació tub PE de 160 mm diàmetre1,50 € 6,00 €0,12 m3 Distribució de formigó en massa

H-2505,00 € 0,60 €



PE c. Sub.1,00 €


3,00 € 0,75 €



Obertura i tancament de rasa 1C BT sota vorera amàquina. Compren l'obertura i demol. del pav.i delpanot, de 0,5x0,70 m, ballat i tapat.Retirada deterres sobrants. Tot tipus de terreny.

Obertura i tancament de rasa 2C BT sota calçada amàquina. Compren l'obertura i demol. del pav. I de tela asfàltica, de 0,5x1,10 m, ballat i tapat.Retiradade terres sobrants. Tot tipus de terreny.



224

3.15C ml



7,00 € 0,56 €




1,00 €2,00 €


6 Panot gris, classe A 0,75 € 4,50 €0,5 u Vallat i protecció de rasa 1,00 € 0,50 €


3.16C ml


4 u Col·locació tub PE de 160 mmdiàmetre

1,50 € 6,00 €0,12 m3 Distribució de formigó en massa

H-2505,00 € 0,60 €



PE c. Sub.1,00 €


3,00 € 0,75 €



Obertura i tancament de rasa 2C BT sota vorera amàquina.Compren l'obertura i demol. del pav. i depanot, de 0,5x0,70 m, ballat i tapat.Retirada deterres sobrants. Tot tipus de terreny.

Obertura i tancament de rasa 3C BT sota calçada amàquina. Compren l'obertura i demol. del pav. i dela tela asfàltica, de 0,5x1,10 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.



225

3.17C ml



7,00 € 0,56 €0,08 m3 Distribució de sorra de riu 3,00 € 0,24 €

2 u Col·locació tub PE de 160 mm diàmetre1,50 € 3,00 €2 u Col·locació de plaques PE,



1,00 €2,00 €


6 u Panot gris, classe A 0,75 € 4,50 €0,5 u Vallat i protecció de rasa 1,00 € 0,50 €


3.18C ml


4 uCol·locació tub PE de 160 mmdiàmetre

1,50 € 6,00 €

0,12 m3 Distribució de formigó en massaH-250

5,00 € 0,60 €



PE c. Sub.1,00 € 2,00 €


3,00 € 0,75 €



Obertura i tancament de rasa mixta 1C BT+1C MTsota vorera a màquina. Compren l'obertura i demol.del pav. de panot, de 0,75x0,70 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

Obertura i tancament de rasa mixta 2C BT+1C MTsota calçada a màquina. Compren l'obertura idemol. del pav. I de panot, de 0,75x0,70 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.



226

3.19C ml

0,25 m3 Obertura de rasa amb maquinària 7,00 €1,75 €


7,00 €0,56 €

0,08 m3 Distribució de sorra de riu 3,00 € 0,24 €

2 uCol·locació tub PE de 160 mmdiàmetre

1,50 € 3,00 €

2 u Col·locació de plaques PE, protecció mecàmica

1,25 € 2,50 €

2 u Col·locació de cinta senyalitzadora PE, protecció mecànica.

1,00 €2,00 €


6 u Panot gris, classe A 0,75 € 4,50 €0,5 u Vallat i protecció de rasa 1,00 € 0,50 €


3.20C ml

3ml Cable subterrani 3x240 mm2 Al

(0,6/1kV) 3,00 € 9,00 €

0,5 u Abraçadera metàl·lica 10 mm, atornillable cargolable

0,75 € 0,38 €

0,12 h Oficial de 1a 9,00 € 1,08 €0,08 h Peó normal 6,00 € 0,48 €


ESTESA I ACCESSORIS

Obertura i tancament de rasa mixta 2C BT+1C MTsota vorera a màquina. Compren l'obertura i demol.del pav.i de panot, de 0,75x0,70 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

Subministre i estesa de cable unipolar de 0,6/1 kV3x1x240 Al, en rasa i en tubulars. Comprendisposar dels mitjos per a l'estesa i descàrrega de labobina. Inclou subministre i col·locaciód'abraçaderes on les fases d'un mateix circuitquedin unides en l'interior de la rasa.



227

3.21C ml

1 ml Neutre de 1x150 mm2 2,50 € 2,50 €

0,5 u Abraçadera metàl·lica 10 mm, atornillable cargolable

0,75 € 0,38 €

0,12 h Oficial de 1a 9,00 € 1,08 €0,08 h Peó normal 6,00 € 0,48 €


3.22C u



3.23C 1 u

1 u Caixa de derivació instal·lada 40,00 € 40,00 €3 u Bases portafusibles de 400 A 2,00 € 6,00 €3 u Fusibles cilíndrics BT de 250 A 5,00 € 15,00 €1 u Terminal bimetàl·lic 240 mm2 2,00 € 2,00 €1 u Cond. De Cu de 35 mm2 de

secció i 0,30 m de long2,00 € 2,00 €


3.24C 1 u

1 u Caixa de derivació instal·lada 40,00 € 40,00 €3 u Bases portafusibles de 400 A 2,00 € 6,00 €

Caixa de derivació amb protecció mitjançantfusibles de 250 A. Base portafusibles tamany 2(400A), per a xarxa aèria trenada de BT, sobrefaçana.

Subministre i estesa del neutre de 0,6/1 kV 1x150mm2 Al, en rasa i tubular. Compren disposar delsmitjos per a l'estesa i descàrrega de la bobina ambgrua. Inclou subministre i col·locació d'abraçadereson les fases d'un mateix circuit quedin unides enl'interior de la rasa.

Piques posta a terra del neutre de les línies al llargde la xarxa en armaris de distribució o almeys cada200 m, i en tots els finals, de diàm.=14 mm i delong.=2 m, grapes de connexió i cable de 35 mm2de Cu per a instal·lació.




228

1 u Terminal bimetàl·lic 240 mm2Al

2,00 € 2,00 €

1 u Cond. De Cu de 35 mm2 desecció i 0,30 m de long

2,00 € 2,00 €


3.25C 1 u

1 u Caixa de derivació instal·lada 40,00 € 40,00 €3 u Bases portafusibles de 400 A 2,00 € 6,00 €3 u Fusibles cilíndrics BT de 80A 3,00 € 9,00 €1 u Terminal bimetàl·lic 240 mm2

Al2,00 € 2,00 €


2,00 € 2,00 €


3.26C u

1 u Armari de distribució urbanainclou instal·lació.

40,00 € 40,00 €

12 u Base portafusibles 1,00 € 12,00 €12 u Fusibles cilíndrics BT de 400 A 5,00 € 60,00 €

1 u Terminal bimetàl·lic 240 mm2Al

2,00 € 2,00 €

1 u Embarrat horitzontal de fases de50x10 mm de Cu

1,50 € 1,50 €

1 u Embarrat horitzontal de neutrede30x10 mm de Cu

1,50 € 1,50 €


2,00 € 2,00 €


3.27C u

1 u Caixa de seccionament inclouinstal·lació

100,00 € 100,00 €

2 u Bases per a curtcircuits fusiblesde ganivetes de 400A

5,00 € 10,00 €

3 u Ganivetes de CU 20x6 mmmínim

6,00 € 18,00 €

Caixa de seccionament amb bases de 400 A, per alínies subt. BT de 240 mm2 Al


Armari de distribució intempèrie urbana per a BT.4 bases 400 A.



229

3 u Separadors aïllants 2,00 € 6,00 €1 u Pletina de Cu 150mm2 per a les

fases3,00 € 3,00 €

1 u Pletina per al neutre amovibleamb ponts de Cu

3,00 € 3,00 €

1 u Cargol M8 per a la connexió delea presa de terra

10,00 € 10,00 €


3.28C u

1 u Caixa de seccionament inclouinstal·lació

40,00 € 40,00 €

2 u Pletina presilla sortida clientneutre

3,67 € 7,34 €

3 u Presilla neutre clients 3,67 € 11,01 €3 u Neutre a base de pletina

seccionacble2,00 € 6,00 €

1 u Base per a curtcircuits fusiblesde ganivetes tamany 2 (400A)

3,00 € 3,00 €

1 u Pletibna Cu estanyada 30x4neutre

3,00 € 3,00 €

1 u Pletina Cu estanyada 30x4 fases 1,50 € 1,50 €

1 u Pletina Cu estanyada per a unióbases curtcicuits fusibles

3,50 € 3,50 €

1 u Tub Cu estanyat per al'alimentació

3,00 € 3,00 €

1 u Subjecció equip a armari 2,67 € 2,67 €1 u Tancacables per a neutre de 50 a

150 mm2 3,60 € 3,60 €

1 u Tancacables per a la presa deterra de l neutre.

2,34 € 2,34 €

1 u Cargol M8 per a la connexió delea presa de terra

1,56 € 1,56 €


Caixa de distribució urbanitzacions en BT per alínies subterrànies. Amb doble sortida de línia, unaseccionable i l'altra protegida amb fusibles de400A.



230

5.4 Quadre de Preus

Codi Uts Descripció Preu en Lletra Preu

1.0A ml Arrencament tram de línia MT,cond. LA-56 SET EUROS AMB SIS CÈNTIMS

7,06 €

1.2A u Arrencament suports de formigó, retiradad'anclatges i proteccions i reomplert d'excavació.Profund. demol. 3 m.

TRENTA-SET EUROS AMB SEIXANTA-UN CÈNTIMS

37,61 €

1.3A ml Obertura i tancament de rasa 1C MT sotacalçada. Compren obertura i demol. del pav.de 2cm de gruix de tela asfàltica, de 0,5x1,10 m,ballat i tapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipusde terreny.

CATORZE EUROS AMB 15 CÈNTIMS

14,15 €

1.4A ml Obertura i tancament de rasa 1C MT sota vorera.Compren l'obertura i demol. del pav. de panot,de 0,5x0,90 m, ballat i tapat.Retirada de terressobrants. Tot tipus de terreny.

SETZE EUROS AMB TRENTA-NOU CÈNTIMS

16,39 €

1.5A ml Subministre i estesa de cable unipolar de3x1xa240 mm2 Al, 18-30 kV en rasa i entubulars. Compren dels mitjos necessaris per al'estesa i descàrrega de la bobina amb grua.Inclou subministre i col·locació d'abraçaderes deforma que les fases d'un mateix circuit quedinunides.

VINT EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS

20,26 €

1.13A u Subministre, distribució i col·locació de cinta PEde senyalització de cables subterranis en l'interiorde la rasa.

UN EURO AMB CINQUANTA CÈNTIMS

1,50 €

1.14A u Subministre, distribució i col·locació en rasa d'1mlineal de plaques de PE per a la protecció decables subt. Aniran engalçades entre sí. Usantplaques d'1 m de long.en trams rectes i de 0,5 men trams curvilinis.

DOS EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS

2,25 €


Capítol: 1

OBRA CIVIL

ESTESA I ACCESSORIS



231

u Subministre i col·locació de panot gris , classe 1A tipus 1A per a vorera

UN EURO AMB VINT-I-CINNC CÈNTIMS

1,25 €

1.15A u Subministre, distribució, col·locació i muntatgede tubs de PE de 160 mm de diàmetre en rasasota calçada. El tub de reserva instal·lat tindrà elsextrems segellats amb cement per assegurarl'estanqueïtat.

CINC EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS

5,65 €

1.6A u Conversió aèreo-subterrània instal·lada, 25 kVsobre postes de formigó, del CT núm 3. Incloutres parallmaps i les connexions necessàries per alseu muntatge.

SIS-CENTS SETANTA-VUIT EUROS AMB

QUARANTA-SIS CÈNTIMS

678,46 €

1.7A u Terminació exterior termorretràctil 150 mm2 CENT QUARANTA-VUIT EUROS

148,00 €

1.8A u Unió a 25 kV cables MT subt. de la mateixasecció. Inclou carcassa de protecció, mà d'obra imaterial.

QUATRE-CENTS EUROS 400,00 €

1.16A u Acabat interior termoretràctil cable unipolar secde secció 1x240 mm2 Al i terinacions 36 kV deltipus endollable i model M-400LR deELASTIMOLD. Inclou muntatge , mà d'obra ielements auxiliars.

VUITANTA-QUATRE EUROS AMB SET

CÈNTIMS

84,07 €

1.10A pa Partida alçada a justificar per imprevistos MIL EUROS 1.000,00 €

1.11A pa Confecció plànols 'AS BUID' de novesinstal·lacions

DOS-CENTS EUROS 200,00 €

1.12A ml Assaig tripolar de l'estesa per a la comprovaciódel circuit 3x1x240 18/30 kV.

TRES-CENTS EUROS 300,00 €


2.1B u Retirada CT núm.3 sobre postes de formigó,inclou transformador de potència, proteccions iaccessoris.

CENT EUROS 100,00 €



OBRA CIVIL



232


2.1B m3 Exacavació terreny per instal·lació del CT PFU-4/30.

QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-SIS CÈNTIMS

4,56 €

2.2B m3 Exacavació terreny per instal·lació del CT PFU-5/30.

SET EUROS AMB SETZE CÈNTIMS

7,16 €

2.3B m3 Llit d'arena per a ET prefabricada col·locada peranivellar.

DEU EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS

10,30 €

2.4B u Edifici de Transformació: PFU-4/30, prefabricat,d'estructura monobloc, de formigó armat. Incloul'edifici i elements exteriors, transport muntatge iaccessoris.

NOU MIL TRES-CENTS SEIXANTA-NOU EUROS

9.369,00 €

2.5B u Edifici de Transformació: PFU-5/30. Edificiprefabricat, d'estruvtura monobloc, de formigóarmat. Inclou l'edifici i elements exteriors,transport muntatge i accessoris.

TRETZE MIL CENT CINQUANTA-DOS EUROS

13.152,00 €

2.6B u CGM-CML . Cel·la metàl·lica de tall i aïllamentSF6,envolvent metàl·lica d'ORMAZABAL,formada per un mòdul de Vn=36 kV, In=400 A iIcc=16 kA/40 kA. Dimensions:420 mm x 850mm x 1800 mm. Comandament interruptormanual tipus B. Inclòs muntatge i connexió.(trafos de 800 i 630 kVA)

QUATRE MIL CENT SETANTA-DOS EUROS

4.172,00 €

2.7B u CGM-CML. Cel·la metàl·lica de tall i aïllamentSF6, envolvent metàl·lica d'ORMAZABAL,formada per un mòdul deVn= 36 kV, In=400 A iIcc=16 kA/40 kA. Dimensions: 420 mm x 850mm x 1800 mm. Comandament interruptormanual tipus BM. Inclòs muntatge i connexió. (2trafos de 1000 kVA)

CINC MIL NORANTA-UN CÈNTIM

5.091,00 €


OBRA CIVIL




233

2.8B u CGM-CMP-F .Cel·la metàl·lica de tall i aïllamentSF6 envolvent metàl·lica fabricada perORMAZABAL, formada per un mòdul de Vn=36kV, In=400 A i Icc=16 kA/40 kA. Diensions:480mm x 1035 mm x 1800 mm. Comandament(fusibles) manual tipus BR. Inclou muntatge iconnexió.(trafos de 800 kVA i 630 kVA)

SIS MIL CENT SETZE EUROS

6.116,00 €

2.9B u CGM-CMP-F .Cel·la metàl·lica de tall i aïllamentSF6,envolvent metàl·lica fabricada perORMAZABAL, formada per un mòdul de Vn=36kV, In= 400 A i Icc=16 kA/40 kA.Diensions:480 mm x 1035 mm x 1800 mm.Comandament (fusibles) manual tipus BR. Incloumuntage i connexió.(trafos de 1000 kVA)

SIS MIL DOS-CENTS SET EUROS

6.207,00 €

2.10B u Ponts MT. Cables MT 18/30 kV del tipus RHZ1,unipolar, amb conductors de secció 1x150 Alutilitzant-ne 3 de 10 m de long. i terminacionsELASTIMOLD de 36 kV del tipus difusor imodel OTK.Al'altre extrem són endollablescolzades i model M-400-LR.

MIL VINT-I-CINC EUROS 1.025,00 €

2.11B u Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutreaccessible al secundari, P= 800 kVA irefrigeració natural d'oli. Tensió primària 25 kV isecundària 420 V en buit. Grup de connexióDyn11, Vcc del 6% i regulació primària de +/-2,5 %, +/- 5%, +/- 10%.

NOU MIL VUIT-SENT ONZE EUROS

9.811,00 €

2.12B u Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutreaccessible al secundari, de P=630 kVA irefrigeració natural d'oli. Tensió primària 25 kV isecundària 420 V en buit. Grup de connexióDyn11, de Vcc de 4,5% i regulació primària de +/-2,5 %, +/- 5%, +/- 10%.

VUIT MIL EUROS 8.000,00 €

2.13B u Trafo trifàsic reductor de tensió,amb neutreaccessible al secundari, P=1000 kVA irefrigeració natural d'oli. Tensió primària 25 kV isecundària 420 V en buit. Grup de connexióDyn11, de Vcc de 6% i regulació primària de +/-2,5 %, +/- 5%, +/- 10%.

DEU MIL TRES-CENTS TRENTA-SIS

EUROS

10.336,00 €

EQUIPS DE POTÈNCIA



234

2.21B Termòmetre d'esfera protecció contrasobrecàrregues. Connexió a cel·la MT amb cableRV 0,6/1 kV 2x1x2,5 mm2 de coure protegitamb tub metàl·lic de 13 mm.

DOS-CENTS NORANTA EUROS AMB TRENTA

CÈNTIMS

290,30 €

2.14B u Quadres de BT UNESA, amb 4 sortides + 4sortides (armari d'ampliació) amb fusibles.Surtides trifàsiques amb fusibles en bases ITV.Inclou muntatge i elements auxiliars. (trafos de800 i 630 kVA)

DOS MIL TRES-CENTS NORANTA-SET EUROS

2.397,00 €

2.15B u Joc de ponts BTdel trafo de secció i material1x240 Al (Etilè-Propilè) sense armadura, iaccessoris per a la connexió, format per 3xfase +2xneutre de 3 m de long.(trafos de 630 i 800kVA)

VUIT-CENTS VUITANTA-QUATRE EUROS

884,00 €

2.16B u Joc de ponts BT del trafo, de secció i material1x240 Al (Etilè-Propilè) sense armadura, iaccessoris per a connexió, format de 3xfase +2xneutre de 3 m de long.(trafo 1000 kVA)

MIL SEIXANTA-UN EUROS

#¡REF!

2.17B u Terres exteriors protecció edifici del transfor.usant conductors de Cu, unit a 4 piques d'acergalvanitzat de 14 mm de diàmetre i 2 m de long.Geometria d'anella rectangular, profund. de 0,5m,dimensions del rectangle: 5.0x2.5 m en trafosde 800 i 630 kVA i de 7.0x2.5 m en trafos de1000 kVA.

MIL DOS-CENTS VINT-I-TRES EUROS

1.223,00 €

2.18B u Terres de servei o neutre del trafo. Instal·lacióexterior feta amb Cu aïllat amb igual materiaslque terres de protecció.Geometria de les piquesés alineada amb profund.= 0,5 m, el nº depiques= 2 amb una long.=2m cadascuna,distància=3m entre elles.

SIS-CENTS UN EUROS 601,00 €

2.19B u Instal·lació posta a terra de protecció a l'edificidel transf amb cond. de Cu nu, grapat a la paret, iconnectat als equips de MT i demés aparellatge,així com 1 caixa general de terra de protecció.

QUATRE-CENTS TRE EUROS

403,00 €





235

2.20B u Instal·lació posta a terra de servei a l'edifici detransf., amb el cond. Cu nu aïllat, grapat a la pareti connectat al neutre de BT, i 1 caixa general deterra de servei.

QUATRE-CENTS TRE EUROS

403,00 €

2.21B u Reixa metàl·lica per a defensa del trafo, amb panyenclavat a la cel·la de protecció corresponent.Inclou muntatge i elements auxiliars.

DOS-CENTS TRENTA-TRES EUROS

233,00 €

2.22B u Equip d'enllumenat permet la visibilitat per aexecutar maniobres i revisions en els equips + unequip autònom d'enllumenat d'emergència isenyalització de la sortida .

TRES-CENTS VUITANTA-NOU EUROS

389,00 €

2.23B u Equip d'operació, maniobra i seguretat en l'edificide transf., permet realització de maniobres il'aïllament suficient de protecció, tant demaniobra com de manteniment compost per:banqueta aïllant, 1 parell guants d'amiant de 20kV, extintor d'eficàcia 89B, triàngle de perill demort, 1 placa identificadora del CT i 1 palancad'accionament.

QUATRE-CENTS VUITANTA EUROS

480,00 €


3.0A u Arrencament de suports de fusta per a cablestensats .

SETSE EUROS AMB CINQUANTA UN CÈNTIMS

16,51 €

3.1A u Arrencament de cadiretes de la xarxa dedistribució, encastades al llarg de la façana.

DOSMEUROS AMB CINQUANTA-UN

CÈNTIMS

2,51 €

3.2A u Arrencament de cables aeris tipus convencional3x1x95 + 1x150 sobre cadiretes.


CÈNTIMS

2,51 €



CÈNTIMS

2,51 €



VARIS



236



CÈNTIMS

2,51 €

3.5A u Arrencament de cables aeris tipus convencional4x25 + 1x150 sobre cadiretes.


CÈNTIMS

2,51 €


3.6B ml Conversió de RV 3x240 mm2 a RS 3x95/54,6mm2 alm

TRENTA-QUATRE EUROS 34,00 €

3.7B ml Estesa de cable 3x25/54,6 Alm RZ NOU EUROS AMB TRENTA.TRES CÈNTIMS

9,33 €

3.8B ml Estesa de cable 3x95/54,6 Alm RZ DEU EUROS AMB TRENTA-TRES CÈNTIMS

10,33 €

3.9B ml Estesa de cable 4x16 Alm RZ SET EUROS AMB VUITANTA TRES

7,83 €

3.10B ml Escomesa RZ de 2x16 Al posada sobre façana VUIT EUROS AMB SETANTA-SIS CÈNTIMS

8,76 €

3.11B ml Encreuament de xarxa trenada, instal·lada DEU EUROS AMB VINT CÈNTIMS

10,20 €


3.12C ml Obertura i tancament de rasa 1C BT sota calçadaa màquina. Compren l'obertura i demol. delpav.de tela asfàltica, de 0,5x0,90 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

NOU EUROS AMB NORANT CÈNTIMS

9,90 €

3.13C ml Obertura i tancament de rasa 1C BT sota vorera amàquina. Compren l'obertura i demol. del pav.idel panot, de 0,5x0,70 m, ballat i tapat.Retiradade terres sobrants. Tot tipus de terreny.

DEU EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE

CÈNTIMS

10,64 €

ESTESA I ACCESSORIS



OBRA CIVIL



237

3.14C ml Obertura i tancament de rasa 2C BT sota calçadaa màquina. Compren l'obertura i demol. del pav.I de tela asfàltica, de 0,5x1,10 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

DOTSEUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS

12,40 €

3.15C ml Obertura i tancament de rasa 2C BT sota vorera amàquina.Compren l'obertura i demol. del pav. ide panot, de 0,5x0,70 m, ballat i tapat.Retirada deterres sobrants. Tot tipus de terreny.

DOTZE EUROS AMB VUITANTA NOU CÈNTIMS

12,89 €

3.16C ml Obertura i tancament de rasa 3C BT sota calçadaa màquina. Compren l'obertura i demol. del pav. ide la tela asfàltica, de 0,5x1,10 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

DOTZE EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS

12,40 €

3.17C ml Obertura i tancament de rasa mixta 1C BT+1CMT sota vorera a màquina. Compren l'obertura idemol. del pav. de panot, de 0,75x0,70 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

QUINZE EUROS AMB VUITANTA NOU CÈNTIMS

15,89 €

3.18C ml Obertura i tancament de rasa mixta 2C BT+1CMT sota calçada a màquina. Compren l'obertura idemol. del pav. I de panot, de 0,75x0,70 m, ballati tapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

CATORZE EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS

14,40 €

3.19C ml Obertura i tancament de rasa mixta 2C BT+1CMT sota vorera a màquina. Compren l'obertura idemol. del pav.i de panot, de 0,75x0,70 m, ballati tapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

QUINZE EUROS AMB VUITANTA-NOU

CÈNTIMS

15,89 €

3.20C ml Subministre i estesa de cable unipolar de 0,6/1kV 3x1x240 Al, en rasa i en tubulars. Comprendisposar dels mitjos per a l'estesa i descàrrega dela bobina. Inclou subministre i col·locaciód'abraçaderes on les fases d'un mateix circuitquedin unides en l'interior de la rasa.

DEU EUROS AMB NORANTA-QUATRE

CÈNTIMS

10,94 €

ESTESA I ACCESSORIS



238

3.21C ml Subministre i estesa del neutre de 0,6/1 kV 1x150mm2 Al, en rasa i tubular. Compren disposardels mitjos per a l'estesa i descàrrega de la bobinaamb grua. Inclou subministre i col·locaciód'abraçaderes on les fases d'un mateix circuitquedin unides en l'interior de la rasa.

QUATRE EUROS AMB QUARANTA-QUATRE

CÈNTIMS

4,44 €

3.22C u Subministre, distribució i col·locació de cinta PEde senyalització de cables subterranis en l'interiorde la rasa.


1,50 €

3.23C u Subministre, distribució i col·locació en rasa d'1mlineal de plaques de PE per a protecció d'1 circuitde cables subt. Les plaques aniran engalçadesentre sí. Usant plaques d'1 m de long. en tramsrectes i de 0,5 m en trams curvilinis.


2,25 €

3.24C u Subministre, distribució, col·locació i muntatged'1 tub de PE de 160 mm de diàm. en rasa sotacalçada. El tub de reserva instal·lat tindrà elsextrems segellats amb cement de forma ques'asseguri l'estanqueïtat.


5,65 €

3.25C u Piques posta a terra del neutre de les línies alllarg de la xarxa en armaris de distribució oalmeys cada 200 m, i en tots els finals, dediàm.=14 mm i de long.=2 m, grapes de connexiói cable de 35 mm2 de Cu per a instal·lació.

DEU EUROS 10,00 €


SEIXANTA-TRES EUROS 63,00 €


SEIXANTA EUROS 60,00 €


CINQUANTA-SET EUROS 57,00 €



239

3.14C ml Obertura i tancament de rasa 2C BT sota calçadaa màquina. Compren l'obertura i demol. del pav.I de tela asfàltica, de 0,5x1,10 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

DOTSEUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS

12,40 €

3.15C ml Obertura i tancament de rasa 2C BT sota vorera amàquina.Compren l'obertura i demol. del pav. ide panot, de 0,5x0,70 m, ballat i tapat.Retirada deterres sobrants. Tot tipus de terreny.

DOTZE EUROS AMB VUITANTA NOU CÈNTIMS

12,89 €

3.16C ml Obertura i tancament de rasa 3C BT sota calçadaa màquina. Compren l'obertura i demol. del pav. ide la tela asfàltica, de 0,5x1,10 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

DOTZE EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS

12,40 €

3.17C ml Obertura i tancament de rasa mixta 1C BT+1CMT sota vorera a màquina. Compren l'obertura idemol. del pav. de panot, de 0,75x0,70 m, ballat itapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

QUINZE EUROS AMB VUITANTA NOU CÈNTIMS

15,89 €

3.18C ml Obertura i tancament de rasa mixta 2C BT+1CMT sota calçada a màquina. Compren l'obertura idemol. del pav. I de panot, de 0,75x0,70 m, ballati tapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

CATORZE EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS

14,40 €

3.19C ml Obertura i tancament de rasa mixta 2C BT+1CMT sota vorera a màquina. Compren l'obertura idemol. del pav.i de panot, de 0,75x0,70 m, ballati tapat.Retirada de terres sobrants. Tot tipus deterreny.

QUINZE EUROS AMB VUITANTA-NOU

CÈNTIMS

15,89 €

3.20C ml Subministre i estesa de cable unipolar de 0,6/1kV 3x1x240 Al, en rasa i en tubulars. Comprendisposar dels mitjos per a l'estesa i descàrrega dela bobina. Inclou subministre i col·locaciód'abraçaderes on les fases d'un mateix circuitquedin unides en l'interior de la rasa.

DEU EUROS AMB NORANTA-QUATRE

CÈNTIMS

10,94 €

ESTESA I ACCESSORIS



240

3.21C ml Subministre i estesa del neutre de 0,6/1 kV 1x150mm2 Al, en rasa i tubular. Compren disposardels mitjos per a l'estesa i descàrrega de la bobinaamb grua. Inclou subministre i col·locaciód'abraçaderes on les fases d'un mateix circuitquedin unides en l'interior de la rasa.

QUATRE EUROS AMB QUARANTA-QUATRE

CÈNTIMS

4,44 €

3.22C u Subministre, distribució i col·locació de cinta PEde senyalització de cables subterranis en l'interiorde la rasa.


1,50 €

3.23C u Subministre, distribució i col·locació en rasa d'1mlineal de plaques de PE per a protecció d'1 circuitde cables subt. Les plaques aniran engalçadesentre sí. Usant plaques d'1 m de long. en tramsrectes i de 0,5 m en trams curvilinis.


2,25 €

3.24C u Subministre, distribució, col·locació i muntatged'1 tub de PE de 160 mm de diàm. en rasa sotacalçada. El tub de reserva instal·lat tindrà elsextrems segellats amb cement de forma ques'asseguri l'estanqueïtat.


5,65 €

3.25C u Piques posta a terra del neutre de les línies alllarg de la xarxa en armaris de distribució oalmeys cada 200 m, i en tots els finals, dediàm.=14 mm i de long.=2 m, grapes de connexiói cable de 35 mm2 de Cu per a instal·lació.

DEU EUROS 10,00 €


SEIXANTA-TRES EUROS 63,00 €


SEIXANTA EUROS 60,00 €



241


CINQUANTA-SET EUROS 57,00 €

3.26C u Armari de distribució intempèrie urbana per aBT. 4 bases 400 A.

CENT SEIXANTA EUROS 119,00 €

3.27C u Caixa de seccionament amb bases de 400 A, per alínies subt. BT de 240 mm2 Al

CENT CINQUANTA EUROS

150,00 €

3.28C u Caixa de distribució urbanitzacions en BT per alínies subterrànies. Amb doble sortida de línia,una seccionable i l'altra protegida amb fusibles de400A

VUITANTA-VUIT EUROS AMB CINQUANTA DOS

CÈNTIMS

88,52 €



242

5.5 Resum del Pressupost

Capítol Resum IMPORT1 79.709,55 €2 147.963,11 €3 97.163,52 €

324.836,18 €42.228,70 €19.490,17 €

61.718,87 €61.848,81 61.848,81 €

448.403,86 €

448.403,86 €TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTA

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL13% Despeses Generals (DG)

6% Benefici Indudtrial (BI)Suma de DG i BI


Bàrbara AGUILÀ MUNTÉEnginyera Tècnica Elèctrica


XARXA DE BAIXA TENSIÓCENTRES DE TRANSFORMACIÓ

16% I.V.ATOTAL PRESSUPOST CONTRATA

La xifra a la qual ascendeix el pressupost per Contracra és de:

QUATRE-CENTS QUARANTA-VUIT MIL QUATRE-CENTS TRES EUROS AMB VUITANTA-SIS CÈNCTIMS

1

2

3

4

5

6 PLA BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT


1 ................................................................................................................. 243

2 243

1 243


Novembre de 2004

3 ................................................................................................................. 243

4 ............................................................................................................. 243

5 ................................................................................................................. 243

Ampliació i millora de la xarxa de distribució PLA BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT a Riba-roja d’Ebre. FASE 1

244

6 PLA BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT .............................................. 243

Novembre de 2004 ..............................................................................................243

6.1 Objecte ......................................................................................................245

6.2 Introducció................................................................................................245

6.3 Activitats bàsiques....................................................................................246 6.3.1 Estesa de cable subterrani (C.S) ..........................................................246 6.3.2 Estesa de línia aèria (L.A) ...................................................................246 6.3.3 Construcció de Centres de Transformació (C.T)..................................247

6.4 Identificació dels Riscos............................................................................247 6.4.1 Riscos laborals....................................................................................248 6.4.2 Riscos i Danys a Tercers.....................................................................250

6.5 Mesures Preventives .................................................................................251 6.5.1 Prevenció de riscos laborals a nivell col·lectiu.....................................251 6.5.2 Prevenció de riscos laborals a nivell individual ...................................253 6.5.3 Prevenció de riscos de danys a tercers.................................................254

6.6 Normativa Aplicable.................................................................................254

6.7 Varies mostres de senyalització, proteccions i altres ...............................255


245

6.1 Objecte

El present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut té com a objecte disminuir en tot el possible tot tipus de risc laboral.

6.2 Introducció

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l’execució d’aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar al seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora per dur a terme

les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d’acord amb el Reial Decret 1626/97 de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

D’acord amb l’art. 7è, en aplicació d’aquest estudi bàsic de seguretat i salut, el

contractista ha d’elaborar un pla de seguretat i salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en aquest document.

El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat abans de l’inici de l’obra pel

coordinador de seguretat i salut durant l’execució de l’obra o, quan no n’hi hagi, per la direcció facultativa. En cas d’obres de les administracions públiques s’haurà de sotmetre a l’aprovació d’aquesta Administració.

Es recorda l’obligatorietat que a cada centre de treball hi hagi un llibre d’incidències

per al seguiment del pla. Tanmateix es recorda que, segons l’art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sotscontractistes hauràn de garantir que els treballadors rebin una informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l’obra.

Durant l’execució de l’obra seran d’aplicació els principis de l’acció preventiva

previstos a l’article 15è de la “Ley de Prevención de Riesgos Laborables” i en particular a les següents activitats.

ARTÍCULO 10 Artículo 10. Principios generales aplicables durante la ejecución de la obra De conformidad con la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, los principios de la

acción preventiva que se recogen en su artículo 15 (empresarios) = contratista i subcontratista, se aplicarán durante la ejecución de la obra y, en particular, en las siguientes tareas o actividades: a) El mantenimiento de la Obra en buen estado de orden y limpieza. b) La elección del emplazamiento de los puestos y àreas de trabajo, teniendo en cuenta sus condiciones de acceso, y la determinación de las vias o zonas de desplazamiento o circulación, c) La manipulación de los distintos materiales y la utilización de los medios auxiliares. d) El mantenimiento, el control previo a la puesta en servicio y el control periódico de las instalaciones y dispositivos necesarios para la ejecución de la obra, con objeto de corregir


246

los defectos que pudieran afectar a la seguridad y salud de los trabajadores. e) La delimitación y el acondicionamiento de las zonas de almacenamiento y depósito de los distintos materiales, en particular si se trata de materias o sustancias peligrosas. f) La recogida de los materiales peligrosos utilizados. g) El almacenamiento y la eliminación o evacuación de residuos y escombros. h) La adaptacón, en función de la evolución de la obra, del periodo de tiempo efectivo que habrá de dedicarse a los distintos trabajos o fases de trabajo i) La cooperación entre los contratistas, subcontratistas y trabajadores autónomos. j) Las interacciones e incompatibilidades con cualquier otro tipo de trabajo o actividad que se realice en la obra o cerca del lugar de la obra.

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d’efectuar un avís a

l’autoritat laboral competent, segons model inclòs a l’annex III del Reial Decret.

La comunicació d’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral competent haurà d’incloure el Pla de Seguretat i Salut.

El coordinador de seguretat i salut l’execució de l’obra o qualsevol integrant de la

Direcció Facultativa, cas d’apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l’obra parcialment o totalment, comunicant-ho a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sotscontractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no

eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sotscontractistes (art. 11è).

6.3 Activitats bàsiques

Durant l’execució dels treballs en obra podem destacar com a activitats bàsiques:

6.3.1 Estesa de cable subterrani (C.S)

• Desplaçament de personal

• Transport de material i eines

• Obertura i condicionament de rases per l’estesa de cables

• Estesa de cables subterranis

• Realització de connexions en cables subterranis

• Reposició de terres, tancament de rases, compactació del terreny i reposició del paviment.

• Maniobres necessàries per retirar i restaurar la tensió d’un sector de la xarxa

• Desmuntatge d’instal·lacions (si és necessari)

6.3.2 Estesa de línia aèria (L.A)


• Transport de materials i eines

• Excavacions per fonament de pals per a línies aèries


247

• Formigonat de fonaments

• Elevació de pals de formigó, fusta i planxa

• Alçament i muntatge de pals de ‘gelosia’

• Muntatge de ferros i aïllaments en pals

• Estesa de conductors sobre els pals

• Realització de connexions en línies aèries

• Muntatge d’equips de maniobra i protecció


• Desmuntatge d’instal·lacions (si és necessari)

• Operacions específiques per realitzar treballs en tensió

6.3.3 Construcció de Centres de Transformació (C.T)


• Transport de materials i eines

• Obra civil per a la construcció de l’edifici

• Excavació per als fonaments dels pals de línies aèries

• Formigonat de fonaments

• Aixecament i muntatge dels pals de ‘gelosia’

• Muntatge de ferros i aïlladors en els pals

• Muntatge d’equips de maniobra, protecció i transformadors


• Desmuntatge d’instal·lacions (si es necessari)

6.4 Identificació dels Riscos

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l’obra establertes a l’annex lV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, s’enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d’obra.

S’haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres tal com: caigudes,

talls, cremades i cops, adoptant en tot moment la postura més adient per al treball que es realitzi. A més, s’han de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d’edificació veïnes i tenir cura de minimitzar en tot moment el risc d’incendi.


248

6.4.1 Riscos laborals

C.S L.A C.T

Caigudes de personal al mateix nivell X X

X X X

X X X

X X X

- Per deficiències del terra

- Per trepitjar o entrebancar-se amb objectes

- Per males condicions atmosfèriques

- Per existència d’abocaments o líquids X X X

Caiguda de personal o diferent nivell X X X

Per desnivells rases o talussos X X X

- Per forats

- Des d’escales, portàtils o fixes X X X

Des de bastida X

X

X X

- Des de sostres o murs

- Des de suports

- Des d’arbres X X

Caigudes d’objectes X X X

X X X - Per manipulació manual

- Per manipulació amb aparells elevadors X X X

Despreniments, enfonsaments o runes X X X

X X

X X

- Suports

- Elements de muntatge fixes

- Enfonsament de rases, pous o galeries X X X

Xocs i cops X X X

X X X - Contra objectes fixes i mòbils

- Enfonsament de rases, pous o galeries X X X

Enganxaments X X X

X X X

X X X

- Per objectes

- Amb eines

> Per maquinària o mecanismes en moviment. X X X

Talls X X X


249

X X X

X X X

- Amb eines

- Amb màquines

- Amb objectes X X X

Projeccions X X X

X X X - Per partícules sòlides

- Per líquids X X X

Contactes tèrmics X X

X X

X X

- Amb fluids

- Amb focus de calor

- Amb projeccions X X

Contactes químics X X

X X

X X

- Amb substàncies corrosives

- Amb substàncies irritants

- Amb substàncies químiques X X

Contactes elèctrics X X X

X X X

X X X

- Directes

- Indirectes

- Descàrregues elèctriques X X X

Arc elèctric X X X

X X X

X X X

- Per contacte directe

- Per projecció

- Per explosió en corrent contínua X X X

Manipulació de càrregues o eines X X X

X X X

X X X

- Per desplaçar, aixecar o aguantar càrregues

- Per utilitzar eines

- Per moviments sobtats X X X

Riscos derivats del tràfic X X X

X X X

X X X

- Xoc entre vehicles i contra objectes fixes

- Atropellaments

- Fallades mecàniques i tombada de vehicles X X X

Explosions X


250

X

- Per atmosferes explosives

- Per elements de pressió

- Per voladures o material explosiu

Agressió d’animals X X X

X X X

X X X

X X X

- Insectes

- Rèptils

- Gossos i gats

- Altres X X X

Sorolls X X X

- Per explosions X X X

Ventilació X X

X - Per ventilació insuficient

- Per atmosferes baixes en oxigen X X

Il·luminació X X X

X X X - Per il·luminació ambiental insuficient

- Per enlluernament i reflexes X X X

Condicions tèrmiques X X

X X

X

- Per explosió a temperatures extremes

- Per canvi sobtat en la temperatura

- Per estrès tèrmic X

6.4.2 Riscos i Danys a Tercers

C.S L.A C.T

Per l’existència de curiosos X X

Per la proximitat de circulació vial X X X

Per la proximitat de zones habitades X X X

Per la presència de cables elèctrics amb tensió X X X

Per manipulació de cables amb corrent X X X

Per l’existència de canonades de gas o d’aigua X X X


251

6.5 Mesures Preventives

Com a criteri general tindran preferència les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s’hauran de mantenir en bon estat de conservació els mitjans auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D’altra banda els mitjans de protecció hauran d’estar homologats segons la normativa vigent.

Per evitar o reduir els riscos relacionats, s’adoptaran les següents mesures:

6.5.1 Prevenció de riscos laborals a nivell col·lectiu

• Es mantindrà l’ordre i la higiene en el lloc de treball • S’acondicionaran passos per a vianants • Es procedirà al tancament, balisament i senyalització de la zona de treball

• Es disposarà del nombre de farmacioles adequat al nombre de persones que intervinguin en l’obra

• Les rases i excavacions quedaran suficientment tancades i senyalitzades

• Es col·locaran tapes provisionals en forats i arquetes fins que no es disposi de les definitives.

• Es revisarà l’estat de conservació de les escales portàtils i fixes diàriament, abans d’iniciar el treball i mai seran de fabricació provisional.

• Les escales portàtils no estaran pintades i es treballaran sobre les mateixes de la següent manera.:

- Només hi podrà pujar un operari.

- Mentre l’operari està a dalt, un altre aguantarà l’escala per la base.

- La base de l’escala no sobresortirà més d’un metre del pla al que es vol accedir

- Les escales de mes de 12 m es lligaran pels seus dos extrems.

- Les eines es pujaran mitjançant una corda i a l’interior d’una bossa

- Si es treballa per sobre de 2 m s’usarà cinturó de seguretat, ancorat a un punt fix diferent de l’escala.

• Les bastides seran d’estructura sòlida i tindran baranes, barra a mitja alçada i sòcol.

• S’evitarà treballar a diferents nivells en la mateixa vertical i romandre sota de càrregues suspeses.

• La maquinària usada (excavació, elevació de material, estesa de cables, etc.,)només serà manipulada per personal especialitzat.

• Abans d’iniciar el treball es comprovarà l’estat dels elements situats per sobre de la zona de treball.

• Les màquines d’excavació disposaran d’elements de protecció contra bolcades.


252

• Es procedirà a l’apuntalat dels paraments de les rases sempre que el terreny sigui tou o es treballi a mes 1,5 m de profunditat.

• Es comprovarà l’estat del terreny abans d’iniciar la jornada i després de pluja intensa.

• S’evitarà l’emmagatzemat de terres al costat de les rases o forats de fonament.

• En totes les màquines els elements mòbils estaran degudament protegits

• Tots els productes químics a usar (dissolvents, grasses, gasos o líquids aïllants, olis refrigerants, pintures, silicones, etc.,) es manipularan seguint les instruccions dels fabricants.

• Els armaris d’alimentació elèctrica disposaran d’interruptors diferencials i preses de terra.

• Transformadors de seguretat per treballs amb electricitat en zones humides o molt conductores de l’electricitat.

• Tot el personal haurà d’haver rebut una formació general de seguretat i a més el personal que hagi de realitzar treballs en altura, formació específica en riscos d’altura.

• Per treballs en proximitat de tensió el personal que intervingui haurà d’haver rebut formació específica de risc elèctric.

• Els vehicles usats per transport de personal i mercaderies estaran en perfecte estat de manteniment i al corrent de la ITV

• Es muntarà la protecció passiva adequada a la zona de treball per evitar atropellaments

• En les zones de treball que es necessiti es muntarà ventilació forçada per evitar atmosferes nocives

• Es col·locaran vàlvules antiretrocés en els manòmetres i en les canyes dels soldadors.

• Les ampolles o contenidors de productes explosius es mantindran fora de les zones de treball

• El moviment del material explosiu i les voladures seran efectuats per personal especialitzat.

• S’observaran les distàncies de seguretat amb altres serveis, pel que es requerirà tenir un coneixement previ del traçat i característiques de les mateixes.

• S’usaran els equips d’il·luminació que es precisin segons el desenvolupament i característiques de l’obra (addicional o socors)

• Es retirarà la tensió en la instal·lació en que es tingui que treballar, obrint amb un tall visible totes les fonts de tensió, posant-les a terra i en curtcircuit. Per realitzar aquestes operacions s’usarà el material de seguretat col·lectiu que es necessiti.

• Només es restablirà el servei a la instal·lació elèctrica quan es tingui la completa seguretat de que no queda ningú treballant.


253

• Per la realització de treballs en tensió el contractista disposarà de:

- Procediment de treball específic

- Material de seguretat col·lectiu necessari

- Acceptació de l’empresa elèctrica del procediment de treball

- Vigilància constant del cap de treball en tensió

6.5.2 Prevenció de riscos laborals a nivell individual

El personal d’obra ha de disposar, amb caràcter general, del material de protecció individual que es relaciona i que té l’obligació d’utilitzar depenent de les activitats que realitzi.

• Casc de seguretat

• Roba de treball adequada pel tipus de treball que es faci

• Impermeable

• Calçat de seguretat

• Botes d’aigua

• Trepadors i elements de subjecció personal per evitat caigudes entre diferents nivells

• Guants de protecció per cops, talls, contactes tèrmics i contacte amb substàncies químiques

• Guants de protecció elèctrica

• Guants de goma, neoprè, o similar per formigonar, obres de paleta, etc.

• Ulleres de protecció per evita enlluernament, molèsties o lesions oculars, en cas de:

- Arc elèctric

- Soldadures

- Protecció de partícules sòlides

- Ambient polsós

• Pantalla facial

• Orelleres i taps per protecció acústica

• Protecció contra vibracions en braços i cames

• Màscara autofiltrant per treballs en ambient polsós

• Equips autònoms de respiració

• Productes repel·lents d’insectes

• Aparells espanta-gossos

• Pastilles de sal (estrès tèrmic)


254

Tot el material estarà en perfecte estat d’ús.

6.5.3 Prevenció de riscos de danys a tercers

• Vallat i protecció de la zona de treball amb balises lluminoses i cartells de prohibit el pas.

• Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega.

• Senyalització de calçada i col·locació de balises lluminoses en carrers d’accés a zona de treball, als desviaments provisionals per obres, etc.

• Risc periòdic de les zones de treball on es generi pols.

6.6 Normativa Aplicable

En el procés d’execució dels treballs hauran d’observar-se les normes i reglaments de seguretat. En particular són d’obligat compliment les disposicions contingudes en la següent normativa:

- Decret 3151/1998. Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió

- Ordre de 9 de març de 1971. Articles vigents de la ordenança general de seguretat i higiene en el treball.

- Decret 2413/1973. Reglament electrotècnic de baixa tensió i instruccions complementàries.

- Decret 2114/1978 de 23 de maig. Reglament d’explosius.

- Reial decret 3275/1982. Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat de centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació i intruccions tècniques complementàries (Ordre ministerial 18-10-1984)

- Reial decret 1495/1986. Reglament de seguretat de màquines.

- Llei 8/1988 de 7 d’abril. Infraccions i sancions en l’ordre social

- Reial decret 1316/1989. Protecció dels treballadors enfront al soroll

- Llei 31/1995. Prevenció de riscos laborals

- Reial decret 485/1997. Senyalització dels llocs de treball

- Reial decret 486/1997. Disposicions mínimes de seguretat en els llocs de treball

- Reial decret 487/1997. Disposicions mínimes en la manipulació de càrregues

- Reial decret 773/1997. Utilització d’equips de protecció individual

- Reial decret 1215/1997. Utilització d’equips de treball

- Reial decret 1314/1997. Disposicions d’aplicació de la Directiva Europea

- Reial decret 1627/1997. Condicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció.

- Norma bàsica de l’edifici CPI-96

- Codi de circulació


255

- Reglament d’aparells de pressió

- Recomanacions AMYS sobre treballs en recintes tancats

- Instrucció general d’operacions, normes i procediments relatius a la seguretat i salut laboral de l’empresa contractant.

6.7 Varies mostres de senyalització, proteccions i altres

A continuació tenim una sèrie de mostres de proteccions i senyals que es poden usar durant l’obra:


256


257


258


259


260


261


262



Bàrbara Aguilà Munté

Documents

1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA Ampliació i millora de la xarxa de …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/671pub.pdf · 2009. 9. 22. · • Adreça: Av. Roma nº 16, Tarragona • Telèfon: