Extret de la Guia per a la conducció de grups de conversa, del Projecte Xerrem de la CAL. Obra amb llicència Creative Commons CC-by-nc.

2. El menjar i el beure Motors de conversa (manual, pàg. 10)

1. Per començar a parlar ���� Parleu de com sou i què feu.

• Quins són els plats que més us agraden i quins són els que us agraden menys?

• Hi ha alguna cosa que us agrada molt i no resistiu la temptació de menjar-ne? (Xocolata, pastissos...)

• Us agrada la sopa molt calenta? I la llet o el cafè?

• Què preferiu, de segon plat, carn o peix? Quines són les vostres postres preferides?

• Què us agrada més beure, a l’hora de menjar?

• Què acostumeu a prendre per esmorzar? Teniu costum de berenar?

2. Per començar a parlar ���� Parleu del que coneixeu.

• Coneixeu restaurants xinesos, japonesos, àrabs, mexicans, vegetarians...? Quins? On són?

• Ens podeu suggerir algun menú que sigui molt bo? De primer plat. De segon plat. De postres.

• Podeu explicar de què estan fets alguns menjars típics de Catalunya, com ara l’escudella i carn d’olla, els calçots, les mongetes seques amb botifarra, les postres de músic...?

• Coneixeu plats típics de la vostra comarca, regió o país? Expliqueu-nos com són, on es fan i quan es mengen.

• A cada regió es fan pastissos i dolços diferents. A Catalunya, per exemple, hi ha panellets, mones de Pasqua, tortells... Ens expliqueu com es diuen i com són alguns pastissos o dolços del vostre país, regió o comarca?

• Podeu explicar-nos com són alguns productes d’altres regions o països? Per exemple: la guaiaba, el maracujà, l’alvocat, el cuscús, etc.

3. Per llançar-se a parlar ���� Parleu del que recordeu.

• A la infància us agradava tot el que us donaven els pares? Què feien ells si no volíeu menjar un plat?

• Heu estat en algun país o en alguna regió i heu tastat aliments nous, amb gustos desconeguts i molt diferents dels d’aquí? Expliqueu-nos l’experiència.

• Us heu trobat mai que no us agradava un plat i us l’heu menjat per compromís? Expliqueu-nos com va anar.

• Sabeu de persones que s’hagin intoxicat amb algun menjar, com ara bolets, productes en mal estat, etc.?

• Recordeu contes en què hi ha algun menjar que forma part de l’argument? Ens n’expliqueu un?

• Recordeu alguna anècdota referida al menjar? I al beure?

4. Per parlar millor ���� Parleu del que sabeu fer.

• Com s'ha de parar la taula? On s'han de col·locar els coberts, els vasos, les copes, el tovalló...?

• Expliqueu-nos la recepta d'algun plat que us agradi molt o que sapigueu fer molt bé.

• Podeu explicar, pas a pas, com es fa una truita? I una bona carn a la brasa? I un arròs a la paella?

• Per a què podem fer servir el microones? Per descongelar aliments? Per escalfar líquids? Per cuinar plats?

• Si no disposem de gaire temps per cuinar, què ens aconselleu? Que anem cada dia al restaurant? Que comprem menjars precuinats? Que fem plats freds o molt fàcils de cuinar?

• Doneu-nos consells per fer un aperitiu bo i agradable. Com podem preparar un berenar complet si tenim uns convidats a casa?

5. Per parlar millor ���� Parleu del que penseu.

• Acostumen a menjar de tot, els nens? Què opineu dels hàbits alimentaris actuals dels infants? A qui correspon educar-los per a una alimentació sana, variada i equilibrada?

• Valoreu la dieta vegetariana. És bona? És suficient?

• Totes les dietes per aprimar-se són bones? Per què hi ha tanta difusió de mètodes alimentaris per perdre pes?

• Comenteu les malalties de l'anorèxia i la bulímia. Què són? Per què apareixen? Per què augmenta el nombre de persones que les pateixen?

• Expliqueu quins són els hàbits alimentaris més saludables pel que fa als àpats del dia: esmorzar, dinar, berenar i sopar. Penseu en l’horari, en el tipus d’aliment, en la quantitat, etc.

• La fam és un mal que continua fent estralls en diferents parts del món. Quina seria la solució més adequada?

Extret de la Guia per a la conducció de grups de conversa, del Projecte Xerrem de la CAL. Obra amb llicència Creative Commons CC-by-nc.

2. El menjar i el beure Paraules i textos per llegir i comentar (manual, pàg. 11)

���� Les paraules

Què és? olives préssecs maduixes vedella peix

Com és?/Com està? bullit/bullida cru/crua cuit/cuita farcit/farcida dolç/dolça

Què es fa? amanir empassar-se tastar cuinar trossejar

pastís entrepà suc de taronja paella

���� Les expressions

� Ésser bo com el pa: ser bona persona. � Ser, una cosa, de pa sucat amb oli: ser de poc valor.

� Tenir pa a l’ull: no veure coses evidents. � No ésser ni carn ni peix: sense un caràcter determinat.

���� La cançó popular: Una plata d’enciam

Els nens, abans d’iniciar un joc i per decidir el paper de cada jugador —qui ha de quedar eliminat, qui ha de parar, etc.—, tenen diverses maneres tradicionals de fer-ho. Una d’elles consisteix a cantar la cançó mentre algú va assenyalant un per un els jugadors. El darrer jugador assenyalat és el decisiu.

Una plata d’enciam ben amanida, ben amanida, una plata d’enciam ben amanida amb oli i sal.

Sucarem un tros de pa per qui toqui, per qui toqui. Sucarem un tros de pa per qui toqui de parar.

���� L’escriptor. Leopold Pomés.

Néstor Luján, en un article de «La Vanguardia» l’any 1984 ens diu que la primera referència literària al pa amb tomàquet és de 1884: «El pa amb tomàquet, inventat per la nostra pagesia per estovar i assaonar els rosegons de pa sec a l’estiu i per aprofitar l’abundància de tomàquets, no crec que pugui ser anomenat multisecular. En gastronomia hi ha coses que ens semblen molt antigues i no ho són de cap manera. El tomàquet a la cuina és relativament recent». És cert. El tomàquet arribà a nosaltres al segle XVI, gràcies als conquistadors espanyols. Així doncs, no es pot començar a fer pa amb tomàquet fins a aquest segle. A continuació oferim dues alternatives perquè el lector triï la que estigui més d’acord amb la seva idiosincràsia gastronòmica. Primer: entre els segles XVI i XIX algú, un dia, a l’estiu, va voler aprofitar un pa sec sucant-lo amb alguna cosa. Li sobraven tomàquets i va pensar: «Que bé! Aprofitaré el pa sec i els tomàquets sobrers». I així va néixer el primer pa amb tomàquet. Segon: un artista empordanès, en un dia d’estiu, tornant a ca seva amb la sal encara impregnada a la pell, va veure un sol vermell a l’horitzó i, ajuntant la seva gana voraç al natural amor pels productes de la seva terra, va voler retre homenatge al sol i donar alhora pau al seu estómac exigent. Agafà tomàquets vermells, prengué una gran llesca de pa, la va tenyir de color vermell i la va abrillantar voluptuosament amb la daurada lluminositat del vernís més exquisit: l’oli d’oliva. Extret de Teoria i pràctica del pa amb tomàquet

���� L’explicació: plats típics catalans

El món del camp ens ha fornit de desenes de plats fàcils de fer i elaborats amb productes propis. Podem anomenar els panadons, el pa amb tomàquet, les coques de recapte, les paelles, les escudelles, els empedrats, etc. Les postres i els dolços ens han arribat d’arreu dels Països Catalans i són de moltíssimes classes. Només uns exemples: els bunyols de l’Empordà, els pastissets de Tortosa, les peres de Lleida, el pastís de taronja de València, l’ensaïmada mallorquina, l’ametlla d’Arenys, etc. Els dies festius també són ocasions per gaudir d’alguna menja dolça i bona: el tortell de Reis, la coca de llardons de Quaresma, la crema de Sant Josep, la mona de Pasqua, la coca de Sant Joan, el pastís de la Diada, els panellets de Tots Sants, els torrons de Nadal, etc.

Extret de la Guia per a la conducció de grups de conversa, del Projecte Xerrem de la CAL. Obra amb llicència Creative Commons CC-by-nc.

2. El menjar i el beure Guia de conducció de la sessió

☺☺☺☺ Rebuda Durada aprox. 5 minuts

• Per anunciar el tema dels àpats, esbrinar entre tots quin aliment va ser més consumit ahir a l’hora de dinar (preguntar què van menjar de primer i de segon plat). O demanar quines són les seves postres preferides. O preguntar quina és la beguda que no prendrien mai.

• Demanar si han acomplert la tasca que se’ls ha encarregat en la sessió anterior.

���� Introducció temàtica Durada aprox. 5 minuts

• Llegir i comentar breument aquest text sobre el menjar i el beure. Els nostres avis tenien hort, cuinaven al compàs del xup-xup de l’olla, prenien tranquils cinc o sis àpats al dia, assaborien les menges, feien receptes noves, conservaven aliments... Hi entenien força, de menjar bé i de menjar sa. Avui molts de nosaltres engreixem pollastres en quatre dies, fem agricultura intensiva, afegim additius d’efectes dubtosos als menjars envasats, pasteuritzem, congelem, precuinem... A casa, passem aquests productes pel microones i mengem de pressa, com si fos una obligació, o mengem fora, al “fast food”, a l’hamburgueseria... Vivim en països on hi ha gairebé de tot per a una alimentació completa i sana —mai no havia estat així— i força vegades no sabem aprofitar-ho. És veritat?

• Fer referència a les paraules i expressions proposades al manual i resoldre dubtes de comprensió. Atenció als mots: farcit (no *relleno), tastar (≠ provar) i empassar (no *tragar).

���� Converses en petits grups Durada aprox. 50 minuts

• Formar grups de tres o quatre xerraires i convidar-los a conversar a partir de les preguntes del manual, organitzades per blocs. Nivell inicial: blocs 1 o 2. Nivell mitjà: bloc 3. Nivell avançat: blocs 4 o 5.

• Seguir el desenvolupament autònom de les converses per corregir errors, proposar formes genuïnes i resoldre dubtes. Convidar els membres del grup a fer referència, en les converses, al seu país o regió de procedència.

���� Punts d’atenció Durada aprox. 10 minuts

• Mantenir els mateixos grups i proposar-los que facin atenció a punts concrets de lèxic o d’estructura de frases (punts enumerats al manual a les pàgines 58-62, i a la guia a les pàgines 109-113). Si només hi ha un guia o una guia per a la sessió, seleccionar el nivell més majoritari. Es proposa un exercici per a cada nivell:

Nivell 1: Tenim maneres personals de fer les coses. Quin punt? Expressar el gust o el disgust (guia, pàg. 109) Què? Treballar les expressions principals: M’agrada la xocolata. M’agraden els caramels. No m’agrada la pluja. No m’agraden les baralles. Com? Pregunteu, un per un, si li agraden o no aquests elements (o altres): la pluja, el vent, la boira, la neu, el silenci, el soroll, els pastissos, el vinagre, el sucre, la música clàssica, les llenties, les bledes, els cigrons... Nivell 2: Coneixem moltes persones, llocs, coses... Quin punt? Explicar com és una cosa (guia, pàg. 110) Què? amb un adjectiu: la carn rostida; amb un altre nom: la carn a la brasa; amb un verb: la carn que compro. Com? Expliqueu aquestes tres maneres de descriure un objecte. Després, feu que ho apliquin als aliments següents: la fruita (p. e.: madura, de l’època, que fa més suc), el pastís (p. e.: dolç, de xocolata, que m’han regalat), la sopa (p. e.: calenta, d’arròs, que més m’agrada), la beguda, la verdura, el peix, etc. Nivell 3: Recordem històries, fets, anècdotes... Quin punt? Explicar què passava habitualment (guia, pàg. 111) Què? Menjaven, bevíem, comprava...

Extret de la Guia per a la conducció de grups de conversa, del Projecte Xerrem de la CAL. Obra amb llicència Creative Commons CC-by-nc.

Com? Feu que expliquin records d’accions habituals referides al menjar o al beure. Per exemple: Quan era jove em cruspia un entrepà per berenar. / La meva àvia feia un caldo boníssim. / De petita no m’agradaven les verdures. Nivell 4: Som gent experta i sabem fer moltes coses.

Quin punt? Expressar com es fa una cosa (1) (guia, pàg. 112) Què? a corre-cuita, de bon grat, amb compte, sense presses, a l’acte, a contra cor Com? Prepareu 12 paperets. Copieu-hi les sis expressions anteriors i les equivalents (de pressa, amablement, atentament, tranquil·lament, de seguida, forçadament). Barregeu-les i demaneu que les aparellin. Després, que diguin si n’hi ha alguna que desconeixien. Nivell 5: Som coherents i tenim la nostra opinió.

Quin punt? Fer suposicions (guia, pàg. 113) Què? Suposo que és així. / Sospito que és veritat. / Crec que tinc raó. / És fàcil que sigui així. Com? Feu que diguin aquestes frases, o d’altres de semblants, introduint-les amb expressions que li donin el caire de suposició o conjectura: La Terra s’escalfa. Aquest estiu serà més calorós que el de l’any passat. Cada any hi ha més zones de bosc a Catalunya. El meu equip serà campió de lliga. Aquest mes no serà gaire plujós. La majoria d’accidents de trànsit succeeixen per distraccions de conductors o de vianants. La benzina aviat baixarà força de preu.

• En gran grup, proposar als xerraires una pràctica de pronunciació, tot llegint i repetint un embarbussament (vegeu-los a la pàgina 70 del manual).

���� Lectures Durada aprox. 10 minuts

• En gran grup, llegir i comentar el poema o la cançó proposada al manual. Llegir el text literari, comentar-lo i resoldre dubtes de comprensió. Segons el nivell dels xerraires, fer-los lectors dels textos.

• En gran grup, llegir i comentar algun dels textos sobre l’origen de les paraules xocolata, préssec, mandarina, ratafia, calamar, civada, carbassa, coco, croissant, maionesa, sandvitx, que trobareu a la secció “Les paraules i els seus orígens” (manual, pàg. 71-79; guia, pàg. 120-128).

• Llegir o fer llegir l’acudit relacionat amb el tema, a les pàg. 66-69 del manual o a les pàg. 115-118 de la guia. ���� Referents de catalanitat Durada aprox. 10 minuts

• Llegir i comentar l’explicació que es fa al manual: Plats típics catalans

• Comentar breument algun aspecte que relaciona el tema amb els Països catalans. Per exemple:

� Els plats típics d’origen rural: panadons, pa amb tomàquet, coques de recapte, paelles, escudelles, gaspatxos, empedrats, etc.

� Les postres i dolços d’arreu: bunyols de l’Empordà, crema, pastissets de Tortosa, peres de Lleida, pastís de taronja de València, ensaïmada mallorquina, l’ametlla d’Arenys, etc.

� Les menges de diades festives: tortell de Reis, crema de Sant Josep, coca de Sant Joan, panellets de Tots Sants, torrons de Nadal, etc.

� Els mercats del peix de poblacions costaneres com Portvendres (Catalunya Nord), Arenys de Mar, Sant Carles de la Ràpita, Vinaròs...

� Els mercats municipals de les ciutats i mercats setmanals de poblacions menors. � Les fires d’elements gastronòmics: de la perdiu a Vilanova de Meià (la Noguera), del torró a Agramunt (l’Urgell), de la

castanya a Viladrau (Osona), del cargol a Lleida, etc. ���� Activitat de gran grup Durada aprox. 20 minuts

• Triar una de les activitats per fer en grup de les pàgines 75-87 i dur-la a terme. Proposta: Núm. I-16 del nivell inicial: El pare carbasser de les fruites.

���� Comiat Durada aprox. 10 minuts

• Comentar propostes per aprendre més català i participar en entorns catalans. Vegeu la secció del manual “Català a l’abast” (pàgines 63 -65 del manual). Per exemple: Inscriure’s a cursos de les escoles d’adults o de les escoles oficials d’idiomes (www.xtec.cat/eoi/ ).

• Proposar una tasca específica per fer durant la setmana. Per exemple: trobar paraules que continguin tres, quatre o cinc vocals I, com ara inici. (Solucions de tres: insistir, indicis, dirigir, difícil; de quatre: intimidi; de cinc: dificilíssim).

• Anunciar als xerraires el tema de conversa de la sessió següent per tal que puguin comprendre les preguntes, comprovar si saben les paraules i expressions, i llegir els textos que es proposen.

Extret de la Guia per a la conducció de grups de conversa, del Projecte Xerrem de la CAL. Obra amb llicència Creative Commons CC-by-nc.