E X P R E S S I O N S

ONG Llibre ObertQUAN ELS NENS ENS EXPLIQUENUN CONTE I LA VIDA ES TORNA MILLOR

E N T R E V I S TA

Esteve PaletMUSIC, COMPOSITOR IPROFESSOR DE MÚSICA

4411 T A R D O R 2 0 0 6

10è ANIVERSARIDE L’IES DE CELRÀ10è ANIVERSARIDE L’IES DE CELRÀEl futur dels nostres joves més aprop de casaEl futur dels nostres joves més aprop de casa

T E L E F O N S A M À

B O R D I L SAjuntament 972 490003Consultòri Mèdic 972 491177Casal d’Avis 972 491191Escola 972 490115Farmàcia 972 490012Llar d’infants 972 490533Parròquia 972 490067Pavelló Municipal 972 490565Casal 972 490704

C E L R ÀAjuntament 972 492001Cultura 972 493026Serveis Socials 972 492224Piscines 972 493030Biblioteca 972 494141Escola de Dansa 972 492631Ràdio Celrà 972 493003Cap 972 492500Escola l’Aulet 972 492305Farmàcia 972 492018Jutjat de Pau 972 494052Llar d’Infants 972 492452Parròquia 972 492082IES 972 492405Centre Cívic 972 493060

E N C O M ÚAigües, Prodaisa 972 202078Autobusos:Estació de Girona 972 212319Sarfa 972 201796Bombers:Informació 972 240908Urgències 085Consell Comarcal del Gironès:Servei de Català 972 213262Consorci Ambulàncies 972 410010Electricitat:Casas (L’Aurora) 972 201792Enher:Avaries 900 770077Informació 900333330Escombraries 972 250387Gas Girona:Avaries 900 394041Informació 900 303132Hospital Josep Trueta 972 940200Mossos d’Esquadra 088Protecció Civil Girona 972 418655Renfe Informació Girona 972 207093Urgències 972 213262Urgències veterinàries 972 218668Telefònica:Atenció al client 1004Atenció tècnica (avaries) 1002

H O R A R I S D E L C A P D E C E L R À

UUnniittaatt dd’’AAtteenncciióó aa ll’’UUssuuaarrii.. De dilluns a divendres, 8 a 20 hores.Per demanar dia i hora pel metge i/o infermera, truqueu a SanitatRespon: telèfon 990022 111111 444444, les 24 hores dels 365 dies de l’ any.Per parlar amb els professionals del CAP Celrà, telèfon 972 49 25 00.

MMeeddiicciinnaa ddee ffaammíílliiaa.. DR. ARTEMI ROSSELL: dilluns, dimarts, di-jous i divendres al matí. Els dimecres a la tarda.DRA. Mª JESÚS GELADO: dilluns, dimecres i divendres al matí.Els dimarts i dijous a la tarda.DRA. ROSA ARCEGA: dilluns i divendres a la tarda. Els dimarts idijous mig matí i mitja tarda. Dimecres matí.

IInnffeerrmmeerriiaa.. SR. JÚLIO GIL: de dilluns a divendres al matí.SRA. MARTA QUIRCH: de dilluns a divendres, de mig matí a mit-ja tarda.

PPeeddiiaattrraa.. DRA. PILAR MARTÍN: dilluns, dimecres i divendres a latarda. Els dimarts i dijous al matí.

IInnffeerrmmeerraa ddee ppeeddiiaattrriiaa.. SRA. FINA ROMANS: dilluns, dimecres idivendres a la tarda. Els dimarts i dijous al matí.

TTrreebbaallllaaddoorraa SSoocciiaall.. SRA. IMMA MARTÍNEZ: dimecres i diven-dres al matí.

OOddoonnttoollooggiiaa.. DRA. AGNÈS MINISTRAL: dimarts a la tarda. Di-jous al matí.Auxiliar d’infermeria: SRA. ESTER MATAMALA: dimarts a la tar-da. Dijous al matí.

LLlleevvaaddoorraa.. SRA. ISABEL ZEGARRA: dilluns matí i tarda, dimecresal matí.

GGiinneeccòòlleegg.. DR. SANTIAGO SEGUÍ: dijous a la tarda.

OObbsstteettrríícciiaa.. DRA. MAR CADIÑANOS: dimecres al matí.

EExxttrraacccciioonnss ((AAnnààlliissiiss ddee ssaanngg)).. Dimarts i dijous de 8:15 a 9:15 delmatí.

AAtteenncciióó CCoonnttiinnuuaaddaa.. Per atendre les urgències o problemes de sa-lut que no poden esperar a ser atesos pel seu metge de família, pe-diatre o infermera:De dilluns a divendres: de 15h fins les 24h.Els dissabtes, diumenges i festius: de les 8 del matí fins les 24h.

PPeerr aa uunnaa uurrggèènncciiaa vviittaall,, ttrruuqquueeuu aall 006611

S E R V E I S S O C I A L S

EEdduuccaaddoorraa ssoocciiaall.. EVA BARTOMEUBordils: Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdiaCelrà: Dimecres, de 10 del matí a 1 del migdia.

TTrreebbaallllaaddoorr ssoocciiaall.. EDUARD BASTERBordils: 1er i 3er dimecres de cada mes, de 10 del matí a 12 del migdia.Celrà: Dimarts, de 10 del matí a 1 del migdia.

OOffiicciinnaa dd''aatteenncciióó aa llaa ggeenntt ggrraann.. Atenció al públic, dimarts i di-jous, de 4 a 9 del vespreInfermera: MARIONA RUSTULLETPsicòloga: MARIA ROSA COROMINA

DDiinnaammiittzzaaddoorraa dd''AAtteenncciióó aa llaa GGeenntt GGrraannAtenció al públic: dilluns dimecres i divendres de 5 a 8 de la tarda.NEUS ORIOL

Per a qualsevol consulta, a Celrà, cal trucar al telèfon de l'ajunta-ment, el 972 49 20 01.

A la resta de poblacions, per concertar hora de visita cal trucar al972 49 22 24. També podeu demanar hora personalment o bé pertelèfon al vostre Ajuntament.

R E P O R T A T G E 1 0 è A N I V E R S A R I D E L’ I E S D E C E L R À

A I G U A B A R R E I G

E N T I T A T S

E X P R E S S I O N S O N G L L I B R E O B E R T

E N T R E V I S T A E S T E V E P A L E T

H I S T Ò R I A B E R E N A D E S A L A V O R A D E L R I U

E S P O R T S

C U R S O S D A N S A

C A R T E S O P I N I Ó

E S P O R T S

E N T R E T E N I M E N T S

A G E N D A B O R D I L S

A V Í S D E S A N I T A T

4411 TT AA RR DD OO RR 22 00 00 66

4-11

12-22

23-25

26-28

29-33

34

35-39

31

32-33

34-38

40-41

42

43

Edita: ASSOCIACIÓ CULTURAL LA LLERA.Ctra. de Juià 48 -17460- CELRÀTelèfons: 972 49 30 26 o 972 49 41 41

CONSELL DE REDACCIÓ:Jordi Barrera i Coll, Carme Congost i Escura, Xavier Jou i Viola,Pere Bussé i Carreras, Jordina Torró i Ferrer i Montse Vila Gotarra.

FOTO PORTADA: Benet MartínDISSENY: Xavier FontanèINFOGRAFIA I IMPRESSIÓ: Gràfiques Palahí, S.L.DIPÒSIT LEGAL: GI-737-96

La Llera del Ter no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels ar-ticles signats.

Amb la col·laboració de:

10èaniversaride l’IES deCelràEL FUTUR DELS NOSTRES JOVESMÉS A PROP DE CASA

L’activitat de l’IES de Celrà vacomençar ara fa 10 anys, durantel curs 1995-96. Deu anys abans,el 86, Espanya havia ingressat ala Unió Europea. I més o menysen aquest moment, cap a finalsdels 80, la Generalitat ja teniaenllestit un Pla Territorial que,entre d’altres moltes coses,especificava que a Celrà hihauria la necessitat de construirun institut, en un futurimmediat. L’Ajuntament de Celràva fer la cessió dels terrenysimmediatament, per poder-hi ferla instal·lació provisional del’institut en mòduls prefabricats iaquest centre, situat al costat dela Fàbrica, entre el centre

T A R D O R 2 0 0 6

R E P O R T A T G E 1 0 è A N I V E R S A R I D E L ’ I E S D E C E L R À

4

Alguns professors a l’exterior dels mòduls prefabri-cats, acabant de preparar les classes pel primer cursd’institut a Celrà. Entre ells hi podem veure l’ante-rior director, en Joaquim Genover; en Josep Pujol i laJordina Torró, entre d’altres.

cultural i les piscines, va serutilitzat des de l’any 96 fins al2002, quan es va fer el trasllat alnou edifici, l’actual IES.

L’IES de Celrà era, dins el Pla de la Generalitat,un centre de prioritat dos, però només de co-mençar les obres dels centres a comarques ja esva veure que tot aniria amb un retard considera-ble, o sigui que com a mínim les obres s’haurienpressupostat en pessetes i es pagarien en euros.D’aquí que alguna generació dels nostres joveshagi fet tot l’ensenyament secundari i l’ESO enmòduls prefabricats. Posteriorment, segons ex-plica Francesc Camps, alcalde de Celrà, “eess vvaavveeuurree qquuee nnoo eerraa uunnaa nneecceessssiittaatt ccoonnjjuunnttuurraall ssiinnóóqquuee ss’’aanniirriiaa ccoonnssoolliiddaanntt aammbb eell tteemmppss ii eess vvaa eenn--lllleessttiirr llaa cceessssiióó ddeellss tteerrrreennyyss ddeeffiinniittiiuuss mmééss oommeennyyss aa ll’’aannyy 9988,, ppeerr ccoommeennççaarr jjaa llaa ccoonnssttrruucccciióóddee ll’’eeddiiffiiccii nnoouu””. Els arquitectes van ser en JoanLluís Frigola i en Carles Bosch i l’obra va suposaruna inversió de 2.845.218 euros.

Com tot, un institut també pot començar bé omalament. I sembla ser que l’IES de Celrà va te-nir un bon començament, que probablement hatingut a veure amb el seu bon desenvolupamentposterior. En els seus inicis l’IES de Celrà va serun centre experimental de la LOGSE. Segons ex-plica el director del centre, Àngel Bosch, aquestfet permetia uns marges d’actuació superiors alsque tenien habitualment els altres centres: “PPeerraallss iinnssttiittuuttss eexxppeerriimmeennttaallss llaa nnoorrmmaattiivvaa eerraa uunnaammiiccaa ddiiffeerreenntt,, ppeerrmmeettiiaa mmééss lllliibbeerrttaatt aammbb eell pprroo--ffeessssoorraatt,, aammbb lleess aaggrruuppaacciioonnss dd’’aalluummnneess,, eessttaa--bblliiaa llaa ppoossssiibbiilliittaatt ddee ssiiggnnaarr ccoonnvveenniiss aammbb llaa uunnii--vveerrssiittaatt ppeerr ppoorrttaarr aalluummnneess ddee pprrààccttiiqquueess aall cceenn--ttrree,, ssoobbrreettoott ddee ppssiiccooppeeddaaggooggiiaa.. II ttaammbbéé eessppooddiieenn aapplliiccaarr pprrooggrraammeess eexxppeerriimmeennttaallss aall cceenn--ttrree.. AA ccaannvvii nnoommééss ss’’hhaavviieenn ddee ffeerr uunneess mmeemmòò--rriieess ddee rreessuullttaattss”.

Aquestes proves experimentals s’havien fet enalguns centres abans d’aplicar-se la LOGSE peròen el cas de Celrà es va fer quan aquesta llei jaestava en vigència. Va ser l’últim centre experi-mental de la LOGSE en començar i també el da-rrer en acabar. Va acabar justament quan els delPP ja varen treure la nova llei, la LOCE, que es

T A R D O R 2 0 0 6

5

L’edifici de l’institut, encara en cosntrucció.

va arribar a aprovar però que mai no es va apli-car perquè que no van tornar a guanyar les elec-cions i van entrar al govern els socialistes.

Actualment, com si fos el conte de mai acabar,ja hi ha una nova llei, que ha fet el govern so-cialista fa uns mesos, la LOE, que de momenttampoc no s’ha aplicat. O sigui, per dir-ho fàcil,portem uns anys en un impàs, com en un buit,ja que s’han aprovat dues lleis després de laLOGSE però encara continua en aplicacióaquesta.

L’IES de Celrà té clarament una tipologia decentre rural, la qual cosa es diu molt sovint peròningú sap gaire bé què vol dir... a excepció, evi-

dentment, que aquest acull nois i noies que te-nen la seva residència habitual en pobles petits.Tothom sap, en canvi, que les diferències entrejoves en el món rural i urbà són cada cop menysimportants, almenys pel que fa a les seves aspi-racions i oportunitats. I ara els joves compartei-xen, sense massa diferències i sempre segons lesenquestes, els mateixos valors (amics i família);afeccions, aspiracions i formes de comunicació(sms, blogs, Internet, etc.).

A l’Institut es van agrupar dues zones escolarsuna mica diferents, separades pel riu. Una zonaés la de Celrà, Bordils i Flaçà i l’altra és la deMedinyà, Sant Jordi, Juià, Cervià i Viladasens.Abans de la LOGSE els alumnes estaven escola-

T A R D O R 2 0 0 6

6

R E P O R T A T G E 1 0 è A N I V E R S A R I D E L ’ I E S D E C E L R À

L’edifici de l’IES de Celrà tal i com és, en l’actualitat.

ritzats fins a 14 anys(EGB), i tota aquestaetapa es feia a l’escoladel poble, de primària,i només anaven a l’ins-titut aquells que volienfer BUP, per després feralguna carrera o elsque volien fer formacióprofessional. A la zonaque nosaltres analit-zem els estudiants ana-ven pràcticament tots aGirona i una minoria ala Bisbal o a Banyoles,sobretot els de l’anticFP.

Hi havia, doncs, moltsmenys alumnes de se-cundària perquè moltscomençaven a treballara 14 anys, quan acaba-ven “el col·le”, o abans.Amb l’aplicació de laLOGSE es va ampliarl’escolarització obli-gatòria i gratuïta finsals setze anys, l’edatmínima legal per in-corporar-se al món deltreball i per tant en vapassar de vuit a deuanys d’escolaritzacióobligatòria. L’educació,doncs, passà a com-prendre dues etapes, laprimària (dels 6 als 12anys), la que abansarribava fins als 14, i la secundària, l’ESO, (dels12 als 16 anys).

Parlant clar, el que es va fer va ser perllongarmés la ja eterna etapa de l’adolescència, aquestperíode de temps en què augmenta la maduresaintel·lectual dels joves, les seves aspiracions per-sonals i professionals però encara no estan in-corporats al món del treball i per tant no fan vi-

da d’adults, ni endrets, ni tampoc endeures. I sembla serque això va a més per-què, segons diu el di-rector, augmenta mol-tíssim el nombre d’a-lumnes que despréscontinua els estudis ique va a la universitat,“aa CCeellrràà eellss qquuee aarrrrii--bbeenn aa llaa uunniivveerrssiittaattssóónn ddee ll’’oorrddrree ddeellss 3300aalluummnneess ppeerr ccuurrss”.

El centre va començaramb només 15 profes-sors i 168 alumnes deprimer i tercer. “EEllss ddeepprriimmeerr ccoommeennççaavveennddiirreeccttaammeenntt,, pprroovvee--nniinntt ddee llaa pprriimmààrriiaa iiaallss 1122 aannyyss vvaann ccoo--mmeennççaarr pprriimmeerr ddeeEESSOO.. II eellss ddee tteerrcceerr hhoovvaarreenn aaggaaffaarr aall mmiigg,, ééssaa ddiirr hhaavviieenn ffeett ttoottll’’EEGGBB nnoorrmmaall,, ffiinnss aallss1144 aannyyss,, ii eenn eell mmoo--mmeenntt qquuee eellss ttooccaavvaappaassssaarr aa BBUUPP,, vvaarreennppaassssaarr aa ffeerr tteerrcceerr dd’’EE--SSOO”. Va ser un anyd’impàs en el qual esva produir la paradoxaque els alumnes de 12anys varen entrar al’institut (són els quevan fer primer d’ESO)

i en canvi els de tretze anys encara estaven a l’es-cola (són els que estaven fent el 8è normal).

Ara hi ha 48 professors que treballen amb el su-port de 3 psicopedagogs i 530 alumnes. La mit-jana professor / alumne es manté però en canviles condicions de treball són cada cop més difí-cils. La complicació ja va començar amb l’apli-cació del nou pla d’estudis. Un dels canvis més

T A R D O R 2 0 0 6

7

La lliçó inaugural d’enguany ha volgut serun recordatori del que han estat aquests

deu anys d’activitat de l’IES i la presenta-ció ha anat a càrrec de l’AAllbbeerrtt PPrraatt, un

alumne de Celrà sortit de les primeres pro-mocions i que ha aconseguit això que tant

atabala als joves, èxit i fama.Amb només 23 anys l’Albert Prat és un dels

membres de la Companyia de Teatre EEllNNaacciioonnaall nnoo eennss vvooll, que treballa a Barce-lona, una autèntica selva, en paraules del

mateix Albert. Però ells se’n surten i aquestany passat fins i tot vàrem poder veure

l’Albert per la tele. Va aconseguir un paperd’aquests que donen una alegria a l’ego i

un respir a la butxaca, en una sèrie catala-na d’aquestes que en diuen “culebrots”, quevol dir bàsicament que les mira tothom, in-

closos els que diuen que no. L’Albert Pratera en Miliu, l’ajudant i cambrer en el bar

Tramuntana, de la sèrie Ventdelplà.

A l’institut de Celrà el varen convidar a ellperò hi ha vingut acompanyat de dos

membres de la seva companyia, com unequip, donant una lliçó de bones maneres,de modèstia i de bona pasta, que té mèritsempre, però encara més en una persona

jove que està triomfant. Els qui l’hanacompanyat han estat Sergi Vallès, i David

Verdaguer, un altre actor que probable-ment els haurà sonat als nois i noies de

l’IES, ja que ha sortit al Cor de la Ciutat, aPlats Bruts i és el que fa de reporter al pro-

grama “Alguna pregunta més”.Si voleu veure la plana web de la compan-yia, on a més d’informació dels membreshi ha el calendari de les seves actuacions,

heu d’entrar a www.elnacionalnoensvol.net

importants de la LOGSE, a les aules, o sigui a larealitat, va ser que es donava el mateix tracta-ment educatiu a tots els joves, amb més o menyscapacitat o voluntat per aprendre. Per això ara nos’avaluen uns resultats sinó un procés d’aprenen-tatge.

Però, fem-ho més difícil encara i posem-hi, ba-rrejat, més d’un deu per cent d’alumnes immi-grants, de diferents procedències, diferents ni-vells culturals d’origen i diferents nivells de com-prensió de la llengua autòctona. A Celrà, perexemple, quan va començar l’institut, la presèn-cia d’immigrants era anecdòtica de tan minsa,però ara són més d’un deu per cent de la pobla-ció escolar i arriben per incorporar-se, a qualse-vol edat i fins i tot a meitat de curs. “AArraa,, ddiinnss llaaccoommuunniittaatt aaffrriiccaannaa,, jjaa hhii hhaa nneennss ii nneenneess qquuee ssóónnnnaassccuuttss ii qquuee hhaann ffeett ttoottaa ll’’eessccoollaarriittzzaacciióó aaqquuíí,,eennccaarraa qquuee ssiigguuii aammbb iinntteerrmmiittèènncciieess,, ((ssee’’llss eenn--dduueenn uunn aannyy aallllàà ii ttoorrnneenn)) ii aarraa eellss iimmmmiiggrraannttssqquuee aarrrriibbeenn mmaajjoorriittààrriiaammeenntt ssóónn rroommaanneessooss iissuudd--aammeerriiccaannss”.

Però ja que hi estem posats, segur que podemtrobar encara més complicacions...

Vinga doncs.... l’IES de Celrà forma part d’un plapilot que s’ha posat en marxa a tres o quatre ins-tituts de Girona amb l’objectiu d’aconseguir in-tegrar a l’ensenyament normal, joves amb neces-sitats especials, és a dir, amb dèficits importantstant físics, com psíquics o mentals. Parlem d’en-tre 5 i 10 alumnes, repartits en les diferents aules,que necessiten dins i fora de classe suport psico-pedagògic per a poder-se integrar.

““DDuurraanntt eell ddaarrrreerr aannyy hhaa eessttaatt eessttuuddiiaanntt aaqquuíí uunnnnooii aammbb ssíínnddrroommee ddee DDoowwnn,, ppeerr eexxeemmppllee.. SS’’eess--ccoollaarriittzzeenn,, ttaammbbéé,, eellss nnooiiss ddeell cceennttrree LLaa CCeelllleerraa,,ddee FFllaaççàà,, qquuee ééss uunn cceennttrree ddee ccrriissii qquuee aaccuullll nnooiissaammbb pprroobblleemmeess ppssííqquuiiccss ggrreeuuss.. II ttaammbbéé hhii vvéénneenneellss aalluummnneess ddeell cceennttrree dd’’aaccoolllliiddaa ddee JJuuiiàà,, oonn hhiissoolleenn hhaavveerr nnooiiss aammbb ddèèffiicciittss mmoolltt ggrreeuuss oo pprroo--bblleemmeess ddee ccoommppoorrttaammeenntt”.I tot això es fa amb un pressupost ajustat, moltajustat, del qual la meitat va destinat només a la

T A R D O R 2 0 0 6

8

R E P O R T A T G E 1 0 è A N I V E R S A R I D E L ’ I E S D E C E L R À

neteja de l’edifici. La responsabilitat dels ajunta-ments, pel que fa als centres de secundària, es li-mita a fer la cessió dels terrenys per a la cons-trucció del centre i a urbanitzar la rodalia i posar-hi els serveis, llum, aigua, enllumenat públic,clavegueram, etc., la resta, la construcció i elmanteniment és a càrrec de la Generalitat, al centper cent, inclosos els sous dels professors. El quehi ha de pressupost propi del centre és una dota-ció per pagar la llum, l’aigua, la calefacció i la ne-teja.

El transport i el menjador per als alumnes de fo-ra va a càrrec de la Generalitat però a través delConsell Comarcal. I en principi l’Ajuntament nohi hauria d’aportar res, encara que a vegades hiha hagut petites aportacions.. Segons explica eldirector, Àngel Bosch, “l’’úúnniicc qquuee nnoossaallttrreess llii ddee--mmaanneemm aa ll’’AAjjuunnttaammeenntt ééss uunnaa mmeennaa ddee ffoonnss ssoo--cciiaall,, lleess bbeeqquueess ppeerr aa aalluummnneess aammbb ffaammíílliieess aammbbddiiffiiccuullttaattss eeccoonnòòmmiiqquueess.. LL’’aajjuutt eess ddóónnaa ppeerrqquuèèaaqquueessttss aalluummnneess ppuugguuiinn aacccceeddiirr aa lleess mmaatteeiixxeessaaccttiivviittaattss qquuee eellss aallttrreess,, eexxccuurrssiioonnss,, ssoorrttiiddeess ccuull--ttuurraallss,, eettcc.. ppeerròò ééss iimmppoorrttaanntt ssaabbeerr qquuee mmaaii nnooeess ddóónnaa rreess ggrraattuuïïttaammeenntt,, nnoommééss ss’’aajjuuddaa aallss qquuiitteenneenn ddiiffiiccuullttaattss rreeaallss,, ppeerròò sseemmpprree nn’’hhaann ddee ppaa--ggaarr uunnaa ppaarrtt,, dd’’aaqquueessttaa ffoorrmmaa eess vvaalloorraa mmééss””.. Lesbeques, les tramiten els serveis socials de l’ajun-tament.

El pressupost que s’atorga als centres va en rela-ció als metres quadrats i als alumnes, però no esté en compte si els centres són rurals o urbans nialtres característiques que els poden fer espe-cials. “ÚÚnniiccaammeenntt eellss iinnssttiittuuttss qquuee tteenneenn ffoorrmmaa--cciióó pprrooffeessssiioonnaall rreebbeenn uunnaa ddoottaacciióó ssuuppeerriioorr,,ppeerrqquuèè ss’’eennttéénn qquuee nneecceessssiitteenn mmééss iinnffrraaeessttrruucc--ttuurraa ppeerr aa lleess pprrààccttiiqquueess.. PPeerròò mmééss oo mmeennyyss ttoottsseellss cceennttrreess tteenniimm lleess mmaatteeiixxeess ddiiffiiccuullttaattss ppeerraarrrriibbaarr aa ffiinnaall dd’’aannyy.. EEllss pprreessssuuppoossttooss ssóónn bbaass--ttaanntt aajjuussttaattss””..

Professors i direcció, doncs, han de fer un esforçconstant per mirar d’arribar en condicions a fi-nal de mes i a final de curs. L’IES de Celrà ha tin-gut fins al moment dos directors, en Joaquim Ge-nover i l’Àngel Bosch, l’actual, i una plantilla depersonal docent que entra al centre per concurspúblic i que viu majoritàriament a pobles de la

zona, Celrà, Bordils, Girona o Banyoles, entred’altres. Tots procuren agafar-se el tema de la pe-la amb sentit de l’humor, i d’altres temes també,com es pot veure pels cartells que es poden tro-bar als lavabos de professors de l’IES, on un d’ellssuggereix: “TTiirreeuu llaa ccaaddeennaa,, llaa mmeeddaallllaa nnoo,, qquuee ééssuunn rreeccoorrdd ddee ffaammíílliiaa”.

El centre va ser creat inicialment com un 3+2, ésa dir tres línies d’ESO, tres classes per cada cursd’ESO i dues de batxillerat però està previst quemés o menys d’aquí a un any comencin les obresd’ampliació, per convertir-lo en un 4+3. Llavorsl’IES de Celrà serà un institut d’uns 600 alumnes.Almenys, ja que en els darrers tres anys es portaun ritme de creixement d’uns 35-50 alumnesmés, cada any. El centre ha quedat petit, és clar,sobretot el menjador i els espais comuns, com lasala de professors, que ja no és vàlida quan calque es reuneixin tots. Llavors cal utilitzar la bi-blioteca i quan s’han de reunir els alumnes, ferservir el gimnàs, i seure a terra.

El director explica que a Celrà triomfen les carre-res de tipus social, les que van encaminades adret, a pedagogia, a psicologia, etc. i que aqueststemes són els que més els capten l’atenció també,a l’hora de triar el tema del treball de recerca, en-cara que el professorat s’estimaria més que es fes-sin temes de recerca local o de la zona.

T A R D O R 2 0 0 6

9

La inauguració oficial de l’IES. A la foto hi podem veure l’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol; l’alcalde de Celrà,Francesc Camps i el director de l’IES, Àngel Bosch.

La direcció de l’IES ha procurat sempre mante-nir algun tipus de relació amb el poble deCelrà, sigui a través dels temes de les beques derecerca, de la participació en la Fira d’entitats oaprofitant la mateixa oferta de cursos de cultu-ra que prepara l’ajuntament per a fer-hi els crè-dits variables. Actualment però, s’està prepa-rant un programa d’orientació professional queposaran en marxa conjuntament alguns profes-sors de l’IES i el departament de promocióeconòmica de l’Ajuntament de Celrà i que tél’objectiu de dotar els alumnes de recursos perpoder accedir amb millors condicions al móndel treball. Estarà dins els crèdits variables i estàprevist que hi puguin participar lliurement els

nois i noies. El curs es farà dins el centre ambprofessorat mixt, del centre i també de l’Ajun-tament.

Enguany totes les activitats del centre aniran en-caminades a celebrar aquest aniversari i recordarcom han estat aquests deu anys, un aniversarique servirà també per mirar cap al futur. La lliçóinaugural, per exemple, ha anat a càrrec, altresanys, de personatges molt reconeguts acadèmica-ment com Josep Maria Terricabres i Eudald Car-bonell i enguany anirà a càrrec d’un exalumne del’IES de Celrà, l’Albert Prat, que ja comença a serun actor reconegut i que segur que serà molt es-timulant pels alumnes.

T A R D O R 2 0 0 6

10

R E P O R T A T G E 1 0 è A N I V E R S A R I D E L ’ I E S D E C E L R À

El grup de professors que formaven el primer claustre de l’IES de Celrà, just pel curs 1996-97.

Com cada any el curs escolar s’inaugura amb lavisita d’un o més personatges que estan vinculatsamb el lema que es tria any rere any. Com potserrecordareu, l’any passat els alumnes vam rebre lavisita del popular Tomàs Molina, físic meteorò-leg, més conegut com “l’home del temps”, deTV3, que va venir fent honor al lema de “Tot ésfísica” i que va explicar anècdotes i curiositats re-lacionades amb la meteorologia.

Aquesta vegada, coincidint i celebrant els deuanys d’institut, es va convidar els actors AlbertPrat, Sergi Vallès i David Verdaguer, que van obrirel curs 2006-2007. El primer, antic alumne deCelrà, va poder gaudir d’un claustre, un mòdul iun professorat nou quan, ja fa deu anys, va co-mençar l’ensenyament secundari a aquest poble.

Desprès d’una intervenció d’Àngel Bosch, directordel centre educatiu i la d’un parell de professors,va començar una sessió de còmiques explicacionssobre què significa i comporta treballar d’actor.

Les primeres actuacions d’aquests tres actors, lesvan fer a l’institut, quan havien de fer front a di-verses situacions: com a trapezistes en la cordafluixa entre el suspès i l’aprovat, fent teatre i dientparaules molt assajades a les noies que els porta-ven de cap o fent comèdia fingint una baixada depressió davant d’un imprevist examen sorpresa.Més tard, Sergi Vallès, David Verdaguer i AlbertPrat van tirar endavant un grup de teatre ano-menat El Nacional Noensvol en el qual no es re-presenten obres convencionals sinó actuacionsque opten per creacions que busquen desmarcari sorprendre l’espectador. Ja fa anys que van triartreballar en el que realment els agradava i no enel que la societat els imposava, perquè busquenuna alternativa optimista que els permeti dedi-car-se al que realment els atreu.

Els alumnes van poder gaudir de diverses i curtesfuncions representatives i d’un DVD preparatque parlava de les seves carreres com a actors icontenia petits fragments d’algunes de les sevesobres. Finalment, van iniciar un torn de pregun-tes que van estar contestades amb l’humor quecaracteritza els actors quan es posen en escena ique van animar els joves presents en l’acte a se-guir la carrera artística com a professió i com aopció vital.

Perquè ells ja ens ho van dir: actuar és una activi-tat molt important que necessites per sobreviu-re.... a l’institut!!!

MAR MASFERRÉ

T A R D O R 2 0 0 6

11

IES de Celrà: 10 anys aprenentEN AQUEST ARTICLE QUE SEGUEIX, MAR MASFERRÉ, UNA ALUMNA DEL’INSTITUT, ENS FA UNA CRÒNICA DE COM VA SER LA LLIÇÓINAUGURAL D’AQUEST CURS QUE TOT JUST ACABA DE COMENÇAR

Les escoles de Celrà, Bordils, Flaçà i l’IES de Celràhan estat els centres escollits per desenvolupardurant aquest curs escolar un programa d’inno-vació educativa PuntEDU, que té com a objectiuprincipal potenciar les biblioteques escolars i es-tablir relacions amb les biblioteques públiques dela zona. De fet, un dels requeriments per a poder

demanar aquest projecte era que no fos desenvo-lupat per una sola escola sinó que s’havia de co-ordinar i compartir entre totes les de la zona.

Aquests programes estan pensats per oferir alscentres docents propostes d’acció sempre vincu-lades a alguns dels reptes més importants de la

12

Les escoles de Bordils, Celrà i Flaçàseran capdavanteres en la promocióde la lectura

A la foto hi podem veure els alumnes que el curs passat varen fer 6è curs a l’escola de Bordils i que, per tant, aquest any ja hanabandonat el centre.

societat actual, per exemple les noves tecnologies,noves metodologies per a l’estudi, etc.Segons sembla, darrers estudis han demostratque els països on el nivell d’educació és més alt,són també aquells en què els nivells de lectura in-fantil i juvenil són més elevats i d’aquí la im-portància de posar en funcionament programescom aquest.

Els objectius generals del projecte són potenciarla biblioteca escolar com a espai de coneixementi de recursos, promoure l’hàbit lector i dinamit-zar el seu ús, relacionant-la al mateix temps ambla biblioteca pública de la zona.

El fet que el projecte sigui conjunt entre les esco-les de Celrà, Bordils i Flaçà té, sens dubte, avan-tatges que es poden estendre també a altres àm-bits. Conjuntament, doncs, aquests tres centres ila biblioteca de Celrà hauran de fer reunions pe-

riòdiques, establir un pla de lectura comú i esta-blir criteris per a poder fer efectiu l’intercanvi i elpréstec de llibres entre tots tres centres i la bi-blioteca pública.

13

A la fotografia hi podem veure els més menutsde l’escola de Bordils. Aquesta colla de nens inenes són els alumnes de P3, per tant aquestés el primer any que van a l’escola “dels grans”.

La fotografia és de la recitació de poemes de la Maria MercèMarçal que es va fer el dia de Sant Jordi del curs passat, al’escola de Bordils. L’activitat es va fer a la biblioteca.

14

La TAULA OBERTA DE CELRÀ,balanç i perspectives d’un any defuncionament

Fent un balanç de les activitats desplegades durantaquest primer any que portem en marxa, estem ra-onablement satisfets. Com a entitat que aposta perobrir el debat públic sobre qüestions d’interès ciu-tadà, vàrem creure necessari engegar la campanya“Celrà creix, què fem?”. La taula rodona fou un èxitde participació i ens va servir com a presentació.Des d’aleshores hem organitzat un bon grapatd’activitats. A la Fira d’Entitats de Celrà, per genti-lesa del casal d’avis El Caliu del Sol, vàrem progra-mar projeccions contínues de les dades recollidessobre els efectes del creixement, juntament amb elcurtmetratge “TRAN$ACCIÓ”, filmat a la Bòbilad’en Thomàs i que toca el tema de l’especulacióimmobiliària. Durant els mesos d’abril i maig,també vàrem organitzar dues xerrades on repre-sentants de diferents col·lectius, responsables deserveis públics i en general persones coneixedoresde la realitat del poble, van poder aportar la sevaopinió. Valorem molt positivament el contrast deparers que es va palesar i la correcció amb la qualtothom va expressar les seves idees entorn a laqüestió del creixement urbanístic del poble. Per úl-tim, a fi de copsar l’opinió dels celranencs i celra-nenques sobre aquest tema vàrem dissenyar unaenquesta. Per assegurar-nos que la mostra era ob-jectiva, vàrem fer l’enquesta mitjançant entrevistespersonals, a més de recollir les que, anònimament,els ciutadans van dipositar a les bústies situades enllocs públics. Hem fet 43 entrevistes i tenim més de90 enquestes anònimes. Quant a les enquestes fetespersonalment, la mostra, la formen 26 homes i 17dones d’entre 22 i 85 anys (mitjana d’edat de 43,2anys). 16 són celranencs de naixement i la resta fauna mitjana de 9,3 anys que viuen a Celrà dividitsen tres grups (16 persones que hi porten entre 8 i16 anys, 7 persones que hi porten entre 4 i 5 anys,

4 menys de dos anys). A la pàgina següent es podenobservar els resultats de les respostes donades pelsentrevistats, en percentatges.

Tot i amb matisos, pensem que la majoria delsentrevistats tenen la percepció que s’està creixentmassa de pressa, amb saturació a l‘ensenyament ique podem tenir problemes de serveis i dificul-tats socials per integrar la població resultant.Malgrat això, creuen que el creixement és inevi-table i no té perquè ésser sempre negatiu; pensenque cal créixer de manera “sostenible i equilibra-da” i que cal cercar mesures urbanístiques que ai-xí ho garanteixin. En qualsevol cas, opinen queels agradaria (82%) no créixer per sobre les 200persones per any per tal de garantir-ho. Cal des-tacar que en conjunt les enquestes recollides deles bústies ofereixen uns percentatges molt sem-blants als de les entrevistes personals. Des d’aquívolem expressar el nostre agraïment a totes lespersones que hi van col·laborar.Per a aquesta propera temporada, la Taula Ober-ta de Celrà té la voluntat de seguir organitzantactivitats i promoure l’interès ciutadà pels temesdel poble. Comptem amb l’experiència de lacampanya “Celrà creix, què fem?”, que encara nohem tancat, i confiem poder obrir nous àmbitsper a la reflexió constructiva i el contrast de pa-rers.

Més Informació:

Si voleu més informació sobre la Plataforma Tau-la Oberta de Celrà (TOC) podeu consultar la se-va plana web www.toc-celra.org o la plana de l’A-juntament de Celrà, en l’apartat entitats.

15

51 %

33 %

2 %

14 %

25 %

44 %

19 %

12 %

42 %

21 %

19 %

18 %

42 %

19 %

16 %

23 %

26 %

44 %

30 %

82 %

16 %

2 %

51 % saturats33 % no saturats

EEll TTrreenn VViiuu. Amb aquest nom tan significatiuha estat batejada una plataforma que es va cre-ar fa uns mesos per iniciativa d’un grup de do-nes de Bordils, amb la Teresa Cucurull i la Lí-dia Orra, al capdavant de totes. Els objectiusde la plataforma són claríssims, primer acon-seguir que els trens regionals s’aturin a l’esta-ció de Bordils i posteriorment pressionar peraconseguir una xarxa ferroviària de rodaliespel tram de Portbou a Blanes, on a més, ja escompta amb la infraestructura de via fèrriacreada. Amb una inversió mínima, aquesta lí-nia aconseguiria solucionar un gran problemade mobilitat a la província, amb un transportpúblic sostenible, segur i de baix cost, o siguitot allò que ens insisteixen tant des de l’admi-nistració que hem de fer servir, fins i tot quanno ho tenim.

La primera acció d’aquesta plataforma, la re-collida de signatures per intentar aconseguirque els trens regionals s’aturessin a Bordils, vaaconseguir recollir més de 700 signatures, unaquantitat molt considerable, tenint en compteque parlem d’un poble amb una població totalde 1.600 habitants. Posteriorment l’alcalde esva fer ressò d’aquesta demanda popular i la vaportar al Ple, on es va presentar i aprovar enforma de moció.

Segons ha explicat Lídia Orra, varen comptartambé amb el suport d’una diputada de Con-vergència i Unió, que els va defensar la pro-posta al Parlament de Catalunya i de Pere Ma-cies, que la va portar al Senat, a Madrid, ontambé es va discutir. Malgrat aquesta trajectò-ria tan espectacular, la realitat és que d’això jafa uns quants mesos i els trens encara no s’a-turen a Bordils. És per aquest motiu que la

plataforma de dones ha decidit tornar a posar-se les piles i reemprendre les accions i les reu-nions amb responsables, si cal amb els de laRENFE mateix.

Segons van explicar les responsables de la pla-taforma, l’argument de RENFE és que no elssortirien els números ja que són pocs els bit-llets de tren que agafen aturada a Bordils. Peròaixò és una excusa de mal pagador, un peixque es mossega la cua, perquè en realitat lagent no fa servir el tren perquè en l’actualitatno és una alternativa al transport privat. Elcircuit d’aturades dels trens fa més de trentaanys que no es modifiquen i actualment du-rant el dia només hi ha 3 trens que recullingent a Bordils per anar a Girona i només 5trens que surtin de Girona i tinguin aturada aBordils, un nombre clarament insuficient perpoder-se plantejar adaptar-lo a les necessitatslaborals o de qualsevol tipus.

Més informació:

Si voleu col·laborar amb la plataforma, afegir-vos a les recollides de signatures o simplementrebre’n informació, podeu trucar al númerode telèfon 663355 440000 555500 i us atendrà una repre-sentant de la plataforma EEll TTrreenn VViiuu..

16

Reviure el tren per a donaralternatives còmodes i barates de mobilitat als ciutadans

Cinquanta anys de la cavalcada de Reis de Celrà

Quasi un centenar de persones col·laboren d’unao altra forma en les cavalcades de reis que s’hanestat fent a Celrà des de fa exactament cinquantaanys. Aquest gener es celebrarà el 50è aniversaride la primera vegada que es va fer l’espectacle dereis a Celrà i durant aquest temps ses majestatsMelcior, Gaspar i Baltasar han arribat a la vila entren, en camió, en tractor, en globus o en cavalls,depenent de l’any.

Les carrosses reials solen fer la seva entrada per lacarretera de Juià i van fins a la plaça deixant el re-corregut sembrat de caramels. Al davant de larua, hi va una banda de tambors i gralles, al migles carrosses de rei i patge i el seu corresponentequip de so i al final, les dones de la xocolata des-feta, les encarregades de donar un final dolç a lafesta, tanquen la cavalcada.

Aquest any els reis tornaran a sortir ben mudatsamb els vestits nous que es van comprar tot justl’any passat, confeccionats per unes mans exper-tes, les de la mateixa modista que fa la roba alsreis de Girona, vestits de luxe, amb un cost apro-ximat de 600 euros cada un, que tornaran a lluirun cop més per la reina de totes les festes, almenys per als més menuts.

Més informació:

El mes de desembre es farà la reunió per col·la-borar en la cavalcada de reis. Les persones que hivulguin col·laborar cal que es posin en contacteamb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament 972 49 3026.

17

L’entrada en funcionament d’un nou curs escolarsempre representa un trasbals, per als alumnes,per als pares i per als professors. Enguany, talcom ja vàrem informar en la darrera Llera, aCelrà han obert les seves portes dos centres esco-lars, l’Aulet de sempre i l’escola nova, que de mo-ment ha estat batejada com CEIP Celrà. Al centrenou, s’hi ha donat cabuda a quatre classes, duesdels alumnes més petitons, els de P3; una classede P4 i una aula per als alumnes que fan P5.

Així, un total de 65 alumnes faran el curs a l’es-cola nova, que de moment està ubicada prop del’IES, en uns mòduls prefabricats, i això permetràdescongestionar una mica l’Aulet, que ja haviasobrepassat el seu límit de cabuda. Sis mestres se-ran les encarregades d’ocupar-se de l’educació ila cura dels menuts. Dins aquest equip hi ha qua-

tre mestres noves, que abans no treballaven aCelrà i dues mestres que ja havien estat treballanta l’Aulet. Parlem de Dúnia Cervià i Consol Riera,que a més de fer de professores, han assumit laresponsabilitat de tirar endavant les tasques di-rectives d’aquest nou centre.

I portar la direcció, almenys aquest primer any,no es pot dir que sigui “bufar i fer ampolles”.Sembla ser que al CEIP Celrà el curs va començaramb dificultats, algunes de les quals ja s’han so-lucionat i altres no. Les feines de gestió, perexemple, acusen la manca d’equipaments tan es-sencials com un ordinador o una simple fotoco-piadora, per citar només dos dels múltiplesexemples que podríem posar. Les professores esqueixen que han hagut de córrer a comprar elmaterial escolar més bàsic amb un préstec que els

18

Les dues escoles de Celrà obren lesportes a un nou curs escolar

A la fotografia hi podem veure elsalumnes de P3 que aquest any hancomençat la seva etapa escolar al’Aulet:

Lena Aguilar i Cadenas, MartinaAmalrich i Llach, Andreu Balló iGimbernat, Jana Baulida i Palomeras, Damià Campistol i Prados, Aina Carreté i Juanes, AinaFernàndez i Cano, Noel NicolasKlinger i Estany, Magno Maneu iPladeveya, Mireia Martín i Planas,Miquel Morente i Santolaya,Gerard Morilla i Garriga, Maria Pérez i Medina, David Junior Pilligua i Lucas, Júlia Ponsatí i Guilló, Xavier Pou i Salavedra, NoaRuíz i Casabó, Aurembiaix Sabadelli Mercader, Luar Salvatella i Valenzuela, Elena Segura i Ginesta,Nicole Ariadna Stancu, Cristian Sebast Stanescu, Mar Suàrez i Castillo, Lluc Sureda i Torner.

ha fet l’Ajuntament perquè lapartida del pressupost d’Educa-ció encara no havia arribat.

La directora va explicar que l’e-quip docent s’estava plantejanttirar endavant, a l’àmbit local,una campanya de recollida dejoguines que estiguin en bon es-tat i que puguin servir per a lesactivitats de la mainada al cen-tre, ja que de moment, el pressu-post no ha donat per poder-necomprar gaires. Malgrat tot, lesdues escoles de Celrà tenen mol-ta relació i alguns dels proble-mes es solucionen gràcies a lacol·laboració entre els dos cen-tres i els seus professionals.

A l’Aulet, en canvi, aquest anyhan pogut reduir una miqueta elnombre d’alumnes, dels 460 quehi havia el curs passat, s’ha pas-sat a 436 en aquest curs 2006-2007, amb una mitjana aproxi-mada de 23 alumnes per classe.Malgrat que el centre no ha que-dat encara descongestionat deltot, a educació infantil es notamolt el canvi. En canvi la primà-ria és encara molt nombrosa(dels 436 alumnes totals, 328són de primària) i fins i tot s’hahagut de fragmentar el 6è (elcurs passat eren dues classes iara en són tres).

La plantilla de l’Aulet és de 29mestres encara que són 33 en re-alitat per qüestions de reduc-cions de jornades i la seva direc-tora és l’Àngels Miret. L’AssunBalló ha recalcat l’estreta relacióque hi ha entre els dos centres:“saben que tenen les portesobertes per a tot el que necessi-tin”.

19

Els alumnes de les dues classes de P3 que han començat al nou centre, el Ceip Celrà, durant aquest curs.

20

La dansa creativauna einaintegradora pera un aprenentatgeenriquidorEls infants dansen de maneranatural

El moviment forma part de tots els éssers humans.Els infants reaccionen i exploren el món de mane-ra física. Ningú no els ha d’ensenyar a saltar d’ale-gria, a rodolar per una duna de sorra a la platja, afer cops a terra quan s’enrabien. La idea inicial dela dansa creativa és utilitzar aquest recurs naturalen els infants, per canalitzar-lo cap a una expe-riència d’aprenentatge constructiva i gratificant.

El cos és un instrument molt important en elsprocessos d’aprenentatge. Incorporar aspectescom el tacte, el moviment, la interrelació ambl’entorn, l’espai, la música, la relació amb altrespersones, ens ajuda a aprendre i créixer de mane-ra més integra i en bona relació amb els nostresrecursos naturals d’infants.

La dansa creativa ens possibilita trobar una ma-nera pròpia d’expressió, ens ajuda a desenvolu-par habilitats motrius i a tenir una millor cons-ciència corporal. Aquests aspectes col·laboren es-tretament a autovalorar-nos i a sentir-nossatisfets, alhora que faciliten l’autoconeixement ila comunicació amb l’entorn.

A l’Escola de Dansa de Celrà treballem amb ladansa creativa, per tal d’oferir aquesta eina d’a-prenentatge a tothom.

El treball a l’aula es planteja des de l’autoexpe-riència com a sistema d’aprenentatge i la feina delprofessorat especialitzat és la d’obrir espai als

alumnes per tal d’afavorir un procés de participa-ció activa de tots els nens respectant el ritme in-dividual de cada un d’ells. Provar les pròpies ca-pacitats i gaudir-ne ens ajuda a reconèixer i de-senvolupar un llenguatge personal viu i creatiu,que potencia i relaciona els aspectes imaginatius,expressius i comunicatius del llenguatge corporal.

A les classes de dansa juguem, practiquem, treba-llem, gaudim i hi fem intervenir els peus, el mo-viment, la dansa, el cos, el ritme, la coreografia,les emocions, la música, l’espai, la columna ver-tebral, la pelvis, el pes, la lleugeresa, l’equilibri, elterra, la força l’aire, els salts, les caigudes, elscompanys i companyes, la musculatura, els ossos,les articulacions, la consciència, les formes, el dis-seny, els ulls, la mirada, la sensibilitat, l’energia, lacoordinació, el gir, l’impuls, el focus, les direc-cions, el silenci, la concentració, la investigació.

Podeu gaudir d’aquesta pràctica a l’Escola Munici-pal de Dansa de Celrà, que ofereix classes i activitatsde dansa creativa, de dilluns a dissabte, en diferentsgrups d’edats i/o nivells i en diferents horaris.

Si voleu més informació cal que us adreceu al’EMDC Ctra. de Juià, 46, 17460 Celrà, telèfon972 49 26 31 escoladansa@celra.net o www.celra.net

Imatges d’algunes de les sessions dedansa creativa amb infants.Fotos ARXIU EMDC/PERLA

L’Escola BressolComençal’aprenentatgede la vidaPocs canvis a la vida deuen ser tan importants itan sobtats com el que aquests dies estan superantels més menuts de l’escola bressol, els que hanarribat de nou, quan molts d’ells encara no tenenl’any, no han deixat encara els braços de la mare,no parlen i no caminen. Durant tot el mes de se-tembre aquests petits estan fent el procés d’adap-tació a la llar d’infants. Per posar-nos al seu llocpodem intentar imaginar que nosaltres canviemde feina per passar a una empresa gran, on no co-neixem ningú, ens fan caminar amb xanques itothom ens parla exclusivament en xinès, per po-sar un exemple. Això sí, ens tracten amb afecte ipaciència, cosa que sempre és un consol.

Doncs bé, l’adaptació és més o menys això: uncanvi de lloc i d’hàbits que cal fer amb la compli-citat de pares i educadors per tal que no hi hagiconflictes afegits i que no es donin a l’infant pau-tes d’actuació contradictòries. El procés, pròpia-ment, es fa durant el mes de setembre encara queen alguns casos pot arribar a durar tres mesos, se-gons el nen o nena. Prèviament a la incorporaciódel menut a l’escola hi ha hagut una sèrie de con-tactes entre pares i educadors per tal de recollir in-formació sobre els seus hàbits, costums i necessi-tats particulars. Igualment es tenen en compte lesnecessitats personals o laborals dels pares per po-der oferir un servei personalitzat.

L’adaptació sol començar amb sessions d’una ho-ra, tres dies a la setmana, i amb grups petits denens (3 o 4). Progressivament l’horari s’ampliade mitja hora en mitja hora i també es va fentmés nombrós el grup, que al final acabarà ambels 15-16 que seran en una aula. La diferènciad’un any natural que hi ha entre els menuts espercep exageradament en aquestes aules, ja que

ens podem trobar que estiguin de costat un me-nut de 8 mesos amb un que està a punt de fer elsdos anys.

Els primers dies el pare o la mare pot estar-se deuminuts a l’aula, amb el seu fill/a i llavors s’aco-miada, ràpidament i clarament, és a dir sense en-ganys, fins al cap d’una horeta, que el vindrà a re-collir. Durant aquest procés d’adaptació els me-nuts no realitzen activitats concretes, és a dir,l’objectiu bàsic és que no plorin, que acceptin ellloc nou, que es relacionin amb els educadors iamb els altres nens i que comencin a manipularobjectes de joc, llibres i altres materials que se’lsposen a l’abast, senyal que comencen a estar rela-xats. Mentrestant, els educadors fan una valuosafeina d’observació de la personalitat de cada undels infants, que més endavant els servirà molt,quan comenci la programació del curs.

21

Durant les classes d’adaptació els nens s’acostumen alshoraris, es relacionen entre ells i manipulen objectessenzills com a pas prèvi pel joc, que serà la seva princi-pal activitat durant els propers anys.

Comença la temporada de RàdioCelrà amb novetats importantsLa política municipal s’incorpora a la graella deRàdio Celrà amb el programa “Fem Poble”, unespai d’informació local que comptarà amb lapresència dels regidors i del mateix alcalde i quepretén tractar en directe els temes municipalsque es debatran al Ple, respondre preguntes delsoients i escoltar suggeriments dels ciutadans.Aquest programa s’emetrà el segon dilluns decada mes, de dos quarts de nou a dos quarts dedeu del vespre.

Una altra novetat important és que a partir d’oc-tubre es podrà escoltar Ràdio Celrà per Internet,a través de la seva plana web (www.radio.-celra.cat), on hi haurà un enllaç per poder con-nectar-se en directe. Més endavant també hihaurà la possibilitat de descarregar-se programesja emesos per poder-los escoltar.Aquesta tardor serà la segona temporada d’acti-vitat de Ràdio Celrà i està previst celebrar lainauguració amb una festa que tindrà lloc dijousdia 26 d’octubre al Centre Cívic.

NOVA PROGRAMACIÓ

DDIILLLLUUNNSS::DDee 2200..3300 aa 2211..3300 hh,, ‘Fem poble’, (el segons dilluns de mes). Programa d’informació municipal rea-litzat per Jaume Banti, Josep Amores i Xavier Perich

DDIIMMAARRTTSS::DDee 2200..3300 aa 2211..3300 hh,, ‘Eclèctics’, programa musical conduït per Toni Vilches.AA ppaarrttiirr ddee lleess 2211..3300 hh,, retransmissió dels Plens Municipals

DDIIMMEECCRREESS::DDee 2200 aa 2211 hh, ‘CelraSka’, amb Jordi Perals i Sergi Ungé i Oriol FabreDDee 2211 aa 2222 hh,, ‘Discontinu’, amb Enric Masgrau.

DDIIJJOOUUSS:DDee 1199..3300 aa 2200..3300 hh,, ‘Mare Terra’ (programa quinzenal d’ecologia), amb Albert Planes, Andreu Cor-bera i Enric MateuDDee 2200 aa 2211hh,, ‘Tot espectacle’, (cultura, cinema, música i teatre) amb Joan Carles Cano i Josep Mir.DDee 2211 aa 2222 hh,, ‘Un pont de músiques’, amb Mohamed Chriyaa i Ester Bernatallada.

DDIIVVEENNDDRREESS::DDee 1177..3300 aa 1199..0000 hh, ‘Això és música’, amb Xavier Carreras.DDee 2200 aa 2211 hh, ‘Tercera Plana’ (quinzenal), amb Dani Faixedas, Santi.Chiappe, Pau Mercader i JoelMoradell.DDee 2211 aa 2222 hh,, ‘Cordes de Metall’, amb Joan Giménez.

DDIIUUMMEENNGGEE::AA ppaarrttiirr ddee lleess 2244 hh: ‘Nocturn’, amb Jordi Casadevall.

22

T A R D O R 2 0 0 6

23

Aquest desembre es celebrarà la quinzena ediciódel Pessebre Vivent de Celrà, un dels únics pesse-bres de les comarques que cada any és diferent.Cap al mes d’octubre o novembre es comencen afer les reunions de preparació d’aquest esdeveni-ment, que aplega més de 260 figurants i 60 per-sones més que col·laboren en el muntatge i des-muntatge dels quadres, venent números, a l’en-trada (que és gratuïta), etc.

Més o menys per aquestes dates, doncs, es co-mença a treballar amb els diferents espais ques’utilitzaran, els col·laboradors comencen a pen-sar quina serà l’ambientació que faran en els qua-dres i quin serà el vestuari i els complements ne-cessaris. L’organització només intervé directa-ment en les escenes del principi i del final i laresta ho deixa lliurement a mans de tothom quehi vulgui col·laborar, sempre ajustant-se a unasèrie de normes molt bàsiques per garantir la co-rrecció i la uniformitat del pessebre.

Josep Amores, un dels màxims responsables, ex-plica que un cop es sap el nombre de figurantsque sortiran en els diferents quadres, l’organitza-ció es posa a treballar per tenir cura dels vestits,

l’ambientació, el material escenogràfic i el bestiarnecessari.

Fins aquest any, l’ànima del pessebre havia estat laCarme Martí Benaset, responsable del vestuari iuna de les fundadores i impulsores del pessebre vi-vent. Ella hi ha treballat durant anys, nit i dia sen-se descans, encara que fossin dates de festa en lesquals a vegades les visites ens multipliquen la fei-na de casa. La Carme diu que vol aprofitar La Lle-ra per acomiadar-se del pessebre, de tota la gentque hi ha col·laborat i de tots els seus companys,amb qui ha treballat colze a colze tots aquests anys.Diu que aquesta és una de les decisions més duresi difícils de la seva vida, que amb el pessebre deixauna de les coses que més ha estimat i confessatambé que potser encara hi remenarà alguna cose-ta, però que vol deixar d’estirar del carro. La Car-me deixarà sens dubte un buit per omplir.

Més informació:Aquest mes d’octubre es convocarà la reuniód’organització del Pessebre Vivent. Els que hi vul-gueu col·laborar, podeu trucar a l’Àrea de Cultu-ra i preguntar per en Jordi i ell us donarà les datesde les reunions i els telèfons de contacte.

E N T I T A T S

El Pessebre Vivent de Celrà:una vertadera mostra departicipació popular

El Jovent deBordils reprènles sevesactivitats ambJunta nova imés energiaque mai

Ja fa quatre anys que Josep Mitjà és un dels mà-xims responsables del Jovent de Bordils i, encaraque ja ho era per mèrits propis, des de principisd’aquest any, és el president escollit democràtica-ment. A finals de l’any passat van saltar totes lesalarmes quan en Josep, en Salvador i algun altre“històric” del grup de Jovent de Bordils, van po-sar sobre la taula el seu cansament físic i emocio-nal i van demanar una reunió urgent per veurequè es podia fer amb aquest procés que, si conti-nuava, acabaria sense remei amb la descomposi-ció del grup.

I ja se sap que a vegades les millors idees surtend’una bona conversa amanida amb un bon beu-re. Així que en Salvador, en Josep i en Miquel Se-rrat, els més grans del jovent, es van asseure tran-quil·lament al davant d’una cerveseta ben freda ivan discutir possibilitats per sortir d’aquesta cri-si. Es va fer un crit d’atenció a l’Ajuntament, un“help” que va ser escoltat per les cúpules, comsempre, segons ens explica en Josep, que confessaque l’agrupació s’ha sentit sempre molt valorada

T A R D O R 2 0 0 6

24

E N T I T A T S

i amb el suport de l’alcalde i els regidors. I es vadecidir que es faria una crida als més joves delpoble, a través de les dades del padró municipal,per no deixar-se ningú. Així, es va convocar totsels joves, sense excepció, de 16 fins a 30 anys, auna reunió per replantejar el funcionament del’entitat, el volum de feina que es podia assumir,les motivacions personals per fer-la, etc.

Aquesta primera reunió va ser un èxit total, mésde quaranta joves, alguns dels quals mai no ha-vien participat en les mogudes locals, ni per actiuni per passiu. Llàstima que l’eufòria va durar poci a la propera reunió ja eren molts menys. Va seren aquesta segona reunió en què es va fer una vo-tació oberta per triar els qui haurien de ser elsmembres de la junta i per tant els màxims diri-gents del Jovent de Bordils. I afegim, per ser to-talment justos encara que políticament incorrec-tes, que els màxims dirigents, en entitats comaquesta, són també els màxims “pringats”. Peròbé, es va fer una votació oberta en la qual es par-tia d’un llistat de noms i s’havia de triar i posar-hi ordre, una lliçó de democràcia indiscutible.

I el resultat va ser que van sortir escollits els“històrics” del Jovent per formar part de la Junta.Nou persones d’entre 20 i 23 anys que malgrat laseva joventut ja fa anys que treballen per al poble,i al capdavant, en Josep Mitjà, com a president.Ara, doncs, aquest grup de joves i una trentena denois i noies més, que s’hi van afegir durant aquestprocés, són els integrants del Jovent de Bordils ija han reprès les seves activitats, amb més ganesque mai. En Josep diu que tot plegat va servirperquè molta gent es posés les piles, per animarels més jovenets a prendre responsabilitats i per-què alguns s’adonessin que les coses no surtensoles, que cal posar-hi esforç, ganes i treball imalgrat tot, a vegades encara no surt tot perfec-te.

El primer acte d’aquesta junta renovada va ser laFesta Major d’aquest any. Els nois en fan una va-loració positiva i destaquen la participació de lagent de Bordils en els actes i la bona acollida quehan tingut algunes innovacions que hi ha haguten el programa. El torneig esportiu mixt d‘hand-

bol i voleibol; la guerra de pintures o l’actuacióde màgia en són bons exemples.

El Jovent de Bordils és un grup de joves que esreuneixen per treballar al poble i per al poble i,com destaca en Josep, també és un grup d’amicsque es reuneixen per passar-ho bé i anar de festa,a més de muntar festes per als altres. Bona com-binació, no?

L’agrupació Jovent de Bordils es fa càrrec, entred’altres de la gestió i organització de la Festa Ma-jor, de la diada de Reis, del dinar popular del’Onze de Setembre, de la festa de primavera, unafesta popular a l’aire lliure i de molts altres actesfestius que tenen lloc dins i fora del poble

Més informació:

El proper acte que organitzarà el Jovent de Bor-dils és la “Missa del Gat”, una festa popular ambactuació musical que es celebrarà el dia 24 de de-sembre, a les 12 de la nit, al l’Ateneu Popular LaPioixa, de Bordils. Aquest és el tercer any que escelebra aquest acte, amb molt èxit de participa-ció.

T A R D O R 2 0 0 6

25

26

Quan elsnens ensexpliquenun conte ila vida estornamillor

Sempre hem sentit a dir que elscontes són bons per als menuts, queels ajuden a créixer en un mónmillor i a desenvolupar la sevacreativitat. Doncs això mai haviaestat tan cert com en el cas delsllibres que avui us presentem, doscontes editats per l’ONG LlibreObert, que seran els protagonistesd’aquesta secció d’expressions, elsllibres i els nens que els han creat,petits grans artistes espontanis isense adulterar. Potser mai heuvist un art tan autèntic.

C O N T E S O N G L L I B R E O B E R T

Aquests llibres ajuden certament els nens, i nonomés el seu món imaginari sinó que els ajudena millorar la seva realitat més immediata, ja queels diners que es recullen de la venda dels llibres,un cop editats i distribuïts, tornen al lloc d’ori-gen dels seus autors per fer possible una nova au-la per a l’estudi dels menuts o per ajudar a la cre-ació d’un centre cultural en un poble perdut icastigat per la pobresa.

La idea és senzilla i genial, traslladar-se a un llocremot, on prèviament hi ha una persona de con-tacte i una necessitat detectada per cobrir, i pas-sar uns dies allà, coneixent el lloc i la seva gent iorganitzar-hi uns tallers. Els menuts, a canvi, no-més tenen “la feina” d’explicar als visitants unconte o una rondalla tradicional del seu país. Illavors es treballa en els tallers sobre el conte, esdibuixen els personatges, els escenaris, tot. I elsestrangers aquests tan estranys, imagino quedeuen pensar els nens, tornen al seu país carre-gats d’il·lustracions i làmines plenes de color.Posteriorment el llibre es munta amb els dibui-xos, es fa el disseny editorial, s’adapta i tradueixel text de la llegenda o el conte, s’edita i es distri-bueix per a la seva venda.

De moment l’experiència s’ha fet en un poble deTogo (Àfrica) i en una “aldea” quilombola, alBrasil i en tots dos casos el resultat ha estat ex-cepcional. El Gros bec de l’ocell caçador és unconte togolès, que va ser recollit pel francèsDomènec de Cacqueray, un dels membres d’a-questa ONG insòlita. Segons va explicar Domè-nec, els nens de Dodji mai no havien pintat, maino havien vist ceres ni pinzells i no tenen televi-sor. O sigui que no tenen gens integrat aquestmón audiovisual que a nosaltres ens és tan fa-miliar. Potser per això els dibuixos són moltpictòrics, intuïtius, frescos. Això sí, no hi va ha-ver necessitat d’adaptar la història que va expli-car l’Ehlo Kokouvi, un nen de 10 anys, perquè laseva tradició oral és tan rica que el nen no va te-nir cap problema en explicar una història llar-guíssima amb luxe de detalls i varietat de parau-les.

L’altra història recollida és Blatatà!, una llegendaquilombola brasilera, recollida i adaptada per la

Conxita, una altra dels membres de l’equip. LaConxita es va traslladar al barri de Porto de Tras(Itacaré), al Brasil i va treballar amb nens descen-dents de “quilombolas”, o sigui homes i donesque fins al segle XIX eren segrestats de l’Àfrica iportats a Amèrica per fer d’esclaus. Edison Mon-teiro d’Assunçao va ser l’encarregat d’explicar lallegenda. En aquest cas la dificultat va ser aconse-guir que els nens i nenes dibuixessin nens i nenescom ells, negres, marrons, grassos, alts, baixos,amb cabells estufats o amb trenetes... Aquí sí quehi ha arribat la televisió i la tendència era dibui-xar nens i nenes rosses, de cabells perfectamentondulats i rostres blancs. Un cop superat aquestobstacle, que ens hauria de fer reflexionar a tots,el resultat és també magnífic, una obra preciosa,quasi naïf.

AA llaa ttrraaddiicciióó aaffrriiccaannaa, segons explica un dels lli-bres, eellss ccoonntteess ccoommeenncceenn sseemmpprree aaiixxíí:EEll rroonnddaallllaaiirree ddiiuu:: ““eexxpplliiqquueemm uunnaa hhiissttòòrriiaa””EEll ppúúbblliicc:: ““SSíí,, ssíí,, qquuee uunnaa hhiissttòòrriiaa eennss ssiigguuii eexxppllii--ccaaddaa””EEll rroonnddaallllaaiirree:: ““AAqquueessttaa ééss llaa hhiissttòòrriiaa ddee ..........””

I aquesta és la història, doncs, d’una colla de gentque es gasten els seus diners viatjant pel món,buscant paraules i imatges, lligant-les i entreganta canvi casetes de fusta per fer-hi una escola, ocadires de rodes per als qui ho necessiten o fentd’enllaços per a altres donacions que fan particu-lars o institucions a llocs on la gent no té tant deres com nosaltres, ni tan sols tanta sort, com unasimpàtica donació d’equipaments de futbol queva fer l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis a unequip africà, en què no hi va faltar cap detall dela roba. L’equip tenia fins i tot els mitjons de con-junt. Llàstima que els jugadors no tenien saba-tes... però en fi, qualsevol cosa és millor que res.

Llibre obert és una associació de cooperació in-ternacional, sense ànim de lucre, que s’ha creatper potenciar els recursos propis dels indrets vi-sitats. Els beneficis econòmics que obtenen pro-venen directament de la seva creació i al mateixtemps l’exportació del seu treball permet donar-se a conèixer al món. A Celrà vàrem tenir l’opor-tunitat de conèixer els llibres i de veure una ex-posició amb els originals de les il·lustracions, en

27

una presentació que es va fer el divendres, dia 8de setembre, a la sala d’exposicions de la Fàbrica.

Més informació:

Si voleu veure els llibres, els podeu trobar a la Bi-blioteca de Celrà i per comprar-los podeu con-tactar amb Llibre Obert trucant al telèfon 93 43545 14 o bé podeu escriure al correu: llibreo-bert@terra.es.

Per cada euro que es paga pel conte, 20 cèntimsvan a parar íntegrament a l’Associaçao Cultural

Tribo do Porto, en el cas del conte brasiler, igualque en el seu moment van anar a parar al poblede Dodji (Àfrica). Els diners aconseguits han ser-vit per construir diverses aules, un dispensari,instal·lacions per a criar gallines i moltes altrescoses útils.

L’Associació proposa als centres educatius, cultu-rals i biblioteques la possibilitat de fer activitatsper conèixer millor aquestes comunitats i la vidadels nens que hi habiten.

La web és: www.telefonica.net/web2/obert/llibre-obert.htm

28

C O N T E S O N G L L I B R E O B E R T

T A R D O R 2 0 0 6

29

Entrevistaa EstevePalet iRibasMÚSIC, COMPOSITOR IPROFESSOR DE MÚSICA

És el fill de Lluís Palet, fundador de l’orquestraAmoga de Vidreres, i de la Costa Brava, de Pala-frugell. I és el pare de l’Esteve Palet i Mir, un jovemúsic amb un brillant futur.

L’Esteve va néixer el 4 de gener de 1950 a Bordilsi encara que ara viu i treballa a Banyoles, mai noha deixat d’estimar el seu poble. L’Esteve és unhome modest però en canvi la seva biografia noho és tant, encara que ell no hi doni importància.I, si no, mireu si hi ha gaire gent que tingui mésde vint sardanes estrenades, tocades per les mi-llors cobles de les nostres comarques i editades endisc o si hi ha molta gent que aparegui a Internetdiverses vegades per la seva obra.

“BBoorrddiillss ééss ppoobbllee ddee mmúússiiccss”, diu orgullós l’Este-ve, “eell mmeeuu ppaarree eerraa mmúússiicc ii jjoo hhoo vvaaiigg vvoolleerr sseerrddeess qquuee eerraa ppeettiitt:: vvoolliiaa ttooccaarr eell vviioollíí,, ccoomm eell mmeeuuppaarree,, qquuee aa mmééss ttooccaavvaa eell ttrroommbbóó ii eell ffiissccoorrnn”. Enaquells temps a Bordils hi havia hagut fins a duesorquestres, que van durar molts anys i que varendonar multitud de bons professionals. L’orques-tra Catalunya, explica, era l’orquestra petita delpoble “AAllllàà ss’’hhii vvaann ffoorrmmaarr mmoollttss mmúússiiccss qquueeddeesspprrééss aannaavveenn aa llaa pprriimmeerraa oorrqquueessttrraa,, llaa PPrriinnccii--ppaall ddee BBoorrddiillss,, ii qquuee ddeesspprrééss ffoorrmmaarriieenn ppaarrtt dd’’aall--

E N T R E V I S T A E S T E V E P A L E T

T A R D O R 2 0 0 6

30

E N T R E V I S T A E S T E V E P A L E T

ttrreess ddee mmoolltt mmééss nniivveellll dd’’aarrrreeuu,, llaa PPrriinncciippaall ddee llaaBBiissbbaall,, eettcc.”

L’Esteve va començar quan tenia 6 anys amb enNarcís Perich, amb en Nazaret, que va ser el seuprimer mestre. Llavors s’ensenyava música d’unaforma molt precària i els que s’hi dedicaven s’ha-vien d’estimar molt aquesta activitat perquè gai-rebé sempre la combinaven amb la feina amb laqual es guanyaven les garrofes. “EEnn NNaarrccííss PPeerriicchhffeeiiaa ddee ppaaggèèss ii qquuaann aaccaabbaavvaa ddee mmuunnyyiirr lleess vvaa--qquueess oo ddee ttrreebbaallllaarr aall ccaammpp eennss eennsseennyyaavvaa”.

“DDeesspprrééss vvaaiigg aannaarr aa ccllaasssseess aammbb eell sseennyyoorr JJoosseeppVViiaaddeerr ii MMoolliinneerr,, aa GGiirroonnaa.. EEmm vvaa eennsseennyyaarr mmoolltt,,ééss uunn ggrraann mmeessttrree.. HHii aannaavvaa uunnaa hhoorraa aa llaa sseettmmaa--nnaa,, eellss ddiimmeeccrreess”. A l’escola, el senyor Navarra lideixava fer festa tot el matí dels dimecres per anara classes de solfeig. Ja de gran, l’Esteve va compon-dre una sardana titulada En el camí del cel, dedica-da a aquest mestre que el va entendre i el va ajudar.

Probablement la influència del seu pare va ser fo-namental en la tria que va fer l’Esteve del seu pri-mer instrument, el violí, però cap a mitjan delsanys seixanta, quan tenia uns quinze anys, unacasualitat va fer que tot canviés, “ffeeiieenn uunn pprroo--ggrraammaa ddee mmúússiiccaa ddee jjaazzzz aa llaa tteelleevviissiióó ii jjoo aannaavvaaaa CCaann CCiinnttoo aa vveeuurree’’ll,, ccaaddaa ddiiuummeennggee aa lleess qquuaa--ttrree ddee llaa ttaarrddaa.. UUnn ddiiaa vvaa ssoorrttiirr aall pprrooggrraammaa eennCCoolleemmaann HHaawwkkiinnss.. EEmm vvaa aaggrraaddaarr ttaanntt qquuee ttoottsseellss mmeeuuss aammiiccss vvaann mmaarrxxaarr aall cciinneemmaa ii jjoo eemm vvaaiiggqquueeddaarr aallllàà ppllaannttaatt eessccoollttaanntt llaa mmúússiiccaa”. Cole-man Hawkins és un saxo tenor, no un de qualse-vol sinó el primer que va utilitzar aquest instru-ment per a tocar jazz i probablement el millordels músics que ha donat la història, encara ara.O sigui que no es pot dir que l’Esteve tingués malgust, ni mala orella.

Així doncs, aquesta tarda de diumenge, va co-mençar una nova etapa.

L’Esteve diu que li agrada tota la música però bà-sicament el jazz dels anys 40 als 70. “AAbbaannss nnoo hhiihhaavviiaa ppoossssiibbiilliittaatt dd’’eessccoollttaarr--lloo nnii mmoolltt mmeennyyssdd’’eessttuuddiiaarr--lloo.. PPeerr eessttuuddiiaarr eell ssaaxxoo jjoo mm’’hhaavviiaa ddeettrreeuurree ssoollooss ii ttooccaarr--llooss.. FFeeiiaa uunn lllliissttaatt ddeellss ddiissccooss

Orquestra Catalunya vella:L’orquestra Catalunya, de Bordils. El primer començantper l’esquerra, un dels més jovenets, és l’Esteve. El pri-mer per la dreta és el seu representant, Desideri Bru-guès, de Bordils i el seu fill, Lluís Bruguès (ara represen-tant de la Setson) és el que té al costat. I una altra perso-na molt coneguda a Celrà és el xofer de l’autocar, enGiberta, que és el primer començant per l’esquerra, dels tres que treuen el cap per la finestra del cotxe.

Grup Setson:Una foto amb l’orquestra Setson, també molt estimadaper l’Esteve. Ell és el primer, del costat dret i de dalt.

qquuee mm’’iinntteerreessssaavveenn ii aallaa bboottiiggaa mmee’’llss gguuaarrddaa--vveenn ffiinnss qquuee tteenniiaa ddii--nneerrss ii llllaavvoorrss eellss aannaavvaaaa bbuussccaarr”.

L’Esteve ha tocat el vio-lí, el saxo alt, el saxo te-nor, el clarinet i a la co-bla, el tible i la tenora.Va començar a tocaramb la Cobla Orques-tra Catalunya de Bordils, la temporada 1966-67,quan tenia 16 anys.

Després va estar dos anys tocant en un conjuntde Blanes, Los Grecos, a la sala de ball Acapulco itres anys més al Relicario de Lloret de Mar, amben Francesc Mas i la seva orquestra. Eren els mo-ments àlgids de les sales de ball a la Costa i llavorshi tocaven diàriament orquestres de gran nivell.

Seguidament va tocar tres anys amb la Costa Bra-va i tres anys més amb Els Montgrins.

L’Esteve recorda el seu pas per les orquestres ambafecte i diu que és una vida molt cansada peròmolt maca. “AAmmbb ll’’oorrqquueessttrraa CCaarraavvaannaa vvaa sseerraammbb llaa qquuee mmééss hhoo vvaaiigg vviiuurree.. LLllaavvoorrss tteenniiaa 2200 oo2211 aannyyss ii vvoollttààvveemm ppeerr ttoott CCaattaalluunnyyaa.. AArrrriibbààvveemmaa uunn ppoobbllee ii hhaavvííeemm ddee mmuunnttaarr ll’’eesscceennaarrii ii ddeess--mmuunnttaarr--lloo”. Abans el muntatge, el feien els matei-xos músics quan arribaven i també havien dedesmuntar-lo un cop acabat l’espectacle a les treso les quatre de la nit. “CCaarrrreeggaavveess ll’’aauuttooccaarr ii aannaa--vveess,, ttuutt--ttuutt--ttuutt,, aa ppoocc aa ppoocc.. AAll ccoottxxee nnoo hhii hhaavviiaaccaalleeffaacccciióó ssiinnóó qquuee eess ccaallddeejjaavvaa aammbb eell mmaatteeiixxmmoottoorr.. EEll xxooffeerr eennggeeggaavvaa eell ccoottxxee aabbaannss,, mmeennttrreennoossaallttrreess ccaarrrreeggààvveemm ii aaiixxíí eessttaavvaa uunnaa mmiiccaa ccaa--lleenntt qquuaann hhii ppuujjààvveemm.. LLllaavvoorrss nnoossaallttrreess ppoorrttàà--vveemm uunneess bboosssseess ddee ppllààssttiicc ggrroosssseess ii hhii ppoossààvveemmppeeuuss ii ccaammeess aa ddiinnss,, ffiinnss aa llaa cciinnttuurraa,, ii aa ssoobbrree,,uunnaa mmaannttaa ii mmiirrààvveemm ddee ddoorrmmiirr ppeerrqquuèè aannaannttbbéé,, aall mmaattíí aarrrriibbààvveemm aa uunn aallttrraa ppoobbllee ii eennss hhaavvíí--eemm dd’’ooccuuppaarr ddee mmuunnttaarr aallttrraa vveeggaaddaa””..

Malgrat la duresa d’aquesta vida itinerant, l’Este-ve reconeix que va aprendre moltes coses durant

aquesta etapa, i no no-més professionalmentsinó també personal-ment. Diu que aquestsviatges els van servir aell i als més jovenets del’orquestra per veuremón i per descobrircoses noves “ ÉÉrreemmmmoolltt iinnnnoocceennttss ii mmoollttvveerrggoonnyyoossooss.. RReeccoorrddooaammbb llaa CCaattaalluunnyyaa,, qquuee

uunnaa vveeggaaddaa vvààrreemm aannaarr aa ttooccaarr aa FFrraannççaa ii qquuaannvvààrreemm aarrrriibbaarr hhii hhaavviiaa lleess nnooiieess ddeell bbaalllleett qquueeeennss vvaann vveenniirr aa ppeettoonneejjaarr.. PPeerr aallss ffrraanncceessooss,, llllaa--vvoorrss,, aaiixxòò ddeellss ppeettoonnss eerraa uunnaa ccoossaa nnoorrmmaall ppeerròònnoossaallttrreess vvààrreemm qquueeddaarr vveerrmmeellllss ccoomm ppeebbrroottss”.

T A R D O R 2 0 0 6

31

L’Esteve Palet i Mir, fill, té només 25 anys iha aprofitat el temps. Digne successor del

seu pare, va començar a tocar el pianoquan tenia 17 anys i actualment toca en

un duet. L’any passat va guanyar el PrimerConcurs de Composició Vocal que convocala Fundació Amics del Liceu, de Barcelona,amb la obra Protesta. I el 2004 va guanyarel 20è Premi Ceret-Banyoles, de música decobla, amb l’obra Rapsòdia per a piano,

cobla i percussió.

Orquestra Costa Brava:En aquesta foto amb l’orquestra Costa Brava l’Esteve és almig de tots, a sobre del senyor més calb. La seva cantant,l’Anna, com haureu sospitat, és la famosa Nina, que llavorstot just començava la seva carrera.

32

La seva etapa de professor va començar cap amitjan dels anys 80, com per casualitat, quan javivia a Banyoles amb la seva dona: “tteenniiaa uunn vveeííqquuee eerraa mmeessttrree,, qquuee vvaa sseerr eell qquuii eemm vvaa pprrooppoossaarrffeerr ccllaasssseess ddee mmúússiiccaa.. LLii vvaaiigg ddiirr qquuee nnoo ppeerrqquuèè aaBBoorrddiillss hhii hhaavviiaa ttiinngguutt uunnaa eexxppeerriièènncciiaa,, ddoonnaannttccllaasssseess,, ii nnoo mmee’’nn vvaaiigg ssoorrttiirr bbéé,, nnoo eenn ssaabbiiaapprroouu......”. L’home, que tenia dos fills, va insistir i liva proposar fer una prova durant un parell demesos i l’experiència va anar molt bé, tan bé quel’Esteve no ha deixat d’ensenyar mai més i és unade les seves grans passions.

Va començar fent classes particulars a Girona illavors li va sortir l’oportunitat d’anar a la sevaprimera escola, la de Sant Esteve de Guialbes, adonar classes. I després van venir les escoles deBanyoles, la de Vilafresella, la d’Orriols, etc. Al’Ateneu i a l’escola municipal de música de Ban-yoles hi fa classes de saxo, clarinet i conjunt ins-trumental Oorff des de l’any 1984. La metodolo-gia Oorff, o Orff (a Internet surt escrit de totesdues maneres) deu el seu nom a Carl Oorff, elcompositor del Carmina Burana, i és un mètodemolt participatiu en el qual es treballa amb ins-truments de claqueta, una espècie de xilofons,per ensenyar els alumnes (nens o grans) a fermúsica en col·lectivitat.

La primera peça que es va atrevir a compondreva ser una sardana. Actualment l’Esteve té més de20 sardanes que ja han estat estrenades i tocadesper les millors orquestres de les comarques giro-nines i algunes que formen part de discos enre-gistrats per aquestes orquestres. Algunes de lesseves sardanes més entranyables, les té dedicadesa persones de Bordils, com la que citàvem ante-riorment, dedicada al seu mestre de l’escola o laque ha dedicat a la Pepita Mestres, que encara noha estat estrenada. “EEss ttiittuullaa EEssttiimmaaddaa PPeeppiittaa iippaarrllaa ddee llaa sseennyyoorraa qquuee mm’’hhaavviiaa ccuuiiddaatt qquuaann jjooeerraa ppeettiitt”. També ha compost havaneres, 3 o 4bossanovas ja que li agrada molt la música brasi-lera i unes quantes cançons infantils, “qquuaann vvaaiiggccoommeennççaarr aa ffeerr ddee mmeessttrree mm’’aaddoonnaavvaa qquuee aallssnneennss mmééss ppeettiittss aaqquueesstteess lllleettrreess ddeell SSooll,, ssoolleett oo LLaalllluunnaa ii llaa pprruunnaa,, nnoo eellss aaggrraaddeenn pprroouu,, nnoo eellss ccaapp--tteenn ll’’aatteenncciióó.. LLllaavvoorrss eemm vvaaiigg ppoossaarr eenn ccoonnttaacctteeaammbb eell ppooeettaa LLlluuííss CCaassaammiittjjaannaa ii llii vvaaiigg pprrooppoo--ssaarr ddee ffeerr uunneess lllleettrreess ppeerr aa llaa mmaaiinnaaddaa.. HHeemm ffeettnnaaddaalleess,, ssaaiinneettss,, ppeerr ffeerr eenn tteeaattrree;; ii ddiivveerrsseessccaannççoonnss iinnffaannttiillss”. La cançó d’en Pere Pallaringa,per exemple, és una peça que diu “EEnn PPeerree PPaallllaa--rriinnggaa ééss uunn hhoommee mmuutt,, ttrreess ccaabbeellllss aa llaa ccaallbbaa,, ppee--lluutt ii ccaarraabbrruutt”. És una cançó alegre, divertida ique als nens els fa gràcia perquè es poden imagi-nar el personatge.

T A R D O R 2 0 0 6

E N T R E V I S T A E S T E V E P A L E T

T A R D O R 2 0 0 6

33

Qualsevol cosa és bonaper fer l’ensenyamentmés amè. L’Esteve se’nfa creus de com ha can-viat tot en els darrersanys “aarraa eellss nneennss ffaannuunn rroottaattiiuu ddee ttoottaa uunnaappiillaa dd’’iinnssttrruummeennttss ppeerrppooddeerr ttrriiaarr llaa sseevvaa oopp--cciióó aammbb mmééss ccoonneeiixxee--mmeenntt,, ttooqquueenn eenn ggrruupp iiffaann mmoolltteess mmééss aaccttiivvii--ttaattss qquuee eellss aappoorrtteenn uunnrrooddaattggee ii uunnaa eexxppeerriièènn--cciiaa ddee llaa mmúússiiccaa mmoollttmmééss vviittaall.. FFaann ssoollffeeiigg,,iinnssttrruummeenntt,, ccaanntt ccoorraall,,ccooll··lleeccttiiuu dd’’iinnssttrruu--mmeenntt,, eettcc..””..

“EEllss mmeessttrreess ssóónn mmoollttiimmppoorrttaannttss – diu l’Es-teve- ii ééss iimmppoorrttaannttqquuee eell mmeessttrree ssààppiiggaavveeuurree ii ccaappttaarr lleess ppoossssii--bbiilliittaattss ddee ll’’aalluummnnee iiqquuee nnoo eell ffrreennii mmaaii,, qquueevveeggii qquuaann eellll jjaa nnoo lliippoott eennsseennyyaarr mmééss ii eellttrraassppaassssii aa uunn aallttrree pprroo--ffeessssoorr qquuee ll’’aajjuuddii aa pprroo--ggrreessssaarr”.

El primer mestre de l’Esteve va ser, sens dubte, elseu pare, i després varen venir en Narcís Perich,de Bordils; el senyor Viader, de Girona, que li vafer solfeig i harmonia; la Consol Oliveras, que liva ensenyar violí; l’Antoni Moré (tible), i en LluísCaballeria, també violí i saxo. La Maria ÀngelsAlabert fou també professora de l’Esteve, quantenia 18 anys, i ell diu que va ser la persona que elva ensenyar a estimar i a gaudir de la música. Lla-vors va tornar uns anys amb en Narcís, peraprendre clarinet; i posteriorment va fer dos anysmés de solfeig amb en Lluís Turet i saxo i clarinet,amb en Marcel.lí Bayer, a Barcelona.L’Esteve diu que el nivell de les orquestres d’araés molt superior a les d’abans, i reconeix que els

músics joves també es-tan molt més ben pre-parats, en part perquèes disposa de moltsmés mitjans però trobaa faltar sensibilitat ambla música i un punt decultura musical que noens faria cap mal.“LL’’eennsseennyyaammeenntt hhaa ppuu--jjaatt mmoolltt ddee nniivveellll ppeerròònnoo sséé ssii eesstteemm eennsseenn--yyaanntt bbéé eellss vvaalloorrss.. ÉÉssiimmppoorrttaanntt qquuee llaa nnooss--ttrraa mmúússiiccaa ii llaa nnoossttrraaddaannssaa eessttiigguuiinn vviivveessppeerròò aaiixxòò nnoo vvooll ddiirrúúnniiccaammeenntt eennsseennyyaarr aabbaallllaarr ssaarrddaanneess,, ppeerreexxeemmppllee,, ssiinnóó eennsseennyyaarraa eessttiimmaarr--lleess.. PPeerr aapprree--cciiaarr lleess ccoosseess ccaall qquueelleess ccoonneegguueemm ii aaiixxòò nnooss’’eessttàà ffeenntt bbéé.. NNoo ssaa--bbeemm rreess ddeellss ggrraannss mmúú--ssiiccss ddee ccoobbllaa qquuee hhii hhaahhaagguutt aall llllaarrgg ddee llaahhiissttòòrriiaa.. EEllss nneennss hhaauu--rriieenn ddee ssaabbeerr qquuii ééss eennJJuullii GGaarrrreettaa,, eenn JJooaa--qquuiimm SSeerrrraa,, eenn JJoosseeppSSeerrrraa,, eenn MMaanneell SSaaddee--rrrraa......”.

“TTrroobboo qquuee ééss bbààssiicc ssaabbeerr llaa hhiissttòòrriiaa ddeell ppoobbllee,,iinncclloosseess lleess oorrqquueessttrreess ii eell mmoovviimmeenntt ccuullttuurraallqquuee hhii hhaavviiaa aannttiiggaammeenntt ii qquuee ééss ffoonnaammeennttaall ll’’aa--pprreenneennttaattggee ddeellss vvaalloorrss.. PPeennssaa –diu l’Esteve- qquueeaall tteemmppss dd’’eenn FFrraannccoo,, nnoossaallttrreess ccoommeennççààvveemm eellssccoonncceerrttss ttooccaanntt LL’’eemmiiggrraanntt. La cançó de L’emi-grant és una de les peces claus de la música cata-lana modernista, amb lletra de Jacint Verdaguer imúsica coral composta per Amadeu Vives. Co-mença amb aquestes paraules que ens són tan fa-miliars “DDoollççaa CCaattaalluunnyyaa,, PPààttrriiaa ddeell mmeeuu ccoorr,,qquuaann ddee ttuu ss’’aalllluunnyyaa,, dd’’eennyyoorraannççaa eess mmoorr”. Totauna revolució en aquells temps... i potser aratambé.

En Pere PelleringaLletra: Lluís Casamitjana i Coromina

Música: Esteve Palet i Ribas

En Pere Pelleringa és un home mut,

tres cabells a la calba,pelut i carabrut

Menut,Pelat

Pelut i carabrut.

Viu sol a una cabanya,amb un gosset petit,tot carregat de ronya

i de cos esquifitMenut,Pelat

Pelut i carabrut.

Al gat que els acompanya,Li manquen tres orelles,

que se les hi han menjadesles rates famolenques

Menut,Pelat

Pelut i carabrut.

En Pere Pelleringano vol viure amb tothom

ell diu que li fa fàsticconviure amb aquest món.

Menut,Pelat

Pelut i carabrut.

T A R D O R 2 0 0 6

34

H I S T Ò R I A B E R E N A D E S A L A V O R A D E L R I U

Berenadespopulars al’aire lliure

Les berenades arran d’aigua eren una tradiciómolt important als pobles de Bordils i Celrà. Defet, a Bordils, als anys quaranta, es celebrava unacte popular que tenia molt seguiment i que esconeixia com el tornaboda. Aquesta berenada te-nia lloc l’endemà de la Festa Major i es feia al riu.Llavors l’aigua del riu era neta i abundant i elsnois anaven a pescar peix amb xarxa i el cuinaveni menjaven allà mateix. Aquest era un àpat fona-mentalment masculí, ja que eren els homes elsqui pescaven, els qui anaven a collir la llenya i elsque cuinaven el peix en les grans paelles del’exèrcit. A les fotografies, hi podem veure ungrup de nois mostrant un exemplar que els ser-virà de berenar.

Aquesta però no era ni molt menys l’única oca-sió en la qual la vora del riu era marc de festes iberenars. De fet cap als anys trenta era costumanar a passar les tardes de festa a la vora del riu,per banyar-se, fer-hi tertúlies i berenar. Un altrelloc molt típic on la gent de la zona anava a ferberenades era el parc del Congost. Una de les fo-tografies mostra la porta d’entrada a aquest parcde Celrà, on les famílies passaven les seves horesd’oci els dies de festa.

Més informació:

En propers números de la revista La Llera volemtractar el tema dels ooffiicciiss aannttiiccss de les nostres po-blacions. Si teniu fotos relacionades amb aquesttema i ens les voleu cedir per poder-les publicarpodeu fer-ho de diferents maneres.Si les teniu en paper i no teniu possibilitat d’es-canejar-les us podeu adreçar a l’Àrea de Culturade l’Ajuntament de Celrà o a l’Ajuntament deBordils i deixar-les allà, en un sobre tancat, a l’a-tenció de La Llera del Ter, amb les vostres dades(nom, adreça, etc. ben posat perquè us les pu-guem tornar).Si les teniu en format digital, les podeu fer arri-bar a l’adreça de la biblioteca de Celrà, bibliote-ca@celra.net.Cal que les fotos vagin acompanyades d’una pe-tita explicació del lloc on està feta la foto (Celrào Bordils), de qui és la persona fotografiada i del’ofici que practica.

La porta d’entrada dels jardins del Congost. La foto ha estatcedida pel Taller d’Història de Celrà.

Divendres 24 de novembre, a les 9 del

vespre, es celebrarà la conferència titu-

lada “Darrers resultats de l’excavació

del Castell de Palagret”, a càrrec de

l’arqueòleg FERRAN CODINA. L’acte està

organitzat pel Taller d’Història de

Celrà i tindrà lloc a l’Ateneu de Celrà.

T A R D O R 2 0 0 6

35

E S P O R T S

L’HANDBOL FEMENÍ ARRIBA A CELRÀEts una noia i t’agrada l’handbol? Doncs ara és la teva oportunitat!

Si tens entre 13 i 16 anys i estàs interessada a jugar o tens ganes de saber si t’agra-daria practicar aquest esport, pots venir al Pavelló de la Fàbrica els dilluns i elsdimecres, de dos quarts de vuit del vespre, fins a les nou, i afegir-te al grup.

Si vols contactar amb nosaltres per rebre més informació pots trucar als telèfons:972 49 29 83 (Pavelló municipal)696 48 69 57 (Toni)677 30 00 00 (Jordi)

Anima’t ! T’hi esperem!

Més de trenta nens i nenes varen participar en elcasal esportiu que va organitzar el Patronat Mu-nicipal d’Esports aquest mes de juliol passat. Lesactivitats es feien durant tot el matí i hi havia unampli ventall d’esports perquè els nens pogues-sin triar quin volien practicar.

Pel que fa a la temporada de tardor-hivern, el Pa-tronat ofereix, com cada any, un ampli ventalld’activitats. L’oferta va des de disciplines que espoden practicar individualment com les gimnàs-tiques de baix impacte o ballar funky i hip-hop,fins a jocs esportius com el futbol o el bàsquet.Podeu trobar tot el seguit d’activitats a les qualsus podeu inscriure, juntament amb horaris ipreus, al llibret d’informació dels cursets que pu-blica l’Àrea de Cultura.

Com a novetat d’aquest any destaquen dins del’oferta de cursos que proposa el Patronat, els degimnàstica terapèutica, el de tècniques de circ, elde gimnàstica intermitja i el de gimnàstica suau.Igualment s’ofereix una ampliació del curs de

condicionament físic i el curs de condiciona-ment físic cardiovascular, que es farà de dosquarts de quatre a dos quarts de cinc de la tarda.

Més informació:Si voleu més informació d’algun curs podeu tru-car al Patronat Municipal d’Esports, al telèfon972 49 29 83, i demanar per la Neus, o enviar uncorreu a esports@celra.net.

El Patronat d’Esports proposa unmunt de cursets nous per a aquestatemporada de tardor-hivern

Participants en dues de les múltiples activitats que es vanpracticar al Casal esportiu que es va organitzar aquest estiudes del Patronat Municipal d’Esports.

T A R D O R 2 0 0 6

36

E S P O R T S

Inici detemporada per al Club deTennisEl Club Tennis Celrà enceta una nova etapa. Des-prés de dos anys fent cursets a través del Patronatd’Esports, s’ha formalitzat la creació d’aquestClub, que pretén aplegar els amants del tennis. Jas’han posat en marxa els diferents cursos i elsabonaments per fer-se soci de l’entitat, amb unaexcel·lent resposta, ja que quasi no queden placeslliures per cobrir. Actualment podem dir queapleguem més de 70 practicants de tennis. Per adur a terme l’activitat comptem només amb duespistes, que ja són insuficients si tenim present lademanda creixent que existeix i que aviat no po-drem cobrir, donades aquestes limitacions.

A banda dels cursets de tennis, el club proposauna sèrie d’activitats paral·leles tant per als socis

com per als mateixos alumnes. Així, la segonaedició de la lliga interna espera repetir l’èxit de latemporada passada, en què va aplegar uns 50participants. A més, s’hi afegiran diferents tor-neigs de dobles per parelles, festes per als més pe-tits, sortides a d’altres clubs, així com, per prime-

T A R D O R 2 0 0 6

37

1. Preus i taxes per a ser socis del Club

QUOTA ANUAL Import empadronats Import no empadronats Individual (a partir del 19 anys) 50 € 75 €Familiar (amb fills fins a 18 anys) 80 € 120 €Jove (fins als 18 anys) 30 € 45 €

*Els preus es revisaran el mes de maig de cada temporada.*Les taxes anuals de socis van de juliol a juliol.

2. Escola de TennisPer gaudir dels serveis de l’Escola de Tennis és imprescindible ser soci del CTC.

Adult Nen Preus Escola CTC Mes Trimestre Mes Trimestre 1 classe x setmana 22 € 66 € 16 €