Dijous, 10 de mar de 2016nm. 2.998

www.diarimes.com

REUS

El menor que va caure dun cinqu fugia desprs duna trapelleriaHavia estat trucant als timbre i els vens el van enxampar. P9

REUS

La Cooperativa Agrcola de Cambrils aprova el pla de viabilitatAra busca ladhesi dels socis a lacord de refinanament. P12

El grup funerari Mmora obrir un nou tanatori al Tecnoparc de ReusCIUTAT Es posa en marxa desprs de lestiu i disposar de sales de vetlla, oratori i espais datenci als familiars, aix com serveis addicionals. P8

TARRAGONA

LAjuntament ampliar els horaris dels recintes patrimonialsHo far a partir del 2017, desprs dexternalitzar el servei. P2

CAMP DE TARRAGONA

La llar El Rasclet de Calafell activa el protocol per la legionellaLescola bressol va ser desinfectada a primera hora del mat. P13

El Nstic inunda Valls democi granaESPORTS Nou jugadors del Nstic comparteixen experincies amb els nens. P15

Palanca amb alguns dels infants, a lEstadi del Vilar de Valls, que es van mostrar molt emocionats de parlar amb ells.

CRISTINA AGUILAR

ESPORTS

Rubio i Molina busquen nous horitzons lluny del Reus DeportiuEls jugadors, formats al planter, no renovaran amb el club. P17

oLvIA moLeT

Rubio i Molina, ahir.

TARRAGONA

Lescriptora Olga Xirinacs, protagonista de la Primavera LiterriaLobra de la tarragonina ser el fil conductor dun ampli programa. P5

2 diarims 10/03/2016 TARRAGONA

Anna FortunyLAjuntament de Tarragona sha marcat lobjectiu de millorar la gesti dels diferents espais his-trics i monuments patrimoni-als de la ciutat per tal de poder ampliar els seus horaris i obrir durant tots els dies de la setma-na. Actualment, els diferents recintes del Museu dHistria tanquen els dilluns. La Llei de Racionalitzaci i Sostenibilitat de lAdministraci Local (RSAL) sha convertit en el principal impediment per tal de cobrir les places que es perden per jubilaci-ons i baixes, aix com a lhora de contractar el personal necessari per oferir un servei complet. En aquest sentit, el govern munici-pal ha engegat un procs destudi per treure a concurs la gesti dels diferents espais patrimonials. La regidora de Patrimoni, Begoa Floria, va explicar ahir que el nou model de gesti simplantar du-rant el primer semestre del 2017 i es basar en una gesti pblica indirecta de curta durada, den-tre dos i sis anys. No obstant aix, amb aquesta

externalitzaci del servei daten-ci al pblic, Floria va subratllar que lAjuntament mantindr la titularitat dels equipaments i el control de la poltica de preus o el contingut musestic. La proposta tamb busca modernitzar els recintes i aspectes com la venda dentrades a travs de la xarxa. La regidora va detallar que, ac-tualment, adquirir les entrades a travs de la pgina web s un recurs poc utilitzat i aquest sin-clour en el plec de clusules que elaboraran. El manteniment dels edificis i recintes histrics tamb haur danar a crrec de ladju-dicatari, aix com les inversions derivades de la modernitzaci

dels recintes (lectors de tiquets, sistemes de videoguiatge o s de tecnologies a la visita dels mo-numents) i la gesti de preus. A

ms, lempresa que socupi de la gesti estar obligada a eme-tre informes peridics per tal que lrea de Patrimoni avalu

la bona marxa del servei, amb lobjectiu de controlar lactivitat i el relat. Alguns dels espais que es volen potenciar sn el Pretori, el

Frum lAntiga Audincia, lAm-fiteatre, la Casa Canals i la Casa Castellarnau. Segons lAjunta-ment, el nombre de personal

subaltern del Museu dHistria ha disminut en 22 persones des del 2011 i les vacants no shan pogut cobrir per la Llei RSAL. Aix ha fet que, en cas de baixa, alguns equipaments no hagin pogut obrir al pblic, ja que la plantilla actual, formada per 25 persones, esdev totalment in-suficient. Floria va lamentar que el Frum no va poder obrir durant alguns dies de la setmana passada perqu el vigilant es va posar malalt. Aquesta situaci sha repetit en els darrers anys i en els diversos espais i ho volem aturar per garantir una estabilitat en lobertura de monuments.

Daltra banda, la regidora va assegurar que el nou model no afectar al futur professional de les 25 persones que actualment t assignades el Museu dHist-ria, que mantindran les condici-ons de treball del personal actual en altres recintes o espais mu-nicipals. En aquest sentit, sels respectar la seva categoria pro-fessional i sels podr destinar a les escoles on hi ha un dficit de 16 conserges, per exemple i a al-tres recintes municipals, seguint els procediments establerts i en negociaci amb els sindicats.Pel que fa als projectes arqueo-

lgics, Floria va recordar que, en-guany, impulsaran el Pla director del Circ amb lexcavaci arque-olgica dels Sedassos i del carrer Ferrers el projecte del Frum de la Colnia, la recuperaci del Teatre Rom i abordar el futur de les voltes del Pallol.

PATRIMONI

LAjuntament ampliar els horaris de visita dels recintes histrics el 2017Externalitzaran latenci al pblic dels museus i espais patrimonials, en no poder contractar nou personal, fet que permetr obrir els monuments els dilluns

Begoa Floria lamenta que alguns recintes no shagin pogut obrir per manca de treballadors

RedacciTarragona vestir dos monu-ments emblemtics de la ciutat, un amb la bandera espanyola i un altre amb lestelada, en un projecte efmer de lartista lvar Calvet, segons va assegurar ahir Begoa Floria. La decisi arriba desprs de setmanes de polmi-ca i ha obert un debat sobre ls que es vol donar als espais pa-trimonials. El projecte Banderes al vent est emmarcat en el pro-grama Monuments del centre dart municipal Teler de Llum, que busca sumar nous espais de la via pblica a lart contempo-rani. Calvet proposa embolicar amb una estelada el Monument als Herois del 1811, conegut com lesttua dels Despullats, obra que lescultor Julio Antonio va dedicar als tarragonins massa-crats per lexrcit napolenic desprs duna resistncia he-roica. Uns metres ms enll de la cntrica Rambla Nova sala el monument a Roger de Llria, de Flix Ferrer Galceran, i Cal-vet proposa embolicar-lo amb una bandera espanyola. Els dos monuments ms emblemtics de la principal artria de la ciu-tat quedarien aix enfrontats, embolicats amb banderes i, en-tre tots dos, es projectaria lau-diovisual anomenat Combat,

que completa aquesta proposta artstica amb escenes de lluita amb els ulls embenats.El projecte havia dexhibir-

se a la tardor les banderes a mida ja estan fetes per sha anat ajornant fins ahir, quan la comissi de patrimoni va do-

nar llum verda, supeditada a un informe previ que dictami-ni lestat dels dos monuments. La proposta de Calvet va rebre crtiques, sobretot del grup mu-nicipal de Ciutadans i, fins i tot, el consistori va plantejar can-viar-lo de lloc, al que lartista

es va negar. Calvet va lamentar que sha creat molta polmica. Vull que tothom es plantegi el perqu de cada bandera. Cal-vet sempre ha sostingut que es tracta dun projecte artstic i no poltic, abordat amb respecte als smbols.

La bandera espanyola i lestelada vestiran dos monuments de la ciutat

Lartista al costat duna rplica a escala de lesttua dels Despullats, el Monument als Herois de 1811.

CRISTINA AGUILAR

310/03/2016 diarims TARRAGONA

A.FortunyLAjuntament de Tarragona ha decidit ocupar-se de manera directa de la gesti del Festical dEstiu de la ciutat. Aquesta decisi ha arribat desprs que, a mitjans de febrer, el concurs pblic que havia obert el con-sistori queds desert. En aquells moments, lactual regidor de Cultura, Josep Maria Prats, ja va assegurar que el certamen no perillava, tot i que noms faltaven cinc mesos per lhabi-tual data dinici del certamen. A ms, va assegurar que replante-jarien el concurs per continuar mantenint lETC com un fes-tival de referncia i de qualitat cultural.

En aquest sentit, lAjunta-ment ha decidit accelerar tot el procs i ocupar-se de la gesti a travs dels tcnics de Cultura. Aquests, ja estarien treballant per definir quina ser la progra-maci dun certamen que creix en nombre de visitants, cada any. Es preveu que el certamen se celebri entre el 17 de juliol i el 19 de setembre.

La idea dobrir un concurs per gestionar el festival no es descartar de cara a lany vi-nent, de manera que continu-aran estudiant quins sn els punts del plec que es podrien canviar o si sopta per mantenir la gesti municipal.

Cal recordar que la notcia va sorprendre el regidor de

Cultura, qui havia explicat que hi hagut diverses empreses interessades que han realitzat consultes sobre el concurs. Per aquest motiu, des de lAjunta-ment continuaran estudiant quines han estat les causes per les quals les possibles empreses interessades han desestimat presentar-se. El plec de clusu-les del concurs oferia la gesti integral del festival denguany i del 2017 amb possibilitat de prrroga per un any ms, sota un contracte de 104.390 euros per any. En lobjecte del con-tracte shi incloa la programa-ci, administraci, gesti i pro-ducci integral dels espectacles i concerts dins el marc del Fes-tival. Aix mateix, comprenia la cessi de ls dels espais on es dur a terme el Festival, corres-ponents a les installacions es-cniques del recinte del Camp de Mart.

Daltra banda, el concurs plantejava que laportaci eco-nmica municipal de partida per al festival era de zero euros, tot i la possibilitat de modifi-car el contracte sota el supsit dobtenci de fons privats i a travs de subvencions finalistes que es destinarien exclusiva-ment a activitats daquest cer-tamen. En els darrers anys, la gesti daquest certamen mu-sical va dur-se a terme a travs de les promotores The Project i La Traca.

El consistori decideix gestionar directament el Festival dEstiu

CULTURA

El concurs pblic per fer-ho va quedar desertA.FortunyLa nova esglsia de Santa Ma-ria de Bonavista veur la llum el prxim 19 de mar, coincidint amb la festivitat de Sant Josep. Tot i que des del seu exterior ja es pot veure laspecte del cen-tre de culte, lArquebisbat ha volgut mantenir en lanonimat i fins a lltim moment lautoria dalguns dels elements de deco-raci del seu interior. Tot i que el delegat dioces de lArque-bisbat per al Patrimoni Artstic i Documental, Antonio Martnez Subas, ha estat lencarregat de dissenyar els elements artstics del recinte, tamb sha comptat amb la participaci dun artista fora reconegut. El project ma-nager de lobra, Santi Prats, as-segura que un pintor de Tarra-gona i de molt prestigi ha estat lencarregat delaborar elements com les pintures del Viacrucis i dun mural del baptisteri. No obstant aix, reitera que el seu nom es mantindr en secret fins al dia de la inauguraci del tem-ple, aix com laspecte que tindr el retaule interior. La figura cen-tral del retaule ser la imatge de la Mare de Du Asumpta, per tamb es preveu que contingui elements identificatius de la ciutat. El retaule ha de servir per explicar el passat i lempremta de lesglsia catlica a Tarragona.

Per tal delaborar totes les peces artstiques, tamb sha comptat amb els serveis dun taller dartesans de Madrid. Prats

detalla que, aquesta setmana, estem enllestint detalls del pa-viment, a la vegada que esperem larribada dels bancs i estem du-ent a terme proves de so i dil-luminaci.

Cal recordar que les obres de construcci de centre de culte van comenar el setembre del 2014. Lesglsia es caracteritza

per comptar amb un espai ms ampli, de manera que el centre parroquial tindr 802 metres quadrats, la rectoria 294 i lesgl-sia 534.

Inauguraci sense campanesEl projecte contemplava la installaci de vuit campanes de bronze. Tot i que la preinstal-

laci ja sha executat, aquestes no podran arribar per manca de pressupost. Lalcalde Josep Flix Ballesteros i Javier Villamayor shavien comproms a finanar-les, per de moment no pot ser. Aix que, una vegada aconse-guim reunir els diners necessaris les encarregarem, detalla Santi Prats. Linterior del centre de cul-te tamb preveu un espai perqu, en un termini llarg de temps, shi pugui installar un orgue, si hi hagus la possibilitat econmica. A ms, sha aconseguit eliminar unes columnes de linterior.

Els tcnics estan enllestint detalls del paviment i la installaci dels bancs

CULTE

Lartista que decora lesglsia de Bonavista es desvelar el dia 19Volen mantenir lanonimat, per avancen que es tracta dun pintor de Tarragona amb molt prestigi

CEDIDA

Imatge del projecte bsic del recinte, que actualment sha modificat amb leliminaci de les columnes.

Les obres del nou centre de culte van comenar fa ms dun any i mig, el setembre del 2014

4 diarims 10/03/2016 TARRAGONA

Acaben darribar molts cadells al Refugi. Sembla que quan creixin seran de mida mitjana-gran. Si els voleu conixer, poseu-vos en contacte amb el Refugi Baix Camp. 636579473 o b refugibaixcamp@hotmail.com

ADOPCI DANIMALS

Alba Nebot DonsEl Grup Municipal de Conver-gncia proposar que els pr-quings pblics de Tarragona val-guin, com a mxim, quatre euros al dia. Es tracta duna moci que demana la rebaixa i unificaci dels preus, perqu, tal com ha dit el portaveu, Albert Abell: Lac-tual poltica daparcaments de Tarragona est perjudicant greu-ment la dinamitzaci econmica de la ciutat. Abell tamb con-sidera que els preus actuals sn abusius i que provoquen que moltes persones no trin Tarra-gona per venir a comprar, a pas-sar al dia o simplement a dinar o a sopar.La moci tamb ofereix so-

lucions de millora de la poltica comunicativa de lespai pblic daparcament. Per exemple, proposa la collocaci de panells informatius on es visualitzi el nombre de places pbliques daparcament disponibles i el seu preu.Actualment els prquings

pblics funcionen de forma in-dependent amb tarifes diferents que no es comuniquen prvia-ment, la gent que ve a la ciutat sap que pagar molt per aparcar, per no sap quant, va manifes-tar el Portaveu de CiU.

La CUP vol municipalitzarEl grup municipal de la CUP a Tarragona demanar al proper

ple de lAjuntament que les tas-ques de reparacions i obres de les escoles i edificis de propietat municipal tornin a mans pbli-ques. Diuen haver rebut queixes dalgunes escoles on, a causa de la manca de diligncia, tal com expressen els mateixos cupaires, acaben costejant-se les repara-cions amb lajuda dels familiars dels alumnes. Laia Estrada i Jordi Mart, regidors al consistori, acu-saven a lAjuntament de: deixar alguns mbits importants sense pressupost: LAjuntament de Tarragona est prioritzant la in-versi municipal i autonmica en els Jocs Mediterranis en lloc daportar-les aquelles qestions que sn fonamentals, com s

leducaci pblica per als nens i nenes de la ciutat.La moci es presentar arrel

de la finalitzaci del contracte de lempresa que contractada en lactualitat, la UTE TGN Ser-veis, el febrer de lany vinent. Daquesta manera, demanen que lAjuntament recuperi la gesti del servei, per mantenint la plantilla de lempresa i les seves condicions laborals actuals.La CUP tamb preguntar

sobre el desallotjament de dues aules de lEscola Torreforta, in-quirint sobre els antecedents daquest accident del passat di-vendres, demanant com shan pogut arribar a aquests ex-trems.

POLTICA

Convergncia vol que els prquings valguin 4 euros al dia com a mximPer la seva banda, CUP, reclama que torni a titularitat pblica les reformes a edificis municipals

SOCIETAT

El Centre de Normalitzaci Lingstica de Tar-ragona acabava recentment un dels cursos de catal de nivell Bsic 1, adreats a persones en situaci datur, per tal de que aconsegueixin el certificat. Aquests alumnes continuaran els es-

tudis de catal ben aviat en un nivell Bsic 2 per ampliar la formaci en llengua catalana. Es faran un total de 9 cursos de les mateixes caractersti-ques al Camp de Tarragona. Vora 200 persones passaran per aquesta formaci al llarg del curs.

Acaba el primer curs de normalitzaci lingstica a Tarragona

CEDIDA

COMERCEDIDA

Es tracta del vaixell ms gran que ha atracat al Port

El Port acull un vaixell amb 18.450 tones de paper LOptimana va atracar diven-dres a les installacions del Port de Tarragona, el vaixell de pasta de paper de ms tonatge que hi ha atracat mai. Procedent de Brasil, va descarregar 18.450 tones de pasta de paper. Va ser construt lany 2003 i nave-ga sota bandera de Singapur, compta amb una calat mxim de 12,32 metres, una eslora de 199 metres, i una mniga de 32,26 metres. El moviment del trfic de paper al Port de Tar-

ragona no deixa de crixer. Se-gons les dades, al 2007 la infra-estructura porturia va moure 62.890 tones de pasta de paper, i el passat 2015 la xifra va aug-mentar fins a gaireb 464.00 tones.La pasta de paper arriba al

Port principalment des de Sud-Amrica, productor de gaireb el 80% daquesta matria, i es distribueix als clients del ter-ritori via terrestre, o b a altres ports mediterranis amb vaixell.

RedacciCEPTA va acollir la presentaci de la Guia de la Innovaci de la URV i el cas dxit dIndstries Teixid. Es van tractar alguns temes com la innovaci o nous enfocaments per a resoldre problemes vells. La trobada va servir per exposar el principal objectiu de la Ctedra de Fo-ment de la Innovaci de la URV, que s el foment de la innovaci empresarial. A ms, els contin-guts de la guia volen ser un full de ruta per totes les empreses que decideixin ampliar el seu espectre de negoci i obrir-se a nous objectius. La presentaci tamb va comptar amb un cas

dxit com s el dIndstries Teixid, una empresa auxiliar del mn metallrgic que fabri-ca components especialitzats per a diverses marques i sectors.Representants daquesta em-

presa, fundada el 1952 a la loca-litat de Riudecols, van explicar levoluci de la companyia, que durant aquests anys ha passat de fabricar components per a un segment molt determinat a obrir-se a diferents focus de mercat, especialment el de lautomoci. Representants de lempresa van explicar el procs dampliaci de les installacions de lempresa i com han mantin-gut lesperit de negoci.

CEPTA, URV i Indstries Teixid presenten la Guia de la Innovaci

EMPRESA

s un full de ruta pels empresaris emprenedors

La URV estudia el colesterol bo en pacients de diabetis per prevenir malalties

Un estudi liderat per investiga-dors de la URV, lInstitut dIn-vestigaci Sanitria Pere Vir-gili i CIBERDEM ha analitzat com s lestructura de la frac-ci de les lipoprotenes HDL, lanomenat colesterol bo, en pacients diabtics per expli-car-ne el mal funcionament. Fins ara, molts estudis han demostrat que concentracions elevades de colesterol HDL a la sang s un factor de prevenci de risc cardiovascular. El grup de recerca ha posat a punt re-centment una tcnica basada en ressonncia magntica nu-clear per mesurar el nombre i la mida de les lipoprotenes a la sang, ja que sha comprovat que aquests parmetres sn uns marcadors ms efectius per predir el risc cardiovascu-lar. Redacci

510/03/2016 diarims TARRAGONA

Alba Nebot DonsUna trentena dactes conformen el programa de la Primavera Literria daquest any, que sallarga fins al maig. La protagonista indiscutible ser Olga Xirinacs, escriptora tarragonina que celebra el seu 80 aniversari. La seva obra ser el fil conductor de les jornades, durant les quals se li dedicaran lectures, el Vermut Potic o un ititnerri dedicat a conixer la seva obra. La seva figura uneix les propostes de gaireb una vintena dentitats, entre les quals destaca la Biblioteca Pblica de Tarragona i de Torreforta i lmnium Cultural, entitat de la qual va ser la segona presidenta, en un moment que lmnium es trobava un moment difcil, tenien molta ms feina de reivindicaci de la llengua, segons va explicar ahir lactual presidenta, Rosa Maria Codina. A ms, mnium ha organitzat un sopar popular en homenatge a Xirinacs en el qual, segons Codina: Es posaran en valor, sens dubte, les lletres, per tamb la msica. El regidor de Cultura de lAjuntament, Josep Maria Prats, afegia que la gran quantitat dactes van del bracet amb la qualitat i que manifesten que Tarragona s una ciutat dinmica.De tota la programaci destaca

especialment lespectacle de la nit de Premis Literris Ciutat de Tarragona, que tamb es dedica a la poetessa. Com s habitual, lentrega anir acompanyada

despectacle, que enguany dirigir lactor tarragon Marc Chornet. Enguany per, sha volgut que lespectacle superi el context local i es pugui exportar per tota Catalunya. El director explicava que lobjectiu s que lacte illustri el mxim espectre de lobra

de Xirinacs, per aquest motiu shan escollit tres veus, una jove i innocent, una madura i el piano, a ms dels poemes i fragments de dietaris.Un dels aspectes ms des

tacats de la programaci denguany s la participaci activa

dels centres educatius tarragonins, descoles i instituts, perqu els lectors infants i joves sn el futur, sn la pedrera del mn literri afirmava ahir Jordi Agrs, director de Serveis Territorials de Cultura. La mateixa Olga Xirinacs va voler reivindicar la figura dels autors novells de la ciutat, explicant que Tarragona permet un gran planter de nous escriptors, i que cal reconixer la seva categoria i cal que sels tingui en compte tamb fora de la ciutat.

Josep Maria Prats ha destacat la participaci dels centres educatius i una vintena dentitats

CULTURA

Lespectacle homenatge a Olga Xirinacs recorrer tota CatalunyaLa Primavera Literria va dedicada a lescriptora tarragonina, que celebra el 80 aniversari

CRISTINA AGUILAR

Olga Xirinacs amb Josep Prats a la presentaci de la programaci de la Primavera Literria 2016.

Codina: La Pimavera literria destaca la figura de lOlga Xirinacs i de la dona en literatura

RedacciSegons el Collegi dAparelladors, Arquitectes Tcnics i Enginyers dEdificaci de Tarragona (COAATT) el sector de la construcci en lrea residencial comena a mostrar smptomes de recuperaci. Sha detectat, per exemple, que obres que havien quedat aturades al 2008 sestan finalitzant. Durant els dos primers mesos del 2016, el collegi va rebre acta de 54 nous habitatges, dels quals la meitat sn promocions iniciades al 2008 i que restaven paralitzades davant les negatives perspectives de venda. La construcci residencial va millorar,

el 2015, un 20% respecte lany anterior i, els mesos de gener i febrer denguany, han tingut un creixement del 75% en comparaci amb el mateix perode de lany passat. Aquestes dades signifiquen que hi ha ms habitatges nous i rehabilitacions. El collegi t lesperana de que es mantingui la tendncia a lala i es puguin assolit xifres com les de finals de 2011. Malgrat tot, el resultats estan molt per sota del volum de construcci prvi a la crisi econmica. Llavors, sarribava als 10.000 habitatges anuals a les comarques de Tarragona i, actualment, just sarriba al 500.

Augmenta la construcci de nous habitatges i lobra de rehabilitaci

INFRAESTRUCTURES

El 2015 ha superat en un 20% lany anterior

El Port inaugura una exposici de fotografies dInstagram

CULTURA

El Museu del Port de Tarragona inaugura avui a les deu del mat lexposici Compartint la mar amb Instagram. La mostra compta amb un recull de 100 fotografies de temtica martima vinculada amb el Port de Tarragona. Les fotografies sn del concurs anual dInstagram que organitza el Museu del Port, i que ja compta amb tres edicions. Tant les fotografies dels guanyadors de cada concurs, aix com les mencions, ro

mandran exposades en format paper al vestbul del Museu. Tanmateix, es podran veure la resta de fotografies participants del concurs en format digital. Lexposici est dissenyada per tal de que els amants de la fotografia i de la mar puguin veure el Port de Tarragona des duna altra perspectiva. Lnic requisit de les fotografies era la temtica, martima i del port, i que estiguessin compartides a travs dInstagram. Redacci

6 diarims 10/03/2016 TARRAGONAAmplien horaris dobertura per millorar loferta de turisme religis

Les cinc esglsies tarragonines que apleguen passos de Setmana Santa ampliaran el seu horari dobertura al pblic per conformar una oferta atractiva dins la ruta de turisme religis de la ciutat. El president de lAgrupaci dAssociacions de la Setmana Santa, Joaquim Juli, ha afirmat que, desprs de la celebraci denguany, es reforar lobertura en horari de tarda, especialment els divendres, i tamb durant els caps de setmana. Precisament, aquest mes de mar sha installat la senyalitzaci exterior amb codis QR a lexterior dels temples i la setmana vinent shabilitaran panells informatius a linterior. Lesglsia de Sant Agust es mant com lepicentre dels espais de Setmana Santa, amb una exposici permanent de deu passos i una de ciris pasquals restaurats que s nica a lEstat. Juli ha afegit la intenci de formar part de la ruta de turisme religis de Tarragona. Desprs de Setmana Santa, els cinc temples ampliaran el seu horari dobertura, que es veur reforat sobretot els divendres i els caps de setmana. ACN

Repsol aportar 15.000 euros a la Setmana Santa de Tarragona

CULTURA

Han renovat el conveni amb lAgrupaci dAssociacions de Setmana Santa

RedacciRepsol i lAgrupaci dAssociacions de Setmana Santa de Tarragona van renovar el conveni de collaboraci, que els vincula des de fa ms de deu anys, i que contempla una aportaci econmica de 15.000 euros.Aquesta aliana semmarca

dins dels objectius de Repsol

a Tarragona, consistents en el comproms amb la ciutat i els seus entorns ms propers.Aquest conveni inclou totes

les activitats que lAgrupaci, presidida per Joaquim Juli Peneds, realitza amb motiu de la Setmana Santa de Tarragona 2016. Lacte de signatura es va realitzar ahir a lEsglsia de

Sant Agust, i el van signar el president de lAgrupaci i el responsable de Comunicaci i Relaciones Externes de Repsol a Tarragona, Josep Bertran. Com cada any la companyia, ms enll del conveni amb lAgrupaci dAssociacions de Setmana Santa de Tarragona, collabora en diverses iniciatives. El representant de lAgrupaci i de Repsol durant la signatura del conveni.

CEDIDA

RedacciAquest divendres 11 de mar, coincidint amb la setmana de celebraci del Dia Internacional de la Dona, Farmamundi estrenar a Tarragona el seu ltim documental Temps dcoute, que reflexa la lluita de les dones

congoleses pel dret a la salut a la Repblica Democrtica del Congo. La cita, daccs gratut, i que compta amb la collaboraci del Collegi Oficial de Farmacutics de Tarragona i el Collegi Oficial de Psicologia de Catalunya, ser a dos quarts de

set, a lAntiga Audincia de Tarragona. La sessi ser presentada per Joaquim Nolla, president del COFT i Jaume Descarrega, president de la Delegaci a Tarragona del COPC. Al finalitzar la projecci, es donar pas a un colloquidebat amb la presncia del director del film i diversos estudiosos. El documental presenta cinc testimonis de dones que han patit violncia sexual i/o que sn seropositives. A travs delles, Temps dcoute convida a reflexionar sobre els efectes que tenen els rols socials de gnere en la salut de las persones, i en laccs als serveis sanitaris i als medicaments.

Temps dcoute, un film sobre la lluita de les dones congoleses

CULTURA

Es presentar el divendres a lAntiga Audincia

Anna FortunyEl Gremi de Pagesos de Sant Lloren i Sant Isidre fa una crida al relleu generacional. Lentitat va presentar, ahir al vespre, el seu opuscle davant dun centenar de persones. En aquesta ocasi, lencarregada de liderar lacte va ser la professora i Carmelita Missionera Teresiana, Antnia Agull. El president del Gremi, Ral Font, va reconixer que continua costant que els joves vinguin. Ens hem adonat que els equips directius de les confraries ens anem envellint i la majoria de joves que entren ho fan, sobretot, a travs de la Banda de Timbals. Tot i aix, es va mostrar con

venut que el culte i la tradici de la Setmana Santa tarragonina es mantindr. Totes les confraries estem buscant gent jove i tamb

volem mantenir la bona relaci que hi ha amb diverses escoles, afegia. Dentre els actes destacats

daquest 2016, Font va explicar que aquest diumenge es dur a terme la veneraci de la Relquia de Sant Lltzer, fet que comptar amb una novetat. Desprs de la veneraci, aproximadament a tres quarts duna del migdia, durem a terme la presentaci dels Goigs de Sant Lltzer, detallava el president. A ms, va recordar que fa dos o tres anys que vam recuperar aquesta celebraci. Sabem que la Relquia existeix, almenys, des de lany 1507. La Coral ncora i els Gogistes de Tarragona han collaborat amb el Gremi per portar els Goigs de Sant Lltzer i ser la mateixa formaci musical qui els cantar. Daltra banda, enguany tamb

celebraran que fa trenta anys que la Coral ncora va deixar dacompanyarnos en la process de divendres, ja que vam comenar a portar el pas a espatlles. El so dels timbals feia

incompatible mantenir la coral cantant. Per recordarho, duran a terme un concert de msica sacre el prxim dissabte 19. A ms, en la process per la Part Alta del divendres 18 introduirem com a novetat que la Coral ncora ens acompanyi en la process i tamb ho far un grup musical, descrivia Font. Durant lacte tamb es va lliu

rar la bandera del Gremi al ban

derer del Sant Sepulcre i la de La Pietat. LAssociaci La Sale presen

tar avui a les vuit del vespre, a lesglsia de Sant Agust, el seu opuscle de la m de Carles Sala Roca. Dem ser el torn de la Cofrada del Cristo del Buen amor y Nuestra Seora de la Amargura con San Juan Evangelista, a lesglsia de Sant Nicolau de Bari. El presentador ser Carles Baches.

SETMANA SANTA

El Gremi de Pagesos de Sant Lloren fa una crida al relleu generacional La professora Antnia Agull va presentar ahir lopuscle davant dun centenar dassistents

CRISTINA AGUILAR

La presentaci va recordar tamb que aquest diumenge veneraran la Relquia de Sant Lltzer.

La Coral ncora, els Gogistes de Tarragona i el gremi han recuperat els Goigs de Sant Lltzer

710/03/2016 diarimsPUBLICITAT

8 diarims 10/03/2016 REUS

Susanna CasesReus obrir un segon tanatori en els propers mesos. Mmora, el principal grup funerari a lEstat espanyol, estrenar les installacions desprs de lestiu, en un equipament al Tecnoparc. Aix ho confirmen fonts de lempresa, que la setmana passada ja va obtenir la llicncia dobres. Els treballs siniciaran en els propers dies i sallargaran uns cinc mesos. El tanatori comptar amb sales de vetlla, un oratori, espais datenci a les famlies i oficines. Lobertura daquest nou equipament comportar tamb la contractaci de ms treballadors. Hem apostat per Reus. Els

ciutadans tindran la possibilitat descollir, assegura el gerent del grup empresarial a Tarragona, Jos Antonio lvarez, remarcant que en aquests mesos sest treballant per la implementaci de la marca. Tot i que ja fa anys que lempresa opera a la ciutat, laposta de Mmora per la capital del Baix Camp es va materialitzar el passat mes de setembre amb lobertura duna oficina fent xamfr amb lavinguda President Maci i el carrer Sol i Ortega, a tocar de lactual tanatori municipal, gestionat per Serveis Funeraris Reus i Baix Camp per ds pblic. A lespera, precisament, de

lobertura del tanatori, Mmora lloga les sales de vetlla a la soci

etat municipal, havent de pagar uns 1.000 euros cada cop. Tenint en compte que el preu

mitj del servei bsic gira entorn els 3.000 euros, Mmora aposta

per la qualitat del servei. Volem garantir el millor servei per acompanyar el dol de la famlia, remarca lvarez. Entre altres serveis, la companyia facilita un assistent de sala, que acompanya a la famlia en tot moment durant la vetlla i msica en directe, en una assistncia coordinada pel Departament de Protocol. Est funcionant molt b,

conclou lvarez. Actualment, Mmora realitza una quinzena de serveis al mes. Larribada daquest grup em

presarial ha capgirat el sector a la capital del Baix Camp, fins ara copat per la funerria municipal. En aquest sentit, tot i que el mercat funerari est liberalitzat des de fa anys, encara hi ha molts municipis amb una sola funer

ria. Un sector que va veure com, al 2012, el govern espanyol els va apujar lIVA del 8 al 21%, en una mesura que va encarir els serveis funeraris entre 200 i 500 euros. Fonts coneixedores daquest mbit asseguren que, si es rebaixs, es podrien ajustar els preus actuals.

Implantaci al CampEn aquest context, lobjectiu de Mmora s la instauraci al territori, on actualment ocupa 17 treballadors. La voluntat s una implantaci plena al Camp de Tarragona a mig i llarg termini, assegura el gerent a la demarcaci. Actualment, el Grup Mmora

explota, a travs duna concessi, el tanatori de Cambrils. Tamb t la concessi a Vilaseca i Salou i compta amb installacions a Montblanc, a ms de gestionar sales de vetlla a les Borges del Camp i Santa Coloma de Queralt. Una aposta pel territori a la qu ara se suma la capital del Baix Camp, on des de fa anys tamb gestiona la retirada de difunts en diferents centres sanitaris. La facturaci anual de Mmo

ra, en plena expansi i tamb lder a Portugal, supera els 150 milions deuros. El grup empresarial est present a ms duna vintena de provncies, prestant anualment ms de 40.000 serveis.

Des de lobertura duna oficina, lempresa realitza una quinzena de serveis al mes

SOCIETAT

Mmora obrir un nou tanatori desprs de lestiu al TecnoparcLa implantaci del principal grup funerari a lEstat espanyol a Reus comportar tamb la contractaci de ms treballadors

OLVIA MOLET

Memra va obrir aquest espai, a tocar del tanatori municipal, el passat mes de setembre.

RedacciLalcalde, Carles Pellicer, vapresidir ahir la reuni de la Taula de Comer de Reus, a la qual van assistir tamb la regidora de Projecci de Ciutat, Montserrat Caelles, i diversos representants del sector comercial de la ciutat. Durant la reuni es van estudiar els dies festius que podran obrir els comeros locals, entre els quals sha acordat fixar els diumenges, 15 de maig, amb motiu de la Fira de Circ Trapezi, i el 4 de desembre.La resta de festius en qu els

comeros poden obrir portes aquest any sn, a ms del 3 i el 10 de gener, el 3 de juliol, el 15

dagost, i els dies 6, 8, 11 i 18 de desembre, aquests darrers ja inclosos en la campanya comercial de Nadal.Daltra banda, durant la re

uni tamb es va presentar el nou president de la Uni de Botiguers de Reus, Alfred Pitarch.En aquesta lnia, lalcalde reu

senc, Carles Pellicer, va valorar positivament el resultat de la reuni i va destacar la utilitat de la Taula de Comer com a instrument molt til per continuar treballant conjuntament a travs del dileg i la collaboraci amb un dels sectors estratgics de la ciutat.Alguns dels eixos principals

que es planteja la capital del Baix Camp pel que fa al comer sn: prioritzar el comer com a principal recurs datracci de la ciutat, potenciar la seva singularitat i atractiu, organitzant accions originals i innovadores,

buscar lencaix i la interacci amb la Fira Centre Comercial, recuperar el client comarcal, identificar el comer de proximitat amb el concepte experincia de compra, potenciar lanimaci comercial als carrers,

aix com un impulsar un pla de protecci dels comeros histrics i faanes.La Taula de Comer s el punt

de trobada peridic entre el govern reusenc i els representants comercials.

CEDIDA

La Taula de Comer es va reunir ahir al palau municipal.

Els comeros podran obrir el diumenge de la Fira de Circ Trapezi

ECONOMIA

El 4 de desembre tamb ser un dia hbil

Alumnes de Batxibac organitzen la primera jornada de la Francofonia

Els instituts Baix Camp i Gabriel Ferrater i el Collge Franais de Reus organitzen dem la I Journe de la Francophonie Reus primera jornada de la Francofonia a Reus, que t com a objectiu compartir les experincies a lentorn de la llengua i la cultura franceses que es desenvolupen des daquests centres educatius. Es tracta dels tres centres que imparteixen els estudis de Batxibac a Reus, lestudi reglat que combina currculum de Batxillerat LOMCE amb el Baccalaurat francs. La jornada es portar a terme a Cal Mass durant el mat i inclour presentacions de lalumnat sobre pasos de parla francesa, acabant amb la interpretaci duna can de manera conjunta.

La Fira Centre Comercial comena els sorteigs per la restauraci

Aquest mes de mar comencen a La Fira Centre Comercial els sorteigs setmanals de vals de 30 euros per consumir a qualsevol dels locals de restauraci del centre. Poden participar en els sorteigs tots aquells clients amb tiquets per valor igual o superior a 20 euros obtinguts en qualsevol dels comeros de La Fira, no noms restauraci, qualsevol dia de la setmana fins al 31 dabril. Per aix tan sols hauran de presentar el tiquet a lestand situat els divendres i dissabtes a la Planta Carrer i emplenar un cup de participaci. El concurs romandr actiu els mesos de mar i abril de 2016. Des de la seva obertura el mes de novembre de 2015, La Fira Centre Comercial ha apostat per una restauraci de qualitat.

Atrapa la bandera, darrer film del Cicle de Cinema Infantil

Aquest cap de setmana als Cinemes Reus Palace es projecta lltima pellcula del Cicle de Cinema Infantil en Catal. Ser tant dissabte com diumenge i el film que tanca aquest cicle s Atrapa la ban-dera. El film, que va guanyar un premi Goya, reuneix tres generacions de la famlia per lluitar contra un multimilionari tex que vol colonitzar la Lluna i esborrar de la histria la gesta dels astronautes.

910/03/2016 diarimsREUS

Mnica PrezEl menor dedat que va precipi-tar-se des dun cinqu pis aquest dimarts va relliscar mentre inten-tava fugir, a travs del celobert, desprs dhaver fet una entrema-liadura. Fonts dels Mossos dEs-quadra apunten que ladolescent de 15 anys, que en el moment dels fets estava acompanyat dun altre jove, havia trucat al timbre de diferents domicilis del nme-ro 22 del carrer Escultor Modest Gen. Va ser davant la resposta dels vens per la bretolada quan, mirant descapolir-se, va inten-tar sortir del bloc pel pati, amb la intenci de lliscar agafat a una canonada fins al terra, per va caure al buit. El menor que estava amb ell i que tamb havia partici-pat en la trapelleria va romandre a linterior de ledifici. El noi, que va ser traslladat el

mateix dimarts a lhospital Joan XXIII de Tarragona pel SEM (Ser-

vei dEmergncies Mdiques) desprs que bombers i Mossos dEsquadra participessin en la seva evacuaci, cap a tres quarts de deu del mat, romania ahir in-gressat a la UCI del centre mdic.

Fonts de lhospital concretaven a ltima hora del mat que el seu estat continua sent molt greu, presumiblement arran de les di-verses fractures que va patir en caure al celobert.

SUCCESSOS

El noi que va caure dun cinqu pis fugia desprs de fer una trapelleriaEl jove de 15 anys havia trucat a diferents portes del nmero 22 del carrer Modest Gen i pretenia despenjar-se pel pati agafat a una canonada

OLVIA MOLET

El bloc de pisos a linterior del qual va precipitar-se el menor.

Un nou estudi analitza la relaci del colesterol bo en pacients diabtics

Un estudi liderat per investiga-dors de la URV, lInstitut dIn-vestigaci Sanitria Pere Virgili i CIBERDEM ha analitzat com s lestructura de la fracci de les lipoprotenes HDL (coleste-rol bo) en pacients diabtics per explicar-ne el mal funcio-nament. Tots aquests resultats permetran desenvolupar, en un futur, tcniques analtiques especfiques per a aquests lpids que surten fora de les lipoprotenes, i utilitzar aques-tes dades com a marcador de la seva funcionalitat, explica Xavier Correig, que ha liderat la investigaci. Aix permetr tenir dades ms acurades per prevenir el risc cardiovascular.Aquest mateix grup de recerca ha posat a punt recentment una tcnica basada en resso-nncia magntica nuclear per mesurar el nombre i la mida de les lipoprotenes a la sang, ja que sha comprovat que aquests parmetres sn uns marcadors ms efectius per predir el risc cardiovascular que les mesures de colesterol i triglicrids que sutilitzen en lactualitat. Els resultats de la recerca els recull Scientific Re-ports.

RedacciPromoure un clima adequat per a la gestaci i reforar el vincle entre lembarassada i el futur nad a travs de la msi-ca. Aquests sn els principals objectius dels Tallers demba-rs musical (msica abans de nixer) que organitza lEscola i Conservatori de Msica de la Diputaci a Reus. Aquesta ini-ciativa aposta per les melodies per millorar la qualitat de lem-bars i preparar a la dona per a un part lliure de bloquejos i tensions. Daltra banda, es con-sidera que aquesta experincia musical tamb s positiva per al nad.Els tallers sadrecen a mares

embarassades en qualsevol set-mana de gestaci, i tamb a les seves parelles. Se nimpartiran dos, de cinc sessions cadas-cun, a crrec de Gemma Baos, musicoterapeuta i facilitado-ra de cant prenatal. El primer taller tindr lloc els dies 8, 15 i 22 dabril i el 6 i 13 de maig, i el segon, el 20 i 27 de maig i el 3,

10 i 17 de juny. La preinscripci finalitza el proper 17 de mar.La musicoterpia utilitza

la msica i el so com a mitj dexpressi i eina de treball per possibilitar canvis positius en les persones i aix millorar-ne la qualitat de vida. Lembars su-posa un canvi per a la dona, no noms a nivell fsic, sin tamb a nivell emocional i mental. La musicoterpia facilita eines a les mares perqu lembars, el part i la criana es visquin de manera ms harmnica i esta-ble.

Msica en famliaLEscola i Conservatori de M-sica de la Diputaci a Reus tam-b organitza tallers de msica en famlia, adreats a nadons dentre 4 i 12 mesos, amb un adult, i tamb per a nadons d1 i 2 anys, tamb acompanyats. El taller per als ms petits sim-partir els dies 8, 15 i 22 dabril, els dies 6, 13, 20 i 27 de maig, i el 3,10 i 17 de juny. El de nens d1 i 2 anys ser els mateixos dies.

El Conservatori promou un taller dembars musical

SOCIETAT

Lactivitat comenar el 8 dabril

10 diarims 10/03/2016 REUS

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

El terremoto de la casa ya cumple 1 aito! Te queremos mucho Dylan.

Hoy es tu cumpleaos y que-remos felicitarte, por dos mo-tivos por tu cumple y por lo feliz que nos haces da a da,te queremos. Un besazo y un te quiero de Xana, Aida y Hctor.

Ona, ja tens 2 anys, els que testimen et felicitem.

Felicidades por tu 2 cumple-aos princesa! Te queremos con locura de parte de tus pa-pas, abuelos y titos.

Muchas felicidades De-rek!Hoy el chiquitn de la yaya cumple su 1er aito! Un besito de los yayos que te quieren mucho.

Felicidades Javi en tu aniver-sario y que tengas un gran da! Te deseamos tu abuela Ana y tu tita Neus, te queremos.

Mnica PrezDurant aquest dia, a tot lEstat apareix la nostra Setmana Santa i apareix la paraula Reus. Ho ex-plicava el president de lAgrupa-ci dAssociacions de la Setmana Santa de Reus, Josep Domene, en la presentaci ahir del mata-se-gells propi i amb difusi arreu de lEstat que lentitat ha materialit-zat amb la collaboraci del Grup Filatlic i de Colleccionisme de Reus. Aquest mata-segells, que estampa una imatge dissenyada per Isidoro Fernndez, t nica-ment dos precedents a la capital del Baix Camp relacionats amb tradicions religioses: Lany 2007 sen va fer un de dedicat al cente-nari de les Tres Grcies i, al 1955, un altre amb motiu dels 300 anys de la Reial Congregaci.

Un funcionari de Correos ate-nia durant la tarda al Centre C-

vic Llevant les persones en van passar prop dun centenar que hi acudien per timbrar i adqui-rir precisament una altra de les peces que han nascut enguany a lempara de la Setmana Santa reusenca, un sobre editat espe-cialment per aquesta efemride. Tamb sha creat un segell, que estar vigent temporalment i es podr sollicitar durant dos me-sos, afegia Domene.

Vinyetes de Modest GenLa idea s intentar innovar, tro-bar aquelles coses diferents i que remarquin la histria i el bagatge que portem com a entitat i que t la ciutat. Vam creure oport que el Grup Filatlic ens pogus aju-dar i editar tant el mata-segells com un segell especial que s una imatge duna vinyeta dels anys 60 del Pmies: portar el

passat a lactualitat, detallava el president de lAgrupaci dAsso-ciacions de la Setmana Santa de Reus. I s que, a ms del segell, el sobre i el mata-segells, ahir tam-b va presentar-se la reedici de diverses vinyetes de la Setmana Santa de Reus obra de lartista Modest Gen. Domene subrat-llava, a una cita a qu tamb van assistir lalcalde Carles Pellicer i la regidora Montserrat Caelles, la importncia de posar en va-lor els escultors reusencs. Les vinyetes estan pendents que se nediti una tirada per oferir-les.

RELIGI

La Setmana Santa de Reus, a les bsties darreu de lEstat per un diaCorreos timbrava ahir la correspondncia amb un mata-segells dissenyat per Isidoro Fernndez

OLVIA MOLET

Josep Domene, al centre, amb un dels sobres editats i el mata-segells, al Centre Cvic Llevant, ahir.OLVIA MOLET

La imatge incorpora trets identificatius de la tradici religiosa local.

RedacciEl Festival Europeu de Curtme-tratges (FEC Festival) ofereix des dahir els millors curts de ficci europeus, aplegant a bona part dels directors participants, a ms de diversos productors i distribudors de la indstria de laudiovisual al voltant dels es-pais Minimarket i Nice to Meet You. La sessi inaugural dahir va comptar amb la presncia del productor i director, Llus Miarro, que va presentar el

curtmetratge Escudella, en ho-menatge a la desapareguda ac-triu, Rosa Novell. La secci ofici-al a competici ha programat 24 films de 12 pasos que lluitaran per aconseguir els premis del festival. Tamb hi participa-ran 14 curtmetratges europeus dintre de la secci parallela Pa-norama. I tamb altres seccions paralleles com la Retrospectiva Euroshorts o la Retrospectiva FEC i sessions i activitats dedi-cades a pblics especfics. El teatre Bartrina va acollir ahir la sessi inaugural amb Llus Miarro.

OLVIA MOLET

Una vintena de curts competiran al FEC Festival

CULTURA

La reusenca Marta Magriny publica La fora del vent

La reusenca Marta Magriny presenta la seva nova novella, La fora del vent (Cossetnia Edicions), una creaci inspi-rada en situacions reals a Reus durant el franquisme, una fic-ci sobre els temes universals de la recerca de la veritat i la llibertat. En una poca fosca, una jove reusenca sotmesa i bandejada desencadena una tempesta inesperada en el ne-goci duna famlia molt pode-rosa, diu la sinopsi.

Lespectacle de relats ertics Entrellenols arriba avui a la nit al bar musical lAbsenta

La Companyia Entrellaats Arts Escniques portar avui, a dos quarts de dotze de la nit, al bar musical Absenta lespec-tacle Entrellenols. Lentrada s gratuta i per a majors de 18 anys. La companyia amateur trepitjar el local per segona vegada amb un espectacle de creaci prpia basat en el mn de lerotisme i el sexe, que in-clou nous relats. Les histries que presenten sn diverses i es mouen entre el desig, el miste-ri i la quotidianitat. Els relats i les histries busquen norma-litzar les situacions del dia a dia que, de vegades queden a lanonimat, per que tamb defineixen els vessants ms foscos duna persona. Ara b, Entrellenols tamb sexplica des de la comicitat i labsurdi-tat. Shi podran viure situaci-ons com lobsessi incontrola-ble duna dona, la relaci que es crea entre una professora de llengua catalana i el seu alum-ne estranger o una histria que transcorre dins duna pre-s. La companyia est formada per actors de diversos punts de la demarcaci com la Selva del Camp, Sant Carles de la Rpi-da, Reus o Tarragona.

1110/03/2016 diarimsPUBLICITAT

12 diarims 10/03/2016 CAMP DE TARRAGONA

RedacciSalou engega per primer cop una marat de donaci de sang en dia feiner. Ser dem diven-dres, de nou del mat a dotze del migdia, a les installacions del Teatre Auditori de Salou. La campanya, organitzada pel Banc de Sang i Teixits (BST), compta amb la implicaci de lAjuntament de Salou i lAsso-ciaci de Donants de Sang del Tarragons. La marat compta-r, per primera vegada, amb la implicaci de les escoles Salou, Europa i Santa Maria del Mar i linstitut Marta Mata de Salou. Sha treballat des de diversos centres educatius del municipi en el projecte Aprn, partici-pa i dna de manera que els nens i nenes han participat en el dissenys de la cartelleria, els eslgans, en laprenentage dall relacionat amb el mn de la donaci amb la voluntat que es converteixi en una pauta de comportament; en un hbit quan aquestes persones creixin.La Marat de Salou vol con-

vertir la donaci de sang en una gran jornada festiva. Per aix hi

participen entitats, instituci-ons, empreses i particulars que donen suport i simpliquen or-ganitzant un seguit dactivitats ldiques durant tota la jornada. Aquest any durant el dia de la Marat shan incorporat no-ves activitats. Els gegants de la ciutat estaran durant tot el dia

al passads del TAS i, a la tarda, ballaran. De nou del mat a dos quarts de nou hi haur inflables a la plaa del TAS. Tamb sor-ganitzaran diversos tallers i, fins i tot, hi haur una xocolatada, a partir de les sis de la tarda. Al llarg del dia hi haur diverses actuacions.

Slvia JimnezLa Cooperativa Agrcola de Cam-brils ha sollicitat al Registre Mercantil de Tarragona el no-menament dun expert indepen-dent per tal que informi sobre la idonetat del pla de viabilitat que va aprovar el passat dilluns i so-bre el que es fonamenta lacord marc de refinanament al qual pretn arribar amb els creditors. El Consell Rector de la Coo-

perativa informava ahir sobre laprovaci daquest pla a travs dun comunicat. Mentrestant, la plataforma dafectats per la falli-da de la secci de crdit ha des-convocat les mobilitzacions que shavien previst per aquest diu-menge. En el seu lloc, celebrar una assemblea on sinformar de les darreres accions dutes a terme. La Cooperativa Agrcola de

Cambrils continua portant a terme les actuacions necessries per poder complir amb els requi-sits legals necessaris de lacord de refinanament, concreta-

ment per obtenir un nombre dadhesions al mateix equiva-lent, almenys, al 75% del passiu financer, informava el Consell Rector a travs del comunicat. Per tal dassolir les adhesions necessries, la Cooperativa ha anunciat diverses reunions amb els afectats durant aquesta set-mana. Al mateix temps, la Coo-perativa informava que durant la prxima setmana est prevista la formalitzaci de lescriptura pblica davant notari de lacord marc de refinanament, dacord amb els requisits legals que fixa la llei concursal.Per tal que els socis afectats

que estiguin dacord amb el marc de refinanament puguin adhe-rir-se notarialment, la Coopera-tiva de Cambrils els convoca els dies 14, 15, 16 i 17 de mar per tal que ho puguin fer a les seves installacions, segons el comu-nicat.Segons el Consell Rector de la

Cooperativa de Cambrils, lad-hesi de, com a mnim, el 75%

del passiu financer a lacord i la seva posterior homologaci judicial, permetria retornar el 40% del passiu financer en el moment daixecar el preconcurs,

un 32% en un perode de 10 anys i el restant 28% de lany 11 al 16 computat des de la data de lauto dhomologaci judicial de lacord de refinanament. El director general de lenti-

tat, Xavier Mas, en delcaracions a Efe, declarava que hi ha nego-ciacions amb grups inversors interessats i confia poder esqui-var la declaraci de concurs de

creditors, si b treballen en un pla B per si falla aquesta opci. El pla A s refinanar el deute amb el patrimoni propi de la Co-operativa (que suposaria fins a 10 milions deuros); amb la transfe-rncia dels prstecs subscrits pels clients a una altra entitat financera i amb el crdit del ma-teix sector. La Federaci de Cooperati-

ves Agrries de Catalunya ja va aprovar un crdit de 10 milions deuros, avalat per la Generalitat, per est supeditat a aportacions voluntries dels cooperativistes dentre 500 i 7.500 euros. La Secci de Crdit de la Coo-

perativa va tancar per sorpresa el passat 22 de desembre per falta de liquiditat i va deixar atrapats 32 milions deuros (entre comp-tes a la vista, a termini; productes financers i inversions) i a 1.500 impositors sense poder accedir als seus diners. El jutge va dic-tar aquell mateix dia la situaci de preconcurs de creditors i va donar un termini de tres mesos

per negociar i aconseguir esqui-var la declaraci de concurs de creditors.

Termini, 21 de marEl termini ven el prxim dia 21 i la Cooperativa de Cambrils ha estat treballant des daleshores per aconseguir refinanar el deute, mentre els afectats shan organitzat en una plataforma que ja ha iniciat el calendari de protestes. El passat diumenge, mig mi-

ler dafectats per la fallida de la secci de crdit de la Coopera-tiva Agrcola de Cambrils sor-tien a mostrar el seu malestar i a reclamar que sels tornin els diners que tenen atrapats des del desembre. A mig mat, els manifestants van tallar el trnsit de la carretera lN-340 al seu pas per Cambrils i desprs van recr-rer els carrers del municipi fins a arribar al Port, on es va llegir un manifest amb qu es va reclamar el suport de les administracions locals i la Generalitat.

La plataforma dafectats per la fallida desconvoca la manifestaci i prepara una nova assemblea

EMPRESA

La Cooperativa de Cambrils aprova el pla de viabilitat i convoca els socisLorganitzaci espera aconseguir ladhesi del 75% del passiu financer a lacord pel refinanament

El director general, Xavier Mas, diu que hi ha negociacions amb grups inversors

CEDIDA

La directora del Banc de Sang, Virginia Callao, amb el regidor.

Salou convertir la marat de sang en una jornada festiva dem

SOLIDARITAT

Hi haur gegants, actuacions, tallers, inflables i una xocolatada, al TAS

ACNLAjuntament de Salou ha deci-dit, finalment, que no recorrer la sentncia del Tribunal Su-perior de Justcia de Catalunya (TSJC) del passat mes de de-sembre que anullava el traat de les obres de canalitzaci del barranc de Barenys. El consisto-ri i lACA treballen ara, de ma-nera conjunta, per reformular el projecte i donar compliment a la sentncia. La proposta que fins ara hi havia sobre la taula contemplava un cabal Q-200 la probabilitat dinundaci en un perode de 200 anys, per el jutge aposta per aplicar el Q-500, que suposa doblar la capacitat de desgus de la canalitzaci. El regidor dUrba-nisme, Marc Montagut, ha des-tacat que voldrien evitar noves expropiacions per poder dur a terme els treballs, a la vegada que sha marcat com a priori-tat evitar noves inundacions. Montagut ha plantejat la possi-bilitat de mantenir la major part del traat de canalitzaci que

contemplava el projecte. Aix, shauria dampliar lamplada del barranc de les vies del tren cap amunt, mentre que de les vies cap avall laigua es canalit-zaria a travs de passos subter-ranis en tres carrers parallels Barenys, Sol i Valncia. Do-nat que el que ens preocupa realment sn les inundacions, treballarem per intentar salvar les expropiacions de la via del tren per avall, mantenint els diners que ja tenim adjudicats per la Generalitat per les ex-propiacions, deia, i si la nova traa pogus ser que sadapts a aquest traat que hi havia abans previst, intentarem fer alguna actuaci en el traat actual del barranc ms la desembocadura futura per evitar inundacions, detallava. En aquest sentit, el regidor de Salou ha assegu-rat que estan treballant el ms rpid possible amb lAgncia Catalana de lAigua estudiant totes les possibilitats de traat, per tal que el projecte no sen-darrereixi encara ms.

LAjuntament de Salou no recorrer la sentncia del TSCJ sobre Barenys

MUNICIPAL

Estudien la millor opci per canalitzar-lo

En Com-Podem insta el Govern a recuperar les indemnitzacions per Castor

El grup parlamentari Podem-En Com -En Marea ha instat al Ministeri dIndstria del Govern de lEstat a iniciar el desmantellament de la Pla-taforma Castor, situada a 22 quilmetres de la costa de Vi-nars (Baix Maestrat), i per ini-ciar els trmits per recuperar la indemnitzaci que va rebre la concessionria Escal-UGS desprs la suspensi de lac-tivitat. La iniciativa, signada per la portaveu de lagrupaci valenciana de Podem, nge-la Ballester i pel diputat dEn Com Josep Vendrell, demana al govern que posi un calenda-ri per al desmantellament de la plataforma en coordinaci amb la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments dels munici-pis afectats.

Vandells ofereix descomptes als turistes als seus equipaments esportius

Lempresa municipal que ges-tiona els esports, Llastres Ser-veis Municipals SLU, aplicar als hostes i grups allotjats en els establiments adherits a lAssociaci de Restauraci i Hoteleria de lHospitalet de lInfant i la Vall de Llors una bonificaci del 25% en els preus del lloguer i entrada a les installacions esportives mu-nicipals que paguen les perso-nes no empadronades a Van-dells i lHospitalet de lInfant.Aix consta al conveni de collaboraci que han signat alcalde de Vandells i lHos-pitalet de lInfant i president de lempresa municipal, Al-fons Garcia, acompanyat per la regidora dEsports, Cristina Borrs i la gerent de lempresa municipal, Montse Nomen, entre altres.

El Pla de lAjuntament de Mont-roig aprova el ROM

El Ple de lAjuntament de Mont-roig del Camp, celebrat ahir, va aprovar de forma ini-cial, el Reglament Orgnic Municipal (ROM) que, entre daltres aspectes, regular el funcionament de les sessi-ons plenries i els rgans de representaci, aix com els drets dels regidors. Es tracta duna aprovaci inicial que va comptar amb els vots a favor de lequip de govern i el grup municipal de Ciutadans.

1310/03/2016 diarims CAMPDETARRAGONA

RedacciUn equip de neteja i desinfec-ci va comenar a treballar ahir al mat, abans de lobertura del centre, a la llar dinfants muni-cipal El Rasclet de Segur de Ca-lafell, on shan detectat traces de legionella, segons informava lAjuntament del municipi di-marts. Tanmateix, tamb ahir al mat, descarregaven garrafes daigua de boca per abastir els usuaris de lescola bressol, donat

que les traces de legionella es troben en les canonades daigua.

Tot i el positiu en el bacte-ri, lescola dinfants municipal obria ahir amb total normalitat. LAjuntament ha apostat per no tancar-la, tot considerant que els protocols que se seguiran durant les prximes setmanes seran su-ficients per evitar qualsevol ti-pus de contagi. Entre les mesures adoptades, faran rajar laigua per les aixetes a una temperatura su-

perior als 60 graus centgrads, el lmit en el que la legionella mor. Daltra banda, no se submnistra-r aigua de les aixetes als infants. Durant els prxims dies es conti-

nuaran duent a terme proves fins a confirmar que les traces han desaparegut.

s la segona vegada en tres mesos que unes installacions

municipals es veuen afectades per traces de legionella. Al ge-ner, lAjuntament va tancar les dutxes dels vestidors del pavell Joan Ortoll pel mateix motiu.

CALAFELL

La llar El Rasclet posa en marxa el protocol contra la legionellaUn equip va procedir ahir al mat a netejar les installacions de lescola bressol

CEDIDA

Lequip de neteja, ahir, a les portes de lescola bressol de Segur de Calafell.

ACNEls Mossos dEsquadra han de-tingut un home de 32 anys, ve de Tortosa, per una suposada simulaci de delicte. Lhome hauria aturat a una patrulla dels Mossos dEsquadra, a prime-ra hora del mat, explicant-los que uns encaputxats haurien intentat segrestar la filla de la seva parella, de 14 mesos, quan la portava a la llar dinfants. Lhome hauria explicat tamb que els suposats segrestadors haurien marxat en una furgo-neta blanc. Els Mossos dEsqua-dra van mobilitzar nombrosos efectius a les principals vies de comunicaci per localitzar el

vehicle i, parallelament, van iniciar una investigaci sobre els fets. Al pas de les hores, els indicis policials anaven con-firmant que tot el que lhome havia explicat era fals i el van acabar detenint per presump-ta simulaci de delicte. Lho-me va declarar en seu policial, quedant en llibertat, i obligat a comparixer en seu judicial quan sigui citat. Sobre els mo-tius de la simulaci del delicte, els Mossos no descarten cap hiptesi. El cas va provocar un fort rebombori a Tortosa, so-bretot a les xarxes socials, on va circular que havien intents de segrests de nens a Tortosa.

Detenen un home per simular el segrest dun nad de 14 mesos

TORTOSA

El cas crea una gran alarma a les xarxes socialsACNLAjuntament del Vendrell ha tancat en els darrers vuit me-sos ms de 40 pisos que estaven ocupats de forma incvica o des-trossats. Es tracta dhabitatges de diferents zones del municipi, els quals sn propietat dentitats bancries i duna promotora que va fer fallida. La majoria de pisos havien estat ocupats per grups de persones que genera-ven sorolls i molsties a la resta de vens. El regidor de governa-ci, Rafel Goslvez, assegurava que la situaci shavia convertit en un malviure per la resta de propietaris de lentorn. De la quarantena de pisos on sha ac-tuat, la meitat han estat tapiats i la resta han estat desallotjats, al-

hora que shi han installat por-tes de seguretat que impedeixen que es puguin tornar a ocupar illegalment. Rafel Goslvez destacava la complexitat dels 41 pisos en qu sha actuat, per la diversitat de propietaris a qui corresponen, fins i tot dins dun mateix edifici, com s el cas del nmero 19 del Carrer Montsi, on shan tapiat 10 habitatges. Sn pisos propietat de diferents entitats bancries per tamb nhi ha que sn de la promoto-ra que els va construir, que va fer fallida. Alhora, es dna la circumstncia que el seu res-ponsable va morir. Un altre dels immobles on lAjuntament ha actuat es troba al Carrer Anoia, on shan desallotjat i tapiat qua-

tre pisos desprs que els vens alertessin de problemes de con-vivncia. El regidor va explicar que constantment shi produ-en molsties, sorolls i actituds incviques. Al mateix temps, hi ha set pisos tapiats a lavinguda Tancat de la Plana, els quals que mai shavien ocupat per esta-ven molt deteriorats. La resta dhabitatges on lAjuntament i la Policia Local han actuat sense tapiar sn pisos que tenien ex-pedients oberts per destrosses o problemes de convivncia i que ara han desallotjat. Un cop resolts aquests 41 casos, lAjun-tament continua tenint diversos expedients damunt la taula. Sn casos que individualment haurem danar resolent, deia.

El Vendrell interv en ms de 40 pisos ocupats o destrossats

BAIX PENEDS

Un cop resolts aquests casos, lAjuntament t altres expedients oberts

RedacciEl pati de lInstitut Roda de Ber es convertia ahir al mat en una gimcana matemtica. Els 225 alumnes de primer, segon i tercer dEducaci Secundria Obligatria, dividits en grups de quatre o cinc persones, es van haver dafrontar a diferents proves, problemes de lgica, puzles, activitats conceptuals,

de geometria, clcul o xifrat nu-mric, entre daltres, en el marc de la Diada de les Matemtiques organitzada pel centre de secun-dria. La diada, que se celebra des de fa quatre anys durant el mes de mar i en una jornada propera al dia Pi, el 14 de mar, t molt bona acceptaci entre els alumnes, que aprenen mate-mtiques duna forma prctica

i ms amena que dins de laula, alhora que es potencia la realit-zaci dexercicis que estimulen i desenvolupen el seu pensament lgic, segons lAjuntament. Part de la nota del crdit de sntesi de final de curs dels alumnes que participaven en la jornada de-pendr de les puntuacions que assoleixin en aquestes proves realitzades.

Els alumnes de Roda de Ber celebren el Dia de les Matemtiques

FORMACI

Durant el mat els alumnes de secundria van realitzar diverses proves

CEDIDA

Els alumnes realitzant algunes de les activitats proposades.

La Terra Alta suneix a Castell i Terol amb lagrupaci Tres territoris, una

Lagrupaci Tres territoris, una mateixa terra, que uneix la poblaci de Morella (Cas-tell), la comarca de la Terra Alta i la comarca del Matarra-nya (Terol) es constituir com a associaci per emprendre projectes com una pgina web o un cam natural que uneixi aquestes tres zones. Aix ho han decidit responsables po-ltics daquests tres territoris en una reuni celebrada ahir a Vall-de-roures. La prxima iniciativa ser constituir-se com a associaci per facilitar la gesti dels projectes i poder sollicitar ajudes econmiques a altres administracions. Un altre dels projectes aprovats s la creaci duna pgina web de Tres territoris, on es do-naran a conixer les iniciatives conjuntes.

Quatre detinguts per realitzar 54 estafes a companyies telefniques

La Policia ha detingut a Lega-ns 4 persones com a respon-sables de cometre 54 estafes en companyies telefniques, un frau que podria ascendir a ms de 37.000 euros. Els arres-tats actuaven a Madrid, per tamb es desplaaven a altres punts com Barcelona, Tarrago-na i Valncia. El mtode sem-pre era el mateix: adquirien dades de clients de naciona-litat romanesa que tinguessin contracte amb la companyia, falsificaven cartes didentitat i certificats de registres de la UE i acudien als establiments per canviar les condicions dels contractes de les perso-nes. Demanaven un contracte superior i sollicitaven un ter-minal mbil dalta gamma a travs de la botiga de punts de la companyia.

Segon espectacle familiar al Principal de Valls, dissabte

El proper dissabte 12 de mar les titelles de la veterana com-panyia Xip Xap, amb ms de trenta anys de trajectria, presentar el segon espectacle familiar de la temporada. Un nou vestit nou pujar a les-cenari del Teatre Principal de Valls a les sis de la tarda. La companyia lleidatana Xip Xap porta aquest dissabte al Prin-cipal de Valls la seva versi, un pl diferent, del conte clssic El vestit nou de lemperador.

14 diarims 10/03/2016 CATALUNYA-ESPANYA-MN

EFEDos comptables que van treba-llar per a lInstitut Nos, Luis Tejeiro i Carlos Medina, van assegurar ahir, davant el tribu-nal que jutja el cas, que van ser treballadors ficticis en les em-preses del grup empresarial de Diego Torres i Iaki Urdanga-rn i que, encara que van estar

contractats, mai van cobrar un salari.El tribunal va ajornar a avui

la declaraci de Miguel Tejeiro, que va ser secretari de lInstitut Nos i a qui Urdangarn i Torres han atribut prctiques illegals de les quals estan acusats ells. Un germ de Tejeiro, Luis,

comptable del bufet Medina-

Tejeiro va declarar ahir que es portaven els diners que cobrava lInstitut Nos a les seves socie-tats mitjanant lencreuament de factures que concentraven sobretot al final de cada exercici.El comptable va detallar

que el seu cunyat, en el tema comptable, ho controlava tot, i va explicatrde quina manera

Urdangarn i Torres tenien con-tractats en les seves empreses a empleats ficticis per obtenir avantatges fiscals.Els salaris eren carregats als

comptes de les mercantils mit-janant xecs al portador, que es transformaven en diners en metllic, que es quedaven els dos socis. Va detallar que ell ma-teix va estar tamb involucrat almenys en una de les societats, per mai va cobrar res perestar-hi, i el seu salari sennegria en favor de Torres.Les declaracions es duien a

terme ahir en el decurs del judici pel cas Noos, en qu sinvestiga Iaki Urdangarn.

Dos testimonis declaren haver estat treballadors ficticis de Nos

POLTICA

Un dells s el germ del secretari de lInstitut Nos, acusat en el cas

ACNJxS va presentar el pla de xoc social pactat amb la CUP en for-ma de propostes de resoluci, que es voten avui en el ple sobre emergncia social i reactivaci econmica. Com deixa clar en el redactat, la coalici entre CDC

i ERC supedita la major part daquestes propostes a laprova-ci dels pressupostos del 2016. La pobresa infantil, lenergtica i lhabitacional, a ms de lm-bit sanitari sn prioritaris per a la llista independentista. Aix, van plantejar incrementar les

beques menjador que cobreixen el 100% del cost, dotar el fons contra la pobresa energtica dalmenys 10 milions deuros, establir protocols per evitar els desnonaments, i reduir en un 50% les llistes despera di-agnstiques i en un 10% les quirrgiques. Durant el mat, el president de la Generalitat i sis consellers van remarcar que els comptes del 2016 sn impres-cindibles per finanar bona part de les mesures compromeses. El propi grup parlamentari havia avisat, ara fa uns dies, que les propostes de resoluci serien bsicament la translaci al Ple del Parlament del pla de xoc.

JxS supedita la lluita contra la pobresa als pressupostos de 2016

POLTICA

El pla de xoc es va pactar amb la CUP

ACNGerm Bel va posar sobre la taula la seva possible renncia com a membre de la direcci del grup parlamentari de Junts pel S en desacord amb el fun-cionament de les reunions. El diputat ebrenc, segons van con-

firmar fonts parlamentries, es va queixar dilluns de la intro-missi en aquestes trobades de membres de CDC i dERC que no tenen crrec de diputats, i va plantejar la possibilitat de dimitir. Malgrat tot, el grup es-pera poder-lo convncer i re-

conduir la situaci. Bel participa en aquests reunions com a cap de llista de Junts pel S a la de-marcaci de Tarragona. El grup celebra una reuni de direcci cada dilluns i desprs es troba amb la CUP.Un altre assumpte polmic

que es va abordar dilluns va ser el de la llibertat de vot dels dipu-tats, desprs de la divisi que es va poder visualitzar en el passat ple. Fonts del grup parlamentari van explicar que es plantejar aquesta possibilitat en aquells assumptes que no formen part del programa electoral, tot i que primer sintentar arribar a un acord.

Germ Bel es planteja renunciar del seu crrec a Junts Pel S

POLTICA

Discrepa sobre com funcionen les reunions

Europa restringeix lentrada de refugiats als Balcans

REFUGIATS

La ruta dels Balcans va que-dar tancada ahir per als refu-giats dOrient Mitj, desprs que es restaurs la normativa Schengen, mentre que altres pasos de la zona, com Bulgria o Hongria, van elevar la seva alerta en previsi de lobertura dun itinerari alternatiu cap a Europa central. Com en ocasi-ons anteriors, la decisi dun pas, aquesta vegada Eslovnia, ha causat una reacci en cade-na que ha forat el tancament

de la ruta a travs de Crocia, Srbia i Macednia, pasos que encara que no estan a la zona Schengen, de lliure circula-ci comunitries. No es tracta duna mesura unilateral, sin que es va acordar en la cimera europea daquesta setmana so-bre refugiats. Segons dades del ministeri de lInterior eslov, des de diumenge passat no ha arribat cap refugiat, mentre que en dies anteriors es trobaven di-versos centenars al dia. EFE

ACN/EFEEl secretari general del PSOE, Pedro Snchez, va rebutjar ahir a celebrar una nova reuni amb el lder del PP, Mariano Rajoy, malgrat que aquest es va com-prometre a trucar-lo i citar-lo a La Moncloa per negociar la gran coalici. En canvi, Snchez, que sha mostrat convenut que es-devindr president del govern espanyol, no va descartar, per primera vegada, que Pablo Igle-sias sigui vicepresident del seu executiu. Tamb va insistir que ell no sha tancat mai a governs de coalici.Rajoy no ha fet efectiva encara

la seva trucada a Snchez, de la qual va avanar la seva intenci de plantejar-li una reuni per tornar a oferir-li un govern presi-dit per ell i sustentat almenys per PP i PSOE, ni tampoc va efectuar la que preveu realitzar a Rivera. Tot i aix, el dirigent socialis-

ta ja va anunciar: Li dic a Rajoy que per parlar dinvestidures, cal parlar en els equips negociadors. Anem a seguir intentant cons-truir aquesta majoria parlamen-

tria que propici que hi hagi un govern de canvi. Per va tornar a estendre la m al PP per dialo-gar sobre, el que considera, grans assumptes dEstat. En aquest sentit, el portaveu del PSOE al Congrs, Antonio Hernando, va explicar que van decidir oferir una reuni al PP perqu no se sentin vctimes i els seus diri-gents no diguin que es pretn es-tablir un cord sanitari entorn del seu partit.Albert Rivera es va unir a la

negativa de Snchez de veures amb Rajoy. Ho va fer per boca del seu portaveu al Congrs, Juan Carlos Girauta, qui va explicar tamb que han de ser els equips negociadors dels tres partits els que dialoguin sobre el document subscrit per Ciutadans amb els socialistes, i no els mateixos po-ltics. La reuni amb Rajoy, va dir que noms hauria tingut sentit si el lder del PP hagus intentat la seva investidura.Per el portaveu del PP al

Congrs, Rafael Hernando, va rebutjat els termes del mna-ge a trois que demanen PSOE

i Ciutadans per negociar i va avanar que la trucada de Rajoy a Snchez ser imminent.El lder socialista va admetre

tamb que el seu partit, amb els seus 90 diputats, no t fora suficient per formar un govern

dun sol color, per la qual cosa va assegurar que no es tanca a establir una coalici amb altres forces poltiques. No em tanco a cap formulaci, va assenyalar, sense descartar que en un hipo-ttic govern encapalat per ell, Iglesias pogus ser vicepresident. I es va mostrar convenut que aconseguir ser investit presi-dent perqu el lder de Podemos al final recapacitar i sevitar que hi hagi noves eleccions.Si no es va fer reuni entre Ra-

joy, Snchez i Rivera, ahir tam-poc hi va haver la prevista entre Podemos al costat de PSOE, IU i

Comproms perqu es va descon-vocar desprs que, noms aquest ltim partit, estigus disposat a acudir a la trobada.El portaveu de Podemos al

Congrs, igo Errejn, va res-ponsabilitzar al PSOE del blo-queig de la taula de negociaci a quatre, encara que va dir que mant la proposta a lespera que es decideixi per un govern plural i de canvi. Alberto Gar-zn, portaveu dIU al Congrs, va considerar que no t sentit poltic que Ciutadans estigui en la taula de negociaci per formar un govern desquerres. En nom de Comproms, el seu portaveu en la Cambra baixa, Joan Baldov, va instar als partits desquerra a asseures a negociar.El PP va redoblar les seves cr-

tiques al pacte entre socialistes i Cs, i Rafael Hernando ho va donar ja per mort i enterrat i soterrat dues vegades en ser rebutjat per la majoria del Con-grs al debat dinvestidura de Snchez. A ms, va defensar la intenci del PP de negociar des dun foli en blanc.

POLTICA

Snchez no es reunir amb Rajoy i no descarta pactar amb PodemosEl lder de Ciutadans, Albert Rivera, considera que shan de reunir els equips de negociaci

Rajoy t la intenci de tornar a trucar a Snchez per oferir-li una proposta de pacte

EFENou membres del consell au-tonmic de Podem van aban-donar ahir els seus crrecs, dies desprs de la dimissi del secretari dorganitzaci, Emilio Delgado, per la paralitzant ab-sncia de ladrea poltica del partit. Segons una carta difosa per ells mateixos a travs de les xarxes socials, els membres de Podemos que van dimitir com a regidors sn Olga Abasolo, Loreto Arenillas, Gessam Bei-rak, Sarah Bienzobas, Cristina Castillo, Csar Mendoza, Pablo Padilla, Clara Serra i Leticia Snchez, considerats propers al secretari poltic de Podem, i-go Errejn.Tots ells asseguraven que

la seva dimissi es deu a la deriva dels ltims mesos i neguen que tingui relaci amb suposades divisions fictcies estatals. Remarcaven en el seu escrit que alguns intentaran utilitzar aquest acte i les nostres paraules per parlar de divisi en Podem, per lnica cosa certa

s que som una organitzaci democrtica i plural on tota discrepncia entre companys s pblica i perfectament nor-mal.Deixen el Consell Ciutad,

compost per 34 persones i el secretari general, Luis Alegre, proper al portave, Pablo Iglesi-as Els fins ahir membres de la direcci de Podemos a Madrid asseguraven estar implicats en la formaci des dels comena-ments i seguir compromesos amb els principis, els valors i lacci poltica dun projecte que sha consolidat com la mi-llor eina per recuperar les insti-tucions i canviar el pas. A ms daquests nou diri-

gents i dEmilio Delgado, altres dos membres del consell ciu-tad van dimitir prviament, amb el que en total shan mar-xat 12 dirigents des de la seva constituci. Segons els estatuts de Podem, els rgans directius decaurien automticament si dimitissin la meitat ms un dels membres, s a dir, disset.

Podemos de Madrid perd nou regidors per discrepncies

POLTICA

Ja han dimitit dotze dirigents del partit

1510/03/2016 diarimsESPORTS

On s el Calavera? Per qu no ha vingut Eman?El Junts Provncia passa per Valls

Vicente M. IzquierdoEl Junts Provncia va fer ahir la seva aturada a Valls, en la sego-na estaci daquesta proposta, que t lnic objectiu dintentar acostar el Nstic als municipis vens i que els nens i nenes que formen part de clubs de futbol i escoles sentin el club tarragon com a seu.Una comitiva grana, formada

per nou futbolistes del primer equip, es va passejar ahir a la tar-da per la capital de lAlt Camp, comenant per lEstadi del Vi-lar, on una seixantena de nens els esperaven, impacients. Ente autgrafs i fotografies, els petits esbossaven frases que podrien considerar-se titulars daquells que deixen petjada: s veritat

que Eman s el rei de la dut-xa?, preguntava un nen, arren-cant el somriure dalguns futbo-listes del Nstic. On s el Calavera?, pre-

guntava un altre nen. I s que en Jordi s un dels futbolistes ms estimats a Valls, ja que s de Cabra del Camp i all el co-neixen molt b. Per qu no ha vingut Eman?, preguntava un altre jove, el qual es trobava amb una resposta que el calmava: A casa. Miguel Palanca, tarragon de naixement, va ser un dels fut-bolistes ms demandats. Quin cotxe tens?, li van preguntar, a qu ell va contestar: Un Audi Q5, per heu destudiar, que si no, mai podreu arribar a ser fut-bolistes.

Iago Bouzn, Anbal Zurdo, Miguel Palanca, Mossa, De la Espada, Gerard Valentn, Ferran Giner, Giorgi Aburjania i Xavi Molina, acompanyats del di-rector general del consell dad-

ministraci, el vallenc Llus F-bregas, de la consellera Conxita Esteve i dalguns treballadors del club van continuar la seva ruta mitja hora desprs. A dos quarts de set de la tarda els fut-

bolistes van arribar al camp de futbol del Forns i, desprs de signar els autgrafs pertinents, van tornar a Tarragona, espe-rant el prxim Junts Provncia, que ser a Riudoms.

CRISTINA AGUILAR

Els joves esportistes es van mostrar emocionats per conixer els jugadors del Nstic.

Sancions

El Comit de Competici ratifica la targeta groga a Eman per simular penalEl Comit de Competici de la Reial Federaci Espanyola de Futbol (RFEF) va ratificar tar-geta groga que va veure Archi-lle Eman en el duel del passat diumenge a Alcorcn. Segons el collegiat, lafric va simular un penal i, per aquest motiu, li va mostrar la cartolina. El Nstic va presentar recurs, per aquest no ha pogut prosperar. Per altra banda, competici ha sancionat per acumulaci de competici-ons Vesga (Bilbao Athltic), Fi-del (Crdova), Isidoro (Elx), Javi lamo (Girona), Javi Ros (Sara-gossa), Fausto Tienza i Mayor (Alcorcn), Cristian Fernndez i Fran Mrida (Osca) i Lozano (Tenerife). Per doble amones-taci, tamb es perdran la jor-nada del cap de setmana Culio (Saragossa), Djene (Alcorcn), Bambock (Osca) i Ral Cmara (Tenerife). Finalment, tamb ha estat sancionat amb un partit per infringir el codi disciplinari Dani Bautista (Oviedo).

Mallorca

Truyols qualifica de finals tots els partits del seu equipEl defensa del Mallorca Joan Truyols va qualificar ahir de fi-nals tots els partits que li resten al seu equip a Segona Divisi a causa de la transcendncia dels punts i perqu es jugaran davant rivals directes. Cal treure el mxim de punts possibles per estar tranquils, va afirmar, tot afegint que lequip ha de cen-trar-se primer en el Llagostera, i desprs ja pensarem en lOsca.

Lugo

Els gallecs noms han guanyat a lArcngel en CopaEl Lugo no coneix la victria en Lliga a lArcngel, on jugar aquest diumenge, per s a la Copa del Rei, competici en la qual es va imposar fa just mig any, el 9 de setembre. Els blanc-i-vermells visitaran per tercera vegada al Crdova a la Segona Divisi, encara que tamb es van veure les cares en el camp andals en Segona Divisi B. Ni en una categoria ni en laltra, els gallecs van aconseguir imposar-se al Crdova a domicili, encara que la temporada passada van aconseguir el seu primer resul-tat positiu.

Tenerife

Moutinho: Som optimistes i volem mirar amuntLextrem sus del Tenerife Thi-erry Moutinho va manifestar ahir que en el conjunt blanc-i-blau no es conformen amb allu-nyar-se dels llocs de descens, ja que sn optimistes i volen mirar cap amunt en lltim tram de la Segona Divisi. El jugador del conjunt canari, que va arribar a lilla en el mercat hi-vernal i en les ltimes jornades sha consolidat en lonze inici-al, va relatar que queden bons partits per davant i hauran de competir al mxim.

SEGONA A

Vicente M. IzquierdoCada equip de Segona Divisi A t punts forts, menys forts i d-bils. s per aquest motiu pel

qual Vicente Moreno prepara tan a conscincia totes i cadascuna de les seves cites, cuidant el m-xim detall de tots els conjunts que shan denfrontar al seu.Amb el contrincant de diu-

menge (cinc de la tarda, Nou Estadi), el tcnic valenci sap que haur danar amb molt de compte, entre daltres, amb un aspecte: la Ponferradina marca una gran part dels seus gols en el darrer quart dhora dels partits. Concretament, de les 28 dianes que ha anotat el conjunt lleons en el que va de 2015-16, un total de 13 han arribat en aquest tram de partit. Sn xifres molt elevades, ja

que freguen el 50 per cent dels gols de tota la campanya. Han estat molts els partits que els de Ponferrada han guanyat en els instants finals. Per posar algun exemple, en la sisena jornada del campionat lliguer, quan la Ponferradina va rebre la visita del Bilbao Athltic, el duel es va solucionar amb un ajustat 1-0, i la diana la va marcar Yuri (ja no hi s a la plantilla en haver mar-xat durant el mercat dhivern) en

el minut 86. Tres setmanes des-prs, lvaro va rescatar un punt a Osca a falta de sis minuts per finalitzar lenfrontament o, con-tra el Mirands, al Toraln, Luka va marcar el definitiu 2-2 en el temps afegit. Molts exemples que posen de

manifest que aquest equip no es rendeix mai, no es dna per ven-ut. Aquesta passada jornada, la Ponferradina va rebre la visita del Numncia, rival contra el

qual va sumar tres punts, grcies a un gol de Vullnet en el 76 tam-b dins del tram del darrer quart dhora.Tamb va marcar un gol

lequip castell a les acaballes del seu duel contra el Nstic. Va ser el 2-1 que va anotar el propi Vullnet, una diana que va ser contrarestada, instants desprs, pels tarragonins, els quals van aconseguir tornar a casa amb un punt a la butxaca.

FUTBOL

La Ponferradina, letal quan els partits estan a punt de baixar el telEls lleonesos han marcat 13 dels 28 gols lliguers en els darrers 15 minuts de partit; el Nstic no es podr confiar si savana

Jornada LocaL rESULTaT VISITanT GoLEJadorS

J 1 Ponferradina 2 - 0 Elx 1-0 Yuri (68), 2-0 Berrocal (89)

J 3 Ponferradina 3 - 0 Valladolid 1-0 Yuri (22), 2-0 Yuri (78), 3-0 Yuri (90)

J 6 Ponferradina 1 - 0 Bilbao Athltic 1-0 Yuri (86)

J 8 Ponferradina 2 - 2 GIMNSTIC 1-0 Yuri (56), 2-1 Vullnet (79)

J 9 Osca 1 - 1 Ponferradina 1-1 lvaro (84)

J 10 Ponferradina 4 - 2 Oviedo 1-1 Berrocal (33), 2-1 Yuri (40), 3-1 david (81), 4-2 david (90)

J 11 Llagostera 0 - 1 Ponferradina 0-1 Berrocal (57)

J 12 Ponferradina 2 - 2 Mirands 1-1 lvaro (42), 2-2 Luka (90)

J 13 Almeria 1 - 1 Ponferradina 1-1 Yuri (41)

J 14 Ponferradina 1 - 0 Legans 1-0 Luka (85)

J 16 Ponferradina 3 - 0 Osasuna 1-0 Acorn (5), 2-0 lvaro (30), 3-0 Yuri (65)

J 17 Lugo 3 - 1 Ponferradina 0-1 Pavn (32)

J 19 Albacete 2 - 2 Ponferradina 1-1 Luka (51), 2-2 Berrocal (84)

J 26 Ponferradina 1 - 3 Crdova 1-2 david (85)

J 27 Bilbao Athltic 4 - 2 Ponferradina 2-1 Acorn (42), 3-2 Melero (70)

J 28 Ponferradina 1 - 0 Numncia 1-0 Vullnet (76)

Tots els gols de la Ponferradina en Lliga aquesta temporada

Xavi Molina: s molt important que la gent sanimi i vingui a lestadiMancant nicament catorze jornades per acabar la temporada, els jugadors del Nstic van demanar ahir a lafici un esfor per acudir al Nou Estadi i lluitar junts per disputar una possible la promoci dascens a Primera Divisi. s molt important que la gent sanimi i vingui a lestadi, s suficientment bonic el que el defensa central Xavi Molina, que espera que, en aquesta rec-ta final de campanya el pblic sigui un jugador ms al seu favor. El conjunt tarragon disputar quatre dels prxims sis duels al Nou Estadi. Efe

16 diarims 10/03/2016 ESPORTS

Mnica PrezPer fi, bones not-cies per al CF Reus al captol de sanci-ons. El tcnic Nat-xo Gonzlez recu-pera, de cara al pas pel terreny de joc

del Llosetense, aquest diumen-ge, el central Dinis Almeida i el lateral Alberto Benito. Tots dos van purgar en lanterior jornada contra el Lleida Esportiu la perti-nent sanci per lexpulsi patida a la sagnia del Vila-real B. Len-trenador tindr tamb a la seva disposici laltre lateral que no va poder participar a la cita amb els dImanol Idiakez, Eliseu Cas-sam, que veia la cinquena groga davant el filial del Vila-real i ja ha

complit cicle. Aquestes tres absncies ha-

vien portat el cos tcnic roig-i-negre a confeccionar, el passat cap de setmana, una rereguar-da indita de qu prenia part el davanter Fran Carbia, reubicat a lateral dret. Natxo havia estat provant, durant els dies previs a la cita, les aptituds de latacant a la lnia defensiva i, de fet, el mateix Carbia assegurava, des-prs de segellar el 0-0, haver-se sentit cmode en una posici en qu no havia competit fins al moment al llarg de la seva trajec-tria futbolstica. Tamb lentre-nador lloava la fiabilitat dun jugador en qui podria dipositar la seva confiana com a late-ral, com a central, com a pivot

o all on decideixis posar-lo. La tornada a la disponibilitat de Benito, Dinis i Cassam, mal-grat tot, posar previsiblement punt i final a les innovacions defensives. A ms, Miguel Marn compta amb lalta mdica des de fa setmanes, i busca tamb un matx que li permeti recuperar el ritme de competici ara que sacosta el tram ms decisiu de la temporada.

Lpez Garai complir cicleQui no hi ser encara s Vtor Sil-va, a qui Competici va sancionar amb dos partits per adrear-se de forma poc apropiada a lrbitre del Vila-real B-CF Reus quan ja havia vist una targeta. Ricardo Vaz, que arrossegava set encon-

tres per similars fets en el derbi amb el CF Pobla de Mafumet, va reaparixer contra el Lleida Es-portiu. Aritz Lpez Garai compli-r cicle per la cinquena groga.La comitiva roig-i-negra vi-

sitar daqu a tres dies el camp del Llosetense, un equip que feia realitat, amb el recent ascens a

la Segona Divisi B, el particular somni de la localitat mallorquina de Lloseta. Els habitants del mu-nicipi van portar a terme una col-lecta per finanar el salt de cate-goria dun equip que est situat ara mateix a la penltima cuer s el retirat Huracn Valncia plaa de la classificaci. Els de

Nico Lpez esperen el CF Reus lanada va acabar en 3-0 per acabar amb la irregularitat de les darreres jornades i ajudi lequip a tirar amunt. La zona tranquilla est ara a noms cinc punts de distncia per als mallorquins, que lluitaran fins al final per no esgotar el curs sense assolir-la.

El CF Reus recupera Cassam, Dinis i Benito per visitar el Llosetense

FUTBOL

Vtor no torna fins el duel amb el Bara B i Ricardo ho va fer contra el Lleida

El roig-i-negre Vtor Silva condueix la pilota sota la pressi de dos rivals del Llosetense, a lEstadi.

OLVIA MOLET

Vicente M. IzquierdoEl CF Pobla de Mafumet torna a penjar dun fil desprs de la der-rota, diumenge, contra lOlmpic

de Xtiva (2-1), un rival directe en les aspiracions de permanncia del filial del Nstic. Qualsevol ac-ci, qualsevol errada o gol resul-taran determinants a partir dara, circumstncia que ja co-neixen els futbolistes que entre-na Martn Posse.Un daquests jugadors no est

tenint la seva millor temporada. Es tracta de Fabrice Ondoa, qui no est tenint sort amb algunes de les seves actuacions, les quals estan costant punts a lequip. Tot i aix, cal recordar que el meta, fitxat aquest mercat dhivern, acumulava un llarg gran perode dinactivitat, ja que no comptava per a Gerard Lpez al Bara B.Ondoa ha protagonitzat dues

accions puntuals desafortuna-des des de la seva arribada, com han estat el gol olmpic encaixat a la Pobla contra el Valncia Mes-talla, o la diana rebuda a Xtiva, contra lOlmpic, en un servei de banda amb sortida en fals inclo-sa. A ms, en el dia del seu debut, a Reus, el meta no va deixar una gran sensaci de seguretat sota pals.s cert que lerrada dun por-

ter sacostuma a magnificar, i s molt ms rellevant que el fet que un davanter no marqui un gol, que un centrecampista perdi una

pilota, o que un defensor falli en tallar una acci rival. Per tam-b ho s que en una situaci tan complicada com la que est vi-vint el filia