100-abril-15

8/9/2019 100-abril-15

1/24

Nº 100ABRIL 2015

PERIÒDIC DIGITAL TERCERA ÈPOCA

8/9/2019 100-abril-15

2/24

Emporion • www.emporion.org • 2 Emporion 100 anys (1915-2015)Emporion 100 anys (1915-2015)

Editorial

Les noves pors d'Europa

El 14 de març del 2015 es va celebrar a l'auditori de Can Quintana la IX Jornada de Política In-ternacional, que cada any reuneix al Museu de la Mediterrània un grup d'experts per a debatretemes d'interès global, però que també ens afecten localment. És molt positiu que el museu, que vanéixer també amb una voluntat de recollir la cultura del voltant de la Mediterrània, aculli aquesttipus d'esdeveniments, tant les jornades de Política Internacional com les Ernest Lluch.

El tema d'aquest any eren les noves pors d'Europa. Després de set anys de crisi, sembla que s'hainiciat una lleugera millora que, de moment, només afecta els sectors macroeconòmics. Els

ciutadans encara estan lluny de veure'n els efectes positius. La duresa d'aquesta crisi ha tingutuns efectes gravíssims sobre la societat. Molts europeus han començat a dubtar del projecte comúi l'euroescepticisme ha trobat terreny abonat en les mesures de contenció de despesa imposadesdes de Brussel·les.

Als europeus ens ha costat molts anys aconseguir una societat que, amb tots els seus defectes,representa un exemple a escala mundial de democràcia i respecte als drets humans. Un estat debenestar que la crisi ha fet trontollar perillosament, perquè no només ha somogut l'economia sinóla mateixa societat.

Aquest malestar ha provocat l'ascensió de noves forces polítiques que busquen trencar el modelen què estàvem ancorats des de fa èpoques. Però això té un perill: algunes de les noves formacionsmantenen l'interès per a construir una Europa millor, però d'altres tenen un esperit contrari a laUnió Europea i fan gala d'una xenofòbia preocupant i d'un populisme que en èpoques de vaquesmagres aconsegueix molt de suport popular.

La nova Europa s'ha de reinventar, tornar a recuperar l'esperit inicial, tenir en compte la situaciócrítica en què han quedat alguns estats, com la mateixa Grècia, i afrontar els nous reptes que hanaparegut. L'últim d'ells és l'augment del terrorisme dels radicals islàmics. A les pors de la crisi, elscanvis socials i polítics, l'aparició del gihadisme ho ha acabat de complicar.

En una Unió Europea cada cop més multicultural i diversa, i amb bona part de la societat recep-tiva a missatges racistes, aquest terrorisme d'extrema violència complica molt les coses. Aquestessón les noves pors que el professor de Comerç Exterior i d'Integració Europea de la Universitatde Barcelona, Joan Carles Suari; el catedràtic de la Jean Monnet d'Història de la Integració Euro-pea a la Universitat Pompeu Fabra, Fernando Guirao, i el politòleg i coordinador de recerca delCIDOB, Eduard Soler van analitzar durant la jornada de Política Internacional de orroella. Desd'Emporion encoratgem els organitzadors i el Museu de la Mediterrània a continuar-les i a con-tinuar debatent a orroella el futur del nostre món.

• Editorial

• Pels camins del Baix Ter

• Iniciatives creatives enla gestió de l'aigua

• "L'emigrant"

• Les coses connectades:el despertador, el mirall,la nevera…

• Les ombres que ens

deixa Grey

• Els bàrbars del segle XXI

• Canvis a la riba sud de laMediterrània

• Les noves pors d'Europa

• Som bipolars?

• Exercisis de català 7

• Els joves escriuen

• Proverbis, refranys ifrases fetes

• la cuina de la Catrina

• El video dels joves

• Gotes d'humor

• Cinema i espectacles

• Notícies

8/9/2019 100-abril-15

3/24

Emporion • www.emporion.org • 3Emporion 100 anys (1915-2015)

Faig caminades constants, gairebé forassenyades, pels camins del Baix

Ter. Han esdevingut com una “interminable i gloriosa vetllada esvalde la meva existència”, segons l’expressió de Frédéric Gros en el seu

llibre Caminar. Una losoa.

Els itineraris són variats i, si un és atractiu, l’altre encara ho és més: Pals;

Ullà-Bellcaire-Albons-or-la allada; l’Escala; Gualta-Fontanilles-Pa-lau-sator-Peratallada; Llabià-Serra-St. Iscle-Fonolleres; l’Estartit; margesdel riu er; Fontclara-Sant Feliu-Sant Julià de Boada; la Bisbal vorejant elDaró; Ullastret, i un llarg etcètera amb diferents combinacions.

M’atrau especialment el camí de Verges, amb possibilitat de perllongar-lo fins a Jafre i més encara. La caminada sempre és per tranquils caminsrurals, un itinerari magnífic per contemplar camps esplèndids i merav-ellar-me davant el sorprenent procés estacional dels sembrats i dels fruit-erars. El camí de la Resclosa és el pròleg introductori amb vistes al er ia horts cuidats per gent que sap què té entre mans. Quan s’establirà unpremi per reconèixer aquests genials hortolans? Més endavant, trobo elspomerars ben cuidats d’en Garcia, d’en Gusó, d’en Bagudà i altres.

El pla de Canet, una delícia per a la vista, conserva encara els refugisi les restes d’edificacions del camp d’aviació actiu durant la guerra del1936-39. El conjunt de Canet, amb la seva barrija-barreja d’edificacionsa l’entorn d’una església d’aspecte matusser, recorda la pervivència delnostre patrimoni. El mas Badia, ara centre de recerca agrari, és el símbol

dels canvis que experimenta el camp. Constitueix el suport a agricultors vocacionals que saben que exerceixen una de les professions més bo-niques del món, malgrat el tracte vexatori que reben com a conseqüènciad’interessos econòmics espuris.

Arribo a Verges quan fa estona que el campanar em guia el camí. Passo

davant els casals on van néixer el pare de l’escriptora Caterina Albert i elpolític i mecenes Cambó. Un cop a la plaça de Verges, aquest magníficescenari de la representació anual de la Passió, m’assec sota les voltes,gaudeixo del descans i de la calma i degusto un bon cafè. El camí deretorn varia la perspectiva i, si l’endemà mateix repeteixo l’itinerari, resno és igual perquè no hi ha dos dies idèntics: l’atmosfera, el treball delspagesos, les circumstàncies personals... tot afavoreix percebre noves ol-ors, descobrir matisos de verds, admirar arbres que havien passat des-apercebuts o escoltar sons inèdits. No obstant això, la caminada té el seuatractiu principal en el silenci. L’antropòleg David Le Breton, en l’Elogidel caminar , opina: “El silenci és per a l’home com una poda que el posade nou en forma i neteja de males herbes el terreny en el qual es debat.”Només el silenci ens permet escoltar el món.

Pels camins del Baix TerJoan Surroca i Sens

8/9/2019 100-abril-15

4/24


Ara fa uns dies, vaig tenir el goig d'assistir a una de les sessions participa-tives que impulsa el govern de la Generalitat per discutir la revisió delPla de gestió de les conques fluvials internes de Catalunya.

La jornada estava centrada en dos temes importants: l'abastamentd'aigua i el seu estalvi. Després de la presentació inicial per part delrepresentant de l'Agència Catalana de l'Aigua, va quedar clar que delsegon tema del debat, l'estalvi, se'n parlaria ben poc. otes les mesuresque l'esborrany del pla preveia en diferents àmbits d'actuació anaven

més destinades a incrementar els recursos disponibles que no pas amoderar les demandes d'aigua. No només això, sinó que dins l'àmbitde l'abastament les solucions passaven majoritàriament per inversionstecnològiques, orientades a beneficiar la gran empresa, a generar patentsi a estimular l'activitat econòmica d'un mercat de l'aigua cada cop mésprivatitzat. Moltes de les propostes no són inherentment dolentes, peròcal preguntar si són respostes adequades i justes a les crisis de l'aigua quehem patit i que de ben segur patirem en el futur.

D'entrada, en el mateix camp tecnològic, convindria que el pla no poséstots els ous en la cistella de la innovació més puntera, de resultats incertsi retorns petits per a la societat després d'inversions públiques notables.És il·lustratiu el cas de les dessaladores, presentades ara fa pocs anys comla garantia d'aigua en època de sequera. Certament, quan facin falta,potser alleujaran les possibles restriccions, però es tracta d'una inversiómultimilionària que de moment ha comportat poc més que despeses demanteniment. Països com Austràlia ja van superar l'etapa de les gransdessaladores i transvasaments fa dècades i ara aposten per tecnologiesaplicades a l'escala domèstica: sistemes de reutilització i regeneracióde l'aigua que utilitza cada habitatge, combinats amb incentius per ala instal·lació de tancs per a la recol·lecció de l'aigua de pluja i la sevautilització a la mateixa llar. Una recerca de la Universitat Autònoma deBarcelona demostra que la nostra ciutadania és molt favorable a la im-plantació de la recollida de pluvials, però en canvi percep que les inver-sions governamentals van orientades a donar suport a les grans empre-ses subministradores. D'aquestes disfuncions també n'alerten científicsbritànics que han estudiat els efectes de les privatitzacions que es vanproduir al Regne Unit a finals dels 80, durant el govern de Tatcher.

xerojardiActualment, als Estats Units també s'està mirant d'incidir mésen l'estalvi d'aigua que en fórmules per augmentar el proveïment, amb laconsciència que com més aigua es posa a disposició de la població méscreixen les demandes i menys atenció es presta a no malbaratar aigua.

A Califòrnia, per exemple, la intensa sequera que s'hi està vivint ha es-timulat l'impuls d'iniciatives com ara els programes "Cash for grass"; és adir, "calés per gespa", que compensen econòmicament els propietaris de

jardins que substitueixin la gespa per jardins amb poc consum d'aigua.Aquesta pràctica, coneguda com a xerojardineria, aposta per substratsde grava i per plantar espècies de plantes nadiues, adaptades a les condi-cions naturals del lloc i que requereixen molta menys irrigació que lagespa, generalment adaptada a un clima atlàntic humit. Associacions

veïnals i comunitats de propietaris californians també es mostren com-

promesos amb l'aigua i han impulsat la signatura d'acords col·lectius persubstituir gespes per xerojardins. Aquest tipus de jardineria encara gen-era reticències per la seva estètica, com les que em confessava en una oc-asió un regidor de l'Ajuntament de orroella de Montgrí i l'Estartit, peròla recerca demostra com la resistència desapareix un cop els ciutadansen veuen els resultats i en comproven els beneficis, estalvi d'aigua, pes-ticides i diners, sense minvar la seva funció com a jardí. Estèticamentaquests jardins s'arriben a convertir en autèntiques obres d'art, molt méscreatius i aromàtics que una superfície de gespa.

Finalment, cal no oblidar el vessant de conflicte social de la sequera.ots recordem les batusses que es van produir durant la sequera de2007/08: el turisme contra els regants, els regants contra els camps degolf, els camps de golf contra els ecologistes, els ecologistes contra les

comissions de desembassament, els del curs mig del er contra els delcurs baix, i alhora tots contra "els de Barcelona". Als Països Baixos, onla gestió de l'aigua és una qüestió de supervivència, fa anys que han de-senvolupat taules amb representants de tots els sectors implicats que esreuneixen amb freqüència i on es consensuen tant les mesures a llargtermini com la gestió del dia a dia. Amb metodologies participatives in-novadores s'afavoreix l'intercanvi de punts de vista, es pot intercanviarconeixement, generar empatia i finalment generar solucions justes queno depenen únicament del poder de cada sector. A les Canàries i a di-

verses conques valencianes també s'han establert mecanismes voluntarisde cessió i compensació pels drets de l'aigua entre els sectors agrícola iturístic que poden beneficiar ambdues parts. Seria realment interessantadaptar mecanismes com aquests a la realitat catalana, encallada en unsistema de govern dels recursos encara molt centralitzat i poc transpar-

ent. En aquest sentit, tant en la gestió com en la implantació de tecnolo-gies, els governs locals tenen un paper essencial a desenvolupar a travésde les seves polítiques de serveis i les seves normatives urbanístiques.

Iniciatives creatives en la gestió de l'aigua

Albert Llausàs i Pascual

8/9/2019 100-abril-15

5/24


Paradigma d’una relació molt especial entre Jacint Verdaguer i Ama-

deu Vives

Pere Pubill i Calaf, Peret (1935-2014), artista únic i incommensurable, va cantar L’emigrant al Concert per la Llibertat del 2013 al Camp Nou,davant de més de 90.000 persones que omplien l’estadi. La primera estro-fa del poema la interpretà sense cap acompanyament i va seguir cantantsol només amb la seva guitarra, aconseguint un dels moments màgicsde l’inoblidable recital.

En una consulta popular recent, coordinada per la revista musical Ender-rock amb l’objectiu de saber quines són les cançons que ens representenmillor com a país i ens projecten al món, L’emigrant n’era una, juntamentamb El cant dels ocells(popular, segle XVII); L’estaca (Lluís Llach, 1968);el Cant del Barça (Espinàs, Picas, Valls, 1974); Paraules d’amor (Serrat,1966); Boig per tu (Sala, Sabater, Capdevila, 1990); Bon dia (Gavaldà,1997); Qualsevol nit pot sortir el sol (Sisa, 1975); La santa espina (EnricMorera, Àngel Guimerà, 1907), i la Cançó del lladre (tradicional, segleXVIII).

Jacint Verdaguer (1845-1902) va escriure L’emigrant a principis de ladècada dels noranta del segle XIX. Es tracta d’ un poema dedicat al re-cord d’aquelles persones que deixaven Catalunya per anar a provar sorta l’altra banda de l’oceà. Segons Ricard orrents, l’expert més prestigiósen Verdaguer, és la més lírica de les poesies del poeta de Folgueroles, laque arriba a més gent i més endins de tothom.

Verdaguer, l’any 1874, en haver d’embarcar-se precipitadament al portde Cadis per fer el primer viatge a Amèrica, estava convençut que no entornaria. No es pogué acomiadar de ningú. Segons orrents, el poemamanté tota l’emoció i el dramatisme del desterrat. Primer s’acomiada delPirineu i dels paisatges d’infantesa i joventut. Després dels dos símbols

del país, Montserrat i Barcelona. Per últim del pare, de la mare ja mortai dels germans, i acaba amb un crit als mariners: que està malalt i que eltornin a terra. El poema és un símbol dels qui han de deixar Catalunya,i ho és també de tots els enyoraments de totes les pàtries. Verdaguermoriria en la més absoluta pobresa l’any 1902 abans que Amadeu Vives(1871-1932), el mestre que va posar música al poema, aconseguís reco-neixement i èxit.

Amadeu Vives, home d’una gran cultura, va musicar el poema de Verda-guer l’any 1894 en un dels moments més desagradables de la vida delpoeta, i pocs mesos després de la mort de la seva mare i quan feia ja dosanys de la mort del seu pare. Hi va abocar, segons ell mateix reconeixia,molt de sentiment.

Nascut a Collbató, d’una família de pagesos pobres, Vives formà part,de jovenet, de l’escolania de Montserrat. Fins a l’any 1904 en què es-

trenà Bohemios a Madrid, fou un artista d’una pobresa monòtona, enparaules textuals de Josep Pla. Hi ha constància que més d’un cop esdirigí a mossèn Cinto, llavors almoiner de la família Comillas, demanantcaritat. Des de feia temps, existia una relació d’amistat entre Verdaguer iVives, que és ben coneguda. En els inicis de la carrera musical, AmadeuVives, que passava veritables problemes econòmics, acudí a Mn. Cintoper demanar-li ajuda, fins i tot per poder menjar, i aquest mai dubtà adonar-la-hi.

Josep Pla explica també en els seu Homenots que Vives arriba un diaal pis de mossèn Cinto disposat a fer-li conèixer la música que haviaposat al seu poema L’emigrant . Malgrat la situació econòmica precàriade Verdaguer, aquest coneixia també la misèria del músic i consideràque no podia anar-se’n de casa seva sense fer-li un present. Li regalàuna edició de luxe del Quixot, que trobà entre els seus llibres. Escriu

Pla que, mitja hora més tard, l’aparatós volum era venut per un preuurgent al primer llibreter de vell que trobà. L’agraïment de Vives, però,fou excepcional.

L’estrena de la peça va tenir lloc el 8 d’abril de 1894 a la seu de l’Orfeó

Català i la cançó va ser un gran èxit ja des del moment de la seva estrena.

ot seguit, Vives va expressar a Verdaguer la seva alegria i el va felici-tar per la lletra. Mossèn Cinto, però, amb la seva habitual humilitat, lidigué: “Això meu, la lletra, no té cap importància. La lletra és el penja-robes de la música, i no pas altra cosa.”

Posteriorment a l’estrena de Bohemios, la vida de Vives canvià i s’enriquí, ies va convertir en el músic peninsular de moda, en un “diabòlic de l’èxit”.En el funeral de Vives, i per voluntat pròpia, va voler que L’emigrant hitingués protagonisme, tal com va ocórrer.

L’emigrant ens queda com a fruit del binomi Verdaguer-Vives i com aparadigma d’una relació artística irrepetible que aconseguí una obrad’art immortal.

Referències bibliogràques

1. Vilaweb:

2. Pla, J.; Vives, A. (1871-1932),Dotze homenots, tria i pròleg deToni Sala, La Butxaca, Edicions 62 (ed.), Barcelona 2013, p. 122-161.

3. “100 cançons per explicar Catalunya al món”,Enderrock ,número especial 231, desembre de 2014, pàgina 31.

4. Verdaguer, J., “Pàtries”, Poemes de Jacint Verdaguer , tria icomentaris dels poemes i posaci de Ricard Torrents, Verdagueredicions, Folgueroles 2014, p. 113-116.

5. Tintó, M., Una carta de Verdaguer a Amadeu Vives, inèdita:

L’emigrant

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya

d’enyorança es mor.

I

Hermosa vall, bressol de ma infantes a,

blanc Pirineu

marges i rius, ermita al cel suspesa,

per sempre adéu!

Arpes del bosc, pinsans i caderneres,

cantau, cantau,

Jo dic plorant a boscos i riberes:

adéu-siau!

IIOn trobaré tos sanitosos climes,

ton cel daurat?

Mes, ai, mes ai! on trobaré tes cimes,

bell Montserrat?

Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,

ta hermosa Seu,

ni eixos turons, joiells de la corona

que et posà Déu.

III

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,

no us veuré més!

Oh!, si al fossar on jau ma dolça mare,

jo el llit ngués! Oh mariners, lo vent que me’n desterra

que em fa sofrir!

Esc malalt, mes ai! torneu-me a terra, que hi vull morir!

“L’emigrant”

Adrià Arboix

8/9/2019 100-abril-15

6/24


Aquest article arriba als meus lectors passant per internet: jo faig l 'escrit,l'envio a la xarxa, el responsable del web d'EMPORION el rep, l'agrupa

amb els articles dels altres autors, i a partir del dia primer d'aquest mesd'abril del 2015 el lector els pot llegir tots si connecta el seu ordinador,el seu mòbil o la seva tauleta al domini d'internet www.emporion.org.

Com és ben sabut, internet és una xarxa física formada per cables, ones,satèl·lits, etc., que permet que mils de milions de persones ens puguemconnectar virtualment els uns amb els altres i enviar-nos informació.Naturalment, els que estan connectats són els ordinadors, els mòbils oles tauletes, però darrere d'aquests estris sempre hi ha una persona.

La tecnologia de les comunicacions, però, no para d'oferir novetats, aixòes veu cada any al Mobile World Congress, que des de fa nou anys secelebra a Barcelona. Aquest 2015 el tema de moda ha estat "L'internet deles coses". Les coses vol dir els objectes que ens envolten: el despertador,

el mirall, la nevera, la calefacció, el cotxe...L'internet de les coses vol dir que, d'aquí a un temps, un objecte, el des-pertador, posem per cas, tindrà un domini d'internet propi, i el mirallun altre, la nevera un altre... de forma que aquests objectes podran re-bre informació, processar-la, i prendre una decisió, sense que tu hi in-tervinguis. Aquesta és la circumstància determinant: la teva intervenciónomés es produirà en el moment de programar, després el procés seràautomàtic. La nevera farà inventari del seu contingut els cops a la set-mana que vulguis i passarà comanda a la botiga o al supermercat senseque tu te n'hagis de preocupar, veuràs al mirall la previsió del temps i elmateix mirall et farà una proposta de vestit per posar-te d'acord amb elque hi hagis programat, el despertador estarà connectat al web del tràn-sit i sonarà deu minuts abans, si cal, perquè no arribis tard a la feina...

Pel que fa a l'aplicació d'aquestes noves tecnologies en el sector del'automòbil, la nova font de negoci serà tan important que, segons diula premsa especialitzada, Apple té centenars d'enginyers treballant en elprojecte ultrasecret d'un vehicle elèctric autònom anomenat itan, no

per fabricar i vendre cotxes, sinó per provar en el seu tauler de coman-dament nous sistemes de control del funcionament i del manteniment.

Amb la venda d'aquests sistemes a Volkswagen, Ford o oyota, Appleguanyarà més que si vengués cotxes.

Segons dades de les grans empreses del sector, si des del 2010 els aparellsconnectats a internet superen de llarg el nombre de persones, l'any 2020n'hi haurà 50.000 milions de connectats a tot el món i, de mitjana, cadapersona en tindrà almenys sis. Una bona regulació d'aquest procés decreixement serà fonamental, i els Estats Units i la Unió Europea comen-cen a prendre mesures.

La xarxa física haurà de ser d'una enorme magnitud, requerirà inver-sions considerables per construir-la i mantenir-la, i estarà exposada almonopoli d'aquells que tinguin capacitat financera per fer-ho. D'altrabanda, el potencial econòmic i financer dels grans proveïdors de con-

tinguts també és gegantí, i ho continuarà sent. Són evidents els problem-es polítics i socials que es derivaran dels interessos enfrontats dels uns idels altres. Una bona feinada per als legisladors que hagin de garantir unfuncionament socialment suportable de la xarxa. Un cas semblant al queplantegen actualment les concessions d'autopistes o el subministramentd'aigua o d'electricitat.

Com ha succeït amb internet fins ara, o com succeeix amb els mòbils iles seves múltiples aplicacions, seran molts els que s'adonaran del granajut que podrà significar aquesta revolució tecnològica per millorar lesseves condicions de vida, a la llar, al treball, a l'oci, però també molts tro-baran massa molestes o insuportables les dificultats que comportaran.Seran molts també els que diran: "Fins aquí he arribat, d'aquí no passo."I és que les noves oportunitats de comunicació i control augmenten lacapacitat de les persones i la seva llibertat, però cada pas va acompan-yat també de nous problemes. Problemes de reeducació, problemes deseguretat, problemes de protecció de dades, problemes mediambientals.

I cada cop de forma més accelerada.

Les cosesconnectades:

el despertador, elmirall, la nevera…

Jaume Bassa Pasqual

8/9/2019 100-abril-15

7/24


Cada any, amb major o menor grau, hi ha algun títol cinematogràfic que,per raons diverses, atreu el gran públic. Vull dir que atreu el públic que va normalment a les sessions de cinema i el que no hi va tan sovint. L’anypassat va ser Ocho apellidos vascos, una comèdia espanyola que, sense sercap cosa de l’altre dijous, té una certa gràcia jugant amb els tòpics entrebascos i andalusos. Ho fa d’una forma desenfadada però respectuosa i,com sol passar en una comèdia romàntica per agradar, finalment l’amorentre els protagonistes de torn supera aquests tòpics.

Fins a la data d’avui, aquest any també s’ha estrenat una pel·lícula ambnotable èxit de públic, especialment femení, projectada al Cinema Mont-grí al cap de quinze dies de la seva estrena. La pel·lícula no pretén seruna comèdia, però en alguns moments ho podria semblar més que eldrama romàntic que pretén ser. Ens referim a Cincuenta sombras de

Grey , pel·lícula basada en una novel·la de l’autora britànica E. L. Jamesque descriu la relació entre una acabada de graduar per la Universitat deSeattle, Anastàsia Steele, i un jove magnat dels negocis, Christian Grey,la qual ha encapçalat les llistes de venda de tot el món. La novel·la anavadirigida a un públic femení jove, vull dir a noies de quinze a trenta anysque es podien sentir atretes per la morbositat que una campanya public-itària ben portada en aquest sentit intentava generar. Així, l’obra literària

i posteriorment la cinematogràfica han estat un èxit, s’han venut mésde 100 milions d’exemplars i s’han abarrotat d’espectadors les sales decinema, tot per veure com l’atractiu Grey flirteja amb la seva, diguem-ne,estimada per conduir-la cap al camí de les pràctiques del sado.

Què pot ser tan atraient de la pel·lícula? Deixant a part uns escenaris querepresenten un piló de llocs comuns d’allò que suposadament podria serl’home ideal de la nostra societat consumista: un home atractiu, reeixit,ric, en certa manera culte (sap de literatura, toca bé el piano), mostra unabona musculatura i un atractiu culet, aparentment afable i simpàtic, en-cara que no riu mai i normalment tanca un ull més que l’altre (aquest ésun detall que possiblement moltes espectadores no hauran copsat) i quela protagonista és una noieta inexperta en moltes coses i amb una certadosi d’ingenuïtat (aquest personatge és interpretat per Dakota Johnson,

la filla de Don Johnson i de Melanie Griffith, de la qual haig de dir que,malgrat tot, és el millor de la pel·lícula), la veritat és que de la pel·lículano en queda gaire res més.

Una història d’amor? No sé què hauríem d’entendre per amor. Escenes

de sexe fortes i explícites? Després d’haver vist La vie d’Adèle, d’AbdellatifKechiche, aquesta és menys tòrrida que un anunci de Dior o Chanel. Delque hauria de ser el seu leitmotiv no en queda res més que passejar qua-tre plomes de gall dindi pel damunt d’un mugró. La resta d’eines, mor-dasses, manilles, fuets, només hi són com a adorn de la sala. És a dir, totel que podia portar a escenes transgressores es queda en un ridícul total.

De tot plegat en queda una pel·lícula massa superficial, com no podiaser d’altra manera sabent que el text literari del qual s’alimenta es potresumir com la història d’una noia que es passa tota l’estona mossegant-se el llavi i d’un tipus ric i eixerit que no somriu ni fent-li pessigolles, quela vol iniciar en les pràctiques sadomasoquistes i que no queda clar siho aconsegueix, per la qual cosa haurem d’esperar a la propera entrega.

Direu, doncs, per què heu programat aquesta “excelsa obra” al Cinema

Montgrí. Doncs perquè ja abans que s’estrenés ens la demanava moltagent, sobretot un públic jove que no sol acudir a les nostres sessions decinema. Aquesta era una bona ocasió per atreure’ls i, a partir d’aquí, pot-ser podrien continuar venint a veure altres pel·lícules i també, és clar, eraprevisible que, tal com efectivament va ser, féssim una bona entrada, toti que el rendiment final no passés del d’una pel·lícula normal, ja que laproductora se’n va emportar el 50% dels ingressos de taquilla.

És curiós. La pel·lícula no és bona. El públic, al sortir, així ho reconeix

i així ho explica, però aquest argument mou, a qui ho escolta, el desigd’anar a veure-la segurament perquè obre el mateix morbo que els prim-ers que l’han vista van sentir i els va portar a visionar-la. Desitjos inabas-tables?

A les sessions de Cincuenta sombras de Grey al Cinema Montgrí hi va-ren assistir 600 persones. La setmana següent es va projectar una ex-traordinària pel·lícula alemanya titulada La conspiración del silencio, undrama judicial, basat en fets històrics. Un relat intel·ligent i interessantsobre l’intent d’un ambiciós jove fiscal de portar criminals de guerra nazisdavant la justícia i que ha de superar una conspiració de silenci en la qualestan involucrades importants institucions alemanyes i alguns membresdel govern que intenten encobrir els crims de responsables nazis en elcamp de concentració d’Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial.

Foren els coneguts com a judicis d’Auschwitz, celebrats a Frankfurt l’any1963. Al visionat d’aquesta extraordinària i necessària pel·lícula hi varenassistir escassament un centenar d’espectadors.

Les ombres que ens deixa Grey

Jordi Bellapart

8/9/2019 100-abril-15

8/24


Suposo que la fantasia i la imaginació d'aquell jovenet, especialmentmotivada quan tocava estudiar temes com els dels pobles bàrbars i les

invasions, saquejos, guerra i destrucció que van fer patir l'Imperi romàfins a arribar al seu tràgic final, van crear unes imatges fictícies de vio-lència i salvatgisme, que des de llavors, quan escolto o llegeixo la paraulabàrbar, inevitablement tornen a reviure a la meva memòria.

Els grecs, ja al segle V aC, i posteriorment els romans, utilitzaven aquestterme, que d'origen significava estranger, per anomenar també els po-bles, civilitzacions o persones: cruels, incívics, violents, insensibles, in-cultes i d'una gosadia i temeritat extraordinàries.

segleEls bàrbars i les seves invasions ens evoquen uns pobles i unes gentsque van marcar amb la caiguda de l'Imperi romà el que és considerat ala història com els inicis de l'edat mitjana; una història i uns fets quequeden molt llunyans, tant en el temps, com del nivell intel·lectual, cul-tural i tecnològic que ha assolit l'esser humà al segle XXI, cosa que ra-onablement ens hauria de fer suposar que els bàrbars i els seus incívics isanguinaris comportaments no poden tenir cabuda a la nostra societat.

Malauradament no és així, els bàrbars continuen existint, saquejant, an-iquilant i destruint en ple segle XXI; fins i tot m'atreveixo a dir que s'hansuperat i poden arribar a ser més temibles que els de l'edat antiga; elque ara els motiva és molt més irracional i pervers, i atempta contra lahumanitat sencera; els d'avui han canviat l'espasa i la llança per la pis-tola, la bomba, el punyal i últimament pel mall i la barrina elèctrica; hansubstituït també la cavalleria per excavadores i buldòzers. Les seves ac-tuacions, destruint el llegat històric cultural dipositat al Museu de Mos-sul a l'Iraq, s'han pogut veure en tots els mitjans de comunicació. Pocsdies després, arrasaven amb maquinària pesada les mil·lenàries ciutatsde Nimrud i Hatra, Patrimoni de la Humanitat. emo que no seran les

últimes.

Aquest procedir dóna peu a pensar que la seva intenció és anar elimi-nant tot el llegat de les antigues civilitzacions que van habitar des de

fa més de cinc mil anys les riberes dels rius Eufrates i igris; aniquilar,entre d'altres, la població i la religió cristianes establertes des de fa quasi

dos mil anys al que va ser Mesopotàmia, juntament amb la memòria i elllegat d'unes civilitzacions recollides a l'Antic estament, origen i bres-sol de les tres religions monoteistes. La Història, la cultura, la pluralitatreligiosa, i la l libertat de pensament, molesten aquests nous bàrbars, queactuen fent allò que saben fer millor: destruir, aniquilar i esborrar.

Si ni el respecte als seus ancestres els atura, no ens ha d'estranyar que,si s'expandeixen a Egipte, pugui arribar el dia que vegem en directe pertelevisió la voladura de les piràmides, dels temples, o les grans estàtuesdels faraons. Quin malson!

Moltes vegades, malgrat la incomprensibilitat dels fets, hom es preguntael perquè i quin sentit té tot això; és de suposar que ho fan com a estratè-gia de terror per atemorir, doblegar i sotmetre, de moment els més prop-ers que no pensen com ells, aprofitant també per advertir el món sobreles actuacions que són capaços de fer arreu, contra el patrimoni, escoles,museus, persones, institucions o qualsevol altra cosa que els destorbi,encarni o representi la llibertat, la cultura o la història.

L'estat permanent de guerra civil que pateixen Síria i l'Iraq, juntamentamb Líbia -per citar només aquests tres-, i tot el que comporta de sofri-ment per a la societat civil: matances, neteges ètniques i religioses, caos,misèria, exili massiu, saqueig i destrucció, em fa tenir sospites que tant latrontollant situació de Bashar al-Assad, com la caiguda dels règims delscriminals dictadors Saddam Hussein i Moammar al-Gaddafi, ha estatcompensada amb escreix per l'entrada en escena d'Estat Islàmic. otesaquelles esperances que s'intuïen democratitzadores de l'anomenadaPrimavera Àrab se n'han anat en orris i la pau, la seguretat mundial i elpatrimoni cultural estan cada vegada més amenaçats.

L'única cosa que continua inalterable és l'exasperant lentitud de la co-munitat internacional per donar, d'una vegada per totes, ajuda i respostaper tal d'evitar la destrucció continuada del Patrimoni de la Humanitat.

Els bàrbars del segle XXI

Josep Fuster

8/9/2019 100-abril-15

9/24


A finals del segle XX la Unió Europea tenia molt allunyats del seu ter-ritori la majoria de conflictes armats que sacsejaven el món. La seguretata la riba sud de la Mediterrània la garantien uns estats governats perdictadors o amb una democràcia poc solvent. Un cop amb Muammaral-Gaddafi reconvertit en aliat, des del Marroc a Síria els països costanersgaudien d'una certa estabilitat política, econòmica i social. Això sí, lesllibertats brillaven per la seva absència.

Els atemptats de l'11 de setembre del 2001 contra Nova York i Washing-ton van significar l'inici d'un canvi que ha modificat les regles de joc, hapermès l'aparició en escena de nous actors i ha alterar l'statu quo exis-

tent. Primer amb la guerra a l'Afganistan contra els talibans, i desprésamb la segona guerra contra l'Iraq, els Estats Units i els països que elsfeien costat van aconseguir dues coses que han tingut moltes conseqüèn-cies. D'una banda trencar les estructures d'estat d'aquests dos països i del'altra, escampar per tot el món àrab els combatents islamistes que s'hihavien concentrat. Van esclafar un rusc, però les abelles es van escampararreu. Molts dels muhajidins van tornar als seus països d'origen generantuna nova situació.

L'inici de la crisi financera als Estats Units, que es va traslladar alcap de poc a Europa, va tenir una influència molt gran per als veïnsdel sud. El turisme occidental va disminuir considerablement i la po-blació va començar a sentir també la força de la crisi. A partir del 2010,l'autoimmolació d'un jove venedor ambulant a unísia com a protestaperquè no es podia guanyar la vida va ser el tret de sortida pel que s'haconegut com la primavera àrab. Des d'Occident es va veure inicialmentcom una revolució democràtica inèdita en aquests països. Es va produirun efecte en cadena que va acabar en pocs mesos amb les dictadures deunísia, Egipte i Líbia.

Altres dictadures van avançar-se als esdeveniments, algunes fent algunaconcessió democràtica, però la majoria augmentant la mà dura contraels que protestaven. L'exemple que els dictadors que havien afluixat lesseves posicions havien acabat caient va fer que, el mateix Gaddafi a Líbiao al-Assad a Síria, optessin per un enfrontament obert. Occident no vadubtar a ajudar a fer caure Gaddafi perquè Líbia té unes fantàstiques re-serves de petroli i gas, o a substituir Ben Alí, a unísia, per exemplificarque la revolta era democràtica.

A Egipte la cosa es va complicar. Hosni Mubarak era un bon aliat i noes va valorar que la seva caiguda portaria els Germans Musulmans alpoder. I això ja no va agradar tant. Per això Europa i els EUA no van

veure malament el cop d'estat del general Abdul Fatah al-Sisi del julioldel 2013. Les coses tornaven al seu lloc.

I on s'han generat més dubtes ha estat a Síria. Si s'ajudava a les guerrillesa acabar amb Baixar al-Assad hi havia el perill que aquest país, frontereramb Israel, acabés convertit en una mena d'Afganistan mediterrani. Peròalhora tampoc es podia ajudar al dictador a massacrar la població, per-què això es contradeia amb la revolta democràtica que es venia. Des del

2011 el conflicte sirià ha deixat més de dos-cents mil morts. Un paísabsolutament partit i ha afavorit la creació de l'Estat islàmic en una partdel seu territori. Ni s'ha intervingut des d'Occident ni se sap com resol-dre el tema.

Així ara, la riba sud de la Mediterrània té un país descontrolat, Líbia; elMarroc, Algèria i Egipte sota dictadures més o menys pseudodemocrà-tiques i un conflicte irresoluble a Síria. L'únic país que ha encarat ambcerta claredat el difícil camí cap a la democràcia ha estat unísia. Peraixò no és gens estrany que el terrorisme gihadista s'hagi posat com a ob-

jectiu la seva desestabilització. Els atemptats del 18 de març del 2015 que van deixar 23 morts, entre ells una parella de jubilats catalans, van anardirectament contra la principal font d'ingressos del país, el turisme. Sa-ben perfectament que sense els ingressos turístics unísia tindrà moltesdificultats i que la persistència de la crisi pot afavorir noves protestes queabonin el terreny per als seus interessos.

Faria bé la Unió Europea en tenir cura i ajudar els tunisians, i en vetllarper la situació política dels països del sud. No es tracta de tapar-se els ullsi fer veure que les dictadures no són dictadures; però sí de buscar me-canismes de desenvolupament per democratitzar-los sense desestabilit-zar-los com s'ha fet. Els conflictes s'han acostat al territori europeu i elsserrells d'aquests ja han atacat directament el cor d'Europa. El terrorismegihadista ja suposa la principal amenaça, però aquest no ha sorgit del nores. És la conseqüència de tot un seguit de decisions i accions poc pen-sades, estratègicament nefastes i d'una crisi que ha devastat mig món.

Canvis a la riba sudde la Mediterrània

Josep Martinoy

8/9/2019 100-abril-15

10/24


El dissabte 14 del passat mes de març, a l’auditori del Museu de la Medi-terrània, tingué lloc la IX Jornada de Política Internacional “Les novespors d’Europa”. La presentació de l’acte anà a càrrec de Gerard Cruset,director del Museu de la Mediterrània; Jordi Cordon, alcalde de or-roella de Montgrí, i Ferran arradellas,director de la representació de laComissió Europea a Barcelona, que tingué una triple participació com apresentador dels conferenciants, l’aportació de la seva pròpia experièn-cia i, finalment, en les resposta a les preguntes que es varen formular alfinalitzar la presentació.

Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, i Jo-sep Martinoy, periodista, s’encarregaren de la introducció de la jornada.De les paraules de Josep Martinoy voldria destacar les referides “al ter-rorisme, principalment jihadista, i l’esperança o la depressió. La unió odesunió d’Europa i les seves pors...”.

L’organització d’aquesta IX Jornada havia formulat preguntes comaquestes: sabrem superar les noves pors d’Europa? Els europeus difícil-ment podíem imaginar, a principis del segle XXI, que a partir del 2007arribés una profunda crisi econòmica i la transformació de la societat,l’índex d’atur i les retallades en educació i sanitat. I països amb risc defallida! otes elles amb conseqüències tals com que quasi cap govern s’hapogut mantenir després d’unes eleccions. Noves forces polítiques, mésradicals, i algunes, com Syriza a Grècia, han arribat al govern amb difi-cultats econòmiques greus. Divisió dins la Unió entre nord i sud, aquest,castigat per les penúries econòmiques. Radicalisme islàmic: l’atemptatcontra el setmanari Charlie Hebdo, i el terrorisme jihadista instal·lattambé en el cor d’Europa. Són aquestes les noves pors d’Europa?

El primer conferenciant fou Joan Carles Suari,professor de Comerç Ex-terior i d’Integració Europea de la Universitat de Barcelona (UB) i mem-bre del eam Europa. El títol de la seva conferència fou “Què dificulta lasortida de la crisi a Europa?”, de la qual va assenyalar conceptes i aspecteseconòmics que varen impactar com els següents: la màquina infernal del’economia? Hi ha pessimisme després de 70 anys? Què som? Què fa-rem? N’hi ha per al pessimisme? Creixement, ocupació, preus i equilibriextern. 19 països amb la mateixa moneda! A Alemanya, set anys de per-centatges de creixement negatiu, a deu anys lleugerament positiu. D’onsortiran les misses? Reforma institucional? Llibertat de preus? Mercat

del treball? Menors diferències territorials? Educació i formació? Presta-cions socials? Pressió sobre el medi ambient i canvi climàtic? Incrementde desigualtats i risc de marginació? Increment de l’atur? Perills i pors dequedar-se fora? Grècia, perdonen els seus crèdits? Ucraïna: cronificació

del problema vital? Europa amb un 25% d’atur? Els joves, una joia, peròi el col·lectiu dels 40 anys? Economia sense IVA?

Després d’una pausa per al cafè, es va reprendre l’acte amb la intervencióde Fernando Guirao, catedràtic Jean Monnetd’Història de la IntegracióEuropea (càtedra ad personam), a la Universitat Pompeu Fabra (UPF),sota el títol “Són noves les actuals pors polítiques i socials a Europa?”,de

la qual destacaria alguns dels temes, tals com: crisi de representativitat?Com gestionar la pèrdua de pes de l’economia? Incerteses? Societat par-ticipativa? Noves forces polítiques emergents? Globalització? Catalunya,nou estat? S’explica malament la història? El comunisme? La coalicióde governs. Del 1944 al 1951 en què va acabar el càstig a Alemanya.L’estat del benestar i la cohesió social? Drets i obligacions? Legitimitat,cap! ots han fracassat. Persecució dels ciutadans. Procurar i recuperarla legitimitat. Governs de coalició? Plena ocupació? L’atur registrat el1929 ens va portar el feixisme. Parlar dels anys 40? I avui, governs en fal-lida? Polítiques fiscals. Política distributiva. Globalització, 1947? Econo-mies modernitzades? Un model actual que no poden mantenir ni potser imposat. Models compatibles. Creació d’una Unitat Europea. Anys70-72, economies competitives subvencionades de forma molt generosa.Dicotomia entre governs nacionals i la Unió Europea, molt allunyadadel ciutadà. Grècia, legitimitat nacional enfrontada a la legitimitat del’Europa col·lectiva. Confrontació i comprensió dels problemes. Europano solucionarà el problema, només actuarà millorant el sistema institu-cional.

El tercer conferenciant, Eduard Soler, politòleg, coordinador de Recercadel CIOOB, va desenvolupar la seva conferència “Quina estratègia deseguretat per a Europa”.errorisme i crisi del cercle que envolta l’Europacomunitària. Països veïns, que requerirà nova estratègia, proposarEuropa al món. Problemes actuals: amenaces a Ucraïna. La seguretat!L’any 2004, incorporació de 10 nous països. Centenars de persones enla pobresa. Capacitat de bloqueig. Conflictes regionals. Algèria. unísia.Seguretat interior. Crim organitzat. Estats dèbils. No resolució dels prob-lemes exteriors. I els interiors? Veïnatge. Fets de Maidan (plaça cen-

tral de Kíev). Any 2003, readaptació-seguretat. El G10: policentrisme ipréstecs: Alemanya, Bèlgica, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó,Països Baixos, Regne Unit, Suècia i Suïssa. El G20 pren les grans deci-sions, emergències i terrorisme: Europa n’exporta. Mal ús de la religió.Processos de radicalització. Xarxes internacionals. Comparació de lestres darreres dècades i fi del model bipolar. Veïnatge. errorisme local-itzat.

Amb el debat amb els ponents i el torn de preguntes, moderat per XavierFerrer,van finalitzar les jornades. Entre les preguntes, la majoria refer-ides a la pròpia Unió Europea, voldria assenyalar la que jo mateix vaigformular sobre Catalunya i el procés en què està immersa. Les respostesforen molt amables per part d’Eduard Solé i la final de Xavier Ferrer,però sense que cap d’elles tingués, al meu parer, gran rellevància respecte

a la pregunta formulada, ni “si aquesta era o no una de les noves porsd’Europa...”.

Les noves porsd’Europa

Santi Sató

8/9/2019 100-abril-15

11/24


Arraconar-me els diumenges a la meva butaca i posar els peus, amb mit- jons, és clar, sobre un coixí prèviament col·locat a la taula del saló, ésun dels plaers que penso que em resistiré més a perdre. No és cap luxeasiàtic i, a més, em permet cercar en els diaris aquelles coses diferentsque, més o menys, ja sé des de la nit anterior, quan he repassat les edi-cions digitals i hem apagat el televisor després de veure les portades dels

diaris del dia següent.Desitges que arribi la peça periodística imprevisible, la diferent de lesaltres. A mi em va sortir al pas, diumenge passat, una autèntica perla alllegir El País. Era una entrevista amb el psicoanalista i assagista britànicDarian Leader, que acaba de publicar Estrictament bipolar , una anàlisisobre aquest trastorn, i on l’entrevistat dóna a entendre que és l’últimageneració de la “mania depressiva”.

Vaig dubtar uns instants entre continuar llegint o deixar de fer-ho, però vaig inclinar-me per continuar llegint quan, en la seva primera resposta,Darian Leader explica que el trastorn bipolar afecta entre un 10 i un15% de la població, perquè la seva definició actual és, en gran manera, elreflex d’algunes característiques de la vida moderna i, per això, cada veg-ada són més els que la pateixen, fins i tot no n’hi ha tants sense saber-ho.

“El trastorno bipolar es un reflejo de la vida moderna” era el títol del’edició en paper, encara que en la digital es va optar per “Cal eliminarla distinció entre salut i malaltia mental”. Llegeixin la peça, perquè valla pena.

L’assagista britànic explica que la crisi econòmica ha portat, entre altrescoses, els contractes laborals curts i l’augment de la inseguretat laboral.“I estem obligats a mostrar”, diu, “un entusiasme extraordinari per cadatreball. Fins i tot, si vas a una classe de ioga, se t’exigeix un lliuramentde cos i ànima. Has d’afrontar cada projecte amb un entusiasme des-mesurat. Això vol dir que hi haurà un ritme natural d’agitació, seguitd’esgotament, cosa que pot portar a un diagnòstic poc científic de bipo-laritat [...]”.

I estén els seus dubtes quan recorda que, fa temps, s’entenia com a moltpreocupant el desig compulsiu que algunes persones tenien a l’hora decomunicar-se amb els altres. Xerraires, cotorres i pallisses. “Això, que espercebia tradicionalment com el tret principal del maníac, és avui unaobligació social. Cal ser a Facebook, a witter.” Em vaig veure retratat,de vegades m’estenc massa a parlar i m’he rendit al witter... com moltsaltres.

Darian Leader es passeja detalladament sobre el paper que les farmacèu-tiques han jugat i jugaran en l’aparició o metamorfosi de malalties -afir-ma que en els anys propers assistirem a un creixement espectacular enla venda d’ansiolítics-, que el lector pot llegir amb detall si clica damuntl’enllaç que hi ha en unes línies més amunt.

I es queixa amargament que hàgim abolit la dimensió narrativa de la

vida humana quan recorda que, a Anglaterra, els metges dediquen unamitjana de sis minuts a cada pacient. “Què pots aprendre de la històriad’algú en sis minuts?”

En acabar de llegir, em vaig preguntar si tot això, que a primera vista

va més de psicoanàlisi i psiquiatria, té més força. I m’he dit que sí, quepoques persones s’escapen dels entusiasmes professionals -de forma sin-cera o forçada, perquè no tenen altra opció- i quants acaben descoratjatso esgotats en acabar aquesta lluita personal contra el pessimisme o larealitat.

“Hi ha molta gent”, diu el psicòleg entrevistat, “que als pocs minuts deconeixe’t, et diu que ets bipolar; no obstant això, ningú et diu en unafesta: ‘Sóc esquizofrènic’”.

Reconec que, en acabar de llegir, estava confós. No estarem tots un xictocats?, vaig dir-me al mateix temps que pensava que potser sortiríemde dubtes quan anéssim a parar en un divan i algú ens digués que unamultinacional farmacèutica està a punt de treure un remei d’últimageneració, meravellós, per solucionar el nostre problema, que és tambéuna malaltia de nova generació. De moment, ja ens anuncien que en elspropers deu anys consumirem molts més ansiolítics. Quelcom és algunacosa.

Som bipolars?

Javier Zuloaga

El trastorn bipolar afecta entre un

10 i un 15% de la població.

En els anys propers assistirem aun creixement espectacular en la

venda d’ansiolítics.

8/9/2019 100-abril-15

12/24


orroella de Montgrí, 12 de gener del 2015

Benvolgut Sr. Pere Blasi.

Sóc la Mariona Regincós de orroella deMontgrí i tinc 13 anys.

M’han demanat que li escrigui una carta i,abans d’escriure-la, m’he documentat unamica sobre la seva trajectòria i he observat quela vida en aquell temps no era tant fàcil comara.

Ara tenim ordinadors i Internet. Els ordina-dors són uns artefactes que es fan servir perfer activitats amb més facilitat i, amb l’ajudad’Internet ens comuniquem amb tot el món enuna xarxa d’interminables cables que uneixen

les vides de quasi totes les persones del món.Li deu semblar que exagero però és real, toti que amaga molts perills, Internet és un delsavenços més grans en la tecnologia dels nos-tres temps. Estic segura que li agradaria.

Ara tot és diferent, ja no ens hem d’amagar perllegir llibres en català sinó al contrari, a veg-ades fins i tot ens obliguen a llegir!

Aquí, a orroella, van fer una biblioteca i vandecidir que el seu nom es decidiria per vo-tació. Entre els noms que es podien triar hihavia el de Pere Blasi i va sortir elegit!

O sigui, que ara té una biblioteca amb el seunom.

«Boig, el món és boig, però és nostre i és elmillor entre els possibles» Aquesta és unafrase de Lax’n’busto, un grup català. L’he triatper incloure en aquesta carta perquè per a mireflecteix, una mica, el que va fer vostè. No sési a vostè el món li semblava boig però sí quecrec que el que va fer va ser lluitar perquè fosel millor entre els possibles. I, no sé si ho vaaconseguir com volia, però a mi ja m’està bé elmón que ens va deixar.

Espero que sigui a on sigui li arribi el que he

volgut expressar en aquesta carta.Mariona

orroella de Montgrí, 11 de gener de 2015

Estimat Mossèn Viver:

Sóc un alumne de 2n d’ESO de l’InstitutMontgrí i ens han explicat que aquest any ce-lebrem el centenari del naixement de la vostrarevista, Emporion. Qui us havia de dir quanla vau crear, amb el mestre Blasi, que al cap decent anys la revista encara es publicaria!

A orroella de Montgrí han passat moltescoses des de llavors, no us podríeu creurecom funcionen ara les coses. Algunes usagradarien i d’altres no tant, però segur queestaríeu molt contents de com ha evolucionataquesta revista.

PauEl camí fins arribar al número noranta-setde la tercera època no ha estat gens fàcil nicontinu, han passat coses de tota mena: Ja sa-beu que la varen tancar dues vegades, durantles dues dictadures que hi va haver durant elsegle XX a l’Estat espanyol. La Guerra Civildevia ser una època molt difícil que us va fermarxar de orroella, perquè estàveu en perill.Però després de la guerra, quan vàreu tornar ino vàreu poder seguir endavant amb Empo-rion, també devia ser molt dur.

Aquest any 2014 ha estat especial per a totsels catalans i catalanes perquè hem pogut opi-nar sobre la independència de Catalunya. Sihaguéssiu viscut aquests moments de ben se-gur que estaríeu al capdavant d’aquest procés.

Catalans com voslatres ens han portat fins onsom ara i sou l’exemple de molts catalans i cat-alanes que lluiten pels seus ideals.

Gràcies per tot el que heu fet per orroella.

Cordialment

Pau Fuentes Lima

Els joves escriuen

orroella de Montgrí 10 de gener del 2015

Estimat Sr. Blasi,

L'altre dia a classe vam començar a parlar so-bre la revista que vostè i Mossèn Viver varenfundar: Emporion. Aquesta revista va ser fun-dada l'any 1915.

En aquella època Europa estava en plena 1aguerra Mundial, però Espanya no hi partici-pava i era un temps de bonança econòmica ide canvis tecnològics i científics molt grans.

Catalunya tenia una de les institucions mésimportants que ha tingut mai: la Mancomuni-tat. Va fer construir carreteres, ponts, camins,telèfons i va voler que cada poble tingués la

seva escola i la seva biblioteca. ambé, enaquells anys, Pompeu Fabra va publicar lesNormes d'ortografia catalana.

ota aquesta situació històrica va tenir unagran influència en el que va fer vostè. Vostèera un professor que va arribar a orroellal'any 1911. Era una persona que l'importavamolt la cultura. Va arribar per dignificar unaescola, i va augmentar el nivell cultural dels

vilatans a través d' un centre cultural, l'AteneuMontgrí. Dos anys més tard, va arribar Moss-èn Viver que conjuntament amb vostè i méscol·laboradors, varen fundar la revista Empo-rion. Al cap d'uns anys us la van prohibir, peròla vau poder tornar a editar més tard.

Quan es va acabar la Guerra Civil, ja no la vàreu poder publicar més, fins que al 2006, ungrup de gent la va voler recuperar. I encara essegueix publicant, però en format digital.

Finalment m'agradaria dir-li que en el seuhonor, han fet una biblioteca amb el seu nom.Seria interessant que encara estigués viu perpoder saber la seva opinió sobre l'època que

vivim ara, tant diferent de la de 1915.

Molts petons i abraçadesCarla.

8/9/2019 100-abril-15

13/24


Proverbis, refranys ifrases fetes

Jaume Bassa

“De mica en mica s’omple la pica” – “De gota en gota s’omple la bóta”

Signicat: El mes passat us vaig parlar de la conveniència d’assumir riscos per aconseguir objecus (“qui vulgui peix que es mul-li el cul”, “qui no s’arrisca no pisca”). Ara, cal tenir present que els objecus es poden aconseguir ràpidament, amb una acció valen-ta, o també a poc a poc, amb diversos actes menors, connuats, prudents o astuts. De xic en xic es pot anar omplint la pica o la bóta. Pica és la peça còncava de pedra o terrissa desnada normalment a contenir aigua (pica de la font, de l’abeurador, etc.). Bóta és el recipient de fusta desnat normalment a contenir vins. A labóta del racó s’hi sol guardar el vi més vell o millor del celler . El celler és el lloc de lacasa, de vegades subterrani, on es guarda el vi i altres aliments; no s’ha de confondre amb el rebost , on també es guarden aliments, prop de la cuina.

Aplicació: Quan es proclama que amb paciència i perseverança es poden obtenir bons resultats. Omplir. A Torroella, en converses normals, més que “omplir” solem dir “emplenar”.

“A misses dites”

Signicat. La missa és la commemoració crisana del sacrici de Jesús a la creu. És precepte de l’església catòlica d’oir missa sencera cada diumenge

i festa manada. Així doncs, no compleix el precepte qui arriba quan la missa ja és dita.

Aplicació. Quan una persona o una cosa arriba massa tard.

Fa unes setmanes el direcu de la CUP David Fernández deia: “Aquest acord del Tribunal Constucional arriba a misses dites”.

“A la babalà”

Signicat. Una altra frase feta d’origen religiós, encara que en aquest cas no ho sembli. Al seu diccionari emològic Joan Coro-mines n’indica la procedència aràbiga, Alà bâb Al-lâh que vol dir sobre la porta de Déu, a la mà de Déu, i cita exemples d’ús an-c de la fraseàrab, com ara d’un viatger que sora al desert sense provisions, sense diners... Alà bâb Al-lâh,a la mà de Déu (Alà). Aplicació. Per dir que una cosa es fa sense pensar-s’hi gaire o gens.

Solucions proposades per a “Mucho ruido y pocas nueces”

N’hi ha hagut només una:

“Molta fressa i poca endreça” (la proposa Joan C. i B.)

Signicat: Fer endreça és posar les coses en ordre. Endreça, com dreçar i com dret , ve del mot lla directus, i signica posar dret, po-sar de forma correcta: “he passat dues hores endreçant la cuina”. Quan es fa endreça, és dir, quan es posen les coses en ordre, és

natural que es faci fressa, però la frase feta adverteix que tot plegat pot ser enganyós, que potser es remena molt i s’ordena poc.

Aplicació: Quan es vol posar en evidència algú, que simula fer molt, però de resultats de la seva pretesa acvitat se’n veuen pocs. Fressa. El Diccionari de l’Instut d’Estudis Catalans deneix fressa com a “soroll o brogit connuat”, però ja sabem que a Torroella normalment s’usaaquest mot per designar qualsevol soroll o brogit, tant si és connuat com si és sobtat.

“A toda prisa”

Feu una proposta: Quina frase feta catalana podríem ulitzar, en el sent més aproximat possible?

El mes vinent comentaré les respostes rebudes.

8/9/2019 100-abril-15

14/24


La cuina de la Catrina

Caterina Bosch

Bacallà amb carxofes i pèsols

Ingredients per a 4 persones:

• Bacallà: un tros de morro per persona

• ½ kg de pèsols

• 6 carxofes

• Alls trinxats (1 cabeça)

• Farina

• Julivert

• Oli

• Sal

• Cireret

• 2 ous bullits

Preparació:

En una paella amb oli, fregim lleugerament el bacallà enfarinat (volta i volta) i el reservem. ambé fregim i reservem les carxofes netes i talladesa quarts.

En el mateix oli, en una cassola fem un sofregit dels alls. Abans quesiguin daurats hi posem els pèsols i el cireret. Quan ja quasi estiguincuits els pèsols, hi posem les carxofes i el bacallà. Hi afegim una culle-rada de farina i el julivert picat desfet en una mica de suc de la mateixacassola. Ho deixem coure uns minuts sense deixar de remenar la cassola.

Abans de servir-ho hi trinxem els ous per sobre.

Remenat de botifarra de perol i bolets

Ingredients per a 4 persones:

• 1 pot de bolets variats

• 4 botifarres de perol• 2 cebes grans

• Sal

• Oli

Preparació:

Coeu els bolets, afegiu–hi la ceba tallada a juliana. Una vegada afogadaincorporeu-hi les botifarres estripades. ot molt ben remenat.

8/9/2019 100-abril-15

15/24


Gotes d'humor

Fuster

8/9/2019 100-abril-15

16/24


Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

8/9/2019 100-abril-15

17/24


8/9/2019 100-abril-15

18/24


8/9/2019 100-abril-15

19/24


8/9/2019 100-abril-15

20/24


8/9/2019 100-abril-15

21/24


La peli del mes: La teoría del todo

8/9/2019 100-abril-15

22/24


Notícies

NOTÍCIES DE MARÇTORROELLA I L'ESTARTIT

Parc "Revista EMPORION". El ple d'aquest mes

de març va aprovar per unanimitat que es posi

una placa amb el nom de "Revista EMPORION"

en el parc infantil que hi ha al costat del safa-

reig de la vila. En comunicar-nos la notícia, la

regidora de Cultura ha posat en relleu que EM-

PORION celebra enguany el Centenari de vida,

i també ha fet menció a la idoneïtat d'un parc

infantil, on van a jugar nens i nenes: "qui sap sialgun d'ells en un futur ens serà relleu".

IX Jornada de Política Internacional. Com en

anys anteriors, aquesta jornada va ser de re-

flexió i de diàleg entorn a una problemàtica del

nostre temps de gran interès. Sota el títol "Les

noves pors d'Europa", i coordinada pels com-

panys del Consell de Redacció d'EMPORION,

Xavier Ferrer i Josep Martinoy, es va presentar

el dissabte 14 al Museu de la Mediterrània. Hi

van participar Joan Carles Suari, professor de

la Universitat de Barcelona, Fernando Guirao,catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, i

Eduard Soler, politòleg.

La Mina d'Aigua. Una vegada acabades les ob-

res, l'Ajuntament va organitzar per al cap de

setmana dels dies 28 i 29 l'inici de les visites a

la Mina del segle XIV. Se'n podran recórrer en

uns 130 metres.

Programa "Divendres" de V3. Es va dedicar a

orroella i l'Estartit els dies 16, 17 i 18. El popu-

lar programa va fer un gran desplegament tèc-nic i logístic a la plaça de la Vila. Difícilment

podia tenir la nostra població un millor apara-

dor propagandístic. Diversos veïns varen expli-

car diferents aspectes de la nostra natura i de la

nostra cultura.

IX Beques de recerca Joan orró i Cabratosa.

Els treballs guanyadors es van presentar al Mu-

seu de la Mediterrània el divendres 20. Les ex-

plicacions (sobre història, biologia) van ser de

gran interès.

Carrers en vers. Molt deslluït pel mal temps, a

migdia del dissabte 21 va començar l'itinerari

poètic a la plaça de la Vila. Un recorregut pels

carrers que va organitzar la Biblioteca Pere Blasi

en col·laboració amb l'Oficina de Català i l'Àrea

de Cultura i Festes.

Super English Day. Per al divendres 27 es van

organitzar al Col·legi Sant Gabriel activitats

amb un fil conductor: tot en llengua anglesa,

contes, màgia, gospel, pop-rock, etc. amb

la participació dels més de 750 alumnes i lacol·laboració de professors, exalumnes, pares i

voluntaris veïns de orroella. ambé bombers,

policia i personal d'ambulància amb tallers/xer-

rades en anglès.

X Mostra de eatre. Al Cine Petit es va pro-

gramar "El millor dependent del món" el di-

umenge 1, Sidral a l'hospital" el diumenge 8,

"25 de gener" el diumenge 15, "Cómplices" el

dissabte 21 i "Valga'm Déu quina família" el di-

umenge 22.

Pla de seguretat local. El dimarts 3 es va fer una

reunió a l'Ajuntament per acordar la redacció

del Pla, que seria el primer als municipis de

Girona. Hi van assistir el director general de

serveis territorials d'Interior de Girona i la sub-

directora general de coordinació de la Policia de

Catalunya.

Pla especial del port. Va tenir el vistiplau ma-

joritari el dijous 5 gràcies al vot favorable de

l'equip de govern i del regidor no adscrit Fran-cesc Ferrer. UPM i ERC es van abstenir perquè

no estaven en contra del projecte de millora

sinó per com l'ha gestionat l'equip de govern.

III Jornades de Recerca i erritori. Van tenir

lloc el divendres 6 i dissabte 7 al Museu de la

Mediterrània sobre "Gestió i conservació del

poblament vegetal al massís del Montgrí, les Il-

les Medes i la plana del Baix er". El dissabte al

matí es va poder observar la gestió dels hàbitats

in situ, amb una sortida de camp al massís i a

la plana.

Presentació de "Viatge enlloc". L'autora el va

presentar a la Biblioteca Pere Blasi el divendres

6.

Exposició a La Sala. Es va inaugurar el diven-

dres 6 "Dones invisibles" per recordar Montser-

rat Abelló i Joana Darné.

Espai er. El dissabte 7 va presentar L'impresario

in angustie". El divendres 20 el "enorio" de

Joan Pera i Lloll Bertran. El dissabte 28 "BrodasBross", concert concepte, música.

Festa de la Dona. ambé el dissabte 7. Es va cel-

ebrar a la nit amb sopar i ball.

Els masos. Es va inaugurar l'exposició a l'Estartit

el divendres 13 al vespre.

Horts urbans ecològics. Gent del er va organit-

zar una xerrada a Casa Pastors el divendres 13.

Radio Liberty. Gent del er hi va organitzar una visita el diumenge 22.

Orquídies de Catalunya. L'àrea de Cultura de

l'Ajuntament va presentar l'exposició el diven-

dres 13 al vespre a la capella de Sant Antoni.

Xavi Sanjuán en va parlar en una xerrada el di-

vendres 20.

Poesia de Virgilio Giotti. ambé el divendres

13, al vespre, es va presentar a El Cucut "Apunts

inútils".

El CAP de l'Estartit. El dia 16 el director dels

Serveis erritorials de Salut de Girona va anun-

ciar que l'Estartit tindrà nou consultori a finals

PER A AQUEST MES D'ABRIL

MIRADES - IV Festival de FotografiaDe l'1 al 30 d'abril

MEDITERRANEAN INTERNATIONALCUP – MIC ......... Dies 1 - 3 als Campsd'esports

BERENAR LITERARIDijous, 2 a la Llibreria El Cucut

FESTIVAL DE FOTOGRAFIADissabte, 4 al claustre de l'Hospital

CANTADA DE CARAMELLES, CORANSELM VIOLADiumenge, 5 als carrers de l'Estartit

CONCERT GOSPEL FUSIONSDivendres 10 a La Sala

FESTA DE SANT JORDIDijous 23

LA INDESTRUCTIBLE BELLESA DELMONTGRÍ Fundació Mascort (fins al 6 d'abril)

FRANCESC SERRA, RAMONMANENTFundació Vila Casas (fins al 17 demaig)

8/9/2019 100-abril-15

23/24


El periòdic digital Emporion no

es fa responsable del contingut

dels escrits publicats que, entot cas, exposen el pensament

de l’autor.

EMPORION publica de forma pref-erent les notícies que ens envienels organitzadors d’actes a:

[email protected](recomanat màxim 30 paraules)

del 2016, i s'aixecarà en un solar del carrer Ei-

vissa.

Sessió de Cinema Ernest Lubitsch. El dijous 19

es va projectar "El pecado de Cluny Brown" al

Cinema, organitzat per Xibeques del Cau, amb

entrada gratuïta.

La trilogia de Nova York, de Paul Auster. Eldimarts 24 es va comentar a l'espai "Llegim?

Club de lectura" a la Biblioteca de orroella, i el

dimecres 25 a la de l 'Estartit.

"Assassinat d'un escriptor". La van representar

els dies 27 i 28 els Esperrucats de Gualta al Cine

Petit.

Exposició "I capricci". Dins del cicle "Camins",

el dissabte 28 es va programar aquesta exposició

al Museu de la Mediterrània, amb un recital de

Sílvia Perez Cruz. Es tracta del recull d'una sè-rie d'animals, mitològics uns, literaris els altres,

tots relacionats amb l'inconscient col·lectiu.

Xarxa de músiques, rio Pedrell. Joventuts Mu-

sicals va organitzar un concert al Cine Petit el

dia 29.

Penyes Barcelonistes. El diumenge 29 la Penya

Montgrí i Comarca va organitzar el congrés a

l'Espai er.

CATALUNYA

Accident aeri sense supervivents. Als Alps

francesos es va estavellar el dimarts 24 un avió

que volava de Barcelona a Düsseldorf amb 150

persones a bord, moltes d'elles catalans. Segons

les primeres notícies, en va ser responsable el

copilot alemany.

Mobile World Congress. Es va inaugurar a Bar-

celona el dilluns 2. La participació va arribar als93.000 congressistes de tot el món.

Festival de Circ de Figueres. El dilluns 2 va tan-

car cinc dies d'actuacions, amb la xifra rècord

de 30.000 visitants.

Experts assessors d'ERC.Es van nomenar com

aassessors del govern, sense sou, perquè el

28-S les estructures d'estat estiguin al màxim

d'avançades.

Full de ruta sobiranista. El dia 13 es va assoliracord de CDC, ERC, EUiA, MES i entitats so-

biranistes, i esperaven que s'hi sumés la CUP.

Segons el CEO, l'independentisme reculava

(44%) i l'unionisme pujava (48%).

Mor Joaquim Molas. El gran mestre de la litera-

tura catalana va morir el dia 17.

ESPANYA

Resultats de les eleccions andaluses. Es van

fer el diumenge 22. El PSOE es manté amb 47

escons (=), davallada històrica del PP amb 33

(-17), entren Podem amb 15 i C's amb 9, i IU

cau a 5 (-7).

Estratègia del PP a Andalusia. Va ser d'assenyalar

l'origen català de C's. El delegat del govern va

dir que no voldria mai ser governat per un par-

tit català i algú que duu el nom d'Albert.

Cas Gürtel. El dia 5el jutge Ruz va enviar a ju-

dici Bàrcenas, Correa i 38 imputats més. Impli-

cats el Partit Popular i l'exministra Mato com a

beneficiaris.

Descrèdit del bipartidisme. otes les enquestes

assenyalen a Espanya el fort ascens de Podemos

a l'esquerra i Ciutadans-Ciudadanos al centre-

dreta.

La gihad islàmica. El dijous 12 van ser detinguts

vuit membres d'una presumpta cèl·lula gihadis-

ta en una operació conjunta a Piera, Figueres,

Àvila i Ciudad Real. Els detinguts haurien in-

citat a cometre accions terroristes a Espanya i

treballaven en la selecció de candidats a anar a

Síria i l'Iraq

Dipòsits atrapats a Banco Madrid. El filial del

banc andorrà BPA va presentar concurs de

creditors, els clients no podran recuperar dipòs-

its superiors a 100.000 euros.

MÓN

Andorra. El dia 10els Estats Units van acusar el

banc BPA d'emblanquir diners de la màfia rus-

sa. El govern andorrà va intervenir el banc, el

conseller delegat va ser detingut i es plantejà la

liquidació de l'entitat. Els reintegraments, limi-

tats a 2.500 euros per setmana.

Rússia. Milers de ciutadans van fer cua a Moscou

el dimarts 3per acomiadar Borís Nemtsov, líder

opositor que dies abans va ser abatut a tretsquan passejava a prop del Kremlin.

EUA. Es varen reproduir acusacions a la poli-

cia de Ferguson, amb nous incidents de caire

racista.

Brasil. Més d'un milió de manifestants el di-

umenge 15contra la presidenta Roussef, pel

cas de corrupció de l'empresa estatal de petroli

Petrobras.

Israel.Netanyahu s'imposà el dia 17, amb 30 es-cons, per davant dels 24 de la Unió Sionista.

unísia. Una vintena de morts, dos dels quals

un matrimoni català, en un atemptat terrorista

en un museu de unis el dia 18.

Economia europea.Les mesures del BCE van

ocasionar la baixa de l'euro. Es vol aconseguir la

recuperació de l'índex d'inflació i l'augment del

consum i de les exportacions.

ESPORTS

rial indoor. oni Bou guanyà a Viena el di-

umenge 15i es proclamà campió del món per

novena vegada consecutiva.

Futbol. A la Copa d'Europa, el Barça a quarts

de final per vuitè any consecutiu, s'enfrontarà

al PSG. A la Copa del Rei, en caure l'Espanyol,

no va ser possible la final catalana i el Barça

s'enfrontarà a l'Atlètic de Bilbao. El partit es ju-garà al Camp Nou.

El Barça a judici. El jutge Ruz va cridar a judici

Bartomeu i Rossell per delictes fiscals i admin-

istració deslleial en el fitxatge de Neymar. El fis-

cal demana dos anys de presó per al primer i set

per al segon.

8/9/2019 100-abril-15

24/24

Socis Fundadors

Jaume BassaJordi BellapartMontserrat BlaiXavier FerrerVicenç FiolGabriel MartinoyCels SaisSanti SatóJoan SurrocaEnric Torrent

Consell de redacció

Jaume BassaJordi BellapartRoser BenetSofia BorregoXavier FerrerJosep FusterGabriel MartinoyAnna M. MercaderCels SaisEnric Torrent

Jaume Bassa - President Anna M. Mercader - Secretari Plàcid Busquets - Edició, disseny i administració del webGabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts

Edita Associació Emporion

Documents

100-abril-15