10KANTAlguns temes bàsics en l'ètica kantiana

8/6/2019 10KANTAlguns temes bsics en l'tica kantiana

1/8

1

ALGUNS TEMES BSICS EN LTICAKANTIANA

Ramon ALCOBERRO

ANTECEDENTS DE LTICA KANTIANA EL PROJECTE KANTI EN FILOSOFIA MORAL LES FORMULACIONS DE LIMPERATIU CATEGRIC LAUTONOMIA DE LA VOLUNTAT COM A PRINCIPI SUPREM DE LA

MORALITAT LESTATUT DE LA LLIBERTAT

Antecedents de ltica kantiana.

Per estrany que pugi semblar, Kant no creia ser cap innovador radical en tica i elmateix ho va explicitar en una nota a la segona CRTICA: no he establert cap principinou; sin tan sols una frmula nova de la moralitat. Kant simplement consideravaque estava expressant en un llenguatge contemporani (illustrat) idees que estavenimplcites ja en tota la tradici filosfica anterior. El mrit de la seva filosofia moral raua haver situat la pura autodeterminaci incondicionada de la conscincia com a arreldel deure; per aquesta vinculaci entre deure i llibertat havia estat ja el gran tema deles escoles hellenstiques en tica.

Molts filsofs anteriors havien insistit en qu la capacitat moral est vinculada a la ra ien qu la ra s present en tota mena dhumans, sense distinci. s a dir, que elshumans tenim una capacitat universal per tal de fer-nos morals. Kant ho expressa aix:

Hem datribuir a tot sser dotat de ra i de voluntat, la propietat de determinar-se aactuar sota la Idea de llibertat (Ak, IV, 448). Mentre cada hum pot tenir unsconeixements cientfics o tcnics diferents, en canvi, pel que fa a la moral, aquestafacultat s universal: la moral s aix el lloc de trobada per a tots els humans. Daqu laimportncia dun bon coneixement de lestructura i els principis formals que regeixenledifici de la racionalitat moral.

Ltica kantiana sha de comprendre en una doble perspectiva: per una banda s unprojecte innovador, perqu lmfasi que posa en la llibertat entesa com a autonomiaenceta una nova perspectiva tica (sense autonomia no hi ha modernitat!); peralhora no s una revoluci des del no-res; arrela en la tradici pietista, en el debatentre estoics i epicuris i en la tradici illustrada, prou complexa.

Entre els moviments que deixen petja en ltica kantiana cal esmentar, ultra la tradicipietista, el racionalisme moral leibnizi, passat per Wolff, lemotivisme moral deHutcheson i Shaftesbury i la tradici francesa de les Llums, en el doble vessant deRousseau i Voltaire.

1.- Pel que fa al pietisme, conv recordar que aquesta tradici religiosa, en qu foueducat Kant, era una secta rigorista derivada del calvinisme que reaccionava contralortodxia tica i religiosa llavors dominant. Els pietistes criticaven la reducci de la fea les prctiques conformes a la lletra per no a lesperit moral de la religiositat, aix


2/8

2

com la corrupci que implica el respecte cec i formal envers una autoritat externa. Unasrie de predicadors (Knutzen, Schultz, Francke, Gehr...) havien expandit un model dereligi interioritzada, depurada moralment i basada en la idea que lautntica feconsisteix sempre en una forma de combat coratjs. A aquesta idea combatent deltica i de la fe Kant hi estigu sempre profundament vinculat, no debades, estudi alescola pietista de Knigsberg, fundada per Gehr i Francke el 1689.

Hi ha un seguit de principis clarament pietistes en origen que ltica kantiana recull iuniversalitza. Entre els ms importants cal esmentar els segents:

La idea duna tica entesa com a combat, com a forma de resistncia i de coratgecontra la tendncia a una vida tova. Per a Kant les tendncies naturals al plaer sncom a poc moralment sospitoses i quasi sempre perverses. El coratge s unelement constitutiu de la virtut (RSR, Ak VI, 183). La virtut s una forma delluita contra el pitjor de lhome que s la tendncia a rendir -se davant els obstaclesi els paranys que la natura ens posa per impedir-nos realitzar el nostre deure. Comdir Kant: La virtut s la fora moral de la voluntat dun home en lacomplimentdel seu deure.

La idea de conversi, que no entn com una simple reforma de la conducta, sincom una transformaci de soca-rel. Conversi i sinceritat moral sn les dues caresde la mateixa exigncia moral. Convertir-se (val a dir: abandonar el mal perentrar en el b, desfer-se de lhome vell, en la tradici bblica) expressa tamb elpoder de lhome per a transformar-se en profunditat. Tot home ha de convertir-seen el sentit que ha de fer tant de b com li sigui possible. Ser sincer s sermoralment pur. La sinceritat s, al mateix temps, un deure i la condici dequalsevol deure.

La idea duna religi moralitzada que est contra la falsa devoci (s a dir, contra lasuperstici i el fanatisme). La veritable pietat no seria res sense virtut i, enconseqncia, no pot caure en la perversitat de la superstici. Aquesta idea,

extensament desenvolupada a LA RELIGI DINS ELS LIMITS DE LA MERA RA sestrictament dorigen pietista secta que fou sovint perseguida, per que mai nopersegu ning. La superstici seria la fi de tota moralitat, substituda pelfetitxisme.

2.- El racionalisme moral alemany, propi de Leibniz i Wolff s un segon nivelldinfluncia present en Kant. Lesfor leibnizi de posar dacord ra humana i pietat sclarament continuat per ltica kantiana. En Leibniz la perfecci de la ra especulativapermet el ple acompliment de la voluntat moral (Advertiment sobre S. Puffendorf,

Reflexions sobre lart de conixer els homes...). Kant, que concep la seva teoriamoral com una reformulaci dels principis purs de la moralitat que existeixen ni quesigui confusament en la ra humana comuna, considerar sempre que fer una

metafsica dels costums o una crtica de la ra prctica s una necessitat que

deriva de la mateixa anlisi de la racionalitat.

La novetat, per, de Kant en aquest context leibnizi s el fet didentificar ra puraprctica amb voluntat moral. Aqu conv recordar que la ra terica no s tansols la ra pura, sin que aquesta ra pura t tamb un vessant prctic. Tan ra(i la mateixa) s la pura com la prctica; mentre que per a Leibniz la ra s tericai la voluntat s prctica. La moral leibniziana est basada en el coneixement, de talmanera que ning que no conegui no pot perfeccionar el seu enteniment ni, enconseqncia, millorar moralment. Kant no hi est gens dacord. Actuar moralment


3/8

3

no implica conixer intellectualment. Per aix la crtica al concepte de perfecciwolffi (que inclou les idees de talent i habilitat) s molt sovintejada en lobrakantiana. La perfecci moral en Kant no s la conseqncia de cap coneixementsin de lesfor de la voluntat que mai no acaba, ni assoleix cap forma definitiva.Que lhome sautoperfeccioni en lobrar moral no vol dir que mai assoleixi elperfeccionament intellectual.

3.-Lempirisme angls i en concret la doctrina del sentiment moral, tal com apareix enHume, Shaftesbury, Hutcheson i Burke era coneguda per Kant que en fa esment a l

Anunci de programa per a les llions del semestre dhivern 1765-1766. Sn lesteories emotivistes les que el permeten trencar amb el racionalisme moral de Leibniz iWolff. All que li interessa de lemotivisme s, fonamentalment, que ha establert queel b moral pot ser conegut per qualsevol hum. En les Observacions sobre elsentiment del bell i del sublim, Kant veur en el sentiment un principi infallible, unaexperincia originria que ens permet copsar el b de manera immediata. Perrpidament san distanciant daquesta formulaci emotivista, en la mesura que per aell la virtut exigeix conscincia dobligaci i de disciplina que lemotivisme no pot oferir.Aquells qui sn virtuosos per principi i per autoexigncia valen ms que els qui ho snper sentiment. Els Somnis dun visionari mostren prou a les clares que sobrevalorar

lemoci pot ser moralment runs. El sentiment moral s un efecte subjectiu de lamoralitat, per no de cap manera la font de la moralitat. El sentiment moral s unaqualitat bella i ens dignifica, per no constitueix altra cosa que una mena depredisposici esttica i de cap manera no pot fundar una moral objectiva.

4.- La petja de les Llums, especialment de Rousseau i de Voltaire s tamb prouimportant. Daquest tema se nha parlat molt des que Hegel li va retreure convertir les

raisons du coeur rousseaunianes en la base de la conscincia moral (atribuint aRousseau el que ms aviat era influncia anglesa). Per s ben sabut que Kant fou unlector empedret de Rousseau i fins i tot hi ha ancdotes sobre el tema. Rousseau fouqui lhi va mostrar que la dignitat de lhome no prov del coneixement (que nomsalguns posseeixen) sin de laptitud per a ser individus morals que est present en

tothom. La idea que ltica no s separable de lantropologia (el sentit de la quartapregunta de la Lgica qu s lhome? que resumeix i implica les altres tres) sclarament rousseauniana. Per a Rousseau, com per a Kant, la finalitat de la filosofia sconixer lhome.

Un segon element rousseauni s la centralitat de la conscincia moral. La idea que laconscincia moral s un jutge moral infallible i no ens pot enganyar s comuna aambds autors. Com Rousseau, tamb Kant pensa que lhome s originriament bo ireconeix una disposici al b en la natura humana. Com Rousseau, tamb Kantpensa la llibertat com una propietat intrnseca i inalienable de lhome i, com ell,finalment, critica el luxe, defensa la necessitat de ferms principis morals i situa lallibertat moral en lobedincia no al desig sin a la llei fixada en la conscincia delhome. En definitiva, el Rousseau de Kant no s el del Segon discurs sin el del

Contracte Social.

Des del punt de vista tic, Rousseau s interessant tamb en la mesura que obre aKant la perspectiva de la humanitat. En un moment autobiogrfic de les

Observacions sobre el sentiment del bell i del sublim, diu sobre aix:

Jo mateix sc, per gust, un investigador. Sento tota la set pelconeixement i la inquietud desassossegada per conixer sempre ms,aix com tamb el contingut que hi ha en tot progrs. Algun temps vaig


4/8

4

creure que tot aix podia constituir lhonor de la humanitat imenyspreava la plebs que no sap. Per Rousseau mha portat al que srecte [hat mich zurecht gebracht] Aquesta prerrogativa encegadoradesapareix, aprenc a honorar els homes, i em sentiria a mi mateix msintil que els treballadors comuns, si no cregus que aquestaconsideraci pot participar a tots els altres un valor per tal de restablir

de vell nou els drets de la humanitat.

Per convindria no oblidar que tamb hi ha alguna cosa de Voltaire en Kant: snvoltairianes la idea que cal "conrear el propi jard, que la por s el ms contrari alsentiment moral i que especficament cal no tmer la mort. La idea de la filosofia moralcom a fora t tamb un obvi regust voltairi.

Simplificant, Kant, com vol el tpic, fou un filsof illustrat de provncies, que des de laPrssia del nord i grcies ms a la lectura que a lexperincia personal, experimentamolt diversos despertars del somni dogmtic:

Hume el va despertar del somni dogmtic de la filosofia racionalista. Rousseau el va despertar del somni moral de lemotivisme i li va donar la idea

duna concepci del deure.

Per, a ms, caldria afegir un tercer despertar, el de la filosofia poltica que deua les revolucions americana i (sobretot) francesa.

El projecte kanti en filosofia moral.

Kant t una consideraci quasi matemtica de la seva teoria moral. La seva frmula(nova) de la moralitat es podria expressar aix:

Llibertat = Llei Moral = Autonomia = Bona VoluntatLa matematitzaci de la moralitat no implica cap enveja de la matemtica, ni s unapruja destil. Kant considerava que la seva teoria tica coincidia amb la matemtica,perqu era demostrativa deductivament.

s important entendre que la famosa aridesa literria de Kant t a veure amb laconcepci matematitzant de ltica que hi ha al fons del kantisme. El saber hum slimitat (per aix els allucinats no poden explicar el mn i es limiten a viure de o en

somnis com el Swedenbourg dels SOMNIS DUN VISIONARI); per aquesta limitacide la racionalitat humana no implica de cap manera que el coneixement sigui un poude falsedats. Podem pensar amb rigor i deductivament, i aix s el que aporta laconvicci kantiana

Les formulacions de limperatiu categric.

Cal recordar que limperatiu categric, per ell mateix, no s estrictament la moral sinla seva condici a priori. Noms podr ser lliure qui assumeixi com a criteri de laseva acci obrar alhora lliurement i amb (auto-) exigncia del deure. Limperatiupressuposa la llibertat, per no es coneix la llibertat si no s realitzant-la. Enlimperatiu categric, el subjecte moral que necessriament ha de ser autnom


5/8

5

realitza una mena dexperiment mental. Es tracta que cadasc es pregunti si podriadesitjar, sense caure en contradicci, que all que ell vol esdevingui llei universal.

Un imperatiu categric pretn convertir les mximes (regles o principis generalssubjectius) en lleis, s a dir, en principis objectius i universalitzables.

Kant va proposar diverses formulacions de limperatiu categric, tot i que sovint esredueixen a dues (la primera i la tercera en aquest text), considerant les altres com aequivalents, o com noms un mats de les anteriors. No entrarem ara en un debaterudit, i sovint prou fantasma sobre el valor i les matisacions que inclou cadascunade la les redaccions, per cal indicar que la primera i la segona formulacions delimperatiu fan referncia a lacci moral en tant que tal, en el seu aspecte ms formal,mentre que la tercera i la quarta es refereixen al subjecte de lacci, als fins i alsmbils de lacci.

A.- Les dues primeres formulacions: voler segons una mximauniversalitzable sense contradicci.

La primera formulaci de limperatiu categric: actua nicament de tal manera

segons la mxima que puguis voler que es converteixi en llei universal es completaper la segona formulaci: actua com si la mxima de la teva voluntat hagus de sererigida en llei universal de la natura.

Limperatiu categric exigeix que sactu de tal manera que la mxima de la voluntatsigui anloga a una llei universal de la natura. Tant el mn fsic (sensible) com el mnmoral (intelligible) obeeixen a lleis. El que pretn Kant s que, en definitiva, la lleimoral ha de ser tan universal i tan sense excepcions com una llei fsica. La idea s quela mxima (subjectiva) del meu obrar pugui esdevenir llei universal (i objectiva) de lara i de la natura. La causalitat emprica natural i la causalitat intelligible per lallibertat han de ser compatibles a travs de lenteniment mitjancer entre ambdsnivells.

B.- La tercera formulaci: respectar sempre la dignitat de la persona humana.Considerar el valor per oposici al preu.

La tercera formulaci diu que lhome t objectivament un valor absolut i que, enconseqncia, mai no pot ser considerat com un instrument sin sempre com unafinalitat. El respecte degut a tot hum prov, aix, del fet de ser un fi en si mateix i maino una eina. Reduir lhum a simple mitj s tant com fer-ne una cosa i com negar quela voluntat (de b) humana sigui un valor absolut. Si la persona est dotada dellibertat prctica i dautonomia moral, llavors no s tan sols un subjecte gramatical(com en la frase jo penso) sin que aquest jo t una intensitat ontolgica iexistencial com a persona. La llei moral s el que ens fa persones i, per aix mateix,ens impedeix esdevenir objectes.

La idea que la personalitat moral t dignitat i valor ha de ser llegida per oposici alsimple preu propi de les coses. s la diferncia entre el valor intrnsec (hum) i elvalor extrnsec dels objectes. Tot el que t un preu pot ser reemplaat per una altracosa de preu equivalent; per all propi de lhome s la dignitat que no sabria serobjecte de transacci.

C.- La quarta formulaci: ser membre legislador del regne dels fins,


6/8

6

Lltima formulaci de limperatiu categric consisteix a considerar la voluntat de totsser raonable com a principi de legislaci universal. Es proposa considerar que lavoluntat racional considera tot individu com a subjecte legislador universal en el regnedels fins.

El regne dels fins s el conjunt de voluntats lliures (autnomes) universalment

legisladores que se sotmet a lleis prctiques en tant que individus racionals i no nomscom a individus singulars que pertanyen al mn sensible.

Lautonomia de la voluntat com a principi suprem de la moralitat.

El concepte dautonomia de la voluntat condensa les principals tesis morals de Kant.Autonomia s la capacitat que t la voluntat de legislar-se a s mateixa, s a dir, detriar sobiranament les mximes, amb independncia dels desigs sorgits de lanaturalesa prpia de cadasc com a sser sensual. Lautonomia pressuposa la llibertat,entesa com a autodeterminaci en el mn fenomnic, val a dir, com a possibilitatdindependncia respecte a la derminaci causal. O en altres paraules, noms scautnom quan sc jo qui pot determinar les causes i no sc determinat per elles.

A la FONAMENTACI el problema de lautonomia no s abordat de manera immediata,sin mediat: noms quan shan posat els fonaments de la moralitat (la bona voluntat,el deure, la crtica de leudaimonisme, les quatre formulacions de limperatiu), Kantutilitza en la quarta formulaci el concepte dautonomia.

[A la Fonamentaci, Kant no utilitza el concepte autonomia, sin que parla de fetpur de la llei moral]

Lautonomia s el principi segons el qual la voluntat es considera a s mateixa com alegisladora universal en el regne moral per oposici a lheteronomia en qu la voluntatper comptes dobeir la seva prpia ra (la llei de la ra pura prctica), obeeix a mbils

subjectius sensibles. La defineix dient que:Lautonomia de la voluntat s aquesta propietat que t lavoluntat de ser, per a ella mateixa la seva prpia llei(independentment de tota propietat dels objectes del voler). Elprincipi de lautonomia s, doncs, el de triar sempre de talmanera que les mximes de la nostra tria siguin compreses almateix temps com a lleis universals el lacte del voler.

Lautonomia expressa el fet que la voluntat, tot i estar subjectada a una moral racionalpura que la limita, noms obeeix a la seva prpia legislaci. Noms quan lhome esconsidera en tant que membre del regne dels fins en sentit fort, la seva voluntat sautnoma i universalment legisladora. En altres paraules, la voluntat noms s

autnoma si legisla duna manera universal. En lautonomia, la voluntat se sotmetlliurement a la seva prpia llei que s, al mateix temps, una llei per a tots els membresdel regne dels fins. Lautonomia de la voluntat (causalitat intelligible segons la lleimoral) funda i manifesta la dignitat valor de lhome com a persona moral i elrespecte que tot home es deu a s mateix i als altres homes en tant que fins en s.Autonomia s autoderminaci. En canvi, quan la voluntat s determinada conforme auna llei que s exterior i estrangera a la ra pura prctica, cau en lheteronomia de lescauses eficients.


7/8

7

Noms hi ha autonomia quan hi ha submissi espontnia a la llei moral. En aquestsentit, lautonomia s lacte pel qual jo em limito interiorment a mi mateix. En aquestsentit autonomia s un mot ms propi de ltica que de la legislaci, en la mesuraque la llei jurdica s un lmit extern.

Lautonomia s, doncs, la forma humana de la responsabilitat. I conv explicar que, en

aquest sentit, Kant considera que mai per mai no es poden deduir duna voluntatdivina externa. En altres paraules, els deures no sn obligatoris perqu siguinmanaments de Du, sin que s en la mesura que sn deures que poden serconsiderats com a manaments de Du. A la Crtica del Judicidir que el concepte deDu deriva de la nomottica de la llibertat i no a la inversa. Lautonomia deixa un llocper a Du per revela el poder legislatiu i judicial de lhome sobre ell mateix.

No seria correcte, per, passar per alt que lautonomia t un correctiu que s lapublicitat. Per a Kant, tot all que no es pot donar a conixer o fer amb publicitatno s moral, de manera que s aquesta caracterstica la que uneix lautonomia amb lalegislaci.

Lestatut de la llibertatLa llibertat s un dels conceptes ms difcils de descriure en la filosofia moral de Kantperqu segons les obres i dhuc a linterior duna mateixa obra t estatuts diversos.Mai Lequan, a qui segueixo, en proposa alguns de prou diferents:

Passi natural Tendncia innata Experincia psicolgica interna Hiptesi o suposici (prcticament

necessria)

Idea transcendental (tericamentproblemtica)

Principi regulador Postulat de la ra pura prctica Realitat fundadora del pur fet de la

moral

Aquesta varietat de punts de vista ha fet que la teoria kantiana de la llibertat shagiconsiderat sovint obscura i fins contradictria.

Al nivell ms baix, la llibertat s una passiKant considera a lAntropologiaque les passions sn: una gangrena per a la ra puraprctica. La llibertat constitueix una tendncia natural en lhome que es manifestaessencialment a travs de tres fenmens: la guerra permanent a lestat de natura, elscrits i les llgrimes dels nadons i la vida nmada dalguns pobles. Aquesta passi per lallibertat distingeix lhome dels animals. s lexpressi de la seva independncia, queconsidera una ofensa tot all que se li presenta com un obstacle. La llibertat com apassi s prpia de lestat de natura i no del ciutad dun Estat jurdicament

administrat.

A un segon nivell apareix la llibertat i la independncia civils, que implica lanecessria llibertat de pensar.

Kant distingeix la llibertat civil de la independncia civil. En un estat civil jurdic(de justcia distributiva) el ciutad gaudeix de tres drets fonamentals: llibertat, igualtati independncia, que sn els principis a priori de la constituci civil. En aquest sentit, lallibertat civil que consisteix a cercar lliurement la prpia felicitat pertany a tot ciutad


8/8

8

en qualitat de membre del cos com. No es pot imaginar un estat que restringeixiaquesta llibertat sense caure en el despotisme. La llibertat funda tot dret i totaconstituci jurdicopoltica.

Per, mentre reivindica la llibertat civil, no assumeix la independncia civil, que nomss prpia dels ciutadans actius, per no de tots els ciutadans. Els dos fonaments de la

repblica kantiana sn el deure dobedincia al sobir i el dret a la llibertat o llibertatlegal.

La llibertat del pensament autnom atreveix-te a pensar i la primera mxima delsentit com: pensa per tu mateix

A Qu s la Illustraci?, Kant justifica la llibertat en relaci a lideal histric de lesLlums.

Documents

10KANTAlguns temes bàsics en l'ètica kantiana