12
. • . • . . . • . • • •• •• , . • . . S. " • .02 • 4. • • . •• • . • .• • • . •• S • • •• • .• .• t •.. •• •• • • .• • • • • •• • . • 1 , . . •• • . . .• . •. . .1 , • • . - • . '. • •:. . . • " •• . . . • .. • .. . . . . . •*. a ". i• e• la •• a 1 • ' • . .. I. . '...141'. 1 ., 1* . • • :„1- . 1:-.: .', • • • 't .:.••• - • . : r ;':'‘ : s ....: •• , • • ' • • s . % . ••.•: , •• . - : • •: 1.• ••• . • ..• • •, •••• BELLPU I G ,t , T. , 11 FEBRER 1984 N9 74 - IV EPOCA - ANY XXV - REVISTA QUINZENAL Joan Miró i Ferrà, pintor que morí a Ciutat de Palma dia 25 de desembre de 1983. Valgui aquesta portada -original de Sebastià Massanet- perquè BELLPUIG li reti un petit homenatje unint-mos al que els al.lots del col.legi San Bonaventura li han oferit a- quests dies amb el lema ELS AL.LOTS I JOAN MIRO del qual informam àmpliament dins les nostres planes centrals.

11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    1

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

• . • . • . . • •

• • . • ••

. • • •••• •• • , •. • . •

. • S. " •

• • .02 • 4. • •

• . • • •• • . •.• • • • • • •

• . •• •• S •

• • • • ••

• • .• • .• • t• • •.. •• •

•• • • .• • • • • • •• •. •

•• 1 • • , . • .

•• • • . . • • •

.•

.

•.•

• • . .1

• , • • •. - • . '. • •:.

. • . • " •• •. • . . •

.. • ... • „

. . . . •*.

•a •• ".

i•e• la ••

a 1 • ' • ... I. .

•'...141'.1.,1* . • •:„1-. 1:-.: .', • • • 't

.:.••• - • • . :r

;':'‘ :s ....•

: •• • • , •• • • ' • • • • s

. • • • % . ••.•:, ••

. • -

: • •: 1.• • •••

. • •

..• ••

• •,

••••

BELLPUIG,t , T.,

11 FEBRER 1984 N9 74 - IV EPOCA - ANY XXV - REVISTA QUINZENAL

Joan Miró i Ferrà, pintor que morí a Ciutat de Palma dia 25 de desembre de 1983.Valgui aquesta portada -original de Sebastià Massanet- perquè BELLPUIG li reti un

petit homenatje unint-mos al que els al.lots del col.legi San Bonaventura li han oferit a-quests dies amb el lema ELS AL.LOTS I JOAN MIRO del qual informam àmpliament dins lesnostres planes centrals.

Page 2: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

BELLPUIAUMMUOMMMICIATIMAIMWOMOUSEWIL

REVISTA QUINZENALN (2 74 IV Epoca 11 febrer 1984

DIRECTORRafel Umbert i Sureda

'CONSELL DE REDACCIO :Miguel MoreyAntoni GiliJaume MayolCliment Obrador!VP Pilar LucasJoan PastorGuillem ArtiguesGuillem Bisquerra

. (Administrador)

COL.LABORADORSJeroni Ginard

• Pere Pep GilPep CataláPere GiliSebastia Tous

REDACCIÓ! ADMINISTRACIO :Carrer Sant Salvador, 2.Tel. 56 20 20 - ARTA .

IMPRIME1X . : .GRAF1QUES LLEVANTCarrer de Ciutat, 55Te1. 56 26 04 - ARTA .

Dipòsit Legal, P.M. 57-1969 .

La Dirección y Consejo de Redac-ción de "Bellpuig" no se respon;sahiliza del contenido ideológi-co de los artículos de sus cola-boradores o redactores.

9e Aene d

Yitec

Voz o l¡enim, bona Maneaquestez dues zenatiezOtez a Anta, Otez aimcom dez d'antic: phezentatiez.

Bnodat de punt mattonquiconté una, 6eina noztna,6 ena d'un at tipic, 4i,de hez donez de ca nostna.

Dinz s'attna hi ha 6iguez, mettez6iguez dotcez com ta metmettez peladez amb vetteztonnades amb mata i 'Leh.

I hi ha neim de za Cotbniaque competeix phimekencamb zo dez Rin, de Colòniai Act un vi ben vitenc.

VOA demanam que aquezt vimos ttevi ja sa penezamoz dezpetti dez donminmos 6aci gent compnomeza.

Que es nostite punt mattonquiMOA 6 act mis gateaAz1044z com etz Onenz d'ahinmez no guoututz nuctea46.

Veiz? du-cm medattez de pauméz no pau de pazzotistezetz mocadonz tan ye/methsón de sang, no d'egoiztez.

Sang que vot di4 sauti l¡icientnega L donació,un ezpekit de zenviciatz genmanz i at Senyo -'t .

Es ventaden Cniztianizmeéz A e.-'t-ho zempne pelt Déutot pen ta Mane de Déu41 zenze genz d'egoisme.

"Aixi -deia un antanenc-ho hem 6et gnatuRament

iz peit això que jo penoque podem eztan contentz".

V66 ho enteneu, Senyona,ho entin tot bon ctiztato bo que tothom enyonaaixso iz et que enz heu de dan.

Dau- noz Mane. nomanidau-noz yen mattonquinizmedau-noz pa i dau-noz vidau-noz onça L optimizme.

Att .& a LLuc atz voztAez peuzL aqui a Sant Satvadoten nom de tots, etz komeuzdeixam dono L petició

Gabniet Fnontena, Pheveke

Un Deu de por...? Encara...?Fa unz diez vingué a veune'm una dona del pobte, nenvioza i a-

zuztada,pen a moztnan-me una canta anbnima que havia nebut i queti demanava que 04 no zé quantez cbpiez de ta mateixa eta en-via,s a at-0[u pen6ona. Paneix que ta 6inatitat ena Aen nezan unaonació4etenminada -ba6tant "cunzi" pen cent- i evitan de totezmanena \-aixb ena mott impon -tan-t- que ta cadena de canto) no eznompé& Si no ho Aea aixi ti pnonozticaven una quantitat innume-nabte de 'matz dezgnaciez, coei que ja havien pazzat a attnezque no ho havien 6et o 'havien de-cuida -t .

Segunament, mott6 detz qui ttegeixen aqueztez netxez haunan6o6ent ta mateixa agnezzió o atguna de 6embtant. No 6 el quina hautat ta zeva neaCció. Si vo6 puc din quina zenia ta meva:

. ezqueixan ta canta L obtida -'t -ta. No penqu'e dezpneci .i. ta pneganiaen gene/tat o aquezta en concnet que necomana ta canta, zinó pen -que ei -tic convençut que et Diu de ta canta 6.4 un Déu que no exiz-teix. A vegada e76 home.,s ,som tan poca coa que votem que Diutambé lgui poca coza i et pozam a ta notna attuna. I com quenottno6 6eim exton4ion ,s viotenciu atz deméz, cite-Lm que Véutambé actua aixi. in6initament mitton quenottno6. Déu noexton,siona ni viotenta ningd encana que un ti deixi de pnegan,t'ignoni o no t'e6timi. Déu no 6a "chantage". En un Déu que Aozaixi, jo no hi podnia cneune.

De6gnaciadament aquezta imatge d'un Déu de pon encana coe jadin o motta de gent. Mo n'hem d'attibenan, penb, no pen a deixa't--to avian, zinó pen a necupenan et Diu de Jezucnizt que i6 Pane iAmic detz home. Véu vot ezzen atimat, no pen obtigació ni ambamenace6 -a quin pane ti agnadania ezzen Wimat aixi?- zinó penuna decizi6 Mane i nezpon,sabte de cada un dcts zeuz Aittz. Déueztima gnatuZtament i ezpena de t'home, en conneoondència, un a.-mon també gnatait L zincen.

Deixem anon tote)s aquetta cose4 que en -s poden apa-'t-tan de taventadena imatge de Déu Pane: ,supenzticionz, bnuixeniez, ttei6...

Eztiguem zegunz: no moo pasanh nez pen no haven 6 et te.'. cb-d'aquuta "arnosa" canta. I ni tenim una dezgnacia, no zena,

ben egun, pen aquezt motiu, penquse Deu no vot ni etz nostneamat -o ni te6 noztnez dezgnaciez: Jezdz va ezzen et qui mé -s vattuitan contna etz mato clef món.

Penb també eztiguem zegunz: Ai abem acudin a Déu com a Pane,con6iant-ti, mitjançant ta pnegania, ta no6tna vida, etz no6tne4pnobteme6... EU enz ezcottana, i, encana que no vegem acomptentzetz notne ,s de.sitjo4, 6entinem una pau, una ,senenitat i una ate-gnia det qui 6 o6 -'te -Lx penb ze zap utimat. Penqu'e atta on hi hatot això Véu hi el-o, mentna que on hi ha pon, viotsencia, "chanta-ge", encana que zia de tipuz Déu n'e6ta ben ttuny.

t' equip pannoquiat

o

Page 3: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

4)Eram,,,,,,,,ammm,,„m

rw A.,....il I N

ç......,

Sabieuque...

L'any 1960 a Arta hi havia 103carrers, i que actualment ja n'hi

ha 127 ?.(entre carrers i plaças)

I que entre Arta i sa Colôniaa la actualitat hi ha 2.140 viven

das ?.

NO VOLEU BROU?. I& tassa i mit-ja. Heu sabem de bona tinta. Aradiuen que en Hoc d'arribar estren altra vegada a Art, vendranaquest estiu, i des d'Inca, persa via d'es tren, una especie debicicletes amb quatre rodes,d'uns trenta kilos de pes, i queferan el trajecte "remant". Quanes topin, baixaran del vehicle,el treuran de sa via, i unavegada haver passat l'altre,segui-ran camí envant cap a Artá, des-prés voltaran i cap a Inca sónses feines.Aix() és clar que només sere pelsturistes, i així es podran torrarsa closca amb molta facilitat, simos fa el sol de l'any passat. Inoltros, que?. Un toc a la barracom sempre, i a voltar per SonServera, Son Carrió, etc. etc.fotent dues hores i mitja pelcamí.Ara que tal volta al menys servi-rb per xermar la via, que a moltsde trossos no deu esser ja transi-table.

+++,-++++++++++++++++++++++++++++++

I QUE NO VOS PREPARAU es vestitsper desfressar-vos? Idé , clue espe-rau?. Es ben hora, perqueenguany, malgrat els "darrersdies" sien llargs, ja senten elsvespres molt de trui de ximbombesi desfressos. Així que si volemque el Dijous Jarder i el "DarrerDia" sien vistosos, hem de prepa-rar-nos amb temps. Lo que, percert, pregam a s'Ajuntament és quefaci posar molt més hum a sa Pla-ça Nova, perqu6, tothom es puguiveure ses cares al fi del "cir-cilit" del "Dijous Jarder i Da-rrer Dia". S'espectacle resulta-re més Ilult.

++++++++++++++++++++++++++++++++++

A LA FI S'HAN netetjat els to-rrents i carrerons de la vila.Aix?) hou veim amb bon ull. Peròdemanam si sa terra que handeixat escampada dins el torrentsno sere motiu de quan vengui unatorrentada, hi hagi un embós iaigua per tot. Ara bé, per lo queplou, bé está així.

Groc, Verd i Negre

Textos: G.Bisquerra

FIESTA REPLANTACIONESEl pasado domingo día 29 de e- Los chicos de nuestros cole-

nero por la tarde tuvo lugar en gios de EGB han iniciado la campe-el Barbacoa de Artá, una gran "to- ña de replantación de árboles enrrada" organizada por la agrupa- nuestro término.ción "Artb balla i canta" a la Primero fueron los chavales decual asistieron sus socios y nume- la "Central" seguidos de los decosos simpatizantes. Sant Buenaventura y de Sant Salva-

Una vez terminada la sabrosa dor.cena, se pasó al comedor donde se Que cunda el ejemplo.sirvió abundante coca dolça atodos los asistentes, paradespués celebrar un "ball obert"y una "ximbombada".

Mucha animación hubo en estapequeña pero simpática fiesta,por cierto muy bien organizada, yque tuvo por escenario el mejor CONFERENCIASlocal del término. Enhorabuena. El pasado día 16 de enero y or-

ganizada por la ESCUELA DE PA-DRES, se dió una conferencia so-bre la evolución del niño desdesu concepción-parto hasta la edadde los 15 arms. La pronunció el

EXPOSICION doctor D. Bartolomé Balaguer,De insólita e inédita (por lo medico de Cala Rajada.

menos en estos lares) se podría La misma ESCUELA DE PADRES tie-calificar la exposición que se ha ne prevista otra para el próximomontado en el colegio San Buena- lunes día 13 sobre el tan delica-ventura , do tema de "Las drogas y su pro-

Como colofón de la experiencia blemática".que se ha llevado a cabo en este Por otra parte el SMOE organizócolegio -de la cual hablamos ex- otra el pasado día 7 de los co-tensamente en nuestras páginas rrientes Integrada en el Programacentrales- se han combinado los de Educación Sanitaria del Con-trabajos realizados por los niños sell Insular de Mallorca con el

on originales del recién feneci- tema "Alimentación, nutrición ydo pintor Joan Miró , salud dental". La die) el doctorEsta exposició-homenaje sera Joan Lloberas, promotor del mismo

inagurada el lunes día 13 a las 8 programa.de la tarde y podrá ser visitadadurante los días 13 al 17 de loscorrientes de las 19 a las 21 h.

SERVICIO LIMPIEZA

Según rumores, estos días pasa- Parece que por fin el Ayunta-dos nuestra Benemerita ha efectua- miento se ha dedicado a la limpie-do un importante servicio. Parece za de nuestros torrentes y cami-han encontrado un "almacén" en Ar- nos vecinales. Enhorabuena portá, producto del robo, habiéndose esta decisión, tiempo ha, que de-calculado su importe en 2 millones hiera de haberse tomado, pero alde ptas. aproximadamente. Enhora- fin y al cabo nunca es tarde.buena.

30

Page 4: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

LA REPOBLACIÓ FORESTAL,

UI

Nr"\\°'. 14/ \\ )4r,,

- CONTINUALA CAMPANYA

(REMITIT)

dttvtafts .3.31telsess‘t3sewu wvw'

AI 30,0dI

El proper diumenge, dia 12 de fe-brer, seran sembrats més de 2.000arbres a les Costes de S'Ermita.

Durant les dues darreres setma-nes els escolars del nostre poblehauran sembrat més de 1.500 ar-bres a les muntanyes del nostreterme municipal. Des dels al.lotsmes petits -parvuls- fins els mesgrans -els de C.O.U. - han partici-pat en aquest intent, gairebedesesperat, de qui- les muntarlvesd'Artà no es converteixin en zonesde roca pelada.

Segons ens han manifestat els or-

ganitzadors de Id campanya, no estan important el que se sembrin3.000 arbres com que els al.lotstambe els adults- es concientitzindel greu problema de la desertitza-ci b del nostre terme.

"Sembrant arbres no soluciona-rem res si els mesos d'estiu escontinuen cremant les nostres mun-tanyes... però Si ensenyam ais nos-tres al.lots a conèixer la importan-cia dels arbres, si aconseguim queestimin els boscs i les garrigues,aixi' Si que haurem acabat amb elproblema... del que es tracta esd'acabar amb els incendiaris".

Simpatica es Panecdota d'aquellinfant que, quan va arribar de sem-brar pinotells, volia que el seu pa-re . l'acompanyas a les costes d'EsRecó per regar els arbres que havi-a plantat.

La campanya acaba el properdiumenge dia 12. Per a aquest diahi ha anunciada una excursió aS'Ermita. La sortida sera des de laPlaça Nova i a hora de dinar jas'hatira tornat. Ah! Aquesta sem-brada d'arbres a S'Ermita l'han defer els adults. A veure si quedambe davant els al.lots'

Diemenge dia /2, sembradad'arbres a s'Ermite de let-/enttothom hi està convidat.Concentració a la Plaça No-va a les 910 hores. Torne-rem a tnigdia. Portait eines.

4

Page 5: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

Col.laboracid

RELATO

DE

UNAS MATANZASNOTA DEL AUTOR. En et Ng 72 del14 de eneno, digo que toisbutiOvione4 tienen que he/wiituna hoka, y "L'Amo de Son Duni"dice que 641 után e4te tiempozoto ,sacancin to hito4, y queel tiempo de cocción ez de 30minutois.

(Continuación)

Cuando habían llegado todos los comensales, se echa-ba el arroz dentro del "calderó", pues,con los que éra-mos no había olla que valiera y los últimos años al serfrlds de 40, un "caldero. " no bastaba y había que hacer o-tro de ma's pequeño.

El arroz se servía a Id mesa en unos platos grandes yhondos, poniendo varios según los comensales.

Entre los jóvenes solfa haber la pugna a ver quien co-m ía ma's arroz, habiendo alguno que se comía unos 5platos, pero, generalmente, no COITlid del 29 plato. Alpreguntar si alguien quería limón para el arroz, "los co-milones" solían contestar: "Jo no en sol posar fins en esplat que fa quatre".

Al no querer ma's arroz, se sacaba el "aguiat", con elmismo sistema del arroz, o sea con los platos grandes,sirviéndose cada cual lo que quería.

A veces se hacía "quema de moniato" que se hacía dela siguiente manera: se hervían "moniatos", al estar her-vidos se pelaban, aplastandolos con las manos y amasan-dolos hasta formar una masa homogénea. Después se leechaba azúcar y canela en polvo procurando mezclarlobien mezclado. Al estar bien mezclado se ponía dentrode varios platos formando una especie de pirámide debase circular, terminando en una cúspide puntiaguda.

Este plato se sacaba después del "aguiat", distribuyen-do varios platos encima de la mesa, comiéndose con eltenedor, tomando los bocados del plato ma's pr'oximo.Los había que, al haber tomado unos cuantos bocados separaban, pero a veces se entablaba una pugna entredos o tres que comían del mismo plato, de lo que todoslos comensales quedaban pendientes.

Iban tomando Id "quema" empezando por la base de lapiramide, cada cual delante de su sitio, adentrandose enel, al tiempo que iban comiendo quedaba la cúspide enmedio, iban dandole vueltas hasta que uno de ellos dabaund "forquetada" llevandose el "capcaracull", siendoaplaudido por todos los demas con gritos y risas. En finera un día de juerga contínua. Los que lo hemos vividolo añoramos, y para los niños era un día de fiesta, yaque, al no estar la enseñanza como ahora, bastabacon decir al maestro : "dem a tenc matances".

En algunas matanzas se solían hacer "oreianes" (muybuenas por cierto) o "bunyols", en los cuales también seponía un trozo de cinta dentro, como en las "pilotes"siendo la risa de todos los asistentes.

Después se sacaba la fruta, manzanas o melón y altiempo que se comía la fruta mi esposa salía on un "paner" llevando almendras tostadas dando unos cuantospuñados a cada uno, los cuales, al recibirlas, decían:"molts d'anys".

En las matanzas en las que había jóvenes, después decenar, solfa hacerse un baile de "pages", o sea "jotes"y "mateixes". Yo llegué a bailar la jota (muy mal baila-da), pero no la "mateixa". Para amenizar el baile se ha-bía contratado a un guitarrista que solfa tocar y cantar.Cuando en el baile entraba alguno que supiera tocar laguitarra y cantar, cl tocador le solía ofrecer la guitarrapara que tocara unas cuantas jotas, lo que el aprovecha-ba para sacar alguna chica a bailar.

A veces en vez de baile se hacían juegos: el de "s'ane-Ilet", el de "Ses Preguntes", el "d'es festejar", es "bun-no", etc:. Y para terminar, la juventud se divertía mejorque ahora y gastando menos.

Al terminar el baile o los juegos, la gente se iba des-pidiendo de "L'amo i Sa Madona de la casa" con un"molts d'anys i fins l'any qui ye', si Déu ho'vol".

Pere Claret

HOTELPLAYA CALA MILLOR

POR RENOVACION HABITACIONES

VENDE MOBILIARIO USADO

TELS. 58 55 61 - 58 55 01SR. ALZAMORA

5 O

Page 6: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

Molte4 p2ane4 podaiem amplia xeaaant d'6n )(Jan MiA46,aque4t catala que vi4qué eat4e no4altae4 devea4 Son Abai-ne4.

"JCLLPUIg" n'hi dedica 4en3illament tae4, unint-4e anaque4t petit hamematge que, amb el abtul de ¿LS AL. LCTS2C4N MYRO pea inirintiva del paofe44o4 de l'àaea de plb4

tica Climent 064ado4 i Seaveaa (el qual ent1levi4tam)', el4-al.lot4 de la 2° etapa d'60 del col.legi San Donaventu-aa oteaeixen an aque4t humil, pea6 un4vea4adinera conegutpintoa.

el que pensen els al.lots de Joan Mird..."...lo más importante de Miró es su fidelidad a sus amigos, a su país y,sobre todo, a su obra. El mundo ha perdido un gran amigo y un excelente pin-tor...".(Catalina Asunción Esteva,66.)"...ahora que lo he conocido, sus pinturas me han gustado; aunque hay algu-nas que no las entiendo...".(Margarita aabrés, 66.)"...Ha conseguido formar pintura. En cualquier país del mundo que enseñemosun cuadro de Miró, sabran que es suyo por la forma de pintar.(Margarita Can-tó Canet,76.)"...yo le doy desde aqui un homenaje con este escrito allí arriba, dondeseguirá pintando..." (Pedro Pins, 7é.)"...es un pintor excepcional, poco comprendido por mucha gente..." (Marga-rita Vaguer, 8é.)"...no me gusta nada su forma de pintar. Parecen garabatos de niños peque-hos,(algunos)". (Isidro Viejo, 86.)

BELLPUIG.- Com va sorgir la idea?CLIMENT.- Senzillament. A arrel deIa seva mort, a les vacances de Na-dal, va començar a dar-me voltesdins el cap la possibilitat de realitzaruna experiència dins l'àrea Plàstica:que els al.lots coneguessin i interpre-tassin el pintor Miró, rendint-li aixrun petit homenatge.B.- Per què Joan Miró?C.- Malgrat la seva mort, vaig consi-derar que aquest pintor (dins la sevadarrera etapa) seria fàcil que arribàsals al.lots i el poguessin "imitar" perla seva senzillesa.B.- Córn has duit a terme aquesta ex-periència?.C.- En primer Hoc es tractava dequè els al.lots el coneguessin. Aixrvaig parlar amb ells del meu projecte

(amb que estaren molt d'acord). Perrecordar-los-ho contrnuament, vaigfer aquest muntatge que heu vist al

mig de l'escala del col.legi amb mo-tius mironians del pintor en qüestió.Aixr el tenien present diàriamentmentre ha durat l'experiència.

Per acabar aquest període de moti-vació (que ha durat una setmana) anà-rem un dia a la biblioteca i, ambtots els llibres disponibles que tracta-ven d'En Miró, varen cercar dades deIa seva biografia (que per cert m'hande fer un treball escrit). També va-ren veure moltes làmines de les se-ves pintures i al final férem una ses-sió de diapositives de totes les sevesèpoques explicades molt bé pel Sr.Gomis, professor d'artrstica del col.

-legi Simó Ballester de Manacor.B.- I ara que ja les tens motivats,cewn seguires?.C.- Bé, després d'aquesta primerapart, passàrem a la interpretació. Elsal.lots han tengut completa llibertatper fer el seu treball i l'han fet tan

damunt paper, arpillera, ceràmica, es-cultura, etc. ; inclús han empleat lestècniques més diverses com a cerres,témperes, esmalt, rotuladors, etc.Per de prompte hi ha hagut de totcom pot suposar, encara que ha sor-tit qualque cosa acceptable. Crecque han disfrutat fent boratxos,comdeien ells. N'hi va haver qualqún quem'en demanava milions pels seus.Així mateix, he vist dins ells un certorgull i un desafiament com si vol-guessin amb el seu treball no solsimitar a Miró, sino inclússuperar-lo.B.- I al final l'exposició...C.- Es clar. Vaig pensar que sense unalicient final de poder mostrar l'obrarealitzada, l'experiència no tendria,diguem-ne, un final feliç. Aixr que,sabent que el Pare Gregori Mateu(prior del convent) era un gran miro-nià i tenia algunes litografies d'EnMiró, n'hi vaig parlar per veure si les

60

Page 7: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

pek Gkegoti MAT6

• Joan Min() ha muutto. Se habitó encontAado ya con un univenzo6uguti.vo de e.stneitaz pan.padeantez, de cotonez inten.zob, de erno-cione4 in6antile.z, vivo ne6tejo de todo un mundo que a intu y5 eintent6 dejcut ptasmado en mite's de tetas.

A muchos te4 nuuttaba mote6ta ta contemptación de ta obna deJoan Mihó , hecha de manchaz, gn.a4i.smoz, cotone)s, de Aigncacónmiztenioza y cytcana. Se cneian en ta 4cícil tezituna de que etto4podian hacen to mimo. Gnave equivocación.

Quiena pienzan azi pentenecen a un nomanti.cizmo tnaznochado,impnopio e indigno de nueistita época, apaonante y cianividente.Vemo4 con exceziva ¡necuencia en tas panedez de Au's caw), holm&bteis papetez o tetas cotoneadoz que intentan nepkoducin una nea-tidad, y to tinco que tognan eA atentan contna et buen guzto.

Mote-,tan -zionpne ha zido cusi- Lou pno6eta4 que abnen y zeik-tan un nuevo 4entido a to4 acontecimiento4. Ya Piet ConnetiuzMondnicin kezpondi6 a atguien que te pneguntaba po't qué habíadejado de intenusante ta natunateza: "Yo pinto ta nativtateza,peAo de c.f./La manme

Eta "otita mane,ca" de dec,in ha 4ido et camino que ha quenido6eguiit ei pinton. catalán. Et mundo nece.sita contemptan otna zonade fa exiztencia, det tenguaje, de ta voz.

Viltó na-4 optece con h U. voz nupeztne ia gitan poe6i.a det mundo.Inventa una pnodigiout noche de ptanetas y gataxias que, at 6i-tovinginat de ta maiiana det mundo, eztatta en coto/tez inten4o4 quevienen a eit. ¿an-to y seiia de zu geniatidad: una-o cotone4 azute6ciano4, une-o amanieto4 deistumbitante,s, una-o tojo4 timpioz, vivoe,ategne)s, une-o negno ,s

E4 como una iticida enengia vitae que va aKtonando mágicamenteA 06/Le ta teta hasta ocupan todo et eispacÁlo pa-'ta dejanto de6initi-vamente habitado. NO6 invita a caminan pon tas conztetacionezmutticotone.s hacia et mundo de toz niTio4 o de to ,s Zoca-o, qué. wizda.

La obna de Mine) noz zugieke un Lenguaje vizuat que va wiz Olódet piacen de ta pintuna. Eo, a vecez, como un acentijo inAantitque puede 'tondait to6 timite.s de to gnote.sco. Ante et incohenentepanokama det inundo, noz invita a votan hacia una incneibte nubede zueiío,5 en un vuelo eténeo de ideaz nenovadonaz.

Mcib attá de tas vatonacione.s económica4, de taz pnopagandazmuitinacionatez o de to-o intenezez cneadoz, queda una obna inmon-tat, única, innepetibie, de un genio del ante que, con .su pant-da, ha dejado huén6ano4 a cuanto -o', con et conazón de niaz, na-4isentiamo4 identi6icadoz con et coton y taz 6o/unaz de una tabona)t.64tAlca ca-oi

Me queda contuao de contemptan una-o obnaz daicadamentededicadaz pon et pin-ton uruive)Laat a e-ste tembtono4o notutadon. deunas tineas evocadonas de un mito anti)stico de nezonancia4 pon.-tento4az.

mos deixava per fer una exposicióconjunta entre les obres dels al.lots iels originals seus. No hi va posar capinconvenient. I... aqur tens el re-sultat.B.- Hem fet un repas a l'exposiciócol.locada a la biblioteca del col.legii, a part les litografies, hem vist o-bres realment mironianes. Creim quesr, que els al.lots han entrat "dins"En Miró donant-li, clar esta, la sevaoriginalitat. Ara, Climent, una pre-gunta personal: côrr veus la pinturad'En Miró?.C.- Mira, jo no es que sigui un criticd'art, però la pintura de Joan Miró,simplement m'agrada. Principalmentaquesta de la seva darrera epoca mecau estèticament simpàtica i sobre-tot la trob molt decorativa.B.- I a on veus tú la importancia de laseva pintura?.C.- Jo crec que la importancia que téavui (com qualsevol geni) es la sevaoriginalitat; o sia, haver estat el pri-mer en haver fet aquesta classe depintura. S'haver simplificat tant lesformes i els colors només se li potocórrer a un geni i, aquest, ha estatEn Miró. Agur esta la seva impor-tancia. Després d'ell, tot seran imita-cions. Només ell es l'original.B.- I els al.lots, l'han comprès?C.- En les mostres estan les proves.Encara que hi hagut de tot. Crec quehan comprès sobretot que no es tanfacil pintar com ell. I adernés queIa importancia radica en esser el pri-mer i no un simple imitador.B.- N'has quedat content de l'expe-riència?.C.- Sr, plenament. Crec que s'hacomplit l'objectiu.B.- Molt bé. Amb aquestes parauiesdespedim an En Climent donant-li lamés sincera enhorabona animant-lo aqué no sigui la darrera i... tot lo quesigui en benefici dels al.lots, !enda-vant!.

7

Page 8: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

Lo que debe saber de...

ILA FIEBRELa fiebre o hipertermia es un síntoma que acompaña a multitud de en-

fermedades. Es debida a la excitación del centro termoregulador por u-nas substancias llamadas pirógenos, que pueden provenir del exterior (co-p-10 virus y bacterias por ejemplo) o del propio cuerpo. (Existen otrascausas que no son de intere's en el presente articulo).

Pensamos en la actualidad que la fiebre es un mecanismo de defensa

del organismo, que se acompaña de otras manifestaciones defensivas co-mo pueden ser taquicardia (aceleración del ritmo del corazón), taquipne-

a (aceleración de la respiración), hipercatabolismo (aumento del consu-mo de energía).:. etc.

La temperatura del cuerpo varía, siendo normalmente de 36,5 a 379

C., aumenta con el ejercicio muscular y disminuye con la inactividad,pudiendo existir también variaciones individuales.

Hablamos de febrieula cuando la temperatura del cuerpo no alcanza

los 38° C. Es fiebre moderada cuando no se sobrepasan los 399 C. Y esgrave cuando el termómetro marca ma's de 39,5° C.

La observación y cuantificación de Id fiebre (que en lactantes y niños

debe hacerse rectal y con termómetro de depósito corto) es un mediano

auxiliar para el diagnóstico de la enfermedad que desencadenó este pe-culiar mecanismo defensivo. Así una fiebre ondulante nos puede sugerirbrucelosis, en agujas sepsis, etc.

Ma's importante aún es reconocer otros síntomas acompañanies que in-fluiran poderosamente en el diagnóstico. De este modo la asociación consudoración profusa, y dolores articulares nos orientara hacia una brucelo-sis; con disuria (dolor de orinar) y polaquiuria (aumento de las miccio-nes) hacia und infección urinaria, con disfagia (dolor al tragar) y adeno-patías en el cuello hacia amigdalitis o faringitis, con dolores abdomina-les, diarrea y vómitos a gastroenteritis... etc. etc.

Y ¿que hacer ante una persona con fiebre? Dependera ante todo de co-mo se presente, de sus síntomas acompañantes y de la persona en que a-parece. En general los niños son la capa de población ma's afectada por

éste síntoma; se debe en gran parte a la multitud de gérmenes con queel niño se pone en contacto y a los cuales normalmente vence por suspropios medios defensivos, adquiriendo al mismo tiempo una inmunidad

gynad•

eitti94ea

good dek 6446

A "Sa Posada dets °tons",han Aet una Rezidencia,a on tenguin azziztèmciaez ve -tf , pobnez sengons.Juzt4..cia i no can-e. -tatés to que han de pnopagan,penque tenguin beneztanez de za tencena edat.Les donatan menjan beuneen-e tenin matdecapz,

eztanan acompangatstez podnan anan a veune.

Ez ta. mott ben emptaçada,no fi han pan-t cap detattno hi haguena pensat mai:Eztaz tan ben acabada!Na Mania Ignasi' Monettes negato ha Aet a Anta.Tnob que, en veune-ta pa -an,mos podem tneune ez capett.Estanan com a zenyonz,ben begutz i ben menjatsamb zenvici de cniats,a "Sa Posada d'Ets Otons."Ennevottats de name.,poden tnoban benes-tan,zenze zottin de dins Anta,com han votgut Es Monetts.E6 una idea acenada,A ea amb coneixement,pen tenin ez pobte content,a dins za zeva posada.Contnanis no. n'hi hauna,sobnetot no tendnan dnet,tendnan ez céncot estnet,a s'hona de cnitican.E6 un /Legato que Antade bondevenez admet

ei pobte d'Anta pnometque et zabna adminiztnan.Sa gent esta moit contentad'aquezt Aet menavettósde sa Aamitia d'Ets Otons.Ha obut donan exempte.No tenc panautez a mhpen ataban aquesta obna,a on hi pugui anan un pobnea viune, en- e ptonan.Es vekz dies pobte d'Antati quedanan agnaits,sobnetot es més suAnit.sque hk aninan a acaban.Sa vida és ttanga i extensai des de Na Cnema an Es Cósdesitjam ats Ets Otonsuna juzta necompenza.An-td, 30-1-83 Mateu Sancho

BESOG OLE PADANSK BAR KNOLD OG

Miguel Gili Flaquer

tet(DANSK KOKKEN)

Camino Vecinal de Genova, 37 San AgustinTelef. 40 II 40 Palma de Mallorca

80

Page 9: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

Race dei metge

contra ellos.Ante una fiebre aislada (sin otros síntomas) menor de 38,5° C. en un

niño, se impone la atenta observación de éste en busca de signos y sínto-mas aclaratorios. Es corriente que a los dos o tres chas la fiebre cedaespontaneamente sin mayores consecuencias.Así pues, no se debe trataruna fiebre menor de 38,5 9 C en tanto no exista un diagnóstico firmeque aconseje un tratamiento específico. Esto tiene una excepción y esel caso de aquellos enfermos con transtornos neurológicos que por causade la fiebre pueden llegar a sufrir convulsiones. En estas personas debe-remos bajar su temperatura para evitar las temidas convulsiones febri-les.

Si la fiebre fuera mayor de 385° C. se retirara al enfermo de fuentesde calor y se le aligerara de ropa. En primer lugar se deben utilizar losmedio físicos para disminuir Id temperatura: baños de agua a dos gra-dos menos de la fiebre durante 15 minutos, que se pueden repetir con lafrecuencia que sea necesaria. Entre los remedios farmacológicos se pue-de usar el acido acetil salicídico (excepto e.n enfermos alérgicos a lasustancia, pacientes con transtornos de la coagulación sanguínea o entratamiento anticoagulante, y en ulcerosos), el paracetamos (que debe e-vitarse en dolencias hepaticas, asociado a derivados del acetil salicídi-co y tener buen cuidado de no sobrepasar las dosis recomendadas) y losderivados de las pirazolonas (que por sus graves efectos secundarios sonlos menos utilizados).

Conocida así la fiebre y su tratamiento, deben desaparecer las situa-clones de intranquilidad y angustia que su presencia desencadena, y es-tar atentos a la aparición de otros síntomas guía que daran el acentodiagnóstico al médico (disfagia, otalgia, secl - eciones purulentas, inflama-ción, disuria, vómitos, cefaleas, diarrea, tos, etc.).

Es urgente y necesaria la presencia del médico en los casos en que e-xista obnubilación; así mismo si aparece la combinación de fiebre gravecon algunos de los siguientes síntomas: vómitos en escopetazo, enga-tillamiento del enfermo, dolor de cabeza,, rigidez de nuca, llanto exaspe-rante o exantema (manchas en la piel).

SER FELIZ.„COM?(XXI)

Els vividors

Crec que no hi ha res mésangoixós que la vida d'un home e-goista, tancat dins si mateix,podrit de coses i de comoditats.Ve a ser la viva imatge de lano-vida.

Sorgeix ara mateix en la nostra so-cietat una nova classe social: ladels vividors, plens de panxafarcits de diners, assegurats depossessions, que passen pertot a-rreu cercant la maxima ganancia.

Ara justament tot es vol fer moltfacil: fer l'amor, cercar el plaer,gaudir de totes les corrioditats,fruir sense cap mesura, defugir detot el que signifiqui esforç, nave-gar enmig d'un cel de satisfac-cions.

Els vividors passen la vida tancantla ma i cl cor a l'indigent, no vo-len sentir el plors de l'infant quegemega, no desitgen veure Ia caratrista d'una mare que demana jus-tíc2ia.

Tips i segurs, se serveix?ri dels al-tres pels seus fins i disposen deles persones com si fossin pecesd'un puzle que munten i desmun-ten, fan i desfan a gust, segons laprópia conveniencia.

Augusto León PérezViuen satisfets, desentenent-se deIa problematica que els envolta,sens fer res per a suavitzar el pa-

../timent i la desgracia dels malferitsper la vida.

Només volen un món per ells, a-daptat a les seves conveniencies,cercant la maxima ganancia econó-mica i tapant-se les orelles davantuna humanitat que clama justícia isolidaritat. SI PADECES DE

PSORIASISLLAMA AL TELÉFONO 923 - 25 16 77 DE

SALAMANCA

GARANTIZAN SU CURACIÓN

Els vividors jamai poden trobar lavertadera felicitat, ja que no sa-ben sortir d'ells mateixos per atrobar-se amb els demés. No po-den saber que és el compartir, eltreballar junts, el conviure en plad'igualtat, perque se presentensempre com a superiors i els agra-da dins un castel l de comodi-tats i egoismes.

Gregori Mateu Estarellas

90

Page 10: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

RECEPTAper made Antemia Gil

REFLLIASENTINIIENTOs

LLENGUA AMB TAPERES

INGREDIENTS:Llengua de vedella. Uns ossos de porc ovedella. Mig tassó d'aigua. Mig tassó dejerez. Una cullerada de vinagre. Tàpe-res. Olives. Farina. Ceba. Tornàtiga.Julivert. Alls. Unes fulles de llorer. Unpoc de pebre vermeil. Api.

MANERA DE FER-SE:

Es cou la llengua amb sal, uns trossets de ceba, una fu-lla de llorer, api i els ossos de porc o vedella.Quan esta cuita es treu la llengua i, una vegada freda,es pela i es fa un sofregit de ceba i tomatiga, unstrossets de pebre vermeil, un all, julivert i una fulla dellorer.Fet el sofregit, s'enfarinola la llengua i es col.locadins el sofregit, se li dóna unes guantes voltes, se liafegeix mig tassó d'aigua i mig de jerez i la culleradade vinagre i PS 'J in 20 minuts.

ECOSLas Joyas del AmorUna creaDon Bnar en Oro de ley de 18 kilates

Diode 13.000,- pts.

JUY tKIAJ

VIKYGral Franco 16

ARTA

••■■• •••••••1 • II.

NACIMIENTOS: 1 de Enero 1984.- Isabel PastorBauzá.- Hija de Juan y Ana-Ma-ría.- C/. Argentina, 42.14 de Enero.- Isabel Ginard Pas-tor.- Hija de Juan y de María. -CI. Argentina, 26.23 de Enero.- Pedro SuredaGinard.- Hijo de Pedro y de Bárba-ra.- C/. Pontarró, 523 de Enero.- Luís Canet Gil.-Hijo de Melchor y Balbina-Francis-ca. C/. Menéndez Pidal, 17.23 de Enero.- Margarita QuetglasAdrover.- Hija de Francisco y deJuana.- C/. Pontarró, 3926 de Enero.- Antonio-Francisco Ji-menez Gil.- Hijo de Antonio y deRamona.- C/. Menéndez Pidal, 28.

MATRIMONIOS: 21 de Enero de 1984.- Rafael CruzRíos con Francisca Bernad Alza-mora.- C/. Barracas, 37.

DEFUNCIONES: 3 de Enero de 1984.- Juan VivesFemenías.- C/. Ant. Blanes, 22.-a) Curries.4 de Enero.- Mateo Riera Cil.-C!. Figueral, 53.- a) Molinet.16 de Enero.- Miguel Servera Na-dal.- C/. Conquistador, 5. a) Cu-pa.21 de Enero.- María Alzamora Ca-net.- C/. Costa i Llobera, 69.-i) Cama.31 de Enero.- Antonia Nicolau Lli-teras.- C/. Teulera, 30.- a) Ga-rrova.

1O0

Page 11: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

ler. premio de Maria Ferrer Payeras (10 años

Gent". Club Orient de Arta, demostran-Bellpuig felicita a María y Juan do una vez ms que el deporte no

Payeras, ambos practicantes en el es handicap para la cultura.

ESPORTS

EL JUDO Y EL DIBUJOOrganizado por el Centro de Ar-

tes Marciales Orient, el pasadoJueves tuvo lugar el fallo del Jura-do calificador del II Certamen dedibujo con motivos de este bellodeporte.

Con un total de 84 obras a ni-vel comarcal y después de una ri-gurosa decisión por parte del Jura-do, compuesto éste por conocidosartistas como son Miguel Brunet yMiguel Vives, así como de Francis-ca L lull y Norat Puerto, ambos profesores de dibujo, el tema de "Ar-tes Marciales" quedó muy bien re-presentado por los jóvenes repre-sentantes locales, siendo las clasi-ficaciones como siguen:

Primer grupo:1° Miguel TV1. Pons2°Juan Ferrer Payeras.

Segundo grupo:1° María Ferrer Payeras2° María Jose Lorente.

Tercer grupo:I° Antonio Matas2° Gabriel Ca'novas.

La entrega de premios se efec-tuó en una fiesta en "Disco Club

I (JI Ur 10 1 \CI \() F JI“ Ai', I A I `)711- I'M I

H e s1200

1100-

t ROY

91111-

11011-

top

MO-

700 ■

I Y I TITI IO N 77 13 74 II /9 1,10 si Anys

lon.0111C.A.T. 820

C/. Binicanella, 12.- Tel 58 55 15 252 CALA MILLORCarretera Cala Culla -Tél. 56 40 17 Cala Ratjada

ESPECIAL EUROPA

PARIS, Avión+Hotelxxx+traslados 30.100,-pts.

ROMA, Avión+Hotelxxx+traslados 43.200,-LONDRES, Avión+Hotel+traslados 30.300,-AUSTRIA, " - 44.400,-

SUIZA, Avión+HotelxxxM/P.7 días 56.900,-ESPECIAL ESPAÑA

GALICIA,H.xxxA/D.7 noches 29.b40,-Pts.

CIRCUITO ANDALUCIA, H.xxxM/P7dfas 46.600,-CANARIAS

LAS PALMAS,H.xxx 7 noches.A/D 36.100,-Pts.COMBINADO-LAS PALMAS TENERIFE.Hotel xxx, A/D. 7 noches 37.900,-

BAQUEIRA BERET,Hxx.M/P.7días+Avi(5 24.935,- 11

LA MOLINA, H.xxxM/P.7 días+avión 23.285,-ESPECIAL JOVENES - SEMANA SANTA

ITALIA, Avión+H.Turista.A/D.8dias.49.150,-Pts.GRECIA, 50.950,-

EGIPTO, Avión+H.1§ Sup.M/P.8 días 75.300,-MARRUECOS, Avión.HTurista.M/P.8/d 29.350,-

110

Page 12: 11 FBRR 84 N 4 V P N XXV RVT NZNL - CORE

Marcador29-30 de EneroBen.- Artá O-Escolar 3Alv.- Avance 0-J.Inca 7Inf.- Avance 1-Poblense 5Juv.- Olimpic B 2- Artá 0Peñas.- Sa Volta 3-Bellpuig 1

Descansa: Farrutx3gN.- Artá 1 (Rodrí)- PortoCristo 2

4-5 de FebreroBen.- Badía 8- Artá 0Ahí. - Olimpic 5- Avance 1Inf.- España 1- Avance 4Juv.- Artá 1 (Pins)- Alaró 2Peñas.- Farrutx 0- San Jaime 2

P. Manacor 2- Bellpuig 23gN.- Artá 1 (Agustin)- Constan-cia 0

ESPORTS Tercera Nacional

El Artá es un equipo, estatemporada, imprevisible, se mirecomo se mire.

Frente al Porto Cristo da unespectáculo horroroso, sin fe, singanas, sin ideas, y con serias ygraves actitudes indisciplinariasde las cuales se hace eco la Di-rectiva y en un aviso en el localdel Bar Matemalas, abre expedien-te disciplinario a Genovart (quearrojó la camisa por el suelo, alser expulsado en este partido), aMaimó y P. Amer pe r actitud beli-cosa entre ellos mismos duranteel partido y que la mayoría deespectadores presenció. (Inclusolos aplausos de Maimó cuando elPorto Cristo nos endosó elgol).

Pasa una semana, sale practi-camente el mismo equipo (cambiode Grillo pr Genovart, por ex-pulsión de éste, y de Planas porD.Serra), y ambos la hrodan, asícomo suena; el primero parecíael Artá y el Constancia uno delos que luchaban por la permanen-cia. LA qué se deben estos cam-bios tan radicales?.

El Artá da sensación de blo-que, lucha, juega con orden y nose discuten, ¿fue una cosa pasa-jera?,,o el gesto disciplinarioha hecho su labor 9.

De todo ello podemos decir quejuegan cuando se les motiva,cuando se les fuerza y que lesfalta pundonor en la mayoría departidos, ya que si son capacesde jugar como frente al Constan-cia, también tendrían que hacerloigual frente a los demás equipos,y no salvarnos porque hay muchosmás equipos malos que el nuestro.

Carta al...Si.. Pnezidente:

Con ta pkezente me dinijo aUd., pana que haga extenza a -to-do6 to's miembAo6 de ta Junta Di-kectiva que Ud. tan dignamentepnezide, at entnenadon y a todata aAkción det C.D. Ai.-td, mi in-tención de 6oticitan et pekdón detodoz pon ta intenpnetación quepudo danze at ge -oto de tknan tacam-te.-ta det Cub pun et zueto.

E6te ge-oto no elm otno que unenAado conmigo mizmo debido a mk6unte cakdcten, y ni mucho menozet de oAenden a unoA cotonez atoz cuate quieno, y a toda e-stagitan ac-ión det puebto de Ahtd.

En e4peka de que ante mi mcbs.(Ince,to akkepentimiento, epanconcedenme et pendón que tezzoticito, te 6atudo muy atenta-mente.Fdo: Jaime GENO VARO Suneda.

Por fin el espectador saliócontento de Ses Pesqueres, inclu-so se vislumbraban sonrisas deauténtica alegría, sin discutir,quien fue el mejor, sino con lasensación de haber' recobrado laconfianza en el equipo. ¡Esperemosque éste no lo vuelva a defrau-dar!.

Una cosa que llamé la aten-ción, por lo inaudita, fue quefrente al Porto Cristo, partidoen el cual el público chilló mu-cho, pidiendo penalties a cadamomento (que se produjeron), yque al final del mismo se inhibióprActicamente el Sr. ColegiadoGozálbez, ya que sólo algunos ycon muy buenos modales le indica-ron el porqué no había pitadoaquellos penalties. Si dentro delaspecto deportivo fue un gestomuy bonito, dentro del aspectoaficionil (según nos dicen comodeben ser los aficionados, au-ténticos fanáticos), pareció queel público (aficionado local) pa-saba del fútbol, ya que normal-mente su actitud era todo lo con-traria.

Espero que lo del Constanciano sea una sola gota de agua.

MAY DL

Frente al Porto Cristo, mucho ira la olla, pero nada más.

Visto "desde"el matadero

+++ Desde que se sanciona a losjuveniles, qué buena escuelaestamos criando!+++ Desde que se perdió con elPorto-Cristo, qué gran decep-ción para toda la afición lo-cal!+++ Desde que Maymó sólo juegacuando quiere, pensamos que noes interesante para el club.+++ Desde que Genovard lanzacamisetas, más valdría se dedi-case a lanzar jugadas y no "ha-cer el niño".+++ Desde que la Directiva in-tenta poner correctivos, pareceque algunos jugadores se lo es-tán tomando un poco en serio.+++ Desde que estos correctivosno salen a luz, ¿qué piensa laafición?+++ Desde que el Ferrutx dispo-ne de "tantos jugadores", sigueperdiendo encuentros en su cam-po.+++ Desde que el tiempo se en-frió, estamos viendo un Bell-puig en alza.+++ Desde que nos visitó elConstancia, ¿cuántas galletasse hubiesen podido repartir?+++ Desde que se ganó al equipoinquense, qué gran satisfacciónpara los del Badía!+++ Desde que se jugó este en-cuentro pensamos que con el 50%de interés para los restantes,el Art:a, 'hasta jugaría la copa.

UNA DOCENA-

12 0