12/2015. SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'AJUNTAMENT PLE DEL DIA 21 DE SETEMBRE DE 2015. A la Vila de Martorell, el dia 21 de setembre de 2015, essent les 20:04 hores, es reuneix l'AJUNTAMENT PLE, al Saló de Sessions de la Casa Consistorial, en sessió ordinaria presidida pel Sr. Alcalde, XAVIER FONOLLOSA I COMAS, i amb l'assistència dels Regidors senyors/es NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAÚL ROZALÉN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN, FRANCISCO J. ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, assistits pel Secretari de la Corporació Sr. JAUME TRAMUNT I MONSONET. I per la Interventora accidental Sra Ma. LLUISA LLACH I PUNTÍ. Oberta la sessió i abans de tractar els assumptes inclosos a l’ordre del dia, el Sr. Alcalde felicita al regidor i primer Tinent d’Alcalde, Sr. Adolf Bargués pel fet d’haver estat avi. A continuació es passa a l’exàmen dels diferents punts de l’ordre del dia, de conformitat amb el detall següent:

I.- PART RESOLUTIVA

1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINARIA: 20 DE JULIOL DE 2015. Se li dóna la paraula al regidorsenyor Lluís Tomàs Moreno que diu: Només és una apreciació. En l’últim punt de l’acta, on fins i tot ens vam felicitar mútuament per lo de la Diputació, a l’Interventor, jo vaig recordar que hi havia hagut dos antecessors aquí que havien estat diputats, un s’especifica, César López Vera; l’altre vaig dir que l’últim president que hi havia hagut era Salvador Esteve, a l’acta no sé tampoc per quin motiu només surt el nom de César López Vera, demanaria si es pot incorporar el que és. El Sr. Alcalde diu: Molt bé, doncs si tots els hi sembla bé tornarem a mirar la transcripció, probablement sigui un tros de transcripció que no hagin fet, però crec que no hi ha problemes en principi a aquesta esmena, la recollim i si el secretari pren nota doncs quedaria recollida l’esmena. Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió ordinària celebrada el dia 20 de juliol de 2015, que és aprovada per unanimitat dels assistents, incloent-hi l’esmena proposada pel senyor Lluís Tomàs. 2. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA: 2 DE SETEMBRE DE 2015. El regidor Sr. José A. Simón Cabrera demana la paraula i diu el següent: El nostre grup municipal Movem Martorell reitera la proposta que vam fer al mes de juny, que vam fer una proposta sobre els plens extraordinaris i era la no retribució dels mateixos plens extraordinaris. Per aquest motiu del nostre grup només va venir la regidora Asunción Moreno, que va entrar un escrit per registre renunciant a aquesta dieta que li correspon amb

 

 

aquella sessió del Ple i la resta dels regidors no vam acudir a aquell Ple perquè creiem que es un Ple sense contingut i creiem que no calia la nostra presència. Reiterem la proposta de no cobrar els plens extraordinaris i si els cobrem la nostra organització el que farà es donar-ho a entitats socials de Martorell. Per aquest motiu, l’Asunción Moreno votarà a favor de l’acta i la resta de regidors que no vam venir ens abstindrem. Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió ordinària celebrada el dia 2 de setembre de 2015, que queda aprovada per 18 vots a favor i 3 abstencions formulades pels senyors/es JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA i RICARD SÁNCHEZ GAYA.

DICTÀMENS DE L’ÀREA ECONÒMICA, D’ORGANITZACIÓ I RÈGIM INTERIOR: 3. PROPOSTA D’APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DE L’AJUNTAMENT CORRESPONENT A L’EXERCICI 2014. Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 14 de setembre de 2015 El regidorSr.Josep Casasayas i Puig diu: Aquest punt és un punt tradicional de cada any a on es proposa l’aprovació del compte general de l’Ajuntament. El compte general de l’Ajuntament és la liquidació de comptes de l’any 2014. En aquest compte general de l’Ajuntament hi ha hagut una sèrie d’apreciacions, observacions i una que li diuen al.legació però crec que no es ben bé al.legació, que han estat analitzades tècnicament per l’interventor d’aquest Ajuntament i ha fet un informe desestimant aquestes observacions,al.legacions i no sé que més i el que he fet ha sigut proposar en aquest Ple l’aprovació del compte general tal i com estava presentat pel mateix interventor. S’obre el torn d’intervencions i la regidoraSra. Raquel Pérez Martínez exposa el següent: el grup Som Martorell votarem en contra. Els motius, com a número ú,és perquè el nostre programa electoral, que no podem perdre de vista,demanavem una auditoria en les comptes de l’ajuntament i per tant, per principi, per coherència en aquest punt ja supera tot el que .... En segon lloc, el tema de la llei de transparència que ja està en vigor des del dia 1 de juliol i que ja sé que tenim de plaç fins l’1 de desembre de 2015, però que no entenc perquè un assumpte tant important com aquest no s’ha pogut penjar a la pagina web perquè en definitiva els ciutadans són els que han d’estar interessats en saber els comptes de l’Ajuntament. El tercer punt, com que nosaltres no havíem fet mai això ens hem agafat a l’informe que va fer l’interventor i em destaquem que diu: el pressupost del 2014 no s’ha complert el pressupost, bueno, no s’ha complert el pressupost; el pressupost s’havia fet inicial, el sistema es nosaltres fem, vosaltres feu o nosaltres fem un pressupost que després en principi hem de complir i per les valoracions que hem fet pensem que no hi ha ni un 40 % del pressupost que es compleixi, per tant, no podem aprovar una cosa que no s’ha complert. Per altra banda, el pressupost inicial era de 32.244.531,29 € i el pressupost definitiu ha estat de 45.140.374 €, per tant el pressupost de despesa, que no pas d’ingressos, de despesa, s’ha augmentat en 12.895.743 euros.

 

 

L’estat demostratiu corresponent als exercicis tancats, l’import total de les despeses tancats a 1 de gener i em sembla que aquí s’ha equivocat no sé si l’interventor, perquè posa del 2015 però crec que és del 2014, era de 1.750.436 €. s’han realitzat rectificacions de saldo de que hi havia obligacions per import de 38.990 €, sense acreditació documental d’existència del deute. D’això hi havia un annex que jo el primer dia el vaig veure però que ara ja no hi és la documentació. Hi havia tota una relació de totes aquestes factures que estaven pendents de pagament i després no està, per tant, aquestes factures que no tenien partida pressupostària no sé que ha passat. Els deutors no pressupostaris, els deutors pressupostaris tenen un import de 485.590,68 € on 264.080 € és en concepte de préstec a l’empresa GESOL. Aquesta quantia correspont a l’import de successius préstecs que li ha atorgat l’ajuntament. L’empresa no ha practicat cap amortització d’aquests préstecs en els terminis establerts per la qual cosa caldrà habilitar algun mecanisme per regularitzar aquesta situació. No entenc perquè si es fa un préstec a GESOL després no es torna, no ho entenc. Creditors no pressupostaris, que són d’un import d’1.471.585,43 €, les comptes de recaptació d’Hisenda, retenció, recaptació, Seguretat Social i les de retencions d’ens locals presenten un saldo negatiu, això significa que d’aquests conceptes s’ha tret més import del que s’havia ingressat. En l’exercici 2015 es depuraran aquests saldos. No entenc tampoc massa bé tampoc aquest punt però entenc que hi ha un deute amb la Seguretat Social o amb alguna... En el tema de contractació. A veure, en l’exercici de la funció fiscalitzadora s’han detectat al 2014 factures corresponents a prestacions de serveis i/o realització d’activitats que es presten de forma periòdica i repetitiva sense que hagi seguit el procediment de contractació. En l’exercici 2015 s’ha iniciat el procediment de regularització de la contractació. Jo d’això vaig demanar informació i he demanat ja per escrit perquè ho vaig demanar ja dues vegades; vaig demanar a l’interventor, li vaig demanar al secretari i em continuen dient que avui estem al setembre i encara no hi ha contractes, o sigui no s’ha fet el reparament d’aquestes. Quins són? Els proveïdors són A-VER MultimediaS.L., que ha facturat pel servei de dinamització de Punt Omnia, al Patronat 18.513 €, supera els límits establerts com a contracte menor que està fixat en 18.000 €. Ara mateix es presta per la via de fet al marge del procediment contractual legalment establert. Hi ha Formació S.L., aquí encara és pitjor perquè sembla ser que no es compleix el contracte ni al 2012, ni al 2013, ni al 2014, ni tampoc al 2015; per tant, l’import total d’aquesta empresa que està sense contractes és de 60.800 € més el d’aquest any. Manuel Docón Laguna, que ha facturat aquests imports pel servei de recollida d’animals abandonats. També, estem igual, 2012, 30.000 €, 2013, 27.000 €, 2014, 14.000 € i si continua fent aquesta tasca doncs des del 2015 que estem al setembre. Total 72.179 €. I per últim, Serveis Enginyeria Bruc, aquest ha facturat al 2012, 102.715 €, al 2013, 97.000 € i al 2014, 103.000 €,total 303.629 €, més el que està facturant aquest any que em consta que continua fent el servei. Bueno, estem al marge de la llei, no sé perquè el govern manté aquests quatre proveïdors al marge de la llei, perquè no fa els reparaments i perquè la situació continua així sense contractació i sense res. Això és informe de la Intervenció.

 

 

El deute viu de l’Ajuntament; encara que m´explicaran que el romanent es positiu i que tot està molt bé i que ho hem fet molt bé, segons les dades de “Hacienda y Administraciones Públicas del Gobierno de España” l’any 2013 era de 15 milions el deute que nosaltres tenim, de 15.508.000 i al 2014, 18.304.000 , o sigui, hem ampliat el deute. Tema subvencions; jo he buscat el Reglament Orgànic Regulador de la Participació Ciutadana a Martorell, que està fet per aquest Ajuntament, publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 106, de data 4 de maig de 2005 - no sé si n’hi ha un altre que sigui posterior però aquest és el que he trobat - que diu, l’article 2: “L’aplicació d’aquestes normes s’han de fer de manera que prevalguila solució que asseguri la màxima participació, publicitat i informació de les actuacions político-administratives. L’Ajuntament dotarà tots els òrgans de participació ciutadana previstos en aquest reglament, dels mitjans necessaris per garantir el seu bon funcionament.” L’article 3 - i això es molt abans del tema de la Llei de transparència - diu que: “El dret a la informació i a l’atenció l’Ajuntament de Martorell ha de facilitar la més amplia informació sobre la seva activitat i la participació de tots els ciutadans i ciutadanes en la vida local. Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a rebre informació clara, veraç, dels assumptes que afecten a la vida, a la seva vila, de forma amplia puntual i objectiva. Quin es el problema? Jo m’he trobat amb moltes associacions que no reben informació de que s’obre un període de subvencions; no totes son obertes perquè he vist que hi ha moltes subvencions que estan, bueno, hi ha varis procediments de concedir subvencions; un és, diguem-ne, el que la gent coneix com a dit per a un bé o un interés social de la vila i uns altres són oberts, que poden ser competitius o no, no? Jo crec que no hi ha informació o bé notícies, sé que ara per exemple, s’acabarà el plaç per presentar tot el tema de subvencions del tema energètic i no ho veig mai publicat a la pagina web de l’Ajuntament, no veig cap nota que digui que s’està acabant el plaç per presentar les subvencions o bueno... aquest tema el veig bastant embolicat. El tema de les subvencions, jo no he pogut encara veure un estat general perquè quan es donen subvencions també les persones o entitats que reben aquestes subvencions depèn del tipus de subvenció que sigui han de demostrar si realment han fet servir aquesta subvenció com ells l’havien demanat. Tota aquesta informació encara no l’he vista, per tant, aquí no puc parlar. No hem vist cap notícia ni al Butlletí de l’Ajuntament, i per citar alguna de les subvencions que s’han donat ni a la pagina web ni al facebook, entenc que només s’han de donar notícies d’inauguracions i de coses que es fan a nivell cultural, sinó que també s’han de donar notícies de què fem amb els nostres diners, amb els dels ciutadans. Subvencions atorgades com a entitats del Club Basquet Martorell que va rebre 40.522 € aquest any, al 2014; subvencions al Club Bàsquet la Mercè que va rebre 9.064 €, el Club de futbol Martorell 31.384 €, el Club Natació Martorell 4.586 €, el Club Sala 5, 9.532 €. O que tenim convenis amb les institucions religioses Nostra Senyora de la Mercè per 5.000 € anuals, o amb la Badia de Montserrat per 3.200 € i crec que aquesta informació s’ha de donar igual que donem altres informacions.Tampoc entenc subvencions molt genèriques perquè com us dic no he tingut temps de veure tots els plecs i tots els expedients, com són subvencions de relacions institucionals que són 23.475 €, jo no ho entenc. En quan associacions d’interès social, i citaré aquestes encara que a la pàgina web vostra hi ha associacions que estan anunciades i després resulta que n’hi ha associacions que es dona subvencions i que després no estan al llistat d’associacions de la pàgina web, si us plau a veure si podeu posar al dia la pàgina web i les associacions que realment n’hi ha a Martorell. Tenim associacions d’interès social com associacions d’immigrants africans

 

 

socials a Catalunya, Fundació per la solidaritat, Martorell Viu, Associació de Dones Progressistes, Dones amb Iniciativa, Dones de Martorell, Espais d’Avis de Buenos Aires, AMPAS com la de la Llar d’Infants Municipal, o la de l’Institut Pompeu Fabra, o l’Associació de Fibromialgia i Fàtiga Crònica, que no reben cap subvenció de l’Ajuntament. I en principi això és tot. Hi intervé el regidor Sr. Francisco J.Arpal Macià: El posicionament del nostre grup en aquest punt de l’ordre del dia serà d’abstenció. Hem de deixar clar que nosaltres a l’hora de votar el pressupost del 2014 el vam votar en contra, però tenim també que tenir en compte que el compte general es algo tècnic i no polític i tècnicament la veritat es que no es pot dir res en contra encara que no agradin els números. Aquest crec que no pot ser un debat en aquest cas de pressupost simplement perquè no ho és. El Sr. José A. Simón Cabrera diu: el nostre grup municipal, Movem Martorell, va fer en el seu dia i en el termini legal que toca les al.legacions que comentava abans el regidor Casasayas, van fer al.legacions, observacions i reparacions, tot i que com deia l’Arpal a nivell tècnic, tècnicament això ho ha signat un interventor i no hi ha res a dir, creiem que sí, que a nivell polític si que hi ha coses a dir sobre això que presentem avui. Bàsicament el document que hem presentat i que demà mateix podran presentar a la pàgina web de Movem Martorell, que és sobre les al.legacions i millores per tot el pressupost que avui es liquida van en dues línies: la primera, la transparència i la segona - que queda confirmada una vegada més - la mala gestió que té l’Ajuntament però sobretot el Patronat. Pel que fa a la transparència van sol.licitar que, tot i que la llei no obliga, però van sol.licitar com una bona pràctica de transparència que se’ns facilites i es publiqués totes les documentació de les concessions administratives que té l’Ajuntament de Martorell, és a dir, totes les concessions privades que té l’ajuntament, que tota aquesta informació es presentés i la puguem consulta,r la de les Aigües, la de les escombraries, neteja, etc, etc...Creiem que és una bona pràctica que hauríem de fer entre tots i que donaria una major visibilitat a una bona pràctica que es fa a l’Ajuntament. Segona cosa; la documentació no està publicada a la web, la informació publicada de la web, la darrera que hi ha publicada a la web és del 2011, creiem que això ho haurien de rectificar. S’ha de rectificar el web i la gent ha de poder consultar al dia tota la informació econòmica i no econòmica de l’Ajuntament de Martorell; entenem que per fer al.legacions i per fer propostes facilita molt la feina tenir la informació penjada en un web o com a mínim que te la passin per correu electrònic, que tampoc és el cas. Tercer, ja trobem que hi ha despeses que no tenen contractació prèvia; això també ho podran comprovar a les al.legacions que hem presentat, que es fan despeses sense cap contracte al darrera. L’interventor, també, tot i que tècnicament es pot fer, deixa constància d’aquesta anomalia. S’han detectat algunes despeses en les quals no hi ha tres o més pressupostos, són despeses de menys de 18.000 € i són despeses a les quals la llei no obliga a tenir més de tres pressupostos però tornem una altra vegada lo que deiem al principi, creiem que per transparència i bones pràctiques és saludable tenir com a mínim tres pressupostos de totes les despeses que fa l’Ajuntament, com a mínim, perquè dona una mica de visibilitat a tot i de transparència al que es fa i per últim, no consten els criteris que es fan servir per seleccionar els proveïdors, tampoc obliga la llei però entenem que també és una bona pràctica

 

 

queentretots hauríem d’intentar millorar que estiguin publicats quins criteri fa servir l’Ajuntament per cada proveïdor, per petit que sigui aquest proveïdor. I pel que fa al que anomenàvem de la mala gestió de l’ajuntament i sobretot del Patronat, hi ha cinc criteris que creiem que l’Ajuntament hauria de millorar i que hem posat en aquestes al.legacions presentades. Primer, que hi ha factures pendents d’aplicar per manca de consignació pressupostaria, i a més trobem que hi ha constantment durant l’any, com ve sent habitual, hi ha modificacions pressupostàries però tot i això ens trobem que hi ha despeses que no tenen consignació pressupostària i es deixen en un calaix per pagar l’exercici següent, això entenem que també s’ha de millorar. Després, que hi ha desviacions d’algunes partides de més del 200 % per cent del pressupost inicial, aquí també creiem que s’hauria de filar una mica més prim i basar-nos una mica més en el pressupost inicial, intentant millorar any rere any perquè tenen experiència de govern i creiem que més o menys les partides que vostès fan servir són similars any rere any. Després també que veiem que hi ha alguns ajuts socials que es queden al calaix sense fer, no sense gastar, sense fer. Això creiem que això també es una mala gestió, sobretot al Patronat, com deiem abans, que hi hagin ajudes a les persones que estan pressupostades i que es quedin sense fer. I per últim, tal i com recomana el mateix interventor a l’informe que ell envia, s’han d’adequar les bases reguladores a la normativa de subvencions. El mateix interventor al seu informe fa constància de què hem d’adequar les bases reguladores a la normativa de subvencions actual i creiem que hem de donar entre tots un pas. Com deiem al principi de la intervenció el nostre vot serà contrari amb aquest punt de l’ordre del dia, tot i que com deiem, tècnicament no hi ha objecció perquè l’interventor ha signat aquest informe, creiem que totes aquestes observacions entre tots les hauríem de recollir i intentar donar un pas endavant en base sobretot a la transparència i a la millor gestió del nostre ajuntament. El regidor Sr. Lluís Tomàs i Moreno diu el següent: El nostre grup del Partit Socialista va presentar, com bé deia l’Edicte, unes observacions que no pas al.legacions, m’agradaria fer una prèvia que ja ho han dit també els companys, tècnicament res a dir amb lo que han fet els tècnics, entenc que és la seva feina, però al contrari agrair-los-hi la feina que han fet i pel que fa al nostre grup tota la disposició que han tingut perquè ens donessin la informació que els hi hem demanat, val a dir que no hem tingut mai o durant tot aquest temps que ha estat en exposició, cap problema per tenir aquesta informació. Les nostres observacions que no pas al.legacions estan una mica en la mateixa línia que ha dit el José Simón en la darrera part de la seva intervenció. Eren unes observacions que ens podrien ajudar, pensem modestament, al funcionament del pressupost, del que queda del pressupost 2015 i també en el moment que es tingui que fer el compte general del 2015. Nosaltres hem observat que hi ha moltes partides per lo de l’Ajuntament i del Patronat que per diferents motius, i ha parlat dels 200 %, alguna desviació, jo parlo aproximadament entre el Patronat i Ajuntament el60 % de les partides pressupostàries cap s’ha ajustat al que era la realitat, també val a adir que la majoria s’han tancat en positiu, però possiblement a l’hora de fer el pressupost es podria reajustar molt més aquestes partides i poder-les destinar a altres coses. També i en relació - ha sortit en els companys que han parlat abans- el tema de la transparència, jo en cap moment dubto ni dubtaria de què l’aplicació d’alguna despesa no

 

 

s’hagi fet correcte i no s’hagi fet a la partida pressupostària que correspon però si que hem observat partides, sobretot en l’àrea de protocol, que estan justificades però crec que per la transparència es podria fer un pas més i dir realment a que s’han dedicat, parlaria... no sé...., de dinars, d’altres coses que, torno a repetir, no dubto que estan ben fetes, o algun obsequi que s’ha fet. A lo millor seria corresponent...com deien els treballadors ens han donat la corresponent factura però no apareix en concepte d’on ha anat o que se n’ha fet d’aquests diners, crec que seria una cosa fàcil a resoldre i que quan tinguem que parlar del compte general del 2015, això fos més transparent. Com deia hem observat bastantes partides que s’han tancat en positiu, això provoca després el romanent de tresoreria que és del tot lícit, però no oblidem per exemple que l’any passat, per qüestions que ja varen explicar aquí, tots els regidors i els altres regidors de la llei estatal, vam tenir que fer el famós Pla Econòmic Financer. Un pressupost cal reconèixer que és difícil, és un pressupost però que hi hagi tantes desviacions crec que podríem ficant-nos-en i treballar una miqueta més a fons isolventar aquests temes, no sé...Vam buscar algunes partides que ja tenen un pressupost fix com és el de la recollida d’escombraries, que jo entenc, tot i que després se’n va contestar que no és va aplicar tot el pressupost que hi havia sencer, que hi ha una diferència en positiu de 120.000 €, entenc que són partides, entenc tancades, amb el contracte que sigui de quatre, cinc anys, vuit anys, que hi hagi una desviació tant gran en sorprèn i com deiem el tema de la transparència sobretot en temes com he comentat abans de protocol, he llegit per exemplela telefonia de règim interior ho vam demanar l’altra dia, suposo que se’ns entregarà, una mica el que comentàvem abans, l’annex, veure quantes línees disposa l’Ajuntament, no entro a fons qui ha gastat, però una mica tenir una consciència de tots aquests temes, crec que seria positiu a nivell de transparència. També i relacionat una mica amb el que ha dit el José Simón hem observat, suposo que va com deia en aquesta línia, que en data trenta-u del dotze,això pels que no estan en ajuntaments pot ser bastant habitual, s’imputen factures després d’haver fet alguna modificació que entenc que durant l’any no havia pressupost en aquesta partida pressupostària, però ens ha sobtat que s’estiguin aprovant despeses, no sé, ara em ve al cap, de la marxa de la primavera al mes de desembre, entenc que ha de ser correcte perquè si l’informe tècnic està bé, però ens ha sobtat. I després també quan parlàvem d’aquestes partides que penso que tindríem que estar tots plegats una mica més atents - vostès més que són els que estan governant - m’ha cridat molt l’atenció algunes partides que hi ha sobretot per lo d’Ajuntament i Patronat en el tema d’ajudes a les persones. Val a dir que hi ha algunes que estan esgotades correctament, però val a dir que hi ha moltes partides que no estan esgotades, n’he subratllat alguna: ajut extraordinari a les famílies, pressupost inicial 60.000 €, segur que té una explicació però es van gastar només 1.300 €; subvencions a famílies, entitats i relacions institucionals gastada al 100 %i tindríem altres, no sé; suficiència alimentària, que de 6.000 € només es gasten 1.000 €; servei d’atenció domiciliària social, que crec que amb bon criteri es fa una modificació per ampliar-la de 27.800 € i es modifiquen 70.000 €, però no s’acaben gastant 56.000 €; subvencions a famílies en crisi, també es fa un increment, una modificació de 136.000 €,però queden per gastar 56.000 €. Si que demanaria aquestes com més d’actualitat i que més podrien cridar l’atenció de les persones que ho estiguin passant malament; però hi ha d’altres. Nosaltres vam presentar aquestes observacions que han estat denegades en l’informe del tècnic, de l’interventor, amb l’afany d’intentar corregir les coses que hem aportat perquè la propera edició de la compte general de 2015 alguna d’aquestes observacions no tinguin que sortir. A nivell tècnic perfecte, correcte, el nostre vot ja els hi adelanto serà en contra.

 

 

El regidor Sr. Josep Casasayas i Puig diu:Tal com tots vostès han manifestat en aquest punt no és un debat pressupostari és un debat de liquidació, el debat de liquidació és eminentment tècnic i per tant, del que va el punt, és si aquelles coses que estan imputades, partides pressupostaries que han estar imputades pels nostres serveis tècnics són adequades o no i vostès mateixos ja han comentat que efectivament són així. Respecte al tema de partides pressupostaries de despeses que no s’han exhaurit; molts de vostès o algun de vostès ja saben com funciona, vostè senyor Simón ho sap, vostè senyor Tomás també ho sap, els demés potser, el senyor Arpal també ho sap, el que ha de fer un Ajuntament quan fixa un pressupost de despesa és fixar un límit de despesa i ha de poder cobrir, amb aquest límit de despesa, aquelles necessitats que hi hagi per aquella partida. En aquest cas això que vol dir? Això vol dir que mai, a no ser que hi hagi una modificació pressupostària, mai et pots excedir d’aquell import, per això, ja per la mateixa manera de fer, les partides pressupostàries tenen que quedar sempre per sota del pressupost establert incloent les modificacions pressupostaries que s’hagin fet; per tant, això sempre ho trobaran en tots els pressupostos, en totes les liquidacions de pressupostos a tots els ajuntaments de tota Espanya que la major part de les partides pressupostàries no acaben gastant-se senceres perquè allò és una dotació pel que pugui venir que no ens quedem sense, per exemple, quan fem el pressupost del Capítol 1, el Capítol 1 són gastos de personal i normalment aquí hi ha excessos. Perquè hi podem haver excessos?Perquè nosaltres hem de pressupostar que tothom vindrà a treballar cada dia i no hi haurà ningú que estigui malalt, i això és el pressupost que fem, l’escenari exactament. Si després un senyor està de baixa o sabent inclús que està de baixa, una part la paga la seguretat social, això serà un estalvi per l’Ajuntament, per tant aquella partida ja no arribarà. En altres casos, places de l’Ajuntament o del Patronat que no estan ocupades, nosaltres hem de pressupostar com si allà hi hagués una persona treballant encara que no hi sigui perquè pot haver-hi la possibilitat de què a mig any s’incorpori algú. Per tant, en el que és Capitol 1 totes les partides estan pressupostades com si tothom hi estès per tant, sempre, sempre, sempre hi ha estalvis d’algun tipus, sempre. Quan parlem del Capítol 2, el Capítol 2 són despeses generals, les despeses generals tres quarts del mateix, la nostra obligació és dotar les partides amb unes quantitats suficients com perquè durant tot l’any tota la despesa que es produeixi pugui anar contra aquesta partida. En el cas de les escombraries, les escombraries no és un import fix com vostè diu, senyor Tomás, no és un import fix, hi ha un contracte que parla d’un preu fix però no hi ha un import fix, el cànon de l’abocador, per exemple, hi ha més coses, el cànon de l’abocador dependrà de les tonel.lades que aboquem i dependrà també de la qualitat del rebuig que tinguem; per tant això no es un import fix sinó que es un import variable amb uns imports fixes, el que varia es la quantitat d’escombraries o de reciclatge que són capaços de fer els martorellencs, per això insisteixo molt que com més bé fem la selectiva i la fem bastant bé a Martorell, mentre més bé fem la selectiva menys ens costarà les factures que paguem de recollida d’escombraries i d’abocament que paguem a l’abocador. També hi ha una part, i parlo de les escombraries perquè es del què vostè ha parlat, també hi ha una part de modificació el preu durant l’any, està indexat amb una sèrie de factors i en funció de com evolucionen aquests factors, el preu durant l’any es fixa més alt o més any, evidentment fem una previsió, què vam fer en aquest cas? En aquest cas la previsió que havíem fet d’escombraries va quedar baixa, va quedar per baix i en un moment determinat vam fer una modificació pressupostària per estar tranquils amb aquesta partida i de fet, després de la modificació pressupostària, si no recordo malament hem quedat al 95 per cent, que és el que deia l’interventor en el seu informe, el 95 % d’execució de la partida, home el 95% d’execució tampoc està tant malament. Si hagués sigut el 90 %, millor per nosaltres que vol dir que haguessin pagat menys.

 

 

Tots vostès han fet relació a la transparència, la transparència la basaven bàsicament parlant de que hi ha coses que no estan a la pagina web, és veritat, hi ha coses que no estan a la pàgina web i que properament hi seran i tal i com vostès també han dit en aquesta ocasió l’obligatorietat d’estar a la pàgina web serà l’1 de gener del 2016.Hi podrien ser ja?Sí, si la pàgina web ens ho aguantés tot. Estan corregint la pàgina web per poder posar-hi tot el que diu la Llei de transparència, comptem que a principis de 2016 això estarà solucionat, comptem, esperem que sigui així. Quan en parla de què en el seu programa electoral hi havia una auditoria dels comptes de l’ajuntament, de fet l’auditor de l’Ajuntament ja li vam explicar, ja li vam explicar que les comptes de l’Ajuntament estan auditades per l’interventor, que de fet és el que fa al seu dictamen i el que remet en el Tribunal de Comptes les comptes i diu:“escolti’m aquests comptes estan ben fets i són els que hi ha”, per tant l’auditoria de comptes no li diria res més que això si és el que sap que es una auditoria, l’auditoria l’únic que li està dient i això ho veiem els que estem a la Junta de GESOL, l’únic que està dient és que els comptes presentats són fidels respecte a la realitat que ha succeït durant l’any, i això l’auditoria li diria això, els comptes diuen exactament el que ha passat en aquest any perquè sinó potser tindríem que dubtar de l’interventor, cosa que jo en aquest moment ni mai ho he fet, sempre hem fet cas del que diu l’interventor. Per tant, el motiu de l’auditoria de comptes cadascú pot tenir el motiu que sigui però en els Ajuntaments el que fa l’auditor de comptes i ho fa sempre i ho remet al Tribunal de Comptes, és l’interventor. Quan em parla de que hi ha hagut, que hi ha moltes partides que s’han augmentat i que el pressupost de despeses s’ha augmentat dotzemilions, s’ha augmentat dotze milions el de despeses i s’ha augmentat dotze milions el d’ingressos, tots dos, perquè dintre de les modificacions pressupostàries que hi ha hagut, que hi ha hagut bastantes aquest any, ara li diré quines han estat, però tindré que trobar-les perquè no sé...a veureun segon...Nosaltres fem modificacions pressupostàries per varis motius, el motiu principal, el primer de tot i que succeeix sempre i continuament és que hi ha una sèrie de partides de despesa que estan vinculades a uns ingressos determinats, aquests ingressos es diuen ingressos finalistes i que per tant si hem obtingut uns diners per una finalitat i durant l’any no s’ha portat a terme l’any següent com que tens els diners has de traspassar aquesta despesa i aquests ingressos a l’any següent, en aquest cas, la lletra és petita però..., en aquest cas hi ha hagut tres expedients d’incorporació de romanents per inversions i això pujava d’aquests dotze milions, això pujava 4.088.000 €, és a dir, a final d’any 2014 vam signar, últim semestre, segon semestre, vam signar una sèrie de crèdits per fer unes inversions i aquestes inversions no es van acabar el trenta-u de desembre, per tant, es va fer tres modificacions pressupostaries i per un import de 4.888.580,29 € es van traspassar d’un costat a un altre. Per tant, aquestes, hi hagués qui hi hagués a l’Ajuntament, tenia que fer aquest traspàs i aquest augment de pressupost d’ingrés i de despeses de quatre milions. Hi ha tres modificacions pressupostaries més per un import de 3.722.000 € exactament, que aquestes corresponent també a l’aplicació del romanent també per despeses generals, és a dir, en aquest cas el que hem fet es agafar uns estalvis que hi havia d’anys anteriors i s’han col.locat a partides de despeses, ja els hi he explicat moltes vegades que el pressupost que es fa cada any és un pressupost que pot estar modificat i molt modificat, sobretot, no perquè gastis més sinó perquè tens uns romanents, uns estalvis que o es poden quedar al calaix o poden aplicar-se al poble de Martorell. Amb això ja tindríem 7.700.000 € del que vostè diu, però desprès hi ha disset expedients de generació de crèdit per majors ingressos, això és l’equip de govern a l’any 2014 va anar a buscar diners on els trobés i va trobar exactament 5.085.063,08 €, per tant, en aquest cas vam incrementar la despesa però perquè ens la van pagar des de fora i era un ingrés finalista de 5.085.000 €, per tant, aquests increments que

 

 

hi ha hagut en aquest cas, en aquest any, del pressupost tant d’ingressos com de despeses han provingut, en resum, cinc milions que els hem anat a buscar fora i ens els han donat i 4 milions, números rodons, quatre milions que provenien de despesa afectada per ingressos i 3.700.000 €, que aquests són els que han vingut per suplementar partides de crèdit; la resta no incrementa ni disminueixen cap tipus de partida sinó que el que fan es compensar unes amb les altres, per exemple, si nosaltres sabem, una de les partides que també sempre hi ha excedent, són els interessos dels crèdits, nosaltreshem de fer una previsió dels interessos de crèdit imaginant-nos quin serà l’euribor d’aquí tres mesos, nosaltres el que fem és una previsió i diem d’aquí tres mesos l’euribor serà tant i sempre tirem una mica més alt del què realment creiem perquè no ens puguem trobar que no puguem pagar els interessos. En aquest cas també hi ha estalvis, que fem habitualment? Quan ja ha passat el període de pagament d’aquests interessos el que sobra ho apliquem a altres partides, les que siguin, però ho apliquem a altres partides i en aquest cas es aquest traspàs que hi ha de partides que puja vuitanta-un milions d’euros. Per tant, primera idea, les partides de despeses sempre tindrien que quedar el gastat per sota el que era el límit que havíem posat i segona, les modificacions de crèdit contra més em tinguem per generació de crèdit molt millor per l’ajuntament, que voldrà dir que són despeses o inversions o el que sigui, o subvencions, que ens les paguen des de fora i que habitualment són finalistes. Per tant, no és que la conclusió d’haver modificar el pressupost amb dotze milions d’euros, no és no haver complert el pressupost com vostè deia, no és aquest, l’efecte, la conclusió aquesta és: ójala el poguessin modificar més perquè donen més diners fora, ójala, si vostè creu que s’ha de votar en contra perquè es troben més diners a fora, malament, malament, però seria una mica la conclusió del que vostè ens ha dit, per tant, no és dolent tenir modificacions pressupostàries, això que quedi absolutament clar. De relació de factures sense consignació, si diu que hi havia una relació i ara no hi és la demanarem i li farem arribar, sempre n’hi ha, sempre n’hi ha factures a final d’any sempre n’hi ha que es queden penjades i què fem normalment en aquest Ajuntament? Normalment el que estem fent és, per no fer, i vostè em parlava del Patronat bàsicament, per no fer masses modificacions pressupostàries que no són de les d’incrementar diners, ens esperem pràcticament a final d’any per incorporar la major quantitat possible de factures en el pressupost. La resta, tal i com li deia l’interventor en l’informe que vostè haurà llegit, la resta el que es fa es comptabilitzar-les encara que no aplicar-les a una partida pressupostària però queden absolutament comptabilitzades, de fet aquesta es la relació de factures que estan en l’informe i que si ara no hi són no sé, vaja, es que fins i tot ho dubto que no hi sigui perquè els expedients els formen els tècnics, no ningú més. El préstec de Gesol, també contestant al préstec de Gesol. Gesol va començar amb un capital inicial de 240.000 €, això devia ser l’any 2006-2007, 2006, va començar amb un capital de 240.000 €. Amb aquest capital de 240.000 euros Gesol va comprar la Torre de Santa Llúcia, la Torre de Santa Llúcia és un espai emblemàtic de Martorell, que suposo que molts de vostès coneixeran, suposo, i aquesta Torre de Santa Llúcia tenia un valor determinat que no recordo ara, però per pagar aquesta propietat el què vam fer va ser en primer lloc demanar aplaçament de pagament als seus propietaris i en segon lloc, demanar un crèdit pagar-ho, per tant, aquesta propietat que està en els comptes de Gesol que vostès hauran vist, pujava molt més que els 240.000 €. Que ha tingut que fer Gesol? Gesol va fer un contracte de serveis amb l’Ajuntament per lo qual l’Oficina Local d’Habitatge, és portava des de Gesoli en segon lloc feia una sèrie de treballs per l’Administració, per la Generalitat, és la tramitació aquesta de l’ajuda i totes aquestes coses, en aquest cas s’alimenta d’una sèrie de subvencions, fa una factures als diferents agents que li encarreguen feines, i fa unes factures de l’Ajuntament, amb això no n’hi havia prou com per amortitzar el crèdit

 

 

aquest, que és un crèdit de quinze anys i en el pagament amb els expropietaris de la Torre de Santa Llúcia no hi havia prou diners. Que va passar? Vam buscar una solució que era: “Goita, l’Ajuntament extrapressupostàriament et farà un crèditde x diners i quan tu puguis rescabalar-te amb tots els ingressos que tens vas amortitzant el crédit”. Que és el que no està escrit enlloc? És quan es faran aquestes amortitzacions, això és veritat no està escrit enlloc, si els de vostès que estaven a Gesol, van veure que l’any passat vam tenir resultat positiu no així els anys anteriors, per tant, en aquest cas el que fem és comencem a sanejar l’empresa, comencem a tenir patrimoni positiu i en el moment que tinguem tresoreria amortitzarem aquest crédit que ens ha donat l’Ajuntament, que és un crèdit extrapressupostari tal com els hi havia comentat abans. A l’informe de l’interventor diu: Escolti’m, potser que fixem unes dates de pagament, ara mateix fixar aquestes dates de pagament ens costa una mica perquè no tenim la certesa de que certes subvencions que hem demanat ens acabin venint, en el moment que tinguem la certesa podríem establir com a mínim un plaç d’amortització d’aquest crédit de Gesol. Per tant, és un préstec que l’Ajuntament fa a Gesol, les dos, tant l’Ajuntament, Gesol es cent per cent propietat de l’Ajuntament, per tant, no hi ha cap tipus de cosa estranya amb això. El que no hi he acabat d’entendre és que m’ha parlat també de partides no pressupostàries de la Seguretat Social que hi havia pendent de pagament, a veure, podem fer un certificat demanant un certificat que estem al corrent de pagament, que és evident que hi és, però sempre a final d’any si sap una mica de comptabilitat sabrà que queden una sèrie de partides que és la Seguretat social del mes de desembre que es paga al gener per tant, sempre surt extrapressupostàriament com a mínim la part que s’ha retingut del treballador, per tant, en aquest cas sempre, sempre, sempre, al tancament hi ha unes partides extrapressupostàries que es deuen a la Seguretat Social, i que amb tota certesa es paguen el dia vint del mes de gener de l’any següent, per tant, en aquest cas ja li garanteixo que estem al corrent de pagament de la Seguretat Social i d’impostos amb el “Estado”. Després entrem en un tema i tot això sempre ho van disfressant amb la paraula transparència que no té massa res que veure això perquè són coses que han estat passades per ple, on vostès hi ha estat, o bé, han estat passades per juntes de govern que vostès tenen les actes o decrets d’alcaldia que vostès tenen la relació d’Alcaldia, per tant, aquí no es pot moure un paper, no es pot moure un diner que no sigui publicat en les actes d’algun d’aquests tres organismes. El tema dels contractes, en el tema dels contractes l’interventor i vostè ho ha llegit, l’interventor el que diu és que hi ha...Això li contestaré amb la pregunta que em farà després en aquest mateix tema, però l’interventor pel que està dient hi hauria que treure un plec, d’alguna manera ho diu així, treure un plec de condicions per adjudicar aquests tres contractes, tres contractes que, dintre del pressupost que vostè mateix ha dit de quaranta-dos milions d’euros, cada un d’ells anualment, anualment, pugen divuit, vint-i-quatre, vint, i només un n’hi ha que ara l’explicaré que és el de manteniment del Bruc, que aquest ara li explicaré. En aquest cas quan diu que pugen aquests diners el contracte del Bruc vol dir que aquests senyors igual que altres que treballen per l’Ajuntament estan fent manteniment d’aquestes. “Escolta que se m’ha espatllat una caldera” “escolta vés a arreglar la caldera”. Per tant això no és un contracte gran, no és un contracte gran, és un contracte de temes molt petits i molt concrets, factures de 1000 €, de 2000 €, 3000 €, no són factures de 80.000 €, de 20.000 €, no, són reparacions petites que es van fent a diferents llocs. Sí que es veritat que el que podem fer es treure a concurs les reparacions de certs edificis i amb això, també, tal com diu l’interventor en el seu informe, durant el 2015 s’hi està treballant. També li haig de dir que no és fàcil fer un plec de condicions d’aquest tipus per la varietat que hi ha de

 

 

possibles serveis que puguin tenir en quant a reparacions. El que no sé com respondre-li perquè ho vam estar parlant amb l’interventor perquè ja ens ho va dir vostè i l’interventor va mirar les dades que estaven introduïdes dintre de l’organisme per on vam passar comptes, el Tribunal de Comptes, és aquest increment en l’endeutament, aquest increment de l’endeutament no és real, no sé d’on surt aquests número. Vam veure, vam buscar-ho, ens va donar la mateixa xifra que diu vostè però nosaltres tenim el desglòs de lo que vam entrar dintre i no suma el que diu aquesta xifra. Per tant, amb això encara no li tinc resposta però ja li dic ara que no és veritat, no és veritat. Sé que hi ha un lloc que ho diu, ho sé, però no és veritat, no hem tingut aquest increment, possiblement estigui barrejat amb el préstec que l’Ajuntament li va donar en el Patronat, possiblement estigui, però no acabem de lligar els números aquests, no sabem d’on ho han tret aquesta xifra, aquestes xifres no sabem d’on les han tret, per tant li haig de dir encara a l’interventor que em fes una conciliació entre les xifres que a nosaltres ens consten i les dades que portem d’aquest informen. No li puc respondre ara perquè no ho sé però li asseguro fefaentment que no hi ha un increment de tres milions d’euros en l’endeutament de l’Ajuntament des de l’any 2013, ni del 2013 al 2014, ni del 2014 cap al 2015, ni del 2011 cap al 2012, no hi és, ja li buscarem la informació a veure si sabem d’on ha sortit aquesta informació que jo mateix he consultat internament i no m’ha sortit. Respecte a subvencions. Per import, el 80 % de les subvencions, no hi he comptat, li dic ara així a bola pluma, el 80 % de les subvencions estan aprovades per unanimitat per tots els grups polítics perquè hi ha un grup de subvencions, es convoca als grups polítics per parlar-ne i es veuen i s’adjudiquen per unanimitat. Si que n’hi ha algunes i ja li dic que no arribarà al 20 % de les subvencions, que aquestes són per casos excepcionals, per exemple, tal entitat celebra el cinquanta aniversari i presenta una sèrie d’actes que vol fer, i diu: escolti’m que jo he pensat que pel meu cinquanta aniversari, una entitat amb cinquanta anys o amb setanta-cinc anys, aquí a Martorell no n’hi ha gaires, jo vull fer això, presenten un programa d’actes que volen fer i demanen una ajuda a l’Ajuntament, en aquest cas l’Ajuntament els hi fa una ajuda i aquestes subvencions d’aquest tipus no formen part d’un concurs públic perquè diguéssim que entitats que aquest any facin cinquanta anys n’hi ha una, no hi ha catorze que puguin concórrer a la mateixa subvenció, per tant, en general, el 80% de les subvencions donades estan passades pels òrgans col.lectius i estan amb el coneixement, inclús amb el vot favorable de tots els grups polítics. Respecte a lespartides de protocol, que el senyor Tomás diu amb una mica de malallet, hi ha dinars, sí, n’hi ha tres, tres, escolti en un any s’han imputat a les partides de protocol tres dinars, és veritat que hi ha dinars, tres n’hi ha, tres; i vostè ho sap perquè ens va demanar les factures i li vam donar, poder n’hi ha tres, ens posem en el seu lloc, hi ha tres dinars que es va fer i que sempre que es fan aquests dinars són perquè ve alguna persona de fora, per tant, només puntualitzar que si algú s’ha alarmat dient aquests senyors s’ho gasten tot en dinars, no, hi ha tres dinars que vostè ho sap perquè ens va demanar les factures i els hi vam donar i vostè no ha puntualitzat que n’hi ha tres. Bé, evidentment, i ho sabem tots perquè va passar per aquí el Ple, hi va haver un Pla Econòmic aquí a l’Ajuntament aquest any, i els hi vaig explicar perquè i em sembla que tots vostès van entendre de que havia vingut. Hi ha altres ajuntaments veïns que tenen plans econòmics des de fa anys i no precisament per la utilització del romanent sinó perquè van més trompicats, nosaltres no ho hem tingut que fer per això, nosaltres ho vam fer perquè vam consumir l’estalvi de l’any anterior i per tant com que l’aplicació de l’estalvi provoca que s’hagi de fer un pla econòmic l’hem tingut que fer, no per no fer el pla econòmic deixarem

 

 

d’utilitzar els diners que hi ha aquí l’ajuntament, no com altres ajuntaments propers que de plans econòmics en tenen bastants perquè tenen una situació una mica delicada. En quant a les ajudes de les persones requeriria un anàlisi una mica més, no sé com dir-ho, una mica més acurat. Hi ha dos entitats aquí Martorell que donen subvencions o ajudes a les persones, és el Patronat i és l’Ajuntament. En aquest cas vostè em parla de l’Ajuntament, l’Ajuntament tenia una partida però es va desplaçar tota la despesa al Patronat, i vostè sap perfectament que moltes partides del Patronat han estat incrementades amb diner per poder fer aquesta ajuda de les persones, li dic això de memòria però ja que ho ha tret buscarem els números d’això, però també vostè, senyor Tomàs, sap perfectament que l’Ajuntament de Martorell és un dels Ajuntament que, no més pressuposta, més gasta en despesa social. Aquest ajut que hi ha al consum elèctric, i de gas i d’aigua, aquest ajut no el tenen la major part d’ajuntaments, sap vostè que quan la Generalitat ho va intentar els van tirar enrere des de Madrid i aquí a l’Ajuntament vam dir, escolta ja que la Generalitat no ho fa ja ho farem nosaltres i ens ho vam proposar i així ho vam fer. Evidentment totes les subvencions que es donen són per algo determinat, i aquest algo determinat després s’ha de justificar, tant si són per ajudes a les persones com si són pels clubs, com si són per les associacions de veïns, sempre s’han de justificar, per tant, el que es dona normalment són bestretes i aquestes bestretes una vegada es justifiquen tenen accés a una nova subvenció, però s’hade justificar amb les condicions que diu la convocatòria de subvencions. Per tant, perdonin lo llarg de la meva intervenció però crec que tenia que aclarir moltes de les coses que han dit i sobretot dir-los-hi que en aquest cas tot això que han dit no formava part del punt aquest que es porta a aprovació sinó que és un punt tècnic, que és la proposta en aquest cas de l’interventor de dir la comptabilitat lo que ha passat durant aquest any està exposat en aquesta comptabilitat d’aquesta manera. Sr. Alcalde: Bé, un cop han exposat tots els punts i el regidor també els hi ha contestat si creuen oportú, perquè portem una hora i deu minuts amb aquest punt, passem a votació o volen fer un segon torn d’intervencions? Volen fer un segon torn d’intervencions? Els hi demano brevetat siusplau. Gràcies. Té la paraula la regidora Sr. Raquel Pérez: A veure hi ha coses que no em quadren i des del punt de vista polític ja sap vostè que precisament CIU no està passant pel millor moment ni de transparència ni d’un bona credibilitat davant del ciutadà. Els ciutadans el que pensen és el que jo o el meu partit diu i es que necessitem una auditoria externa i com que està en el nostre programa si vostès no tenen res, que estic segura que no, doncs no tindran cap problema en fer aquesta auditoria, aquest és el sentiment que hi ha al carrer. Dues coses senyor Casasayas, vostè diu que aquesta empresa que és la que factura cent mil euros que són coses puntuals, però en l’informe que ha fet l’interventor hi ha dues factures, la que correspon al mes de setembre i al mes d’octubre que tenen un import exactament el mateix, per tant es bastant complicat que siguin coses puntuals i que l’import sigui exactament el mateix, que és de 7.469 €. Això és un contracte que mensualment es paga i que cobreix no sé quines coses perquè no he vist el contracte, això es el que veig. A les dades que em diu dels tres milions doncs no sé si és una equivocació que hi ha al Ministeri, però la realitat es que el deute viu, el que posa allà que és el més oficial que hi ha, és que s’ha incrementat en tres milions d’euros pels ciutadans, no per l’Ajuntament, pels ciutadans en aquest exercici. I del tema que l’estic dient, del tema de les subvencions jo no estic qüestionant quina distribució es fa de les subvencions perquè aquí encara no entraré,

 

 

només estic dient que s’ha de publicar, que igual que diu, fa l’anunci de que el club no sé que fa cinquanta anys, amb una subvenció podríem afegir de trenta-cinc mil euros per part de l’Ajuntament, només es aquest petit detall que crec que és important i que donaria transparència a la gestió que s’està fent. No entraré políticament si és correcte o no, és evident que estic en contra de moltes coses de les que es fan però les que s’hagin fet els ciutadans tenen el dret de saber-ho per molt que vostès diguin, són diners dels ciutadans. Només era això. El regidor Sr. Simón diu: Només per puntualitzar un parell de coses. Després de la intervenció que hem fet em sembla que senyor Casasayas, vostè i nosaltres no entenem igual lo que significa bones pràctiques i transparència. Bones pràctiques i transparència no significa fer el que la llei diu a partir de l’1 de gener, significa intentar com a mínim anar una mica més enllà, no significa publicar al web la informació econòmica, que sí, que és que ho diu la llei que ho hem de fer, ja li he dit abans quatre cosetes que creiem que si que són bones pràctiques que hi ha ajuntaments que ho fan i que creiem que es poden fer, per exemple, hi ha un estudi que el tinc imprés, després li dono una còpia, que és mapa de les bones pràctiques que ha fet la UAB i Martorell surt de cent punts possibles, del cent per cent un cinquanta-sis, hem aprovat, és veritat hem aprovat, però tenim quaranta-quatre punts de marge per millorar. Hi ha pobles del nostre voltant que tenen més puntuació hi ha que tenen menys però intentem i és la nostra proposta hi ha municipis que tenen el cent per cent, intentem anar a l’excelència en aquest sentit. Abans li deiem el tema del web però hi ha altres coses que podem fer que no és el web i li repassem ràpidament: Que és pugues tenir accés la ciutadania a la documentació de les concessions administratives que té l’Ajuntament; que les despeses tinguin totes un contracte al darrera, això també ho diu les nostres delegacions; que es demanin sempre, per norma, tres pressupostos per a totes les despeses i que es publiquin els criteris de tots els proveïdors que pot tenir l’Ajuntament o que té l’Ajuntament. Creiem que totes aquestes coses i unes altres són les que podem i hem de millorar, per això li deia que no es només lo que marca la llei, bones pràctiques i transparència vol dir intentar anar més enllà en aquest sentit. Per una altra banda, vostè ha dit abans que l’empresa de manteniment Bruc només feia reparacions puntuals. No és veritat que aquesta empresa també cobrés el personal de manteniment del torn de matí del CIES i de la Vila? Llavors no fa només tasques d’actuacions de reparacions habituals com ha dit abans. Més que res només perquè un també ha de ser una mica acurat quan diu les coses, bàsicament perquè aquesta informació a nosaltres ens havia arribat i ara quan l’he sentit que vostè ho deia doncs m’ha sobtat una mica. Quan parlava vostè feia una classe de que és un pressupost i com és modifica al llarg de l’any. Si que creiem que és una mala gestió del Patronat i és el nostre parer, que el Patronat, vostè sap quina és la nostra percepció de la gestió que té el Patronat, que es pressupostin a l’article 48 ajudes a famílies i institucions, que es pressupostin en total després de les modificacions 811.000 €i que quedi el 25 % sense fer aquesta despesa, creiem que és una mala praxis que creiem que s’ha de rectificar. Després lo que deia vostè de les factures que no es poden fer despeses per sobre del que té facturat. Hi ha factures pendents d’aplicar per un import de 372.000 €. Això tampoc no quadra amb lo que vostè ha dit abans, o sigui aquí també hi ha una mala praxis. Hi ha factures sobretot del mes d’octubre que al mes de desembre, del trenta-u de desembre no estaven ni comptabilitzades diria, o sigui estaven pendents encara teòricament d’arribar la factura. Sincerament dubtem que hi hagi un proveïdor que estigui tres mesos que no envia

 

 

una factura perquè no la vulgui cobrar. Dubtem, potser, però com a mínim ho dubtem. Per això li deia que, i tornem al principi, bones pràctiques i transparència més enllà del mínim que marca la llei. El regidor Sr. Tomás diu: Seré breu senyor Alcalde, efectivament portem ja molta estona. M’he marcat quatre punts de lo que ha fet a la seva llarga exposició el regidor senyor Casasayas. Ha parlat del tema de les modificacions pel crèdit que venen de l’exterior, subvencions que és molt lloable, també hi ha modificacions pressupostàries que són obligatòries de fer d’una partida a una altra perquè al final la previsió no tenen res a veure tampoc amb el crèdit que vingui de fora, que es lloable, que es fan i que no passa absolutament res. Sobre el tema de les subvencions, jo si que m’he mirat les actes des de gener aquí quan es parlava d’aprovació de subvencions, efectivament tots els grups votaven a favor, això no hi ha res a dir, però vaig veure denegades algunes subvencions i la meva antecessora com a portaveu, així surt reflexat en aquelles actes, preguntava perquè no se’ls hi podia donar una ajuda i recordo la contesta, no sé si era del regidor o de qui era, que no es donava perquè era justament un acte que sortia del que és habitual, em ve al cap la Penya Blanc i Blava, que em sembla que és aquest any quan ha celebrat el cinquanta aniversari. Nosaltres en aquell moment ens va sobtar, vam preguntar i ens van dir que com era un acte puntual no entrava en aquesta convocatòria, no sé si després es va donar o no. Sobre el tema de les ajudes, vostè sempre comenta que si ningú discuteix, senyor Josep, senyor Casasayas, que l’Ajuntament doni moltes ajudes a les familíes, si és que jo no he entrat mai en això, per cert, vaig veure en el diari La Bústia que l’Ajuntament de Sant Andreu, que a vegades ha sortit aquí com a l’altra part de la moneda, ha donat un milió d’euros o donarà un milió d’euros per subvencions o ajudes a les famílies, ójala puguem prendre nota i pressupostàriament ho puguem fer nosaltres. Sobre la transparència han parlat tots vostès sobretot de la web, no, no, si jo no he parlat, que em sembla molt bé lo de la web, parla d’unes factures i tampoc he dit en cap moment que no fos necessari fer un dinar, senyor casasayas, jo no he dit això, segurament és lloable i és correcte perquè jo sé com funciona, i es té que fer, però l’únic que demanava és una transparència quan jo he demanat aquestes factures, saber vostè ha dit a lo millor ha vingut alguna personalitat, algun pregoner, segur que és lloable, l’únic que jo demano per propers casos que consti aquí: Aquest dinar del dia tal es va fer amb els companys d’Artesanalia, perfecte, si em sembla bé, si jo no discutiré això, o un altre dinar o una altra estada d’un senyor que segur que té una justificació d’una o dos nits a un hostal d’aquí o a un hotel d’aquí, escolti’m, segur que té una justificació, regidor Casasayas, si jo no dic que no, l’únic que demano, i si vostès, li agrairia que m’ho fessin, per exemple en aquestes, vostè ha dit tres, en realitat són cinc o sis, no els hi costa res, li demano, sé com funciona el tema del tiquet de caixa perquè tampoc no són imports gaire grans, carai, dongui’m qui és o quines han estat les persones, repeteixo, segurament justificadament, que han anat aquest dinar o perquè s’ha fet, res més, hi ha des d’estades a un hostal, hi ha algun obsequi que segur té la seva justificació, sinó ho estic discutint, el millor per transparència d’ara o que pugui tenir no costa res ficar a nom de qui anat adreçat o qui ha anat a dinar qui ha anat on sigui, a la Garriga o a on sigui, o a Martorell o a Martorelles que n’hi ha a diferents llocs, si em sembla perfecte, o a Tarragona, cap problema, només demanava això.

 

 

I vostè ha parlat del tant per cent, segurament que la praxis que ha dit vostè de les escombraries no ho discuteixo, segurament és així, no m’he mirat el contracte però que el seixanta o setanta per cent de les partides no acabin d’encaixar, a lo millor podríem haver un pressupost més restrictiu, entenc el topall perquè sé de que va, però a lo millor algunes coses si que ho podríem haver fet més restrictiu. Nosaltres ja hem dit el nostre sentit de vot i presentem aquestes observacions amb l’objectiu d’intentar millorar-ho, no hi ha cap transfons més, no veiem coses més enllà. El regidor Sr. Casasayas respon: Sap que passa senyor Tomàs que ens assembla que sí, que ho deixa dir d’una manera perquè la gent dubti, ens ho sembla, per això ho volem deixar clar que són tres, volem deixar clar que tal com li deia l’interventor, crec que vostè mateix deia, a la comptabilitat no es permet posar això, si en l’expedient però no en la comptabilitat, la comptabilitat no permet posar aquesta informació que vostè vol però sí en l’expedient, i generalment en l’expedient hi és, no sé si en aquest cas, jo no ho he mirat però si generalment en l’expedient hi és, però insisteixo, estem parlant de tres que entre els tres pujava no sé si mil euros, una cosa així, mil quatre-cents potser, una cosa així, sí, jo si que ho sé, li dic de memòria però era una cosa així. No estem parlant de...., tres, pujava 1.032,37 € aquestes tres que li deia jo, aquestes tres que són de dinar, res, en 365 dies. Per tant, les pràctiques aquestes de bon govern que expressa ...............per Catalunya i que... Movem, perdó, és la costum, com abans anava amb un altre barret li he dit així, doncs aquestes bones pràctiques intentarem portar-les a terme com no podia ser d’una altra manera i sobrepassar el que ens demani la llei. El fet de que hi hagi un ambient enrarit justificat per les notícies que van sortint no vol dir que tots els que ens dediquem amb això que es diu política i més quan és política municipal haguem de ser esquitxats per res, no vol dir això. La gent pot pensar el que li sembli mentre els que estem a la banda de representar als ciutadans puguem anar amb la consciència tranquil.la a dormir cada dia n’hi ha prou. Després n’hi hauran els que intencionadament o no intencionadament pensaran altres coses i per molt que els hi expliquin seguiran pensant malament, per tant, bé jo explicaré el màxim de bé que jo sàpiga perquè la gent pugui entendre que les coses, si n’hi ha alguna que no està del tot bé, no és voluntat fer les coses malament sinó tot el contrari, que pretenem amb l’ajuda dels tècnics d’aquest Ajuntament fer les coses el millor possible. Quan em parla del Bruc, el Bruc té la major part, la major part de diners que paguem en el Bruc són per arreglar coses per, no manteniments, sinó reparacions i com que he sentit que em parlava de cent i pico mil euros per això he dit a la representant de Som per això li he dit que eren les reparacions que feien. Vostè senyora Raquel facin cas, creguin a mi que anirem molt més bé que si creu al Ministerio, jo no l’enganyaré, facin cas i no faci cas del que diu el Ministerio que segurament està malament la informació que ells publiquen en quan a les coses de l’Ajuntament de Martorell, que, a veure, no és que ho sàpiga tot de la gent de Martorell, però bastanta part de com està la gent de Martorell la conec perfectament. Abans m’havia descuidat un tema que bàsicament era els diners que com a subvenció es van donar a les associacions aquest any. Aquest any ha estat, l’any 2014 va ser un any una mica especial perquè, com tots vostès saben, es van treure de la màniga una llei que deia que tots els ajudants cobressin el que cobressin, que estiguessin a les ordres d’uns senyors que juguen al futbol o bàsquet o qui sigui, tenien que cotitzar Seguretat Social quan abans no cotitzaven perquè la llei era una altra. Es van veure totes les associacions de Martorell, es van veure amb el dilema de dir, ostres ara tinc que agafar a tots els empleats que tinc i incrementar el seu cost un 33 % i evidentment es va posar al costat de les associacions ja que es va dir, escolta’m nosaltres farem un acompanyament i un assessorament a través

 

 

d’una empresa de fora a totes les associacions i a sobre ens farem càrrec de part d’aquest cost, d’una gran part d’aquest cost que s’incrementa. Quan una associació per exemple, em ve al cap la més gran, la del futbol, ha d’incrementar un 30 % en les despeses de personal o té una ajuda o se’n va a fer punyetes, per això l’any 2014 les ajudes fora del concurs habitual van pujar més a totes les entitats depenen del que podien justificar de persones contractades i que regularitzaven la seva situació amb la nova llei, per tant en aquest cas si que el 2014 hi va haver una sobresubvenció donat aquest cas. Si vostès paren en qualsevol d’aquestes associacions que tenen gent que tota la vida s’han considerat que eren voluntaris que anaven a ajudar a l’associació però que els hi pagaven res, 100, 150, 200 €, tots aquests han passat a tenir un increment del 30 % per l’entitat i aquest cost el va ajudar l’Ajuntament. Sembla que hi he anat responen tots els temes, respecte a la Penya Blanc i Blava vam passar una nota dient que es tramitaven unes subvencions per la Penya Blanc i Blava, no sé en quina situació està però si està interessat en la Penya Blanc i Blava ara mateix s’està tramitant una subvenció per no sé quin acte, no ho sé. Quan em parla d’aquests vuit-cents mil euros, el que no acaba de dir es que eren vuit-cents mil euros després d’haver incrementat dos-cents i pico mil i per això s’ha quedat per sota. Nosaltres hi havia un pressupost, si no recordo malament ara, perquè clar m’ho ha dit ara i no tinc les dades aquí davant, però hi havia un pressupost d’ajut a les persones d’uns sis-cents i pico mil euros, vam dotar dos-cents i pico mil més, i d’aquests dos-cents i pico mil més en vam gastar centialgo, i van quedar 100 ialgo pendents, que aquests que queden pendents són en funció de les necessitats que diuen a serveis socials bàsics, que han de fer cada una de les persones que s’adrecen en ells, per tant, insisteixo el punt és l’aprovació del compte general de l’Ajuntament que ha estat elaborat pels serveis tècnics d’aquest Ajuntament. Sotmesa la proposta de que es tracta a votació, l’Ajuntament Ple, per 11 vots a favor, 9 vots en contra dels senyors/es LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A, SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, i l’abstenció formulada pel senyor FRANCESC ARPAL MACIÀ, acorda: . El compte general mostra la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i de l’execució del pressupost, és a dir, que reflecteix la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari. La seva aprovació és un acte essencial per a la fiscalització del mateix pels òrgans de control extern. Aquesta aprovació no requereix la conformitat amb les actuacions reflectides en el compte, ni genera responsabilitat per raó de les mateixes. El compte general de l’Ajuntament de Martorell corresponent a l’exercici 2014 està integrat pels comptes anuals del propi Ajuntament, del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell i de l’entitat mercantil Martorell Gestió del Sòl Empresa Municipal SLU. Aquest compte va ser dictaminat favorablement per la Comissió Especial de Comptes en sessió duta a terme el dia 20 de juliol de 2015. L’anunci de la seva exposició va ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el dia 22 de juliol de 2015. Simultàniament aquest anunci d’exposició pública fou inserit en el tauler d’edictes de l’Ajuntament.

 

 

D’acord amb l’establert en l’article 212.3 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) i la regla 102.2 de l’Ordre EHA/4041/2004, de 23 de novembre per la qual s’aprova el model normal d’Instrucció de comptabilitat per a l’administració local (ICAL), aquests comptes han estat exposats al públic durant un termini de quinze dies, durant els quals i vuit dies més els interessats han pogut presentar reclamacions, reparaments o observacions. Aquestes reclamacions, reparaments o observacions han de ser examinats per la Comissió Especial de Comptes i, practicades les comprovacions que consideri necessàries, emetrà nou informe. En el termini legalment establert el Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-CP i el Grup Municipal de Movem Martorell han presentat reparaments, reclamacions i observacions al compte general. Les reclamacions, reparaments i observacions presentades no tenen per objecte qüestionar el contingut del compte general, el qual no té altre finalitat que posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari, sinó que les reclamacions, reparaments i observacions presentats esmenten qüestions que deriven del contingut dels comptes. OBSERVACIONS FORMULADES PEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA PSC-CP Observació núm. 1. En referència al “major concepte pressupostaris despeses” de l’1/1/14 a 31/12/14 tant de l’Ajuntament de Martorell com del PMSAPM es pot observar que al tancament de l’exercici existeix un tant per cent molt elevat de partides que es tanquen en positiu, un fet que, a posteriori, genera romanent econòmic amb balanç positiu. Pensem que a l’hora de confeccionar el pressupost, es podrien ajustar bastant més les partides i, d’aquesta manera, fer un pressupost més realista pel que fa a les despeses previstes. Així doncs, segurament s’evitaria l’elaboració d’un pla econòmic financer, com ha succeït recentment. Això permetria no haver de portar a terme, durant el transcurs de l’any, tantes modificacions pressupostàries que , recordem, durant l’exercici 2014 van ser en un 40% com a afectades de les existents. Resposta a l’observació L’article 162 del TRLRHL estableix que el pressupost dels ens locals és l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que com a màxim poden reconèixer els ens locals i els seu organismes autònoms. Es tracta d’estats previsions, els quals posteriorment s’executen. Independentment que quan s’elabora el pressupost es doten les partides amb les consignacions que es preveu executar, posteriorment durant l’exercici algunes aplicacions pressupostàries presenten saldo insuficient i altres presenten saldos disponibles que en alguns casos s’utilitzen per finançar modificacions pressupostàries. Observació núm 2 Moltes partides es van tancar en positiu, superant en un 60% aproximadament, la seva proporció. Algunes d’elles, tan previsibles com de la recollida d’escombraries que tot i tenir una modificació, es tanca en positiu de més de 120.000 euros. Resposta a l’observació

 

 

En la referència concreta a la despesa de recollida d’escombraries, el grau d’execució sobre el pressupost inicial ha estat del 91% i el grau d’execució del pressupost definitiu ha estat del 95%. Observació núm 3 En algunes partides, mirant el detall de les mateixes, s’ha demanat la informació per conèixer els seus conceptes de forma concreta. Hem vist que no apareixen els destinataris ni els motius d’aquestes despeses , sense dubtar en cap moment, de que aquesta despesa s’hagi imputat de forma correcta en la corresponent partida. Segurament, seria més transparent que en l’estat de les mateixes aparegui tota la informació detallada. Fem al·lusió a partides com les de protocol o de despeses” telefonia règim interior”. Resposta a l’observació El detall de les despeses en telefonia de règim interior es referencia en l’annex que acompanya a la factura i on consten les trucades realitzades. Respecte a les despeses de protocol s’informarà del motiu de les mateixes. Observació núm 4 En data 31/12/14 s’autoritzen despeses efectuades en mesos molt anteriors a la data esmentada. Suposem que aquest fet tindrà una explicació. Resposta a l’observació A finals d’exercici es van efectuar modificacions pressupostàries mitjançant transferències de crèdit entre aplicacions pertanyents a la mateixa àrea de despesa per a la imputació pressupostària de les despeses realitzades. AL.LEGACIONS PRESENTADES PLE GRUP MUNICIPAL DE MOVEM MARTORELL Al·legació núm. 1 Sol·licitem que s’incorpori a l’expedient del Compte General de l’exercici 2014 de l’Ajuntament de Martorell, abans de la seva aprovació definitiva pel Ple, la següent documentació relativa a les concessions administratives:

• Relació de llocs de treball i massa salarial detallada • Balanç de situació de la concessió • Compte de resultat • Informe d’auditoria • Informe de control financer • Informació detallada dels ingressos de la concessió • Informació detallada de les despeses de la concessió

Resposta a l’al·legació

 

 

D’acord amb l’article 212 del TRLRHL i les regles 97 i ss de la ICAL 4041/2004 el compte general està integrat per la següent documentació:

a) El compte general de l’Ajuntament b) El compte general del Patronat Municipal del Servei d’Atenció a les Persones de

Martorell c) Els comptes de l’empresa municipal Martorell Gestió del Sòl SL

El comptes generals tant de l’Ajuntament com del PMSAPM estan integrats pels següents estats:

a) El balanç de situació b) El compte del resultat econòmic patrimonial c) L’estat de liquidació del pressupost d) La memoria

A aquests comptes anuals s’hi adjunta la següent documentació:

a) Actes d’arqueig de les existències en caixa referides a fi d’exercici b) Notes o certificacions de cada entitats bancària dels saldos existents en les mateixes

a favor de l’entitat local o de l’organisme autònom referits a fi d’exercici. En cas de discrepància entre els saldos comptables i els bancaris, s’aportarà l’estat conciliatori autoritzat per l’interventor o òrgan de l’entitat que tingui atribuïda la funció de comptabilitat.

Els comptes de l’empresa Martorell Gestió del Sòl Empresa Municipal SLU estan integrats pels següents estats

a) El balanç de situació abreujat b) El compte del resultateconòmic patrimonialabreujat c) Estat abreujat de l’estat de canvis en el patrimoni net d) Memòria

La informació sol·licitada en aquesta al·legació no forma part del contingut del compte general. REPARAMENTS PRESENTATS PEL GRUP MUNICIPAL DE MOVEM MARTORELL Reparament núm. 1 La documentació ha d’estar accessible i publicada al web municipal,a dia 7 d’agost, la informació publicada (compte general, pressupost, balanç...) és de l’exercici 2011. Normativa al·legada: article 11 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern. Resposta al reparament Independentment de les actualitzacions que s’han de realitzar en la pàgina web de l’Ajuntament, la normativa esmentada entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2016, ja que la

 

 

disposició final quarta de la Llei 19/2014 estableix que aquesta entrarà en vigor al sis mesos de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Aquesta publicació es va efectuar el dia 31/12/2015. No obstant, aquesta disposició final estableix que el títol II (dins el qual està inclòs l’article 11) entrarà en vigor al cap d’un any des de la publicació en el DOGC en el referent als ens que integren l’administració local. Reparament núm. 2 S’han detectat algunes despeses sense cap contractació realitzada prèviament, tant a l’ajuntament com al PMSAPM. Ajuntament

• Manuel Docon Laguna amb un import facturat de 24.000 € • A-VER Multimedia SL amb un import facturat de 22.252,38 €

Patronat

• Serveis Engenyieria Bruc SL amb un import facturat de 195.655,11 €. • JAM Formació SL amb un import facturat de 20.900 €.

Algunes d’aquestes irregularitats s’arrosseguen des de l’any 2012. Resposta al reparament D’acord amb els informes emesos per la intervenció el servei de contractació ha de dur a terme la contractació d’aquests serveis. RECLAMACIONS O OBSERVACIONS PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL DE MOVEM MARTORELL Reclamació/observació núm. 1 Si per raó d’economia no s’han demanat tres o més pressupostos, en contractes menors o negociats realitzats durant l’exercici 2014. Es sol·licita informe de l’interventor sobre aquesta circumstància. A la fiscalització hi ha de constar un document acreditatiu de la inexistència de fraccionament de contracte. Resposta Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic. Article 111. Expedients de contractació en contractes menors En els contractes menors definits en l’article 138.3 TRLCSP la tramitació de l’expedient només exigirà l’aprovació de la despesa i la incorporació al mateix de la factura corresponent, sense perjudici que en els contractes menors d’obres a més s’haurà

 

 

d’incorporar el pressupost de l’obra i si les normes així ho requereixen el projecte corresponent. Article 138.3. Procediment d’adjudicació Els contractes menors es podran adjudicar directament a qualsevol empresari amb capacitat d’obrar i amb habilitació professional per realitzar la prestació.

En la tramitació de la despesa s’ha verificat la petició de tres pressupostos i en aquells casos en que s’ha adjudicat directament a un empresari la justificació és que per raons tècniques s’ha procedit a sol·licitar un únic pressupost.

Article 169.1. Caracterització del procediment negociat. En el procediment negociat l’adjudicació recaurà en el licitador justificadament escollit per l’òrgan de contractació després d’efectuar consultes amb diversos candidats i negociar les condicions del contracte amb un o varis d’ells, llevat que per raons tècniques o artístiques o per motius relacionats amb motius de drets d’exclusiva, el contracte s’hagi de realitzar amb un empresari determinat. En els contractes adjudicats per procediment negociat sense publicitat s’ha fiscalitzat que com a mínim s’hagin sol·licitat ofertes a tres empreses i també s’ha comprova el nombre i condicions de les ofertes presentades. Article 86. Objecte del contracte No es pot fraccionar un contracte amb la finalitat de disminuir la quantia del mateix i eludir així els requisits de publicitat o els relatius al procediment d’adjudicació corresponent. Quan l’objecte del contracte admeti fraccionament i així es justifiqui degudament en l’expedient, es pot preveure la realització independent de cadascuna de les seves parts en lots sempre que aquests siguin susceptibles d’utilització funcional o aprofitament separat i constitueixin una unitat funcional o això ho exigeixi la naturalesa de l’objecte. També es poden contractar separadament prestacions diferenciades dirigides a integrar-se en una obra quan aquestes prestacions tinguins substantivitat pròpia que permeti una execució separada, per tenir que ser realitzades per empreses que tinguin una determinada habilitació. En aquells supòsits en que la intervenció ha tingut indicis de que podia haver-hi un fraccionament de contracte ha sol·licitat informació al departament corresponent en exercici de la seva fiscalització. Reclamació/observació núm 2 Factures pendents d’aplicar per un import total de 372.934,78 euros del Patronat per manca de consignació pressupostària. Es constata la mala gestió pressupostària del Patronat. Resposta No es tracta d’una reclamació, reparament o observació al compte general.

 

 

Reclamació/observaciónúm 3 L’article 21 “reparacions i manteniment” del Patronat, tenir un crèdit inicial de 229.740,00 €, més 127.500,00 € de modificacions de crèdit, i un total de crèdit definitiu de 357.240,00 €. Malgrat la modificació de crèdit realitzada, no s’ha pogut imputar al pressupost per manca de consignació factures per import de 136.733,39 €. Crèdit inicial 229.740,00 Modificacions de crèdit 127.500,00 Factures pendents imputar al pressupost 136.733,39

493.973,39 215,01% sobre previsió inicial L’article 48 “ A famílies i institucions, tenint en compte la taxa d’atur, és el cas contrari, amb una particla social, la despesa no realitzada, el 26,43% no s’ha destinat a la finalitat pressupostada. Crèdit inicial 757.635,00 Modificacions de crèdit 268.000,00 Obligacions reconegudes 811.254,63

214.380,37 despesa no realitzada

Es reitera la mala gestió del Patronat. Resposta No es tracta d’una reclamació, reparament o observació al compte general. Reclamació/observació núm 4 Algunes empreses com per exemple CLECE o SAFIS malgrat tenir contracte amb el Patronat les factures del mes d’octubre, novembre i desembre de 2014, van arribar a la Intervenció quan ja s’estava treballant el tancament de 2014, és a dir que passats 5 mesos no estaven liquidades. D’acord amb la Base del Procediment per al reconeixement d’obligacions de factures, el proveïdor ha de presentar la factura en el termini màxim de30 dies des que ha presentat el servei, ha executat l’obra o efectuat el subministrament. Aquest fet no s’ha complert. Resposta Aquestes factures s’han imputat a la comptabilitat si bé no al pressupost per la raó exposada. En tot cas es reitera al proveïdors i així s’estableix en els plecs de clàusules administratives particulars l’obligatorietat de presentar les factures en els terminis establerts. Reclamació/observació núm 5

 

 

No consten els criteris per seleccionar els proveïdors i amb el detall del llibre major de la partida d’atenció protocol.làries, es pot comprovar que els serveis sempre són realitzats pels mateixos proveïdors. L’import de les obligacions reconegudes en l’aplicació 14 3023 91200 22601 “atencions protocolàries i representatives” ha estat de 7.706,77 euros que s’han realitzat amb diferents proveïdors. Reclamació/observació núm 6 S’haurien d’establir criteris de pluralitat, transparència i rigorositat per a les compres realitzades per l’Ajuntament i el Patronat. Resposta No es tracta d’una reclamació, reparament o observació al compte general. Reclamació/observació núm 7 En matèria de subvencions és necessari adequar les bases a la normativa subvencional establert per la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, modificada per Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del servei públic i altres mesures de reforma administrativa, i pel Reglament 887/2006, de 21 de juliol, que desenvolupa la Llei general de subvencions. S’informa que seguint les recomanacions de la intervenció s’hauran d’actualitzar les bases reguladores de les subvencions, adequació que també tindrà en compte que les modificacions introduïdes per la Llei 15/2014 en els articles 17.3 b), 18, 20.8 i 23.2 de la Llei 38/2003, entraran en vigor el dia 1 de gener de 2016. Reclamació/observació núm 8 Atès que l’article 107.3 d) del TRLCP fa esment que “en matèria de modificació dels contractes, hi ha un suposat numèric molt concret en el qual es considera que una modificació no és substancial: quan sigui inferior al 10% del preu d’adjudicació”. S’ha comprovat que hi ha 11 inversions realitzades al 2014, de les quals es deriven liquidacions addicionals dintre del límit del 10% establert per la llei, però totes amb xifres molt properes com el 9,94%. Demanem informe d’auditoria o intervenció sobre aquestes inversions. Resposta

Pressupost Liquidacions obres obra Adjudicació Liquidació %

Remodelació Casa Mestres 149.968,11 € 114.725,61 € 11.400,00 € 9,94% Cobriment pista JR Jimenez 171.978,09 € 171.978,09 € 16.940,00 € 9,85% Cobriment pista pavelló 228.803,14 € 227.480,00 € 22.385,00 € 9,84% Reforma escola Montserrat 958.410,40 € 718.807,78 € 68.391,24 € 9,51% Clima Torrent Llops 167.329,92 € 145.577,52 € 12.599,87 € 8,66% Tancaments primaris Torrent Llops 208.080,17 € 167.534,19 € 15.316,42 € 9,14%

 

 

Ampliació edifici 1 Torrent Llops 597.383,21 € 477.664,56 € 47.190,00 € 9,88% Remodelació Arxiu Municipal 297.939,33 € 249.971,00 € 24.200,00 € 9,68% Equipament arxiu 165.790,47 € 120.395,00 € 11.950,00 € 9,93% Passeig Creu Roja 197.882,04 € 176.906,55 € 16.778,99 € 9,48% Remodelació Font dels Pastorets 238.494,13 € 232.507,92 € 23.094,11 € 9,93%

No es tracta d’una reclamació, reparament o observació al compte general. En tot cas en els expedients de les obres hi ha els informes de liquidació emesos pels directors de l’obra. Vistes les al.legacions, reclamacions, reparaments i observacions presentades pel Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-CP i el Grup Municipal de Movem Martorell. ACORDS Primer.- Desestimar les observacions presentades al compte general de l’exercici 2014 pel Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-CP atès que no tenen relació amb el fet que el compte general no posi de manifest la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i de l’execució del pressupost. Segon.- Desestimar les al·legacions, reparaments, reclamacions i observacions presentades al compte general de l’exercici 2014 pel Grup Municipal de Movem Martorell, atès que no tenen relació amb el fet que compte general no posi de manifest la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i de l’execució del pressupost. Tercer.- Aprovar definitivament el compte general de l’exercici 2014 de l’Ajuntament de Martorell, integrat pels comptesdel propi Ajuntament, del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell i de l’entitat mercantil Martorell Gestió del Sòl Empresa Municipal SLU. Quart.- Notificar aquest acord al Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-CP i al Grup Municipal de Movem Martorell. Cinquè.- Remetre el compte general a la Sindicatura de Comptes de Catalunya i a les administracions estatal i autonòmica, en compliment de la normativa aplicable. 4. PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT. Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 14 de setembre de 2015. Exposa el punt el regidor Sr. Amat que diu: En aquest cas portem la proposta de la ratificació de la modificació dels estatuts del Consorci de Turisme del Baix Llobregat en la que bàsicament el que es fa és una actualització, una adaptació dels estatuts que hi havia abans a les noves normatives que aquests darrers anys han sortit. Sotmesa la proposta a aprovació, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda:

 

 

I.- L’Ajuntament de Martorell és membre del Consorci de Turisme del Baix Llobregat (en endavant el Consorci). El ple del Consorci, en sessió celebrada el dia 25 de febrer de 2015, va aprovar inicialment la modificació dels seus estatuts. L’expedient, segons consta en la diligència emesa pel secretari d’aquest Consorci en data 8 de juliol de 2015, es va sotmetre a la preceptiva informació pública, sense que es formulés cap al·legació durant aquest tràmit, amb la qual cosa l’aprovació inicial va esdevenir definitiva. II.- La modificació dels estatuts del Consorci obeeix a la necessària adaptació d’aquests a les modificacions normatives introduïdes en matèria de consorcis locals per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) i la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, així com a qüestions pràctiques derivades del funcionament diari observades durant els anys previs d’existència del Consorci. III.- Examinades les modificacions introduïdes en els esmentats estatuts, aquestes s’ajusten al que disposen els preceptes aplicables de la LRSAL, de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i de la resta de disposicions legals aplicables als consorcis. Per altra banda, malgrat que l’Ajuntament de Martorell té aprovat i vigent un pla econòmic-financer, no li és d’aplicació la prohibició prevista en la Disposició addicional novena de la LRSAL, perquè aquesta prohibició impedeix constituir o participar en la constitució de nous consorcis, mentre que el Consorci de Turisme del Baix Llobregat és un consorci ja existent al qual se li modifiquen els estatuts. IV.- Segons l’article 313.2 del ROAS, l’acord dels ens locals per modificar els consorcis i els seus estatuts s’ha d’adoptar amb el vot favorable de la majoria absoluta de membres de la Corporació. Al seu torn, l’article 322 del ROAS preveu que la modificació dels estatuts del consorci, amb l’acord previ del seu òrgan superior de govern, ha de ser ratificada pels ens, les administracions i altres entitats consorciades i acordada amb les mateixes formalitats que per a l’aprovació. Per tant, l’òrgan municipal competent per a adoptar l’acord de ratificació de la modificació dels estatuts del Consorci és el ple, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres. V.- El secretari de la Corporació ha emès informe favorable sobre la ratificació de la modificació dels estatuts del Consorci. Primer.- Ratificar la modificació dels estatuts del Consorci de Turisme del Baix Llobregat.

 

 

Segon.- Facultar al Consorci de Turisme del Baix Llobregat perquè dugui a terme tota la tramitació corresponent a la informació pública en representació de l’Ajuntament de Martorell. Tercer.- Fer avinent al Consorci de Turisme del Baix Llobregat que per acord del ple d’aquest Ajuntament adoptat en la sessió extraordinària celebrada el dia 22 de juny de 2015 es va designar el regidor senyor Lluís Amat Ferrer com a representant municipal en el consell plenari del Consorci. Quart.- Notificar aquest acord al Consorci de Turisme del Baix Llobregat. 5. PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA REGULADORA DE L’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA DE L’AJUNTAMENT DE MARTORELL. Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 14 de setembre de 2015. El regidorSr. Lluís Amat diu: En aquest cas el que portem es la proposta d’aprovació inicial de la modificació de l’ordenança reguladora de l’administració electrònica de l’Ajuntament de Martorell. En aquest cas vostès ja sabem que s’està implementant l’administració electrònica dels procediments administratius a l’Ajuntament i al Patronat i entre altres canvis un dels més importants és aquest establiment d’un registre electrònic. El que es modifica en aquest cas és que pugui presentar tant d’una manera digital com d’una manera manual, en paper per entendre’s, en alguns casos molt concrets. Sotmesa la proposta a aprovació, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda: I.- En el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de data 1 de juliol de 2014 es va publicar l’aprovació definitiva de l’Ordenança reguladora de l’Administració electrònica de l’Ajuntament de Martorell, amb el seu text íntegre. II.- L’Ajuntament de Martorell està implantant la gestió electrònica dels procediments administratius, la qual cosa comporta, entre d’altres canvis, l’establiment d’un registre electrònic. Per tal de poder registrar electrònicament tots els documents que es presentin a l’Ajuntament, cal que els projectes es presentin en format digital, sense perjudici de què en determinats supòsits (quan sigui necessari per prescripció normativa o per requeriment d’alguna altra Administració pública) s’hagin de presentar també en format paper. I per tal d’establir aquesta regulació, cal introduir la corresponent modificació en l’Ordenança reguladora de l’Administració electrònica de l’Ajuntament de Martorell. III.- Per decret de l’alcaldia núm. 894/2015, de 15 de juliol, es va crear una comissió d’estudi encarregada de redactar la modificació de l’Ordenança reguladora de l’Administració electrònica de l’Ajuntament de Martorell. En compliment d’aquest mandat, la comissió d’estudi en reunió celebrada el dia 27 de juliol de 2015 va aprovar el projecte de modificació de l’Ordenança esmentada. IV.- La tramitació de l’aprovació de la modificació d’aquesta Ordenança s’ha de regir pel que estableixen els articles 49 i 70.2 de la Llei reguladora de les bases del règim local, 178 del

 

 

Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i 60 a 66 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. De conformitat amb aquests preceptes, el procediment ha de ser el següent: a) Aprovació inicial del ple. b) Informació pública (mitjançant un anunci que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de la província, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, un dels mitjans de comunicació escrita diària i en els taulers d’anuncis de la Corporació i de la seu electrònica de la plana web www.martorell.cat) i audiència a les persones interessades, pel termini mínim de trenta dies hàbils, per a la formulació de reclamacions i al·legacions. c) Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats i aprovació definitiva del ple. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu. d) Tramesa a l’Administració de l’Estat i a la de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies, de l’acord d’aprovació definitiva de la modificació de l’Ordenança i de la còpia íntegra i fefaent d’aquesta. e) Finalment, el text íntegre de la modificació de l’Ordenança s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de la província i no entrarà en vigor fins que s’hi hagi publicat completament el seu text i hagi transcorregut el termini de quinze dies hàbils previst a l’article 65.2 de la Llei reguladora de les bases del règim local. Igualment, s’ha de publicar en el butlletí informatiu local, en el tauler d’anuncis de la Corporació i anunciar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la referència del Butlletí Oficial de la província en què s’hagi publicat íntegrament el text. Primer.- Aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança reguladora de l’Administració electrònica de l’Ajuntament de Martorell, que té el contingut següent: S’afegeix una disposició transitòria amb el següent contingut: “Vuitena.- Format de presentació dels projectes 1. Mentre no s’hagi implantat totalment l’Administració electrònica, els projectes tècnics redactats en matèria de planejament urbanístic, d’obres, d’intervenció ambiental, d’espectacles i activitats recreatives i en d’altres supòsits on siguin preceptius, es presentaran obligatòriament a l’Ajuntament de Martorell en format pdf. 2. L’Ajuntament, quan sigui necessari per prescripció normativa o per requeriment d’alguna altra Administració pública que també hagi d’examinar el projecte, exigirà a més a més la seva presentació en format paper, la qual haurà d’incloure una declaració responsable de l’autor de què el seu contingut coincideix exactament amb el del projecte presentat en format pdf.” Segon.- Sotmetre a informació pública el present expedient i el text de la modificació de l’Ordenança pel termini de trenta dies hàbils, per tal que s’hi puguin presentar al·legacions, reclamacions o suggeriments, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i als taulers d’edictes de l’Ajuntament de Martorell i a la seu electrònica de la plana web www.martorell.cat . El termini d’informació pública començarà a comptar des de l’endemà de la darrera de les publicacions oficials suara esmentades. Tercer.- Disposar que, si no s’hi formula cap al·legació, reclamació o suggeriment dintre del termini d’informació pública, la modificació de l’Ordenança que ara s’aprova inicialment restarà aprovada definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior.

 

 

DICTÀMENS DE L’ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT:

6. PROPOSTA DE NOMENAMENT DE LA COMISSIÓ MUNICIPAL DE DELIMITACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MARTORELL EN L’EXPEDIENT DE DELIMITACIÓ AMB EL TERME MUNICIPAL D’ABRERA. Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, de data 14 de setembre de 2015. El regidor Sr. Bargués: En aquest punt volem nomenar la Comissió municipal en el expedient de delimitació amb el terme municipald’Abrera que estarà constituïda per l’Alcalde senyor Xavier Fonollosa i Comas, el regidor de Planificació Urbanística, Medi Ambient i Habitatge, jo mateix, el regidor de Serveis Urbans i Afers Interdepartamentals, senyor Lluís Esteve, l’arquitecte municipal senyor Rodrigo Alaminos i el secretari de la Corporació Jaume TramuntMonsonet, notificant aquesta resolució la Direcció General d’Administració Local de Catalunya. Simplement és un pas purament tècnic i portem a aprovació aquest nomenament. S’obre el torn d’intervencions i pren la paraula el regidor Sr. Simón que diu: Com vam dir a la Comissió de Territori i Sostenibilitat, la nostra proposta que és la mateixa que el Partit Socialista, és que hi hauria d’haver alguna persona de l’oposició en totes aquestes comissions, per això nostre vot serà d’abstenció. El regidor Sr. Tomás diu: Bé, una mica en la línia que ha dit el Josep Simón i que ja va passar en quan a la delimitació d’altres termes com Castellví de Rosanes i Sant Andreu de la barca, la mateixa proposta la deixem sobre de la taula, m’he mirat l’acte on l’anterior on hi havia les diferents intervencions i he llegit que el regidor Bargués comentava que segurament al no estar dins de la regidoria de Planificació i de Serveis no podria aportar cap cosa en aquesta Comissió, ja li vaig dir en el seu moment que no hi estava d’acord i per tant la proposta la seguim manteninque no fa falta que sigui el representant del PSC , tant sols el representant de l’oposició pugués estar en aquesta comissió. El regidor Sr. Bargués: No tenim cap inconvenient en recollir les seves idees o aportacions però per això és un tema purament tècnic a més és un tema de govern i com la decisió és una decisió de govern ja els diem que en aquestes comissions hi ha qui realment té la decisió política en l’últim moment. Reitero i agraeixo el seu agrament a l’informació que calgui que es una informació d’altra manera oberta i que la poden comentar quan vulgui. Sotmesa la proposta a votació, l’Ajuntament Ple, per 11 vots a favor, 4 vots en contra dels senyors/es LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, I ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, i 6 abstencions: formulades pels senyors/es JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SANCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, FRANCESC ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, acorda: En data 30 de juliol de 2015, amb núm. 4836 del registre d’entrada de la Corporació, es va rebre la notificació de l’acord adoptat pel ple de l’Ajuntament d’Abrera, en sessió celebrada el dia 15 de juliol de 2015, pel qual es nomenen els membres de la comissió de delimitació del seu terme municipal.

 

 

En els apartats 1 i 2 de l’article 28 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, s’estableix: “28.1 L' inici dels expedients de delimitació correspon a l'ajuntament o els ajuntaments interessats. Així mateix, el Departament de Governació i Administracions Públiques, en el marc de l'execució del Mapa Municipal de Catalunya, pot instar-ne l'inici. 28.2 En l'acord plenari d'inici de l'expedient s'ha de reflectir el motiu i l'objectiu de la delimitació i s'ha de nomenar una comissió constituïda per l'alcalde, dos regidors, el secretari de l'ajuntament i un tècnic. Aquest acord s'ha de comunicar a la resta de municipis afectats, els quals han de nomenar, per acord plenari, en el termini de dos mesos a comptar de la data de recepció de la comunicació, una comissió igual a l'esmentada anteriorment. Aquests acords s'han de comunicar al Departament de Governació i Administracions Públiques, en el termini de quinze dies a comptar de l'endemà de la seva aprovació, i als propietaris de les finques afectades.” Primer.- Nomenar la comissió municipal de l’Ajuntament de Martorell en l’expedient de delimitació amb el terme municipal d’Abrera, que estarà constituïda per: l’alcalde, senyor Xavier Fonollosa Comas; el regidor de planificació urbanística, medi ambient i habitatge, senyor Adolf Bargués Asturias; el regidor de serveis urbans i afers interdepartamentals, senyor Lluís Esteve i Balagué; l’arquitecte municipal, senyor Rodrigo Alaminos Rodríguez, i el secretari de la Corporació, Jaume Tramunt Monsonet. Segon.- Notificar aquesta resolució a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments d’Abrera, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Sant Esteve Sesrovires, Castellbisbal, Ullastrell, Viladecavalls i Els Hostalets de Pierola. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ I MOCIONS DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS: 7. MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUICIPAL DE SOM MARTORELL, DE SUPORT ALS REFUGIATS SIRIANS I D’ADHESIÓ A LA XARXA DE CIUTATS REFUGI. La regidora Raquel Pérez diu: Una cosa que volia dir abans, era que l’última junta que vam tenir els grups municipals, se’m va comunicar que havien acords verbals entre els components del govern de l’ajuntament i dels regidors, que no tots els regidors coneixem, llavors jo demanaria que tinguessinla consideració, que si ha algun acords com aquest de les mocions que s’ha parlar en la junta de portaveus, i no pas fer el registre que ens ho féssiu saber perquè sinó el funcionament nostre serà el que coneixem, bé dit això. El Sr. alcalde diu: Bé, ja que ha dit això Sra. Pérez,jo m’agradaria donar-li un moment per respondre-li això, de manera molt breu, el portaveu del govern Sr. Esteve , perquè això que diu no sé bé com anat, en tot cas que li expliqui El regidor Sr. Lluís Esteve diu: Bé Sra. Pérez, ho vam comentar justament això en la Junta de Portaveus, la idea i el funcionament diguem-ne que té establert aquest Ajuntament desde fa un quants anys, i que de fet hi han estat d’acord sempre tots el grups municipals per això ho fem d’aquesta manera, i justament per evitar el que passarà avui, que es que presentin mocions del mateix tema diguem-ne,quant aquestes mocions d’una manera o altre, es poden treballar de manera conjunta per afavorir almàxim doncs el consens i participació de tothom, el que hem establert des de fa molts anys, ja dic i es una no regla escrita, i que evidentment vostè sempre òbviament això no contravé la llei, no contravé la

 

 

llei, vostè pot fer exactament el que la llei marca ,només faltaria, i això òbviament no contravé la llei, el que sí és una regla no escrita que ens permet que sí, el dilluns abans del Ple,que és quant tenim aquesta junta de portaveus, compartim aquestes mocions som capaços tots de llegir-les, i fer les aportacions que tots ens he sembla millor, per justament enriquir-la, òbviament cada grup municipal pot seguir o no, aquesta recomanació, o pot presentar la moció, quant li sembli més correcta i més adequat, com és el cas doncs que passarà, que passa en aquest Ple, però ja dic que és una manera de procedir que ens ha ajudat i ens ha anat bé,i per tant, dèiem de continuar-la desenvolupant, sí els hi sembla que no és correcta, també vam dir que en parlaríem a la junta de portaveus, i sí hem de canviar alguna cosa aquest sentit, doncs ja ho farem. La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Crec que no m’ha entès? No es que estigui dient que estigui a favor o en contra que això és una valoració que farem després, es que sí els regidors nous o els representats dels grups municipals no tenim coneixement d’aquestes lleis, o normes, o acords que vostès han arribat en altres legislatures, és impossible fer el procediment que vosaltres feu, jo el que hi fet és entrar per instància que sis-plau, em diguin totes aquestes normes verbals que tenen, per conèixer-les, no és un problema de que no ho vulgui fer és un problema de desconeixement, i que vosaltres heu suposat que jo sabia una cosa, que no sé, per això vaig registrar la moció, no és que no estigui d’acord, tant de bo, estiguéssim tots d’acord, poguéssim dialogar molt més a les juntes, però haig de saber quines normes són, aquest és el petit, no és un tema de que no estigui d’acord o sí, es un tema que haig de tenir coneixement de que existeix, d’acord. Gràcies. El Sr. Alcalde diu: Llavors Sra. Pérez entenc que presenta la moció, la seva moció, o la retirem. La regidora Sra. Pérez diu: No, no Sí, sí que la presento, sí que la presento, tenia desconeixement, i la vaig enregistrar, la pena esno s’hagin adherit la resta de grups. El Sr. Alcalde diu: Pot retirar-la un punt que hagi presentat, també li comento per si no ho sap, sàpiga que després, hi ha una moció bastant més ampla que com vostè sap està consensuada per la resta de grups, que parla sobre el mateix, de tota manera vostè sí vol seguir endavant amb la seva moció, pot fer-ho perfectament, doncs passi vostè a la lectura. Gràcies. La regidora Sra. Pérez llegeix la moció que a continuació es transcriu: MOCIÓ DE SOM MARTORELL De suport als refugiats sirians i d'adhesió a la Xarxa de Ciutats Refugi: “El conflicte bèlic sirià ja ha provocat centenars de milers de morts, milions de desplaçats i ha convertit a més de 4 milions de persones refugiades en països veïns com Liban, Jordània, Turquia o Irak, segons dades de 29 d'agost de 2015 de l'Agència de Refugiats de les Nacions Unides (UNHCR). El col·lapse en aquest països que, com en el cas del Liban, acullen a més d'un milió de persones que fugen de la guerra, i la insuficiència de la resposta internacional, fa que la situació pugui ser catalogada com la MAJOR EMERGÈNCIA HUMANITARIA actual.

 

 

Els sirians que fugen de la violència ho han perdut tot, molts només tenen la roba que porten posada i aquesta situació afecta també a milions de nenes i nens, els drets, la esperança i la vida dels quals està sent trepitjada davant dels nostres ulls cada dia. Aquesta situació està lluny de solucionar-se i empitjora exponencialment per la deixadesa de les institucions europees i la permissivitat en la vulneració constant dels Drets Humans. No volem ser d'aquella part del món que s'indigna des del sofà de casa i plora mentre es queda de braços plegats, que permet amb la seva passivitat que persones morin cada dia a les portes de casa nostra. El poble català no pot quedar-se al marge d'aquesta tragèdia i, tot i que es tracta d'una competència estatal i europea, la via oberta des de Barcelona mitjançant la creació d'una Xarxa Catala de Ciutats Refugi ens ofereis les eines per ajudar en la mesura de les nostres possibilitats. Per aquests motius, proposem: - Que Martorell faci un pas endavant i ofereixi la seva col·laboració a la Xarxa de Ciutats

Refugi, d'acord amb la proposta de Barcelona i participar de forma activa, comprometida i solidària en la ràpida solució de convivència, cooperació i seguretat.

- Crear una xarxa de voluntaris en col·laboració amb les entitats locals de cooperació que ja

estan treballant en programes d'acollida, com ara Creu Roja o Càritas o d'altres per tal de veure quines accions de suport als refugiats es poden dur a terme al nostre municipi.

- Comunicar aquest acord a l'Ajuntament de Barcelona, al Director General per la Immigració

i a la Presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.” La regidora Sra. Pérez diu: A mi m’agradaria sí em permet, explicar que aquesta xarxa de refugis, els participants són moltes ciutats d’arreu de Catalunya, es un projecte nou, que s’estan afegint moltes més que té entitats molt, molt especialitzades en el tema de refugiats com ara és ACNUR, que per altra banda nosaltres també tenim un conveni amb ACNUR, a la que donem 5000,00€ cada any, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Associació Drets, CIRCAT??, Crear, Comissions Obreres, Creu Roja, i el Institut de Drets Humans de Catalunya, també està el Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, perquè també hi ha un problema bastant greu a nivell legítim la garantia d’aquesta moció, i de aquesta proposta per mi que sóc, suposo de les persones que té la pell més fina en aquest tema en aquest Consistori perquè sóc cooperant internacional és la presència d’ACNUR, jo sóc cooperant internacional, Sr. Fonollosa, no em posi aquesta cara, llavors el que m’encanta d’ACNUR ielque dóna, a part que té dos premis Nobel de la pau, i molts reconeixements a nivell internacional és que no és una oficina, és una oficina, on pràcticament el 88% dels seus empleats estan treballant, en el camp, en enlloc on els necessiten, només hi ha un 22%, que estan a les oficines coordinant, i fent aquesta tasca més burocràtica, per tant, jo crec que ens hauríem d’adherir en aquesta proposta perquè el reconeixement de totes les entitats que treballen, així ens ho fan veure. Gràcies. El Sr. Alcalde diu: Escolti! l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels refugiats fa anys que el coneixem a Martorell, jo personalment el conec des d’un punt de vista professional, des de que havia el Mendiluce, vull dir, per tant, crec que no es pot atribuir el monopoli del que és l’ACNUR, perquè hi ha molta més gent que també coneixem qui és l’ACNUR,i que

 

 

fa, la gran feina que ha fet, no només ara, sinó des de fa molts, i molts anys, obrim un torn d’intervencions. El Regidor Sr. Arpal diu: Bé, hem de dir què, entenem què pugui tenir dubtes de funcionament la regidora de Som-Martorell, doncs perquè porta poc temps aquí a l’Ajuntament, i evidentment doncs es normal que pugui tenir dubtes, per altra banda considero que sabem des de sinó més no, fa una setmana que havien dos mocions que es volien portar al Ple, que feien referència a una causa tant sensible per tots, com és aquesta de donar suport , i acollida als refugiats, crec que ha estat de més, el voler fer política amb una qüestió com aquesta, i presentar-les al Ple per separat, considero que el més adient, doncs hagués estat presentar una moció conjunta, recolzada per tots els grups municipals, el grup municipal del Partit Popular és per això que no s’ afeixit, ni a l’una, ni a l’altrano perquè estiguem en contra, sí més no per mostrar una mica el nostre rebuig en el que ha succeït, considero que en temes humanitaris el que s’ha de fer es donar solucions, i no buscar rèdits polítics, ni buscar confrontació política, que al cap i a la fi no ens porta en lloc, i més en temes com aquest, nosaltres si recolzarem aquesta moció, com recolzarem l’altra.Gràcies. El regidor Sr. Simón diu: Nosaltres no entrarem al fons de la moció presentada, perquè entenem que la moció que presenta al punt número 10, és molt més complerta, a estat àmpliament debatuda amb tothom que ha volgut debatre tothom, que ha volgut aportar idees, a més està redactada per la tècnica de cooperació que té l’Ajuntament de Martorell, que tenim la gran sort que avui està de companya, per nosaltres és un gran valor que sigui la tècnica la que ha redactat aquesta moció que presenta, a més és una moció que és la mateixa, que és la moció que nosaltres volíem presentar, i que teníem per presentar a la junta de portaveus... que ha fet el fons de portaveus que creiem que es la moció més complerta que hi ha, i em sap molt de greu, el nostre grup li sap molt de greu que hàgim estat incapaços de deixar les sigles fora, intentar ser més generosos, i intentar de consensuar una cosa tan senzilla, i intentar deixar el que creiem que és un afany de protagonisme. Entenem que aquesta moció es pot recollir perfectament a la moció número 10, entenem que el fonament és el mateix, la podíem presentar tots el grups junts, i ara mateix presentarem el punt número10 una moció, que la presentarem Convergència, el P.S.C., Movem Martorell i Esquerra Republicana, i sincerament a mi em sap molt de greu aquesta situació. Gràcies. El Regidor Sr. Tomàs diu: Bé nosaltres no ens hem afeixit en aquesta moció, de fet aquesta moció quant va ser a la junta de portaveus, ja estava entrada pel registre, tinc que confessar que igual que una nostra, que nosaltres la vam retirar, la nostra era pràcticament era igual que la desprès es va presentar, tot i això, nosaltres apart del protagonisme o no estem per la sensibilitat d’aquests temes, tot i que desprès evident, síhem presentat conjuntament l’altra moció estarem donant suport al nostre grup, tenim en compte la sensibilitat, i no el protagonisme, la política que es pugui fer o no d’això, nosaltres Sra. Pérez donarem suport i votarem a favor d’aquesta moció. Només un apunt Sra. Pérez, en el primer a la primera proposició diu, que Martorell faci un pas endavant, i ofereixi la seva col·laboració les xarxes de ciutat refugi d’acord en la proposta li agrairia que en comptes de Barcelona fiqués de l’Ajuntament de Barcelona, Li agrairia si pot rectificar això, serà molt més aclaratori.Gràcies. La regidora Sra. Riera diu: Gràcies. abans de res Sra. Pérez m’agradaria fer un parells d’apunts, i consideracions, i és que tot i que inicialment es va parlar de ciutat refugi al deixar-se ciutat refugi ara ja es parla de xarxa de municipis acollidors, i no és en va, perquè

 

 

sí només parléssim de ciutat refugi estaríem parlant només de ciutats, i tots aquest municipis que no tenen la consideració de ciutat per població quedarien fora, és una precisió que volia fer. D’altra banda, una altra prèvia és que vostè parla de donar coneixement a tot un seguit de institucions, entre altres la Direcció General d’ immigració, que de fet és i secretaria de immigració que no tracta exactament temes d’asil, són coses de detall que realment tenen un punt de incorrecció des del punt de vista formal, tot quedi clar, tot dit això es una llàstima, jo estic una mica amb el Sr. Simón perquè en un tema tant sensible com aquest, per un tema de procediment, que no ens haguem posat d’acord quant realment ens consta que, el portaveu ha fet trucades a tots els grups, més enllà d’una junta de portaveus, nosaltres no poden votar a favor d’aquesta moció, votarem en contra per bàsicament per un tema primerd’incorrecció, i segon doncs per un tema que la nostra l’hem consensuat diguéssim que l’hem presentat quatre dels sis grups d’aquest Ajuntament creiem que és més complerta, que és més adequada, perquè l’hem adequat a la realitat de Martorell, perquè com deia el Sr. Simón tenim una tècnica que fa molts anys que treballa en aquest àmbit, que el coneix de ben d’aprop que no només diguéssim va recollir la moció ja consensuada, entre fons i entitats municipalistessinó que a més a més doncs la va adaptar a la realitat al nostre propi entorn, i creiem que això, diguéssim a de passar per davant ja li que dic que res més lluny per part nostra de buscar confrontació... política, sabem que en el fons de la qüestió segur que estem d’acord però evidentment no votem, no podem votar a favor d’ una cosa que no és del tot correcta, i que a més a més doncs hi ha una altra opció que és millor, des del punt de vista formal.Gràcies. La Regidora Sr. Pérez diu: Torno a dir encara que el José Simón digui que és un tema de protagonisme, sembla que no em coneix prou bé, i no ha estat aquesta la intenció, ha sigut un absolut tema de procediment, el dia de la junta de portaveus jo vaig explicar, que no sabia com era el funcionament, de com s’havia de fer el tema de les mocions, en tot cas encara que vosaltres digueu que està molt més complerta, jo em vaig mirar molt seriosament la proposta que heu fet, el tema de la cooperació és un tema molt sensible, i on la població té molta por de saber on van a parar els seus diners, ara mateix el Fons Català de Cooperació i Desenvolupament , ja un petit enrenou, amb una persona que és, sembla ser que està sent vigilada, és un tema que encara no està clar, jo he trucat aquest matí a l’Agència de Salut Pública a Barcelona,perquè sembla ser que hi ha un tema de moobing, que han denunciat els tècnics, i per tant, jo no m’adheriré a la vostra, m’abstindré, però no pas per un tema que dubti, de que el fons ho faci bé o no, que un tema que ha d’estar tot superclar, tot ha de ser molt clar en el tema de cooperació, jo no demanaré diners a la gent de Martorell, ni cap persona que no sàpiga, i tingui la garantia que això està claríssimament i això es veurà claríssimament on anirà a parar aquests diners, aquesta és l’apreciació. El Sr. Alcalde diu: Per fer un aclariment a aquesta moció que presentem, i que està adaptada a Martorell Sra. Pérez que sàpiga també aquesta han estat consensuada per les entitats municipalistes, es a dir l’Associació Catalana de Municipis, Federació de Municipis i el Fons Català de Cooperació, que malgrat això que ens explica, a mi estranya molt perquè és una de les entitats, en més prestigi d’aquest país, no, no, no en dubto pas, jo només li faig l’apunt, per tant, si no hi ha més intervencions, passem el punt a votació. Es sotmet a aprovació la proposta i queda rebutjada per: 6 vots a favor, 11 vots en contra dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, , JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELEN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL BARÓN, i 4

 

 

abstencions formulades pels senyors/es JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAUA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA i ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ. 8. MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PSC-CP, PER LA MODIFICACIÓ DE L’ARTICLE 84.G DEL REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL. El regidor Sr. Tomàs llegeix la moció que a continuació es transcriu: El Grup Mpal. del Partit dels Socialistes de Martorell PSC-CP presenta la següent moció per l’ampliació i millora del Punt 9 de l’Article 84 del ROM vigent al ple ordinari corresponent al mes de setembre del 2015. “ATÈS que l’objectiu, entenem de tots els grups municipals que formen l’actual consistori, de millorar i fomentar la transparència, la participació i la informació. ATÈS que l’Article 84, concretament, el punt “G” del ROM vigent, que data del Novembre de 1.988, no especifica els torns d’intervenció, tant de l’equip de govern com dels grups que formulen les corresponents preguntes. ATÈS que en l’actualitat, els grus de l’oposició fan la pregunta i l’equip de govern respon sense opció a un segon torn d’intervenció pels que formulen la pregunta. Tanmateix, el Grup Mpal. del Partit dels Socialistes de Martorell PSC-CP proposa els següents acords al Ple Municipal:

1) Modificar i actualitzar el Punt “G” de l’Article 84 del ROM vigent que, insistim, és de l’any 1.988.

2) Establir la possibilitat de que els grups que presenten les preguntes per escrit, puguin tenir l’opció a un torn de rèplica, si així ho desitgen., que será sempre en relació la pregunta en qüestió.

3) Manifestar que amb l’ampliació d’aquest artícle, es millorarà el funcionament de l’apartat esmentat amb anterioritat i, de retruc, la transparencia, la participación i la informació.

Per totes aquestes raons, el Grup Mpal. Del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-CP proposa al Ple de l’Ajuntament de Martorell: PRIMER: Aprovar aquesta moció, amb el màxim suport posible de tots els grups municipals. SEGON: Traslladar aquest acord als Departaments Municipals corresponents per tal de portar a terme, si s’escau, les publicacions pertinents.” El regidor Sr. Tomàs diu: Això és la moció, per situar els nostres la gent que ens acompanya, la gent que hi ha casa escoltant, on sigui, en aquest punt de preguntes parla de les preguntes plantejades oralment que no és el cas, o parla de les preguntes formulades per escrit, 24 hores abans de començar la sessió, s’han de contestar en el decurs de les sessió pertinent com és el cas d’avui, o en tot cas sí fossin molt complicades, l’equip de govern té l’oportunitat de poder contestar per escrit, bé nosaltres aquest punt el presentem, ja va sortir també aquesta moció, en el que va ser la junta de portaveus. Se’ns va comentar

 

 

que a lo millor no era el format de moció, nosaltres el que volem abans el regidor Lluís Esteve ha comentat , que hi ha acords verbals que s’han tirat endavant històricament aquí, ha sortit el tema de les presentacions de les mocions, va sortir també a la junta de portaveus, nosaltres volem un compromís en aquests cas dels grups que estem aquí representats, d’en aquest apartat del R.O.M. que els grups que presenten les preguntes puguin tenir un segon torn de rèplica, tampoc el Sr. Alcalde. Sr. Fonollosa va dir, sí perquè és curiós, aquí per exemple, a participació ciutadana, té un segon torn de rèplica, també hi ha al Congreso de los Diputados, al Senado, al Parlament de Catalunya, tots els que fan preguntes, tenen un segon torn de rèplica, per tant, nosaltres presenten aquesta moció, amb l’objectiu, i l’objectiu polític de que tots estiguem d’acord, crec que no seriaun tema tant complicat, poder tenir un torn de rèplica en l’apartat de preguntes escrites, ja he dit que el R.O.M., el que he llegit és el que hi ha,en cap moment diu que tingui que haver, una intervenció, dos o tres. Moltes gràcies a tots. El regidor Sr. Arpal diu: Sí la veritat es que sí ens mirem el R.O.M., tal com ha dit el Sr. Tomás, en cap lloc el que fa les preguntes ens manifesta que no pugui haver-hi cap mena de rèplica, però es més, ens anem després a lainterpel·lació, i ens diu que la interpel·lació es presentarà per escrit i es debatran en el punt dels precs, preguntes i interpel·lacions i seguiran el mateix règim que les preguntes, per tant, sí segueixen el mateix règim doncs hem de suposar que una pregunta pugui tenir una rèplica, el que és, la pregunta en lloc ens diu que allò podia haver rèplica, per tant, sí es veritat, que des de fa molts anys, mai la pregunta tingut rèplica però potser una mica també, perquè era una costum, però sí ens anem al R.O.M. no hi lloc on ho posi al menys el que tinc jo. Moltes gràcies. El Regidor Sr. Simón diu: Només un punt votarem favor de la moció que presenta el Grup Socialista, avui creiem que seria bo, saludable, obrir una comissió de revisar el tema de la participació, i en concret també el tema el R.O.M., que com bé es comentava abans, és de l’any 1988, només recordar-li, que abans ho hem fet fora de micro al Sr. Tomás que aquesta moció no l’hem rebut abans, i hem pogut fer millores, com intentem fer sempre, vaja, i li agrairia que una altra vegada ens l’enviï a tots els grups per correu electrònic per intentar millorar, el que presenten. Gràcies. El Regidor Sr. Casasayas diu: Bé, que jo recordi, l’última vegada que vam parlar de modificar el R.O.M., era unes condicions diferents a les d’ara, i el que havíem quedat amb els grups polítics, és que el dia que es modifiqués el R.O.M., es modifiqués el R.O.M. sencer d’alt a baix, no parcialment, i no fent arreglos puntuals, per lo tant el R.O.M. va ser a l’any 1988va ser aprovat absolutament per la unanimitat de tots els grups, i per lo tant, el que pretendríem és que, en el moment que ens decidíssim modificar el R.O.M. modificaríem el R.O.M. sencer, fent un bon repàs del que és tot el R.O.M., però en cap cas volem participar, en modificació d’articles en concret, sense tractar totel seu contingut, perquè avui vostè demana l’art. 84-G, demà jo demanaré l’art. 74-H, demà passat puc demanar l’art. 23-N, per lo tant, la nostra opinió és que en el que s’hagi, que acordem modificar el R.O.M., el modificarem sencer, i no faremparxes, d’aquest tipus, ara intento canviar un punt, ara intento canviar l’altre. Respecte a les paraules que ha dit el Sr. Arpal, no digui una cosa un article, no vol dir que digui el contrari, per lo tant aquesta interpretació fa vostè com a mínim es la seva,com a mínim, entendrà que no tothom participem de la mateixa interpretació, per tant, en aquest cas, l’ equip de govern votarà en contra de la modificació puntual d’un dels articles del R.O.M. Gràcies.

 

 

El Sr. Alcalde diu: Passem, bé li donaré la paraula Sr. Tomás, perquè en totes les mocions, sempre fem un torn de intervencions, de totes maneres sí vol intervingui, però sempre fem un torn de intervencions, en les mocions, sempre. El regidor Sr. Tomàs diu: Jo entenc que el que presenta tanca el tema si no és així? El Sr. Alcalde diu: Té raó, te raó, vostè el que presenta la moció,que té tancar. El regidor Sr. Tomàs diu: Gràcies per l’aclariment cap problema Sr. Alcalde, bé, no home no, i tant, jo també m’equivoco molt Quan el Sr. Casasayas ha dit els articles, menys mal que no ha dit el 23.F, perquè com ha dit, una sèrie d’articles, i de lletres ha estat hàbil amb això. És curiós perquè fa tres mesos que estic aquí, però des de l’any 1988 tot i que vostè ha dit, que alguna vegada s’havia fet algun intent no han estat mai capaços, els que hagin hagut, durant tots aquests anys, no cal dir lo desfasat d’alguns punts i els altres no, miri nosaltres el que volem, és fomentar la voluntat política de variar aquest punt, i aquesta lletra, perquè pugui haver-hi preguntes i rèpliques, tot l’altra que vostè ha explicat contestant també al Sr. Arpal, que no diu que no es pugui fer, tampoc diu que es pugui fer, per tant, estaríem en el mateix tema, m’hagués agradat poder tirar endavant aquesta moció, bé no li estranyi tornarem a presentar sinó aquest punt altres, vostè ha dit que és un parxe, jo no considero parxe, jo considero això una eina de millorar un miqueta, el que es va dir aquí a la constitució de l’ajuntament, de transparència, d’informació tot això, però escolti’m, entenc la seva postura, no la comparteixo. Moltes gràcies. Es sotmet a aprovació la moció de referència, i aquesta queda rebutjada per 10 vots a favor, i 11 vots en contra:dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL BARÓN. 9. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, PSC-CP, MM-E, ERC-AM, PP i SM. DE RATIFICACIÓ DE LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE DATA 2.9.2015 DE SUPORT ALS TREBALLADORS I A LES TREBALLADORES DE L’EMPRESA INOVYN-SOLVAY. El Sr. Alcalde llegeix la moció que a continuació es transcriu: “MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, PSC-CP, MM-E, ERC-AM, PP I SM DE RATIFICACIÓ DE LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE DATA 2-9-2015 DE SUPORT ALS TREBALLADORS I A LES TREBALLADORES DE L’EMPRESA INOVYN-SOLVAY. El dia 2 de setembre de 2015 es va fer pública la declaració institucional que a continuaicó es transcriu:

 

 

“DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

Inovyn-Solvay és una empresa amb més de 40 anys d’història a Martorell, a la qual actualment estan vinculats laboralment al voltant de 500 treballadors directes i 2.000 indirectes. Molts dels treballadors són veïns de la nostra ciutat. Es tracta d’un complex industrial de referència per a Martorell i està integrat en un dels sectors de més tradició i de més pes en la nostra economia. Des de la direcció de l’empresa i des dels representants dels treballadors s’han dirigit en les úlltimes setmanes a l’Ajuntament de Martorell i ens han expressat la seva inquietud per la continuïtat de la fàbrica i pel manteniment dels llocs de treball, després d’una decisió del Ministeri d’Indústria respecte la possibilitat de concórrer a la subhasta del subministrament elèctric d’interrumpibilitat, un servei clau per a la seva activitat. El moment en què arriba aquesta decisió del Ministeri concideix amb un procés de canvi accionarial a Inovyn-Solvay, culminat el passat mes de juliol, i precisament quan l’empresa està pendent de decidir inversions en les instal.lacions actuals situades al nostre municipi. Les conseqüències de l’eventual tancament de l’empresa serien nefastes a nivell local, però també a nivell global, del sector industrial i del país en termes d’ocupació, de competivitat i de confiança en la recuperació econòmica. Per tot l’exposat, L’Ajuntament de Martorell, l’alcalde i els grups municipals sotasignants, Primer.- Manifesten el seu suport als treballados i treballadores de Inovyn-Solvay per garantir la continuïtat dels llocs de treball de la planta de l’empresa a Martorell. Segon.- Demanem al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme el seu compromís d’assegurar la viabilitat de la planta i de l’ocupació que genera al nostre municipi. Tercer.- Insten als governs de la Generalitat i de l’Estat a crear una taula de diàleg per a la confecció d’un pla de viabilitat industrial entre la direcció de l’empresa el comitè d’empresa, les centrals sindicals i les administracions implicades, amb la finalitat de mantenir els llocs de treball. Quart.- Acorden traslladar la present declaració institucional al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, al Govern de la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya.” En conseqüència, es proposa al ple l’adopció dels següents acords: Primer.- Ratificar la declaració institucional de data 2 de setembre de 2015 de suport als treballadors i a les treballadores de l’empresa Inovyn-Solvay, més amunt transcrita. Segon.- Notificar aquest acord al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, al Govern de la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya.

 

 

La Regidora Sra. Pérez diu: A veure nosaltres estem adherits, per tant, acceptem totalment la moció però haig de dir una cosa. Abans m’estaven dient que el tema de les mocions es portaven a terme a les juntes de portaveus, en aquets cas no ha sigut així, em fa molta ràbia que les lleis siguin a vegades sí, i a vegades no. Jo vaig tenir constància d’aquesta notificació de que havia un problema a Solvay, el dia 24 de sino recordo malament d’agost, ja vaig explicar a la junta de portaveus, i com que el nostre partit és transparent, transparent,i com no tenim cap problema que el ciutadans entrin a les junta de portaveus, a tot el que fem, jo vaig explicar quina era la meva postura, no entenc com aquest Ajuntament i el govern, i vostè Sr. Fonollosa que tenia coneixement des del dia 4, i que per televisió de Sant Andreu va explicar que el dia 14, havia mantingut contacte, i havia fet les seves negociacions, no ens avises a la resta dels grups municipals d’aquest ajuntament, aquest sí, que és un moment de no protagonisme, aquest sí que es un moment de no treure’ns la samarreta dels partits que portem, i posant-se d’acord, i tot i que ja ho vaig dir a la junta de portaveus, perquè nosaltres no tenim representació a la Diputació, ni a Generalitat,ni al Govern espanyol, sí que tenim molta repercussió mediàtica com vostè sap, llavors m’ estranya molt, si m ‘estranya molt, m’estranya molt, que vostè en un punt tant important com aquest vostè no ens hagi reunit, hagi demanat una junta extraordinària de portaveus, i ens hagi explicat exactament com podíem fer,i, quines estratègies podíem fer conjuntament, llavors m’ agradaria que la regla fos per tothom no només unes mocions sí, i per altres no. Gràcies. El Sr. Alcalde diu: Només apuntar-li, ja que em cita directament, que ja li vaig explicar el dia de la junta de portaveus, vostè les coses les entenc com les vol entendre, i quant les vol entendre, això no es una moció, la moció de fet que és la que han presentat avui, li vam presentar el dia a la junta de portaveus, li van presentar, i aquesta relació institucional, vostè va signar el en dia que vam signar tots i la va assumir el dia que la vam assumir tots. Per tant, no entenc això el que ens està explicant ara, tot cas desprès, ja li explicaran tot el procés si hi ha alguna cosa que té de bo aquest tema Sra. Pérez , bé avui ho deien al Consell Comarcal i coneixen aprovaran la mateixa declaració institucional, igual que els trenta municipis de la comarca, és que hi ha hagut una certa unitat institucional, política i sindical, cosa no és gaire sovint que passi això,però vostè com que ja té aquesta manera de fer que li agrada, vostès van junts amb una cosa, i jo me’n vaig per una altra, ja ho entenem això, però amb això sí alguna algun actiu tenim, sí alguna fortalesa tenim alguna, no masses, alguna és aquesta unitat, vostè doncs sembla que no vulgui ser-hi doncs escolti’m!, no passa res desmarquis, no passa absolutament res, però no ens vulgui emmascarar als altres que hem intentat cercar des del minut 1, la unitat institucional, política, i sindical, sense cap protagonisme, perquè a diferència d’ alguns, perquè el que els interessaa altres, és resoldre problemes greus seriosos que es poden plantejar a la nostra ciutat, i en un gruix important de treballadors i treballadores d’aquest poble, és això, es això, el que ens preocupa realment, Sra. Pérez vull dir, ja que m’ha citat directament doncs i em diu dates etc... també recordo que en aquella reunió vostè va ser-hi present, que ens van convocar la Central Sindical, bé el 4 d’agost efectivament, a mi em truquen la direcció de la direcció de l’empresa Solvay sort, no ho vaig dir jo sort, que algun dels representants dels treballadors els hi van dir, que no podia ser pública abans del dia 23 d’agost, perquè no vam rebre la notificació per escrit fins el dia 23 d’agost, i la resolució que és injusta desproporcionada de totes, totes, té registre de sortida de Madrid el dia 14 d’agost, Sra. Pérez, i vostè ho sap perfectament això, per tant, jo que el que li demano com ha fet fins ara, doncs què segueixi donant suport a una declaració institucional com fins ara unànime d’aquest Ajuntament, perquè la declaració, és de la institució de l’ajuntament, jo crec que

 

 

la fortaleza que té, és aquesta per tant, i la moció que deia vostè li vam donar l’altra dia en junta de portaveus, abans d’entrar-la per registre, era per aclarir aquest tema. Gràcies. El Regidor Sr. Arpal diu:Bé, el grup Popular vam recolzar aquesta declaració institucional del 2 de setembre de donar suport als treballadors de l’empresa Inovyn-Solvay, el que és evident doncs que ells són els principals afectats, de que la direcció de l’empresa doncs prengués, sí més no decisions arriesgades, el passat 25 d’agost estava jo de vacances, i al arribar a l’hotel doncs trobo una trucada del regidor Lluís Esteve en el mòbil bé, em poso en contacte amb ell, a veure que a succeïa perquè m’estranyava que un 25 d’agost,doncs se’m fes aquesta trucada per part d’ell, i bé ell doncs em va posar al corrent, i em va fer cinc cèntims de tota d’aquesta problemàtica que estava succeint amb Solvay, he de dir que fins aquell moment, fins la trucada del Sr. Lluís Esteve doncs no sabia absolutament res de tot aquest tema de la Solvay, immediatament quant vaig ser coneixedor del tema vaig trucar a un company de partit, i bon amic que a part de donar la casualitat que està al Congrés de Diputats, i ala Comissió d’Indústria, per veurehavíem realment el que estava passant amb Solvay, i sí es podia fer alguna cosa al respecte, i vaig dir també que com que jo també jo no podia estar, estava mot lluny d’aquí que es posés en contacte amb el Sr. Alcalde, i sembla que les coses van anar així. Una vegada ja aquí la informació que se’m dóna és de que el tema és veritable molt complicat, ja que no és només és Solvay, si no que hi ha altres empreses doncs que també estan en la mateixa situació que Solvay, inclús la Comissió Nacional del Mercat de la Competència, si havia pronunciat al respecte i sembla que de forma desfavorable, bé perquè el que ens estigui escoltant, i no sàpiga de que va tot aquest tema del que ha passat amb l’empresa Solvay els hi voldria fer cinc cèntims, si algú vol estar molt més assabentat, pot entrar a internet, en el periodico La Energia, podran assabentar-se el que realment a passat, jo he subratllat només el més rellevant, perquè la veritat l’article és molt extens diu: Industria ha decidido que Solvay España, no puede participar en la subasta del 2015 que se celebrará el lunes 31 de agosto en Madrid, y tampoco podrá hacerlo en el 2016, esta resolución se ha tomado tras fallar la empresa en dos órdenes de reducción de potencia, si hubiese fallado solo en una, la empresa podría haber continuado, con la interrunpibilidad de la cantidad correspondiente a ese mes,... diu l’article los trabajadores no tienen la culpa, ¿pero quien tiene la culpa? i llavors titula: La avaricia rompe el saco, i ens explica: Solvay siempre ha optado por hacerse con 60MW diu: Pero en la subasta de 2014 todo cambió la compañíapidió a la Generalitat de Cataluña y al Ministerio de Industria, que les dejara aumentar la producción a través de la unión de dos plantes, la de Martorell y otra que tenia adyacente, y que poseía la centralcongeneración, la compañíaentoncespodría pasar de 60 a pedir 90 MW, el caso es que Solvay tomó la decisión en la subasta del2014, celebrada a finales de año hacerse con un bloque de 90MW, tras recibir las autorizacionesde las dos plantascuando en todas las ocasiones, se ha acogido a 60MW y por qué? El pago de un bloque de 90MW, es másmuchomásbeneficioso para la empresa según la subasta de 2014, el bloque de 90mW, se pagó a unos 25.000.000 de euros aproximadamente la compañíapercibiría el doble del dinerocaptado en anterioresaños, unos 15.000.000 más, la congeneración en Martorell, no mantuvoproducción en al menosdos ocasiones,cuando se realizaron las ordenes de reducción de potencia, Red Eléctrica avisa al menos una hora antes de producirse la orden, tiemposuficiente para prepararlo, lo hacenasí con todas las empresas,además la planta de Martorell,según laley, tenía que reducirla potencia a 14MW, al fallar en dos ocasiones pierdeautomáticamente la cantidad percibida en este caso los seisprimeros meses, incluso la propiaComisión Nacional del MercadoCompetencias, se ha pronunciado al respecto, el regulador asegura que la decisión de la empresa de acceder al bloque de 90MW

 

 

fuearriesgada, una decisión empresarial que ha sido la que ha llevado a la compañía a poner en riego y viabilidad de la plantay todo por hacerse con 15.000.000 más, es evidente Ja sabem com he dit abans aquesta va ser una decisió arriesgada, però considero que era adient que es coneixes una mica més, de que va tot aquest enrenou amb l’empresa Invyn-Solvay, i reitero una vegada més el nostre suport en els treballadors de l’empresa Solvay, i que evidentment doncs demanin responsabilitats a totes les parts que els pertoca.Gràcies El Regidor Sr. Simón diu: Nosaltres des de el primer dia vam ratificar aquest manifest, vam ser generosos, per intentar arribar amb tot els grups fins i tot amb el PP, amb un a cord però que crèiem que la nostra intervenció no constarà amb la moció, però sí que consta en acta, i sí que creiem que ho hem de dir, el Sr. Arpal a dit una mica el perquè de les causes, dit... en un diari que era les causes i el que havia passat a l’empresa, bàsicament el nostre posicionament és una mica diferent, bàsicament perquè això és una estafa que tenim en aquest país, que és l’estafa elèctrica i aquesta estafa la patim els ciutadans, i la pateixen les empreses, sí no que mirin les empreses com han de competir amb una electricitat, o amb una energia fora del mercat europeu, i com han de jugar al joc de les cadires amb una subvenció, al joc de l’amiguisme, i al joc d’això es soluciona amb trucades, aquest ...això son les elèctriques en aquest país. Aquest és el problema de fons que hi ha amb aquest problema, i ara tot es vol arreglar amb trucades, que ojala que s’arregli, que com vostè bé a dit qui no té cap ... no ha de patir en aquestes circumstàncies amb els treballadors de Martorell, però el problema de fons es aquest, el problema és que hi ha inseguretat jurídica perquè funciona com funciona, portes correderes, i fins on vostè vulgui, aquest és el problema de fons. Sí que bàsicament el problema que tenim ciutadans i empreses, és aquest, volíem com a mínim que quedés reflectit quina és la nostra postura, i recordar des d’un primer moment recolzar als treballadors, que ens hem reunit diverses vegades, ens hem reunit també amb l’empresa per saber quina era la postura de l’empresa, i sí el que vam fer amb persones, i ho fem constar aquí, i vam demanar a l’empresa Solvay que demanés a INEOS, que sobretot que tot i aquesta problemàtica amb la que ens hem trobat en aquests moments, que garantides la viabilitat de la planta de Martorell, invertint a la planta de Martorell, modernitzant la planta de Martorell, i fent-la viable i més moderna. Gràcies. El regidor Sr. Tomás diu:Bé,la primera consideració ja que ha quedat reflexat, en diferents reunions que hem tingut, diferents trobades, que hem tingut, diferents convocatòries de manifestacions que hem tingut, des de que tots estem a favor dels treballadors de Solvay Inovyn etc.etc., el nostre partit en aquest cas com entenc que han fet altres que ha sortit, el que ha comentat el Sr. Arpal, el Sr. Alcalde també ho ha comentat, Sr. Alcalde he vist que vostè a enviat una carta al President Rajoy demanant audiència, escolti’m! sí li contesten conti amb mi m’agradaria anar. Com a representant, sí és que algú més vol venir, dels portaveus de l’oposició, li trasllado aquesta petició. També li trasllado perquè contesti i tingui’ns en compte. Nosaltres el nostre partit pel nostre compte també està treballant sobre aquest tema com deia el José Simóncom és el cas de Movem, o de Iniciativa, abans de venir cap el ple, un dels diputats catalans del Congreso de los Diputados m’ ha enviat una nota, no sé sí el Sr. Alcalde o algun grup ho sap, que el proper dimarts 29, hi haurà una altra compareixença..... d’aquí, entenc que tots el que ho demanin, es bo del Secretari d’Estat, on es tornarà parlar d’aquest tema, i també m’ha comentat Sr. Arpal la bona predisposició , per les seves gestions, oper qui espero no sigui tard pel Partit Popular Català a reunir-se, amb aquesta gent, han tingut reunions amb Convergència, el PSC amb Iniciativa, nosaltres hem fet el que hem pogut, el que passa és que el diputat m’ha parlat de la Llei del Sector Elèctric 24/2013, que va ser aprovada al

 

 

Congreso de los Diputadosen vots favorables del PP, en aquells moments Convergència i Unió, PNV i UPN, em comenta que l’ordre 3-2013??Per la què regula el mecanisme competitiu de l’assignació del servei de gestió, demanda interrumpibilitat aquesta paraula tant difícil de dir, forma part d’aquestes reformes que en sector elèctric s’han desenvolupat.El Ministro Soria en aquesta legislatura com dèiem, amb els vots d’aquests partits que hi llegit abans, això per explicar-ho comentar que nosaltres continuarem donant suport als treballadors fins al final, jo crec que no tenim que, tot i que ho hagi comentat tirar enrere, però crec que ja que m’han enviat el diputat del PSC, tenia que donar lectura a això, i també dir la resta de grups polítics que vàrem votar en contra d’aquesta reforma, tots el grups d’esquerres es comprometíem, a que en moment espero i desitjo, que en el mes de desembre hagi un nou govern d’esquerres, o amb les coalicions que siguin de derogar aquesta reforma, com és el cas de la reforma energètica i laboral. Gràcies. El Regidor Sr. Esteve diu: Bé bon vespre independentment de les diferents opinions expressades opinions, i que poden ser més o menys encertades o en més o menys finalitats conegudes òbviament sempre respectables, jo crec que el que ens uneix a tots els grups municipals, i això és el que s’ha intentat vetllar des el primer moment, quant es planteja aquest problema, i apareix sobre la taula és òbviament la defensa i el suport als treballadors i treballadores de Solvay, aquest és el motiu bàsic i fonamental d’aquesta unió i jo crec que no ens hauríem de moure justament d’aquí. Aquesta és la nostra força, i de fet esperem amb l’aprovació doncs d’aquesta moció, i amb totes les accions que s’estan desenvolupant per part dels diferents grups municipal, per part també del govern municipal, per part dels diferents grups polítics i representants municipals..? tant el Parlament, com també el Senat, i també Congrés, que es pugui preservar aquests llocs de treball, que de fet aquest és l’objectiu bàsic i fonamental, i no n’hi ha cap altra, i és en aquest sentit que vam presentar aquesta moció conjunta, que de fet el que avui fem es portar-la doncs a ratificació. Es sotmet a votació, i aquesta queda aprovada per unanimitat dels assistents: “MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, PSC-CP, MM-E, ERC-AM, PP I SM DE RATIFICACIÓ DE LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE DATA 2-9-2015 DE SUPORT ALS TREBALLADORS I A LES TREBALLADORES DE L’EMPRESA INOVYN-SOLVAY. El dia 2 de setembre de 2015 es va fer pública la declaració institucional que a continuaicó es transcriu:

“DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

Inovyn-Solvay és una empresa amb més de 40 anys d’història a Martorell, a la qual actualment estan vinculats laboralment al voltant de 500 treballadors directes i 2.000 indirectes. Molts dels treballadors són veïns de la nostra ciutat. Es tracta d’un complex industrial de referència per a Martorell i està integrat en un dels sectors de més tradició i de més pes en la nostra economia. Des de la direcció de l’empresa i des dels representants dels treballadors s’han dirigit en les úlltimes setmanes a l’Ajuntament de Martorell i ens han expressat la seva inquietud per la continuïtat de la fàbrica i pel manteniment dels llocs de treball, després d’una decisió del Ministeri d’Indústria respecte la possibilitat de concórrer a la subhasta del subministrament elèctric d’interrumpibilitat, un servei clau per a la seva activitat.

 

 

El moment en què arriba aquesta decisió del Ministeri concideix amb un procés de canvi accionarial a Inovyn-Solvay, culminat el passat mes de juliol, i precisament quan l’empresa està pendent de decidir inversions en les instal.lacions actuals situades al nostre municipi. Les conseqüències de l’eventual tancament de l’empresa serien nefastes a nivell local, però també a nivell global, del sector industrial i del país en termes d’ocupació, de competivitat i de confiança en la recuperació econòmica. Per tot l’exposat, L’Ajuntament de Martorell, l’alcalde i els grups municipals sotasignants, Primer.- Manifesten el seu suport als treballados i treballadores de Inovyn-Solvay per garantir la continuïtat dels llocs de treball de la planta de l’empresa a Martorell. Segon.- Demanem al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme el seu compromís d’assegurar la viabilitat de la planta i de l’ocupació que genera al nostre municipi. Tercer.- Insten als governs de la Generalitat i de l’Estat a crear una taula de diàleg per a la confecció d’un pla de viabilitat industrial entre la direcció de l’empresa el comitè d’empresa, les centrals sindicals i les administracions implicades, amb la finalitat de mantenir els llocs de treball. Quart.- Acorden traslladar la present declaració institucional al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, al Govern de la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya.” En conseqüència, es proposa al ple l’adopció dels següents acords: Primer.- Ratificar la declaració institucional de data 2 de setembre de 2015 de suport als treballadors i a les treballadores de l’empresa Inovyn-Solvay, més amunt transcrita. Segon.- Notificar aquest acord al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, al Govern de la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya. 10. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, PSC-CP, MM-E i ERC-AM, DE SUPORT A L’ACOLLIDA DE POBLACIÓ REFUGIADA VÍCTIMA DELS CONFLICTES ARMATS A LA MEDITERRÀNIA. La Regidora Sra. Riera llegeix la moció que a continuació es transcriu: ““MOCIÓ DE SUPORT A L’ACOLLIDA DE POBLACIÓ REFUGIADA VÍCTIMA DELS CONFLICTES ARMATS A LA MEDITERRÀNIA El món local català manifesta la seva preocupació per la crisi humanitària en matèria de refugi que està tenint lloc a la Mediterrània, arran de la guerra civil a Síria i d’altres conflictes internacionals.

 

 

Segons dades de l’ACNUR, aproximadament 322.000 persones han creuat la Mediterrània durant el 2015, la majoria com a refugiades, fugint de la violència i la persecució, de les quals almenys la meitat provenen de Síria. A més, es compta que 2.750 persones han desaparegut o mort en els primers vuit mesos de l’any i es preveu que el nombre d’arribades continuï augmentant els propers dos mesos. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització formada per ens locals que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de Cooperació al Desenvolupament i de Solidaritat amb els pobles dels països més desfavorits, i actua com a instrument de coordinació dels esforços dels ajuntaments catalans en els casos d’actuacions en situació d’emergència i especialment en la postemergència i reconstrucció. L’any 2013 el Fons Català va obrir una campanya d’emergència per donar suport a la població arran de la guerra civil a Síria en la qual ha continuat treballant des de llavors, amb el suport dels municipis catalans. Davant de la situació actual i,

− Atès que la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, en el seu article 1, determina que la dignitat humana és inviolable i ha de ser respectada i protegida.

− Atès que la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix en l’article 14 que, en cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil, i a gaudir-ne, a qualsevol país.

− Atès que la Convenció de Ginebra del 1951 i el Protocol sobre l’Estatut del Refugiat de 1967, tots dos signats i ratificats per l’Estat espanyol, preveuen que cal facilitar l’estatut de refugiat i garantir els drets que aquest estatut preveu.

− Atesa la crida de la Plataforma Stop Mare Mortum als municipis catalans per la creació d'una Xarxa de Municipis Acollidors.

− Atès que pel principi de subsidiarietat tot el que pugui fer-se en una administració propera a la ciutadania no cal que es faci en una de rang superior.

− Atès que del 2013 al 2014 a Catalunya vam passar de 484 a 786 peticions d'asil i només 28 places d'acollida.

− Atès que els municipis catalans s’han caracteritzat per respondre solidàriament a

l’arribada de persones refugiades de conflictes com el dels Balcans i que compten amb un teixit associatiu vinculat a la pau, els drets humans i el desenvolupament.

− Atesa la demanda de la societat civil catalana als respectius municipis per a què

donin resposta a la situació dels refugiats.

− Atès que la base d’aquesta moció ha estat consensuada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament amb les entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya).

 

 

− Atès que l’Ajuntament de Martorell és soci del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí.

− Atès que l’Ajuntament de Martorell participa des de fa més d’una dècada en les accions de suport a les persones refugiades o desplaçades per conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals a través d’un conveni de suport al Comitè Català de l’ACNUR.

− Atès que l’Ajuntament és membre de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans promoguda per la Diputació de Barcelona.

Per tot això, des de l’Ajuntament de Martorell, es proposa al ple l'adopció dels acords següents: Primer. Instar el Govern espanyol a:

• Posar fi, immediatament, a les transferències d’armes als governs de la zona en conflicte i impedir el flux d’armes, i de qualsevol altre tipus de suport militar, a grups armats que hagin dut a terme violacions de drets humans i del dret internacional humanitari (DHI).

• Demanar una major dotació de recursos a la UE per suport jurídic, assistència, acollida i integració social i que s’estableixin mecanismes perquè es transfereixin a les administracions municipals per a la gestió descentralitzada.

• Augmentar el nombre de places d'asil, també com la dotació pressupostària per millorar la qualitat en les diferents fases de l'atenció a aquest col·lectiu.

• Augmentar de sis mesos a un mínim de 24 mesos el període d'acollida de les persones sol·licitants d'asil, en funció de la vulnerabilitat de cada persona.

• Donar suport als països d’asil, normalment empobrits, on es concentren el 85% de les persones refugiades del món a través de la cooperació al desenvolupament o l’ajuda humanitària directa o indirecta, tot garantint els drets de totes les persones.

• Treballar per ampliar la condició de refugiat. Segon. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a:

• Actualitzar la dotació pressupostària del Pla de Protecció Internacional a Catalunya (PPIC), aprovat el 28 de gener de 2014, adequant-la a la situació actual i assegurar-ne el desplegament.

• Territorialitzar els serveis d'atenció a les persones demandants d'asil i en paral·lel formar i/o especialitzar aquelles persones dels municipis que s'hauran de fer càrrec del suport i l'atenció a les persones sol·licitants.

• Donar suport a la Xarxa de Municipis Acollidors i facilitar-ne la coordinació.

• Donar suport als països d’asil, normalment empobrits, on es concentren el 85% de

 

 

les persones refugiades del món a través de la cooperació al desenvolupament o l’ajuda humanitària directa o indirecta, garantint els drets de totes les persones.

Tercer. Actualitzar el pla d'acollida municipal i els protocols del Servei d’Acollida, Diversitat i Accions Comunitàries per a incorporar-hi l'asil. Quart. Donar suport i col·laborar amb les entitats catalanes que treballen en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d'asil, a través del conveni del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell amb el Comitè Català de l’ACNUR. Cinquè. Definir quins suports (servei i infraestructura) pot oferir el municipi per acollir les persones sol·licitants amb la creació d’una comissió de treball dels diversos departaments municipals que puguin estar implicats en l’acollida de persones refugiades (Serveis Socials, Habitatge, Ensenyament, Cooperació, etc.). Així com, facilitar l'empadronament a les persones refugiades que resideixen habitualment al municipi per facilitar-los l'accés als serveis bàsics. Sisè. Continuar treballant en la sensibilització de la població del municipi sobre la realitat de les persones refugiades i en la dinamització de la xarxa local solidària, creant un compte de correu electrònic on la ciutadania i les entitats que vulguin implicar-se en l’acollida dels refugiats puguin adreçar-se per fer els seus oferiments i, alhora, puguin rebre informació dels passos i les accions que vagi donant l’Ajuntament de Martorell en aquesta qüestió. Setè. Endegar i garantir polítiques municipals de cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora. Vuitè. Oferir el nostre municipi com a territori d’acollida i adherir-se a la Xarxa de Municipis Acollidors. Novè. Sumar-se a les línies de treball identificades i consensuades a la reunió en matèria de refugi, celebrada el passat 4 de setembre de 2015 a la seu del Fons Català amb la participació de més d’una vuitantena d’ajuntaments. Aquestes són:

• Assistència en les rutes de fugida

• Suport als municipis de la ruta

• Planificació i gestió de l’acollida

• Acollida a Catalunya

Desè. Coordinar i concentrar els esforços del món local davant la situació d’emergència actual, a través del Fons Català, en col·laboració amb les entitats municipalistes, per tal de

 

 

tenir una veu conjunta que interlocuti amb la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat espanyol. Onzè. Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol, al Comitè Català de l’ACNUR i a les entitats locals de Cooperació al Desenvolupament .” La Regidora Sra. Riera diu: Bé, aquest és el text la moció, el llarg text aquesta és la proposta, que vam consensuar com em avançat anteriorment on parlàvem d’una altra moció referent a aquest tema hem es a destacar que és una moció consensuada entre les entitats municipalistes, és una moció en la qual ja s’han anat afegint diversos municipis de la xarxa de municipis acollidors, voldria destacar, i voldria agrair l’esforç diguéssim dels diferents grups per arribar a un acord amb aquesta moció, perquè aquí es un tema diguéssim molt sensible i per tant s’ha de agrair les aportacions que han fet tots els grups, i molt especialment a la tècnica que tenim a l’Ajuntament de Martorell, com ja s’ha avançat abans no només s’ha limitat a agafar una moció que s’havia aprovat, o que s’havia consensuat en estaments diguéssim esterns al municipi, sinó que l’ha adaptat, gràcies a la seva experiència que fa molt anys que s’estan fent actuacions de cooperació, i probablement també perquè hi ha persones que es preocupen de tirar-les endavant La Regidora Sra. Pérez diu: Encara no ens hem adherit en aquesta moció, això no vol dir que estem en contra, però sí que en aquest punt ens abstindrem, les explicacions ja les hi donat una mica abans, però ara les torno a explicar, quan diuen que atesa la base d’aquesta moció, que ha estat consensuada pel fons Català de Cooperació al Desenvolupament, amb les entitats municipalistes la nostra resposta, sí m’escolta el Sr. Alcalde li agrairé, gràcies, no però com que vostè parla, deu ser que no li interessa el que li dic. El Sr. Alcalde diu: Perdó Sra. Pérez, però és que em pensava, que no s’adreçava amb mi directament. La Regidora Sra. Pérez diu: A tots, parlava amb vostès, una mica d’educació. El Sr. Alcalde diu: Perdoni, educació? No parlàvem d’educació. La Regidora Sra. Pérez diu: Home! Sí estem parlant, jo intento escoltar a tothom, i no parlo, quant està parlant la gent. El Sr. Alcalde diu: Escolti! el primer tinent d’alcalde, ha fet unapunt, i l’estava escoltant, sembla estrany que li hagi molestat, fins i tot això, Sra. Pérez continuï sis plau, amb la seva exposició. La Regidora Sra. Pérez diu: Gràcies! Estava dient que no votem en contra, sinó que tenim alguns motius per agafar aquest punt, aquesta moció en agulles i el punt és això que li explicava, el Diario.ES, en data 9 de juny diu, técnicos de la DiputacióndeBarcelonadenunciaroninterferencias en sutrabajo del Presidente del Grupo de Convergència i Unió,y de Ciu, y diputada adjunta a la Presidenciadel organismo Juan Carlos García Cañizares, en el Reparto de fondos de la cooperación al desarrollosegún el informe elaborado por la Agencia de Salud Pública de Barcelona, que advirtióelposiblemoobingenel

 

 

departamento, y sugirió una actuacióninmediata, que en la prácticaaún no se ha producido, el informe riesgoslaborales en la direcciónde Relaciones Internacionales elaborada por la Agencia de Salud Pública de Barcelona, entidadindependientede participación de la Generalitat, y del Ayuntamiento de Barcelona los dos en aquelmomento, en manos de CiU, al igual que la Diputaciónestáfechado a 4 de mayo, y describetodo tipo de coacciones y presiones contra los técnicosqueadvertían sobre posiblesirregularidades en el Reparto de fondos, de la Cooperación al Desarrollo. Este señor Joan Carles García Cañizares es un miembro de la Junta Ejecutiva delFons Català de Cooperació al Desenvolupament; que és a la que està adherida, és la que està impulsada. Jo hi això m’ agradaria que constés en acta literal, no estic jutjant, ni al Fons, ni estic fent cap sospita d’actuacions. EL Sr. Alcalde diu: Perdoni Sra. Pérez, les actes sempre són literals, es graven i es transcriuen, de fet això, ja ho hauria de saber, li passen les actes, són exactament literals, segueixi. La Regidora Sra. Pérez diu: Gràcies, no estic jutjant, sinó que m’agradaria, que en un tema tant absolutament delicat com és aquest, estem parlant de refugiats, i estem parlant d’implicar a la població, i segurament la població que menys diners té, serà la que més col·laborarà com sempre passa! doncs agafem aquest tema amb agulles, i és fins que això s’aclareixi, sí jo he estat avui en contacte, ja li dic amb l’Agència de Salud Pública, i em respondran en breu, per tant, m’abstindré, només per aquest motiu. El Regidor Sr. Arpal diu: Torno a reiterar una vegada més que en un tema tant delicat com és aquest, doncs crec que tindria que haver-hi una mica més de generositat per part de tots els grups municipals, però bé,cadascú pot fer, és lliure de fer el que vulgui. Europa tots sabem que actualment doncs està assistint a una greu crisi humanitària, provocada pel desplaçament de milers de persones,que el que fan es fugir del terror, i la guerra en el seus països d’origen, i buscar doncs en Europa un espai de seguretat, llibertat, i de respecte en els drets humans, les connotacions enormement dramàtiques de la situacions humanitàries que estem vivint,inclouen la terrible pèrdua de vides humanes, i demanden el que tots ens impliquem en buscar-hi solucions. Aquesta és una qüestió evidentment d’Estat que requereix la mateixa coordinació, la Unió Europea i la resta de la comunitat internacional, així com la col·laboració a nivell nacional de totes les administracions, organitzacions, i evidentment la societat civil en el seu conjunt. La societat ha tornat a demostrar una vegada més, la gran solidaritat, i el gran compromís que el nostre poble sempre ha demostrat amb els que pateixen, el Govern Central d’acord amb el marc de la Unió Europea, està preparant la gestió acollida, integració dels sol·licitants de protecció internacional. D’altra banda, la conferència sectorial d’immigració s’ha reunit amb les Comunitats Autònomes, i la Federació Espanyola de Municipis, i Províncies, i també hi ha hagut reunions, i contactes amb institucions especialitzades en l’atenció i la integració dels refugiats així com amb els representants d’ACNUR, el Govern ha mostrat en tot moment la seva disposició a col·laborar a l’hora d’abordar aquesta crisi, i s’ha compromès ha acollir a tots els sol·licitant de protecció internacional que es proposin des del la Comissió Europea, donant prova de la màxima responsabilitat, i solidaritat sobre aquesta qüestió. El Govern ja havia previst un augment significatiu en les partides de l’acolliment, i la integració dels refugiats en el projecte de llei de pressupostos pel 2016. Addicionalment i en resposta al agreujament de la crisi humanitària, el Consell de Ministres del passat 11 de setembre, va aprovar un Real Decret d’ajudes extraordinàries, per un import de 13.000.000,00€, a les associacions implicades en la gestió d’ajuts, als sol·licitants protecció internacional, és un primer pas, per adequar la nostra xarxa de assistència a la nova situació. En coherència amb això, el grup Popular, va presentar al

 

 

Congrés del Diputats, una esmena transaccional al pressupost del 2016, recolzada per unanimitat per tots els grups, per incrementar 200.000.000,00€ les partides dedicades a l’ atenció dels sol·licitants de protecció internacional. Espanya compta amb un sistema d’atenció al refugiats que ho donat resposta a les necessitats de cada moment, i que s’està reforçant cada moment amb més recursos per atendre la situació actual, també tenim la sòlida experiència de ser un país d’acollida, per la condició de frontera marítima del nostre país, en el sud d’Europa, el que ens fa que siguem un referent en l’atenció amb l’atenció humanitària amb els estrangers, així com la reivindicació d’una política Europea conjunta coordinada integrada, en la relació en el moviments migratoris de tot ......... per tant, tant pel que fa de places d’asil com el període d’acollida serà el que s’ acordi en el marc de la Unió Europea, a nivell municipal tal com es fa referència als acords 5è i 6è de la moció, una vegada la comissió de treball a l’efecte s’hagi pronunciat serà l’Ajuntament qui tindrà de definir quin serà l’oferiment del nostre municipi com territori d’acollida. El Regidor Sr. Sánchez diu: Bé des de Movem Martorell, presentem conjuntament aquesta moció de consens que creiem que el drama que pateixen les persones emigrants, i hem treballar plegades, al text que esta basat, en la moció consensuada per més de 80 ajuntament que van assistir a la reunió convocada pel Fons Català de Cooperació, el passat divendres 4 de setembre a la qual el nostre grup municipal, hem aportat un parell de conceptes extrets de la moció de la plataforma MareMortum, que basava bastant eren molt similars però hi havia un parell de conceptes diferents, i a més, a més, volem denunciar la hipocresia del Govern de l’Estat Espanyol, i de la Unió Europea. Des de Movem-Martorell hem demanat facilitar l’empadronament a totes les persones que declaren viure al municipi, en conseqüència garantir l’accés als serveis bàsics, tot i que la moció finalment, només recull a les persones refugiades, creiem que les persones no només han de ser acollides aquelles persones emigrants per conflictes armats, sinó ampliar el concepte de persona refugiada aquelles persones que fugen del seu país per raons econòmiques, i tornem a demanar al Ple que s’incorpori a aquest concepte, més a més també vam demanar a concretar l’adhesió a la Xarxa de Municipis Acollidors que no ja que no quedava prou clar. La moció parla de cooperació i acollida com un mateix concepte, i al punt 5è tracta de la definició dels recursos que s’oferiran, per nosaltres son dos conceptes diferents, entenem la cooperació com els projectes de desenvolupament, construcció de pau i accions humanitàries en el països i territori d’origen; i l’acollida la relació de recursos per dur a terme en el nostre municipi o país, per aquest motiu ja que l’acollida a les persones emigrants que necessiten un recursos, serveis dotacions econòmiques concretes, no han de ....... a la feina, recursos, serveis i projectes des dels departaments municipals i entitats locals per la cooperació conseqüentment demanen que les dotacions econòmiques assignades i/ofutures en matèria de cooperació, no es vegin afectades o alterades per les destinades arebre les persones refugiades, Per acabar volem denunciar la hipocresia de l’Estat Espanyol, i de la Unió Europea, on els recontes internacionals indiquen que a prop de 60.000.000 de persones, viuen fora de les seves llars a causa de les guerres la violència o la greu vulneració dels drets fonamentals, aquesta és la xifra que creix permanent davant de la indiferència dels governs occidentals, els mateixos que venen armes o que embarguen la venda d’armament en funció dels seus interessos als territoris de conflicte, per aquest motiu hem inclòs instar al Govern Espanyol, posar fi immediatament a les transferències d’armes als governs de les zones de conflicte, i d’impedir l’ús d’armes, i qualsevol altra tipus de suport militar a grups armats que hagin dut a terme violacions de drets humans, i del dret internacional humanitari, més a més l’Estat Espanyol, és l’Estat membre de la Unió Europea que menys sol·licituds admet i tramita, per

 

 

l’acollida de persones refugiades de les 625.000 sol·licituds rebudes a la Unió Europea al 2014, l’Estat Espanyol només va rebre, va rebre menys de l’1 per cent, un estat que renega del dret d’asil que alça murs a Melilla, que aixeca presons camuflades en forma de centres d’internament d’estrangers. Gràcies. El Regidor Sr. Tomás diu: Evidentment nosaltres ens adherim a aquesta moció m’ha semblat sentir que el Ricard, proposava uns punt que hi entès que proposava, he entès proposem ho han proposat de la moció, i estàvem d’acord, estem d’acord, però jo volia amb brevetat explicar una cosa sobre aquesta moció, una cosa que hem estat veien uns anys, una mica de lluny però que aquí a Martorell, ja té una realitat, us parlaré en concret, per fer una introducció dir, que un martollerenc es va adreçar a nosaltres desprès d’haver vist a la pàgina WEB que Martorell, que s’acolliria a ser ciutat pel que he llegit perfectament la regidoria ??, i es va adreçar a nosaltres per traslladant-se un tema d’una família siriana que ja tenim aquí a Martorell, en concret al barri el Pla, des del passat gener de 2014, actualment aquestes persones estan en permís de residència parla de les joves Lunda que justament demà complirà 9 anys, la Nacyra que té 18 anys, l’Inda que té 16 anys, que són de la família Al Mustafa. Com dèiem viuen aquí a Martorell, amb els seus tiets, un d’ells també, concretament el tiet de nacionalitat siriana, dentista que es busca vida com pot, i que formen part d’un nucli de vuit persones que resideixin en un pis de tres habitacions, dos adults, i sis menors. Mentre una de les persones referència de la família Al Mustafa, es recupera a Barcelona de les cremades del 90 % al seu cos concretament, el pare a la Vall d’Hebron desprès que als finals del 2012, una bomba explotés a la seva casa patim algun que altre mort dels familiars a la ciutat que segurament de segurament ara desprès de tot això està passant ens sona aquest Homs. Cal recordar aquestes persones ja vam passar ara fa tres anys, això que ara tristament estem acostumats per veure per televisió, que van d’un país a l’altre, aquestes persones ja ho vam passar, i van estar concretament a tres països fins queal 2013 al final van arribar a Melilla, allà van estar acollits pels seus familiars amb pocs recursos, i vivint amb un pis 13 persones. Durant aquest mesos parlant d’aquestes tres joves que he comentat abans, i de la persona que està recuperant-se de les cremades van, rebre la oportunitat d’estar demanades en aquest cas per la Junta d’Andalusia per poder fer-se càrrec d’ells, com ja he començat dient que aquí teníem aquets parents, i que l’hospital de la Vall d’Hebron, és el de més prestigi d’Espanya i de molt llocs per la recuperació de cremades, amb l’ajuda d’una entitat que ha sortit d’aquí ACNUR, van arribar aquí a Martorell, és un tema que estem parlant de que cada vegada el tindrem més a prop, però aquest és un tema que ja el tenim aquí a prop, aquest martorellenc que es va ficar en contacte amb nosaltres, amb da dir que ha principis del 2014 es va ficar en contacte amb l’ajuntament de Martorell, en aquell moment amb l’actual alcalde Sr. Fonollosa, i en aquell moment en aquella època, se’ls va derivar als serveis socials, on van rebre una molt petita, i modesta ajuda sobre tot d’aliments, cal dir que el interès d’ aquestes persones, ja ho està sent és integrar-se totalment a Martorell, a la nostra cultura, a la nostra llengua, a les nostres tradicions, participen amb molt d’interès sobre tot les més grans a les diferents classes que es fan, si no estic equivocat a l’escola d’adults, on han après perfectament català imagineu-vos, sí al final té que arribar tot d’aquest grup de gent, que Martorell els pot acollir la bona tasca que poden fer de traductores. Ara amb criteri, avui que aprovem aquesta moció, però pensen que ja podem actuar en aquest mateix moment, i una mica recuperar el temps en que aquestes persones no han estat entenem, que pràcticament son tres anys segurament en el que ells desitjaríem. Jo proposo aquí al Ple concretament al Sr. Alcalde Sr. Fonollosa, sí li sembla, això és el que m’ha proposat aquest martorellenc, coordinar amb vostè amb la seva secretària, poder venir a veure’l aquestes persones aquest martorellenc.

 

 

El Sr. Alcalde diu: Sr. Tomás, li explico que s’ha d’adreça directament , jo és que el deixo parlar però pensi una cosa, estem parlant d’una moció, que és una moció genèrica, que a més, hem aprovat la majoria d’ajuntaments, i sí hi ha un problema concret, a més que ja s’estan atenen des dels serveis socials, d’aquesta família acollida a Martorell, doncs en tot cas no crec el Ple, sigui el ......?? on hagi d’explicar aquest tema amb noms cognoms, i edats, jo crec que aquestes coses, probablement no és lloc per fer-ho, i si ha de proposar una reunió, o una entrevista, en tot cas ja ho farà, però jo crec que el Ple de l’Ajuntament, quant estem tractant una moció Sr. Tomás, jo ja sé que vostè ho acostuma a fer-ho això, bueno forma part de la seva litúrgia ja, però no és lloc per fer-ho, i en aquests moments estem tractant d’una moció, i aquesta moció sí hi ha una família d’origen sirià, que fa dos anys que està aquí, probablement està fugint de .......??és un refugiat i té l’asil polític, doncs escolti! té una sèrie de drets, i ja ho sap, i sí més a més a banda, hem de rebre’ls l’ajuntament, els rebrem i hem parlarem, però crec que el Ple de l’Ajuntament que estem tractant una moció, doncs no és el lloc on hagi d’explicar la història d’una família amb noms i cognoms, i a més a més parlant de menors, que jo o trobo que això no és massa correcte, de tota manera, sí ha de venir a veure’m ?. Ja ho parlarem en tot cenyeixi en el que és la moció. Li demano brevetat, perquè són les 12.00 menys 10 perquè estic aguantant totes les intervencions i són llarguíssimes, l’únic que li dic es que es cenyeixi a la moció i al text de la moció, perquè hi ha més intervencions encara! El Regidor Sr. Tomás diu: Escolti! Jo m’he cenyit , i he dit el meu posicionament, i he parlat d’un tema que tenim aquí a Martorell, i que tenim que intentar resoldre, res més, tot l’altra, ojalá, no arribi el que diu la moció, però jo amb el permís d’aquestes persones, i traslladat aquesta inquietud aquí, i ja està, ja he acabat. La Regidora Sra. Riera diu: Gràcies Sr. Alcalde, bé, començarem per respondre a la Sra. Pérez, Sra. Pérez jo no posaré en dubte la legítima denúncia diguéssim d’un treballador, no som jutges aquí, no venim aquí a fer això, però el que si em queda clar que per molta denúncia que hi així que no té, no sé sí hi ha una resolució d’aquesta denúncia o no, el que no podem fer es parar de fer coses,i menys encara quant es tracta d’una institució amb tanta solidesa com el Fons Català de Cooperació, i en qualsevol cas vull dir, no podem deixar crec jo, coma Ple, com Ajuntament s’ha de fer coses perquè hi ha una sospita d’alguna una cosa que no sabem ben bé, vaja no sé? Crec que li falta una mica de consistència, no el que vostè diu sinó potser la informació que ens arriba. Pel que fa al Sr. Arpal vostè ha parlat de tots els passos que s’han fet a nivell de govern de l’Estat, de la Unió Europea, jo crec que estarem d’acord de que tota feina és poca, en el sentit, que tot suma, i llavors el que sí vaja vostè, bona relació, una relació mes directa, potser amb algú de l’Estat, el que insistíem es que aquests recursos realment que arribin on han d’arribar que és a peu de carrer, perquè no en dubto però, un pot anar diguéssim a fent partides, suplementar però desprès els tràmits són molt lents, i la necessitat la tindrem diguéssim molt aviat. Pel que fa al Sr. Sánchez, dos temes Sr. Sánchez, per una banda, les persones emigrades, no són exactament el mateix que les persones que demanen asil, vostès això ja ho saben, amb això que vull dir, vull dir que no vull dir que les persones emigrades, no es mereixen tota feina del mon, però aquí no estem tractant aquest tema, estem tractant un altre tema que és, el tema de l’asil que té unes característiques específiquesen relació a un conflicte que hi ha ara doncs als països de l’entorn de la mediterrània, ja li dic que això no vol dir que les persones emigrants no requereixin diguéssim tota l’atenció, però no és l’objecte d’aquesta moció, i per altra banda pel que vostè diu, que esperem que diguéssim que les accions que es puguin fer, afectin per descomptat que no, es ha dir la partida de

 

 

cooperació, la partida és la que és entre altres coses, perquè segons diguéssim ens arriba els diners que el Govern de l’Estat pensa dedicar o pensa fer arribar, el farà arriba a través de les entitats diguéssim de les associacions o entitats que tinguin presència a nivell Estatal i que facin aquest tipus de tasques, en el nostre cas sinó m’ equivoco a Catalunya només hi ha Creu Roja o la que tenim més a prop a Martorell, sinó més no Creu Roja, ja estem en contacte amb el Sr. de Creu Roja Sr. Sánchez, i vaja, ja estemtreballant-hi, no ha d’afectar per res. Finalment Sr. Tomás, miri! nosaltres, a mi agradaria que fóssim més curosos,perquè nosaltres tot això que ens explica ja teníem una versió d’aquesta família, no coincideix exactament, segur que vostè amb tota la bona la fe del mon no li trec, no vull que em malentengui, per nos aquesta informació ens arriba, i no ens arriba exactament i igual com vostè explica, i nosaltres no hem volgut diguéssim fer res de tot això, no fer res vull dir, no volem anar més enllà perquè creiem que primer s’ han d’aclarir certes coses, ho coneixem a través del departament d’Ensenyament, ja li dic coneixement una versió que no té a veure massa en el que vostè explica, i justament per no generar un conflicte des de la pròpia família, doncs no hem fet públic absolutament res d’això, i la veritat és que em sap molt greu, que hagi hagut de sortit aquí, perquè vaja nosaltres, ho hem fet amb molta cura tot plegat, només li dic segur que vostè ho ha fet en tota la bona intenció del mon, però sí que demanaria que de cara a properes ocasions quant tractem de temes tant sensibles, evitem dir noms, cognoms, perquè vaja, ja li dic no ho trobo, massa, massa correcte, crec que no em deixo res. Gràcies. Sotmesa l’esmenta moció a votació, aquesta queda aprovada per 20 vots a favor i 1 abstenció formulada per la Sra. RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ: ““MOCIÓ DE SUPORT A L’ACOLLIDA DE POBLACIÓ REFUGIADA VÍCTIMA DELS CONFLICTES ARMATS A LA MEDITERRÀNIA El món local català manifesta la seva preocupació per la crisi humanitària en matèria de refugi que està tenint lloc a la Mediterrània, arran de la guerra civil a Síria i d’altres conflictes internacionals. Segons dades de l’ACNUR, aproximadament 322.000 persones han creuat la Mediterrània durant el 2015, la majoria com a refugiades, fugint de la violència i la persecució, de les quals almenys la meitat provenen de Síria. A més, es compta que 2.750 persones han desaparegut o mort en els primers vuit mesos de l’any i es preveu que el nombre d’arribades continuï augmentant els propers dos mesos. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització formada per ens locals que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de Cooperació al Desenvolupament i de Solidaritat amb els pobles dels països més desfavorits, i actua com a instrument de coordinació dels esforços dels ajuntaments catalans en els casos d’actuacions en situació d’emergència i especialment en la postemergència i reconstrucció. L’any 2013 el Fons Català va obrir una campanya d’emergència per donar suport a la població arran de la guerra civil a Síria en la qual ha continuat treballant des de llavors, amb el suport dels municipis catalans. Davant de la situació actual i,

 

 

− Atès que la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, en el seu article 1, determina que la dignitat humana és inviolable i ha de ser respectada i protegida.

− Atès que la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix en l’article 14 que, en cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil, i a gaudir-ne, a qualsevol país.

− Atès que la Convenció de Ginebra del 1951 i el Protocol sobre l’Estatut del Refugiat de 1967, tots dos signats i ratificats per l’Estat espanyol, preveuen que cal facilitar l’estatut de refugiat i garantir els drets que aquest estatut preveu.

− Atesa la crida de la Plataforma Stop Mare Mortum als municipis catalans per la creació d'una Xarxa de Municipis Acollidors.

− Atès que pel principi de subsidiarietat tot el que pugui fer-se en una administració propera a la ciutadania no cal que es faci en una de rang superior.

− Atès que del 2013 al 2014 a Catalunya vam passar de 484 a 786 peticions d'asil i només 28 places d'acollida.

− Atès que els municipis catalans s’han caracteritzat per respondre solidàriament a

l’arribada de persones refugiades de conflictes com el dels Balcans i que compten amb un teixit associatiu vinculat a la pau, els drets humans i el desenvolupament.

− Atesa la demanda de la societat civil catalana als respectius municipis per a què

donin resposta a la situació dels refugiats.

− Atès que la base d’aquesta moció ha estat consensuada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament amb les entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya).

− Atès que l’Ajuntament de Martorell és soci del Fons Català de Cooperació al

Desenvolupament i de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí.

− Atès que l’Ajuntament de Martorell participa des de fa més d’una dècada en les accions de suport a les persones refugiades o desplaçades per conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals a través d’un conveni de suport al Comitè Català de l’ACNUR.

− Atès que l’Ajuntament és membre de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans promoguda per la Diputació de Barcelona.

Per tot això, des de l’Ajuntament de Martorell, es proposa al ple l'adopció dels acords següents: Primer. Instar el Govern espanyol a:

• Posar fi, immediatament, a les transferències d’armes als governs de la zona en conflicte i impedir el flux d’armes, i de qualsevol altre tipus de suport militar, a grups

 

 

armats que hagin dut a terme violacions de drets humans i del dret internacional humanitari (DHI).

• Demanar una major dotació de recursos a la UE per suport jurídic, assistència, acollida i integració social i que s’estableixin mecanismes perquè es transfereixin a les administracions municipals per a la gestió descentralitzada.

• Augmentar el nombre de places d'asil, també com la dotació pressupostària per millorar la qualitat en les diferents fases de l'atenció a aquest col·lectiu.

• Augmentar de sis mesos a un mínim de 24 mesos el període d'acollida de les persones sol·licitants d'asil, en funció de la vulnerabilitat de cada persona.

• Donar suport als països d’asil, normalment empobrits, on es concentren el 85% de les persones refugiades del món a través de la cooperació al desenvolupament o l’ajuda humanitària directa o indirecta, tot garantint els drets de totes les persones.

• Treballar per ampliar la condició de refugiat. Segon. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a:

• Actualitzar la dotació pressupostària del Pla de Protecció Internacional a Catalunya (PPIC), aprovat el 28 de gener de 2014, adequant-la a la situació actual i assegurar-ne el desplegament.

• Territorialitzar els serveis d'atenció a les persones demandants d'asil i en paral·lel formar i/o especialitzar aquelles persones dels municipis que s'hauran de fer càrrec del suport i l'atenció a les persones sol·licitants.

• Donar suport a la Xarxa de Municipis Acollidors i facilitar-ne la coordinació.

• Donar suport als països d’asil, normalment empobrits, on es concentren el 85% de les persones refugiades del món a través de la cooperació al desenvolupament o l’ajuda humanitària directa o indirecta, garantint els drets de totes les persones.

Tercer. Actualitzar el pla d'acollida municipal i els protocols del Servei d’Acollida, Diversitat i Accions Comunitàries per a incorporar-hi l'asil. Quart. Donar suport i col·laborar amb les entitats catalanes que treballen en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d'asil, a través del conveni del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell amb el Comitè Català de l’ACNUR. Cinquè. Definir quins suports (servei i infraestructura) pot oferir el municipi per acollir les persones sol·licitants amb la creació d’una comissió de treball dels diversos departaments municipals que puguin estar implicats en l’acollida de persones refugiades (Serveis Socials, Habitatge, Ensenyament, Cooperació, etc.). Així com, facilitar l'empadronament a les persones refugiades que resideixen habitualment al municipi per facilitar-los l'accés als serveis bàsics.

 

 

Sisè. Continuar treballant en la sensibilització de la població del municipi sobre la realitat de les persones refugiades i en la dinamització de la xarxa local solidària, creant un compte de correu electrònic on la ciutadania i les entitats que vulguin implicar-se en l’acollida dels refugiats puguin adreçar-se per fer els seus oferiments i, alhora, puguin rebre informació dels passos i les accions que vagi donant l’Ajuntament de Martorell en aquesta qüestió. Setè. Endegar i garantir polítiques municipals de cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora. Vuitè. Oferir el nostre municipi com a territori d’acollida i adherir-se a la Xarxa de Municipis Acollidors. Novè. Sumar-se a les línies de treball identificades i consensuades a la reunió en matèria de refugi, celebrada el passat 4 de setembre de 2015 a la seu del Fons Català amb la participació de més d’una vuitantena d’ajuntaments. Aquestes són:

• Assistència en les rutes de fugida

• Suport als municipis de la ruta

• Planificació i gestió de l’acollida

• Acollida a Catalunya

Desè. Coordinar i concentrar els esforços del món local davant la situació d’emergència actual, a través del Fons Català, en col·laboració amb les entitats municipalistes, per tal de tenir una veu conjunta que interlocuti amb la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat espanyol. Onzè. Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol, al Comitè Català de l’ACNUR i a les entitats locals de Cooperació al Desenvolupament .”

II.-PART DE CONTROL A. DONAR COMPTE DE RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA. Es dóna compte de la relació de resolucions de l’alcaldia des del dia 01.07.2015 i fins el dia 31.08.2015, en compliment de l’artícle 42 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovats per Reial Decret 2586/87, de 28 de novembre El regidor Sr. Rozaléndiu: Buenas noches, quería hacer unas breves observaciones. Nosotros recibimos estas resoluciones el pasado jueves a las 2.39 minutos de la tarde

 

 

cuando se nos entregó la documentación del pleno, hoy hemos pedido mediante instancia núm. 5436, la resolución de factures detalladas de los siguientes, de las siguientes resoluciones, por si fueran el caso de tener que hacer algo, alguna pregunta en este instante, que son número 833, la número 851, 925, 943, 966, 986, 997, 1014 i 1017, puesto que el viernes, no se nos proporcionaron. El otro punto en la resolución núm. 858, aparece de forma detallada la dedicación en días y horas de una Regidora, no hemos visto cuál es la dedicación del resto de Regidores. Mucha sgracias. El Sr. Alcalde diu: Moltes gràcies, passem al següent punt B. DONAR COMPTE DEL DECRET NÚM. 918/2015, DE 22 DE JULIOL, PEL QUAL ES VA NOMENAR EL CAP DE PROTOCOL I RELACIONS INSTITUCIONALS DE L’ALCALDIA, LLOC DE TREBALL RESERVAT A PERSONAL EVENTUAL. Es dóna compte del decret de l’alcaldlia núm. 918/2015, de data 22 de juliol, nomenant el senyor Humbert Ruiz Pérez, amb efectes del dia 22 de juliol de 2015, per ocupar el lloc de treball de Cap de protocol i relacions institucionals de l’alcaldia, reservat a personal eventual. El Sr. Alcalde diu: Sr. Rozalén abans deia en el punt anterior m‘ha semblat sentir que deia que no sabia on estava detallat la dedicació dels Regidors amb dedicació parcial, he que m’ha semblat que deia això doncs sí repassa l’acta de constitució del Ple veurà que allà esta detallat, és tant senzill con revisar l’acta, allà surt. El Regidor Sr. Rozalén diu: Igual que por ejemplo, aquí la dedicación de esta regidora en días y hora allí no sale en días y horas. El Sr. Alcalde diu: La constitució del Ple, és un acord de Ple, que vam prendre al Ple,i que després es va traduir literalment, és l’acord del Ple sinó recordo malament, això ens ho podrà dir el Sr. Secretari, crec que era un mínim de 70 hores mensuals, sempre ha d’haver un mínim, perquè sempre és molt més, però s’han de fixar unes hores,. és així Sr. Secretari? Oi, que figura en l’acta de constitució del Ple, doncs repassi l’acta de constitució. El Regidor Sr. Rozalén diu: Sí, la repasaré pero entonces, ¿lo que no entiendo,es por qué se hace esta resolución, de una persona ?, ¡no lo entiendo! Sí me lo explican. El Sr. Alcalde diu: li explica el Sr. Secretari. El Secretari diu: Bona nit, es va fer un decret específic d’una regidora determinada de l’equip de Govern, perquè el departament on treballa li demanava que especifiqués quins dies i hores concrets, i no en tenien prou amb el acord del cartipàs. El Sr. Alcalde diu: Moltes gràcies Sr. Secretari, pot procedir Sr. Rozalén, recordi .... El Regidor Sr. Rozaléndiu: Gracias, por la aclaración. El Regidor Sr. Rozalén diu :Ahora veníamos sobre este Decreto, nosotros en la aprobación del cartipàs ya votamos en contra, porque uno de los puntos en nuestro programa electoral, era suprimir los cargos de confianza, nos gustaría hacer las siguientes observaciones, no hayningúntrabajador en el Ayuntamiento, en el Patronato, o en el departamento de comunicación, ¿que pudiera desarrollar este trabajo? Hay que recordar que supondría un

 

 

ahorro superior de 40.000,00€ anuales, y que se podrían destinar a temas sociales, o con el objetivo siempre de dar trabajo a los ciudadanos de Martorell, ¿no ha sido posible encontrar a ningún ciudadano de Martorell? Para ocupar este puesto ya que la tasa de paro es una de las más altas de la comarca. En el Decreto de alcaldía vemos en cuanto a atribuciones del jefe de protocolo y relaciones institucionales de alcaldía, en un punto que pone, asesoramiento al Alcalde, a los Regidores y Corporación en general, mis preguntas son: ¿es asesor de todos los Regidores, o solo de los que gobiernan? Sería una pregunta. Luego hayotro punto, la organización, ejecución de los actos protocolarios del Ayuntamiento hablando de protocolo, los Regidores tendríamos que ser avisados de todos los actos institucionales, esto actualmente no funciona así, no sé quién es culpable o el fallo, lo que sí que pido es que se solucione, y pondré diferentes ejemplos: El día 10 de septiembre la Diada, entrega floral, a nosotros nadie nos invitó, luego me llama un ciudadano y me dice… El Sr. Alcalde diu: No aprofiti Sr. Raúl Rozalén, el punt per altres coses té un apartat de preguntes, que pot fer les preguntes que cregui oportunes, estem donant compte , estem donant compte. El Regidor Sr. Rozaléndiu: Esto en un Decreto. El Sr. Alcalde diu:Estem donant compte, perquè la norma ens diu, que hem de donar compte, quant la plaça d’un treballador eventual, creada a través d’un acord de Ple doncs s’omple, senzillament és aquest el punt, s’ha de cenyir al punt, no aprofiti el punt per parlar del sexe dels àngels, Sr. Rozalén, desprès pot preguntar allò que li sembli, allò que li sembli, però en aquest punt ha de fer això, perquè sinó el tallaré, és així de senzill Sr. Rozalén, d’acord! Sí té alguna cosa més a dir d’aquest punt? De donar compte. El Regidor Sr. Rozaléndiu: Sí de los fallos que está teniendo este sistema. El Sr. Alcalde diu: Perdoni Sr. Rozalén! aquí no estem parlant del sistema, aquí estem parlant de donar compte del Decret núm. 918/2015 de 22 de juliol, pel qual es nomena el cap protocol, i relacions institucionals d’alcaldia, lloc de treball reservat a personal eventual, ara sí vostè em vol parlar del sistema, faci-ho, quiere hablar del sistema que diu, faci-ho servir en el conducte que li toca, no aquí, perquè sinó té res més a dir, ja li retiro la paraula, perquè tenim una interpel·lació que bé al darrera, d’acord. El Regidor Sr. Rozaléndiu: Yo estoy comentando este tema, que es de protocolo ¿creo que es aquí si no? El Sr. Alcalde diu: No .. no vostè està aquí parlant del sistema, i aquí l’únic que estem parlant.. El Regidor Sr. Rozaléndiu: Yo les estoy diciendo...... El Sr. Alcalde diu: Sr. Rozalén, acabi de seguida perquè sinó li retiraré la paraula! Perquè no està.. El Regidor Sr. Rozaléndiu: No tengo problema. El Sr. Alcalde diu: Vostè ha de parlar, a veure sí ens entem, perquè sinó això no anirà bé, No funcionarem bé.

 

 

Hi ha una ordre del dia amb uns punts, i en aquests punts vostès tenen un torn d’intervencions, sí ho desitgen, sempre cenyits en el tema de l’ordre del dia, en aquest cas, és que donem compte, això nies vota, donem compte,li dono la intervencióper deferència, no cal dir-li, perquè és donar compte,només, no té més, el Ple es a dir, l’equip de Govern dóna compte en el Ple d’una sèrie de qüestions, en aquest aquesta, vol intervenir, cap problema, intervingui, però sobre això no se’m vagi per les branques, està parlant de 53.000 coses diferents , jo li demano que es cenyeixi a això. El Regidor Sr. Rozaléndiu: Pero hay cosas que son de interés para todos. El Sr. Alcalde diu: Escolti, seran d’interès o no, aquí es diuen moltes coses que son d’interès i moltes que no i no passa res les escoltem sempre que tinguin que veure amb el tema, però si no va amb el tema haurà de fer-ho en un altre foro o en un altre moment processal. El Regidor Sr. Rozalén diu: Donar compte del decret jo penso que si, yo creo que si. El Sr. Alcalde diu: Acabi, si us plau, si parla d’això, si no..., segueixi Sr. Rozalen. El Regidor Sr. Rozalén diu: El tema es ese que nos tendrian que avisar a los regidores. El Sr. Alcalde diu: Però això , repeteixo no té res a veure ara, presenti la queixa per escrit on vulgui, m’entèn ? El Regidor Sr. Rozalén diu: La presentaremos por escrito. El Sr. Alcalde diu: Gràcies Sr. Rozalén, alguna intervenció més ? Sr. Esteve ? El Regidor Sr. Lluís Esteve diu: Con que veia que això se’ns anava una miqueta, jo l’únic que volia dir que és u tema de procediment, òbviament el Sr. Rozalén pot parlar i pot fer les preguntes que vulgui en el torn corresponent, però tal com comentàvem Sr. Alcalde en aquest punt es cenyeix en donar compte, per tant totes aquestes preguntes que vostè té preparades, en aquest punt hi ha un punt concret de l’ordre del dia per tant, ens hem de cenyir al procediment on pot fer totes aquestes intervencions de manera lliure i es pot esplaiar tot el que vulgui. C. INTERPEL·LACIONS. El regidor Sr. Arpal llegeix la interpel·lació que a continuación es transcriu: “La Constitució Espanyola i la Llei 39/1981 obliguen a totes les administracions a que onegin les banderes estatals i autonòmiques en llurs edificis oficials. Tanmateix, l’article 85.2 del RD 2568-1986 de 28 de novembre pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les Entitats Locals disposa:

“Artículo 85.

1. El Pleno celebrará sus sesiones en la Casa consistorial, Palacio provincial o Sede de la Corporación de que se trate, salvo en los supuestos de fuerza mayor en los que, a través de

 

 

la convocatoria o de una resolución del Alcalde o Presidente dictada previamente y notificada a todos los miembros de la Corporación, podrá habilitarse otro edificio o local a tal efecto. En todo caso, se hará constar en acta esta circunstancia.

2. En lugar preferente del salón de sesiones estará colocada la efigie de S. M. El Rey”.

Per tant, davant la absència de les banderes oficials i de l’efígie de S.M el Rei, a l’edifici i sala de plens del nostre Ajuntament, i el consegüent incompliment de Llei, el Grup Municipal del Partit Popular formula al Ple de l’Ajuntament la següent : Interpel.lació: Per quina raó no onejava la bandera d’Espanya ni el dia del pregó de la Festa Major ni el passat 11 de setembre. Per quina raó en la sala de Plens de l’Ajuntament de Martorell també s’incompleix aquesta normativa, d’obligat compliment a totes les Entitats Locals.” El regidor Sr. Bargués diu: Sr. Arpal, moltíssimes felicitats al grup municipal del PP de l’Ajuntament de Martorell per voler defensar i aplicar una obsoleta i a punt de desaparèixer Constitució que vostès mateixos quan va ser l’hora van ser incapaços de votar. Abans però volia fer algun tipus de consideració, primer : la Constitució no obliga són les lleis i el seu desenvolupament mitjançant marcs normatius les que realment obliguen, segon : lloc preferent, això és un concepte relatiu, això el lloc preferent segons el RAE la preferència o superioritat sobre algo, ho defineix com això, però nosaltres el que realment té un rang superior és el que vostè i la resta dels seus companys del consistori avui representen, que és la voluntat popular manifestada en les urnes, això és lo més preeminent que hi ha en aquesta sala, d’altra banda que la bandera onegi escolti’m , és una responsabilitat exclusiva de les lleis físiques i en aquest cas de l’existència de vent el que quan topa amb una superfície i posa una resistència i es comença a bellugar la bandera, des del punt de vista polític està totalment fora del nostre abast poder controlar aquest fenomen meteorològic com a vostès potser els hi agradaria. En quant a l’efígie, si l’efígie la RAE el defineix com una representació situada en una moneda, una pintura o una escultura, no diu per res de fotografia, coincidirà amb mi que el mal gust que suposaria encastar en una d’aquestes parets de l’Ajuntament, de la sala de plens una moneda qualsevol o el dispendi excessiu o innecessari d’un retrat a l’oli o d’una escultura règia, acabades aquestes consideracions tornarem a la sacro-santa Constitució humana i monolítica Constitució a la que vostè avui esmenta . Ens hi oposemi divergim de que les seves interpretacions estigui en mans d’aquests 10 magistrats presidits precisament per un exmilitant del grup Popular , des de 2010 han suspès vostès altres lleis que democràticament han recolzat per majories molt amplíssimes i molt consensuades del nostre Parlament de Catalunya, la retallada de l’Estatut, la llei de consultes, l’evolució de les curses de graus, la llei de pobresa energètica, l’impost sobre dipòsits bancaris, la taxa sanitària, la llei sobre horaris comercials , la llei contra el fraquing, la taxa d’operadors d’internet, la llei de l’aranès o la llei de l’audiovisual, més aberrant encara és l’última que vostès ens van regalar aquest passat divendres al Congreso de los Diputados, quan dic vostès, dic el PP en solitari perquè la resta de forces del Congreso de los Diputados espanyols van votar en contra d’aquesta reforma exprés que permet a aquests onze inquisidors a sou del vostre partit que executin ells mateixos les seves sentències. Quan aquest país està vocat , entossudit i legitimat a votar el seu futur, a iniciar un procés constituent del nou Estat català que vostès ens vulguin enredar en una guerra de banderes és ara i anacrònic i de molt mala educació, escolti’m treballin per

 

 

complir la vostra Constitució que ara faran seva i que són incapaços de fer,on va quedar la confessionalitat de l’Estat quan vostès organitzaven aquelles concentracions amb el Rouco Varela al davant ?, on ha quedat l’article 47 del dret a la vivenda ?, on ha quedat l’article 35 del dret al treball ? Escolti’m les lleis evolucionen, la societat evoluciona i la voluntat dels ciutadans de Catalunya avança, aquesta decisió és política, aquesta és la raó, no hi ha cap altra. Com també ho foren al seu moment al darrera nostre aquestes nostres testes que estan aquí ja no miressin mai més aquesta trinitat simbòlica tres vegades present d’un crucifix , d’un dictador i un ideòleg feixista , per vostès encara hi serien, però Deu gratiala política es va encarregar de corregir-ho, igual que ara la política i la voluntat democràtica d’un poble corregirà això que vostè ara s’està queixant. El regidor Sr. Arpal diu : Bé, ha quedat palès la falta de respecte a la Llei, a la Constitució per part del Sr. Bargués, això ha quedat clar i català. Però clar anar contra la Constitució i anar contra la Llei no és cosa de broma Sr. Bargués, si tots nosaltres avui estem asseguts aquí i també vostè és gràcies precisament a la Constitució, però vostè se’n fot , ja hi estem acostumats, però les lleis estan per complir-se, ja sé que hi ha lleis que agraden i lleis que no agraden, abans hem parlat de lleis i que s’havien de seguir les lleis, doncs aquesta llei també hi és i també s’ha de complir, no és una qüestió d’avenç o de no avenç o de si es treuen a netejar o a no netejar com es deia en altres ocasions, les lleis s’han de complir agradin o no. D’altra banda queda palès també que un govern que no arriba als 100 dies de govern, s’ha oblidat que és el govern de tots els ciutadans de Martorell , perquè se’ls hi ha faltat el respecte a molts ciutadans de Martorell, i vostè Sr. Bargués i el Sr. Alcalde també com a responsable màxim, són el govern municipal de tots els ciutadans de Martorell, dels que els van votar i dels que no els van votar, del que són independentistes i dels que no són independentistes, dels que són de dretes i dels que són d’esquerres, de tots, però vostès s’han oblidat. D’altra banda això va més enllà, perquè vostè és qui ha fet la interpel·lació, però el responsable màxim és el Sr. Alcalde, fa que pensar que un alcalde que a més a més és abocat se salta la llei quan li dona la gana, fa que pensar i com aquest és un tema legal i jurídic m’agradaria que fos el Sr. Secretari el que informés al Ple. Gràcies . D. PREGUNTES.

Preguntes “in voce” pendents de la sessió plenària del dia 20 de juliol de 2015 El regidor Sr. Carvajal llegeix la 1ª pregunta:. 1a. Hem observat que als carrers Josep Irla i Josep Tarradellas del barri de Torrent de Llops estan fent unes obres a les voreres. Voldríem conèixer el motiu d’aquestes obres i el per què s’ha decidit fer les mateixes, gràcies. El regidor Sr. Esteve respon: El motiu de les obres en aquestes voreres és doble, per un costat es pretén resoldre els problemes de salubritat i manteniment que donaven els parterres existents, atès que de facto per actes d’incivisme d’alguns propietaris, repeteixo d’algun propietaris d’animals s’havien convertit en una mena de pipi-can i això ocasionava males olors i també brutícia , i aquesta és una de les raons, l’altra raó atès que es tracten de carrers que també donen accés a equipaments públics i per on circula força gent, s’ha vist també convenient donar més secció de pas a les persones que circules per la vorera, per tant, també el fet de fer aquests parterres ens permet doncs ampliar la zona de pas, i d’aquesta manera doncs hem fet aquestes obres amb aquest doble motiu per un cantó la millora doncs de l’espai, en un espai que abans en alguns moments era fins i tot insalubre i

 

 

augmentar aquest espai de vorera, amb la pretensió de millorar l’espai públic, aquestes obres, el gruix d’aquestes obres es va ver durant els mesos de juny i de juliol de 2015. El regidor Sr. Carvaja lllegeix la 2ª pregunta:. 2a. També hem observat que al Barri de Rosanes i en concret a la vorera prèvia a l’accés al Cementiri Municipal per la carretera de Can Pastallé que enllaça amb la carretera comarcal BV-2433, s’estan portant a terme unes obres, pregaríem si ens poden explicar quin és el propòsit d’aquestes obres i quina és l’actuació que s’està fent, així ens ho han demanat fa uns dies uns veïns d’aquest barri, gràcies. El regidor Sr. Esteve respon:Les obres que s’estan realitzant corresponen a la primera fase del projecte d’integració a la trama urbana de la C-243B sota l’autopista AP-7 al terme municipal de Martorell. El projecte d’aquesta obra es va aprovar inicialment a la Junta de Govern Local del 28 de juliol de 2014, es va publicar al BOP el 7 d’agost de 2014 i va estar a exposició pública des del 7 d’agost fins al 13 de setembre de 2014, l’aprovació inicial d’aquest projecte es va elevar a definitiva el dia 14 de setembre de 2014 i es va publicar altre cop al BOP el 29/9/2014. El 22 de desembre de 2014, es va aprovar també per la Junta de Govern Local una modificació d’aquest referit projecte, on bàsicament el que es va fer va ser modificar les fases d’execució previstes i aquesta modificació es va publicar altre cop el 24 de desembre de 2014 al BOP amb un nou període d’informació pública que va anar del 24 de desembre de 2014 al 2 de febrer de 2015, i aquesta aprovació, aquesta modificació va quedar elevada a definitiva el 3 de febrer de 2015 i va ser publicat altre cop al BOP el 23 de febrer de 2015. El 26 de gener de 2015 es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Martorell i la Diputació de Barcelona pel traspàs de la titularitat d’un tram de la carretera C-243B i execució del projecte d’integració a la trama urbana de la C-243B sota l’autopista AP7 al terme municipal de Martorell, en virtut de la qual la Diputació és l’administració que es fa íntegrament càrrec del finançament del cost de la primera fase, així com la contractació i finançament de la direcció facultativa de les obres, i així com la coordinació de la seguretat i de la salut, i l’Ajuntament és l’encarregat de la licitació d’aquestes obres, l’expedient de contractació el va aprovar la Junta de Govern de l’Ajuntament el 22 de febrer de 2015 i va ser el 9 de març de 2015 quan es va acordar l’adjudicació òbviament a l’empresa adjudicatària en aquest cas, les obres van començar el passat 29 de juny i es pot dir que pràcticament la seva la totalitat, el que és la part més important de les obres ja estan acabades, falta la instal.lació de fanals i la col·locació també de senyal ètica , però podríem dir que les obres més importants ja estan acabades. A banda la publicació en els organismes oficials i del fet de que la informació aprovada per aquests òrgans és pública i per tant consultable la pàgina web de l’Ajuntament va publicar el 23 de juny informació sobre aquestes obres , el 27 d’agost també es va publicar informació sobre aquestes obres, òbviament en el mateix lloc i al mateix indret de l’obra figura també un rètol que explica aquesta actuació i el 20 de juliol d’enguany abans de que les obres també s’executessin en la seva totalitat el regidor d’urbanisme i el cap d’àrea de territori i sostenibilitat van fer una reunió explicativa del projecte al president de l’associació de veïns del barri Rosanes. :::

Preguntes escrites presentades pel grup SM:

La regidora Sra. Pérez llegeix la 1ª pregunta:En sessió ordinària de l’AjuntamentPle del dia 17 de marçde 2014, es va presentar des dels grups municipals de CIU, PSD, ICV, PP I ERC la moció per a la SANCIÓ DELS IMMOBLES PERMANENTMENT DESOCUPATS PROPIETAT D’ENTITATS FINANCERES, tal i com venen reclamant des de fa temps les

 

 

Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i que va ser aprovada per unanimitat per tots els grup polítics. En aquests 18 mesos, quins programes d'inspecció s'han realitzat, quants inmobles hi ha desocupats i quines multes correctives o sancions s'han aplicat, segons els acords de la moció? El regidor Sr. Bargués respon: S’han iniciat des de llavors, s’han iniciat les accions que es van concretar al mes de febrer d’enguany, fent un creuament de dades entre els IBIS i les altes i baixes de SOREA del subministrament d’aigua, en aquest cas s’han detectat a Martorell 94 habitatges desocupats sense consum d’aigua en els darrers dos últims anys això no vol dir que probablement hi hagi d’aquests que estiguin ocupats i s’ha de prosseguir per tant l’acció inspectora, aquesta ha sigut la primera acció que hem fet . La segona acció que s’ha de fer és contactar i fins a cert punt és la més difícil que es contactar i parlar amb la propietat d’aquests habitatges cosa no sempre fàcil, com vostè sabrà el passat dia 9 de setembre aquí davant mateix de l’Ajuntament vaig fer personalment en representació de cinc municipis de la comarca del Montserratí hem creat una coordinadora precisament per recuperar aquests habitatges buits, vam fer una declaració on fèiem de manera conjunta la interpel·lació als bancs per aconseguir un punt de diàleg més àgil i més ràpid ,i amb això és el que estem treballar i és tot el que s’ha fet fins ara, suposo com vostè sabrà a través de gent de la PAH de la societat civil que estan pressionant a les reunions, i està consensuat absolutament amb ells totes les accions a seguir. La regidora Sra. Pérez llegeix la 2ª pregunta:Segons les actes de fiscalització emeses per l'interventor d'aquest consistori Antoni Calpe i Jordà l'any 2014, hi va harver-hi irregularitats en el procediment contractual legalmente establert a quatre serveis que es fan a l'ajuntament o al PMSAPM. Qui és el responsable de la la contractació o adjudicació del servei de manteniment del CIES de l'empresa SERVEIS ENGENYERIA BRUC, S.L., dels serveis de dinamització del punt OMNIA al PMSAPM que fa l'empresa JAM FORMACIÓ, S.L., del servei de l'empresa A-VER Multimedia, S.L. i del servei de recollides d'animals de MANUEL DOCON LAGUNA? El regidor Sr. Casasayas respon: L’òrgan competent de la contractació o adjudicació dels contractes de servei de manteniment del CIES i dels serveis de dinamització del punt OMNIA és la Comissió de Govern del PMSAPM, l’òrgan competent de la contractació dels serveis que actualment presta l’empresa A-VER Multimedia,S.L., i del servei de recollida d’animals que actualment presta Manuel Docon Laguna és la Junta de Govern Local. Vostè parla de irregularitats, però jo li llegiré el que diu exactament l’interventor en l’informe sobre la liquidació del pressupost del PMSAPM corresponent a l’exercici 2014 i que vostè mateixa abans en una altra intervenció ha llegit , en el seu punt 4.1 de contractació l’interventor diu : “ en l’exercici de la funció fiscalitzadora s’ha detectat en l’exercici 2014 factures corresponents a prestacions de serveis i/o realització d’activitats que es presten de forma periòdica i repetitiva sense que s’hagi seguit el procediment de contractació”, aquest fet s’explica en les actes de fiscalització que s’han adjuntat en l’aprovació, relacions d’ obligacions reconegudes. En l’exercici 2015 s’ha iniciat el procediment de regularització de les contractacions, en aquest cas l’interventor va donar l’ordre de que es regularitzés aquesta situació, això requereix fer uns plecs de condicions que han d’estar, ho hem parlat abans, han d’estar valorats pels serveis tècnics i portar-lo a concurs que és lo que estem intentant portar a terme el més aviat possible, però ara és un tema tècnic també això. La regidora Sra. Pérez llegeix la 3ª pregunta:

 

 

El Centre de Formació Professional d'Automoció recentment inaugurat a Martorell, ha costat a la Generalitat de Catalunya 17,6 milions d'euros i està construit en una superfície de 14.733 m2 cedits per l'Ajuntament de Martorell. El Govern de la Generalitat autoritza al SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) licitar el contracte de gestió del Centre d'Automoció per la fórmula de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió a 25 anys, entre l'Administració i l'empresa privada. Aquest model de gestió suposa que converteix el Centre en un Centre de Formació Privat on els alumnes que vulguin accedir-hihauràn de pagar?

La regidora Sra. Morera respon: Doncs no, no és així, en aquest centre de formació s’impartiran diferents tipus de formació que s’aniran implementant de manera progressiva en el moment en que també el consorci acabi de constituir-se i es vagin aplicant aquestes diferents tipologies de formació, d’aquestes tipologies la que vostè fa referència que és la de la formació pública i reglada hi serà com a nivell de cicles formatius, formació professional, això estan encara treballant des del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el SOC, el Servei d’Ocupació de Catalunya que és qui doncs té la gestió d’aquest centre i en el moment que es vagin lligant pels cursos no hi ha informació quin curs ho posaran , doncs s’informarà com han anat fent altres vegades, perquè aquest és un tema que l’han debatut diferents vegades. També hi és el que per exemple el SOC està fent en aquests moments, està fent formació per a persones aturades, també està previst que hi hagi formació dual, i també la formació continuada per treballadors i treballadores d’aquelles empreses que formen part del clúster de l’automoció, per tant jo crec que el que pretén tota aquesta tipologia de formació molt diversa, molt diferent i que arriba a un gran àmbit de persones entre la gent jove que encara no treballa i està intentant formar-se i les persones que ja ocupen un lloc de treball però que la formació continua és bàsica per poder aconseguir millors llocs de treball més competitivitat i millorar doncs que crec aquest centre ho representat plenament. La regidora Sra. Pérez llegeix la 4ª pregunta: Quines retribucions o aportacions econòmiques, quantificades, reben els representants del govern d'aquest ajuntament com a càrrecs públics que actualment tenen a banda dels propis de l'Ajuntament o el Patronat Municipal d'Atenció a les Persones de Martorell?

El regidor Sr. Casasayas respon:

Com vostè sap els regidors d’aquest Ajuntament i organismes autònoms no cobren res més de cap dels organismes de l’Ajuntament . A nivell informatiu si que li puc dir que per formar part del Consell Comarcal el Sr. Alcalde té una retribució de 132 € per assistència a plens que n’hi ha cinc a l’any i 132 € també per assistència a les Juntes de Govern que crec que n’hi ha unes vint a l’any. També a la vegada informar-li de que el Sr. Tomás també segons ens consta a nosaltres també té unes retribucions per pertànyer a la Diputació que em sembla estan a l’entorn de 850 € per assistència en el ple i 390 € per assistència a les Juntes de Govern, que nosaltres sapiguem no hi ha ningú més que tingui cap tipus de retribució fora de les que hem comentat.

La regidora Sra. Pérez llegeix la 5ª pregunta:

 

 

Quan hem pagat els ciutadans l'any 2014 en concepte de REFRIGERIS i què inclou aquest concepte entre l'Ajuntament i el Patronat Municipal d'Atenció a les Persones de Martorell?

El regidor Sr. Casasayas respon:Vostè utilitza la paraula refrigeri, jo crec que la paraula correcta és atencions protocol·làries. Durant l’any 2014 l’Ajuntament de Martorell i el PMSAPM es van atendre despeses en concepte d’atencions protocol·làries per import de 10.930,75 €. Aquestes despeses s’han produït durant la realització entre d’altres de les següents activitats : la recepció a la cavalcada de Reis , el lliurament de despatxos del viver d’empreses, la inauguració de la reforma de la Casa Mestres, la remodelació de la plaça de la Font de la Mina, el lliurament de diplomes de voluntaris lingüístics , la inauguració de la pista coberta del Juan Ramón Jiménez, la gal.la de lliurament del premis Vila de Martorell , la inauguració del curs escolar , la trobada d’entitatsi varis més que s’han fet durant tot aquest any. La regidora Sra. Pérez llegeix la 6ª pregunta: Amb quina companyia de telefonia estan contractades les línies de mòbils de l'Ajuntament i el Patronat Municipal d'Atenció a les Persones de Martorell, quina es la relació de línies, quins són els titulars i l'import de cadascún d'ells?

El regidor Sr. Amat respon: La companyia de telefonia mòbil que té contractat l’Ajuntament , no el Patronat, és Vodafone perquè les úniques línies estan contractades a nom de l’Ajuntament , la relació de línies tinc el número que són 137 línies, no vol dir 137 línies de mòbil, perquè aquí hi ha mòdems, hi ha línies de mòbil d’ascensors, alarmes, vale ?, aquest detall si vol li puc facilitar però no el tinc hores d’avui i en quant a l’import si que per aquí perquè a vegades les dades fixes enganyen una mica i no ajuden, m’agradaria dir d’on venim i cap a on anem a nivell dels números, dir-li que al 2007 quan vam començar amb Vodafone el cost de l’Ajuntament era de 57.000 € que en el 2014 ha sigut de 30.000 un 48 % menys i que la previsió és una previsió és que en el 2015 el cost d’aquest servei sigui de 22.000 €. La regidora Sra. Pérez llegeix la 7ª pregunta: Quin és l'ús previst per a les instalacions de l'antiga biblioteca del Centre Cultural?

La regidora Sra. Canal respon: L’obertura del nou equipament de la biblioteca de l’equipament cultural que realment respon a la necessitat doncs de dimensionar aquest tipus de serveis als estàndards d’una població de les nostres dimensions i actualitzar els seus serveis , efectivament ha alliberat superfície a la planta baixa del Centre Cultural, aquest fet ha estat realment una oportunitat per reflexionar i per repensar les accions necessàries per donar-li un nou impuls a aquest Centre Cultural en el seu paper com a motor de la vida associativa i cultural de la nostra Vila i en aquests moments estem revisant les conclusions de l’estudi que es va començar a realitzar a l’any 2014 per determinar quines són les actuacions que cal dur a terme. El que si que li puc anar avançant és que el programa funcional del Centre Cultural el que acollirà serà una programació transversal, una programació generalista destinada a continuar fomentant l’activitat cultural i social a través entre altres de tallers especialitzats per infants i joves, per una programació estable de tallers i cursos, foment de l’activitat creativa o espais per entitats sense afany de lucre amb l’objectiu de concentrar les entitats que es troben disperses en el territori. La regidora Sra. Pérez llegeix la 8ª pregunta:

 

 

Quines són les accions que es faran des de l'Ajuntament en referència a la petició dels ciutadans dels PIPICANS?

El regidor Sr. Esteve respon: Havíem comentat que des de fa uns quants anys el que entenem com els pipicans clàssics estan diguem-ne en recessió, de fet el que s’està fent és anant reduint el nombre d’equipament d’aquestes característiques perquè del que realment hi ha demanda perquè els pipicans clàssics també per desús han anat perdent utilitat del que si que hi ha demanda i pensem que està funcionament correctament el que anomenem les zones d’esbarjo de gossos que comprenen òbviament el tema dels pipicans. Actualment tenim tres, una al Torrent dels Llops, a Arcadi Casanovas , l’altra al barri del Pla, el que seria l’extrem dels jardins de l’Alba i un al barri de la Vila a la zona de l’Illa Santacana. En els darrers mesos s’han presentat dues sol·licituds per endreçar els marges del riu Anoia per habilitar zones on els gossos puguin anar sense lligar, i que aquestes zones disposin també de papereres, respecte a aquesta proposta l’estem avaluant per poder integrar-la en el que seriael projecte integral del parc fluvial de Martorell que com sap és un dels objectius d’aquest govern i el que preveiem és com que òbviament la redacció d’aquest projecte doncs ens portarà el seu temps , el que preveiem de manera més immediata poder instal.lar papereres en zones urbanes properes d’aquestes zones per d’una manera o una altra poder donar resposta també en part a aquesta demanda. La regidora Sra. Pérez llegeix la 9ª pregunta: Vist que el bar i els lavabos del Parc Forestal de Can Cases està tancat, qui té l'adjudicació de la concessió de l'explotació del bar i els lavabos i quines són les condicions de la mateixa?

El regidor Sr. Bargués respon:No existeix cap tipus d’adjudicació en aquesta instal.lació, de totes maneres si vol anar a fer pipi pot anar a la part de zona infantil on hi ha uns lavabos per poder anar fer un riu. La regidora Sra. Pérez llegeix la 10ª pregunta: En quants dies està obligat l'Ajuntament a donar resposta als ciutadans per les instàncies presentades al registre El regidor Sr. Esteve respon: De conformitat amb l’article 42.2 de la Llei 30/1992 de 25 de novembre de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el termini màxim en que ha de notificar-se la resolució expressa a una sol.licitud d’un ciutadà és el fixat per la norma reguladora del corresponent procediment, i d’acord amb l’article 42.3 de la mateixa Llei, quan aquestes normes reguladores dels procediments no fixin el termini màxim aquest serà de 3 mesos. En ambdós casos els terminis es compten sempre des de la data en que la sol.licitud s’ha presentat en el registre d’entrada de l’Ajuntament .

Preguntes escrites presentades pel grup del PSC:

El regidor Sr. Carvajal diu: Abans de res m’agradaria fer una petita apreciació sobre les preguntes que presentem el nostre grup municipal, miri nosaltres no acostumem a presentar un bon gruix de preguntes però ens hem vist una mica obligats a portar algunes d’aquestes preguntes que procedeixen d’alguns ciutadans de Martorell, veiem que fent les seves peticions oportunes en registre d’entrada a través d’instància no han tingut resposta. Feta aquesta petita apreciació...

 

 

El Sr. Alcalde diu: Ja que fa aquesta petita apreciació, m’agradaria que em digués aquests ciutadans que han fet aquestes presentacions d’instància que no han tingut resposta perquè analitzarem què ha passat perquè normalment aquest Ajuntament dona resposta a tots els ciutadans que presenten instància. El regidor Sr. Carvajal diu: Ja li faré arribar. El Sr. Alcalde diu: Segueixi Sr. Carvajal, formuli la pregunta El regidor Sr. Carvajal llegeix la 1ª pregunta:. En el Ple del Cartipàs Municipal, el nostre grup municipal va demanar la possibilitat de que algun membre dels grups de l’oposició pogués formar part de les Juntes de Patrons, tant de l’Hospital com de la Residència de Gent Gran. Tanmateix, es va demanar poder formar part de les Meses de Contractació. Se’ns va contestar que s’estudiaria i se’ns diria quelcom. Volem conèixer si l’equip de Govern a pres alguna decisió, tenint en compte el període de temps que ha transcorregut des de que varem traslladar aquesta petició. El regidor Sr. Esteve respon: Concretar respecte al tema de l’hospital i la residència Sr. Carvajal li volia explicitar que no és un organisme municipal com vostè molt bé sap i de fet el que hi ha en aquesta Junta de Govern és una representació municipal, tal i com ens vam comprometre quan hi va haver la primera reunió d’aquesta Junta es va traslladar a la Junta de Govern de l’hospital i de la residència, doncs la proposta o la petició que es feia des del grup municipal socialista i va ser desestimada. El comentari que es va fer en aquest sentit és que òbviament l’àmbit d’actuació de l’hospital éscomarcal i doncs aquesta petició que molt lícitament vostès fan si s’extrapolés a tots els municipis d’influència de l’hospital òbviament podria fer doncs que la situació fos poc governable, en tot i a petició del propi Alcalde-President de la institució si que es va comentar la disponibilitat diguem-ne del que serien els òrgans de govern d’aquest hospital perquè quan hi hagi esdeveniments importants com pot ser la presentació d’un pla estratègic, informació que pugui ser rellevant es pugui fer algun tipus de sessió o d’actuació on els grups municipals d’aquest Ajuntament tinguin la informació pertinent al respecte i això si que d’una manera o altra, ja dic per intersecció de l’Alcalde es va tirar endavant . El regidor Sr. Carvajal llegeix la 2ª pregunta:. El passat mes de juliol, concretament el període comprés entre els dies 10 i 25, es va portar a terme una nova edició del Pont a les Arts (PAS). Val a dir, cal reconèixer la bona presència d’espectadors en la majoria d’actuacions. Voldríem conèixer el cost detallat, tant d’actuacions com d’infraestructures (so, llum, escenaris, disseny i publicitat). Al fulletó editat apareix el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona. Han aportat alguna quantitat econòmica en concepte de subvenció? En cas afirmatiu, de quina quantitat es tracta? S’han plantejat, en la propera edició, poder traslladar alguna de les actuacions a d’altres indrets del nostre municipi i, així, descentralitzar d’alguna manera aquesta activitat? El regidor Sr. Corral respon: En primer lloc agrair el reconeixement al Sr. Carvajal en quant a reconèixer la bona presència d’espectadors , diuen la majoria d’actuacions per part nostre diríem que gairebé totes, en tant i quant les previsions es van superar i la veritat és que des del departament de Cultura el grau de satisfacció ha estat prou alt com per ser la

 

 

segona edició. En quant a les despeses i costos que hem tingut en relació a les set actuacions que van haver-hi que van ser sis musicals i una de teatre, en total van ser 34.862 € , tenir en compte que en aquesta edició també es va voler millorar la qualitat i el prestigi, d’aquesta manera d’algunes de les artistes o grups que van presentar el seu espectacle tant com La Locomotora Negra , per exemple que setmanes després actuaven al Liceu o al Palau de la Música, els Excitements que van estar al festival de Peralada o l’Anna Roig o el Joan Dausà que és una primera figura cantautor musical català , creiem que aquesta quantitat ha estat prou elevada com per poder oferir gratuïtament aquests espectacles d’aquesta gent en altre llocs que la gent l’espectador està disposat a pagar quantitats prou importants . En quant a partides de llum s’han gastat 10905,43 €, manifestar o dir que habitualment en aquests tipus d’espectacles una tercera part del cost general se’n va a les despeses tècniques , en quant a l’escenari va costar 4434,65 , cal recordar també que l’ escenari va estar instal·lat durant els tres caps de setmana que va estar vigent el festival i en quant a publicitat i disseny es van gastar 1574,91 € , aquest any es va voler donar també una repercussió important a donar a conèixer i a fer publicitat de l’event i entenem que es va demostrar i va sorgir els seus efectes en quant es va tenir presència d’espectadors no només de Martorell sinó dels voltants . En quant a la pregunta relativa a la subvenció si que en va haver-hi potser no tant com ens hagués agradat però sempre qualsevol que n’hi hagi és benvinguda, es va rebre per part de la Diputació de Barcelona 3816,75 € , 3.000 € en funció del projecte que es va presentar i en base a aquest projecte es va rebre la subvenció de 3.000 € i 816,75 és la meitat d’una quarta part d’un dels espectacles en concret i altra quarta part la va entregar la Generalitat de Catalunya amb 816,75 € més. En quant si ens hem plantejat traslladar algunes de les actuacions a altres indrets del municipi, jo crec , des del departament creiem que PAS és un festival que va néixer l’any passat, aquest any és el segon, crec que hem de tenir certa prudència a fer-lo créixer poc a poc, sense desmesures i girant quart de volta però en qualsevol cas ara per ara no ens plategem altres escenaris en tant en quant a més a més el Pont del Diable creiem que és l’escenari ideal i perfecte i és part i un dels punts forts de l’escenografia i del mateix festival que ha creat un entorn que teníem potser oblidat que la gent hagi potenciat o se li tregui un suc i un valor a aquest espai que fins ara com dèiem potser no l’havíem explotat d’aquesta manera, crec que no hem deixo cap més pregunta.Tenir en compte també que pensar en altres espais, hi ha altres activitats durant l’any com la Festa Major, la Fira de Primavera o el Roser, etc...en els quals ja es realitzen altres activitats musicals o actuacions a altres bandes del poble. El regidor Sr. Carvajal llegeix la 3ª pregunta:. Voldríem conèixer el cost detallat de les diferents actuacions que es varen portar a terme a la Festa Major 2015. També, volem saber si va tenir algun cost econòmic el pregoner de la mateixa. En cas afirmatiu, de quin suport estem parlant? El regidor Sr. Corral respon: Per respondre la primera pregunta en quant al cost de les actuacions musicals el total va ser de 21.199 € , van ser un total de set actuacions , val dir que aquest import en altres ocasions potser el caché d’un només d’un artista, d’un Bustamante o de qualsevol d’aquests, que et vingui una nit doncs des del departament es prefereix repartir aquesta partida en diferents actuacions i a més a més també buscant qualitat i nivell , gracies això i ja que em demana el detall li dic que per exemple per començar cronològicament el dia 14 d’agost es va pagar 363 € per la festa dels 80 , el 15 d’agost pel tour dels 40 principales 2783 €, pel Gràcies Ovidi 1815 €, pel Bongo Botrako 9680 €, pel Zoo 4356, €, pels Baratos 750, i pel Toni Xuclà i la Gemma Humet 1452. En quant al cost del pregó val dir que teníem com ja s’havia anunciat inclús en premsa i tal que teníem concertada el seu pregó amb la Montserrat Carulla, la Montserrat per deferència a l’Ajuntament ens venia gratuïtament i aquesta partida doncs no estava comptabilitzada en

 

 

tant en quant a..., li pagàvem el transport des de Girona que venia a passar el dia i un ram de flors que teníem preparat , cinc dies abans o sis de que hagués de venir a fer el pregó truca el seu fill que la Sra. Carulla ha tingut un problema de salut, ha estat ingressada per problemes del cor , amb lo qual ens van quedar sense pregoner i a més a més sense possibilitats a pocs dies de trobar algú que ens vingués gratuïtament i de l’alçada de la Sra. Carulla, com que no podíem tampoc deixar a Martorell sense pregoner es van començar a buscar opcions, es va perdre tot un matí fent trucades el 13 d’agost difícil trobar gent que et vingués a cinc dies vista, finalment el Graset va fer un esforç de suspendre les seves vacances evidentment a canvi d’una factura de 1210 € IVA inclòs . El regidor Sr. Carvajal llegeix la 4ª pregunta:. En la darrera sessió ordinària es va formular una pregunta en relació a la fumigació (presència de cucs) i la corresponent neteja dels terrenys ubicats al Barri de La Sínia. Cal recordar que la Comunitat de Veïns Puig del Ravell 45-53 ja va fer entrada una instància en registre parlant sobre aquests dos temes. El regidor, Sr. Barguès, va comentar que ja s’havia fet arribar al propietari el requeriment oportú perquè fes l’actuació corresponent. A data 27 de juliol del 2015 i amb registre d’entrada núm.4766, el nostre grup municipal va demanar còpia del mencionat requeriment. A data d’avui, encara no se’ns ha facilitat aquest document. Tenint en compte que l’actuació encara no s’ha portat a terme, preguntem: Quan se’ns lliurarà el document sol·licitat? Quin termini de neteja es va comunicar al propietari per efectuar les corresponents actuacions? El regidor Sr. Bargués respon: El requeriment es va fer al representant de la Junta de Compensació via telefònica per aquest motiu no se li ha lliurat el document sol.licitat. Amb el propietari es va fixar un temps d’anàlisi de la problemàtica fins a conèixer l’abast de les incidències aquest any. Atès que el servei municipal de manteniment de la via pública no s’havia observat una problemàtica de la mateixa magnitud que en anys anteriors, molt probablement pels tractaments fets el mes de setembre de l’any passat. El dia 25 de setembre de 2014 l’Ajuntament va fer de forma urgent un tractament dels cucs filferro mitjançant empresa Antiplagues de Catalunya que va subcontractar a l’empresa Anfivit per un cost de 2575,63 €, ja que en aquell moment si que es va constatar que hi havia una plaga considerable al solar del carrer Enric Prat de la Riba , a banda d’això l’empresa Ecepa va fer la desbrossada del solar amb un cost total de 2741,86 €, sembla ser que aquest tipus de cuc surten quan hi ha un període considerable i prolongat de pluges, aquest any van entrar dues instàncies, una la comunitat de propietaris del 17-6-15 del carrer Puig del Ravell, 45-53 que ja havien aparegut alguns cucs, també es van rebre un parell de trucades de veïns, aquest cop un cop inspeccionat l’indret pels responsables de manteniment de la via pública es va considerar que no era necessari fer el tractament ja que encara no hi havia plaga,esva informar a l’administradora de finques perquè informés als propietaris de que aquest cop de moment no es faria cap tractament . Dimecres passat dia 16 de setembre va entrar una instància del Sr. Joan Serrano del carrer Enric Prat de la Riba, 32, en la qual va tornar a exposar que havien tornat a sortir aquests cucs, en una segona inspecció efectuada recentment pel personal municipal i conjuntament amb un dels veïns dels que presentaven queixa s’ha descobert que en aquesta zona s’ha format un bassal el qual ha produït un focus considerable tant de cucs filferro com de mosques tigre, per aquest motiu s’han donat instruccions oportunes per requerir novament de manera urgent al propietari per resoldre la incidència, en cas contrari l’Ajuntament actuarà de manera subsidiària . El regidor Sr. Carvajal llegeix la 5ª pregunta:. Durant aquests darrers dies hem pogut observar que a les instal•lacions de l’Antic Mercat Municipal s’estan portant a terme unes obres.

 

 

Tenen constància de les mateixes? Podrien dir-nos que s’està fent? Tenen previst el que es farà? Els veïns afectats són coneixedors d’aquestes actuacions? Quins són els actuals propietaris? En cas de que no sigui l’Ajuntament, quins passos es van seguir per fer la corresponent venda? Quin import econòmic es va recaptar? Manté l’Ajuntament alguna vinculació amb aquesta instal·lació? El regidor Sr. Casasayas respon: Doncs si tenim constància de les obres, ja que existeix una sol.licitud de permís d’obres menors amb data de registre d’entrada 3 de juliol de 2015. El propietari dels locals ha sol.licitat permís per la neteja de runes, neteja interior i col·locació de 50 containers de runa a la via pública . Els actuals propietaris és l’empresa Pàrquing i Serveis Goal, els locals de l’antic mercat municipal van ser objecte de l’alienació mitjançant la preceptiva subhasta pública i la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Martorell de data 14 de maig de 2012 va adjudicar l’alienació d’aquests immobles de propietat patrimonial de l’Ajuntament de Martorell situats a la crta. de Piera, núm.33, av. Germans Martí, núm. 6-8 soterrani 1 i 2 al terme municipal de Martorell a l’empresa Pàrquings i Serveis Goal, el preu va ser de 356.882 € impostos exclosos. L’Ajuntament no manté hores d’ara cap vinculació amb els locals propietat de l’empresa Pàrquings i Serveis Goal. El regidor Sr. Carvajal llegeix la 6ª pregunta:. Durant el passat mes d’agost, la Nova Biblioteca va romandre tancada durant uns dies. Voldríem conèixer els motius del tancament. Se’ns va comentar que s’havia produït un problema en l’estructura de l’escala principal. En cas afirmatiu, quin problema va estar? Com s’ha solventat? Quin cost ha suposat? Qui es farà càrrec de les despeses? El regidor Sr. Esteve respon: Efectivament, la biblioteca va tancar al públic del 17 al 30 d’agost, de fet es va publicar una notícia a la pàgina web, on en el seu últim paràgraf es parlava d’aquesta situació. El motiu d’aquest tancament va ser l’execució de la substitució dels graons de l’escala principal atès que la direcció facultativa de l’obra va considerar que un cop executats no complien les prescripcions tècniques establertes en el projecte.Tanmateix també s’han substituït diverses peces de paviment tant de la planta baixa com de la primera que presentaven algunes taques que no s’ha pogut eliminar amb neteja comuna , per tant la pròpia direcció facultativa va ordenar la substitució d’aquests graons i també d’aquest terrassode la planta baixa i la primera concretament, òbviament el cost total d’aquesta actuació serà assumit per l’empresa constructora atès que s’ha considerat que ha estat un defecte d’execució que és imputable a l’empresa i està òbviament en període de garantia. El regidor Sr. Carvajal llegeix la 7ª pregunta:. En referència al Servei d’Anglès que s’ofereix des del Patronat i, que es porta a terme al Centre Cultural, voldríem conèixer si s’ha produït un canvi en l’empresa que, fins ara, el gestionava. Quins han estat els motius? Això ha suposat algun canvi en les retribucions de les persones contractades, respecte al curs passat? Quantes persones treballen en aquest servei? Quantes d’elles són de Martorell? La regidora Sra. Morera respon: Primer fer-li un parell d’aclariments, dir-li que tot el servei d’anglès no és fa al Centre Cultural sinó que també hi ha des de fa temps, ja fa uns cursos que també es fa a l’escola Mercè Rodoreda, depenen dels nivells es fa a un lloc o un altre, com altres activitats extraescolars que utilitzemels centres educatius, i l’altra també aclarir-li que l’empresa que gestiona el servei d’anglès no ha canviat, segueix sent el Patronat , una part del servei de professores és de servei propi i l’altra és la que ha sortit a contracte a

 

 

través de la modalitat de prestació de serveis, per quin motiu ? doncs simplement perquè el contracte anterior finalitzava el 19 de juny d’aquest any i el dia 23 de març de 2015 es va aprovar per Comissió de Govern del Patronat l’expedient de contractació del servei de professors d’anglès per a l’escola municipal, durant aquest procés de contractació es van presentar 4 empreses una d’elles era la que prestava el servei fins ara, però la millor oferta va ser la que va presentar Ibérica Soluciones Formativas, S.L., al canviar d’empresa de serveis perquè és qui va guanyar el concurs, i vostè em preguntava si hi havia canvis en les retribucions de les persones que hem contractat, com ja li he dit abans el Patronat contracta la prestació de serveis del professorat d’acord al plec de clàusules administratives particulars que es va aprovat per Comissió de Govern del Patronat , per tant no mantenim cap relació de tipus laboral amb les persones que estan contractades per l’empresa adjudicatària . Quantes persones treballen des d’aquest serveis ? doncs són sis professors i professores deles quals cinc són residents a Martorell, tal com ens ha informat l’empresa prestatària d’aquest servei. El regidor Sr. Carvajal llegeix la 8ª pregunta:. En diferents carrers del Barri Torrent de Llops, concretament, en alguns dels principals pel que fa a la circulació de vianants i trànsit rodat, hem observat una important deficiència d’il·luminació pública en punts com el C/Puig del Ravell o el C/Francesc Riera, amb el perill que això suposa. Per què els fanals que tenen doble il·luminaria, només funcionen al 50%? I en concret, per què l’il·luminació que dona a les voreres no funciona? Quin són els motius? El regidor Sr. Esteve respon:Li agraeixo aquesta pregunta perquè òbviament quan un veu un fanal alt amb una llum a dalt i una llum abaix pot pensar que això funciona al 50 % és lògic pensar-ho i per tant ens dona peu també a poder-ho explicar i ja dic li agraeixo la pregunta. La brigada municipal d’enllumenat públic és qui s’encarrega de vetllar pel correcte funcionament dels equips i de les instal.lacionsde tot l’enllumenat municipal sense que es tingui constància fefaent d’importants deficiències de la il·luminació de la via pública com vostè doncs comenta, amb tot diguem-ne òbviament ho farem comprovar, de fet els fanals del barri del Torrent dels Llops que disposen de doble lluminària, són fanals que tenen 9 metres d’alçada i que originàriament només disposaven d’una lluminària de 500 watts de potència de vapor de sodi que és el que anomenem clàssicament com la llum groga a la seva part superior. Fa aproximadament 10 anys quan era regidor de la via pública el Sr. Benaiges es van afegir aquests globus d’il·luminació d’un model determinat situats al costat de les voreres i a menor alçada , aquesta il·luminació de reforç es va fer amb làmpades de vapor de sodi de 250 watts , posteriorment deu fer uns 6 anys dins del pla de modernització i d’eficiència energètica de l’enllumenat públic de tot el municipi, es van anant substituint paulatinament les làmpades de vapor de sodi la clàssica llum groga, per làmpades d’alt rendiment d’halogenurs metàl·lics que és actualment la llum blanca. En el cas dels fanals que vostè comenta també es va substituir la lluminària principal sencera de dalt a baix amb òptiques noves i làmpades d’alt rendiment amb halogenurs metàl·lics de 250 watts de llum blanca passant d’una potència instal·lada de 750 watts a 250 watts el que vol dir una disminució d’ 1/3 del consum tot i mantenint el mateix rendiment lumínic i això òbviament és un tema provat, en aquells moments quan es va aquesta substitució es va desconnectar òbviament el globus d’il·luminació auxiliar que havien estat instal.lats amb anterioritat sense que es procedís al seu desmuntatge, ja que quan es van fer la instal.lació d’aquests globus annexes es va foradar el fanal , i per tant la retirada del globus obligaria a reparar doncs el fanal sencer, i això fa necessari una operació que és una mica més complicada i complexa. Amb tot es va fent des d’aproximadament un any un treball de retirada d’aquest tipus de globus atès que són elements que tot i que avui compleixen normativa no la compliran a

 

 

final de desembre de 2016 i per tant aquest tipus de fanal baix que vostè anomenava s’anirà substituint . El regidor Sr. Carvajal llegeix la 9ª pregunta:. En el capítol de despeses del passat any 2014, hem observat una contractació a nom del Sr. Manuel Docón Laguna, amb un import facturat de 24.000 €. Voldríem saber els següents temes: Quins serveis ofereix aquest senyor a l’Ajuntament? Quan i on es va aprovar aquesta contractació? És anual o té una vigència en concret? Actualment estan en marxa els serveis que ofereix aquesta persona? El regidor Sr. Bargués respon: La Llei 2 /2008 que responsabilitza els Ajuntaments de la gestió dels animals domèstics abandonats, el Sr. Manuel Docón mitjançant l’empresa Fielcan realitza el servei de recollida i acollida d’animals de companyia abandonats al terme municipal de Martorell, abandonats tant vius com morts. El dia 27 de setembre de 2010 la Junta de Govern Local va aprovar l’adjudicació del contracte menor per la prestació del servei de recollida i acollida d’animals de companyia abandonats al terme municipal de Martorell a l’empresa Fielcan, per una durada d’1 any , aquest contracte també incorporava la neteja, el manteniment dels pipicans existents a Martorell. Posteriorment , atès que aquesta és l’única instal.lació d’aquest tipus emplaçada al terme municipal i vist que és un servei que l’Ajuntament ha de prestar de manera obligatòria, la mateixa empresa ha continuat efectuant els serveis de recollida a excepció de la neteja i manteniment dels pipicans que durant els darrers anys han estat eliminats, actualment l’empresa Fielcan continua prestant els serveis abans esmentats i a començament d’aquest mes al tornar de vacances ens vam reunir directament amb el Sr. Manuel Docón per comunicar-li que començàvem a preparar les bases d’un concurs pel servei de recollida d’animals. El regidor Sr. Carvajal llegeix la 10ª pregunta:. En la darrera edició del Butlletí Municipal apareix un quadre amb les retribucions i indemnitzacions dels membres del Consistori. Quin és el cost anual que representa la Seguretat Social dels càrrecs amb dedicació parcial? Quina és la quantitat d’hores de dedicació setmanals o mensuals d’aquests membres? Entenent que les quantitats que figuren publicades a l’esmentat Butlletí i, que fan referència a alguns dels membres del nostre grup municipal, no s’ajusten a la realitat, volem saber els següents aspectes: Qui ha estat l’encarregat de facilitar aquestes quantitats a l’encarregat de redactar i confeccionar aquest Butlletí? Han comprovat vostès si aquestes quantitats s’ajusten a la realitat? Tenen previst, en tot cas, una fe d’errates? En cas afirmatiu, quan i en quins mitjans de comunicació es faria. El regidor Sr. Casasayas respon: La Seguretat Social en el que cas que ens ocupa de regidors de dedicació parcial la llei ens diu que s’ha de pagar un 32,55 % al ser salaris que està per sota de les bases màximes de cotització aquest és el percentatge que s’ha d’aplicar a cada salari per calcular el total anual , si més no, alguns dels regidors és possible que donat que tots els regidors que estan en el govern tenen una altra feina puguin demanar el pluriempleo i llavors la cotització sigui més baixa, però de moment no està demanat o no està concedit . Quant a la quantitat d’hores, en el punt 7 del Ple de data 22.6.15 en el primer acord es diu: “ establir que l’exercici de les funcions pròpies de les regidories delegades

 

 

amb una dedicació mínima de 70 hores mensuals donarà dret a percebre les retribucions per dedicació parcial a l’Ajuntament de Martorell “, això ho hem parlat abans, això es va parlar en un Ple que vostè hi era desprès es va aprovar l’acta d’aquest Ple que vostè la va votar a favor i també hi era i per tant aquesta pregunta se l’hagués pogut contestar vostè mateix perquè estava en les dues ocasions que es va parlar en aquest Ple . En quant la projecció de retribucions i indemnitzacions dels regidors per assistència als òrgans col·legiats es va fer des del departament de comunicació a partir de les dades aprovades en el punt 7 del Ple de 22 de juny però en alguns casos el càlcul no va ser del tot correcte, com que aquests càlculs podem variar segons les circumstàncies i per tant mai són del tot definitius sinó projeccionsa partir d’ara es publicarà els imports tal com vam parlar en Plens anteriors reals un cop finalitzat l’any. S’ha previst publicar una fe d’errades en el butlletí municipal, el mateix mitjà on van sortir publicades, el proper butlletí es publicarà a mitjans del mes d’octubre passada la Festa del Roser , en aquesta fe d’errades efectivament vostè té raó, en el seu cas, el cas del Sr. Rozalén, el cas de la Sra. Remedios , les xifres que surten són superiors a les que realment seran , en el cas del Sr. Tomàs serà al revés tindrà una xifra superior a les que surten publicades . El Sr. Alcalde diu: Moltes gràcies, hem acabat totes les preguntes presentades, i igual com vostè Sr. Carvajal ens ha advertit jo ara... pensin que tant el grup SOM com el grup Socialista que tenen un número de registre de diferència van entrar totes les preguntes, aquest gruix de preguntes que suposo que els ciutadans que estan escoltant encara aquesta hora que ja crec no deuen ser gaires , aquest gruix de preguntes que hem estat contestant les van presentar vostès el dissabte, si tornem a tenir un gruix de preguntes d’aquestes presentades el dissabte per tractar-les al Ple del dilluns, ja els hi dic que les contestarem per escrit o en el proper Ple perquè no tindrem temps per preparar-les , perquè com vostè veu són preguntes que hem de preparar , que hem de treballar i que si només tenim un matí perquè les presenten el dissabte, perquè tenen tot un mes per presentar-les , però vostès el dissabte abans del Ple doncs com la norma ens permet doncs, perdoni estic parlant jo Sr. Tomàs, doncs les contestarem per escrit . Ara ens queden els precs, hi ha algun prec ?

Preguntes “in voce” La regidora Sra. Ruiz formula les següents preguntes: 1ª El passat 8 de setembre Catalunya Sí Que Es Pot , Esquerra Republicana i el Partit Socialista van manifestar el seu suport i adhesió al compromís per l’aigua a Catalunya, impulsat per la plataforma Aigua és vida. La pregunta és: aposta per tant Esquerra Republicana de Martorell per una gestió pública de l’aigua o defensarà una postura contrària al compromís del seu partit ? 2ª Quina informació té l’equip de govern sobre el canvi de gestió del CAP de Buenos Aires cap a una unitat de gestió d’atenció primària ? És un model fortament jerarquitzat i que des de 2014 ha aixecat moltes crítiques per part del personal que ho consideren el primer pas cap a una privatització. 3ª Respecte als aparcaments sota el Pont de l’Anoia, que nosaltres sempre hem considerat il·legals, si serien tan amables de fer-nos arribar l‘informe tècnic i l’informe de legalitat.

 

 

4ª En el contracte de concessió del servei d’aigües que es va fer al 2008, hi havia un article, concretament l’article 80, que contemplava la creació d’una comissió de seguiment i de control del servei. Voldríem saber qui és actualment el representant de l’Ajuntament en aquesta comissió, si és que existeix, per vetllar pels interessos d’Aigües de Martorell davant SOREA, qui era el l’encarregat o el representat a la legislatura anterior i qui representa i qui representava a la legislatura anterior a l’Ajuntament a la comunitat d’usuaris de la Cubeta d’Abrera; i finalment si hi ha un expedient municipal a l’abast dels ciutadans que puguem consultar. 5ª El passat dimecres 9 de setembre, ja ha fet referència el Sr. Bargués, es va crear la coordinadora impulsada per la Plataforma afectats per la hipoteca, la coordinadora del Baix Llobregat Nord per fer un seguiment de com s’està aplicant la moció a tot el territori Abrera, Esparreguera, Olesa i Martorell, i en fi per abordar una mica la manca d’habitatges al territori. Volíem preguntar si pensen tirar endavant l’estudi de la Diputació, que no només assessora, sinó que supervisa i recolza la Diputació de Barcelona, per conèixer el número de pisos buits aquí a Martorell, que sí que s’està fent per exemple a Molins de Rei, i en cas afirmatiu si és que ho pensen fer ,quan començaria, quan finalitzaria, si tenen els terminis una mica a l’abast. El regidor Sr. Rozalén formula les següents preguntes: 1ª ¿Teniendo en cuenta que la nueva biblioteca ya está en pleno funcionamiento, nos podrían decir detalle del coste total, dinero y cantidad subvencionada por la Diputación de Barcelona y la aportación económica por parte del Ayuntamiento de Martorell ? 2ª Vecinos de barrio de Buenos Aires nos comentan que el aparcamiento que existe justo delante de la comisaria de los Mossos d’Esquadra se estacionan vehículos que suponemos han estado requisados por los propios Mossos, estacionando también estos en otros puntos del barrio. ¿Tienen constancia de este hecho? ¿Han hablado con los Mossos o tienen previsto algo para solucionar este problema ? 3ªEn el convenio que tiene el Ayuntamiento y el Club de Fútbol Martorell por la cesión del bar, y concretamente en uno de los puntos, que se dice que el club abonará al Ayuntamiento el 1% de la recaudación anual, preguntamos: ¿Que cantidad se recaudó en el año 2014 ? 4ª Los vecinos nos trasladan sobre recogida de basuras, ¿por qué no se hace de noche ? Así evitaríamos los colapsos circulatorios sobre todo en horas punta y en puntos complicados como puede ser hospital. E.PRECS. El regidor Sr. Rozalénformula el següentprec :Después de la intervención que he oódo antes , bueno a ver aquí tengo tres instancias que me han dado unos vecinos con número E2014004673 a fecha del 30 de septiembre de 2014 , E2014004672 a fecha de 30 de septiembre de 2014 , E2015001939 a fecha del 23 de marzo de 2015, ¿ en cuanto tiempo tienen previsto contestarlas? Y si las contestaran. El Sr. Alcalde diu: Això és una pregunta no és un prec, que prega ? que prega ? Que contestemos, no ? prega esto. Algun prec més ?.

 

 

===== I no havent-hi altres assumptes a tractar, el senyor President declara finalitzada la sessió, que s’alça a les 00.14 hores del dia 22 de setembre de 2015, de la qual s’estén la present acta, i jo com a Secretari, en DONO FE.