el que fa pressuposa una voluntat que influeix en lacci. La
voluntat s perautnoma noms quan s lliure i no pas heternoma i a
partir daquesta premissaintrodueix un concepte fecund: el Regne
dels Fins (Das Reich der Zwecke), el qualdescriu lestat ideal em qu
tots els ssers racionals estan sotmesos a la lleisegons la qual
cada un dells mai no ha de tractar-se ell mateix ni tots els
altressimplement com a mitjans, sin sempre al mateix temps com a
fins en si.
PER AL DEBAT: Limperatiu categric aporta certament la regla
bsica per a unabona conducta per no s suficient, perqu lhome no s
un sser racional pur sinque t inclinacions [Neigungen] i impulsos
[Triebe]; per tant cal una bona voluntat
necessriament. Qui vol actuar conforme a la moral ha de prendre
el b absolutcom a mesura de les seves accions. El b absolut [Das
uneingeschrnkt Gute] sdescrit per Kant com a moral [Sttlichkeit],
que s una idea a priori que no pot serdefinida, per que qualsevol
pot determinar a partir dels seus judicis. Creieu queuna teoria
kantiana de ltica seria vlida, com defensava ell, fins i tot per a
unpoble de dimonis, s a dir, en absoluta manca de bona
voluntat?
