Dijous, 13 de març de 2014núm. 2.499

www.diarimes.com

REUS

La ciutat rebrà turistes russos de gran poder adquisitiu en visites d’un diaUna agència ofereix una ruta amb degustacions a clients exclusius. P6

ESPORTS

El Nàstic afrontarà els nou partits que li queden a vida o mortLa propera cita, a Olot, primera de les finals previstes. P14

ESPECIAL ANIVERSARI

La policia de Mont-roig enxampa ebri al seu regidor de Seguretat CiutadanaBAIX CAMP Fermín Díaz (PP) hauria donat 0,79 mg/l en la prova d’alcoholèmia després de protagonitzar una discussió al carrer a Miami. P11

TARRAGONA

L’Ajuntament optarà al premi europeu URBAN amb la Smart CityLa ciutat aspira a aconseguir finançament i reconeixement. P2

TARRAGONAEs presenta en societat una nova edició de Tarragona Restaurant Wine. P4

REUSL’empresa municipal d’Aigües factura 350.000 euros amb la venda d’energia elèctrica produïda a l’EDAR. P7

CAMP DE TARRAGONAEl Celler cooperatiu de Vila-seca serà de titularitat pública. P10

ESPORTSVerdú i Colorado, dos directors esporitus en potència jugant al Nàstic i al Reus. P15

AVUI

La ciutat de Tarragona es converteix en l’escenari de la pel·lícula ‘Segon Origen’ CINEMA Durant tota la setmana el rodatge del film ha fet parada a la platja Llarga per tal de donar vida als protagonistes de l’obra, Alba i Dídac. P5

L’actor vilanoví, Sergi López, encarna un personatge que no existeix a la novel·la de Manuel de Pedrolo.

CEDIDA

2 diarimés 13/03/2014 TARRAGONA

Rafa MarraséL’Ajuntament de Tarragona pre-sentarà en els propers mesos la seva candidatura per fer-se amb un dels premis URBAN. Aquests guardons són concedits per la Unió Europea a aquells projectes que fomenten el desenvolupa-ment sostenible de les ciutats de cara al futur. L’organisme euro-peu subvenciona els projectes guanyadors d’entre un 50 i un 60% per unes propostes que poden arribar als 15 o 20 mili-ons d’euros, és a dir, la UE paga un màxim d’entre 7,5 i 10 milions d’euros. «El que estem disse-nyant anirà al voltant d’uns 10 o 15 milions d’euros», assegura Javier Villamayor, regidor per a la ciutat intel·ligent, Smart City.

El projecte que està preparant Tarragona té molt a veure, i és una de les seves principals ar-mes, amb els Jocs Mediterranis de 2017. Així, la proposta tarra-gonina anirà dirigida al voltant de la futura Anella Mediterrània, que pretén ser un experiment pilot del que després ha de ser la ciutat en un futur. «Aques-ta és la nostra aposta i és el que presentarem. Hem triat l’Anella Mediterrània perquè serà el nos-tre districte sostenible, ecolò-gic», diu Villamayor. Pel regidor i principal impulsor del concepte de ciutat intel·ligent, es tracta de presentar un projecte global, que tingui diferents dimensions. «Estem molt il·lusionats en po-der presentar la nostra proposta però sabem que serà molt difícil perquè hi ha molta competèn-cia. Amb tot, tenim clar que les projectes globals són els més ben valorats i per això estem treba-llant en una proposta integral», explica.

Els premis URBAN no es con-cedeixen a una sola ciutat d’un

sol país, sinó que hi poden aspi-rar diferents ciutats de cada es-tat. Això augmenta les possibili-tats d’aconseguir la distinció i, de pas, la subvenció, però són mol-tes les ciutats que es presenten anualment. «En el nostre pro-jecte volem una ciutat que sigui capaç d’acumular informacions en temps real i que aquestes da-des puguin ser consultades pels ciutadans al moment. Per posar un exemple, es tracta que els fa-nals del carrer tinguin sensors que ens aportin informació i que

il·luminin més o menys segons les necessitats, o que ens diguin si algun d’ells es troba espatllat. Aquests sensors poden ser a tot arreu per millorar l’eficiència de la ciutat. Podrem posar-los als autobusos, a l’asfalt...», explica el regidor.

Villamayor va voler destacar el paper de la tecnologia en les ciutats europees. «La Unió Eu-ropea vol ciutats que innovin, que siguin més sostenibles per-què està molt preocupada per la contaminació, per les emissions

de CO2», diu. Així, l’Anella Me-diterrània seria, segons Villa-mayor, l’autèntic banc de proves per poder exportar el model a tota la ciutat. «En una zona nova com aquesta es poden dissenyar carrers especialment pensats pel transport públic, orientar els edi-ficis perquè siguin més eficients energèticament aprofitant més la llum natural, trobar el millor asfalt. Aquest districte ens ha de permetre dissenyar la ciutat del futur. Hem d’aprofitar que Tar-ragona té un projecte tan impor-tant com els Jocs Mediterranis per fer-ho, i segur que la Unió Europea ho valorarà», assegura. El regidor, remarca novament la dificultat d’aconseguir una sub-venció URBAN però assegura

que, en el procés, l’aprenentatge serà molt gran, un fet que reper-cutirà en benefici de Tarragona. «Tenim esperances, però pot ser que no guanyem cap premi. Amb tot, el camí que ens ha de dur fins la presentació del projecte serà un gran aprenentatge. Estic convençut que Tarragona gua-nyarà un premi URBAN en algun moment».

Javier Villamayor va adme-tre que els principals models de ciutat d’aquest tipus són, dins l’estat, Barcelona, Màlaga i San-tander, mentre que Groningen (Holanda) i Londres, també han fet molts progressos. «Tenim una gran oportunitat de fer el model de ciutat que volem aprofitant l’esdeveniment dels Jocs».

El projecte contempla potenciar les energies renovables i disminuir la contaminació

Es pretén monitorejar un districte de la ciutat per tenir informació al moment

CIUTAT

Tarragona opta als premis URBAN de desenvolupament sostenibleEl projecte, en l’àmbit de l’Smart City, pretén aconseguir una subvenció de la Unió Europea pel disseny d’una ciutat de futur

CEDIDA

L’Anella Mediterrània serà el projecte estrella en la proposta als premis URBAN en el context d’Smart City.

El Grup de Mobilitat Tarragona veu insuficient la millora de rodalies

La presentació de les millores en la freqüència de pas dels trens de rodalies no ha satisfet tothom. El Grup de Mobilitat Tarragona considera insufici-ent la proposta presentada pel ministeri de Foment i la Ge-neralitat. «Només es posaran en funcionament dues de les quatre línies proposades ini-cialment el 2012» manifesta-ven en un comunicat. Segons aquest grup, l’increment en el nombre d’expedicions en la línea Torredembarra-Tarra-gona-Salou Cambrils (5 trens més per sentit i dia) i la Reus-Tarragona-Torredembarra-Sant Vicenç de Calders (10 ex-pedicions més per sentit i via). Aquest grup també avisa dels possibles preus dels bitllets després de la inversió que es farà per millorar el servei.

La CEPTA ofereix a les empreses un servei per consultar la morositat de clients i proveïdors

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) presentarà avui una eina que pretén acabar amb la impunitat de la morositat dins del sector empresarial. Així, la CEPTA ofereix als seus associ-ats una eina molt útil, l’accés al nou servei d’informació i mo-rositat a trabés del fitxer Asnef Empreses, un dels més impor-tants del sector, per tal de con-sultar dades de morositat de clients o proveïdors i així co-nèixer aquells que no paguen. La signatura del conveni es produirà demà. La presentació de l’acord es farà avui a les set del vespre a l’Hotel Gran Palas de La Pineda. Amb aquest nou pas, la CEPTA pretén millorar el servei que ofereix als seus associats de les comarques de Tarragona.

313/03/2014 diarimés TARRAGONA

Rafa MarraséEls tarragonins poden patir un empatx de proporcions desco-munals el mes d’octubre d’en-guany. La guerra de les cerveses que va desembocar, la setmana passada, en l’anunci de rutes de tapes organitzades per la Cam-bra de Comerç de Tarragona i Estrella Damm simultàniament, provocarà una saturació d’oferta gastronòmica el mes d’octubre en coincidir fins a cinc jornades dedicades a diferents manifes-tacions culinàries. Així, després que Estrella Damm anunciés que faria una ruta de tapes els mateixos dies que es realitzarà la sisena edició del Tarragona de tapes (organitzat per la Cambra de Comerç) en resposta a la tria, per part de l’ens cameral, de la cervesera Moritz, Damm va con-traatacar, a més, amb l’organit-zació d’una segona ruta de tapes el mes d’octubre. La Cambra, per

no quedar enrere, va respondre en un parell de dies, i ho va fer presentant una nova ruta, que va anomenar Tarragona de pintxos.

Així, el mes d’octubre ja tenia, doncs, dues rutres gastronòmi-ques, però això no ha quedat aquí. Els barris de Ponent tam-bé faran la seva ruta aquest mes enlloc del desembre com l’any passat. «Tot i que els restaura-dors em van dir que havia anat molt bé, vam pensar de seguida que calia canviar les dates perquè al desembre fa més fred, la gent surt menys i les festes nadalen-ques són massa a prop», diu Car-los Legaz, president de la Unió de Comerciants de Torreforta i vice-president dels Botiguers. Legaz, assegura, però, que no hi haurà cap problema pel que fa a la pos-sible coincidència amb les altres rutes perquè hi ha molt bona sin-tonia amb la Cambra de Comerç. «Segur que trobarem unes dates

que ens vagin bé a tots, es pot fer quinze dies abans o quinze dies després, cap problema», assegu-ra tot i que cal tenir en compte que Estrella Damm també posa-rà les dates que cregui conveni-ents. Si tres poden ser multitud, cal tenir en compte que els barris també fan el cap de setmana del pincho, en què els comerciants ofereixen, a la plaça del Tarra-gonès, un plat que els ciutadans poden degustar deprés d’haver aconseguit el preceptiu tiquet en alguna compra al barri. «És llonganissa o botifarra amb pa. El mateix per a tothom, un fem un cap de setmana d’octubre», explica Legaz.

A banda dels barris, hi hau-rà una altra oferta alimentària, i aquesta també vol ser molt ambiciosa. El barri del Serrallo prepara les jornades del romes-co i pretén que s’allarguin du-rant tres caps de setmana. «Vam

començar a fer-les del 2010 al 2012 i volem que sigui una cosa important, amb la participació dels restaurants, que oferiran uns menús basats en el romes-co. També hi haurà represen-tat el sector pesquer, el nàutic, l’esport, per exemple», afirma Xavier Veciana, president dels restauradors del Serrallo. «El ro-mesco és un plat increïble que es pot menjar amb tot però la gent només el coneix com a salsa dels calçots. Hem de reivindicar el paper del romesco com a plat creat i nascut al Serrallo», diu.

Cerveses i més cervesesLa presència d’aquestes jornades

va associada al problema origi-nal, és a dir, la marca cervesera que patrocinarà cada esdeveni-ment. Així, Moritz serà al costat de la Cambra, Estrella Damm organitzarà les seves pròpies ru-tes, Cruzcampo va ser la cervesa de la ruta de tapes dels barris de Ponent el desembre de 2013 i Es-trella Galicia la del cap de setma-na del pincho d’aquests mateixos barris. «Encara no tenim decidit qui ho farà, parlarem amb Cruz-campo, evidentment, però no hi ha res tancat», diu Legaz. «Noa-saltres no tenim cap problema, parlarem amb Moritz, Damm, amb tothom i veurem qui vol fer-ho», assegura Veciana.

C0MERÇ

Tarragona tindrà cinc rutes gastronòmiques diferents al mes d’octubre A les ja conegudes i patrocinades per Moritz i Estrella Damm, cal afegir les que es faran als barris de Ponent i les jornades del romesco al Serrallo

CRISTINA AGUILAR

Tapes i menjar a dojo el proper mes d’octubre.

RedaccióLa ciutat de Tarragona instal-larà uns 220 contenidors al car-rer i a diferents entitats per tal de recollir els olis d’ús domèstic. D’aquests, 140 es trobaran al carrer, un fet que suposa que hi hagi un contenidor cada 1.000 habitants i la seva capacitat serà

d’uns 360 litres mentre que els que hi hauran a les entitats (80) podran emmagatzemar uns 240 litres. Els contenidors aniran equipats amb una estructura metàl·lica amb sistema interior de seguretat antivandàlic i amb un sistema contra vessaments a la via pública. L’Ajuntament

té previst que la instal·lació d’aquests contenidors comenci durant el mes de març als bar-ris de Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. El procés de col·locació de tots els conteni-dors per tota la ciutat finalitzarà l’abril de 2015.

El procediment per diposi-

tar l’oli en aquests contenidors és simple. Així, els ciutadans hauran de posar l’oli usat dins d’ampolles de plàstic reutilitza-des, com les d’aigua o refrescos, per exemple. Per tal de facilitar el trasvasament d’oli, l’Ajun-tament donarà als ciutadans que ho vulguin un embut. Un

cop l’ampolla sigui plena no-més caldrà dipositar-la en els contenidors que es trobaran al carrer. Els embuts es podran re-collir en associacions de veïns, llars de jubilats i centres cívics, entre d’altres. Els contenidors es buidaran una vegada al mes, tot i que la freqüència es podrà augmentar. El cost del servei, previst en uns 77.000 euros, serà assumit completament per les empreses Aceites y grasas para Biodiesel (AGB) i FCC. El passat mes de desembre ja es va començar a recollir l’oli a les es-coles. Amb aquesta mesura ja no caldrà anar a la deixalleria com fins ara.

Instal·laran 140 contenidors a la via pública per recollir l’oli domèstic

MEDI AMBIENT

La ciutat serà pionera amb aquesta iniciativa; ja no caldrà anar a la deixalleria

Joan XXIII tracta patologies severes amb tècniques de radiofreqüència

La Unitat del Dolor Crònic de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona va co-mençar, el passat mes de no-vembre, a realitzar tècniques de radiofreqüència guiades per ecografia als gabinets de la Clínica del Dolor. Aquestes es dirigeixen als pacients –normalment gent gran– amb dolor crònic sever com poden ser lumbàlgies, ciàtiques, pro-blemes cervicals i dolors neu-ropàtics. A través d’aquestes intervencions es busca reduir la intensitat del dolor que pa-teix el pacient entre un 50 i un 80%. Així, es preveu millora rde la seva qualitat de vida i reduir les dosis dels fàrmacs utilitzats en el control del do-lor, minimitzant-ne els efectes indesitjables. Des del centre sanitari detallen que no tots els pacients amb lumbàlgies severes es poden beneficiar d’aquestes tècniques a causa de la dificultat de visualització ecogràfica, sobretot en paci-ents obesos o amb alteracions anatòmiques de raquis lum-bar. Així doncs, abans de tre-ballar amb aquestes tècniques s’ha de fer un cribatge ecogrà-fic als pacients.

El paper de la dona en el procés sobiranista es debatrà divendres

El Teatre Metropol acollirà, demà divendres, la taula ro-dona La dona al capdavant del procés sobiranista, a les set del vespre. La trobada anirà a càrrec de la presidenta d’Òm-nium Cultural, Muriel Casals, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ACN), Carme Forcadell, la producto-ra de cinema, Isona Passola i l’economista, Núria Bosch. A més, la periodista Rita Marzoa s’ocuparà de moderar l’acte.

4 diarimés 13/03/2014 TARRAGONACRISTINA AGUILAR

Anna FortunyEl vi i la gastronomia es donen la mà en la segona edició del Tar-ragona Restaurant Wine que se celebrarà a 21 establiments tarra-gonins del 19 de març al 4 d’abril. Les denominacions d’Origen de les comarques de Tarragona prenen el protagonisme a tra-vés d’una oferta de vins blancs i negres que passen per varietats com la garnatxa o el trepat. A més, també s’hi podran trobar caves i es donarà lloc a un ventall de productes procedents de la Conca de Barberà, el Montsant, el Priorat, la Terra Alta i Tarrago-na. A més, l’aposta gastronòmica s’estructura a través d’una oferta de menús amb un preu fix de 17 euros i copes de vi a 1,90.

Després de tres anys, arriba la segona edició del certamen a tra-vés de l’avinentesa entre la Cam-bra de Comerç i la multinacio-nal Makro. Durant més de dues

setmanes l’oferta gastronòmica destaparà les ampolles de 13 vins i caves. El gerent de Makro Tarra-gona, Rafael Pérez-Armenteros, va explicar, en la presentació ofi-cial d’ahir dimecres, que darrere de la iniciativa es busca «donar a conèixer els grans vins de la zona de Tarragona i, a la vegada, reconèixer la professionalitat dels restauradors». La somme-lier i Nariz de oro de 2010, An-drea Alonso, és la responsable de la compra del vi a Makro i va situar els productes del territori entre els millors de l’Estat es-panyol. «Trobem una diversitat de vins a través dels quals se’ls hi pot donar un gran impuls i que ja compten amb reconeixe-ment internacional», va detallar Alonso. A més, va expressar que, com a professional dels vins, és també el seu deure empènyer al consumidor a descobrir els pro-ductes de la terra. El president

de la Cambra de Tarragona, Al-bert Abelló, va assegurar que les reserves per a dinars i sopars ja han començat i considera que es poden arribar a servir «entre 25.000 i 30.000 menús» durant l’edició d’aquest 2014.

Els vins que s’hi podran trobar són: Brunus Rosé 2012, Llàgri-mes de tardor Blanc 2010, Som-dinou, Santbru Blac 2010, Ètim Grenache Old Vines 2008, Cruor 2008, Galena, Porpores Reserva 2009, Iugiter 2008, Josep Foras-ter Trepat 2012, Llàgrimes de tardor Mistela Blanca; i els caves Trilogia de Muller Muscat brut Reserva i el Cava Adernats XC Gran Reserva 2007.

Durant la presentació, l’enòleg i copropietari del celler Mas Fo-raster de Montblanc, Ricard Se-bastià Foraster, va explicar que la seva participació en el Tarragona Restaurant Wine, és una manera més de donar-se a conèixer i

promocionar-se des de casa. Així mateix, va detallar que el vi que exposen «té molta més sortida a l’estranger, ja que es tracta d’un vi molt fi que s’allunya dels clàs-sics vins mediterranis». Per altra

banda, des del celler La Conreria d’Scala Dei, Jordi Huguet, detalla que «als vins sempre se’ls hi pot trobar un maridatge que en po-tenciï el seu sabor». Així, a través de Iugiter 2008, Huguet detalla-

va que la millor combinació per a aquest vi, «intens en aroma, color i sabor», és la combinació amb carn de caça i carns greixo-ses. La majoria d’establiments es troben dins de la ciutat de Tarra-gona, però també es podrà gau-dir de l’oferta del menú en dos restaurants de La Pineda. A més, tot aquell que tasti tretze vins i quatre dels restaurants rebrà un lot de dos vins de regal.

GASTRONOMIA

El Tarragona Restaurant Wine destapa la segona edició amb 13 vins i cavesUna vintena d’establiments participaran amb maridatges de les DO de la Conca de Barberà, Montsant, Priorat, Tarragona i Terra Alta

L’oferta vitivinícola ofereix vins blancs i negres, de varietats com la garnatxa i el trepat

El certamen ofereix menús fixos de 17 euros i copes de vi de la demarcació per 1,90

Alguns dels celleristes durant la presentació que es va fer a les instal·lacions de Makro.

RedaccióLa temporada de Teatres posa de nou en relleu el món de l’òpera. El proper divendres 14 de març arriba l’obra mestra de Vincenzo Bellini, Norma. L’es-pectacle tindrà lloc a les nou del vespre i encetarà la posada en

escena dels drames musicalit-zats. Una vegada més, de la mà dels Amics de l’Òpera de Saba-dell i l’Orquestra Simfònica del Vallès, s’amplia l’oferta cultural de la ciutat. Des del consisto-ri asseguren que, a dia d’avui, Norma compta amb gairebé to-

tes les entrades exhaurides i es podrà veure per primera vega-da a Tarragona. Dalt l’escenari, dues joves intèrprets encarnen els papers protagonistes i acom-panyades de la resta del cor per tal de conformar una gran òpera dramàtica. Per tal de difondre el coneixement de les arts escèni-ques, el mateix divendres 14 de març, es durà a terme una breu introducció sobre la peça de Be-llini. L’acte tindrà lloc una hora abans de l’espectacle i anirà a càrrec del musicòleg Josep Ma-ria Rota. El proper 18 de maig La Bohème de Giacomo Puccini també trepitjarà els escenaris del relleu tarragoní.

L’òpera invaeix els teatres a través de ‘Norma’ i la ‘Bohème’

CULTURA

Demà s’estrena el primer espectacle a la ciutat

RedaccióEl proper 16 de març, els carrers de Tarragona s’ompliran de car-ros i carruatges per celebrar la tradicional rua dels Tres Tombs. A partir de les nou del matí, el pàrquing de la Tabacalera es convertirà en el punt de partida

de la desfilada animal. Segons el representant del Gremi de Page-sos, Jordi Batet, «s’esperen apro-ximadament uns cinquanta car-ratges de diverses dimensions i unes 200 cavalleries entre en-ganxes i animals muntats, pro-cedents de diferents indrets de

Catalunya». Enguany, el curador de carruatges històrics munici-pals, Jordi Rovira, ha restautat la tartana catalana –un vehicle que feien servir burgesos, page-sos rics o metges com a taxi– i el carro de trabuc –dotat de rodes gruixudes per carregar ender-rocs, llambordes o sacs–.

A les deu del matí tindrà lloc l’esmorzar de germanor entre els inscrits en la convocatòria ia les onze es donarà el tret de sor-tida de la cavallada i la banda del gremi, que amenitzarà la festa. La comitiva enfilarà fins a la Rambla Nova i es procedirà a la benedicció dels animals des de la tribuna que s’hi ha instal·lat.

Carruatges, cavalls i mascotes reviuran Els Tres Tombs diumenge

TRADICIONS

La Tabacalera serà el punt de partida

RedaccióLes Noves Generacions del Partit Popular a Tarragona van escollir a Jaume Solé com a nou president. Ahir dimecres es va constituir la nova direcció a nivell provincial del grup polí-tic. Durant la votació també es

va determinar que Ana Rubio acompanyarà al tortosí des de la la Secretaria General. L’acte de constitució, que es va realitzar a la seu provincial de Tarrago-na, va comptar amb la presèn-cia de la Presidenta Nacional de NNGG, Beatriz Jurado, i del

President de NNGG Catalunya, José Antonio Coto. Durant l’ac-te de constitució, Jaume Solé va explicar que la nova junta vol basar els seus eixos d’acció en «continuar la batalla de les idees contra el separatisme, de-mostrant que la força que ens uneix és més forta que qualse-vol trencament», i va marcar com a objectiu el fet d’haver de «treballar fortament de cara les eleccions europees del proper 25 de maig». A més, el represen-tant va destacar que «posarem en marxa un pla d’acció local en coordinació amb les diferents juntes locals, per cohesionar la província».

Jaume Solé esdevé el president provincial de Noves Generacions

PARTIT POPULAR

Ana Rubio ocuparà la Secretaria General

513/03/2014 diarimés TARRAGONA

Anna FortunyLa platja Llarga de Tarragona s’ha convertit en un dels escenaris de la pel·lícula Segon Origen que aquestes setmanes s’està rodant entre Lleida i Tarragona. D’aquesta manera, es pre-veu de cara a l’any vinent portar l’adap-tació de l’obra de Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del Segon Origen, a la gran pantalla. El projecte havia estat iniciat pel director Bigas Luna, qui va morir el passat abril i, ara, continua endavant a través de la direcció del coproductor i coguionista del film, Carles Porta. Des de començament de setmana, la cos-ta tarragonina i el sol preprimaveral d’aquests dies ha estat el referent pic-tòric per a l’enquadrament de diverses seqüències.

El director del film, Carles Porta, ex-plica que, després de treballar durant més de tres anys, colze a colze amb Bigas Luna, l’equip del film va decidir

que la millor manera de mantenir l’es-sència del director i guionista català, era que Porta en dirigís el rodatge. Així, assegura que la pel·lícula «és fidel al llibre i molt lleial a la pel·lícula que Bi-gas Luna s’havia imaginat». Tot i això, la peça audiovisual es basa en adaptar la història de dos joves, un noi de deu anys i una noia de divuit, que sobrevi-uen a l’apocal·lipsi i han de superar-se en clau actual. El director detalla que la pel·lícula se serveix d’una sèrie de

llicències del segle XXI i es centra en pratges de Lleida i de la costa catalana per escenificar l’aventura. Ara bé, la principal diferència entre el llibre i la pel·lícula –que es roda en català i an-glès– és l’aparició d’un nou personatge. L’actor Sergi López encarna una figura «enigmàtica». El vilanoví desvetlla «un caràcter d’extrems i la veu de l’experi-ència» com a punts de partida d’aques-ta figura i considera que poder formar part del repartiment «és un regal». No

obstant això, el director explica que la natura també esdevé un dels ítems i dels valors de rerefons del film. Por-ta considera que a través del llibre de Manuel de Pedrolo es fa una reflexió marcada per la incapacitat de l’home davant de les forces de la natura i per la manca de reconeixement.

En línies argumentals Carles Porta també desvetlla que la història dels protagonistes, l’Alba i el Dídac, mostra la capacitat de superació submergida

amb la descoberta de l’amor des d’un punt sensual, però també sexual. L’ac-triu anglesa Rachel Hurd-Wood, que ha participat en El perfume i Peter Pan, encarca a la jove de divuit anys, mentre que els joves Andrés Batista i Ibrahim Mané, donen vida al noi.

Segon Origen és una coproducció internacional de la productora cata-lana Antàrtida i de l’anglesa Ipsofacto Films. També hi participen Televisió de Catalunya, Televisión Española i rep el suport de l’ICAA, l’ICO, l’ICEC, la Dipu-tació i l’Ajuntament de Lleida, el pro-grama Media, La Caixa, entre d’altres. En total, el projecte compta amb un pressupost de 7,3 milions d’euros.

Després de més d’una setmana, el rodatge en terres tarragonines tornarà a canviar el rumb per continuar treba-llant en terres lleidatanes. La gravació, que va començar el 24 de febrer, s’allar-garà durant quatre setmanes més.

CEDIDES

El paper protagonista, Alba, l’encarna l’actriu anglesa Rachel Hurd-Wood, mentre que el personatge del Dídac es construeix a través dels actors Andrés Batista i Ibrahim Mané.

CINEMA

la platja llarga viu el ‘segon origen’

El rodatge de l’adaptació de ‘Mecanoscrit del Segon Origen’ fa parada a Tarragona

6 diarimés 13/03/2014 REUS

Mónica PérezTuristes russos d’alt poder ad-quisitiu arribaran Reus a partir del maig en rutes d’un dia per co-nèixer les joies locals del Moder-nisme i degustar el genuí vermut. L’agència Sol-VIP Travel, especi-alitzada en el disseny de paquets fets a mida per al turisme de luxe, posa a l’abast dels seus clients més exclusius una visita guiada a la capital del Baix Camp. La ruta, que s’ofereix per primer cop en-guany, neix per donar resposta a «una demanda creixent d’expe-riències noves a la zona, tenint en compte que molts turistes ja han visitat Barcelona i Tarragona i que poca gent coneix els tre-sors del Modernisme que hi ha a Reus. En aquest sentit, encaixa molt bé en allò que els nostres clients busquen i pot tenir molt bona sortida», expliquen fonts de l’agència.

El paquet turístic a Reus és resultat de la visita que una de-legació de Sol-VIP Travel va fer a la ciutat a mitjans de gener, i que desemboca ara en aques-ta oferta. El recorregut planteja com a principals atractius «l’ac-cés a alguns dels edificis habi-tualment tancats al públic», la visita a la Casa Navàs, al Gaudí Centre i al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata. També la possibilitat de «tastar el famós vermut de Reus, gaudir dels plats tradicionals de la zona» i passar una tarda al «lloc ideal per anar de compres, amb més de 600 botigues i un gran ambient als carrers amb bars i restaurants que transformen l’experiència en una festa», diu el text infor-matiu que es lliura als clients per promocionar el viatge.

Destaquen especialment, i en la vessant més cultural, totes les activitats vinculades a la figura dels arquitectes Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.

En definitiva, «tot allò que vam veure nosaltres quan vam estar a Reus i que ens sembla que pot despertar interès en aquest tipus de turisme», afegeixen des de Sol-VIP Travel. La visita guiada per Reus està adreçada a tots els públics, «tant a famílies amb nens que volen conèixer la part més històrica com a persones de totes les edats que volen tastar el vermut, donat que tampoc no és una excursió que requereixi d’una determinada forma física

ni s’estén excessivament en el temps». Els preus «no són exa-gerats però sí que treballem amb clients de nivell mig-alt a alt, amb hotels per sobre de les tres estrelles i parant especial atenció als cotxes en què es mouen els nostres turistes i al personal que els haurà d’atendre durant el vi-atge», conclouen des de l’agència que ofereix el paquet turístic.

Un segment especialitzatLa visita de la delegació de Sol-VIP Travel, al gener, tenia com a objectiu buscar nous perfils i nous mercats turístics. La jorna-da va servir per mostrar el ric pa-trimoni Modernista (Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, Casa Navàs, Casa Gasull, Gaudí Centre), i comercial de la ciutat, i vincular-lo amb els productes gastronòmics de qualitat com l’oli i el vermut de Reus.

Amb tot, explicava en aquell moment la regidoria de Promo-ció Econòmica, Alícia Alegret, es pretenia «posicionar la ciutat en un nou segment de turisme rus molt especialitzat, d’alt poder adquisitiu, i que pot obrir opor-tunitats per al teixit econòmic de la ciutat vinculat al sector turís-tic». La previsió és que el gruix de visitants que optin per aquest paquet turístic arribin a la capital del Baix Camp a partir del maig, amb la inauguració de la tempo-rada d’estiu. Malgrat tot, la ruta ja està a l’abast d’aquells que a ho-res d’ara vulguin contractar-la.

A Sol-VIP Travel no compten amb una estimació dels turistes que hi arribaran, «donat que és la primera vegada que s’ofereix el paquet», però sí confien que «tindrà una bona sortida» i espe-ren «que la situació a Rússia no afecti el turisme».

La previsió és que el gruix de turistes arribin a partir del maig, tot i que el paquet ja s’ofereix ara

TURISME

Reus rebrà turisme rus d’elevat poder adquisitiu en visites guiades d’un diaL’agència Sol-VIP Travel ofereix una ruta del Modernisme i degustacions de vermut a clients exclusius

OLÍVIA MOLET

Imatge d’arxiu del Gaudí Centre, que es manté com un dels punts forts de les rutes turístiques.

La Casa Navàs, el Pavelló dels Distingits i el Gaudí Centre continuen sent els principals atractius

RedaccióEl Congrés té previst inaugurar el proper mes de juny, després de la seva rehabilitació, una de les seves sales històriques: la que va albergar les reunions de la ponència de la qual va néixer la Constitució de 1978, un espai que el president de la institució, Jesús Posada, vol batejar amb el nom del general Juan Prim, president del Govern, del nai-xement del qual es compleixen 200 anys en 2014. Segons han informat fonts parlamentàries, la Taula del Congrés ha adjudi-cat aquest dimarts el contracte per dotar a aquesta sala d’un nou sistema de megafonia, tra-ducció simultània i votació. En els plecs del concurs aprovats en el seu moment per l’òrgan de govern de la Càmera, es fixava un preu màxim de licitació de 626.848 euros. La Cambra bai-xa va decidir recuperar aquest espai aprofitant les obres de rehabilitació de les cobertes del Palau de la Carrera de Sant Je-rónimo a les quals aquests dies

encara s’estan donant els úl-tims retocs i que es van iniciar al novembre de 2012. La futura Sala Prim, si qualla la idea de Posada, està situada en la se-gona planta del Palau, que està sent sotmesa, al seu torn, a una altra rehabilitació. Abans de les obres aquest espai albergava dues antigues sales de comissió que no s’utilitzaven des de fa una dècada.

Originalment es tractava d’una única estança en la qual durant les Corts Constituents va arribar a reunir-se el Senat. Després l’espai es va dividir, donant lloc a dues sales –ba-tejades com Calatrava i Oló-zaga– en les quals es reunien comissions parlamentàries i que es van deixar d’utilitzar en inaugurar-se l’última ampliació del Congrés. Ara esrecuperarà el disseny original d’aquestes dependències i s’adequarà per a l’activitat parlamentària, en-cara que també es podran utilit-zar per a altres esdeveniments per altres finalitats.

La sala del Congrés on es va gestar la Constitució podria dedicar-se a Prim

HISTÒRIA

Jesús Posada vol batejar-la en honor al general

Els alumnes de català del CNL, al dia mundial de la poesia

LLENGUA

El dia 21 de març va ser procla-mat per la UNESCO Dia Mun-dial de la Poesia. A Catalunya la Institució de les Lletres Ca-talanes, amb la col·laboració de molts altres, celebra l’esde-veniment amb la publicació i traducció d’un poema. Aquest any és la poeta tarragonina Montserrat Abelló qui ha estat convidada a escriure el poe-ma, Tan sols la paraula nua, que s’ha traduït del català a vint llengües. El CNL de l’Àrea

de Reus se suma a la iniciativa amb tres actes diferents, un dels quals va tenir lloc ahir a Reus. El vestíbul del CNL va acollir una lectura en diverses llengües del poema de Montserrat Abelló per part dels alumnes de català i lectura de poemes escrits per alguns alumnes o participants en el programa Voluntariat per la Llengua. Tot plegat es va portar a terme també amb la col·laboració d’Òmnium Baix Camp.

RedaccióLa ventilació no invasiva pot re-duir la necessitat d’intubar als pacients respiratoris en urgèn-cies i augmenta la ventilació del pacient, corregeix el volum de gasos en sang arterial i disminu-eix al treball respiratori, segons el metge del servei d’Urgènci-es Generals i Semicrítiques de

l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau i professor titular de Titular de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, el doc-tor Salvador Benito.

Aquest doctor ha estat pre-sent al costat de més experts en la jornada ‘Ventilació no in-vasiva en el servei d’urgències’, realitzada a l’Hospital Univer-

sitari Sant Joan de Reus, la qual ha tingut l’objectiu que els pro-fessionals dels serveis d’urgèn-cies actualitzin coneixements en aquest àmbit i sàpiguen com utilitzar aquests sistemes de ventilació mecànica no invasiva. En aquest sentit, els experts han posat com a exemple que els pa-cients amb EPOC que aguditzen

el seu estat ventilen malament i no eliminen l’anhídrid carbònic que han d’expulsar. Per això, el doctor Benito ha explicat que en aquests casos «la mascareta que se li posa al pacient ajuda a augmentar el volum de gas que entrarà en els pulmons i li per-met intercanviar gasos». A més, han indicat que en el cas dels pacients amb edema de pulmó la ventilació no invasiva per-met augmentar el volum d’aire, presurizar el pulmó i oxigenar millor. Segons aquest expert, la ventilació no invasiva és un sis-tema eficaç, ja que es fa càrrec de les funcions que sol exercir el múscul del diafragma.

La ventilació no invasiva redueix la necessitat d’intubar pacients

SANITAT

L’Hospital Sant Joan acull una jornada d’experts en l’àmbit a urgències

713/03/2014 diarimésREUS

RedaccióReus rendibilitza l’electricitat que es produeix a la depuradora de la ciutat. Només l’any passat, l’empresa municipal d’Aigües va facturar pràcticament 350.000 euros amb la venda d’energia elèctrica produïda a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR). Gràcies a l’aprofitament del biogas resultant dels residus orgànics que, prèviament, i mit·jançant el procés de depuració, s’han aconseguit aillar de l’aigua bruta que arriba a l’estació de·puradora a través de la xarxa de clavegueram, es van obtenir uns beneficis superiors als 114.000 euros. En el context de depuració de l’aigua, els contaminants que conté quan arriba a la depurado·ra s’extreuen i s’aïllen, mitjan·çant processos físics, químics i biològics. Un cop aïllats, els usos poden ser diversos.

D’una banda, part de l’aigua

regenerada s’utilitza per al reg de camps de conreu. A més, es poden obtenir dos productes més: biogas –que s’utiliza com a recurs energètic– i adob orgànic –que es destina a l’agricultura i la jardineria–.

BiogasAixí, el biogas que s’obté –fruit de la fermentació dels residus aïllats que, de forma nautral, ge·neren un gas– es destina a gene·rar escalfor en processos interns de la pròpia estació depuradora i també s’acaba comercialitzant com a electricitat que es pro·dueix mitjançant cogeneració.Els beneficis d’aquest recurs, a més de beneficiar directament l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), també representen un menor cost d’explotació del sis·tema de sanejament de Reus.

Per la seva banda, l’any passat la depuradora també va generar

5.621 tones de fangs deshidra·tats, que es destinen a l’agricul·tura mitjançant empreses espe·cialitzades, que s’encarreguen tant del seu transport com de la seva gestió integral. Una part dels fangs, però, acaba converti·da en adob, mitjançant un pro·cés de compostatge accelerat en reactors oberts airejats, en un procediment a la baixa per la crisi econòmica. El 2013 van ser 438 tones, que se serveixen a una vintena d’empreses de jardineria de la zona.

«Més enllà dels resultats econòmics que s’obtinguin se·gons les circumstàncies de cada moment, és important que els reusencs sàpiguin del treball esmerçat per garantir la qualitat de l’aigua i la seva sostenibilitat mediambiental, econòmica i energètica», assegura el regidor i president d’Aigües de Reus, Se·bastià Domènech,

ENERGIA

Aigües de Reus fa negoci amb l’electricitat que es produeix a la depuradoraGràcies al biogas resultant dels residus orgànics que mitjançant la depuració s’aïllen de l’aigua bruta, es van facturar 350.000 euros

Els alumnes de les escoles de Reus visiten i s’apropen als centres cívics de la ciutat

Els alumnes de cinquè i sisè de primària de l’escola Mowgli van visitar ahir el centre cívic Mestral, en el marc d’una sèrie de visites dels centres educa·tius als centres cívics. L’objec·tiu d’aquestes visites guiades és apropar els centres cívics a les escoles, per tal de donar a conèixer aquests equipaments municipals, i posar a l’abast dels alumnes i de les famílies els recursos de què disposen (sales, cuina, cursos, xerra·des, etc.). Pedagògicament, aquestes visites serveixen per consolidar els continguts de l’assignatura Coneixement del Medi. Properament, el diven·dres 14 de març, els alumnes de 1r de l’escola Isabel Be·sora visitaran el centre cívic Llevant. A més de la ruta per l’equipament, els infants po·dran veure un petit documen·tal de la construcció del Mas a la sala Horts dels Canonges. I el dia 19 de març, els alum·nes de primer i segon d’ESO del Col·legi Sant Josep també visitaran les instal·lacions del centre cívic Llevant. Faran una visita guiada i també rebran informació sobre la història del lloc.

RedaccióFomentar una nova cultura del CO –construir, compartir, col·laborar...– per afavorir la igual·tat de recursos educatius als alumnes i a les famílies i crear xarxes de col·laboració entre la comunitat educativa. Aquest és l’objectiu del projecte «Què necessitem per a educar els nostres alumnes?», impulsat per la Fundació Privada Reddis i l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de l’Àrea d’Ense·nyament de l’Ajuntament de Reus i la Generalitat.

Aquest projecte consta de dues sessions per a reflexio·nar i intercanviar experiències entorn a què es necessita per a educar els alumnes i quines es·tratègies i actituds calen desen·volupar per preparar les noves generacions en un món global, canviant i existent.

La primera sessió consta d’una conferència, que porta per títol «Què necessitem per a educar els nostres alumnes» a

càrrec del periodista i escriptor Salvador Cardús, que va ser ahir a la Fundació Privada Reddis. A l’acte també hi van assistir la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, i la regido·ra d’Ensenyament, M. Dolors Sardà.

La segona sessió, organitza·da per l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, tin·drà lloc el proper 19 de març, a partir de dos quarts de sis de la tarda, i consta d’un taller on di·versos centres d’ensenyament explicaran les seves experiènci·es en el camp educatiu. Aquests centres són: Escola Prat de la Riba, Escola Sant Salvador i Ins·titut Salvador Vilaseca.

El projecte «Què necessi·tem per a educar els nostres alumnes?» va dirigit, en perío·de d’escolarització obligatori, a tota la comunitat educativa del territori: docents, famílies i educadors. Per als docents tindrà reconeixement com a activitats del Pla d’Educació de Zona.

Es promou un projecte per crear noves xarxes a la comunitat educativa

EDUCACIÓ

Salvador Cardús va oferir ahir una conferència

8 diarimés 13/03/2014 REUS

Beethoven arriba al Fortuny de la mà de la Camera Musicae

CULTURA

L’Orquestra Camera Musicae (OCM) porta aquest dissabte, 15 de març, a les nou del vespre, la Setena simfonia de Ludwig van Beethoven al Teatre Fortuny. A més, l’OCM ha convidat al violoncel·lista andorrà Lluís Claret per interpretar el Con-cert per a violoncel i orquestra, op. 129, de Robert Schumann. El programa del concert condu-ït pel director titular de l’OCM, Tomàs Grau, inclou com a pri-mera peça l’Obertura de l’òpera

Les noces de Fígaro, KV 492, de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Tot seguit, arriba-rà el concert per a violoncel i orquestra de R. Schumann (1810-1856), que tindrà com a intèrpret destacat a Lluís Claret. La simfonia número 7 de L. van Beethoven (1770-1827) tancarà el programa del concert. Les entrades tenen un preu de 25, 15 i 10 euros i es poden adquirir a través de www.ticketmaster.com, per telèfon o a la taquilla.

Redacció«Cuina amb DO», el nou cicle de tallers de cuina que marida vins de les comarques tarragonines amb productes de proximitat, va tornar ahir al Mercat Central. Amb la DOP Avellana de Reu, el cuiner Juan Diego Sánchez Luna, de la tasca Xivarri, va ela-borar una Crema d’avellanes amb cacau, vainilla, oli d’oliva verge extra i cruixents de pa, maridada amb un vi negre Terra Roja 2012 Orto Vins.

El calçot, l’avellana, l’arròs i el peix blau protagonitzen aques-ta primera edició, que tindrà lloc de febrer a maig al Mercat Central i al Mercat del Carrilet. Aquesta nova iniciativa de pro-moció als Mercats de la capital del Baix Camp agafa el relleu del «Menja’t el Mercat», la nit de degustació de tapes elaborades pels paradistes del Mercat Cen-tral en què es convida un celler que s’encarrega d’oferir vins per acompanyar el tast. El Mercat Central va acollir ahir una nova jornada.

OLÍVIA MOLET

‘Cuina amb DO’ marida vins de la Terra Alta amb l’avellana

GASTRONOMIA

OLÍVIA MOLET

S. CasesAl més pur estil Bigas. El Festival Europeu de Curtmetratges (FEC) va aixecar el teló homenatjant un dels grans i que ha fet gran el festival: el director de cinema Bigas Luna, autor de pel·lícules Jamón, jamón, Yo soy la Juani o Volavérunt i mort l’any passat. En un acte concís i amb la vo-luntat d’allunyar-se d’instituci-onalismes, els organitzadors del festival i grans amics seus van recordar-lo, entre curts marca de la casa i amb la presència de la seva esposa.

«Era una d’aquestes persones que t’ajudava encara més del que podies imaginar», va assegurar l’arquitecta i amiga Benedetta Tagliabue, ressaltant «l’art» del director per «llençar i descobrir actors». Precisament el concept designer Chu Uroz va voler re-marcar aquest «subrealisme ibèric» que va marcar els films i

produccions de Bigas Luna, a qui el regidor de Cultura, Joaquim Sorio, va demanar que «ens pro-tegeixi del bon cinema i la incul-tura».

Abans d’acabar l’acte amb un bon vi i un gustós pernil, es va poder veure al teatre Bartrina el teaser i un fragment de la lec-tura del guió de Segon Origen, film pòstum del director i que, a ordres de Carles Porta, s’està gravant aquests dies a Tarragona.

24 projeccionsAmb la retrospectiva Bigas Luna es va iniciar el Festival Europeu de Curtmetratges (FEC), que ahir al vespre ja va projecte la prime-ra sessió a concurs. D’un total de 2.200 curtmetratges europeus, 24 films de 9 països competiran per aconseguir els premis del FEC, que contempla reconei-xements en metàl·lic, a més del premi del públic i el premi Bigas

Luna a la millor història. Tots els realitzadors han estat

convidats al festival i la majoria compartiran la seva experiència amb el públic, a través de l’acti-vitat Nice to meet you, en la línia dels organitzadors de convertir el festival en punt de trobada en-tre directors, públic i estudiants de cinema.

A més de la secció oficial, tam-bé es projectaran 14 curts més europeus, i 12 amb signatura ca-talana. També s’ha organitzat un concurs de Microfilms, dirigit a cineastes amateurs i amants del cinema, qua realitzen un curt-metratge d’un minut a partir d’un motiu donat i en només un cap de setmana.

Paral·lelament, el festival, que s’allargarà fins diumenge, con-templa diverses activitats, com un taller de minicurts d’anima-ció per a nens d’entre 7 i 12 anys o una jornada tècnica sobre el

món del curtmetratge, on els di-rectors i equips tècnics de quatre escoles de cinema de Catalunya –ESCAC, ECIB, Bande Apart i ECIR– disseccionaran els seus films.

A més, també es podran veu-re curts d’altres edicions o que s’han presentant en aquesta i s’han organitzat activitats dife-rents iniciatives per als estudi-ants reusencs. Després de l’Aula

de Cinema, en la què es va trans-metre a estudiants la importàn-cia de la cultura cinematogràfi-ca, avui hi ha prevista l’activitat Drugmetratges. Tècnics del Pla Municipal de Drogues de Reus, amb la col·laboració dels or-ganitzadors, oferiran al públic escolar de Reus una selecció de curts amb temàtica de drogues per debatre’n després el contin-gut des d’una perspectiva neutra.

CULTURA

L’esperit de ‘Jamón, jamón’ i ‘Yo soy la Juani’ s’apodera de la 16ena edició del FECEl festival, que projectarà curts europeus fins diumenge, obre amb una retrospectiva, a mode d’homenatge, al director de cinema Bigas Luna

Avui es projectaran al públic escolar films sobre drogues, per debatre’n posteriorment

A més de la secció oficial, també s’ha organitzat un concurs de Microfilms, d’un minut de durada

Un moment de l’acte d’ahir al Bartrina, on es va inaugurar el FEC.

913/03/2014 diarimésPUBLICITAT

10 diarimés 13/03/2014 CAMP DE TARRAGONA

Sílvia JiménezEl Celler cooperatiu de Vila-seca serà de titularitat pública i pas-sarà a formar part d’un ambiciós projecte: el Parc Cultural, un nou punt neuràlgic al municipi en el que el Castell, ara en ple procés de rehabilitació, serà l’epicentre.

L’Ajuntament de Vila-seca està tramitant la compra de l’an-tic celler d’acord amb la Coo-perativa Agrícola per valor d’un milió d’euros. L’edifici de ca-ràcter modernista, obra de Pere Domènech i Roure –fill de Lluís Domènech i Muntaner– va ser construït l’any 1919 i, segons la regidora d’Urbanisme, Manuela Moya, «va ser construït amb l’es-forç de tot un poble, amb el dels pagesos». Per això, la regidora veu l’adquisició de l’immoble centenari com una forma «de re-tornar-lo al poble».

Els canvis socials i el descens de l’activitat agrícola ha fet que el celler porti més de trenta anys en desús. La seva ubicació, a to-car amb el Castell –ara també de titularitat pública– el convertei-xen en un candidat privilegiat per formar part del futur Parc Cultural que estarà integrat pels dos edificis envoltats d’un nou entorn que ja projecta l’Ajunta-ment de Vila-seca.

L’antic celler ja ha estat objecte d’algunes intervencions per part del consistori. L’any 1993 l’Ajun-tament va atorgar al Pla General d’Ordenació Urbana una quali-ficació urbanística adequada als terrenys de la Cooperativa per garantir el seu futur. Els anys 2005 i 2006 l’Ajuntament va dur a terme les obres de canvi de coberta per garantir la seva con-servació.

D’altra banda, l’Ajuntament de Vila-seca ja ha començat a treballar en el disseny i execució

del futur parc cultural a través de petites intervencions que ja deixen visualitzar part del nou indret urbà. Recentment es va enderrocar un vell immoble a la plaça de l’església Vella i es va adequar l’espai. «Això permet veure l’edifici del celler des d’una perspectiva amb la que no s’ha-via vist mai (tal i com es veu a la fotografia). D’altra banda, l’actu-al mur que envolta el Castell serà subtituït per una tanca permea-ble que deixarà a la vista els jar-dins que l’envolten», explicava la regidora Manuela Moya.

D’altra banda, l’Ajuntament –d’acord amb Adif– ha ender-rocat dues edificacions en estat ruinós a tocar a les vies del tren i s’ha adequat també l’espai.

El nou Parc Cultural ocuparà un total de 29.000 metres qua-drats de superfície.

El contingut«El Parc cultural del Castell és un projecte amb un llarg recorre-gut. Estem duent a terme encara tasques a l’interior del Castell. És necessari tenir la visió global del projecte per posar-ho en va-lor», assegura Manuela Moya, qui no s’aventura encara a avan-çar quins seran els usos que se li donaran tant al Castell com al Celler Cooperatiu, un cop aquest acabi sent de titularitat pública.

«El Parc Cultural del Castell està al mig de la trama urbana de Vila-seca, serà un gran espai», finalitza.

URBANISME

El Celler cooperatiu serà municipal i formarà part del futur Parc CulturalL’Ajuntament de Vila-seca tramita la compra de l’edifici per tal de garantir la seva conservació i futurs usos culturals

cristina aguilar

Amb l’adequació que s’ha fet a la plaça de l’Església Vella es pot tenir una nova perspectiva de l’edifici centenari.

L’interior, en una de les darreres actuacions que es va fer.

Les cooperatives denuncien l’«abandó» de la Generalitat a la fruita seca

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha denunciat «la dramàtica si-tuació» a què es veu abocat el sector de la fruita seca després que el Departament d’Agricul-tura hagi decidit retirar la pri-ma que rebien els productors i que tenia la finalitat de garan-tir la continuïtat del conreu. Des de les cooperatives con-sideren que «s’ha sacrificat la totalitat de les ajudes a la fruita seca» i temem que aquesta de-cisió pugui tenir «conseqüèn-cies dramàtiques pel sector» ja que, segons la FCAC, «s’està posant en perill la continuïtat de més de 50.000 hectàrees productives de fruita seca i garrofa a Catalunya, i existeix un risc real d’abandonament a curt termini d’unes 10.000 hectàrees». El responsable de fruita seca de la FCAC, Roger Palau, ha remarcat que si bé «a Catalunya, presumíem de tenir una conselleria que do-nava suport al sector, atorgant el màxim ajut que permetia la normativa, tot es va torçar al 2012» quan el pressupost des-tinat al sector va disminuir un 61,3% i la situació va empitjo-rar l’any passat.

‘The Independent’ publica un article sobre la calçotada de Valls

El diari anglés The Indepen-dent ha publicat un article sobre la calçotada de Valls. A primers de febrer, dues perio-distes del diari anglès d’aquest rotatiu, varen venir tres dies a Valls per a fer un reportatge sobre Valls i la calçotada, que foren acompanyades pel per-sonal de la Cambra de Comerç de Valls. Ara, el dissabte 8 de març, The Independent, ha pu-blicat un ampli reportatge amb fotografies, amb el títol: Cal-çots a Catalunya, on conèixer les seves cebes, i sota d’una de les fotografies principals: «La calçotada és un ritual culinari català com no hi ha altre, i ara està atraient visitants de llocs cada vegada més llunyans». El reportatge en el diari anglés fa referència a molts aspectes de la ciutat de Valls i la calçotada, i representa una amplia divul-gació del tipisme de la zona, ja que el diari té una amplia difusió a tot Anglaterra, i tam-bé es ven a molts altres països europeus. Es tracta d’una pro-moció important de l’Àrea de Valls, més enllà de les seves fronteres, segons s’informava ahir des de l’Ajuntament de la ciutat de Valls.

RedaccióL’Ajuntament de Calafell ha dut a terme la neteja de fonts orna-mentals del municipi. Aquesta neteja, que es va realitzar la set-mana passada, va anar a càrrec de les empreses Urbaser i Emin-for, i amb la coordinació de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calafell. Les fonts que es van netejat són: la de Plaça Espanya, Plaça Alcalde Romeu, Parc de la Sínia i Plaça del Coba. Els treballs de neteja

van consistit en buidar i netejar les fonts amb aigua a pressió per tal de retirar tots els llots que hi poguessin haver sedimentat. A la vegada també s’hi va realitzar un tractament per exterminar els bacteris de la legionel·la que poguessin haver-hi als circuits.Aquesta neteja forma part de les rutines de conservació dels espais públics del municipi per part de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calafell. Una de les fonts que s’han rehabilitat al municipi de Calafell.

cEDiDa

Calafell neteja les fonts ornamentals del municipi

PATRIMONI

1113/03/2014 diarimés CAMPDETARRAGONA

Els dos regidors de CiU a Mont-roig del Camp van abandonar ahir l’equip de govern, del qual formaven part juntament amb ERC, PP, FiC i VerdsxMés, malgrat no haver reprovat l’alcalde Ferran Pellicer (ERC), denunciat pel PSC per una suposada venda il·legal portada a terme en la seva finca. L’Ajuntament de Mont-roig celebrava ahir, a petició del PSC, un ple extraordinari per reprovar l’alcalde per, suposadament, vendre productes agrícoles en la seva finca sense permi-sos i per tenir cinc edificacions sense llicència. A favor de la reprovació van votar els sis regidors socialistes, en l’oposició, mentre que ERC, PP, FiC i VerdsxMés ho van fer en contra i CiU es va abstenir. En el moment d’explicar el vot, el por-taveu de CiU, Francisco Chamizo, va demanar la

dimissió de l’alcalde i va anunciar la seva marxa de l’equip de govern. «Ara el nostre lloc és l’opo-sició, no volem ser còmplices de les irregulari-tats comeses per l’alcalde», va anunciar el fins ara regidor de Turisme i responsable del Pla de Barris. L’altre regidor que abandonava el govern local és Manuel Andreu, titular de la cartera de Sanitat, encara que el govern municipal manté la majoria. L’alcalde va acusar el PSC d’«electo-ralisme», va assegurar que la seva família sem-pre havia venut productes agrícoles a la seva finca i va explicar que han començat els tràmits per legalitzar tant l’activitat comercial com les edificacions. Per la seva banda, el grup munici-pal socialista recordava ahir que ha informat a l’Oficina Antifrau de totes les «irregularitats».

CiU abandona l’equip de govern i demana la dimissió de l’alcalde

Sílvia JiménezEnxampat ebri i denunciat pel seu propi cos policial al municipi on governa. Aquesta és la situa-ció de la qual va ser protagonis-ta, dissabte passat, el regidor de Seguretat Ciutadana de Mont-roig, Fermín Díaz, a plena llum del dia a Miami. El regidor del PP a l’Ajuntament de Mont-roig-Miami, de fet, va haver d’enfron-tar-se a un judici ràpid del qual es desconeix el resultat.

Els fets es remunten a la tar-da de dissabte passat quan el regidor va arribar a Miami i va aparcar prop de la zona on s’organitza el mercadet de pa-radistes. Tot apunta a què una patrulla formada per dos agents de la policia local de Mont-roig i de Mossos d’Esquadra hauria cridat l’atenció al regidor en ha-ver aparcat de forma incorrec-ta. Segons sembla, per aquest o altres motius, el diàleg entre els agents i el regidor popular hauria desencadenat en una discussió en la qual, finalment, la policia hauria decidit sotmetre a Fermí Díaz a una prova d’alcoholèmia. El resultat hauria estat positiu i el regidor hauria donat una taxa d’entre 0,79 i 0,80, tres vegades més del límit permès per la llei.

L’incident amb el regidor de Seguretat Ciutadana va ser con-firmat ahir per fonts municipals.

Altres fonts del municipi, d’al-tra banda, asseguren que el regi-dor hauria estat cridat a un judici ràpid per tot l’assumpte.

MUNICIPIS

El regidor de Seguretat Ciutadana de Mont-roig, denunciat en estat ebriFermín Díaz hauria protagonitzat una discussió a Miami amb agents de la guàrdia urbana i Mossos

POLICIAL

Els Mossos han intervingut a Valls divers material agrícola, de dubtosa procedència, a dos homes que l’estaven carregant en un cotxe. Davant les contradiccions dels dos homes, la poli-cia va decidir comissar temporalment el material agrícola a fi efecte de poder esbrinar la seva procedència.

Els Mossos intervenen material robat

cedida

Els imputats pel cas de l’autoescola, citats al jutjat

TERRES DE L’EBRE

La investigació judicial pel pre-sumpte frau en els exàmens per obtenir el carnet de conduir segueix avançant. Els responsa-bles de l’autoescola Roquetes-Temple i familiars, quatre dels imputats, hauran de compa-rèixer aquest divendres davant la titular del jutjat número 1 de Tortosa després de no haver reunit els 1,8 milions de fiança per cobrir la responsabilitat ci-vil. A més de la seva pertinen-ça a la trama, se’ls atribueix el

blanqueig de més tres milions d’euros. Amb l’ampliació de la fiança per considerar insufici-ents els béns ja embargats, la jutgessa ha rebutjat la sol·licitud d’aixecar aquestes mesures. La interlocutòria alerta que els imputats encara podrien estar delinquint. El propietari de l’au-toescola i la seva dona, així com el seu fill i la seva parella estan citats aquest proper divendres al migdia a les dependències judicials.

S’adjudiquen les obres d’enderroc dels edificis d’Espardanyers a Excavacions Carbonell

La Junta de Govern de Valls ha declarat la proposta pre-sentada per Excavacions Car-bonell SA, amb un import de 142.538 euros (IVA inclòs) com a oferta més avantatjosa de les presentades en el procés de li-citació del contracte per a les obres d’enderroc dels edificis del carrer Espardanyers em-marcats en la primera fase de l’enderroc de l’àmbit d’Espar-denyers (ARI-4) on s’ha d’ubi-car el Museu Casteller de Cata-lunya. La primera de les dues fases programades de l’ender-roc, afectarà a les edificacions i solars del carrer Sant Oleguer emmarcades dins l’àmbit on es construirà el nou equipa-ment, juntament amb la zona d’Espardenyers més propera a aquest entorn, segons informa l’Ajuntament.

OLÍVia MOLeT

Francisco Chamizo (CiU), el regidor del PP Fermín Díaz i l’altre regidor de CiU, M. Andreu Ruiz.

12 diarimés 13/03/2014 CAMP DE TARRAGONA

RedaccióLa platja de Capellans de Salou està protagonitzant una gran re-modelació per incrementar-ne els serveis per al banyista i millo-rar les condicions de conforta-bilitat per als usuaris de la zona amb unes obres que costen uns 200.000 euros.

Alguns dels treballs que s’es-tan realitzant són el condiciona-ment dels vestidors del personal de salvament i socorrisme; a

més de substituir l’actual mòdul de sanitaris mòbil per uns nous banys sota les escales d’accés al carrer Brussel·les, a un dels late-rals de la mateixa platja i a tocar de les dependències de salva-ment i socorrisme. Per donar un correcte servei de desguàs a les instal·lacions sanitàries i de sal-vament i socorrisme així com a la mateixa guingueta de la platja també s’ha instal·lat un nou cla-vegueram. Aquest conjunt de

treballs estaran enllestits per la Setmana Santa i formen part del finançament subscrit per l’Ajun-tament de Salou a través del el Fondo para la modernización de

infraestructuras turísticas (FO-MIT).

A més, també s’està treballant en la il·luminació les muralles del Llatzeret, així com també a la

mateixa platja dins el recorregut que s’inclou en la primera fase del camí de Ronda. L’any passat ja s’hi van fer obres per valor de 40.000 euros.

SALOU

Milloren serveis de la Platja Capellans per a la comoditat dels banyistesL’Ajuntament està duent a terme unes remodelacions que costen uns 200.000 euros

CEDIDA

L’alcalde, Pere Granados, durant la visita d’ahir a la zona.

RedaccióLa Diputació de Tarragona desti-narà enguany 6 milions d’euros extraordinaris per a les inversi-ons sostenibles als municipis i entitats municipals descentra-litzades de menys de 20.000 ha-bitants del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, una partida que s’aprovarà en el ple que se celebrarà a finals de mes. Aques-ta nova línia d’ajudes, que bene-ficiarà gairebé tots els municipis de la demarcació, s’ha creat amb l’objectiu de promoure una ges-tió més eficient dels serveis i op-timitzar els costos efectius dels ens locals.

El president de la Diputa-ció de Tarragona, Josep Poblet,

acompanyat pel vicepresident i president de la Comissió Infor-mativa del Servei d’Assistència Municipal de la institució, Jo-sep Maria Cruset, i pel diputat delegat d’Hisenda, Benet Jané, va presentar dimarts al matí els detalls del Pla Especial d’Inversi-ons Sostenibles (PEIS) 2014. Tal com van explicar, aquesta dota-ció extraordinària és el resultat del superàvit en la liquidació del pressupost de la Diputació de l’any 2013, que s’aplica amb aquesta finalitat per beneficiar al món local i per donar respos-ta a la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local en el règim local de Catalu-nya (LRSAL).

Durant la presentació del PEIS, el president de la Diputació de Tarragona va posar de mani-fest «la voluntat de la institució d’alliberar el màxim de recursos per poder donar resposta a les necessitats del món local, so-bretot als municipis petits». Per aquest motiu, va explicar que aquesta nova línia d’ajuts per-metrà el finançament del 100% de les actuacions sol·licitades (un màxim de quatre), ja que «volem ser una ajuda directa als municipis sense comprometre res del seu pressupost». De fet, Poblet va qualificar el PEIS com «una injecció d’optimisme per als municipis», que se suma als 73,5 milions d’euros que la Dipu-

tació haurà destinat al món local al llarg del període 2012-2017. En total, l’aportació ascendirà a 79,5 milions euros.

El PEIS, les bases del qual s’aprovaran durant la pròxima sessió plenària ordinària, per-metrà finançar part de les inver-sions financerament sostenibles d’un total de 180 unitats munici-pals, que inclouen àmbits com el sanejament, abastament i distribució d’aigües; la recollida, eliminació i tractament de resi-dus; l’enllumenat públic; les vies públiques; els parcs i jardins; la protecció del patrimoni històric-artístic; els camins veïnals, i la rehabilitació i reparació d’infra-estructures i immobles propie-

tat de cada ens local.La distribució dels recursos es

farà, segons s’estableix a les ba-ses, a través d’una quantitat fixa segons els paràmetres de quatre trams de població i d’una quan-titat variable que sorgeix de do-nar 14,17 euros per habitant de cada municipi o entitat munici-pal descentralitzada. En concret, per exemple, el municipi més petit, la Febró, amb 48 habitants, rebrà una quantitat màxima de 5.353,23 euros (111 euros per persona). I en canvi, Torredem-barra, amb 15.354 habitants, rebrà una quantitat màxima de 222.293,44 euros (14,48 euros per persona). Segons Poblet es fa «una lleu discriminació en benefici dels municipis petits, ja que es busquen mecanismes de regulació per garantir l’equitat i l’equilibri al territori».

Finalment, Poblet va destacar la celeritat amb què s’ha trami-tat aquest pla especial, ja que a partir del maig es preveu que el món local pugui ja presentar les sol·licituds.

La Diputació aprovarà a finals de mes ajuts als municipis per valor de 6 milions

ECONOMIA

La partida es destinarà a localitats de menys de 20.000 habitants de tota la província

RedaccióUna gran quantitat de clients de Jazztel va trobar-se ahir amb una sorpresa molt desagradable, sobretot en els temps que cor-ren: es van quedar sense telefo-nia mòbil. Una incidència, que es va produir al llarg del migdia, va provocar que una quantitat

indeterminada de clients com-provès com no podia fer res amb el seu telèfon mòbil, ni trucar ni rebre trucades.

Avui dia, quan les trucades, els missatges de text, els missat-ges de whatsapp o la utilització de les xarxes socials, per citar-ne alguns, són més que habitu-

als, resulta tot un contratemps per a les persones que utilitzen el mòbil a diari una incidència d’aquest tipus. En principi, l’es-mentada incidència únicament hauria afectat als telèfons mò-bils. Sense que la companyia donés xifres, i tenint en compte que el número de clients supe-

ra el milió de persones, podrien ser aquestes totes les afectades, unes xifres força significatives.

«La xarxa mòbil de Jazztel està tenint problemes des de fa unes hores, el que ha impedit que al-guns usuaris de diferents punts d’Espanya puguin realitzar o rebre trucades. També s’han de-

tectat dificultats a l’hora d’esta-blir connexió amb internet des del mòbil», va especificar Jazztel a través del seu compte de Twit-ter a un quart de cinc de la tarda.

La companyia, a més, va as-segurar durant la jornada d’ahir que compensarà a tots els cli-ents que hagin estat afectats per aquesta incidència sense que aquests ho sol·licitin, tot i que sense indicar de quina manera. El que sí farà Jazztel és contactar immediatament amb tots i cadascun dels afectats per comunicar-los la resolució. Les organitzacions de consumidors recorden que es pot exigir una indemnització.

Una incidència deixa sense mòbil a un gran nombre de clients de Jazztel

TELEFONIA M ÒBIL

La companyia no dóna xifres d’afectats, però assegura que els recompensarà com cal

Un estudi analitzarà la vida del rorqual, una balena que freqüenta la costa catalana

El litoral entre Barcelona i Tar-ragona és l’eix principal per on l’associació Edmaktub navega per estudiar la vida del ror-qual, una balena de fins a 24 metres de llargada que es pot veure davant la costa catalana durant tota la primavera. El ca-tamarà que surt a estudiar-lo es troba al Club Nàutic de Vi-lanova i la Geltrú, el municipi davant el qual es poden veure més exemplars d’aquesta bès-tia, que no resulta perillosa pels pescadors. El responsable del projecte, Eduard Dego-llada, va manifestar ahir que es tracta de la segona balena més gran del món i que es vol generar un mapa per saber el tipus de vida i els moviments que fa aquest animal que en-senya l’aleta i té una part de la mandíbula blanca i una altra part fosca. Un grup d’investi-gadors i voluntaris té la inten-ció de conèixer a fons com és el rorqual, com es comporta, on viu i quins moviments re-alitza pel mar Mediterrani. Per aconseguir-ho, aquest equip ha decidit instal·lar-se al Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú des d’on coordinaran aquest estudi. ACN

Les oficines de Turisme de Roda van atendre més de 9.700 consultes al 2013

Les dues oficines de Turisme de Roda de Berà, durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre, en els quals van es-tar operatives, van atendre un total de 9.740 consultes. Les xifres de la regidoria de Tu-risme, encapçalada per Isabel Mondéjar, mostren com un total de 5.089 persones van passar per aquestes oficines, la primera situada a la platja Llarga, amb el 50,2% de les consultes, i l’altra a la plaça Sant Jaume, a la zona de Costa Daurada, amb el 49,8% del to-tal. De les 2.553 persones que es van apropar durant aquests mesos a l’oficina ubicada a la plaça Sant Jaume, el 77,7% va ser de procedència nacional, vinguts la gran majoria de Barcelona ciutat i la seva àrea metropolitana (60,7%), Aragó (9%), Lleida (2,1%), Madrid (4,6%), i residents a Roda de Berà (14,7%). Per altra banda, els turistes d’origen interna-cional van suposar el 22,3% del total. Els francesos es van situar en primera posició amb el 41,5%, seguits dels d’origenalemany (21,3%), anglès (9,3%), italià (6,7%) i rus (5,6%). Redacció

TAR

RA

GO

NA

RE

US

COST

A D

AU

RA

DA

DE

SÈ

AN

IVE

RS

AR

I13

de

mar

ç de

2014

2 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

I que siguin molts MésTRIBUNA

Deu anys poden semblar poc, especialment en un món molt canviant i on les tecnologi-es de la informació avancen a un ritme fre-nètic. Però els puc assegurar que deu anys en un mitjà escrit de difusió gratuïta diària com el nostre són molts anys. La mostra és que existeixen pocs mitjans de premsa es-crita de franc que hagin sobreviscut una dè-cada, sortint cinc dies a la setmana durant tot l’any.

El Diari Més és un mitjà de referència quan es parla de mitjans de comunicació gratuïts a tot l’Estat i especialment a Catalunya, on és l’únic diari d’informació local, escrit en cata-là, que existeix a tot el Principat.

De qui és el mèrit? Crec que una mica de tots. Primer, dels nostres lectors i anunci-ants, que des del primer dia han confiat en el nostre mitjà i l’han fet seu. Després de tot l’equip humà que cada dia se’n preocupa de dur a terme la tasca de fer possible que el Diari Més surti al carrer. I, també cal posar en aquest paquet els nostres editors, que un bon dia van fer una aposta important perquè les comarques del Camp de Tarragona tin-guessin un mitjà que pogués arribar a totes les llars de forma totalment gratuïta.

Fa deu anys semblava un somni que una iniciativa com la nostra pogués arribar fins on ha arribat i amb un futur que promet molt. Avui, és una realitat palpable i amb la

vocació d’iniciar nous reptes per enfortir el nostre producte.

Ens sentim encoratjats perquè sentim l’afecte dels qui ens llegeixen cada dia i dels nostres anunciants que han apostat per aquest producte, perquè ells com nosaltres creuen que el Diari Més és una eina molt im-portant per transmetre l’actualitat informa-tiva de les nostres comarques i per fer palès el missatge publicitari que les diferents mar-ques insereixen al nostre mitjà, conscients que arribarà a un considerable nombre de potencials clients.

S’ha parlat, se’n parla i se’n parlarà molt del futur de la premsa de paper en un món digital que té una immediatesa que, a vega-des, fa temor. Nosaltres seguim pensant que la premsa tradicional té un paper important a la nostra societat, ja que permet una infor-mació més reflexiva, més treballada i més acurada. El paper dóna un marge de temps que, a vegades, és molt important en el mo-ment de valorar una informació.

Cada matí els nostres diaris surten de la rotativa i omplen els nostres expositors a primeríssima hora —a partir de les cinc. Els 25.000 exemplars que posem en circulació

es van buidant a una velocitat vertiginosa i entre nou i deu del matí ja no en queda cap.

L’acceptació del mitjà és tan gran que ens faria falta triplicar la tirada per poder com-plaure tota la demanda, i , com vostès poden comprendre la viabilitat econòmica del mitjà ens fa posar límits a l’impressió d’exemplars. Però els hi puc dir que 25.000 exemplars és una xifra molt alta per a un mitjà de comu-nicació escrit; i que altres mitjans amb molts més anys que nosaltres a les seves esquenes no han arribat mai en aquesta xifra, ni s’han aproximat i van cap avall, perdent lectors any rere any.

Nosaltres hem fidelitzat els nostres lectors que, a més a més, de poder agafar físicament el nostre mitjà, el poden llegir íntegrament a la nostra pàgina web. Això ha servit perquè ens puguin llegir aquelles persones que ho vulguin fer des de casa seva, sense sortir a primera hora o per a tots aquells ciutadans de les comarques del Camp de Tarragona que, per diversos motius, han hagut de sortir del seu territori i es troben repartits per tot el món i volen conèixer l’actualitat informativa d’aquest territori.

Quan ens arriben les estadístiques de Go-ogle que ens indiquen el país d’origen de les persones que es connecten a la nostra pàgi-na web ens adonem de la quantitat de lectors que tenim escampats arreu del món, i alguns en els indrets més inversemblants.

Com els deia, estem orgullosos dels nos-tres lectors i de la fidelitat que ens demos-tren, sigui a casa nostra o fora de les nostres fronteres. Tot això ho devem a deu anys de concomitància que esperem que duri moltes dècades més.

CARLES ABELLÓDirector General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més

El Diari Més és un mitjà de referència quan es parla de mitjans gratuïts a tot l’Estat i especialment a Catalunya, on és l’únic diari d’informació local, escrit en català

La valentia de la premsa local

TRIBUNA

Un casc, una armilla i roba de camuflatge. Els periodistes que es dediquen a la premsa local ne-cessitarien, metafòricament par-lant, l’equip d’un corresponsal de guerra per encaixar el retorn que les seves notícies provoquen

sovint. Només els que es dediquen a la premsa local saben que aquest tipus de periodisme requereix una valentia especial i molt més gran que la dels que escriuen sobre esdeveniments que tenen lloc a l’altre costat de l’oceà o a mil quilòmetres de la redacció. Molts pensaran que l’afirmació és agosarada. Però els lectors han de tenir una idea clara: a la premsa local conflueixen moltes vegades l’emis-sor, el canal i el receptor. Dit d’altra manera. Els lectors de Diari Més tenen moltes probabilitats de trobar-se amb què, al bar on cada dia agafen el gratuït, un dels periodistes estigui prenent un cafè i que, al mateix temps, aparegui un dels protagonistes de les notícies del dia. Aquest episodi imaginari i portat a l’extrem dibuixa, a grans trets, la tasca diària del periodista local –no només del Diari Més, sinó de tots els que cobreixen l’actualitat al territori– i les dificultats que això comporta. De la mateixa manera, la premsa local té la ca-pacitat de recollir quasi instantàniament la recompensa de la feina ben feta, de conèixer de primera mà els efectes que algunes notícies provoquen en l’opinió pública, sobretot quan es recullen les lluites o denúncies socials.

Des del punt de vista del lector, la premsa local garanteix alguns avantatges: com la possibilitat de trobar sempre i en qualsevol moment a l’altre costat del telèfon al periodista local, sense filtres, sense agendes i amb la voluntat sempre ferma d’escoltar als prota-gonistes de les notícies. Per això, aprofito aquestes línies per posar en valor la valentia dels periodistes locals que, des d’aquest mitjà de comunicació –però també des de la resta– dignifiquen l’actuali-tat del territori més proper, lluny de la comoditat i la seguretat que atorga redactar a mil quilòmetres d’on es produeixen els esdeveni-ments noticiables.

Sílvia JiménezDirectora del Diari Més

313/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI

RedaccióEnguany en fem 10! És molt fàcil i ràpid dir-ho, però quan hom mira enrere han estat molts me-sos, setmanes i dies, al peu del canó per elaborar un diari de qualitat, proper i rigorós infor-mativament parlant.

Avui, 13 de març de 2014, el Diari Més, que es distribueix al

Camp de Tarragona, Baix Camp, Alt Camp i Baix Penedès, celebra un aniversari ben especial. Fa tot junt una dècada, aquesta aposta del periodisme comarcal, de pro-ximitat sortia al carrer amb el seu primer número.

D’aleshores ençà ha plogut molt, i és que han estat molts els esdeveniments que s’han expli-

cat en les pàgines del Diari Més, molts han estat els anuncis d’es-tabliments comercials que han omplert cada una de les seccions informatives i moltes han estat les persones que s’han felicitat a través d’aquest mitjà de comuni-cació que no vol pretendre més que el de mantenir informats els ciutadans del Camp de Tar-

ragona i la Costa Daurada. En la jornada d’avui, és el Diari Més que s’ha de felicitar per poder celebrar una dècada a les mans dels seus lectors, amb la mateixa il·lusió i empenta del primer dia.

Darrera d’aquestes pàgines, hi ha un gran equip humà que durant tota la setmana treballa de valent per elaborar aquest

producte periodístic de qualitat, en un entorn i un context actual que no són gens fàcils. La crisi econòmica, que ha afectat a tots i cada un dels sectors socials, també s’ha notat a la redacció del Diari. Però l’esforç i la lluita del dia a dia, permet que una jorna-da festiva com aquesta, el Diari Més continui sortint al carrer.

Aquests deu anys no haguessin esdevingut sense un còmplice fidel que són vostès, els nostres lectors. Gràcies a aquesta fideli-tat i la confiança que han dipo-sitat tots aquests anys en aquest mitjà de comunicació, han fet possible que es pugui dir ben fort i amb tota l’energia del món: Per Molts Anys Més!!!

UN ANIVERSARI ESPECIAL

El Més celebra una dècada al carrer amb la mateixa empenta que el primer diaAquest producte comunicatiu té la voluntat de ser proper al ciutadà i informar-lo rigorosament de l’actualitat del Camp de Tarragona i la Costa Daurada

CRISTINA AGUILAR

L’equip humà del Diari Més Tarragona, al jardí vertical de La Tabacalera.

4 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

Una dècada d’informació a l’abast de tothom

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Avui el Diari Més està de celebració; compleix 10 anys. Una dècada d’informació propera, de notícies de proximitat i d’anàlisi acurada que ens han facilitat l’accés a l’actualitat, tant del nostre territori, com del país i de la resta del món. El 15 de març de 2004 sortia a la llum la primera edició d’aquesta publicació, precedida per un nú-mero de presentació que va omplir la ciutat de la il·lusió d’un nou projecte, de noves idees engrescadores i d’una voluntat de servei que encara perdura.

Aquesta trajectòria demostra la bona salut d’aquest mitjà de comunicació. I és que quan els projectes s’inicien amb interès i la tasca diària es fa ben feta, és difícil que no prosperin, superant fins i tot els temps complicats que estem vivint. Durant tots aquests anys el mitjà ha demostrat la seva vocació informativa i de servei, i s’ha anat obrint camí en l’àmbit comunicatiu de les nostres comarques, amb rigor i constància, fet que l’ha ajudat a consolidar-se i a erigir-se com un referent informatiu al territori.

El Diari Més és una publicació gratuïta d’informació local, co-marcal i general que es distribueix cada dia laborable a les localitats més importants de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès. Ara ja forma part del nostre dia a dia, però cal recordar que el Diari Més va néixer tot erigint-se com la primera publicació de periodicitat diària escrita íntegrament en ca-talà i de distribució gratuïta editada a Catalunya, una iniciativa pio-nera que ha sabut compaginar amb èxit la gratuïtat i la informació.Us felicito per la vostra empenta i dedicació diària. Per molts anys!

JOSEP POBLETAlcalde de Vila-seca i President de la Diputació de Tarragona

La dècada prodigiosaDELEGACIÓ DEL GOVERN A TARRAGONA

Deu anys, cinc-centes vint setmanes, gairebé dos mil cinc-cents números, i desenes de milers de notí-cies i opinions a les mans de, també, desenes de mi-lers de persones del Camp de Tarragona. Les xifres maregen. Aquestes quan-titats són les que poden resumir el Més Tarragona d’avui, el del desè aniver-sari. Les xifres, però, no ens poden donar una idea de tot el que significa, per a la bona salut so-cial, disposar d’un mitjà de comunicació diari més, consolidat, en la nostra llengua, que ens explica què passa i que obre les seves pàgi-nes a opinions molt diverses que podem compartir, discutir, repli-car, ignorar fins i tot, però que són allí per a coneixement general.

L’existència de mitjans –així, en plural– de comunicació és im-prescindible per a la qualitat democràtica d’una societat. Mitjans independents, que no vol dir neutrals, sinó amb uns propòsits clars i, si volen, amb un legítim i expressat compromís amb maneres de pensar, que no vol dir –ans al contrari– subordinació a cap grup or-ganitzat o institució. I, a partir d’aquí, la responsabilitat també és de qui llegeix, entén i interpreta la notícia. És a dir, de tots i cadas-cun de nosaltres. Aquesta seria la darrera xifra del Més Tarragona d’avui, veritablement inabastable: la de totes les vegades que algú, de tota edat, origen, condició, ha llegit alguna notícia al Més Tarra-gona, en ús de la seva llibertat i criteri. Que sigui per molt anys més. Molts anys Més.

JOAQUIM NINDelegat del Govern a Tarragona

FelicitacióGENERALITAT DE CATALUNYA

És tot un plaer i un privilegi felicitar el Diari Més de Tarragona amb motiu de la celebració del desè aniversari de la seva publicació, felici-tació que faig extensiva a tot el grup de professionals, als anunciants i patrocinadors i als lectors i a les lectores que han fet possible, tots plegats, poder assolir aquesta fita. De dilluns a divendres, arriba a les principals localitats del Camp de Tarragona un nou exemplar del diari, una publicació gratuïta, en llengua catalana, que combina la informa-ció local i comarcal amb la publicitat de les empreses que confien en aquest mitjà de comunicació.

En uns moments força complicats per a la premsa, a tot arreu i a tots els nivells, ens hem d’enorgullir que una publicació com aquesta commemori els deu anys de la seva cita amb els lectors. Avui en dia, saber el que succeeix a l’altra punta del món no ens porta més de cinc minuts, però conèixer el nostre entorn, les notícies que ens afecten, les petites històries i les vivències més properes a vegades no és gens fàcil, per difícil d’entendre que pugui semblar. Cal tenir ben present que el Diari Més és la primera publicació diària gratuïta escrita en català que es va editar al nostre país. Aquest és un fet que crec que s’ha de tenir en compte, ja que denota el compromís dels seus impulsors amb la nostra llengua, amb el periodisme de proximitat i amb el comerç local, que té una excel·lent l’oportunitat de fer-se conèixer a través de la publicitat.

El desè aniversari del diari ja és tota una realitat. La combinació dels tres elements més característics –periodisme, anunciants i gratuïtat- ha estat ben reeixida i ha servit per consolidar el projecte, un projecte que ha anat evolucionant i adaptant-se a les noves tecnologies.

Ja per acabar, reitero la meva felicitació per aquesta efemèride i ani-mo a totes les persones que fan possible que el Diari Més es pugui llegir cada dia de cada dia al Camp de Tarragona que segueixin amb la seva valuosa tasca, amb el compromís amb el periodisme i amb la voluntat de tenir ben informats els lectors.

ARTUR MASPresident de la Generalitat de Catalunya

La darrera xifra d’avui, veritablement inabastable: la de totes les vegades que algú, de tota edat, origen, condició, ha llegit alguna notícia al Més Tarragona, en ús de la seva llibertat i criteri

DESÈ ANIVERSARI 513/03/2014 diarimés

6 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

Amb motiu d’aquest aniversari, vul anomenar els 50 punts de distribució que ens acompanyen des del primer dia i agrair-los la col·laboració que dia rere dia han mostrat i ha permès donar vida a un projecte que molts contemplaven com una aventura de quatre eixelebrats, però que amb constància, el seu suport i el dels nostres lectors ha fet possible que el Diari Més sigui un dels quatre diaris gratuïts de l’estat espanyol i l’únic en català. Els companys de viat-ge són: URV Ciències de l’Educació, URV Química i Etnologia, URV Enginyeria, Administració de Loteries - S. Pere i S. Pau, Estanc - S. Pere i S. Pau, Fleca 2000 - S. Pere i S. Pau, EMATSA, Repsol Refi-neria, EMT, Serfun,Xiringuito Pep, Benzinera LUVIR,S.A, Pinturas Matoga, Entitats Portuàries, Clínica Monegal, Diputació de Tarra-gona, Hospital Sant Pau i Santa Tecla, Fleca Avelino, Ajuntament de Tarragona, Aparcaments Saavedra, Fleca Flaqué - Enginyer Ca-bestany, Estació d’Autobusos, Hospital Joan XXIII, Guardia Civil, Botiga del Café – Canyelles, Forn Paül – Canyelles, Mercat Muni-cipal, Correus, Estanc Núria, URV Ciències Jurídiques, Mèdica de Tarragona, Fleca Flaqué – Joaquima de Vedruna, Forn La Panera, Hemeroteca, Departament de Benestar Social ICAS, Administració de Loteria – Av. Roma, Biblioteca Municipal, Cafeteria a Tocar Fer-ro, U.R.V. Rectorat, Forn Peñarrubia, Estanc – C/Merceria, Farmàcia S. Mas, Hemeroteca Antic Ajuntament, Consell Comarcal, Forneria J.Pijuan, Departament de Cultura de la Generalitat, Cambra de Co-merç, Granja Bon Pa, Café del Barri i la Pastisseria Genève.

D’altra banda, gaudeixo cada matí, de camí a l’oficina, la quanti-tat de gent que veig amb la publicació a les mans, persones d’amb-dòs sexes, diferents edats i condicions socials, fet que mostra que el Més no és una publicació d’un sol tipus de públic. I també m’agra-daria recordar que tot i ser un diari gratuït no vol dir que no valgui res, sinó que el cost d’editar-lo és exactament el mateix que qualse-vol diari i, per això em permeto la llibertat de demanar més civisme a l’hora de tractar al Més perquè el puguem seguir gaudint tots.

Agraïment a la constància

TRIBUNA

JAUME CAÑADACap de distribució del Diari Més

RedaccióL’edició del Diari Més que esteu llegint és la que marca els deu anys d’existència d’aquesta pu-blicació, que va néixer a Tarra-gona i fruit de l’interès que va ge-nerar, va donar peu al Més Reus i Més Costa Daurada, ampliant la cobertura informativa i la distri-bució. Fa cinc anys es van unifi-car les tres edicions en la que es coneix ara com Diari Més.

La distribució del Diari Més també ha evolucionat en aquests deu anys i és que en els seus ini-cis hi havia 46 punts de recollida i 8 repartidors que entregaven en mà el diari als lectors; i després repartien a 338 comerços, per distribuir els 15.000 exemplars del Més Tarragona. Actualment, el Diari Més arriba més lluny i és que està present a 23 poblacions del Camp de Tarragona, a través de 514 punts de recollida que arri-ben cada dia puntualment gràcies a set transportistes i repartidors.

El Més està present al Tarra-gonès, amb 325 punts de distri-bució als municipis d’Altafulla, Constantí, Creixell, El Morell,

Perafort, La Pobla de Mafumet, La Riera de Gaià, Roda de Berà, Salou, La Canonja, Torredem-barra, Vilallonga del Camp, Vila-seca i la mateixa ciutat de Tarragona. Així mateix, al Baix

Camp hi ha 142 punts repartits entre Cambrils, Reus, Riudoms, La Selva del Camp; a l’Alt Camp hi ha 20 punts a Alcover, Rourell i Valls; i per últim, a la comarca del Baix Penedès, hi ha 27 indrets

on recollir el Més, a Calafell i El Vendrell. Amb aquesta xarxa de distribució es garanteix que cada dia el Diari Més pugui arribar a tots els lectors sense inconveni-ents.

DISTRIBUCIÓ

El Diari Més està present a 23 poblacions del Camp de TarragonaAquest mitjà de comunicació es reparteix en més de 500 punts de distribució

CRISTINA AGUILAR

Cada matí els 25.000 exemplars es reparteixen abastant Alt i Baix Camp, Baix Penedès i Tarragonès.

DESÈ ANIVERSARI 713/03/2014 diarimés

8 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

RedaccióUn dels apartats que ja ha esde-vingut tot un clàssic quan es fa una mirada enrere a la feina del Diari Més són les dades curioses que se’n deriven d’anar sumant dia rere dia, de dilluns a diven-dres, l’edició del Diari Més. En aquest sentit, des del departa-ment de distribució es fa aques-ta tasca d’anar comptabilitzant el nombre diaris editats des que aquest mitjà de comunicació va començar la seva aventura, ara fa deu anys. En aquest període de temps, s’ha posat a disposició de la gent del Camp de Tarragona un total de 60.941.300 diaris, una xi-fra que costa d’imaginar però que amb comparatives visuals és més senzilla de comprendre.

En aquest sentit, per a què els lectors es facin una idea, si es possessin tots els diaris editats fins al moment un sobre l’altre, es podria fer una pila que arriba-ria als 121,9 quilòmetres d’alçada, això es tradueix en el fet que s’ar-ribaria a l’alçada de les aurores

boreals, és a dir, a la termoesfera, per on transiten les llançadores especials.

D’altra banda, si es possessin un diari darrere l’altre, de manera conse-cuitva, s’obtindria una dis-tància de 24.072 quilòmetres. És una distància enorme, però més si es materialitza en compa-ració amb una distància real. En aquest sentit, aquests 24.072 qui-lòmetres es poden traduir en la distància que hi ha des de la ciutat de Tarragona fins a la frontera d’Argèlia amb el Marroc, vorejant la riba del Mar Mediterrani.

Són xifres que es diuen en un no res, que són curi-oses de conèixer, però que per damunt de tot, plasmen a la perfecció quin és el volum i la importància del Diari Més.

Segur que hi ha més compara-tives a fer, enguany s’ha escollit aquestes dues per exemplificar què significa el Diari Més.

XIFRES CURIOSES

El Més ha superat la barrera dels seixanta milions de diaris en aquests 10 anysApilant els diaris editats s’arribaria a l’alçada de la termosfera

121,9

qui

lòm

etre

s

Aviació

Globus meteorològic

Meteors

Llançadora espacial

Satèl·lit

24.072 quilòmetres

Més de seixanta milions de diaris Més suposen, com a xifres curioses i que exemplifiquen el volum i el que representa aquest mitjà de comunicació, 121.833 metres d’alçada, 24.072 quilòmetres de longitud, 6.980.676 metres quadrats, 13.961 metres cúbics i 3.717.419 quilos de paper.

DESÈ ANIVERSARI 913/03/2014 diarimés

10 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

La fortalesa dels mitjans localsCONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

En uns moments de canvi de paradigma, com els actuals, els mitjans de comunicació esdevenen peça fonamental no només per explicar els canvis, sinó també per contribuir-hi. En aquest sentit, i malgrat la irrupció potentíssima dels mitjans digitals i de les xarxes socials, els mitjans de comunicació tradicional tenen encara un paper impor-tantíssim en tot aquest procés de transformació social.

En l’àmbit local encara destaca més la presència i la força de la rà-dio, la televisió i la premsa escrita. Són encara mitjans de referència

per una part molt important de la població que vol saber què passa al seu poble, a la ciutat veïna i a la comarca del costat. Aquests mitjans són els veritables coneixedors del nostre entorn i tenen la capacitat d’explicar la nostra realitat immediata i d’analitzar-la amb total co-

neixement de causa, i és per això mateix que tenen tanta credibilitat i fortalesa. Exemple de tot això, a els nostres comarques és el Diari Més, que va aparèixer ara fa 10 anys. El Diari Més compleix perfecta-ment aquest paper d’explicar la nostra vida quotidiana, d’analitzar el nostre dia a dia, de posar en contacte emissors i receptors d’infor-mació de la nostra contrada, que som tots nosaltres. El seu format, el seu caràcter i la seva idiosincràsia l’han convertit en un mitjà de referència.

En aquests 10 anys, el Diari Més ha fet una trajectòria ferma i, sen-se preses però sense pausa, s’ha fet un espai en l’àmbit comunicatiu de casa nostra i ha consolidat el seu paper com a mitjà informatiu. És per tot plegat que els felicitem per la feina feta i els desitgem que continuïn treballant amb seriositat i rigorosament com fins ara, i per molts anys més.

Moltes felicitats i endavant!

JOAQUIM CALATAYUDPresident del Consell Comarcal del Baix Camp

El Diari Més compleix perfectament aquest paper d’explicar la nostra vida quotidiana, d’analitzar el nostre dia a dia, de posar en contacte emissors i receptors d’informació de la nostra contrada, que som tots nosaltres. El seu format, caràcter i idiosincràsia l’han convertit en un mitjà de referència.

RedaccióUn dels puntals del Diari Més és sens dubte la publicitat. Aquest mitjà de comunicació és una plataforma perfecta per a què tot tipus d’institucions, empreses i establiments comercials donin a conèixer la seva activitat, ja sigui purament comercial i propagan-sítica com també d’activitats, d’interès general.

El Departament Comercial treballa diàriament per oferir les tarifes més avantatjoses per als clients, a més també per a què la publicitat que es realitza sigui més efectiva. El departament està encapçalat per Contxi Joan i format per les comercials Mercè Ripoll, Maria Molleda, Iolanda Miró i Antònia Turull. Aquest equip humà treballa totes les àrees de distribució del Diari Més, per tal que tothom qui ne-cessiti o estigui interessat en fer publicitat en un mitjà de refe-rència com és el Diari Més, tingui totes les facilitats possibles.

No hi ha excuses, els benefecis són moltsSe’n poden donar moltes de ra-

ons per publicitar-se a les pàgi-nes del Diari Més, però en reco-llim les més essencials.

Una de les raons principals per anunciar-se al Diari Més és que a nivell d’arribada al públic

potencial és altíssim. Aquest producte informatiu es dis-tribueix diàriament a més de

500 punts del Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp i Baix Penedès. Cada dia surten al carrer 25.000 exemplars, fet que fa que moltís-sima gent el tingui a les mans i se’l llegeixi.

D’altra banda, però no desvin-culat amb la primera raó, és que és un diari de referència. Molts són els ciutadans de condicions socials ben diverses que troben en el Més la informació que busquen sobre la seva ciutat o municipi; per aquest motiu tan bo és anunciar algun servei per a infants, com per a gent gran, de nivells econòmics diferents. Sempre hi ha algú interessat.

L’equip de professionals co-mercials que hi ha al darrere tenen experiència més que demostrada en aquest sector i saben quines són les millors condicions per a cada client. El tracte proper, familiar i de confi-ança és primordial al Diari Més, és per això que el client sempre troba consell de les comercials.

Anunciar-se el Diari Més és també senyal de poder crear una imatge gràfica personalitzada, si no es té. I és que en el depar-tament hi ha Sara Sorando que

és l’encarregada d’edició de pu-blicitat que sempre dissenya els anuncis i promocions d’acord amb els gustos dels clients, però també aportant idees i consells perquè els anuncis siguin atrac-tius a la vista i efectius.

Hi ha diferents maneres d’anunciar-se, d’acord amb les tarifes que s’estableixen, que per altra banda, són uns preus realistes a la situació actual, que el departament comercial ajusta al màxim perquè el client tingui un bon servei a un cost molt eco-nòmic. En aquest sentit, hi ha di-ferents mides d’anuncis, des dels més petits, als de mitja plana o pàgina sencera; els que es poden ubicar a la portada o a la contra-portada, o també com a patrocini d’alguna secció específica com el temps o la vinyeta del Napi.

Una altra de les raons és que el Diari Més prepara mensual-ment uns especials de temàtica ben diversa. En aquest sentit, les empreses del sector tenen en aquests monogràfics l’opor-tunitat de poder-hi participar donant a conèixer la seva tasca en unes pàgines que segur lle-giran els interessats en l’àmbit,

CRISTINA AGUILAR

El Més prepara cada mes monogràfics de temàtiques diverses, una manera efectiva de publicitar-se.

DEPARTAMENT COMERCIAL

Moltes raons per anunciar-se al Més Una de les bases del Diari és que és una plataforma on empreses, institucions i establiments poden donar a conèixer la seva activitat amb efectivitat

1113/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI

així com el públic en general. La periodista Laura Gómez és l’en-carregada d’elaborar aquests especials, així com també els di-ferents reportatges que es realit-zen als anunciants que fan cam-panyes amb el Diari Més. Sovint són aquests reportatges els que atrauen el lector i molts anunci-ants que ja han confiat en el Més corroboren aquesta premissa. En definitiva, és un dels molts avantatges que té anunciar-se al Més i és que a través d’aquests reportatges es dóna més infor-mació al client de l’empresa o el servei que s’està oferint.

Així mateix, hi ha també l’op-ció d’encartament al Diari, una possibilitat que els clients poden

contemplar i que les comercials poden explicar les condicions, la quantitat d’exemplars que s’han d’encartar perquè la modalitat de publicitat sigui efectiva.

Els classificatsEl Diari Més és un diari proper, ciutadà i de fàcil lectura, on tot-hom i té cabuda. Per aquesta raó, no cal ser empresa o establi-ment o institució per posar un anunci. I és que el Més té, com la gran majoria la seva secció dels classificats. Aquesta secció és un servei als ciutadans que veuen possible poder publicitar el seu negoci, empresa o activi-tat a uns preus realment molt econòmics. A més, qui busca

quelcom en els classificats sem-pre té una resposta afirmativa. Aquest apartat està dividit per seccions per fer-lo més senzill a la consulta i àgil en la recerca de quelcom que pugui interes-sar. Així es pot trobar la secció d’immobiliària, treball, motor, amistat, relax, ofertes de tre-ball, tarot, reformes de la llar o compres entre d’altres. Marta López i Núria Clos són les per-sones responsables de gestionar aquests anuncis.

Tots els interessats en anun-ciar-se al Diari Més poden tru-car al 977 21 11 54, enviar un cor-reu a publicitat@mestarragona.com o venir a les oficines en ho-rari de 9 a 14 o de 16 a 19 hores.

CRISTINA AGUILAR

12 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

Deu anys i MésREUS

Deu anys és un període de temps prou destacat per valorar l’encert d’un projecte empresarial. En el cas del Diari Més, un projecte empresarial i professional emmarcat en un sector tan dinàmic com el dels mitjans de comunicació, celebrar els deu anys de trajectòria és un exemple d’èxit rotund. I ho és, sobretot, perquè en aquests deu anys el Diari Més ha estat fidel als seus plantejaments inicials, a una fórmula periodística innovadora en el seu moment que ha sabut convertir-se en una opció molt ben valorada pel públic.

Un diari gratuït d’informació local, redactat íntegrament en català i amb un plantejament periodístic professional era, i és encara avui, una novetat en el panorama de mitjans de comunicació local. La tas-ca dels professionals que integren l’equip, que fan possible que una nova edició del diari surti al carrer cada dia de dilluns a divendres, ha demostrat, amb la contundència dels resultats, que la idea era una idea pensada i sostinguda per una bona base, propera al territori i implicada en la seva dinàmica. Avui, el Diari Més és un mitjà de re-ferència que, des del seu espai propi, col·labora a construir la imatge col·lectiva de la nostra realitat perquè tots plegats la sentim més a prop i ens la fem una mica més nostra.

És per això que, des de l’Ajuntament de Reus, vull fer arribar a to-tes les persones que ho han fet possible, amb el seu treball i la seva il·lusió, la meva enhorabona, i encoratjar-los perquè el projecte con-tinuï endavant, consolidant encara més el seu espai a casa nostra.

Per molts anys!

CARLES PELLICERAlcalde de Reus

Enhorabona! TARRAGONA

Cada dia els tarragonins i les tarragonines tenen una cita ineludible amb les pàgines del Diari Més Tarragona, ja sigui a l’autobús o fent un cafè, es posen al dia del pols ciutadà i descobreixen en quin món viuen. Avui, la societat muda d’horitzons i els valors canvien, però hi ha sentiments que resisteixen el pas dels segles com l’esperit de la ciutadania de Tarragona.

És clar, que si els nostres avantpassats aixequessin el cap no en-tendrien res del que succeeix. Avui l’idioma està farcit de paraules en argot, tecnicismes, acròstics i anglicismes. Això, fins el punt que els hi semblaria un llenguatge jeroglífic i espès: Smart City, facebo-ok, slow food etc.

Els temps actuals de crisi econòmica, de valors i de reptes de-manden una actitud compromesa amb la nostra societat. A més, la velocitat en què es transmeten els coneixement i les notícies, tam-bé és un repte que la premsa de proximitat ha d’afrontar. Així les co-ses, Més Tarragona ha fet de notari de moltes fites i esdeveniments del devenir ciutadà. La recuperació dels edificis de la Tabacalera, el Banc d’Espanya, la Capital de la Cultura Catalana, la posta en marxa de l’EOI, etc., només són algunes pàgines d’una agenda molt ata-peïda. Durant deu anys, el testimoni quotidià de l’actualitat s’ha vist reflectit en les pàgines del diari Més Tarragona, talment com un mirall fidel del que passa en el nostre entramat social i cultural, i en els engranatges comercial i industrial.

Lluny de les deformacions convexes o còncaves que distorsionen la realitat, des de les pàgines del Més Tarragona, hom hi troba l’àni-ma de la ciutat.

Aprofito aquesta avinentesa per felicitar a l’equip de periodistes i treballadors, però també als lectors i lectores del Més Tarragona, amb motiu d’un aniversari tant rodó. Enhorabona!

JOSEP FÈLIX BALLESTEROSAlcalde de Tarragona

RedaccióMoltes persones, que pertanyen o no al món de la comunicació, que van dir en el seu moment que els mitjans en paper deixari-en d’existir amb la irrumpció de les noves tecnologies, contem-plarien l’actualitat des de l’es-tupefacció. Si en un primer mo-ment es va témer pels mitjans de paper, actualment aquests han sabut conjugar el seu paper tra-dicionalista amb l’aprofitament de les noves tecnologies per ar-ribar a més gent.

No es menteix quan s’expo-sa que en aquests darrers anys molts han estat els diaris, ma-joritàriament gratuïts, que han

desaparegut donada la situació de crisi. Una de les excepcions es troba precisament en el Dia-ri Més, que tot i la complicació amb la que el gremi de la comu-nicació viu avui, ha sabut donar el què els lectors busquen i, a més ha sabut aprofitar i crear sinèrgies amb les xarxes. És per aquest motiu que el Més es pot consultar a través de la seva pà-gina web www.diarimes.com.

En aquest espai web no no-més es pot trobar l’edició diària del Diari, sinó que hi ha a dis-posició de tots els internautes el servei d’hemeroteca on es poden consultar en versió de pdf totes les edicions disponibles

des del 2011 en endavant. A banda d’aquest servei, tam-

bé es poden consultar les tarifes publicitàries, i on trobar les dues redaccions que hi ha: la central a Tarragona i la delegació que hi ha a Reus. Així mateix, hi ha tots els contactes de correu elec-trònic per posar-se en contacte amb l’equip humà que forma el Diari. I també hi ha un apartat per conèixer els diferents punts

de distribució de les quatre co-marques on es reparteix el Diari Més.

La pàgina web inclou alguns vídeos interessants, com per exemple el de Tarragona des de l’aire i facilita a tots els usuaris a poder enviar cartes d’opinió, en-tre d’altres serveis.

En aquest sentit, des que la pàgina web es va posar en marxa ja acumula a data d’avui 1.637.784

visites, tal i com indica el comp-tador que hi ha al web.

A banda de la web, el Diari Més també comparteix la seva edició diària a través de les xar-xes socials més conegudes i uti-litzades pels ciutadans a nivell mundial, com són el Facebook i Twitter. En aquest sentit, pel que fa a Twitter, el Diari Més té 735 followers i al Facebook té 1.195 seguidors, unes xifres elevades,

tenint en compte que l’activitat principal que el Diari Més en les xarxes socials és fer arribar la seva edició en pdf a més usuaris, els que per motius diversos no poden agafar la versió en paper, però que a través dels dispositius electrònics poden llegir cada dia el Més. Des del Diari es creu en la importància de les noves tecno-logia i en el fet d’estar present en aquestes.

CRISTINA AGUILARINTERNET

Combinar la tradició del paper amb la immediatesa de les xarxes socialsEl Diari Més està present a la xarxa a través de la seva pàgina web, Facebook i Twitter

La pàgina web del Diari Més ha rebut més de 6 milions de visites des que es va posar en marxa

Amb voluntat de serveiVALLS

La celebració del desè aniversari del diari Mes representa tot un èxit per l’equip humà que, dia a dia, ha mantingut la vo-luntat de servei informatiu i d’implicació amb el con-junt dels pobles i ciutats de les nostres comarques. En aquesta dècada de treball i esforç, de trajectòria perio-dística ja consolidada, des de les pàgines del diari s’ha fet premsa al costat dels ciutadans i s’ha estat altaveu plural de les seves aspiracions i anhels.

Les nostres comarques i el conjunt dels municipis que integrem el Camp de Tarragona compartim un territori, un paisatge, un es-pai de relacions socials, culturals i econòmiques i hauríem de ser capaços, a la vegada, d’afrontar junts, en definitiva de compartir, tots aquells projectes de futur que ens faran ser un territori dinà-mic, de prosperitat i de referència. Per això, en aquests moments de canvis, reptes i, també d’oportunitats, el paper dels mitjans de comunicació té una gran rellevància al fomentar precisament es-pais de diàleg i punts de trobada per a la participació, el debat i la reflexió. En aquest sentit, des d’aquestes línies, vull felicitar tot l’equip que, al llarg d’aquests deu anys, està fent possible el Diari Més, tot encoratjant-los a mantenir precisament aquesta vocació de servei informatiu plural i obert.

ALBERT BATETAlcalde de Valls

El Diari Més és un mitjà de referència que col·labora a construir la imatge col·lectiva de la nostra realitat

En aquesta dècada de treball i esforç, de trajectòria periodística ja consolidada, des de les pàgines del diari s’ha fet premsa al costat dels ciutadans i s’ha estat altaveu plural de les seves aspiracions i anhels

1313/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI2004-2014

RedaccióDeu anys no se celebren tots els dies. Que un mitjà de comunica-ció, dels que es pot anomenar del ram dels tradicionals, com és el Diari Més, compleixi la seva pri-mera dècada de vida té molt de mèrit. Cada dia, en els mitjans de comunicació que van quedant hi ha notícies molt desoladores per al món de la comunicació que informen que un mitjà ha deixat d’informar.

Els temps no són fàcils per ningú, i el Diari Més no és una excepció, però en el dia del desè aniversari no és bo mirar tot allò negatiu que hi ha actualment i el que cal és mirar al present i so-bretot cap al futur.

El Diari Més ha apostat per fer un periodisme de proximitat, on el món local té un pes molt important, amb la intenció que els ciutadans puguin trobar en les pàgines d’aquest gratuït tot allò que els afecta de prop i que els interessa. D’altra banda, l’ac-tualitat és canviant i sovint hi ha notícies de caire més general que no es poden deixar passar. Diàriament, el Més recull en la seva pàgina de Catalunya- Espa-nya- Món, aquelles informacions que són igualment rellevants,

però que tenen un caràcter més generalista.

En aquests deu anys, els nos-tres lectors han pogut llegir in-formacions de tot tipus, algunes molt destacades que han durat dies, setmanes i fins i tot mesos, així com d’altres que han estat portada o titular destacat per unes hores, les que precisament dura una jornada.

Des de la direcció i redacció del Diari Més, s’ha cregut oportú que en el marc d’aquesta celebra-ció dels deus primers anys s’ofe-reixi una mirada retrospectiva a aquelles notícies més importants de cada un dels anys.

Així doncs, en aquestes prope-res pàgines d’aquest especial, els lectors podran recordar alguns dels fets més destacats en l’àmbit general, així com també en àmbit més local. Amb aquesta mena de resum, hom s’adona de com el temps passa volant i és que segur que més d’un lector dirà la típica i tòpica frase: «ja han passat tants anys d’això!!!».

En cada un dels anys s’ha destacat un fet general i un altre d’àmbit més local. Malaurada-ment, aquest cop d’ull cap enre-re s’inicia amb un dels fets més impactants dels darrers temps.

El Diari Més sortia al carrer el dia 12 de març amb el seu número 0, però amb una portada que mai s’hagués volgut publicar, la dels atemptats dels trens de Madrid.

La mort del papa Joan Pau II, els canvis de govern tant en l’àmbit estatal, com autonòmic i sobretot en el món local, el referèndum de l’Estatut, les manifestacions en pro de la independència de Cata-lunya, l’ascens a primera divisió del Nàstic de Tarragona o la Can-didatura pels Jocs del Mediterra-ni són algunes de les notícies que es poden recordar.

Una mirada retrospectiva a una dècada d’informacióCanvis de govern, la mort de Joan Pau II o les manifestacions a favor del dret a decidir són algunes de les notícies més remarcables

L’11-M va marcar l’inici del Diari Més, amb una portada especial del número 0

Els esdeveniments de la política catalana han captat l’atenció mediàtica els darrers anys

La Paula Espiñena celebra els seus 10 anys el 21 de març

Segurament són molts els infants que van néi-xer el març del 2004. Un d’aquests és la Paula Espiñena, que el proper 21 de març celebrarà els seus 10 anys, justa-ment els mateixos que el Diari Més. La Paula explica que ella va néixer el dia que comença la primavera, una de les estacions que més li agrada, així com també la pràctica de la gimnàstica rítmica i és que tal i com es defi-neix «sóc molt elàs-tica». De la gimnàs-tica rítmica li agrada tots els aparells. «Ara hem començat a fer un ball amb la pilota, i també miro pel tele-deporte les competi-cions de gimnàstica», explica la Paula. A més d’aquesta afecció, la Paula és una nena

que li agrada anar a l’escola, sobretot fer l’as-signatura d’informàtica i és que, segons la seva mare, és una nena molt intel·ligent i llesta,

amb una gran facilitat per als estudis. Li encanta la lectura de llibre d’aventures i miste-ris, perquè segons la Paula «li fan trencar el cap». De moment, encara no és una lec-tora assidua del Diari

Més, tot i que alguna vegada l’ha fullejat i li sona que quan va néixer ella i el Més, «quelcom de polí-tica va passar molt important». El què sap segur és com celebrarà aquests deu anys.

«Faré una festa de pijames amb algunes amigues a casa, el divendres; i el cap de setmana ho celebraré amb la família», diu la Paula.

14 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI2004

RedaccióEren les 7:36 del matí, hora pun-ta, quan van començar a explo-tar unes bombes col·locades dins d’unes motxilles en diver-sos trens de rodalies de Madrid. Començava aleshores un episo-di dramàtic i el segon atemptat terrorista més important de tot Europa.

En total van ser 10 motxilles les que van explosionar en qua-tre trens: un situat a l’estació d’Atocha, un altre a l’alçada del carrer de Téllez, just a l’entra-da de l’estació d’Atocha i altres bombes a un tren parat a l’esta-ció del Pozo del Tio Raimundo i el quart a l’estació de Santa Eu-genia.

Els serveis d’emer-gència de Madrid es van traslladar al llocs dels fets per socór-rer als ferits i recollir als viatgers que van morir a l’acte. 191 víc-times mortals i més de 1.800 ferits va ser

el balanç oficial que les autori-tats van donar el 23

de març de 2014. Es van tro-

bar dues m o t x i l l e s

que no v a n e x p l o -

sionar i gràcies a

l’anàlisi es va saber que els terro-ristes van utilitzar GOMA-2 ECO, metralla, un detonador i telèfons mòbils que feien les funcions de temporitzador.

Manifestacions i dubtes en l’autoriaEn un primer moment el govern espanyol, del Partit Popular, va culpar dels fets a la banda ETA,

tot i que el modus operandi in-dicaven cap a una altra direcció. Finalment, els dubtes sobre l’au-toria es van resoldre quan es va trobar un vídeo en una paperera, on un home amb accent marro-quí, qui afirmava ser Abu Dujan al Afgani, detingut pels atemp-tats, reivindicava l’autoria en nom d’Al-Qaeda.

Paral·lelament, milers d’es-

panyols van sortir al carrer els dies següents als atemptats per clamar per la pau i en solidaritat a les famílies de les víctimes. Tar-ragona, Reus i les Terres de l’Ebre en van ser un clar exemple, on ciutadans de totes les edats no es van quedar passius davant de l’escenari que s’obria.

Uns dies més tard, el 3 d’abril, amb l’investigació oberta, la po-

licia va localitzar en un pis de Leganés, a diversos membres del comando terrorista islamista. Van rodejar el pis on estaven i, al veure’s acorralats, van fer ex-plosionar el pis i van suïcidar-se a l’acte.

En aquesta acció va morir un agent del cos especial de la po-licia, a més de tots els membres del grup islamista.

L’atemptat que ens va fer despertar bruscamentEl grup terrorista Al-Qaeda va col·locar unes motxilles bomba a quatre trens de rodalies a Madrid, provocant 191 morts i 1.800 ferits

En un primer moment el govern estatal va considerar a ETA com autora dels atemptats

A Tarragona, Reus i Terres de l’Ebre es van organitzar manifestacions de condemna

Jaume Pujol pren el relleu de Sistach com a Arquebisbe de Tarragona

RedaccióUna de les notícies més destacades

d’àmbit local va ser el relleu al capda-vant de l’Arquebisbat de Tarragona.

La Santa Seu va nomenar el 15 de juny del 2004 com a nou Arque-bisbe de Tarragona, Jaume Pujol, prelat de l’Opus Dei, qui substi-tuïa a Lluís Martínez Sistach, que el Papa Joan Pau II va nomenar com a Arquebisbe de Barcelona.

El Vaticà també va decidir desmembrar l’arxidiòcesis de Bar-

celona, en tres diòcesis: la de Barce-

lona, Terrassa i Sant Feliu del Llobregat. Aquesta decisió va ser controvertida per a alguns sectors de l’Església Catalana.

Jaume Pujol Balcells va néixer a Guis-sona l’any 1944. Va ser ordenat sacerdot el 5 d’agost de 1973 a la Pontifícia Ba-sólica de San Miguel de Madrid. Entre el 1962 i el 1973 va estudiar en el Col·legi Romà de la Santa Creu de Roma, es va doctorar en Ciències de l’Educació per la Universitat de Navarra i va cursar estudis eclesiàstics. Durant anys ha estat vincu-lat a la Universitat de Navarra.

El dia 19 de setembre de 2004, a la Ca-

tedral Metropolitana i Primada de Tarra-gona, va ser consagrat bisbe i va prendre possessió canònica de l’arxidiòcesi, i el dia 29 de juny de 2005 va rebre el pal·li de mans del papa Benet XVI, a la basílica de Sant Pere del Vaticà. De 2005 a 2011 ha estat membre de la Comissió de Se-minaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, i des del 2005 és membre de la Comissió Episcopal d’En-senyament i Catequesi de la mateixa Conferència Episcopal. El 8 d’abril de 2011 va ser designat «Fill adoptiu de Tar-ragona» per l’Ajuntament de Tarragona.

El Vaticà divideix l’arxidiòcesis de Barcelona en tres diòcesis: Barcelona, Terrassa i Sant Feliu

DESÈ ANIVERSARI 1513/03/2014 diarimés

16 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

RedaccióEn els primers mesos del 2005 tot el món va poder veure com la salut del papa Joan Pau II es de-teriorava. El Sant Pare va ser sot-mès a una traqueotomia el 24 de febrer i el dia 13 de març tornava a les seves estances al Vaticà per celebrar els actes de la Setmana Santa. Els fidels presents a la pla-ça de Sant Pere van poder veure com les forces de Joan Pau II ana-ven minvant. En la seva darrera aparició, el Sant Pare va aparèi-xer a la finestra de la seva habita-

ció i va intentar beneir els fidels, però ni tant sols va parlar. Als 84 anys, Joan Pau II va morir al seu apartament privat el dia 2 d’abril de 2005. A partir d’aleshores s’iniciaven uns dies que s’ano-menen tradicionalment «seu va-cant» i on el cardenal camarlenc de Joan Pau II, l’espanyol Eduar-do Martínez Somalo va assumir les tasques d’administració dels béns i els drets temporals de la Santa Seu.

Tot i que l’enterrament del papa Joan Pau II va ser de caràc-

ter privat, el funeral va ser un dels més multitudinaris, en el qual diverses personalitats del món de la política, caps d’estat i de govern es van reunir a la Ciu-tat del Vaticà per donar-li l’últim adéu al papa viatger.

Joan Pau II va ser escollit com a successor de Sant Pere el 16 d’oc-trubre de 1978 després de dos dies de deliberacions del Con-clau. Se’l va anomenar el papa viatger, ja que en els seus anys de Pontificat, Joan Pau II va realitzar 144 viatges per Itàlia i 104 viatges

més, fora de les fronteres italia-nes, visitant un total de 129 pa-ïsos diferents, alguns d’aquests diverses vegades.

Una vegada van finalitzar els actes funeraris per Joan Pau II, es va iniciar el Conclau que havia de desig-nar el nou Papa. El Conclau va començar el 17

d’abril i dos dies més tard, des-prés de quatre rondes de votaci-ons va ser escollit papa el carde-nal Ratzinger, d’origen alemany. L’elecció va coincidir amb la festa de Sant Lleó IX, el papa alemany més important de l’Edat Mitjana. Val a dir que el cardenal Ratzin-ger era una dels preferits per succeir Joan Pau II. En la inaugu-ració del pontificat del cardenal Ratzinger, qui va escollir el nom de Benet XVI, va ser el cardenal Medina l’encarregat d’imposar-li el pal·li, mentre que Angelo So-dano, cardenal bisbe d’Albano li v a col·locar l’anell del Pesca-

dor. Benet XIV es va diri-gir per primera

vegada als f i d e l s

en ita-lià.

El catolicisme s’acomiada del Papa viatger

El 19 d’abril, el cardenal Ratzinger va ser escollit successor de Joan Pau II en el segon dia de Conclau

Joan Pau II va morir als 84 anys, a la seva habitació privada de la Santa Seu

Un cas sense resoldre: la desaparició de la jove Aurora Mancebo

RedaccióUn cas que sens dubte va ocupar di-verses portades del Diari Més va ser la desaparició de la veïna dels Boscos de Tarragona, Aurora Mancebo. Aquesta jove tarragonina, de 24 anys aleshores, va sortir de casa seva per donar un pas-seig i ja no va tornar més. En el moment de la seva desaparició, Aurora Mancebo seguia un tractament mèdic per una de-pressió causada per una agressió produ-ïda uns quants anys abans. No portava ni telèfon mòbil ni altres objectes perso-nals, només una Bíblia, que va aparèixer

juntament amb les seves robes el 10 de març de 2004, a dos quilòmetres del do-micili familiar, amb rastre de sang de la jove. Aquest fet va estranyar als pares, ja que ni ells ni Aurora Mancebo eren religiosos. De fet uns dies abans, havia començat a sortir més del que era nor-mal i hi havia notes als seus escrits un a mica sospitosos. En una d’aquestes nits, segons els testimonis del cas, va conèi-xer a Edgar, un jove que treballava a la cafeteria Lemans.

El cas de la desaparició d’Aurora Man-cebo es va començar a investigar però

els progressos van ser més aviat pocs, i a l’abril de 2005 es va detenir dos pres-sumptes implicats en la desaparició. Per un cantó el jove Edgar M.G, que al 2005 tenia 18 anys, i que vivia amb la seva àvia a El Morell. Un dels companys de feina de la cafeteria va explicar a la policia que Edgar M.G li va confessar que havia es-

tat amb Aurora la nit de la desaparició i que aquesta va morir mentre mantenien relacions sexuals. Edgar es va espantar i va explicar que havia enterrat el cos a El Morell. Així doncs, la policia el va dete-nir com a presumpte homicidi d’Aurora, però mesos després va quedar en lliber-tat després de pagar una fiança, tot i se-

guir imputat. El cos d’Aurora Mancebo es va buscar seguint les indicacions del company de feina d’Edgar per al Morell, però no es va trobar.

El cas va commocionar tota la soci-etat tarragonina i en diverses ocasions van sortir al carrer per donar suport a la família i demanar la veritat del cas.

L’alemany Joseph Ratzinger va ser escollit nou Papa, que va triar el nom de Benet XVI

La ciutadania tarragonina va sortir al carrer per donar suport a la família i demanar l’aclariment del cas

2005

DESÈ ANIVERSARI 1713/03/2014 diarimés

18 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI2006

RedaccióL’any 2006 va estar marcat per un fet polític de relleu que, pos-teriorment ha tingut conseqüèn-cies a tots els nivell. El 18 de juny d’aquell any la ciutadania va ser cridada a les urnes per aprovar o no en referèndum el nou Estatut d’Autonomia sortit del Congrés dels Diputats i del Senat. La ciu-tadania va donar la seva confor-mitat amb un 73,90% dels vots favorables enfront del 20,9% en contra i un 5,34% de vots en blanc, a nivell de tot el territori català.

El camí fins a la votació en re-ferèndum però havia estat llarg. Tot el procés s’engega el 30 de setembre del 2005 quan, després de dos dies d’intenses negoci-acions, el Ple del Parlament de Catalunya aprova la proposta de reforma de l’Estatut d’Autono-mia. Els grups parlamentaris de CIU, PSC, ERC i ICV en van donar suport mentre que el PPC va vo-tar en contra.

Aquesta proposta de reforma es va presentar al Congrés dels Diputats el 2 de novembre de 2005 per tres ponents del Par-lament de Catalunya: Artur Mas (CIU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod Rovira per part d’ERC, els quals van explicar als diputats perquè era necessari la reforma de l’Estatut, el perquè Catalunya és una nació i els can-vis soferts a la societat en les dar-reres tres dècades. Es constitueix aleshores una comissió mixta Estat-Generalitat per negociar el contingut del nou Estatut, en el marc de la qual el govern estatal del PSOE presenta una proposta

de redactat alternatiu de la llei, que modificava la majoria dels articles. Els partits catalans re-ben amb escepticisme la propos-ta i es comença a negociar partit a partit.

El 21 de gener, Artur Mas i el president Zapatero firmen el que es coneix com l’acord de la Mon-cloa sobre el redactat final que modifica notablement l’apro-vat pel Parlament de Catalunya. Després d’una llarga i comple-xa negociació d’esmenes entre els partits amb representació al

Congrés, es van retocar més del 50% dels articles. El març de 2006, la proposta de l’Estatut és aprovada per les Corts Generals

i al maig pel Senat. Així doncs, l’últim tràmit va ser quan Pas-qual Maragall convoca el refe-rèndum per aprovar l’Estatut el

18 de juny. Els partits enceten la campanya, amb CIU, PSC i ICV demanant el vot pel sí, i ERC i PP —per motius diferents—, dema-nant el no.

A la província de Tarragona A la província de Tarragona, el ‘sí’ guanya amb claredat, tal i com ho fa a la resta de Catalunya. Els vots afirmatius a la demarcació van ser de 180.565, un 72,39% del total dels ciutadans que van exercir el seu dret a vot, mentre que el ‘no’ va sumar 56.151 sufra-

gis, un 22,51%. El vot en blanc va comptar amb el suport del 5,10% dels votants. La demarcació de Tarragona va ser la de Catalunya on el ‘no’ va obtenir més suport. D’altra banda, pel que fa a la par-ticipació total, aquesta va ser de poc més del 49% del cens electo-ral de Catalunya, una xifra consi-derada excessivament baixa per tots els partits.

L’Estatut d’Autonomia de Ca-talunya va entrar en vigor el 9 d’agost de 2006. Després de la seva entrada en vigor, el text va rebre set recursos d’inconstitu-cionalitat per part del Partit Po-pular, el Defensor del Poble i del govern de les comunitats autò-nomes de Múrcia, la Rioja, Aragó i les Illes Balears.

L’inici del perquè de tot plegatEls catalans van votar a favor del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya el 18 de juny de 2006

Tarragona va ser la demarcació catalana on el «no» va obtenir més suport

L’opció favorable del nou Estatut va rebre un 73,90% a tot el territori català

La ciutat de Tarragona es bolca amb el Nàstic

RedaccióUnes 12.000 persones es van reunir a la plaça de la Font per veure el partit del Nàstic contra el Xerès de la jornada 40 de la Lliga de Segona Divisió, al 3 de juny de 2006. Al Nàstic només li va caldre un punt per assolir una fita molt important: l’ascens a primera divisió, després de 56 anys.

Els herois d’aquell ascens van ser Ruben Pérez, Manel Ruz, David Garcia, Llera, Lupidio, Carlos Merino, Abel Bua-des, David Cuéllar, Diego Torres, Antoni Pinilla i Jon Pérez Bolo. Aquesta van ser l’alineació amb la qual l’entrenador Luis César va afrontar al matx i la que ha pas-sat a la història del Nàstic. Els jugadors

del conjunt grana van aconseguir fer una segona volta de la competició, gai-rebé impecable, assolint 43 punts dels 57 possibles.

La ciutat de Tarragona es va bolcar amb l’equip i va celebrar l’èxit dels ju-gadors tarragonins. L’endemà d’aconse-guir l’ascens, un centenar d’afeccionats van anar a rebre l’expedició tarragonina a l’aeroport del Prat.

Després, la bogeria i el color grana va inundar tots els carrers de Tarragona i és que milers de seguidors no es van voler perdre com els jugadors van desfilar, agraint a l’afició, pel bellmig de la ciutat amb un autobús descapotable fins a la plaça de la Font.

Una vegada allí, la comitiva va ser rebuda per l’alcalde i les diverses auto-ritats que els esperaven a l’ajuntament. Els jugadors i l’entrenadors es van poder dirigir als seguidors que es van aplegar a la plaça de la Font, en una festa on no hi van faltar els tradicionals càntics A Pri-mera oé! i el olele, olala, ser del Nàstic és el millor que hi ha.

La festa va durar hores, i és que els

seguidors no volien parar de celebrar el que va ser una fita molt important pel Nàstic, és a dir, tornar a jugar en camps tan destacats com el Camp Nou o el Santiago Bernabeu i rebre al Nou Estadi alguns dels millors equips del moment.

El president del Nàstic d’aleshores, Jo-sep Maria Andreu també va expressar la felicitat que va suposar l’ascens a Prime-ra Divisió, després del patiment durant

tota la temporada i és que el Nàstic va fer una primera volta molt dolenta i se situ-ava en llocs del descens. Però la segona volta va ser magistral, ja que va vèncer en once partits consecutius; si afluixava a casa, en els partits com a visitants no donava treva. A partir de la jornada 21, el Nou Estadi va ser una fortalesa i va su-mar nou victòries i un empat, resultats que els van permetre jugar a primera.

L’equip grana va aconseguir pujar a la primera divisió, després de 56 anys, fent una segona volta impecable

DESÈ ANIVERSARI 1913/03/2014 diarimés

20 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI2007 Redacció

El 2007 va viure a nivell inter-nacional un fet que tota la co-munitat va descriure com un fet històric. El 26 de març, els líders del Partit Democràtic Unionista (DUP) i el Sinn Féin van arribar un acord per formar govern a Irlanda del Nord. Aquest país va viure aquest esdeveniment com un dia històric, després d’anys de conflicte. L’acord es va tan-car abans que vencés el límit a la mitjanit perquè es formés go-vern. En aquest sentit, el líder del DUP, Ian Paisley i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, va establir el compromís per compartir un go-vern a l’Ulster que s’iniciaria el 8 de maig. Aquest acord va arribar després que ambós líders man-tinguessin una reunió que, per primera vegada a la història, va ser cara a cara, perquè fins ales-hores tots els contactes havien estat a través d’intermediaris.

L’acord va arribar després de l’amenaça que els governs brità-nic i irlandés van fer de si abans de la mitjanit no s’arribava a una entesa per formar govern, l’auto-nomia d’Irlanda del Nord queda-ria suspesa de manera definitiva.

Perquè va ser històric?El pacte entre els unionistes i els republicans va ser la culminació dels acord del Divendres Sant de 1998, que consegraven un joc polític pacífic a Irlanda del Nord.

El pacte que es va establir al 26 de març va ser conseqüèn-cia de les eleccions que es van celebrar el dia 7 del mateix mes, on els unionistes van obtenir la majoria, 36 dels 108 escons de l’Assemblea. Els republicans, per la seva banda, van ser la segona força, amb 28 diputats. En aquest sentit, el govern britànic va po-sar com a condició per restaurar l’autonomia en el territori, que estava suspesa des del 2002, que ambdues faccions, arribessin a un acord amb data límit del 26 de març.

Els dos líders van afirmar estar compromesos amb la nova etapa que s’obria al territori d’Irlanda del Nord. En aquest sentit, Pais-ley va dir que «l’objectiu ha estat veure que l’autonomia torni en un context en el qual puguem fer

que hi hagi millores reals en les nostres vides i en les de totes les persones que viuen en aquesta part del Regne Unit».

Per la seva banda, el líder del Sinn Féin va afirmar després de la reunió on es va establir l’acord per un govern d’entesa, que «el Sinn Féin vol construir una nova relació amb tots els partits» i honrar el compromís adquirit perquè hi hagi un futur pacífic. No obstant això, va reconéixer que encara «existeixen reptes i dificultats». També va conside-rar que l’acord marcava una nova era en la política de la illa d’Irlan-da del Nord.

Un conflicte de llarg recorregutEl conflicte existent a Irlanda del Nord ha passat per diverses etapes, tot originant-se en la pro-funda divisió entre les comuni-tats protestant i catòlica, divisió que es va agreujar al segle XVII. La Corona britànica va traslladar a Irlanda del Nord a colons pro-cedents d’Escòcia i Anglaterra. La revolta que va néixer a Dublín al 1916 contra el domini britànic va culminar amb la partició de l’illa al 1921.

La República d’Irlanda va que-

Irlanda del Nord viu un acord històric Per primera vegada, els líders del Partit Democràtic Unionista i el Sinn Féin arriben a un enteniment per formar un govern executiu a l’Ulster

2113/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI

dar formada per 26 comtats del sud, mentre que els sis del nord pertanyen al Regne Unit.

Les periòdiques explosions de violència es van intensificar a la dècada dels 60 quan membres de l’Exèrcit Republicà Irlandés, el conegut com IRA van llançar atacs contra els soldats de Lon-dres.

El conflicte va provocar la mort de 3.600 persones. El 1997, l’IRA va anunciar un alto al foc, un fet que va desembocar en els acords del Divendres Sant del 1998. Un altre dels fets que tam-bé va comportar el conflicte és que l’Assemblea legislativa amb seu a Belfast quedés suspesa di-verses vegades, fins que Londres en va retirar l’autonomia al 2002.

ETA torna a les armesUn altre dels esdeveniments que va marcar el 2007 en el pa-norama nacional va ser l’anunci d’ETA que trencava la treva que havia anunciat el 24 de març

del 2006. La banda terrorista va posar una bomba a la terminal T4 de Madrid el 30 de desem-bre de 2006. Les reaccions van ser decebedores i és que durant uns mesos la banda havia deixat d’atemptar. En un comunicat que van remetre als diaris bas-cos Berria i Gara, ETA anun-ciava que a partir del 6 de juny es donava per finalitzat l’alto el foc permanent i argumentava la decisió assenyalant que «actual-ment no es donen les condicions mínimes per seguir amb un pro-cés de negociació» amb el govern espanyol al qui acusava de donar «pseudosolucions amb les quals no s’arriba enlloc». I afegia, que l’executiu socialista havia res-post a l’alto al foc amb detenci-ons, tortures persecusions.

En aquest sentit, en el comu-nicat es deixava ben clar que s’obrien de nou tot els fronts. Així mateix, la banda també cri-ticava al PNB per mentir quan «ha de defensar Euskal Herria».

2007Els dos líders irlandesos es van veure les cares per primera vegada en la reunió de l’acord

ETA anuncia un trencament de la treva que havia establert el 24 de març de 2006

Josep Fèlix Ballesteros aconsegueix l’alcaldia de Tarragona

RedaccióLes eleccions municipals del 2007 van su-posar un canvi radical en el panorama po-lític de la ciutat de Tarragona. El Partit dels Socialistes, encapçalat per Josep Fèlix Ba-llesteros, va obtenir en els comicis una vic-tòria sobre la resta de formacions polítiques i és que va sumar quatre regidors més que en les eleccions del 2003, obtenint fins a 13 regidors al consistori tarragoní i quedant-se a les portes de la majoria absoluta.

Després de 18 anys amb un alcalde con-vergent i després de la moció de censura que va apartar de l’alcaldia a Josep Maria Recasens, la capital tarragonina va tornar a escollir el candidat socialista.

En els comicis que es van celebrar el 27 de maig, el PSC va obtenir 20.365 vots, gaire-bé uns 2.000 més que en el 2003 i amb un 39,76% pel que fa al percentatge de vot.

El partit de Convergència i Unió, encap-çalat per Joan Aregio, tot i ser la segona

força més votada a Tarragona, va perdre en aquestes eleccions dos regidors. Aquests van ser uns mals resultats pels convergents que, després de 16 anys sent la primera for-ça a l’Ajuntament de Tarragona, van perdre més de 7.000 vots.

Un altre dels partits que no van obtenir bons resultats en les eleccions municipals del 2007 va ser ICV que no va obtenir cap representació al consistori. Per primera vegada, Lluís Balart era el cap de llista pels verds, després de tres convocatòries amb Dolors Comes com alcaldable. ICV-EUiA van obtenir el 4,76% dels vots, un total de 2.438 sufragis, menys de la meitat que qua-tre anys enrere.

El Partit Popular, encapçalat per pri-mera vegada per Alejandro Fernández, va aconseguir mantenir els quatre diputats de l’anterior legislatura. Ara bé, la formació conservadora va perdre en aquests comicis uns 1.500 vots.

Una altra de les formacions que va man-tenir els regidors que ja tenia en la legislatu-ra 2003-2007 va ser Esquerra Republicana de Catalunya, amb Sergi de los Rios com a cap de llista. Com els populars, els d’Esquer-ra també van perdre massa de vots passant dels 5.165 al 2003 als 3.938 que van resultar d’aquestes eleccions.

Altres nou formacions que concurrien a les urnes es van quedar fora de la forquilla del Ple de l’Ajuntament.

Amb il·lusió i responsabilitat Ballesteros va assumir el repte que els tarra-gonins i tarragonines van encomanar la nit del 27 de maig. Ballesteros va afirmar ales-hores que «Tarragona ha parlat i ha apostat pel canvi»; a més va afegir que «assumeixo el missatge dels tarragonins i tarragonines amb il·lusió i responsabilitat, així com també amb generositat». S’iniciava aleshores un període de socialisme a l’alcaldia tarragonina.

El PSC va obtenir 13 regidors, quatre menys que en les eleccions del 2003

22 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI2008

RedaccióEl 2008 va ser any d’eleccions generals, després de la primera legislatura amb José Luís Rodrí-guez Zapatero al capdavant de l’Executiu espanyol. En aquestes eleccions generals amb els resul-tats dels comicis a les mans es va veure més latent encara el bipar-tidisme existent a l’estat espa-nyol entre el Partit dels Socialis-tes i el Partit Popular. Un dels fets més notoris és que els dos partits grans van guanyar més suports per part de la ciutadania, men-tre que els altres partits el veien reduït. Tant és així que després dels comicis, Gaspar Llamaza-res va dimitir com a coordinador d’Izquierda Unida, pels mals re-sultats encaixats.

Pel que fa als resultats pura-ment numèrics, Zapatero va re-petir l’èxit de les anteriors elec-cions, i aquest cop va aconseguir 169 escons —durant tota la nit es va parlar de la possible majoria absoluta del PSOE, però no es va assolir —, amb un 43,6% dels vots ciutadans. EL PSOE va acon-seguir superar el PP en 885.000 sufragis.

José Luís Rodríguez Zapatero es va mostrar molt content pel suport rebut i va donar gràcies als votants per la victòria acon-seguida, no sense tenir un record per a la família de l’exregidor socialista Isaías Carrasco, asses-sinat el divendres abans dels co-micis per ETA.

Per la seva banda, Mariano Rajoy continuaria sent el cap de l’oposició, ja que el partit conser-vador va obtenir 154 escons, un 40,13% dels vots ciutadans. En aquest sentit, el líder del partit conservador va saludar als mili-tants del PP des del balcó de Gè-nova i va explicar que va telefo-nar Zapatero per desitjar-li sort «pel bé d’Espanya».

En clau catalana i tarragoninaEls comicis en clau catalana van tenir un clar perdedor i és que ERC va perdre més de 400.000 vots i com a resultat, el cap de llista per la província de Tarra-gona Lluís Aragonés es va que-

dar a les portes d’entrar a l’he-micicle.

Per la seva banda, Convergèn-cia i Unió es felicitava pels re-sultats finals, ja que van afirmar «haver resisitit al creixent bipar-tidisme». En aquest sentit, CIU va aconseguir onze representat a la cambra del Congrés dels Di-putats i situava a la coalició na-cionalista com a tercera força de l’hemicicle.

El Partit Socialista de Tarra-

gona van celebrar amb eufòria la consecució del quart diputat per a la província, un fet que el Francesc Vallès, número 1 per Tarragona va d e s c r i u re com «his-t ò r i c » . Els tar-ragonins també van t e n i r u n

moment de record per al com-pany Isaías Carrasco. En defini-tiva, pel que fa als diputats per Tar-ragona resultants de les eleccions van ser: Fran-c e s c

Va -

llés, Joan Ruíz, Lluïsa Lizárraga i Anton Ferré, pel PSC; Jordi Jané pel CIU i Francesc Ricomà pel PP. I els senadors: Judith Alberich

(ECP-PSC), Ramon Aleu (ECP-PSC), Pere Muñoz (ECP-ERC) i Josep Maldonado per CIU.

Gaspar Llamazares dimiteix com a coordinador d’Izquierda Unida

PSC de la província de Tarragona treu 4 representant al Congrés dels diputats

El PSOE torna a guanyar les eleccionsEl president Zapatero aconsegueix 169 escons i el PP escurça la distància obtenint 153 diputats

2313/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI2008Tarragona acull l’Any

Jubilar en record al màrtir Sant Fructuós

RedaccióL’any 2008 serà recordat a la província tarragonina i en especial a la ciutat de Tarragona per la celebració de l’Any Ju-bilar que va recordar el martiri de Sant Fructuós. El diumenge 20 de gener es va donar el tret de sortida a aquesta commemoració religiosa amb un acte litúrgic a la catedral de la ciutat. Més de 2.000 persones es van aplegar en l’acte simbòlic d’entrada a la Porta Sancta de la catedral, després d’una processó pels carrers de Tarragona, els quals es van omplir dels colors de l’església per a l’ocasió.

El primer dia de l’Any Jubilar 2008 es

va tancar amb una missa, la qual hi van assitir les autoritats de les comarques tarragonines, així com els representants eclesiàstics i de la societat civil.

L’Any Jubilar va portar a la ciutat de Tarragona diferents activitats a l’entorn de la commemoració del martiri i de la mort de Frutuós, bisbe de Tarragona durant el segle III i dels seus dos diaques Valerià i Gal·lie. La celebració es va rea-litzar durant tot un any, i el 21 de gener de 2009 es va cloure.

Durant el 2008 i en el marc de l’Any Jubilar es van portar a terme diferents actes, com el que es va celebrar l’ende-mà de la inauguració de l’Any Jubilar,

on l’Amfiteatre va ser l’escenari d’una pregària i on també es va llegir la Passió Fructuosi.

Exposicions, xerrades, conferències, actes litúrgics i la celebració del Congrés Internacional van ser els molts actes que es van celebrar en el marc de l’Any Jubilar.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pu-jol, exposava la seva satisfacció perquè la ciutat esdevingués un pols d’atracció per als molts creients i també que l’Any Jubilar 2008 portés grans peregrina-cions. Segons l’arquebisbe una de les jornades més maques de l’Any es va pro-duir amb la Diada diocesana en la que es van portar sants i patrons de tot arreu. En el seu moment Pujols va dir: «la gent s’emocionava molt en sentir el nom del seu poble.

Un dels actes més importants va ser l’Oratori Pau i Fructuós, amb la lletra de Joan Roig i música de Valentí Miserach que es va celebrar a la Catedral, però que també es va representar a l’església de Sant Joan de Valls i a la Prioral de Sant Pere de Reus. La valoració de l’Any Jubi-lar va ser molt positiva per tots els esta-ments que hi estaven involucrats.

Més de 1.500 persones van assistir els diferents actes que es van fer durant tot el 2008 a la ciutat

24 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

RedaccióSota el lema de campanya ‘Yes, we can’, Barack Obama sí que ho va aconseguir i el 20 de gener del 2009 jurava el càrrec com a 44è president dels Estats Units d’Amèrica davant de milions de persones que no es van voler perdre un fet històric: el primer president negre de la història d’aquest país.

L’acte de presa de possessió del càrrec va estar envoltat de fortes mesures de seguretat, tot i que Barack Obama juntament amb la seva família, van fer el darrer tram fins arribar a les escalinates del Capitol, a peu.

El president sortint George Bush també hi va ser present i l’acte va comptar amb l’actuació de la cantant Aretha Franklin.

Un altre dels fets destacats de la cerimònia és que el nou pre-sident dels Estats Units va fer el seu jurament sobre una Bíblia, la mateixa que va utilitzar en el seu dia Abraham Lincoln l’any 1861. Després de l’acte institucional, es va oferir un esmorzar de gala en honor al nou president per part dels líders del Congrés.

El primer discurs d’Obama com a presidentEn el primer discurs d’Obama com a nou president dels Estats Units, va fer una crida als seus ciutadans perquè treballessin conjuntament per aconseguir un «renaixament del país que permeti restaurar la prosperi-tat interior i la pau al món». En aquest sentit, Obama no va per-dre aquesta ocasió per demanar a tots els estadounidencs el seu compromís per sortir de la crisi econòmica en la qual estava el país immers.

El president va advertir que els reptes eren molts i reals i va assegurar que seria molt difícil complir-los a curt termini, tot i que hi posaria la seva empenta

i la maquinària perquè així fos possible. D’altra banda, Obama també va esmentar el fet de con-tinuar treballant per tal de plan-tar cara a les dues guerres que en

aquell any encara estaven latents: Iraq i Afganistan. En aquest sen-tit, Obama va tornar a reiterar una idea que venia esmentant en les darreres setmanes de la seva campanya electoral, a instar a què tots els ciutadans aportessin el seu granet de sorra.

I, per últim, Obama va dema-nar una nova forma d’entren-dre les relacions internacionals

i també va enviar un missatge clar i contundent els qui es proclamen ene-mics dels EUA.

El somni americàL’elecció de Ba-rack Obama com a president dels Estats Units va escenificar per-fectament el què popularment s’anomena el «somni americà» i és que els orígens del primer president negre de la història dels EUA són com qualsevol altre ciutadà. Obama va ser criat per la seva mare, nascuda a Kansas però que va viure a cavall entre Hawaii i Indonèsia; i els seus avis

materns. Obama va fer els seus estudis de secundària a Hawaii i va llicenciar-se en Art per la Uni-versitat de Columbia. Després pel seu pas per una financera inter-nacional, es trasllada a Chicago i va iniciar la seva carrera política, fins a ser el president dels EUA.

2009

L’acte d’investidura del nou líder va congregar a milers de persones

Obama va fer el jurament sobre la mateixa Bíblia que va utilitzar Lincoln al 1861

El primer president negreBarack Obama va fer una crida a la unitat del país durant el seu primer discurs com el president número 44 de la història dels EUA

2513/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI2009Tarragona, candidata

a acollir els Jocs del Mediterrani 2017

RedaccióSeguir treballant i de valent per aconse-guir l’objectiu final al 2011. Aquesta va ser la consigna més repetida per tots els representants institucionals de la pro-víncia de Tarragona, quan el 29 d’abril del 2009 el Comitè Olímpic Espanyol van donar el ‘sí’ a Tarragona per esde-venir ja candidata oficial a albergar els Jocs del Mediterrani 2017. Tarragona va esdevenir, aleshores, l’opció del Comitè Espanyol davant del Comitè Olímpic In-ternacional.

Una delegació de representants tar-ragonins van viatjar fins a Madrid per rebre l’esperada notícia, finalment la ciutat començaria un llarg camí per ser la seu dels Jocs del Mediterrani. La pro-clamació es va dur a terme després de la breu intervenció de l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros; el president de la candidatura, Mario Rigau; i el director general, Vicent Añó.

Un cop formalitzada la nova posició de Tarragona dins del panorama espor-tiu espanyol, els representants de la can-didatura i la comitiva de polítics que van marxar cap a Madrid van dinar amb la directiva del CEO. Posteriorment es van tornar cap a Tarragona, on a l’Estació del Camp els esperaven unes dues-centes persones amb pancartes i banderes per donar la benvinguda a la delegació tri-omfadora.

Els actes de celebració per la candida-tura oficial van seguir l’endemà de la no-

tícia, quan es va col·locar la bandera de la candidatura al capdamunt de l’hotel Imperal com a símbol del nou camí que la ciutat encetava aleshores, un camí que, com s’ha vist posteriorment, ha fi-nalitzat amb la consecució dels Jocs del Mediterrani del 2017.

Una vegada passada l’eufòria inici-al, els representants de la candidatura i les institucions van començar a mirar al futur i els reptes i feina que encara quedava per fer de cara al 2011, data de l’elecció final. En aquest sentit, tant l’alcalde Ballesteros com el vicepresi-dent de la candidatura 2017, Pere Valls van ser molt clars a l’hora d’afirmar que «encara queda molt per a fer», a nivell d’equipaments de ciutat. En relació a aquesta qüestió, Ballesteros va afirmar que abans del 2011, calia que les infraes-tructures necessàries estiguessin en fase de preparació de projecte i adjudicació.

Un mar de felicitacionsTant a nivell català, com de la demarca-ció de Tarragona, molts van ser els re-presentants públics que van felicitar la ciutat de Tarragona per aquesta engres-cadora experiència. Una d’aquesta va ser la del president de la Diputació, Josep Poblet que va reiterar que la institució se suma al projecte de la candidatura.

Amb la candidatura ja a la butxaca, el projecte donava un pas més, una inicia-tiva sorgida feia deu anys, explicava Pere Valls.

Una delegació de totes les institucions tarragonines van viatjar a Madrid per rebre el «sí» del Comitè Olímpic Espanyol

L’incendi d’Horta de Sant Joan, el més devastador del 2009

RedaccióL’estiu de 2009 el risc d’incendis a Ca-talunya era molt elevat, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, a conse-qüència en primer lloc per l’estat dels boscos a causa de les fortes ventades dels darrers mesos i les escasses preci-pitacions que fins al moment s’havien registrat. Davant d’aquesta situació, el 20 de juliol, després d’extingir-se un incendi a Agramunt, es declara un altre foc al Massís dels Ports, més concreta-ment, el focus de l’incendi va ser vora el torrent conegut com el barranc dels Cubars, entre Horta de Sant Joan (Ter-ra Alta) i Paüls (Baix Ebre), en una zona

encinglerada i boscosa. Aquella nit, l’in-cendi va cremar unes 100 ha i, gràcies a l’absència de vent, avançava a poc a poc i semblava que els bombers el podrien controlar aviat.

Però l’endemà, dia 21, a la tarda, el foc es va revifar amb un reforçament del vent de garbí, el foc va travessar el riu Canaletes i va arribar a 1 km escàs d’Horta de Sant Joan. Un canvi brusc en la direcció del vent va atrapar un grup de bombers del Grup de Reforç d’Actu-acions Forestals (GRAF) en un lloc on només s’hi podia arribar a peu per causa del relleu tan accidentat que hi domina. L’operació de rescat va resultar impos-

sible. Van morir cinc bombers. Alguns veïns de la zona i els alcaldes d’Horta i d’Arnes van acusar els caps dels bom-bers de descoordinació i relaxació en el moment de la revifada del foc. El cap de Bombers de la Generalitat es va defensar immediatament, argumentant que, si no s’havien vist hidroavions i helicòp-ters aquella tarda, era perquè les fortes ratxes de vent «els haurien llançat con-

tra les muntanyes». Els sindicats Comissions Obreres i

Unió General de Treballadors (UGT) també es van mostrar indignats per les acusacions que havia rebut el cos de bombers. Així mateix, Joan Boada (d’Ini-ciativa per Catalunya-Verds, ICV), secre-tari general del DIRIP, va afirmar que en cap cas els bombers havien donat el foc per controlat i que els mitjans terrestres

havien continuat treballant, com els ho-mes mateixos que van morir.

El foc va revifar el dia 22 i es va diri-gir cap a Prat del Comte, però dies pos-teriors va remetre el vent i els bombers els van poder oficialment extinguir el 3 d’agost. Aquest incendi va tenir reper-cussions econòmiques però també polí-tiques, i és que es va obrir una investiga-ció al Parlament català.

El 20 de juliol es declarava un incendi al Massís dels Ports; cinc bombers van morir en les tasques d’extinció

26 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

RedaccióDesprés de quatre anys de deli-beracions, el 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional emetia la seva sentència i tot i que donava suport a la majoria del text de l’Estatut de Catalu-nya aprovat al 2006, retallava 14 articles. Davant aquesta sentèn-cia, des del govern de la Gene-ralitat, amb el president Mon-tilla al capdavant, es mostrava indignat per la resolució de la sentència, que es va conèixer en la seva totalitat al 9 de juliol.

La sentència va deixar clara la «ineficàcia jurídica» del Preàm-bul (en referència al terme Na-ció per referir-se a Catalunya) tot i que el veredicte mantenia la definició de Catalunya com a nació. Va declarar 14 articles in-

constitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpre-tar 27 més. Com a més destacat estableix que el català no és la llengua preferent de l’Admi-nistració ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu ni accepta el deure de conèixer el català; diu que de nació no-més n’hi ha una i és «la Nació espanyola»; només admet les vegueries si es conserven les províncies; desballesta bona part dels articles sobre el poder judicial català amb el Consell de Justícia de Catalunya al cap-

davant i repeteix 14 vegades la «indissoluble unitat de la Nació espanyola».

Davant d’aquesta sentència els catalans van sortir al carrer el 10 de juliol en una manifesta-ció sota el lema «Som una na-ció. Nosaltres decidim». La ma-nifestació va tenir el suport de gairebé tots els partits polítics representants al Parlament, a excepció de PP i Ciutadans, així com dels sindicats i de milers d’associacions i entitats.

D’altra banda, cap a finals d’any, hi van haver eleccions

autonòmiques, les quals van esdevenir un canvi de color en la presidència de la Generalitat. Artur Mas guanyava les elec-cions aconseguint 62 diputats i vèncer a totes les comarques. Els partits que formaven el tri-partit es van ensorrar de mane-ra estrepitosa, tant és així que ERC va perdre onze diputats, el PSC nou i Iniciativa per Catalu-nya-Els Verd en van perdre dos. A l’altre cantó de la balança se situava el PP que va esdevenir la tercera força i Joan Laporta, que amb quatre escons, entrava al Parlament de la mà de Solidari-tat Catalana.

A Tarragona, Josep Poblet va obtenir el millors resultats, su-mant dos diputats als set que ja tenia en els comicis de 2006.

2010

Convergència i Unió escombra el tripartit i frega la majoria en les eleccions del 28N

Barcelona esdevé una marea de catalanisme amb més d’un milió i mig de persones

La sentència contra l’Estatut treu els catalans al carrerConvergència i Unió guanya les eleccions autonòmiques i Artur Mas es converteix en el nou president de la Generalitat

2713/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI2010I els polítics van descobrir l’austeritat

RedaccióDesprés de negar-ho per activa i per passiva i descriure la situació de l’estat espanyol de mil maneres diferents per evitar un terme que amb el temps ha es-devingut clau en aquests darrers anys: crisi econòmica, José Luís Rodríguez Zapatero, president de l’Executiu espa-nyol, havia de començar amb les mesu-res d’austeritat per tal de reconduir una situació econòmica alarmant.

Una de les propostes del govern de Zapatero per fer front a la crisi econòmi-ca va ser el de retardar la jubilació als 67 anys. Davant d’aquesta iniciativa, milers de persones de totes les ciutats espanyo-les, incloses Tarragona i Reus van sortir al carrer per clamar en contra d’aquesta mesura que pretenia reformar el sistema de pensions, en una manifestació orga-nitzada pels dos grans sindicats, CCOO i UGT.

Des de CCOO de Tarragona es quali-ficava la proposta d’inacceptable i con-tradictòria, ja que s’argumentava que els joves serien els principals perjudicats, ja que entrarien més tard al mercat labo-ral al no haver-hi vacants disponibles. Precisament, és el mercat laboral el que també dóna signes de crisi i és que les xi-fres d’aturats van incrementant-se mes rere mes i comença a ser un dels proble-mes més importants per a la ciutadania de l’estat espanyol.

D’altra banda, també es parla de la retallades en serveis públics i en el sou

dels funcionaris, una mesura que posa en peu de guerra tot aquest col·lectiu. Tant és així que CCOO i UGT anuncien una vaga general de funcionaris per mostrar el rebuig a aquesta mesura del govern de Zapatero. En aquest sentit, els alcaldes de les comarques de Tar-ragona rebutgen taxativament aquesta abaixada de sous del funcionariat.

E l s sectors de l’en-s e nya -ment i de l a

salut pública també comencen a mo-bilitzar-se per lluitar en contra d’unes retallades que afecten a la qualitats dels serveis que es presten.

I si amb això no n’hi havia prou, la crisi econòmica afecta de ple al sector financer del país. Algunes de les caixes d’estalvis fan fallida i per salvar el sis-

tema financer es determina la fusió d’algunes caixes.

És en aquest marc, quan e s

parla de la fusió de Caixa Tarragona, amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa.

Finalment la fusió d’aquestes tres cai-xes catalanes s’acaba materialitzant el 30 de juny amb un acord unànime. D’al-tra banda, des del Partit Popular i més concretament Cristòbal Montora veu de «dubtós futur» aquesta fusió.

Aquestes no són les úniques caixes que es fusionen, sinó que també hi ha la fusió

entre la Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu.

Des del govern tripartit es lloa la fu-sió de les caixes com un pas per ajudar a Catalunya a mantenir el seu pes finan-cer.

Es comença a parlar de les retallades de sou dels funcionaris, la jubilació als 67 anys, la fusió de caixes d’estalvis i l’atur

RedaccióEl 15 d’abril serà una data que els canon-gins no oblidaran mai i és que va ser el dia que després de 45 anys, La Canonja tornava a recuperar l’autonomia com a municipi, que va perdre durant l’època del franquisme. La delegació canongi-na va anar fins a Barcelona per veure en

directe com el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la Llei que con-vertia La Canonja de nou en municipi independent, el 947 de Catalunya.

Els ciutadans van poder seguir la vo-tació a través d’una pantalla instal·lada a la sala Noble del Castell de Masricart i es van fer repics de campanes per celebrar-

ho. La festa va continuar amb una cerca-vila i una tronada i el repartiment del mo-cador commemoratiu Un concert, amb la participació dels diables, i els parlaments des de dalt el balcó de l’Ajuntament per part de Roc Muñoz, van servir per posar punt i final a un dia històric per a molts canongins i canongines.

La Canonja recupera l’autonomia com a municipi, després de 45 anys

La ubicació d’un cementiri nuclear a la localitat d’Ascó provoca postures institucionals contradictòries

RedaccióLa candidatura d’Ascó a ser l’ubicació del cementiri de residus nuclears tem-porals va crear una problemàtica entre les diferents institucions. El municipi va presentar la seva candidatura jun-tament amb la localitat de Yebra, de Castilla-La Manxa, però aquesta deci-sió va provocar un grapat de reaccions contràries al fet que Ascó albergués aquesta infraestructura.

L’Ajuntament d’Ascó, en sessió plenària, va aprovar la candidatura,

però el Parla-m e n t

de Catalunya, per la seva banda també va aprovar una altra mesura que re-butjava la construcció d’un magatzem central temporalitzat. D’altra banda, des del Consell de la Ribera d’Ebre es va estudiar la possibilitat d’incompa-tibilitat de quatre regidors d’Ascó per estar relacionats amb la central nucle-ar.

La societat civil de la zona tampoc es va quedar al marge d’aquesta qües-tió i es van organitzar diverses mani-festacions en contra de la construcció del cementiri nuclear a la localitat d’Ascó.

28 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

Indignats i organitzatsMilers de persones es concentren en places d’arreu de Catalunya en contra del sistema polític, social i financer actual

RedaccióUn dels molts efectes que ha tin-gut la crisi econòmica es va veu-re latent en el moviment social i ciutadà que va néixer al maig del 2011. El moviment del 15M va esdevenir com una sèrie de manifestacions arreu de l’estat espanyol, sent les més impor-tants i destacades les que es van viure a la plaça del Sol de Madrid i a la plaça Catalunya, de Barce-lona. Ara bé, a moltes ciutats i localitats de Catalunya i d’Es-panya els indignats, tal i com es van anomenar a les persones que formaven part d’aquest col·lectiu van anar ocupant les places, la plaça de la Font, a Tarragona o la del Mercadal a Reus, en van ser un exemple.

Una vegada més, les xarxes socials i internet van tenir un pa-per molt destacat i és que

arreu del món es va denominar el moviment ‘The Spanish Revo-lution’.

Les manifestacions i els cam-paments dels indignats van esde-venir dies abans de les eleccions generals autonòmiques i muni-cipals del 2011. Els motius prin-cipals pels quals va sorgir aquest moviment eren els desconten-tament socials provinent de les conseqüències de la crisi econò-mica, de les retallades socials i les ajudes públiques als bancs, a més de la creixent escala de desnona-ments, una problemàtica que ha captat l’atenció de moltes porta-des de mitjans de comunicació.

Els acampats a les places te-nien la intenció de passar-hi la jornada electoral, però tant a Madrid com a la plaça Catalunya, es van desallotjar, no sense inci-dents destacables entre policia i indignats. Tot i que en el cas de Madrid, tornen a ocupar la plaça.

Les propostes i objectius que el moviment 15M van establir van ser un canvi de la llei elec-toral per a què les llistes siguin obertes i de circumscripció úni-ca; l’atenció als drets bàsics i fonamentals recollits a la Cons-titució com el dret a un habitat-ge digne, l’abolició de les lleis i mesures descriminatòries i in-justes com les qualificades en el Pla Bolonya, la Llei d’Estrangeria i la Llei Sinde, reforma fiscal fa-vorable a les rendes més baixes, el rebuig i condemna a la corrup-ció i la reforma de les condicions laborals de la classe política com l’eliminació dels sius vitalicis; democracia participativa i mesu-res plurals amb respecte la ban-ca i els mercats financers, entre d’altres aspectes.

Finalment, després de diver-sos dies en els campaments, el moviment 15M decideix desa-llotjar les places sota el lema «No nos vamos, nos expandimos». El moviment va tenir un ressò internacional molt ampli i es va repetir en diferents ciutats com a Londres o Nova York.

2011 El moviment de l’15M, iniciat a l’estat espanyol es van estendre per Europa i els EUA

Els hospitals, en peu de guerraLes retallades en els hospitals públics fa que els professionals mèdics surtin al carrer per protestar

RedaccióUna de les conseqüències de la crisi econò-mica dels darrers anys han estat les retallades en educació i sanitat. D’aquestes darreres, durant el 2011 els treballadors dels hospitals i centres d’atenció primària de la demarcació de Tarragona, en especial els treballadors de Joan XXIII es van mostrar contraris i van or-ganitzar diferents manifestacions setmanal-

ment per expressar el seu rebuig a les retalla-des que estaven patint, no només de personal sinó també de material i que afectava a l’aten-ció i al benestar dels pacients.

Una d’aquestes protestes va anar dirigida directament a la direcció de l’Hospital Joan XXIII, mentre que els de l’Hospital de Reus també expressaven la seva oposició a les re-tallades. En aquest context, el 28 d’abril es

coneix que la Generalitat acordava que es retallaria un 2% la inversió en la compra de serveis directes als centres sanitaris, cosa que implicava que els hospotals del Camp de Tarragona deixessin d’ingressar 17 mili-ons d’euros anualment.

Així mateix, una altra mesura era una re-ducció d’un 11% en la despesa en els medi-caments.

2913/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI

RedaccióEl Diari Més ho titulava en la seva crònica de la nit electoral com a «Terratrèmol electoral a Reus». I és que no va ser per menys, ja que després de 32 anys d’hegemonia socialista al con-sistori reusenc, el convergent Carles Pellicer va vèncer les elec-cions i va aconseguir ser la força més votada a la capital del Baix Camp, amb deu regidors al ple municipal.

La nit electoral del 2011 a Reus va estar marcada per grans can-vis. Un altre dels partits que va estar molt satisfet amb els re-

sultats aconseguits va ser el PP, que va aconseguir sumar dos regidors als quatre que ja tenia a Reus. Un dels canvis més no-tables va ser que els votants van donar suport a dues formacions que, per primera vegada entra-rien a formar part del consistori reusenc, Ara Reus i la CUP que van aconseguir un regidor cada una. La CORI revalidava el regi-dor obtingut en els passats comi-cis del 2007.

L’altra cara de la moneda se la van endur Esquerra Republi-cana i ICV-EUiA que van caure en picat i es van quedar fora del

consistori reusenc sense cap re-presentant. Així mateix, el partit polític que també es va quedar fora va ser Plataforma per Ca-talunya, a tant sols 150 vots del llindar mínim.

El gran damnificatPerò si un partit va ser el gran damnificat de la nit va ser el Partit Socialista, amb Lluís Pé-rez al capdavant. La formació va aconseguir vuit regidor, però les cares de decepció i tristesa eren patents a la seu de la plaça del Castell i és que el PSC perdia l’al-caldia de Reus, la qual havia estat

socialista durant tres dècades. Per a Carles Pellicer, la jornada

va ser molt dolça i plena de felici-tat i és que quan es va dirigir als seus militants i simpatitzants, aquests cridaven Si, si, si, l’al-calde ja és aquí. CIU va obtenir la confiança de 10.489 votants. Pellicer es va mostrar molt satis-fet per la feina feta en els darrers anys i emocionat per haver pogut recollir els fruits d’aquest treball. Així mateix, el candidat va voler recordar els moments actuals de crisi econòmica, assegurant que «són molt complicats però que ens sentim capaços de governar».

2011

El PSC perd una plaça històrica, Reus, i guanya el convergent Carles PellicerLes eleccions del 2011 van deixar un panorama polític diferent amb l’entrada al ple d’Ara Reus i la CUP

RedaccióA finals del 2010, el món àrab comença una revolució sense precedents, la qual després ha passat anomenar-se ‘La Pri-mavera àrab’. Els mitjans de comunica-ció la descriuen com una cadena de con-flictes en els països de l’Orient Mitjà que es va encetar amb la revolució de Túnez, el desembre de 2010. Però és en el 2011, quan agafa la seva màxima envergadura a nivell mundial. Els ciutadans de Túnez i Egipte es van revoltar contra els seus governants. Les protestes que es van anar succeïnt van acabar aconseguint endarrocar els governs en poques set-manes. A Egipte, el president Mubarack és fet fora del govern i empressonat. A Túnez, el detonant va ser la situació eco-

nòmica del país que es va veure agreuja-da amb la crisi mundial. Tant en Túnez com a Egipte el paper de les xarxes soci-als i internet va ser determinant per po-der mobilitzar la societat.

Més sagnants van ser els conflictes a Líbia, on les manifestacions es van con-testar amb violència. Les forces lleials del govern de Muamar El Gadafi van començar a lluitar contra les opositores. L’OTAN i països com els Estats Units i alguns d’Europa van donar suport als rebels, i amb la mort del Gadafi, els re-bels van iniciar un procés de transició de govern. Un altre cas és Síria, on la guer-ra entre les forces de Bashar a-Asad i les opositores continuen lluitant per esde-venir el canvi.

Els països àrabs viuen la seva revolució en contra dels seus governs

Tarragona és escollida com la seu dels Jocs del Mediterrani 2017

RedaccióDesprés d’un llarg camí, la candidatura de Tarragona per ser la seu dels Jocs del Mediterrani va arribar a bon port. El 15 d’octubre de 2011, la delegació tarragonina que va viatjar fins a Mersin (Turquia) per conèixer la decisió del Comitè Internacional dels Jocs del Medi-terrani, celebrava la merescuda victòria. La candidatura tarragonia s’imposava a la presentada per la ciutat d’Alexandria (Egipte).

En saber-se de la notícia, els tarragonins i tarragonines i volun-taris de la candidatura es van aplegar a la plaça Imperial Tàrraco per celebrar la designació de la seva ciutat com a seu dels Jocs. Juntament amb Tarragona, els Jocs del Mediterrani del 2017 també comptaran amb sis subseu que van rebre igualment la notícia amb molt d’entusiasme. L’endemà de la designació, la delegació tarrago-nina arribava a la ciutat i és va fer un acte de celebració, on la ban-dera dels Jocs ja va onejar a Tarragona.

L’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, no va poder contenir l’emoció en confirmar-se l’elecció de Tarragona. Els Jocs, que reu-neixen cada quatre anys esportistes de 24 països de la ribera me-diterrània, celebraran a Tarragona (Tarragonès) la seva divuitena edició.

30 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

RedaccióLa Diada Nacional de l’Onze de Setembre de 2012 serà re-cordada sempre com un punt d’inflexió en la història recent de Catalunya. A banda dels ac-tes institucionals del matí, la Diada va venir marcada per la gran manifestació que es va ce-lebrar a la ciutat comtal a la tar-da, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana en la qual hi van participar segons xifres dels organitzadors dos mili-ons de persones que van sortir al carrer a reclamar Catalunya com a nou estat d’Europa. No hi havia hagut mai un precedent de manifestació tan nombrosa en favor de la Independència de Catalunya. Carme Forcadell, presidenta de l’ACN va afirmar

que «a partir del 12 de setembre, el govern de la Generalitat hau-rà de començar a treballar per la independència». El president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert van rebre els orga-nitzadors de la marxa. Després, tota la maquinària ja estava en-gegada.

Mas busca amb el govern es-panyol un nou pacte fiscal per a Catalunya i al veure la porta tancada aquesta possibilitat, convoca eleccions anticipades pel 25 de novembre com a res-

posta excepcional a moments excepcionals.

Les eleccionsEn les eleccions del 25 de no-vembre de 2005, Mas rep un toc d’alerta dels votants, gua-nya les eleccions, però perd 12 escons respecte els que tenia en l’anterior legislatura. Les retallades li passen factura electoralment. El president Mas assumeix que CIU no té la força suficient per liderar i que necessiten un pacte dins o fora de l’executiu. El partit que surt

r e f o r ç a t dels comicis és ERC que aconse-gueix ser la segona força de l’he-micicle, després de doblar els

resultats obtinguts al 2010.

Una altra de les formacions

que surt clarament vencedora d’aquestes eleccions és Ciutadans que triplica els seus an-terior resultats, mentre que el PP que baixa a ser la quarta força del Parla-ment, guanya un diputat i en suma un total de 19. Ambdós partits són els que clarament defensen el ‘no’ a poder decidir els ca-talans el seu futur dins de l’Europa actual.

D’altra banda, el Partit dels Socialistes perd un total de 8 diputats; Iniciativa, en suma tres i la CUP s’estrena amb tres representants. La composició de la cambra és

àmpliament a favor d’un nou estatus per a Catalunya.

2012

Els partits a favor d’un canvi per Catalunya són majoria a la cambra catalana

ERC és la segona força política i la CUP s’estrena amb tres representants al Parlament català

Mas guanya i treu pit amb la senyera Els catalans celebren la Diada Nacional

amb una gran manifestació amb el reclam «Catalunya: nou estat d’Europa»

3113/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI2012El tercer fil

ferroviari, un projecte per al territori

RedaccióLa demarcació de Tarragona i els seus governants van estar molt pendents durant el 2012 dels diferents anuncis en rela-ció a la construcció del tercer fil del Corredor del Mediterrani. La demarcació de Tarragona i en concret el Port de la ciutat van treballar de valent perquè des del Ministeri de Foment es concre-tessin les actuacions en relació al Corredor del Mediterrani i el tercer fil ferroviari que hauria de permetre adaptar-se a l’ample de via europeu. Per al territori i per al Port era tan important l’anunci i la concresió del projecte, ja que el 40% de la producció és expor-tació.

Així doncs, durant el 2012, la ministra Ana Pastor va anar fent alguns anuncis de com es desen-

voluparia el tercer fil ferroviari. En aquest sentit, el 24 d’abril es coneixia i així ho recollia el Diari Més, que la ministra es compro-metia a dotar de pressupost el tercer fil per al Corredor. Pastor ho anunciava en el marc de la presentació de l’estudi d’implan-tació de l’ample europeu en el Corredor Mediterrani, un projec-te per la construcció del tercer fil entre Alacant i França elaborat per la Generalitat Valenciana i que va prendre com a referència el Ministeri de Foment.

En relació aquest anunci, des de la Subdelegació del Govern es va demanar més dades sobre el tram de Tarragona, així mateix des del consistori de la ciutat és va reclamar que la prioritat és la sortida de les mercaderies del Port, per la línia de Roda- Reus,

però també s’afirmava que si això no podia ser a curt termini s’apostava pel tercer fil de mane-ra provisional.

Més tard, l’1 de juny el Diari Més publicava la crònica de la trobada que la ministra Pastor va mantenir amb les principals agrupacions de la indústria qu-ímica espanyola, entre aquestes l’AEQT. Des de l’Associació, es mostraven sorpresos pel com-

promís del Mi-nisteri de Foment d’adequar les vies a l’ample euro-peu el més aviat a Tarragona. En la reunió, Pastor també va aportar terminis i es va comprometre a

posar en estudi el projecte com a pas previ a la seva licitació. Pastor també va concretar que la línia començaria a construir-se des de Castellbisbal fins a Tar-ragona. En aquest punt, l’ample europeu s’estendria cap a Valèn-cia i Múrcia.

Valoracions del projecte al territoriDes dels diferents municipis del territori el projecte del tercer fil ferroviari es veia al 2012 amb diferents ulls. Tot i que l’opció majoritària és fer sortir les mer-caderies per la línia Roda- Reus, els diferens ajuntaments afectats directament pel projecte tenen opinions contraposades a l’ús de la línia ferroviària actual.

En aquest sentit, els ajunta-

ments d’Altafulla i Torredem-barra defensaven aquest projecte sempre hi quant no afectés a la mobilitat dels passatgers, ja que la línia de Barcelona- Tortosa passant per Torredembarra i Altafulla és una de les més obli-dades. Els alcaldes d’ambdues poblacions exposaven al juny de 2012 que s’apostava ferma-ment per la línia Roda-Reus però creien també que era molt difícil que s’obrís a curt termini, per això, davant la necessitat de donar sortida a les mercaderies, l’opció vàlida era el tercer fil. A l’altre cantó, hi havia l’alcalde de Salou, Pere Granados, qui esta-va en contra de l’ús de la línia ja existent per a la mobilitat de les mercaderies, ja que suposava un increment del trànsit d’aquest

tipus de combois. Un pas més va donar la mi-

nistra Ana Pastor en una visita que va fer a les instal·lacions de Repsol es va comprometre a que les obres del tercer fil s’iniciarien al 2013. La previsió que es va fer aleshores és que les obres es lici-tessin a principis del 2013.

Des de l’Ajuntament de Tarra-gona, com del Port i el sector quí-mic es demanava altra vegada que en la licitació del projecte contés literalment que «és una solució provisional, perquè el traçat defi-nitiu de l’ample europeu és el de Reus- Roda de Berà- Castellbisbal i que no s’hipotequi la resolució de la façana marítima». La qües-tió del tercer fil seguiria donant titulars durant l’any següent se-guint amb els terminis.

La ministra Pastor, en visites institucionals, va avançar els terminis de l’execució de l’obra

RedaccióUn dels casos de presumpta corrupció va esclatar a la ciutat de Reus, amb el hòlding d’empreses Innova, un cas que continua obert a dia d’avui i està en fase d’instrucció.

La cronologia dels fets comença el 10 de gener, quan la CUP va presentar una denúncia davant de la Fiscalia Anticor-rupció i l’Audiència Nacional pels múl-tiples càrrecs que acumulava en Josep Prat, un dels principals responsable, en empreses públiques i privades. L’ende-mà, arran de la denúncia de la CUP en Josep Prat deixa el seu càrrec. Prat fou substituït pel Joan Carles Ferraté, gerent d’una de les empreses mediambientals del hòlding municipal. Paral·lelament, la mateixa CUP denuncia a l’Oficina An-tifrau de la Unió Europea (Olaf) l’ús in-degut per part del hòlding Innova d’uns

600.000 euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) in-vertits a Reus. El 21 de gener, es fa públic el sou de Josep Prat com a gestor d’Inno-va: 280.000 euros. Fins al moment, Prat s’havia negat a fer públics els seus béns i propietats.

Al juny, l’Ajuntament, sota el govern de CiU i el Partit Popular, porta al Tri-bunal de Comptes informes econòmics i una auditoria de gestió sobre un conjunt de males pràctiques dutes a terme per l’Ajuntament dirigit per Lluís Miquel Pé-rez (PSC). El 2 de juny, l’Ajuntament de Reus celebra un ple monogràfic sobre el Cas Innova. Durant el ple es decideix que l’interventor i el secretari municipal de Reus controlaran que Innova com-pleixi amb tota la normativa. El 19 de juny, la CUP denuncia davant la Fiscalia Anticorrupció els pagaments de gairebé

700.000 euros que l’exdirector del Ser-vei Català de la Salut (CatSalut) Carles Manté rebé entre 2007 i 2011 d’Innova. El 31 de juliol es fan públics els resultats de l’auditoria feta per Faura-Casas sobre els dos últims anys durant els quals In-nova estigué gestionada per Prat, entre 2009 i 2011. L’auditoria, d’unes 3.000 pàgines, desvela contractacions sense concurs, pagaments de sous i incentius a alts càrrecs de manera injustificada També revela que Prat cobrà el 30% del seu sou, uns 68.000 euros anuals, en in-centius que no estaven justificats.

El cas continua obert, i al 2013 es fan les primeres detencions de Josep Prat i Carles Manté, com a principals respon-sables del Cas Innova. Paral·lelament, també esclata el Cas Shirota derivat del d’Innova, que afecta diferents càrrecs del consistori reusenc.

La corrupció esquitxa el Baix Camp, amb el Cas InnovaJosep Prat i Carles Manté van ser imputats com a presumptes responsables del cas

32 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

RedaccióNovament i com va succeir al 2012, la Diada Nacional de l’11 de setembre va ser el marc en el qual es va celebrar una acció ciutada-na sense precedents a Catalunya per reclamar el dret a decidir dels catalans i catalanes sobre el futur del seu territori.

Després de la manifestació de l’any anterior, l’Assemblea Naci-onal Catalana va treballar de va-lent per aconseguir que Catalu-nya quedés unida de nord a sud pels seus ciutadans. Aquest era l’objectiu de la Via Catalana per la Independència, que els cata-lans sortissin novament al carrer i demostressin a l’estat espanyol i a la comunitat internacional que

els que es vol des de Catalunya és un nou estatus i poder-lo decidir en una consulta.

Amb el toc de les campanes de la Seu de Lleida es va iniciar al punt de les 17:14 hores la unió de tots els participants, que segons des de la Conselleria d’Interior, van ser al voltant d’1.600.000 persones.

Els 400 quilòmetres que sepa-ren els dos extrems de Catalunya es van dividir en diferents trams,

en els quals, els ciutadans es po-dien apuntar per omplir-los tots. Durant setmanes, des de la web de l’Assemblea Nacional es po-dia seguir l’ocupació dels trams. Alguns de les Terres de l’Ebre van perillar per no poder-se acabar d’omplir, però res més lluny, ja que moltes persones es van des-plaçar des de ben lluny per om-plir aquests darrers trams.

La jornada va desenvolupar-se sense incidents, i amb un caràc-

ter marcat per la festivitat i la fa-miliaritat i és que moltes famílies van participar amb tots els seus membres.

Al Camp de TarragonaUn total de 191 trams dels 722 que n’hi havien en total es tro-baven al Camp de Tarragona. Van ser més de 95 quilòmetres que no van passar gens desaper-cebuts, tal i com es publicava al Diari Més. Els trams del Camp de Tarragona s’iniciaven a la carre-tera N-340 a l’alçada de l’Hospi-talet de l’Infant i acabaven a l’Ar-boç del Penedès. En tots ells, els ciutadans es van endinsar en una festa continua que engegava ja al matí. Val a dir que la gran majoria

de gent anava preparada amb be-gudes, entrepants, cadires, jocs, senyeres i estelades i sobretot vestits de groc, tal i com havia demanat l’organització.

Una imatge emblemàtica va ser a l’Arc de Berà, on un total de set colles castelleres van enlairar al voltant del monument romà 16 pilars simultanis a l’hora d’inici de la Via Catalana.

Un altre fet destacat és el que al País Valencià la cadena va continuar, ja que unes 3.000 persones van formar la cadena humana valenciana i, per l’altre cantó del territori, al Partús, la via també va enfilar més enllà de la frontera amb França endins-ant-se a la Catalunya Nord.

La Via Catalana va deixar mi-lers d’imatges i històries de tots els participants; edificis com la Sagrada Família o el Camp Nou envoltats per la Via Catalana.

El president Mas va rebre als organitzadors hores abans de l’inici de la Via i va demanar «im-pressionar el món» amb la bona manera de fer dels catalans.

L’aspecte negatiu de la jornadaUn grup d’extrema dreta va ir-rompre a la delegació del govern català a Madrid i va boicotejar l’acte de la Diada Nacional de Ca-talunya a la capital de l’Estat. En l’assalt, alguns diputats presents van ser agredits i es va destrossar mobiliari urbà.

2013

El caràcter festiu i familiar va marcar tota la jornada i la Via Catalana

L’Arc de Berà va veure enlairar-se 16 pilars simultanis per set colles castelleres

Els catalans uneixen el territori de nord a sudEl món sencer es va fer ressò de la Via Catalana per la Independència, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana

3313/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI

RedaccióQuan faltaven pocs dies per aca-bar el 2013, el president de la Ge-neralitat va anunciar la data de la consulta, un dels reclams de la societat catalana, després de la

Diada Nacional de Catalunya i la celebració de la Via Catalana.

Amb un ampli suport par-lamentari, el president Mas va comparèixer a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat per

anunciar que el 9 de novembre de 2014 els catalans serien cri-dats a les urnes per decidir si vo-len canviar o no l’estatus actual de Catalunya. En la comparei-xença, Mas va fer pública la do-

ble pregunta que es portarà a referèndum. La pregunta tindrà dos apartats: «Vols que Catalunya esdevingui un Estat?». En cas afirmatiu, hi haurà una segona pre-gunta: «Vol que aquest Estat sigui independent?».

Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV-EUiA) i David Fernández (CUP), en-tre d’altres, van acompanyar a Artur Mas mentre exposava l’acord el qual havien arribat els partits a favor de la consul-ta i del dret a decidir dels cata-lans. Mas també va expressar

el desig que el PSC també fos en aquest acord.

La negativa de Rajoy Davant de l’anunci de la consulta i la pregunta, el president del go-vern espanyol va afirmar de ma-nera taxativa que la consulta «no se celebrarà». Ho deia en el marc d’una roda de premsa conjunta amb el president del Consell Eu-ropeu, Herman Van Rompuy.

El president Rajoy va fer refe-rència a la qüestió catalana i va advertir que el seu executiu «no pot ni autoritzar ni negociar res» en aquesta direcció.

2013

El president Mas anuncia la data de la consultaAmb un ampli suport parlamentari, es consensua que serà el 9 de novembre

RedaccióEl Complex Educatiu de Tarragona va ser l’escenari de la celebració més mas-siva de la història de l’església espanyo-la, la beatificació de 522 màrtirs de la Guerra Civil, davant de més de 20.000 persones, entre elles 1.386 capellans, 2.720 religiosos i gairebé 4.000 familiars dels màrtirs. L’acte va estar presidit per

l’enviat especial de la Santa Seu, el car-denal i prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants del Vaticà, Angelo Amato, que va començar una eucaris-tia en què va estar assistit per més d’un centenar de bisbes, vuit dels quals car-denals. Amato va iniciar la seva homilia amb cites bíbliques sobre el martiri i la fe.

Aquest esdeveniment multitudinari també va despertar crítiques d’alguns sectors de la societat que van demanar que l’església demanés perdó per haver donat suport a la dictadura franquista.

Persones d’arreu del món van assistir a aquest gran acte que va cloure el carde-nal i president de la Conferència Epis-copal Espanyola, Antonio Rouco Varela.

Tarragona acull la beatificació de 522 màrtirs de la Guerra CivilEl cardenal Angelo Amato presideix la cerimònia més massiva de l’església espanyola

34 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

RedaccióDiari Més compta amb una re-dacció composta per joves perio-distes que s’acosten, cada dia, als esdeveniments més noticiables del territori. Des de Tarragona, l’equip format per Anna Fortuny, Rafa Marrasé, Vicente Izquierdo i Sílvia Jiménez, es reparteixen esforços per cobrir la informació –d’àmbit general i esportiva– que es genera a la capital tarrago-nina, però també als municipis que integren l’àrea d’influència de Diari Més. Busquem donar resposta a les tradicionals «w» del periodisme: el que, qui, com, on, quan i per què...

A Reus, Susanna Cases i Mònica Pérez, són les respon-sables de les notícies d’aques-ta ciutat i del seu àmbit més proper. En el tancament de l’edició hi participa també Ma-rio López, del departament de disseny de Diari Més.

La divisió entre la informa-ció periodística i la publicitària es materialitza en la plantilla amb la col·laboració de Laura Gómez, encarregada de la re-dacció de textos publicitaris.

Olívia Molet i Cristina Agui-lar són les dues fotògrafes que es poden trobar els lectors, també diàriament, allà on es produeixen els fets més relle-vants, a peu de carrer i seguint els esdeveniments públics per deixar el testimoni gràfic dels fets que algun dia esdevindran Història. L’equip de Diari Més

intenta abastar l’actualitat més propera a través de diversos mitjans. La redacció intenta ser testimoni directe o beure de les fonts directes de les notícies. Els deu anys d’existència del Diari Més han refermat la confiança dels actors socials, de les admi-nistracions i de les institucions en el diari com a mitjà directe de comunicació local. L’equip s’ha guanyat també la confiança dels lectors que troba, en els periodis-tes, els millors altaveus per a les seves problemàtiques.

ANIVERSARI

La redacció de ‘Diari Més’: Què, qui, com, on, quan i per què?L’equip de periodistes i fotògrafs del diari s’acosta, cada dia, als fets noticiables

3513/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI

La plantilla de periodistes intenta ser testimoni dels esdeveniments

En deu anys de vida, Diari Més s’ha guanyat la confiança de les fonts i els actors socials

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Anna Fortuny, Rafa Mar-rasé, Vicente Izquierdo, Mario López, Susanna Cases , Cristina Aguilar, Mónica Pèrez i Olívia Molet. L’equip composa la plan-tilla de periodistes i fotògrafes de Diari Més que, diàriament, cobreixen l’actualitat.

36 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

Laura Gómez— No és la primera vegada que des del Diari Més se li encarre-ga una portada d’un especial. Enguany és el desè aniversari. Què suposa per a un artista com vostè aquest encàrrec? — Per a mi ha suposat molta satisfacció però també molta responsabilitat, ja que la vaig fer quan eren els cinc anys, però ara són els deu anys, és una xifra es-pecial, la majoria d’edat d’un mit-jà periodístic i espero estar a l’al-çada de la qualitat del Diari Més.— Ha estat molt difícil portar a terme aquest quadre? — Sí. Les meves obres són tre-balls molt meditats, pensats i adequats a la persona que me l’encarrega. En aquest cas de la portada del desè aniversari, intento abstraure el què és la funció periodística, és a dir, ana-litzem el món periodístic i en el

caos que hi ha actualment de no-tícies, el que faig és un homenat-ge als professionals del periodis-me i ho deixo com un símil amb una sopa de lletres desordenada. Aleshores són els periodistes el qui saben ordenar aquesta sopa de lletres per treure la notícia més interessant pel públic. En conclusió, damunt d’un caos ge-neral hi ha la sopa de lletres i la notícia és els 10 anys de Més.— Quina és la tècnica que ha utilitzat? — A mi m’agrada molt crear obres amb molta textura i en aquest sentit la base del quadre, és a dir el caos, he fet servir dia-ris Més Tarragona triturat i que el barrejo amb altres materials per formar una pasta que li dóna consistència dura com és el pe-riodisme. I a damunt d’aques-ta base s’ha dibuixat la sopa de lletres i he fet que afloreixi

un poema com és el Diari Més. En aquest sentit, m’agrada que aquesta explicació també formi part de l’obra, ja que l’espectador ha de posar part de si mateix. — Per què ha escollit aquesta cromàtica? — El color principal i el que marca tota l’obra és el color daurat de la nostra pedra i terra il·luminada i escalfada pel sol, un to groguenc molt caracterític a la nostra província. Evoca un esperit molt mediterrani. Aquest daurat està a la base, però també afloren diferents colors basats en el paisatge mediterrani. — En termes generals, és un lector del Diari Més? — Sóc primer lector del Diari Més i també dels altres diaris de la ciutat, però primer sempre fullejo el Més, perquè és el més «car» de trobar. — Com a lector i segons la seva opinió, què és el que caracterit-za el Diari Més dins del panora-ma comunicatiu del Camp de Tarragona?— Segons la meva opinió i el que he sentit dir a la gent, el Diari Més és el més objectiu i indepen-dent. Si vols saber què passa a la ciutat és el més objectiu. És més ràpid en informar a la ciutadania.— Hi ha alguna secció que t’in-

teressa especialment? — No em perdo mai l’última pà-gina, on hi ha l’acudit del meu amic Napi. A més, també llegeixo l’horòscop, del qual haig de fer una crítica, i és que la lletra és molt petita i costa de llegir.— Parlant dels teus projectes com a pintor. En què estàs tre-ballant ara? — Sempre tinc encàrrecs i pro-jectes en ment. Actualment són obres petites com regals per a congressistes o per algun tipus

d’esdeveniment. Com a artistes, ens hem d’anar readaptant als temps. Jo sempre intento que les meves obres desprenguin opti-misme i bon humor— Darrerament, has estat pre-sent a ARCO, a Madrid. Com està el món de l’art actualment? — Jo aprofito molt els viatges i exposicions on hi ha esdeveni-ments artístics per poder oferir a les persones que m’encarreguen obres les màximes novetats i el màxim de mi mateix. Actual-

ment l’art està en un moment de canvi. La crisi ha fet que caigui el qui havia de caure i continuin les obres amb qualitat. D’altra ban-da, voldria aprofitar l’espai per demanar com a tarragoní i com a senador de la ciutat que el nou centre d’art contemporani que s’està iniciant serveixi per apro-par l’art a tots els ciutadans i que sigui una plataforma per formar i promocionar els artistes locals de tots els àmbits de les arts vi-suals de la ciutat de Tarragona.

«Intento que les meves obres expressin optimisme

i bon humor»

CRISTINA AGUILAR

Pere J. Sala.Pintor i autor de la portada de l’especial del 10è aniversari del Diari Més

La portada del desè aniversari és un homenatge a la professió periodística

L’artista amb l’obra que il·lustra la portada del monogràfic editat amb motiu dels 10 anys del Més.

HOSPITALET

DESÈ ANIVERSARI 3713/03/2014 diarimés

38 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

Una dècada de notícies de portada al Més

TARRAGONAREUS

COSTA DAURADA

www.diarimes.com

Dijous, 12 de setembre de 2013núm. 2.375

TARRAGONAEls trams urbans de la cadena s’omplen d’ambient festiu. P4-6

Ballesteros apel·la al diàleg per pactar una consulta «legal». P10

Mas diu que aquesta Diada obrirà els ulls al món. P11

ESPECIAL

P15-26

AVUIOLÍVIA MOLET

La Via Catalana fa història

1.600.000 Més d’un milió i mig de persones van respondre ahir a la convocatòria de la Via Catalana que va creuar els 400 quilòmetres entre Vinaròs i El Petrús, omplint els 788 trams previstos

17:14 és l’hora en la que els participants es van agafar de les mans durant una jornada que es pot qualificar d’«històrica» en la que tot Catalunya s’hi va bolcar. P2-11

40 A L’ÚLTIMAdiarimés 12/09/2013

RedaccióMés d’un milió i mig de persones van recórrer ahir els 400 quilòmetres des de Vinarós fins a El Petrús en una llarga cadena humana, on predomi-nava el groc. A les 17:14 h., l’hora mà-gica, els participants s’agafaven de les mans i participaven de la Via Catalana tot fent Història.

Les xifres parlaven per si soles i, des

del mateix Govern, s’assegurava que, si aquestes no eren exactes és perquè s’haurien quedat curtes. L’afluència superava totes les expectatives.

El president de la Generalitat, Artur

Mas, va qualificar «d’èxit aclaparador» la Via Catalana que s’ha celebrat aques-ta Diada i asseguravaque Catalunya ha ensenyat les seves «millors cartes al món sencer».

«Hem donat una autèntica lliçó del nostres millors valors», va dir Mas en un acte a Ripoll, on va reiterat el seu compromís que els ciutadans seran cridats a les urnes el 2014 «per poder

decidir lliurement, pacíficament i de-mocràticament el seu futur».

Un cop celebrada la Via Catalana, el president de la Generalitat, Artur Mas va insistir en enviar un missatge a l’Estat: «Ja és hora que les autoritats de l’estat espanyol, avui en democràcia, escoltin la veu del poble de Catalunya i respectin la seva voluntat de decidir el seu futur».

«Èxit aclaparador»Mas: «Ja és hora que l’estat espanyol escolti la veu del poble de Catalunya»

La Cadena Humana, a la T-310, arribant a la ciutat de Reus.

RETROSPECTIVA

Dimecres, 12 de setembre de 2012núm. 2.126

www.diarimes.com

TARRAGONAEl Nàstic vol la Copa. P24

AVUI

Els Castellers de Vilafranca, amb el seu 4de8, enmig dels manifestants que ahir van omplir els carrers de la Ciutat Comtal.

EFE

Un milió i mig de raonsDIADA NACIONAL DE CATALUNYA Massiva manifestació independentista ahir a Barcelona, que va reclamar que Catalunya esdevingui un estat propi dins del continent europeu. P2-7

REUS

L’Oficina Antifrau Europea investigarà la gestió dels FederLa CUP qüestionava la gestió de les subvencions europees atorgades a projectes de la capital del Baix Camp. P10

CAMP DE TARRAGONA

Arrenca el curs escolar enmig de protestes per les retalladesLes portes d’alguns centres viuran actes reivindicatius, convocats pels sindicats i secundats pels pares d’alguns alumnes. P12

TARRAGONA

Milers de persones queden sense aigua unes hores per una avaria

P9

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésmésdiariDIVENDRES

13 DE MAIG DE 2011núm. 1.792

www.diarimes.com

La manifestació recorrent l’avinguda Prat de la Riba de Tarragona i de la qual no es veia el final. La mobilització era de caire ciutadà i la consigna era evitar símbols i lemes polítics.

CRISTINA AGUILAR

Tarragona clama contra les «retallades»

PROTESTA Unes 8.000 persones van recórrer ahir el centre de la capital mostrant el seu rebuig contra el pla d’austeritat

que proposa el Govern de la Generalitat i que reduirà les inversions en sanitat i en educació. P2-3

Els comerciants de l’entorn del

Mercat Central, insatisfets amb

la tanca que s’instal·larà avui

Serà de tres metres i totalment opaca

Volien que comencessin les obres i ja han començat. Ara

els comerciants de l’entorn del Mercat Central, que s’ha

de remodelar, es mostren contraris a una tanca que es

posarà avui per separar-los de les obres. P6

TARRAGONA

L’aeroport aixeca

el vol i registra

un augment de

passatgers

Després d’un any i mig

a la baixa, a l’abril s’han

incrementat les xifres. P7

REUS

3913/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARIDimecres, 12 de setembre de 2012

núm. 2.126www.diarimes.com

TARRAGONAEl Nàstic vol la Copa. P24

AVUI

Els Castellers de Vilafranca, amb el seu 4de8, enmig dels manifestants que ahir van omplir els carrers de la Ciutat Comtal.

EFE

Un milió i mig de raonsDIADA NACIONAL DE CATALUNYA Massiva manifestació independentista ahir a Barcelona, que va reclamar que Catalunya esdevingui un estat propi dins del continent europeu. P2-7

REUS

L’Oficina Antifrau Europea investigarà la gestió dels FederLa CUP qüestionava la gestió de les subvencions europees atorgades a projectes de la capital del Baix Camp. P10

CAMP DE TARRAGONA

Arrenca el curs escolar enmig de protestes per les retalladesLes portes d’alguns centres viuran actes reivindicatius, convocats pels sindicats i secundats pels pares d’alguns alumnes. P12

TARRAGONA

Milers de persones queden sense aigua unes hores per una avaria

P9

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésmésdiari

REUSCAMP DE TARRAGONA

DILLUNS17 D’OCTUBRE DE 2011

núm. 1.899www.diarimes.com

Tarragona rep els herois de MersinJOCS MEDITERRANIS 2017 La delegació tarragonina va arribar la matinada de diumenge de Turquia i va ser rebuda per la ciutat. Avui se celebra un acte públic a les set de la tarda. P2-10

V.M. IZQUIERDO

AVUI TAMBÉ

TARRAGONALa ciutat homenatja la figura de Lluís Companys. P12

REUS

Un grup de pares demana que desaparegui el Wifi a les escoles. P13

La crisi no impedeix l’èxit de la fira multisectorial Expro/Reus. P15

CAMP DE TARRAGONAAlcover clou avui la seva festa major amb un castell de focs d’artifici. P16ESPORTS

El Gimnàstic espera que l’empat a Riazor no sigui flor d’un dia. P19

El CF Reus perd contra el Sant Andreu (2-1). P20La Pobla empata a zero en un partit sense encert contra el Balaguer. P21

El Col·legi de Metges de Tarragona fa arribar les seves demandes a l’ICSResponsables de l’Institut Català de la Salut diuen que no desapareixerà. P16

La segona Mostra de Vi i Gastronomia de Cambrils supera les 3.500 persones

CRISTINA AGUILAR

La fira s’ha celebrat durant aquest cap de setmana.

Els organitzadors augmenten les previsions de les degustacions. P17

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, en baixar de l’autobús de l’aeroport en què viatjava la delegació tarragonina.

Dimecres, 22 de gener de 2014núm. 2.463

www.diarimes.com

TARRAGONA

«El port es promocionarà davant navilieres americanes»Ho diu el president de

l’Autoritat Portuària en

entrevista. P4

REUS

Càritas posa en dubte l’eficàcia de la taula anticrisi Reus AmuntDesprés d’un any ,

només proporciona dos

projectes. P7

Salou, Vila-seca, Reus

i Tarragona s’alien per defensar BCN WorldPOLÍTICA Els alcaldes van demanar el suport al Parlament per modificar

la llei 2/89 i la rebaixa de la fiscalitat dels casinos del 55% al 10%. P10

TARRAGONA

La recollida de brossa fora dels contenidors costa 600.000 euros anualsL’Ajuntament ha

aconseguit reduir la

quantitat diària. P2

CAMP

La plaga de la mosca i la sequera posen en perill la collita de l’olivaLa davallada serà

superior al 50% en la

majoria de conreus. P11

TARRAGONA

L’alcalde de Constantí

vol que s’esclareixi

la possible arribada

de residus d’armes

químiques. P3

La història d’un nen al

Joan XXIII guanya el

premi Pilarín Bayés. P6

REUS

Crescunt oferirà

formació a empreses

amb potencial per

créixer. P9

CAMP DE

TARRAGONA

La dona acusada de

matar la seva mare a

Salou va demanar que

l’encobrissin

Calafell reformarà

la part antiga del

cementiri. P11

Salou prepara un Cós

Blanc amb 20 tones de

confeti. P12

MÓNAnuncien una possible

solució al conflicte del

Canal de Panamà

El senyal de Catalunya

Ràdio s’apaga al País

Valencià . P13

ESPORTS

Jordi Calavera i Xavi

Molina seran titulars

diumenge davant el Sant

Andreu. P15

Emili Vicente ha

incorporat 4 jugadors i 2

tècnics del Lleida . P16

AVUI

L’Abat de Montserrat aposta per llençar

ponts entre creients i laics REUS Josep M. Soler va pronunciar ahir una conferència al Círcol en la que va

evitar pronunciar-se sobre el procès sobiranista de Catalunya. P9

Anton Tàpies amb l’Abat de Montserrat i Francesc Gras, president del Círcol, abans de començar la conferència.

OLÍVIA MOLET

diari tarragonadiariDIVENDRES 18 DE MAIG DE 2007 núm. 792

Carrer López Peláez, 943002 TarragonaTel.: 977 21 11 54redaccio@mestarragona.com

Avui és notícia

Tarragona

Tàrraco Viva viu el cap desetmana més intens de laseva novena edició amb lanovetat de les eleccionsromanes

P3

Mas demana el vot perAregio per evitar que«Tarragona sigui un cromomés del tripartit»

P4

Ballesteros promet lacreació de cent horts per a lagent gran en terrenysmunicipals

P5

El ‘Tapís deTarragona’ de JoanMiró ja està alMuseu d’ArtModern de la ciutat

Es tracta de laprimera creaciód’aquest tipus delgenial pintor catalàamb col·laboracióamb el tapisser JosepRoyo. P16El tapís ‘Tapís de Tarragona’ de Joan Miró es trasllada del Museu d’Història al d’Art Modern.

ROSER SANS

El president Montillainaugura el nou Centredel Pallol de Reus

Unes 2.500 persones van assistir a un acte en què va estarJosep Lluís Núñez, president de la promotora del projecte. P7

Aquest nou espai compta amb comerços, pisos de proteccióoficial i albergarà un hotel en un total de 40.000 metres quadrats

Una imatge de l’interior del Centre del Pallol.OLIVIA MOLET

Catalunya. Un estudi de Justícia revela que sisde cada deu maltractadors reincideix i que el44% de les víctimes no se separa. P9

Món. Blair visita Bush a la Casa Blanca perdarrer cop com a primer ministre i es referma en la seva decisió d’envair l’Iraq. P12

Espanya. Membres de la il·legalitzada Batasunatornen a recolzar ANB en un acte del partit al quals’ha limitat la participació a les eleccions. P10

Divendres, 7 de juny de 2013núm. 2.309

www.diarimes.com

CAMP DE

TARRAGONA

El Festival Internacional

de Música de Cambrils

portarà a Arteta, Manel i

Hombres G. P15

L’Ajuntament de Calafell

construirà un nou

aparcament. P16

AVUI

El Concurs de Castells canvia

la taula de puntuacions

La Comissió Assessora aprova el nou quadre de

resultats que està molt més simplificat i amb el

que es premiarà els castells descarregats i les

actuacions amb tres estructures. P8

REUS

Identifiquen més de 400 cotxes

sospitosos de ser taxis il·legals

El grup de Transports de Mossos d’Esquadra va

organitzar 16 controls exclusius per sancionar

els infractors però costa demostrar que són taxis

pirates. P12

ESPORTS

Emilio Viqueira, director esportiu: «El Nàstic tenia un

equipàs el passat any»

P21

Josep Maria Recasens va concedir la seva darrera entrevista al Diari Més el passat 19 de març, el mateix dia que complia 95 anys.

cristina aguilar

COMIAT L’exbatlle va morir ahir

als 95 anys i la ciutat li retrà

homenatge avui, a les set de

la tarda, en un acte públic que

se celebrarà al Saló de Plens

de l’Ajuntament de la capital.

P2-5

Mor Josep Maria Recasens, el primer alcalde de la democràcia a Tarragona

TARRAGONA

40 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARIA LA CONTRA

L’actualitat, en mans del NapiDes del setembre del 2005, aquest dibuixant ha posat l’humor, la sàtira i la ironia a les notícies més remarcables del panorama comarcal i general

RedaccióUn dels col·laboradors del Diari Més és José Manuel Álvarez. Se-gur que molts dels lectors que ara estan llegint aquest especial no saben de qui es parla, però si anomenem Napi, ja no hi ha cap

dubte, i és que els seus acudits ja són tot un clàssic de les con-traportades del Diari Més. En Napi va començar a col·laborar al Diari Més el 19 de setembre de 2005. D’aleshores ençà ha copsat l’actualitat més candent a través

del seu humor i de la seva ironia. Va arribar al Diari Més, amb una llarga trajectòria a les seves es-quenes i és el Napi ha col·laborat en diversos mitjans de comuni-cació com són La Vanguardia, El Punt Avui, Diari de Tarragona, El

Jueves, La Puta Mili o el Triangle entre d’altres. Així mateix, en Napi, nascut a Sant Sebastià, ha rebut diferents guardons per la seva tasca d’humorista a través del llapis i els colors. En aquests prop de nou anys que en Napi

porta col·laborant amb el Diari Més, ha tocat els temes més di-versos, aquells de caire més local del Camp de Tarragona, ja sigui sobre els seus polítics o els es-deveniments més característics, a temes de caràcter més gene-

ral, a nivell català i també de tot el territori espanyol, assumptes socials, mediambientals i també d’esports. Res ni ningú s’ha es-capat de l’úll crític, però sempre amb humor i ironia d’aquest di-buixant.

4113/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI

42 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARIA LA CONTRA

4313/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI

44 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

Una dècada d’informació de proximitat

CAMBRILS

Avui és un dia important per la premsa gratuïta. Fa deu anys, el 15 de març del 2004, el Diari Més va sortir al carrer i va fer història. Es va convertir en la primera publicació de periodicitat diària i dis-tribució gratuïta escrita en català. I no només va ser pioner per la llengua. També va ser el primer diari gratuït que va apostar per la informació de proximitat i ho va fer començant per les comarques de Tarragona. Fins llavors només hi havia diaris generalistes en cas-tellà i molt pocs es distribuïen a casa nostra.

Els seus promotors van ser innovadors en un fenomen que s’ha anat estenent arreu i que funciona amb èxit a moltes poblacions. La combinació de premsa gratuïta amb actualitat local escrita en ca-talà ha incorporat noves veus a la informació i ha arribat a públics que abans no llegien diaris. Els lectors volen conèixer què passa a casa seva i aquest interès es tradueix en una major implicació en el municipi o almenys en un sentit de pertinença més marcat.

Per tot això, vull felicitar a tot l’equip del Diari Més en el seu desè aniversari. Per haver cregut en el projecte quan el model encara es-tava en dubte i per haver-lo sabut alimentar bé durant deu anys, però també i sobretot pel futur que teniu per endavant.

Espero que aquest 2014 puguem llegir molt bones notícies a les pàgines del Més com la inauguració del Viver d’empreses a la Torre del Llimó, l’ampliació de la nova comissaria de la Policia Local o alguna de les noves inversions que denotarien que a Cambrils co-mença a millorar la situació econòmica.

Moltes felicitats!

MERCÈ DALMAUAlcaldessa de Cambrils

10 anys al nostre costat

RODA DE BERÀ

Quina gran notícia que una publicació, de tirada diària i gratuïta, celebri el seu desè aniversari. En aquesta efemèride tan especial vull, en representació de tots els rodencs i rodenques, ser amb vo-saltres i fer-vos arribar la meva, la nostra, més sincera felicitació.

El Diari Més forma part, des de fa una dècada, de la vida diària de tots els tarragonins, també de la meva. A través de les seves pà-gines fa possible que diàriament, de dilluns a divendres, els lectors tinguem a les nostres mans tota l’actualitat de la demarcació. Uns ciutadans que, en molts casos, potser, no tenien un hàbit adquirit de lectura diària de la premsa, i que gràcies al Diari Més ara es man-tenen informats.

D’aquesta forma, compleix una important funció de servei pú-blic, formant, informant i entretenint, com a creador d’opinió pú-blica i donant veu als consistoris i a les entitats de la demarcació.

El fet que cada dia compti amb més punts de distribució, ampli-ant la seva àrea d’influència, la seva capacitat de millora continua, la seva vocació, l’adaptació a les noves tecnologies i la seva aposta per ser-hi presents a les xarxes socials, l’han acabat consolidant com uns dels diaris més importants, i més llegits, de la demarcació de Tarragona. Tot això és gràcies al magnífic equip humà que con-forma el Diari Més, redactors, directius, comercials, fotògrafs, que dia rere dia creen un producte que denota qualitat, professionalitat i proximitat. No podem sinó estar orgullosos d’aquests deu anys al nostre costat i dels més de 2.400 números editats. La perseverança, el treball dur i la tenacitat sempre porten a l’èxit, i el Diari Més ho ha aconseguit. A tots aquells que el feu possible, us encoratjo a con-tinuar treballant, esperant poder celebrar molts més aniversaris al vostre costat. Enhorabona!

PERE COMPTEAlcalde de Roda de Berà

10 anys d’informació gratuïta de proximitat

EL VENDRELL

Tot i que només fa quatre anys que podem trobar el Diari Més a la nostra població, cal reconèixer el seu bagatge anterior i felicitar tot el seu equip, des de la direcció fins a la redacció, pel seu desè aniversari.

Deu anys de trajectòria d’un mitjà escrit, que surt diàriament de dilluns a divendres i que és de distribució gratuïta, signifiquen que ha aconseguit consolidar-se i que té una bona acceptació per part dels lectors. I això ha estat així a través d’uns professionals que han sabut arribar al ciutadà amb notícies de proximitat, tant de socie-tat com de política i esportives, però també oferint continguts més generals i informació de serveis.

També s’ha de reconèixer la important tasca social a l’hora de fer-ho en català, ja que ajuda a difondre la llengua del nostre país a tot un conjunt de lectors, de diferents orígens i idiosincràsies cul-turals, que dia a dia agafen el diari de forma gratuïta per mante-nir-se informat. I també ho és perquè és una forma de fer arribar la informació a moltes persones que no van al quiosc a comprar diaris o que no tenen accés a mitjans digitals que també contenen notícies de proximitat.

Per tot això, felicito el Diari Més pel seu desè aniversari i enco-ratjo la seva direcció i tots els professionals que hi treballen a con-tinuar per aquest camí de premsa de proximitat al Camp de Tarra-gona, un territori ple d’oportunitats que esperem que ben aviat es recuperi de l’actual situació econòmica i que ho puguem llegir a les vostres pàgines.

Per molts anys.

MARTÍ CARNICERAlcalde del Vendrell

4513/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI

Celebració del 10è aniversari

CALAFELL

Vull felicitar molt sincerament tot l’equip del diari Més Tarragona per la celebració del seu 10è aniversari. Moltes gràcies a tots els pro-fessionals que, dia rere dia, feu possible que aquest mitjà surti a la llum per difondre les diferents vicissituds i la realitat de les nostres comarques.

Ara més que mai, els mitjans comarcals tenen un paper primor-dial, ja que són els únics que reflecteixen i donen veu al món local. Immersos com estem en un món tan globalitzat, cada vegada és més difícil per als municipis trobar plataformes de comunicació que vulguin ser altaveu de la realitat més pròxima als nostres seus ciutadans.

En termes de comunicació, s’han abolit les fronteres, i amb aquesta desaparició s’han perdut també les referències locals en pro d’unes referències més globals. A tot això hem de sumar també el fet que, la difícil situació econòmica que vivim des de fa uns anys, ha perjudicat molt greument les petites empreses de co-municació, i han afectat molt greument la subsistència de mitjans locals i comarcals.

És per això que, des de Calafell, ens alegrem molt especialment per la celebració d’aquest 10è aniversari del Més Tarragona. La celebració d’aquesta xifra tan rodona és una molt bona notícia, i que avala la feina feta durant tots aquests anys per aquest mitjà de comunicació. Estem segurs que aquesta primera dècada tindrà molta continuïtat en el temps i que, després dels èxits obtinguts fins ara encara en vindran molts més en el futur.

Que per molts anys puguem gaudir del Més Tarragona. Moltes felicitats a tots i totes.

JOAN OLIVELLAAlcalde de Calafell

Per molts anys!CREIXELL

Sembla com si fos ahir que vam veure sortir al carrer el Diari Més exclusivament a la ciutat de Tarragona. Avui, al cap de 10 anys, ve-iem amb molta satisfacció com el Diari Més es distribueix al Tar-ragonès, Alt Camp, Baix Camp i Baix Penedès, a més de l’edició digital. És doncs evident que el desè aniversari del Diari Més ens confirma que l’aposta que van fer els seus creadors ara fa deu anys, va ser del tot encertada. Estem davant de la consolidació d’un pro-jecte periodístic valent i agosarat. És complicat si mes no, mantenir durant deu anys una publicació gratuïta que surt al carrer de dilluns a divendres i en català. És sabut de fet que el Diari Més va ser des del seu naixement el 15 de març de 2004, la primera publicació de pe-riodicitat diària, gratuïta i en català que es va editar a casa nostra. El Diari Més el podem trobar diàriament al nostre municipi, a on gai-rebé sempre s’exhaureixen tots els exemplars disponibles. I és que el Diari Més és una eina molt propera als vilatans, que ens permet estar al corrent de totes les informacions a nivell local i comarcal. És a dir, és un referent periodístic de proximitat.

També és molt important el multi format que el Diari Més ens ofereix gràcies a les millores tecnològiques amb la seva edició digi-tal. És tot un encert que tothom que vulgui es pugui descarregar el Diari de la xarxa. Però tot això és possible perquè darrera del Diari Més hi ha tot un equip d’excel·lents professionals que fan molt bé la seva feina. I aquest factor determinant de la bona professionali-tat de tota la plantilla, des de la gerència, administració, redacció i publicitat, queda ben palesa diàriament cada cop que el Més ens ar-riba a les mans. En nom propi i de la Corporació Municipal que pre-sideixo i també de tots els lectors de Creixell, us expresso la nostra més sincera felicitació pel 10è aniversari. I us encoratgem a seguir endavant amb aquesta tasca periodística tant important que és tot un referent al territori. Per molts anys!!

JORDI LLOMPARTAlcalde de Creixell

Felicitats! LA SELVA DEL CAMP

Els mitjans de comunicació sovint constitueixen un element fona-mental en el desenvolupament d’un país. Esdevenint el mirall on la nostra societat s’hi reflecteix.

Exercir el dret a la informació amb rigor emprant una premsa cla-ra i transparent, constitueix possiblement un signe d’identitat que heu anat consolidant mica en mica, al ritme que anàveu creixent, per convertir-vos en un diari proper als ciutadans, que ens vincula més

a l’actualitat, als esdeveniments de la nostra comarca i, en definitiva, al món potser una mica convuls en el qual vivim.

En aquests 10 anys, el Diari Més Tarragona, us heu convertit en un referent informatiu de proximitat per tota la província, novells però malgrat la vostra joventut, heu aconseguit consolidar-vos, fins hi tot en una època com aquesta.

És clar, que la fidelitat dels lectors és proporcional a la qualitat de la informació. Cosa que heu sabut subministrar amb escreix. Amb professionalitat dels periodistes, honestedat i credibilitat i, amb una correcta utilització de les noves tecnologies.

Vull felicitat sincerament la direcció, així com, els treballadors del Diari Més Tarragona, pel seu 10è aniversari, per formar part avui del nostre dia a dia.

Us desitjo èxit en els vostres objectius i el millor pels propers anys. Enhorabona i moltes felicitats!

JOSEP M. PUIG TÀRRECHAlcalde de la Selva del Camp

46 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

Enhorabona, Més TarragonaEl MORELL

Els deu anys d’un mitjà de comunicació són un aniversari molt im-portant i un motiu de celebració. I més quan cada dia ens arriben in-quietants informacions dels nombrosos problemes que tenen alguns per continuar sortint al carrer, això per no parlar dels que han hagut de tancar.

Amb aquest panorama, el Més Tarragona compleix deu anys. Han estat deu anys d’informació de proximitat, d’aquella informa-ció que no surt als mitjans publicats a Barcelona, d’informació que,

tot i ser molt local és important per als ciutadans dels nostres po-bles. Durant aquests deu anys heu sabut fer-vos un espai als bars, a les empreses, a les sales d’espera de llocs amb activitats molt diver-

ses i se us ha trobat a faltar quan els exemplars s’havien acabat. Això vol dir que el producte s’ha consolidat i que ara cal mantenir-lo, cal continuar mimant-lo per seguir avançant com fins ara i, si és possi-ble, millorant-lo cada dia una mica més.

Però avui hem de celebrar el que s’ha fet fins ara i fins on heu arribat. Permeteu-me, doncs, que us feliciti pel desè aniversari, per la idea que en el seu moment es va tenir, un diari gratuït i de proxi-mitat, i per la constància que heu mantingut malgrat uns temps no massa positius.

Sé que és difícil tirar endavant i que l’esforç és dur, però amb constància i perseverança es pot aconseguir. Així que us encoratjo a seguir endavant i a treballar perquè aquests deu primers anys es converteixin en molts més.

Moltes felicitats!

PERE GUINOVARTAlcalde del Morell Els deu anys d’un mitjà de comunicació són

un aniversari molt important i un motiu de celebració. I més quan cada dia ens arriben inquietants informacions dels nombrosos problemes que tenen alguns per continuar sortint al carrer, això per no parlar dels que han hagut de tancar

Per molts anys ‘Més’SALOU

El Diari Més compleix 10 anys des de la seva aparició com nou mitjà de comunicació del Camp i de la Costa Daurada.

I quan un projecte comunicatiu porta 10 anys de trajectòria i de recorregut sense interrupció, pot segurament manifestar amb orgull que ja es troba ben consolidat i implantat en aquell territori en el qual fixa el seu ull per captar, projectar i analitzar amb criteris periodístics la seva realitat.

I el Més sempre s’ha fixat amb Salou perquè forma part important d’una realitat i d’un paisatge en el qual hi participa activament, dina-mitzant la seva economia a través del sector turístic i promovent la seva imatge com indret amb grans recursos turístics, tant de present com de futur.

El fet de disposar de mitjans de comunicació professionals com el Diari Més, que són testimonis del progrés i l’evolució dels pobles

i ciutats, ens permet difondre i conèixer la nostra actualitat des del punt de vista de la pluralitat i la diversitat; afavoreix les relacions en-tre persones, col·lectius i sectors, i facilita el coneixement mutu.

En aquest sentit em complau felicitar al Diari Més amb motiu del seu desè aniversari, a tot l’equip de persones (empresariat, directius, periodistes i comercials) que han fet possible que la Capital de la Cos-ta Daurada i la seva actualitat local compti amb una major presència i hagi pogut difondre les seves potencialitats, opinions i idees; i perquè ha estat una aposta comunicativa i empresarial valenta, convertint-se en una de les referències mediàtiques en benefici de la informació, la divulgació i la participació.

En aquest sentit, vull agrair aquesta dècada de comunicació plural, oberta, independent i propera, que enriqueix el debat sobre el nostre futur com a ciutat i com a part d’un territori compartit que avança.

Enhorabona i per molts anys Més.

PERE GRANAdOsAlcalde de salou

El fet de disposar de mitjans professionals com el Diari Més ens permet difondre i conèixer la nostra actualitat i afavoreix a les relacions entre persones, col·lectius i sectors, i facilita el coneixement mutu

DESÈ ANIVERSARI 4713/03/2014 diarimés

48 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

La capçalera Diari Més ha esdevingut familiar i propera per a molts lectors del Camp de Tarragona. Aquest camí de 10 anys ha estat fruc-tífer i la seva publicació en els dies feiners dins un àmbit de distribu-ció territorial que sentim com a propi, l’ha convertit en un important referent de la premsa diària de la zona.

Al llarg d’una dècada, els editors, els redactors i els reporters del Diari Més ens han demostrat que la gratuïtat i la qualitat periodística poden anar plegades. Darrera el projecte del Diari Més hi ha grans professionals amb una voluntat de servei i amb un desig de posar a l’abast de tothom informacions de proximitat que posen el focus en esdeveniments, persones i notícies del nostre territori més proper. Alhora, aquesta vocació territorial estableix ponts entre les poblaci-ons i els habitants de l’àrea i funciona com un nexe de cohesió i com a forma de coneixement mutu. No hi manquen en les vostres pàgi-nes les referències al nostre país i a les principals notícies internaci-onals que situen al lector a Catalunya i al món. Molts diuen que els diaris són un producte efímer que només és el fruit d’un dia. Aquesta afirmació xoca amb la realitat quan sabem que l’hemeroteca és una bona font per a recuperar la història més propera i, amb el temps, esdevé font històrica de primer ordre. Aquesta transcendència és una responsabilitat que han d’assumir els corresponsals i reporters. Reflectir els fets amb veracitat i fidelitat, convertir el treball periodís-tic en el testimoni del present i en l’anàlisi de la nostra realitat és un treball complex i necessari. Teniu a les vostres mans una tasca del tot imprescindible i de projecció cap al futur. El Diari Més ha aconse-guit democratitzar la informació i distribuir-la diàriament de forma puntual en els punts estratègics de les poblacions, i solament dema-neu a canvi la fidelitat del lector. El vostre diari forma part del nos-tre paisatge quotidià, s’ha fet estimar i valorar per mèrits propis. No falteu a la cita. Us esperem cada matí feiner per començar el dia ben informats. Només em queda desitjar al Diari Més 10 anys Més i Més.

Per molts anys Més!VILALLONGA DEL CAMP

F. XAVIER ARMENGOLAlcalde de Vilallonga del Camp

Un mèrit lloableCONSTANTÍ

Un mèrit lloable, celebrar el 10è aniversari d’una publicació diària i gratuïta. El Més Tarragona ha esdevingut un dels referents més importants a les nostres comarques.

Avui dia, en plena efervescència de les comunicacions digitals i de les xarxes socials, la missió de la premsa escrita pren gran re-llevància com a servei a la comunitat. L’aparició de les edicions digitals havia de modificar els hàbits de les persones; i ha estat així a mitges: cada matí es produeix el mateix flux de ciutadans i ciutadanes que intenten obtenir el seu exemplar del diari, aquell que els acosta als fets locals i comarcals, amb breus pinzellades d’esdeveniments nacionals o internacionals de tots els àmbits. Amb els anys s’ha convertit en una eina de qualitat que ofereix informació de proximitat i que dóna fe de l’activitat, la vitalitat i l’esforç de cadascun dels municipis del Camp de Tarragona, fent-nos més propers els uns als altres. Sense escatimar en qualitat i professionalitat, el Més, s’ha sabut fer un lloc entre nosaltres que serà difícil de superar, fins i tot d’igualar.

I tot això gràcies a un equip que, tot i la conjuntura econòmica que patim, ha sabut mantenir-se amb fermesa: directius, perio-distes, redactors, fotògrafs, administratius..., sense oblidar els col-laboradors, són culpables que el diari sigui ja un més entre nosal-tres a les llars, als llocs de treballs, als bars...; vagis on vagis sempre hi trobes algun exemplar a punt per a la lectura.

Aprofito també per agrair-los l’objectivitat en la informació, el seu acostament a les administracions i la seva implicació en què aquestes siguin més properes als ciutadans, així com també la seva contribució a la normalització lingüística de la nostra llen-gua.Endavant per força anys! Moltes felicitats!

JOSEP MARIA FRANQUÈSAlcalde de Constantí

Una dècada d’història i un futur ple de reptes

TORREDEMBARRA

Tota una dècada al costat de la informació del Camp de Tarragona. Es diu aviat, però deu anys són deu anys. Revisant hemeroteca les conclusions poden semblar contradictòries.

Per un costat hi ha històries que sembla que no canviïn mai: pas-sen els anys i trobem a l’agenda comunicativa temes o situacions que es repeteixen, per bé o per mal. D’altres són ben noves, prò-pies dels temps complicats i complexos que ara ens toca viure, de la nova sensibilitat existent a la nostra societat: Hipoteques, pre-ferents, indignats, referèndums, autodeterminació són qüestions que han esdevingut protagonistes i que anteriorment no ocupaven espai informatiu.

Sigui com sigui, aquesta realitat tan igual i tan canviant fa deu anys que queda reflectida a través del Més Tarragona, havent-se convertit aquest mitjà de comunicació en un clar referent a la nostra àrea geogràfica. Fer-se un lloc no és fàcil perquè requereix constància, esforç, compromís, professionalitat; tot un seguit de trets que no sempre es troben en un mateix producte. En aquest cas, podem constatar que han coincidit i reeixit i aquest diari té una gran acceptació entre els lectors.

Felicitar-vos, doncs, pels vostres primers deu anys, per la vostra capacitat de permanència, pel vostre compromís amb el territori. I encoratjar-vos davant dels nous desafiaments que sens dubte se’ns presenten. Institucions, empreses, entitats, mitjans de comuni-cació i ciutadania en general hem d’estar preparats per encarar el millor possible un futur ple d’incògnites però també de reptes que faran història i seran portada.

Moltes felicitats!

DANIEL MASAGUÉAlcalde de Torredembarra

DESÈ ANIVERSARI 4913/03/2014 diarimés

50 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

Els aniversaris són festes alegres i és per això que des de l’ajunta-ment de Perafort volem felicitar al diari Més Tarragona per aquest desè aniversari. Davant d’aquesta efemèride sentim doble satisfac-ció. D’una banda, perquè 10 anys són molts i això significa que ens trobem davant d’un mitjà amb experiència i tradició consolidada, la qual cosa és, sense dubtes, una bona noticia per als seus lectors.

D’altra banda, però, el simple fet de celebrar la continuïtat d’un mitjà és un acte en si que ens satisfà. La situació actual fa difícil la permanència d’alguns mitjans de comunicació, tal i com malaura-

Avui és un dia en què tots estem d’enhorabona, tant els lectors del Més Tarragona, com vosaltres, els treballadors que feu possible que cada dia es publiqui aquest diari. Els mitjans de comunicació són en si, una eina que beneficia tothom, ja que d’ells en depèn la in-formació de la societat. Així doncs, la vostra tasca serveix perquè tots i cadascun de nosaltres, coneguem què passa i, és per això, que necessitem que els mitjans de comunicació sigueu plurals i fidels al criteri de veracitat. Unes premisses que, sense cap mena de dubtes, el diari Més Tarragona compleix amb escreix. I ho dic convençut

Felicitats per la vostra tasca periodística

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Deu anys al capdavant d’un projecte, són molts dies treballant, llui-tant, caient, tornant-se a aixecar i sobre tot il·lusionant-se per fer realitat allò en el que creus.

Vosaltres celebreu el desè aniversari amb moltes pàgines escri-tes, amb moltes històries explicades, amb moltes imatges captura-des, però sobre tot amb moltes ganes de fer les coses ben fetes. Us heu convertit amb el diari gratuït de referència a les comarques de Tarragona i això és el que compta.

Com a president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona us he de felicitar en nom meu i en el de la junta de govern per la tasca periodística que esteu duent a terme i per la tasca informadora de tot el que succeeix a prop nostre. Sabem el que representa iniciar un projecte en el que creus i en el que t’has implicat des del prin-cipi.

Nosaltres des de la nostra institució continuarem treballant pels nostres col·legiats i per la societat en general.

Són temps de crisi i de canvis, per això més que mai els ciutadans necessiten que vetllem pels seus interessos, que escoltem les seves demandes i que els hi oferim tot allò que millorarà la seva qualitat de vida.

Reitero la meva felicitació per aquest desè aniversari del Més Tarragona i us encoratjo a continuar endavant, amb la mateixa for-ça i les mateixes ganes que heu demostrat tenir fins ara.

Enhorabona i felicitats.

DR. FERNANDO PIZARROPresident del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Gràcies per la feina fetaPERAFORT I PUIGDELFÍ

JOAN MARTÍ PLA I PLAAlcalde de Perafort i Puigdelfí

Enhorabona per una dècada plena de notícies!LA POBLA DE MAFUMET

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELLAlcalde de la Pobla de Mafumet

perquè 10 anys són molts, i el fet de poder-los complir vol dir que la feina exercida ha estat bona. En ser un mitjà de cobertura geogràfica limitada al Camp de Tarragona, la vostra missió té encara més valor per a pobles com el nostre, La Pobla de Mafumet. Els petits municipis trobem en vosaltres un altaveu de les nostres activitats i actuacions les quals també mereixen ser explicades. Si no existissin mitjans d’abast més concret com el vostre, difícilment obtindríem representació en les notícies dels mitjans generals, així que la vostra funció és més que rellevant per als petits municipis com el nostre. Vull aprofitar, no no-més per felicitar-vos, sinó que també vull donar-vos les gràcies per aquesta labor de difusió d’informació local que realitzeu i que de fet, porteu realitzant des de fa una dècada. Volem acabar reiterant la nos-tra felicitació, tant de l’ajuntament com del conjunt d’habitants per aquest 10è aniversari, i us desitgem que continueu celebrant moltes més dècades de bona feina com la que heu desenvolupat fins ara.

dament, recullen alguns informatius i capçaleres. Per tant, com dèiem, la celebració d’aquest aniversari guanya rellevància si tenim en comp-te que l’entorn econòmic no és del tot òptim.

A banda de felicitar-vos, des de Perafort també us volem felicitar per l’activitat que realitzeu, ja que sou l’altaveu de pobles petits que, com nosaltres, volen donar a conèixer les seves activitats. Així doncs, no només us volem felicitar sinó que volem donar les gràcies al Diari Més per la tasca que realitza de difusió de continguts. Com deia, el nostre és un municipi petit però no per això us oblideu de nosaltres, sinó que acostumeu a fer difusió de les activitats i festes que organitzem amb tanta i tanta il·lusió. Sense anar més lluny, el passat mes de gener, per exemple, Puigdelfí celebrava la seva festa major de Sant Sebastià i aquesta va ser una noticia que vareu recollir en el vostre diari. Per tant, us agraïm la feina feta des que vàreu posar en marxa aquest mitjà i us volem demanar que no deixeu de mirar cap als pobles que, com Pera-fort, realitzem una important feina d’organització d’activitats per als nostres veïns i veïnes. Esperem que continueu desenvolupant la vostra tasca amb la mateixa dedicació que fins ara i us desitgem molta sort en aquest nou any. Ànims i a per una desena d’anys més!

DESÈ ANIVERSARI 5113/03/2014 diarimés

52 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARI

Sempre resulta satisfactori celebrar un aniversari, però quan es tracta de 5, 10 o 25 anys marca una fita especial en el curs de la vida d’una persona o la història de l’empresa o entitat. Una dècada són uns 2.500 dies al carrer, per un mitjà com Més Tarragona que surt els dies feiners, i aquesta xi-fra revela una consolidació. Que l’efemèride sigui d’un mitjà de comunicació, i en aquests temps, és per celebrar-ho més encara, si cal. La pluralitat informativa és un dels pilars que fonamenta una societat democràtica robusta.

Aquests moments, també, et fan prendre cons-ciència de quan ràpid passa el temps. Al Consorci d’Aigües de Tarragona, per exemple, enguany ce-lebrem els 25 anys de l’entrada en funcionament de la xarxa de distribució, i l’arribada d’aigua a Tarragona. Els mitjans són la font per fer la his-tòria del procés. Que per molts anys més puguem gaudir de Més Tarragona, i el diari pugui continu-ar recollint el pols de la societat, la vida de les ins-titucions i de les persones. Felicitats a tot l’equip per la bona tasca que heu fet!

Més és moltALTAFULLA

10 anys de Més és molt però insuficient. Aquells que estimem la pro-fessió periodística, cada dia veiem com els treballadors són amena-çats com la resta dels ciutadans i les ciutadanes, reduint-los el salari, acomiadant-los, i finalment, fer callar a aquells que són crítics amb el sistema. Fa uns dies vam poder comprovar el fàcil que pot ser ma-nipular la informació, fer creure allò que no ha estat.

El programa de Jordi Évole, a banda de si va ser encertat o no, va demostrar com es pot transformar la realitat en una imatge horro-rosa i va deixar entendre que això es pot estar fent en altres informa-

cions. D’aquí la importància de tenir uns i unes professionals de la comunicació amb valors ètics, com també els hem de tenir els que fem política i la ciutadania en general.

El Més ha complert 10 anys i segur que durant aquests anys ha comès més d’alguna errada però del què no hem de dubtar és que les persones que hi ha darrera tenen vocació de servei públic i, per tant, compromeses en fer-se preguntes per apropar-se a la veritat. Per aconseguir aquest ideal necessitem que, en especial, aquells i aquelles que ens dediquem a allò públic fem el que diem i no «inter-pretem» un paper d’una funció teatral.

A aquells que ens escruten periodísticament també els hem de demanar la mateixa honestedat i, una vegada reafirmada la credibi-litat, treballar juntament amb la població per, entre tots, defensar el periodisme com a element fonamental d’una societat democràtica que sense mitjans en condicions cada cop està més a prop del Gran germà. Felicitats!

FÈLIX ALONSO CANTORNÉAlcalde d’Altafulla

Més de totsLA CANONJA

Aquesta sí que és una data assenyalada. Els 10 anys no se celebren cada dia, costa molt arribar fins aquí i fer ho amb dignitat i conei-xement, encara més. Vosaltres, l’equip del Més Tarragona, ho heu aconseguit. Com diu la vostra capçalera, cada any heu anat a més. Més notícies, més col·laboracions, més opinió, més visual, més obert, més plural, més tecnològic, més rigorós, en definitiva més de tots. Heu sabut apropar-vos als lectors, que tímidament han anat creixent i que avui per avui s’han tornat fidels a la vostra edició

gratuïta.I parlo amb coneixement de causa. Aquí a la Canonja, el vos-tre gratuït ha deixat empremta.

De fet, s’ha convertit en un diari imprescindible per molts canon-gins i canongines que s’apropen a primera hora a la porta de l’ajunta-ment o al centre cívic a buscar-ne un. De vegades em sobta que a les 9 del matí ja no en quedi cap al dispensador i hagi de recorre al diari digital per saber que diu el Més aquell dia, tot i que no sóc un gran amant de les noves tecnologies i prefereixo l’olor i el tacte del paper que no pas la fredor d’un ordinador. Però tant se val, el que realment importa és que el Més Tarragona celebra el desè aniversari amb l’or-gull d’haver-se convertit en un gratuït indispensable, que tracta les informacions amb veracitat, rigor i pluralisme.

Felicitats per aquests deu anys i enhorabona per la vostra tasca d’informadors.

Felicitats!

ROC MuñOzAlcalde de la Canonja

Una merescuda felicitació

VANDELLÒS I HOSPITALET DE L’INFANT

Avui dia, que un mitjà de comunicació pugui celebrar una dècada de vida és tot un èxit. Corren mals temps per al periodisme i, en definitiva, per a la ciutadania, que és qui més surt perjudicada amb el tancament cada cop més freqüent de diaris, revistes, ràdios i te-levisions; perquè perd canals d’informació i també canals de de-núncia i d’opinió. Per aquest motiu, en representació del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, vull felicitar al Diari Més per aquest aniversari.

El més important no és complir anys, sinó fer-ho amb el reconei-xement i la bona valoració dels lectors que, cada dia, de dilluns a di-vendres, agafen els diaris que es reparteixen gratuïtament al Camp de Tarragona o els consulten a través d’Internet. El fet que vulguem llegir les seves pàgines i ens interessem pels seus continguts signifi-ca que l’equip humà i directiu d’aquesta publicació està duent a ter-me una bona tasca. Una tasca de difusió de notícies que altrament potser no veurien la llum o no arribarien a tanta gent; i no donarien veu a un territori que pretén ser escoltat en la seva totalitat. I és que sovint els grans mitjans de comunicació s’obliden dels municipis més petits, com el nostre, on també hi ha molta activitat i es tiren endavant projectes interessants.

Per tot plegat, moltes gràcies a totes aquelles persones que feu possible que aquest producte surti al carrer, amb rigor, dedicació i professionalitat. Valorem la vostra feina i la funció social que com-pliu i us animem a treballar de la mateixa manera. Per molts anys, Diari Més!

ALFONS GARCIAAlcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

CelebracionsCONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA

ANTONI HuBER I COMANYPresident del Consorci d’Aigües de Tarragona

Celebrar un aniversari sempre és gratificant. Trac-tant-se d’un mitjà de comunicació té un valor afegit, i en aquesta conjuntura és més motiu de satisfacció. Tot el que sigui contribuir a garantir la pluralitat d’informacions i opinions enriqueix la societat a la qual serveix el mitjà.

Com a plataforma per arribar a la ciutadania, Més Tarragona s’ha consolidat com un servei per al territori.

Des del nostre sector estem treballant amb les administracions públiques i tots els agents relaci-

onats amb la química perquè l’activitat industrial, juntament amb el talent, la logística i la recerca esdevinguin els pilars sobre els quals assegurem la competitivitat.

D’aquesta manera assegurem la competitivitat i així es garanteix el futur de tot el conjunt del ter-ritori. Que per molts anys més puguem gaudir de Més Tarragona, i el diari pugui explicar el lideratge de Tarragona en els diversos àmbits que ha d’exer-cir en el futur.

Moltes Felicitats!

... i molts més!AEQT

JESÚS LOMA-OSSORIO BLANCHPresident de l’AEQT

DESÈ ANIVERSARI 5313/03/2014 diarimés

54 diarimés 13/03/2014 DESÈ ANIVERSARIIMATGES ENTRANYABLES

CRISTINA AGUILAR

Les felicitacions dels nostres lectors

CEDIDA

Aquest mitjà de comunicació ja ha entrat, des de fa molt de temps, en la quotidianitat de molts ciutadans i ciutadanes de totes les localitats del Camp de Tarragona, on el Diari Més hi és present.

Aquesta quotidianitat tam-bé ha esdevingut molt latent a la redacció del Diari, i és que sovint ens arriben anècdotes relacionades amb aquest mitjà de comunicació i amb els seus lectors. Tots els nostres lectors fan possible que aquest mitjà de comunicació continuï al carrer i formi part de les vides de tots ells. Per aquest motiu, i

com a part de la celebració del desè aniversari del Més, alguns dels lectors ens han fet arribar les seves imatges més simàti-ques amb el Més Tarragona.

En aquest sentit, la fotògra-fa Cristina Aguilar va captar la instantània dels dos menuts que durant les festes de Santa Tecla demanàven amb aquest cartell sortir al Diari Més. Doncs, s’ha cregut convenient que tan entrenyable petició tingui la seva recompensa. I no podem deixar passar per alt els germans Paula i Àlex que han vingut a la redacció, situada al carrer Manuel de Falla 12, per

e n -tregar-nos aquesta fotogra-fia que anava acompanyada de dos dibuixos commemoratius del desè aniversari. La petita Mireia Pinedo, a través de la seva mare, també ha volgut fe-licitar el Diari, amb una imatge

l l e -gint un exemplar d’aquest mitjà, així mateix també reme-tia un dibuix d’allò més diver-tit. I, un altre lector molt màgic ha fet arribar aquesta instantà-nia molt peculiar i curiosa. El

Mag Gerard està levitant men-tre, tranquil·lament, fulleja i llegeix les notícies del Més. Des d’aquest especial comme-moratiu dels 10 anys del Diari Més, es vol donar les gràcies

aquests lectors i a tota la res-ta que diàriament agafeu en algun punt de distribució el diari per la confiança mantin-guda durant tot aquest temps. A tots vosaltres moltes gràcies! Redacció.

5513/03/2014 diarimésDESÈ ANIVERSARI

i com explicaven els seus amos, a la Tuka la van ensenyar des de petita a aquesta «feina», primer anant al quiosc i després, a re-collir el Més quan es va comen-çar a distribuir a la Selva del Camp. El recorregut de la Tuka és sempre el mateix. Des de casa seva es dirigeix cap al bar de l’Estació on allà s’espera a què algú li posi el Més a la boca. Si, per un cas, no en queden, aleshores continua el trajecte cap a la fleca i pastisseria Prat, on la Tuka mira l’expositor del diari i s’espera a què novament algú li posi el Diari Més per po-

der marxar cap a casa. Un any després de la publica-

ció d’aquesta curiosa rutina, la Tuka continua amb la seva tas-ca, així ho explicaven des de la pastisseria Prat. També els seus amos, Carme Palau i Francisco Gaya que exposaven que «va ser tot un boom quan es va publicar el reportatge. Tothom al veure la gossa, la reconeixia com la que havia sortit al Més, i molts nens la volien tocar». A més, la Carme Palau va haver de re-partir exemplars del Més a tota la família i és que la Tuka es va fer famosa i, de fet, ho continua

sent a la Selva del Camp. Ben lluny va arribar la història de la Tuka, i és que es van enviar les seves imatges i el retall de diari a l’Argentina perquè uns familiars d’uns coneguts de la Carme i el Francisco conegues-sin la gossa. D’altra banda, fruit de la coincidència o no, la Car-me Palau va veure, poc després de la publicació del reportatge, un anunci d’un altre rotatiu d’abast nacional amb un gos i el diari a la boca.

Sigui com sigui, la Tuka se-gueix, i per molts anys més, la lectora de luxe del Diari Més.

RedaccióNo és que passi massa sovint, però de tant en tant, arriben a les oficines del Diari Més, alguna anècdota molt divertida, curiosa o simplement diferent que té a veure amb aquest mitjà de co-municació que avui fa 10 anys.

Una d’aquestes històries que va atraure l’atenció de la redacció del Més i que després —i d’això se n’està plenament segur— que va sorprendre als lectors, va ser una protagonitzada per una gos-sa molt especial, la Tuka, de la Selva del Camp. Fa pràcticament

un any que es publicava aquesta història tan entrenyable i estre-tament vinculada al Diari Més. La Tuka és una gossa que cada dia surt de casa seva, al carrer Vidal i Barrquer, 2 amb els seus amos amb una tasca ben concre-ta, la de recollir el Diari Més. Tal

UNA HISTÒRIA ÚNICA

Una seguidora de luxeTuka, la gossa de la Selva del Camp, que recull cada dia el Diari Més

La Tuka, en plena acció, anant a buscant el Diari Més cada dia.

CEDIDA

DESÈ ANIVERSARI56 diarimés 13/03/2014

1313/03/2014 diarimésCATALUNYA-ESPANYA-MÓN

FELICITACIONS

Feliz cumpleaños Alba de par-te de tu familia que te quiere mucho y desea que te lo pases muy bien y disfrutes de este día.

Felicidades, Princesa!! Tus ia-ios Toño y Rosi; Lucas, Angel y mami te quieren y adoran.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Este mosquetero tan guapo, ya cumple 40 y sus familiares y amigos queremos desearle fe-liz cumpleaños. Te queremos.

Papa, te queremos con el alma y el corazón, te deseamos que seas muy feliz en tu 40 cum-pleaños. Con amor Araceli, Pau y David.

EFEEls líders del G-7 van demanar ahir a Moscou que «cessi imme-diatament tots els seus esfor-ços» en suport del referèndum a Crimea per a la seva posterior annexió a la Federació Russa, al mateix temps que van subratllar que aquesta consulta «no tindrà efectes legals».

«Els líders de Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Regne Unit, EUA i el president de la Comissió Europea instem a Rús-sia al fet que cessi tots els seus esforços per canviar l’estatus de Crimea, contrari a la llei ucra-ïnesa i una violació de la llei in-ternacional», van assenyalar en un comunicat difós a Brussel·les i Washington.

Igualment, van advertir a Moscou que si s’annexiona Cri-mea, els països del G-7 prendran altres mesures a nivell individual i col·lectiu. La Comissió Euro-

pea i els set països més desen-volupats van avisar així mateix al president de Rússia, Vladímir Putin, que «un referèndum com aquest no tindrà efecte legal», a més d’alertar que «davant la pre-sència intimidatòria de tropes russes (a Crimea), també seria un procés fallit sense tenir força moral».

El president de la Comissió de la UE, José Manuel Durao Bar-roso, va afirmar durant la seva intervenció en l’Eurocambra a Estrasburg (França) que la sepa-ració de Crimea és «una violació inacceptable i no provocada» de la sobirania i integritat territorial d’Ucraïna. Les economies més avançades, que han amenaçat amb expulsar a Rússia del fòrum del G8, van demanar així mateix a Moscou que abandoni la seva postura de control militar, per-meti observadors i mediadors internacionals i accepti un dià-

leg directe amb el nou govern de Kíev.

El G-7 insta a Rússia a accep-tar la mediació internacional i les ofertes d’observació per abordar «qualsevol legítima preocupa-ció que pugui tenir». «Els líders del G-7 urgim a Rússia al fet que s’uneixi al procés diplomàtic per resoldre aquesta crisi i recolzi els avanços en favor d’una Ucraïna sobirana, independent, incloent i unida», agreguen. A més, les set grans potències mundials recor-den la seva decisió de suspendre la seva participació en totes les activitats relacionades amb la preparació del G-8 a la ciutat rus-sa de Sochi fins que la situació canviï.

Per altra banda, la canceller alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre polonès, Donald Tusk, van respondre als prepara-tius de Rússia per a l’annexió de Crimea amb l’anunci de la sig-

natura de l’Acord d’Associació entre la UE i Ucraïna, previsible-ment la setmana vinent. «Tots dos coincidim en la necessitat de subscriure l’acord d’associació al més aviat possible», va indicar Tusk. L’entrada en una segona

fase de sancions, segons l’acor-dat en el cim extraordinari de la UE de la setmana passada, sem-bla «ineludible», va dir Merkel, ja que, en la seva opinió, no hi ha hagut el menor símptoma de dis-tensió ni una obertura al diàleg.

CONFLICTES

El G-7 demana a Rússia que no ajudi al referèndum i a l’annexió de CrimeaMerkel i Tusk desafien a Moscou activant l’Acord d’Associació entre la Unió Europea i Ucraïna, que es tancarà previsiblement la propera setmana

EFE

Dos homes vestits amb uniformes militars, durant una patrulla.

ACNCiU i ERC van acordar durant la jornada d’ahir una propos-ta de resolució per ampliar a tot aquest any 2014 el període d’aplicabilitat del decret contra la pobresa energètica.

En concret, el text insta el Go-vern a presentar en un període

de tres mesos un informe d’ava-luació del decret actual i a partir del qual presentar abans del 31 de setembre un decret nou que, a banda d’ampliar el termini d’aplicació, serveixi per simplifi-car substancialment els tràmits i «incorpori la possibilitat d’es-tablir ajuts» per a les persones

que no arribin a l’1,5 de renda de suficiència de Catalunya i no puguin fer front al deute. La federació i els republicans treba-llen per presentar conjuntament totes les esmentades propostes de resolució.

Per la seva banda, els partits de l’oposició PSC i ICV-EUiA van

procedir a acordar demanar una nova legislació contra la pobresa energètica que condoni el deute per impagament.

Condonar el deuteA més d’allargar a tot l’any el pe-ríode d’aplicabilitat de l’actual decret, ambdós grups han deci-

dit anar més enllà i defensen que les companyies distribuïdores d’aigua, llum i gas condonin el deute a les famílies que no pu-guin pagar el subministrament. Mentre no ho facin efectiu, la Generalitat de Catalunya hauria de procedir a destinar una parti-da pressupostària amb aquesta finalitat, quedant com a deute pendent de traspassar a l’em-presa.

Finalment, altres dos partits com PSC i ICV-EUiA també de-manen eliminar la reforma del PIRMI mentre no s’aprovi la Renda Garantida de Ciutadania i fer front als pagaments pen-dents.

CiU i ERC amplien a tot l’any l’aplicació del decret contra la pobresa energètica

CATALUNYA

PSC i ICV-EUiA reclamen una nova legislació que condoni el deute per impagament

Wert dimitirà si el TC tomba algun aspecte de la LOMCE

POLÍTICA

El ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va insistir ahir que dimitirà si el Tribunal Constitucional tomba algun aspecte de la Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

El ministre es va mostrar «convençut» que la norma s’ajusta a la legalitat. Wert va fer aquestes manifestacions als passadissos del Congrés, on se li va preguntar pels recursos d’inconstitucionalitat presen-

tats per Catalunya, Astúries, Andalusia, Canàries i el PSOE contra la seva llei. El ministre d’Educació també va demanar «col·laboració» i una actitud més constructiva per tal de mi-llorar el sistema educatiu. Cal recordar que el termini per po-der recórrer la LOMCE davant del Tribunal Constitucional va finalitzar aquest dilluns. El re-curs es basava en catorze apar-tats de la reforma educativa de Wert. ACN

Europa amplia els drets dels viatgers arran de l’augment de reserves per internet

L’Eurocambra va aprovar ahir una directiva sobre paquets turístics amb l’objectiu de do-nar més protecció als turistes i «actualitzar» els seus drets davant del nou mercat de vi-atges, sorgit del «protagonis-me» al sector «d’internet i les companyies de baix cost». A partir d’ara, els ciutadans que es vegin afectats per la fallida de l’aerolínia, agència de viat-ges o touroperador durant la seva estada de vacances seran repatriats sense cap cost addi-cional. A més, la Unió Europea també aposta per limitar els canvis d’horaris de vols per part de les companyies turís-tiques i els augments de preus una vegada realitzada la com-pra. La darrera regulació euro-pea sobre la matèria datava de 1990. ACN

Una forta explosió a Nova York ensorra dos edificis i deixa almenys onze ferits

Una forta explosió registrada a primera hora del matí d’ahir a Nova York va ensorrar dos petits edificis, al barri de Har-lem. Els serveis de rescat van confirmar que almenys hi ha-via onze ferits lleus, mentre que es va suspendre el servei de trens de rodalies, ja que les vies eren just al davant. L’ex-plosió va tenir lloc a dos quarts de deu del matí, al carrer 116, a l’alçada de Park Avenue. A les plantes baixes dels dos edificis hi havia una església hispana i una botiga de pianos, i a dalt quatre plantes d’apartaments, tot i que encara es desconeix si estaven ocupats o estaven abandonats. Els Bombers van desplaçar 39 unitats amb 168 persones, a banda d’un grup especial de desactivació d’ex-plosius. EFE

14 diarimés 13/03/2014 ESPORTS

Després de visitar l’Olot diumenge, els tarragonins jugaran dos partits seguits al Nou Estadi

Vicente M. IzquierdoNo hi ha cap tipus de marge d’error. La setmana pas-sada cos tècnic i plantilla del Nàs-tic ja es van posar

d’acord per catalogar de final el duel contra l’Alcoià, ja que si l’equip no era capaç de sumar els tres punts, significava l’adéu a tota esperança de finalitzar entre els quatre primers per jugar la promoció d’ascens. La meta es va aconseguir i el Nàstic va guanyar 3-1. Ara, l’objectiu de plantejar-se com a finals els partits s’ha fet extensiu pel que resta de tempo-rada, de forma que els nou par-tits que ha de jugar el Nàstic en el que resta de curs també estan ca-talogats de finals.

Tota aquesta situació, sem-pre pendents de la resolució del Comitè d’Apel·lació sobre el cas de l’Atlètic Balears. El Nàstic espera que se li retornin els tres punts que va guanyar al camp i el marge que ha donat l’esmentat ens als balears per contestar a la reclamació grana obren una es-cletxa d’esperança. I és que no és el mateix sumar 40 que tenir-ne 43, si es té en compte que el quart classificat, l’Alcoià, n’ha aconse-guit 49. Amb els tres punts del Balears el Nàstic se situaria a sis punts de l’objectiu, amb 27 en-cara per disputar-se. El marge d’error continuaria sent mínim, però seria molt major que si els balears se sortissin amb la seva i aconseguissin que no hi hagués

cap canvi d’opinió pel que fa a la resolució del Comitè de Compe-tició.

Olot, el primerLa primera aturada en aquesta recta final del Nàstic serà a Olot. El partit esdevindrà més com-plicat del que hauria de ser-ho tenint en compte l’entitat d’un equip i un altre. I és que ambdós conjunts estan separats única-ment per tres punts a la taula classificatòria, a causa de la sor-prenent temporada dels de La Garrotxa i de la decebedora cam-panya que està protagonitzant l’equip de Vicente Moreno.

L’Olot, a més, està esdevenint protagonista darrerament, ja que és un dels conjunts més en forma de la categoria. Cinc dels darrers set enfrontaments els ha soluci-onat amb triomf, per un empat i una derrota. La passada setmana l’equip que entrena Arnau Sala va passar per damunt, futbolís-ticament, del Badalona, tot i que va acabar caient per un ajustat

1-0. Per tant, no serà empresa fà-cil deixar fora de combat un rival que la temporada passada va ser capaç de derrotar, llavors a Ter-cera Divisió, el filial grana, per un contundent 5-1.

La plantilla grana no vol pen-sar més enllà d’aquest diumen-ge, ja que el «partit a partit» s’ha instal·lat definitivament al vesti-dor grana. Un clar exemple és el que pensa Piojo, qui ahir, després de l’entrenament, va voler deixar molt clar que «ens equivocaríem si penséssim més enllà del partit d’Olot perquè és el més impor-tant ara mateix. Veure metes més llunyanes seria caure en un gran error». L’extrem, que va ser un dels millors durant la segona part el passat diumenge, és de l’opi-nió que «l’objectiu es va acostant partit a partit, però repeteixo que ens equivocaríem si miréssim més enllà de diumenge».

El Nàstic, guanyant aquest diumenge al rival (el partit co-mençarà a dos quarts de cinc de la tarda), podria escalar al-guna posició a la classificació, ja que la jornada li pot ser molt propícia pels enfrontaments di-rectes que s’hauran de disputar. L’Hospitalet-Huracán, Atlètic Balears-Vila-real B o Alcoià-Reus són partits en què els dos equips que hi juguen tenen incidència directa sobre el Nàstic.

Doble enfrontament a casaDesprés de tornar d’Olot, l’equip tarragoní podrà respirar tran-quil. I és que jugarà allí on més li

agrada, on més còmode se sent: davant dels seus. Doble enfron-tament al Nou Estadi, contra Ba-dalona i Constància, dos equips teòricament assequibles que no han de representar un gran perill tenint en compte que el Nàstic ha demostrat una gran solvència a camp propi, on ningú s’empor-ta punts des de fa molt de temps.

Dos «cocos» per continuarTot seguit, arribarà un tram més que complicat per a l’equip de Vicente Moreno, començant pel derbi a Reus i continuant amb un Nàstic-Llagostera. El rendi-ment que està oferint l’equip veí en les darreres setmanes con-vida a pensar que també podria ser un dels convidats estrella en aquest tram final de temporada a la zona alta de la taula classifi-catòria. El Llagostera, per la seva banda, continua intractable com a líder del grup tercer de Segona B i la seva participació en el play-off està gairebé confirmada.

Un lleu respir i a per totesDesprés de rebre els gironins, el Nàstic visitarà el camp del Lle-vant B, actualment en descens. Aquest partit serà l’avantsala d’una d’ura recta final, amb l’Elx Il·licità visitant el Nou Estadi, l’equip tarragoní visitant el filial del Vila-real, i els de Vicente Mo-reno jugant a casa contra l’Hu-racán. Seran tres duels contra tres rivals directes, en els quals es decidiran finalment les opci-ons dels grana.

Piojo: «Ens equivocaríem si penséssim més enllà del partit d’Olot perquè és el més important»

FUTBOL

Nou finals sense marge d’errorEl Nàstic ha d’afrontar nou partits en els quals la mínima errada suposarà l’adéu a tot, sempre pendents del cas de l’Atlètic Balears

Les 9 finalsque li queden al Nàstic

Jornada Partit

30 Olot-NÀSTIC

31 NÀSTIC-Badalona

32 NÀSTIC-Constància

33 Reus-NÀSTIC

34 NÀSTIC-Llagostera

35 LlevantB-NÀSTIC

36 NÀSTIC-ElxIl·licità

37 Vila-realB-NÀSTIC

38 NÀSTIC-Huracán

RedaccióLa lluita pel títol de la Lliga dels Emirats Àrabs Units (EAU) con-tinua ben viva. Tot i que a hores d’ara la lideren l’Al-Nasr i l’Al-Ahli, l’Al-Wasl els segueix de ben a prop. Els de Llorenç Gó-mez han sumat tres punts més aquest cap de setmana després de tancar el partit contra l’Al-Shabab per un 3-0, un resultat que estableix el reglament quan un dels equips no es presenta. És el cas de l’Al-Shabab. Els jugadors van decidir no dis-putar l’enfrontament a causa d’impagaments des de fa més de dos mesos per part de l’en-titat. Si finalment la retirada fos

permanent i s’exclogués l’equip de la competició, els resultats es veurien alterats, una decisió que encara s’ha de confirmar.

Llorenç Gómez té clars els seus objectius i els de l’equip: «Lluitar i competir partit a par-tit i confiar en el treball i en la qualitat del conjunt per arribar vius al final». «La clau de l’èxit és gaudir al camp i deixar-se la pell», va concloure el torrenc. A l’equip de Gómez li resten tres partits per disputar, el primer dels quals serà l’Al-Hamriyah, qui els va superar durant la pri-mera volta per 7-6, «un equip lluitador i amb jugadors amb gran qualitat», segons Gómez.

L’Al-Wasl de Llorenç Gómez, amb opcions d’alçar-se amb el títol

FUTBOL PLATJA

Tres partits li resten per acabar el campionat

TENNIS

L’equip infantil femení del Club Tennis Tarragona es va classifi-car per disputar la final del Campionat de Catalunya en la cate-goria Or, la màxima, en vèncer per 0-4 al Club Cercle Sabadellès aquest passat cap de setmana. Les joves que van prendre part en aquesta prova van ser Mariona Pérez, Lucia Gor, Júlia Aliseda i Andrea Gamez. Pel que fa a l’infantil masculí, aquest va perdre 4-3 davant del CT Andrés Gimeno. Amb la permanència ja asse-gurada, el club tarragoní lliutarà ara per l’onzena plaça contra el perdedor del Manresa-Matar-o. Redacció

El CT Tarragona, a la final del Català

CEDIDATENNIS TAULA

La secció de tennis taula del Nàstic va guanyar amb contundèn-cia el duel directe per la permanència contra el CTT Vilafranca en l’enfrontament celebrat aquest passat cap de setmana al pa-velló del Nàstic. Tot i aquest resultat ampli, la majoria de les par-tides es van haver de decidir en el cinquè i definitiu joc. Redacció

El Nàstic derrota el Vilafranca amb solvència

CEDIDA

1513/03/2014 diarimésESPORTSL’organització dels Jocs Mediterranis, amb les entitats esportives de Cambrils

L’organització dels Jocs Medi-terranis Tarragona 2017 es va reunir ahir a la tarda amb les entitats esportives de Cam-brils, en una trobada que va tenir lloc al Centre Cultural i Ocupacional del municipi. Aquesta reunió s’emmarca dins la voluntat de l’organitza-ció dels Jocs de potenciar l’es-port de base i donar a conèixer el projecte de Tarragona 2017 i el seu pla de voluntariat no no-més a la ciutadania dels dife-rents municipis seu sinó tam-bé de forma específica a les seves entitats esportives. Amb aquesta reunió, l’organització dels Jocs ja ha estat present en trobades a Valls, El Vendrell, El Morell, Barcelona i Calafell. Està previst seguir programant noves trobades amb la resta de seus. Redacció

Més de 120 parelles ja s’han inscrit al primer open del Challenge de Pàdel TennisPark

Aquest dissabte donarà el tret de sortida l’Open Parafarmà-cia Boscos, la primera prova del Challenge de Pàdel Tennis-Park, una fita esportiva singu-lar i única a la que ja s’hi han inscrit més de 120 parelles. «Dijous tancarem la inscrip-ció, però hores d’ara estem molt satisfets de la resposta obtinguda tant dels socis com dels no socis, vinguts d’arreu», explica Xavi Pueyo, director del Club de Cala Romana. El Challenge, dividit en diferents categories per donar resposta al nivell de tots els jugadors i jugadores, basa bona part del seu atractiu en la qualitat dels regals que se sortejaran en-tre tots els inscrits: un cotxe Smart i cinc tauletes iPad Air. A més hi ha 3.500 euros en metàl·lic en premis. Redacció

Mónica PérezDesprés dels entre-naments, les clas-ses de dret, liderat-ge i llicències. A l’horitzó, encara molt llunyà, una nova sortida es-

portiva per no acabar de deixar mai el futbol. Álex Colorado i Ra-món Verdú tenen encara vuit sessions pendents a Las Rozas. Ambdós van tornar dilluns a les aules per començar el curs de direcció esportiva de la RFEF. Abans, havien completat junts el segon nivell d’entrenador. No els faltaran les alternatives.

En aquest nou periple, dos re-ferents ben propers: Sergi Parés i Emilio Viqueira. També dues formes de fer, res a veure. El mig-campista del CF Reus i el lateral del Nàstic són rivals al terreny de joc però comparteixen pupi-tre i confidències des de nens. A final de curs, al maig, cadascú confeccionarà un projecte pro-bablement bastat en els seus res-pectius equips. Són els directors esportius del demà.

Acaben de començar i ja ho tenen clar. Per a Verdú, un mana-ger ideal hauria de «ser sincer, no mentir a un jugador ni ocultar-li res és la clau. M’agradaria ser proper, parlar amb els futbolis-tes sobre les seves inquietuds i resoldre-les. També treballador i molt sacrificat.». Ho veu de for-ma similar Colorado: «Hauria de tenir les idees clares, saber a quin club està, què necessita aquell club i de quins recursos disposa per aconseguir-ho».

No són iguals les aspiracions. Mentre el grana preferiria «un club que em valorés i en què po-gués treballar còmode, tot i que sé que moltes vegades una cosa no és compatible amb l’altra. De vegades és millor sacrificar la part econòmica per estar bé al teu lloc de feina», el migcampista del CF Reus ho té clar quan diu

que «m’agradaria ser el director esportiu del Xerez i tampoc no em faria res ser-ho del Reus».

Tots dos han demanat als clubs jornada lliure els dilluns que hi ha classe per poder-hi as-sistir. En total, seran nou, fins el 19 de maig. La direcció esportiva, a més d’una feina, també és per a ells un somni. «Ho he volgut ser des de petit, quan jugava amb al-gun joc de manager. Enguany he tingut la possibilitat, el club m’ha donat permís, econòmicament he pogut i amb l’AVE les distànci-es no són tan llargues», continua Verdú, que afegeix que «a totes aquestes circumstàncies s’ha unit tenir el recolzament d’un amic com ho és l’Álex, era el mo-

ment perfecte i hem aprofitat».«Vull continuar sempre vin-

culat al futbol, la tasca d’un di-rector esportiu m’agrada i m’hi veig capacitat», explica el mig-campista golejador del CF Reus, que reconeix també que els anys lluny de casa aviat començaran a pesar: «Un ja va tenint una edat, porto molt de temps fora i m’agradaria poder tornar». De fet, malgrat haver fet el salt a la capital del Baix Camp, Colorado ha mantingut la residència que va establir a Lleida durant la seva anterior etapa esportiva, i es des-plaça a diari per prendre part de les sessions d’entrenament.

Cada setmana, els futbolistes estudien una assignatura. Les

classes van començar dilluns amb dret i lideratge. Per la pro-pera sessió, ahir van rebre el te-mari de llicències. Combinar la competició esportiva i el curs no és complicat per als jugadors. La RFEF no posa deures. «Com que no són dilluns consecutius tot es fa més fàcil i, a més, el gruix de tot consistirà en presentar un projecte final de direcció esporti-va sobre un club, en el meu cas el Reus», afegeix Colorado.

Parés i Viqueira, els referentsMentre es formen per poder mi-rar encara més enllà, Colorado i Verdú s’emmirallen en el seu referent més proper. El roig-i-negre pensa «poder consultar amb Parés algun dubte que em sorgeixi mentre avança el curs». Per a Verdú, l’exemple de Viquei-ra serveix per «fixar-me en co-ses, en detalls, quedar-me amb totes les coses bones com he fet amb tots els directors esportius

que he tingut des que vaig co-mençar a jugar al futbol. Aquesta serà la meva millor formació». El major mèrit d’un director espor-tiu, «aconseguir fer un bon equip amb pocs recursos. Fitxar bé quan tens un gran pressupost és fàcil, però fer un bon equip amb poc, encertar i aconseguir bons resultats, costa molt d’aconse-guir», acaba el grana.

Vides paral·lelesLa passió pel futbol va unir des de la infància Colorado i Verdú al seu Jerez natal. Des de llavors, mai no s’han separat. Ara, en aquesta nova etapa, cadascú a les files de l’etern rival de l’altre, la situació tampoc no ha variat. El ‘pique’, malgrat tot, hi és. Ho recorda Verdú en una imatge del derbi: «Colorado va anar a rebre la pilota, va mirar enrere, em va reconèixer, va passar la pilota i es va tirar al terra cridant. Evident-ment, a la gespa no hi ha amistat, cadascú mira els seus interessos, però a fora som bons amics».

El roig-i-negre ho nega. «Co-mentem les coses, però sense més, ell comenta sobre el seu equip i jo sobre el meu», diu, i assegura que «cap ‘pique’». «Ho parlem tot i pràcticament cada dia, ens preocupem per com li ha anat a l’altre i entre amics sem-pre hi ha confidències», afegeix Verdú, que apunta que «el fet que els dos estem aquí ens va bé per fer-nos costat». «Com que ens enfrontem cada setmana al que serà el seu proper rival, em pregunta», conclou el defensa grana.

De la tornada d’aquell derbi, encara ni es parla. Queda molt a decidir per davant. «Cada setma-na és un món i un no es pot cen-trar més enllà. Està la cosa com per parlar del derbi!», continua el lateral del Nàstic, simpàtic. Colorado sentencia: «Quan es vagi acostant, ja es veurà. De mo-ment, ell al seu equip i jo al meu».

Assolit el segon nivell d’entrenador, veuen aquí una altra alternativa per no deixar mai el futbol

En acabar el curs de la RFEF, cadascú elaborarà un projecte, possiblement sobre CF Reus i Nàstic

FUTBOL

Els directors esportius del demàEl roig-i-negre Álex Colorado i el grana Ramón Verdú, rivals al terreny de joc, comparteixen aula a Las Rozas

El lateral del Nàstic i el migcampista del CF Reus, ahir a les instal·lacions de l’Estadi.

CRISTINA AGUILAR

16 diarimés 13/03/2014 GASTRONOMIA

RedaccióLes verdures són un ingredient que donen molt de joc a la gas-tronomia. I és per això que en aquest cas es parla de l’albergí-nia, una hortalissa molt popu-lar i que és present en diversos plats de la cuina mediterrània.

Conreada des de fa moltís-simes dècades, l’albergínia és un vegetal saludable que es pot trobar durant tot l’any, tot i que els mesos més propicis són els de la primavera.

Components nutricionalsEl component principal de l’al-bergínia és l’aigua, en una pro-porció del 93% Aquest és, per tant, un aliment que té un im-portant efecte diürètic, ajuda a eliminar toxines i és beneficiós en casos de retenció de líquids.

A la vegada, l’albergínia con-té poc greix i, per tant, aporta poques calories; al voltant de les 20 calories per 100 grams consumits. Això fa que sigui un aliment indicat en persones que tenen problemes de pes.

La fibra també és un altre dels components de l’albergí-nia. El seu efecte és important per regular el trànsit intestinal i per netejar les substàncies nocives de l’organisme. A més a més, la fibra ajuda a regular els nivells de colesterol en la sang. En aquest cas de l’al-bergínia, podríem dir que la

fibra que conté aquest vegetal fa un tàndem beneficiós amb l’efecte diürètic derivat del seu consum. La fibra és un tipus especial de carbohidrat que no conté calories ni nutrients i que és exclusiu del regne vegetal. Pel que fa als hidrats de carboni pròpiament dits, l’aportació de l’albergínia és molt minsa.

Les vitamines més presents són les A, B1, B2, B3, C i els fo-lats. Tot i amb això, l’aportació vitamínica de l’albergínia no és molt important. De minerals, en destaca el potassi i, en mens mesura, també hi trobem calci, fòsfor i magnesi. El potassi in-tervé de manera important el el sistema muscular.

A LA CUINA

Les albergínies, un dels ingredients clàssics de la cuina mediterràniaAquest vegetal, que es troba durant tot l’any, aporta molt poques calories, pel que fa que sigui molt saludable i indicat per a dietes

El component principal de les albergínies és l’aigua, en una proporció del 93%.

CEDIDA

Carpaccio d’albergínia

RECEPTA

Ingredient: 1 o 2 albergínies, 1 tomàquet gran, vermell però no madur, 1 gra d’all, sal i oli d’oliva, 1 bola de mozzarella fresca, herbes de provença o semblants i 2 filets d’anxoves.Elaboració: En primer lloc, talleu l’albergínia a rondanxes i poseu-les a la planxa, ja ca-lenta, amb poc oli i una mica de sal. Mentre espereu que es facin, talleu el tomàquet a daus petits, el gra d’all picat, i les anxoves també petites. Barregeu-ho amb oli d’oliva en

un bol o got gran i ho deixeu reposar. Quan les albergínies estiguin totes fetes, es poden posar en un paper absorbent. Mentrestant, talleu la mozza-rella també a rodanxes. Mun-tem el plat, alternant l’alber-gínia i la mozzarella, i llavors hi tireu per sobre la barreja de tomàquet. Unes herbes de provença... i ja està! És un plat molt indicat com a aperitiu o un primer plat lleuger i molt saludable

RECEPTA: CLUB DE CUINES

RESTAURANT LA CATEDRAL

Carrer de les Coques, 9. 43003 TarragonaTelèfon 977 23 43 35Correu electrònic: rest.lacatedral.tarragona@gmail.com

Obert tots els dies excepte diumenge a la nit i dimecres tot el dia.HORARI:

Esmorzars de forquilla i continentals

Menú de calçotades

Especialitats de carn i peix a la brasa de carbó

La Catedral és un restaurant molt acollidor situat a la Part Alta de Tarragona que ofereix als seus clients canrs i peixos fets a la brada a més de plats típics de la cuina mediterrània. Així mateix, fan que un àpat sigui una experiència única amb les seves propostes de monòlegs, maridatges i actuacions musicals de tot tipus. Posen a l’abast un menú de dia, un per a les nits, i el dels dies festius per al mateix preu. A més, La Catedral és un espai idoni per realitzar qualsevol celebració, ja que es preparen els menús a mida. A tot això cal afegir que amb la temporada calçotaire en marxa, aquest establiment disposa del seu menú de calçotades, on es poden degustar els calçots, la graellada de carn amb mongetes i patata al caliu i la crema catalana, tot per tant sols 25 euros!

PIZZERIA GONDOLA

Port Esportiu. Moll de Llevant, local LA743004 TarragonaTelèfon 977230961 / gondola-cb@hotmail.com

Obert a partir de les onze del matí. Dilluns tancat (en horari d’hivern). A l’estiu tots els dies obert.

HORARI:

Especialistes en pizzes

artesanes i tradicionals

La Pizzeria Gondola ha obert les seves portes recentment. Ofereix un menú diari de dimarts a divendres per 10 euros on s’inclou la beguda i per 12 euros els dissabtes i diumenges. L’establiment és un restaurant, cafeteria i geladeria amb una terrassa amb vistes al Port i un saló de cara el mar i la platja.

1713/03/2014 diarimésCALÇOTADES

RESTAURANT MASIA FONTSCALDESwww.masiafontscaldes.com

Carrer de la Font, 7Fontscaldes-VallsTarragonaTelèfons: 977 612 836 609 319 630Correu electrònic: informació@masiafontscaldes.com

El Restaurant Masia Fontscaldes s’ha anat situant com un dels millors establiments de l’Alt Camp, conegut arreu de Catalu-nya, per les seves calçotades. En el menús que ofereix inclou els calçots amb salsa salvitxada, llesques de pa torrat amb tomàquet i all, porrons de vi blanc i negre de l’Alt Camp, carn de xai llonganissa, cansalada i botifarra negra amb fesols i amb carxofa a la brasa. A més del morter d’all i oli, amanida d’escarola, cava brut, taronja amanida amb vi dolç, crema ca-talana i aigües minerals, cafè, tallats o infusions.

RESTAURANT LA PLATJA

Germans Campabadal

C. de l’Arrabassada,2Tarragonawww.restaurantlaplatja.comHorari: Obert Dissabtes i Diumeges migdia i tambéper a grups entre setmana.Tel. 977 29 09 38Tel. 625 10 31 95

El menú consisteix en un petit aperitiu al jardí, calçots amb salsa i pa torrat (sense límit), plat mixt de carn (costelles de xai, llonganissa, carxofa, escalivada, patata al caliu...), ta-ronja, crema catalana, aigua, vi del Priorat, cafè i copa de cava. El preus és de 29,50 euros més el 10% IVA. I hi ha menú infantil (9,80 euros IVA inclòs). Les calçotades se ser-viran fins al 30 d’abril tots els dissabtes i diumenges al mig-dia. I entre setmana per a grups amb reserva prèvia, per un preu especial de 30 euros amb l’IVA inclòs.

RESTAURANT SOL-RIC www.restaurantesolric.es

Via Augusta, 227Vall de l’Arrabassada, TarragonaTelèfon. 977 23 20 32info@restaurantesolric.es

El Restaurant Sol-Ric, situat a la Via Augusta, 227 de Tarra-gona, ofereix els seus clients un menú de calçotada d’allò més complet. Aquest consisteix en un pica-pica a base de fuet, botifarra blanca i botifarra negra i olives arbequínes per anar obrint la gana. Seguidament, es porten els cal-çots cuits amb la seva salsa salvitxada. Tant l’aperitiu com els calçots es degusten, si el temps ho permet, a la ter-rassa del restaurant. De calçots se’n poden menjar tants com el client vulgui, tot i que el restaurant ja fa una pre-visió d’uns 25 per persona. Una vegada s’ha finalitzat la

degustació dels calçots, els comensals passen al menjador per tastar el segon plat que és la llonganissa amb fesols i les costelles de corder amb carxofa a la brasa, patata al caliu i tomàquet a la brasa. Per fer baixar tot plegat, el menú de calçotada de Sol-Ric proposa per postres o bé la clàssica crema catalana o el sor-bet de llimona. El preu del menú és de 32 euros més IVA, on també s’inclou el cafè, licor, vi i cava. Així mateix, pels qui no vulguin aquest menú, el restaurant Sol-Ric té altres propostes culinàries a preus molt econò-mics. En aquest sentit, hi ha menús de cap de setmana a partir de 24 euros i un menú diari amb tres primers plats per escollir, tres segons i les postres i aigua i vi per tan sols 12 euros. A més, Sol-Ric és un indret idoni per celebrar-hi qualsevol tipus de festa, com comunions. El restaurant obre les seves portes d’una del migdia a qua-tre de la tarda i de dos quarts de nou a onze de la nit. Diu-menge al vespre i dilluns tenen tancat..

RedaccióAnar a fer una calçotada, un àpat a base de calçots i altres plats que té l’origen en la Ciutat de Valls és avui dia un ritual de moltes persones. En el Restau-rant Masia Fontscaldes, es pot gaudir i degustar aquest àpat que fa ja molts anys, uneix fa-miliars i amics sent una festa al voltant d’una taula.

Lentament, de mica en mica i de boca a boca, El Restaurant Masia Fontscaldes, s’ha anat situant com un dels millors es-tabliments de l’Alt Camp i avui ja és conegut arreu de Catalunya i altres contrades per les seves calçotades.

Regentat pels seus propietaris

Jaume Villasevil i la seva esposa Anna M. Vall, ofereixen l’au-tèntica calçotada de Valls amb productes de la terra i d’alta qualitat.

El menú de la Masia Fontscal-des consisteix en calçots amb salsa salvitxada, llesques de pa torrat amb tomàquet i all, por-rons de vi blanc i negre de l’Alt Camp, carn de xai, llonganissa i botifarra negra amb fesols i amb carxofa a la brasa -servida en les seves brases per mantenir la carn calenta-, morter d’all i oli, amanida d’escarola, cava brut, taronja amanida amb vi dolç, crema catalana i aigües mine-rals, cafè, tallat o infusions.

No dubti en fer la reserva als

telèfons 977 612 836 o bé al 609 319 630. També es pot fer a través de l’adreça electrònica informa-ció@masiafontscaldes.com. Més informació a la pàgina www.ma-siafontscaldes.com i al Facebook.

ESTABLIMENT RECOMANAT

L’autèntica Calçotada de Valls al millor preu i qualitat

El restaurant Masia Fontscaldes ofereix una calçotada en una masia catalana única

Des de fa molts anys, la calçotada és un àpat que uneix familiars i amics a taula

Imatges del Restaurant Masia Fontscaldes i de les calçotades que posen a l’abast dels clients.

CEDIDES

La Masia Fontscaldes s’ha situat com un dels millors establiments de l’Alt Camp

18 diarimés 13/03/2014 OPINIÓ Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[redaccio@mestarragona.com] Redacció: Rafa Marrasé, Anna Fortuny,Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Bar Èrica IITRIBUNA

La mare seu al sofà com cada dia que ve de treballar, s’obre una cervesa i posa la tele-visió. Avui retransmeten la secció de futbol masculí que no segueix ningú i és força avor-rida. Aviat els anuncis, on apareix el cotxe que vol comprar-se. Per sorpresa la conduc-tora que el presenta és clavada a ella i, per més inri, l’altre dia, quan va anar a una fira de cotxes, el noi que el promocionava mig des-pullat s’assemblava al pare!

Cansada de la televisió, truca a una amiga i baixa al bar de sempre per fer una cervesa, mentre el pare fa el sopar. Avui el bar és di-ferent; no per la gent que hi ha –perquè, com sempre, està ple de les dones del barri que so-vint beuen un pèl massa mentre juguen a al-gun joc de taula–, sinó que és diferent perquè els cambrers van en roba interior. L’home que regenta el bar ho ha decidit per atraure més clientes. És una iniciativa que està molt bé! Malgrat això, els col·lectius d’homes que lluiten, diuen, per les seves llibertats com a

sexe en un món clarament matriarcal s’han tornat a queixar... que pesats! Avui, dia de l’home treballador, data recordada perquè una empresària va cremar els seus treballa-dors d’una fàbrica d’homes de no sé on, es revolucionaran més encara. Pobres, no sé en quin món viuen... com si no estiguéssim acostumades a veure homes mig despullats per les carreteres! (que per cert, a veure quan les nostres alcaldesses o les nostres presiden-tes fan alguna cosa al respecte! És denigrant!)

Avui surto de festa amb les amigues. Som dues noies i quatre nois: ells, com sempre, entraran gratis als locals –després diran que es discrimina! En canvi, les noies hem de pa-gar –quina barra i quina sort els paios! Ara, no penso entrar a cap lloc on no hi hagi nois! Sempre va bé presumir de les amigues si et lligues un bon paquet.

El matriarcat, diuen... Simplement, els ho-mes i les dones som diferents. Ho som des de ben petites! De fet, abans de néixer i tot! El

color de l’habitació rosa o blau, les joguines... Què farem si els nens sempre han jugat amb nins i prínceps roses, i les nenes amb cotxes, espases i guerreres? És cosa de natura i és normal: sempre ha estat així per alguna cosa.

Fa una setmana, juntament amb la notícia d’un bar que ofertava el servei d’esmorzars amb dones amb poca roba, se’n publicava una altra que deia que el 33% de les dones a Europa era conscient d’haver patit sexisme o masclisme en algun moment de la seva vida.

La demanda social d’aquest tipus d’ambi-ents, demostrada en l’augment de clients en aquest establiment, no sols fa que es perduri la imatge de la figura de la dona com la d’un ésser al servei d’un altre; sinó que ens debilita com a societat i ens aboca a entendre situa-cions tan discriminatòries com les descrites.

Sovint cal canviar el context de les coses, per tal d’adonar-nos de les discriminacions i poder canviar, a poc a poc, les mancances del passat.

CESC OLIVASecretari de Política Social i Igualtat d’ERC Tarragona

Cal canviar el context de les coses, per adonar-nos de les discriminacions

El 33% de les dones a Europa era conscient d’haver patit sexisme

El comerç de ReusTRIBUNA

Com a president de la Unió de Botiguers de Reus, i com a propietari d’un comerç a la nostra ciutat, vull posar de manifest, que el nostre sector, el del comerç al detall, actu-alment està patint una situació complicada econòmicament.

Són temps difícils que fan que els boti-guers, en alguns moments ens plantegem seguir amb les portes obertes del nostre establiment, impuls que es veu frenat per l’esperit botiguer, que és el que està latent en tot moment, i fa que seguim endavant. Tot

i la situació en la qual ens trobem, Reus pot presumir de tenir un comerç de proximitat actiu, que té la capacitat de conviure amb les grans superfícies que s’han instaurat al terri-tori. El comerç s’ha de reinventar davant tots

els canvis que es produeixen a la societat, i la clau pot estar en l’especialització i en acon-seguir l’excel·lència en el tracte amb el client.

Així mateix, cal fer esment, que tenim la sort que l’administració local, conjunta-ment amb la Unió de Botiguers, fa diferents accions per tal de dinamitzar el comerç de

la ciutat, un exemple és la campanya d’estiu del Reus Shopping Day. El que fa uns anys, aquesta acció d’estiu representava una petita part dels nostres ingressos com a botiguers, ara s’ha traduït en un increment important,

i és el que ens aporta el turisme que arriba al nostre aeroport, en especial el rus.

El meu desig és continuar vetllant pels in-teressos dels nostres botiguers, i entre tots hem de fer ressò, perquè Reus segueixi sent la Capital Comercial de les nostres comar-ques.

ERnEST JunCOSAunió de Botiguers de Reus

El comerç s’ha de reinventar davant de tots els canvis que es produeixen a la societat

Són temps difícils que fan que els botiguers ens plantegem seguir

CARTES

Agraïment a l’Hospital Joan XXIII de TarragonaEl dia 5 de novembre, molt abans del que esperàvem, naixia a l’Hospital Joan XXIII el nostre fill Joan. El seu baix pes i la seva pre-maturitat extrema preveien un camí com-plicat i un final incert. Just al cap de quatre mesos, després d’una lluita llarga i difícil, el Joan es convertia en un angelet del cel. Van ser quatre mesos intensos viscuts a la UCI Neonatal de l’HJ23. Malgrat que el final no va ser el que desitjàvem, volem mostrar el nostre agraïment a tots els professionals que ens van atendre, començant per l’equip de ginecologia i obstetrícia i el personal de la planta 4 i continuant per tot l’equip que es va fer càrrec del Joan durant la seva curta vida. Volem destacar la seva professionali-tat, la gran preparació de l’equip i la unitat,

però també el tracte humà i exquisit que hem rebut. Hi ha paraules, gestos, mirades, companyies... que mai no s’obliden. Des d’aquestes línies volem també fer una crida a qui correspongui a no escatimar recursos en un servei que aconsegueix fer autèntics miracles. A tots moltes gràcies. El Joan ja no és físicament entre nosaltres, però sempre el sentirem i ell, des del cel, ens tindrà a tots presents.

Maite Monllaó i Xavier VallésReus

Agraïment a l’Hospital Joan XXIII de TarragonaCuando escucho el discurso oficial del go-bierno catalán sobre la inmersión lingüísti-ca no puedo dejar de pensar que me están tomando el pelo. Resulta que un sistema

como la inmersión monolingüe que se basa en excluir de las escuelas a la lengua que hablamos la mitad de la sociedad es supuestamente un modelo de cohesión de la sociedad. Hasta un niño de pocos años entiende que dejar fuera a la mitad es ex-cluir y no cohesionar. Y ahora tenemos que aguantar su victimismo porque un triste 25% de la enseñanza se dé en lengua es-pañola. ¿Qué grave daño le puede producir a un alumno aprender, por ejemplo, tres asignaturas en español, una lengua inter-nacional y hablada por cientos de millones de personas, cuando tiene otras nueve en catalán? Cataluña tiene una gran riqueza con el bilingüismo. Aprovechémosla y no la despreciemos, como algunos pretenden.

Maria Raga Salou

+ CONFIDENCIAL

‘Spoilers’ des de la platjaEl col·lectiu de periodistes de Tarragona va poder apropar-se, ahir dimecres, al rodatge de la pel·lícula Segon Origen que es du a terme a prop del Càmping Las Palmeras, a la Platja Llarga. Així, entre sorra, vent i sol es va poder presenciar com alguns dels protagonistes escenificaven seqüències inèdites als ulls de la so-cietat. El desplegament periodístic va servir perquè el director, Carles Porta, expliqués l’entramat de la pel·lícula. Ara bé, la prin-cipal novetat del film és la presència d’un tercer personatge que no apareixia en l’obra de Manuel de Pedrolo, encarnat per l’intrè-pid Sergi López. Aquest, va aconseguir distreure als periodistes durant la breu roda de premsa. El vilanoví va aconseguir que a la seva cap de comunicació se li posessin els pèls de punta, ja que va estar a punt de desvetllar tots els misteris d’aquest personatge i va deixar escapar algun spoiler. Així, López es va convertir de nou en el protagonista de la festa en un estira i arronsa entre pe-riodistes i l’estressada cap de premsa.

Projectes de futur – il·lusionats, decebedors–, denúncies ciuta-danes –públiques, privades, socials, polítiques–, opinions de tot tipus, equivocades o no... Diari Més porta deu anys recollint tot tipus de notícies al territori, escoltant les veus dels seus protago-nistes –agents polítics, socials i econòmics– i rectificant, si cal, quan el decurs dels esdeveniments obliga a fer marxa enrere. Després de deu anys, Diari Més pot continuar presumint de ser un diari plural i que arriba periodísticament, o almenys ho intenta, a tots els racons del territori on es distribueix. Diari Més continua sent un diari gratuït i ho continuarà sent, tot demos-trant que la premsa en paper sí que té futur o, almenys, continua tenint demanda, almenys amb la fórmula amb la qual sortim al carrer. Diari Més, d’altra banda, continua mantenint el seu tret diferenciador envers la resta de premsa gratuïta: continua oferint continguts de producció pròpia i continua sortint al carrer cada dia laboral. Per tot plegat, avui, Diari Més ofereix continguts especials, per tal de mostrar el seu interior, la seva plantilla i la forma de treballar dels professionals que formen part d’aquest projecte. Felicitats per aquests deu anys als lectors, a les fonts d’informació, a les associacions, a les institucions, a les adminis-tracions, als anunciants i, en definitiva, a tots els que fan possible donar forma, diàriament, a aquest projecte periodístic.

L’aniversari dels lectors de ‘Diari Més’

EDITORIAL

1913/03/2014 diarimés

TarragonaMaria Diaz Ros. Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà a Tarragona.

Modesto Briones Sotos. Ha mort a l’edat de 76 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de deu del matí, a Nuestra Señora del Loreto.

Candelario Molina Gó-mez. Ha mort a l’edat de 56 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de quatre de la tarda, a l’església de Santa Tecla de Camp Clar.

Rosi Campos Gil. Ha mort a l’edat de 51 anys. El seu fu-neral serà avui, a les cinc de la tarda, a l’església de Sant Fructuós.

ReusManuel Sanz Ortega. El seu funeral serà avui a les 9h a l’església de Sant Fran-cesc.

Antonia Camacho Cidonc-ha. El seu funeral serà avui a les 10:30h a l’església de Sant Bernat.

Teresa Ramos Ortíz. El seu funeral serà avui a les 12h a l’església de Crist Rei.

Antonio Moya Amaya. El seu funeral serà avui a les 15:30h a l’església de Sant Francesc.

DEFUNCIONSDEFUNCIONS

20 diarimés 13/03/2014 SERVEIS AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Roderic, Salomó, Patrícia i Ramir.

REUS. Jornades d’història «Joan Prim i Prats, personalitat política i militar». Fins dissabte al Centre de Lectura. TARRAGONA. Documental: Dones de Tabacalera, un temps i uns espais de memòria. A les 18h a la sala d’actes de l’Antiga Audiència. VALLS. Conferència: Avantatges de l’exercici físic per a la salut, a càrrec del Dr. Albert Gómez Sorribes, gerent de la regió sanitària de les Terres de l’Ebre, i Marta Ferrusola. A les 18h a la Casa de Cultura. REUS. Concert del cantautor basc Jabier Muguruza. A les 22h a Cal Massó.

AGENDA

TARRAGONA:- Fernández Cabré, Mª Esther - Pere Martell, 5 - 977.21.97.04 (24 hores)- Ciutat, R. i Molero, H - Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta) - 977.54.31.89 (Diürn)- Garcia - Plana CB - Sant Benildo, 10, Urb.La Granja (Torreforta) - 977.54.97.90 (Diürn)REUS:- Pellicer CB - Av. Mediterrani, 1 - 977.75.58.17 / 977.75.76.23 (urgències) (Diürn) - Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Països Catalans, 116 dreta - 977.32.27.51 (24 hores)

FARMÀCIES

URGÈNCIESBombers .........................................................................112Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies)...............................................112CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local .....................................................977 30 93 16Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

CINEMA. CartelleraTARRAGONA / OCINE TARRAGONA

1 La ladrona de libros 16.30 1 El médico 19.00 - 22.00 1 Jack Ryan 00.452 Philomena 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 3 Las aventuras de Peabody y Sherman 16.15 - 18.15 3 300: El origen de un imperio 20.15 - 22.30 - 00.304 El poder del dinero 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.455 Her 17.00 - 19.30 - 22.00 - 22.40 - 00.306 Frozen: el reino del hielo 16.00 6 Blue jasmine 18.00 6 Cuento de invierno 20.00 - 22.15 - 00.307 Robocop 16.00 - 18.15 - 22.15 - 00.407 Gravity - 3D - 20.30 - 22.25 - 00.258 Lluvia de albóndigas 2 16.00 8 Nebraska 17.45 8 Vivir es fácil cerrando los ojos 20.00 9 Emperador 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 0.4510 12 Años de esclavitud 16.30 - 19.15 - 22.00 - 0.3011 El lobo de Wall Street 16.10 - 19.25 - 22.00 - Golfa: 22.4512 La legopelícula 16.00 - 18.00 12 La gran estafa americana 20.00 - 22.40 13 Las aventuras de Peabody y Sherman 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 13 Òpera: Lucrecia Borgia de G. Donizetti 20.45 14 300: El origen de un imperio 17.00 - 19.15 - 22.00 15 Monuments men 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 16 300: El origen de un imperio 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 - 00.45

YELMO PARC CENTRALRobocop 12.10 Frozen: el reino del hielo 16.00 Philomena 18.15 - 20.15 Las aventuras de mr peabody y sherman -2D- 12.15 - 15.45 - 17.45 - 19.45 / dv i ds: 21.45 Las aventuras de mr peabody y sherman -3D- 12.00 - 16.15 - 18.15 Vivir es fácil con los ojos cerrados 00.20El lobo de wall street 20.35 La legopelicula -2D- dv a dg:16.00 / dl a dj:15.45 / dv a dg: 18.30 La legopelicula -3D- 12.20 La gran estafa americana dl a dj: 17.5012 Años de esclavitud 22.15 Lluvia de albóndigas 2 12.30 Nebraska dl a dj: 21.45 / 23.45300: El origen de un imperio - 2D- 12.30 - 15.45 - 18.00 - 20.15 - 22.30 - 00.45300: El origen de un imperio - 3D- 20.30 - 22.45 - 00.50La ladrona de libros 00.00Monuments men 19.30 - 22.00 Her 17.00 Lluvia de albóndigas 2 12.30

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA1 Frozen: el reino del hielo (digital) dl a dj: 18.00 / ds i dg: 16.001 300 El origen de un imperio (digital) 22.00 / dv i ds: 00.002 Monuments men (dig.) dv: 19.00 – 22.00 / ds i dg: 16.00 – 19.00 – 22.00 / dv i ds: 00.30 2 300 El origen de un imperio (digital) dl a dj: 18.15 – 20.30 – 22.403 Robocop (digital) 18.15 / ds i dj: 16.00 – 18.15 3 Blue jasmine (digital) 20.30 – 22.30 / dv i ds: 00.30 4 300 El origen de un imperio (digital) dv: 18.15 – 20.30 – 22.40

/ ds i dg: 16.00 – 18.15 – 20.30 – 22.40 / dv i ds: 00.45 5 Las aventuras de Peabody y Sherman (digital) 18.00 – 20.00 – 22.00

/ ds i dg: 16.00 – 18.00 – 20.00 – 22.00 / dv i ds: 00.00 6 Monuments men (digital) 17.30 – 20.00 – 22.30 7 El poder del dinero (digital) 18.15 – 22.40 / ds i dg: 16.00 – 18.15 – 22.40 / dv i ds: 00.45 7 Cuento de invierno (digital) 20.30 8 Vivir es fácil con los ojos cerrados (digital) 17.30 8 Lobo de Wall Street (digital) 20.00 / dv i ds: 23.30 9 12 Años de esclavitud (digital) 19.00 / ds i dg: 16.15 – 19.00 9 La gran estafa americana (digital) 22.00 / dv i ds: 00.30 10 La lego pelicula (digital) 18.30 / ds i dg: 16.30 – 18.30 10 Gravity 3-D 20.30 – 22.30 10 Jack Ryan (digital) dv i ds: 00.30

REUS / REUS PALACE (Més informació al telèfon 977 754 978)1 300: El origen de un imperio 3D 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.452 Lego 16.00 - 18.15 2 Robocop 20.30 - 22.35 3 Monuments men 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.404 12 Años de esclavitud 16.00 - 18.30 - 22.155 Las aventuras de Peabody y Sherman 16.00 - 18.15 - 20.305 La gran estafa americana 22.15 7 Agosto 16.00 - 18.15 7 Cuento de invierno 20.30 - 22.308 Gravity 16.00 - 18.15 8 El lobo de Wall Street 20.30

LAUREN REUS MULTICINES (www.laurencinemas.net)1 El lobo de Wall Street 16.15 - 19.302 La gran estafa americana 16.20 - 19.15 - 22.103 La vida secreta de Walter Mitty 16.00 - 18.103 Jack Ryan: operación sombra 20.25 - 22.304 La ladrona de libros 16.15 - 19.15 - 22.005 Robocop 16.30 - 19.00 - 22.006 Monuments men 16.20 - 19.20 - 22.207 Nebraska 16.15 - 19.15 - 22.158 Al encuentro de Mr. Banks 16.10 - 19.00 - 22.009 Las aventuras de Peabody y Sherman 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00

EL VENDRELL / OCINE (OCINE. 902 170 831 / 977 660 778)La gran estafa americana 16:1512 años de esclavitud 19:10 - 22:00 Frozen Monuments men 16:30 - 19:00 - 21:30 El poder del dinero 16:00 - 18:05 - 20:15 - 22:20 Lego -digital- 15:50 - 17:50 En tierra de Maria 19:45El lobo de Wall Street 22:00Robocop 15:50 - 18:05Blue Jasmine 20:30Cuento de invierno 22:25 300: El origen de un imperio 16:00 - 18:00 - 20:00 - 22:00 Las aventuras de Peabody y Sherman 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15 Cuento de invierno 16:05Gravity 3D 18:25300: El origen de un imperio 3D-dimecres no es fara 20:15 - 22:15 Opera en diferit- Lucrecia Borgia- dimecres 12 20:45

VILALLONGA DEL CAMP / Sala de Cinema del Centre RecreatiuRobocop 18.30 (diumenge 16 de març)

TELEVISIÓ. Programació

06:00 Notícies 3/24 08:00 Els Matins 14:00 Telenotícies comarques 14:21 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:35 Cuines 15:50 La Riera 16:39 Divendres 18:37 Els misteris d’en Murdoch 19:30 Espai Terra 20:06 El Gran Dictat 21:00 Telenotícies vespre 21:58 Amb ulls de nen 22:38 Polònia 23:17 Els visitants 00:05 Els visitants 00:56 Lost girl 01:38 Doctor Who 02:24 Dues dones divines 02:57 Cava de Blues

TV311:03 Vestits d’arreu del món 11:54 La Xina salvatge 12:43 El millor d’Austràlia 13:35 A taula 14:02 Les aventures culinàries de

Sarah Wiener 14:30 Ciclisme 16:26 Temps de neu 16:53 Rutes mítiques 17:45 El Pacífic del sud 18:34 El millor d’Austràlia 20:00 Esport Club 21:10 Futbol sala 21:57 Temps de neu 22:08 Futbol sala 23:00 Efectivament 00:05 Tot l’esport 00:28 Efectivament 01:33 Tot l’esport 01:57 Documental

ESPORT 315:21 Bola de drac Z 16:11 One piece 16:37 El llibre de la selva 17:01 mic 3 17:50 Una mà de contes 17:58 L’Spirou petit 18:16 Geronimo Stilton 18:45 Els pingüins de Madagascar 19:30 Info k 19:46 La casa d’Anubis 20:13 Tom i Jerry 20:55 Bola de drac GT

CANAL 3321:23 La Riera 22:05 Cinema 3 22:44 Sala 33 00:26 Extres 00:34 Nous exploradors01:29 Cultures vives

CANAL SUPER3

03:45 TVE es música06:00 Noticias 24H06:30 Telediario Matinal08:30 Los desayunos de TVE10:05 La mañana de La 114:00 Informativo territorial14:30 Corazón15:00 Telediario 116:00 Informativo territorial16:05 Entre todos18:45 España directo20:30 Corazón21:00 Telediario 222:15 El tiempo22:30 Cuéntame cómo pasó23:45 La noche del Telediario00:30 Ochéntame otra vez01:20 El debate de La 102:50 La noche en 24H04:40 TVE es música

TVE106:15 Las noticias de la mañana08:55 Espejo Público12:15 Karlos Arguiñano12:50 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson14:30 Los Simpson15:00 Antena 3 Noticias 115:45 Deportes16:00 El tiempo16:30 Amar es para siempre17:30 El secreto de Puente Viejo18:45 ¡Ahora caigo!20:00 Atrapa un millón21:00 Antena 3 Noticias 221:30 Deportes21:40 La previsión de las 921:45 El hormiguero 3.022:40 Tu cara me suena01:45 Los más02:30 Ganing Casino

ANTENA311:55 Para todos La 213:40 Don Matteo14:40 La odisea de la especie15:30 Saber y ganar16:05 Grandes documentales17:05 Grandes documentales18:00 Homo Sapiens18:50 Para todos La 220:20 Don Matteo21:15 Docufilia22:00 Carnaval de Gran Canaria00:15 La 2 Noticias00:45 Días de cine01:45 Conciertos de Radio-302:20 Fiesta Suprema02:50 Documental03:40 El escarabajo verde04:10 TVE es música06:30 That’s English07:00 Documental

TV2

08:30 O el perro o yo09:30 Alerta Cobra10:30 Alerta Cobra11:30 Alerta Cobra12:20 Las mañanas de Cuatro14:00 Noticias Cuatro14:45 Deportes Cuatro15:45 Ciega a citas16:45 Castle17:30 Castle18:30 Hawai 5.019:15 Hawai 5.020:00 Noticias Cuatro20:45 Europa League: Sevilla-Betis23:00 Elementary23:50 Castle00:45 Castle01:40 Castle02:15 House

CUATRO02:30 Minutos musicales06:00 laSexta en concierto07:45 Al rojo vivo09:30 Crímenes imperfectos10:30 Informe criminal11:30 Investigadores forenses12:20 Al rojo vivo14:00 laSexta Noticias14:55 Jugones15:30 laSexta Meteo15:45 Zapeando17:15 Más vale tarde20:00 laSexta Noticias20:45 laSexta Meteo21:00 laSexta Deportes21:30 El intermedio22:30 Cine: Underworld: Evolution00:20 En el aire01:45 Ganing Casino02:15 Minutos musicales

LA SEXTA02:15 Premier casino05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

matinal08:55 El programa de Ana Rosa12:45 Mujeres y hombres y

viceversa14:30 De buena ley15:00 Informativos Telecinco16:00 Sálvame diario20:15 Pasapalabra21:05 Informativos Telecinco22:00 La Voz Kids01:20 Making Of01:45 Premier casino05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

matinal

TELECINCO

13:30 Avui per demà. Redifusió14:00 Notícies. Edició migdia 14:30 La setmana Mira’t15:00 Notícies 15:30 El cercle virtuós. Redifusió16:00 Notícies16:30 Aventura’t. Redifusió17:00 Notícies17:30 La setmana Mira’t18:00 Notícies18:30 Gaudeix la festa. Redifusió19:00 Notícies19:30 Avui per demà20:00 Notícies. Redifusió 20:30 Esports en xarxa21:00 Notícies. Redifusió 21:30 Avui per demà. Redifusió22:00 Notícies. Redifusió 22:30 Avui per demà. Redifusió23:00 Notícies

CANAL REUS TV06:00 Impacto Total07:00 Zoorprendente07:30 Teletienda11:00 Impacto Total12:00 Walker12:45 Walker13:30 El equipo A14:28 El equipo A15:15 Cine: Icarus17:00 Ley y Orden17:50 Ley y Orden18:40 Walker19:30 Walker20:20 Sin rastro21:15 Sin rastro22:10 Rizzoli & Isles23:05 Rizzoli & Isles00:00 El chiringuito de jugones02:30 Mundial de Fórmula 104:00 Ganing Casino

NITRO10:30 12 Qüestions 11:30 El Problema de Gettier 12:00 Caminant per Catalunya 12:30 El Problema de Gettier 13:00 12 Qüestions14:00 Noticies 12 14:30 12 Qüestions 15:30 El Problema de Gettier 16:00 Noticies 12 16:30 Reemissió 18:00 Noticies 12 18:30 12 Qüestions 19:30 Esports en xarxa 20:00 ESPECIAL: GALA PREMIS ENDERROCK 2014 22:30 Noticies 12 23:00 Informatiu El Punt al Dia

TAC 12

L’HORÒSCOP

Mercuri i Venus us donaran l’opció de viure moments idíl·lics, sensuals i divertits. Busqueu una activitat que us serveixi de te-ràpia.

21/03 al 20/04

Provocareu els esdeveniments, tindreu perspicà-cia, imaginació i creativitat. Utilit-zeu el talent per viure l’amor, és fo-namental.

21/04 al 21/05

Avui l’ego serà m o l t f o r t . E l temps que dedi-queu a la cura del cos i de la imatge no serà en va, li traureu beneficis ben aviat.

22/05 al 21/06

Hi ha bogeries que mereixen la pena viure i a les quals no es pot renunciar. Si aneu mirant els núvols podeu tenir pro-blemes.

22/06 al 23/07

Confieu en el ta-lent i en el poder de seducció. Els astres us poden atrapar amb di-verses sorpreses. No us quedeu a casa asseguts.

23/11 al 21/12

Els assumptes de l’amor seran alegres i estimu-lants. Apareixe-rà una cosa nova amb l’al·licient de la passió , del joc i de la fantasia.

22/12 al 20/01

Us veureu sobre-passats per cer-ta actitud d’al-gú proper. Si us mostreu positius molts dels pro-blemes adquirei-xen un altre valor.

21/01 al 19/02

En l’amor passeu per un moment especial. Traureu de dins el millor que teniu. No dei-xeu per demà el que pugueu solu-cionar avui.

20/02 al 20/03

Avui estareu molt perceptius . La Lluna transitant pel vostre signe us concedirà una sensibilitat molt desenvolupada i especial.

24/07 al 23/08

Avui us expressa-reu de forma cla-ra i contundent. El trànsit del Sol us donarà una extra-ordinària vitalitat per als assumptes d’amor.

24/08 al 23/09

El trànsit de Ve-nus i Mercuri per la casa cinquena ho posarà tot a favor. La identitat personal es re-flectirà en els ulls dels altres.

24/09 al 23/10

Seria interessant emprendre nous projectes amb la vostra parella. Si manteniu una ac-titud passiva aca-bareu amb pro-blemes.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

2113/03/2014 diarimésCLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TORRENOVA , compra inteligen-te, piso con piscina, tenis, parking , 4 dormitorios, comedor , 2 baños cocina equipada , todo el suelo de tarima, griferías de diseño, mucha luz. 130.000€. Tel.977.25.09.93

EL CATLLAR ¡¡¡MAGNÍFICA OCA-SIÓN!!!, Chalet individual, , 5 ha-bitaciones, 2 baños, gran cocina comedor independiente, salón comedor muy amplio, garaje, pis-cina y jardín privado de 385 m2. Sólo...175.000€. Tel. 977.25.09.93

Altres poblacions

SALOU ZONA ESTIVAL Y PUE-BLO. . Terrenos urbanizados de 500, 600 o 700 m2. Para construir 1 o 2 casas. Desde 125.000€ Tel; 977.25.09.93

EL ROURELL. Magnífico adosado en el centro de la poblacion, 180 m2. nuevo a estrenar, 2 habitacio-

nes dobles con armarios empotra-dos, cocina equipada, amplio sa-lón comedor, baño y aseo, recien equipado con muebles de diseño, aire acondicionado con bomba de calor. garaje para 2 coches y tras-tero en planta baja. 155.000€. Tel. 977 25 09 93

PALLARESOS JUNTO AL PUE-BLO, casa con jardín. De 4 habi-taciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón come-dor, garaje para varios coches con puerta automática, zona comu-nitaria con piscina, casa de muy buena calidad y diseño. 250.000€ Tel: 977.25.09.93

• Lloguer

RAMÓN Y CAJAL, pis de 4 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb vitro, 1 bany, exterior, assolejat, ascensor, comunitat inclosa. 480 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

P. RAFEL dE CASANOVAS, pis de 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 1 bany, calefacció de gas, moblat, comunitat inclosa. 450 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

CALLE LEÓN, 2 hABITACIONES, cocina comedor, baño, amuebla-do, 300€. Tel.977.25.09.93

TORRENOVA-TORREFORTA, 4 habitaciones, 2 baños, gran salón comedor, cocina muy amplia, parking, piscina, tenis, amueblado, 525€. Tel.977.25.09.93

SP I SP– BLOC St. Mateu, pis de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina, 1 bany, exterior, as-solellat. Comunitat inclosa. 370 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

C/ GIRONA, PIS dE 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina amb vitro i galeria, 2 banys, as-censor i comunitat inclosa. 500 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

RAMON Y CAJAL. Piso 4 habita-ciones, salón comedor, 2 baños, cocina con galería, exterior, terraza a la calle. 450€. Tel.977.25.09.93

CALLE ESPINAC, NUEVO, 2 habitaciones, 1 baño, cocina

equipada, amueblado, 450€. Tel.977.25.09.93

CERVANTES, àTIC REFORMAT de 1 dormitori, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, moblat, assolellat, calefacció, a/condicio-nat. Comunitat inclosa. 430 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

PERE MARTELL, 5 habitacio-nes, s/muebles, parking, 650€. Tel.977.25.09.93

dISPONEMOS dE PISOS EN AL-QUILER con y sin muebles a partir de 300€. Tel.977.25.09.93

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings,

Terrenys

Altres poblacions

LA PINEdA. PISOS NUEVOS Con muebles. Preciosos. Moder-nos. De calidad. 2 habitaciones. 2 baños. Cocina independiente. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. Desde 525 € con posibilidad de parking. Te: 977 25 09 93

ALQUILO hABITACIÓN REUS. TEL: 657.493.292

VILA-SECA, EL CASTELL, pis semi-nou de 1 dormitori, cuina americana amb vitro, electro-domèstics, 1 bany, aire/condicio-nat, ascensor, comunitat inclosa. 350 €/mes. Opció mobles + 50€, i també opció pk i traster nouha-bitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

SALOU-EMPRIUS SUd, c/ Eduard Punset, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk. 372,25 €/mes nouha-bitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REUS, ST. MAGÍ ALEGRE, pis se-mi-nou de 2 dormitoris, sala-men-jador amb balcó, cuina americana amb vitro, 1 bany, sol, ascensor , moblat i pk . Comunitat inclosa. 450 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

PERAFORT, CASA dE POBLE de 3 dorm., sala-menjador amb te-rrassa, cuina amb galeria, 1 bany, calefacció, moblada i comunitat inclosa. 420 €/ mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

2118.- VILA-SECA-ERA dEL dELME, c/ Via Màxima, pisos semi-nous de 2 i 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 2 banys, pk i traster. 413,33 – 503,33 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

EL VENdRELL-EL PèLAG, C/ Nar-cís Monturiol, pisos semi-nous de 1 i 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk . 267,25 i 327,25 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REUS. LLOGO hABITACIÓ. TEL: 678.919.461

REUS-MàS IGLESIAS, C/ BER-NAT Torroja, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany, pk i traster. 356,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ALFORJA, PIS S/NOU de 2 dor-mitoris, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, calefacció, ascensor, pk i comunitat inclosa. 325 €/ mes. Opció mobles nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REUS. PASSEIG PRIM. PIS de 4 habitacions, 2 banys, amb mo-bles i electrodomèstics. Totalment reformat. Amb ascensor. Lloguer: 450€/ mes comunitat inclosa. Tel.: 652.960.787

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings,

Locals

TARRAGONA. SANT PERE I SANT

PAU. Local en C/ Blanca d´Anjou /Violant D´Hongria. Superficie de 180 m2 por 380 € . Telf. 977-21-79-50.

TARRAGONA. C/ SALVAdOR ES-PRIU., Local de 204 m2. Instala-ción eléctrica. Aire acondicionado, Lavabo. Persiana a motor. 1000 €/mes. Telf. 977.21.79.50

dESPAChOS EN ALQUILER a partir de 150€/mes. Alquila la superficie que precises, junto Rambla Nova, aire acondicionado y plaza de garaje. Gastos de co-munidad, luz y agua incluidos. Tel. 629.636.310

TARRAGONA. EN AV. ROMA, Local de 275 m2. Totalmente equipado. Despachos. Sala de reuniones y archivo. Lavabos.

A/A. Telecomunicaciones. Telf. 977.21.79.50

TARRAGONA. ALQUILO dOS PARkINGS grandes: Avda. An-dorra, Ferré i Durán cerca Jaime I, 70e. Noches . Tel. 629.824.236

LOCAL COMERCIAL EN TARRA-GONA C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de superfície inte-rior, 135.000 euros. 977.24.08.12

Traspàs

REUS. ZONA CAP, Horts de Miró bar de 60m2 en plé funciona-ment i equipat, terrassa davant plaça. Traspás; 9.500€ i lloguer; 550€ al mes. Telf.; 615.620.161-977.32.64.94

REUS. PANAdERIA-POLLOS ASAdOS. Maquinaria. Clientela fija. 13.000€ negociables. Tel: 680.419.960

REUS. AVGDA. DOC-TOR VILA-SECA. Àtic de 120m2 de 4 habi-tacions, 2 banys com-plets, menjador amb sortida a terrassa de 10m2, molt assole-jat, ascensor, Opció a plaça d’aparcament al mateix edifici. Lloguer; 650€ comunitat inclo-sa. Telf: 615.620.161- 977.32.64.94

MASPUJOLS. A 50m del poble, terreny rústic encerclat de 2900m2, enjardinat amb masia rústica reconstruïda de 80m2, en 2 plan-tes (1 tipus golfes) piscina, aigua i llum per plaques solars. Possibilitat de am-pliació. Preu, 99.500€ Telf; 977.32.64.94-615.620.161

SE ALQUILA CASA CHALET En TARRAGOnA II, de OBRA nUEVA, 155m2 con patio y jardín privado. Cochera doble y piscina comunitaria. También dispone de terraza solárium y buhardilla. Opción a compra si se desea. Más información en el 977.21.47.13

SE ALQUILAn PISOS nUEVOS En TARRAGOnA. Pisos exteriores de 1 a 4 habitaciones en el complejo Royal Tarraco, cercano a la universidad. Gimnasio y piscina. Comunidad incluida. Parkings desde 25€/mes. Descuento para residentes en el gimnasio. Desde 450€/mes. 977.21.47.13. royal.promysa.com

S E A L Q U I L A D E S P A C H O -OFICInA en el vivero empresarial del complejo Royal-Tarraco. El vivero d ispone de 13 oficinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de reuniones, baños y parking. Espacio de coworking para autónomos. Sin costes de alta. Parking incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 150€/mes. 977.21.47.13

REUS. PASSEIG SUn-YER. Pis alt de 98m2 amb 3 habitacions dobles, 1 bany, cui-na office, calefacció, ascensor. Balcó amb vistes al Passeig. Preu; 124.500€ Telf: 977.32.64.94-652.960.787

MOnTBRIÓ DEL CAMP. Casa arranglarada de pocs anys, 170m2 amb 4 habitacions dobles, cuina-menjador, salá d’estar, 2 banys, calefac-ció. Garatje per 2 cotxes i jardí privat. Consultar co-indicions. Preu, 142.000€ Possibilitat de lloguer amb opció a compra. Telf; 977.32.64.94-615.620.161

REUS. ZOnA CInES REUS LAUREnS. Bar Restaurant totalment equipat de 410m2 amb qualitat i per-misos vigents. Capa-citat de fins a 200 començals, doble accés. Sense tras-pás. Lloguer; 1500€. Telf; 977.32.64.94-615.620.161

REUS. PETIT LOCAL/TR ASTER/GUAR-DAMOBLES. 55€. 666.140.989

VEnTA DE TRASTEROS Y PARKInGS en Tarragona centro (2 últimas plazas) Trasteros desde 4.500€ + IVA y financiables!!. Varios tamaños. 977.21.47.13

FAMILIA CATALAnA busca piso alquiler 200€ mes Junio. Tel. 667.466.970

22 diarimés 13/03/2014 CLASSIFICATSSE TRASPASA CAFETERIA-RES-TAURANTE en Tarragona, zona centro. Instalaciones y maquina-ria nuevas. Tel: 619.283.818

TREBALL

PREVISORA BILBAINA SE-GUROS dESEA incorporar un asesor/a, cobrador/a. Incorpora-ción SS.SS. Edad 25-40a. Tel. 977 24.45.31

SE PRECISA dEPENdIENTA con experiencia en el sector del mueble. Interesadas enviar CV a dontresilloreus@hotmail.com

COMPAÑÍA ASEGURAdORA SELECCIONA jefe de equipo. Tel. 638.303.836

NECESSITEM OPERARIS PER FàBRICA. Valorarem coneixe-ments control qualitat, carnet C, etc. llocdetreball@gmail.com

REUS. SE OFRECE SEÑORA para limpieza 6€/hora. Tel. 698.302.482

REFORMES

ALBAÑILERIA. REALIzAMOS toda clase de trabajos. Presupues-tos sin compromiso. Sr.Codina. Tel. 977 54.12.34 -- 609.240.935

PERSIANAS – VENTANAS- MOS-QUITERAS. Reparaciones, venta PVC, aluminio. Tel: 667.242.199 – Jose-

PINTORES-ALBAÑILES. Pre-supuestos económicos. Tel. 600.776.788

COCINAS, BAÑOS, INSTALA-CIONES, PINTURA y MANTE-NIMIENTO dE VIVIENdAS. Pre-supuesto cerrado, sin sorpresas, precio económico. Garantía. Tel: 607.845.902

PROFESSIONALS

TAPICERO RáPIdO, ECONóMI-CO. CLáSICO profesional. Tel. 691.586.879.

TAROT

TAROT EVA. Cartomancia y vi-dencia. - 1 h. Tel. 977 75.47.27 / 661.606.864.

hIPNOTERAPIA. ORIENTACION PSICOLóGICA y ESPIRITUAL. SANACIóN ESPIRITUAL. AR-MONIzACIóN PSICOFÍSICA. ESTRÉS, ANSIEdAd. Llamar de 13 - 15 h. Tel: 622.625.055

ALTRES

INGRESOS EXTRAS ACTIVIdAd INdEPENdIENTE Nombre, loca-lidad y teléfono a j.francesc@outlook.com

COMPRO

AMISTAT

MOTOR

MASSATGES

MAyKA CATALANA. Masaje di-ferente... Disfruta mis manos ¡¡ Explosivo final!! Tel. 692.780.087

NATALIA CAP SALOU. Masaje profesional. Todos servicios. Sin prisas. Económico. Discre-to. Salidas. FINAL FELIZ...!!. Tel. 628.892.397

MASSATGE RELAX particular per

pocs dies. Hores concertades. Tel.

636.172.823

MASAJISTA TITULAdA. Terapéu-tico, sensitivo, 16e. Confirmar. Tel. 647.757.630 - Zona Joan XXIII

RELAX

MóNICA francés natural. Besuco-

na. Tel: 653.613.385

ANdALUzA 47A. Conejito pelu-

do. Tel: 602.627.628

PRECIOSA JOVENCITA, piel dorada, pequeñita, cariñosa. Tel. 603.16.38.15

CASA PILI. ¡¡Las mejores chicas de Reus...!!. Tel: 633.805.896

URGEN ChICAS PISO RELAX .Tarragona- Vilafortuny Tel: 692.863.983

CASA CASANOVAS. Nuevas chi-cas en Reus!!! Tel: 625.684.107

RUSA MORBOSA 20 AÑOS. 692.426.496 SALOU

RELLENITA, MAdURITA. Sí a todo… Tel: 693.731.224

MARÍA RUMANA. Nueva direc-ción. Tel: 604.127.504

SOFIA. ESPAÑOLA, atractiva, Todos servicios. Salou. Tel: 698.371.676

dOS AMIGAS MORBOSAS. Tel: 688.378.507

SALOU. MASAJE TANTRA. Sexo tántrico. Madura implicada. Tel: 605.138.557

REUS. MERITXELL catalana, ma-dura. Tel: 688 313 590

RAÚL. SENSUAL, fiestero. Apar-tamento privado. Tel: 660.851.172

“CASA ANA”. Madurita española, LUCÍA 28 mulatita. 25€ comple-to. Reus. Tel: 659.377.652

URGEN ChICAS por demanda de clientela. Tel. 636.545.344

FRANCESA CON CLASE. Ca-liente. Sin prisas. Reus. Tel: 665.351.193

SILVIA 20 años. Estudiante. No profesional. Máxima discreción. Reus. Tel: 602.431.552

LATINA CARIÑOSA, masaje en camilla, sin prisas. Económico. Salidas. Tel. 691.782.692

15 EUROS. Catalana maduri-ta, delgadita. Tarragona. Tel: 680.907.818

CARIÑOSA, dISCRETA, besuco-na, rellenita 160p. 24h. Reus. Tel: 633.536.079

ELENA MASAJISTA erótica ,sexy, morbosa, dulce, cariñosa. Tel: 688 369 042

¡¡¡TOdO SIN...!!! ALINA italiana. 20€ completo. 24h. Reus. Tel: 625.837.798

ORIENTAL. Solita. 20€. Tel: 667.031.918

ALBA. Recibo sola, selecto, Dis-creto. Reus. Tel: 698.280.616

ESThER CUBANA. Reus. Francés natural. Todos los servicios. Tel: 622.924.480

ChICO CALIENTE para mujeres. Tel. 688.376.976

¡¡REALMENTE SOLA y dESNU-dA!!. 20€ completo. Reus. 24 hrs. Tel: 634.838.843

AINhOA ESPAÑOLA, muy im-plicada, pechugona. Todos los servicios. Reus. Tel. 619.632.463

CASA CRISTINA. Juventud y madurez. Toda clase servicios. Complacientes a tope!!! Tel: 977 21.49.29

LA PINEdA. ESPAÑOLA. Discre-to. Tel: 689.948.342

BUSCO ChICAS Latinas – Espa-ñolas. Tel: 698.288.952

LAURA 24 años. No profesio-nal. Recibo sola. Cambrils. Tel: 667.386.742

ABUELITA SUPERMIMOSA, ca-chondísima. Tel. 602.591.791

dAVId PARA mujeres. Tel. 626.856.386

LAIA ó CARMEN - REUS catala-na independiente, besos de cine con lengua. Tel. 693.985.896

MIREIA CATALANA. 25 añitos. Novedad Reus!!!. Tel: 605.201.195

FORTUNATA y JACINTA. Elegan-tes, amables, sensuales. Somos dos amigas de 45 y 50 años. Queremos probar en este oficio. Para encuentros ocasionales. Exi-gimos màxima discreción. Baix Camp. Tel: 655.323.366

REUS. NICOL y SUS ChICAS 30e. Tel. 698.788.062

VENdRELL. NOVEdAd MARTA. Madurita, atractiva, sensual. Pe-chos inolvidables. Iniciándome. Tel: 674.244.966

JOVEN BRASILEÑA caliente MóNICA. Tel: 681.065.772 - 24 hrs-

VENdRELL. NOVEdAd VERóNI-CA. Atractiva, sensual, simpática. Todos los servicios. Piso privado. Tel: 647.254.331

BOQUITA VICIOSA MARISA. TEL: 638.076.098

20€ SEXO. Rubia-Morena. Tel: 637.078.372

MASAJISTA 25 añitos, belleza, simpatía, sensualidad y elegan-cia. Reus. Todos los servicios. 699.242.637

GUAPA RUBIA explosiva dIANA. Tel: 648.514.855 -24hrs-

MARy CURVAS XXL. 24h. Tel: 672.821.511

SALOU. RUSA 29A. ESPAÑOLA 32a. Te esperan para realizar masajes 4 manos. Salidas. Tel: 611.340.889

JOVEN, MASAJISTA profesional. Máxima discreción. Dulzura y elegancia. También salidas. Tel: 608.996.179

SARA JOVENCITA. Compla-ciente, muy completa. Fran-cés sin.30€. Tarragona. Tel: 602.485.492

JOVEN POLAQUITA sexy ANNA 19 añitos. Tel: 650.801.498 - 24 hrs-

JESSICA 21 añitos. Completa. Tel: 638.185.062 – 24 hrs-

MAdURITA. Recibo sóla. Máxima discreción. Tel. 698.390.293

SE NECESITAN ChICAS JOVEN-CITAS piso Relax 24h. Tarragona. Tel: 671.156.942

SALOU. dOS AMIGAS 29-31a. Todos los servicios. Salidas. Tel. 688.488.620

LA MáS VICIOSA NATURAL-MENTE!!!. OLGA rusa. Tel: 648.726.243

TRAVESTI 30€. Sin prisas, sin tabús y a pelo. Reus. Tel: 697.630.642

JOVENCITA FIESTERA. CRIS-TINA Todo en sexo... 24 h. Tel: 636.737.720

SEGUR ANITA 21a, delgadita. Todos servicios. Tel. 671.334.346

ChICAS TARRAGONA. 3 AMI-GUITAS morbosillas, para complacer tus deseos. Tel: 977- 54.20.21

NOVEdAd VICTORIA. Madurita portuguesa 45 a. Todos los ser-vicios. Tel: 697.928.954

MASSATGISTA CATALANA eròtica, solament tardes. Tel. 634.09.70.83

ABUELA CAChONdA. Todo sí. Tel: 642.740.412

REUS. ChICA áRABE. Con mu-chas ganas. Tel: 602.069.603

JOVEN PEChUGONA COMPLE-TA. SARA. 24h. Tel: 648.827.815

TARRAGONA. RUBIA 660.303.476, Morena 672.548.444, Latina 611.321.994, Española 651.045.359, Griego, Francés natural 657.966.004 . “24 hrs”. 977 11.20.90

SEÑORA SEPARAdA de 53 años en La Mora para señores solventes. Recibo sóla. Saray. Tel. 634.690.215

ChICAS CALIENTES buscan relaciones esporádicas. Tel. 803.523.321

AMA MARÍA, experta en prin-cipiantes. Todos los servicios de sado. Tel. 631.064.628

NURIA MAdURETA catalana, dolça, afectuosa. Pis particular VILANOVA I LA GELTRú. Tel: 610.589.727

SONIA . ¡¡¡PURO VICIO!!. Reus. Tel: 634.073.849

PILAR MAdURITA de lujo, com-pletísima. Tel. 622 400 299

ALQUILO hABITACIONES POR hORAS EN REUS. Suites confor-tables para relax, especial pare-jas. Climatizado y discreto. Tel. 615.383.697

Consulta cada dia l’edició online

COMPRO COCHES - FURGONETAS. No importa estado. Con/Sin embargo, deudas 698.828.641

CASADA JOVEN ES-PAÑOLA DiAbLiLLA PRiVADO. CREixELL. 691.087.230

SOFiA ESPAÑOLA 34 A. MASAJE SENSUAL, ERÓTiCA. Servicios sin límite. SALOU 688.488.620

RUSA 35 Guapa, rellenita, pechos grandes. MASAJiSTA ERÓTiCA, SExUAL, TANTRiCO. Servi-cios todos SALOU... 611.340.889

-50€ - 1 HORA- Chi-ca atractiva. Salou. 646.335.688

NOVEDAD DESDE 30€. Francés natural. Salou. 655.139.805

AGENCiA MAiSOL. Vols trobar la teva parella estable? Club d´amics. 695.410.052. www.maisol.com

KARLA. SExy, AR-DiENTE. Diviértete conmigo!!. Todo sí a solas. 602.071.379

ELLiO DE ANGELiS. Mentalista, armo-nización psicofísica real. ¡¡LLÁMAME!! ó espera y desespera. Tel. 674.460.140. Pre-sencial

PRUDIX¿NECESITAS DINERO?COMPRAMOS ORO.

HACEMOS EMPEÑOS.MÁXIMA

VALORACIÓN. DINERO AL INSTANTE.

(Sin engaños)REUS - O´Donell 25 - 27. Tel: 977 32.82.24VENDRELL - Benvin-

gut Socias , 32Tel: 977 18.15.15

SERIEDAD y DISCRECIÓN

MAESTRO TOURENA. SOLUCiONA TODOS PRObLEMAS: amoro-sos, enfermedades, trabajo, impotencia sexual. ¡¡RESULTA-DOS 2 DÍAS!! Tel: 610.324.179

2313/03/2014 diarimésCLASSIFICATS

24 diarimés 13/03/2014 A L’ÚLTIMA

SUDOKU

Nivell mitjà

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

16º

Estat del celAl terç sud estarà mig ennu-volat i a la resta del sector central del litoral i Prelitoral arribaran alguns intervals de núvols a partir de migdia. Al llarg de la tarda la nuvolositat minvarà, tot i que hi hauran núvols d’evolució al Pirineu. A la resta el cel estarà serè o poc ennuvolat.

PrecipitacionsFins a mig matí són possibles a l’extrem sud del territori.

EL TEMPS Patrocinat per:

8ºMàxima Mínima

L’ACUDIT Napi

Mónica PérezL’any 1947, un desconegut arri-ba a Reus provocant temibles sospites. Alhora, un nen troba una valuosa joia dins un refu-gi antiaeri. El fet desencadena una situació perillosa que uni-rà dos secrets i que forma l’ar-gument de la quarta novel·la de Magrinyà (Reus, 1969). El llibre es presenta avui, a dos quarts de vuit, a la llibreria Galatea.—Per què una postguerra i per què la de Reus? —Em venia de gust fer una cosa de la ciutat, tinc records familiars d’aquella època i volia reflectir com la gent vivia a un moment complicat, perillós, amb dificul-tats, amb familiars a les presons o la por a les represàlies. Lla-vors, els meus pares eren petits, i per això tenia molta informació d’anècdotes d’aquell moment vinculades a Reus. La novel·la és ficció, però hi ha detalls reals. —També ho són els escenaris.—Es parla dels refugis antiaeris, dels públics i dels que la gent te-nia als masos. Apareix la plaça Mercadal i l’Hotel de Londres, un hotel molt luxós que hi havia a davant del Teatre Fortuny a la plaça Prim i que té un paper molt important a la novel·la. També el carrer del Vent, el carrer Major... Tenia a la ment una fotografia clara de com s’ havia viscut a la postguerra.—A aquesta fotografia, s’hi pot veure una part positiva?—El que més m’ha agradat

d’aquesta novel·la és reflectir les coses bones. Malgrat les dificul-tats que hi havia en aquells mo-ments, i potser precisament per això, afloraven els millors gestos de les persones. També els pit-jors, però m’agrada destacar els positius: com la gent s’ajudava, com se sobreposaven, intenta-ven mantenir la dignitat, lluita-ven per prosperar en la misèria.—Parla del caràcter reusenc. —El típic dinamisme de Reus es va notar molt a la postguerra en aquest intent de recuperar-se de les penúries. Això ve de temps enrere, per totes les dificultats que ha passat la ciutat. Hi ha ha-gut diferents sectors econòmics que han donat molta prosperitat i el moment dels quals va acabar i va obligar a buscar alternatives. La Guerra Civil va ser un tren-cament. Al llibre, volia reflectir com les persones van intentar tornar a aixecar la ciutat, la vida. —Podria traçar-se algun tipus de paral·lelisme amb la situa-ció econòmic actual?—Potser ara la gent ha perdut una mica la capacitat de treba-llar junts i de tenir aquest espe-rit, d’ajudar-se per progressar. Segueix havent l’esperit d’as-sociacionisme. Per exemple, a Reus hi havia un velòdrom que van destruir durant la guerra, i la pròpia gent es va posar d’acord per construir-ne un altre. —I van tirar endavant.—Ens fa falta recuperar aquest orgull de ciutat. Reus, com l’au

fènix, sempre ha tingut la capa-citat de renéixer de les cendres. De fet, als anys 70, va tornar a ser líder en avicultura i en molts altres sectors. I això que, durant la guerra, pel fet que hi hagués l’aeròdrom i fàbriques de peces d’avions, va ser molt més cas-tigada que altres ciutats i patia bombardeigs cada dia durant més de dos anys. —Com s’ha tractat a Reus aquella memòria? A l’espera de l’adequació, el refugi de la Pata-cada segueix tancat.—Hauria de ser més fàcil accedir als refugis i més senzill que els joves sabessin el que va passar en aquella època, perquè no crec que siguin realment conscient de com es va viure, especialment aquí. Anar a veure un refugi hau-ria de ser una activitat obligada, per saber què se sent havent-te d’amagar sota terra. —La novel·la pot ser un primer pas per a això.—Als lectors els sorprèn molt entrar en l’atmosfera d’aquells dies, en el blanc i negre, com la gent malgrat tot també feia bro-ma. També hi ha una història d’amor, i un nen, i m’ha agradat molt veureu des dels seus ulls.

«Reus, com l’au fènix, ha tingut sempre la capacitat de

renéixer de les cendres»

Marta MagrinyàEscriptora i comunicadora

La reusenca Marta Magrinyà publica ‘Llaços secrets’, una història d’intriga, valentia i amor en plena postguerra teixida a partir de records familiars

OLÍVIA MOLET

La trama transcorre a indrets com la plaça Mercadal, l’antic Hotel de Londres o el carrer del Vent.

Tot i les dificultats d’aquella època, i potser per això, afloraven els millors gestos de les persones