MALALTIES DE LARTICULACI TEMPOROMANDIBULAR

13-MALALTIES DE LARTICULACI TEMPOROMANDIBULAR

Existeixen mltiples classificacions de les malalties de larticulaci temporomandibular, dintre de les quals es poden citar les de Clark, GT (1987) i les de lAmerican Academy of Craniomandibular Disorders (1980, 1990).

Per sistematitzar duna manera ordenada aquesta patologia, es pot dividir en:

1. Anomalies evolutives (malformacions congnites i del desenvolupament)

2. Artritis

3. Artrosi (osteoartritis)

4. Luxacions

5. Tumors

6. Trisme i constricci permanent

7. Desarreglament intern (trastorns funcionals)

Des dun altre punt de vista si sestudien els trastorns que es poden diagnosticar i tractar artroscpicament resulta que sn els intracapsulars i llavors ser til separar la patologia intracapsular de lextracapsular.

I) ANOMALIES EVOLUTIVES (Malformacions congnites i de desenvolupament)

Poden ser gentiques o per lesions (infeccions, traumatismes, radioterpiques) pre i postnatals.

Tamb poden ser congnites (presents al nixer) o desenvolupar-se amb el creixement (desenvolupament).

1. Agensies o hipoplsies condilars (mandibulars)

a. Disostosi otomandibular o microsomes hemifacial: s una sndrome que afecta als 1 i 2 arcs branquials. Hi ha agensia o hipoplsia de la branca i/o del cndil mandibulars, anomalies otolgiques (pavell de lorella, conducte auditiu, cadena dossets, sordesa).b. Disostosi mandibulofacial: Tamb afecta als 1-2 arcs branquials. Sndrome de Treacher-Collins o de Franceschetti: presenta hipoplsia mandibular; s una atrfia sovint bilateral de lesquelet malar, temporocigomtic, maxil.lar i mandibular. Tamb safecten el pavell de lorella i les parpelles (coloboma de la parpella inferior), i hi pot haver microstomia.c. Micrognatia: la mandbula est disminuda de tamany. Forma part de diverses sndromes congnites o del desenvolupament (per traumatismes, infeccions, artritis reumatoide infantil).d. Hipoplsies condilars secundries: Per infeccions de la regi condlia (otitis), traumatismes articulars, artritis reumatoide, tractaments radioterpics en ledat infantil.2. Hipertrfies condilars(mandibulars).

En edat de creixement. Tamb per lesions traumtiques, infeccions, acromeglia.II) ARTRITIS

Aqu sinclouen les infeccions daquesta localitzaci. Les artritis poden ser agudes o crniques.

1. AGUDES: Presenten dolor, limitaci funcional i tumefacci local.

a. Etiologia locorregional: i. Traumatismes obertsii. Injecci intraarticular de medicamentsiii. Propagaci duna infecci vena (parotiditis)b. Etiologia generali. Artritis gonoccica aguda (poliarticular)ii. Reumatisme articular agut2. CRNIQUES:

a. Artritis crniques infecciosesb. Artritis reumatoide. Sn malalties del col.lagen autoimmunes. Un 8-12% afecten a larticulaci temporomandibular. Si t lloc en edat juvenil pot formar part del S. de Still, que s una forma clnica de lartritis reumatoide juvenil, amb pericarditis, esplenomeglia discreta, febre, anmia i invasi articular preferent dels genolls i ATM, que evoluciona a lanquilosi.c. Reumatisme psorisicd. Espondilitis anquilosant (anquilopoitica)e. Sinovitis villonodular. Condromatosi sinovialf. Necrosi asptica del cndilIII) ARTROSI (Osteoartritis)

s lartropatia degenerativa. Pot ser semblant a lartrosi generalitzada de les altres articulacions o ser una artrosi localitzada noms en aquesta articulaci relacionada amb levoluci del desarreglament intern.

Hi ha dolor, cruiximents, impotncia funcional (sense anquilosi).

En el cas de tenir relaci amb levoluci del desarreglament intern pot ser uni o bilateral, predomina en el sexe femen i pot haver-hi trastorns de loclusi dentria que actuen com a factors predisponents.

IV) LUXACIONS

Letiologia s per un traumatisme o un moviment exagerat dobertura bucal (un badall p.e.). Pot ser uni o bilateral.

Hi ha dolor, desviaci del ment cap el costat sa si s unilateral i protracci mandibular si s bilateral.

1. Aguda: en boca oberta, amb o sense bloqueig. El seu tractament consisteix en la maniobra de Nelaton (baixant i retrotraient la mandbula) amb o sense ajuda danestsia local o general, en cas de contractura muscular associada.

2. Crnica recidivant: Amb o sense bloqueig. Hi ha una hipermotilitat predisposant. El terme subluxaci pot significar una luxaci recidivant sense bloqueig o amb una autorreducci. La luxaci recidivant s ms freqent en persones dedat avanada, desdentades o amb problemes psiquitrics. El tractament s quirrgic i consisteix en la resecci del tubercle zigomtic anterior.(Tcnica de Myrhaug).

V) TUMORS ARTICULARS

Poden ser benignes o malignes. Es diagnostiquen preferentment amb lajuda de lexamen radiogrfic i la TC. Tamb es pot fer servir la RM.

1. Benignes:

a. Osteoma

b. Condroma

c. Hemangioma

d. Fibromixoma

e. Granuloma de Cl Gegants

2. Malignes:

a. Condrosarcoma

b. Sarcoma o fibrosarcoma sinovial

c. Fibrosarcoma capsular

d. Plasmocitoma

e. Per invasi de venatge

i. Ameloblastoma mandibular

ii. Glndula partide

iii. Carcinomes de mucosa bucal i farngia

f. Metastsics, sn rars (mama, rony, pulm).

VI) TRISME I CONSTRICCI PERMANENT DELS MAXIL.LARS (ANQUILOSI)

1. TRISME: s la constricci passatgera dels maxil.lars.

a. Causes generals:

i. Infeccioses: ttanus, encefalitis.

ii. Medicamentoses: estricnina, fenotiazines.

iii. Altres: malaltia de Parkinson, eclmpsia, lesions i tumors cerebrals.

b. Causes locals:

i. Traumatismes mandibulars i perimandibulars.

ii. Infeccions agudes i crniques mandibulars i perimandibulars (abscs parafaringi).

iii. Tumors malignes bucals i peribucals (p.e. un tumor lingual que provoca trisme indica invasi del mscul pterigoidal intern i s signe dinoperabilitat).

2. CONSTRICCI PERMANENT DELS MAXIL.LARS1. ssia

a. Anquilosi articular

b. Anquilosi extraarticular, de tota la regi zigomtica-coronoido-malar.

2. Cutnia, muscular o mucosa: cicatrius, sinquies de parts toves (p.e. post-craniotomies en qu se secciona el mscul temporal)

3. Formes associades o mixtes

En un sentit estricte, el terme anquiltic noms s aplicable a les constriccions permanents ssies intraarticulars, per moltes vegades lafectaci s intra i extraarticular. En aquest darrer cas, una resecci quirrgica del cndil no s suficient com a tractament i el que cal s una resecci mplia de tot el bloc anquiltic: resecci ZIGOMTICA-CORONOIDE-MALAR. La rehabilitaci post-quirrgica s essencial.

VII) DESARREGLAMENT INTERN (trastorns funcionals).

La sndrome de dolor disfunci temporomandibular actualment es considera que t una part de dolor miofacial o dolor disfunci muscular, i una altra part dalteracions primries de larticulaci intracapsulars.

Actualment el terme desarreglament intern t una referncia orgnica als trastorns intracapsulars, i ms concretament es considera sinnim de desplaament anterior del disc.

El que passa s que quan apareix la sintomatologia dolorosa, shi afegeix un component extraarticular muscular i neurolgic. Tamb hi ha una relaci recproca amb loclusi dentaria.

El desarreglament intern pot ser causat per un traumatisme agut o crnic de repetici.

Esquemticament es pot considerar la seva evoluci en tres etapes:

1. Click recproc (al obrir i tancar la boca, DDR): hi ha sinovitis, adherncies. A vegades hi ha una hipermotilitat predisposant.

2. Bloqueig (DDI, closed lock): hipomotilitat. Shi pot afegir un escurament del teixit conjuntiu periarticular o fibrosi capsular.

3. Processos degeneratius (osteoartritis).

Quan desapareix el click pur i apareixen uns cruixits de fricci, existeix la possibilitat duna artritis degenerativa o artrosi. Els estadis de Wilkes (1989) sn una guia diagnstica i teraputica.