14- Accedeix a la Viquipedia i busca el significat de les paraules següents:

Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) és l'empresa pública encarregada dela navegació civil aèria i dels aeroports civils a Espanya. Conforme a la legislació vigentdesenvolupa les funcions següents:

1. Ordenació, direcció, coordinació, explotació, conservació i administració delsaeroports públics de caràcter civil, aeròdroms, heliports i la resta de superfíciesaptes per al transport aeri la gestió de la qual se li encomane i dels servicisafectes els mateixos; la coordinació, explotació, conservació i administració deles zones civils de les bases aèries obertes al tràfic civil.

2. Projecte, execució, direcció i control de les inversions en les infraestructures iinstal·lacions a què es referix l'epígraf anterior.

3. Ordenació, direcció, coordinació, explotació, conservació i administració de lesinstal·lacions i xarxes de sistemes de telecomunicacions aeronàutiques, d'ajudesa la navegació i de control de la circulació aèria.

4. Projecte, execució, direcció i control de les inversions en infraestructures,instal·lacions i xarxes de sistemes de telecomunicacions aeronàutiques, d'ajudesa la navegació i control de la circulació aèria.

5. Proposar noves infraestructures aeronàutiques, així com de modificacions del'estructura de l'espai aeri.

6. Desenvolupament dels servicis d'orde i seguretat en les instal·lacions quegestione, així com la participació en les ensenyances específiques relacionadesamb el transport aeri i subjectes a l'atorgament de llicència oficial, tot això sensedetriment de les atribucions assignades a la Direcció General d'aviació Civil.

Babord és la paraula que s'usa en l'argot nàutic per denominar el costat esquerre delvaixell mirant cap a proa. El seu equivalent per al costat dret és estribord. Ambduesparaules s'usen en vaixells, avions, naus espaials o similars.Segons el reglament internacional per a la prevenció d'abordatges, RIPA, de nit, elsvaixells estan obligats a dur un fanal vermell al costat de babord. Aquest fanal ha de servisible des de qualsevol angle entre la proa i 135º a babord de la proa.

Un èczema és una afecció dermatològica (de la pell), caracteritzada per una inflamacióque presenta diverses lesions com: eritema, vesícules, pàpules i exsudació. També s'usao s'aplica aquest terme per a dermatitis causades per contacte amb una substància per ala qual es troba sensibilitzat el pacient (èczema de contacte). Es caracteritza per unenvermelliment de la zona afectada seguida d'una forta picor; pot escampar-se demanera fàcil i ràpida a altres àrees del cos. Existeixen altres tipus d'èczemes.

Avena és un gènere de plantes de la família de les Poàcies, ordre Poals, subclasseCommelinidae, classe Liliopsida, divisió Magnoliophyta.

L'epigastri (del grec épigástrios) és, en anatomia, la regió de l'abdomen que s'estén desdel diafragma fins aproximàdament el 7è o 8è espai intercostal, y queda limitat perambdos costats per les costelles falses.

La miosina es una gran família de proteïnesmotores (de moviment) que es troben en elsorganismes eucariotes. Es tracta de proteïnesfibroses, els filaments de les quals tenen unalongitud d'1,5 µm i un diàmetre de 15 nm. Lamiosina està implicada en la contracció muscularper interacció amb l'actina.La paraula miosina (del grec myo = múscul) enun principi es feia servir per descriure un grupd'ATPases similars però no idèntiques que estrobaven en les cèl·lules musculars estriades illises.S'ha anat descobrint un gran nombre demiosines, algunes de les quals no es troben en elsmúsculs.La majoria de les miosines es composen de cap,

coll i cua.La miosina és la proteïna més abundant del múscul esquelètic. Representa entre el 60%i el 70% de las proteïnes totals i és el constituent principal dels filaments gruixuts.La miosina és una ATPasa, és a dir que, hidrolitza l'ATP per a formar ADP i Pi, reaccióque proporciona l'energia per a la contracció muscular.La miosina està composada de dues cadenes pesades idèntiques, cadascuna de 230 kDa(quilodàltons), i 4 cadenes lleugeres de 20 kDa cadascuna. La molècula té una regióglobular de doble cap unida a una llarga cadena en hèlix de doble cadena. Cada caps'uneix a dues cadenes lleugeres diferents. Totes les miosines tenen la seqüència:

Gly - Glu - Ser - Ala - Gly - Lys - Thrque és similar a la seqüència trobada en el lloc actiu d'altres ATPases. La lisina s'uneix al'alfa fosfat de l'ATP.L'estructura en hèlix alfa ininterrompuda de la cua de la miosina, és afavorida perl'absència de prolina en intervals de més de 1000 residus i per l'abundància de leucina,alanina i glutamat.La porció de l'estructura quaternària globular de la miosina té activitat ATPàsica i escombina amb l'actina. Dues de les cadenes lleugeres són idèntiques (una en cada cap) ipoden ser remogudes sense pèrdua de l'activitat ATPàsica. Les altres dues cadeneslleugeres no són idèntiques i es veuen requerides per a l’activitat ATPàsica i per la unióde la miosina a l'actina.La miosina pot escindir-se amb la tripsina en dos fragments anomenats meromiosinalleugera i meromiosina pesada.La meromiosina lleugera forma filaments, manca d’activitat ATPàsica i no es combinaamb l'actina; és una cadena de doble filat alfa helicoidal de 850 Å de longitud. Lameromiosina pesada catalitza la hidròlisi de l'ATP, s'uneix a l'actina, però no formafilaments i genera la força per a la contracció muscular; consta d'una barra curta unida ados dominis globulars que són els caps de la miosina. La meromiosina pesada potescindir-se per la papaïna en dos subfragments en forma de bastó anomenat S2. Cadafragment S1 té un lloc amb activitat ATPàsica i un lloc d'unió a l'actina.Cada miofibril·la consta de múltiples miofilaments que són unes cadenes primes ogruixudes composades químicament de dues proteïnes especials, actina i miosina. Elsmiofilaments de una miofibril•la no abasten tota l’extensió de la fibra muscular sino quees divideixen en compartiments anomenats sarcòmers.L’agrupació de miofilaments prims o d’actina formen les bandes transversals clares d’unamiofibril·la i l’agrupació de les segones o de miosina, les bandes fosques. Les primereses coneixen també com bandes I i les segones com bandes A. Aquestes bandess’alternen. Les banda I i A en conjunt s’anomenen sarcòmer. A més de l’actina elsmiofilaments prims tenen altres dues molècules de proteïna que són troponiosiona itroponina que intervenen en la regulació de les contraccions musculars.Un sarcòmer està separat dels altres dos per zones estretes de material dens que són leslínies Z. Els filaments prims es fixen en las línies Z i ese projecten en ambduesdireccions.

A més d’actina, els miofilaments prims contenen altres dos tipus de proteïna així comllocs receptors de miosina. Cada filament de miosina té unes petites projeccionsanomenades ponts, las quals a l’interactuar amb els filaments d’actina produeixen lacontracció.Els miofilaments gruixuts s'interdigiten amb els extrems lliures dels miofilaments prims iocupen la banda A de la sarcòmera. En la meitat d’aquesta banda s’aprecia la zona H.Les molècules de miosina que la integren tenen zones per les quals poden unir-se a lesmolècules d’actina i altres a l'ATP.

(2S, 4R)-4-hidroxiprolina, L-hidroxiprolina (C5H9O3N), es un aminoàcid comúproteinogeni (HYP). La hidroxiprolina es troba fonamentalment en el teixit connectiu iossi, constituint el 10% de la molècula del col·lagen. També podem trobarHidroxiprolina, a la paret cel·lular vegetal, com compost de glicoproteïnes "Extensines".La hidroxiprolina difereix de la prolina per la presència d'un hidroxil (OH grup) adjunt ala C (gamma) àtom.Hi ha altres hidroxiprolines en la naturalesa, els més notables són 2,3-cis-, 3,4-trans-, i3,4-dihidroxiprolina, que es produeix a les parets cel·lulars dels diatomees i es postulaper a un paper en la deposició de sílice. La hidroxiprolina es troba també en les paretsdels oomicets, fongs protists relacionats amb les diatomees.La hidroxiprolina es produeix per la hidroxilació de l'aminoàcid prolina per l'enzimhidroxilasa prolil. La reacció catalitzada per l'enzim té lloc en el lumen del reticleendoplasmàtic.La Hidroxiprolina i prolina tenen un paper clau per a l'estabilitat del col·lagen perquèpermet la torsió aguda de l'hèlix del col·lagen. L'augment de l'estabilitat es deuprincipalment a través d'efectes estereoelectrònics i que la hidratació dels residusd'hidroxiprolina proporciona poca o cap estabilitat addicional.

Un neurotransmissor és qualsevol molècula queutilitzin els organismes biològics per transmetre,amplificar i modular senyals elèctrics entre unaneurona i una altra cèl·lula. Habitualment esdistingeixen els neurotransmissors clàssics delsque no ho són, atenent a unes característiquescomunes dels primers neurotransmissors que esvan descriure.En general els neurotransmissors clàssics sesintetitzen en els axons de les neuronespresinàptiques (les que emeten el senyal), ons'acumulen en vesícules que són alliberades cap al'espai sinàptic i provoquen un canvi en la membrana de la cèl·lula postsinàptica (laque rep el senyal), canvi que acostuma a ser delpotencial de membrana. Existeixen, però,

moltíssimes transmissions que escapen d'aquestes caracerístiques clàssiques, pel que laclassificació està essent sotmesa a revisió.A principis del segle XX, els científics assumiren que la comunicació sinàptica eraelèctrica. Tanmateix, gràcies als exàmens histològics curosos de Ramón y Cajal(1852-1934), es va descobrir un espai entre les neurones, de 20 a 40nm, conegut avuidia com l’espai sinàptic, i va sembrar el dubte sobre la possibilitat de la transmissióelèctrica. L’any 1921, Otto Loewi (1873-1961) va confirmar que les neurones escomunicaven a través de l’alliberament de biomolècules. Mitjançant una sèried’experiments que comprenien nervis de granotes, Loewi va poder controlar manualmentla freqüència cardíaca de les granotes controlant la quantitat de solució salina presentals nervis. A la fi del seu experiment, Loewi va postular que les neurones no escomuniquen amb senyals elèctriques, però sí amb la variació de la concentració de

productes químics. A més, Loewi va descobrir l’acetilcolina, el primer neurotransmissorconegut.Hi ha diverses maneres de classificar neurotransmissors. Dividir-los entre aminoàcids,pèptids i monoamines és una bona manera de classificar-los. Neurotransmissorsprincipals:

•Aminoàcids: glutamat, aspartat, serina, γ- àcid aminobutíric (GABA), glicina

•Monoamines: dopamina (DA), norepinefrina, noradrenalina (NE, NA), epinefrina,adrenalina, histamina, serotonina, melatonina

Alguns neurotransmissors són normalment descrits com “excitadors” o “inhibidors”.L’únic efecte directe d’un neurotransmissor és activar un o més tipus de receptors.L’efecte en la cèl•lula post-sinàptica depèn exclusivament de les propietats d’aquestsreceptors. Passa que per alguns neurotransmissors (per exemple, el glutamat), elsreceptors més importants tenen efectes “excitadors”: o sigui, augmenten la probabilitatque la cèl•lula receptora iniciï un potencial d’acció. Per alguns altres neurotransmissors(com el GABA), els receptors més importants tenen efectes “inhibidors”. Hi ha,tanmateix, altres neurotransmissors, com l’acetilcolina, pel qual existeixen receptorsamb resposta excitadora i inhibidora. A més, hi ha altres tipus de receptors que activenvies metabòliques complexes a la cèl•lula post-sinàptica, per produir efectes que no espoden catalogar com a “excitadors” o “inhibidors”. Tot i això, és convenient anomenar elglutamat excitador i el GABA inhibidor, com són descrits normalment.Com hem explicat abans, l’única acció directa d’un neurotransmissor és activar unreceptor. A més a més, els efectes del neurotransmissor depenen de les connexions deles neurones que usen el transmissor, i de les propietats químiques del receptor al qualel neurotransmissor s’acobla. Aquí hi ha alguns exemples d’accions importants d’algunsneurotransmissors:

• El glutamat és usat com a excitació ràpida de la sinapsi al cervell i la medul•laespinal. També és usat a la majoria de la sinapsi que és “modificable”, o siguique és capaç d’augmentar o disminuir amb la seva força. Es pensa que lessinapsis modificables són el magatzem principal de memòria que utilitza elcervell.

• GABA és usat a la gran majoria d’inhibició ràpida de la sinapsi de tot el cervell.Molts sedants o tranquil•litzants actuen augmentant els efectes del GABA. Aixícom el GABA és l’inhibidor del cervell, la glicina és l’inhibidor de la medul•laespinal.

• L’acetilcolina és el transmissor de la unió neuromuscular, que connecta nervisamb músculs. El verí curare, llençat amb sarbatanes pels aborígens, actuabloquejant la transmissió en aquestes sinapsis. L’acetilcolina també opera endiverses regions del cervell, però usant diferents tipus de receptors.

• La dopamina té un nombre important de funcions al cervell. Intervé de maneradeterminant a les estructures cerebrals que s’encarreguen de regular elcomportament, però una disfunció del sistema de la dopamina està implicadatambé en la malaltia de Parkinson i l’esquizofrènia.

• La serotonina és un neurotransmissor monoamina. La majoria és produïda itrobada a l’intestí (el 90%), i la restant a les neurones del sistema nervióscentral. La seva funció és regular la gana, la son, la memòria i l’aprenentatge, latemperatura, l’estat d’ànim, el comportament, la contracció muscular, i funcionsdel sistema cardiovascular i endocrí. També es creu que té un paper importanten la depressió, ja que alguns pacients depressius s’ha vist que tenen menysconcentració de serotonina al teixit cerebral.[2]

• La substància P, un pèptid responsable de la transmissió del dolor per certesneurones sensorials fins al sistema nerviós central.

15- Utilitza la Viquipedia i resopn les preguntes segünets:a) A quin any va neixer René Descartes?René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista

francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i dediferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser elprimer en proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestiófilosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. És responsable, entred'altres coses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea amb elsignificat de "contingut de la ment humana", la invenció de les coordenades cartesianeso de la sentència cogito ergo sum (penso, aleshores existeixo), a partir de la qualconstrueix el seu pensament filosòfic.Va néixer a La Haye en Touraine (poble actualment denominat Descartes, després demés d'un segle anomenant-se La Haye-Descartes) (França) al voltant del 31 de març del1596, i va morir a Estocolm l'11 de febrer del 1650.A l'edat de vuit anys fou enviat a una escola jesuïta, anomenada La Flèche, la disciplina ieducació de la qual destacava en el seu temps. A causa de la seva delicada salut, li vanpermetre descansar al llit fins tard, costum que conservà durant tota la seva vida, i fins itot, en una visita a Pascal el 1647, la va mencionar com a principal benefactora per albon estudi de la matemàtica. Després de l'escola va anar a la universitat de Poitiers, perestudiar dret com volia el seu pare.Entre 1618 i 1622 va participar a la Guerra dels Trenta Anys. En els desplaçamentsmilitars va conèixer Isaac Beeckman, qui el va apropar al món de les matemàtiques i lafísica. Quan va acabar la guerra va vendre gran part de les propietats familiars per podergaudir d'una renda i dedicar-se a l'estui.Des de 1629 fins al seu desgraciat viatge a Suècia al 1649, romangué la major part deltemps a Holanda i fou durant aquest període quan va escriure una sèrie d'obres queestableixen el temari per a tots els estudiosos posteriors de la ment i el cos. La primerade les seves obres, De homine, fou finalitzada a Holanda cap al 1633, a la mateixa èpocaque Galileu fou condemnat per les seves teories. Gran part de les seves obres va entrara formar part de l'Index Librorum Prohibitorum.b) Quins descobriments cinéntifics a més de la llei de gravitació universal va ferIsaac Newton?

Sir Isaac Newton FRS (4 de gener de 1643 - 31de març de 1727) va ser un físic, matemàtic ifilòsof anglès.Newton és l'autor dels Philosophiae NaturalisPrincipia Mathematica (1687), on descriu la llei dela gravitació universal i les tres lleis delmoviment, (lleis de la inèrcia), base de lamecànica clàssica. Newton fou el primer quedemostrà que les lleis naturals governen elsmoviments de la Terra, i dels objectes celestes.Newton també va crear un model matemàtic pera les lleis de Kepler del moviment dels planetes apartir de la llei de la gravitació universal. Així vaampliar-les demostrant que les òrbites (com lesdels estels amb cua) no podien ser solamentel·líptiques sinó que també podien serhiperbòliques i parabòliques

En el camp de la mecànica, Newton va enunciar els principis de conservació de laquantitat de moviment i del moment angular. En òptica, va construir el primer telescopireflector pràctic[ i va desenvolupar una teoria sobre color basada en l'observació que unprisma descomposa la llum blanca en els colors de l'espectre visible. Són també notablesels seus arguments a favor que la llum està composta de partícules (enlloc d'ones).També va formular una llei empírica del refredat i va estudiar la velocitat del so.En matemàtiques, Newton comparteix amb Gottfried Leibniz el mèrit de la invenció delcàlcul infinitesimal. També va demostrar el teorema del binomi generalitzat, vadesenvolupar el "Mètode de Newton" per aproximar els zeros d'una funció, i va contribuira l'estudi de les sèries de potències enteres.

Com a professor Lucasià, des del 1670 a 1672, Newton també havia de donar classesd'òptica. Durant aquest període va investigar la refracció de la llum, demostrant que unprisma triangular podia descompondre la llum blanca en un espectre de colors, i que unalent i un segon prisma podien recompondre l'espectre multicolor en llum blanca.També va demostrar que la llum de color no canviava les seves propietats separant-neun raig de color i enfocant-lo sobre objectes diversos. Newton va observar queindependentment de si es reflectia, s'escampava o es propagava, continuava sent delmateix color. Així, va observar que el color és el resultat de la interacció dels objectesamb llum que ja té un color particular, en comptes de ser una propietat de l'objecte.Això es coneix com la teoria del color de Newton.A partir d'aquest treball, va concloure que la lent de qualsevol telescopi refractor seriaafectada per la dispersió de la llum en colors (aberració cromàtica), i com a prova deconcepte va construir un telescopi fent servir un mirall com a objectiu per evitar aquestproblema.Per construir el que seria el primer telescopi reflector, va haver de trobar unmaterial i tècnica adients per al mirall. Cap al febrer de 1669 va aconseguir de crear uninstrument sense aberració cromàtica. El 1671, la Royal Society va demanar-li unademostració del seu telescopi reflector.[16] El seu interès el va encoratjar a publicar lesseves notes On Colour ("Sobre el Color"), que més endavant va ampliar a la seva obraOpticks ("Òptica"). Quan Robert Hooke i Huygens va criticar algunes de les seves idees,Newton es va ofendre tant que es va retirar del debat públic. L'enemistat amb Hooke vadurar fins la seva mort.Newton va dedicar molts esforços a l’estudi de l’alquímia.[20] Va escriure més d’un milióde paraules sobre aquest tema, cosa que va trigar a ser coneguda, ja que l’alquímia erail·legal en aquella època. Com alquimista, Newton va firmar els seus treballs com a JeovaSanctus Unus, la qual cosa s'interpreta com un lema anti-trinitari: Jehovà únic sant,sent, a més un anagrama del nom llatinitzat d’Isaac Newton, Isaacus Neuutonus - IeovaSanctus Unus. El primer contacte que va tenir amb l’alquímia fou a través d’Isaac Barrowi Henry More, intel·lectuals de Cambridge. El 1669 va escriure dos treballs sobrel’alquímia, Theatrum Chemicum i The Vegetation of Metals. En aquest mateix any founomenat professor Lucasià de Cambridge. El 1680 va començar el seu més extens escritalquímic, Index Chemicus , el qual sobresurt per la seva gran organització isistematització. El 1692 va escriure dos assaigs, dels que sobresurt De Natura Acidorum, on discuteix l’acció química dels àcids por mitjà de la força atractiva de les sevesmolècules. Es interessant veure com relaciona l’alquímia amb el llenguatge físic de lesforces. Durant la següent dècada va prosseguir els seus estudis alquímics escrivint obrescom Ripley Expounded , Tabula Smaragdina i el més important Praxis , que es unconjunt de notes de Triomphe Hermétique de Didier, llibre francès del qual Newton vafer l’única traducció. Cal esmentar que des de jove Newton malfiava de la medicinaoficial i feia servir els seus coneixements per a auto medicar-se. Molts historiadorsconsideren el seu us de remeis alquímics com la font de nombrosos enverinaments que livaren produir crisis nervioses durant gran part de la seva vida.c) En quina provincia Espanyola es troba ubicat el municipi Zafarraya?Zafarraya és un municipi situat en l'extrem occidental de la comarca de Alhama(província de Granada). Limita amb els municipis granadins de Loja i Alhama de Granadai amb els municipis de la província de Màlaga de Periana i Alfarnate.d) què és el CSIC?El Consell Superior d'Investigacions Científiques o CSIC és el més gran Organisme Públicd'Investigació d'Espanya. Adscrit al Ministeri d'Educació i Ciència, el CSIC té caràctermultidisciplinar, i realitza investigacions avançades en tots els camps de la ciènciagràcies a les seves més de cent centres repartits arreu d'Espanya. La delegació deCatalunya està situada al barri del Raval de Barcelona.Els objectius i funcions actuals del CSIC, d'acord amb la Llei de Foment i CoordinacióGeneral de la Investigació Científica i Tècnica (Llei 13/1986 de 14 d'abril) i amb el seureglament (RD 140/1993 de 29 de gener), són els següents:

• Realització de projectes d'investigació científica i tecnològica.• Assessorament a les administracions públiques en matèria científica.• Foment de la Ciència.

• Col·laboració amb les comunitats autònomes en les seves pròpies activitatsd'investigació.

• Col·laboració amb les universitats en les seves pròpies activitats d'investigació.• Formació d'investigadors i tècnics científics.• Col·laboració amb els Plans Nacionals d'I+D

El CSIC actual entronca amb la Junta per a Ampliació d'Estudis i InvestigacionsCientífiques (1907-1939) que, sorgida en el si de la Institución Libre de Enseñanza iinspirada en la filosofia krausista, fou la institució encarregada, amb alguns èxitsnotables, de treure la ciència espanyola del seu endarreriment. No obstant això, la JAEva ser desmantellada per un decret del govern de Burgos de 19 de maig de 1938,traspassant els seus serveis a l' Institut d'Espanya i a les universitats. [1]

El Consell Superior d'Investigacions Científiques va ser creat després de la guerra civil—sobre la base organitzativa i estructural que havia establert la Junta per a Ampliaciód'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) des de 1907—, encara que la incorporaciódels béns de la JAE en el recién creat CSIC no fou ni amable ni integradora. [2] La lleifundacional, de 24 de novembre de 1939, resumia així les fins als quals havia de servir:«…Cal imposar, en suma, a l'ordre de la cultura, les idees essencials que han inspirat elnostre Gloriós Moviment, en les quals es conjuguen les lliçons més pures de la tradicióuniversal i catòlica amb les exigències de la modernitat.»L'esperit que animava al seu fundador i primer president, José Ibáñez Martín, hoexpressen aquestes paraules del seu discurs inaugural: «Volem una ciència catòlica.Liquidem, per tant, en aquesta hora, totes les herejías científiques que van assecar iagostaron les lleres de la nostra genialitat nacional i ens van sumir en l'atonia i ladecadència. %[...] La nostra ciència actual, en connexió amb la qual en els seglespassats ens va definir com nació i com imperi, vol ser abans de res catòlica.»[3]

El primer president del CSIC fou José Ibáñez Martín, de l'Associació Catòlica Nacional dePropagandistes, que era també Ministre d'Educació en el segon govern de Franco iPresident del Consell d'Estat; vicepresident va ser fra José López Ortiz, després bisbe deTui; i secretari general, i ideòleg, José María Albareda Herrera, membre de l'Opus Dei.e) per quantes empreses és compost l'IBEX 35?35 EMPRESES. L'índex Ibex 35 (Iberia index) es l'índex borsari de referència d'àmbitespanyol. Està elaborat per la societat Bolsas y Mercados Españoles (BME). El seuseguiment proporciona una idea de l'evolució de la borsa espanyola en un períodedeterminat.Es van engegar el 14 de gener de 1992.[1] Però existeixen valors històrics des de l'any1989 gràcies a una estimació del índex que es va fer amb posterioritat.La major caiguda del IBEX 35 des de la seva creació al 1992 es va produir el dilluns 21de gener de 2008 quan va perdre un 7,54% fins els 12.625 punts. Aquesta ha estat lamajor caiguda de la borsa espanyola des de 1987. [2]

La major pujada de l'IBEX 35 del 6,95% s'enregistra el dijous 24 de gener de2008,només tres dies després de la major caiguda. [3]

L'entrada o sortida de valors en la seva composició és revisada per uns criteris específicssegons un Comitè Assessor Tècnic (CAT), un grup d'experts que s'encarrega de decidirqui es mereix un lloc en l'índex i qui no, modificant-se cada 6 mesos, sent l'1 de gener il'1 de juliol de cada any les dates de modificació.f) Qué és el Dret Civil?

El dret civil és el conjunt de normes jurídiques iprincipis que regulen les relacions personals opatrimonials entre persones privades, tantfísiques com jurídiques, de caràcter privat ipúblic, o inclús entre les últimes, sempre queactuen desproveïdes d'imperium. Se'l pot definirtambé, en termes generals, com les normes iprincipis que regulen les relacions més generals i

quotidianes de la vida de les persones, considerant les persones quant a tal, com asubjecte de dret, o com aquell que regix a l'home com a tal, sense consideració de lesseues activitats peculiars; que regla les seues relacions amb els seus semblants i amb

l'Estat, quan este actua en el seu caràcter de simple persona jurídica i en tant eixesrelacions tinguen com a objecte satisfer necessitats de caràcter genèricament humanes.De la mateixa manera, a vegades es denomina dret civil al conjunt de normes inclosesdins d'un codi civil. Finalment, també s'utilitza el terme dret civil, sobretot en l'àmbit deldret anglosaxó, per a referir-se al: Dret continental (com Civil Law), en contraposició alsistema anglosaxó (o Common Law).El Dret civil habitualment comprén:

• El dret de les persones, que regula l'inici i fi de l'existència de les personesnaturals i jurídiques, la capacitat jurídica i l'administració dels béns delsincapaços, els drets de la personalitat, els atributs de la personalitat, és a dir, elselements que determinen les condicions de cada individu en la seua relaciójurídica amb els altres, com ara l'estat civil, el domicili, la nacionalitat i certsdrets qualificats de "personalíssims", per quant no poden transmetre's otransferir-se a altres persones.

• El dret de les obligacions i els contractes, que regula els fets jurídics, actes inegocis jurídics, i les seues conseqüències i efectes vinculants.

• El dret de coses o de béns, que regula el que es coneix com a drets reals i, engeneral, les relacions jurídiques dels individus amb els objectes o coses, com arala propietat, els modes d'adquirir-la, la possessió i la mera tinença.

• Normes de responsabilitat civil.• El dret de família que regula les conseqüències jurídiques de la relacions de

família, provinents del matrimoni i del parentiu. Sense perjuí, que part de ladoctrina la considera una branca autònoma del dret.

• El dret de successió o successori, que regula les conseqüències jurídiques quevénen determinades per la defunció d'un individu quant a les formes detransmissió dels seus béns i drets a tercers.

• Finalment, també inclou normes genèriques aplicables a totes les branques deldret, com l'aplicació i interpretació de les normes jurídiques i normes de dretinternacional privat. Per esta última raó, el dret civil rep la seua denominació deDret comú.

És necessari tindre en compte que l'estudi del dret civil comprèn, a més, l'anàlisi de lesdiferents accions judicials que l'ordenament jurídic atorga per a la protecció de lessituacions jurídiques abans descrites.