14 Esteve Camps: “És un honor fer de pregoner” · representants d’associacions de veïns de Gràcia, va preveu-re l’obertura del CAP Cibeles a principis del proper any, en

438

25 d

e m

aig

de

2012

Esteve Camps: “És unhonor fer de pregoner”

sumari

5OKUPACIÓTesi d’un comissari dels Mossos per desactivar okupes

14wAterPOlOEl CN Catalunya manté la categoria i canvia de president

ISSN - 1695-4793

la Federació de Colles de Sant Medir i exvicepresident del Taller d’Història explica que “m’ho van demanar fa unes setmanes i di-marts em vaig trobar amb Ricard Estruch, i vaig acceptar-ho”.

Pàgina 8

Esteve Camps i Sala, president delegat de la Junta Constructora del Patronat de la Sagrada Famí-lia, serà el pregoner de la Festa Major i prendrà el relleu de la pe-riodista Laia Ferrer. L’expresident del Centre Moral, exsecretari de

Arxiu / CristinA CAlderer

No hi ha data oficial però sí compromís verbal davant els veïns. El CatSalut, durant la darrera reunió amb diversos representants d’associacions de veïns de Gràcia, va preveu-re l’obertura del CAP Cibeles a principis del proper any, en els baixos de l’edifici dels habi-tatges tutelats que el Districte va inaugurar el mes de març.

Pàgina 8

El CAP de la Cibeles, a punt el 2013

sergi l.

de Gràcia

2

11 de maig de 2012l’independent

AdreCeu les vostres CArtes, Amb un màxim de 15 línies, indiCAnt el vostre nom, AdreçA, telèfon i dni A: L’IndependentC/ lA perlA, 31 bAixos - 08012 bCno bé A [email protected]. tAmbé les podeu fer ArribAr A trAvés del nostre portAl www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

L’ermita de la Salut és un dels bressols de Gràcia perquè al seu entorn va néixer un dels barris del nord de la Vila, també hi va créixer el mestre de la llengua Pompeu Fabra i molt més tard hi van fer-hi arrels altres veïns il.lustres com les monges i els okupes de Sant Josep i la Kasa de la Muntanya. L’ermita, dins del conjunt arquitectònic propietat dels Morera, tenia fins fa uns anys encara l’encant suficient perquè els graciencs -fins i tot els més ateus- traiessin pit davant dels visitants ensenyant la petita capella com una raresa turística. Malgrat estar ubicada en la ruta d’accés principal al Park Güell, poca gent feia el tomb per la masia, a la banda de muntanya de la Travessera de Dalt amb el carrer Escorial, i feia una ullada a l’interior de la petita església. Ara fa vuit anys, però, es va començar a reescriure la història de l’indret i només uns quants veïns valents van aconseguir plantar cara amb recollides de firmes i propostes in extremis com fer una casa museu Pompeu Fabra a la masia. La quarta genera-ció dels Morera, lluny d’aquests moviments populars, ja tenia decidit el futur de la finca perquè el casalot era l’únic forat de l’enorme façana de pisos de nou plantes i el Districte s’hi va po-

sar bé per augmentar l’edificabi-litat de les sis plantes permeses oficialment a les nou. Tant el republicà Ricard Martínez com el socialista Guillem Espriu, quan eren regidors, no van impedir una operació urbanística que va liderar Vertix en plena bombolla

immobiliària. La idea era enretirar la masia (millor dit, recons-truir-la d’alguna manera cap a la part del darrera de la fina i con-servar sense tocar l’ermita. Només el jardí de l’entrada corria un definitiu perill. El 2010 es va tirar a terra la casa dels Morera i, encara durant uns mesos, un vigilant s’estava al jardí per vigilar que no hi entressin intrusos.Quan diumenge passat aquest setmanari va constatar l’estat deplorable de l’interior de l’ermita de la Salut, amb una paret que havia estat destapiada i que donava accés a la capella plena de brutícia, pols i restes d’utensilis de missa en una capsa sobre l’altar, teníem pressa per fer-nos ressò informatiu d’una història molt trista. L’ermita de la Salut només aspirava amb la refor-ma urbanística que s’hi havia de fer a quedar enclotada per un macroedifici de nou plantes, però ara, sense rastre de l’edifici i amb un temple fantasmagòric que encara pertany oficialment al patrimoni arquitectònic de la ciutat, creiem que ha arribat el mo-ment que els responsables d’aquest desgavell tinguin la cara de fer l’últim pas: que entrin les excavadores i tirin a terra allò que un dia va ser el bressol de la Salut. Ja fa temps que no ho és.

La Generalitat ha retallat als 300 orientadors/es del SOC un 15% en jornada i més d’un 25% de sou, per reduir el pressupost en Polítiques Actives d’Ocupació. Aquest fet és un clar símptoma d’una política econòmica antisocial i que no prioritza l’ocupació. Significa limitar l’accés a programes d’ori-entació professional, de formació, ajudes a persones treballadores autònomes i incentius a la contractació de les persones amb més dificultats per trobar feina. La tasca del Servei d’Ori-entació Laboral del Servei d’Ocupació de Catalunya és atendre persones deman-dants d’ocupació en termes d’inserció laboral, autoocu-pació i millora de l’ocupa-bilitat. Buscar i donar a co-nèixer recursos relacionats amb la formació, l’ocupació i la millora professional. Les retallades n’afecten les con-dicions de treball, i, el més important, la qualitat del servei que s’ofereix. La ciu-tadania demana solucions a la seva situació de desocu-pació, necessiten sentir-se persones, ser escoltades i serveis de qualitat que els ajudin a trobar feina. Ens ho explicà una gracienca que és Orientadora Laboral, se sent indignada i demana que li tornin el seu lloc de treball.

Orientació laboral

Història trista de la SalutConxa Garcia

el dependent

La protesta massiva de la comunitat educativa sobre les retallades en l’educació es veia venir: professors, pares i estudiants units per lluitar per una educa-ció publica, perquè tothom tingui dret a un ensenya-ment de qualitat i públic. Som moltes les persones que no volem tornar a èpoques passades, on sola-ment els rics podien anar a la universitat. Aquella època per la qual els nostres avis o pares han lluitat, perquè nosaltres i els nostres fills o filles po-guéssim tenir uns estudis i més possibilitats per optar

a una feina qualificada.Doncs tornen a sortir al carrer, aquest cop a Barcelona, i ja no seran els grisos els que aniran darrere dels manifestants, ara seran els Mossos. Solament canvia el nom. La indignació és tornar a lluitar un altre cop per una cosa que era nostra. I això ho podem aplicar també a les retallades en salut. Ja que abans la prioritat principal era la salut i l’educació per a

Pro

u r

etall

ad

es s

oci

als

la setmana passada alguns insubmisos graciencs antipeatge que s’han sumat a la campanya #novullpagar van posar-se les mans al cap quan van veure que la concessionària Abertis, en una nota oficial, parlava de reforçar l’operatiu per als mitjans de comunicació en la jornada de protesta de diumen-ge 20 de maig a cinc peatges, un dels quals era el de Vallcarca. No, no és que a la ronda de Dalt hi hagi d’anar una autopista i Abertis hagi filtrat ja les seves aspiracions a gestionar-lo, sinó que aquesta és la denominació que pren la barrera de pagament dels túnels del Garraf. A Gràcia, doncs, res de peatges.

Ha arribat l’hora que entrin les excavadores i tirin a terra un dels bressols del barri

tothom, i d’aquí a poc temps parlarem de sanitat i educació pels rics. Els nostres fills o filles no crec que puguin gaudir, com hem fet nosaltres, d’aquest estat de Benestar Social.

Pedro García

Sóc un dels primers afor-tunats en haver rebut una multa del Servei Català de Trànsit per haver-me negat a pagar un peat-ge. Vull agraïr al nostre govern que un cop més

s’hagi posat al costat de La Caixa, soci majoritari d’Abertis, actuant com si fos el cobrador del frac. Com poden justificar la imposició de sancions si el Col.

legi ha dit que no poden multar els conductors insubmisos? Té res a veure amb el 21 milions d’euros que CiU deu a La Caixa?

Carlos Ubach

Pea

tges

de Gràcia

3


el bloc

Només queixes?

Defenses, amb supèrbia de corbata, que amb la queixa simple, rasa i curta no es va enlloc. Que les cacerolades de cada vespre repiquen una indignació que només rebota contra els vidres. Com bé dius, cal cultivar la cultura de l’esforç. I de l’emprenedoria. Menys queixar-nos i més construir. Però això diga-li a aquell que, com tu, s’ha fet a si mateix. Que ha estudiat i treballat tota la vida. Que no li han regalat res. Però que, a diferència de tu, les coses no li han anat bé. Que per més que s’ha esforçat, no arriba a final de mes. Solta-li la can-tarella a qui li han tornat a retallar el sou. O als qui s’han quedat sense feina. Ja no et dic als qui han fotut al carrer per no poder pagar casa se-va. I atreveix-te a vendre’ls la moto de què aquí el sistema no té la culpa, que si t’esfor-ces, te’n surts. Arrisca’t a què et parteixin la cara quan els diguis que, a sobre, no tenen dret a queixar-se. Podem dis-cutir sobre si amb la queixa simple, rasa i curta no es va enlloc o si és l’espurna neces-sària per encendre el foc. Ara bé, no consenteixo que diguis que, com a mínim, no és legítima.

Carin

a Bellver

Opinió

tribuna

Al veí Jordi Margarit i a qui l’interessi

Vaig conèixer Ricard Estruch gràcies a les sessions de TV sense “fums” al local de Joan Blanques de Dalt per veure el Barça fa alguns anys. Com a més de futbol parles també d’altres temes arribes a conèi-xer més a aquella persona. I fa uns tres anys, Jordi Margarit es va apuntar també a aquestes sessions. Primer m’agradaria saber perquè es publiquen dos articles seguits d’una persona de la qual no tinc constància –malgrat haver preguntat en diverses associacions– de que tingui una notorietat especial (igual que jo mateix), però sense cap prova es dedica a menystenir i difamar el president de la Fundació Festa Major de Gràcia. Curiosa-ment i després d’indagar una mica, l’únic treball conegut de Margarit a Gràcia va ser el de responsable de diversos víde-os de campanyes de CiU. Segon, comentar que Ricard Estruch no ha volgut perdre ni un minut en respondre aquests articles malintencio-nats. No va amb el seu caràc-ter, però a mi em va fer mal i per això demano l’oportunitat de respondre.Tercer. Van expulsar aquest noi de l’associació de festes de Bruniquer, per tenir, diguem, un perfil contrari al que ha de tenir algú que simplement vul-gui participar amb una associ-ació de festes de barri només amb l’ànim de passar-ho bé i fer-ho passar bé als demés.Quart. aquest noi va començar

Juan Miguel-Pérez, veí de Gràcia

a fer servir Internet a l’associació d’Estruch. Més tard es passava unes quantes hores a la setma-na al local. El vaig veure també durant les festes de l’any passat col.laborant al bar i en diverses activitats. I setmanes després desapareix sense cap explicació. I per últim, vull respondre a alguns dels comentaris fets per Margarit en aquests articles ja que no els considero gens encertats. 1. Primer co-menta que “pu-jar les aporta-cions dels més rics per tal de sortir de la crisi no és bo, ja que els rics (els seus capitals) marxa-ran dels país i veurem reduïdes les nostres pensions, etc. Quina demagògia política. Potser es referia al pare d’Artur Mas, que

va obrir un compte a Luxemburg per defraudar Hisenda i al final el van enxampar.2. Després ataca directament a Ricard pel que va dir en un acte públic, que el Sr. Mas fes menys retallades, ja que sense ser president de la Fundació “no és ningú”. I com a president no pot fer aquestes coses. Vaja, em temo que Jordi cada vegada està

més a prop de CiU i del PP. Estruch, que ha posat moltíssi-mes hores en aquestes festes perquè molts altres s’ho

passin bé pot fer un comentari demanant al president que no faci més retallades en cultura. Només faltaria. 3. Després diu que Estruch hauria d’explicar quan ens costa

als graciencs, econòmicament i socialment, la Festa Major, ja que és un model del qual els graciencs estan farts. Crec que aquí ja es retrata bastant. O sigui, s’introdueix en l’asso-ciació de festes de Bruniquer i el fan fora. També al carrer Joan Blanques de Dalt i marxa. Llavors, si tant d’odi provo-quen aquestes festes, per què va entrar en elles activament? Està bastant clar. És el que en castellà es diu un “topo” i després de passar l’informe als seus caps, es dedica a calum-niar les persones de les festes de Gràcia sense cap proba de tot el que diu. I final. Em vaig trobar el Jordi Margarit fa uns dies al carrer Montmany i no em va impor-tar donar-li la mà. Però vaig anar al gra: Jordi, per què vas escriure aquells articles a l’Independent? Resposta: “perquè fan coses malament” Què coses: “Doncs coses”. Per què et vas ficar així amb Ri-card Estruch? “És que fa coses malament”. Quines: “Coses. Per exemple li ha deixat un de la seva junta”. I pregunto: ets de CiU?. Resposta: “Sóc de la nació”. Crec que queda tot clar, i que abans de publicar dos ar-ticles extensos d’una persona que “no és ningú” com diu ell, on tirar brossa gratuïtament a la persona que dirigeix la Fundació Festa Major de Grà-cia (Creu de Sant Jordi 2012), s’hauria de comprovar què hi ha de cert en les acusacions que es fan.

Abans de publicar res s’hauria de comprovar què hi ha de cert en les acusacions que es fan

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debArris, sCCl

direcTor: Albert bAlAnzà

Amb el suport de:

És una iniciaTiva de: Avv vilA de gràCiA, debArris i gràCiAWeb. conseLL direcTiu: Albert bAlAnzà, JoAn lou. direcTor Lo-caL: Albert bAlAnzà direcTora adjunTa: sílviA mAnzAnerA. redacTor en caP: xAvi tedó. redacció: elenA Albouy, AnAïs bAr-noles, CArinA bellver, AnnA buJ, CristinA CAsAprimA, ClArA dArder, meritxell díAz, lídiA HAro, èriC lluent, lAurA millAn, pA-triCiA monge, mArtA nArberHAus, ginebrA vAll. coL.LaBoracions: àlex bosCH, pep boAtellA, lluís bou, miquel CAbAl guAr-ro, guillem Cifré, Artur estrAdA, àngel gArretA, mAnolo gonzález ‘pAtAtA’, pep gorgori, sebAstià JovAni, pere mArtí, JoAn millAret, víCtor nublA, evA piquer, roger rofín, tristrAm, rAfAel vAllbonA, voCAliA de lA donA de l’Avv. FoTograFia: JoAn perrAmon. MaqueTació: sergi l. bofill. disseny weB: mAriA vilArnAu. PuBLici-TaT: montse figuerolA (692 601 263). disTriBució: Cet lAbor-90. iMPriMeix: indugrAf offset, s.A.

diPòsiT LegaL: b-32.478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 438

núM. 438

què en penseu...Textos i fotos: X. Tedó i S. Manzanera

què en Penses que esTeve caMPs sigui eL Pregoner de La FesTa Major 2012? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

... de les mobilitzacions de la comunitat educativa?

Carol Alcantudmestre

Amal Alaouimediadora

Anna roigmestra

Susana Burgosmestra

Totalment a favor de protestar contra les retallades en educació, que juntament amb la sanitat, és la base d’una societat avan-çada. No estem al primer món? Aquestes mesures em recorden al Marroc, un país on l’educació i la salut no són prioritaris.

Estic totalment d’acord amb les jornades de vaga, i tot i que jo estic en el sector privat considero que les retallades en educació ens estan perjudicant com a socie-tat. Quin país tenim, i tindrem, que s’inverteix en armes i no en educació.

Vaig participar en la manifes-tació de dimarts perquè és una vergonya el que està passant. El fracàs escolar a Catalunya no deixa d’augmentar i els polítics només fan que retallar amb l’afegit que al final només podran estudiar els rics.

Tenim motius per surtir perquè la qualitat educativa se’n va en orris, però cal implicar la resta de la societat perquè ens afecta a tots. No es pot convocar la manifestació al migdia perquè si volem implicar-hi tothom és un contrasentit.

Axriu

de Gràcia

4

11 de maig de 2012l’independent Opinió

Parlem de peatges

No, no es tracta dels peatges de les zones verdes i blaves que ens obliguen a pagar per aparcar en joiosos carrers de la Vila, ni dels de la city de Lon-dres, ni dels de les autopistes del país. No. avui parlarem dels peatges en forma de cua que obligaven a fer dies enrere els amics de la campanya #novullpagar a molts conductors. Més exactament, sobre les molèsties afegides que provocaven als pobres soferts pagadors de peatges, aquells que precisament batallen contra aquesta injustícia. Perquè, resulta que dies enrere els militants de la campanya que protestaven sobre el terreny, a peu dels peatges, es van dedicar en algunes barreres a tallar el trànsit i en conseqüència, a putejar els conductors que quedaven bloquejats només de sortir del peatge. I és clar, això no acaba de ser ben bé la cosa, oi? A servidor i al meu amic Margi ens sembla perfecte que la gent protesti, faci campanya per conscienciar els usuaris, i que defequi en l’arquitectura del règim de concessions espanyol. Hi donem tot el suport:-Si no volen pagar per unes inversions que es consideren amortit-zades endavant les atxes, també ens sembla perfecte!! Que ningú no pagui més el gran símbol de l’ignominiós greuge nacional que

representen els peatges.-Si volen fer una costellada de pro-testa amb els operaris, que la facin, ja els portarem el carbó i farem servir les targetes que et donen a la Roca per atiar una bona brasa. Per cert, trenco una llança en favor de molts operaris de peatges: prou

avorrida que els deu ser la feina, i només els falta un festival de clàxons per acabar-los d’alienitzar. Tot i que ben mirat, que se’t presenti un conductor que no vol pagar deu ajudar a trencar la monotonia.-Si volen impulsar una caminada popular fins a la seu de la conces-sionària (en tenim més d’una per triar a Catalunya i algunes amb participacions a l’estranger) també vindrem, a menys que escullin SANEF, que queda molt amunt.Ara bé, si l’opció és bloquejar tots els carrils a la sortida d’un peatge, aquí ja no ens hi trobarem. Perquè això és poc edificant i provoca l’aparició d’un nou personatge: el pobre desgraciat que fa cua per pagar el peatge, paga el peatge (o no), i quan ha sortit de la barrera ha de tornar a fer una nova cua per la protesta dels que reclamen que s’acabin els peatges. Sabria greu que, per aquestes accions gratuïtes (i mai millor dit) aquesta campanya popular que fins i tot desperta la simpatia d’al-gun portaveu del govern acabi creant algun anticòs.

*Conductor des de 1973 (que consti que ni un servidor ni el meu amic Margi ens hem trobat personalment amb aquest cacau, l’arti-

cle és fruit de la més absoluta fe altruista cap als damnificats)

Als operaris només els falta els festival de clàxons per acabar-los d’alienitzar

*Tristam la setmanatribunaAlba Metge i Àlex López, ERC-Gràcia

Propostes per a un nou PAD

És ben cert que Gràcia, com a districte, no té la capacitat de generar certes polítiques i que moltes de les propostes es vehicularan i negociaran en el Pla d’Actuació Municipal (PAM). Però vol dir que al Pla d’Actuació del Districte (PAD) tan sols podem decidir el color de les rajoles? No, ni molts menys. Per tant, des d’Unitat per Barcelona (ERC + RCat + DC) pensem que qual-sevol PAD ha de fer de Gràcia un motor en tres àmbits: a)Motor econòmic: com a valors tradicionals de creació d’ocupació, certament tenim el comerç de proximitat, so-bretot a la Vila i el Camp d’en Grassot, però cal reactivar-lo en dues vies: una aposta per la creació de nou comerç de qualitat i apostar per l’asso-ciacionisme. I cal anar més enllà, cal crear-ne als Barris Nord, en les zones ja remo-delades i en les noves. Però no tota l’activitat econòmica és comercial. L’atenció social és un vector econòmic, cal doncs mantenir les polítiques socials. La cultura és un vec-tor econòmic. Vol dir mercan-tilitzar la cultura popular? I tant que no, però sí posar en contacte emprenedors amb actors culturals, que n’hi ha, generar una xarxa de la qual surtin idees, i noves pimes. No serem el 22@, però molta economia del coneixement pot arrelar a Gràcia, lligada al sector quinari, lligada a la creativitat i l’acumulació de capital humà i social. I final-ment, assolir una educació de qualitat.

b) Motor de qualitat en l’espai públic. Hi ha una Gràcia en construcció i una refent-se permanentment. La primera ha de saber els nous calendaris d’execució (Vallcarca, 14A, Tres Turons, Ronda del Mig). La segona ha de tenir clar que no es baixaran els requisits del Pla de Mobilitat, i que es refarà

la Sedeta. I si no hi ha prou diners, bé hem de poder plani-ficar. Un Pla d’Equipaments, un nou Pla d’Aparcaments, un nou Pla d’Usos i Terrasses, un Pla per a vehicles de dues rodes, un Pla Integral a Mas Falcó i acabar de definir el PEMPRI de

la Vila de Gràcia i el PGM de Penitents.c) Motor nacional: Gràcia, la de les consultes, la de les entitats que defensen la llen-gua, la cultura i les llibertats nacionals, ha de fer passes per arrossegar la resta de la capital i del país. Com a coa-lició independentista, creiem que és el camí, i pensem, també, que un Districte pot generar dinàmiques, accions, i arguments, ja sigui canviant noms, recuperant casernes, o integrant-se dins dels Mu-nicipis per la Independència. Potser no tenim port, però el vaixell de la llibertat, com al-guns diuen, bé podria salpar de Gràcia.A partir de tres motors, prop de cinquanta propostes. Per avançar, per compartir i per esmenar. Per això hi som, i per molt més.

No serem el 22@ però molta economia del coneixement pot arrelar a Gràcia

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

tuitsSelecció quinzenal de l’Independent

[@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

eL TuiT de La seTMana

@AlbaMetge Alba Metge i ClimentSi sou oients de ràdio i torneu a entrar alguna vegada a El Corte Inglés és que no teniu seny ni vergonya!!! #algúhohaviadedir

@cosesdeCalaMar Mar Gil Venturaquin dia de merda!! se m’ha cremat el pastís!! aaagggrrr... necessito una borratxeraaaaaaaaaaaaaaaaaa.....algú em vol acompanyar?

@BertaCn Berta ClementePel k es veu Ricard Goma renega del PSC Curiós rene-guen en campanya i reneguen en oposició, pero no quan es tracta de governar. #amortrencat?

@carlesmaggi Carles MaggiNinyatos que se atreven a pensar que la vida ya existia antes de ellos, esos ninyatos! Hahahah ;)

l’enquesta

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

sergi lou

de Gràcia

5


Política

Piqué va elaborar el 2009 un “pla possible però arriscat” parlant amb PSC, ERC i ICV-EUiA

Quan estan a punt de complir-se 30 anys de la primera okupació d’una casa al districte de Gràcia, el moviment segueix preocupant els comandaments policials fins al punt que l’actu-al comissari general de coordinació territorial dels Mossos d’esquadra, David Piqué, va elaborar el 2009 un projecte per acabar amb els okupes prenent Gràcia com a ter-ritori base i rebatejant-lo com a Sherwood.

ALBERT BALANzÀ

“L’heroi robava els rics per do-nar-ho als pobles; el problema estava en què l’heroi decidia qui eren els rics a qui robar ei els pobes a qui beneficiar”. Així co-mença el comissari David Piqué el projecte de final de màster ti-tulat La Síndrome de Sherwood i que presenta un “pla possible però arriscat” per desactivar el moviment okupa a Barcelona partint de la forta implantació que té a Gràcia.L’informe, al qual ha tingut ac-cés L’Independent i que aquesta setmana ha avançat el setmanari La Directa, data del 2009 (quan Gràcia tenia 43 cases okupades) i explica en 37 pàgines una es-tratègia que s’engega “creant” un clima de rebuig a l’okupa-ció, segueix amb la “generació” d’un debat polític, avala l’apa-rició d’un nou marc normatiu i culmina amb “l’atac al cor de

Albert bAlAnzà

CAses okupAdes Al bArri de lA sAlut des de fA set Anys i quAtre Anys sotA AmenAçA de desAllotJAment

Un comissari dels Mossos posa Gràcia d’ham per eliminar el moviment okupa

Sherwood” i el control de la si-tuació. L’anàlisi prèvia a aquest pla argu-menta l’èxit del moviment oku-pa a Gràcia com a causa del fort associacionisme fort de la Vila i els valors d’autogestió i autoorga-nització que fan que el moviment “assoleixi uns nivells de compren-sió i recolzament superior que a altres indrets”.També en un altre moment el comissari de Mossos revela un seguit de converses amb “alts res-ponsables polítics” del PSC, ERC i ICV-EUiA al districte, amb els quals arriba a la conclusió que “s’ha provat i ha fracassat que aquests grups s’integrin al joc de-mocràtic”. No apareixen els noms dels dirigents polítics.

El pla d’acció del comissari Da-vid Piqué tenia cinc punts:1. Creació d’un clima procliu al rebuig de qualsevol ocupa-ció il·legal d’habitatge evitant en tot moment la menció al moviment okupa. “Un bon detonant podria ser la notícia d’una família que tornant de va-cances ha trobat el seu pis ocu-pat per immigrants romanesos”2. Generació de debat polític. “Forçant l’aparició de postures

extremes (...) perquè es conclo-gui en una modificació legislati-va d’ampli consens”.3. Nou marc legal. “S’esperarà una mica per donar temps als que abandonin individualment les okupacions il·legals”.4. Atac al cor de Sherwood i detenció o descrèdit dels pos-sibles Robin Hoods. “Donar privilegis als institucionalitzats i començar a tallar arbres”.5. Control de la situació.

“Atac al cor de Sherwood i detenció dels Robin Hoods”

A.B.

Un cop finalitzada la fase del procés de participació per a la recollida d’idees generals per al Pla d’Actuació Municipal i per al Pla d’Axtuació del Districte, els grups municipals de CiU i PSC han tingut ja la primera de les reunions que han de servir per acostar posicions i elaborar un pla d’actuació del districte amb

el màxim d’aportacions dels cinc partits amb representaciío al con-sistori. La primera trobada, que va tenir lloc el passat dimarts 18, va concretar ja alguns acords tàcits sobre dos punts del decà-leg principal del PSC al voltant de la promoció de Gràcia com a marca cultural i a favor del des-doblament del CAP Pare Claret. En una trobada que va durar 45 minuts i a la qual van assistir per

Gràcia Marca Cultural i el desdoblament del CAP, punts d’acord

part de CiU el portaveu, Víctor Cullell, i la consellera Berta Cle-mente, i per part del PSC el por-taveu, Carles Maggi, i la secretà-ria de Política Municipal, Carme Esquirol, les dues delegacions es van emplaçar a compartir la do-cumentació que han elaborat per separat, uns en tant que equip de govern (la que s’ha presentat als consells de barri) i els altres en tant que agrupació local.

CiU i PSC obren el ball per acostar postures amb el PAD

xxx

Consellers del psC i Ciu en unA sessió plenàriA reCent

La ronda de contactes seguirà ara amb la resta de partits, si bé CiU i PSC encara no han tancat una

nova data per seguir precisant aquells punts en els quals estan d’acord en el govern local.

RCat inicia un cicle de xerrades a la Jaume Fuster

A.B.

Els reptes d’una Catalunya sobirana. Aquest serà el leit motive dels col·loquis que ha organitzat el nucli local de Re-agrupament pels propers me-sos. L’empresari i històric di-rigent abertzale Gorka Knörr serà l’encarregat dimarts que ve d’engegar el cicle de confe-rències que la formació lidera-da per Joan Carretero ha pro-gramat fins el proper mes de novembre a la Biblioteca Jau-me Fuster. Sota el títol genèric I si fóssim un Estat?, un cop al mes, amb el parèntesi vacacio-nal, hi haurà una xerrada amb un convidat. La segona con-vocatòria serà el 27 de juny amb l’analista i especialista en Forces Armades Pol Molas; que abordarà quines forces ar-mades ha de tenir una futura Catalunya independent. La tercera ja es farà després de va-cances, concretament el 25 de setembre, amb l’activista Di-ego Arcos, que parlarà sobre Independència en castellà. Les dues últimes cites aniran a càr-rec del president del grup mu-nicipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella el 29 d’octubre sobre la capita-litat de Barcelona respecte de Catalunya i el 26 de novembre el cicle es tancarà amb l’advo-cat i militant independentista Ignasi Planas, que parlarà de les lleis catalanes. Totes les xer-rades començaran a les set de la tarda a l’Auditori.

de Gràcia

6


Societat

L’espai forma part del catàleg de patrimoni de la ciutat amb un grau de conservació C

Vuit anys després que el Districte aprovés la construcció d’un edifici de nou plantes en els terrenys del número 97 de la travessera de Dalt, que va comportar el 2010 l’enderroc de la masia dels Morera, l’ermita de la Salut malda per sobre-viure entre la deixadesa pública i privada d’una operació immobiliària que no arrenca. tal com ha pogut comprovar aquest setmanari, l’er-mita ha estat ocupada amb el trencament d’una de les portes tapiades i acumula per dins molta brutícia i destrosses.

ALBERT BALANzÀ

La porta de ferro que antigament donava accés a la masia dels Mo-rera pel carrer Mare de Déu de la Salut està oberta i és fàcil entrar al solar on s’aixecava el casalot. L’en-rajolat de la casa encara és present però, des que l’empresa de segu-retat que vigilava l’enderroc va acabar la seva feina, la solitud i el tancament de l’ermita no només ha deixat sense servei els feligresos sinó que l’espai ha estat víctima de destrosses. En un primer mo-ment, aquest fet va comportar que es tapiessin algunes obertures als laterals i a la part del darrera de la petita església, però en aquest part posterior, la que hi ha més a prop de la Travessera, algú ha obert un

sergi l.

Albert bAlAnzà

forAt que dónA ACCés A l’interior de l’ermitA

imAtge de l’interior del temple AquestA setmAnA

forat i es pot entrar a l’interior. A dins hi ha factures dels Morera pel terra, alguns elements per fer la missa (missals, llibres, un petit botafumeiro...) i molta pols i bru-tícia. La marededéu, per sort, ja va ser traslladada a la parròquia de la Salut el 2010.L’ermita de la Salut, un dels bres-sols de la Vila de Gràcia, forma part del catàleg de patrimoni de la ciutat amb un nivell de pro-tecció C (manteniment de la volumetria, tipologia, façanes i elements ornamentals originals), però el futur de l’espai, tal com avança la seva destrucció, no està gens garantit.

Brutícia, destrucció i ocupació en els últims dies de l’ermita de la Salut

S. M.

Moltes reunions però poca con-creció. El procés de construcció de l’escola l’Univers al solar de Bailèn no avança al ritme que de-sitgen les famílies ja que no s’ha arribat a cap compromís amb l’ad-ministració. Tot i que l’associació de famílies reconeix que el dis-tricte “ha fet un esforç per aclarir els termes del procés” consideren que l’ajuntament també “és inefi-caç per iniciar-lo amb prou temps

per tenir l’escola després del pe-ríode ampliat de barracons”, o sigui, pel curs 2014-15. Per això, a la reunió que han mantingut aquesta setmana AFA i el regidor d’Educació de Barcelona, Gerard Ardanuy, amb la presència de la regidora de Gràcia, Maite Fan-dos, les famílies han demanat que l’Ajuntament –que tancarà al mes de juny el pla d’inversió municipal (PIM) pels propers 3 anys- avançi els 4 milions d’euros de la Generalitat per garantir la

Les famílies reclamen que el pla d’inversió municipal l‘inclogui

construcció de l’equipament gra-cienc. De moment, només hi ha un avantprojecte de l’obra al so-lar de Bailèn, fase en la qual el va deixar l’anterior govern. El procés de construcció de l’escola bressol i de l’aparcament també està atu-rat. “Si el govern municipal vol prioritzar la despesa social, no pot deixar de banda les quatre esco-les en barracons de Barcelona”, manifesten els representants de l’AFA. També han reclamat una reunió amb Xavier Trias.

Encallat el procés de construcció de l’escola l’Univers a Bailèn

Primera clàssica de vuit pel XV aniversari dels CVG. Tot i haver fet acte de presència minuts abans de l’inici de l’actuació, la pluja ha acabat respectant als castellers que han pogut regalar-se pel seu quinzè aniversari el primer tres de vuit de l’any. El castell, que presen-tava força canvis respecte el de la temporada passada, ha pujat nerviós i bellugadís, però amb l’entrada de dosos s’ha assentat i no ha causat més problemes. Els graciencs l’han acompanyat del quatre de vuit en primera ronda i de la torre de set, per acabar amb dos pilars simultanis de cinc i quatre pilars de quatre al balcó. Excel.lent actuació que els obre les portes a reptes superiors.

montserrAt torres

Aleix Vila crònica blavamontserrAt torres

breusTallen el trànsit dos dies a Mare de Déu del Coll

Des d’aquest dijous el sentit de circulació dels carrers Goya i Sant Domènec ha canviat. I el proper 29 de maig comencen els treballs de millora del sis-tema de recollida soterrada de residus de la plaça Vila de Grà-cia. Per aquest motiu, es tallarà el trànsit de vehicles en el tram entre Goya i Sant Domènec.

Diumenge 27 de maig es tallarà el trànsit en el tram en obres de Mare de Déu del Coll, amb ac-cés als pàrquings dels veïns. Els treballs de pavimentació també obligaran a tallar el trànsit di-lluns i els pàrquings no tindran accés entre les 8 i les 16 h. Du-rant aquests dos dies, la línia d’autobús 28 finalitzarà a la pl. Mons, on es podrà fer transbor-dament amb un bus llançadors per una ruta alternativa.

Canvi de sentit a Goya per la recollida selectiva

Gospel Gràcia, que l’any passat va celebrar el desè aniversari i que inicia ara una nova etapa de la mà de la seva actual directora, Karolien Greenacre, protagonit-zarà el proper 8 de juny a l’ali-ança de Poblenou un concert en benefici del Banc dels Aliments i en homenatge als 25 anys de la seva fundació.

Gospel Gràcia, solidaris amb el Banc dels Aliments

de Gràcia

7


“Sento vergonya i culpa per no poder pagar la hipoteca i viure de la caritat”Laura és una de les més de 30 persones que pateixen desnonaments al mes a Gràcia

“Sóc una dóna lluitadora i responsable, però el banc l’ha cagat. I ara visc de la caritat. I tot i haver cotit-zat més de 20 anys a la seguretat social no tinc dret a res”. la laura és la cara visible de la crisi econòmica. I són casos com els d’ella els que han provocat l’organització i mobilització d’una part de la societat gracienca que ha dit prou.

SILVIA MANzANERA

La crisi té nom i cognoms. Té un fill i una bici. I moltes angoixes, sentiment de culpabilitat i deses-peració. Però no està sola. Del moviment dels indignats es va crear un grup de treball d’habi-tatge i una xarxa de suport mutu que lluita perquè no es donin més casos com els de la Laura. La idea és canviar el món i s’ha de comen-çar per atendre les urgències; que deixin a la gent al carrer n’és una. Ella és el rostre de les estadístiques

de la crisi. El dels 30 desnona-ments al mes que hi ha a Gràcia. O el dels més de 8.000 pisos buits i més de 6.000 secundaris que hi ha a la Vila. Ella té una història.“Si vas a un banc i abusen de la te-va bona voluntat i de la teva igno-rància, han de tenir alguna respon-

silviA mAnzAnerA

les frAses que lA lAurA esCriviA A lA pissArrA es vAn fer molt populArs A lA vilA

sabilitat, no?” La Laura té 45 anys i fa un any es va veure obligada a tancar la perruqueria per la qual havia estat una persona coneguda al barri des de fa més d’una dèca-da. Els problemes amb la vivenda havien començat abans. Després de divorciar-se, el Banco Popular

li va imposar un interès alt del 5,75% i una assegurança de vida que ascendia a 15.600 euros, pri-ma total pagada anticipadament, perquè ella assumia el pagament total del seu pis. La quota es va disparar d’una manera alarmant. Fa sis mesos que no la pot pagar

SOcietat

i molts mesos que truca a diver-ses portes per poder sortir d’una situació tan angoixant que ja no pot més. Malauradament n’hi ha molts casos com els de la Laura. “Són històries dramàtiques, però no ens podem quedar de braços plegats”, explica un dels membres del grup d’habitatge de l’Assem-blea de Gràcia, que es reuneix cada dimecres al banc expropiat de Travessera a les 20 h. El primer pas quan alguna persona afecta-da per un cas de desnonament o d’assetjament immobiliari acut a ells és oferir-li supor. Després, que participin del grup i en la decisió de les línies a seguir. “No oferim assistencialisme sinó eines per llui-tar contra la injustícia”. Ara les cli-entes de la Laura empenyen perquè recuperi el seu modus vivendi.

Segons un informe DESC, Gràcia té una mitjana que supera el desnonament al dia. D’acord amb l’institut d’es-tadística de la ciutat, hi ha 8.377 habitatges buits al Dis-tricte i 6.272 vivendes on no hi viu ningú habitualment. I el preu del metre quadrat de lloguer a Gràcia és un dels més cars del Barcelonès.

Drama social en xifres

de Gràcia

8

11 de maig de 2012l’independent SOcietat

XAVI TEDó

Camps reconeix que li ha vingut per sorpresa: “No m’ho esperava perquè ara no feia massa vida per Gràcia” però deixa clar que “és un orgull que m’hagin esco-llit per ser el pregoner”. La de-cisió adoptada per la Fundació Festa Major de Gràcia ha estat consensuada amb les entitats que formen el G6 i el Districte de Gràcia. La Fundació destaca que “Camps és un bon conei-xedor de la Festa Major des de la seva infantesa en haver estat un col.laborador d’aquesta des de molt petit” participant als actes que es feien al seu carrer, la Riera de Sant Miquel. Quan

Esteve Camps serà el pregoner de la Festa Major de Gràcia 2012 “És un honor” diu el president del Patronat de la Sagrada Família

CAmps en un ACte instituCionAl de lA vilA

esteve Camps i Sala, president delegat de la Junta Constructora del Patronat de la Sagrada Família, serà el prego-ner de la Festa Major i prendrà el relleu de la periodista laia Ferrer. l’expresident del Centre Moral, exsecretari de la Federació de Colles de Sant Medir i exvicepresi-dent del taller d’Història explica que “m’ho van demanar fa unes set-manes, però els hi vaig comentar que m’ho volia pensar i dimarts em vaig trobar amb el president de la Fundació, ricard estruch, i li vaig dir que acceptava l’oferiment”.

Arxiu

el carrer es va deixar de guarnir per l’increment de la circulació en aquesta via i la manca de re-lleu, Camps va seguir vinculat a la Festa Major com a membre de la junta de la federació de carrers, del jurat o com a impul-sor de les exposicions fotogràfi-ques de l’esdeveniment de la mà del Taller d’Història. Més enllà de la seva participació a la Fes-ta Major, la Fundació qualifica Camps de “gracienc de pedra picada” i recorda els càrrecs de responsabilitat que ha exercit en diferents entitats de la Vila i els llibres que ha escrit sobre la his-tòria de Gràcia. El proper pre-goner assegura que encara no té pensat el pregó: “S’ha de pensar bé, com he fet ara per decidir si volia ser el pregoner”.

Compromís del CBS amb els veïns

Salut vol obrir el CAP Cibeles l’inici de 2013

S.M.

No hi ha data oficial però sí compromís verbal davant els veïns. El CatSalut, durant la darrera reunió amb diversos representants d’associacions de veïns de Gràcia, va preveu-re l’obertura del CAP Cibeles a principis del proper any, en els baixos de l’edifici dels ha-bitatges tutelats que el Distric-te va inaugurar el passat mes de març (veure L’Independent núm 428). El projecte, iniciat fa dos mandats, ha reconver-tit l’antiga sala de ball Cibe-les en un equipament mixt d’habitatge tutelat per a gent gran i centre d’atenció primà-ria. L’obertura d’aquest centre d’atenció primària, ubicat al carrer Còrsega 363, serviria per a descongestionar el més

que saturat CAP Sant Antoni Maria Claret i donar cobertura sanitària a la part sud de la Vila. Tot i les dificultats econòmiques de l’administració exposades pel CSB, el seu màxim represen-tant, Jaume Estany, va assegurar als veïns que es comprometien a acabar les obres –falten els serrells finals i el mobiliari– i obrir l’equipament a principis de 2013. Segons va explicar Es-tany, l’administració ha de desti-nar 1,5 milions d’euros més per poder acabar l’obra. En quant al personal, no es faran noves con-tractacions sinó que es desdobla-rà el que ara hi ha a Pare Cla-ret, distribuint una ABS a cada centre. Segons els representants veïnals, l’obertura d’aquest equi-pament representarà una millora indiscutible dels serveis de salut dels que disposa la Vila.

El concurs que ha impulsat l’Independent aquestes dar-reres setmanes té un gua-nyador clar: Àlex Delmàs. El capità de l’Europa s’ha convertit amb diferència en la persona més votada pels lectors del setmanari. L’excap de colla dels Castellers, Aleix Vila, i l’activista gracienca Mar Gil han estat les altres propostes amb més suport.

Delmàs, el guanyador moral

fAçAnA de l’edifiCi on Anirà el CAp

x.t.

de Gràcia

9


de Gràcia

10


DocumentselS alumneS de l’eScOla eaRt expeRimenten amb l’independent

de Gràcia

11


recomanem

lectura de ‘Cómo caza un dromedario’, de Victor Nu-bla, a eat Meat. Emmarcada en la instal.lació que el músic i escriptor gracienc ha fet a la galeria Eat Meat, ‘Cinco ac-ciones encaminadas a la difuminación del contorno’, Lucas Quejido, Javier Calvo, Ignacio Lois, Jesús Brotons i Sebastià Jovani llegiran fragments del darrer llibre de Nubla.

Dissabte 26 de maig Eat Meat (Alzina, 20), a les 13 h

s.m.

Cicle xerrades Primavera cooperativa: El cooperati-visme en el sector ener-gètic. Taula rodona sobre nous models de consum i gestió energètica, i com estan esdevenint un sector emergent en la nostra so-cietat. Amb Aiguasol, con-sultora en energies renova-bles i eficiència energètica, i Som Energia, cooperati-va de consum i producció d’energia verda. La Torna (Sant Pere Màrtir, 37). a les 19.30 h

Tertúlia literària Els ves-pres italians sobre els títuls La vida agria, de Luciano Bianciardi, amb els traduc-tors Miguel Ros i Giusi Gari-gali; i El tren de la última noche, de Dacia Maraini, amb el seu traductor, David Paradela.Pequod Llibres (Milà i Fonta-nals, 59), a les 20 h

gas i Carlota Giménez.Museu Claustre del Monestir, a Sant Cugat

ACteS

Divendres 25 de maigXerrada-col.loqui: L’opció de no ser mare. A càrrec de la fotògrafa Laura Cuch. Es pre-sentará l’exposició fotogràfi-ca que mostra a algunes do-nes que saben segur que no seran mares.CIRD (Camèlies, 36-38), a les 18 h

Concert: Rumba Expresso.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 20 h

Concert: Kiwis.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 22 h

Dissabte 26 de maig Concert: Mae Kurtz.Bar Lorenzo (Pl. Sol, 21), a les 21 h

Trimestre de poesia: Mar-Tir (Tirso Orive i Mar Me-dina).Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Dr. Fargo.El Col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Minifestival rumbero: La Mà-laga + Rumba Expresso.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h

Contes: Viatges desastro-sos, per Joan Boher.La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits.R. Querubí (Perla, 10), a les 22 h

eXPOSICIONS

Fins l’1 de junyExposició: Energies reno-vables, apostem per un futur més sostenible.Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins el 2 de junyColors, textures, blaus, veles... Exposició de pintu-ra d’Anna Castelló Grasa. A través de la seva obra, l’ar-tista ens transmet la per-cepció del color i l’atmosfe-ra càlida de l’estiu i la tar-dor, amb colors vius i tex-tures elaborades.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 21 de juny Exposició: La seguretat vial a les escoles de la Vi-la de Gràcia. 23a Mostra dels treballs realitzats pels alumnes. A la sala d’actes i sala infantil). Organitzada per la Guàrdia Urbana de Barcelona.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 101)

Fins el 27 de junyExposició: El Ciervo, 60 anys d’una revista im-provable. L’exposició vol donar a conèixer la trajec-tòria de la revista creada al 1951 per un grup d’amics a l’entorn dels germans Go-mis, a través dels seus te-mes principals.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

Fins el 25 de novembreExposició El casino de la Rabassada, història d’un somni burgès, comissaria-da pel gracienc Pere Fàbre-

Concert: Nico & Sunset.Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord, 7-10), a les 23 h

Diumenge 27 de maigTitelles: Randemar, de Mar-tí Doy.Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord, 7-10), a les 12 i a les 18 h

2n Trash -O-market: tarda temàtica pels amants de la cultura Trash. Hi haurà para-detes, projeccions (Thrashin i Roller Blade) i música en di-recte: J. Oskura Nájera + Sandroide Vulcana + Billy Thunder. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 16 h

Cine: Vengo. Gitano quiero ser libre, de Tony Gatlif.Flamenco Barcelona (Progrés, 38), a les 19 h

Proyecto Cubalunya.La Bodeguita de Marisol (Vic, 7), a les 20 h

Dilluns 28 de maigTaller familiar, jugant amb Kapla. Per a infants a partir de 3 anys. La Ludoteka (Plaça de les Dones del 36), a les 17.30 h

Dansa: Antagònics, a càrrec de la cia Vero Cendoya.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 436), a les 20 h

Dimarts 29 de maigLletra petita: La casa dels sons. De 6 mesos a 3 anys. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 11 h

Classe magistral amb Eduard Cortés. Es projectarà El pa-llasso i el Führer.Verdi Park (Torrijos, 49), 22 h

Double Swing Jam. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 20 h

Dimecres 30 de maigPoesia: Miralls de J.A. Goy-tisolo. La influència de l’au-tor en la pròpia obra explica-da per diferents poetes con-temporanis: Mateo Rello, J.A. Arcediano, Jordi Valls, Lluís Calvo i Sergio Gaspar.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

Concert: Quim Boix i Wladi Morales.Via Fora (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Dijous 31 de maig Tallers de descoberta: Super Patata, a càrrec d’Artur La-perla. L’autor del còmic expli-carà com fer-ne un i com di-buixar el seu personatge. Per a infants de 7 a 10 anys.B. Jaume Fuster, a les 18 h

de Gràcia

12


Cultura

El director fa una classe magistral als Verdi i reflexiona sobre la Vila cinematogràfica

És l’Any de Gràcia. Així ho va decidir el director català Ventura Pons, ti-tulant així la seva última pel.lícula. el film tracta d’una senyora anome-nada Gràcia (rosa Maria Sardà), que viu sola a la Vila. Malhumorada i de-sagraïda, decideix acollir un universitari perquè li faci companyia. Ventu-ra Pons descriu ‘Any de Gràcia’ com “una comèdia de bon rotllo”. el director va tornar convidat per fer una master class als Verdi, i vam aprofitar per preguntar-li sobre l’expe-riència de rodar a la Vila.

GINEBRA VALL

Què et va animar a dir... farem de Gràcia la protagonista d’una pel.lícula? Quina relació tens amb el barri?És el territori de la meva infàn-cia. Vaig viure 24 anys a Traves-sera de Dalt, entre Verdi i carrer la Granja, a la frontera de Gràcia. Passava gran part del meu temps d’oci a Gràcia, sobretot als seus cinemes. Encara tinc un vincle molt estret amb el barri. La meva germana viu al carrer Astúries, i el muntador de les meves pel.lí-cules també és del barri. Sempre que puc agafo la meva bicicleta i m’acosto al barri.

És un barri cinematogràfic?És un lloc esplèndid. Té la carac-terística de ser una ciutat-poble: gran, però tothom es coneix. Hi

g.v.

venturA pons Al CAfè sAlAmbó durAnt l’entrevistA

Ventura Pons: “Gràcia és seductora per gravar i també molt humanitària”

ha molta joventut al barri. És un barri bonic i seductor per gravar, i també molt humanitari. El que més m’ha agradat de rodar aquí ha estat filmar dins les cases, veu-re el seu esperit.

Com ha estat la trajectòria in-ternacional de la pel.lícula?Els primers a visionar la pel.lícu-la van ser els espectadors de No-va York. La premiere mundial va ser a Nova York. Després el film s’ha mogut molt, i ara ha estat a Stanford.

Hi haurà més films “made in Gràcia”?No ho sé. Tot arribarà, no ho des-carto.

REDACCIó

El Festival de Teatre Familiar d’Estiu a Barcelona, que se cele-bra del 29 de juny al 8 de juliol, comptarà en la segona edició amb una representació més àmplia de sales gracienques. Dels 12 teatres de la ciutat que hi participen cinc són de la Vila (l’Almeria Teatre, Porta 4, Jove Teatre Regina, Tea-treneu i Lluïsos Teatre). L’objectiu

del festival és oferir una proposta 100% i d’estiu per a tots aquells que passen a la ciutat els primers dies de juliol i volen optar a una programació teatral familiar. Se-gons els organitzadors, la finalitat també “roman en la unificació d’esforços, difusió i promoció dels teatres amb programacions de teatre familiar, creació de nous públics i diàleg entre sales i pro-ductores de teatre familiar per

La programació arrencarà el 29 de juny i fins al 8 de juliol

unificar els recursos dels espais escènics privats que s’esforcen en la dignificació d’aquest gènere”. També per aquest motiu a part de la programació d’espectacles el Festival compta amb una tro-bada de professionals del sector a l’inici del festival (divendres 29 de juny a l’Alexandra Teatre) on es parlarà de les possibilitats del Turisme Cultural Familiar i la difusió del teatre familiar en

Cinc sales de Gràcia se sumen al segon festival de teatre MiniBCN

CedidA

esCenA de l’obrA ‘llepAfils’ Al Jove teAtre reginA

els mitjans de comunicació. Per donar a conèixer la iniciativa, els responsables de Mini BCN tor-naran a passejar el divertit cotxe Mini antic de color taronja que recorrerà, com en la primera edi-

ció, Barcelona. Tots aquells que aconsegueixin fotografiar el cotxe i ho pengin a les xarxes socials del FestivalMiniBcn aconseguiran premis i descomptes per veure els espectacles.

breusL’artesania centra un cicle de debat a Paspartú

El Taller d’Història de Gràcia ha organitzat per aquest diumenge un itinerari per conèixer els re-fugis antiaeris durant la Guerra Civil. El recorregut inclou di-ferents places i indrets que van patir els bombardejos o la cons-trucció de refugis antiaeris, amb visita de les restes del refugi de la plaça Revolució. El punt de trobada i sortida és davant de l’església de Corpus Cristí a la cantonada de Bailèn/Còrsega.

Amb l’objectiu de revitalit-zar la professió de l’artesà, la galeria Paspartú enceta l’1 de juny la primera sèrie de taules rodones dedicades a diferents disciplines artesanals. L’artesà Victor Cunillera, president de l’Associació Artesans de Grà-cia, i l’artista Toni Martínez estrenaran el cicle reflexionant sobre la fràgil línia que separa art i artesania. Es pot reservar plaça a la mateixa galeria.

El Taller proposa un itinerari pels refugis antiaeris

Dins del cicle de poesia orga-nitzat per l’Ateneu Rosa de Foc, els poetes El Dígraf del Desitx (Pierola, 1973) i en Pau Gener i Galin (Sant Celoni, 1977) es diran i diran poemes seus el proper divendres 1 de juny a partir de les 22.30 h al número 5 del carrer Robí.

Dígraf del Desitx i Pau Gener reciten al Rosa de Foc

Quins són els teus pròxims pro-jectes?De moment encara estic amb la promoció de la pel.lícula. A més m’encanta viatjar i acabo de tornar de fer la volta al món per segona vegada i encara vull viatjar més. A l’octubre aniré a Colorado a un congrés universi-tari que fan sobre la meva carrera cinematogràfica. Així i tot, estic preparant nous projectes, al ge-ner faré un llargmetratge que es dirà Un berenar a Ginebra, que tractarà sobre la trobada que va tenir lloc entre Josep Maria Cas-tellet i Mercè Rodoreda a l’any 1972, però no puc dir moltes més coses per ara. Tinc moltes coses al tinter.

El cineasta Ventura Pons va amb bici amunt i avall. Pe-dalejant s’acosta a Gràcia on reconeix que té un gran vincle amb els seus cinemes: Comèdia de Gràcia, el Mun-dial, Principal, Selecte, Delí-cies, Verdi... Alguns seguei-xen aquí i d’altres van haver de passar “a millor vida”. El que si és veritat és que alguna cosa es va haver de quedar de totes aquestes visites als cine-mes, ja que el cinema és ara la seva professió.

Cine i bici

de Gràcia

13

11 de maig de 2012l’independent cultuRa

Carles Santos porta Schubertnacles humits al lliure. Shubertnacles humits és la nova proposta escènica de Carles Santos. L’espectacle, una coproducció del Teatre Lliure, EL CANAL i el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, es va estrenar al Teatre de Salt en el marc del Festival Temporada Alta el passat novembre i aquest dissbte arriba al Lliure de Gràcia fins a l’1 de juny. Shubertnacles hu-mits pren la simfonia ‘inacabada’ de Franz Schubert com a punt de partida per evocar emocions i reflexions a partir d’una música, d’un text i de l’escenografia. Cinc personatges: un altaveu, una actriu, una directora d’orquestra, una violinista i un pianista.

frAnCesC messeguer

relat curt

el dubte

Ana Guerrero Andrade

En aquesta andana del carrer primer, en la que tants trens he esperat, en la que tants petons i carícies li he robat, en la que tants poemes ella m’ha inspirat. Avui, en aquesta mateixa andana, sento que m’ofego. No puc pensar amb claredat. Em sen-to atordit, ma-rejat. Veig les rates que es passegen amb total llibertat entre la brutí-cia i les vies. Les envejo. Es-colto l’aldarull de la multitud com un ressò llunyà. M’arriba la melodia del saxòfon des de l’altre costat, aquest saxò-fon que tantes altres vegades m’ha arrencat un somriure mentre taral.larejava la seva melodia, aquest saxòfon avui em molesta. Només vull que calli. Silenci. No puc apartar la mirada de les vies. No hi

ha gens més que m’interessi. Em falta l’aire. Tot m’és aliè. Tot em sembla estrany. Les rates murmuren, em miren i riuen de mi, les odio. Com odio tot el que m’envolta. La odio. Com ha pogut passar? Se’m trenca l’ànima. Entre llàgrimes albiro les llums del

tren que es va apropant. Va xiulant el meu nom, em crida. Noto aquesta glo-pada d’aire que anuncia

que el tren està arribant, aquest petit corrent que m’atreu, que m’empeny. I és en aquest precís instant, amb el salt, que el dubte m’assal-ta. M’hauré precipitat?

Noto aquesta glopada d’aire que anuncia que el tren està arribant

Amb la col.laboració del Aula de escritores

entrevistaAnaïs Barnolas

Les ‘jennis’ de Gràcia‘El método Jennifer’, al Teatreneu fins a finals de juny

esCenA d’el mètode Jennifer’ que es pot veure Aquests dies Al teAtreneu

l’èxit de l’espectacle ‘el mètode Jennifer’, al te-atreneu, que es va es-trenar el mes de maig, fa que es prorrogui fins a finals de juny. l’obra, un projecte de l’associ-ació juvenil laboratori teatral Patates Amb Suc, és una paròdia de ‘el mètode de Grön-holm’ de Jordi Galcerán. en aquest cas, però les aspirants són cinc caixeres de la cadena de supermercats epaski que hauran de compe-tir per aconseguir un càrrec superior.

CedidA

La bona acollida de l’espectacle El mètode Jennifer, que es pot veure al Teatreneu des de de maig, fa que es prorrogui fins a finals de juny. L’obra és un projecte de l’associació juvenil Laboratori Teatral Patates amb Suc i paròdia ‘El mètode de Grönholm’ de Jordi Galcerán. En aquest cas però, les protago-

nistes són cinc caixeres de la cade-na de supermercats fictícia Epaski. La intenció de l’obra “és treure-li ferro als processos de selecció de personal i tractar-ho amb hu-mor”, destaca el codirector David Belzunce. La idea de l’obra la va tenir Bel-zunce fa més de dos anys, però no la va escriure. A principi del 2011, juntament amb l’altre di-rector Artur Díaz, van convocar un càsting per a escollir a les cinc protagonistes amb les úniques condicions que les actrius portes-sin un personatge preparat que es digués Jennifer i que treballés de caixera de supermercat. Però a la pràctica va ser que, de les cinc se-leccionades, tan sols una compleix l’estereotip de Jennifer de manera que les cinc protagonistes són ben histriòniques i diferenciades. Va ser doncs, a partir de les ocurrèn-cies que tenien en els assaigos les mateixes actrius, que els directors van escriure el guió. Les mateixes actrius són les que defineixen la personalitat de les protagonistes: La Fany (Elena Si-

marro) “que és l’autèntica ‘xoni’ amb denominació d’origen”, la Valèria (Erika Rodríguez), que interpreta l’antítesi de les ‘Jen-nifers’ amb “la ‘pija’ correcta”, l’Asun (Rocío Jiménez) “una dona andalusa de quaranta anys molt xamosa’”, la Merche (Carla León) “que és una nena de setze anys i autèntica ‘freakie’ de la informàtica. I finalment hi ha la Tània (Anna Maria Rome-ro), una mena de Cindy Lauper a la catalana. L’’espectacle ja va triomfar quan es va estrenar per primera vegada al Teatre Joven-tut de l’Hospitalet el juny del 2011. Amb la sorpresa que Els Catarres va tancar l’estrena amb l’actuació del gran hit Jenifer, que serveix de banda sonora de l’espectacle. “Nosaltres vam tenir la idea abans que sortís la cançó”, puntualitza Belzunce. “Aquesta obra demostra com qualsevol idea que pot semblar una bajanada que et passa pel cap, si l’agafes i algú creu amb tu, pot acabar sent molt profes-sional”, conclou Belzunce.

la cartelleraCINeMeS

BOSQUe MUltICINeMeS. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Men in black 3 (digital). Dv, ds i dg,

16.00, 19.00, 22.00 i 00.30. Dl, dm, dc i dj, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Men in black 3 (3D). Dv, ds i dg, 16.15, 19.15, 22.15 i 00.45. Dl, dm, dc i dj, 16.15, 19.15 i 22.15.

• La sombra de la traición. Dv, ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.10. Dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Marvel: los Vengadores. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. Dl, dm, dc i dj, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Men in black 3. 17.00, 20.00 i 22.45.• El arte de amar. Dv, ds i dg, 16.30,

18.20, 20.10, 22.00 i 00.10. La resta, 16.30, 18.20, 20.10 i 22.00.

• Profesor Lazhar. Dv, ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.10. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Cuanto te encuentre. Dv, ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.10. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• La pesca de salmón en Yemen. 16.00, 18.00 i 20.00.

• El exótico hotel Marigold. Dv, ds i dg, 22.00 i 00.20. La resta, 22.00.

• Los cachorros: el código de Marco Polo. Dv, ds, dg i dl, 16.00 i 17.45. Dm, dc i dj, 16.30.

• American Pie: el reecuentro (digital). Dv, ds i dg, 19.40, 22.00 i 00.10. Dl, 19.40 i 22.00.

• Men in black 3 (digital. v cat). Dv, ds i dg, 16.30, 19.30, 22.30 i 00.50. La res-ta, 16.30, 19.30 i 22.30.

• Sombras tenebrosas. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.15. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

CINeMeS GIrONA. Girona, 175• Cicle D.O. Postkarten + Baret Voltai-

re. Dj, 22.00, 18.30, 20.30 i 22.30.• Els nens salvatges. Dv, 19.30 i 21.20.

Ds, dg i dl, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10. Dc, 17.00, 19.30 i 21.30. Dj, 17.00, 19.30 i 21.30.

• Girimunho. Dj, 17.05, 18.45 i 20.25. Dv, 17.05, 18.45, 20.30 i 22.15. Ds, dg i dl, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05. Dc, 17.05 i 22.00.

• Luz de gas. Dc, 19.00.• Els cadells. El codi de Marco Polo.

Dv, dc i dj, 17.15. Ds, dg i dl, 16.00 i 18.00.

• Un amour de Jeunesse. Dv, dc i dj, 19.00 i 21.30. Ds, dg i dl, 20.00 i 22.15.

lAUreN GràCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Men in black 3. 16.10, 18.20,

20.25 i 22.30.• Sala 2: Intocable. 16.30 i 19.30. Ame-

rican Pie: el reencuentro. 22.15.• Sala 3: Profesor Lazhar. 16.15,

18.15, 20.15 i 22.15• Sala 4: Starbuck. 16.15, 18.20, 20.25

i 22.30.

VerDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Profesor Lazhar. 16.10,

18.10, 20.20 i 22.35. • Sala 2: Un amour de Jeunesse. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.35.• Sala 3: Hijos de las nubes. La última

colonia. 16.20 i 18.20. Un feliz acon-tecimiento. 20.20 i 22.35.

• Sala 4: El arte de amar. 16.20, 18.20, 20.20 i 22.30.

• Sala 5: Las nieves del Kilimanjaro. 16.00, 18.05, 20.20 i 22.35.

VerDI PArK. Torrijos, 49. • Sala A: La pesca del salmón en Ye-

men. 18.10, 20.30 i 22.40.• Sala B: Starbuck. 16.00, 18.10, 20.30

i 22.35.• Sala C: Sombras tenebrosas. 16.00,

18.10, 20.30 i 22.45.• Sala D: Els nens salvatges. 16.05,

18.10, 20.30 i 22.35.Verdi Kids : • Els cadells i el codi de

Marco Polo. 16.15.

teAtreS

teAtreNeU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Ac-ció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h.

• Sala del mig. Club de la Magia Juni-or (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) dg 17h Zzapping, el concurso ds 20h Impro Horror Show ds 23.30. La Caputxeta i el Llop (in-fantil) dg 12.30h.

de Gràcia

14


EsportsLes penyes critiquen que Dólera segueixi

X. T.

Les dues principals penyes de l’Europa no amaguen la seva contrarietat per la continuïtat de Pedro Dólera com a entre-nador del conjunt escapulat. Qui més contundent es mos-tra és el president de la Torci-da Escapulada, Oleguer Olivé, que denuncia que “Dólera no ha superat la prova de quedar entre els primers classificats per lluitar per la promoció d’ascens a 2B”. El màxim diri-gent de la penya, que enguany fa deu anys, considera que “és sorprenent que segueixi veient el fracàs d’aquesta temporada” i afegeix amb un punt d’ironia que “si l’objectiu és mantenir la categoria entenc que segueixi, caldrà veure quin serà el pro-jecte per la propera tempora-da”. Al Caliu Gracienc tampoc ha catgut massa bé la decisió adoptada per la directiva que encapçala Guillaume de Bode. El seu president, Albert Pujol, reconeix que “estem bastant dividits, però hi ha més gent que no entén que Dólera con-tinuïi”. El responsable de la penya europeista també admet que “estem sorpresos que no s’hagi optat per un nou entre-nador després de la temporada que ha fet l’equip”, però ma-tisa que “la majoria d’entre-nadors que han aterrat al Nou Sardenya tampoc han triomfat i potser el problema no està a la banqueta i més quan Pedro Dólera ha demostrat ser un home de club”.

La derrota del CN Montjuic permet als graciencs seguir un any més a Divisió d’Honor

en una jornada amb ho-rari unificat, el conjunt gracienc i CN Montjuïc es jugaven a cara o creu evitar la sempre temuda promoció de descens. el Catalunya visitava el sub-campió, el Sabadell, que ja no es jugava res, i els de la muntanya màgica rebien el Canoe, que llui-tava per assolir la tercera plaça del campionat.

XAVI TEDó

Amb l’Atlètic Barceloneta ja co-ronat com a campió a la passada jornada, tota l’atenció se cen-trava aquest dissabte en la zona baixa de la classificació. En una jornada de transistors, no hi va haver sorpreses i els darrers llocs van quedar com estaven abans de començar el darrer partit de la temporada. El Catalunya va cau-re derrotat, com era de preveure, a la piscina del Sabadell per 10 a 6 en un partit en què els vallesans van marcar les diferències a partir del segon quart. El CN Sabadell no es va relaxar i es va voler aco-miadar de l’afició amb una nova victòria, que el deixa a quatre punts de l’Atlètic Barceloneta. El CN Montjuïc, però, tampoc va fer els deures i va caure a casa contra el Real Canoe NC-Isostar per un clar 6-14. Amb aquesta derrota, l’equip entrenat per Jose Montero manté el punt de dife-rència envers el conjunt del Poble Sec, que ara se les haurà amb el CN Helio a la promoció de per-manència. D’aquesta manera, el CN Catalunya certifica la salva-

ció i seguirà un any més a la Divi-sió d’Honor després d’aconseguir l’ascens fa dues temporades. El conjunt gracienc encara aquesta tercera temporada a l’elit del wa-terpolo amb la satisfacció d’haver consolidat el seu projecte espor-tiu i haver girat full a la greu crisi que va patir l’entitat després que s’esfondrés el sostre. Els responsa-bles del club esperen que en uns anys l’equip que va regnar a Eu-ropa pugui tornar a plantar cara els equips que ara monopolitzen la lliga. El Catalunya començarà a preparar la propera temporada aquest mes de juny amb la in-tenció de perfilar l’equip amb les màximes garanties.

CedidA

el Cn CAtAlunyA ContinuArà un Any més A divisió d’Honor

El president del CN Catalunya ha decidit cedir el seu càrrec a Albert Girbal, actual vicepresi-dent de l’entitat. Aquest és el canvi més important que viurà la junta del club després que la candidatura crítica amb la gestió de l’entitat no aconse-guís els més de 500 avals que necessitava per presentar-se a les eleccions. El gerent del CN

Catalunya, Jordi Payà, assegu-ra que el canvi de president es fa per qüestions de “relleu ge-neracional perquè Geli porta més de 24 anys al capdavant del club”. Girbal, que assumirà el càrrec durant sis anys, va ser el primer waterpolista interna-cional del club i és una perso-na de la màxima confiança del president Ramon Geli.

Geli cedeix la presidència al vicepresident Albert Girbal

El CN Catalunya certifica la salvació a la darrera jornada del campionat

de Gràcia

15


Activitat econòmica

XAVI TEDó

L’informe presentat pel Patro-nat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB), fet públic el passat mes d’abril, subratlla que l’evolució dels preus d’habi-tatges a la Vila és força semblant al conjunt de la ciutat, però pre-senta un descens més pronunci-at en el lloguer. Si a Barcelona el descens és d’un 1,9%, a Gràcia baixa fins al 4,3%. El preu del metre quadrat d’un pis de lloguer és actualment de 12,03 euros el metre quadrat per mes quan el 2010 era ja només de 12,57. El gran nombre de pisos de lloguer existents al districte, sumat a la impossibilitat de fer front a una compra d’un habitatge, expli-quen aquesta davallada més pro-nunciada. Això explica que els nous contractes d’habitatges de lloguer es mantingui si fa no fa com el 2010. Aquell any es van

El preu del lloguer a Gràcia, per sota de la mitjana de barcelonaLa Vila es manté, però, com el quart districte més car de BCN

el merCAt de pisos de lloguer A gràCiA és forçA grAn respeCte bArCelonA

el mercat de lloguer con-tinua amb el seu dina-misme com a conseqüèn-cia de la crisi, donant sortida tant a la població que demanda habitatge com a molts dels immo-bles que no es poden vendre. Durant l’any passat es van tancar gairebé 40.000 contrac-tes de lloguer, una xifra que representa un 3,5% més que l’any anterior. Aquest fet explica que el mercat de lloguer no hagi patit la forta davallada dels pisos de compra, ja siguin nous o de segona mà, que mes rere mes van baixant el seu valor.

s.l

signar 3.917 contractes i l’any passat, 4.053. En l’obra nova, en canvi, el preu mitjà ha caigut el 7% (7,4% a la ciutat) i en la segona mà el 12,7% (11,3% a Barcelona), dades que posen en relleu que segueix la tendència a la baixa de la capital de Catalu-nya pel que fa a la compra. Si-gui com sigui, Gràcia es manté en el quart lloc del rànquing de preus en tots tres segments del mercat i només té per davant Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample i Les Corts. En ser un districte

amb un teixit urbà força conso-lidat, la construcció d’habitatges ocupa tradicionalment un dels darrers llocs de la ciutat. L’any passat no va ser una excepció i només es van concedir 240 lli-cències. Paral.lelament, Gràcia és un dels districtes on hi ha més llars receptores d’ajuts a la rehabilitació. En aquest sentit, un total de 1.764 habitatges han rebut 2,5 milions d’euros de subvencions a la rehabilitació, fet que ha suposat una inversió total de 8,1 milions.

de Gràcia

16

11 de maig de 2012l’independent ViuRe a GRàcia

Arc i trau

“Si posen això de Las Vegas aquí me’n vaig del país!”, li dic a en Miquel mentre entrem al Luis. Allà s’hi va amb les ganes amb que anàvem a descobrir els dinars de bar amb el primer sou, en busca de patates fregi-des abundants i de salses poc delicades, com volent retornar a l’esplèndid menú infan-til, amb ganes de dir parau-les que un no deia a casa els pares: salpicón, codillo, chur-rasco. El Luis, penya bètica, representa el clàssic menú es-panyol, un àpat inconscient i excessiu, alegre i generós, en-cigal.lant i esgotador, potser previsible però sempre sorpre-nent. Hi ha qui fins i tot hi afegeix als dos plats un entrant en forma de sopa freda, brou o amanida en un atac de bona voluntat innecessari, desfer-mat, al.lucinant. I és que ells

La recerca de llocs que contenen les 3 b, requisits imprescindibles per poder aparèixer en aquestes cròniques personals i subjectives, o sigui, bo, bonic i barat, té avui recompensa en forma de plats tan meravellosos com les faves. El premi és el bar Luis i el seu menú “alegre”.

Una dita anglesa i una can-çó memorable de Wire diuen que “practice makes perfect”. La Maria del bar Luis aplica aquesta màxima a la cuina de cada dia. Els plats del menú són com els de les àvies: aques-tes senyores simpàtiques que no saben què volen dir les paraules ingredient o me-sura perquè tot ho cuinen d’es-ma, de record i d’amor. Al menú del Luis hi ha de tot. I fa ràbia, perquè tot és bo. Tot és molt bo. Quan no t’agrada triar, ai-xò et complica molt l’existèn-cia. Amb la calor comencen a servir un gaspatxo que fa caure de cul. I l’estofat de cua de bou que prepara la Maria un dia a la setmana és pura mitologia ibè-rica. Ara bé, per coses de l’estat d’ànim, em vaig demanar un humil plat de verdura. “Verdura de judías”, resava la carta. Però

Miquel Cabal Guarro i Artur Estrada

són així. L’idioma Luis parlat em costa de seguir, però el Luis escrit l’assimilo amb rapidesa i fascinació. I és que el Luis té la caligrafia més bonica de tots els restauradors del barri. Aquelles lletres elegants en cursiva que diuen Habas a la catalana es dirigeixen clarament cap a mi.

Les faves ben fetes porten de tot: cansalada, butifarra negra, el temps de la Maria en gui-sar-les, records del meu pare,

de les meves mans negres al desgranar-les, menta. I les Gal-tas són com els millors singles: et satisfà sobradament la cara A i quan li dones la volta hi trobes més chicha: un tresor amagat i inèdit a la cara B. I et convertei-xes irremediablement en un fan i les teves conviccions es reafir-men: si he de marxar, marxaré, d’aquest país o d’aquell, però que sigui després del cafè.

no eren jueves, eren rodonetes. I dolces. I verdes. I, amb un raig d’oli, em van semblar el millor primer plat del món. El de l’Artur, però, també m’ho semblava. De segon, man-donguilles. Flonges, gustoses, sucoses, grosses i, sobretot, nombroses. O sigui, una au-

tèntica mera-vella. L’Artur degustava una galta de vede-lla de doble cara. Una al-tra meravella. No és estrany.

Al menú del Luis, general-ment, hi ha les set meravelles del món modern. Vam enfilar Torrijos tips i amb aquella llum de primavera que, a pri-mera hora de la tarda, fa que el món sigui feliç, malgrat tot. Vam seure en una terrassa de la Virreina i vam celebrar el primer cafè amb gel de la temporada. Visca els bars de cantonada!

el luis es pren un ‘desCAns’ dArrerA lA bArrA del seu bAr

xAvi tedó

El Luis, penya bètica, representa el clàssic

menú espanyol, alegre i esgotador

Al menú del Luis, generalment, hi ha

les set meravelles del món modern

gràcia indiependent la torratxa

M’agrada...

Que la calor vingui per quedar-s’hi. Que el millor hagi d’arribar. La llum al final del túnel. Remuntar després de tocar fons. Redescobrir roba oblidada. Que la trucada sigui per a mi i em digui el que vull sentir. Mishima. Perseguir l’impos-sible. La plaça de la Virreina. Caminar escoltant música. Conduir escoltant música. Escoltar música. Fer créixer un nosaltres. Els diversos nosaltres que donen sentit a tot plegat. Saber-me perdo-nar. Llegir. Escriure. Afrontar reptes. Superar reptes. Els reptes. La xocolata. El Face-book, ni que surti a borsa. Joan Margarit. Jaume Cabré. Les complicitats a prova de bomba. Els vestits. La justícia poètica. Les venjan-ces merescudes. Picar entre hores. La coherència. Les cançons tristes. Matar les pors. Matar la culpa. Esbor-rar mals records. Reivindicar en positiu. Les sandàlies amb sola de suro. Les rajoles blanques de deu per deu. La crítica constructiva. Convèn-cer. El gaspatxo. El gingebre. El cel blau. Els projectes. Els bagels de panses. Les mag-dalenes integrals del forn Santa Clara. Que el diagnòs-tic tingui bon pronòstic. Que el cor tingui raons que la raó no entén. Que em busquis per WhatsApp, xat i aire. Que em trobis. Que guanyi el millor. Que l’oportunitat truqui a la porta. Que la vida em sorprengui encara ara, tot i els 43 anys que faré un dia d’aquests. Confiar que en faré molts més. Que m’enviïs mil petons. Que me’ls facis.

Eva Piquer