18 EL MERCADAL - Corçàcorca.cat/wp-content/uploads/2009/01/mercadal-18.pdfdels habitants d'un país"o "la gent comuna d'una població". Novament ens parla de conjunt, de comunitat,

EL MMEERRCCAADDAALLRevista de Corçà, Casavells, Matajudaica i Cassà de Pelràs

1188

desembre2008 Bones Festes

mercadal18.qxp 17/12/2008 17:38 PÆgina 1

HORARIS/SERVEIS

Ajuntament:

De dilluns a divendres de 10 a 13:30

Dilluns de 17:00 a 19:30

Consultori municipal:

Dilluns, dimecres i dijous de 9:00a 13:00

Dimarts i divendres de 12:00 a 13:00

Punt de trobada:

Dilluns i divendres de 9:00 a 13:00

Dilluns, dimecres i divendres de 15:00 a 19:00

Punt de trobada Casavells:

A convenir segons veïns

Correus:

De dilluns a divendres de 8:00 a 10:00

Dissabtes de 9:00 a 10:00

Mancomunitat:

Dimarts de 11:00 a 14:00

Dijous de 17:00 a 20:00

Centre Cívic:

Cada dia de 13:30 a 20:00

Dilluns tancat

DADES D'INTERÈS:

Ajuntament 972 63 00 51

Fax 972 63 04 28

Email [email protected]

Punt de Trobada

Corçà 972 63 00 72

[email protected]

[email protected]

Escola 972 63 00 79

Consultori 972 63 05 63

CAP 972 64 38 08

Farmàcia 972 63 00 83

Parròquia 972 63 01 92

Mancomunitat d'aigües 972 63 01 71Urgències (mancomunitat) 629 37 32 56

Bombers 085

Sarfa 972 64 09 64

Renfe 902 24 02 02

Aprofitem aquest espai per fer una crida a totes aquelles empresesque desitjarien col·laborar amb la revista com a anunciants.La revista sortirà quatrimestralment.

3 quatrimestres 2 quatrimestres 1 quatrimestre

Contraportada 280 € 190 € 100 €

Quart de pàgina 150 € 100 € 55 €

Octau de pàgina 100 € 65 € 35 €

anuncia’t

2

El

Mer

cadal

Possibilitat de desgravar.


Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, ajuntament és"l'acció d'ajuntar o d'ajuntar-se" o també "la corporaciópública que representa, governa i administra elsinteressos d'un municipi".

El propietari d'un habitatge individual és qui esresponsabilitza d'allò que cal per mantenir en bonescondicions la seva finca, per un correcte funcionament de laseva propietat, té cura que es faci un bon ús del seupatrimoni....., és qui cuida del manteniment interior, no caldir-ho, però també d'allò que envolta casa seva. Seguramentvetllarà perquè el camí d'accés a la seva propietat estigui elmillor possible, que hi hagi l'enllumenat adient i també derecollir la brutícia que algú menys civilitzat hi ha deixat aprop......

Quan aquest propietari no està sol i viu en una comunitatde 2 o 4 veïns, posem pel cas, té cura de l'escala, de les zonescomunes, de la vorera que trepitja en sortir de casa, ja quesovint aquesta propietat és la inversió més important de laseva vida i la vol mantenir tan bé com es pugui.

Quan el nombre de persones que formen un col·lectiu és famés gran, si no vigilem, es pot tendir a pensar que allò quehauria de ser responsabilitat individual correspon a l'altre veío, encara pitjor, als organismes als quals, a voltes,responsabilitzem de les nostres deixadeses.

Quan parlem que un carrer és brut perquè no el netejal'Ajuntament, que l'Ajuntament no arregla aquell llum o aquellsot, que ens incrementa els impostos...., valdria la pena queens preguntéssim què és i qui és l'ajuntament?

Arribats a aquestes dues preguntes, ens hem de remetre ales definicions de l'inici, on podem observar que ens parlend'"ajuntar-se, administrar, interessos...", és a dir, coses queno semblen possibles si no es fan de forma col·lectiva. Aixòmateix ho trobem a la definició de poble, que és el "conjuntdels habitants d'un país" o "la gent comuna d'unapoblació". Novament ens parla de conjunt, de comunitat,d'agrupació; ens parlen en plural.

Per no caure en l'individualisme, la solitud, la indiferènciai la indolència és un bon remei utilitzar els plurals quanparlem, critiquem, opinem i, també, quan passem lesresponsabilitats als altres.

SUMARI

Serveis 2

Sumari/Editorial 3

Experiències i vivències 4-5

Dia a dia 6-8

Des de l'escola 9-11

Món Empordà 12

El Gall 13

Entrevista 14-15

Les entitats parlen 16-17

I ens informen 18-20

Recull defestes majors 21-23

Temps era temps 24

Història local 25

Parròquia 26

El poble opina 27

editorialeditorial

EDITA: AJUNTAMENT DE CORÇÀ

CONSELL DE REDACCIÓ: Benvingut Dalmau, Jordi Fontanals,Eva Gasull, Carme Güell i Dolors Tubert.

COL·LABORADORS: Ampa, Pere-Lluís Aymerich, Josep Bofill,Oriol Canals, Escola El Rodonell, Raül Iruela, Montse Dalmau,Parròquia, Carles Pongiluppi, Moisès Puig.

COORDINACIÓ: Eva Gasull.

IMPRESSIÓ i MAQUETACIÓ: DIG&TALprint - La Bisbal

DIPÒSIT LEGAL: GI-1259-963

El M

ercadal


experiènciesexperiències ii vivènciesvivències

DEL MOSSÈN DE CORÇÀPere-Lluís Aymerich

De la primera tardor viscuda aquest petitpaís del Baix Empordà recordo els cels. El solque pica l'ullet entre núvols pentinats oesperrucats pel vent. Postes de sol amb elfons de les Gavarres. La vista de Matajudaicaamb un fons nevat dels Pirineus. I el desig deplasmar aquelles imatges en una màquina defer fotos, però no cal, les imatges viscudes esretenen a la ment, i en recordar-les em fanmirar de nou el cel que canvia de llums icolors, sempre nous, sempre sorprenents.

Què m'ha dut aquí? No ha estat el paisatge,que m'agrada molt. Per explicar-ho em cal feruna mirada al passat. La vocació, que no ésaltre cosa que la mateixa vida viscuda com ado de Déu. A casa, des de petit, la religió eraviscuda amb normalitat. Em van ensenyar aanar a missa i em van preparar per lacomunió (la primera i la solemne). Jo vaigdecidir fer la confirmació, fet que no vaprivar un cert trencament i refredament de lafe. En aquests anys de joventut sentia unaforta inquietud per esdeveniments socials,l'ecologia, la sensibilitat per situacionsinternacionals d'injustícia, semblant a moltsjoves d'avui i de sempre. Aquests pensamentsem duen al voluntariat a la Creu Roja de lajoventut; també estava al col·lectiu de la No-violència de Girona. L'amistat amb unesnoies, que feien de monitores, fa que vagi alCentre Jovenil de Santa Eugènia, on vaigconèixer l'ambient salesià i es desvetllà denou l'interès per la fe i a participar en grupson viure i expressar-la. Un dels primerscompromisos personals com a cristià va serdeclarar-me objector de consciència al serveimilitar. Poc després em vaig anar plantejantl'opció vocacional, volia dedicar la meva vidaal Crist de manera "radical". Vaig plantejar-me ser capellà. No obstant això, nom'agradava la idea de viure sol, em seduïamés la vida religiosa, la vivència encomunitat i un projecte encaminat al'educació dels joves. Després d'un tempteigvaig començar el meu procés de coneixementi vivència amb els salesians. Des dels 23 anysque deixo Girona per anar a viure aBarcelona; el noviciat a Sanlúcar la Mayor aSevilla; de nou a Barcelona pels estudis, a

Terrassa com a salesià en pràctiques. I altrecop a Barcelona, on estudio Teologia. El dia10 de juny de 2000 vaig ser ordenat com aprevere. Com a capellà i salesià visc aCiutadella de Menorca i a Sant Boi deLlobregat. Quan tinc 40 anys faig un altresalt: deixo la congregació salesiana. Truco ala porta de la diòcesi de Girona. El bisbeCarles m'acull i em dóna com a primer destíel Pont Major, l'any següent em demana quevingui a Corçà i aquí estic.

Arribo aquí com a capellà de Corçà,Casavells, Matajudaica, Cassà de Pelràs iUllastret i, a més, col·laboro en altresparròquies en aquest temps que ens ha tocatviure i que és el nostre.

4

El

Mer

cadal

Pere-Lluís davant la imatge de la Mare de Déudel Mont en la darrera sortida parroquial el 20de setembre de 2008.


5

El M

ercadal

Moltes parròquies que per a molts sónedificis peculiars dels nostres pobles, unsedificis antics que demanen ser cuidats i sónnostres, de tots.

Però, el gran repte d'avui és, com sempre,no tant els edificis sinó la comunitat. El queomple la vida d'experiències és la relació ambles persones que em vaig trobant. Amb algunsde vosaltres ens trobem els diumengescelebrant l'eucaristia i compartint la nostrafe quotidiana, del dia a dia o millor desetmana en setmana.

Altres ens anem coneixent i compartimconverses i experiències perquè els nens inenes es fan grans i volem mantenir viuaquest llegat que és la fe, i ens trobem en lacatequesi familiar que clou en la festa de laprimera comunió.

A d'altres ens trobem perquè voleucelebrar amb joia que la família creix, i elsbatejos en són una bona ocasió.

En aquests anys també he tingut ocasió defer costat a persones que sovint per l'edat jasurten poc de casa i agraeixen una visita delmossèn que els duu "Nostre Senyor". Que n'ésd'enriquidor, saber estar al seu costat!

L'altre ocasió és el comiat de persones queconeixem i ens han deixat, moments emotiusen què cal saber fer-nos costat uns als altres.

El gran repte d'avui és fer comunitat(comunitat cristiana) i això mai no es fa sol,demana saber trobar la mirada de l'altre, ijunts fer camí. Aquí també hi he trobat bonscol·laboradors, persones que estan a totes,que estimen aquesta comunitat molt abansque jo hi arribés.

Si vols, comptem amb tu...

experiènciesexperiències ii vivènciesvivències

Finestral de can Cama al carrer Major de Corçà.


dia a diadia a dia

6

El

Mer

cadal

22 de junyFinal de Pentanca de la lliga de l'amistat2008. Per desè any consecutiu es va celebrarla lliga de l'amistat, on participen vuitpobles. Els tres primers classificats van ser"La Bisbal", el " Vilartagas" i el "Porqueres" .L'entrega de premis la va fer el Sr. Jordi Bofilli seguidament es va fer un dinar a la casa decolònies del poble. El pròxim mes de gener escomençarà a preparar la pròxima edició de lalliga. T'hi esperem!!

29 de junyDinar comiat de la ZER. A finals del mes dejuny de 2007, un centenar de personesformat per docents, alumnes, pares, mares,organismes i entitats, es varen trobar perrealitzar un dinar en memòria a la ZonaEscolar Rural Les Gavarres, que després de 10anys d'ensenyaments, arriba a la dissoluciócom a ZER.

28 de junyPrimera Sardinada Popular. Des de l'ARCCactiu, amb la col·laboració de la CollaMarxaire de Corçà, a la Plaça del Firal, es vaorganitzar un sopar-sardinada que va aplegarunes 130 persones. Es van servir, com no,

3, 10, 17, 24 i 31 de juliolCinema a la fresca. Els quatre primers dijousde juliol, davant l'església de Corçà, i l'última la Plaça Major de Casavells vam podergaudir d'unes sessions de cinema a l'aire lliureamb les pel·lícules La Búsqueda, NannyDiaries, Un Pla Brillant, Spiderwick iRatatouille. L'experiència va ser un èxit imalgrat la fred d'algun dia esperem repetir-ho l'any vinent.

13 de juliolJazz a la fresca. A 2/4 de 9 del vespre, en elmarc incomparable de la Plaça del Rebot deCorçà, vam poder escoltar un bon concert demúsica de jazz amb el grup "Selva Big Band& Sussana de Saz". Malgrat que aquestavegada l'assistència de públic va ser escassaesperem poder repetir l'any vinent iconsolidar així aquest dia.

sardines i per aquells menys peixaters unsquants pinxos. La festa va ser amenitzadapel grup "Les Veus de Parlavà". L'any 2009anirem per la segona sardinada popular.Gràcies a tots!


7

El M

ercadal

28 de setembreTrobada gegantera. Com és ja tradició eldiumenge abans d'iniciar la Festa Major es vacelebrar la XI trobada gegantera. Va aplegardiferents colles d'arreu de la província ifinalitzada la cercavila pels carrers del poblees va celebrar un gran dinar a la SalaMunicipal.

5, 6 i 7 de setembreFesta de Casavells. Enguany amb mésdinamisme que mai vam poder gaudir d'unsdies de festivitat plens d'activitats. Eldivendres a la nit vam escoltar, acompanyatsdel vent, el so de les "Veus de Parlavà"; eldissabte es va recuperar el campionat debotifarra, es va fer el cercavila pels carrersdel poble i seguidament animació infantilamb "Oriol Canals". A la nit, després d'unsopar popular vam poder passar una bonavetllada a càrrec de "Sonason", "ÚltimoVeneno", "The gramphone all stards" i "DjsGallines". El diumenge, després deltradicional ofici solemne vam poder escoltari ballar les sardanes i fer el vermut. A la tardajocs de cucanya i ball de fi de festa amb elgrup "Solimar". Gràcies a tots!

diadia aa diadia

26 de juliolFesta de Santa Cristina. Una vegada més esva celebrar la festa del barri. Va comptaramb el tradicional campionat de petancainfantil, amb el parc infantil, la festa del'escuma i amb un gran ball de fi de festa.

20 de setembreExcursió a la Mare de Déu del Mont. Enguanyla parròquia va organitzar una excursió alsantuari de la Mare de Déu del Mont. El llocva ser escollit per una consulta popular. Enaquesta ocasió hi van participar unes setantapersones de l'agrupació de parròquies,majoritàriament gent de Corçà, en dosautocars petits ja que el camí de pujada hodemanava. Una visita a Besalú i temps peresmorzar van omplir el matí. Tot seguit ensenfilàvem al santuari de la Mare de Déu delMont, amb visita obligada al monument alpoeta Mn.Cinto Verdaguer. Dinar de germanori una viscuda eucaristia d'acció de gràcies alpeu de la imatge de la Mare de Déu vancompletar l'excursió i amb un bon camí detornada vam arribar a casa.


dia a diadia a dia

8

El

Mer

cadal

16 de novembreFesta de Cassà de Pelràs. El poble de Cassàva organitzar un matí intens, ple d'activitatsque va finalitzar amb el que ja és tradicionalaperitiu de germanor. Es va aprofitar la festaper fer la inauguració dels nous serveispúblics i del condicionament de les places del'Església i de Sant Martí.

5, 6 i 7 d’octubreFesta Major de Corçà. Aquest cap desetmana Corçà es va moure a ritme dediferents estils: grups de versions, sardanes,coral, orquestres i ball. A més, els més petitsvan poder divertir-se amb el que ja començaa ser una tradició, el Parc Infantil de Corçà.

7 de novembreLa Castanyada. A la tarda a l'escola i alvespre a la Sala Municipal vam celebrar lacastanyada. Un any més la colla marxaire vaorganitzar un sopar on com no, no hi podienfaltar les castanyes. Esperem quel'assistència es mantingui elevada i puguemcelebrar aquest dia per molts anys més!

1 d’octubreDia de la Gent Gran. L'escola el Rodonell vacelebrar per segona vegada consecutiva eldia de la gent gran. Per un dia els avis es vanfer els mestres de l'escola.

14 d’octubreConferència d'estudi bíblic a Casavells. Ensvàrem trobar a Casavells per començar ambil·lusió el nou curs d'estudi bíblic. Vamcomençar amb una conferència dirigida perMn. Josep Escòs sobre la vida i obra de SantPau. Fou un plaer escoltar-lo i compartirdiàleg. Vam acabar amb la mateixa il·lusióque vam arribar, però amb la gran diferènciaque tots sortíem enriquits pel fet de conèixer,compartir i aprofundir una mica més sobrequi era i què va fer Sant Pau. Desitjaríemcompartir estones comaquestes amb totsvosaltres i per això usconvidem a les trobades decada segon dimarts de mesal Casal parroquial deCorçà. Us hi esperem!!

Continuarà.....


9

El M

ercadal

desdes dede l’escolal’escola

El dimecres 1 d'octubre a l'escola vam celebrar la "Diada de la Gent Gran". Els avis i les àvies vanfer tallers, contes, pintura i vam plantar flors.Al final vam fer un bon berenar amb pa amb mantega i melmelada i pinxos de fruita.Va ser una tarda genial amb els avis i les àvies.

Ens ho vam passar molt bé. Moltes gràcies a tots els avis i àvies.

Els més grans vam ensenyar als avisi a les àvies.

I els avis i les àvies ens van ensenyar als petits.

NENS I NENES DE CICLE INICIAL

DIADA DE LA GENT GRAN


des de l’escola des de l’escola

10

El

Mer

cadal

El passat dia 1 d'octubre, vam celebrar laDiada de la Gent Gran. Aquest any, adiferència de l'any passat, hi ha hagutactivitats a l'escola i als mòduls. Els/lesalumnes de CM i CS, hem convidat als avis iàvies per ensenyar-los a jugar als jocs quejuguem nosaltres.

Alguns dels nens/es es van quedar alsmòduls on hi teníem diferents jocselectrònics (Play Station, Wii,...) i els hivàrem explicar com s'hi jugava. Uns altres esvan desplaçar a la Sala Municipal on hi haviajocs de taula actuals.

Els avis i àvies van anar passant pelsdiferent jocs, tant els electrònics com els detaula.

La festa es va acabar amb un berenar degermanor al pati de l'edifici gran, on ens vamreunir amb tots els altres alumnes i avis quehavien estat fent altres tallers.

Va ser una festa molt bonica i ens hovàrem passar molt bé. és una festa que ensagradaria poder repetir cada any.

NENS I NENES DE CICLE SUPERIOR


ELS MÒDULS DE L'ESCOLA EL RODONELL

L'escola el Rodonell ha crescut massa i els cursos de tercer, quart, cinquè i sisè ens hem instal·laten uns mòduls.

Els mòduls són bastant petits, semblen una capsa amb finestres, portes i mobles. Hi ha quatreclasses, dos despatxos i quatre vàters. Però per dins són força espaiosos, hi cabem molt bé i s'hiestà molt calent. Els tenim molt decorats, amb pòsters i dibuixos que hem fet entre tots.

Quan ja havíem començat el curs, una tarda, varem fer classe a fora, perquè ens van fer la portad'emergència.

Tenim un pati força gros. Juguem a bàdminton, a pales, a futbol, a saltar corda... Ens han dit quepotser ens posaran una cistella de bàsquet.

Als mòduls reciclem molt: tenim contenidors de paper, plàstic i fins i tot de matèria orgànica.

des de l’escola des de l’escola

ALUMNES DE CICLE MITJÀ11

El M

ercadal

Ens agradaria molt que ben aviat tinguéssim l'escola nova per tornar a estar tots junts.


12

El

Mer

cadal

mónmón empordàempordà

MERCATS DE PRODUCTE LOCAL I ECOLÒGIC A L´EMPORDÀUn concepte nou de mercat setmanal amb producte local i sostenible que pretén que tothom hitingui accés i s´hi trobi de tot de l´entorn més proper. Aquesta és la idea del grup de personesvinculades amb l'Empordà que han desenvolupat la iniciativa 'Món Empordà'.

"A l'Empordà tenim molta cosa de fora, en canvi moltes coses de casa, coses molt bones no tenenun espai per vendre's i els productors han d'anar a vendre lluny. Tenim també productors ecològicsque fins ara no eren reconeguts", expliquen des de l'organització de 'Món Empordà'.

Sense intermediaris, preus més justos

"A la llarga ens agradaria poder fer la nostracompra setmanal al mercat i dinamitzar la gentdel nostre entorn que treballa amb principis derespecte al medi ambient i sostenibilitat. El quèes pretén també és establir un comerç just ja quesi comprem o venem directament alproductor/consumidor baixaran els costos deltransport i de tots els intermediaris i podremvendre o comprar a preus justos per a tothom",afegeixen.

Es tracta, doncs, d'uns mercats setmanals que deforma rotativa al llarg del mes es celebraran aquatre poblacions de l'Empordà: Rupià, Corçà,Ullastret i Parlavà. La idea és recuperar l'esperitdels mercats d'abans, els que es feien fa anys alspobles, amb un ambient festiu, i amb serveis amés de productes de primera necessitat. Perexemple, als mercats de Món Empordà es pottrobar un ferrer, un cisteller i un torner que, comels productes que es venen, segueixen criterisd'ecologia i sostenibilitat.

Cada mercat serà amenitzat per músics de la zona

Hi ha tres tipus de paradetes. Les verdes, que ofereixen producte local i ecològic de la zona. Lestaronges, que venen productes ecològics d'una mica més lluny, per exemple, cítrics o fruita deLleida. I les de color vermell que ofereixen productes locals amb el compromís de ser cada copmés 'taronges' o 'verdes'.

A més s'està estudiant posar en marxa una ruta de microbusos per tal que la gent gran delsmunicipis del voltant puguin anar al mercat en transport col·lectiu. I cada mercat serà amenitzatper músics de la zona.


13

El M

ercadal

el gallel gall

EL GALL TORNA A CANTAR!!!!

Vet-ho aquí una vegada hi havia uns nois i noiesde Casavells i Matajudaica que pels volts de l'any85 es trobaven a la rectoria de Casavells per feruna revista. Entre ells hi havia en Carles Bahí, enJosep Feliu, en Josep Rovira, en Joan Artigues,l'Àngel Entreserra, la Cristina Feliu, l'Anna Ferran,en Jordi Ferran, la Mª Dolors Ferrer, en David Sau,en Josep Maria Castella, en Josep Figueres i…segur que ens deixem algú. El cas és que aquestacolla de nois i noies es passaven hores i horesreunits i escrivien histories, feien entrevistes,parlaven dels pobles de la comarca, de sants, dereceptes i de moltes i moltes coses. Fins i totsabien munts de xafarderies de gent de Casavells,de Matajudaica o de Corçà.

Amb les seves mans i idees van fer uns quantsnúmeros de la revista "El Gall" i la feien arribar atotes les cases del poble fins que van anar passantels anys i van trobar altres aficions i activitats perfer i aquell gall tant eixerit i rialler va deixar decantar.

Uns anys després un altre grup de nois i noiesvolem tornar a despertar aquest Gall i explicar-vos el que passa als pobles de Casavells i Matajudaica. Dels antics redactors ja us en parlarem,sabem que alguns s'han casat i tenen fills, altres viuen lluny del... i ja en recuperarem la pista.

Així doncs vet-ho aquí un gos i vet-ho aquí un gat i aquest gall ja ha cantat.


14

El

Mer

cadal

ASSUMPCIÓ TEIXIDOR i FONTBenvingut Dalmau

Va néixer el 4 de desembre de l'any 1912, per tant, acaba de complir 96 anys.Actualment és la persona més gran que viu a Corçà.

On va néixer?

A Corçà, al carrer Sant Sebastià, al costat decan "Pacoli". Al cap de pocs anys vam canviarde casa, tres o quatre cases més avall.

D'on eren els seus pares?

El meu pare era de Corçà, en Joan TeixidorBohigues, i la mare, la Mercè Font i Font, erade Sant Sadurní de l'Heura.

Quants germans són o eren?

Abans que naixés, van morir tres o quatrefills petits. A causa d'aquests fets van adoptarun nen a Girona, en Tomàs. Després vaignéixer jo. Em van posar Assumpció perquèuna dona els va dir que les Assumpcions no esmorien mai. Aquella època hi havia moltesMaries i a Corçà només una Assumpció. El1920 van tenir la Pepita, que viu a la Bisbal.

Com es vivia el tema de l'adopció en aquelltemps?

En Tomàs va viure a casa sempre, i el vanconsiderar un fill més. Però jo no ho vaigsaber fins als 12 anys, que era el meu germà.

Com ho va saber?

Els nois de la meva edat sempre em deien queem casaria amb en Tomàs. Un dia, quan ja noaguantava més, en arribar a casa plorant vaigpreguntar-li a la mare. I m'ho va explicar tot.

Quants anys va anar a l'escola?

Fins als 14 a l'escola de Corçà. Però dos anysvaig anar a "les monges " de la Bisbal.

Què en recorda?

Que hi havia una mestra forastera i moltgran. Vaig brodar molt i molt.

Al pati jugàvem a saltar corda i a cantarcançons. Passaven molts pobres, en "Xicusacu", en Toribio i la Maria dels pedaços. Elscridàvem per fer-los enrabiar.

Què estudiaven?

Llegíem, fèiem algun problema, gramàtica imolts dictats, sempre en castellà. El catalàno va existir mai per a mi a l'escola

I a partir dels 14 anys?

Aprendre a cosir, primer a Corçà i després ala Bisbal. Guanyava unes dues pessetes al dia.

A quina edat es va casar?

El 10 d'agost de l'any 1931, a 18 anys. Eldesembre ja en feia 19. Em vaig casar amb enJosep Santamaria Valls, de Corçà. Éremgairebé veïns.

On ho van celebrar?

A casa mateix. Vam menjar un bon arròs,rostit i dolços. Per veure, vi i vi ranci molt boper postres. Aquella època no es bevia cava.

entrevistaentrevista


15

El M

ercadal

Van fer viatge de noces?

Sí, a França, a Perpinyà, a casa d'uns parentsque tenien un hotel. Hi vam anar amb tren,des de Flaçà. I de Corçà a Flaçà amb el trenpetit. Després vam anar a Barcelona quatre ocinc dies.

Quants fills ha tingut?

Dos, la Llucieta, l'any 1932 i en Josep, l'any1943.

A més, sóc àvia d'en Jaume, la Glòria, laMarta i la Susanna. I besàvia d'en Marc, laLaia, l'Elisabet, la Míriam, en Lluís, la Maria,la Núria i la Berta.

Què recorda del 18 de juliol de l'any 1936?

Érem a Palamós a la platja i ens van avisarque anéssim cap a casa.

Què recorda dels anys de la guerra civil?

A Corçà no hi va haver bombardejos, a laBisbal sí. El meu marit va estar dos anys a lapresó de Girona (de Corçà n'hi havia tres oquatre). En va sortir i el van destinar alcastell de Cardona a fer la mili i després aBarcelona.

Jo seguia cosint igual amb les noies. Aquellaèpoca a qui li tocava marxar, havia demarxar; a qui li tocava morir, havia de morir.I tothom feia la seva vida.

De què ha treballat al llarg de la vida?

Des dels 18 anys de modista. A casa vaig tenirmoltes noies a aprendre a cosir. N'haviaarribat a tenir fins a 20.

A més, durant molts anys vam tenir un bar, aquíon hem viscut sempre, a l'avinguda Costa Brava.

Com eren les festes majors?

Durant molts anys, la Festa Major secelebrava l'11 de setembre i ho van canviarperquè sempre plovia. Hi havia un granenvelat a la Plaça.

Un any, però, es van fer dos envelatssimultanis: un a la plaça, organitzat perl'alcalde, que era de dretes; va tenir pocpúblic, i l'altra, en un camp d'en Peiró, seguitper la gran majoria del poble. A l'hora del ballva venir l'alcalde i una parella de guàrdiacivils que volien fer plegar el ball. Els jovesvan anar a parlar amb el Sr. Granada i esdirigiren a Girona a entrevistar-se amb elGovernador Civil, el qual no ordenà eltancament.

Es feien altres festes?

Sí, pel Roser, per Carnaval, per Sant Sebastià,que es feia una processó pel poble. Enaquestes festes no es ballava a la plaça, sinóa la sala que hi havia al costat del consultorimèdic.

A més, se celebraven fires agrícoles per SantMiquel i Sant Jordi. Tots els carrers eren plensd'animals. El ball, en aquestes diades, era ala plaça del Rebot

Al llarg de la vida quin és el canvi mésimportant que ha viscut?

Sens dubte, la llum, l'electricitat. A Corçà hovam celebrar amb una gran festa, a la plaça.

entrevistaentrevista


16

El

Mer

cadal

les entitats parlen...les entitats parlen...LA CORAL DE TOTSNo estaria bé que una entitat amb 23 anysd'existència (va néixer a la tardor de l'any1986), representada per la majoria de perso-nes del poble i altres dels pobles amics de larodalia no fes unes ratlles de presentació a lanostra revista.

FEM HISTÒRIAAlgú es preguntarà quins són els nostres orí-gens, doncs bé, la coral va sorgir d'un grup depersones de l'antic Cor Parroquial mogudesper l'afició al cant i dirigides en els seus ini-cis per la inquieta Srta. Irene Colomer. Qui nola coneix? Això va durar tres anys, però laveritat és que ella mai no ha abandonat deltot la coral, més aviat s'ha decantat per la

branca dels més joves que s'adapta més a lamanera de ser d'ella i en va sortir la CoralJove i més tard IsomSis. Excel·lent. Tot seguitva agafar el relleu una persona molt lligada alpoble en aquells moments, i més quan caliaun bon acompanyament musical als actesreligiosos que es feien a la parròquia, el Sr.Genís Sallés. Amb ell, de mica en mica, es vaanar ampliant el repertori de caire popular,dedicat especialment a la cançó tradicionalcatalana d'autors clàssics i també d'altres paï-sos, nadales, etc. Hi vam estar 8 anys. I com

que res dura sempre i sense fer cap mena depausa va arribar el canvi, necessitàvem unnou director i el vam trobar en la persona delSr. Josep Carreras de la Bisbal, un home dedescendència molt lligat a la música, que amés de dirigir-nos s'ha convertit en un boncompany i amic. Amb en Josep s'han politmolts defectes, hem agafat molta més expe-riència tots plegats i s'ha tingut una especialdedicació per la música religiosa.

Tampoc podem oblidar la Marina Pagès dePalamós, que ens acompanya amb els teclats.També en ocasions molt puntuals tenim l'aju-da d'en Narcís Comas i en Jordi Carreras, totsells ens donen la màxima seguretat en totamena d'actuacions de la nostra competència.

QUANTS SOM?, QUÈ FEM?

Actualment la coral està formada, podríemdir d'una manera estabilitzada, fa temps, per20 veus mixtes, i les seves actuacions es por-ten a terme principalment als esdevenimentsimportants que es fan al poble i als del seumunicipi, pobles de la rodalia sempre que ensho demanen i pobles de les comarques gironi-nes on es fan trobades corals. En alguna oca-sió també ha actuat a les comarques deBarcelona i Tarragona, així com a la missadominical de TV.

Formació de la Coral l’any 2006, a la plaça de Cassà de Pelràs.


QUI ENS AJUDA?

Hi ha unes despeses impossibles d'assolir pernosaltres mateixos, per això ens ajudal'Ajuntament, la Diputació de Girona a travésde l'Agrupació Coral de les Comarques deGirona ja que en som membres, i nosaltresmateixos hi aportem alguna cosa, si fa falta icap problema.

DE QUÈ SERVIM?

Fem poble, fem país, fem coneixences, femalgun sopar, ens parlem amb franquesa… iaixò porta un cert engrescament dins elgrup, que nosaltres transmetem a tots vosal-tres amb les nostres cançons ja siguin festivi-tats del mateix poble o d'altres de veïns,mostres corals amb altres companys de méslluny, concerts de Nadal, casals d'avis, hospi-tals, etc. Per això cal mantenir-ho.

QUÈ ENS FA FALTA?

Som un grup petit que anem una mica justosde gent, però amb ganes de continuar, dintreles nostres possibilitats. És per això queestem oberts a persones responsables a l'ho-ra d'assajar i que els agradi cantar per man-tenir la continuïtat de la coral.

Ara ja sabeu qui som, si algú li agrada i volprovar-ho pot dir-ho a qualsevol de la coral.Serà benvingut i per això no us esperem,comptem ja amb vosaltres.

BON NADALLA CORAL

17

El M

ercadal

lesles entitatsentitats parlenparlen

Acompanyant la missa el dia de la Comuniól’any 1988. Dirigia en Genís Sallés.

Cassà de Pelràs, festivitat deSant Martí, l’any 1997.

Assaig d’una diada especial ala capella fonda l’any 1996.Dirigia en Josep Carreras.


...... ii ensens informeninformen

18

El

Mer

cadal

AMPA EL RODONELL

L'AMPA del Rodonell de Corçà organitza i col·labora en diverses activitats o festes que se celebrendurant el curs escolar.

Com cada any, en començar la tardor, concretament el 9de novembre, s'ha celebrat la castanyada. Una tradiciópopular i arrelada a la nostra escola, el Rodonell de Corçà.

Aquesta festa es realitza gràcies a la participaciód'alumnes, mestres i pares, on cada grup hi té una tasca.

Els alumnes porten a cap les activitats que han estatpreparades per pares i mares, distribuïts en quatre grups:els rovellons, els ous de reig, els pinetells i els camagrocs.

Els alumnes de 5è i de 6è, conjuntament amb mares imestres, ajuden a executar les activitats.

Mentrestant, un grup de pares van coent les castanyes.

Un cop acabades les activitats, arriba la castanyera. Una senyora d'altamuntanya, vestida d'una manerapeculiar, sempre acompanyadadel mocador, el davantal, elbastó i el cistell carregat decastanyes. Ens explica la sevaaventura per poder-nos portaraquesta fruita de tardor, tanpreuada, la castanya.

Seguim la vetllada fent unarotllana amb la senyora

castanyera cantant i ballant la seva cançó.

I per acabar repartim castanyes i begudes i…bon profit! Fins l'any vinent.

Aprofitem aquest espai per informar que hi ha hagut canvis de càrrecs a la Junta de l'AMPA. LaPresidenta ha deixat de ser la Marian Riembau i ara és la Isa Jané. La secretària ha passat de serla Isa Jané i ara és la Sílvia Casals. Volem des d'aquí dir que la Junta de l'AMPA està oberta aqualsevol nova incorporació, que necessitem la col·laboració de tots els pares i les mares, i queconvidem i esperem amb moltes ganes els seus suggeriments en qualsevol moment i agraïm perendavant la seva col·laboració en totes les activitats.

CEIP EL RODONELLSota l'eix transversal “Iguals, però diferents”, el CEIP Rodonell planteja tot un seguit de festesa l'escola.

- Diumenge 21/12/08: Per als pares i mares Teatre de Nadal (representat pel CM) a la Sala Municipal i seguidament fira dolça.

- Divendres 30/1/2008 al matí: Dia Escolar de la no violència i la pau http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=2217

- Dijous 19/2/2008: Dijous Llarder-Consignes de Carnaval i a la tarda berenar.

- Dimarts 17/3/2008: Al matí Gravació CD i Activitats "Iguals, però diferents" a la tarda jocs Cooperatius.


ARCC CENTRE CÍVIC

Des de l' ARCC estem engegant un nou projecte; "ARCC Centre Cívic". Sense voler ser un projectede gran abast, aquest pretén dinamitzar i potenciar activitats culturals ben diferenciades en elnostre Centre Cívic. Sota la premissa fem-nos-el nostre, conjuntament amb totes les persones ientitats del poble que ho desitgin programarem actes per a tots els estils i públics de formacíclica de manera que tothom podrà saber els dies d'activitat al centre.

Aquest passat 10 de desembre ja en vam poder veure el primer pas, un taller de cuina nadalencaorganitzat pel grup de dones del nostre municipi.

Dins les propostes que ja s'estan treballant hi ha els tastets musicals (petits concerts en formatreduït..), xerrades - relats - històries, l'espai aprenem a... i no en dubteu, tothom qui tinguiidees ens les pot fer arribar al punt de trobada o bé a [email protected].

ARCC PUNT DE TROBADAQuè és el Punt de Trobada? El seu nom ho diu tot: és un lloc acollidor on la gent es reuneix, jasigui per conversar, llegir el diari, jugar al dòmino, tot prenent un bon cafè o una xocolatacalenta. Però, no tot és asseure's i vegetar, també fem gimnàstica i exercicis per reforçar lamemòria. Actualment, també s'hi fan activitats nocturnes, un curs d'informàtica i un d'anglès.L'ARCC hi té el seu servei d'oficina i s'hi celebren les reunions de entitats lúdiques i municipals.

Ja actualment dins el punt de trobada s'hi ha creat un altre espai, on la gent que ho vulgui podràfer ús d'ordinadors i d'internet. Aquest espai, sense voler ser una biblioteca, podrà servir perreunir els més petits, per fer deures o jugar a algun joc de taula.

Què n'opinen els seus usuaris? Ens ho passem molt bé aquí. Fem les diverses activitats en lesquals ens divertim d'allò més, fem les nostres xerrades que poden ser d'allò més diverses isobretot, i molt important, que s'hi respira un bon ambient.

... i ens informen... i ens informen

19

El M

ercadal


COMISSIÓ DE FESTES DE SANTA CRISTINAEl passat 26 de juliol vàrem celebrar la festa del veïnat de Santa Cristina.

Santa Cristina és una de les poques festes que ha perdurat amb els anys. Tenint en compte la grandavallada que han patit les festes de poble els últims temps és un orgull pels veïns i pelsorganitzadors que la festa del veïnat es pugui celebrar molts anys més.

Cada any, organitzem el clàssic campionat de petanca infantil, i a més, els últims dos anys s'haninstal·lat també jocs, inflables, quads i buggies per a la mainada a la Sala Municipal durant tot eldia i finalitzàvem amb la festa de l'escuma.

I per als més grans, a la nit es fa el tradicional ball de festa, que per primer cop es va fer al'interior de la Sala. Tot i que va ser una prova, això va facilitar l'organització i la comoditat perals assistents i estem contents amb el resultat. Esperem repetir-ho l'any vinent, és una bonamanera que la gent del poble gaudeixi d'aquest gran espai municipal.

Cal dir que el dia de la festa també s'aprofita per obrir al públic l'ermita de Santa Cristina.

Tots sabem que Santa Cristina va ser una de les festes de poble més importants de la comarca.El desig de la Comissió és fer d'aquest dia la Festa de tots els habitants del veïnat i de Corçà, ique en el futur es reprenguin les costums de reunir la família, els amics, i celebrar aquest diad'estiu com es feia abans.

Salut i bona festa!

... i ens informen... i ens informen

20

El

Mer

cadal


recull de festes majors 2008recull de festes majors 2008

FESTA MAJOR DE CASAVELLS I MATAJUDAICADes del mes de maig, un grup de persones de Casavells i Matajudica ens vamcomençar a reunir per preparar la Festa Major. En els últims anys no hi havia

hagut comissió i la festa havia perdut força. Després d'hores i hores de reunions ifeina aquest any s'han tornat a fer alguns actes que s'havien perdut i s'han incorpo-rat noves idees.

21

El M

ercadal

Un cop passada la festa i veient la gran participació que han tingut tots els actes estem molt con-tents i animats per seguir fent coses pel poble.

Volem donar les gràcies a totes les persones que han col·laborat d'alguna manera per tal que laFesta Major hagi estat un èxit. Alguns han apilat cadires, altres han tallat pa o enciam, ens han dei-xat la llum de casa, han cuinat, han cedit material etc..., però el més important és que hem cele-brat i gaudit de la festa entre tots i totes.



FESTA MAJOR DE CASSÀ DE PELRÀS

El propassat diumenge 16 de novembre, amb motiu de Sant Martí (dimarts 11 de novembre),patró de la vila, es va celebrar la Festa Major de Cassà de Pelràs. Com sempre, a partir de les 11del matí es varen anar succeint tot una sèrie d'actes que seguidament us detallarem. Hem dedestacar que enguany el particular "estiuet de Sant Martí" va ser tota una realitat ja que vamgaudir d'una temperatura molt agradable i un matí assolellat.

PROGRAMA D'ACTES:

� Recital de cançó popular i tradicional catalana, a càrrec de la CORAL DE CORÇÀ.

� Ofici Solemne en honor de Sant Martí, amb acompanyament de Coral.

� Inauguració dels nous serveis públics i del condicionament de les places de l'Església i de SantMartí.

� Exposició de fotografies de casament i de parelles que d'alguna manera han estat vinculadesamb el poble.

�Exposició i intercanvi de "xapes" de cava entre col·leccionistes de la comarca.

� Audició de sardanes, amb la cobla PRINCIPAL DE PORQUERES.

En acabar els actes programats i en agraïment a l'assistència i col·laboració de tothom, es vaoferir el ja tradicional APERITIU DE GERMANOR.

22

El

Mer

cadal

AUTOSERVEI

DARDER-TUBERT, S.L.c/ Marina, s/n

Tel. 972 63 00 33

17121 CORÇÀ



23

El M

ercadal

FESTA MAJOR DE CORÇÀVa començar amb la XI Trobada Gegantera el passat 28 de setembre. Des de fa molts anys, latrobada és símbol del començament de la Festa Major.

El següent cap de setmana vindrien tots els actes típicsde Festa Major.

Divendres 3 d'octubre, Corçà tremolava a ritme de ver-sions de tots els temps. Jovent i no tan jovent es reuniaa la Sala Municipal per fer de la nit jove l'acte que acullmés multitud de gent.

La festa continuava eldissabte i s'inauguravael Parc Infantil deCorçà a la plaça delfiral, pel qual passaren entre els dos dies més de 350 nens inenes.

A la tarda seguia la Festa amb el Concert de Festa Major i a lanit un gran ball de Festa Major (val a dir que l'assistència al Ballno va ser l'esperada per l'organització). Tot plegat amenitzatper l'ORQUESTRA INTERNACIONAL MARAVELLA.

El diumenge, l'ofici solemne acompanyat per la Coral deCorçà i després programàvem un nou acte mai vist a la FestaMajor de Corçà: gent gran, pares, nens i animals... cues icues de gent, tots s'esperaven el gran VERMUT de FestaMajor.

A la tarda una audició de sardanes amb la Cobla BISBALJOVE i ball de fi de festa amb el grup METROPOL.

Des de l'ARCC treballem per la festa major 2009. Estemoberts a propostes i opinions, que les podeu fer arribar percorreu a [email protected].

Des de l'entitat també us volem transmetre que no és unaentitat tancada i que tothom hi serà molt benvingut. Ja éssabut que a totes les activitats que s'organitzen des del'ARCC hi falta gent per poder fer l'ARCC encara molt mésgran.

Gràcies a TOTS.


tempstemps eraera tempstempsLA FESTA MAJOREls dies més festejats al poble de Corçà són,i han estat des de fa molts i molts anys, elsque vivim durant la Festa Major. Els actes mésimportants solen ser el concert i el ball queanys enrere es celebraven a l'envelat, a laplaça de Firal. Avui dia és substituït per lasala municipal. La resta d'activitats esreparteixen sobretot entre cerimòniesreligioses i esdeveniments esportius senseoblidar els grans àpats en família. Si bé éscert que els temps canvien, més enllà de lesmodes, veurem que algunes tradicions es vanmantenint mentre d'altres queden enrere.

Fa més de cent anys, ens n'anem a l'any 1892,la Festa es commemorava de l'11 al 13 desetembre. Més endavant aquestes dates vantraslladar-se al primer cap de setmanad'octubre per tal de mantenir la tradició de

comptar amb l'actuació de La Principal de laBisbal i poder aconseguir un preu mésaccessible pels seus serveis, unes 80 pessetesl'any 1909 (50 cèntims d'euro). Els actess'acabaven de concretar durant el mes dejuliol quan es firmaven els contractes del'envelat i les orquestres. A primers desetembre tocava anar a buscar el "palcu" i elsabonaments per als convidats, que anaven acàrrec dels caps de la casa. A partir d'aquestmoment els veïns ja podien conèixer laprogramació que havien preparatl'Ajuntament en col·laboració amb algunesde les entitats del poble com "La Unión" o

"Germanor" (1929), la "Comisión de Fiestas deCorsá" o la "Comisión de Fiestas de Casavells"(1944).

Llavors s'acostumava a repartir els músics perles cases. L'orquestra no feia els àpats a capcasa de menjars, ni a can Perot ni a ca laDolores Castanys, sinó que diferents famíliesdel poble els acollien fent bona la dita "on enmengen dos en mengen tres". D'altra banda,és cert que els músics que venien més d'unavegada a Corçà posaven les seves pròpiesestrelles Michelin a les cuineres i feien elpossible per anar a una casa o altra.

De les festes majors dels anys trenta entenim notícia per les cròniques que escrivial'Ernest Carbonell al setmanari bisbalenc"Ciutadania". A partir d'aquests escrits sabemque organitzar les activitats esportives

comportava molt més tràfec que repartir-se elsmúsics. Parlem, per exemple, de les curses debicicleta. L'Ernest deixava constància delrecorregut i també dels seus guanyadors aixícom del pressupost que podia comportar unacte com aquest en els comptes de la FestaMajor: l'any 1944 l'Ajuntament aportava 750pessetes (4,5euros) d'un total de 3.030,50pessetes (18 euros). El premi de la cursa per alcampió eren 650 pessetes, és a dir 3, 75 euros iel seguiment es feia amb un taxi que cobrava 75pessetes per al xofer i 20 pessetes de gasolina.

Queda clar que el temps passa i segons com homirem tot resta igual i tot ha canviat.24

El

Mer

cadal


història localhistòria local

REFLEXIONS D'UN EX-ALCALDECarles Pongiluppi i Pagès

Els reportatges amb el títol " Tot un segle d'al-caldes" publicats a la revista El Mercadal ique abastaven des de l'any 1900 al 2000 esvan acabar en l'últim número.

No obstant, els responsables de la revistam'han demanat una altra col·laboració.

Després de pensar-m'ho he decidit explicaralgunes de les impressions personals de d'úl-tim quadrienni a l'Ajuntament. Primer, per-què és el més recent, i segon perquè vanresultar ser una mica complexos.

Per començar diré que es va produir un fetsorprenent com és la dimissió de tres regi-dors: dos d'ells bastant al principi de la legis-latura i l'altre cap al final. Aquest fet no s'ha-via produït mai en els anteriors vint anys.

En un altre ordre de coses diré que la lluitaper tirar endavant allò que estava programates va fer més palesa que mai: les barreresburocràtiques de l'administració, tan exter-nes com algunes vegades generades pel propiAjuntament feien alentir el que volíemenllestir i que en principi no semblava tancomplicat.

Com exemple del que acabo de dir, esmenta-ré una obra en la qual vaig posar molt d'inte-rès però no me'n vaig sortir.

Es tractava de l'eixamplament del final delcarrer Major a la sortida del poble, en el punten què es fa molt estret i amb molt mala visi-bilitat per la forma de corba que té. Doncsbé, hi ha un projecte llargament treballat desde feia més de quatre anys amb el qual l'am-plada del vial passava dels actuals sis metresa més de catorze, amb una ampla voreraenjardinada i amb vuit cases adossades quedonaven continuïtat al carrer. En tot momenthi va haver bona entesa tant amb el promo-tor com amb l'arquitecte municipal que vacol·laborar en la redacció del projecte pereliminar aquell coll d'ampolla. En aquellsmoments d'eufòria constructiva l'empresari,arquitecte de professió, tenia ganes decomençar l'obra, com és lògic mogut per unsprevisibles beneficis econòmics. Però lamillora que suposava per al poble era impor-tant i tal com estava plantejada les despesesper l'Ajuntament eren mínimes.

Imponderables de tota mena que ara noesmentaré, varen fer impossible l' execuciód'aquesta obra. Em diuen que ara ja està totaprovat, però el tren ja ha passat de llarg iamb les actuals circumstàncies el globus s'hadesinflat del tot.

Pensareu que estic donant una imatge moltnegativa del meu últim pas per l'Ajuntament.També m'enduc records molt positius. Nooblidaré mai l'entusiasme amb què uns regi-dors em varen acompanyar a una empresad'Olot per escollir el mobiliari de la salaMunicipal. Ni la bona disposició d'altres dosregidors oferint-se per muntar la barra delbar de la sala. O bé instal·lant el revestimentde fusta de l'abscís de l'església i que va serel preludi de la immensa restauració de totl'interior amb el canvi radical que ha suposat.

Així mateix vaig donar tot el meu suport a laproposta d'un regidor d'ampliar i millorar elpont de la plaça del Firal al costat de la sor-tida de les escoles. L'obra ja l'ha executadal'actual Ajuntament i queda pendent lail·luminació de la riera.

Com a resum del que acabo d'exposar vull dirque la missió de governar un Ajuntament ésmés complicada del que aparentment sem-bla, i diria més, tal vegada Corçà té unesdimensions que fan la tasca una mica méscomplexa: és un poble petit però molt dis-pers. Ni tan petit que no tinguem serveis quecosten mantenir; com escoles amb més decent alumnes, una amplia zona esportiva,places, vials urbans i rústics, una extensaxarxa d'enllumenat públic inclòs el de lacarretera i rotonda. Ni tampoc som tan gransper poder permetre'ns els mitjans humans imaterials que voldríem, com disposar depolicia local o una brigada més nombrosa.

Cal que entre tots mantinguem un pobledigne, que estimem i respectem els espaispúblics els quals com el nom indica són detots. Només així farem que sigui veritat l'an-tic eslògan: "Corçà, Casavells, Mata i Cassàun poble net, polit i sa".

25

El M

ercadal


26

El

Mer

cadal

TROBADA DE NADAL A CORÇÀ

Pedres Vivessom un grup de nois i noies

de l'Arxiprestat del Montgrí-la Bisbal que ja té quatre anys d'existència.

El dissabte 20 de desembre ha organitzat la Trobada de Nadal

per a nois i noies

Hora: de les 8 fins a quarts de dotzeLloc: Casal parroquial de Corçà

L'equip de monitors i monitores dePedres Vives

parròquiaparròquia

DESEMBRE

Dies 14, 25, 26 i 28 a les 18.00 h. Gran Quina Popular a la sala municipal

Dia 21 a les 18.00 h. actuació teatral a càrrec de CEIP el Rodonell a la sala municipal

Dia 30 a les 21:30h concert a l'església de Corçà a càrrec de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà

Dia 31 a les 21.15 h Sopar de Fi d' any i música en directe grup QUE TAL a la sala municipal

GENERDies 1, 4 i 6 a les 18.00 h Gran Quina Popular a la

sala municipal

Dia 5 a les 7 de la tarda Cavalcada de Reis

Dia 31 Tastets Musicals a càrrec d’Irene Colomer i Josep Bofill al Centre Cívic

agendaagenda


el poble opinael poble opinaFa cosa d’un any i mig, per acomiadar-me dels meus companys de feina al venira viure a Corçà, els hi vaig enviar una carta, un extracte de la qual us adjunto:

"Apreciats companys i amics:

La vida, en el seu estat actual, ja no té res a veure amb aquella en la que jo havia crescut. EnCruyff ja no entrenarà mai més al Barça. Els Beatles, ni amb la incorporació del fill d'en JohnLennon, tornarien a ser mai 4. D'en Pèrich, Groucho i Vázquez Montalbán ho tinc tot llegit i nohi haurà cap novetat. Fins i tot en Lluís Llach s'ha jubilat i ja no traurà res de nou. El PP li està fotent l'alè al clatell als socialistes i una emissora propietat dels successors de SantPere segueix atacant al país.La foto de Iwo Jima no és tant espontània com semblava, i si es digués Die Gassen Naturalen, lacotització d'Endesa no hagués passat de 25€.

Estant així les coses, amb tantes modificacions respecte al que conservava a la memòria, hedecidit que tenia que fer alguna cosa que m'aportés noves sensacions. Me'n vaig a viuré a Corçà, petit poble del Baix Empordà............".

Si fos ara hi tindria que afegir coses com ara que els propietaris d'alguna emissora de ràdiosegueixen demanant-nos que marquem una determinada casella a la declaració de renda, perquè amb aquests ingressos es poden permetre seguir pagant les multes del seu presentador estre-lla, habitual difamador de Catalunya. Mentre això passa, aquí no ens atrevim a obrir la boca,però per molt menys ens atrevim amb The Economist, segurament per què està més lluny, enca-ra que els seus comentaris siguin més lleugers, gens viscerals i absolutament ocasionals.Quan s'elegeix al president del món, totes les emissores de ràdio i televisió hi envien una bonacolla de presentadors i tècnics, a càrrec de l'erari públic, mentre la segona autoritat del país hade renunciar a alguns objectes per transformar el seu cotxe en oficina mòbil. Una tele li paga300.000€ a un delinqüent Marbellí per que expliqui...., que ha d'explicar?Membres de famílies que estan per sobre de les opinions dels seus súbdits, i de qui no es pot cre-mar fotografies ni fer-ne caricatures, es despengen donant opinions pròpies de plebeus.

En definitiva, que som un país d'extrems i amb poca mesura. Permetem el que no hauríem depassar per alt i ens indignem per futeses. No n'aprendrem mai.

Jordi Fontanals

Aquest és un espai creat per tots aquells i aquelles que tinguin ganesde fer-nos arribar una opinió. Tots els temes seran acceptats sem-pre i quan es sigui respectuós amb els demés.

Feu-nos arribar la vostra opinió al [email protected] o bé alPunt de Trobada.

opina

27

El M

ercadal


GERMANS

BASACOMA, S.C.

FFuusstteerriiaa eenn ggeenneerraallMMoobbiilliiaarrii ddee ccuuiinnaaIInntteerriioorriissmmee

cc// MMoonnttsseennyy,, 1188 -- TTeell//ffaaxx 997722 6633 0000 5533 -- 1177112211 CCOORRÇÇÀÀ ((GGiirroonnaa))ggbbffuusstteerrss@@tteelleeffoonniiccaa..nneett -- AAllbbeerrtt 662277 449900663366 -- PPeerree 662277 449900663377


Documents

18 EL MERCADAL - Corçàcorca.cat/wp-content/uploads/2009/01/mercadal-18.pdfdels habitants d'un país"o "la gent comuna d'una població". Novament ens parla de conjunt, de comunitat,