Embed Size (px)
Citation preview
La vicaria –tableautin-
Marià Fortuny i Marsal, 1870: oli/tela, 60 x 935 cm
Obra culminant de l'anomenada pintura preciosista (fortunyisme) dins l'estil del Realisme, que va assolir gran èxit a tota Europa com a expressió d'un realisme burgès exempt del caràcter de crítica social. L'artista fa molta atenció als detalls dels vestits, la decoració de la sala i l'ambient.
La vicaria, 1876-1870. Marià Fortuny
Oli sobre fusta 60 x 94 cm
Marià Fortuny (1838-1874)
MNAC. Barcelona Realisme “fortunyisme”
Identificació de l’obra
Apunt per a la primera versió de “La vicaria”, 1867
La vicaria es va iniciar l’hivern de 1867 quan Fortuny va haver de visitar en diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo.
Lagartijo en la capella (aquarel·la), 1867 Fortuny va utilitzar aquesta figura per a la realització de “La vicaria”
Primera versió de “La vicaria” , 1867
Aquerel·la “La vicaria”, 1867-1868
Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.
És important fer-nos una idea de les petites dimensions del quadre, per valorar les quantitats de detalls.
Cal observar els rostres de les figures, els seus vestits i els objectes en deteniment.
El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta la versió definitiva.
reflexos dels metalls fusta del banc gastada per l’ús
catifa vella i esfilagarsada
paper oblidat
reixa
làmpada
La pintura pot ser el martiri d’un Sant
biblioteca i llibres
Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs.
S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals periòdics van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs.
nuvis i el seguici vestists a la moda del segle XVIII
poble baix torero i “manola” esperen el torn
penitent que demana almoina per les ànimes del purgatori
conjunt de dues figures en plena conversa
mobiliari com a nexe d’unióel centre d’atenció és l’acte de la firma
Isabel (la núvia), la cunyada del pintor
Raimon (el nuvi), el germà d’Isabel
Nicolina (la "maja") la model romana
Arlequino (el torero) model habitual de Fortuny
Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta obra
Cecília, esposa del pintor
Cecilia
RaimundoFortuny
Isabel de Madrazo
L’odalisca, 1861
Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya.
Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de 1860 Fortuny arriba a Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realització d’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Prim en la guerra de Marroc.
La batalla de Tetuan. Oli sobre llenç 300 x 972 cm. 1862-1864
Cronista de la guerra hispanomarroquina
Paisatges marroquins; estudis per a La batalla de Tetuan
1860
Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa i poder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles
Fragment de la Batalla de Tetuan, inacabada. 1863
Com “La vicaria” pertanyen a l'anomenada pintura de casaques: “casacón”.
L’elecció de la model 1873-1874
El col·leccionista d’estampes 1863-1865
El col·leccionista d’estampes 1866
Escenes de gènere
Escenes orientalistes
Músic àrab, 1872
El venedor de tapissos, (aquarel·la) 1870
El marroquí, (aquarel·la) 1869
Vista de Granada, 1870-72
Pati de l’Alhambra, 1870-72
Jardí de la casa Fortuny, 1870-72
Etapa granadina 1870-1872 Un gran canvi - llum i color andalús -
Cursa de braus. Preimpressionisme. 1872
Platja de Portici, 1874
Nu a la platja de Portici, 1874
Senyora Agrasot, 1874
Portici 1874 Impressionisme i japonessisme
Altres obres
Cafè de les orenetes, 1868
Dia d’estiu a Marroc, Genet àrab a Tànger,
Altres obres
Els fills del pintor en un saló japonès. 1874
