www.informadordemartorell.cat Número 1.465 1o

L’Informadorde MARTORELL des del 1979

Societat n P13

Bateig de les placesde Jaume Amati Isidre Clopas

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011

c IdM

Societat n P12

EFEMÈRIDE El 20 de setembre de 1971 una forta tempesta que va caure a Catalunyava provocar el desbordament del riu Llobregat 308 L/M2 Martorell va viure un xàfecque va obligar a desallotjar en barca els veïns del barri de l’Illa Santacana n P2i3

Ara que fa 40 anys

DESOLACIÓ. Els veïns de la Vila van patir de valent en una de les dates més negres de la història de Martorell. Ara ja fa 40 anys c PORTA

Jordi Serra:“Hi ha més oportunitatslaborals sise sap parlar iescriure català”

DO Martorell (49) n P7

Les obres d’ampliacióde l’Hospital SantJoan de Déu van abon ritme i s’haexecutat la primerafase d’urgències

c IdM

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

2

40 ANYS DE LES INUNDACIONS

n El 20 de setembre de 1971una forta tempesta que vacaure a tot Catalunya va pro-vocar el desbordament delriu Llobregat que va provo-car un cabdal màxim històricde 3150m3/s. La crescuda delriu va ser superior a la que esva viure el 25 de setembre de1962 que va provocar la mortde 21 morts, 14 d’ells a laprovíncia de Barcelona.

La Vanguardia Españolaexplicava l’endemà de la tra-gèdia, a través del redactorRafael Wirth que “les empre-ses del polígon industrial deMartorell han rebut la pitjorpart un cop s’ha desbordat elLlobregat al seu pas pel muni-cipi. La pluja que va començara inquietar a primera hora delmatí només era el preàmbuldel fort temporal que va pren-dre forma a partir de les tresde la tarda”. Wirth afegia que“la població situada a la con-fluència entre els rius Llobre-gat i Anoia va constatar la crei-xent invasió de l’aigua que, aúltimes hores de la nit, haviendeixat un balanç realment de-sesperançador: les indústriesinutilitzades, 200 habitatgesdesallotjats i una vintenad’hectàrees d’hort inunda-des”. Segons explicava LaVanguardia, “la riuada ha afec-tat a 1.500 treballadors de lesindústries dedicades a laconstrucció de maquinària,filats, fusteria, mobles, carros-seria i de vins, entre d’altres,han estat arrossegades perl’aigua que ha arribat a unaalçada de tres metres sobre elnivell dels carrers del polígonLa Torre. Fins i tot, l’aigua ha

Illa Santacana. Els veïns dels blocs d’habitatges d’aquest barri van ser desallotjats amb barques degut a l’aiguat

El 20 de setembre de 1971 una forta tempesta que va caure a totCatalunya va provocar el desbordament del riu Llobregat que va

provocar un cabdal màxim històric de 3150m3/s. La crescuda del riuva ser superior a la que es va viure el 25 de setembre 1962

Quan el Llobregates va desbordarper l’Illa Santacana

PER GENTILESA DE

Arxiu Fotogràfic Porta

3DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

40 ANYS DE LES INUNDACIONS

n Les inundacions de 1971 vanser les més grans del segle pas-sat a Martorell. Tot i que nouanys abans, el 1962, l’aigua jahavia fet estralls amb la mort deles germanes Maestre -a qui uns

anys més tard se’ls hi va dedicaruna plaça on vivien-. Martorell,amb el pas del temps, ha fet unesforç per superar la força i lanaturalesa de l’aigua i té l’en-torn del riu més controlat.

Imatges que queden en lamemòria col·lectiva del poble

arribat ”.La tarda del 20 de setem-

bre de 1971 va tenir lloc elrescat de les persones quevan quedar aïllades pelfort temporal. El redactorde La Vanguardia va afegirque “el riu Llobregat es vaelevar entre 10 i 12 metres

del seu cabdal normal i toti que no van caure elsponts es va inundar par-cialment l’elevat de laRenfe. La situació va serespecialment comprome-sa cap a les tres de latarda. Aquella hora unes500 persones dels pisosde l’Illa Santacana hancomençat a ser amenaça-

des per l’aigua. Fruit d’aixòels veïns es van situar enla part més alta dels edifi-cis, en l’última planta.Davant d’aquella situació,un grup de persones ambset barques es van dedicara repescar els veïns delsseus habitatges. Quan la

situació semblava contro-lada, l’aleshores tinentalcalde de Martorell vavoler comprovar personal-ment si no quedava capveí afectat. Una família for-mada per un matrimoni idos fills –de 2 i 4 anys res-pectivament- es negaven adesallotjar el seu habitat-ge, tot i que van cedir”.

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

4

Redacció i administració:

Apartat de correus, 2708760 Martorell (Barcelona)Telèfon: 608 941 944Correu electrònic:contacte@informadordemartorell.cat

Edita:

Edicions 63000, SLAdministració i publicitat:

Mòbil: 608 941 944Disseny i maquetació:

Llobregat Nord Tècniques Gràfiques

Impressió:

Més Gran Serveis Gràfics i DigitalsDipòsit legal: B-17.326-81Cap de redacció:

Andreu González i Castro

Col·laboradors:

Sadurní Pons, Joaquim Parera, ÀlexRibes, Natalia Demidoff i PereAlegre

Membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

n En aquestes jornades decalor d’estiu, m’ha tocat viureen un estat vergonyós. Gairebém’he hagut de dutxar dos copsal dia amb aigua directamentfreda i quedar nu davant l’e-xistència divina democràtica.Les persones de bon pensa-ment creuran que no han pogutanar a la plat-ja o de vacan-ces a la mun-tanya i que nodisposo d’ai-re condicio-nat. Nomésels mal pen-sats estaransegurs quesóc un porcmal educatperquè espe-ren l’estiu pera rentar-seuna mica ésuna cosa peri-llosa. Més omenys comapujar elsimpostos alsmés rics enmoments decrisi global inacional, és adir als quemillors entra-des enmetàl·lic gaudeixen i així equi-libren la plaga d’impostosgenèrics que accentua l’empo-briment dels més desesperats,cosa que els governants socia-listes tenen la mà trencada detanta pràctica a més de fotre al’atur a milions d’españolitos iimmigrants sense preparació nipapers. “Crearé 500.000 pues-

tos de trabajo”, deixa el queportava l’AVE a casa seva i lifotia tot al revés com a bonxerraire un cop instal·lat alPalau d’hivern permanent.Estem en les pitjors mans diri-gents de la història d’Espanyamoderna. Això és una vergonya.

I com la desacreditada dretaencara imperialista ha de pren-dre el poder per collons tot-hom està acollonit. “Que sechupe las reformas Rajoy” al·le-guen els gormands dirigentsdel PSOE, menjadors de cosesexquisides i en gran quantitatque han deixat a Zapaterodesprés de quedar Espanyaplena de deutes estatals i pri-vades amb una xifra d’aturatsinsòlita. Rentar-se les mans grà-

cies al 20-N.Mentrestant

estic a dieta ambtomàquet ver-mell, àcidesmaduixes, lleva-dura de cervesade Lleida, kiwifolklòric australià,bròquil ric en iso-tiocianats, pasta-nagues de carotè,té verd, all pi-cant, papaia i perles vinyes bus-cant granets deraïm negre. Ésuna distracciócom una altra peradaptar-se ambuna salut d’aceri n o x i d a b l e .Abans la joventutnomés pensavaen el sexe i ara lamoda és la berli-na (donut). Tam-bé per tenir fills

de cara al futur hipotecatinconscientment. Molts vamperdre l’existència en plaerssubjectius mentre els altresgaudien racionalment però alfinal de la carrera no sabenencara si han començat. Quetampoc és cap problema pelsistema en la seva direccióinsaciable.

Antioxidants

Amb lesdues mans

spv

EDITORIAL

n Aquesta setmana s’ha celebrat el DiaMundial de l'Alzheimer, que a Catalunyaafecta unes 112.000 persones aproximada-ment i es calcula que l'any 2050 hi podriahaver 45 milions d'afectats a tot el món.Aquesta malaltia és la principal causa de

demència en els majors de 65 anys i se soliniciar 15 o 20 anys abans de manifestar-se clínicament. Des de que es detecta finsque s'arriba a la fase final, poden passardeu o quinze anys més.

No hi ha una cura completa de la malal-tia, però els avenços científics constantspermeten millorar la qualitat de vida delspacients que, a més, poden disposar cadacop més, d'ajudes sociosanitàries i elec-tròniques que els permeten allargar l'au-tonomia personal quan la malaltia està enles fases inicials.

Un d'aquests suports electrònics és elSistema Intel·ligent de Monitoritzaciód'Alertes Personals (SIMAP), de la CreuRoja, que el 2011 ha estat utilitzat per 315

pacients a Catalunya. Es tracta d'un loca-litzador GPS incorporat al cinturó que espot programar perquè avisi quan el malalts'acosta a zones perilloses o s'allunyad'una determinada zona consideradasegura. Això permet al pacient gaudird'una certa autonomia de moviments forade casa en les fases inicials de la malaltia.

El sistema s'està estenent cada copmés pel territori català. L'edat mitjanadels usuaris és de 79 anys, el 64% sónhomes i el 36% són dones, i els usuaristenen el sistema uns deu mesos, mentreque el 2008 només el tenien mig any. Eltestimoni social de Pasqual Maragall hafet despertar a aquells qui es pensavenque l’Alzheimer li era molt llunyà.

La lluita contral’Alzheimer

societatanònima

Àlex Ribes

n Benvolgut, o no, Cristia-no Ronaldo:

Deixa’m que comenci ambels meravellosos versos deNeruda: “Me gustas cuandocallas y estás como distante. Yestás como quejándote, mariposaen arrullo.Y me oyes desde lejos, ymi voz no te alcanza: déjame queme calle con el silencio tuyo”.Segurament, si gastessismenys en gomina i més enllibres, faries cas al poeta ideixaries de fer el ridícul. Hodic per les teves declara-cions d’ahir. Les recordes?“La gent em xiula perquè sócric, guapo i bon futbolista”.Saps? Et tinc enveja. Però noperquè siguis guapo, ric ibon futbolista, sinó per lateva capacitat per construirficcions i perquè aquestessustentin les teves mancan-ces. Però, anem a pams.

En primer lloc. No creusque afirmar que ets ric el diaabans que s’hagi aprovat larecuperació de l’impost delpatrimoni és poc adient? Laministra Salgado deu estarespecialment contenta. Amés a més, en època de crisiel que has de fer són moltsactes solidaris. Seria bo quese’t veies sovint envoltat denens desafavorits. Et fas lafoto i “si te he visto, no me acuer-do”. Ho fan molts famosos idesprés surten a l’Hola. Aixòsí, si realment vols ser popu-lar en aquest país, t’hauries“d’ajuntar” amb un torero,

tenir un fill, separar-te i des-prés sortir en tots els progra-mes de televisió dient que elteu ex s’ha oblidat del fill. I,si a sobre dius que pel teufill mates, donaran el teunom a places i carrers.

En segon lloc. No discutiréel teu atractiu físic. Però algúhauria de dir-te que no hi hares més efímer que la belle-sa. D’aquí a uns anys potsertens la pròstata com unapilota de tennis, t’han hagutde posar una dentadura pos-tissa i l’artrosi farà que cadamatí desitgis tenir una grua aprop per aixecar-te del llit. Osigui que… carpe diem, gau-deix del moment. Fes unafoto dels teus abdominalsperquè un dia els trobaràs afaltar.

En tercer lloc. Tens raó: etsun bon futbolista… com Xa-vi, Iniesta, Piqué, Puyol, Way-ne Rooney, Neymar i un llargetcètera. Però ningú els xiulaper ser bons futbolistes.Saps el que crec que et suc-ceeix? Tens la intuïció que,d’aquí a uns anys, quan algúdigui: te’n recordes del Cris-tiano Ronaldo?, un altre res-pondrà: ah, sí. Era el paioaquell que feia de palmeroen les gales de la UEFA dar-rera de Messi!

Una cosa abans de dir-teadéu. No creus que existeixuna petita possibilitat deque et xiulin precisamentper declaracions com aques-ta? No ho sé… és una idea.

Carta aCristiano

Ronaldo (II)

www.alexribes.wordpress.com

5DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

n La tardor comença el 23 de setem-bre. Els dies s’aniran escurçant cadave-gada més fins a arribar a Nadal. Unaamiga meva ja es lamenta després delsolstici, al juny: no li agrada que el soles pongui més aviat. És una personaque s'estima més el dia que la nit. Lanit pot tenir un encant molt particular.Quan ets jove esperes amb impacièn-cia aquesta primera vegada que po-dràs sortir a la discoteca, a la revetlla onomés a prendre qualsevol cosa ambuns amics. És emocionant passejarpels carrers il·luminats o bé anar a mi-rar els estels i observar la lluna. La nitpot esdevenir molt romàntica.

Fins i tot, en temps no gaire llun-yans, per sortir de nit a segons quinsindrets, et vesties de manera diferent,un costum que va començar el segleXIX. Per anar al teatre o a l'òperatambé s'estilava que les dones portinvestits llargs mentre que els homesvestien jaqué i, com a concessió perals joves, l'esmòquing.

La gent amb diners organitzava unball per a presentar la filla amb el seuprimer vestit llarg. La nit aporta tran-quil·litat per a segons quins treballs.Quan em preparava per a un examen,sovint ho feia amb companys. Jo conti-nuava després de sopar, fins molt tard,però una amiga meva preferia anar-se'n a dormir i aixecar-se de matinadaper seguir estudiant. Deia que a partird'una hora donada ja no es podia con-centrar, mentre que jo havia d'esperaruna estona per poder fer-ho al matí.Ara, m'agrada seure i escriure quan tot-hom dorm a casa meva.

Però també existeix un altre aspectede la nit. Als anys cinquanta, un can-tautor va compondre una cançó que espreguntava: "per què la nit és llarga,tan llarga per a mi?". Nits d'insomni,nits d'angoixa, nits de malsons... Ambles ombres la gent -sobretot la canalla-s'imagina que apareixen éssers malè-fics. Millor no obrir armaris, ni mirarsota el llit...

La nit pot fer-se eterna. Els dolorssemblen més insuportables, els pro-blemes més greus. I amb l'insomni,comences a donar voltes a aquestsproblemes per trobar-hi solucions.Realment, les nits es fan molt llarguesi amb les hores, més angoixants. Éscom a les obres "Dansa macabra" deSaint-Saens i "La nit al Mont Pelat" deMussorgsky, on l'ambient es va fentcada vegada més terrorífic fins a arribara un moment clau... canta el gall: es fade dia. I amb la claror, totes les criatu-res demoníaques s'esvaeixen.

L'ombra amagava perills i el sol elsfa desaparèixer. Els problemes ambllum no són tan greus! És sorprenentcomparar aquests dos aspectes de lanit: la nit plena d’il·lusió que voldriesque duri moltes hores i la nit que volsque s'acabi al més aviat possible.

Nits de grescai nits d’insomni

Coses mevesNatalia Demiddof

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

6

7DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

DO MARTORELL / 49

PER Andreu González CastroJORDI SERRA- Així que esteu immersos en el procésde matriculació.- Doncs sí. La inscripció als cursos decatalà es fa els dies 19, 20 i 21 de setem-bre, i les classes comencen la primera set-mana d’octubre. Aquests dies anem debòlit.- Quina és l’oferta de cursos d’enguany?És una oferta suficient?- Aquest any s’ofereixen els mateixos cur-sos que l'anterior: un total de 18 cursos,entre els presencials i els cursos a distàn-cia. Aquests cursos cobreixen tots els ni-vells, des del bàsic per a la persona queacaba d'arribar a Catalunya fins el nivellsuperior. Tot i això, cada any hi ha moltagent que no pot fer el curs que volia per-què la demanda és molt superior a l'ofer-ta.- La crisi econòmica ha afectat aquestaoferta?- Sí, és clar. De la mateixa manera que,anys enrere, l’arribada d’estrangers va in-crementar molt el nombre d'alumnes alscursos de català, ara la crisi fa que moltagent sense feina inverteixi el seu tempsformant-se per accedir al mercat de tre-ball. Hi ha més oportunitats laborals si sesap parlar i escriure català.- I pel que fa als cursos a distància?- Són recomanables per a aquelles perso-nes que no poden venir a classe per qües-tions d'horari o de calendari. En aquestscursos, molts alumnes són d'altres pobla-cions al voltant de Martorell, on de vega-des l'oferta de cursos és més reduïda,perquè Martorell és l'únic lloc del BaixLlobregat Nord on s'ofereixen cursos adistància.- Com és que feu el nivell D? Van moltbuscades les places per a aquest nivell,oi?- Ja fa anys que Martorell és de les poquespoblacions del Baix Llobregat on es faaquest curs. En principi es feia perdemanda dels alumnes que acabaven elnivell C. Avui dia, ve molta gent d'altresllocs a estudiar el nivell superior aMartorell, i el curs se sol omplir de segui-da. Una de les causes principals és que elcertificat de nivell D és molt valorat a l’Ad-ministració pública com a mèrit en oposi-cions o concursos.- Quants alumnes passen per aquestServei de Català al llarg d’un curs?- El curs passat vam tenir uns 400 alumnesen total: 300 en cursos presencials i 100 adistància. Prop del 90% acaben el curs, aljuny. I la gran majoria aproven.- Pel que fa als cursos orals, quin tipusd’alumnes s'hi apunten?- Aquests darrers anys, la majoria d'alum-nes del nivell bàsic són joves estrangersque han arribat fa poc temps a Catalunya:sud-americans, marroquins, romanesos,nigerians... En general són persones ambestudis mitjans o superiors que volenmillorar la seva condició laboral. També hiha espanyols que volen aprendre catalàper seguir la formació dels seus fills onéts, que estudien en català.- Martorell arreplega alumnes d’altres

poblacions, oi?- Sí. Martorell actua com a centre d'unaàrea d'influència que arriba fins a Espar-reguera, Piera o Gelida. Prop d'una terce-ra part dels alumnes ve de fora. Les cau-ses són diverses: oferta limitada de cursosa les seves poblacions, facilitat de comu-nicacions, lloc de treball a Martorell, etc.- Hi ha opcions al marge del Consorciper aprendre català a Martorell?- Hi ha oferta de cursos bàsics a l'Escolad'Adults, i s'inclou el català en algunsprogrames formatius de l'Ajuntament,com els del Servei d'Atenció a l'Immigranto els de formació ocupacional. A més, al-gunes associacions de veïns ofereixencursos d'acollida lingüística a nouvinguts.I també hi ha acadèmies i professionals

particulars, naturalment.- És fàcil per al nouvingut d'usar el catalàa Martorell o hi ha massa canvi al cas-tellà per culpa d'un concepte esbiaixat imal entès de la bona educació?- Encara hi ha la inèrcia, per part dels cata-lanoparlants, de canviar al castellà si ob-serven que l’interlocutor té problemesper expressar-se en català. També hi hapersones que es passen al castellà siveuen que l’altra persona és negra o àrab,com si el castellà fos la llengua del Se-negal o del Marroc. Això, és clar, no és capajuda per a l'aprenent. El millor quepodem fer per ell és parlar-li en català ianimar-lo a expressar-se tan bé com sàpi-ga. D'aquesta manera, cada dia ho faràmillor.

ARXIU PERSONAL

“Hi ha més oportunitatslaborals si se sap parlar

i escriure català”

Jordi Serra Massansalvador (Barcelona, 1963) és, entremoltes altres coses, tècnic de normalització lingüística del

Servei Local de Català. El professor que fa les classes, vaja.

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

LA SETMANA EN UN CLIC

Trobada ambChevilly-La Ruen Gent gran de Chevilly-La Rue(França) van visitar el dissabtepassat Martorell. La trobadas’emmarca en una de les activi-tats d’intercanvi entre les duespoblacions agermanades. Du-rant el matí, la gent gran deChevilly-La Rue van gaudir dedos equipaments culturals delmunicipi: l’Enrajolada Casa Mu-seu Santacana, el Muxart Espaid’Art i Creació Contemporanis iel Pont del Diable. A la tarda esva fer l’acte de recepció oficial al’esplai de gent gran de BuenosAires amb l’assistència de laregidora de Cultura i Joventut del’Ajuntament de Martorell, Cristi-na Dalmau i la la regidora deSolidaritat i Acció Social de l’A-juntament de Chevilly-La Rue,Hermine Rigaud. En l’acte tambéhi van assistir els presidents del’esplai de gent gran de La Vila iBuenos Aires, Víctor Pujol i LluísBrau, respectivament. Els repre-sentants de Chevilly-La Rue vangaudir d’una setmana d’oci per aconèixer Barcelona i el seu en-torn. La gent gran d’aquesta po-blació agermanada francesa vanconviure aquests dies en un ho-tel de Lloret de Mar.

Junqueras (ERC) vota a Martorelln El nou president d’Esquerra, Oriol Junqueras, va votar a la seudels republicans de Martorell en l’elecció del nou cap visible d’ERC.Junqueras, acompanyat del regidor de l’Ajuntament de Martorell,Adolf Bargués va declarar “orgullós de poder formar part d’aquestprocés exemplar amb tota pulcritud per part de tots els candidats”.Per Junqueras, “han estat dies intensos on he pogut rebre la granil·lusió que la militància d'Esquerra diposita en aquest projecte i lesseves ganes de treballar”. Com a historiador, no ha pogut evitarexplicar a premsa i militants l'origen del nom del casal de Martorelldedicat a Francesc Riera. Junqueras també va tenir l'honor de lliu-rar el pin de plata a Pere Mas i Trinxant, militant de Martorell, per laseva trajectòria de 25 anys al partit.

Una cinquantena d’infants, a la prova de push bike trial

PERE ALEGRE

n Més d’una cinquantena d’infants van participar, diumenge al matí, en la prova de push bike trial al barri Font dela Mina. Els nens i nenes van demostrar les seves habilitats damunt de la bicicleta en una prova pionera a Europa.El participants tenien edats entre 2 a 5 anys, repartits en dues categories. Tenint en compte l’edat dels participants,durant el recorregut van estar acompanyats pels seus pares i mares. Al final de la prova, tots els participants vanpujar al podi a recollir una medalla amb la presència del regidor d’Esports de l’Ajuntament de Martorell, AlbertFernández. La prova va ser organitzada pel Motor Club Micorella amb el suport de l’Associació Catalana de BikeTrial i l’Ajuntament de Martorell.

PERE ALEGRE

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

n El president de laDiputació de Barcelona,Salvador Esteve, i el de laGeneralitat, Artur Mas, esvan comprometre el 15 desetembre passat a una“màxima col·laboració” en-tre les seves institucionsen la trobada institucionalde presentació. La trobadas’emmarca en els contac-tes oficials entre el presi-dent de la Diputació i re-presentants de les princi-pals administracions delpaís després de l’estiu.

El Rosanes clou la temporada de festes de barri

PERE ALEGRE

n El Rosanes va celebrar l’última festa dels barris de Martorell que va iniciar-se a principis de juny. Lafesta va començar amb la lectura del pregó a càrrec de la Coral del barri amb una degustació de cocai mistela. Tot seguit va haver-hi el concert de música jove amb els grups Trumpets of Falopi, Intifada,Millor que res i DJ Sibux. L’endemà es va fer el tradicional XIV Aplec a la Font del Gilet, jocs, berenari gelats. Més tard, sopar de festa i ball amb el Duet Bergadà. El diumenge passat, una mostra de foto-grafies de ‘Records del barri’ posava èmfasi al valor de la festa. Els més petits van gaudir de la festade l’escuma i la resta amb l’actuació de la coral del barri, dirigida per Alba Bohigas, a la plaça 25 desetembre. La festa va cloure amb el sorteig d’una panera i un vermut amenitzat per Joan Drets.

LA SETMANA EN UN CLIC

Campanyadel glaucoman Més d’un centenar depersones han participat,aquesta setmana, en lacampanya gratuïta de revi-sions per a la prevenció delglaucoma que ha fet l’Ins-titut Oftalmològic Tres Tor-res de Barcelona. S’ha ins-tal·lat una unitat mòbil a laplaça de Buenos Aires, aldavant del Pavelló Muni-cipal d’Esports. Les revi-sions oftalmològiques per ala prevenció del glaucomas’han fet gratuïtament du-rant tota la setmana.

Junqueras (ERC) vota a Martorelln El nou president d’Esquerra, Oriol Junqueras, va votar a la seudels republicans de Martorell en l’elecció del nou cap visible d’ERC.Junqueras, acompanyat del regidor de l’Ajuntament de Martorell,Adolf Bargués va declarar “orgullós de poder formar part d’aquestprocés exemplar amb tota pulcritud per part de tots els candidats”.Per Junqueras, “han estat dies intensos on he pogut rebre la granil·lusió que la militància d'Esquerra diposita en aquest projecte i lesseves ganes de treballar”. Com a historiador, no ha pogut evitarexplicar a premsa i militants l'origen del nom del casal de Martorelldedicat a Francesc Riera. Junqueras també va tenir l'honor de lliu-rar el pin de plata a Pere Mas i Trinxant, militant de Martorell, per laseva trajectòria de 25 anys al partit.

ERC MARTORELL

DdB

Esteve estroba amb Mas

AJM

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

10

pareroscopiJoaquim Parera

n Que bé que ens ho passàvem!, ho rre-cordes? Quines nits anàvem tots ben pets.Encara recordo com en una nit buidàvemtres ampolles de wishky sense respirar! Ique divertit que era, com ens pixàvem asobre i els rodaments de cap, i aquellcoma etíl·lic que et va durar tres setma-nes...., allò sí que era vida...

I recordes com anàvem per el carrerentrebancant-nos amb tots els fanals, ambles senyals de tràfic els semàfors i els"urbanus" i els Mossos.... i les vomitades?Allò era meravellós com ens aguantàvem ales parets i deixàvem anar tot el dins i comens embrutàvem amb el vòmit i com anà-vem, eh? Que ens la fotíem amb tothom,recordes quan em vaig fotre sobre aquellpaio i li vaig començar a fotre cósses al'estómac. Allò era divertidísim, no empuc creure que ell no s'ho passes bé, icom es va rebotar el molt burro per sort joli vaig donar un cop amb el meu ull al seupuny i un cop de boca al seu peu, que bo,que bo que era allò.

I les caparres? Una setmana amb malde cap, marejat i amb malt de ventre ambdiarrea, que divertit , megaguay i superco-ol, si es que estàvem fets uns veritablesantisitema.

Li vaig dir a la meva veïna que està moltbona si volia venir amb mi a fer gresca dela bona, saps que em va contestar? Que aella no li agradava emborratxar-se, quepreferia quedar-se a casa veient una bonapeli, escoltant un disc -un disc! ni tant solses baixa la música d'internet tu- o... això síque és fort tio.... llegint un llibre! Quina tiamés rara, llegir...realment hi ha gent queno sap viure. Però si és més divertit aca-bar vomitant, carregat d'ematomes i ambmal de cap!

Quinsbons temps!

Les obres de l’Hospitalcomarcal avancen a bon ritme

n Les obres d’ampliacióde l’àrea d’urgències del’Hospital Sant Joan deDéu de Martorell conti-nuen avançant segons eltermini previst. Tot i quefísicament l’espai destinata l’atenció mèdica urgentcontinua sent la mateixa,les obres a l’entorn d’ur-gències són ben visibles.Les obres es van iniciar afinals del 2010 i s’estanexecutant en diferents fa-ses per evitar molèstiesals pacients. Fins ara, lesobres s’han centrat a laplanta on es troba l'àreaquirúrgica i la part mésvisible és l'espai d’accésde les ambulàncies. Elcap d’urgències de l'Hos-pital Sant Joan de Déu,Joan Espinach explica que“en les obres s’ha fet unamodificació de l’accés deles ambulàncies reduintl’espai que hi havia finsara per ampliar l’accés aurgències, amb una sala

d’espera més àmplia, l’à-rea d’atenció del triatge ila instal·lació d’escalesde prevenció d’incendiscom marca la normativavigent”. Espinach ha afe-git que “l’ampliació ésuna necessitat real quetenim no només els pa-cients sinó també el per-sonal mèdic que hi treba-lla. Ara bé, degut a lesobres, la millora de l’equi-pament encara requeriràel temps previst”.

Bloc quirúrgicLes obres de l’àrea d’ur-

gències consisteixen enl’ampliació del bloc qui-rúrgic amb un nou quirò-fan central; una sala departs i un increment de 2 a6 boxes d’atenció ràpida.A més, s’augmentarà deforma significativa el nom-bre de boxes d’atenció alsadults, que passarà dels17 actuals a 28. D’aquests,8 correspondran a l’àrea

d’observació, destinada aaquells pacients que es-tan pendents d’un diag-nòstic o d’observació del’evolució del seu estatamb un límit de tempsd’estada de 48 hores. Lareforma inclou, alhora, lacreació d’una àrea de tre-ball per als professionals,una àrea d’atenció admi-nistrativa i una àrea d’in-formació als familiars mésconfortables.El projecte d’execució deles millores a l’hospitalpermetrà, també, elimi-nar-ne les barreres arqui-tectòniques. Les obrespermetran millorar l’ac-cessibilitat dels pacients ienfortir la qualitat de laprestació de l’atenció hos-pitalària urgent.milionsd’euros, suposen un incre-ment de gairebé 500 m2(àrea d’urgències) i demés de 1.000 m2 en eltotal de la reforma al cen-tre hospitalari.

L’ampliació suposarà un increment de gairebé 500 m2 (àreaurgències) i de més de 1.000 m2 en la resta del centre

IdM

Protección y seguridad en toda España

MUTUA GENERAL

DE SEGUROS

Delegación en:

Avda. Sant Antoni Maria Claret, 4 1-2

Tel. 93 775 51 70 - 08760 MARTORELL

11DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

A favor del’escola catalanan El Ple de l’Ajuntamentde Martorell, celebrat di-lluns al vespre, va aprovaramb els vots a favor delsregidors de CiU, PSC, ICV iERC la moció de suport al’escola catalana en quès’expressa el rebuig a lesrecents sentències del Tri-bunal Suprem espanyol i lainterlocutòria del TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya. Els dos regidorsdel PP hi van votar en con-tra. El ple també va debatreuna moció relativa a lareforma de la renda mínimad’inserció, presentada pelsgrups municipals d’ICV, elPSC i ERC, que va ser re-butjada amb els vots encontra de CiU i l’abstenciódel PP.

Pujada perl’antic camí ral n Aquest diumenge, 25 desetembre, es farà una sorti-da de senderisme des deMartorell fins a Montserrat.La marxa, de 23 kilòmetresde recorregut, pretén traçarel camí de Sant Jaume,l’antic camí ral des deMartorell fins a Montserrat.La sortida l’organitzal’Ajuntament de Martorellamb la col·laboració de laPenya Barcelonista.La sor-tida a peu serà des delPont del Diable (02.30 ho-res) i la sortida en autocardavant del restaurant El Pla(06.30 hores). A les 7.00hores és prevista la troba-da a Collbató dels quepugen a peu i dels que arri-ben en autocar. A les 9.00hores és prevista l’arribadadels participants a peu aMontserrat. Una hora méstarda es farà l’esmorzarpopular al costat del Cre-mallera. A les 13.00 hores,l’autocar sortirà en destina-ció Martorell. Durant el re-corregut a peu, els partici-pants tindran avitualla-ments.

Diumenge es bategen les placesde Jaume Amat i Isidre Clopas

n Aquest diumenge, 25 de se-tembre, a les 18.00 hores, esdescobriran les plaques a lesplaces dedicades a Isidre Clo-pas i Jaume Amat situades en-tre els carrers del Mestre Mo-rera i del Doctor Fleming, albarri de Buenos Aires. En l'acte,inclòs en les Jornades Euro-pees del Patrimoni, hi intervin-dran l’historiador Ferran Balan-za i el Centre d'Estudis Marto-rellencs. La denominació d’a-quests dos espais públics es vaaprovar en sessió plenària del'Ajuntament de Martorell.

Isidre Clopas, cronista oficialIsidre Clopas i Batlle (Marto-

rell, 1913-2001) va ser el cronis-ta oficial de la vila de Martorell(1941), regidor de Cultura dell’Ajuntament de Martorell(1958-1961), conservador delMuseu Municipal Vicenç Ros(1945) i de l’Enrajolada Casa

Museu Santacana (1966). Va serhistoriador i publicista, acadè-mic de la Real Academia His-pano-Americana de Cadis(1967) i de la Reial AcadèmiaCatalana de Belles Arts de SantJordi (1972). Va ser presidentdel Centre d’Estudis Comarcalsdel Baix Llobregat (1974-1976).

A més va ser corresponsal depremsa i col·laborador en di-versos mitjans de comunicaciócom ara ‘Las Notícias’, ‘Des-tino’, ‘El Correo Catalán’ o ‘Dia-rio de Barcelona’. Clopas va es-criure una dotzena de llibres ondestaquen ‘Anecdotologi deFrancesc Pujols’ (1943); ‘Elinvicto conde del Llobregat ylos hombres de Cataluña en laGuerra de la Independencia’(Premi Sant Jordi 1961) o ‘JosepPalet, un tenor martorellensede fama mundial (1979). Clopasés un referent per entendre lahistòria de Martorell.

Amat i els esgrafiatsJaume Amat i Bargués (Mar-

torell, 1924-2003) va ser dibui-xant, esgrafiador i artista local.Va ser el continuador de la tèc-nica de l’esgrafiat, perduda afinals del segle XVIII, recupera-da per Ferran Serra el 1929.Amat va ser-ne el seu deixebleesgrafiant més d’una cinquan-tena de façanes a Martorell.L’any 1945 es va donar a conèi-xer com a dibuixant en la il·lus-tració de l’obra ‘Resumen His-tórico de Martorell’, de Clopas.L’any 1959 va dirigir la decora-ció del pavelló de Catalunya enla IV Feria Internacional delCampo (Madrid) i el 1961 vaparticipar amb el seu assesso-rament en les obres de restau-ració del Pont del Diable. L'any1972 va promoure l'inici de l'es-tudi del jaciment arqueològicde Santa Margarida. La sevaobra la va cedir a l’Ajuntament.

Esgrafiats. Aquesta és una de les façanes elaborades per l’artista Jaume Amat i va seguir el testimoni de Ferran Serra

Entre els carrers del Mestre Morera i del Doctor Fleming, a Buenos AiresARXIU PERSONAL

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

12

El Sala 5 Martorelldebuta a Màlaga

n El Sala 5 Marto-rell debutarà, aquestdissabte, a la pistade l’Antequera (Mà-laga) a Segona Divi-sió de futbol sala. Elsmartorellencs, quevan haver d’ajornarel partit de la prime-ra jornada davantl’Andorra, intentaranesgarrapar els pri-mers punts de latemporada. L’equipha jugat un amistós aMasquefa, aquestasetmana, amb victò-ria contundent (1-8).

Amb CatalunyaFins a quatre juga-

dors del Sala 5 Mar-torell van jugar, el 16de setembre passat,un amistós amb laselecció catalana defutbol sala al pavelló

de Guissona (Llei-da) davant Rumania(2-2). El jugador mar-torellenc Diego Blan-co va marcar a faltade 12 segons pel fi-nal l'empat a passa-da de Jordi Gay. Ju-lio López i Alex Pe-ramós van completarla representació delSala 5 Martorell ambCatalunya.

Sortida de ‘Pericos’El 25 de setembre

es celebrarà el diadels Pericos a PortAventura. El RCD Es-panyol i Port Aven-tura han arribat a unacord en el qual totsels socis del clubblanc-i-blau podremgaudir d’aquest diaper només 14 euros.Tots aquells que

estiguin interessatsen adquirir entradeshan de contactar altelèfon 649 771 264(Cristina Pérez).

III BicicletadaEl proper 9 d'octu-

bre, a partir de les9.00 hores, al Pontdel Diable de Mar-torell, es donarà eltret de sortida de laIII Bicicletada popu-lar per la llera recu-perada del riu Llo-bregat, activitat or-ganitzada per laDiputació de Barce-lona mitjançant eltreball coordinatd'Espais Naturals iEsports, i la col·labo-ració del Parc Agraridel Baix Llobregat ila direcció tècnicadel ciclisme.

Festivitat dela Mercè 2011n L'Escola La Mercè, encommemoració del 150èaniversari de l'arribada deles mercedàries al munici-pi, celebra la festivitat de laMercè amb un seguit d'ac-tes. A les 11.00 hores, a laparròquia de Santa Maria,hi haurà una missa conce-lebrada pel bisbe de la diò-cesi de Sant Feliu deLlobregat, Agustí Cortés. Ales 12.30, a la capella del'escola, inauguració delplafó de ceràmica. Tot se-guit, a la plaça de la Ger-mana Sant Ramon, es faràuna audició de sardanesamb la cobla Vila d'Olesa.A les 13.00 hores, hi hauràparlaments per les autori-tats. A les 13.30 hores, pre-sentació del compositor dela sardana ‘150’ a càrrec del'associació d'exalumnes iballada de la sardana dels150 (alumnes de cicle mitjàde l'escola) i refrigeri.

Tir de carrabinapeumàtican Martí Tarrida, amb 457punts, va ser el primer clas-sificat de la categoria de ni-vell A de la segona tiradade carrabina peumàticapuntuable per la Lliga2011. El segon classificatva ser Vicenç Domènech,amb 449 punts i SerafínPablos, tercer, amb 341punts. En la categoria jú-nior, Miguel Pablos va serprimer, amb 236 punts se-guit de Pedro Jaén, amb 99punts. En la categoria deveterans, Joan Cos va serel primer classificat, amb379 punts; Salvador Parés,segon, amb 155 punts i Je-sús Marset, amb 119 puntsva ser tercer. La prova, queorganitza el Club de TirMartorell, hi van participarvuit tiradors. Els àrbitres dela tirada que es va disputara Masquefa van ser TomásOllé i Santi Sagués.

Mostra sobrel’autoestiman El Centre Cultural acullfins al 29 de setembre l’ex-posició ‘Autoestima’t’, unamostra que té com a objec-tiu sensibilitzar els adoles-cents i joves de Martorelldavant de possibles con-ductes de risc en l’alimen-tació. La mostra s’inclou enel programa d’educació perla salut que promou eldepartament de Joventutdel Patronat Municipal deServeis d’Atenció a lesPersones (PMSAP) del’Ajuntament de Martorell.L’exposició ‘Autoestima’t’consta de 9 plafons ons’il·lustren diferentsaspectes relacionats ambla prevenció dels trastornsde la conducta alimentàriades d’una perspectiva mul-tidimensional que incloufactors biològics, psicolò-gics i socioculturals.

Cursos decatalà d’adults n El Servei Local deCatalà ha obert el períoded’inscripcions pels cursosde català per adults. Elscursos es fan al ComplexEducatiu de Torrent deLlops, d’octubre a juny del2012. L’any passat més de400 persones s’hi vanapuntar. Els cursos de ca-talà són eines que perme-ten adquirir coneixementsgenerals o específics dellengua catalana i que vanadreçats a la població adul-ta. Els alumnes dels cursossón joves extracomunitarisque, a través de l’aprenen-tatge de la nostra llenguavolen millorar la seva situa-ció laboral. A Martorells’imparteixen els nivells bà-sic, elemental, intermedi(certificat B), suficiència(certificat C) i superior (cer-tificat D) pel que fa als cur-sos presencials, i l'interme-di, el de suficiència en lamodalitat a distància i elvoluntaritat lingüístic.

Aquest dissabte s’obre la competició davantl’Antequera · 4 jugadors, a la selecció catalana

SALA 5 MARTORELL

Representació. Julio López, Diego Blanco, Jordi Gay i Alex Peramós

- Servei tècnic en 24 hores

- Equips Multifuncionals

- Impressores

c/Francesc Santacana, 5 - 08760 MARTORELL

Telfs. 93 773 51 51 - 93 775 56 16 - Fax: 93 775 53 13

- Copiadores Digitals

- Fax

- Ordinadors, Xarxes

- Centraletes i Telefonia

13DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

14

Farmàcia PareraPlaça de la Vila, 11

(La Vila)Telèfon 93 775 18 97

Del 23 al 30 desetembre de 2011

15DIVENDRES, 23 DE SETEMBRE DE 2011L’Informador

AGENDACurs de cuina.n El Patronat Muni-cipal de Serveis d’A-tenció a les Persones(PMSAP) organitza untaller per a promoureuna alimentació salu-dable entre adoles-cents i joves. L'activi-tat, que s’anomena'Cuina sense pares',pretén ser una einaeducativa amb l’ob-jectiu de donar-los aconèixer d’una mane-

ra molt senzilla composar en pràctica unaalimentació saluda-ble. Aquesta activitatestà inclosa en el pro-grama Thao Salut in-fantil que es desenvo-lupa a Martorell desdel curs 2009-2010.L'activitat es farà eldimarts 4 d'octubre,de 18.00 a 20.00 hores,a l'escola José Eche-garay. Les inscrip-cions són gratuïtes,les places són limita-des i es poden fer alServei d’Informació

Juvenil (SIJ) PuntNord. Aquest taller téel suport de la Dipu-tació de Barcelona.

Sortida.n Aquest diumenge,25 de setembre, esfarà el recorregut del’antic camí ral, des deMartorell fins a Mont-serrat. La marxa, de 23kilòmetres de recorre-gut, pretén traçar elcamí de Sant Jaume,l’antic camí ral. La sor-tida l’organitza l’Ajun-tament de Martorell

amb la col·laboracióde la Penya Barcelo-nista. La sortida a peuserà des del Pont delDiable (02.30 hores) ila sortida en autocardavant del restaurantEl Pla (06.30 hores). Ales 7.00 hores és pre-vista la trobada a Coll-bató dels que pugena peu i dels que arri-ben en autocar. A les9.00 hores és previstal’arribada dels partici-pants a peu a Mont-serrat i es farà l’es-morzar popular.

TELÈFONSAJUNTAMENTInformació93 775 00 50Aigües deMartorell93 775 10 28ArxiuMunicipal93 774 04 21DeixalleriaMpal93 776 52 34OMIC93 775 37 52MercatMunicipal93 775 27 10GestióTributària93 775 20 54ServeisMunicipals93 775 34 34ServeisTècnics93 775 20 12Departamentde Treball93 775 31 01 Tresoreria93 775 15 85

BENESTARServeisSocialsGeneralitat93 773 71 80Centre dedia gent gran93 774 20 77EducadorsSocials93 774 04 19 Esplai d’avisBuenos Aires93 775 32 56Esplai d’avisLa Vila93 775 56 04Residènciade gent granSant Joan Déu93 775 01 25CentreEspecialde Treball93 775 39 45

CULTURACasa deCultura la Vila93 775 32 54CentreCultural93 774 22 00Museusde Martorell93 774 09 64Museu del’Enrajolada93 775 07 95

EDUCACIÓCEIPEls Convents93 775 01 67Escola JoséEchegaray93 775 20 98Escola JuanRamónJiménez93 775 10 66Escola VicenteAlexandre93 775 46 90EscolaLa Mercè93 775 01 10Escola LolaAnglada93 774 83 30Escola MercèRodoreda93 775 21 60

Escola Mpal.ArtsPlàstiques93 775 37 71Escola Mpal.de música93 775 19 48Escola Mpal.de moda 93 775 03 56IES Joan Oró93 775 36 18IES PompeuFabra93 775 59 16Llar infantsPont d’Estels93 775 85 96Llar infantsRiu de Sons93 774 17 03Llar infantsLes Torretes03 775 40 20Llar infantsLa Vila93 775 56 18LlarParroquial93 775 41 16Llar infantsPatufet93 775 09 34

ESPORTSPatronat Mpal.d'Esports93 775 53 51 Camp futbolLes Carolines93 775 41 17CE Torrentde Llops93 775 24 33CE La Vila93 774 23 65IEM93 775 16 71PavellóEsports93 775 39 19Piscina La Vila93 774 23 65Piscina d'Estiu93 775 10 04

SANITATCAP B. Aires93 775 51 03CAP La Vila93 775 19 51CAP Torrentde Llops93 776 69 68CAP SalutMental93 774 51 53Centre neuropsiquià-tric93 775 22 00Creu Roja 93 775 05 50Hospital SantJoan de Déu93 774 20 20Ambulàncies061

SEGURETAT CIUTADANABombers085Policia Local93 775 07 83Protecció Civil93 775 24 96Mossosd’Esquadra088Pomfusa(Serveis Funeraris)93 775 55 52

NECROLÒGIQUESPomfusa informa:

Maria Aranzazu Sánchezde 39 anys14 de setembre de 2011Sant Andreu de la BarcaMaria Buisan Castillode 85 anys14 de setembre de 2011Oratori de PomfusaMadrona Cuscó Estruchde 85 anys14 de setembre de 2011Esparreguera

Ceferino Morillo Martínezde 86 anys15 de setembre de 2011Crist Salvador de MartorellCarmen Flores Muñozde 92 anys15 de setembre de 2011Oratori de PomfusaPedro Baños Fernándezde 77 anys15 de setembre de 2011Oratori de PomfusaCecilia Fernández Gonzálezde 88 anys15 de setembre de 2011GelidaManuela Cobo Arroyode 91 anys15 de setembre de 2011Sant Andreu de la Barca

Encarnación Torres Lópezde 89 anys15 de setembre de 2011AbreraJosé María Talavera Sánchezde 82 anys16 de setembre de 2011Oratori de PomfusaJulián Cerrato Mateosde 70 anys19 de setembre de 2011Oratori de PomfusaJosé Rodríguez Garcíade 94 anys19 de setembre de 2011Oratori de PomfusaManuel Dolz Pérezde 92 anys20 de setembre de 2011Oratori de Pomfusa

FARMÀCIA

Les forces vives. Any 1959n És una de les imatges històriques de Martorell. Les forces vives van ser durant l’època de la dicta-dura franquista els primers agents que vetllaven per la seguretat als carrers del municipi (el preàmbuldel que avui coneixem com a Policia Local), vigilants i serenos. Aquesta fotografia, feta als jardins del’Enrajolada s’observen els quatre representants de les forces vives al centre (d’esquerra a dreta) hi tro-bem els senyors Bono, Valls, Ponce i Pijoan. Destacaven per la seva indumentària i el barret.

MARTORELL EN B/N (49) PER GENTILESA DE

Arxiu Fotogràfic Porta