2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèpticsI. Introducció

a) PrecedentsL’escepticisme sofista (Gorgies) encara que el terme és d’aquesta època

b) Significat etimològic“Sképsis”, “skeptikós”(escèptics): “aquells que miren o examinen

curosament” abans de pronunciar-se sobre res o prendre una decisió

c) Dimensions1. Teòrica (doctrina/ teoria del coneixement): no hi ha cap saber ferm i

segur ni pot trobar-se cap opinió absolutament segura2. Pràctica (actitud): s’ha de “suspendre el judici” (no adherir-se a cap

opinió determinada) per tal d’aconseguir la serenitat Si és en ambdós sentits s’anomena “pirronisme” En aquesta època és més una actitud que una doctrina Paradoxalment es van dedicar a elaborar arguments a favor del

“raonable” i “assenyat” que era “suspendre el judici”

Pàg. 112

Pren-ne Nota!

pàgina 112

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics

c) L’escepticisme antic: etapes i representants1. El pirronisme

Ni la raó ni els sentits ens poden proporcionar un coneixement cert Representants: Pirró d’Èlide (360-270 aC) i Timó de Fliunte (320-230

aC)2. L’escepticisme medi o acadèmic

Són més platònics que escèptics Desenvolupen teories sobre la probabilitat i la versemblança Representants: Arcesilau de Pítana (315-240 aC) i Carnèades (214-219

aC)3. L’escola escèptica

Va desenvolupar els “Trops” o arguments escèptics que es referien als canvis i les modificacions a que estan sotmesos tots els judicis i als motius pels quals hem de “suspendre el judici” i no dir res (aphasia)

Representants: Enesidem de Cnossos (80-10 aC) i Sext Empíric (segles II-III dC, va ser el més influent sobretot al renaixement amb el seu “Esbós del pirronisme”)

Pàg. 112

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics

Pàg. 113

II. La recerca de la felicitat

a la felicitat (eudaimonia)

la indiferència (apathía) resultant ens porta

Llavors, es transforma la manera de veure el món i relacionar-se amb la realitat en comprendre que “res és més”

per alliberar-se de la inquietud i assolir la serenitat d’ànim (ataraxia)

guardar silenci (aphasía)

i l’adhesió a qualsevol doctrina filosòfica (denegació),

per tant, s’ha de suspendre el judici (epokhé)

Després d’examinar curosament totes les proposicions (sképsis) i fer tot el possible per trobar un criteri de veritat

descobrim que no hi ha cap argument o veritat que es puguin considerar segurs o definitius

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics

Pàg. 113

II. La praxis escèptica• Necessitat d’unes certes guies per viure: ètica del sentit comú• La vida pràctica s’ha de regir per les següents quatre regles (Sext

Empíric):1. L’experiència de la vida (les tradicions de les lleis i els

costums)2. Les indicacions que la naturalesa ens dona mitjançant els

sentits3. Les necessitats del cos4. Les regles de les arts

• En conclusió, cal “Seguir les aparences dels fenòmens” (empirisme)

IV. Valoracióa) Positiva

Combat el dogmatisme ja que obliga a les altres escoles a revisar els seus arguments (encara que, curiosament, no fa crítica de si mateixa)

b) NegativaAugmenta l’irracionalisme, l’abandonament de la investigació

científica i l’apropament al misticisme

3. La ciència alexandrinaPàg. 114

I. Caràcters generalsa) Biblioteca (amb més de mig milió d’exemplars) i centre

d’investigació científica impulsat per Ptolomeo Soterb) Abandonament de l’ intent de crear sistemes filosòfics generals,

especialització del saber i separació de la ciència de la filosofiac) Allunyament de la mentalitat religiosa (que posava límits a la

investigació científica)d) Va haver un gran desenvolupament però només de l’aspecte

teòric. Per què?:1. Consideració superior del coneixement teòric (theorein) sobre

la seva aplicació pràctica (techné)2. No hi havia necessitat de noves eines o màquines que fessin

les tasques ja que per això ja hi havia esclaus

3. La ciència alexandrinaPàg. 114

II. RepresentantsA. Matemàtica

• Euclides: els “Elements” model de sistema axiomàtic – deductiu

• Arquímedes: aplicació de la matemàtica a la mecànica, valor de l’experimentació

• Hipàtia: matemàtica i astrònoma, directora de la biblioteca - museu

B. Astronomia• Aristarc de Samos: primer sistema realment heliocèntric.

Mesura les distàncies del Sol i la Lluna• Hiparc, Apoloni i Ptolomeo: geocentristes, desenvolupen el

sistema epicicle – deferent per poder fer millors prediccions• Erastòstenes: matemàtic i geògraf mesura la circumferència

terrestreC. Medicina

• Heròfil, Erasístrat i Galè: disseccions humanes, anatomia i fisiologia del sistema nerviós, vascular, etc. José Vidal González

Barredo