2

Agraïm totes les col·laboracions i suport detots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicacióexpressen únicament l’opinió dels seus autors

ImprimeixTirrena S.A.

Col·laboradors

Ignasi AlonsoFrancisca ArtiguesBartomeu FontcubertaMarc PerisGuillem RossellóAndreu ServerFrancesca Suau

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098www.mundofree.com/iessantanyi

Fes arribar les tevescol·laboracions a la bústia del

centre o bé atentol@sabaula.com

CorrectorSebastià Coves

Cap de fotografiaMarc Peris

Candidats electes:

Professors:Margalida Caldentey,Margalida Bonet,Tomeu Sitjar i Xisco Obrador.Pares i mares:Maria Magdalena Muntaner.Alumnes:Maria Ginard i Óscar Lorenzo.Personal d'administració iserveis:Baltasar Burguera.

NOVA JUNTA DIRECTIVA DEL'AMIPA

Directiva

A partir de l'assemblea general de l'AMIPA que es va celebrar el passat dia 10de novembre la junta directiva de l'associació queda constituïda amb elssegüents pares i mares:Margalida Montserrat, presidenta; Miquela Bover, vice-presidenta; Rosa Bauçà,tresorera; Glòria Manresa, secretària; Vocals: Lucia de las Heras, encarregadabus batxiller; Joana Ferrer, representant al Consell Escolar, Mari Luz Altea iPaula Milagros González.

Gràcies per col·laborar amb l'Institut i ànim!

CONSELL ESCOLAR

Adrià Alonso, Maria Antònia Barceló,Pere Bonet, Toni Bordoy, GonzaloCalado, Maria Cànaves, Diana Carrera,Antònia Carretero, Toni Tomeu Clar,Sarah del Ojo, Hassan del Valle, JessiDomínguez, Souard El Bachiri, PilarEspinosa, Tomeu Estelrich, RocíoFernández, Àngela García, DaniGuiscafré, David Juàrez, Andreu Julià,Elena López, Lorena Martínez,Estefanía Melendo, Emmanuel Méndez,Patricia Montano, Cristian Montoro,Cristina Morlà, Joan Miquel Nevado,María Ángela Ortiz, Jéssica Pestana,Rafel Ramos, Joan Rigo, MariaMagdalena Rigo, Pep Rigo, JohannaRodríguez, Rocío Romero, MaríaSánchez G., María Sánchez P., SaraSchaffner, Francesc Joan Serra, CristinaSimarro, Francisca Simarro, Àlex Urda iels alumnes d’IP

OPINIÓ 3

INVENTARIAndreu Server-MasDesembre. Mes per passar comptes. Mes per inventariar, debell nou, la vida. A la televisió, a la ràdio, als diaris i a lesrevistes el bombardeig de notícies, que han protagonitzatl'any que tot just acaba, és incessant. Un novell calendari ésa punt d'encetar-se. Amb quin vertigen se succeieixen elsdies, quan sembla que era ahir que el nou mil·lenis'instal·lava en la història personal de cadascú! Cinc anysdesprés, res remarcable. Els extraordinaris auguris delsvidents no han deixat de ser pura farsa, un reality showafegit. Però, ben mirat, a nosaltres això de fer balanços peraquestes saons no ens lleva gaire la son. Ja sabem que elsnostres dies fan el pes de bon de veres en arribar el mes dejuny. Encara quealguns prefereixensubstituir l'inhòspithivern pel càlid estiu iesperar el setembreper veure si la collita hadonat bon fruits. Enqualsevol cas, com queno ens podemsostreure de la realitat il'anunci del Freixenetens fa brindar tan sivolem com si no,també jo he decidit ferbalanç. I mira per on; ales primeres de canvi,em sobta tot un estolde significants que, en deturar-me en el seus significats, sentun exèrcit de formigues disposat a enfilar-se estòmac amunt.Irak, Palestina, Txetxènia, Haití, Guantánamo, Costa d'Ívori,Libèria, Afganistan, presó, integrisme, racisme, fam, sida,noma, immigrant, indigent, hostatge, dictador, yihad,pornografia, drogoaddicte, prostitució, ciment, corrupció,explotació, mentida. L'allau és enorme i com que les mevesparaules són minses em permet la llicència d'acudir alspoetes, a veure si en els seus versos hi trob un poc de llum.Sense gaire treball m'acudeix un poema i un llibre en què elseu autor, Miquel Martí i Pol, repassava els esdevenimentspersonals i col·lectius d'ara fa cinc anys. Llavors, com ara, totera gris i previsible, com si d'una repetició cinematogràfica estractàs. El poema en qüestió es diu "Bloc de notes" i el llibre,LLlliibbrree ddee lleess ssoolliittuuddss. Martí i Pol, el poeta del poble,estimadíssim, llegidíssim i entranyable, ens va deixar ha fetun any el passat onze de novembre. Ell ha estat un exempleconhortador els dies que vivim. Des de la seva malaltia -patia d'esclerosi múltiple i va romandre més de trenta anysen una cadira de rodes- va saber encarar la vida amb valentiai dignitat. Lluny de recloure's en si mateix, mitjançant les

seves paraules va transcendir el seu impediment i va tractarels patiments i els goigs de la vida com un ciutadà més. Elresum d'aquell any de 1997 no difereix més de dosmil·límetres d'aquest nostre 2004. Ni més de tres de cadauna de les anyades que ens hi ha portat. En homenatge almestre poeta, i volgudament a l'atzar, intentaré lligar algunsdels versos més memorables del llibre esmentat perquè, alcap i a la fi, la memòria és l'únic que servam i convé noperdre-la mai i fer-la recordar a qui ha tengut responsabilitaten la seva edificació. Més avall pots llegir l'experiment.TToott ééss ccoomm sseemmpprree,, ggrriiss ii pprreevviissiibbllee:: // ppeeddòòffiillss,, mmaaffiioossooss iiccoorrrruupptteess // eemmpplleenneenn ggaaiirreebbéé ttoott eell ddiiaarrii // ssaallppeebbrraatt

dd''aacccciiddeennttss ii aallttrreessccaattààssttrrooffeess // NNii eellss ppiittssddee llaa SSaammaanntthhaa nnoo eemmttrraassbbaallsseenn.. // LLaahhiissttòòrriiaa ééss vvuullggaarr ddee ttaannssaabbuuddaa // DDiissmmiinnuueeiixxeennlleess lllliisstteess dd''eessppeerraa //ttaanntt ccoomm eellss iimmmmiiggrraannttssffoorraaggiittaattss // ddeell tteemmpplleeoonn pprrootteessttaavveenn,, aa PPaarrííss// AAccuummuullaarr ddiinneerrss ééssmmééss qquuee uunn ddrreett // llaaggeenntt ccoomm ccaall hhooccoonnssiiddeerraa uunn ddeeuurree //AAqquueesstt pprriinncciippii nnooll''hhaann eennttèèss mmaaii // nnii eellssppooeetteess nnii eellss ppoobbrreess //

TTiinncc llaa mmàà eessqquueerrrraa ppeerr aattuurraarr eellss ccooppss // ii llaa mmàà ddrreettaa ppeerreessccrriiuurree vveerrssooss // ((......)) TToott ééss pprroovviissoorrii:: // jjoo,, eellss qquuee eemmccoonneeiixxeenn ii eellss qquuee nnoo eemm ccoonneeiixxeenn // ((......)) IInnvvooccoo eellss ddééuuss //ii eellss ddeemmaannoo cclleemmèènncciiaa ppeerr nnoo ffeerr-mmee // ssuuppoorrttaarr aa mmii mmaatteeiixxmmééss ddeell qquuee ppoott // ccoonnssiiddeerraarr-ssee ddiiggnnee ii nneecceessssaarrii // CCoonnsseerrvvooeennccaarraa ll''hhààbbiitt ddeell ssiilleennccii // ddee qquuaann vviivviiaa tteemmppss mmeennyyssssoorroolllloossooss // ii eerraa ffeelliiçç sseennssee ssaabbeerr-hhoo ((......)) // MM''eexxccllooccttoossssuuddaammeenntt ddee ll''aallddaarruullll // EEmm qquueeddoo aammbb eell nnoo-rreess ddeellssmmeeuuss ppooeemmeess // DDee ttaann vveellooçç aaqquueesstt mmóónn nnoo eemm ccoommmmoouu //TToott ééss ffiiccttiiccii,, ppeerròò ddooll ppeerrqquuèè // ll''eessppaaii ppeerrdduutt eemm ffaa mmééssvvuullnneerraabbllee // II jjoo qquuèè ssoocc ssiinnóó eell rreebbuuff ddee mmii // qquuee ppuuggnnaaiinnssaattiissffeett ppeerr rreettrroobbaarr-ssee // ii eessccrriiuu,, ppeerrdduutt eennmmiigg ddeell ggrraannddeessoorrii?? // HHii hhaagguuéé uunnaa pprriimmaavveerraa iinneessppeerraaddaa //MM''eessggaarrrriiffaa ppeennssaarr-hhii.. JJoo vvaaiigg vviiuurree-llaa!! // FFaarréé ll''eessffoorrçç ddeemmaanntteenniirr-mmee ddrreett ((......)) -ccaarr nniinnggúú- nnoo eessttàà lleeggiittiimmaatt ppeerreevvaaddiirr-ssee // ii eemm ffaarréé nnoouuss ffoorraattss aall cciinnttuurróó // DDeell ddeessaammoorrqquuee eemm rroonnddaa,, aallggúú,, lllluunnyyàà // ccoomm ll''uullll rreemmoott ddeell tteemmppss,, sseenn''aapprrooffiittaa // TToott ééss ddeebbaaddeess ((......)) // NNoommééss uunn ccooss ddee ddoonnaaeemm ffaa ffeelliiçç // ii aarraa eell ddeessccrriicc ttaannccaanntt,, ssoolleemmnnee,, eellss uullllss //EEssppeerroo eell llllaammpp qquuee mm''hhaa ddee rreeddiimmiirr // AA ppoocc aa ppoocc,, eemmppoossaarréé ddeemmppeeuuss // SS''aapprrooppaa eell ggrraann mmoommeenntt.. HHoo ddeeiixxoo ttoott..

Les aagulles ddel BBig BBen mmarcaran, uun aany mmés, lla ccita.

OPINIÓ4

D’abusos n’hi ha hagut sempre, però malauradamentalguns esdeveniments que recentment han aparegut alsmitjans de comunicació han fet reviure, de fet no hadeixat d’existir mai, la qüestió de l’acossament a les aules.D’una manera o una altra sempre hi ha hagut el “viu” dela classe que es dedica a intimidar els companys peramagar les seves pròpies febleses.Tot pot començar per una innocent (o no) retreta d’unasingularitat, posar un malnom i anar passant de formagradual a altres actes més greus.Amb un esforç mínim tots podem visualitzar la imatged’un acossador típic (amb rostre, nom i llinatges) i d’unavíctima. Fins i tot ens podem veure reflectits en qualsevold’aquests dos rols. La qüestió és si ens hem de resignar aconviure amb aquesta xacra fins que apareguem als diariso si hi ha alguna manera possible d’eliminar-la. Laresposta és més que evident. El que no és tan evident éscom aconseguir-ho. Intentem doncs fer algunes petitespasses: conèixer el problema per tal de detectar-ho d’horai trobar algunes pautes d’actuació (tant si sou alumnes,com pares o professors).

BULLYING, EL FANTASMA CANVIA DE NOMBartomeu Fontcuberta

El maltractament entre iguals (bullying) és definit per Dan Olweus (1983) com una “ccoonndduuccttaa ddeeppeerrsseeccuucciióó ffííssiiccaa ii//oo ppssiiccoollòòggiiccaa qquuee rreeaalliittzzaa uunn//aa aalluummnnee//aa ccoonnttrraa uunn//aa aallttrree//aa,, eell qquuaall eessccuullll ccoomm aa vvííccttiimmaa ddee rreeppeettiittssaattaaccss.. AAqquueessttaa aacccciióó,, nneeggaattiivvaa ii iinntteenncciioonnaaddaa,, ssiittuuaa llaa vvííccttiimmaa eenn uunnaa ppoossiicciióó ddee qquuèè ddiiffíícciillmmeenntt ppoott ssoorrttiirr-nnee ppeell sseeuuss pprrooppiissmmiittjjaannss.. LLaa ccoonnttiinnuuïïttaatt dd’’aaqquueesstteess rreellaacciioonnss pprroovvooccaa eenn lleess vvííccttiimmeess eeffeecctteess ccllaarraammeenntt nneeggaattiiuuss:: ddeesscceennss ddee ll’’aauuttooeessttiimmaa,,eessttaattss dd’’aannssiieettaatt ii ffiinnss ii ttoott qquuaaddrreess ddeepprreessssiiuuss,, ccoossaa qquuee ddiiffiiccuullttaa llaa sseevvaa iinntteeggrraacciióó eenn eell mmeeddii eessccoollaarr ii eell ddeesseennvvoolluuppaammeennttnnoorrmmaall ddeellss aapprreenneennttaattggeess..”

ManifestacionsHa de quedar clar que els maltractaments no han de sernecessàriament bufetades. Hi ha un maltractament repetitcontra l’agredit i, el que és també greu, el nombred’agressors pot anar creixent. A ningú li agrada posar-sede la part del que rep.Les formes més característiques són:

Maltractament físicIndirecte: amagar, robar o espatllar coses.Directe: pegar, amenaçar amb armes,...

Maltractament verbalIndirecte: parlar malament d’algú fer córrer

falsos rumors, ...Directe: insultar, posar malnoms,...

Exclusió socialIndirecta: ignorar, anorrear,...Directa: no deixar participar en activitats, ...

Maltractament mixtAmenaçar per intimidar, xantatges,

assetjament sexual,...

Com el detectam?Podem identificar doncs cinc característiques típiques:

L’agressió pot ser física, verbal o relacional.Hi és evident un abús de poder.La víctima no ha provocat explícitament l’agressor.Els abusos són reiterats.L’agressor actua amb una planificació prèvia de cara a

la galeria.

L’inconvenient principal en la detecció d’aquest tipus deconductes és que generalment passen desapercebudes alsobservadors adults (família i professorat). Però són prouconegudes entre l’alumnat. Per una part, l’agressor té més

OPINIÓ 5

que assumit que està violant les normes de convivència(de fet és el que alimenta el seu comportament antisocial)i l’agredit no té cap interès per fer públiques les seves“preteses” mancances.Un risc afegit és que en la seva autodefensa l’acossatprengui represàlies. I, com que creu que té “dret” a fer-ho,no se n’amaga gens. Això fa que encara hagi de serrecriminat per la seva conducta, cosa que el deixa encaramés indefens.Val la pena recordar que tots els protagonistes d’aquestsfets (acossadors i acossats) es veuran afectats en el futur.Possiblement ambdós es convertiran en personesviolentes un per mantenir el seu rol de “dur” i l’altre perno tornar a caure en preteses “febleses”. Per tant val lapena esforçar-se per aturar aquesta roda.

PerfilsEvidentment cada situació és un cas d’estudi en si mateixa,però a grans trets podem tipificar els personatges implicats.

L’agressorPredominantment dominant, amb personalitat

antisocial.Predominantment ansiós, amb una baixa

autoestima.Les víctimes

La clàssica. Físicament dèbil, es queixamanifestament de les agressions (cosa quereforça les actituds de l’agressor), ambpoques habilitats socials.

La provocadora. Elements hiperactius, ambdiferència física (ètnia, cos, alçada,vestit,...) o maneres de ser o de pensarpròpies.

Agressors-víctimesD’una banda són victimitzats però alhora en

victimitzen d’altres.

En nombresHi ha estudis que reflecteixen les dades següents:

Més del 9% dels enquestat es declara víctima d’accionscontínues.

Un 9% es reconeix autor d’aquest tipus d’accions.El 3,5% es declara víctima i victimitzador.

Referent al tipus d’agressió, els enquestats reconeixenEl 10,5% haver rebut agressions verbalsEl 5,6% que han dit mentides sobre ell o l’han fet quedar

malamentEl 2,4% ha rebut cops i empentesEl 1,3% haver patit robatoris i destrossesEl 0,6% haver rebut amenaces per fer coses que no faria

Aquestes dades, amb més o manco variacions, són fàcilmentextrapolables a qualsevol centre del nostre entorn i han de fermoure alguna cosa.

Acossament a l’acossamentNomés hi ha una manera d’enfrontar-nos a aquestproblema, i és l’estreta col·laboració entre tots elselements implicats: professors, pares i alumnes.

Per part dels alumnesFer saber l’existència d’aquestes conductes. Tant si sou

els acossats, els acossadors o espectadors. Si nodeis res, d’una manera o una altra, estau ajudant afer que el problema es faci més i més gran.

Els acossats no heu de tenir por de denunciar el fets.Els acossadors heu de ser prou valents per rectificar i

mostrar a la resta de companys que sou proumadurs.

Els espectadors, si no deis res i compartiu elsacossaments, estau essent còmplices de laconducta errònia dels vostres companys.

Per part dels professors, a més de les tasques pròpies delprocés d’ensenyament-aprenentatge:

Detectar els casos d’abusos per poder posar enfuncionament estratègies conjuntes amb lesfamílies.

Rebre informació i formació sobre resoluciód’aquesta casta de conflictes per tal de detectar ieliminar els incidents en els seus inicis.

Per part dels paresMantenir unes bones relacions familiars. Resoldre

sense violència (física o verbal) els conflictesfamiliars.

Parlar amb els fills. O bé, principalment, escoltar-los.L’heu d’ajudar a aprendre a reflexionar. Pensauque l’autoconfiança és una eina de defensaimportant.

6 OPINIÓ

Bibliografia

Olweus, Dan, (1983). Low school achievement andagressive boys. En D. Magnusson y V. Allen (Eds.). Humandevelopment. perspective. New York: Academic Press, pàgs.353-365.

Collell, J., Escudé, C. (2003). L’educació emocional. Traç,Revista dels mestres de la Garrotxa, any XIX núm 37, pàgs. 8-10.

Jordi Collell i Carme Escudé (2002), La violència entreiguals a l’escola: El Bullying,Àmbits de Psicopedagogia, 4, febrer 2002, pàgs. 20-24.

A internetJordi Collell i Caraltwww.xtec.es/~jcollell

Informe del Defensor del Pueblowww.defensordelpueblo.es/informes/espec99/

Informe Delors. Informe a la UNESCOXXI www.unesco.org

Pope, A. (2000) www.aboutourkids.org/articles/bullies.html

Vetllar pel seu creixement emocional per tal quepugui interpretar els seus sentiments i els d’altrespersones.

Controlar els missatges que li arriben (televisió,cinema, videojocs,...). No s’ha de voler prohibir,sinó que s’ha de ser crític amb aquests missatgesi oferir-li alternatives vàlides.

Proposar-li, o col·laborar amb ell, en alguna afecció.L’ociositat a vegades és mala consellera.

Implicar-se en la seva educació escolar. Mantenircontactes amb el centre. Recolzar les accionsconjuntes, des del propi procés d’ensenyament aestratègies puntuals.

Acompanyar els fills en el seu procés de creixement ésresponsabilitat dels pares. Evidentment, amb tota l’ajudaque els sigui necessària.

L’educació emocionalDes de sempre, a l’escola s’han prioritzat els aprenentatgescientífics i tècnics, bandejant els sentiments i les emocions.Avui dia queda ben clar que molts problemes tenen l’origenen aquest àmbit. Així ho afirmava fa temps l’informe Delors(Unesco, 1998).Aquest informe fonamenta l’educació d’aquest mileni en quèestam en quatre pilars:

Aprendre a conèixer. Aprendre a aprendre.Aprendre a fer. A afrontar diferents situacions de la vida

quotidiana.Aprendre a Ser. A tenir autonomia i respecte personal.Aprendre a conviure.

Els impulsos i la motivació per aquesta educació integral lihan d’arribar indefugiblement de tots els entorns on esmogui: la família, els centres escolars, els centres d’esplai,...

L’agressor oo aagressors: iinicien ll’agressió ii een pprenen ppart aactiva.Els sseguidors: nno ccomencen ll’agressió pperò een pprenen ppart aactiva.Els ppartidaris: nno pprenen ppart aactiva pperò rrecolzen ll’agressiómostrant ccert ggrau dde ssuport oobert oo bbé mmostrant lla ssevaconformitat oo qque eels aagrada. Els eespectadors: ppretenen nno pprendre pposició. AAdopten ll’actitud ““elque ssucceeix nno éés eel sseu aassumpte”, een uun iintent dde nneutralitat.Els ppossibles ddefensors: nno eels aagrada ll’agressió ii ppensen qquecaldria aajudar lla vvíctima, pperò nno hho ffan oo nno ssaben ccom ffer-hho.Els ddefensors: nno eels aagrada ll’agressió ii aajuden lla vvíctima oo hhointenten.

OPINIÓ 7

De víctima a botxí:Carlos 14 anysEls seus pares el varen canviar decol·legi perquè no treia bones notes,els nins es ficaven amb ell. El pitjorera suportar les befes a la sevagermana, amb problemes de retardmental. En el nou col·legi, el jove noes va alliberar dels seus agressors.S´apropaven fins a la porta del noucentre i li varen aferrar xiclets per totel cos. El jove va deixar d´anar alcol·legi sense que els seus pares hosabessin, però va tenir un accident ies va rompre la cama. Va tornar alcentre, va optar per utilitzar lescrosses com un arma per pegar a quiel molestès. Això va agradar als seusperseguidors; ells mateixos el varenacceptar en la colla d´immediat.Carlos va veure en la violència la sevaúnica sortida.

BULLYINGElena López, 1r Batx A; Johanna Rodríguez, 1r Batx B

Quan l’agressor és el teu company de classe.

Tancada en el bany:Lucia 5 anys Era acossada amb freqüència per unaaltra companya de sis anys perquè lidonàs el menjar que cada dia lipreparava la seva mare. Quan lapetita es negava, era tancada en elbany del col·legi mentre que altres lavigilaven i l´amenaçaven que liocorreria qualque cosa pitjor si hocontava. La mare de Lucia va notarque la seva filla estava molt nerviosai que es trobava molt tensa, en sortirde classe estava sense dir res.Això va suposar després que la ninade sis anys que maltractava Lucia eraa la seva vegada víctima demaltractaments per part del seugermà que era deu anys major queella.

Segons s'ha publicat recentment, un 48% dels escolarsespanyols suporten burles, altres reben pallisses. Aquestcalvari diari es coneix com "bullying" i ha possat en alertaa pares i professors.Pensam que la societat en la qual vivim està cada vegadapitjor, però això és gràcies a l'educació dels pares, perquèpensam que els nins necessiten una base, és a dir, unspares que es preocupin de l´educació dels seus fills i nodeixar-los a la seva sort, és a dir, que facin el que vulguin.

Pensam que si un nin que ha estat maltractat de petit, ellen ser adult serà maltractador i hi ha casos en els que elsnins petits ja maltracten amb l' exemple de la nina de cincanys "Lucia," que més avall llegireu, queda ben clar. “Lanina que maltracta Lucia, a la vegada, era maltractada pelseu germà major que ella”.Per això hem de trobar una solució a aquest problema tantgran, perquè això deixarà marca a tots els nins maltratats.Aquesta és la nostra opinió, ara tu decideixes la teva.

El suplement del Diario de Mallorca, El Semanal de 17 d'octubre, donava testimoni de casos de nins maltractats encol·legis pels seus companys. Vet aquí els exemples

Pànic al pati:Roberto 12 anys En lloc de sortir al pati a jugar eltemps de l'esplai, Roberto es queda aclasse per por a Ramon. El directordel col·legi li ho havia aconsellat així.Roberto tenia por, no havia confiaten els seus pares perquè va tèmer queel seu pare l´anomenàs "maricón". Elseu acossador l´havia destruït elmaterial escolar. Però el pitjor vasucceir quan el varen empènyer finsal bany, li varen treure la ropa i elvaren tancar despull, sense podersortir, tan sols per treure-li unsquants euros. Quan el varen trobar,Roberto no va dir res. Aquellamateixa nit va ser ingressat en unhospital per un "shock" emocional.Roberto no ha tornat al col·legi, tépànic de sortir de casa, està entractament psicològic.

8 OPINIÓ

Segons la meva opinió, i crec que la de tots, la societat haevolucionat prou a mesura que han passat els anys, peròcrec que no està suficientment oberta a segons quinstemes, entre ells, el de la sexualitat, el qual avui dia encaraés un tema "tabú" per a la majoria de nosaltres, tant per alsadults, com adolescents i sense cap dubte per als ancians,ja que ells normalment tenen un pensar més antiquat.

Jo crec que els adults, especialment els pares, mestres ieducadors en general, com que tenen més experiència quenosaltres en tots els àmbits, gràcies a la diferència d'edat, ials problemes i circumstàncies que han hagut de passar alllarg de la vida, haurien d'informar-nos més, concretamentsobre aquest tema, perquè crec que han canviat els tempsi que no s'hauria de tenir temor de res, que ara no és igualque abans, hi ha moltes diferències, abans no hi havia tantallibertat com ara,...El que a mi m'agradaria que succeís (el que he explicatanteriorment) encara no és possible a la nostra societat icrec que a cap, perquè existeixen moltes opinions enversd'aquest tema. A continuació esposaré tres dels diferentspunts de vista que la societat pot tenir o agafar sobrel'educació sexual:

1. Hi ha gent que pensa que la millor educació sexual ésl'absència de qualsevol classe d'aquesta educació.Damunt aquesta opinió jo crec que les persones que diuenaixò donen una mala educació als més petits. El méscorrent, segons el meu punt de vista, és que les persones

LA SEXUALITAT S'HA DE PARLAR SENSE POR

María Sánchez, 1r Batx A

amb responsabilitats educatives creguin que l'educaciósexual és necessària per a tots, encara que la majoria d'ellsactuen com si pensassin el contrari i procuren defugird'aquestes qüestions, perquè no es troben preparats perparlar-ne o per vergonya, cosa que no entenc perquè ésuna cosa natural!!He de recordar que l'educació sexual no és només sexe,sinó que és l'educació per a la vida i que és dona a tot arreu,a la família, (des del moment de la concepció de l'infant) alcarrer, a l'escola,... per això dic que és imprescindible.L'educació sexual pretén l'equilibri de les forces internes, itambé l'harmonia amb l'exterior. L'educació de què parlamés l'aprenentatge de la vida.

2. Després també hi ha els que pensen que aquest tipusd'educació és necessària, però que s'ha de donar dins uncontext religiós o moral, és a dir, que el sexe hauria d'estarlimitat al matrimoni, a l'amor i a la procreació i que nos'hauria d'utilitzar per satisfer les necessitats humanes (lesnostres necessitats sexuals).La meva opinió sobre aquest punt de vista és que crec quela gent no hauria de pensar així, ja que per una banda teniml'amor i la procreació i per una altra el sexe, encara que lestres coses vagin unides en una parella, que hi pot haversexe sense amor (l'anomenat, "aquí te pillo aquí te mato")i sexe amb amor (el qual es produeix quan una parellaestable), això no lleva que jo estigui més a favor demantenir relacions sexuals quan existeix el sentimentd'amor.No hi estic d'acord, encara que respect l'opinió, amb lespersones que pensen que abans de contreure matrimonino pots o no has de mantenir relacions sexuals per nofaltar a la teva religió, crec que no s'ha de mesclar la religióo la creença amb el sexe o l'educació sexual. Tu pots sermolt creient i mantenir relacions sexuals sense amor oautosatisfer les teves necessitats personals, que no per feraixò significa que ja no creus en Déu o que no segueixesles normes de la nostra religió, a més pens que mantenirrelacions sexuals abans de casar-se és una de les maneresde conèixer la persona amb la qual desitges passar la restade la teva vida. I per acabar dic que, per tant, crec quel'educació sexual no s'ha de basar o donar només dins uncontext religiós, sinó també dins uns altres àmbits.

3. Una altra part de la societat pot pensar que l'educaciósexual és innecessària, perquè el que necessitam saber ja hoaprenem de forma espontània al carrer, a través de lesdiferents relacions que tenim i, en general, ambl'experiència que ens proporciona la vida.Jo pens que aquesta posició tampoc no és la correcta, ja

OPINIÓ 9

que l'aprenentatge que s'adquireix deforma espontània al carrer, a latelevisió,... pot estar carregat d'errors,perquè la gent ho manipula tot i enspot arribar una informació falsa.Aquests són alguns dels diferentspunts de vista que la gent pot agafar.

La meva opinió en general sobrel'educació sexual és que crec quenomés és informació i que no s'ha deveure com una altra cosa que comuna informació com qualsevol altra.En teoria, no s'hauria de distingir del'educació general, però ho fem. Ambaixò no vull dir que l'educació per auna sexualitat humana és una part del'educació general, sinó que ésl'educació de l'home, per això crecque no s'hauria de començar al'adolescència, sinó a la primerainfància. No obstant això, reconecque en el moment de l'adolescènciaés quan les forces contradictòriespresents des de l'inici de la vida hande trobar l'equilibri i els problemes esfan més presents.Crec que no s'ha de tenir vergonya alparlar d'aquest tema amb els altres, ique s'ha de tractar obertament, ja queés una cosa natural.També he de dir que la sexualitat és laque estructura la personalitat humanai que no la podem considerarseparable, per això crec que és tannecessària per a la vida diària comqualsevol altra cosa, que no l'hem dedeixar de banda i que no és menys

important que les altres, fins i tot pucarribar a dir que és més importantque algunes informacions que se'nstransmeten al llarg de la vida que enrealitat no ens serveixen per a res. Jopens que si els nostres pares,germans, professors,... ens contassinles seves vivències en l'àmbit sexual isi ens contassin tota la informacióque ells tenen i la correcta, seria mésfàcil per a nosaltres posteriormentparlar-ne amb els nostres fills isobretot, ens evitarien molts deproblemes als adolescents que devegades se'ns podrien presentar i quetal vegada no sabríem com resoldre osuperar per la falta de recursos oinformació, com la SIDA, l'apariciód'embarassos no desitjats,... Pens que,d'això, els adults no en sónconscients o no ho volen ser, peròcrec que si els més gransreflexionaren sobre el que he dit joanteriorment dels problemes quese'ns poden presentar, i si de veritatels importam, ens donarien lamàxima informació que saben, ja quela majoria dels nostres pares, per nodir tots, el que volen és el millor per anosaltres, ells desitjarien que no se'nspresentassin ni la meitat delsproblemes que ells han hagut desuperar anys enrera.Finalment, he d'afegir que crec quel'objectiu de l'educació sexual ésnomés ajudar les persones a viure lapròpia sexualitat d'una manera sana.

LES NOVESTECNOLOGIESENS TORNEN

VELLES

Bartomeu FontcubertaEn ple segle XXI el nostre centreencara viu ancorat en el passat.Tenim una dotació informàtica queno es revisa des de fa anys degut a laforta inversió que això suposaria, ique, per tant, no pot assumir elcentre.Era, sens dubte, una situacióconeguda però que va quedar palesaquan, en una "fallida" rutinària, altaller ens varen dir que no estrobaven peces.Per afegitó, a més dels ordinadorexageradament lents, estan moltsol·licitats. Als professionals delcentre ens toca a 1 ordinador per acada 15 professors. I els alumnes elshem de tenir amb deu ordinadorsdins un aula de 9 m2.Un altre punt conflictiu és lavelocitat de la connexió a Internet.Aquesta és més lenta del que seriad’esperar per l’ample de bandacontractat.El treball en aquestes condicions, amés de davallar la productivitat,deixa els ànims bastant baixos ja queno es veu un rendiment real de leshores treballades. Cosa de la qualsom testimonis a la redacció deTéntol.Per posar-hi remei s'ha elaborat uninforme, que ha estat aprovat pelClaustre i pel Consell Escolar.Aquest es remetrà a Conselleria pertal que es facin càrrec de la situació.

10 OPINIÓ

És preocupant el gran nombre de gent que mor avuidia en accidents de trànsit. La Direcció General deTrànsit cada vegada s'hi posa més fort amb aquestproblema, principal factor de la mortalitat a Espanya.La majoria de gent pensa que com que són els altres elsque tenen accidents, ells no en tendran. Tot ésprobabilitat, però el grau de probabilitat, segons elconductor, serà major o menor.Si sortim al carrer, sempre és la mateixa història, elcotxe que pita, l'altre que insulta, un cotxe que treu elmorro, un altre que no posa l'intermitent... i, de cosesd'aquestes, podria omplir-ne pàgines.Heu pensat mai en la mort? Sincerament no crec queno hi hagi ningú que encara no ho hagi fet dels quellegeixen aquest article. Pensar en la mort ens dóna a lamajoria una sensació de vertigen, ja que la nostra mentno és capaç d'imaginar el fet de no estar viu. Encara hiha gent que ve a classe amb moto sense casc, oprofessors que segurament 100 metres abans d'arribara l'IES es lleven el cinturó de seguretat. Què passaria sien aquests darrers 100 metres tenim un accident? Apart de tenir un bitllet per a la loteria de la mort,podem sofrir lesions incurables, que ens podendestrossar el resta de la nostra vida. Fins aquí totssegur que opinareu que això que dic aquí és el típic quesolen dir la gent gran i que molts no escolten però,pensau un moment en la vida real. Els joves per

SOBRE ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT

Cristian Montoro, 2n Batx. B

exemple, la secció masculina en concret, molts vansense casc i la majoria es dedica tot el dia al trucatgede les seves motos. Si els demanes per què no duencasc, la majoria o diu que és per no despentinar-se, operquè el casc és incòmode. Això es cert, però us heuimaginat mai diferents als altres?, si us sentiu bé ambel vostre físic, molt bé. Però què passaria si per no durel casc la cara us quedava desfigurada. Entrar a unadiscoteca i que tothom et miri amb cara de riure, d'oio de pena (segons cada persona) no és molt agradable,la veritat, i a més que si aquesta persona et parla, moltsni el miraran a la cara. Causa d'això també són elsfamosos trucatges, que tot i els anys que duc conduintmoto encara no he entès. Per què la gent intenta queles motos corrin més? Si ho demanau a una personaque es dedica en aquest tema, us contestarà, que percórrer més (òbviament), o una altra resposta típica ésperquè així criden més l'atenció a les noies. Però quinsentit té córrer tant? Perquè jo crec que si de veritatvols impressionar algú amb la teva moto és milloraturar-s'hi o anar lentament perquè les "suposadesnoies es fixin" i no passant com un coet perquè no etvegin. Cadascú té els seu propis gustos i això no hodiscutesc, però l'únic que es guanya corrent són laprovocació d'accidents, i que les persones a qui esvulgui impressionar et qualifiquin de "flipat".

Exemples així passen molt sovint, i no just sofreixenels perjudicats, sinó també els del voltant. No fa molt,un accident de trànsit se'n va dur una amiga moltestimada meva. Aquesta amiga meva, no portava elcinturó de seguretat, entrà en coma i més tard ensdeixà. S'hagués salvat si hagués portat el cinturó?Probablement sí, però ara mai ja no ho sabrem.

El fet de ser conductor es una tasca que hem deprendre més seriosament, ja que podem acabar amb lanostra vida i posar en perill la dels altres. No sigueurucs, circulau amb precaució i emprau els sistemes deseguretat, que de vida només n'hi ha una!

OPINIÓ 11

LA SITUACIÓ DELS IMMIGRANTS A SANTANYÍDani Guiscafré, Emmanuel Méndez, 1r Batx A; Jessi Domínguez, 1r Batx BPer a poder escriure sobre aquesttema, hem anat a parlar amb lamediadora cultural de l'ajuntamentde Santanyí, Ássia YousfiAmarouche, que s'encarrega de durels assumptes relacionats amb elsimmigrants del terme.Els immigrants quan arriben aquí,es troben amb bastants problemes.Aquests problemes són el resultatde deixar tot el que tenien (la sevanaturalesa, la seva cultura, la sevareligió, la seva gent, etc…). Entretots els problemes que se'ls creen aldavant, cal destacar el canvid'idioma i la falta d'informació ambla qual arriben.Els problemes s'agreugennormalment, perquè com que lamajoria dels immigrants sónil·legals, tenen por d'acudir aestaments públics, i amb la qualcosa, un problema que tendria fàcilsolució, no se soluciona, pel temordel fet de no tenir papers. Aquestproblema, que en principi era petit irelativament sense importància, esva fent una pilota, i pot arribar a serun gran problema; i tot això, pelsimple fet de la falta d'informació…Els immigrants, malgrat la sevail·legalitat, tenen dret a educacióobligatòria i a sanitat fins al setzeanys, segons la llei 4/2000.Depenent del país o regió de

procedència d'aquests immigrantstendran una o altra formació, que al'hora de cercar feina, serà molt útiluna bona formació. Una personaque tengui poca o simplement notengui formació, tendrà molt difícilaconseguir una feina.A tots aquests problemes, s'hi juntauna mala política d'immigració, queno vigila els contractes que algunsempresaris fan als immigrants, ambels quals els estafen, aprofitant-se dela seva ignorància de cara a lallengua o a l'idioma. És a dir, els

Disseny dd’henna dde nna SSouard EEl BBachiri

ofereixen una sèrie de diners, que alfinal no ho cobren, perquèl'immigrant quan ha firmat elcontracte no sap ben bé què és elque ha signat.La mediadora va voler destacar elfet que als pobles, incloent-hiSantanyí, hi ha moltes cases antiguesdeshabitades, que, si s'arreglàssin,podrien ser habitades pelsimmigrants, baix contracte delloguer. Aquest problema pareixtenir fàcil solució des d'un punt devista extern, però si miram mésprim, hem d'entendre que moltsdels propietaris de les cases, novolen fer-se càrrec de les despesesque comporten les reformes. I ésper això que l'estat hauria d'ajudaruna mica en aquest sentit.Els immigrants solen tenirdificultats per a trobar algú que elsllogui una casa, i a més, quan trobenalgú aquest els dóna una casa que noval ni molt menys els diners queestan pagant per aquell lloguer.Actualment al nostre terme, no hiha una convivència multicultural, ésa dir, els immigrants no esrelacionen amb la gent d'aquí, i aixòés un fet que preocupa lamediadora, ja que per ella seria idealque es fessin activitats conjuntes ique hi hagués un poc més de relacióentre ells.

La nostra opinió:Nosaltres pensam que si un nin està sol,més val que en aquest cas tengui dospares o dues mares, però si es pot donarl'oportunitat que tengui una mare i unpare millor.No és que estiguem en contra delshomosexuals, simplement perquè no ésuna situació corrent i es pot crear untrauma al nin.

Ve de la pàgina 13

Jéssica Domínguez, 1r Batx B1.- Em pareix gent normal i poden serigual de bones persones que la resta.2.- És clar que no!3.- Sí, perfecte. Han de tenir les mateixesoportunitats. No per la seva condiciósexual han de tenir menys drets.4.- També em pareix bé, ben igual queuna altre parella.5.- Els nins són molt dolents, però nocrec que li creïn cap trauma perquè desde petit veurà que són els seus pares i elsestimarà igual.6.- Que m'adoptin!

7.- Em pareix molt bé, perquè si duespersones s'estimen també tenen dret acasar-se i a adoptar per poder formaruna família. Que siguin feliços!

María Ángeles González, 2n Batx A1.- Són persones normals, cada un téles seves preferències sexuals.2.- No!3.- Sí...4.- No, perquè cada nin ha de tenirun pare i una mare.5.- Sí, per part dels nins.6.- Home... sent així… preferesc seradoptada.7.- A mi si es casen m'és igual, peròno estic d'acord que puguin adoptarnins

ENTREVISTA12

P. Quan i per què vos decidíreu servir Déu?R. Des de petit sempre havia volgut ser capellà i per això vaigdecidir entrar al seminari, i em vaig anar entusiasmant fins queho convertí en la meva professió.P. Què vos mogué a anar al Burundi?R. Quan vaig acabar al Seminari, vaig decidir que estava disposata anar allà on m'enviassin. Uns companys em proposaren anaral Burundi i vaig acceptar.P. Quant temps fa que sou a Santanyí ?R. Fa setze anys, quatre d'ajudant i dotze de rector.P. Com és que hi ha tant d'odi entre els hutús i els tutsis,les dues tribus enfrontades del Burundi ?R. És un enfrontament molt antic. Els tutsis sempre s'hanconsiderat la raça superior i els hutús l'inferior ; de fet, el seunom significa "esclaus". Des de fa anys, els hutús intenten tenirels mateixos drets que els tutsis, però els tutsis s'imposen i aixòcrea conflictes. A part, també hi ha problemes econòmics ; aixòés com si, per exemple, a Mallorca es patís fam i vinguessin elsestrangers; la gent lluitaria pel que és seu.P. Per què Déu permet tot aquest mal al nostre món sirealment existeix ?R. No és que Déu ho permeti, sinó que som nosaltres els qui hopermetem, ja que la gent que té no reparteix amb els més

Sebastià Salom, capellà.

"NOMÉS UN 2 % DELS SANTANYINERS ESTANCOMPROMESOS AMB L'ESGLÉSIA"

Sebastià Salom Mas és el rector de la parròquia de Santanyí des de fa setze anys. Nasqué al1944 i ha estat a diferents pobles com el Port d'Andratx, sa Pobla, Inca i, en dues etapes decinc i tres anys, al Burundi. Ha publicat diversos llibres com EEnnttrree ddooss mmoonnss, LLaa nnoovvaa mmeennttaalliittaatt ddeell''eessggllééssiiaa o EEnnttrree ttuuttssiiss ii hhuuttúúss. Els seus hobbys són escoltar música, tocar l'orgue i l'excursionisme.De fet, ha realizat el camí de Santiago en diverses ocasions. Afirma que "el poc temps lliurede què la gent disposa és una causa de la pèrdua de la fe de la gent".

Maria Àngela Ortiz, 1r Batx B; Rafel Ramos, LorenaMartínez, Francisca Simarro, 1r Batx A*

necessitats.P. Si Déu va crear l'univers, qui va crear Déu?R. Els cristians creim que Déu ha existit sempre.P. No pensau, idò, que els arguments dels no creientsestan justificats?R. Sí, com els dels creients. Els creients no poden demostrar queexisteix, però els no creients tampoc poden demostrar que noexisteix.P. Quines són les causes que cada cop fan que la gentassisteixi menys a les esglésies?R. Antigament la gent no tenia tantes coses per entretenir-secom avui dia, i assistia més a l'església, però avui dia, ambl'evolució de la tecnologia i de la ciència, la gent disposa demenys temps lliure i comença a perdre la fe.P. Què ha de fer l'església per posar-se al dia en els tempsque corren?R. Hauria de fer moltes coses, com posar en pràctica tot elproposat al Concili II del Vaticà.P. Donau-nos una receptaperquè Déu escolti aquell que més el necessita.R. No hi ha receptes, Déu ja sap tot el que succeeix. Déu mais'oblida de nosaltres. És com quan un jove se'n va de marxa, elsseus pares sempre pensaran en ell maldament no el cridin; Déusempre pensa en nosaltres maldament no es manifesti.P. Per què l'església dóna l'esquena al matrimoni entrehomosexuals?R. Perquè l'església considera matrimoni la unió d'amor entreun home i una dona que tenguin la intenció de formar unafamília. La unió de dos homes o dues dones no es considerad'amor ni amb plans de formar una família, no es pot dirmatrimoni a una cosa que no ho és. És com si una personadecideix jugar a futbol amb una pedra, o com si es decidís quea partir d'ara el ciclisme s'anomenarà futbol. No es poden dircoses que no ho són.P. Per què l'església no admet altres relacions de parellafora del matrimoni?R. Perquè considera que hi ha d'haver amor vertader en unarelació, no només passar-s'ho bé. A més, si dues personess'estimen per què no s'han de casar? Perquè costa molts dedoblers? Es poden casar perfectament sense gastar massa fentuna cerimònia senzilla.

OPINIÓ 13

P. I per què no accepta l'eutanàsia? R. De la mateixa manera que no acceptal'avortament. Nosaltres no som ningúper llevar la vida a una persona.P. Quin grau de responsabilitat tenenels capellans respecte al fet que lesesglésies estiguin tan buides ?R. Tenen part de responsabilitat, però notota. Ningú vol tenir la culpa, i per aixòsempre la tiren als altres. Sempre hi hauràgent que et posarà l'excusa que no va amissa perquè no li agrada com el capellafa el sermó.P. Que preteníeu amb el programaen què donàveu el bon dia a SantanyíRadio?R. Només saludar els santanyiners icomentar alguns temes, de vegadesreligiosos. Però ara ja fa mig any que noel faig.P. Quina opinió vos mereix el llibrede Jaume Santandreu CCaatteeddrraall aammbbaarrmmaarriis?R. No l'he llegit ni el llegiré.P. Què diríeu als pares que estan encontra que la religió sigui unaassignatura als instituts?R. La religió és una part de la nostrasocietat que s'ha d'aprendre, igual que lahistòria o la geografia, a més ésinteressant saber d'altres religions com lamusulmana o la budista…per anar pelmón. Si la lleven, els que la volenaprendre s'hauran de cercar altresalternatives.P. En un dels vostres articles al Diaride Mallorca, dèieu que els cristianss'han de fer notar ara més que mai,ens podríeu concretar com ha de ser?R. Hem de tenir clar el que volem. Elscristians hi han de ser, però no han dedestacar massa, com a un bon plat, que nos'ha de notar excessivament el gust a sal.P. Per finalitzar, com valoraríeu elgrau de compromís delssantanyiners amb l'església?R. Aproximadament només un dos percent dels santanyiners estancompromesos amb l'església. Un deu percent hi assisteix regularment i la resta nohi participa.

*Activitat realitzada a la matèriaLiteratura Universal.

EL QUE DIRÀ LA LLEISegons el ministre de justícia, JuanFernando López Aguilar, les parelleshomosexuals podran contreure matrimonia partir dels primers mesos de l'any que ve.En tot el món només hi ha dos països onestà permès el matrimoni entrehomosexuals: Holanda i Bèlgica. Així,Espanya es convertiria en el tercer país delmón que regula aquestes unions.Al permetre que els matrimonis entrehomosexuals siguin iguals que elsd'heterosexuals, se'ls permeten drets com lapàtria potestat, la filiació, i l'adopció, és a dir,els homosexuals podran reclamar el seudret a adoptar un fill sempre que demostrinles seves capacitats per poder mantenir-lo icriar-lo a un bon ambient.Però, només es permetrà l'adopció si el nina adoptar és espanyol, perquè quan unaparella d'homosexuals vol adoptar un nin

TENEN DRET ELSHOMOSEXUALS A FORMAR UNA

FAMÍLIA?Rocío Romero, Estefanía Melendo, Gonzalo Calado, 1r Batx B

estranger, ha de ser legal l'adopció perhomosexuals al país de procedència del nin.Malgrat això, el Govern s'esforçarà molt perexplicar aquesta llei a aquells països quetinguin com a preferència Espanya com apaís d'adopció.Aquesta futura regulació, remou lesbarreres que dificulten la igualtat, afavoreixel lliure desenvolupament de la personalitati prohibeix la discriminació per motiuspersonals.A més, cinquanta estudis demostren que nohi ha diferències entre nins de parelleshomosexuals i els de parelles heterosexuals.El que aquesta llei pretén és establir per alshomosexuals els mateixos drets que per aun matrimoni tradicional a l'hora de rebrepensió, administrar una herència, sol.-licitarun crèdit, autoritzar una operació quirúrgicade la seva parella i també, a l'hora de sol.-licitar un fill en adopció.

ENQUESTA1.- Què penses dels homosexuals?2.- Creus que és una malaltia?3.- Et pareix bé que es puguin casar?4.- I que puguin adoptar nins? Per què?5.- Creus que al nin pot patir un trauma?6.- Si es donés el cas de que estiguis a un orfenat, preferiries quedar-hi o ser adoptat per unaparella d'homosexuals? 7.- Què penses de la nova llei que sortirà l'any que ve?

Mireia Miguel, professora de llatí1.- Em sembla normal, cadascú té lesseves preferències sexuals.2.- No crec que sigui cap malaltia, però síque últimament crec que pareix unamoda.3.- Sí, però no entenc per què la gent esvol casar.4.- Poden educar i cuidar als nens igualsque els heterosexuals, fins i tot millor.5.- Els alumnes s'aprofiten de qualsevolpetita diferència per ficar-se amb algú.6.- No es pot contestar a això, jo voldriados pares dignes, no m'importa comsiguin.7.- Es regula una situació que ja existeix.

Passa a la pàgina 11

Joan Rodríguez, 1r Batx B1.- Em pareix molt bé quo ho siguin,però cada un per la seva part. Crecque hi ha molta diferència entrehomosexuals i els que tenen molta"ploma".2.- No.3.- Sí, ja que tota persona, si vol estarjunta, sigui del sexe que sigui, té dret.4.- No.5.- Sí, perquè els nins de petits esfiquen amb el nin, ja que té dos paresi no una mare o un pare.6.- No ho sé, depèn molt de lasituació.7.- Penso que casar-se si, peròadoptar s'hauria de mirar molt.

14 ACTUALITAT

“ELS ALUMNES D’IP TENDRAN SORTIDES ALMÓN LABORAL”

Entrevistam En Tomeu Estelrich i En Marc Cuartero.

David Juárez, Francesc Joan Serra, 4BPregunta: Com vares arribar a aquest institut?Resposta: He arribat aquest any, després de 12 anys fentclasse a altres centres.P: Trobes que els alumnes han fet bé en triar aquestcurset? Ho recomanes?R: Sí, és clar. Ho recoman a alumnes entre 16 i 21 anys, queno han aprovat 4t d'ESO. Els alumnes tenen la possibilitatd'anar a IP, aprovar el curs i, si aproven els exàmens d'accésde cicle formatiu, poden anar a estudiar un cicle formatiude grau mitjà, igual que els alumnes que han aprovat 4td'ESO. Per tant, és un altre camí per arribar al mateix lloc.P: Trobes que té moltes sortides aquest curset?R: Sí, moltíssimes, perquè els nostres alumnes podencontinuar estudiant o incorporar-se al món laboral.P: Els alumnes mostren molt d'interès en lespràctiques? R: Sí, molt, moltíssim, n'estic molt orgullós.P: Com són els exàmens que feu?R: Teòrics i pràctics. Cada setmana fem exàmens teòrics ipràctics.P: A quins hotels teniu pensat anar a fer pràctiques?R: Encara és un poc prest per dir-ho, però farempràctiques a empreses de Santanyí i dels voltants.P: Heu fet qualque sortida per oferir a la gent elscócktails que heu après?R: Sí, dia 18 de novembre vàrem participar en la firaTecno-turística a l'aeroport de Palma. Era una fira sobretot tipus d'empreses que tenen a veure amb restaurants,hotels, bars i el turisme en general. Nosaltres vàrempreparar 3 cócktails: "Coco Loco", "San Francisco" i"Mallorca Azul".

Pregunta: Quines assignatures es fan a IP ?Resposta: Jo faig la part de català, castellà, matemàtiques iciències socials. En Tomeu s'encarrega de tota la formacióespecífica. També fan anglès i informàtica amb altresmestres.P: Quins nivells es dóna a les assignatures ?R: Es dóna un nivell bàsic per sortir al món laboral o béper preparar els exàmens de cicle mitjà.P: Feis exàmens?R: Sí, exàmens de nivell bàsic.P: Com se solen comportar els alumnes? Mostrenmolt d'interès en la teoria? T'agrada fer-los classes?R: Són alumnes que han anat malament en els estudis. Ellstenen intenció de fer feina, però els falta el costum. Tenenun nivell baix, i els agafem des del seu nivell i els pugem denivell poc a poc.P: Trobes que té moltes sortides aquest curset?R: Té una sortida principal, sortir al món laboral.P: Quin tipus de nivell tenen les assignatures?R: Un nivell bàsic, mates bàsiques orientades en el bar,català i castellà bàsics, per saber parlar-ho i entendre'l, iciències sobre el cos humà, alimentació, geografia ihistòria.P: Quines diferències hi ha entre garantia social iESO?R: Que aquí són pocs, i si un alumne no comprèn el queestem donant, es repeteix fins que ho comprengui, i podenanar tots al mateix nivell.P: Qualsevol persona pot fer garantia social?R: NO POT VENIR QUALSEVOL, només la gent quevol fer feina. Els mestres no són per guardar al·lots.

Tomeu Estelrich Marc Cuartero

ACTUALITAT 15

LA IP D'AJUDANT DE RESTAURANT I BAR, JAÉS UNA REALITAT

Els seguidors de la revista Téntol ja deveu saber amb quindesig volíem que al nostre IES es posàs una iniciacióprofessional i com argumentàvem la necessitat que fosd'una branca de l'hoteleria, per ser aquesta una de lessortides de feina més importants dels nostre municipi.Ja deveu saber, si rondau un poc per l'insti, que la iniciacióés aquí, i que ha esdevingut tot un èxit.Pel que fa al nombre d'alumnes tenim ple fins a la banderai tots ells més contents que un pasco, perquè a mésd'aprendre molt, s'ho passen beníssim. Fan una plantassaquan fan pràctiques i van tan mudats! Ànim, al·lotets, quetendreu un títol i molta feina!Posar una cosa en marxa sempre du molta d'orenga i enaquest cas, no en faltaria d'altra, també hem hagut de fermoltes de passes per aconseguir-ho.En primer lloc, gràcies a la Conselleria per haver-nos dotatdels professors. En segon lloc, a l'Ajuntament per cedir-nos el local de la residència per a fer-hi pràctiques.Evidentment, sense les dues institucions avui no seria unarealitat.Però, el que no teníem a principi de curs era cap dotacióde material per a fer les pràctiques, com és ara tovalles,tassons, tasses, plats, coberts, cocteleres,... el material quepodeu imaginar que té qualsevol restaurant o bar.Decididament ens posàrem a cercar-lo perquè ens urgiaque els nostres alumnes tenguessin tot el que calia per a lesseves classes.El primers contactes varen ser amb les dues associacionshoteleres del municipi, les quals ens varen donar tot elsuport i ens ajudaren a posar-nos en contacte amb les

Directiva

diferents empreses.A partir d'aquí tot ha estat un desfer calça i es nostre petitrestaurant-bar és de cada dia més realitat.Moltes gràcies a la Residència, per totes les facilitats queens dóna, volem esmentar especialment na Catalina, samadona, que a més de bona cuinera és molt simpàtica, i aen Rafel, que sempre ens ajuda. Gràcies a l'Hotel PinosPlaya, Apartamentos Cala Santanyí, Restaurant es Vinyet,Inturotel, Apartaments Cala Barca, Club Robinson queens han donat material. A Làzaro Granados per la sevacol·laboració personal. A diversos bars i restaurants quehem visitat per explicar-los el projecte i perquè ensconeguessin, per la seva bona acollida.Encara ens hem de posar en contacte amb altres empreses,però si des de la revista arriba a algú i està interessat ambel nostre projecte, que no dubti a posar-se en contacte ambnosaltres, que agraïm totes les col·laboracions.

16 ACTUALITAT

CONSULTA JOVE A L'INSTITUTJovenet cerca joveneta, jovenetacerca jovenet, jovenet trobajoveneta... No, no es tracta de l'inicide l'argument d'una nova pel·lícularosa, però s'assembla bastant al queha succeït en relació a la propostaque es vol posar en marxa de laconsulta jove.Per part de l'Institut un grup deprofessors sentia la necessitat decanalitzar algunes demandes delsalumnes quant a la salut i, per partdels responsables del PAC, sorgíl'avinentesa de comunicar-nosl'oferta dels seus serveis perconsultes dels alumnes.Posant en contacte aquestes duesparts ha nascut la proposta deCONSULTA JOVE, que consistiriaen un projecte que pretén acostarl'educació per la salut als joves,escoltant els seus dubtes, problemes iinquietuds que estiguin relacionatsamb la salut. S'ha de tenir en compteque el concepte de salut és moltample, i no inclou sols els malestars

físics, sinó també els psíquics iemocionals. És a dir, tot allò quetengui a veure amb sentir-te bé.Consisteix que un metge o infermeradel barri vendrà un dia per lasetmana a l'institut per a fer unaconsulta d'assessorament en salut.La consulta es crearia entre d'altresamb els següents objectius:1. Millorar els coneixements ensalut dels/de les adolescents del'institut mitjançant la resoluciódels dubtes que plantegin a unaconsulta jove.- Serà una consulta d'assessoria, és a

dir, que no es faran receptes ni esdonaran tractaments.- Es pot consultar sobreQUALSEVOL tema relacionat ambSalut.- No penseu que és una ximpleria,comentau tot allò que vos preocupi.- Que no us faci vergonya, tots tenimdubtes.- La consulta és completamentanònima i confidencial, no esrecollirà el nom dels joves que hiparticipin.- S'hi pot acudir individualment o engrup.- Comenta tot allò que et preocupi oque vulguis saber sobre sexualitat,consum de drogues, nutrició,situacions de violència, malestarpsíquic…2. Conèixer millor les creences,actituds, valors dels/de lesadolescents que els dificulten lapràctica de conductes saludablescom l'ús del preservatiu, perexemple.

Directiva

La Tecnoturística és unafira on assisteixen empresesdel sector turístic a exposarels seus productes.El dia 18 de novembre,vàrem partir de l'Institutcap a l'aeroport de Palmaon es feia aquesta fira. Vamarribar a les 9 del matí,muntàrem el nostre estanden l'espai de la Conselleriad'Educació. La nostra activitat erapreparar tres cóctels diferents:San Francisco (fet per Diana, JuanManuel i Aziz), Mallorca Azul(per Diego, Cosme Mateu iMartin) i Coco Loco (per Sole,Luciana i Carrasco). Sílvia vaajudar a col·locar el material al

ELS D'IP A LA TECNOTURÍSTICA 2004Alumnes d’IP

seu lloc. Els professors, Tomeu iMarc, van acompanyar elsalumnes.Al llarg del dia varen passar pelnostre stand diferentspersonalitats com: el Consellerd'Educació, la Directora General

de Formació Professional,Directora dels programes deGarantia Social, Representantde l'Ajuntament de Santanyí idirectors de diferents hotelsde la zona de Santanyí. Ensvan felicitar pels cóctels, ensanimaren perquècontinuàssim amb el curs itambé ens van convidar avisitar els hotels i fer

pràctiques allí.Visitàrem també tota la fira irecollirem informació, materialsper al curs i concertant visites alnostre centre per part d'algunsexpositors. Poguérem tastardiferents productes, vam dinar allíi ho passàrem molt bé.

ACTUALITAT 17

Consisteix en un calendari de Setembrea Juny on cada dia es planteja unproblema relacionat amb lesmatemàtiques: historia, publicitat...Cada mes s'han que entregar elsproblemes resolts.L'organitza la Societat d'EducacióMatemàtica de la ComunitatValenciana "Al-kharizmi". Laresponsable del centre és Maria del MarRigo.Hi participen uns 38 alumnes de 3d'ESO fins a 2 de batxiller.En aquest centre és el primer any quees fa.Està proposat per reforçar la resolucióde problemes, treball en grup i veure lesmatemàtiques des d'un altre punt devista.

CONCURS DE MATEMÀTIQUESAdrià Alonso, Toni Tomeu Clar, 4t B

Les torres de Hanoi(primera setmana de juny de 2005)Canvia la torre a la columna de la dreta.Només es pot moure una peça cadavegada i sempre s’ha de colocar sobreuna més petita.

Quadrat perfecte.(29 d’abril de 2005)Amb quatre escuradents es pot fer unquadrat. Movent tan sols unescuradents es pot dibuixar un altrequadrat perfecte. Com?

Numerigrama(28 i 29 de març de 2005)Completa les caselles buides sabent quenomés es poden utilitzar les xifres de l’1al 9, i tan sols una en cada casella.

Si et queda alguna matèria del curs ocursos anteriors, afanya't i fes tot elpossible per aprovar-la.Des de l'institut volem ajudar-te ianimar-te que et posis a fer feina.Estigues atent al taulell de pendentsque hem posat a l'entrada on trobaràstota la informació que necessites.*Si la matèria que tens pendent tambées cursa al curs actual, posa't encontacte amb el professor o professoraque tens enguany.

NOU PROGRAMA D'ATENCIÓPER ALS ALUMNES QUE TENEN

MATÈRIES PENDENTSDirectiva

*També et poden aclarir dubtes elsrespectius caps de departament.*O si tens pendent una assignatura queno curses aquest any pots dirigir-te adirecció i t'ajudaran a coordinar-te ambel professor corresponent. Hi ha unparell de professors que tenen uneshores assignades per ajudar-te aresoldre dubtes. Trobaràs els horaris altaulell de pendents.Si dus pendents és hora de posar-te lespiles!!

Mentre la Conselleria d'Educacióes pensa si dóna el "sus" al'ampliació triplement promesa,nosaltres ballam estrets.Una cara de la moneda és quevolem dur molts de plansendavant perquè el nostre alumnatsigui atès el millor possible: reforçd'instrumentals (1r ESO), tallerd'instrumentals (2n ESO), tallerpreprofessional (alumnat del'ESO), reforç a les àrees comunesde 3r d'ESO, taller de llengua icultura, aula d'acolliment i suportlingüístic i grups de diversificacióde dos anys i d'un any. Cada horade cada dia que aquests alumnestenen classe suposa una necessitatd'espai extra que l'institut ara perara no pot oferir d'una maneradigna.

L'altra cara ja us la podeuimaginar: desplaçament continuatd'alumnes i professors pel centrecercant aules, els professors hande treballar ben estrets dins elsdepartaments, ja que el nombre dedepartaments és insuficientperquè aquests s'han convertit enaules....

Esperam que la Conselleria deixide pensar-s'ho i posi en marxal'ampliació. JA!

BALLAMESTRETS

Directiva

Detall dd’una dde lles ““noves” aaules.Condicionadea pper iimpartir 11r dd’ESO.

NO ARRIBEN ELS PAGAMENTS

Les eleccions és un tema delqual no xerram mai, ja que nosol interessar a la joventutd'avui dia. Per això hemdecidit xerrar-ne, perquè lagent es vagi fent una idea delque són les eleccions.Per això hem fet una petitaentrevista al nostre capd'estudis, Llorenç CaldentenyBauçà, per a que ens informiexactament de com funcionenles votacions, els candidats,etc…En què consisteixen leseleccions?Les eleccions consisteixen a elegirrepresentants de cada feina:1. Directora2. Cap d'estudis3. Professorat4. Personal no docent5. Pares6. AlumnesEs poden presentar tot tipus depersones?Sí, sense cap problema, peròaqueixes persones que es presentin ales eleccions han de saber que és untema molt important, i que no és untema per anar de bromes.

Com se sap si tot es fa legalmenti sense trampes?Abans de fer les eleccions sempretriam uns pares a l'atzar. I els paresque són triats, són allà davant mentrela gent vota, i així tot està moltcontrolat, ja que les eleccions són untema molt important per al nostrecentre.Cada quant temps es renova elpersonal?El personal es renova cada dos anys,per això si qualcú vol intentar depresentar-se ho pot fer.I també si qualcú no està moltsatisfet amb el seu candidat ho pot

18 ACTUALITATLES ELECCIONS A CONSELL ESCOLAR

Rocío Fernández, Alex Urda, Pilar Espinosa, 4t A

canviar.Quants de representantshi ha d'haver en total?1. 4 professors2. 1 pare/mare3. 2 alumnes4. 1 personal nodocent5. 1 cap d'estudis6. 1 directoraCom se sap a qui s'hade triar?Bé, tot això es fa per mitjàde votacions comptantamb els pares i alumnes.

Qui surti amb més votacions serà elrepresentant.Hi ha hagut bona participacióentre els candidats d'aquest any?Jo trob que enguany han fet moltpoca propaganda. Trob que enpodrien haver fet un poc més d'ellsmateixos, però entre els candidats noha hagut una dolenta competició.Finalment ja hem acabat l'entrevista.Esperam que amb aquesta pocainformació hagi servit perquè vosinteresseu un poc més per aquesttema, i ja sabeu….si us fa ganes….

ÀNIM!!!!

A l'institut s'han acabat els euros.La Conselleria aquest curs s'haendarrerit molt amb el pagamentde les partides econòmiques a totsels centres públics. L'IES, desprésde dos mesos, ha rebut un 27% dela partida de doblers que licorresponia a principi de curs iper tant, ha hagut de posposarcompres, que tenia previstes ferdurant el començament de curs iel primer trimestre, i cobrir lesdespeses corrents mentre espera

Directiva

que es faci l'ingrés.Pensam que aquestes actuacionsno afavoreixen de cap manera els

centres i en aquest cas els centrespúblics que han estat els que s'hanvists privats dels doblers quenecessitaven per començar el cursamb totes les garanties.Aquest escrit es redacta a l'horade tancar l'edició de Téntol (22 denovembre), i tot just hem rebutuna segona part (un 50%).Esperam que la resta els doblersens arribi aviat, i els alumnes i totel centre puguin beneficiar-se deles compres i millores previstes.

ACTUALITAT 19

Aquest any la retallada de professorsque han sofert molts d'institutstambé ha afectat el nostre centre,més a unes àrees que en altres.Sobretot Taller de llengua que hempassat de tenir un professor completl'any passat, de dedicació completa al'ensenyament de la llengua catalanaals alumnes nouvinguts, a migprofessor, per atendre les mateixesnecessitats quant alumnes que encarano han adquirit la nova llengua.

MIGPROFESSOR

Directiva

Alguns Departaments en aquesttrimestre han volgut completar elcurrículum amb una sèrie d'activitatsextraescolars, de les quals en vull fer unpetit resum.

El mes d'octubre els alumnes de terceri quart d'ESO anaren al cinema perveure l'interessant i polèmica pel·lículad'Alejandro Amenábar anomenada"Mar Adentro" i que tracta el tema del'eutanàsia i a partir de la quals'encetaren grans debats a classe.Dia 27 el torn fou pels alumnes de

primer de Batxillerat, en aquest casanaren al conservatori de Ciutat perassistir a la representació teatral del'obra de Ramon Llull "El Llibre de lesBèsties".

Durant el mes de novembre, molteshan estat les activitats duites a terme,tant fora com dintre del centre. Laprimera de les activitats anava adreçadaals alumnes de primer i segon d'ESOper tal de practicar la comprensió de lallengua anglesa, per això anaren alTeatre de Manacor a veure l'obra "PopTV".Dimarts dia 9, els alumnes de quartmatriculats a àrees de vessant artísticaviatjaren al museu March de Palma perpresenciar una exposició d'art,aprofitaren també per visitar algunagaleria de la capital.Dia 11, els nostres alumnes de IPespecialitat "Ajudant de restaurant bar"formaren part de la fira"Tecnoturística" demostrant a tots elsassistents d'aquell dia que són capaçosde fer molt més que bons combinats.Dimarts 16, els Batxillers de modalitatciències anaren a la Universitat per ferús dels seus laboratoris i del seupersonal docent i aprendre a través de

ON HEM ANAT, QUÈ HEM FET? MEMÒRIA DE LES ACTIVITATS

EXTRAESCOLARS DELTRIMESTRE.

Departamet d’activitats extraescolarsl'experimentació.Dia 29, les inclemències del tempsmodificaren una mica els plans detreball, els alumnes de segon d'ESOhavien de practicar l'atletisme en lesinstal·lacions homologades delpolisportiu "San Ferran" a Palma.Desembre, entra també amb una sèried'activitats programades, que a la datade publicació de la revista m'agradariapoder dir que s'han realitzat senseincidents. Dia 2 els alumnes altravegada de Batxillerat tenen previstinundar Palma amb la seva presència iinterès per conèixer les mostresarquitectòniques representatives de lahistoria de la Ciutat, altres alumness'interessaran més per les activitatssocio-econòmiques,i els d'esperitcientífic visitaran la fundació "Banc deSang i Teixits" per tal de conèixer ques'hi fa allà i realitzar alguna pràctica apriori molt interessant.

Apart de les sortides de centre, s'handesenvolupat una sèrie d'activitats,com ara la representació a l'aula iinteractiva de Lluís Colom, activitatorganitzada pel departament de Catalài adreçada als alumnes de tercer d'ESO.La mediadora sociocultural, hacol·laborat també tractant des del'acció tutorial el tema de "la tolerància"en resposta a la realitat multicultural delnostre centre. Per acabar, comentar laparticipació dels alumnes de segon,tercer i quart d'ESO en els tallers sobre"Pressió atmosfèrica", ofertats per "LaCaixa" i amb la col·laboració del'ajuntament de Santanyí. Ens quedarà,abans de menjar els torrons que jaengreixen les caixes dels supermercats,un taller sobre "Hàbits alimentaris"adreçats als alumnes nouvinguts deprimer d'ESO.

Guillem Rosselló, professor de religiód'aquest institut, ha guanyatdarrerament un premi literarianomenat "Ciutat de Sagunt". L'hi vaentregar Zaplana, ex president de lacomunitat Autònoma de València.El llibre és una novel·la juvenil quetracta d'un grup de joves que s'enfrontaal món de les drogues, la sexualitat,l'amistat…L'autor admet que en aquesta novel·las'ha inspirat en l'aspecte físic d'algunespersones d'aquest institut. Es titula ElRepte.Aquest no és l'ùnic llibre que vaescriure, hem de dir que ha conseguitpublicar 19 llibres i que ha guanyat 18premis diferents.Ens va confessar que els premis són elque l'animen a seguir escrivint, ja que hiha molta gent que ho fa, però noarriben a publicar les seves obres.

GUILLEMROSSELLÓ

Maria Sánchez, 4t A; Sarah DelOjo, Jessica Pestana, 4t D

20 ACTUALITAT/ENTREVISTA

L’ACTOR LLUÍS COLOM REPRESENTÀ LA SEVAOBRA ÀÀNNGGEELL A L’INSTITUT

Cristina Morlà, Diana Carrera, Sara Schaffner, 3r A

Lluís, per què vares elegir aquesta professió?Perquè m’agrada molt i m’ho pas beníssim.Què és el que més t’agrada? I el que menys?El que més m’agrada és quan passa una cosa que no estàplanejada, perquè amb això puc donar un poc mésd’espectacle al públic que quan veu una cosa inesperada solestar més atent al que faig i s’enganxen a la història.Et dediques exclusivament a ser actor?Sí, perquè és el que m’agrada fer.T’has proposat qualque objectiu en la teva carreracoma actor?M’agradaria arribar a visitar tots els territoris de la llenguacatalana amb aquest espectacle. Vull conèixer la gent dediferents llocs, com són, com viuen...Ja he anat a Catalunya i el que ara em propòs és seguir elmeu trajecte per València.Has actuat a qualque obra de teatre? A quina?Sí, he fet diferents comèdies durant un temps. Vaig fer iunaobra que es deia “Ruth”. Li vàrem posar aquest nom perquètracta d’una al·lota d’institut i com que Ruth rima ambinstitut, se’ns va ocórrer de posar-li aquest títol.Les història que contes, són inventades teves, les hascercat a qualque lloc o deriven de qualque experiènciateva?Sí, tot el text és meu, fruit de la meva imaginació. Encaraque Schakespeare és qui m’ajuda en el pròleg.

L’activitat estava organitzada pel departament de català i ha comptat amb l’ajuda de l’AMIPAdel centre.

On has estudiat interpretació?A Londres. Em va agradar molt l’expeiència més que resperquè vaig tenir un molt bon professor.Quants anys fa que et dediques a ser actor?Deu fer 6 anys ja... Abans de ser actor era professord’institut, professor de llengua catalana però també feiataller de teatre i cada any feia una obra amb els alumnes.Qui o què et va motivar per ser actor?M’ho he plantejat moltes vegades i he arribat a la conclusióque va començar a la meva infantesa. Quan jo era molt petit,el dia de Nadal, tota la família ens reuníem i els meus cosinsi jo cantàvem cançons i contàvem contes. Però quan jocontava un conte feia que la meva família hi participàs inomés de veure tota la família que em parava atenció i emmiraven i atenien tot el que deia, això és el que mésm’agradava. La conclusió és que el que em va motivar varenser els nadals amb la meva família.T’ha passat algun fet sorprenent mentre actues?Sí, una vegada a Barcelona vaig entrar a classe on haviad’actuar: faltava molta gent perquè hi havia hagut canvid’hora i la gent anava una mica despistada, cares de son,males cares de ressaca... Havia al·lots que arribaven tard permor del canvi d’hora i jo m’aturava i perdia el fil de lahistòria i em desconcentrava. Va arribar un al·lot, es va seurei justamnet li va sonar el mòbil, jo vaig fins a ell, el mir coml’apaga i seguesc contant la història, que seguia així “A labiblioteca”. De sobte, l’al·lot agafa la motxilla i se’n va. Vaigquedar un poc inquiet per la seva reacció. Quan estava alseminari li vaig demanar a la professora per què havia tengutaquesta reacció aquell al·lot i em va contestar que allà quana un al·lot li sona el mòbil, el castiguen enviant-lo a labiblioteca. Aquesta és una anècdota que no oblidaré.Quin és el secret de la concentració en les tevesactuacions?La concentració no té secret, això només depèn de lapreparació. Per exemple, jo vaig practicar tècniques derelaxació, dansa contemporània i defensa personal.Una bona tècnica per la concentració en les actuacions éstreballar molt el cos i l’equilibri ajuda molt també.Quin és el teu actor preferit? I la teva actriu?M’estim més deixar a part Holywood i tot això...M’agradaria més parlar dels actors catalans. El meu actorpreferit és en Miquel Ruiz, un gran actor, realment bo. I la

Els dies 22 i 29 de novembre els cinc grups de 3r, així com el 4t de diversificació, varen rebrela visita de l’actor Lluís Colom, que els representà dins classe l’obra que duu el títol d’ÀÀnnggeell, dela qual també n’és l’autor.

ACTUALITAT 21

meva actriu preferida és na Margalida Grimalt, que vulldestacar que aquest cap de setmana del 3 al 5 de desembreinterpreta una obra a Palma que es diu “Històries”: a tots elsqui els interessi és una obra molt bona.T’ha agradat la visita a aquest institut? Tornaràs?Sí, tornaré els dies 20 i 21 d’abril a compartir les meveshistòries amb altres cursos. Ha estat una bona experiència,m’ha agradta molt compartir amb vosaltres la meva històriai esper que hagi agradat a tots. Adéu i gràcies per tot.

Algunes opinions dels alumnes sobre l’actuació:El que m’ha cridat més l’atenció és la manera constant demantenir la cara seriosa, perquè entre tantes rialles en laclasse ni jo m’aguantaria. Feia els moviments amb granprecisió i interpretava els personatges com si visqués la sevavida. (Vladinira, 3C)

La història? Molt bonica. Em va costar una mica entendre-la, però sí, bonica. Em va agradar. (J.M. Nevado 3B)

La història em va sor prendre moltíssim perquè nom’imaginava mai que ens contàs res d’un àngel i tot això.M’hauria agradat més una història més d’acció i d’aquesttema. Però va estar bé. L’actuació em va agradar molt:inter pretava l’obra amb molta intensitat. Feia molts demoviments bruscs que donaven més realisme a l’obra; a mésagafava la gent de la classe i ens va feia fer coses.(M.Bermúdez. 3B)

Està molt bé. Lluís Colom és un magnífic actor. La sevaentrada a classe és molt bona. Aquests canvis d’idioma iaquest tacte que tot el temps té amb els alumnes em vaagradar molt. Em va molestar un poc que em tiràs l’agendaen terra, però. El final també em va agradar : quan vasortir de classe sense dir res. (T.Servera 3B)

A mi em va agradar molt, però al principi, quan va entrara classe i va començar a parlar en anglès no el vaig entendregens. Vaig trobar que va ser una classe molt divertida ientretinguda, ja que la història que va contar era bastantinteressant. Però no vaig entendre per què se’n va anar de laclasse sense dir res: em vaig quedar un poc amb la intriga decom seguia tot.(Inés Vicens 3B)

L’obra em va agradar molt perquè vaig riure i l’actor tambéera molt humorístic. (M.Guiscafrè 3D)

Em va agradar molt sobretot així com representava elspersonatges.(V. Vallbona 3D)

Em va agradar la seva inter pretació: el que em sorpreniaeren les coses que feia perquè no m’ho esperava. (Ch. Dávila3D).

El nostre company, i Cap d'Estudis deBatxillerat, Antoni Rosselló, forma partintegrant d'aquest grup. Habitualment toca elllaüt. Però, a més, en aquest darrer treball hi haparticipat fent un munt de dibuixos queil·lustren tant la portada del disc com el llibretque acompanya l'àlbum. Fins i tot, en va ferversions de gran format per vestir l'escenografiade la presentació. Aquesta va ser molt lluïda,malgrat que el muntatge de llums volguéseclipsar la festa.Des d'aquí li donam l'enhorabona.

EN TONI ROSSELLÓPRESENTA NOU DISC

El dia 27 de novembre es va presentar eldarrer disc de l'agrupació folklòricafelanitxera s'Estol des Gerricó.

Bartomeu Fontcuberta

En TToni aals eestudis dde ggravació.

ENQUESTA22

1. Com definiríeu l’eutanàsia?2. Estau a favor o en contra?3. Per què creis que s'ha de legalitzar?4. Creus que la pel·lícula "Mar Adentro" expressa bé el que sent una persona que es vol morir?5. Si tenguessis un familiar que la sol·licitàs, l'ajudaries?

L’EUTANÀSIADavid Juárez, Hassan del Valle, 4tB

Pilar Espinosa del Salto, 4t A1. Un mètodecientífic per aaquella personaque desitja lamort o lanecessita.2. A favor, jaque entenc lespersones que es

troben malament.3. Perquè hi ha persones que es trobenmolt malament físicament i trob que siuna persona no vol seguir vivint, és justque vulgui morir.4. Sí, perquè expressa el dolor tant físiccom psíquic d'una persona.5. Sí, si de veres m'ho demanés i trobésque està molt malament, per molt de malque em fes, ho faria.

Francisca Roig (Anglès)1. Tenir unamort sensepatiment.2. Jo, a favor.3. P e r q u ètothom té dret aelegir allò que ésmillor per ell.4. Sí, crec que

està ben clar el patiment de RamonSampedro.5. Em faria molt de mal, peròprobablement l'ajudaria.

Cecilia Diana Bush, 4t B1. El malaltque demana eldret a morirperquè sofreixmassa.2. A FAVOR!3. Que en elsjudicis mirinmenys la part

religiosa i que mirin més per la personaque sofreix.4. És clar que sí, perquè elprotagonista és un malalt.5. Ho acceptaria perquè és la darreravoluntat del meu familiar, però emcostaria molt perquè ella em demanariael dret a morir però jo la mataria, si noho acceptàs seria egoista per la mevapart perquè vull estar amb el familiar ipoder veure'l tots els dies, però com quesofreix molt, acabaria acceptant-ho.

Aitor Alcañiz, 4t A1. És una mortque vol qualsevolde les personesd iscapac i tadesque no pot gaudirla vida i volenacabar amb ella.2. Estic afavor, tota

persona pot fer amb la seva vida el quevulgui.3. No es pot realitzar si el govern noactua.4. "Mar Adentro" expressa molt bé elsentiment d'una persona discapacitada iel que sofreix la família per ell.5. Si aquest familiar fos discapacitat, síque l'ajudaria perquè és el meu somni,igual que jo, si estigués amb la sevasituació, m'agradaria que m'ajudassin amorir.

Maria del Mar Ortega, 4t B1. És una mortdolça que lad e m a n e npersones quecreuen que no valla pena viurepatint.2. A favor, si

es controla.3. Depèn molt poc de la societat,perquè tot ho controla el govern.4. Sí, ho pens.5. Sí, supòs que sí, però seria molt dur.

Carlos Valverde, 4t B1. Quan unapersona té lanecessitat demorir perquè lavida no li va bé, iarriba un certpunt en que volmorir, però

necessita l'ajuda d'una altra persona.2. A favor, perquè si vol morir per quèno? perquè viure és un dret i no unaobligació.3. Perquè evita el sofriment de lapersona.4. Crec que sí, a mi personalment m'hafet pensar, abans no li donava tantaimportància.5. Crec que sí, crec que no se sap finsque et passa.

Dos alumnes de 4t B han fet unes preguntes a 5 alumnes i a 5 professors relacionades amb eltema de l'eutanàsia.

Alfonso Amengual (Física i Quimica)1. O p c i ópersonal, massapolitizada.2. Esper nohaver-me de queposar mai a favoro en contra.3. No tinc

massa clar que s'hagi de legalitzar.4. No he vist la pel·lícula, però la vullveure i després et contestaré.5. Crec que sí, familiar o bon amic (potser que després me'n penedeixi)

BASES1. Les narracions i les poesies han de ser de tema lliure, originals iinèdites, i han d'estar escrites en llengua catalana.2. Els textos es podran presentar a mà o mecanografiats i en fullsescrits a una cara a un espai.3. L'extensió màxima serà de 4 pàgines per a les narracions. Elspoemes hauran de tenir un mínim de 10 versos.4. Les narracions i els poemes s'hauran de presentar a secretaria dinsun sobre gros on figurarà el títol i el curs de l'alumne. Dins el sobre hiha d'haver:a. dues còpies del textb. un sobre petit tancat on s'hi hagin escrit el títol i les dades personalsde l'autor.5. Es poden presentar les narracions i poemes fins a dia 11 de marçde 2005.6. El jurat estarà format per professorat de diversos departaments, unmembre de l'AMIPA i un escriptor.7. Hi haurà quatre primers premis de 60 euros cada un i quatresegons premis de 30 euros. A més de lots de material audiovisual iliterari en català.8. Els premis seran lliurats en el centre durant la Setmana del Llibre.9. Si el jurat ho considera oportú, podrà proposar modificacionspuntuals d'aquestes bases.

COMISSIÓ LITERÀRIA IES SANTANYÍ

ENQUESTA 23Pere Joan Cabot (Ètica)

1. Etimològi-cament és "mortdolça", actualmentdiria "una mortdigna". Si viure béo dignament ésimportant, morirdignament tambého és.

2. Completament a favor.3. Perquè tota persona té dret a elegirdignament allò que vol fer.4. Expressa bé la sensació d'una personaque no desitja viure d'una manera que ellconsidera indigna. És a dir, que la vida enalgunes condicions no val la pena serviscuda.5. SÍ.

Ignasi Alonso (Castellà, Processosde comunicació, etc)

1. Per a mi,una ajuda quanse necessita.2. A favor, sies necessita.3. P e r q u èconsider injusta l l a r g a rinútilment la

vida d'una persona si li ha de suposarsofriment.4. Jo crec que expressa allò quesentia Ramon Sampedro, però no sé siés el que sent una persona que volmorir.5. Sí, perquè el meu concepte de lamort és distint.

Ángeles Gil (Ciències Naturals iMatemàtiques)

1. El dret aelegir la tevamort quanconsideres queles condicionsde vida quetens no sónbones.2. A FAVOR.

3. Per evitar situacions desofriment de la persona, i el dels queestan al seu voltant. I que el pacientpogués expressar que és ell quielegeix l'eutanàsia.4. Crec que és una forma d'acostaraixò a les persones i fer-les pensar.5. No ho sé.

V CONCURS LITERARI IES SANTANYÍ

SANT JORDI 2005L'IES Santanyí organitza, en aquesta cinquena edició, 4concursos literaris:

TRES CONCURSOS DE NARRATIVAo Alumnes de 1r cicle (1r i 2n ESO)o Alumnes de 2n cicle (3r i 4t) i IPo Alumnes de Batxillerat (1r i 2n)

UN CONCURS DE POESIAPer a tots els nivells

ANY COSTA I LLOBERAComissió de NarrativaLa Comissió deNarrativa de l'IESSantanyí ha acordatdedicar el curs actual2004-05 a divulgarl'obra dels poetesmallorquins MiquelCosta i Llobera i JoanAlcover, en motiu del150è aniversari delseu naixement. Pertot això, s'aniranorganitzant, A MÉSDE L'HABITUALConcurs Literari,

Miquel CCosta ii LLlobera

Joan AAlcover

diverses activitatsc o m m e m o r a t i ve scom sortides,xerrades, lecturesp o è t i q u e s ,concursos...Aprofitam aquestespai de la revista perdonar a conèixer lesbases del concursliterari d'enguanyque, com a novetat,incorpora el noupremi de poesia.Animam tothom aparticipar-hi!

24 REPORTATGE/EUTANÀSIA

"JO TAMBÉ VAIG AJUDAR A MORIRSAMPEDRO"

Amb aquest eslògan molta gent d'arreu de l'Estat va iniciar una campaya per autoinculpar-sedavant la justícia espanyola en la mort del pescador gallec que patia tetraplègia. De la mateixamanera, la pel·lícula d'Amenábar, Mar Adentro, ha ajudat a comprendre el cas de RamonSampedro, qui va romandre, a causa de la seva malaltia, més de 25 anys postrat al llit. Mésabaix oferim algunes claus per entendre un tema de candent actualitat.

Àngela García, Antònia Carretero, Cristina Simarro,1r Batx A

Posició de les distintes religions enfront del’eutanàsiaL'església catòlica Romana, la Luterana i l'Episcopal hanemès declaracions formals oposades a l'eutanàsia i alsuïcidi assistit. Els grups de fe Evangèlica iFonamentalista es creu que estan també en desacord ambaquestes pràctiques. L'associació Unitària Universalista vaemetre una declaració a favor de l'eutanàsia. Declaracionssimilars han estat fetes per l'Església Unida de Crist il'Església Metodista. La majoria de cossos religiosos nos'oposen a l'eutanàsia passiva.

Condició legal actual de l’eutanàsia Canadà: El suïcidi és legal, però mai un metge pot ajudar-hi.Estats Units: Està legalitzada sota condicions limitades.Cap estat farà o imposarà lleis que abreugin els privilegis oimmunitats dels ciutadans. Els 30 Estats tenen les seves lleisespecífiques que criminalitzen el suïcidi assistit.Cambotja: Va ser legalitzada el 1997 per la CortConstitucional.Holanda: L'eutanàsia en aquest país ha estat aprovada pelparlament en el 2002.Japó: La cort va enunciar quatre condicions sota les quals espermetria l'eutanàsia al Japó: El pacient sofreix un dolor físicinaguantable, la mort és inevitable i imminent, s'han prestotes les mesures possibles per a eliminar el dolor i si elpacient ha expressat clarament el seu consentiment.Actualment la pel·lícula d' Alejandro Amenábar "Maradentro", narra la història sobre un home que no vol viuremés com un vegetal.

RAMÓN SAMPEDRO: La seva vida en una pel·lícula.Ramón Sampedro va inspirar Alejandro Amenábar perrealitzar la pel·lícula "Mar adentro" premiada per partidadoble en el darrer Festival de Venècia.Javier Bardem, en el paper de Ramon Sampedro, reflecteixpart de la seva història i de la controvèrsia que va perseguirSampedro des que va aparèixer en un programa de televisiódemanant als jutges que l'ajudessin a morir.La pel·lícula "Mar adentro" reflecteix perfectament lahistòria de Ramon Sampedro i així és com va ser la sevavida tan dura...

Cartell dde lla ppel·lícula

L'eutanàsia: Definició i tipusL'eutanàsia és quan algú desitja morir i demana ajuda peraconseguir-ho. Normalment es tracta de persones ambmalalties incurables, que consideren que no mereix lapena viure així.Hi ha diversos tipus d'eutanàsia: activa( la personadecideix morir), passiva (s'interromp la vida artificial a unpacient), voluntària(persona afectada demana morir), i novoluntària(s'interromp la vida ,degut a trobar-se en estatde coma irreversible).Hi ha països on està legalitzada, però d'altres troben queva contra la moral.Hi ha religions que la defensen i algunes no.

REPORTATGE 25

Història i pel·lículaRamón Sampedro era un gallec que va quedar tetraplègicdegut a un accident que tingué quan era jove, a la vora dela mar, en caure damunt una roca. Ell, i tots els seus amicses tiraven a l'aigua com tots els joves d'avui en dia. Però,una d'aquelles capbussades que feien tots, Ramón no vaencertar i va pegar amb el cap a terra. Aquest greuaccident quasi bé, o diríem directament, li va costar lamort. Al llarg de més 25 anys va lluitar per demanarjustícia: el seu dret a posar fi a la seva vida amb l'eutanàsia,ja que no podia moure res més que el cap per mor de laseva malaltia, la tetraplègia.El 12 de gener de 1998 va morir i als pocs dies es va

descobrí, davant la commoció de tot el país, queprobablement s'havia suïcidat, amb un tassó d'aigua ambcianur.Sampedro va arribar a la Comissió de Drets Humans perdemanar que se l'escoltés la seva petició. Però a Espanya,així com en la gran majoria de països del món, l'eutanàsiano és legal. També va demanar als jutjats de Barcelona ide La Corunya el seu dret a morir, però l'hi van denegar;després va recórrer, també sense èxit, davant lesaudiències de Barcelona i La Corunya, i el condemnaren aviure...Avui en dia, la justícia espanyola està investigant sobre elsamics que el van ajudar a realitzar el seu desig. A Espanya,desenes de persones han iniciat una campanya perautoinculpar-se afirmant que: "Jo també vaig ajudar amorir Sampedro", en oberta compassió per la lluitaincansable d'aquest home per aconseguir la mort".Sampedro després de molts d'anys de viure d'aquellamanera, va decidí anar-se'n lluny de la seva família, en partperquè un dels seus parents,el seu germà gran, s'oposavaal fet que ell abandonàs aquest món per voluntat pròpia, ien part també per no implicar els seus altres familiars enla decisió de la seva mort.Així que, un dia de novembre, l'ambulància va iniciar unviatge sense retorn des de Porto do Son, el seu poblenatal, fins a Boiro, 25 quilòmetres al sud, també en laprovíncia de La Corunya. Allà es va instal·lar en unapartament llogat on vivia al costat del mar amb la sevacompanya sentimental, Ramona. A Boiro va repartir elspapers i va donar a cada un dels seus amics part del treballperquè ell pogués complir el seu somni: poder morir.Pocs dies després, abans que morís, va aconseguir unacàmara de vídeo per poder assegurar-se que els seusdarrers moments estarien filmats.El repartiment de papers fou meticulós i ben planificat. Acada un li va encomanar un treball: un va comprar elcianur; l'altre el va analitzar; el següent va calcular laproporció de la mescla; una quarta persona el va traslladaral lloc; el quint el va recollir; el sisè va preparar la mescla;el setè ho va introduir al tassó; l'octau va col·locar la

canyeta dins del tassó perquè Ramon hi pogués arribar; elnovè el va posar al seu alcanç. Una dècima mà va recollirla carta d'acomiadament que ell escrivia amb la seva boca,i una altre mà, la més important, va posar a gravar aquellacàmara on es varen gravar els darrers moments de l'adéude Ramon Sampedro.Pocs dies després, el forense va trobar restes de cianur enel cadàver. La notícia va explotar per tots els mitjans decomunicació. Els onze amics van riure. L'home quehavien estimat en els últims dos anys ja descansava en pau.En Ramón i na Ramona es van conèixer. Ara, Ramona, lapersona que va compartir els darrers dies de la vida deRamon està inculpada. Ella el dia abans de la mort, dia 11de gener, va abandonar l'apartament de Boiro elcapvespre. A les 23:45 obria la porta a la seva filla quearribava d'una discoteca, a la casa de La Ribeiriña. A lamatinada següent, la seva germana Lupe va trobar a Boiroel cos sense vida de Ramón.La policia judicial de la Guàrdia Civil espanyola va pensaren la persona més pròxima a Ramon quan va morir, peraixò van registrar tota la casa de Ramona, però no hi vantrobar res. Ara està en llibertat, encara que està sotmesa al'obligació d'acudir al jutjat el primer dia de cada mes. Laseva major preocupació segueix sent la seva família.La mort de Ramón no l'ha vestida de dol, ni li ha llevat larialla que ella sempre tenia.Ella diu que és feliç perquè sap que Ramón està amb ella.Però de cop es posa seriosa i diu: "Yo siempre he soñadocon Ramón en cama, en silla de ruedas, con muletas, ollevándole en brazos. Sin embargo, la noche siguiente a sumuerte lo soñé caminando, con brazos y piernas. ¿No escurioso?".

* Treball promogut a la matèria de Literatura Universal, arrand'un debat sobre l'Origen de la Vida

26 CREACIÓ

... I EL SETÈ DIA DESCANSÀUn tomb pels orígens de la vidaEl Génesi

Maria Magdalena Rigo, 1r Batx B; Maria Cànaves, Maria Antònia Barceló, 1r Batx A*“... I DÉU VEIÉ QUE ESTAVA BÉ”El Gènesi ens explica com Déu creà la terra a partir d'un caos i d'una desolació.El primer dia Déu digué: “Que hi hagi llum”. I separà la llum de les tenebres, i els anomenà dia i nit. El segon dia Déu digué: “Que hi hagi unfirmament entremig de les aigües, per separar unes de les altres”. I Déu anomenà aquest firmament cel. El tercer dia Déu digué: “Que les aigüesde sota el cel s’apleguin en un sol indret i que aparegui el continent”. I anomenà el continent terra i les aigües mar. Déu digué: “Que la terra produeixivegetació: herba que doni llavors i arbres fruiters de tota mena, que facin fruit i llavor a la terra”. I la terra produí vegetació: herba que dóna llavorde tota mena, i arbres de tota mena que fan fruit i llavor. El quart dia Déu digué: “Que hi hagi llums al firmament del cel per a separar el dia i lanit, que assenyalin les festivitats, els dies i els anys, i des del firmament del cel il·luminin la terra.” I Déu creà dos grans focus de llum: el més gran,que fos sobirà del dia, i un, més petit, que fos sobirà de la nit i les estrelles. El cinquè dia Déu digué: “Que les aigües produeixin animals que hi nedini es belluguin, i que els animals voladors s’aixequin enlaire sobre la terra ran del firmament del cel”. I Déu creà uns grans mostres marins, els animalsde tota mena que neden i es belluguen a les aigües, i de tota mena de bèsties alades. Déu els beneí dient-los: “Sigueu fecunds i multiplicau-vos,ompliu l’aigua dels mars, i que les bèsties que volen es multipliquin a la terra”. El sisè dia Déu digué: “Que la terra produeixi tota mena d’animals:cuques i tota mena d’animals domèstics i salvatges” I Déu va crear tota mena d’animals salvatges i domèstics i els cucs i les cuques de la terra detota mena.Déu veié que tot el que havia creat fins al moment estava bé.Déu diguè doncs: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos, els ocells, els animals domèstics i els salvatges itotes les cuques que s’arroseguen per la terra”. Déu creà l’home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu; creà l’home i la dona. Déu els beneí iels digué: “Sigueu fecunds i multiplicau-vos, poblau la terra i dominau-la, sotmeteu els peixos, els ocells, les bèsties i totes les cuques que s’arroseguenper terra” “Us don totes les herbes que fan llavor per tota la terra, i tots els arbres fruiters i els que fan llavor: que us serveixin d’aliment. I tots elsanimals salvatges, a tots els ocells i a totes les cuques, a tot el que viu, els don tota l’herba verda per aliment”. I fou així. Déu veié que el que acabavade fer estava molt bé. Déu deixà el setè dia per reposar de tota l’obra que havia fet. Déu beneí el dia setè i el santificà. Així van ser els orígens delcel i de la terra quan foren creats.DÉU DIGUÉ: “NO ÉS BO QUE L’HOME ESTIGUI SOL”Doncs Déu crea l’home de la pols de la terra, omplí el seu nas amb alè de vida i va ser l’home ésser viu. Déu plantà un jardí a l’Edèn, a l’orient, iva posar-hi l’home que havia format. I Déu va fer néixer del sòl tota classe d’arbres i fruits gustosos; i també l’arbre de la vida enmig del jardí, il’arbre de la ciència del bé i del mal. De l’Edèn sortia un riu per regar el jardí.Agafà, doncs, Déu, l’home, i el va instal·lar en el jardí de l’Edèn perquè el cultivàs i guardàs. I Déu va donar a l’home aquest encàrrec:Podràs menjar de tots els arbres del jardí; però de l’arbre de la ciència del bé i del mal no en mengis, perquè el dia que en mengis, moriràs senseremei.Déu digué: No és bo que l’home estigui sol; li faré una ajuda que s’acomodi a ell. En aquell moment Déu va formar del sòl tots els animals i aus iels dugué a l’home perquè els posàs nom. L’home posà nom a tots els animals del camp i del cel; però no va trobar ajuda que s’acomodàs a ell.Així que Déu va fer caure damunt l’home un son profund, i l’home es va adormir. Li va llevar una de les seves costelles i tancà altre cop la carn alseu lloc; i de la costella que havia llevat de l’home va formar Déu la dona, i la va presentar a l’home que digué:Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn.Ambdós estaven nus, l’home i la seva dona, però no s’avergonyien.LA DONA VA VEURE QUE L’ARBRE TENIA FRUITS GUSTOSOS I EN PRENGUÉLa serp, el més astut de tots els animals del camp que Déu havia creat, digué a la dona: Així que Déu us ha dit que no mengeu de cap arbre delparadís? La dona va contestar a la serp: Dels fruits dels arbres del jardí en podem menjar; però del fruit de l’arbre que està enmig del jardí digué Déu queno en menjàssim ni el tocàssim perquè no moríssim. La serp va dir a la dona:No, no us morireu, al contrari; Déu sap que el dia que mengeu d’aquell arbre els vostres ulls s’ obriran i sereu com Déu, coneixedors del bé i delmal. La dona va veure que l’arbre tenia fruits gustosos i seductors a la vista, prengué dels seus fruits i en va menjar, i també en va donar al seu home,que també en va menjar. Aleshores es varen obrir els seus ulls i s’adonaren que anaven nuus i amb unes fulles de figuera es varen fer una cinturons.Varen sentir els sorolls dels passos de Déu que voltava pel jardí, i l’home i la dona es varen amagar entre els arbres. Déu va cridar l’home i li digué:On ets? Ell va contestar: He sentit el renou del teus passos pel jardí i he tengut por, perquè estic nuu i m’he amagat. Déu digué: Qui t’ha fet saberque estaves nuu? Tal vegada has menjat de l’arbre que et vaig dir que no menjassis? L’home va respondre: Ha estat la dona que em vares posar alcostat, la que em va donar la fruita, i en vaig menjar. Doncs, Déu li digué a la dona: Què has fet? Va replicar la dona: La serp em va enganyar, i envaig menjar.Déu va dir, doncs, a la serp:Per haver fet això, maleïda seràs entre totes les bèsties i entre tots els animals del camp; sobre el teu ventre t’arrossegaràs, i pols menjaràs tots elsdies de la teva vida.A la dona li va dir:

CREACIÓ 27

LA CIÈNCIAUn tomb pels origens de la vida.

Pep Rigo, Pere Bonet 1r, Batx *TEORIA DE LA RELATIVITAT ESPECIAL ORESTRINGIDAUn dels primers científics que parlà de l'univers, els seus i inicis i la sevadinàmica interna va ser Albert Einstein amb la teoria de la relativitat.El punt de partida és considerar que no hi ha cap punt fix a l'univers,sinó que tot es mou amb tota la resta. Per tant, no hi ha observadorsprivilegiats: Les lleis de la natura s'han d'expressar de manera que siguinles mateixes per a qualsevol observador, sigui quin sigui l'estat demoviment d'aquest. Això és el Principi de Relativitat.Les conclusions principals d'aquest primer estudi de la Teoria de laRelativitat són:La massa d'un cos augmenta amb la seva velocitat. La seva longitud, enel sentit del moviment, disminueix. El temps passa més a poc a poc. Lamassa és energia i l'energia té massa. Massa i energia estàn relacionadesper la famosa equació: E=mc2TEORIA DE LA RELATIVITAT GENERALÉs més complicada que la Restringida perquè estudia també elsmoviments no uniformes.Abans de la Teoria de la Relativitat formulada per Einstein, el temps esconsiderava com una magnitud absoluta, que transcorria igual per atots els objectes. Per això es considerava, d'una banda, l'espai físic detres dimensions (longitud-latitud-profunditat) i, d'altra banda, eltemps.Com que, segons els resultats de la Teoria de la Relativitat, el tempsdepèn de les velocitats relatives dels cossos, Einstein va trobar mésconvenient de considerar un espai de quatre dimensions (les tres de l'espaigeomètric i el temps). Això és el que s'anomena l'espai-temps.Einstein va arribar a la conclusió que l'espai-temps és corbat, i que la

seva corbatura s'incrementa allà on hi hagi un objecte que tingui massa.Aquesta corbatura és la que fa que els objectes es moguin seguint unscamins determinats. D'aquesta manera la Relativitat General esdevé

una teoria de la gravitació (gravetat) més complerta i coherent que la deNewton, la qual queda com un cas particular d'aquella.BIG BANG I FORATS NEGRESEn temps moderns, els científics intenten explicar l'origen del'Univers amb diverses teories.Les més acceptades són la del Big Bang i la teoria Inflacionària, que escomplementen.La teoria del Big Bang o gran explosió, suposa que, fa entre 12.000i 15.000 milions d'anys, tota la matèria de l'Univers estava concentradaen una zona extraordinàriament petita de l'espai, i va explotar. Lamatèria va sortir impulsada amb gran energia en totes direccions.Els xocs i un cert desordre van fer que la matèria s'agrupàs i esconcentràs més en alguns llocs de l'espai, i es van formar els primersestels i les primeres galàxies. Des d'aleshores, l'Univers continua enconstant moviment i evolució.Aquesta teoria es basa en observacions rigoroses i és matemàticamentcorrecta des d'un instant després de l'explosió, però no té unaexplicació per al moment zero, anomenat "singularitat".La teoria inflacionària d'Alan Guth intenta explicar els primersinstants de l'Univers. Es basa en estudis sobre camps gravitatorisfortíssims, com els que es produeixen prop d'un forat negre.Suposa que una força única es va dividir en les quatre que araconeixem.L'empenta inicial va durar un temps pràcticament inapreciable, però vaser tan violenta que, tot i que l'atracció de la gravetat frena les galàxies,l'Univers encara creix.No es pot imaginar el Big Bang com l'explosió d'un punt de matèria enel buit, perquè en aquest punt s'hi concentraven tota la matèria,l'energia, l'espai i el temps. No hi havia ni "fora" ni "abans". L'espai i eltemps també s'expandeixen amb l'Univers.

*Activitats realitzades a la matèria de Literatura Universal

Multiplicaré els teus sofriments, pariràsamb dolor, el teu marit serà el teu anhel,però ell et dominarà.Després li digué a l’home:Perquè vares escoltar la veu de la teva donai vares menjar de l’arbre del que et vaigprohibir: maleïda serà la terra per culpateva; amb esforç en trauràs l’aliment, totsels dies de la teva vida; espines i cardsproduirà i herbes del camp menjaràs.Amb la suor del teu front menjaràs el pafins que tornis a la terra, doncs, d’ellavares esser pres; ja que pols ets i a la polstornaràs.L’home anomenà Eva la seva dona,perquè va esser ella la mare de tots elsvivents. Déu va dir llavors: Aquí hi hal’home que s’ha fet com un denosaltres per haver conegut el bé i elmal.Finalment Déu els va expulsar del jardí.

28 CREACIÓ

A LA RECERCA DE LA TERRA PROMESALa fugida d'Egipte del poble israelià, la primera gran migració de la història.

Toni Bordoy, 1r Batx. A*El faraó d' Egipte tenia el poble d'Israel oprimit. Com que veia que elpoble creixia molt, va decidir matartots els nois que naixien, tirant-los alNil, però només els nois, les noiesno.Una noia va tenir un fill i va amagar-lo durant tres mesos, i quan ja no elpodia amagar pus li va fabricar unacistella i el va tirar al Nil. La filla delfaraó va baixar a banyar-se al Nil i elva trobar. Se'l va quedar i li va posarde nom Moisès, que significa "salvatde les aigües". A poc a poc, el vaeducar i el va cuidar.Quan el noi era gran, un dia va matarun guàrdia per salvar un esclauisraelià. Quan el faraó se'n vaassabentar, va iniciar un persecuciócontra ell perquè volia matar-lo.Aquell, quan ho va saber, va fugir capal gran desert que hi havia per deversl'indret.Va caminar, camina que caminaràs, alllarg de molts dies per la immensaplanúria calenta de l'arena del desert.A la fi, va trobar un poble. En aquellpoble s'hi va casar i va viure feliçdurant molts d'anys.Un dia Déu va cridar Moisès i li vadir que salvàs el poble d'Israel, queencara estava sotmès a l'opressió delfaraó. Així, Moisès va anar a parlaramb el faraó i li va demanar quealliberàs el poble israelià, però ell s'hinega. Aleshores, Moisès li va

prometre que tot l'Egipte sofririamoltes plagues. I tal com va dir, hova complir.La primera plaga va ser que l'aigua estransforma en sang. La segona plaga:van començar a sortir granotes de lesaigües del Nil i van infestar tota laciutat. La tercera: la pols es vatransformar en mosquits i van cobrirtot el poble. La quarta, la dels tàvecs,que només cobria la casa del faraó ila dels seus homes. La quinta, la mortdel bestiar, però només va morir elbestiar dels egipcis i no dels israeliansLa sisena la de les úlceres. A lasetena: Déu va dir a Moisès que espresentàs davant el faraó i aixecàs lamà i així ho va fer i va començar unagran pedregada que cobria el pobleegipci. La vuitena va ser una grancontaminació de llagostes que s'ho

menjaven tot. La novena, la foscorque va cobrir el poble d' Egipte, eratan densa que ho cobria tot i ningúno es podia moure perquè no veiares. Per fer la desena plaga, Moisès vaordenar que la gent matàs un anyell iamb la sang d'aquest havien de pintarla porta de casa seva. Quan es va ferde nit, es va complir la desena plagaque era la mort dels primogènits.Desprès d'això i d'haver passat totesles plagues, el faraó es va enfadar molti els va començar a perseguir.Aleshores els israelians van iniciar lafugida cap al Mar Roig. Una vegadaallí, quan ja es veien perduts, Moisès vaobrir les aigües, creant un passadís ontota la gent hi passava. Els soldats delfaraó van entrar també pel passadís.Quan quasi ja havien travessat tot elmar i quan tots els israelians ja l'haviencreuat, Moisès , va ordenar que lesaigües es tancassin, i així va ser, i totsels guàrdies van morir allà dins. Quanja estaven fora de perill del faraó, Déuva dir a Moisès que els fes elcomunicat per trobar el bon camí.Tal com li havia dit Déu, Moisès vaanunciar que, si volien anar pel boncamí, havien de complir el que deienles lleis sagrades de Déu: no mataràs,no robaràs, no diràs el nom de Déudebades...Va ser així que es va fer la primeramigració de la història.

*Recreació del llibre bíblic de L'ÈXODE. Activitat realitzada a la matèria de LiteraturaUniversal.

CREACIÓ/CONCURS 29

Aquí vos presentam els esbossos guanyadors del Concurs de Graffitty. Aquests es realitzaranen una paret del centre al taller de graffitty de final de trimestre.

Gianni RRomán, 33r BB

Joan MMiquel NNevado, 33r AA

30 CREACIÓ

En entrar a l'aula, només na Juliette s'adonà que lameva arribada, perquè quasi tots els altres companysestaven jugant, o canviant de lloc les taules, o sortint ientrant. En un primer moment em vaig proposar dirbon dia, però en vaig dessistir en adonar-me que ambla cridòria que hi havia dins la classe hagués fetimpossible que algú m'hagués escoltat, així que vaigavançar fins la taula.- Aquest és el meu lloc!-Li cridà na Marta an'Antònia.- La cadira és meva! -licontestà l'altra.- Estàs mentint!- No vos baralleu -elsvaig manar mentremirava a na Juliettedemanant-li ajuda.- La cadira és den'Antònia -em vainformar l'alumnamentre na Marta la mirava amb ràbia però amollava lacadira.- A la fi! -vaig pensar, i quan m'anava a seure mentredemanava que es fes silenci vaig veure que en Hansestava llançant un paper amb un canut mentre n'Ian jali preparava l'altra bolleta per al següent dispar..- Ai! -es va queixar na Noèlia-. Profe -afegí mirant-me-, em tiren papers!- Ian i Hans! -vaigcridar- si no feis bondavos amonestaré.En Hans em mira comsi mai no haguéstrencat un plat i a la fivaig obrir el maletí.- Maripili! -xiscla algúimitant la veu d'unlloro-. Maripili!Maripili! Maripili!En aixecar els ulls icercar al culpable lameva mirada es trobaamb la de n'Esteban.- Ja està bé! -li vaig ordenar.Ell es va girar a l'altra banda mentre el seu rostre haviaenvermellit de vergonya en sentir-se descobert.- Ho veus profe? -em demana na Maripili amb gestofès-. Se'n riuen de mi i tu no els castigues! No li faig cas, perquè si hagués de fer cas de tot no

COMENÇAMENT DE CLASSEGuillem Rosselló

m'en sortiria, però ja he pogut treure la llista i el llibrequan veig que n'Ian ve cap a mi i posa una graella decomportament damunt la meva taula. Em mira ambgest interrogant i preocupat.- Si et portes bé durant tota la classe -li atorgo-oblidaré que preparaves els canuts d'en Hans. Ara vésa la taula, seu i calla.

M'obeeix mentre elsaltres continuenparlant entre ells.- El llibre és meu!-xiscla en Miquelmentre l'estira de lesmans de n'Andoni.- No és cert -licontesta l'altre.- Voleu fer el favor decallar? -els demano-.De qui és el llibre? -vull saber.- És d'en Miquel -em

murmura na Juliette que sempre està en tot-, però an'Andoni li agrada molestar-lo perquè en Miquel ésmés petit que ell.L'acusat se sent ferit per la veritat i permet que enMiquel recuperi el seu llibre.- Profe -em demana na Maribel- puc anar a cercarguix.

- No.- És que no n'hi ha...- He dit que no! -licrit un pocdesesperat!- Profe -em cridan'Aida-, em Ferranm'ha pres l'agenda il'està llegint.- Xivata! -l'acusa enFerran mentre lientrega l'objecte.- Voleu callar d'unavegada? -cridoposant-me dret i

pegant un cop damunt la taula-.. Al qui obri el bec liclavo un avís!De cop es fa un silenci més dens que una nit fonda.- Profe -em comenta na Maribel de cop-, has vingutd'un mal humor avui!No li faig cas. Agafo la llista. A la fi tots callen.- Juan Miquel Amorós -dic, recitant el primer nom.

CREACIÓ 31

Joan Miquel Nevado, 3r ALES AVENTURES D’EN PIKEL

32 CREACIÓ

EL MIRALL 33

Jesús de Natzaret.

"AJUDAVA ELS POBRES I S’APLEGAVA AMBPROSTITUTES"

Joan Rigo, Tomeu Estelrich,Patricia Montano, 1r Batx A*En aquell temps, l’emperador romà,August, havia ordenat un cens pertot el món. Josep i Maria, pares deJesús, baixaven des de Natzaret, delregne de Galilea, fins a Jerusalem, ala regió de Judà per complir l’ordrede l’emperador. Però Maria, queestava embarassada, pel camí es posàde part. Així que Jesús va néixer aBetlem de Judà en una bovera.Sembla que tots els hotels estavenocupats, i aquest va ser l’únic lloc quela humil família galilea va trobar perhostetjar-se.L’únic esdeveniment destacable vaser la visita d’uns màgics, que guiats,segons diuen, pel cometa Halley,feren camí cap al nounat. També elspastors de la zona volguerenparticipar de la nova.Jesús va ser fill d’una noia verge,anomenada Maria, i de Josep, deprofessió fuster. Està comprovat queJosep i Maria tengueren altres fills,encara que Jesús era el primogènit.Durant la seva infantesa, Jesús i elsseus pares visqueren a Egipte. A

causa de la persecució del reiHerodes. Però després de la mortd’Herodes, tornaren a Natzaret, onJesús assistia a la sinagoga méspròxima de ca seva, i on aprengué allegir i a escriure. Es diu que Jesús eratrilingüe. La llengua que parlava eral’arameu, però es diu que tambéentenia l’hebreu clàssic i el grec.Durant la seva joventut, Jesúsescampà la paraula de Déu i tingué eldo de fer miracles com curar malalts,multiplicar pans i peixos, donaraliment als qui no en tenien, etc.També ajudava els pobres i els

era un malfactor. El delite de quès’acusà Jesús era haver afirmat que ellera rei del jueus, encara que el seuregnat pertanyia a l’altre món.Després de tot un seguit de torturesl’enclavaren en una creu, junt ambdos delinqüents. Finalment eltancaren dins un sepulcre, amb unapedra davant l’entrada, per por quees pogués complir el que havia dit,que ressuscitaria d’entre els morts eltercer dia d’haver mort. Però, tot ique taparen l’entrada, Jesúsaconseguí sortir. Ho descobrirenMaria i Maria Magdalena, quan al

desafavorits i s’aplegava ambprostitutes. També es diu que Jesúsva sortí amb una dona anomenadaMaria Magdalena, però no estàprovat. Durant la seva vida tinguédotze apòstols o seguidors, quetambé predicaven la paraula de Déu.Respecte a la mort de Jesús, ell jaanunciava als seus apòstols que seriajutjat i condemnat a mort per lesautoritats. I així va ser. Jesúscomparegué davant Pilat, que era elprocurador romà, i accedí a la peticiódel poble de crucificar-lo. A canvi deJesús, Pilat va alliberar Barrabàs, que

tercer dia anaren al sepulcre a veureel cos de Jesús, i es trobaren amb unÀngel que els digué que Jesús haviaressuscitat, i que ho diguessin a totsels seus apòstols i que es reunissinamb ell a la muntanya que els haviadit. I així fou. Es trobaren amb Jesústots els apòstols, i els digué:- Escampau per tot arreu, tot allò que jo ushe ensenyat: estimau-vos els uns els altrestal com jo us he estimat. Jo sempre estarépresent amb vosaltres fins al final de lahistòria.

La ttemptació dde CCrist, dd’Hernan AArdú

*Activitat realitzada a la matèria deLiteratura Universal

34 ECOLOGIA

Descripció"Quan llampega, llampuga". Segonsaquesta dita la paraula "llampuga"prové de "llampegar" i es refereix al'aparició de tempestes de finalsd'estiu que coincideixen amb l'inicide la de pesca del peix. Per altres, laparaula prové del llatí "lampare"(resplendir) i faria refèrencia a lalluentor daurada del peix. Enqualsevol cas, la llampuga,científicament coryphaenahippurus, és un peix pelàgicque prefereix les aigüescàlides, de temperaturasuperior a 18º C. Viu de tresa quatre anys, és molt voraçi s'alimenta de tota mena depeixos i cefalòpodes. Té elcos molt allargat icomprimit, amb l'aletacaudal profundamentenforquillada i l'aleta dorsalmolt larga. La part dorsal ésde color blau metàl·lic viratverdós, la ventral ésblanquinosa i els costats sónargentats amb reflexosgrocs o daurats ambnombrosos punts obscurs.Aquesta bella coloracióràpidament s'esvaneix ambla mort de l'animal. La pellpareix llisa ja que les petitesescates que té estanincrustades a l'epidermis i aull no es veuen. A l'àreamediterrània els exempalrsmés grossos no solensuperar el 15 kg. És un peix blau i,per tant, ric en greixos amb un altpercentatge d'àcids grassosinsaturats. La seva carn és saborosa ide gust intens i característic.

Com es pesca?La llampuga es pot pescar de moltesmaneres. En destaquen dos gransgrups: la pesca professional, i lapesca recreativa. A dins la pesca

LA LLAMPUGA, UN PEIX LLAMPANT (I)Andreu Julià, 1r Batx B

recreativa la tècnica utilitzada és l'artanomenat "fluixa". Aquest consisteixamb l'arrosegament d'una esca, jasigui artificial o natural.Efectivament, ben segur que tendràmés èxit la pesca amb esca natural,comsardina, aladroc, o qualque peixet deroquer. Aquesta pesca amb esca sesol practicar a molta profunditat ambplom i a poca velocitat.

poppetit. D'aquest material ara se'n fan

d'artificials de tot tipus, des d'aquellsen forma d'anguila fins als de formade peix, passant pels que imiten unagamba. Uns altres esquers quedarrerament s'han posat molt demoda sòn els peixos artificials,comunament anomenats "rapalas".Rapala va ser la marca que ho vaintroduir. I, el clàssic de sempre, per

a la pesca de la llampuga,que de sempre s'ha emprat aMallorca és la ploma de gallblanc nuada a un o doshams. Ara, com tot, fins i totles "primitives" plomes hanevolucionat fins a tenir uncap fet de plom platejat ambulls cridaners de colorvermell, augmentant aixíl'atractiu que exerceix adamunt el seu possibledepredador. La velocitat dela barca practicant la pescaamb artificials sol ser major,ja que així se sol evitar que lallampuga vegi que es tractad'un engany de plàstic.

La pesca professionalLa pesca professional espractica mitjançant un artanomenat llampugueres quees despleguen envoltant elscapcers que prèviamet hancalat els pescadors. Lesllampugueres consisteixen

en unes xarxes que, una vegadatrobada la mola de llampugues, ambaquesta xarxa les enrevolten i, un picenrevoltat el peix, es procedeix acobrar-lo i així les llampugues ja notenen escapatòria. Abans, per anar apescar llampugues amb lallampuguera es necessitaven cinchomes; ara, amb els avençosmoderns basten dos i si abansenrevoltaven tres capcers aran'revolten sis o set.

La pesca que molts pescadorspractiquen és la pesca amb esquersartificials. Aquesta es duu a termeprincipalment a la superfície del'aigua, encara que també es potposar un poc de plom a les líniesperquè no vagin tant per damuntl'aigua. La classe d'esquers que sesolen emprar per aquesta modalitatsón "popets" que estan fets de vinil i,com el seu nom diu, tenen forma de

El ppescador aamb eel sseu ttrofeu.

CURIOSITATS 35

La llampuguera no necessàriament escala als capçers, tambè es pot calarmès a la vorera, aprop de la costa.Tant a la costa com als capcers, lamanera de trobar l'esbart dellampugues era amollant una fluixade superfície, ja que si les llampuguesestaven a baix, amb la llampugueraera difícil de capturar-les. Un piccapturada una llampuga es procedia afer el bol entorn allà on l'havienagafada.

Com a anècdotes d'un mariner de saCala podríem dir que un dia que erael dia de la Fira de Santanyí i cap delsmariners no estava molt d'acord ambel fet d'haver d'anar a pescar.Finalment, varen anar-hi, i mira peron, aquell va ser el millor dia depesca que mai hagueren passat.Quan varen fer es bol davant esBancassos, un lloc amb poca aigua id'arena, la llampuguera pegava enterra. Tot d'una començaren a veureles llampugues agafades i a darrereelles un núvol d'arena que lesestrenyia, i a davant d'aquest núvoltot era blau i groc, el color de lesllampugues. Aquest va ser el millorbol de la temporada perque hi vahaver dos-cents cinquanta quilos dellampugues, tota sa barca plena. Iencara els mariners varen tenir tempsd'anar un poc a fira. La llampuga ésun peix molt cercat. Hi ha gent quediu que és bo perquè és detemporada, però si n'hi hagués totl'any seria pitjor que la salpa. Tot ésqüestió de gusts. Però aquella picadai la lluita que oposa en ser capturadala fan un peix que val la pena sentir al'altre cap del fil, sobretot si supera elquilo, només ho sap qui l'ha sentida.

Sexe, cultura, anècdotes...

Rocío Fernández, 4t A

...Durant l'ejaculació, el semen arriba a unavelocitat de 45 quilòmetres por hora.

...Elmúscul mes fort

de tot el cos que porarribar a fer una força

de 300kg és el messeterque tanca la boca

...L'ésserhumà té

exactament elsmateixos cromosomes

que una mosca.

...El 1439, a Anglaterra, es varenil·legalitzar les besades com amètode per a controlar la propagació

de malalties per contacte físic.

...Quanfas un atxem el cor

s'atura per unamil·lèsima de segon.

...El càstig per adulteri a Roma eral'amputació del nas.

...Els dofins i elshumans són els únics

animals que a més de lareproducció també tenen

sexe solament perplaer.

...Un guardaboscs de d'Estats Units vasobreviure a quatre llamps que li varencaure i finalment va morir electrocutat perun tren de jugueta elèctric.

...Fins el 1884, una dona aAnglaterra podia ser empresonadaper negar el sexe al seu marit.

...Estrobaren ossos d'una

espècie de cérvols de fasegles; que els creixia tant lesbanyes, que es quedaven

clavades a terra i,morien.

…Estandesenvolupant la casaintel·ligent del futur, que segons els

investigadors d'aquí a deu anys podrà estar al'abast de qualsevol família.

SABÍEU QUE...?