2

RIEROLS DE TINTA

OPINIÓ 3

Agraïm totes les col·laboracions i suport detots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicacióexpressen únicament l’opinió dels seus autors

ImprimeixLletra d’Impremta

Col·laboradors

Francisca ArtiguesSebastià CovesBartomeu FontcubertaGuillem RossellóFrancesca SuauFrancesca M. Vallbona

Consell de redacció

Maquetació

Bartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098www.mundofree.com/iessantanyi

Fes arribar les tevescol·laboracions al responsable de

curs o bé atentol@sabaula.com

Corrector

Sebastià Coves

Cap de fotografia

Maria Antònia Oliver

Cosme Adrover, Alumnes Alter,Miquel Amengual, Joan MiquelAmorós, Carla Armijos, MiguelBermúdez, Diana Carrera, Hassandel Valle, Marta Escales, ToniEstelrich, Àngela Garcia, VictòriaGarcía, Guido Gayà, JeniferHernández, David Juárez, SamuelLagos, Joana Maria Marimon, AlíciaMorcillo, Jaume Nadal, Joan M.Nevado, Héctor Quintela, JoanRigo, Maria del Mar Rigo, MiquelRigo, Gianni A. Román, MichelleRöthlisberger, Jonas Schöps,Markus Schöps, Albert Serra,Marina Sitjar, Miquel Vicens

CoordinadoraFrancesca M. Vallbona

És cert que hem d'aprendre dels quisaben. No hi ha dubte. L'evoluciócultural en tots els seus sentits esfonamenta en aquest principiuniversal: en la capacitat per recollirels fruits dels coneixements quealtres persones han cultivat per a, apartir d'ells, tractar d'anar mésendavant i més enllà i millorar lacollita. D'aquesta maneraevolucionen les ciències i les lletres.Però ja en el mateix principi es parlade la capacitat d'anar més endavant imés allà del que hem après, de laimportància de somniar, d'inventar,de pensar novetats que no permetinque l'evolució s'aturi aquí on l'hemtrobada. I és que no ens podemconformar amb els "continguts" -tan de moda per altra part- perquèni els alumnes ni els professors nosom unes simples capses que hagind'entregar o s'hagin d'omplir d'unscontinguts científics o de l'àmbit deles lletres. No som magatzems. Jopens, sovint, que un matgatzem deutenir una vida interior molt avorrida(ni encara que sigui el millor museudel món), i és que en ell tothom hi fai hi desfà sense que ell hi puguiaportar res ni dir la seva. Jo crec quehaver estudiat la descripció científicad'un arbre, o conèixer fil per randa

EN DEFENSA DE LA CREATIVITATGuillem Rosselló Bujosa

on para l'Everest, o haver après dememòria un poema d'AntonioColinas, o saber que Jesús deNatzaret va viure a Qumram, ohaver estudiat cursos d'harmonia, osaber mil fórmules de Física, o...Crec que tot això pot ser moltinteressant. Ho és. Però esticconvençut que encara hi mancaaquella novetat que cada persona hipugui aportar a partir de la sevapròpia història, de les sevesexcursions a la muntanya, de la sevaexperiència sentimental, de la sevafe, del seu amor o forma de veure lamúsica, de les seves petites o gransreflexions científiques. Jo crec que almagatzem inicial encara li mancavala vida, la nostra vida, perquè, de fet,només a partir d'aquest punt en quècada un de nosaltres hi diem lanostra i hi aportam la nostracreativitat, el magatzem comença adeixar de ser un simple espectador ies converteix en una persona capaçde millorar el contingut que harebut. Aquest any tenim l'exempled'un creador inconformista comMozart i, a Santanyí, hi tenim moltexemples de gent que ha anat mésendavant i més allà donant vida a totquant toquen, però no diré cap nomper a no deixar-me'n cap.

4 ACTUALITAT

Francesca M. VallbonaNIT DE PREMIS A L'IES SANTANYÍ

Com ja tots sabem la Comissió de narrativa havia deciditdedicar aquest curs a recordar la figura del poeta deCampos Damià Huguet. Així, s'han fet durant tot l'anydiferents activitats per donar-lo a conèixer i per divulgar laseva obra. I, també, com ja és tradició des de fa sis cursoss'ha organitzat el concurs literari del centre. El puntculminant de totes aquestes activitats va ser el passat dia 5de maig quan es varen lliurar els premis del concurs i es vafer un homenatge a Damià Huguet.

acompanyar la seva lectura de comentaris relacionats ambla vida i l'obra de Damià Huguet. Tal vegada la nota mésemotiva la va posar Gabriel Huguet, fill del poeta, que, desd'una perspectiva molt personal, va llegir tres poemes detres etapes força diferents de l'obra del seu pare.

En segon lloc, els alumnes de música, ajudats pels seusprofessors, varen interpretar, amb flautes i xilofons, laPetita serenata nocturna de Mozart, per tal decommemorar, també, el 250è aniversari del seunaixement.

I, a continuació, es varen lliurar els premis del VIèConcurs literari. El jurat va destacar la qualitat de moltsdels treballs presentats i, sobretot, l'alta participaciód'alumnes del primer cicle d'ESO. Els premis foren per:

L'acte va tenir lloc a l'institut i vacomptar amb l'assistència denombrós públic, entre el qual caldestacar la família i els amics delpoeta, i els representants de laConselleria d'Educació i del'Ajuntament de Santanyí.

Aquesta vetllada havia estatpreparada amb molta cura per ungrup de professors i alumnes que esvaren esforçar perquè tot sortís a laperfecció. En primer lloc, es va feruna lectura de textos de DamiàHuguet per part d'alguns escriptors:Miquel Cardell, Joan Pomar, MiquelPons, Guillem Rosselló i AntoniVidal Ferrando que varen

El f i l l d e l ’ h om ena j a t , d u r an t l a s e v a i n t e r v e n c i ó .

A l ’ a c t e , s ’ h i c o n g r e g à n omb r o s a g e n t .

Un momen t d e l a i n t e r p r e t a c i ó mu s i c a l .

ACTUALITAT 5

Primer cicle d'ESO:primer premi per Marta Escalas dos segons premis per Yasmín López i Marina Sitjar

Segon cicle d'ESO:primer premi per Catalina Bonetsegon premi per Diana Carrera

Batxillerat:dos accèssits per Margalida Salis i Rocío Fernández.

Poesia:dos accèssits per Vladimira Peycheva i Alícia

Morcillo.

Per concloure l'acte la directora, Francesca Suau, vaanunciar que aquest és el darrer curs que el professor, iescriptor, Antoni Vidal Ferrando, serà entre nosaltres. Peraixò, i ja que, des del començament, ha estat qui haimpulsat i promocionat el concurs literari i perquè, sens

El n o s t r e c ompan y An t on i V ida l F e r r and o , v e r i t a b l eàn ima d e l s p r em i s l i t e r a r i s .

E l s c o n v i d a t s i g u an y ad o r s .

dubte, es tracta d'una de les veus mésimportants del panorama literaricatalà contemporani, el claustre deprofessors, per unanimitat, ha deciditque, a partir de la properaconvocatòria, aquest concurs es diguiConcurs de creació literària AntoniVidal Ferrando de l'IES Santanyí.Aquesta notícia va ser rebuda ambuna important ovació per part de totel públic.

Després ja només va quedar tempspels agraïments de rigor, per lesfotografies oficials, per lesfelicitacions als guanyadors, pelscomiats i per gaudir d'un magníficpiscolabis preparat pels alumnes iprofessor d'IP de Restaurant i Bar en

un espai decorat amb els treballs realitzats pels alumnesdel programa Alter, de Tecnologia i de Llengüesestrangeres.

En definitiva, va ser una vetllada molt agradable i moltemotiva en la qual es va poder gaudir de la música de lesparaules i dels sons, acompanyada de la dels sabors i deles imatges.

6 ACTUALITAT

Miquel Vicens, Marta Escales, 2n DMARTEMÀTIQUES

És fàcil unir l'art amb les matemàtiques?Dijous 11 de maig, a la casa de cultura, va haver-hi unaexposició-taller de matemàtiques i art. Va ser coordinadaper Maria del Mar Rigo, la nostra professora dematemàtiques.

En commemoració del Dia Escolar de les Matemàtiques es va organitzar una exposició-talleramb la intenció de mostrar els punts de confluència entre art i matemàtiques.

Hi havia diversos espais, tots molts interessants.Per començar hi havia activitats amb un, dos i tres miralls.Amb un sol mirall es jugava amb les simetries. Amb elsdos (el llibre de miralls), es podien construir polígons iestrelles, i amb els tres, formaven un caleidoscopi.S'explicava que el caleidoscopis tenien una forma rodonaper estètica, però que per dins són tres miralls en formade prisma triangular.Després, en un altre espai, podíem comprovar lesproporcions del cos segons l'home de Vitruvi deLeonardo Da Vinci. També es parlava de raó àurea,successió de Fibonacci, mazzochios....A continuació hi havia els fractals i els quadres de M.C.

Escher.Recordant Gaudí s'havien de construir, amb peces defusta, dos arcs: el catenari (que s'aguantava sol) i el de migpunt ( no s'aguanta a causa de les forces horitzontals).També hi havia les superfícies reglades: rectes queformaven una corba.

Les il·lusions òptiques van sorprendre a quasi tothom.A l'espai dedicat a Dalí hi havia els anamorfismes, pinturesque s'havien d'observar projectades en un cilindre.Al centre hi havia una taula amb cinc puntes, a cada unade les quals hi havia un poliedre regular diferent amb elcolor i amb l'element del món que els corresponia.A aquesta esposició també hi va participar el departamentde tecnologia amb unes activitats de codificació quehavien portat a la Fira de la Ciència.

Quan sortírem a fora poguérem construir un icosaedre,un tetraedre o un dodecaedre amb "gominolas".Per acabar hi havia una activitat on podies fer la tevapròpia figura de paper (un tronc de piràmide, un cub, undodecaedre, un caleidocicle amb motius d'Escher...)L'exposició-taller va demostrar que era interessant i fàcilcombinar l'art i les matemàtiques. I a més d'interessant ifàcil... Divertit!

ACTUALITAT 7

MIRAR L'ART AMB ULLSMATEMÀTICS

Miguel Amengual CovasCatedràtic de matemàtiquesAmb la declaració per la Unió Matemàtica Internacional i la UNESCO del'any 2000 com Any Mundial de les Matemàtiques, el segon mil·leni de lanostra era es va tancar amb una reflexió sobre el paper que fan lesmatemàtiques en el desenvolupament de la nostra cultura, el seu ensenyamenti la seva divulgació.I és des del marc d'aquesta reflexió que s'encarà el treball que es va presentaren l'exposició, que va tenir lloc entre els dies 11 i 13 de maig a la Casa deCultura de Santanyí: Art i matemàtiques, mirar l'Art amb ulls matemàtics.Tot un conjunt de propostes d'activitats per commemorar l'edició d'enguanydel Dia Escolar de les Matemàtiques que se celebra des de l'any 2000, i que,a més de ser el resultat d'un treball en equip, ha servit, també, per unir eltreball de professores i professors dels distints departaments del nostreinstitut i estudiants col·laboradors, que amb les seves diverses experiènciesenriquiren l'activitat i mostraren el potencial que enclou la fusió entre laciència, l'art i la història.Davant la discussió recurrent de les nomenades dues cultures, la meva opinióés que la cultura sense ciència és només cultura incompleta. La ciència és unaactivitat cultural més dins les relacions socials i ha d'aparèixer de formanatural en el circuit habitual de les activitats culturals.Com a responsable del departament de matemàtiques no puc deixard'esmentar l'ajut de l'Ajuntament i de la Direcció General d'ordenació iinnovació, i el suport de l'AMIPA i de la Societat Balear de Matemàtiques.Com tampoc seria de justícia no remarcar la feina de Maria del Mar Rigo iBartomeu Fontcuberta, la competència i amabilitat dels quals han estatdeterminants a l'hora de posar-ho tot a punt. I la comprensió i l'impuls desde la direcció de l'institut.S'ha de remarcar l'èxit de l'exposició per la qual varen passar tots els alumnesde l'institut i la majoria de la resta d'escoles del municipi, a més de totes lespersones interessades a veure des d'una altra òptica les matemàtiques.Esperam que aquesta iniciativa tengui continuïtat en els propers cursos.

i m'han animat a continuar. L'ajudaha arribat també de membresd'altres societats d'altresComunitats Autònomes als queencara no els havia enviat l'e-mail ija tenia la resposta que necessitavai el seu suport.No vull acabar sense recordar lafamília: els dies que he deixatd'estar amb els meus fills, els diesque pares, padrins i altres familiarsm'han hagut de treure lescastanyes del foc. I, encara quehavia dit que no parlaria de ningúen particular, vull donar lesgràcies a en Tomeu. Es podriasentir aludit quan parl delsprofessors i també quan parl de lafamília, però ha fet molt més. Si hiha hagut algú sense el qual haguésestat impossible fer l'exposició haestat ell. Des del primer dia, laprimera idea, fins al final, fins i totara que estam fent la recopilacióde material, ha estat al meu costat,ajudant’me anímicament i tambéposant-hi la mà sempre que ha fetfalta.Per acabar, he d'anomenar tota lagent que va participar. He de dirque l’única gran queixa que ensvan fer arribar (supòs que n'hihavia més però no ens les van dir)va ser que havia estat molts pocsdies oberta i que hauria d'haverarribat a més gent.No m'agradaria que ningú quehagués posat el seu granet d'arenaen aquesta exposició es deixàs desentir aludit. Tot el que he escritfins ara no té altra finalitat que lade donar les gràcies a tots els quehan pogut fer aquesta exposiciórealitat.Em diuen que sempre deman, icom que avui encara no ho he fet,no puc acabar sense demanar atothom que aquesta exposició nohagi estat un bolet que ha sortit nose sap d'on, sinó del començamentd'un gran camí que hem de fer totsplegats.

Ve de la pàgina 8

8 ACTUALITAT

Sempre m'han agradat les matemàtiques. Mentre vaigser estudiant em pensava que les matemàtiques erenfórmules, gràfics, càlculs, demostracions... i així i totm'agradaven. Una vegada acabada la carrera he pogutveure el que realment són les matemàtiques, les sevesaplicacions, el perquè de tants nombres i lletres ballantper dins fórmules per molts il·legibles.Em fa una mica de pena veure que quan començ uncurs i deman als alumnes què són les matemàtiques emcontesten: comptar. I algun arriba a dir: resoldreproblemes.Llavors ve quan els cont que tot el que anam fent iveient durant el dia a dia són matemàtiques: elsrellotges mesuren el temps; quan anam a comprar nonomés feim el compte sinó que compram un o altreproducte per la seva forma, per l'oferta del moment,per la grandària de l'envàs...; quan volem distribuir lesnostres coses dins l'habitació, a un estant o en uncalaix, hem de tenir en compte les seves dimensions;quan tenim convidats hem d'estimar el quenecessitarem per poder quedar bé i sobri el mínim...Sempre m'ha fet ganes mostrar-los alguna cosa més. Sino recorden la fórmula del volum d’un prisme o d'unapiràmide, almenys que recordin el dia que vamconstruir-los i els vam omplir de sal per comparar-los.Des que vaig conèixer la gent amb qui hem format laSocietat Balear de Matemàtiques i he anat veient el quefa la gent a altres llocs, he vist que és possible fer lesmatemàtiques d'una altra manera.Però, això no només és una feina d'aula, sinó que had'anar més enllà. Crec que es tota la gent del poble,petits i grans, "de lletres" i "de ciències", que ha deconèixer una mica millor les matemàtiques. Sónnecessàries igual que l'art, la poesia o la pràctica dequalsevol esport.

Quan vaig saber que hi havia un dia escolar de lesmatemàtiques que a més, cada any s'enfocava d'unpunt de vista diferent, hi vaig veure una manerad'arribar a tothom. I si preparàssim una exposició ambels alumnes que pogués visitar la resta de la gent:pares, amics, coneguts... ?No sabia molt bé per on començar, però quan vaigveure que tenia el suport de la directora de l'institut idel cap de departament vaig pensar que no havia dedesaprofitar l'ocasió. El primer era aconseguir lloc ifinançament.Quan l'Ajuntament ens va dir que ens ajudaria jateníem per començar. Emperò, no era tot.Com que no voldria deixar-me ningú no parlaré deningú en particular i esper que tothom es senti al·luditper la seva part. És cert que jo vaig estar al capdavant,però més cert és que darrera hi va haver moltíssimagent que em va ajudar i donar suport:Els alumnes van ser els primers que em van animarquan vaig veure que tenien ganes de participar.Molts de professors de l'institut em van haver de sofrirquan els aturava pels passadissos o a la sala deprofessors: van pintar, traduir, corregir, opinar, criticar(positivament), muntar i resoldre molts delsproblemes que anaven sorgint.Tampoc em puc oblidar del personal no docent del'institut que va col·laborar en tot el que els vaigdemanar.L'Amipa també ens va fer costat des del primermoment.Els alumnes del programa Alter juntament amb el seuresponsable també hi van posar la seva.Ja fora de l'institut, voldria parlar de tots els companysde la Societat Balear de Matemàtiques que m'hanajudat molt en la part més tècnica

MOLTES GRÀCIES A TOTSMaria del Mar Rigo

Passa a la pàgina 7

ACTUALITAT 9

L'ALTER TEAM

Alumnes programa AlterEl Programa Alter, ha estat una oportunitat que ens ha ofert unapossible sortida professional mitjançant l'aportació d'unaformació pràctica, més propera a les nostres necessitats.En el taller hem après a treballar diferents materials com lapedra, el ferro, el vidre,... directament fent treballs, petits peròcurrats.

També hi ha altres sortides professionals, com aprenent de xapai pintura o depenent de tenda.Ens ho passam bé, fem el que ens agrada i amb el material queens agrada, si un, a un determinat moment, necessita una taulaper la seva habitació, fem el disseny, elegim els materials icomençam a elaborar-la.Tal vegada podríem destacar algunstreballs com: la taula, barreres, un tabulet, i el nostre gran treball,el cotxe amb el que participàrem a la passada cursa de carretons,amb el que per cert, no guanyàrem i fins i tot ens accidentàremun poc, res greu afortunadament, i que ens va fer guanyar unbon berenar.A l'IES, s'han exposat alguns dels treballs realitzats aquest curs,un rellotge de vidre, un canelobre,…Tampoc ens podem oblidar de la part teòrica, assistim un pic persetmana a l'IES, on ens aporten la formació teòrica necessàriaper poder treballar al taller.L'Alter ha suposat un canvi total en la nostra vida, hem trobatun camí que ens agrada, que trobam profitós i que fa queestiguem orgullosos de nosaltres mateixos.

L'escriptora santanyinera Antònia Vicens va visitarl'institut el passat dia 31 de maig per tal d'oferir unaconferència als alumnes de primer de batxillerat.L'escriptora va parlar de la seva obra, especialment deLluny del tren, novel·la que els alumnes han llegit durantaquest curs.Antònia Vicens va declarar que li havia sorprès positivamentque es fes aquesta lectura, ja que ella mateixa considera queés una de les seves novel·les més complexes i que requereixun lector més atent. Així, va estar molt satisfeta de totes lespreguntes que els alumnes li varen plantejar ja quedemostraven, precisament, el seu interès per l'obra.

CONFERÈNCIAD'ANTÒNIA VICENS

Departament de Llengua catalana i literatura

També ens va parlar de la importància que, per a ella, té laliteratura com a font de coneixement (sobretot pel que faa sentiments, emocions, reaccions...) i com a objected'entreteniment i de plaer.Tot plegat va ser una estona ben agradable que va acabaramb la signatura de llibres per part de la novel·lista. Desd'aquí li desitjam, també a ella, que els àngelsl'acompanyin en el seu viatge.

10 ACTUALITAT

Jenifer Hernández, 1r Batx. A

FIRA DE LA CIÈNCIAELS SECRETS DELS CODIS

El 27, 28, 29 d'abril es va celebrar al recinte firal delpolígon de Llevant - Palma La fira de la ciència, on vanparticipar molts d'instituts d'arreu de les Illes Balears.Entre ells, hi havia els alumnes de TIC de primer debatxiller de l'IES Santanyí, que després de molt d'esforç ihores de treball, van exposar el projecte dels secrets delscodis.En aquest projecte, els alumnes volien mostrar elsdiferents codis que ens envolten diàriament i que utilitzemfreqüentment en la nostra vida, com per exemple: l'ADN,senyals de trànsit, internet...

Com ve essent habitual el nostre centre va muntar la paradeta a la Fira de la Ciència. Vos enfarem cinc cèntims.

conèixer els projectes d'altres instituts.Els alumnes de primer de batxiller van tenir una granexperiència, no només per participar en aquest projecte,sinó també pel fet de poder conèixer gent d'altres llocs ifer amics.

L'estant de l'IES Santanyí, va tenir molt d'èxit entre lagent, sobretot entre els infants, entre els quals hi va haver,fins tot, nins de tres anys, que encara que no sabessinescriure, es van atrevir a fer aquesta activitat.L’estada a la fira va ser molt agradable i va permetre

La gent que hem duit a terme aquesta participació en lafira volem donar les gràcies a totes les persones idepartaments que ens han ajudat en la realització del’estand. Ja sigui des de les seves responsabilitats gestoreso des de la voluntat de posar una mà on es necessita.Així mateix volem deixar clar l’esforç que hem hagut defer durant tot el curs els alumnes i professors quenecessitàvem la dotació informàtica per dur a terme lanostra feina. No hem perdut mai l’esperança que elsetembre, que ens varen dir que estaria l’aulad’informàtica arreglada, arribaria un moment o l’altre.Ja haurà de ser el curs que ve.Bartomeu Fontcuberta

ACTUALITAT 11

1.- Quines seccions hi havia?2.- Vares experimentar? A quinlloc?3.- Vares veures l'espectacle debombolles de l'entrada?4.- En què consistia l'estand del'IES de Santanyí? Què et vasemblar?5.- Què va ser el que més et vaagradar?6.- Vares veure totes lesexposicions?7.- Et va agradar? Hi tornaries?Per què?

FIRA DE LA CIÈNCIA: QUÈ EN TROBES?Gianni A. Román , Miguel Bermúdez, Juan Carlos Julià, Hassan del Valle, PC 4t

Tomeu Pons.1.- No ho sé, unes quantes.2.- No.3.- No.4.- Havies de desxifrar codis delletres. No em va agradar: duia moltafeina trobar les solucions.5.- Passejar-me.6.- No, n'hi havia massa.7.- Sí, per passejar. Maria del Mar Tomàs.

1.- Diferents expositors d'instituts, dela universitat i d'empreses privades.2.- Sí. En els eskefis.3.- No.4.- En desxifrar missatges a partir decodis.5.- Els experiments que feien elsinstituts relacionats amb biologia ifísica I química.6.- Sí, però no hi vaig participar.7.- Em va agradar molt i sí que hitornaria perquè aprens moltes coses.

Darío Sánchez.1.- D'ordinadors, hoteleria, i moltescoses més.2.- Sí, amb una pila que feiafuncionar un ordinador.3.- Sí, em va agradar.4.- Desxifrar codis. No em vaagradar gens.5.- Les noies.6.- No.7.- Molt poc.

Cristina Romero.1.- I jo què sé!2.- Sí. No me´n record.3.- Sí.4.- Fer experiments. No.5.- A un joc de menjar pomes.6.- Sí7.- Sí, sí, sí,

Miguel Domínguez "Miki".1.- N'hi havia més de mil.2.- Sí, amb les explosions.3.- Sí, era un oi.4.- No,5.- No ho sabria dir.6.- Crec que .... no.7.- Sí, molt. És molt interessant.

A MODE DE BALANÇLa directiva

Estam a punt d'acabar un curs queha estat especialment complicat permor de les obres que s'han realitzatal centre. Hem tengut problemesde renous, manca d'espai irecursos, pols i tot el que es potesperar convivint amb unes obresde tal dimensions. Però hem posatesperança pensant que tot el queara patim serà per poder millorar apartir, esperem, del curs vinent. Elque consideram, emperò, méslloable, és la comprensió del'alumnat, envers de les molèstiesque han ocasionat els problemes.S'han sabut adaptar i conviure ambla situació. Els volem donar lesgràcies i desitjam, i així posaremtotes les voluntats, que l'any vinenttenguin un centre que els puguisatisfer. Des de dues aulesd'informàtica, una aula taller dematemàtiques, una aula d'idiomes,una aula d'estudi-biblioteca, un pati

en condicions per a poder fer jocs itornejos d'esplai amb porteries,cistelles de bàsquet i alguna taulade ping-pong, una aula gran on espuguin fer conferències, concerts,representar alguna obra deteatre...Un centre del qual enspoguem sentir orgullosos i ensengresqui a aprendre i a col·laboraren les distintes activitats que s'hifacin.Per altra banda, encara que hagiestat complicada la situaciód'infraestructures, no ens haafectat per no seguir amb tota lail·lusió implicant-nos en lesactivitats del centre. Hem dedestacar, entre moltes activitats quehem realitzat, l'exposició d'art imatemàtiques, la participació a lafira de la ciència, l'acte de portesobertes, lliurament dels premis denarrativa, diferents participacionsen olimpíades, la fantàstica feina

que la Comissió de la salut ha duitendavant amb l'ajuda del PAC iespecialment de na BàrbaraAmengual, l'impuls cap alreciclatge i el respecte del mediambient de la Comissiód'ecocentre, vàrem quedar doblescampions als tornejos de bàsquetsolidari que es feren a Esporles,aconseguir treure tres números dela nostra Téntol,... a més de tantesestones, algunes més alegres quealtres, que hem compartit.Esperem que també vosaltres elvaloreu com un any profitós i quesi els resultats són els esperats,teniu molt d'estiu per descansar,però, si vos queda algunaassignatura per al setembre, nobadeu i preparau-vos per aaprovar-la.Salut, i alerta a no prendre massa elsol, que no és bo per a la pell! Finsl'any que ve!!!

12 ACTUALITAT

Xisca Artigues, Victòria García i Toni EstelrichASTÚRIES, VISTA PELS PROFESSORS

Dia 6 d'abril els alumnes de 4t d'ESO partiren capAstúries, Cantàbria i Bilbao, amb els professorsacompanyants: Victòria García, Xisca Artigues i ToniEstelrich.Només pujar a l'autocar, els alumnes varen aprendre lacançó "Asturias patria querida", cançó que ensacompanyà fins que arribàrem a Cantàbria. A partir d'aquíel popurri musical va ser molt variat.

Viatge d’estudis dels alumnes de 4t d’ESO

Hoy no me puedo levantar/ el viaje de estudios me dejó fatal/Toda la noche sin dormir/ oyendo a los críos sin parar de chillarHoy no me puedo levantar.Dolor de cabeza y grandes ojeras/ show en el pasillo / granescandaleraHoy no me puedo levantar.Van de simulacro, otros vomitando/ el colchón que cruza/marcha y desenfrenoToni roncando en el segundo/ Yo cabreada en el pasillo/ Yopicando puertasYo durmiendo a gustoMientras va Rosendo* con sus batallitas(Rosendo era el xofer que ens contava històries moltinteressants...)Aquest moment d'inspiració tenia lloc a San Vicente de laBarquera, un poble molt atractiu.Dia 9, després d'una nit de marxa pels bars de Torrelavega(un altre dels itineraris alternatius proposats pel xofer...),tenguérem un matí ressacós i fantàstic per Santillana delMar, un poble medieval on visitàrem un museud'instruments de tortura. (Algun d'ells aplicable a alguninsurrecte del nostre institut).Vam dinar a Comillas, visitàrem el "Capricho", de'nGaudí, i altres edificis espectaculars. Acabàrem a Sauces, a"La playa de los locos", on alguns de nosaltres enssentírem com a casa.Dia 10. Parc de Cabárceno. És una antiga mina a l'airelliure adaptada com a zoo i on els animals viuen amb certallibertat, amb grans espais verds i oberts.El migdia vam anar a dinar a Santander i tot l'horabaixa decompres per la ciutat, per satisfer els impulsosconsumistes (no volem ser menys que els altres).A la nit, els nins estaven molt cansats i els "profes"començàrem a reviscolar. Després de fer una volteta pelsbars de Torrelavega, ens marcàrem unes passes de ball auna festa privada dels nostres alumnes a l'hotel.Dia 11 al matí vam visitar una rèplica de les covesd'Altamira, que ja sabeu que les còpies mai són coml'original, però ens vam fer una idea. Tot s'ha de dir, ambel cansament que dúiem les coves no ens van parèixer taninteressants com ens volien fer creure. D'aquí ja vampartir directes cap a Bilbao, on vam dinar dels famosos"pintxos", boníssims! Després ens esperava la visita alGuggengheim, molt interessant però massa dens perl'espessor mental que dúiem...Conclusió: hi tornaríem malgrat les nits que vam passar alpassadís, però allò més important és que tot va anar bé, elsalumnes van complir i nosaltres creiem que també. Isobretot vam riure moltíssim! A la nit arribàrem sans iestalvis a Santanyí. Fi del trajecte.

Però bé, arribàrem a Oviedo, després de passar pelsaeroports de Palma i Barcelona, molt cansats. Els alumnesestaven molt animats i tenguérem una nit mogudeta,rialles i corregudes pels passadissos, intens de desallotjarl'hotel, cridades als professors a altes hores de lamatinada... un poc de tot. Va ser una primera nitantològica, però ja ho sabeu: "qui amb al·lots se colgacompixat s'aixeca". Res que no es pugui contar i fer unarialla.Dia 7 teníem un itinerari donat per l'agència de viatges,que no vàrem respectar gaire, ja que la visita a les duesjoies del preromànic (Santa María de Naranco i SanMiguel de Lillo), que només estaven a 4 km. d'Oviedo noestaven previstes. Nosaltres hi vàrem anar. Tot s'ha de dir,vàrem tenir un xofer d'allò més enrotllat, ens proposavavisites alternatives i circuits panoràmics, que tampocteníem prevists. Aquest dia també vam anar a Cudillero,un port molt especial amb cases de diferents colors.Després vam anar a dinar a Gi gi gi gi gi gi jón! I acabàrema Oviedo. En fi, un dia molt intens.El dia 8, va ser molt divertit. Després d'una mala nittenguérem un gran moment d'inspiració, en el qual vàremcompondre la cançó del viatge:

ACTUALITAT 13

LA CRÒNICA DELS ALUMNESDiana Carrera, 4t B

Els alumnes de 4t ESO, el passat 6d'abril vàrem partir juntament ambtres professors (Victòria, Toni iFrancisca) en destí a Astúries, fentescala a Barcelona i desprésdirectament a Oviedo. Cal afegir quedes del primer dia no faltaren lesbromes, les ganes de festa is'emprenyera.

1r diaAl primer vespre en arribar del'aeroport, després d'instal·lar-nosi sopar va començar la festa. A lestres de la matinada, cal destacarque una de les companyes,juntament amb tres més (personesanònimes) es varen fer passar perrecepcionistes de l'hotel i vanenviar tres dels seus companys arecepció amb l'objectiu de enviar-lo a un altre hotel. Per descomptat,tot formava part d'una petitabroma, un tant pesada, ja que elscompanys varen fer i desfer lesmaletes un parell de pics, per noxerrar de la vergonya que vanpassar demanant perdó a larecepcionista i suplicant que no elsfessin fora de l'hotel.

2n diaEl primer diatocava anar a ferun recorregut perOviedo, Gijón iun pobletp e s c a d o r(Cudillero). AOviedo vàremestar tota la tardarecorrent la ciutati fent compres.Cal fer un incís enel trajectes de bus,on no va faltarl ' i n c r e ï b l ee n t r e t e n i m e n td'en ToniEstelrich quedemostrava laseva habilitat al'hora de cantar ifer jocs deparaules, com pere x e m p l e ;Gigigigijon otambé oh oh ohviedo. Al vespre ens dedicàrem a ferfesta per l'hotel ja que era el darrerdia a Oviedo.

3r diaEl dissabte al matí férem les maletesi partírem de l'hotel, "Las Lomas"per traslladar-nos a un altre.La primera parada fou 'Picosd'Europa', realment impressionant.Pujarem a 1000 i pico metres ambtelecabina i en ésser allà dalt ensférem fotos i vàrem disfrutar de laneu que encara quedava dalt de lesmuntanyes. Vam disfrutar d'unesvistes espectaculars. A l'hora de dinaranàrem a 'Potes', un poble a vorerade les muntanyes, on cadascú dinavaon volia i cal destacar que més d'un,va disfrutar de la sidra asturiana.A l'horabaixa vam anar a 'SanVicente de la Barquera' (el poble d'enBustamante) i allà ens van deixartemps lliure. Per sortir del poble hihavia un pont que deien les llegendesque si aguantaves sense respirar alllarg del pont i

San t a Mar í a d e l Na ran c o .

San t i l l a na d e l Mar . Passa a la pàgina 14

14 COMISSIONS

a la vegada demanaves un desig, escomplia.Després anàrem a l'hotel aTorrelavega, ens preparàvem ianàrem a sopar. En sortir per laciutat, ens adonàrem que "El cantodel loco" tocava aquell dia allà.Alguns de nosaltres, aconseguíremveure'ls, d'altres no. Devers les 12vam sortir per allà, cal mencionarque hi havia molta marxa i moltagent també. Sortírem fins que el cosva dir basta, en aquell momenttornàrem a l'hotel.

4t diaBuffff... aquest dia ens va costar moltaixecar-nos, però finalment ho vamfer. Primera visita va ser 'Santillanadel Mar' que ni era santa ni era planani tenia mar, jeje. Allà vam visitar elMuseu de la Tortura, realmentesferidor, a la majoria ens va agradarbastant. A l'horabaixa vam anar a unzoo on ens ho passàrem pipa amb elsanimals. A l'horabaixa ens deixarenlliure per fer les darreres compres ipassejar per la ciutat. Al vespre vamquedar a l'hotel mentre els professorsi en 'Rosendo' (el xofer) van partir degresca.

5è diaEl darrer dia vàrem visitar 'Lascuevas d'Altamira' a primera hora delmatí. A l'hora de dinar vam anar aBilbao i després d'haver dinat, vàremvisitar el museu Guggengeim. A latarda, ens férem camí cap al'aeroport de Bilbao, on allà vàremagafar l'avió que ens duria cap aMadrid. Després d'acomiadar-nos dela nostra companya Mery que ellaquedava allà, on l'esperaven els seuspares, lamentablement anava a viurea Saragossa, després d'un llargcomiat, agafàrem el vol que ens duriaa Madrid i d'allà cap a Mallorca, on,molt a pesar nostre, acabava aquestgran viatge, que desgraciadament noes repetirà mai.

Ve de la pàgina 13

desitjar molta sort als quedecideixen fer un mòdul, als quequeden en aquest centre on heaprès molt i m'ho he passat moltbé que això és el més important,als que aneu a un altre insti tambéperquè és molt dur haver-sed'acostumar a un lloc nou iMOLTÍSSIMA SORT també alsque se'n van de l'illa. MOLTASORT a tots perquè us homereixeu i als que ja se n’han anata meitat de curs com na Mery, aqui estam desitjant veure aquestestiu i a qui hem trobat moltísima faltar en aquest darrer trimestre,però bé de tot s'ha d'aprendred’allò bo i d’allò dolent perquèaixò ha estat una part del camí iaquest camí és com nosaltresl'hem dissenyat més bé o mésmalament, però un camí... Novull oblidar-me dels professors,un element fonamental en aquestcamí perquè sense ells el camíseria una altra cosa, MOLTASORT a tots perquè no és gensfàcil controlar-nos, les ganes deriure i passar-ho bé, que vagi bé!

Alícia Morcillo, PC 4t

QUE VAGI BÉ

Bé, això no és ni pretén ser unacomiadament nostàlgic, ni resper l'estil sinó tot el contrari. Ensfeia il·lusió escriure el que sentimdesprés de finalitzar l'últim anyd´ESO, per alguns el penúltim,però sempre queda l'esperançaque sigui l'últim. Aquest curs haestat un dels millors, però desprésd'aquest curs tot canvia. Al llargde les nostres vides hem sofertmolts canvis: han quedat amicspel camí (repetidors) altres hanhagut d'abandonar el camí pelsmotius que hagin estat. Altreshan hagut de marxar cap a altresinstituts/col·legis i d'altres hofarem a partir del curs que ve,però sempre hi haurà un racó ales nostres ments i cors per a ells,i els moments que hem passatjunts. Cadascú ha de fer el quetrobi adequat per a ell. Esperemque d'aquí a uns anys, llegint aixòpoguéssim dir: mira, encara tencrelació amb almenys un companyd'institut. A mi m'agradaria molttenir sempre un curs com aquest,però no es pot i només em queda

Una f o t o d e l v i a t g e d ' e s t u d i s n o h i s om t o t s e l s d e 4 t p e r ò u na g r an p a r t . . .

COMISSIONS 15

Les funcions d'aquesta comissió són diverses. Per unabanda, s'ha de controlar l'aplicació del ProjecteLingüístic del centre, que estableix que la llenguavehicular de l'institut és la catalana, és a dir que totes lesactivitats, les comunicacions, el material, les classes, etc.són en català. Per altra banda, s'ha d'intentar fomentarla sensibilització envers aquest idioma i tenir en comptela problemàtica en què es troba, a més de proporcionarassessorament ortogràfic, terminològic, etc. a tothomque ho requereixi (aquesta revista n'és un exemple).Al llarg del present curs s'han pres diverses iniciativesen aquest sentit que ressenyam a continuació. S'acordàa principi de curs que tots els departaments (no n'hihagué cap que s'hi oposàs) aplicaria unes penalitzacionsper unes errades ortogràfiques concretespredeterminades, amb la finalitat que s'entengués laimportància d'escriure bé no només a l'assignatura dellengua catalana, sinó en tots els escrits que espresenten, i també per implicar tot el professorat enaquest objectiu, ja que, en certa manera, tots sommestres de llengua. Al llarg del curs hem fet unseguiment i assessorament d'aquesta mesura i ara enstocarà fer-ne el balanç final, el qual, pel que hem vist,no serà negatiu.Una altra actuació destinada a fomentar actitudsrespectuoses i positives en l'ús lingüístic ha estat ladistribució d'un decàleg de l'alumnat, que es publicà alpassat número de TÉNTOL i que s'ha comentat a totsels grups. Amb aquest mateix fi també, com en anys

A L’INSTITUT, EN CATALÀComissió de Normalització Lingüística

anteriors, tenguérem uns representants de Joves deMallorca per la Llengua que feren una xerrada amb elstercers d'ESO. Per als quarts d'ESO organitzàrem unavisita al Diari Balears i als canals de televisió i radio delGrup Serra.La implicació de tota la comunitat educativa, lainformació i la sensibilització, són imprescindibles. Laimatge que desprèn el centre, interiorment iexteriorment, també s'ha de vigilar. Des d'aquestacomissió hem anat observant els escrits, cartells, laretolació, etc. que apareix a dins les aules, alspasadissos, als taulers d'anuncis, als espais no apropiats,etc. i s'han pres algunes mesures quan s'ha detectatalguna irregularitat. En definitiva, es tracta d'estar al'aguait contínuament perquè la normalitat lingüísticaque, com a centre docent, propugnam no es vegialterada.

COMISSIONS16

La majoria no té finestres obertes amb calefacció i unapart important se lleven les jaquetes per regular latemperatura.

El període que s'encén la calefacció va de novembrea març i durant unes 4 hores diàries.Estalvi:

La majoria tenen mecanismes per regular l'entrada dellum (fixes els que més, poc orientables) i els empren. Unatercera part no en tenen.

La majoria airegen l'aula entre classe i classe, lesfinestres estan orientades al SE i són de doble vidre, peròmoltes no tanquen bé.

La meitat tenen rètols que recorden l'estalvi energètic.Transport:

Per anar a l'IES la majoria ho fa en bus, una partimportant de la resta a peu i cotxe particular, algun enmoto i bici.

Per anar a prop del lloc on viuen la majoria a peu,altres en cotxe, moto i bici.

La majoria pensen que el professorat ve a l'IES encotxe compartit, la resta en cotxe individualment, algun enmoto i a peu.A partir d'ara es tractarà d'analitzar aquestes dades peraules i proposar accions per tal de millorar l'ús delsrecursos energètics i minvar la producció de CO2.

Durant el segon i darrer trimestre esva dur a terme el concurs aulesverdes, en el qual es valoraven elsgrups que tenien una major cura del'aula, aportaven llaunes per a lacampanya de la Fundació Deixalles"NO LES LLANCIS" isetmanalment realitzaven el buidatgede la capsa de paper per reciclar amés de reutilitzar paper dins l'aula.També es va premiar amb puntuacióextra els grups que realitzaren unaecoauditoria a l'aula sobre consumenergètic i també el grup 2D deESO per oferir-se voluntàriament anetejar el centre, el dia que es vacelebrar el carnestoltes. Els grupsguanyadors foren 2D i 4B els qualsvaren fer una sortida dia 4 d'abril aSa Dragonera. En tercer i quart llocquedaren 1A i 2C de ESO, els quals

ACTUACIONS DE LA COMISSIÓ D'ECOCENTREComissió ecocentre

reberen uns obsequis (bolis i clauers)donats per la Conselleria de MediAmbient.També el segon trimestre es vacomençar a organitzarsetmanalment una sortida al patidesprés dels esplais per tutories pertal de netejar-lo i fer el buidatge delscontenidors blaus i grocs del centre.Alumnes de plàstica varen participaral "CONCURS DE DISSENY DELLOGOTIP DE L'AGENDA 21

ESCOLAR" Organitzat pel Consellde Mallorca. Hem d'agrair lacol·laboració de les professores deldepartament de plàstica.Cal mencionar també que durant elviatge d'estudis a Astúries, elsalumnes de 4t d'ESO varen visitar elParc Zoològic de Cabarcenos, onvaren realitzar uns tallers ambientals.Finalment, per acabar, s'had'assenyalar que, en participar alprograma de centres ecoambientalsdel Govern Balear, s'ha concedit alcentre una aportació econòmica de1223 euros per desenvolupar elprojecte "Un IES més net irespectuós amb el consum depaper". Aquesta aportació esdestinarà a finançar partides depaper reciclat i a adquirir capses pera les aules per a reciclar paper.

L'alumnat de l'IE Santanyí a través dels seus representantsdins la comissió ecocentre ha realitzat una ecoauditoriaenergètica per valorar què en sabem del consum energètici com el gastem al centre.Aquestes són les valoracions recollides pels alumnes:Percepció:

Sobre quin és l'origen de l'energia elèctrica que feimservir, dues terceres parts pensen que és el petroli o carbó,l'altra part no ho sap.

Tothom pensa que és important no malgastar energiaja que prové de recursos no renovables, que provocaalgun tipus de contaminació, sap que no tenim plaquessolars al centre i que és important l'orientació de les aulesper estalviar energia.Bombetes:

La majoria de les aules usen fluorescents, entre 4 i 12.La majoria només quan és necessari encenen els llums

i els apaguen quan està buida.Calefacció:

Un 50% pensen que fa fred i la resta depèn de l'hora.La temperatura mitjana de les aules ha estat d'uns 18º

C a l'hivern.Tothom pensa que per la calefacció utilitzam gas-oil

com a combustible, els radiadors estan devora les finestresi no es regula la temperatura a l'aula.

L'IES SÍ QUE VOL COMPLIR AMB KIOTO

COMISSIONS 17

COMISSIÓ LITERÀRIAComissió de narrativa i poesiaLa Comissió de narrativa de l'IES Santanyí ha dedicat elcurs actual a recordar la figura de l'escriptor Damià Hugueti Roig, en motiu del desè aniversari de la seva mort.S'han organitzat els habituals concursos literaris, elsguanyadors dels quals han estat:Primer cicle d'ESO:

Dos 2ns premis:Yasmín López: La carta.Marina Sitjar: Una vida per oblidar.

1r premi:Marta Escalas: Una història sense acabar.

Segon cicle d'ESO:2n premi:

Diana Carrera: Somnis.1r premi:Catalina Bonet: Mira el cel.

Batxillerat:Dos accèssits:

Margalida Salis: Il·limitada dolçor.Rocío Fernández: Camí de cobdícia.

COMISSIÓ DE SALUTComissió de salutA començament de curs i,per tal de conèixer elsinteressos i necessitats delsnostres alumnes, vàremelaborar una enquestasobre cinc temes bàsics:Higiene, Drogues;Alimentació i nutrició,Sexualitat i Amistat. Apartir d'aquí programàremuns Tallers de Formacióimpartits per tècnics delConsell de Mallorca dins elPla d'hàbits saludables. Esvaren dur a terme elssegüents:

- Taller de Primers Auxilis: 3r i4rt d'ESO dies 13, 14 i 15 de febrer

- Taller d'Educació Sexual: 2nd'ESO dies 14, 15 i 16 de març

- Taller Sida: 3r d'ESO 21, 22 i23de marçEl mes d'octubre presentació deConsulta Jove que es va iniciar el 21del mateix mes, la qual es realitzacada divendres de 11h-12h al

laboratori del centre.Al desembre i aprofitant els tallersde Nadal vàrem organitzar un Tallerde Salut, el qual consistia enobservar per un microscopidiferents paràsits; un model defumador, per veure la quantitat denicotina que s'acumula només ambun cigar; i mesura de la tensióarterial.Al segon trimestre es va dur a terme

el Programa per Deixar deFumar amb alumnes de 1r i2n cicle d'ESO, formant ungrup de vuit persones. Onera fonamental que aquestsalumnes tenguessin lavoluntat real de deixar defumar.A l'Àrea d'Educació per a laSalut, amb alumnes de 3r i4rt d'ESO i dins el Programaper Deixar de Fumar, esvaren realitzar cartells icòmics on el millor va ser

seleccionat per participar en elconcurs que es feia a nivell deBalears.Per participar en el DIA SENSEFUM, el dia 31 de maig hemorganitzat unes activitats durant eldematí, on participaren els alumnesi professors que varen voler; esrealitzaren

- unes mesures de CO espirat- mesures de prevenció al

tabaquisme

Poesia:Dos accèssits:

Wladimira Peycheva: Un petó.Alícia Morcillo: És massa tard.

I, també, s'han fet altres tipus d'activitats com xerrades,il·lustracions de poemes, lectures poètiques, exposicions,recerca documental..

Ac t i v i t a t d e l D i a s e n s e f u n , 31 d e ma i g .

18 ENTREVISTA

Per a Toni Vidal, don Toni per a molts d'alumnes, aquestés un any especial. Especial per uns quants motius, un delsquals ens afecta directament, ja que en Toni Vidal esjubila. Els altres formen part de la seva gran passió: laliteratura. Conferències, presentacions, entrevistes,publicacions, antologies, la seva tercera novel·la... Endefinitiva, una altre món paral·lel on pot exercir enllibertat una activitat creadora, de la qual mai es jubilarà.La seva trajectòria literària és fulgurant i plena de premisimportants (Ausiàs March, Ciutat de Palma, Jocs Floralsde Barcelona, Cavall Verd - Josep M. Llompart de laCrítica, Elx de poesia, Bernat Vidal i Tomàs), tots ells depoesia. I el premi Sant Joan de novel·la amb La mà deljardiner. Aquest any ha acabat la tercera novel·la i li hanpublicat tres antologies poètiques. Té obra traduïda algallec, francès, romanès, neerlandès, anglès, castellà i al'alemany. És autor de nou llibres de poemes: El brell deljorns (1986), Racó de n'Aulet (1986), A l'alba lila dels alocs(1988), Els colors i el zodíac (1990), Cartes a LadyHamilton (1990), i Cap de cantó (2004). També és autor detres novel·les que formen una trilogia composta per Lesllunes i els calàpets (1994), La mà del jardiner (1994), laqual està traduïda al castellà i aviat sortirà en alemany, iL'illa dels dòlmens (2006), que també s'està traduint alcastellà.Però Toni Vidal, a part dels èxits literaris i, com ja he ditabans, també és notícia dins el nostre institut perquè l'anyque ve deixa de formar part de la plantilla de professorsde l'IES Santanyí.

En el curs de la seva jubilació, li volem tirar una floreta en forma d’entrevista.

ANTONI VIDAL FERRANDO: POETA,PROFESSOR I AMIC

Francesca Artigues

En Toni va néixer l'any 1945, i, després de molts d'anys dedocència, ara ha de fer un punt i a part. Seguirà encontacte amb nosaltres ja que haurà de col·laborar iassessorar, com sempre ha fet, en el concurs literari, que apartir d'ara durà el seu nom: Concurs de creació literàriaAntoni Vidal Ferrando de l'IES Santanyí.Des de la nostra redacció volem rendir un homenatge alpoeta, al novel·lista, al professor, però sobretot a la granpersona i company que és en Toni Vidal.- Quan començares a escriure?Als tretze anys ja escrivia versos i als denou ja vaig enviarun llibre que es deia Ara que la primavera ja no hi és alpremi Ciutat de Palma de poesia, un premi que vaig haverd'esperar vint anys més a guanyar.- De fet començares a publicar tard. Quin va ser elprimer llibre que t'editaren?

Sí, vaig tardar a publicar. Als vint-i-dosanys havia deixat d'escriure perquè noem veia en coratge de competir ambels autors que m'agradaven més.Encara ara tenc aquesta sensació quanpens en les grans figures de la literaturauniversal, gent com Shakespeare oGoethe o Ramon Llull. El primer quem'editaren va ser un llibre de poemes,El brell dels jorns, que va sortir l'any86, després d'haver guanyat el premiAusiàs March.- Quin ha estat el darrer?El darrer ha estat A cops de ferro iàlgebra, una antologia de cent poemesseleccionats pel poeta i crític literari D.Sam Abrams. Aquest llibre el regalà als

ENTREVISTA 19

seus lectors el Diari de Balears el diade la Festa del Llibre d'enguany. Peraltra part, esper que la meva novel·laL'illa dels dòlmens surti editadaaquesta tardor a Ensiola.- Ara mateix, quantes obres tenspublicades?Sense comptar els llibres d'història -de la qual he fet treballs didàctics, derecerca i de divulgació-, en aquestsmoments, tenc editats nou llibres depoemes, quatre antologies poètiquesi dues novel·les.- Si no haguessis estat mestre,què t'hauria agradat ser?Sempre m'ha agradat molt la música.I, com que de somniar no fan pagarres, pens que també m'hauria agradatguanyar-me la vida tocant el saxo enuna petita banda de jazz.- De tots aquests anys dedocència, en recordes capd'especial i per què?Potser els tres primers, que vaigpassar a Maó. Me n'hi vaig anar elseixanta- quatre, amb devuit anys iun seat sis-cents. Quan vaig tornar,hi havia deixat moltes il·lusions iamics de per vida. Encara enyoraquella època una mica coms'enyoren els paradisos perduts.L'any 90 vaig publicar un llibre,Cartes a Lady Hamilton, que vol serun homenatge a l'illa de Menorca i aaquell temps que hi vaig viure. Elsjoves dels anys seixanta ens havíemarribat a creure que canviaríem elmón.- Per quants de centres haspassat?He fet classe a cinc centres durantquaranta-dos anys.- Com ha canviat la teva actituden aquests anys?Amb el temps, he après a tenir méspaciència i a ser més tolerant. Peròseguesc pensant que un mestre no potrenunciar mai a donar una bonapreparació als seus alumnes. Desprésde quaranta-dos cursos, jo encara nohi he renunciat. El que passa és que avegades t'equivoques amb el mètodesque utilitzes per aconseguir-ho. Així i

tot, crec que puc dir que, amb encertsi errors, sempre he tractat els meusalumnes així com m'hauria agradatque tractassin els meus fills.- Eren molt diferents els alumnesd'abans als d'ara?Ells no eren diferents. Però, a mesuraque ha anat canviant el sistemaeducatiu i els sistema de valors de lasocietat, els alumnes han canviat elseu comportament. En general, ara,no s'esforcen tant com abans.Segurament per tres motius. Primer,perquè, durant estona, unsil·luminats havien arribat a fer creurea molta gent que es pot estudiarsense esforç. Segon, perquèl'ensenyament obligatori arriba finsals setze anys i, com més gent estudiamés t'empeny a baixar el nivell, jaque, si no ho fessis, la meitat delsalumnes quedarien despenjats. Entercer lloc, perquè l'educació haperdut prestigi. A Mallorca, enconcret, la gent ha arribat a veureque molts que no sabien fer ni una oamb un tassó s'han cansat de guanyardoblers mentre d'altres amb estudisbrillants s'han hagut de conformar aviure d'un sou.- Com veus aquest canvi, lajubilació, com ho sents?No n'he vista cap mai, de jubilació,que sigui gaire alegre, digui el quedigui la gent per dissimular-ho. Elsanys passen massa aviat! Però tambéen vull fer una lectura positiva: nom'havia pensat mai que, a la mevaedat, es poguessin tenir les ganes deviure i les il·lusions que encara tenc.- Ara disposaràs de més tempsper dedicar-te a escriure. O tambétens pensades altres activitats?Si puc, llegiré molt i viatjaré. Per altrapart, procuraré fer una mica mésd'esport i sortir més vegades apescar. Després, hi ha les feines de lacasa. La meva dona encara estaràestona a jubilar-se i no li aniria gensmalament una mà d'ajuda.- Sabem que t'agrada la música.Quina sols escoltar?M'agrada molt la música. Però no hi

entenc gens. És una afecció que nohe sabut cultivar. N'escolt molta através de la radio. Llavors, tenc unacol·lecció de CDs de música clàssica.L'agaf amb un peça, i la puc sentirtotes les vegades que vull. Ara posmolt Brahms i Schubert. A més amés, tot el que es pot ballarm'encanta: un tango, un bolero...- Fa estona que ets ballador?Tota la vida ho he estat. Quan eranin, només frisava de tornar granperquè em deixassin entrar als balls.En aquell temps tot estava prohibit.Saps una cosa? Jo vaig mostrar deballar a quasi tots els meus amics:posàvem un disc, i un feia d'home il'altre de dona. A alguns, ballar no elsagradava gaire, però en volienaprendre per poder anard'estrangeres.- Un llibre que t'hagi agradatespecialment.Cien años de soledad- Una pel·lícula.La vida és bella- Un pintor.El Bosco.- Un personatge polític.Evo Morales.- Un escultor.Giacometti.- Ja sabem que has ensenyatmoltes coses... però tu què hasaprès en tots aquests anysd'experiència docent?He après a conèixer millor lespersones i a conèixer-me millor a mimateix. I, sobretot, he après que si tuno estimes una cosa és impossibleque la puguis fer estimar als altres.- Com t'acomiadaries dels teusalumnes? I dels professors?No m'agraden els adéus. Però abans dedeixar l'aula, i com a darrera lliçó, alsalumnes, els diria que si volen ser ricsde debò el primer que han de fer ésaprendre a donar. Als professors, elsagrairia tots aquests anys d'amistat.D'amistat i de generositat. Des d'aquíels don les gràcies per haver volgutposar el meu nom al concurs literarique l'institut organitza cada any.

20 ESPORTS

Devers les 20:45 h. de dia 25 de maig el s'Alqueria eraproclamat campió per primera vegada en la història.Quan va finalitzar el partit, els jugadors, tots plens d'eufòria,donaren les gràcies al públic pel seu suport durant tota latemporada, tant en els bons moments com en els dolents.Tots envoltats de festa, els jugadors emprengueren unviatge amb un camió enramellat de verd i blanc cap alpoble, on continuà la festa. En arribar, els jugadorsbaixaren i anaren directament a la font de Canaletes o a laCibeles curiablanquera: la font que hi ha a la plaça des Cup;allà s'hi varen ficar dins i entre cava i aigua acabaren totsxops.A partir d'aquí la festa va anar disminuint de mica en mica, finsque ja no va quedar ningú. Els jugadors tornaren al camp defutbol a dutxar-se i a mudar-se per poder continuar festejant eltriomf aconseguit.L'afició curiablanquera no oblidarà mai el dia en què el CDAlqueria es va proclamar campió. Va ser un goig molt grospoder gaudir de la primera lliga aconseguida per un clubesportiu al qual encara queden moltes més lligues per guanyar.

Dia 13 de maig vàrem jugar davant el líder, el SantaMònica, en el camp de Cala d'Or. Estàvem empatats apunts i estàvem obligats a guanyar. Les coses varencomençar malament. En el minut cinc varen marcar el0-1. Així es va arribar al descans. Però, la segona part vaser un contundent domini nostre i vàrem empatar elpartit amb un gol d'Eloy. Minuts després l'àrbitre vaexpulsar el porter de Santa Mònica en una acciópolèmica. A falta de deu minuts per al final del partit,toni far, Dario i Toni varen sentenciar el partit. Resultatfinal: 4-1. Només quedava guanyar a la Vileta i sercampions. Així va ser: vàrem jugar a Palma i el resultatva ser La Vileta 0 - Cala d'Or 5. aquell dia els cadetsvaren proclamar-se campions de lliga i culminar unatemporada espectacular.

CALA D'OR, CAMPIÓ

Guido Gayà, 3r D

L'equip de s'Alqueria Blanca, durant la temporada 2005/06ha realtizat una ecel·lent campanya, col·locant-se molt aviatals llocs de privilegi que, i això és el més important,donaven accés a la primera regional, ctegoria per la qual elCD Alqueria l'any passat ja havia lluitat per a aconseguiraribar-hi, i no va poder ser.Enguany tot pareixia anar per quasi segur, ja que estaríemdins els tres primers llocs, llocs on es donava moltaseguretat i, sobretot, moltíssima moral i ganes de lluitar peraconseguir la lliga.Finalment va arribar el gran dia, el CD Alqueria podia sercampió sense cap esforç, tot es trobava en mans delConsell, equip que només podia lluitar per la lliga siaconseguia guanyar tots els partits i el s'alqueria en perdiaalgun.Al Consell, només li valia la victòria com a resultat bo i,efectivament, aquell cap de setmana va guanyar. Però elS'Alqueria tampoc no va perdre i ja no quedava res a fer perpart del Consell: el s'Alqueria era qüestió de minuts que esproclamàs campió. Va guanyar de 7 a 0 al Patronat.

CD ALQUERIA, CAMPIÓ DE 2a REGIONALMiquel Rigo, 3r D

ESPORTS 21

El passat dissabte, dia 20 de maig de2006, l'equip de Bàsquet deSantanyí de la categoria infantil-femení ens vam proclamarcampiones. Enguany, hem guanyattots els partits que hem jugat menysun, contra el Porreres. Al nostreequip som sis nines de tretze-catorze anys i la resta (3 o 4) quesón més petites, tenen 11 anys. Laveritat és que aquesta temporada,comparada amb les altres, noméshem patit per tres o quatre partits,sobretot contra els primers, peròtambé a d'altres partits. El cert ésque, en alguns, hem començatperdent i llavors hem remuntat,però al final acabem guanyantnosaltres, excepte contra elPorreres, encara que vam perdred'un punt. Dissabte, vam jugar unpartit un poc difícil, encara que sil'haguéssim perdut no passava res,ens quedava un partit i siguanyàvem el darrer també

TRIOMF PER AL BÀSQUET FEMENÍJoana Maria Marimon, Marina Sitjar, 2n C

quedàvem les primeres. Però, vamjugar un partit un poc difícil, perquèvam anar guanyant de molt poc, lesdues primeres parts i a la tercera i laquarta vam perdre una estona, peròal final, vam guanyar de deu punts.Enguany, al bàsquet de Santanyí,

TORNEIG DE BÀSQUETINTERESCOLAR

Samuel Lagos, Jaume Nadal,Carla Armijos, Jonas Schöps,Cosme Adrover, 1r BDivendres dia 12 de maig un grupd'alumnes de l'IES Santanyí,seleccionats pel departamentd'Educació física d'entre tots els

alguns equips també han quedat enbona posició encara que no haginquedat campions, com les sènior,que van quedar terceres i pugen aautonòmiques, una altra categoriaamb equips que juguen millor, o lesjúnior, que van quedar segones.

alumnes d'ESO i Batxilllerat, vàremparticipar en un torneig interescolar debàsquet a Esporles.L'activitat va durar tot el matí, de les 9hfins a les 13h. El torneig es vadesenvolupar per diferents categories,femení i masculí, i per edat. Els partitses feien simultàniament en els diferentscamps que s'havien adequat al pavellóde l'IES Esporles. Cada equip estavaformat per quatre jugadors (3 en joc i 1de reserva) i jugava quatre o cincpartits. L'equip de les nines d'infantil vaquedar guanyador del torneig en la sevacategoria.Fora del polisportiu hi havia un grupd'alumnes que favien montat unaparadeta amb coses per menjar.L'experiència va ser emocionant itothom va quedar amb ganes derepetir-la el curs vinent.

SOLUCIÓ ALSINFANTONS DELNÚMERO PASSAT

Davant la insistència de molta gent, alumnesi no, anam a posar la solució de qui eren elsinfantons que apareixien en el Téntol 11:1. Francesca Artigues, Música.2. Catalina Mesquida, Castellà.3. Fracesca Suau, Música.4. Antoni Rosselló, Anglès.5. Francesca Vallbona, Català.6. Catalina Valens, Francès.7. Marc Quartero, Orientació.8. Sebastià Puigserver, Naturals.9. Maria del Mar Rigo, Matemàtiques.10. Mireia Castejón, Clàssiques.11. Xisco Obrador, Orientació.12. Sebastià Covas, Català.13. Miquel Amengual, Matemàtiques.14. Bartomeu Fontcuberta, Tecnologia.15. Maria del Mar Tomàs, Naturals.16. Antoni D. Estelrich, Economia.17. Miquela Ollers, Castellà.18. Pere Joan Cabot, Filosofia.19. Simó Amengual, Física i Química.

22 ESPORTS

Després de 14 anys d'espera, elBarça ha aconseguit guanyar laseva segona lliga de campions.Això va ocórrer el 17 de maig al'estadi Sant Denis (França)després de guanyar a l’Arsenal lafinal amb un 2-1. I sense cap dubtees pot dir que ha estat la millor nitper a tots els culés del món.El partit va començar d'una formaque ningú s'esperava. Quan tothomcreia que Iniesta sortiria de titular,Rijkaard, en el darrer moment, el vadeixar a la banqueta i en el seu llocva posar Van Bommel, que no vajugar gaire bé. Aquesta acció no vaagrada a ningú, ja que sense Iniestael davanters del Barça no rebrientantes pilotes.

AQUEST ANY SÍDavid Juárez, 1r batx A

estava celebrant el gol blaugrana,l'arbitre el va anular. Va decidir queera falta, i va expulsar a porter del'Arsenal. Ronnie va llançar la faltai la va errar.L'expulsió de Lehmann va suposarun avantatge numèric per al Barça,i per tant un avantatge bastantimportant, almanco això era el quetots pensàvem.L'Arsenal, gràcies a una faltainexistent llançada per Henry, vaaconseguir que Sol Campbellrematàs de cap i ficàs gol. Això vaser com si ens tirassin un tassód'aigua freda.Amb un home menys i amb un gold'avantatge, l'Arsenal es va tancaral seu camp, i per tant el Barça vaseguir dominant. I just abans deldescans, Eto'o va llançar la pilotaal pal. I amb el marcador en contraes va arribar al descans.En tornar del descans Rijkaard vadonar entrada a Andrés Iniesta, iamb ell al camp va créixer elnombre d'oportunitats blaugranes.Fins i tot es va atrevir ell a fer unajugada individual, que per mala

L’Arsenal per la seva part vacomençar molt fort, i noméscomençar, Henry va tenir duesoportunitats perilloses, que esvaren quedar en això, nomésocasions perdudes, gràcies a lesintervencions de Víctor Valdés.Devers el minut 17 de partit, vasucceir una jugada clau.Ronaldinho va fer una passadamagistral a Eto'o, que en intentardriblar al porter Lehmann, aquestel va tombar fora de l’àrea, la pilotava arribar a Giuly, i va ficar-la entreels tres pals. Però quan tothom

sort, la va aturar Almudia.Durant el transcurs de la segonapart, Rijkaard va donar entrada aLarsson i a Belletti. Que varen serdos canvis que varen ser molt bonsper al Barça.Quan tot pareixia perdut, al minut76 Iniesta va donar una granpassada a Larsson, i aquest ambmolta qualitat se la va deixar aEto'o, que va ficar el primer gol pelBarça. Això va omplir d'alegria alsseguidors blaugranes que espensaven que ja havien perdut lafinal.Només 4 minuts després Bellettiva culminar amb una jugadaindividual impressionant, i va batreamb un fort xut al porter del'Arsenal.En menys de 5 minuts es va donarla volta al marcador, i nomésnecessitava aguantar 10 minutssense que li fiquessin cap gol, cosaque va aconseguir, i per tant, es vaproclamar campió de la lliga decampions per segona vegada en laseva història.Enhorabona Barça!

Al c e n t r e e s v a f e s t e j a r a qu e s t a f i t a .

DIVERTIMENTS 23

Les personetes de la dreta i de l’esquerra són les mateixes (amb uns anys de diferència). Relaciona-les, a veure quantes n’encertes.

COM CREIXEM!Diana Carrera, PC 4t

24

We had to work on a projectand we came up with somegood ideas. Our job was toprepare an oral presentationand some of the subjects thatwe talked about were: music,cinema, animals, famouspeople… and many more. Weused many innovative thingssuch as power points, music,home videos, and some of usalso brought visual material sowe could see and touch at thesame time and get moreinvolved with the subject theywere exposing.

ENGLISH PROJECTMichelle Röthlisberger, 1r batx A

We all put a lot of effort onthis project and we workedand prepared like we havenever done before for aschool project.

Practise makes perfect, so Ibelieve that this project was agreat opportunity to let looseand learn to talk in public,because in our future jobs ocareers we will require a lot oforal expression. And school isa good place to learn andpractise this ability.

We really appreciate the lunchour teachers prepared for us;it was a great reward after allthe hard work.

Remember work and studyhard and you will become asuccessful person in thefuture. Your future and thefuture of the world are onyour hands!

CREACIÓ 25

This term some groups of 2ndESO made an English project. We prepared a comic about a storywhere we are the main characters.There are people who wroteabout their families or friends and

OUR ENGLISH PROJECT

Markus Schöps, Héctor Quintela, Joan MiquelAmorós, 2n A

used photographs to illustratetheir story. Before writing thecomic, we made a shortpresentation about us and ourfriends and families. Then, we hadto do an oral presentation

explaining our project. Thanks tothis project we practised theEnglish grammar, vocabulary,writing and oral skills. It definitelywas a funny way of learningEnglish!

Albert Serra, 1r B

Aquí bullits hi ha 6 noms propis de la nostra classe.

SOL.:Alba,Nati,Coral,Noor,Albert,Marta

Un sudoku “fàcil” per aquest estiu.

26 CREACIÓ

No hi ha res, com voleraugmentar la nota final. Per aixòhem fet un estudi demanant adiferents persones que ensdibuixessin un rectangle del seugust de dues maneres diferents.Primerament en un foli normalDin A4 i després en un folicircular, per així comprovar quinaés la proporció entre els costatsdels rectangles i veure sis'aproxima al rectangle Auri.

Les diferents pases que hemseguit són les següents:1. Primerament vàrem ferdibuixar els rectangles a la gent.2. Una vegada tenguéremtots els rectangles, medírem elsseus costats i dividírem el costatllarg pel curt.3. Amb aquests resultatsrealitzàrem l'estudi pertinent enun gràfic.

ESTUDI DELS RECTANGLESÀngela Garcia, Joan Rigo, 2n batx A

estret una mitjana de 2.27 i unadesviació típica de 1.48.Ja que observem unes coves alscostats de cada gràfic, fa que lamitjana no sigui de 1.61. El que sícoincideix amb el nombre auri ésla moda.Si llevàssim els casos extrems dela cova de la dreta podríem

En el primer diagrama de barres(corresponent als rectanglesdibuixats en un Din A4) podemveure que la proporció entre elscostats és aproximadament igualque la proporció entre els costatsdel rectangle Auri.De l'estudi de 61 proves, hem

observar com la mitjanas'aproxima més a les proporcionsdel rectangle Auri.

En el segon diagrama de barres,(corresponent als rectanglesdibuixats dins un cercle) podemobservar que la proporció entreels costats s'allunya encara mésdel nombre auri. De l'estudi de 60proves, hem estret una mitjana de2.83 i una desviació típica de1.26.Igual que a l'altre estudi, si lillevàssim els casos "estranys" dela cova de la dreta, la mitjanas'aproximaria més a la proporciódel rectangle Auri.

Nota de la professora: la idead'aquest treball, a més de poderaugmentar la nota dels alumnes,era veure si realment el que es diusobre el nombre auri és cert. Al'exposició vam poder veure queel nombre auri apareix a lanaturalesa i s'ha pres moltesvegades com a referent de bellesa.Volíem estudiar si realment elrectangle més dibuixat seria elrectangle auri i també si hi influiael paper base que els donàvemper dibuixar-lo.

CREACIÓ 27

EL MIRACLE DE LA PERSISTÈNCIALa catedral de D. Justo és una catedralque es troba en Mejorada del Campo,un poble de Madrid i que construeixun sol home, Justo GallegoMartínez. Es tracta d'una catedral degrans proporcions, amb elementsarquitectònics superiors a altrescatedrals conegudes.

Alícia Morcillo, PC 4tque té més mèrit és que estàconstruïda amb materials donats perempreses i particulars. Justo Gallegoés un home d'intensos coneixementsreligiosos.Ha hagut de vendre les sevespossessions i amb ajuda d'amics ifamiliars començà a construir el ques'ha donat a conèixer a Espanya perl'anunci d´Aquarius. Té l'esperançad'acabar-la amb les aportacions delsvisitants, que han anat en augment perla repercussió de l'anunci.Sense estudis d'arquitectura s'hainspirat en llibres italians deconstrucció de catedrals, castellsmedievals, el Vaticà i fins i tot en laCasa Blanca. Així mateix sensedemanar llicencies a l’ajuntament.Encara que el Vaticà no li reconeix, ellpretén cedir-la a l'arquebisbat d´Alcalàde Henares quan mori, on el bisbed'aquesta localitat li ha promèscelebrar-hi una missa quan estigui llestl'altar.

Bé, jo penso que, tot i que a aquesthome se l’ha considerat undesequilibrat mental en moltesocasions, pel simple fet de voler fer elseu somni realitat sense que aixòpogués fer mal a ningú, si per nosaltresun desequilibrat mental és això, no emsorprèn que aquesta societat vagi aixícom va .Tot això ho fa sense cap ànimde lucre , costejant-s'ho tot demanantpréstecs, ajudes, els materials queempra la majoria són reciclats, llaunes,bidons...però el que més em sorprèn ésque gràcies a Aquàrius s'hagi fetfamós... han de venir ajudes d'altrespaïsos a reconèixer el que nosaltrestenim aquí i no sabem apreciar .

Joan M. Nevado, 4t A; Hassan del Valle, 4t Div

Justo Gallego du 40 anys construint lacatedral a uns terrenys de la sevapropietat. Aquesta té tots els elementsd'una catedral clàssica: cripta, claustre,escalinata, arcades, pòrtics, escales decaragol… Aquesta obra colossal estàdedicada a la patrona de la Hispanitat,la Verge del Pilar, i una de les coses